Dissertations / Theses on the topic 'Girona'

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior.<br>Throughout the nineteenth century, the way in which the principles of equality and freedom of education were regulated by Spanish law shows us those areas where church and state, conservatives and revolutionaries, faced off for the control of youth; it also shows us how education was crucial to the future of society for the men who lived in these ages. In this context, and under the revolutionary educational policy of liberal sexennium, a university was born and lived for four years from 1870 to 1874, the Universitat Lliure de Girona (The Girona Open University). This University claimed to be the heir to the ancient university closed down by the king Felipe V, and it tried to find its place in the complex ideological Catalan and Spanish map in the sexennium. Along this research we'll see whether or not it was possible to establish a university far from the canons of scientific and academic orthodoxy settled in the precedent Elizabethan ages. After this reading we should be able to determine whether or not Universitat Lliure de Girona could meet the educational needs in Girona of the last third of the nineteenth century, while maintaining the requirements and demands of higher education.

This doctoral dissertation studies different festivities and ceremonies that took place in Girona between 1500 and 1650, as well as the music that could have accompanied them at that time. The dissertation consists of two volumes: Volume I (Study) and Volume II (Appendices and Musical Edition). Volume I, with five chapters, is structured in three parts: Part I (Chapter I), Part II (Chapters II and III), and Part III (Chapters IV and V). Chapter I (Part I) is divided in four sections. Volume II of the dissertation contains transcriptions of a selection of unpublished documents, used for the elaboration of the dissertation, and a musical edition of the following works: Mass of Saint Narcisus 1 in plainchant; Mass of Saint Narcissus 2, alia, also in plainchant (both found in the Llibre coral 57 of the Catedral); and the hymn melodies that appear in the Consueta (1655) of Girona cathedral.<br>Aquesta tesi doctoral estudia les diferents festivitats i cerimònies que es celebraren a Girona entre el 1500 i 1650, així com la música que pogué acompanyar-les. La tesi consta de dos volums: Volum I (Estudi) i Volum II (Apèndixs i Edició musical). El Volum I, amb cinc capítols, està estructurat en tres parts: Part I (Capítol I), Part II (Capítols II i III) i Part III (Capítols IV i V). El Capítol I (Part I) està dividit en quatre seccions. El Volum II conté nou Apèndixs amb les transcripcions d’una selecció de documents inèdits, utilitzats per a l’elaboració de la tesi, i l’edició musical de la Missa de Sant Narcís 1 en cant pla, la Missa de Sant Narcís 2, alia, també en cant pla (contingudes al Llibre coral 57 de la Catedral); i les melodies dels himnes de la Consueta (1655) de la catedral de Girona.

La tesi és una investigació histórica que presenta el fet musical a la ciutat de Girona, i inclou una paronòmica general de la història musical de les principals poblacions de les seves comarques: Olot, Figueres, Banyoles. ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc.<br/>Està organitzada metodològicament en un marc cronològic i una metodologia positivista, intentant reflexar la verdadera història de la música a la ciutat de Girona amb tots i cadascun dels seus personatges i les seves institucions.<br/>La recerca s'emmarca al voltant de les corrents artístiques i polítiques de cada moment: Modernisme, Noucentisme, República, Guerra Civil, Franquisme i Democràcia. De cadascuna d'ella s'ha investigat sobre les orquestres, les cobles i les sardanes, els grups de música de cambra, la música en els cafès, la música en la intimitat de les cases particulars, el desenvolupament laboral de la professió musical a travès de la història del Sindicat i la Mútua de Músics, les sales de ball, els cinemes amb música en directe, els crítics musicals, etc. La recerca porta a la conclusió final de què l'època de millor esplendor, de més qualitat i també quantitat de música a la ciutat i comarques, i que ha viscut un millor ambient musical en tota la història, és el període que va des de principis del segle XX fins a l'esclat de la Guerra Civil (1900-1936)<br>The music in the city of Girona (1888-1985) is a historical research about music in the city of Girona which also includes, in its last chapter, a general view of the history of music in the main towns in the county of Girona: Olot, Figueres, Banyoles, Ripoll, La Bisbal d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, etc. In the first chapter we analyse the musical precedents in the city from its origins, its jugglers and troubadours, the music in the cathedral, its organists and musicians till the end of the 19th century where we do a more detailed research. In the following chapter the research is set around the artistic and political trends of each moment: Modernism, Noucentism, Republic, Civil War, Franquism and Democracy. In each of them we have investigated about the orchestras, bands, sardanes, the groups of chamber music, the music in the cafés, the music in the privacy of houses, the development of the music profession throughy the history of hte Union of musicians, the dance-halls, the cinemas with live music, the music reviewers, etc. The resarch shows that the period of highest musical quality and better atmosphere in all the history was without any doubt the period which goes the beginning of the 20th century till just before the outbreak of the Civil War (1900-1936)

En el contexto de la revolución y la Guerra civil española se desarrolló en las comarcas de Girona un proceso colectivista agrario protagonizado principalmente por jornaleros, payeses sin tierra suficiente (en propiedad o arrendada) para vivir de ella y algunos pequeños y medianos propietarios o arrendatarios. La colectivización agraria en la región, cobijada bajo las siglas de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), afecto principalmente a las grandes fincas o mansos y, en función de factores locales, económicos, sociales y políticos, tuvo una tipología diferenciada y un desarrollo desigual. Los sucesos de mayo de 1937 marcaron el punto de inflexión de la acción colectivista y desencadenaron su progresiva decadencia. Claramente minoritaria frente al reparto de la tierra y la explotación familar de la misma, la opción colectivista, básicamente voluntaria, aunque fracasó como alternativa al modelo de producción y distribución capitalista, intentó establecer unas relaciones sociales basadas en la igualdad económica y en la libertad individual, y fue el referente claro del proceso revolucionario en el campo. FASES: -Julio-octubre 1936: incautación de los medios de producción agraria y constitución de las colectividades. -octubre 1936-abril 1937:participación gubernamental de la CNT, paulatina recomposición del estado y progresivo aislamiento de las colectividades. -Mayo 1937 en adelante fase de decadencia caracterIzada por el ataque legal y político contra las colectividades. -En las comarcas de L'Alt Emporda, el Baix Emporda, La Garrotxa, el Gironès y la Selva (región de Girona) no hubo ningún ataque armado explicito contra las colectividades agrarias.

El cáncer de piel constituye el tumor maligno más frecuente en la raza blanca. Se ha descrito un aumento de su incidencia a nivel mundial. Si bien las causas de dicho incremento no son del todo conocidas parece que los cambios en los hábitos de exposición solar y la mejor atención sanitaria han contribuido a la creciente incidencia. Los objetivos de este trabajo fueron proporcionar un análisis epidemiológico de los principales tumores de la piel siguiendo la clasificación de la OMS: carcinoma escamoso y carcinoma basocelular (tumores queratinocíticos), melanoma (tumores melanocíticos), linfoma cutáneo (tumores hematolinfoides). Finalmente se englobaron los tumores neurales, los anexiales y los de tejidos blandos en un único grupo por su baja frecuencia, denominado “tumores cutáneos raros”. En este grupo se estudió el carcinoma de células de Merkel. Se realizó la recogida, análisis e interpretación de los datos de cáncer de piel del Registro Poblacional de Cáncer de Girona desde 1994-95 a 2006-07. Entre 1994 y 2007 se detectó un aumento importante de la incidencia del cáncer cutáneo no melanoma. El incremento fue más importante para el carcinoma escamoso que para el carcinoma basocelular, para los mayores de 64 años y para las mujeres. En los últimos 20 años la incidencia del melanoma aumentó a un ritmo más rápido que el de cualquier otra neoplasia en Cataluña. Se situó en el catorceavo y octavo cáncer más frecuente en los hombres y las mujeres, respectivamente (1,40% y 2,80% del total de casos de cáncer). La tendencia de su mortalidad se mantuvo estable. La incidencia del melanoma in situ también se incrementó, y de una forma mucho más marcada que la del melanoma invasivo. El porcentaje de incremento anual para los hombres fue del 11,51%, siendo para las mujeres del 11,43%. La distribución de los linfomas cutáneos en nuestra población fue similar a la observada en Estados Unidos y Europa: 81,4% linfomas de células T y 18,5% linfomas de células B. El linfoma de la zona marginal (el 11% de todos los linfomas) fue la entidad más frecuente dentro de los linfomas B. Los pacientes con linfoma B presentaron peor pronóstico que los pacientes con linfoma T. De 1995 a 2005 se diagnosticaron 19 casos de carcinoma de células de Merkel con una tasa ajustada a la población estándar mundial de 1,3 casos por millón de personas-año. La incidencia fue más alta en hombres (1,5) que en mujeres (1,1), con una relación de 1,3:1. La localización más frecuente fue la cabeza (79% de todos los casos). La mayoría de casos afectaba a personas mayores de 65 años (94,7%). La supervivencia observada fue del 31,2% y la relativa del 47%.<br>Skin cancer is the most common malignant tumor in whites. The incidence of skin cancer have increased worldwide. While the causes of this increase are not fully known seems that changes in sun exposure habits and better health care have contributed to the increasing incidence. The objectives of this study were to provide an epidemiological analysis of major skin tumors following the WHO classification: squamous cell carcinoma and basal cell carcinoma (keratinocytic tumors), melanoma (melanocytic tumors), cutaneous lymphoma (hematolymphoid tumors). Eventually encompassed neural tumors, adnexal tumors and soft tissue tumors in a single group because of its low frequency, called "rare skin tumors." This group studied the Merkel cell carcinoma. We performed the collection, analysis and interpretation of skin cancer data from Girona Cancer Registry from 1994-95 to 2006-07. Between 1994 and 2007 we detected a significant increase in the incidence of nonmelanoma skin cancer. The increase was more significant for squamous cell carcinoma than for basal cell carcinoma, for over 64 years and for women. During the past 20 years the incidence of cutaneous malignant melanoma increased at a faster rate than any other malignancy in Catalonia. The melanoma was located on the fourteenth and eighth most common cancer in men and women, respectively (1.40% and 2.80% of total cancer cases). The trend of mortality remained stable during this period. The incidence of melanoma in situ also increased, and in a much more marked than that of invasive melanoma. The annual percentage increase for men was 11.51%, while for women of 11.43%. The distribution of cutaneous lymphomas in our population was similar to that observed in the U.S. and Europe: 81.4% T-cell lymphomas and 18.5% B-cell lymphomas. The marginal zone lymphoma (11% of all lymphomas) was the most frequent in B-cell lymphomas. B-cell lymphoma patients had worse prognosis than patients with T-cell lymphoma. From 1995 to 2005 we diagnosed 19 cases of Merkel cell carcinoma with a rate adjusted to standard world population of 1.3 cases per million person-years. The incidence was higher in men (1.5) than women (1.1), with a ratio of 1.3:1. The most common location was the head (79% of all cases). Most cases affect people over 65 years (94.7%). Observed survival was 31.2% and relative survival was 47%.

L´Associacionisme a finals del segle XIX i principis del vint a Girona es caracteritza per una gran diversitat. Aquesta tesi doctoral es centra en els diferents tipus d´associació i la seva importància en connexió amb la vida política. Posant un especial èmfasi la manera com organitzaven les seves activitats. Aquest treball d´ investigació és el resultat d´una minuciosa recerca de les associacions en els arxius i biblioteques de Madrid, Barcelona o Girona. Però, per tal d´ explicar les causes del sorgiment de les associacions a Girona i comarques no es poden ignorar les aportacions des dels àmbits no oficials, com poden ser els diaris de Madrid, Barcelona o Girona i comarques. Els diaris afegeixen quelcom d´informació a la que consta als registres oficials. La manera d´elaborar la classificació de les associacions és complicada. He considerat que per reflectir la seva estructura i manera de funcionar, i desenvolupament era necessari fer-ho, a partir d´aquests tretze tipus d´associacions: associacions benèfiques catòliques, assocs. Benèfiques públiques i assistencials; assocs. de socors mutus; assocs. Obreres, patronals o mixtes; assocs. Culturals, esportives i musicals: assocs. Polítiques; assocs. Professionals; assocs. Educatives i mútues laiques; assocs.Cooperatives; assocs. Sindicats; assocs. Financeres o econòmiques; assocs.comitès i juntes provincials i comarcals; i les associacions no-definides.Aquestes associacions estan formades per socis que gaudeixen d´uns mateixos interessos.Exemples d´aquestes activitats comunes serien, les que inclouen la participació en els diferents tipus d´excursions, esports,banquets, activitats culturals i socialitzants. Per entendre el seu sorgiment és important conèixer el seu context històric on es desenvoluparen. Els anys que inclouen de finals del mil vuit-cents fins el 1923, correspon amb el període restauracionista de l´Estat espanyol, el qual exercí un control sòcio-polític tant en les funcions com en els serveis administratius.Mecanismes aquests, que impossibilitaven la participació ciutadana en el procés polític.El 1923,el règim militar continuà sense tenir en compte els interessos socials de la població espanyola.La repressió continuava sent normal entre la societat civil i l´ordre social.Però, el 1931, la segona República iniciava l´obertura a un ventall de noves situacions i possibilitats de participació ciutadana.De forma general, d´acord amb les associacions estudiades, Girona i comarques gironines, van ser l´única forma de participació política i social en un estat desarticulat i descoordinat.Per tal d´explicar les diferents causes d´actuació i associar-se, és necessari fer tres observacions.La primera seria que la insastifacció ciutadana, per aconseguir els seus anhels socials, portaria a la fundació de la majoria d´associacions gironines.Del mil vuit-cents fins el 1930, l´església catòlica s´havia encarregat tant de la caritat com l´educació; però, tot i així, es registraren algunes associacions benèfiques, públiques i assistencials. La segona observació, correspondria a l´origen d´aquestes assocs. que van tenir el seu desenvolupament en un àmbit rural majoritàriament, i també en un d´urbà com per exemple, va ser el de Girona ciutat.Amb una indústria incipient.En general, les famílies gironines tenien difícil accés a les escoles públiques o a la sanitat pública.La tercera i última observació, d´aquest moviment associatiu, va ser que aquest grup de persones amb uns interessos comuns esdevingueren una força social. Exemples destacables són, el Centre Catòlic d´Obrers (1894-1919) o el Centre d´Unió Republicana (1893-1933). Els membres de les quals compartien uns mateixos interessos, idees o activitats (balls, escoltar música, llegir la premsa o llibres, beure cafè, fumar,i discutir sobre problemes sòcio-polítics que afectaven a la comunitat), i també un lloc on reunir-se.Fins i tot, alguns polítics es feien presents en aquestes societats per explicar les seves idees polítiques.Cadascuna de les tres observacions fetes anteriorment, poden servir per definir el context sòcio-polític(1875-1931)d´un estat espanyol desarticulat, on es desenvoluparen les associacions gironines.<br>The association at the end XIX century and the early 1900s in Girona is characterized by great diversity it. This doctoral thesis is centered on the types of association and their importance connected with the political life. There is a strong emphasis as the societies organized their activities. The investigation work resulted from a research of severe association in history archives and libraries of Madrid, Barcelona or Girona. But the explanation of the causes of the emergence of association in Girona and region cannot ignore no-official source material as newspapers from Madrid, Barcelona, Girona and region. The newspapers supplies information to the official source. The question of classification of societies is complicated. I considered that main approaches can be reflected developing structural function and that these thirteen are: beneficent catholic societies; public beneficent and assistance soc.; mutual aid soc.; workers, management and mixed soc.; cultural, music and sportive soc.; political soc.; professional soc.; educate and mutual lay soc.; cooperative soc.; trades union soc.; financial soc.; committee, board, provincial and region soc.; and no-defined societies. These societies are usually composed of members who join the activities and common interests. Examples of common activities include participating in different types of excursions, sports, eating, cultural consumption and sociable. To understand where emerges and is important to know their historical developing was involved. In the end of the 1800s to 1923, the period of restoration of Spanish state, their functions of socio-political control and centralized administrative services are only mechanisms to achieve the possibility of participating in the process of political decision-making. In the 1923s, military regime continues do not take in consideration many social interests of Spanish people. The repression of discrepancy between civil society and social order is normal. But in the 1931s, second republic begins to open new situations and possibilities in participation. In general, according to the societies we analyzed, the Girona and region societies are the only form of political and social participation in the state no-articulated. In order to explain the differences causes of acting and being associated then it is necessary to make three observations. First at all, social unsatisfied interests, that is cause of foundation for different kind of societies. During the 1800s to 1930, a catholic roman church organized charities and education but in that period also analyzed of public and benefit societies. Secondly, the genesis of these societies had it develop into rural areas and little cities as Girona the industry is in process. In general, the families had few options for public school or free sanity. Thirdly and last observation, for a movement or association to emerge, groups of people with definite interests must become a social force. For examples, “Workers catholic society” (or Centre Catòlic d´Obrers,1894-1919) or “Republican Union Society”(or Centre d´Unió Republicana,1893-1933).Their members share common beliefs, ideas or activities(dance, listening to the music, read newspapers or books, drinking coffee, smoking, discuss about social and politic problems of their district, etc.) and had a place where meeting or assembly. Also some political man approached into these societies for explaining their political program or party ideas. These are two examples of forms to political participation in to not articulate or coordinate Spanish state. Each of these three approaches can be appropriate to definite social and political situation (end 1800s to 1931) in Spain, and to definite social and historical circumstances of Gironde society.

Aquesta tesi és un estudi exhaustiu sobre la ciutat de Girona a partir de l'anàlisi dels diferents burgs o barris que la configuren. Aquestes unitats urbanístiques seran estudiades a partir de diferents vessants. En primer lloc la història serveix per contextualitzar la formació i evolució dels diferents burgs i de la seva relació amb els altres burgs en particular, i amb la ciutat en general. L'estudi de la demografia i el perfil humà ens ajudarà a entendre aquesta evolució. L'evolució dels carrers i places que ens aportarà les dades necessàries per ajudar-nos a comprendre la formació dels diferents burgs i com aquests, amb el pas del temps, arriben a l'època moderna. Posteriorment, i a partir de les dades extretes dels documents d'arxius i de la bibliografia, estudiarem les diferents intervencions que es portaran a terme en aquest moment tant a nivell d'alineacions, amb la construcció i millores de les façanes, com de pavimentació. També analitzarem els diferents elements arquitectònics que configuraran aquest paisatge urbà i estudiarem la interrelació i evolució entre aquests mateixos elements arquitectònics entre sí i amb els elements de defensa i fortificacions, part essencial dintre l'urbanisme d'època moderna a Girona. Analitzarem també les infraestructures i de la seva evolució, sobretot la creació i millora de la xarxa de clavegueram, el manteniment de passarel·les i ponts, la presència de serveis municipals... Aquesta anàlisi dels diferents vessants, ens ajuda a comprendre les peculiaritats de cada zona i del seu paper en la configuració general de la ciutat. Finalment, una taula dels carrers a l'època moderna i la seva relació amb els carrers actuals, ens situarà a la ciutat i permetrà tenir la visió des de l'època actual de l'evolució i els canvis produïts en l'entremat urbà des de l'època moderna. Per tant, l'estudi de la ciutat es farà a partir dels diferents burg, i dels seus elements configuradors, tant els més monumentals com els més simples, donant una visió de la història i evolució de la ciutat a partir del diàleg i de la complementació o interrelació que s'estableix entre aquesta arquitectura i urbanisme de perfil més espectacular, amb les intervencions arquitectòniques o urbanístiques més modestes.

Introduction and aims: In recent years, public access defibrillation programs have exponentially increased the availability of automatic external defibrillators in public spaces but there are no data on their performance in our setting. We conducted a descriptive analysis of the performance of automatic external defibrillators since the launch of a public defibrillation program in our region. Methods: A prospective analysis was conducted of electrocardiographic tracings and the performance of automatic external defibrillators in a public defibrillation program from June 2011 to June 2018 in the province of Girona, Spain. Results: There were 479 automatic external defibrillators activations. Full information was available on 405 activations, of which 77.4% corresponded to mobile devices. Asystole was the most prevalent rhythm (38%), while ventricular fibrillation accounted for 24%. The specificity of the device in identifying a shockable rhythm was 99.5%, but there were 22 false negatives (sensitivity 81.3%). There were 97 shockable rhythms, where 90 (92%) were treated successfully and a spontaneous circulation recovery rate of 45.3% (44 cases). There were no accidents related to the use of the device. Conclusions: Asystole was the most prevalent rhythm. The automatic defibrillators analyzed showed excellent safety, efficacy and specificity, with moderate sensitivity<br>Introducció i objectius: La desfibril·lació pública ha potenciat la difusió i l’ús dels desfibril·ladors automàtics però no es disposa de dades actualitzades dels ritmes cardíacs subjacents ni de l'ús i funcionament dels dispositius al nostre medi. Hem realitzat una anàlisi descriptiva dels ritmes trobats a les aturades cardiorrespiratòries i de l'ús i funcionament dels desfibril·ladors automàtics després del desplegament d’un programa de desfibril·lació pública. Mètodes: Anàlisi prospectiva del funcionament dels desfibril·ladors i dels traçats electrocardiogràfics registrats en el marc del programa Girona Territori Cardioprotegit, entre juny de 2011 i desembre de 2018. Resultats: De 479 activacions, es varen considerar analitzables 405 casos, dels quals 360 (77,4%) procedien d’un dispositiu mòbil. L’asistòlia va ser el ritme cardíac més prevalent (38%) seguit de la fibril·lació ventricular (28%). L’especificitat global dels algoritmes dels desfibril·ladors va ser del 99,5% (1 fals positiu) amb una sensibilitat del 81,3% (22 falsos negatius). Dels 97 casos que l’aparell va considerar desfibril·lables, el dispositiu va interrompre l’arrítmia en 90 (92%) i 44 (45,3%) varen recuperar la circulació espontània. Es varen realitzar maniobres de RCP en el 76% de les aturades però només un 35% varen complir criteris de qualitat. No es va identificar cap accident relacionat amb l’ús del dispositiu. Conclusions: L’asistòlia va ser el ritme més prevalent. Els desfibril·ladors automàtics analitzats varen presentar una excel·lent especificitat, eficàcia i seguretat amb una moderada sensibilitat

Aquesta tesi estudia com ha comunicat i comunica l'Església de la diòcesi de Girona en els diferents camps del periodisme: premsa, ràdio, televisió i Internet. A part, s'estudia també la comunicació externa i interna de la institució del Bisbat de Girona, tant en el passat com en el present. <br/>S'entén com a "església", no només la "institució", sinó també "la comunitat local o tota la comunitat universal dels creients" (Catecisme de l'Església Catòlica, 752). Per tant, tota publicació, programa o web editada per una entitat o associació de la diòcesi de Girona que en els seus estatuts, o forma de fer, tenen present els valors del catolicisme, hi són incloses, pertanyin o no a l'organisme oficial de la institució com és el Bisbat de Girona.<br>This thesis studies the Church of the diocese of Girona has communicated and communicates in the different fields of the journalism: press, radio, television and Internet. Apart, the external and internal communication of the institution of the Bishopric of Girona (Bisbat de Girona) is also studied, in the past as well as in the present. <br/>We understand as "church", not only the "institution", but also "the local community or all the universal community of believers" (Catechism of the Catholic Church, 752). Therefore, every publication, program or web page edited by an entity or association of the diocese of Girona that in its statutes or form of making, has present the values of the Catholicism, is included, belong or not to the official organization of the institution, that is the Bishopric of Girona (Bisbat de Girona).

Aquesta tesi doctoral planteja, a partir de l'àmbit de la diòcesi de Girona (però amb sovintejades comparacions amb la resta de Catalunya), el paper de la parròquia en el marc de la comunitat rural d'Antic Règim, així com en el pas a la societat liberal. S'ha estudiat quin paper tenien les estructures parroquials (obreria, confraries, rectors) en una cornunitat rural socialment diferenciada.<br/><br/>En primer lloc, es contempla com el finançament ordinari i extraordinari del culte i el temple requeia damunt la comunitat rural, davant la generalitzada infeudació del delme i la seva desviació fóra dels límits parroquials. La institució de l'obreria -controlada majoritàriament per la pagesia benestant- havia de garantir el finançament i l'administració del culte i el temple.<br/><br/>S'estudia, així mateix, el paper de les confraries postridentines. Aquestes confraries, fomentades per l'Església per a enquadrar la població, podien contribuir a fomentar solidaritats verticals al bell mig d'una comunitat rural socialment diferenciada.<br/><br/>S'investiga el paper del rector com a notable local i intermediari entre la comunitat rural i l'Església: es considera el seu orígen social, les seves condicions materials de vida i la seva formació cultural.<br/><br/>Finalment, un cop dibuixades les característiques generals de la parròquia dins la societat rural d'Antic Règim, es planteja les conseqüències i l'impacte de la Revolució liberal (de manera especial l'abolició del delme) damunt seu. En termes generals, hi hagué un empobriment en les obreries, les confraries i en la<br/>dotació dels rectors; empobriment que la dotació estatal del "culte i clero" no evità.<br><i>"THE RURAL PARISH IN CATALONIA (BISHOPRIC OF GIRONA;XVIII-XIX CENTURIES)"<br/><br/>by JOAQUIM M. PUIGVERT I SOLÀ<br/><br/>TEXT:<br/><br/>This dissertation is an analytical study of the parish structures related to the Catalan rural society during the 18th. and 19th. centuries, taking as an example the Bishopric of Girona. The parish is studied from two points of view. On the one hand, the parish represented an administrative institution of the Church which had a strong power over a clearly defined territorial division. It helped to maintain both the payment of the tithe and the structure of the population during the "Ancien Régime". On the other hand, through the churchwardenships or "parish factories" and the "confréries", the parish also provided the different social classes (mainly the wealthy peasantry) wit several possibilities of promotion and privilege. It directed the social protection and the festival and offered specific and tangible advantages.<br/>Theses churchwardenships and "confréries" not only helped to deal with all sorts of conflicts inside the parishes, but also offered limits of autonomy and resistance to "the outside" (either the jurisdictional lords, the treasury of the tithe collectors). In this sense, this thesis analyses the relationships which hare been established ("from the bottom") with the parish institution. These relationships, however, have been neither permanent nor monolithic throughout the years. They have changed constantly according to the historical of the Liberal Revolution on the parish structures have been pointed out. </i>

Aquesta tesi és un estudi epidemiològic sobre els Tumors Estromals Gastrointestinals (GIST) basat en la publicació de tres articles. El descobriment al 1999 d’una mutació activadora en el gen anomenat c-KIT portà a determinar aquesta característica com identificativa d’aquest tipus de tumor que, per haver rebut diferents nomenclatures, no havia estat registrat prèviament com a entitat pròpia en els Registres Poblacionals de Càncer. L’objectiu principal ha estat analitzar l’epidemiologia d’aquesta neoplàsia en els Registres de Càncer de Tarragona i Girona. S’han reclassificat tots els tumors mesenquimàtics gastrointestinals usant immunohistoquímica i segons criteris diagnòstics avui consensuats i determinant en base poblacional les mutacions del gen c-KIT i del gen PDGFR-alpha. Les conclusions són: els GIST no eren registrats amb total exhaustivitat, atès que es perdien casos de potencial maligne incert a més de la utilització de nomenclatures diferents. La incidència (taxa bruta) del període 2001-2005 és de 1.18 casos per cada 100.000 habitants/any a Tarragona i 1.36 a Girona. La taxa ajustada és de 0.75 i 0.80 respectivament. La supervivència relativa a 5 anys (període 1994-2001) dels GIST varia del 21.4% al 97% entre els grups de baix o alt risc de comportament agressiu. L'anàlisi de les tendències no demostra un increment significatiu en la incidència. El perfil mutacional poblacional és similar al descrit en series no poblacionals, excepte en la mutació de l’exó 18 del gen PDGFR-alpha, més present en GIST gàstrics i de baix risc. Per últim, els pacients amb GIST tenen un risc augmentat de presentar una segona neoplàsia respecte a la població general<br>Esta tesis es un estudio epidemiológico sobre los Tumores Estromales Gastrointestinales (GIST) basado en la publicación de tres artículos. El descubrimiento en 1999 de una mutación activadora en el gen c-KIT llevó a definir esta característica como identificativa de este tipo de tumor, que por haber recibido diferentes nomenclaturas no había sido registrado como entidad propia en los Registros Poblacionales de Cáncer. El objetivo principal ha sido analizar la epidemiologia de esta neoplasia en los Registros de Cáncer de Tarragona y Girona. Se han reclasificado todos los tumores mesenquimales gastrointestinales usando inmuohistoquímica y según criterios diagnósticos hoy consensuados y determinando en base poblacional las mutaciones del gen c-KIT y del gen PDGFR-alpha. Las conclusiones son: los GIST no eran registrados con total exhaustividad, dado que se perdían casos de potencial maligno incierto y se utilizaban nomenclaturas diferentes. La incidencia ( tasa bruta) de los GIST en el período 2001-2005 es de 1.18 casos por cada 100.000 habitantes / año en Tarragona y 1.36 en Girona. La tasa ajustada es de 0.75 i 0.80 respectivamente. La supervivencia relativa a 5 años (período 1994-2001) de los GIST varía del 21.4% al 97% entre los grupos de bajo y alto riesgo de comportamiento agresivo. El análisis de tendencias no muestra incremento significativo en la incidencia. El perfil mutacional poblacional es similar al descrito en series no poblacionales, salvo en la mutación del exón 18 del gen PDGFR-alpha, más presente en GIST gástricos y de bajo riesgo. Por último, los pacientes con GIST tienen mayor riesgo de presentar una segunda neoplasia en relación a la población general.<br>This thesis is an epidemiological study of Gastrointestinal Stromal Tumors (GIST) based on the publication of three research articles. The discovery in 1999 of an activating mutation in the c-KIT gene in GIST, led to finally define this type of tumour, which had received different nomenclatures in the past and had not been correctly recorded in Cancer Registries. The main objective was to define the epidemiology of this neoplasm in Tarragona’s and Girona Cancer Registries. All gastrointestinal mesenchymal tumours were reclassified using immunochemistry and modern diagnostic criteria and the population-based mutational profile about c-KIT and PDGFR-alpha genes were identified. The conclusions are: GIST were not registered with total completeness, given that cases of uncertain malignancy were lost and morphological terms changed. The crude incidence rate of GIST in the period 2001-2005 was 1.18 cases per 100,000 inhabitants / year in Tarragona and 1.36 in Girona. Adjusted rates were 0.75 and 0.80 respectively. The 5-year relative survival (period 1994-2001) of GIST of low and high risk of aggressive behaviour ranged from 21.4% to 97%. The temporal trends of incidence analysis did not show a significant increase. The population-based mutational profile was similar to that described in other non-population-based studies, except in those with mutation of exon 18 of the gene PDGFR-alpha, more frequent in gastric and low risk GIST. Finally, patients with GIST had an increased risk of being diagnosed with a second neoplasm compared to the general population.

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.<br>The parish, undervalued by the medieval historiography, was a fundamental institution for the arrangement of the rural society of the diocese of Girona between the 10th and the 13th centuries. It was a well delimited territory, whose inhabitants received the ecclesiastic sacraments of the clergymen who ruled the church and, across the fabric fund and the churchwardens, they took part in the management of the parish and of its economy. The parish influenced directly in the organisation of the rural settlement not only through the ecclesiastical villages, or "celleres", but also through the isolated manses into the boundaries of the parish. Besides, the parish was an important source of revenues: through the documentation generated by the bishop of Girona, the tithe appears as a revenue mainly in hands of feudal lords, gentlemen and important ecclesiastic institutions; the parochial clergymen only were receiving the first fruits, or "primícies", and other rights of minor value. Finally, the parish contributed significantly in the rural communities configuration of most of the diocese of Girona.

Vers 1300 Girona es veu influïda per un context sòcio-polític i artístic concret i molt favorable a “l’expansió” en termes econòmics, demogràfics i creatius. A banda del bon estat i creixement del poder econòmic i comercial de la Corona, la proliferació d’ordes religioses i la renovació de les seus episcopals i grans parròquies, especialment concentrada en la meitat nord del principal i tota la zona meridional del regne de França, propicien l’èxit de Girona i les seves pedreres. A partir del 1300, i amb seguretat fins a la pesta de 1348, el col·lectiu de pedrers és el grup professional més nombrós de la ciutat i, proporcionalment, a partir de les dades conegudes, un dels més importants de l’antiga Corona d’Aragó, superant els 180 noms diferenciats de pedrers actius en la primera meitat de segle. La immigració, i dins aquesta, la immigració de pedrers, és un dels eixos fonamentals per entendre l’evolució demogràfica de la Girona del segle XIV. L’acció del bisbe Arnau de Mont-rodon (†1348) propicià la construcció a la catedral d’una capella dedicada als quatre sants màrtirs Germà, Just, Sici i Paulí, els patrons dels picapedrers. Durant la primera meitat del segle XIV la realització de peces escultòriques amb pedra nummulítica i la seva exportació fora de Girona viu un moment d’esclat sense precedents, comparable a una explosió de creativitat, productivitat i exportació. Això és degut a la coincidència de com a mínim quatre factors determinants: en primer lloc, la forta tradició de la ciutat en el treball de la pedra calcària local i el creixement urbanístic experimentat després de la guerra de 1285. En segon lloc, l’assumpció del material petri per part de la reialesa (i a través d’aquesta, de la noblesa i la burgesia) en la seva utilització en grans projectes funeraris i arquitectònics. Tercer, l’existència de mestres pedrers experimentats i capaços tècnicament de generar materials prefabricats per als projectes reials. I finalment en quart lloc, la disponibilitat d’una pedra amb molts matisos, colors i dureses, capaç de proveir conjunts harmònics, durables i policroms per a tot tipus de necessitats. La producció i l’exportació es donen en paral·lel en dos camps significatius: l’escultura funerària i l’escultura arquitectònica. Pel que fa a l’estandardització d’uns models concrets en escultura arquitectònica, aquesta també suposa la tria i repetició de dos motius fitomòrfics, els capitells de fulla de palma i de flor de lliri, que com a símbols, es troben íntimament lligats al tarannà de la cort de Jaume II, basada en la fe i la justícia. La predilecció pels textos atribuïts a Salomó (entre d’altres) per part del rei, i la influència d’alguns dels més alts consellers (per exemple Arnau de Vilanova i Ramon Llull) podrien ser un dels principals motius de l’aparició i propagació dels dits models. Les peces produïdes, tant les exportades com les de la mateixa Girona, segueixen un codi de mesures i proporcions que es mantindrà amb poques alteracions en el transcurs dels segles següents, amb diferències subtils. Al seu torn, i a diferència del que han dit alguns estudiosos, l’anàlisi dels conjunts conservats permet asseverar que existien unes normes “tàcites” entre els pedrers a l’hora d’aplicar els materials esculpits d’una o altra manera, i en aquest sentit es repeteix la diferenciació entre finestres i galeries o claustres. L’èxit en l’exportació massiva d’elements prefabricats fou possible mercès a la bona connexió viària terrestre de Girona vers els principals nuclis circumdants, així com les populoses ciutats de Barcelona i Perpinyà, pràcticament equidistants. El regnat de Jaume II coincideix amb l’impuls dels principals camins reials i la millora de llurs infraestructures, sobretot els ponts. Seguidament, la construcció d’una carretera de Girona al seu port natural, Sant Feliu de Guíxols, obre la capacitat exportadora per mar, i per tant, l’augment de la distància fins on els materials poden ser transportats amb certa rapidesa. Girona igualment pogué exportar des dels ports de Palamós, Castelló d’Empúries i Roses.<br>Around 1300 Girona is influenced by a specific socio-political and artistic context, very favorable to "expansion" in economic, demographic and creative terms. However, the good state and growth of the Crown's economic and commercial power, the proliferation of religious orders and the renewal of its episcopal and grand parishes, especially concentrated in the northern half of the principal and throughout the southern part of the kingdom of France, are conducive to the success of Girona and its quarries. From 1300, and surely until the plague of 1348, the stonemasons group is the largest professional group in the city and, proportionally, from known data, one of the most important in the ancient Crown of Aragon, surpassing the 180 differentiated names of active stonemasons in the first half of the century. At that time, the production of sculpture pieces with nummulitic stone and their export outside of Girona saw an unprecedented moment of explosion, comparable to a rising of creativity, productivity and export. This is due to the coincidence of at least four determining factors: first, the strong tradition of the city in the work of local limestone and the urban development experienced after the war of 1285. Second, the the assumption of those stone materials by the royalty (and through it, the nobility and the bourgeoisie) in its use in large funerary and architectural projects. Third, the existence of experienced quarry masters and technically capable of producing precast materials for royal projects. And finally, the availability of a stone with many nuances, colors and hardness, capable of providing harmonic, durable and polychrome ensembles for all kinds of needs. Production and export are paralleled in two significant fields: funerary sculpture and architectural sculpture.

This doctoral thesis is about the history of dairy industry in the regions of Girona through the analysis of different centres that there are nowadays in Girona, especially the most important centres like “La Central Lletera” of Girona and la “Lactaria” of Vidreres, currently known as “Vidreres Llet”. In the first place, it has taken into account the characteristics of the milk production and the economic sector, that allow us to follow the evolution of different centres in the region of Girona, and the most representative of all dairy products. Examples like the centres of Girona and Vidreres, which are both treated individually in the second and third parts of this thesis, represent the main theme of this research. “La Central” was considered a pioneer in industrial packaging of milk in Spain. The centre of Vidreres has been, and currently is, the largest industrial site of milk packaging in the province.<br>Aquesta tesi doctoral s’endinsa en la història de la indústria lletera a les comarques gironines a través de l’anàlisi dels centres industrials existents a la demarcació, i en especial dels dos més importants: la Central Lletera de Girona i La Lactaria de Vidreres, coneguda actualment com a Vidreres Llet. A la primera part, s’han tingut en compte les característiques del sector fabril i econòmic lleter, el que ens ha permés contextualitzar l’evolució dels diferents centres lleters de les contrades, representatius de tots els productes làctics. Els exemples de Girona i Vidreres, tractats individualment en la segona i la tercera part de la tesi respectivament, representen la base principal de l’investigació i per tant de la tesi. La Central Lletera de Girona va ser considerada pionera a l’estat espanyol en l’envasat industrial de llet. El centre vidrerenc ha estat i continua essent el major recinte industrial envasador de llet de la província.

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2).<br/>Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori.<br/>Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. <br/>Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme.<br/>En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges.<br/>Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres.<br>La tesis doctoral desarrollada, enmarcada dentro del campo de las Ciencias Ambientales, aplica la Geología Ambiental orientada al conocimiento de los procesos y recursos geológicos para la planificación y ordenación del territorio. Como zona de estudio se ha seleccionado la Costa Brava meridional, concretamente toda el área litoral comprendida por las cuencas hidrográficas de la Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa y riera de Lloret (75 km de línea de costa y una extensión de 291 km2).<br/>Este trabajo, con la aptitud integradora de los conceptos y métodos propios de las Ciencias Geológicas y Ambientales, se ha propuesto como objetivos globales el análisis de la calidad y del comportamiento físico y químico de los materiales terrestres en frente las acciones humanas y de su utilización como recursos; el estudio de los procesos naturales y de la influencia que puedan tener sobre el hombre o bien los efectos que este puede causar sobre aquellos, y por último, como derivación de los anteriores, el diseño y aplicación de instrumentos de tipo preventivo en la gestión del territorio; es decir, la planificación de los usos del territorio. <br/>Con la filosofía de investigación basada en que los factores geológicos son unos elementos de ayuda para la visión integral de un territorio, se han estudiado diferentes variables geoambientales procurando traducir el conocimiento del medio en información apta para la toma de decisiones sobre el uso y preservación de este ámbito litoral. Los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido clave para la visión sistémica del territorio, para la integración de las diferentes variables geoambientales, así como para la producción cartográfica temática y final.<br/>Con respecto a los procesos geológicos, relacionados con la dinámica fluviotorrencial, se han cartografiado las principales áreas de actuación así como analizado los factores que inician, favorecen o magnifican su ocurrencia. Se han estudiado las acciones denudativas, los procesos de transporte-sedimentación y con el estudio integrado de estos procesos y formas resultantes se han identificado unidades territoriales caracterizadas por un comportamiento geomórfico uniforme.<br/>En cuanto al análisis de los recursos geológicos se ha profundizado en el conocimiento de los recursos hídricos subterráneos, las rocas industriales y los georecursos litorales. Con respecto a los primeros nos hemos centrado en la delimitación de las principales unidades y subunidades acuíferas, así como en acotar las geometrías y principales características hidráulicas. Con respecto a los áridos y rocas de construcción el objetivo fundamental ha sido la delimitación cartográfica de aquellos materiales que por sus propiedades fisicoquímicas son potencialmente aptas para los usos indicados. Finalmente se ha hecho un estudio orientado a los factores que limitan o condicionan el potencial geoturístico de esta área litoral, concretamente en los acantilados y las playas.<br/>Las principales aportaciones de esta tesis doctoral se pueden enmarcar en el ámbito regional y fenomenológico, aspectos clave en la gestión y planificación territorial. Con respecto al primero, destacamos la aportación de datos geoambientales a nivel cartográfico de variables litoestructurales, de procesos dinámicos i de recursos geológicos. Desde el punto de vista del ámbito fenomenológico destacamos la interacción de las variables estudiadas a nivel de cuenca hidrográfica, como son, entre otras, las relaciones existentes entre las diferentes formaciones acuíferas; la posible participación de las aguas subterráneas en la respuesta hidrológica del sistema fluviotorrencial, o la problemática derivada de la antropización de la arena de la playa como consecuencia de vertidos de tierras y residuos inertes a los márgenes de las rieras.<br>This thesis developed is framed within the scope of the Environmental Sciences. Environmental Geology is applied to understand the geological processes and resources that take place in the area, thus enhancing the management of the territory. All the littoral area within the hydrographical basins of the Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa and riera de Lloret (75 km of coast line and an extension of 291 sq.km), a good part of the southern Costa Brava, has been selected as the study zone.<br/>This work, with its ability to integrate the concepts and methods of the Environmental and Geological Sciences, has three main objectives: the analysis of the quality and the physical and chemical behaviour of the terrestrial materials in front of human actions and its utilization as resources; the study of the natural processes and the influences that they have on the antropic activity, or the effects that this can cause on those; and as a derivation of the previous objectives, the design and application of preventive instruments for the management of the territory, that is to say, the planning of the uses of the territory.<br/>Considering geological factors as helping elements to achieve an integral vision of a territory, different geoenvironmental variables have been studied. It has been tried to translate the acquired knowledge into information which could be used by the planners of this coastal environment for their decision making process. The Geographical Information Systems (GIS) have been a key factor to keep a systemic vision of the territory. They have also made possible the integration of the different geoenvironmental variables, as well as the cartographic production.<br/>With regard to the geological processes related to the fluviotorrencial dynamics, the main areas of their action have been mapped. The factors that initiate, favor or increase their occurrence have been analysed as well. The denudation actions, processes of transportation and sedimentation have also been studied. With the integrated study of all these processes and resultant forms, several territorial units characterized by a uniform geomorphic behaviour have been identified.<br/>With the analysis of the geological resources, we have contributed to the knowledge of the subterranean water resources, the industrial rocks and the coastal georesources. With regard to the first item we have put most of our efforts in the delimitation of the main aquifer units and subunits, as well as in the study of their geometries and their main hydraulic characteristics. With regard to the mining activity, the fundamental objective has been the cartographic delimitation of those materials which, by their physiochemical properties, are potentially apt for the indicated uses. Finally a study oriented to the factors that limit or condition the geotouristic potential of this littoral area has been done, specifically at the cliffs and in the beaches.<br/>The main contributions of this thesis can be framed in regional and phenomenological fields, both of which are key aspects in management and territorial planning. With respect to the regional ones, we would like to emphasize the contribution of geoenvironmental cartographic data related to litostructural variables, dynamic processes or geological resources. Considering the phenomenological aspects we would like to highlight the interaction of the variables inside the hydrographical basins, like the existing relations among the different aquifer formations; the possible participation of groundwater in the hydrologic response of the fluviotorrencial system, or the quality losses of the sand of the beach as a result of the rubble dumping on the creek's margins.

Existeix una acusada tendència en el món historiogràfic a presentar la dictadura de Primo de Rivera com un règim polític monolític i uniforme, amb un únic discurs, sense a penes escletxes. La hipòtesi central de la nostra investigació es fonamenta en la idea que la realitat fou molt distinta, ja que dins el mateix Directori cohabitaren plantejaments substancialment diferents, que provocaren discrepàncies serioses en el si del règim. L'esmentada hipòtesi la intentem demostrar partint de l'anàlisi d'un aspecte concret, però molt important, de la Dictadura que és el que fa referència al propòsit de Primo de Rivera, al nostre entendre fracassat, de fonamentar gran part del seu projecte polític en el fet de desenvolupar una intensa tasca propagandística que<br/>havia de servir per transmetre una bona imatge del règim i per inculcar ideologia. El marc territorial investigat és el format per les comarques gironines, on convergeixen tres factors decisius que aporten elements que ajuden a explicar el fracàs del projecte de Primo de Rivera. El primer de caràcter més general, però igualment constatable en l'àmbit gironí, és el relatiu a la mateixa política de premsa del dictador, que es caracteritza per la seva poca definició i per la seva pèssima aplicació. Els dos següents, més específics, incideixen en l'existència de diferents maneres d'entendre la reforma de l'Estat dins el primoriverisme, i en les lluites intestines i localistes entre bàndols ambiciosos de poder.<br>There is a marked trend in the historical world to present the dictatorship of Primo de Rivera as a monolithic and uniform political system, with a single speech, barely cracks. The central hypothesis of our research is based on the idea that the reality was very different because in the same directory substantially different approach coexisted, which caused serious disagreements within the regime. We attempt to demonstrate the above hypothesis on the basis of the analysis of a very important specific aspect of the dictatorship that makes reference to the purpose of Primo de Rivera, failed in our opinion, to substantiate much of its political project in developping an intense propaganda, that was supposed to transmit a good image of the regime and to instill ideology. The geographical area investigated is Girona region, where three crucial converging factors help to explain the failure of the project Primo de Rivera. The first one, more general, but also verifiable in the Girona area, is the dictator's press polici, which is characterized by its short definition and its terrible application. The two following, more specific, impact on the existence of different ways of understanding the State reform within primoriverism, and the localist infighting between ambitious factions eager for power.

La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d’una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d’unes autèntiques elits locals. El cas d’estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s’ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d’actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l’evolució de l’administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l’organigrama d’aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D’entrada, s’identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s’observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l’arrendament d’impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l’existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d’unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals.<br>The present doctoral thesis aims to analyze the effects of taxation on the society of a city in Late Medieval Catalonia, specially with regard to the making of consolidated local elites. The selected case study is Girona and it focuses on the period between 1345 and 1445. Once the historiography about this subject reviewed, this project is divided into two main sections. The first one is devoted to reconstruct the platform in which the presumed elites acted. In so doing, it describes the driving forces (fiscal pressure, communal needs, debt and economic policies) for the consolidation and the evolution of the local administration in Girona during the indicated period. It also pays attention to its institutional framework from the viewpoint of people interacting with it. The second section of this research deals with a prosopography of the leading characters of the mentioned system. To begin with, it identifies the people who participated in the local government and held offices. Secondly, it characterizes those managing the local treasury as chamberlains or syndics in economic operations for the benefit of the community. Finally, it examines people who took part in the fiscal and financial business connected with the municipal treasury (credit, indirect tax leasing, financial services and product supplying). On the whole, this thesis seeks to shed light (so to confirm hypothesis as well as to refine other aspects) on the existence, in the principality of Catalonia during the 14th and 15th centuries, of local elites whose political and economic foundations rested in large part on the municipal institutions.

This doctoral thesis aims to go deep on the knowledge of the city of Gerunda in the Roman period using as a main source of information the data about its suburbium, especially thanks to several archaeological projects developed for the last years. Roman suburbium was different from the present-day meaning of the word suburb. It was not a secondary or supplementary space, but an integral part of the city. Indeed some activities, as funerary ones, must only take place legally in this area, never within the pomerium. The study and knowledge of the suburban spaces are essential for understanding the evolution of the cities in Roman times. If the knowledge of this space is important for understanding any ciuitas, in cases such of the city of Gerunda where archaeological and written documents are scanty for providing information concerning the town<br>El present treball de tesi doctoral pretén aprofundir en el coneixement de la ciutat de Gerunda en època romana emprant com a principal font d’informació les dades referents al seu suburbium, especialment gràcies als projectes arqueològics desenvolupats els darrers anys. El suburbium romà era diferent del que actualment se sol entendre amb aquest terme. No era un espai secundari ni complementari; el suburbi romà era part integral de la ciutat, fins al punt que algunes de les activitats, com la funerària, només es podien desenvolupar legalment en aquest espai i mai dins el pomerium. El coneixement i estudi dels espais suburbials resulta essencial per entendre la pròpia evolució de les ciutats en època romana. Si el coneixement d’aquest espai és important per a la comprensió de qualsevol ciuitas, en casos com el de la ciutat de Gerunda, on l’arqueologia i la documentació han estat molt gasives a l’hora d’aportar-nos informacions referents al propi nucli urbà

Entre las razones que indujeron a la realización del presente estudio podríamos citar las siguientes:<br/><br/>a/. La alta prevalencia de la diabetes.<br/><br/>b/. El considerable impacto (tanto individual como social) que supone la retinopatía diabética como complicación de la diabetes.<br/>c/. La necesidad de una optimización en el uso de los recursos humanos y materiales para el control de la enfermedad, con vistas a conseguir un diagnóstico lo más precoz posible, base imprescindible del éxito terapéutico.<br/><br/>d/. El desconocimiento en términos cuantitativos del impacto actual, real y preciso que la enfermedad produce en nuestro medio, y sobre el que se basará cualquier proyecto de control presente o futuro de la enfermedad.<br/><br/>e/. La tendencia al aumento de la incidencia de la retinopatía diabética.<br/><br/><br/>f/. Un intento de aproximación a las líneas de trabajo recomendadas por los proyectos nacionales (Sociedad Española de Oftalmología, Sociedad Española de Retina y Vítreo), Europeos (Declaración de Sant Vincent) o a escala mundial (Diabetes 2.000 de la Américan Academy of Ophthalmology).

Aquesta tesi doctoral presenta una edició crítica de la documentació notarial generada a l’entorn de Santa Maria la Seu de Girona entre 1101 i 1144, la qual es conserva als arxius de la catedral i del seminari. Completa l’obra un estudi històric inèdit sobre l’evolució de la Seu i les actuacions que en ella feren, entre 1094 i 1144, els bisbes Bernat Umbert, Ramon, i Berenguer Dalmau.<br>Esta tesis doctoral presenta una edición crítica de la documentación notarial generada alrededor de Santa Maria de la Seu de Girona entre 1101 y 1144, la qual se conserva en los archivos de la catedral y del seminario. Completa la obra un estudio histórico inédito sobre la evolución de la Sede y las actuaciones que en ella hicieron, entre 1094 y 1144, los obispos Bernat Umbert, Ramon, y Berenguer Dalmau.<br>A critical edition of the notarial documentation generated around Santa Maria de la Seu de Girona from 1101 to 1144, which is preserved in the archives of the cathedral and the seminary has been presented in this thesis. This work is completed by an unpublished historical study about the evolution of la Seu de Girona and the actions that the bishops Umbert Bernat, Ramon, and Berenguer Dalmau made in it, from 1094 to 1144.

Thesis (Ph. D.)--University of North Carolina at Chapel Hill, 2009.<br>Title from electronic title page (viewed Jun. 26, 2009). "... in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in the Department of Art." Discipline: Art; Department/School: Art.

Estudi de la capella de música de la catedral de Girona, les places de què constava (mestre de capella, organista, quatre escolans de cor, quatre violins, dues violes, un contrabaix, quatre instrumentistes de vent fusta, dues trompes, dos contralts, dos tenors i quatre xantres), les pautes de funcionament, les actuacions, els músics que hi treballaren (un total de cent cinquanta, amb personatges de renom com: Francesc Juncà, Antoni Guiu, Jaume Joan Lleys, Josep Barba...) i els instruments propietats del capítol (quatre orgues, un manacord, un contrabaix...).<br/>Durant el període estudiat es comprova el funcionament a ple rendiment de de la capella durant els primers anys del segle XIX, i els declivi de les activitats musicals que començarà a partir de l'any 1821 (Trienni Liberal), continuant amb les desamortitzacions de Mendizábal.<br/>Es realitza un inventari dels manuscrits musicals dels membres de la capella, i l'anàlisi i l'edició crítica de quatre obres instrumentals: "Quatro sonatas" per a forte piano de Miquel Albert; "Sinfonía obligada de órgano" d'Antoni Guiu; "Tema con variciones para el violoncelo" de Jaume Joan Lleys, "Variaciones para piano, flauta y fagote obligados" d'Antoni Guiu. A partir de l'anàlisi musical d'aquestes obres es comprova l'evolució musical des dels models del classicisme vienès cap els del primer romanticisme.<br>A study of the music chapel in the cathedral of Girona, its places (choirmaster, four child chorister, organist, four violins, two violists, a contrabass, four wood winds musicians, two horns, two contraltos, two tenors, and four chanters), the regulation ordinance, public functions, the musicians who worked (a hundred fifty musicians with some prestige ones like Francesc Juncà, Antoni Guiu, Jaume Joan Lleys, Josep Barba...) and its instruments (four pipe organs, a clavichord, a contrabass,...).<br/>Throughout the studied time we verify the high efficience of the chapel at the beggining of the nineteenth century, and the reduction of musical activities began during 1821 (Trienni Liberal), with the Mendizábal disentail.<br/>The thesis contains a musical manuscript catalogue from the members of the chapel, and musical analysis and a critical edition of four instrumental works: "Quatro sonatas" for a forte piano by Miquel Albert; "Sinfonía obligada de órgano" by Antoni Guiu; "Tema con variciones para el violoncelo" by Jaume Joan Lleys, "Variaciones para piano, flauta y fagote obligados" by Antoni Guiu.<br/>In consequence of this analysis we verify a musical evolution from the classical style to the early romanticism.

The relationships between religious entities and the public administration in Girona during the twentieth century set forth two main issues, the historical and the technical. The passage of time normally presents a change in the political regimes, of the social needs and circumstances, which normally translates in a change in the judicial arrangement, and logically in the State's Ecclesiastic Law. With regard to the technical questions one must question the nature, qualification and standardization of the relationship between the public administration and religious entities. It is also important to determine if it is possible to reconstruct the history of a system of relationships using the judicial-contractual instruments set forth by both the Public Administration and religious entities<br>Les relacions entre les confessions religioses i les administracions públiques a Girona durant el segle XX plantegen principalment dos tipus d'interrogants, els històrics i els tècnics. El pas del temps mostra normalment un canvi de règims polítics, de les necessitats i de les circumstàncies socials, la qual cosa sol traduir-se en un canvi en el ordenament jurídic, i lògicament en el Dret Eclesiàstic de l'Estat. Quant als interrogants tècnics és necessari preguntar-se per la naturalesa, qualificació i tipificació d'aquestes relacions entre administracions públiques i entitats religioses. Així mateix és determinant saber si és possible reconstruir la història d'unes relacions mitjançant els instruments jurídic-negocials haguts entre ambdues parts, Administració pública i confessions religioses

L’Orquestra Simfònica de Girona va presentar-se el 5 de juliol de 1929. La tardor següent va protagonitzar una petita gira per les associacions de música de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Sabadell i Reus. El director va ser el músic militar Ismael Granero, fins que va tornar a les terres valencianes d’on era originari, a finals de 1931. A partir de 1932, el compositor barceloní Ricard Lamote de Grignon es desplaçava periòdicament a Girona per dirigir l’orquestra. En aquesta segona etapa, la formació va renovar el seu repertori i va continuar jugant un paper destacat en la vida cultural de la ciutat. Malgrat els problemes econòmics i la manca de continuïtat, va subsistir fins a la Guerra Civil Espanyola. El propòsit inicial d’aquesta tesi ha estat analitzar des de la perspectiva musicològica la trajectòria d’una entitat que restava per explorar en la majoria dels seus aspectes. La dispersió i la migradesa dels materials que podien proporcionar informació han aconsellat recórrer a tota mena de fonts: documentació oficial, programes de concert, premsa, fons personals, epistolaris i la memòria oral dels qui en van ser testimonis. D’aquesta manera, s’ha pogut resseguir l’evolució de les actuacions, la procedència i el perfil personal dels músics i el món estètic que dibuixava el repertori interpretat, així com els intents previs de fundar agrupacions similars a Girona. A partir d’aquest teixit de dades, l’existència de l’orquestra permet qüestionar a quins interessos responia, quins grups socials van impulsar-la i quins models van inspirar-la. Els lligams amb altres organitzacions cíviques i amb la política local, la presència en l’esfera pública de la ciutat i el recorregut vital dels seus gestors i dirigents demostren, com en d’altres casos, que l’activitat orquestral era una concreció més d’un programa de regeneració de la vida col·lectiva, amb voluntat que fos extensiu a tots els grups socials i que va contribuir a dignificar l’ofici de músic. D’altra banda, l’Orquestra Simfònica de Girona no va ser un cas únic; en altres ciutats catalanes es van crear entitats orquestrals amb un seguit de coincidències que no poden ser casuals. Les iniciatives encaminades a normalitzar les estructures musicals a Catalunya per equiparar-les als models europeus havien començat feia dècades: va ser un procés lent, iniciat a finals del segle xix, i que el programa del noucentisme va assumir com a propi. En un context posterior, entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers temps de la II República, les orquestres poden considerar-se un fruit tardà d’aquell ideari. En un període convuls i canviant, van esdevenir institucions que projectaven una dimensió col·lectiva de la sociabilitat urbana.<br>The Girona Symphonic Orchestra first performed a concert on the 5th of July 1929. The following autumn the orchestra undertook a small tour organized by musical associations in the towns of Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Sabadell and Reus. The orchestra’s conductor was Ismael Granero, a military musician who at the end of 1931 was assigned a new post in the Valencia region from where he originated. The new conductor was the composer Ricard Lamote de Grignon from Barcelona, who from summer 1932 onwards visited Girona periodically to conduct the orchestra. With him leading them, the group renewed its repertoire and went on taking part in the cultural life of the city. Despite financial problems and a lack of continuity, the orchestra survived until the start of the Spanish Civil War. The initial aim of this thesis is to analyse, from a musicological perspective, the development of an entity which, although it cannot be considered completely unknown, was unexplored in the majority of aspects. The material which can provide information is so widespread that a whole host of sources have been used: official documentation, concert programmes, press, private collections, letters, and personal memories. In this way, not only the evolution of their performances has been traced, but also the origin and the personal profile of its members together with the aesthetical world seen through the group’s repertoire and previous attempts to create similar orchestras in the same city. Thanks to this data collection about the Girona Symphonic Orchestra we can now study which interests it responded to, which social groups were behind it, and which models served as inspiration. The links it established with other civic organisations and with local politics along with its presence in the public life of the city and the dynamism of those in charge show that orchestral activity was a clear proof of a project of regeneration of collective life with a will extended to other social groups and which helped contribute to the dignification of music as a profession. On the other hand, the Girona Symphonic Orchestra was not an isolated case; in other Catalan cities other orchestral entities which shared a series of chronological and organisational similarities were created, fact that cannot be put down to coincidence. The slow process towards the normalization of musical life in Catalonia to bring it to the level of other European models began at the end of the 19th century, and was taken over later by the Noucentisme movement. Between the end of Primo de Rivera’s dictatorship and the beginning of the 2nd Republic, orchestras can be considered the fruit of that ideology. In a time of upheaval and change, they became institutions that projected a collective dimension of urban sociability.

The grouped implementation of university facilities in a imbricated way with the city, contributes to the "urban" growth of the city that hosts it. "It would consist of a kind of urbanistic acupuncture technique by which the punctual intervention in some neuralgic places provoke global reactions and improvements in the whole organism" (M. Sola-Morales). The study aimed to research experiences and provide reviews of the university facilities capability to create urbanity areas where it is implants. Urbanity is understood as a final marker that defines the quality of the shape of the city. Furthermore, "imbrication" as not diminishing of effectiveness of the functions of the university. In this sense, as a significant case, an itinerary trough some urban facts has been done. Those urban facts happened in specific areas in the city of Girona as from the gradual creation of new facilities in the newly established university of Girona. The final purpose has been to identify specific facts which allow us to show the impact on the city urbanity, due to the implantation of new university facilities following a polycentric model of two "poles" imbricated with the urban core. A preliminary examination of the physical conditions on the city and on both of the two pole locations where the facilities are implemented jointly, has been done. Then, these was followed by an itinerary which delves into the detailed description of some urban facts related. The facts have been studied in the context of neighborhoods considered "close" to the university activities from each pole of implementation. The detailed itinerary in every implementation area is started by the initial recognition as a territorial node of characteristics of a university facilities group. Mobility attracted by new university students reflects, on the one hand, a dispersion on means of transport used, and on the other hand, varying intensities on the use of different means of transport on each pole and a regular pass through "specific" public areas. However, the varying intensity on different means of transport from university users by using specific public areas of the city supposes an urban perception of university activity with different intensity in each pole. The new urban perception of university activity, activate and increase physic changes in urban fabrics which are linked to each pole. The historic town is stated to be streamlined updating "house by house" building fabric and the renovation of the urbanization of public areas. On the outskirts, it is found that holes have been consolidated in the urban fabric in construction, such as residential hybrid-type and tertiary, as well as residential mono-functional type of low density. In the areas of both poles has increased the quantity and quality of urban services (public transport, telecommunications network, water drainage ... ), at the same time that the university people movement has enliven the atmosphere of public areas of the city. The availability of a renewed fabric, on the measure of mixed contemporary activities, but with different qualities, has attracted a number of residential activities, tertiary and trade intensity in different way on each pole. There are a variety, especially accessibility, between the two poles which means a variety in the type and intensity of activities, especially with regard to the type of trade and offices. This variety of conditions between the linked urban fabrics enriches the range of opportunities to develop different activities through the whole city. At the end of the studied itinerary, a number of relationships have been established between the imbricated implementation of certain university facilities and urban facts. These has allowed us to show that there is an increase of diversified urban activities which could be linked to these university implementation model.

Aquesta tesi doctoral estudia diferents aspectes sobre els habitatges a la província de Girona, combinant l'anàlisi sobre l'evolució històrica dels habitatges, el fenomen de les segones residències i el mercat d'apartaments turístics. <br/>El paper de la població és el principal motor del creixement dels habitatges durant el segle XX. Tot i així, durant la segona meitat, el pes dels habitatges secundaris en zones turístiques com Costa Brava i municipis de muntanya han tingut el seu paper significatiu. Altres factors determinants en els darrers anys han estat la immigració i la disminució del tamany de les llars. Les segones residències a Girona s'ubiquen en gran part a la Costa Brava (al voltant del 75% del total a la província). S'observa un fenomen d'expansió en forma de "taca d'oli" des de la Costa Brava cap a l'interior i des de la Cerdanya cap a zones més orientals. Dins el mercat d'apartaments turístics, una sèrie de regressions hedòniques han posat de manifest les variables que més influeixen sobre el preu final del lloguer de l'habitatge turístic com el nombre d'habitacions, el tipus d'allotjament, la distància sobre la platja, el municipi d'ubicació i la temporada turística. Respecte als hotels (el mateix exercici) com a bé substitutiu destaquen les mateixes variables excepte la piscina (menys valorat) i el pàrking (més valorat).<br>This doctoral thesis studies different aspects on the housings in the province of Girona, combining the historical evolution of them, the phenomenon of the second residences and the market of the tourist apartments. The role of population is the main motive of the growth of the housings during the XXth century in the zone. Nonetheless, during the second half, the weight of the secondary housings in tourist zones like the Costa Brava and mountain towns have had their significant role as well. Other determinant factors in the last years have been the immigration and the decrease of the home's size. The second residences in Girona are located for the most part in the Costa Brava (about 75 % of whole to the province). A phenomenon of expansion is observed with a "spot of oil" effect from the Costa Brava towards the interior and from the Cerdanya (specialized mountain tourism zone) towards more oriental zones. Inside the market of tourist apartments, hedonic regressions have shown the variables that have more influence to the final price of the rent of the tourist housing: number of rooms, type of housing, distance the beach, municipality and season. Another exercise for hotels (as a substitute good) shows the same importance of variables to the final price excepting in the swimming pool (less valued) and the parking (more valued)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges.<br/>La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes.<br/>Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença.<br/>Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits.<br/>Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien.<br/>A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.<br>The aim of ths thesis is to study the real functioning of the mediaeval Catalan servitude. To accomplish this purpose, the servile homages and the bad customs' payments received and applied by the Almoina of the Cathedral of Girona from his remences (servile persons) are studied in depth. Theses homages had place along XIV and XV centuries and, more precisely, among 1331 and 1458, dates fixed by the documentation generated by that charitable institution, as the first account book preserved is from 1331. In these accounts books the Almoina's provosts consigned all its incomes and all its expenses. The final date has also been fixed by the documentation, because from that year on we don't have any more written evidences of bad customs' payments and of homages. <br/>The importance of the bad customs -that is to say, those payments that the remences had to pay just because they were serfs- in the mediaeval Catalonia is a question out of argument. Most historians - such as Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- attribute to the bad customs, to the servile homage and to its continued demand both remença uprisings against the feudal lordships from 1462 on. According to these hypotheses, the fight to suppress the bad customs and to achieve the individual freedom is the reason of the remença wars at the end of the 15th century. How it is well known, the Sentència Arbitral de Guadalupe, pronounced by the king Ferran II, suppressed definitively the servitude in Catalonia. <br/>In spite of the importance that historians have granted to the bad customs and, especially, to the lack of freedom of the remences, there are not studies about its real application. That's why it was so important to study -not theoretically but with real data- all the bad customs and all the servile homages applied and received by one only lordship: the Almoina of the Cathedral of Girona, whose remences participated actively in both wars and that is representative, with no doubt, of what happened in the diocese of Gerona. Besides, it is necessary to point out that the study includes a period of time that contains circumstances such important as the Black Death and the rest of 14th and 15th centuries' catastrophes until the first remença war.<br/>How it is known, the Catalan remences were subjected to six bad customs: the redemption of persons (through which they achieved their personal freedom), the firma d'espoli forçada (payment in return for the lord's guarantee of nuptial agreements over dowry and marriage portion), the intèstia (the lord's right to a substantial part of the movables left by a peasant householder who died intestate), the eixòrquia (a levy in the event of death without direct legitimate heirs), the àrsia (a fine resulting from the deliberate or accidental burning of a peasant's house or other property) and the cugúcia (the confiscation of a portion of a peasant's property by reason of his wife's adultery). The remences confirmed their lordship' dependence in a servile homage or dominium recognitionis that they had to do when were required.<br/>This thesis is organized in ten chapters, an introduction (or first chapter) and the conclusions. The second chapter is devoted to the description of the sources used, among those highlight the annual accounts books of the provosts besides the parchments. The third chapter studies the Almoina institution, which had properties in the current regions of Gironès, Selva, Alt and Baix Empordà and Pla de l'Estany. In the fourth chapter, data problems are analyzed; problems that came when trying to know the exact amount of people, or the exact number of persons bounded to the Almoina and from which manses they came.<br/>The next four chapters constitute the main part of the thesis. In turn, its analysis brought the need of writing the three last ones. In the fifth chapter I study all the servile homages received by the Almoina between 1300 and 1457, those that appear in the account books as well as the ones preserved in parchment. In total, we have data of 1258 homages or dominium recognitionis received by the institution. The following chapter is devoted to the study of the firmes d'espoli forçades and to the 424 payments collected by the Almoina by this concept, between 1331 and 1452. In the seventh and eighth chapters , I analyze the bad customs required to the exits of the lordship, the volunteers as well as the involuntary ones. The obtained result is that among 1331 and 1458, the institution granted the freedom to 557 persons; surprisingly, most of them bounded again to another lordship. The amount of these exits contrasts with the payment to the same lordship during these same dates, for only 105 intèsties and eixòrquies. In other words, until 1445 the provost charged by 23 intèsties, until 1458 by 68 eixòrquies and until 1406 by 14 intèsties and/or eixòrquies Chapters 9 and 10 are about the meaning and the limitations that entailed the bad customs, as features of the belonging to the servitude, over the persons who were bounded to a lordship. Finally, the last chapter analyzes the fulfillment of the sentence dictated by the king Alfons el Magnànim in 1457, where suspended the servitude in Catalonia. There is no doubt that few years before the first remença war the servile homages and the bad customs were not required any more.

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.<br/>Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.<br/>En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).<br/>La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.<br/>La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).<br/>Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.<br>This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.<br/>This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.<br/>In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.<br/>The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.<br/>The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).<br/>Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.

Mirades Turístiques a la ciutat és un estudi sobre el comportament del turisme en les ciutats monumentals, a partir de l'experiència viscuda pels visitants del Barri Vell de Girona. Una recerca que ha pretès determinar, precisament, la forma com els visitants entren en contacte amb el patrimoni monumental de la ciutat medieval. A partir, d'identificar quins factors influeixen (i quins no) en el comportament dels turistes durant la seva visita, tant pel que fa referència als factors ambientals generals (la meteorologia, la congestió, la informació...) com els factors singulars de cada visitant. Per tal d'assolir aquests objectius, en hem plantejat una sèrie d'hipòtesis de treball:<br/>1. Existeix una manera turística d'apropar-se al patrimoni que té les seves pròpies regles, les seves<br/>estructures específiques i en conseqüència la necessitat d'uns instruments de gestió particulars.<br/>2. L'aproximació del turista al patrimoni monumental és el resultat de dues forces aparentment<br/>contradictòries. D'una banda, el turista tendeix a reproduir pautes de comportament socialment construïdes que prenen la forma d'un ritual. D'altra banda, més enllà d'aquest patró comú, cada visitant viu una experiència singular. Per tant, la relació amb el patrimoni és el resultat d'un subtil equilibri entre experiència i ritual.<br/>3. El consum turístic del patrimoni depèn de la relació entre quatre factors. El primer, la imatge del lloc, és la projecció (sovint idealitzada) de l'espai de visita, una metàfora de la ciutat. El segon, el codi d'interpretació turístic , actua com una mena de ritual, un guió no escrit de la pràctica turística. En tercer lloc, el substrat material que són els components artístics, històrics o culturals de la destinació: la geometria del casc, les visuals, el pes de la història o el valor estètic de les peces condicionen, com és obvi, la mirada turística. Finalment, l'experiència està condicionada per la gestió (pública i privada) del turisme: informació, fluxos, interpretació...<br/>L'estudi s'ha sustentat en una metodologia inèdita basada en l'observació directa a partir del seguiment dels visitants durant els seus recorreguts. Hem observat el visitants i hem recollit la informació bàsica de la seva visita: l'itinerari, els monuments visitats, les actituds manifestades, els temps d'estada... Aquesta metodologia ha estat ja implementada en alguns estudis de públic de diversos museus. S'han recollit tres tipus de dades: dades relacionades amb els arcs (segment de carrer entre dues interseccions), dades relacionades amb els nodes (els elements d'interès) i dades relacionades amb el visitant. Les tres fonts estan unides per un identificador comú, que és el codi del turista. Això ens ha permès vincular les dades dels visitants amb el seu recorregut i la seva visita als monuments de la ciutat. Els resultats de l'estudi ens han permès identificar els factors que singularitzen l'apropament dels visitants al patrimoni i que el diferencien d'altres formes de relació o ús. És a dir, els factors que incideixen en el comportament dels visitants de Girona. Així mateix, hem pogut definir models d'itineraris amb una estructura interna molt compacta però molt diferents<br/>entre ells; que ens evidencien que, malgrat les regularitats detectades en les visites dels turistes de la ciutat, també existeixen elements diferencials en el seu comportament. Hem detectat quatre models de recorreguts urbans que hem anomenat: itinerari bàsic, comercial, complex i de les muralles, que a l'hora es poden subdividir en varies categories.<br/>Finalment, els estadístics multivariants ens han permès demostrar que la relació entre el turista i el patrimoni respon almenys a quatre formes de consum diferenciades, que hem anomenat "no turistes", "rituals", "interessats" i "erudits".<br>Mirades Turístiques a la ciutat is a study of the behaviour of tourism in towns having important monuments, based on the real-life experience of visitors to the historic centre of Girona. This is a piece of research which has tried to find out the exact way in which visitors come into contact with the heritage sites of the medieval town. This has been done through identifying which factors have an influence (and which do not) on the behaviour of the tourist during their visit, both dose of a general nature (weather, crowding, information...) and those factors which are particular to each visitor. In order to achieve this aims, I put forward a number of working hypotheses:<br/>1. There is a particular tourist approach to site which has its own rules, specific structures and as a<br/>consequence the need for specific management tools.<br/>2. The way the tourist approaches the site is the result of two seemingly contradiction forces. On the one hand, the tourist tends to repeat socially contructed behaviours which take the form of a ritual. On the other hand, and beyond this common pattern, each visitor has a singular experience. Therefore, the relationship with the site is the result of a subtle balance between experience and ritual.<br/>3. The touristic use of a heritage site depends on the relationship between four factors. The first, the image of the place, a metaphor of the town. The second, the code of touristic interpretation, acts as a kind of ritual, a non-written script for being a tourist. The third, the material substratum which are the artistic, historical or cultural components; the geometry of the area, the visual parts, the weight of history or the aesthetic value of the items, obviously, condition the way tourist look at the town. Finally, the experience is conditioned by the management of tourism: the information, the flow of tourists, interpretation.<br/>This study uses an original methodology based on direct observation of following visitors during their visit. We observed the visitors and we collected basic information about their visit: the itinerary, the monuments visited, the attitudes shown, the time spent. This methodology has already been used in order studies of the public in different museums. Three kinds of data was collected: data relating to blocks (the segments of a street between two roads), data relating to nodes (the items of interest) and data relating to the visitors. The three sources are connected by a common identifier, that of the touristic code. This has allowed us to connect the data of the visitors with the route taken and the visit of the monuments in the town.<br/>The results of the study have allowed us to identify the factors with make the approach of the visitor to the monument a singular one and which differenciate it from the other forms of relationship or of use. That is to say, that the factors which have an effect on the behaviour of the visitors to Girona.<br/>Thus, we have been able to define models of itineraries with a very compact internal structure but which are very different between each one, which shows that, despite the regularities which were found in the visits of tourists to the town, differenciated elements in their behaviour were also observed. We detected four models of urban routes: the basic, the commercial, the complex and the town walls, which can each be subdivides into several categories. Finally, the multivariant statistics have allowed us to demonstrate that the relationship between tourist and heritage site responds to at least four forms of differentiated use which we have named "non-touristic", "ritual",<br/>"interedted" and "erudite".

A la vegueria de Girona, entre 1486 i 1730, es produeix el procés de formació històrica d'un grup social que sorgit de la pagesia s'anirà diferenciant progressivament d'aquesta: els senyors útils i propietaris de masos. Aquest grup social basa el seu poder econòmic i polític en l'acumulació de masos: font de rendes i font de l'estatus social assolit dins la parròquia i la universitat on fixa la seva residència. El seu pes social el manifesta a través dels seus espais de sociabilitat (especialment la parròquia, veritable espai de representació), però també manifesta la seva posició de preeminència, fet que pot abocar als conflictes amb el conjunt de la comunitat. Un conflicte que es planteja en termes de diferenciació dels uns i d'igualtat dels altres. És l'enfrontament entre dues visions de la societat: l'individualisme enfront el comunitarisme.<br>In the "vegueria" of Girona - a traditional Catalan territorial circumscription -, between 1468 and 1730, the process of historical formation of a social group takes place. Arising from peasantry, it will progressively differ from its origins: the useful masters and farmhouses' owners. The economic and political power of this social group is based on the accumulation of farms: source of incomes and source of social status attained in the parish and at university, where they fix their residence. Their social importance is shown through their sociability spaces - mainly the parish, real space of representation -, but they also show their position of pre-eminence, though this may imply conflicts with the whole community. A conflict which is expressed in terms of differentiation of ones and equality of others. It is the confrontation of two visions of society: individualism versus communitarism.

This paper analyzes the vulnerability of commercial establishments in the city of Girona to potential floods caused by the River Onyar. We identified all the shops located on the ground floor within the flood areas with return periods of 25 and 50 years. Each of the 568 shops finally included in the study were given a questionnaire. The data obtained were analyzed using a multivariate statistical approach that made it possible to determine five different flood vulnerability profiles for the commercial establishments studied. We then determined the level of vulnerability and risk for each establishment and also for each of the five profiles mentioned above. The results were mapped in order to analyze their distribution in space. The study shows a scenario that is not optimistic, characterized by both a poor perception of the real risk of floods, due to fading historical memory, and a precarious adaptation to the risk<br>Aquest treball analitza la vulnerabilitat que el comerç de la ciutat de Girona presenta a unes potencials inundacions del riu Onyar. S’han identificat tots els establiments comercials en planta baixa que es troben dins les àrees inundables amb períodes de retorn de 25 i 50 anys. A cadascun dels 568 comerços estudiats se’ls ha facilitat un qüestionari. Les dades obtingudes han estat tractades mitjançant una anàlisi estadística multivariant que ha permès descriure cinc perfils diferents d’establiment comercial en funció de la seva vulnerabilitat. Posteriorment, s’han quantificat la vulnerabilitat i el risc per a cada establiment i també per a cadascun dels cinc perfils mencionats. Tots els resultats han estat cartografiats per tal d’analitzar-ne també la seva distribució en l’espai. Es desprèn de l’estudi un escenari poc optimista marcat tant per una feble percepció de risc induïda per un esvaïment de la memòria històrica, com per una precària adaptació al risc

Aquesta tesi proposa un recorregut per la Girona del segle XVII a través dels seus plets, negociacions polítiques i controvèrsies en general. Ens acompanyen en el trajecte els dirigents del municipi, naturalment, i també membres de confraries gremials, canonges de la Seu, oficials de la monarquia, religiosos d'ordes de la reforma catòlica, hortolans de la ruralia gironina, etc. Al davant del grup, com a guies, descobrim els advocats del govern local. A través de les seves habilitats jurídiques i argumentals, vetllaran per la integritat o, millor encara, la potenciació del patrimoni jurídic i els interessos de la ciutat. D'entre aquests advocats destaca Joan Pere Fontanella, un jurista cabdal per al dret i per a la història de Catalunya. Per la durada i pels resultats del seu vincle professional amb el municipi gironí, el podem qualificar sens dubte com un advocat de luxe. I els luxes es paguen.<br>This thesis proposes an overview of 16th century Girona through its lawsuits, political negotiations and disputes in general. Throughout the journey we are guided by the councillors of the municipality, members of guilds, canons of the Cathedral, officials of the monarchy, religious orders of Catholic reform, countryside peasants, etc.. Leading the group we discover the lawyers of the local government. Through their legal and argumentative skills, they will ensure the integrity, or better still, the strengthening of the legal heritage and the interests of the city. Among these attorneys Joan Pere Fontanella stands out, being a relevant and crucial jurist for the history of Catalonia. For the duration and the results of his professional relationship with the town of Girona, we can certainly qualify him as a first-class lawyer. And first-class lawyers are costly.

L'estudi analitza la motivació dels immigrants adults per aprendre català a partir d'una metodologia quantitativa, concretament SPSS (Statistical Package Social Sciences), eina d'anàlisi d'altres estudis similars que s'han dut al Canadà.<br/><br/>Els 272 participants de la mostra provenent de les tres entitats a Girona que oferien classes de català tot l'any; l'Escola d'Adults de Girona, l'Escola Oficial d'Idiomes i el Centre de Normalització Lingüística.<br/><br/>L'estudi, a més de mostrar diferències individuals dels participants segons la procedència geogràfica (llengua parlada), la llengua de treball, la permanencia i la voluntat de permanència, considera correlacions entre variables motivacionals i mostra que el model de Gardner (2001) és aplicable en l'estudi d'una llengua minoritària (català) i en un context immigrant.<br>La presente tesis analiza de forma cuantitativa, a partir del SPSS (Statistical Package Social Sciences) la motivación de los inmigrantes adultos que aprenden catalán en la ciudad de Girona, ciudad donde el uso habitual de la lengua supera el de la media catalana.<br/><br/>Los 272 participantes provienen de todo el mundo y estaban inscritos en febrero-marzo 2005 en una de las tres entidades que enseñaban catalán anualmente durante el curso 2004-2005 (Escuelas de adultos, Escuela Oficial de Idiomas, Normalización Lingüística).<br/><br/>El estudio además de mostrar diferencias individuales según: la procedencia geográfica ( lengua hablada), lengua de trabajo, el tiempo de permanencia y la voluntad de permanencia; considera correlaciones entre variables motivacionales y demuestra que el modelo de Gardner (2001), es aplicable en el estudio de una lengua minoritaria como el catalán y en un contexto de L2 inmigrante.<br>The study analyzes the immigrant's motivation to learn Catalan in Girona, where the daily use of Catalan is higher than the Catalan mean. <br/>The 272 participants, coming from around the world, were enrolled during the academic year 2004-2005 in one of the three public schools where it is possible to learn Catalan during the whole year (Escola d'Adults de Girona, Escola Oficial d'Idiomes and Centre de Normalització Lingüística).<br/>The study, using a quantitative methodology (SPSS), not only shows individual differences according: cultural background (language spoken), working language, the length of residence and willing of residence, but also considers correlations among motivational variables and it demonstrates that the Gardner Model (2001) it is applicable in the study of a minority language (Catalan) in an L2 immigrant context.

To determine the prevalence of Active and Healthy Ageing (AHA) in the province of Girona and 14 European countries according to various models, to analyze the association between health variables and social determinants of health. This was a cross-sectional, observational analysis of a representative sample of population aged 50 years and older in Girona and Europe consisted of 55.278 participants. The data were obtained by MESGI50 and SHARE studies. AHA was measured using Rowe Kahn model (AHA-RK) and a model based on the WHO definition (AHA-WHO). The prevalence was 23.5% in AHA-RK model and 38.8% in AHA-WHO model. In the geographic analysis, there was a north-central to south-east Europe gradient. In both models, AHA was significantly associated with: self-perception of excellent-very good health status; high-very high quality of life; less use of health services. AHA was more strongly associated with socioeconomic status, mainly with to work and not financial difficulties.<br>L’objectiu és determinar la prevalença de l’Envelliment Actiu i Saludable (EAS) a la província de Girona i a 14 països d’Europa segons diferents models i analitzar l’associació de l’EAS amb variables de salut i determinants socials de la salut. Estudi transversal observacional analític d’una mostra representativa de població de 50 i més anys de la província de Girona i Europa de 55.278 participants. S’analitzaren dades de MESGI50 i SHARE. Es va mesurar l’EAS amb el model Rowe i Kahn i amb un model basat en la definició de l’OMS. Les prevalences d’EAS eren 23,5% model EAS-RK i 38,8% model EAS-OMS. Hi havia un gradient geogràfic Nord-Centre amb Sud-Est d’Europa. En els dos models l’EAS s’associava significativament amb: salut autopercebuda excel•lent o molt bona; qualitat de vida alta o molt alta; menys ús de recursos sanitaris. L’EAS està fortament associat a les condicions socioeconòmiques, principalment treballar i no tenir dificultats econòmiques.

Around the Fifth century AD, the use of silos as storage structures reappeared in force throughout large areas of Western Europe. This phenomenon also concerned the territories of the bishoprics of Girona and Empúries. Although in this region silos had been used as storage structures during a large part of the Iberian period, their use declined until their virtual disappearance during the Roman Empire. In order to investigate in depth the different reasons that led to silos being widely used again, this thesis analyses the storage of cereals within the wider framework of transformations that took place in the territories of the bishoprics of Girona and Empúries between the end of the Fifth century and the beginning of the Eighth century. The main objective is to determine the function/use of the silos in the economic framework of the economy of the Visigothic period in the northeast of the Iberian Peninsula<br>Al voltant del segle V dC, l’ús de les sitges com a estructures d’emmagatzematge ressorgí amb força a grans àrees de l’Europa occidental. Aquest fenomen també afectà els territoris dels bisbats de Girona i Empúries. Tot i que en aquesta regió les sitges havien estat emprades àmpliament com estructures d’emmagatzematge al llarg del període ibèric, durant el període imperial la seva utilització decaigué fins a pràcticament desaparèixer. Per tal d’aprofundir en els diferents motius que propiciaren que les sitges es tornessin a utilitzar a bastament, aquesta tesi doctoral analitza l’emmagatzematge de cereals en sitges en el marc de totes les transformacions que tingueren lloc en els territoris dels bisbats de Girona i Empúries entre finals del segle V i començaments del segle VIII. L’objectiu principal que persegueix és determinar la funció/ús de les sitges en el marc de l’economia d’època visigòtica del nord-est peninsular

El autor ha llevado a cabo la elaboración del diplotamatario del personaje estudiado, es decir, la recopilación de toda la documentación que forma directa o indirecta tuvo que ver con la vida del personaje. Dicho diplomatario da lugar al apéndice documental formado por 192 documentos originales o copias que ha servido para reconstruir la biografía de la condesa Ermesèn de Carcasona.

Aquesta tesi és un estudi sociofonètic de les vocals mitjanes posteriors del català de Girona. La recerca parteix de la hipòtesi que /o/ i /ɔ/ estan fusionades a la diòcesi gironina i té l’objectiu principal de proporcionar dades que avalin aquesta suposició. Concretament, es vol demostrar que la distinció entre la vocal mitjana alta i la vocal mitjana baixa ha desaparegut per a la majoria de parlants gironins, però tot tenint en compte que la fusió pot variar en relació amb l’edat, el gènere, i l’origen geogràfic específic de cadascun. L’estudi es desenvolupa en dues parts. La primera, i més destacada, és una anà- lisi quantitativa de les dades de producció vocàlica recollides, mitjançant entrevistes sociolingüístiques, de 96 informants, homes i dones de dues edats diferents i naturals de 12 punts d’enquesta repartits pel bisbat de Girona. De les ocurrències vocàliques produïdes en aquestes entrevistes se’n van extreure dades acústiques que es van analitzar mitjançant tècniques de visualització i de quantificació de la fusió, per determinar l’abast de la pèrdua del contrast entre les dues os per a cada parlant. Les dades acústiques i també les mesures de quantificació de la fusió, a més a més, es van avaluar estadísticament per determinar la variació global del fenomen. La segona part de la tesi és una aproximació qualitativa a la percepció de les vocals mitjanes posteriors, elaborada a partir de dues tasques completades per 75 dels 96 in- formants anteriors i d’una observació metalingüística feta per 66 d’aquests informants. Les dades permeten una primera reflexió sobre la capacitat de distinció de /o/ i /ɔ/ a la diòcesi, però sobretot deixen entreveure la consideració sociolingüística de la fusió en l’àmbit gironí. Els resultats indiquen que /o/ i /ɔ/ estan completament fusionades a les àrees centrals i septentrionals de Girona, on la fusió es considera un tret característic del gironí. Al litoral, en canvi, els resultats són molt desiguals i assenyalen que la fusió encara hi és un procés en desenvolupament i que, a més a més, està considerablement estigmatitzat. Al mateix temps, l’anàlisi estadística determina que els informants més joves i les dones fusionen amb més probabilitat i més intensitat que no pas els més grans i els homes, sobretot a les zones costaneres, i que la llengua escrita i l’estàndard tenen un paper destacat en la producció i la percepció de les vocals mitjanes posteriors.<br>This thesis is a sociophonetic study of mid back vowels in Girona Catalan. It is built on the hypothesis that /o/ and /ɔ/ are merged in the Catalan variety spoken in most of the Girona area, and it seeks to provide evidence in this regard. Specifically, it aims to prove that the distinction between the close-mid back vowel and the open-mid back vowel is lost for most speakers in the region, while taking into account possible variation concerning age, gender, and specific geographic origin. The study has two parts. The first, and most important, is a quantitative analysis of data on vowel production obtained, through sociolinguistic interviews, from 96 speakers, male and female, in two age groups, from 12 survey points throughout Girona. Acoustic data were extracted from the vowels in these interviews and anal- ysed through visualisation and merger quantification techniques, to establish the degree of mergedness of each speaker. Furthermore, the acoustic data as well as the quantification measurements were statistically analysed to account for sociolinguistic variation. The second part of the thesis is a qualitative approximation to the perception of mid back vowels, built on data obtained from 75 of the 96 previous participants. These data allow for a first description of the perception of mid back vowels by Girona Catalan speakers, but, most importantly, they provide insight into the sociolinguistic perception of the merger in the region. Results show that mid back vowels are completely merged in Central and Northern Girona, where the merger is valued as a trait of the Girona variety. In the coastal areas, on the contrary, results are mixed and indicate a merger-in-progress, which, additionally, seems to be stigmatized. Besides, statistical analyses demonstrate that younger and female speakers are more likely to be merged and more profoundly merged than older and male speakers, specially in the coast, and also that written and Standard Catalan play a decisive role in the production and perception of mid back vowels.

In the 19th century, the museum archetype was based on an architecture of classical lines and a palace image. The current trend of new museums buildings is characterized by its typological vagueness and the lack of an archetype. Despite this loss of identity, the current museum does not give up being identified as such, and chooses to use movable architecture in order to transmit all those values and information it considers appropriate.<br>Durant el segle XIX l’arquetip del museu es fonamentava sobre una arquitectura de línies clàssiques i d’imatge palauenca. La tendència actual dels edificis de nova construcció destinats a museus cap a una arquitectura contemporània caracteritzada per la seva indefinició tipològica comporta la manca d’un arquetip. Davant d’aquesta pèrdua d’identitat el museu actual no renuncia a ser identificat com a tal, i opta per utilitzar l’arquitectura moble amb la finalitat de transmetre tots aquells valors i informacions que considera oportuns.

La devoció a la Mare de Déu del Roser va ser un dels cultes més estesos a la Diòcesi de Girona durant l’època moderna i fins a principis del segle XX. La devoció del Roser està necessàriament lligada a les confraries del Roser, màximes exponents de la propagació i manteniment d’aquest culte. Estudiar la devoció del Roser requereix també abordar un ampli entramat d’aspectes religiosos, socials, culturals i històrics, que comprenen imatges, rituals, festivitats, decisions i interessos polítics; simbolismes i identitats. Sota En aquesta tesi el concepte de devoció agrupa tot aquest complex de conceptes; però sobretot, es treballen dos eixos d’aquesta devoció: les confraries i les imatges. Aquesta tesi exposa com en el fons de la qüestió de la devoció hi ha una seqüència formada per la successió dels següent conceptes: identitat-pertinença-símbol-ritual. Aquests contribueixen a pensar la devoció de manera global. Les primeres confraries del Roser s’instauraren a finals del segle XVI i des d’aleshores es documenten fundacions de confraries fins al segle XIX, tot i que l’auge d’aquesta devoció cal situar-lo entre els segles XVII i XVIII. Les confraries es van instaurar en les parròquies o sufragànies en més de la meitat de les 350 parròquies que hi havia aleshores al Bisbat de Girona. Alhora, en les confraries s’hi inscrivia gran part de la població i així, les confraries donaren forma a la devoció i, en certa manera, la institucionalitzaren. Aquesta institucionalització de la devoció es donà sobretot gràcies als dominics i a l’Església de la contrareforma, però també gràcies al paper primordial de les parròquies i els rectors, com també a les mateixes voluntats i desitjos dels feligresos de la societat de l’època moderna. Les confraries del Roser són les comitents dels diferents objectes litúrgics i imatges que formen part dels espais i rituals de la confraria. Les imatges són presents en tots els actes i espais de la confraria, tant públics (processons) o els privats (celebracions d’aniversaris de difunts o misses). Aquestes obres són molt diverses, des de retaules, imatges processionals, banderes, pal·lis, peces d’orfebreria a peces d’indumentària, i totes elles s’han de considerar conjuntament en relació a l’ús, l’espai i el ritual on s’activen. Aquesta particularitats obliguen a repensar les imatges més enllà de l’obra d’art i del context tradicional d’estudi de la història de l’art i és per això que aquest tesi aporta també una perspectiva antropològica a la devoció del Roser. Aquest Aquesta tesi també documenta un gran nombre d’imatges i objectes litúrgics encarregats per les confraries del Roser de la diòcesi de Girona – avui la majoria desapareguts – que formaven part del culte. Aquestes notícies inèdites s’han localitzat gràcies a l’estudi de la documentació primària de les mateixes confraries: els llibres de confraria.<br>The Devotion of the Virgin of the Rosary was one of the most extended cults in the Diocese of Girona during the Modern era and until the beginning of the 20th Century. The devotion of the Rosary is necessarily linked to the confraternities of the Rosary, the greatest exponents for the proliferation and preservation of this cult. The study of the Devotion of the Rosary requires also addressing a broader network of religious, social, cultural, and historical issues, which include images, rituals, festivals, political decisions and interests, symbolisms and identities. In this dissertation, the concept of devotion brings together all these complex concepts, but, above all, two axis of this devotion are discussed: confraternities and images. This dissertation shows how at the heart of the matter of devotion there is a sequence formed by the succession of the following concepts: identity, belonging, symbol, ritual. These contribute to understand devotion in a general way. The first confraternities of the Rosary were created in the late 16th Century and since then their establishment is documented until the 19th century, though the rise of this devotion takes place between the 17th and 18th centuries. These confraternities were established in parishes or their suffragans in more than half of the 350 parishes then in the Diocese of Girona. Also, a large part of the population was part of the confraternity (although, obviously, being registered in the confraternity book did not necessarily entail an active participation to the confraternity) and in this way the confraternities shaped to the devotion and, in some way, they institutionalized it. This institutionalization of the devotion happened mainly thanks to the Dominicans and the Counter-Reformation, but also thanks to the fundamental role of parishes and parish priests as well as the parishioners will and desires in Modern era societies. The confraternities of the Rosary are sponsors of the various liturgical objects and images that are part of the confraternity’s spaces and rituals. The images are present in all of the confraternity’s events and places both public (processions) and private (memorials or masses). There is a great variety of works, ranging from altarpieces, processional images, flags, pallia, jewelry and objects crafted in precious metals to clothing; all of which should be considered together in relation to their use, space, and the ritual that activates them. These specificities bring to rethink the images beyond their understanding as artworks and within the traditional context of study of art history; it is precisely for this reason that this dissertation provides as well an anthropological perspective on the devotion of the Rosary. This dissertation also documents a large number of images and liturgical objects that were part of the cult (most of them no longer extant) and commissioned by the confraternities of the Rosary in the dioceses of Girona.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. <br/>Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. <br/>Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. <br/>En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. <br/>Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. <br/>A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. <br/>Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.<br>The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. <br/>The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

The main objective of this thesis is to establish the circulation dynamics of late roman coinage in the roman ciuitates of Girona and Empúries during the historical period known as the Late Roman Empire. To do so, we studied the coins recovered during archaeological works in the aforementioned territories, which lead to the constitution of an exhaustive catalogue of the coinage. In turn, the catalogue allowed the statistical analyses of the same, as well as the generation of a global vision of the coinage found in the region. Under the premise that regional economies differ among themselves, we believe that the local study of regional economies, such as the one studied here, can provide a better understanding of the global roman dynamics of the Empire. The present thesis goes beyond the study of coinage circulation, and extends to topics such as the nature of the economy – attempting to determine whether the economy was monetary or weight based – as well as the conception of the coin in the economic system, while also determining if it had a trust or a weight value. We also pretend to characterize the circulating coinage on the basis of an array of factors: metal, type, chronology, mint, and emissary. Through the study of these factors we can determine which were the coins that reached the studied territory. Moreover, the importance of the imitative coinage is also evaluated, given that it is a key to understand the economy in the zone. Finally, we compare data extracted of the studied territory with other published data from different territories of Spain and Europe, in an attempt to see if there are overarching similar dynamics between those appreciated in the Girona and Empúries territories during the Late Roman Empire and their Spanish and European counterparts.<br>Aquest treball té com a principal objectiu establir els patrons de circulació de la moneda baiximperial al territori de les ciuitates de Girona i Empúries durant el període que es coneix com a baix Imperi romà. Serà a través d’un exhaustiu estudi de tot el material numismàtic recuperat en excavacions arqueològiques, que quedarà agrupat en un catàleg, des d’on s’elaboren les estadístiques i el buidatge de dades que permeten definir quin tipus de moneda fou la més present en el territori i plantejar-nos el perquè. Partim de la premissa que les economies regionals poden ser molt diferents i que és a través d’estudis locals com el que aquí plantegem des d’on es pot abordar la confecció de models econòmics globals per al baix Imperi, així com veure l’afectació real de les reformes i els canvis en el valor nominal de la moneda sobre el terreny. A més de la circulació pròpiament dita s’aborden altres temes, essent un dels més destacats establir quina era el tipus d’economia imperant al territori: de base natural o per contra monetitzada; però també quina era la concepció de la pròpia moneda dins el sistema econòmic: si posseïa un valor fiduciari o era un valor de base ponderal. Es realitza també una caracterització de diferents aspectes de la moneda circulant, tant del tipus majoritari com de la resta. Així doncs a partir de l’estudi del metall, el nominal, la cronologia, la procedència i l’emissor s’estableixen quines són les monedes que més arribaren al territori i plantegem quines foren les més usades de manera plausible. El pes de les monedes d’imitació dins dels circuits monetaris també és avaluat, atès que és un element clau en l’aproximació al tipus d’economia. Finalment, es comparen les dades extretes en aquest territori amb les que altres estudiosos han analitzat en altres zones, amb la voluntat de copsar possibles dinàmiques similars en altres regions imperials.

La lletra és una realitat quotidiana en la nostra vida i s'associa a la cultura en qualsevol de les seves expressions. De l'estudi de la lletra, és a dir, des de la seva morfologia estructural fins al missatge comunicatiu que expressa se'n pot extreure molta informació: la lletra actua de mirall i projecta el context històric que l'acull, és portadora de missatges per ella mateixa, per la seva forma i estructura i pel valor comunicatiu que transmet. La present investigació respon a una voluntat d'analitzar la lletra per entendre els diferents aspectes que la configuren i també plantejar enfocaments d'estudi transversals amb altres disciplines que ens apropen a aquest univers de la lletra que pot resultar tant suggeridor com habitual però no per això exempt d'anàlisi i d'investigació. Des de la disciplina de la comunicació visual, el disseny gràfic, la lletra es considera com a projecte gràfic. És protagonista de l'estructura textual i de la configuració del missatge el qual presenta una dimensió simbòlica que pot reforçar el sentit textual que transcriu la lletra i també matisar-lo, ampliar-lo i desenvolupar-lo, tal com demostrarem al llarg d'aquest estudi. En definitiva, alguns dels aspectes que proposem com a punt de partida per a l'anàlisi de la lletra son, entre altres, la lletra entesa com a projecte, les lletres escrites versus les lletres dissenyades, l'entorn digital i les eines de generació tipogràfica, etc. Aquest model l'aplicarem en el cas d'estudi que presenta aquesta recerca centrada en les lletres del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona. El coneixement obtingut pot ser extrapolable i aplicable també a altres obres. Incidir en un estudi a fons de les diferents i coordinades dimensions del signe lingüístic és un dels objectius de la investigació doctoral que s'ha portat a terme. S'inicia, aquest estudi, des del seu fonament morfològic i estructural, passant pels fonaments sintàctics fins a l'estudi pragmàtic que adquireix la lletra, a més a més de tenir present el seu protagonisme en els actes concrets i específics que implica la comunicació.<br>Letters are a fact in our everyday lives and are related to culture in any of its various expressions. From the study of letters, it is to say, from their structural morphology to the communicative message that they express, we can get extremely rich information: letters mirror the historical context that bears them, they are message holders by themselves because of their form and structure and because of the communicative value that they transmit. The present research responds to a will to analyse letters in order to understand the different aspects that shape them, as well as to propose cross-sectional study approaches with other disciplines that lead us to their universe, which may turn out as suggestive as common but not, because of the last, exempt of analysis and inquiry. From the point of view of the discipline that studies visual communication, Graphic Design, letters are considered graphic projects. They are the protagonists of the textual structure and of the configuration of the message, which introduces us to a symbolic dimension, where the textual meaning of the transcription is reinforced as well as nurtured, expanded and developed, as we will demonstrate in this study. In short, some of the aspects that we propose as a starting point for the analysis of letters are, among others, letters understood as projects, the written document versus the designed letter, the digital environment and the typographic generation tools, etc. This mode of action will be applied in the study case subject of this research centred on the embroidered inscriptions of the Tapís de la Creació (The Creation Tapestry) of the Cathedral of Girona. The knowledge obtained can be extrapolated and applied to other works as to emphasize the need of a profound study on the different and coordinated dimensions of the linguistic sign is one of the objectives of the doctoral research that we have carried out. This inquiry begins with the morphological and structural scaffolding of letters, moving on from the syntactic foundations to the pragmatic study that they require, without forgetting their prominence in the concrete and specific acts that communication implies.

The first protective activities of historical and archaeological heritage in the province of Girona (Catalonia, Spain), although some earlier precedents, were produced from the third decade of the nineteenth century. These arose as a reaction to this terrible destruction suffered as a result of the introduction of the liberal state and the disappearance of several regular orders. Preservationists actions were carried out by some pseudo-public entities, which acted at the request of local authorities. These entities include the the Diputación Arqueológica, the Sociedad de Amigos del País and the Comisión de Monumentos. These corporations, with significant human and economic constraints, began activities as important as the beginning of the excavations of the site of Ampurias, the formation of a provincial museum in Girona and the restoration of the monastery of Ripoll.<br>Les primeres actuacions protectores del patrimoni històric i arqueològic a l’actual província de Girona, tot i haver-hi alguns precedents anteriors, es produïren a partir de la tercera dècada del segle XIX. Aquestes sorgiren com a reacció a les terribles destruccions que patí aquest com a conseqüència de la instauració de l’Estat liberal i la desaparició dels ordres regulars. Les actuacions proteccionistes es vehicularen, majoritàriament, a través d’un seguit d’ens pseudo-públics, que actuaren a instancia de les administracions locals (Diputació i Govern Civil). Entre aquestes entitats cal destacar la Diputació Arqueològica, la Societat d’Amics del País i la Comissió de Monuments, per esmentar només unes quantes. Entitats que amb els seus escassos mitjans humans i materials endegaren activitats tan importants com: l’inici de les excavacions del jaciment d’Empúries, la formació d’un museu provincial a Girona i la restauració del monestir de Ripoll.<br>Las primeras actividades protectoras del patrimonio histórico y arqueológico en la actual provincia de Gerona, aunque hay algunos precedentes anteriores, se produjeron a partir de la tercera década del siglo XIX. Estas surgieron como reacción a las terribles destrucciones que sufrió este como resultado de la instauración del Estado liberal y la desaparición de los diversos órdenes regulares. Las actuaciones proteccionistas se vehicularon, mayoritariamente, a través de una serie de entidades pseudos-públicas, que actuaron a instancia de las administraciones locales (Diputación y Gobierno Civil). Entre estas entidades cabe destacar la Diputación Arqueológica, la Sociedad de Amigos del País y la Comisión de Monumentos, por citar solo unas cuantas. Entidades que con sus escasos medios humanos y materiales iniciaron actividades tan importantes como: el inicio de las excavaciones del yacimiento de Ampurias, la formación de un museo provincial en Gerona y la restauración del monasterio de Ripoll.

L’objectiu d’aquest estudi és conèixer el sentit de coherència de les infermeres de l’àmbit sociosanitari de Girona i relacionar-lo amb la salut percebuda, l’optimisme disposicional, el compromís laboral i la síndrome de desgast professional. Estudi descriptiu i transversal. Es van estudiar variables sociodemogràfiques, personals, laborals i de salut. Els resultats mostren que han participat 109 infermeres. S’ha observat que les infermeres amb puntuacions majors de SOC, presenten millor percepció de salut, més optimisme, compromís laboral i realització personal, i menor cansament emocional i despersonalització. Les conclusions indiquen que les infermeres de l’àmbit sociosanitari de Girona presenten un sentit de coherència elevat. El cansament emocional de les infermeres s’associa negativament amb el SOC. També el sentit de coherència i el compromís laboral expliquen parcialment l’absència de cansament emocional de les infermeres.<br>The aim of this study is to find out the sense of coherence of nurses working in care homes in Girona and relate this to self-reported heath status, dispositional Optimism, work engagement and professional burnout. Descriptive and cross-sectional study. Sociodemographic, occupational and health variables were studied through a self-administered. The results show that 109 nurses participated. It is observed that nurses with the higher SOC scores have a better perception of their health, greater optimism, greater work engagement and personal accomplishment, and less Emotional Exhaustion and Depersonalisation on the professional burnout. The conclusions suggest that nurses working in care homes in Girona have a high sense of coherence. Emotional exhaustion of the nurses negatively associates with SOC, less emotional exhaustion with greater SOC. Sense of coherence and work engagement seem to explain part of the absence of emotional exhaustion in the nurses.

In this thesis, we provide the palaeographic edition and the translation of the Hebrew manuscript fragments of the Historical Archives of Gerona with Catalan written in Hebrew characters (14th-15th centuries), reused as book bindings of medieval notarial books. Textual and linguistic analyses are provided for this entire corpus, and, through this examination, we value the use of the language among the Jewish community. The collection contains a diverse typology of documents of which we present an overview. We have found many pages from moneylender registers concerning money lent predominantly to merchants from Gerona and their surroundings and also related to taxation. So we also focus on the study and contextualization of such economic manuscripts.<br>Aquesta tesi proposa l’edició paleogràfica i la traducció dels fragments de manuscrits hebreus dels segles XIV i XV, amb aljamies catalanes, que es van descobrir en els lloms dels protocols notarials custodiats a l’Arxiu Històric de Girona. Es porta a terme l’estudi textual i l’anàlisi lingüística del corpus català escrit en lletres hebrees i, a través d’aquest examen, valorem l’ús de la llengua entre els jueus de la comunitat. La col·lecció conté tota mena d’escrits de diversa tipologia dels quals en presentem una visió panoràmica. Una gran part d’aquesta documentació està relacionada amb el món del préstec i la fiscalitat medieval de la comunitat jueva gironina, especialment vinculada al món del crèdit rural de la rodalia de Girona. Així doncs, també fem especial atenció a l’estudi i contextualització d’aquesta mena de manuscrits econòmics.<br>En esta tesis se lleva a cabo la edición paleográfica y la traducción de los fragmentos de manuscritos hebreos de los siglos XIV y XV, con aljamías catalanas, que se descubrieron en los lomos de los protocolos notariales custodiados en el Archivo Histórico de Girona. Se lleva a cabo el estudio textual y el análisis lingüístico del corpus catalán escrito en letras hebreas y, a través de este examen, valoramos el uso de la lengua entre los judíos de la comunidad. La colección contiene todo tipo de escritos de diversa tipología de los que presentamos una visión panorámica. Una gran parte de esta documentación está relacionada con el mundo del préstamo y la fiscalidad medieval de la comunidad judía gerundense, especialmente vinculada al mundo del crédito rural de los alrededores de Girona. Así pues, también hacemos especial atención al estudio y contextualización de este tipo de manuscritos económicos.