Log in

Relevant bibliographies by topics / Girona / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Girona.

Journal articles on the topic 'Girona'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 16 June 2025

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Girona.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Torres, Xavier. "Els orígens de l’Estudi General de Girona: uns començaments que es faran esperar." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 15 (June 10, 2020): 165. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.15.17564.

Full text

Abstract:

Resum: Els orígens i la trajectòria mateixa de l’Estudi General de Girona (1446-1717) són força mal coneguts encara, sobretot per unes mancances documentals que semblen de mal solucionar a curt i potser a llarg termini. En aquestes pàgines s’ofereix, doncs, una síntesi de l’evolució del vell Estudi gironí, tot remarcant el seus inicis més aviat tardans, a la segona meitat del segle xvi, és a dir, un segle després de l’obtenció del pertinent privilegi reial. Aquesta lenta arrencada de la universitat gironina es pot explicar per les vicissituds polítiques, econòmiques i religioses tant del període com de la ciutat de Girona.  Paraules clau: Universitat, Girona, Època moderna, Estudis superiors  Abstract: The origins and the secular evolution of the Estudi General de Girona are not yet well known because of a notorious lack of sources. Such a problem does not seem to have an easy solution in the short and even long term. Therefore, only a general view can be offered at the moment. Such a survey remarks the laborious beginnings of the old Girona university, a century after the perceptive royal permission was given. Besides, the long way of the Estudi is related to the political, economic and religious events of the period, as well as the city.   Key words: University, Girona, Early Modern History, University studies

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Llop-Jordana, Irene, and Marina Girona Berenguer. "Retales del pasado judío en Cataluña: la ketubá de Girona 3 en su contexto histórico y documental." Sefarad 84, no. 1 (2024): 1205. https://doi.org/10.3989/sefarad.024.1205.

Full text

Abstract:

Con motivo de la aparición de una nueva ketubá en el Arxiu Històric de Girona, en este artículo se incorpora su trascripción y traducción y se actualiza el listado de las ketubot catalanas halladas hasta la fecha, ahondando en su tipología, cláusulas y contribuciones económicas. Asimismo, se aporta un estudio histórico-documental de la ketubá de Girona 3 en relación con el hallazgo de otros documentos hebreos custodiados en los archivos catalanes, en especial varios pergaminos conservados actualmente en el Arxiu Diocesà de Girona, que en su momento fueron dados a conocer por Isidore Loeb y Josep Maria Millàs i Vallicrosa. El análisis de los documentos seleccionados revela la estrecha relación mantenida entre diversos individuos de las aljamas judías de Girona y Besalú a finales del siglo XIII e inicios del siglo XIV.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Camprubí, Xevi. "Els mestres de llegir i escriure de la ciutat de Girona a l’època Moderna." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 21, no. 21 (2023): 143. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.21.26801.

Full text

Abstract:

Resum: Al llarg de l’època Moderna la major part de municipis de Catalunya van destinar diners públics per a pagar mestres per ensenyar a llegir i escriure als nens de les famílies amb menys recursos. Aquesta situació també es va donar en el cas de Girona. Aquest article explica quins foren els mestres de minyons que el consell d’aquesta ciutat va contractar al llarg del segle xvii i principi del xviii i les condicions econòmiques que els va oferir. A la vegada, el treball permet constatar que en el període estudiat tant l’oferta educativa pública com el nivell d’escolarització a la ciutat de Girona eren fins i tot més elevats que a final del segle xviii, quan es van començar a fer els primers censos de població.Palabras clave: Girona, ensenyament públic, mestres de minyons, alfabetització.Abstract: In the Early Modern Period most villages and cities in Catalonia employed teachers to instruct how to read and write children from families with few resources, paying their salary with public funds. This situation also occurred in the case of Girona. This article identifies the teachers that were employed by the city council throughout the 17th and early 18th centuries and the economic conditions it offered them. At the same time, this work shows that in this period the public education offer and the attendance level in Girona were even higher than at the end of the 18th century, when the autorities started to drave up the first censuses of population.Keywords: Girona, public education, teachers, schoolboys, literacy.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Batallé i Tremoleda, Dolors. "Consideracions prèvies a l'organització territorial de la ciutat de Girona en districtes municipals." Documents d'Anàlisi Geogràfica 7 (September 15, 1985): 3–36. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1388.

Full text

Abstract:

Aquest article vol contribuir a un debat sobre descentralització i participació ciutadana que seria necessari iniciar a la ciutat de Girona. Es parteix de la base que les polítiques de descentralització i participació no només són imprescindibles per al govern de les grans ciutats, sinó que també ho són per als municipis de dimensions similars a Girona (68.985 hab.), tenint en compte les diferències existents. Es planteja l'organització territorial urbana com un instrument al servei de la política descentralitzadora i de participació. En aquesta línia, doncs, no es tracta tant d’analitzar el funcionament actual del territori per definir-ne l’organització, sinó de formular la política que es vol seguir per establir una organització territorial que la faci possible. Tenint en compte que a la ciutat de Girona encara no s’han discutit els elements polítics i funcionals que han de determinar aquesta política de descentralització i participació, i que per això no es pot formular una proposta d’organització territorial aplicable, s’ha preferit analitzar aquells elements que, des d’una perspectiva històrica, social i territorial, poden condicionar la divisió de la ciutat en districtes: els antecedents històrics de divisió territorial de la ciutat, la delimitació dels antics municipis annexats a Girona, els àmbits territorials de les associacions de veïns, les barreres urbanes existents, les previsions de creixement urbà, la planificació actual i l’àrea territorial de la ciutat de Girona. Finalment, s’identifiquen quaranta-dues unitats menors i es proposen vuit districtes municipals amb l’objectiu ja esmentat d’iniciar una discussió sobre l’organització territorial de la ciutat de Girona.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Brugada, Ramon, Àlex Morales, Rafel Ramos, Jaume Heredia, Ester Ruiz de Morales, and Pau Batlle. "Girona, cardio-protected territory." Resuscitation 85 (May 2014): S57. http://dx.doi.org/10.1016/j.resuscitation.2014.03.144.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Gorini Santo, Carles. "Vías Verdes de Girona." TST. Transportes, Servicios y Telecomunicaciones, no. 52 (March 4, 2024): 43–71. https://doi.org/10.24197/tst.52.2023.43-71.

Full text

Abstract:

Desde sus inicios en 1994 las Vías Verdes de Girona obtuvieron un gran éxito en su previsto papel de dinamizadoras del turismo local. Este artículo persigue la identificación de los factores diferenciales que se dieron en los territorios gerundenses que permitan explicar ese éxito prematuro, consolidado y ampliado con el tiempo, que se ha demostrado muy superior al obtenido por otras iniciativas similares en el territorio nacional. En el caso que exponemos dos son los factores que presentamos como decisivos: la incorporación del ecologismo en las agendas políticas locales y su repercusión en una nueva construcción social del paisaje, durante la década de 1970 y 80, asimismo como el papel que jugaron los arquitectos que propusieron usos alternativos para los trazados de los ferrocarriles gerundenses que habían cesado la explotación, a partir de 1982, que repercutió claramente en planeamiento urbanístico de la zona salvándolos de la reversión al dominio privado. Sobre esos dos factores acudió la promulgación del Plan Director de Infraestructuras (1993-2007), que con carácter de oportunidad, proveyó las iniciativas del territorio del marco legal i financiero para su realización. Como resultado, existía ya en el momento inicial de las Vías Verdes gerundenses una clara demanda social de espacios para la aproximación a un medio natural reinterpretado que encontraron en la bicicleta el soporte más adecuado.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Sanvisens, Arantza, Montse Puigdemont, Jordi Rubió-Casadevall, et al. "Differences in the Impact of COVID-19 on Pathology Laboratories and Cancer Diagnosis in Girona." International Journal of Environmental Research and Public Health 18, no. 24 (2021): 13269. http://dx.doi.org/10.3390/ijerph182413269.

Full text

Abstract:

Introduction: The recent COVID-19 pandemic has compromised socio-health care, with consequences for the diagnosis and follow-up of other pathologies. The aim of this study was to evaluate the impact of COVID-19 on cancer diagnosis in Girona, Spain. Methodology: Observational study of samples received in two pathology laboratories during 2019–2020 (tertiary hospital in Girona and county hospital in Figueres). Date, sample type, and location and morphology were available. Samples were recoded to determine malignancy and grouped by location. Comparisons were made by calendar year and period of exposure to COVID-19. Results: 102,360 samples were included: 80,517 from Girona and 21,843 from Figueres. The reduction in activity in the pathology laboratories in 2020 compared to the previous year was 25.4% in Girona and 27.5% in Figueres. The reduction in cancer diagnoses in 2020 compared to 2019 was 6.8% in Girona and 21% in Figueres. In both laboratories, a decrease was observed in the diagnoses of neoplasms of the lip, oral cavity and pharynx, larynx, colon, rectum and anus, kidney and urinary system, melanoma, and central nervous system. A statistically significant higher probability of a sample received in the pathology laboratory displaying malignancy during COVID-19 was found (Girona: OR = 1.28, 95% CI: 1.23–1.34; Figueres: OR = 1.10, 95% CI: 1.01–1.20) with respect to the COVID-19-free period. Conclusions: The COVID-19 pandemic has resulted in a reduction in cancer diagnoses by pathology departments that varies according to tumor location and type of hospital. Despite this, the optimization of care resources and the recovery effort have partially reduced the impact of the pandemic in certain neoplasms.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Tarruella, Ruestes Antoni. "Moluscos marinos de Cap Ras y Llançà (Girona, NE de la península Ibérica)." Spira 1, no. 2 (2002): 1–14. https://doi.org/10.5281/zenodo.8269769.

Full text

Abstract:

Marine mollusks from Cap Ras and Llançà (Girona, NE Iberian Peninsula). In this work a total of 407 marine species are reported, corresponding to 295 gastropods, 8 polyplacophorans, 99 bivalves and 5 scaphopods, collected in the area of Cap Ras, Llançà (province of Girona, NE Iberian Peninsula).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Salamaña i Serra, Isabel. "La dona pagesa, l'oblidada de l'explotació familiar agrària: una aproximació a les comarques gironines." Documents d'Anàlisi Geogràfica 19 (January 15, 1992): 103–21. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1197.

Full text

Abstract:

A partir del Cens Agrari de 1982 s'analitza el lloc que ocupa la dona pagesa dins les explotacions agràries familiars de la província de Girona. Tot i les limitacions del Cens Agrari, posades de manifest en la primera part de l'article, aquest cens és la principal font disponible per conèixer i poder avaluar el treball i el grau d'ocupació dels diferents membres dins les explotacions agriries familiars. L'estudi posa de manifest el pes de la norma «cultural» en la marginació professional de la dona pagesa, com també l'important paper que juga aquesta en el treball agrícola i, en especial, en les explotacions més dinàmiques del camp gironí.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Calvo, F., C. Giralt, and X. Carbonell. "What happened with the homeless during economical crisis? Evolution of the prevalence of homelessness in north-Catalonia (2006–2015)." European Psychiatry 41, S1 (2017): S676—S677. http://dx.doi.org/10.1016/j.eurpsy.2017.01.1166.

Full text

Abstract:

IntroductionThere exists a great number of empirical studies which refer as causes of homelessness not only individual factors such as mental disorders or addictions, but also structural factors such as poverty rates or unemployment.ObjectiveTo describe the evolution of the prevalence of homelessness in Girona from 2006 to 2015, and compare it with the evolution of unemployment in the same region.MethodsThe absolute number of homelessness is obtained from the official records in the city of Girona, which include the data of the open medium intervention team, the local police, and the specific municipal hostel. The rates are calculated on the annual totals of population. Correlations are used to compare quantitative variables.ResultsThe yearly homelessness rates increased progressively from 2006 to 2014, the year in which they began to decrease. Similarly, unemployment both in Spain and in the city of Girona in particular evolves in a similar way, with the burden of the worldwide economic crisis. There exists a positive correlation between the evolution of homelessness in Girona and unemployment both in Spain (r = 9.4, P < .001) and in Girona (r = 9.5, P < .001).ConclusionThe effect of the economic crisis affects the people who are socially excluded in a direct way. These results prompt the investigation of the causes of homelessness, which in many cases are attributed to the responsibility of the individuals.Disclosure of interestThe authors have not supplied their declaration of competing interest.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Fraguas Nobre, Guilherme. "Creative Economy at Girona, Spain: a potential, a hope, and investments to be." Economía Creativa, no. 8 (November 10, 2017): 159–86. http://dx.doi.org/10.46840/ec.2017.08.06.

Full text

Abstract:

Some key players have been considering the ‘creative economy’ (or the ‘knowledge economy’, ‘creative industries’, etc.) a viable driver for Girona – a way to escape from a traditional socioeconomic model, based on agriculture, hard industry, or low-tech services. Although the rhetoric coming from the heads of the government (local and regional) seems to adhere to such opinion, the facts reveal a strong concentration of such activities at the Province of Barcelona instead. Actually, a study over the data available to Girona shows its economy deep-seated at services mostly intensive on managerial competences. Therefore, it is suggested that Girona also approaches the ‘creative economy’ from a managerial perspective, embracing the wider concept of ‘experience economy’ – in the sense given by the Scandinavian countries.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Hernández, Rubén Jesús García, Antonio Rodríguez Benítez, Juan Manuel García González, Milán Magdics, Philippe Bekaert, and Mateu Sbert. "Implementation of an Immersive Videogame." International Journal of Creative Interfaces and Computer Graphics 6, no. 1 (2015): 1–20. http://dx.doi.org/10.4018/ijcicg.2015010101.

Full text

Abstract:

Legends of Girona is a serious game which can be used to teach local history to students in the province of Girona in Spain. The game is a graphic adventure taking place in both present-day and medieval Girona. The authors describe in this paper the design of the game, including aspects related to artificial intelligence, advanced computer graphics, exergaming, mobile platforms and immersive devices. A collection of different devices is supported, including input devices such as head trackers and output devices such as cylindrical and spherical domes, immersapods, and 3D helmets. The authors provide an overview of all the stages required for the configuration of immersive devices (calibration procedure, adaptation and rendering). They also present some directions of future work.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Sagrera, Jordi. "La casa medieval a Girona." Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, no. 3 (March 11, 2021): 28. http://dx.doi.org/10.33115/a/26046679/3_5.

Full text

Abstract:

La ciutat de Girona conserva molts exemples d’edificis medievals. Malgrat les diferències formals, s’aprecien uns trets comuns en la concepció dels espais i de les tècniques constructives que permeten identificar-los sense gaires problemes. Les façanes estretes, els solars fondos, l’existència del pati interior com a element vertebrador, la localització d’una eixida posterior o verger, i la sala com a àmbit residencial preferent. En alçada contenen tres plantes, la noble al primer pis i un badiu que corona la casa sota la teulada.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Barrachina Navarro, Jaume. "El mestre Bartomeu de Girona." Locus Amoenus 7 (December 1, 2004): 117. http://dx.doi.org/10.5565/rev/locus.143.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Nolla, Josep Ma, and Jordi Sagrera. "Girona a l’edat mitjana. L’urbanisme." Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, no. 1 (November 13, 2018): 17. http://dx.doi.org/10.33115/a/26046679/1_3.

Full text

Abstract:

Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l’eixample meridional, especialment l’Areny i el seu mercat. Al segle XIII s’incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s’estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Moliner Prada, Antonio. "Los sitios de Girona como paradigma de la resistencia catalana en la Guerra del francés." Alcores: Revista de Historia Contemporánea, no. 5 (March 26, 2009): 135–55. https://doi.org/10.69791/rahc.240.

Full text

Abstract:

Los sitios de Girona ocupan un lugar destacado entre los mitos nacidos en torno a la Guerra de la Independencia. Paradigma del patriotismo catalán y español, la figura del gobernador militar Álvarez de Castro se eleva a la categoría de héroe y mito y es cuestionada a partir de la celebración del primer centenario. Girona, el Bruc y Tarragona, conforman el escenario principal de las batallas memorables de la Guerra del francés en Cataluña.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Antequera Gallego, Guillem. "Somos lo que decimos. Reflexiones en torno a las competencias comunicativas en los estudios universitarios de las artes." Observar. Revista Electrònica de Didàctica de les Arts, no. 6 (December 3, 2012): 114–25. https://doi.org/10.1344/observar.2012.6.6.

Full text

Abstract:

Este artículo da noticia de los debates acaecidos en las Jornadas de Innovación Docente en los Estudios de las Artes (IDEA) promovidas por el Observatorio sobre la Didáctica de las Artes (ODAS), la Universitat de Barcelona y la Universitat de Girona. Se presenta una revisión crítica de las ponencias que trataron la competencia comunicativa en los estudios universitarios de las artes, y que fueron discutidas los días 7 y 14 de marzo de 2011, en Girona y Barcelona respectivamente.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Calbó Angrill, Muntsa. "Enfoque eco-social y multicultural de la educación artística para aprender con el patrimonio del lugar: Girona, Temps de flors." Pulso. Revista de educación, no. 31 (October 30, 2008): 141–60. http://dx.doi.org/10.58265/pulso.4969.

Full text

Abstract:

Aprovechando la celebración de las actividades de Girona Temps de Flors, estudiantes de Magisterio de la Facultad de Educación de Girona han desarrollado un trabajo de intervención artística en un parque de la ciudad. Con motivo de este proyecto se han trabajado contenidos artísticos, socio-ecológicos y multiculturales. Las alumnas han reflexionado sobre sus propias identidades como mujeres, han experimentado nuevas formas de conocer y sentir un elemento del patrimonio de su entorno y han resuelto de forma creativa diversos problemas artísticos.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Rosa, M. Cros. "Mannia fragrans (Balbis) Frye & L. Clark [≡Grimaldia fragrans (Balbis) Corda] en la Península Ibérica." Boletín de la Sociedad Española de Briología, no. 22-23(22) (November 15, 2003): 23–25. http://dx.doi.org/10.58469/bseb.2003.15.57.006.

Full text

Abstract:

A raíz del hallazgo de la hepática Mannia fragrans en Olot (Girona), se revisan las muestras de este taxon en España, donde se ha considerado raro. Se constata que las muestras revisadas corresponden a otros taxones y que la única cita cierta es la que corresponde a Olot. As a result of the find of Mannia fragrans in Olot (Girona), the Spanish specimens of this taxon were revised. The revision shows that the cite from Olot is the only right.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Benito Mundet, María Helena, Jaume Portella Comas, and Jaume Portella Comas. "Del comercio a la industria harinera: La sociedad Vilaplana, Ensesa y Cía en la fábrica de Campdorà." De Computis - Revista Española de Historia de la Contabilidad 10, no. 19 (2013): 205. http://dx.doi.org/10.26784/issn.1886-1881.v10i19.61.

Full text

Abstract:

La sociedad Vilaplana, Ensesa y Cia (1893-1897) emprendió la fabricación de harinas mediante el arriendo de un molino que había sido reformado al sistema austrohúngaro en Campdorà, cerca de Girona. Fue una empresa pequeña y de corta duración, pero con tan buenos resultados económicos y financieros que en la experiencia se fraguó la creación posterior de las mayores fábricas gerundenses de harinas por el sistema moderno: Vilaplana y Teixidor (1897-1906) y la Harinera Teixidor, en Campdorà (con fábrica propia en Girona desde 1912), la Harinera La Montserrat, de José Ensesa y Cia, en Girona (1898), y además la Harinera LaAsunción, de Joan Vilaplana, en el Poblenou de Barcelona (1918). Basada en los libros Diarios, que nos descubren un sistema de información contable muy completo y funcional para gestionar una industria harinera, la investigación permite reconstruir los balances y las cuentas de resultados, así como documentar el desarrollo de sus actividades.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Voss, Manja, Oliver Hampe, Kristin Mahlow, and Joan C. Vilanova. "New findings of Prototherium ausetanum (Mammalia, Pan-Sirenia) from paving stones in Girona (Catalonia, Spain)?" Fossil Record 26, no. 1 (2023): 135–49. http://dx.doi.org/10.3897/fr.26.99096.

Full text

Abstract:

Taxonomic and morphological approaches on Eocene sirenians from Catalonia (Spain) benefit from a newly discovered specimen found in a quite unusual locality, the pedestrian zone in the city of Girona. Two fossil-bearing limestone slabs from middle Eocene (Bartonian) layers of a quarry in the wider surrounding area north-west of Barcelona, were CT-scanned in the Clínica Girona to enhance more detailed investigations. Post-processing of the scans and, as far as possible, 3D-reconstruction of the preserved elements in the slabs was performed at Museum für Naturkunde Berlin. Thereby, a skull of a Dugong specimen was used as a reference point. Based on the combined analysis of macroscopic and CT-data, the specimen most likely represents Prototherium ausetanum Balaguer & Alba, 2016 and complements the available information of the holotype and hitherto only known specimen of that species. The Girona specimen is an adult, but small individual that corroborates P. ausetanum as a generally small-sized species compared to other known Prototherium taxa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Soons, Alan. "Miriam Cabré, Cerverí de Girona and his poetic traditions. Tamesis, London, 1999; 206 pp. (Colección Tamesis. Serie A:Monografías, 169)." Nueva Revista de Filología Hispánica (NRFH) 48, no. 1 (2000): 140–44. http://dx.doi.org/10.24201/nrfh.v48i1.2607.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Nadal, Francesc, and Jesús Burgueño. "La documentación cartográfica de la Contribución de inmuebles, cultivo y ganadería: el caso de la provincia de Girona (1849-1885)." Estudios Geográficos 84, no. 295 (2023): e143. http://dx.doi.org/10.3989/estgeogr.2023148.1458.

Full text

Abstract:

La introducción y gestión del impuesto de Inmuebles, Cultivo y Ganadería, implantado en España a raíz de la reforma fiscal de 1845, generó durante la segunda mitad del siglo XIX una ingente documentación fiscal, entre la que figuran padrones de riqueza y amillaramientos, y también en algunas provincias mapas parcelarios municipales. En este artículo se analiza la cartografía parcelaria municipal producida en la provincia de Girona a raíz de la implantación de este impuesto. Para ello se ha consultado la documentación cartográfica y fiscal conservada en los archivos locales, públicos y privados de la provincia de Girona. La documentación cartográfica parcelaria localizada ha sido analizada comparándola con la cartografía parcelaria municipal de las provincias de las Baleares, Barcelona y Tarragona, la cual ha sido objeto de diversos estudios en los últimos años. Como resultado de esta investigación, se han inventariado 46 mapas parcelarios correspondientes a 44 municipios de la provincia de Girona. La realización de esta documentación cartográfica fue obra de un variado grupo de agrimensores y maestros de obras que mayoritariamente ejercían su profesión en la misma provincia. Los levantamientos cartográficos tomaron impulso a partir de 1857, a raíz del incremento del cupo de la contribución territorial asignado ese año a la provincia de Girona, así como al subsiguiente proceso de rectificación de los amillaramientos ordenado por el ministerio de Hacienda. La cartografía parcelaria gerundense presenta algunas características diferenciales respecto de otras provincias catalanas, entre ellas el uso de una escala mayor.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Carbonell Buades, Marià. "In memoriam: Joaquim Garriga Riera (1945-2018)." BSAA arte, no. 84 (November 13, 2018): 13–16. http://dx.doi.org/10.24197/bsaaa.84.2018.13-16.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

SZŐLLŐS-TÓTH, Andrea, Zoltán BUJDOSÓ, and Tünde CSAPÓNÉ RISKÓ. "TV SERIES SHOOTING LOCATION IN THE SPOTLIGHT OF TOURISTS THROUGH THE CASE OF GIRONA, SPAIN." GeoJournal of Tourism and Geosites 57, no. 4 supplement (2024): 1911–17. https://doi.org/10.30892/gtg.574spl05-1358.

Full text

Abstract:

Spain hosts the largest number of filming locations for Game of Thrones, with Girona being a prominent site. This paper explores the series' influence on tourism in Girona, highlighting the seasonal variations in tourism patterns across Catalonia. The recognizable filming sites have spurred the development of film tourism, adding a new dimension to Girona's tourism offerings. Following the series' publication, the local population began to express opposition, leading to a decline in tourism in 2018 due to the combined effects of resistance to mass tourism and strategic reorganization.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Ferran, Maurici, and Josep Maria Fulquet. ""L'educació humanística és una educació de museu" Conferencia de premsa de George Steiner. Girona, abril de 2001." Tripodos, no. 12 (June 20, 2002): 83–94. https://doi.org/10.51698/tripodos.2002.12.83-94.

Full text

Abstract:

En dia de la primavera passada, el diari La Vanguardia publicava un article de Xavier Antich, fumat el dimecres 4 d'abril de 2001, en què l'autor anunciava la presència a Girona del filòsof i humanista George Steiner (París, 1929), un dels més brillants -per a molts, el més brillant- estudiosos de la cultura europea. Steiner era a Girona per dictar una conferència sobre llenguatge i significat. Unes hores abans es va celebrar una conferència de premsa en què el deixeble de Lévi-Strauss í Iacques Maritain va esbossar les línies mestres del seu pensament.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Freixas, Pere, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera, and Marc Sureda. "The gothic façade of Girona Cathedral." Locus Amoenus 8, no. 1 (2006): 123. http://dx.doi.org/10.5565/rev/locus.164.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Camatxo Buj, Agnès, and Bartomeu Obrador Cursach. "Joaquim Garcia i Girona, traductor d’Horaci." MonTI. Monografías de Traducción e Interpretación, no. 15 (May 6, 2023): 82–101. http://dx.doi.org/10.6035/monti.2023.15.02.

Full text

Abstract:

Es presenten diferents caires de les traduccions de Joaquim Garcia i Girona, centrats en la poètica d’Horaci. Algunes odes i epodes apareixen traduïts i publicats al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, entre el 1920 i el 1958, a la secció intitulada pel traductor “Del jardí d’Horaci”. La minuciositat i rigor de la traducció, juntament amb les notes complementàries per a la tria del lèxic català adient, ens mostren la seua intuïció i el seu coneixement lingüístic profund tant del llatí com del català.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Vegas López-Manzanares, Fernando. "La lucidez de un presunto desorden." Journal of Traditional Building, Architecture and Urbanism, no. 4 (November 13, 2023): 408. http://dx.doi.org/10.51303/jtbau.vi4.692.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Serra-Salvi, Anna. "Mallorquí, Elvis (2021). Els camins històrics." Documents d'Anàlisi Geogràfica 68, no. 2 (2022): 429–31. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.726.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Amat, Carles, Dolors Bosch-Serra, Jesús Avilla, and Lucía Adriana Escudero Colomar. "Different Population Phenologies of Grapholita molesta (Busck) in Two Hosts and Two Nearby Regions in the NE of Spain." Insects 12, no. 7 (2021): 612. http://dx.doi.org/10.3390/insects12070612.

Full text

Abstract:

Grapholita molesta is an important pest of stone and pome fruits. In commercial orchards, integrated pest management programs use pheromone traps to monitor the population dynamics of G. molesta and adjust treatments. Phenology models can be used to forecast the population phenology of pests and to help optimise the time point at which to spray the orchards with insecticides. In the present study, the adult population phenologies of G. molesta in two provinces of north-east Spain were studied, as well as their fit to the phenology model most used in both provinces. Weekly captures of adults in pheromone traps through the season were recorded over 5 y in a large number of commercial orchards, and these data were used to determine the number of generations of G. molesta in each province. The results show significant differences between provinces in the generation time, being 97 degree days (DD) shorter in the Lleida province than in the Girona province. In Girona province, four generations were registered, while five were detected in Lleida. As a result of the differences found, the phenology model was not able to predict precisely the population dynamics in the Girona province.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Vilamitjana Pujol, Caterina, and Montserrat Fiol Santaló. "Noves tendències didàctiques en l’ensenyament del llatí i la cultura clàssica: les trobades d’alumnes de Llatí a 4t d’ESO." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 195–200. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.18.

Full text

Abstract:

Les trobades d’alumnes de Llatí de 4t d’ESO, organitzades per l’Equip ICE Dolors Condom de Cultura Clàssica, pretenen acostar l’alumnat al món clàssic a través d’una jornada ludicodidàctica. Aquestes trobades es realitzen cada any en un lloc diferent i en una zona de les comarques gironines on hi ha restes arqueològiques romanes: Empúries, Roses, Girona, Caldes de Malavella i, fins i tot, la via romana del Capsacosta; així l’alumnat pot veure in situ les restes arqueològiques i al mateix temps realitzar activitats lúdiques i d’aprenentatge sobre el món clàssic. Per tal de poder dur a terme aquesta activitat necessitem la implicació de les diferents entitats de la zona, en primer lloc els ajuntaments, però també els museus, els jaciments arqueològics, la Universitat de Girona, el Bisbat de Girona i organitzacions culturals com els manaies o les colles geganteres. Però el que engresca més l’alumnat és el fet de conèixer altres joves com ells i realitzar les activitats conjuntament, sobretot les més lúdiques i les relacionades amb les noves tecnologies, que els són més familiars. La intenció és que s’interessin i apreciïn la influència del món clàssic en el nostre entorn més pròxim.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Cabré, Miriam, and Sala Albert Reixach. "La cultura notarile e la ricezione dei "Verses proverbials" di Cerverí : il notaio Ramon Bruguera di Girona (c. 1330-1370)." Cultura Neolatina 79, no. 1 (2019): 63–100. https://doi.org/10.1400/270409.

Full text

Abstract:

After having discovered a new witness of Cerverí de Girona’s Verses proverbials in the inside cover of a volume gathering notarial records from Girona city council (1370- 1372), this article is concerned with the reception of vernacular gnomic literature in 14th- 15th Crown of Aragon, especially among notaries and similar professional sectors. The reconstruction of the career and cultural background of Ramon Bruguera, the notary responsible for this volume, is complemented with the analysis of ownership of volumes containing Cerverí’s works. Lastly, the distinctive features of the fragment are highlighted in order to discuss some proposals regarding its function in the register.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Cabré, Miriam, and Sala Albert Reixach. "La cultura notarile e la ricezione dei "Verses proverbials" di Cerverí: il notaio Ramon Bruguera di Girona (c. 1330-1370)." Cultura Neolatina 79, no. 1 (2019): 63–100. https://doi.org/10.5281/zenodo.10635542.

Full text

Abstract:

After having discovered a new witness of Cerverí de Girona’s Verses proverbials in the inside cover of a volume gathering notarial records from Girona city council (1370- 1372), this article is concerned with the reception of vernacular gnomic literature in 14th- 15th Crown of Aragon, especially among notaries and similar professional sectors. The reconstruction of the career and cultural background of Ramon Bruguera, the notary responsible for this volume, is complemented with the analysis of ownership of volumes containing Cerverí’s works. Lastly, the distinctive features of the fragment are highlighted in order to discuss some proposals regarding its function in the register.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Da Rocha Gaspar, Débora, and Vilma Justina Silva. "FOTOENSAYO COMO INSTRUMENTO DE PESQUISA EDUCATIVA NA FORMAÇÃO DE PROFESSORES." Atos de Pesquisa em Educação 16 (December 8, 2021): 10087. http://dx.doi.org/10.7867/1809-0354202116e10087.

Full text

Abstract:

Espaços efêmeros de formação estética é o tema desta pesquisa entre a Universidade de Girona (Espanha) e a Universidade Federal Fluminense (Brasil). O campo é a Universidade de Girona e sujeitos da pesquisa os alunos da disciplina "Atelier para o Primeiro Ciclo de Educação Infantil" do Curso de Graduação de Professor de Educação Infantil. Este artigo apresentará reflexões sobre um ensaio fotográfico multimodal das memórias da disciplina. O objetivo é refletir sobre as relações que podem ser estabelecidas entre narrativas verbais e visuais para relatar as práticas pedagógicas da formação docente. A metodologia adotada é a “Pesquisa Baseada nas Artes”. O ensaio fotográfico multimodal provou ser uma ferramenta potente a ser aplicada em pesquisas educativas.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Casals Martorell, Daniel. "La difusió de coneixements lingüístics a la ràdio durant el Franquisme: el programa <i>Dreceres de la nostra llengua</i>, de Ràdio Girona (1973-1975)." Zeitschrift für Katalanistik 34 (July 1, 2021): 367–95. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2021.367-395.

Full text

Abstract:

Summary: This article aims to analyse and reconstruct the historic broadcast of Dreceres de nostra llengua [Shortcuts to our language], emitted during the 1970s. Promoted by Francina Boris and Enric Frigola with the collaboration of Òmnium Cultural, and written by Albert Jané and Pius Pujades, the segment was aired by Ràdio Girona and other Radio España stations, the former Ràdio Associació de Catalunya, in Barcelona. The program included, in a cheerful way, linguistic content, aimed mainly at polishing the interferences that had entered the Catalan language, as well as information about authors and literary works, music in Catalan and other cultural aspects. Keywords: Dreceres de la nostra llengua, Ràdio Girona, broadcasting, regulations, Catalan language, Francoism

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Andújar, Carlos, Isabel Navazo, Pere-Pau Vázquez, Gustavo Patow, and Xavier Pueyo. "The ViRVIG Institute." Journal on Interactive Systems 2, no. 2 (2011): 1. http://dx.doi.org/10.5753/jis.2011.566.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

WITTLIN, CURT J. "THE SECRET GEOMETRY OF THE GIRONA TAPESTRY." Catalan Review: Volume 1, Issue 2 1, no. 2 (1986): 125–43. http://dx.doi.org/10.3828/catr.1.2.8.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Ribas, David, Narcis Palomeras, Pere Ridao, Marc Carreras, and Angelos Mallios. "Girona 500 AUV: From Survey to Intervention." IEEE/ASME Transactions on Mechatronics 17, no. 1 (2012): 46–53. http://dx.doi.org/10.1109/tmech.2011.2174065.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Martínez-Leal, Rafael, Annabel Folch, Kerim Munir, Ramon Novell, and Luis Salvador-Carulla. "The Girona declaration on borderline intellectual functioning." Lancet Psychiatry 7, no. 3 (2020): e8. http://dx.doi.org/10.1016/s2215-0366(20)30001-8.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Gavaldà, Antoni. "IV Simposi de Didàctica de les Ciències Socials celebrat a Girona." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 40. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199240-41.

Full text

Abstract:

L'Associació Universitària de Professors de Didàctica de les Ciències Socials ha celebrat a Girona el seu IV Simposi, durant els proppassats dies del 8 a 1'11 d'abril. En aquesta organització en dugueren el pes, sobretot, les unitats de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Girona i de l'Autònoma de Barcelona. El tema en el qual s'aplegaren el gruix majoritari de professors i professores de Didàctica de les Ciències Socials de les Escoles de Mestres de tot l'Estat va ser «La teoria i la pràctica en la formació del professorat de Ciències Socials». També hi assistiren professors d'altres nivells educatius, preocupats per trobar, en aquesta etapa de canvi curricular, aspectes de millora que puguin incidir directament o indirecta en les classes que imparteixen.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Donado Vara, Julián. "Reseña de: Reixach Sala, Albert, Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. Girona, 1340-1440." Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, no. 33 (April 21, 2020): 717. http://dx.doi.org/10.5944/etfiii.33.2020.27127.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Anzil, Verónica. "Migrantes por amor. La búsqueda de pareja en el escenario transnacional." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 14 (December 18, 2014): 229. http://dx.doi.org/10.17345/aec14.229-231.

Full text

Abstract:

Ressenya llibre: Roca Girona, J. (dir); Bodoque, Y.; Djurdjevic, M.; Martínez, L. y Soronellas, M. (2013): Migrantes por amor. La búsqueda de pareja en el escenario transnacional. Valencia: Editorial Germania, S. L.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Matas Revilla, Meritxell. "Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino, Marta Nadal Brunès (eds.), «Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora», Girona, Documenta Universitaria, 2019, 306 p." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 70 (April 22, 2021): 291. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.20010.

Full text

Abstract:

Ressenya sobre el llibre de Joan Vergés Gifra, Francesco Ardolino, Marta Nadal Brunès (eds.), Maria Aurèlia Capmany. Escriptora i pensadora, Girona, Documenta Universitaria, 2019, 306 p., ISBN: 978-84-9984-496-1.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Miquel, Ángel. "Magí Crusells, Andreu Mayayo, José Manuel Rúa y Francesc Sánchez Barba (eds.), Imágenes de las revoluciones de 1968." Inflexiones. Revista de Ciencias Sociales y Humanidades, no. 09 (May 11, 2022): 141. http://dx.doi.org/10.22201/udir.2954341xp.149.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Martín Pascual, Llúcia. "Ressenya de Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 9 (January 7, 2020): 209. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2020.9.08.

Full text

Abstract:

Fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió, ed. VerònicaZaragoza i Pep Valsalobre, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans-Universitat de Girona, 2019 («Memòries de la Secció Histórico-Arqueològica», 109), 274 pp. ISBN: 978-84-8458-537-4.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Trócoli, Sergi, José Manuel Diéguez, Albert Vila, and Anna Planella. "Algunos coleópteros interesantes del Parque Natural de CapÇaleres del Ter i del Freser (Girona, Cataluña)." Arquivos Entomolóxicos 28 (March 12, 2024): 147–54. https://doi.org/10.5281/zenodo.12813197.

Full text

Abstract:

Trócoli, Sergi, Diéguez, José Manuel, Vila, Albert, Planella, Anna (2024): Algunos coleópteros interesantes del Parque Natural de CapÇaleres del Ter i del Freser (Girona, Cataluña). Arquivos Entomolóxicos 28: 147-154, DOI: 10.5281/zenodo.12813197

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Martín i Berbois, Josep Lluís. "Francesc Montero Aulet (ed.), «Manuel Brunet. Testimoni privat. Reflexions i textos de postguerra d’un vencedor vençut (1940-1947)», Girona, Curbet Edicions, 2019, 188 p." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 265. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17277.

Full text

Abstract:

Ressenya sobre el llibre de Francesc Montero Aulet (ed.), Manuel Brunet. Testimoni privat. Reflexions i textos de postguerra d’un vencedor vençut (1940-1947), Girona, Curbet Edicions, 2019, 188 p., ISBN: 978-84-949995-4-3.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Calvo, F., C. Giralt, and C. Xavier. "Homelessness and Immigrants: In Front of the Border Between Spain and France." European Psychiatry 41, S1 (2017): S621. http://dx.doi.org/10.1016/j.eurpsy.2017.01.999.

Full text

Abstract:

IntroductionIn 2006, prior to the worldwide economic crisis which especially affected Western countries, Southern Spain was one of the illegal immigrant gateways from Africa into Europe. The aim of this study is to establish the rate of homeless immigrants in a cohort of 2006 and carry out a follow up until 2015 in order to explore the chronicity associated to the territory.MethodsSample: 949 persons experiencing homelessness in Girona, according to official records. Procedure: prospective longitudinal study of the total population of homeless people in Girona. In 2006, a list was made of all the homeless people detected by both specialised and nonspecialised teams, which have been followed until the present day. Instruments: data bases of different official teams. Statistical analysis: measures of central tendency and dispersion and contingency tables were used for the comparison of qualitative variables.ResultsOverall, 64.8% of the population of Girona are immigrants (n = 614), principally from the Maghreb, (χ2 = 36.9, df = 4, P < .001) and 333 (36.3%) are autochthonous. The percentage of homeless immigrants in relation to the total immigrant population was 4.4%. Comparing the homeless autochthonous population with the total of the autochthonous population, homelessness among autochthonous population was 0.4%.ConclusionsThe results suggest that homelessness was more incidental in the immigrant group than in the autochthonous group. The percentage of immigrants who still live in homeless conditions suggests that immigration is a risk factor in the chronicity of the problem.Disclosure of interestThe authors have not supplied their declaration of competing interest.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Fraguell i Sansbelló, Rosa M. "La ciutat-jardí d'iniciativa oficial espanyola a l'època franquista: el cas del grup d'habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona." Documents d'Anàlisi Geogràfica 7 (September 15, 1985): 49–80. https://doi.org/10.5565/rev/dag.1386.

Full text

Abstract:

A la primera part d’aquest article s’estudia el paper que han tingut els diferents agents urbans (els propietaris del sòl, l’Estat i els organismes públics locals) que, directament o indirectament, han intervingut en la gènesi del Grup d’habitatges sindicals de Sant Narcís de Girona; els interessos d’aquests agents no són coincidents, i això demostra la manca d’unitat de la classe social dominant. Es posa de manifest la presència de grans propietaris rurals al Pla de Girona; la intervenció permanent de l’Estat en la construcció i promoció d’habitatges del tipus «cases barates» durant els primers anys de la postguerra (anys en què es construeix Sant Narcís); la identificació d’interessos entre els organismes públics locals –l’Ajuntament– i els propietaris del sòl; i una dependència cada cop més accentuada de Sant Narcís respecte del centre de Girona. El Grup d’habitatges sindicals de Sant Narcís, a banda de presentar característiques pròpies de barri enjardinat, forma una unitat urbana molt original, ja que en un espai reduït s’hi troben diferents unitats morfològiques unides entre elles per un mateix estil arquitectònic que li confereix una marcada uniformitat respecte de l’entorn. La segona part de l’article està dedicada a l’estudi de la població de Sant Narcís, que presenta un envelliment progressiu i un abandonament del barri. Això és resultat d’una degradació urbana continuada i d’una composició social heterogènia, repartida de manera desigual segons la categoria de l’habitatge ocupat, fet que determina una clara segregació social espacial.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!