Academic literature on the topic 'Goigs de la llum'

Resum: El present article analitza com es conformà el gènere poeticomusical dels goigs al regne de València a partir dels gautz o gaugs trobadorescs. Sobretot estudia com i amb quina intencionalitat confluïren poesia, música i imatge i anaren adaptant-se a la conjuntura específica de cada moment per tal de servir als canviants interessos i valors religiosos. D’aquesta manera, els goigs, anaren convertint-se progressivament en documents que varen esdevenir una eficaç arma de defensa de la religiositat contrareformista quan aquesta fou qu?estionada pels il·lustrats i, fins i tot, un exercici poètic reivindicatiu durant la Renaixença.Paraules clau: Goigs, Gautz, Gaugs, Poesia, Música, Trobadors, Dansa, València, Imatge, Impremta, EstampaAbstract: The present article analyzes how the poetical kind of the goigs conformed in the Valencia’s Kingdom from gautz or gaugs of troubadours. Especially it studies how and with what intentionality they came together poetry, music and image and were adapting to the specific conjuncture of every moment to serve the changeable interests and religious values. Hereby, the goigs, they were turning progressively into documents became an effective weapon of defense of the religiousness Counter when it was questioned by the Enlightened and, even, a poetical protest exercise during the Renaixença.Keywords: Goigs, Gautz, Gaugs, Poetry, Music, Troubadours, Dance, Valencia, Image, Press, Print

Resum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d’un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d’elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l’autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s’intenta demostrar que l’estil dels goigs d’Ortigues no es deu a les limitacions personals de l’autor, sinó que és deutor de la tradició lírica religiosa de la que participen els escriptors amb més anomenada del segle d’or valencià.Paraules clau: Cançoner sagrat, hagiografia, goigs, Miquel Ortigues, poesiaAbstract: The Cançoner sagrat de vides de sants is one of the greatest examples of the literary genre of goigs in Catalan literature between 15th and 16th centuries. It is an autograph manuscript which contains 59 devotional and contemplative hagiographic compositions. Miquel Ortigues, his author, shows the typical style of the tradition of this genre as well as an aftertaste of rhymes reiteration and personal constructions. This article is an attempt to demonstrate that Ortigues goigs style is not due to personal limitations, but he is debtor to the religious lyric tradition used by the most famous authors of Valencian gold century.Keywords: Cançoner sagrat, hagiography, goigs, Miquel Ortigues, poetry

El Ms. 1191 de la Biblioteca de Catalunya constitueix una col·lecció factícia de goigs copiats als segles xvii-xix. Alguns estudis filològics i bibliogràfics havien situat la redacció de la part més antiga del volum, corresponent als ff. 18r-55v, entre el final del segle xv i el final de la centúria següent; però els autors d’aquest article, a partir del contingut del manuscrit i de la seva anàlisi codicològica, proposen la datació d’aquests folis entre els anys 1601 i 1610. Els divuit poemes continguts en aquesta part són documentats a partir del segle XVII en tots els casos excepte en els Goigs de la Verge del Roser (inc. «Vostres goigs ab gran plaer»), obra medieval que coneixem a través de nombrosos testimonis cinccentistes o posteriors. Onze de les divuit poesies tenen en el Ms. 1191 l’únic testimoni conegut anterior al segle xviii, i una de les peces en qüestió ha romàs inèdita fins al dia d’avui. Ens referim a uns goigs en llaors de sant Magí (inc. «Màrtir sou de gran valia»), publicats per primera vegada en aquest article.

Resum: El present article aplica el mètode de Pafnosky a l’anàlisi dels goigs durant el període de la Contrareforma a València. Determina, amb independència de la seua forma poeticomusical i melodia, quina va estar la funció cultural, centrant-nos en quatre exemples diferents. Es confronten les idees subjacents amb altres expressions culturals coetànies –textos històrics, hagiogràfics i devocionals i obres pictòriques-, i s’estableix la relació recíproca entre els valors culturals del goigs i els de la societat que els generà, demostrant que no foren expressió ingènua de la devoció popular, sinó versions reduïdes i assequibles dels les erudites hagiografies i històries d’imatges i, per tant, en tingueren la mateixa finalitat propagandística. Paraules clau: Goigs, Contrareforma, Imatges devocionals, religiositat popular, València, ss. XVI-XVII Abstract: This article applies the Panofsky’s method to the analysis of goigs during the period of the Counter-Reformation in Valencia. It determines, regardless of their poetical form and melody, which the cultural function of these compositions was during that period, focusing on four different exemples. The underlying ideas are confronted to other contemporary cultural expressions (historical-texts, and devotional and hagiographical works and pictures). This establishes the interrelationship between cultural values of the joys and the society that generated them, and shows that were not naive expression of popular devotion but small and affordable versions of scholarly hagiographies and histories of images and therefore in order to have the same propaganda purpose. Keywords: goigs, Counter-Reformation, Devotional images, popular religion, Valencia, 16th c.- 17th c.

Resum: A partir de principis de la setzena centúria, la implantació de la impremta i el consegüent afermament de la tradició escrita propiciaren que els goigs iniciaren, particularment a València, un progressiu procés de difusió. El nou invent facilitava incloure a l’estampació la reproducció de la imatge sagrada a la qual anava dedicada la composició, de manera que, a més de transmetre el text de l’oració, assoliren el valor i funció d’estampes devocionals. No incloïen, però, la música, la qual cosa indicaria que hagué de quedar fiada a la memòria i bon fer interpretatiu dels cantors de les capelles musicals. La posterior implantació dels postulats contrareformistes afavorí la difusió i popularització dels goigs, que culminà en la segona mitat del segle XVIII, quan la religiositat barroca fou qüestionada pels nous postulats il·lustrats. Els texts, de la lloança i invitació a la meditació pròpies del segle XVI, es transformaren majorment en peticions de favors i en històries narratives d’aparicions, troballes d’imatges i esdeveniments miraculosos, carregats de teatralitat i efectisme. L’Església contrareformista va veure en els goigs un bon mitjà per a exalçar els personatges sagrats i estimular la pietat dels fidels sense deslligar-se de la tradició literària de les hagiografies cultes. Els goigs passaren a ésser versions reduïdes d’aquest gènere literari, i també de les “vertaderes històries”, fent properes i comprensibles als fidels, gràcies a l’oralitat que els conferia el cant, les històries escrites, les quals, a la vegada, servien als pintors per a compondre llurs històries pintades.. Paraules clau: goigs, Barroc, Contrareforma, València, festa. Abstract: From the beginning of the sixteenth century, the implantation of the printing press and the consequent affirmation of the written tradition caused that the goigs initiated, particularly in Valencia, a progressive diffusion process. The new invention facilitated the reproduction of the sacred image to which the composition was dedicated, so that, in addition to transmitting the text of the prayer, they achieved the value and function of devotional prints. They did not include, however, music, which would indicate that it had to be trusted to the memory and good performing of the singers of the musical chapels. The subsequent implantation of the counter-reformist postulates favoured the dissemination and popularization of goigs, which culminated in the second half of the 18th century, when Baroque religiosity was questioned by the new illustrated postulates. The texts, from the praise and invitation to meditation typical of the 16th century, were mainly transformed into requests for favours and narrative stories of appearances, finding images and miraculous events, full of theatricality and effect. The counter-reform Church saw in goigs a good way to exalt sacred characters and stimulate the piety of the faithful without getting rid of the literary tradition of cult hagiographies. Goigs happened to be small versions of this literary genre, as well as of the “true stories”, making them understandable to the faithful, thanks to the orality conferred by singing, written stories, which, at the same time, they served the painters to compose their painted stories. Keywords: catalan syntax, linguistic variation, diachronic linguistics, semantic change.

D’entre les pregàries i oracions que assíduament practicava el beat fra Gaspar Bono, José Vicente Ortí y Mayor [1750: 73] ja distingia aquelles que consistien en «[…] cantar algunas alabanzas a los santos (que ordinariamente llamamos gozos) […]». Efectivament, els goigs, en els termes que els entenen a hores d’ara tant que gènere poètico-musical, són himnes religiosos, cant de lloança als personatges i misteris celestials. Per això el títol d’aquesta intervenció trasllada als goigs de sant Vicent Ferrer la famosa definició, considerada fins i tot canònica, que sant Agostí (Enarr. CXLVIII, 17) donà d’himne cristià: «[…] cant, lloança i lloança a Déu. Aleshores, la lloança de Déu en el cant s’anomena hinme».

Així comencen uns goigs dedicats a Sant Ferriol estampats l’any 1618 a Girona. Hom acostuma a definir els goigs com himnes de lloança redactats en honor de la Mare de Déu, dels sants o d'altres advocacions. Això és ben cert, però tot i que l'element purament laudatori sigui fonamental per aquest tipus de textos, cal no oblidar l’element impetratori a través del qual es formulen precs amb l'esperança que siguin correspostos pel numen. Aquests precs poden ésser tant de caire espiritual com material. Entre els primers, els més freqüents són els que demanen a l’advocació titular del goig la seva intercessió davant Déu, obtenir la gràcia d'una bona mort o l'alliberament del pecat. Els precs d'índole material són, però, de tipus molt més variats que el dels primers car inclouen un ampli espectre de les necessitats de la població, una bona part de les quals fan referència de manera directa als problemes de la salut. Així, doncs, encara que calgui enquadrar el fenomen dels goigs dins de l'àmbit de la religiositat popular, resulta evident que entre aquest fenomen i el conjunt d'estratègies terapèutiques de la població hi haurem de trobar uns certs punts de contacte. Això no ha de representar, però, cap sorpresa car el cristianisme no s'ha interessat tan sols per la salut de l'ànima sinó també per la del cos: "Crist és metge de cossos i d’ànimes", escrigué sant Mateu en els seus evangelis (Mateu, 4.23). L'expressió més clara d'aquesta realitat es l'alt grau de desenvolupament que assoli la medicina monàstica de l'Edat Mitjana, fet d’innegable importància per a l’evolució de la medicina europea de caire popular i acadèmic.

Nocturnal coexistence. Alteration and subversion of light in public space.This review revolves around the artistic proposals that were presented at the ninth edition of the BCN 2020 Light Festival.It outlines how the festival has consolidated, the plurality between creators and the important links with the public and the use of public space.

És molt difícil d'aconseguir delimitar clarament el terme religió popular, i per tant, en moltes ocasions ens veurem obligats a contraposar-ho al de religió oficial, o “d’èlite” com diu Xavier Fàbregas, per tal d’ésser més exactes i no traspassar inconscientment la barrera divisòria entre les dues maneres d’entendre i practicar la religió.

La investigació se centra en l’estudi de les lògiques estructurals i sonores de les tonades orals que es fan servir en el cant dels goigs valencians, i en les situacions comunicatives i rituals en què s’entonen. Es parteix des d’una perspectiva etnomusicològica que es recolza en una fonamentació epistemològica i metodològica que ha estat aplicada en l’estudi dels processos de construcció de cants col·lectius i a veus en repertoris semblants, especialment en cants del domini lingüístic compartit; a més, es realitza una aproximació a les estructures rituals dels goigs a partir del paradigma social de la modernitat avançada, que ens permet explicar els processos de transformació que ha sofert una celebració concreta degut a les dinàmiques socials canviants de les últimes dècades, i com aquestes celebracions religioses, junt amb el cant dels goigs, han ampliat el seu camp semàntic per a donar cabuda a una àmplia pluralitat de significats dins la lògica de l’era postcristiana. La revisió i buidatge dels principals fons sonors i audiovisuals amb mostres enregistrades de goigs valencians ha permés confeccionar un corpus ampli de nou-cents cinquanta exemples que, junt amb el material procedent del treball de camp propi i les entrevistes a informants, fa possible una anàlisi sistemàtica i detallada de les tonades orals i els mecanismes expressius dels goigs. Així, ha estat possible identificar l’existència de set patrons de tonada que, amb un nombre distint de variants i una àmplia distribució geogràfica pel país, s’empren en la majoria dels cants dels goigs valencians; a més, també s’analitzen els procediments constructius i interpretatius en les tonades orals distintes dels patrons. Paral·lelament, l’estudi de cinc situacions comunicatives de cant de goigs –a la manera de situacions paradigmàtiques–, ha fet possible aprofundir en l’anàlisi i comprensió de qüestions com la participació, la distribució dels rols i els discursos de gènere, la construcció i reafirmació de les estructures de significat i els processos de revitalització i potenciació en clau identitària, tant en el moment en què s’entonen els goigs com en el ritual en conjunt.
La investigación se centra en el estudio de las lógicas estructurales y sonoras de las tona-das orales que se utilizan en el canto de los gozos valencianos, y en las situaciones comu-nicativas y rituales en las cuales se entonan. Se parte desde una perspectiva etnomusico-lógica que se apoya en una fundamentación epistemológica y metodológica que ha sido aplicada en el estudio de los procesos de construcción de cantos colectivos y a voces en repertorios parecidos, especialmente en cantos del dominio lingüístico; además, se realiza una aproximación a las estructuras rituales de los gozos a partir del paradigma social de la modernidad avanzada, que nos permite explicar los procesos de transformación a que ha estado sometida una celebración concreta debido a las dinámicas sociales cambiantes de las últimas décadas, y como estas celebraciones religiosas, junto con el canto de los go-zos, han ampliado su campo semántico para dar cabida a una amplia pluralidad de signifi-cados dentro de la lógica de la era poscristiana. La revisión y vaciado de los principales fondos sonoros y audiovisuales con muestras registrada de gozos valencianos ha permitido confeccionar un corpus amplio de novecientos cincuenta ejemplos que, junto con el material procedente del trabajo de campo propio y las entrevistas a informantes, hace posible un análisis sistemático y detallado de las tonadas orales y los mecanismos expresivos de los gozos. Así, se ha identificado la existencia de siete patrones melódicos que, con un número distinto de variables y una amplia distribución geográfica por el territorio, se utilizan en la mayoría de los cantos de los gozos valencianos; además, también se analizan los procedimientos constructivos e interpretativos en las tonadas orales distintas de los patrones. Paralelamente, el estudio de cinco situaciones comunicativas de canto de gozos –a la manera de situaciones paradigmáticas–, ha hecho posible profundizar en el análisis y la comprensión de cuestiones como la participación, la distribución de los roles y los discursos de género, la construcción y reafirmación de las estructuras de significado y los procesos de revitalización y potenciación en clave identitaria, tanto en el momento en el cual se cantan los gozos como en el ritual en su conjunto.
The investigation focuses on the study of the structural and sonorous logics of the oral tunes that are used in the singing of the Valencian ‘goigs’ , and in the ritual and communicative situations in which they are toned. It starts from an ethnomusicological perspective that goes on a methodological and epistemological substantiation that has been applied in the study of the construction process of collective singings and multipart singings in similar repertories, especially in singings of the Catalan linguistic domain, moreover, an approximation to the ritual structures of the ‘goigs’ is carried out using the social paradigm of the advanced modernity, which allows us to explain the transformation processes in which a concrete celebration has been submitted due to the changing social dynamics from the latest decades, and how this religious celebrations, along with the singing of the ‘goigs’ , have expanded their semantic field to include a wide plurality of meanings within the logical of the post-Christian age. The revision and clearing of the main audio-visual and sonorous fonds with registered samples of Valencian ‘goigs’ has allowed to put together a wide corpus of nine hundred and fifty examples that, together with the material coming from the fieldwork and the interviews to informers, make possible a detailed and systematic analysis of the oral tunes and the expressive mechanisms of the ‘goigs’ . With this procedure, the existence of seven melodic patterns that, with a different number of variables and a wide geographical distribution throughout the territory, are used in most of the singings of Valencian ‘goigs’ has been identified, furthermore, the different constructive and interpretative procedures in the oral tuned patterns are also analysed. At the same time, the study of five communicative situations of ‘goigs’ ’ singings -in the way of paradigmatic situations- has made possible to deeper into the analysis and comprehension of issues such as the participation, the distribution of the roles and the gender discourses, the construction and reaffirmation of the meaning structures and the processes of revitalization and potentiation in terms of identity, in both the moment in which the ‘goigs’ are singed and in the ritual as a whole.

That is NIGHT, LIGHT and ENVIRONMENT make and is ARCHITECTURE. Night and environment, as time and space; (artificial) light as a connecting tool. The aim of the thesis is, therefore, to give visibility and affirm that architecture also has a nightly component and that artificial light is what connects architecture with environment during the night. Environment that is physically the same but its time and perceptibility changed. To show how lightning responds to this environment and how the architect focuses on the change of use, response and presence in the city by night. The first chapter NIGHT, defines concepts around this, looks at the role that HISTORY has given to it, the evolution of the relationship between MAN and SOC IETIES to night, and ends describing the night today. Items such NIGHT, as the interval between evening and morning in relation to TIME; NIGHT as time during which there is no day1ight in relation to LIGHT. We see that this time had always been CYCLICAL, with a clear distinction day/night but always struggle to extend and maximize the daytime, change with the Industrial Revolution. When the technology of artificial electric light could bring endless days, paradoxically society rediscovers the night and in the XXI century, we could say that we are going from ENDLESS DAY to ENDLESS NIGHT. This cycle entailed an always well marked duality that impacts all HUMAN ACTIVIT IES. DUALITY has become SIMULTANEITY, from a clear DISTINCTION, CHANGE and CONTRAST; we have entered a phase of simultaneous day/night space-time. We are facing a CULTURAL change. The second chapter we discuss LIGHT, physical reality, and therefore definable scientifically but also deeply rooted in the culture that concepts such as darkness, shadow or penumbra does not fit in these definitions and we need to complete them with the help of psychology, anthropology, sociology or art. We talk about AESTHETICS and POETICS, symbols and metaphors, about SILENCE/NOISE understood as altitudes toward s the environment. In the third chapter on ENVIRONMENT, we first s peak of MAN, who with the SENSES and SENSATIONS reaches RECOGNITION, adding MEMORY, MEMORIES and IMAGINAT ION; his first contact with the environment. Man with CYCLICAL VITAL RHYTHMS that determine also CYCLICAL ACTIVITIES. Then to explore the CITY, we build on three main aspects: 1. To review ENVIRONMENTAL inputs we refer to LANDSCAPE. On how to balance on the three key as pects of SUSTAINABLE DEVELOPMENT: ECOLOGICAL, ECONOMIC and SOC IAL. 2. In analyzing the PHYSICAL-MORPHOLOGICAL, we focus on the mechanisms of recognition and measurement REFERENCES, DISTANCES and EDGES to determine the READABILITY of an urban land. 3. This physical reality must overlap with USE, analyze therefore, SOCIO-C ULTURAL inputs that determine the appropriation of s pace in a certain way, depending on usage, the time of day, ADVERTISING, IMAGE... The TIME, it is thus crucial. In the fourth chapter to ARTIFICIAL LIGHT as TOOL, we distinguish permanent applications in ARCHIT ECTURE and URBANISM from EPHEMERAL event specific. In each of these fields, we discuss the history and describe the most important lighting options .In architectural ILLUMINATIONS we also discuss about PRESENCE/ABSENCE, architectural LANGUAGE, ICONIC-building, TRANSPARENCY/OPACI TY, IMMATERIALITY/MASS and MOVEMENT. N. URBAN LIGHTING, we discuss about LIGHTING PLANS, LIGHT, DARK and ICONIC LANDSCAPES.
Arquitectura: nit, llum i entorn , és a dir, la NIT, la LLUM i l'ENTORN tan i són ARQU ITECTURA Nit i entorn, com a temps i espai; la llum (artificial) com a eina creadora de lligams. L'objectiu de la tesi és, per tant, donar visibilitat i afirmar que l'arquitectura també té la seva com ponent nocturna i que és la llum artificial qui la posa en relació amb l’entorn. Entorn que físicament és el mateix però que temporalment i perceptivament canvia. Mostrar com la utilització de la llum per a la il·luminació res pon a aquest entorn i com l'arquitecte enfoca el canvi d'ús , resposta i presencia en la ciutat nocturna. Un primer capítol NIT, defineix conceptes , busca en la HISTÒRIA el paper que se li ha donat, l'evolució de la relació de l'HOME i les SOCIETATS amb aquesta i descriu la nit actual. Apareixen conceptes com: NIT, com l'interval entre el vespre i el matí, en relació al TEMPS; NIT, com temps durant el qual no hi ha claror de dia, en relació a la LLUM. Aquest temps que havia estat sempre CÍCLIC, amb una clara distinció dia/nit però sempre amb una lluita per allargar i aprofitar al màxim el temps diürn, canviarà amb la Revolució Industrial. Quan la tecnologia de la llum artificial elèctrica permetria acostar l'home al DIA SENSE FI, paradoxalment la societat redescobreix la nit i al segle XXI estem passant a LA NIT SENSE FI. Aquest cicle comportava sempre una DUALITAT tot fent fluctuar les ACTIVITATS HUMANES, ara s'ha passat a SIMULTANETAT ESPACIO¬ TEMPORAL dia/nit. Estem davant un canvi CULTURAL. Un segon capítol LLUM, una realitat física, i per tant, definible científicament però alhora tan arrelada en la cultura que conceptes com obscuritat, foscor, ombra i penombra s'escapen de les definicions i ens cal completar-les amb l'ajuda de la psicologia, l'antropologia ,la sociologia o l'art. Parlem d'ESTÈTICA i POÈTICA de la llum , de simbologia i de metàfores , del SILENCl/SOROLL com a actituds davant l'entorn. En un tercer capítol ENTORN, parlem primer de l'HOME, que amb els SENTITS i les SENSACIONS arriba al RECONEIXEMENT i en sumar-hi la MEMÒRIA, el RECORD i la IMAGINACIÓ, al primer contacte amb l'entorn. L'home de RITMES VITALS CÍCLICS que determinen unes ACTIVITATS també CÍCLIQUES . Després analitzem la CIUTAT basant-nos en tres aspectes: 1. Per les consideracions MEDIOAMBIENTALS fem referència al PAISATGE, als antònims NATURNCIUTAT, a la POL·LUCIÓ LUMÍNICA: a com equilibrar els tres aspectes essencials del DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: l'ECOLÓGIC, l'ECONÓMIC i el SOCIAL. 2. Per les FISICO-MORFOLÓGIQUES ens centrem en els mecanismes de reconeixement i mesura de REFERÈNCIES,DISTÀNCIES i LÍMITS per a determinar la LLEGIBILITAT d'un entorn urbà 3. A aquesta realitat física cal superposar-li l'ÚS, analitzem les consideracions SOC IO-CULTURALS per l'apropiació de l'espai d'una manera determinada, en funció de l'activitat, moment del dia, PUBLICITAT, IMATGE ... el TEMPS n'és la clau. En un quart capítol LLUM ARTIFICIAL COMA EINA, distingim les aplicacions permanents en ARQUITECTURA i URBANISME de les EFÍMERES FESTIVES. En cadascuna mostrem un recorregut històric i els tipus i maneres d’il·luminació possibles. En les IL·LUMINACIONS arquitectòniques parlem també d'ABSENCINPRESENCIA, de LLENGUATGE, d'EDIFICIS-ICONA, de TRANSPARENCINOPACITAT, d'IMMATERIALITAT/MASSA i MOVIMENT. En l'ENLLUMENAT parlem de PLANS D'IL·LUMINACIÓ URBANS, de PAISATGE LLUM, ICONA i FOSC. En el cinquè capítol reflexionem tot afirmant que estem en un moment de superació d'una UTOPIA, que ens permet d'entendre la il·luminació com un element EFÍMER. On serà la VOLUNTAT , la INTENCIÓ, qui acordarà si la nostra resposta és ALEATÒRIA, NECESSÀRIA o ABSURDA. Aquesta, vindrà determinada per la FUNCIÓ, l'ÚS o el SÍMBOL que se li vulgui donar. La resposta passa per buscar una HUMANITZACIÓ de la problemàtica dins de la CIUTAT i de la SOCIETAT. Els annexos FLÁNEUR i EXPRESSIONISME aporten més elements de REFLEXIÓ.

A mitjan del segle XIX Manuel Milà i Fontanals, que havia investigat abastament el gènere dels goigs, va concloure que estaven emparentats amb la dansa trobadoresca. Aquesta afirmació ha estat reproduïda –de vegades amb una visió distorsionada– a bona part de la historiografia del gènere. Amb la finalitat de reconduir el discurs i aportar-hi eines científiques d’anàlisi i crítica, hem pres com a premissa l’afirmació de Milà i Fontanals i hem concretat les relacions entre els goigs actuals i les danses dels segles xiii, xiv i xv. L’anàlisi dels tractats poètics i del repertori líric occitanocatalà de l’època ha estat clau per comprendre aquestes relacions i com l’estructura estròfica pròpia dels goigs moderns no s’hi ajusta completament en qüestions d’extensió, d’argument i del paper de la retronxa. L’encaix perfecte cal situar-lo al final del segle xv a l’entorn literari de Bernat Fenollar i els certàmens literaris de València. La impremta va afavorir des del primer moment la difusió i la creació d’obres del nou gènere que es consolidava. N’hem resseguit les traces en cançoners manuscrits, fulls impresos del segle xvi i en les primeres notacions musicals: una de monòdica i quatre de polifòniques. A Catalunya i a Andorra encara avui es canten diverses lletres de goigs dels segles xv i xvi i s’hi poden reconèixer alguns elements melòdics que ja eren presents a les notacions musicals d’aquells segles. L’aplec d’un corpus de mig miler goigs enregistrats en els darrers quaranta anys, complementat amb un nombre semblant de notacions escrites des de final del segle xix fins a l’actualitat, ha permès confegir per primer cop una síntesi dels models musicals de gran extensió del país. L’anàlisi de les estructures musicals dels goigs enregistrats aporta informacions significatives sobre els mecanismes i característiques musicals orals del gènere, com ara la singular alternança dels versos melòdics, el cant a veus i l’articulació rítmica giusto sil·làbic. L’estudi etnomusicològic aporta una visió global del cants dels goigs a Catalunya i Andorra i, alhora, exemples i eines per a futures recerques.
A mediados del siglo XIX Manuel Milà i Fontanals, que había investigado ampliamente el género de los ‘goigs’, concluyó que estaban emparentados con la dansa trobadoresca. Esta afirmación ha sido reproducida –a veces con una visión distorsionada– en buena parte de la historiografía del género. Con la finalidad de reconducir el discurso y aportar herramientas científicas de análisis y crítica, hemos tomado como premisa la afirmación de Milà i Fontanals y hemos concretado las relaciones entre los goigs actuales y las danses de los siglos xiii, xiv y xv. El análisis de los tratados poéticos y del repertorio lírico occitano-catalán de la época ha sido clave para comprender estas relaciones y como la estructura estrófica propia de los ‘goigs’ modernos no se ajusta completamente en cuestiones de extensión, de argumento y del papel de la retroncha. El encaje perfecto lo debemos situar al final del siglo xv en el entorno literario de Bernat Fenollar y los certámenes literarios de Valencia. La imprenta favoreció desde el primer momento la difusión y la creación de obras del nuevo género que se consolidaba. Hemos recorrido sus rastros en cancioneros manuscritos, en hojas estampadas del siglo xvi y en las primeras notaciones musicales: una monódica y cuatro polifónicas. En Cataluña y en Andorra todavía hoy se cantan diferentes letras de ‘goigs’ de los siglos xv y xvi y se pueden reconocer algunos de sus elementos melódicos que ya estaban presentes en las notaciones musicales de aquellos siglos. La recopilación de un corpus de medio millar de ‘goigs’ grabados en los últimos cuarenta años, complementado con un número parecido de notaciones musicales escritas desde finales del siglo xix hasta la actualidad, han permitido confeccionar por primera vez una síntesis de los modelos musicales de gran extensión del país. El análisis de las estructuras musicales de los ‘goigs’ grabados aporta informaciones significativas sobre los mecanismos y características musicales orales del género, como la singular alternancia de los versos melódicos, el canto a voces y la articulación rítmica giusto silábico. El estudio etnomusicológico aporta una visión global del del canto de los ‘goigs’ en Cataluña y Andorra y, a su vez, ejemplos y herramientas para futuras investigaciones.
In the mid-nineteenth century, Manuel Milà i Fontanals, who had extensively investigated the genre of ‘goigs’, concluded that they were related to the troubadour dances. This affirmation has been reproduced - sometimes with a distorted vision - in a good part of the historiography of the genre. In order to redirect the discourse and provide scientific tools for analysis and criticism, we have taken the statement of Milà i Fontanals as a premise and we have specified the relationships between the current goigs and the danses of the 13th, 14th and 15th centuries. The analysis of the poetic treatises and the Occitan-Catalan lyrical repertoire of the time has been key to understanding these relationships and how the verse structure proper to modern ‘goigs’ does not fully fit in questions of extension, argument and the role of the retroncha. We must place the perfect fit at the end of the 15th century in the literary environment of Bernat Fenollar and the literary contests of Valencia. The printing press favored from the first moment the diffusion and the creation of works of the new genre that was consolidated. We have traced its traces in handwritten songbooks, on sixteenth-century stamped sheets, and in the earliest musical notations: one monodic and four polyphonic. In Catalonia and Andorra, different lyrics of ‘goigs’ from the 15th and 16th centuries are still sung today and some of their melodic elements that were already present in the musical notations of those centuries can be recognized. The compilation of a corpus of half a thousand ‘goigs’ recorded in the last forty years, complemented by a similar number of musical notations written from the late nineteenth century to the present, have allowed for the first time to make a synthesis of the musical models of great extension of the country. The analysis of the musical structures of the recorded ‘goigs’ provides significant information on the mechanisms and oral musical characteristics of the genre, such as the singular alternation of melodic verses, the singing to voices and the rhythmic articulation giusto syllabic. The ethnomusicological study provides a global vision of the song of the ‘goigs’ in Catalonia and Andorra and, in turn, examples and tools for future research.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de l'Art i Musicologia

Els materials nanoestructats periòdics han ofert, en les dues darreres dècades, un nou marc per a l'estudi de la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria. Aquestes estructures permeten modelar les propietats electromagnètiques dels materials i han esdevingut una eina idònia per confinar, guiar, suprimir, localitzar, dividir, dispersar, i filtrar la llum. L'abast del control de radiació electromagnètica va des de la propagació fins a la generació de la llum. Els cristalls fotònics han demostrat ser eficients per suprimir o afavorir mecanismes de generació de llum com l'emissió espontània o els processos no lineals.L'eix central d'aquesta tesi se centra en investigar els efectes fintis i fins a quin punt les propietats d'estructures ideals infinites o infinitament periòdiques es mantenen per a estructures que tenen un caràcter finit. Fins fa poc, els desenvolupaments tant experimentals com teòrics en el camp de cristalls fotònics es basaven, principalment, en càlculs que consideraven estructures ideals amb condicions de contorn perfectament periòdiques. Des dels inicis del camp, però, es van observar desajustos a les prediccions fetes amb aquestes condicions. Tanmateix, alguns d'ells resten, en gran part, inexplicats. En aquest el treball, tractem alguns d'aquests aspectes relacionats amb la propagació i generació del llum en cristalls fotònics finits reals, és a dir, com els que es fabriquen. Amb aquest propòsit, en realitzem un estudi tant teòric com experimental. Estudiem els efectes fintis tant en la regió de la primera banda de reflexió de Bragg com en el rang d'energies altes, on la longitud d'ona de la llum és de l'ordre o més petita que el paràmetre de xarxa.En concret, part del treball es dedica a l'estudi dels cristalls col·loïdals en el rang d'energies baixes. Desenvolupem un model vectorial 3D en l'aproximació de Rayleigh-Gans per simular estructures amb contrasts d'índexs baixos. Aquest model contempla aspectes rellevants dels cristalls reals com són ara les condicions de contorn, inclou una lleugera dispersió en el diàmetre de les esferes com també una absorció eficaç que descriu la difusió de Rayleigh i la dispersió inelàstica causada per la presència d'imperfeccions. Aquest model s'utilitza per estudiar la propagació dins de nanoestructures fotòniques reals, i per determinar-ne les propietats dispersives. Les prediccions del model es contrasten amb mesures experimentals dependents de la polarització de l'estructura de bandes parcial d'un cristall col·loïdal real. També determinem el temps de confinament del fotons, a l'extrem de la primera banda fotònica prohibida, per mitjà de la deformació d'un pols provocada per canvis en la velocitat de grup que acompanya l'atrapament dels fotons.Per explicar la propagació de llum en el rang d'energies altes, utilitzem el model vectorial KKR que ens permet determinar la velocitat de grup d'òpals artificials prims. Trobem que, per determinades freqüències, la velocitat de grup pot ser superlumínica, positiva, negativa o tendir a zero depenent del guix del cristall i la seva absorció. Aquest comportament es pot atribuir al carácter finit de l'estructura i explica observacions experimentals presents a la literatura. La mateixa propagació amb velocitats de grup anòmales pot explicar l'observació experimental de l'augment de la generació de segon harmònic en un òpal prim no lineal. Confirmant així que la disminució de velocitat de grup proporciona un mecanisme que afavoreix els processos no lineals.En darrer lloc, considerem una altra configuració en què la interacció no lineal quadràtica té lloc en una capa de menys d'una longitud d'ona de gruix. Demostrem que, en presència d'una superfície reflectora, la contribució de termes que no conserven el moment lineal de la llum, i que no tindrien cap contribució en un medi infinitament llarg, són els més determinants.
Photonic periodic nanostructures have offered, in the last two decades, a new framework for the study of the interaction between electromagnetic radiation and matter. Such structures can engineer the electromagnetic properties of materials and have become a powerful tool used to confine, route, suppress, localize, split, disperse, and filter light. The scope of the electromagnetic radiation control can be extended to light propagation and generation. Photonic crystals have successfully been used as host materials to suppress or enhance light generation mechanisms such as spontaneous emission or nonlinear processes.The aim of this thesis is to investigate finite-size effects and to what extent the properties of ideal infinite or infinitely periodic structures hold for structures that are finite in size. Until recently, experimental as well as theoretical developments in the field of photonic crystals have been based, mostly, on calculations that consider ideal structures with perfectly periodic boundary conditions.Deviations from the behavior predicted form such assumptions were already observed when the field was born. However, some of them remained, for the most part, unexplained. In the present work, we tackle some of these aspects related to light propagation and generation in the real finite photonic crystals that can be fabricated. With this purpose, we perform such study from, both, an experimental as well as a theoretical perspective. We study finite-size effects in the region of the first order Bragg reflection band as well as in the high energy range where the wavelength of light is on the order or smaller than the lattice parameter.To be more specific, part of the work is devoted to the study of colloidal crystals at the range of low energy. We develop 3D full wave vector calculation in the Rayleigh-Gans approximation to simulate low index contrast structures. This model accounts for relevant real crystal's aspects such as boundary conditions, a slight dispersion in the spheres diameter and includes an effective absorption accounting for Rayleigh scattering and inelastic diffusion due to imperfections. This model is used to study light propagation within real photonic nanostructures, and to determine their dispersive properties. The predictions of the model are contrasted with experimental polarization dependent measurements of the partial band structure of an actual colloidal crystal. We also determine the experimental photon's lifetime, at the edge of the first order pseudogap, by means of the pulse reshaping induced by changes in the group velocity accompanied by the photon trapping.To explain light propagation in the high energy range, we use a vector KKR calculation that we apply to understand the group velocity of light propagating in artificial opals slabs. We show that for certain frequencies, the group velocity can either be superluminal, positive or negative or approach zero depending on the crystal size and absorption. Such behavior can be attributed to the finite character of the structure and accounts for previously reported experimental observations. The same propagation at anomalous group velocity may explain the experimental observation of second harmonic generation enhancement of light from a nonlinear opal film. Indeed, the group velocity slowing-down provides an enhancement mechanism for nonlinear processes.We finally consider another configuration such that the quadratic nonlinear interaction occurs within a sub-wavelength layer. In the presence of a nearby reflecting surface we demonstrate that the contribution of terms that do not conserve light momentum, and that would vanish in an infinitely long medium, is the most relevant one.

Els materials nanoestructats periòdics han ofert, en les dues darreres dècades, un nou marc per a l'estudi de la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria. Aquestes estructures permeten modelar les propietats electromagnètiques dels materials i han esdevingut una eina idònia per confinar, guiar, suprimir, localitzar, dividir, dispersar, i filtrar la llum. L'abast del control de radiació electromagnètica va des de la propagació fins a la generació de la llum. Els cristalls fotònics han demostrat ser eficients per suprimir o afavorir mecanismes de generació de llum com l'emissió espontània o els processos no lineals.

L'eix central d'aquesta tesi se centra en investigar els efectes fintis i fins a quin punt les propietats d'estructures ideals infinites o infinitament periòdiques es mantenen per a estructures que tenen un caràcter finit. Fins fa poc, els desenvolupaments tant experimentals com teòrics en el camp de cristalls fotònics es basaven, principalment, en càlculs que consideraven estructures ideals amb condicions de contorn perfectament periòdiques. Des dels inicis del camp, però, es van observar desajustos a les prediccions fetes amb aquestes condicions. Tanmateix, alguns d'ells resten, en gran part, inexplicats. En aquest el treball, tractem alguns d'aquests aspectes relacionats amb la propagació i generació del llum en cristalls fotònics finits reals, és a dir, com els que es fabriquen. Amb aquest propòsit, en realitzem un estudi tant teòric com experimental. Estudiem els efectes fintis tant en la regió de la primera banda de reflexió de Bragg com en el rang d'energies altes, on la longitud d'ona de la llum és de l'ordre o més petita que el paràmetre de xarxa.

En concret, part del treball es dedica a l'estudi dels cristalls col·loïdals en el rang d'energies baixes. Desenvolupem un model vectorial 3D en l'aproximació de Rayleigh-Gans per simular estructures amb contrasts d'índexs baixos. Aquest model contempla aspectes rellevants dels cristalls reals com són ara les condicions de contorn, inclou una lleugera dispersió en el diàmetre de les esferes com també una absorció eficaç que descriu la difusió de Rayleigh i la dispersió inelàstica causada per la presència d'imperfeccions. Aquest model s'utilitza per estudiar la propagació dins de nanoestructures fotòniques reals, i per determinar-ne les propietats dispersives. Les prediccions del model es contrasten amb mesures experimentals dependents de la polarització de l'estructura de bandes parcial d'un cristall col·loïdal real. També determinem el temps de confinament del fotons, a l'extrem de la primera banda fotònica prohibida, per mitjà de la deformació d'un pols provocada per canvis en la velocitat de grup que acompanya l'atrapament dels fotons.

Per explicar la propagació de llum en el rang d'energies altes, utilitzem el model vectorial KKR que ens permet determinar la velocitat de grup d'òpals artificials prims. Trobem que, per determinades freqüències, la velocitat de grup pot ser superlumínica, positiva, negativa o tendir a zero depenent del guix del cristall i la seva absorció. Aquest comportament es pot atribuir al carácter finit de l'estructura i explica observacions experimentals presents a la literatura. La mateixa propagació amb velocitats de grup anòmales pot explicar l'observació experimental de l'augment de la generació de segon harmònic en un òpal prim no lineal. Confirmant així que la disminució de velocitat de grup proporciona un mecanisme que afavoreix els processos no lineals.

En darrer lloc, considerem una altra configuració en què la interacció no lineal quadràtica té lloc en una capa de menys d'una longitud d'ona de gruix. Demostrem que, en presència d'una superfície reflectora, la contribució de termes que no conserven el moment lineal de la llum, i que no tindrien cap contribució en un medi infinitament llarg, són els més determinants.
Photonic periodic nanostructures have offered, in the last two decades, a new framework for the study of the interaction between electromagnetic radiation and matter. Such structures can engineer the electromagnetic properties of materials and have become a powerful tool used to confine, route, suppress, localize, split, disperse, and filter light. The scope of the electromagnetic radiation control can be extended to light propagation and generation. Photonic crystals have successfully been used as host materials to suppress or enhance light generation mechanisms such as spontaneous emission or nonlinear processes.
The aim of this thesis is to investigate finite-size effects and to what extent the properties of ideal infinite or infinitely periodic structures hold for structures that are finite in size. Until recently, experimental as well as theoretical developments in the field of photonic crystals have been based, mostly, on calculations that consider ideal structures with perfectly periodic boundary conditions.

Deviations from the behavior predicted form such assumptions were already observed when the field was born. However, some of them remained, for the most part, unexplained. In the present work, we tackle some of these aspects related to light propagation and generation in the real finite photonic crystals that can be fabricated. With this purpose, we perform such study from, both, an experimental as well as a theoretical perspective. We study finite-size effects in the region of the first order Bragg reflection band as well as in the high energy range where the wavelength of light is on the order or smaller than the lattice parameter.

To be more specific, part of the work is devoted to the study of colloidal crystals at the range of low energy. We develop 3D full wave vector calculation in the Rayleigh-Gans approximation to simulate low index contrast structures. This model accounts for relevant real crystal's aspects such as boundary conditions, a slight dispersion in the spheres diameter and includes an effective absorption accounting for Rayleigh scattering and inelastic diffusion due to imperfections. This model is used to study light propagation within real photonic nanostructures, and to determine their dispersive properties. The predictions of the model are contrasted with experimental polarization dependent measurements of the partial band structure of an actual colloidal crystal. We also determine the experimental photon's lifetime, at the edge of the first order pseudogap, by means of the pulse reshaping induced by changes in the group velocity accompanied by the photon trapping.

To explain light propagation in the high energy range, we use a vector KKR calculation that we apply to understand the group velocity of light propagating in artificial opals slabs. We show that for certain frequencies, the group velocity can either be superluminal, positive or negative or approach zero depending on the crystal size and absorption. Such behavior can be attributed to the finite character of the structure and accounts for previously reported experimental observations. The same propagation at anomalous group velocity may explain the experimental observation of second harmonic generation enhancement of light from a nonlinear opal film. Indeed, the group velocity slowing-down provides an enhancement mechanism for nonlinear processes.

We finally consider another configuration such that the quadratic nonlinear interaction occurs within a sub-wavelength layer. In the presence of a nearby reflecting surface we demonstrate that the contribution of terms that do not conserve light momentum, and that would vanish in an infinitely long medium, is the most relevant one.

Esta tesis considera la subjetividad romántica como elemento crucial y fundamental en el nacimiento de la imagen fotográfica. El redescubrimiento de la mirada por parte de artistas y poetas del romanticismo se une de forma decisiva con los trabajos de óptica y fotoquímica de los científicos e inventores de principios del s. XX. La figura de William Henry Fox Talbot (1800-1877) que realizó las primeras fotografías junto a Daguerre, muestra de manera muy clara que la fotografía supone además de la conquista de una imagen técnica la aventura para la conquista de un espacio íntimo. El estudio comienza con el análisis de las pinturas románticas nocturnas alemanas, especialmente de C. D. Friedrich (1774-1840) y C. G. Carus para pasar luego al análisis de fenómenos cómo las sombras, los dioramas y panoramas, la linterna mágica…, inventos a medio camino entre la ciencia y el arte, donde la experiencia de la luz y la oscuridad son cruciales para llegar hasta la mirada fotográfica con las primeras fotografías de Niépce, Daguerre y Talbot y luego retornar hacía el concepto de la noche en el arte contemporáneo con artistas como Christian Boltaski(1944), Kara Walker(1969), o Vija Celmins(1938). En la fotografía tiene lugar los principios fundamentales de los románticos según los cuales el conocimiento se produce por una combinación de arte y ciencia. En el ojo de la cámara es donde coinciden la mirada científica y la artística.

Architecture and environment are strongly linked. In Mediterranean countries, the control of radiation is one ofthe most important environmental aspects to take into account, because of the high radiation levels reached and the frequency of clear blue sky situation. lt has thermal and lighting consequences which deeply affect architecture. From the first point of view, it is essential to avoid the thermal contribution of radiation inside the buildings during most of the year, but taking advantage of it when the condition outdoor makes it necessary. lt has several lighting consequences , since the availability of daytight indoor is necessarily reduced during summer to avoid overheating. Even though the amount of daytight in buildings is enough for most activities, the contrast generated by the difference between indoor and outdoor lighting is the key factor in the entrance of buildings, which has to be compensated with artificial lighting. The entrance to buildings can be solved by different ways, either through a single door or going over different spaces . During this transition, the visual system needs time to adapt to different light conditions, and the spaces where it takes place should be designed to make it easier. This is a very important purpose, but entrance spaces have other functions such as providing a good orientation to users, especially if they do not know the building or, besides functionality, providing the first impression of the building from an aesthetic point of view. In general, entrance spaces do not have strictly defined morphological features. lts dimension can vary as well as its composition, or the contact with the exterior and the materials used in finishes. As it happens with the shape, the kind and amount of light is variable. lt can come from different points, to show a variety of compositions , it can be warm or cold, direct of diffuse, etc. All these formal features shape a visual scene with a specific appearance. The visual scene outdoor has also an appearance linked to the interaction between Mediterranean light and urban landscape. In high radiation periods, this scene is composed by a very bright zone at the bottom, with the pavement; another luminous zone at the top with the sky vault; and a central zone with façades, more heterogenic and with higher and lower luminosity values compared with the other zones and the interior of the building. The sequence of visual scenes as well as their composition and distribution of light is very important to understand the transition. Other aspects, such as the colour of light and space, the visual connection with the exterior or the atmosphere, are also important in entrance spaces. However, the key factor is the composition of visual scenes during the sequence, where architectural design plays an important role. Space and light design are the instruments required to make the adaptation easier and providing the space with the quality needed. Many conclusions can be drawn from the interaction between visual quality and design. Some examples are: the importance of pavement appearance during the visual transition, the influence of colour and materials in brightness perception, or the advantages of articulated spaces in the entrance of buildings by means of the use of shade. Of course, daylighting design has also an impact on visual quality. In short, the distribution of shade and light during the transition is a key factor to improve visual adaptation. The architectural design of entrance spaces is flexible enough to integrate solutions which improve the vision during the periods of strong radiation outdoors. This thesis serves as a guideline to know the specific visual needs and the consequences of design in order to improve visual adaptation during the transition.
Tota arquitectura esta lligada a les condicions del lloc. A l'entorn mediterrani, una de les més importants és el control de la radiació, que en aquest clima assoleix elevats nivells i esta acompanyada d'una sovintejada presència de dies amb cel clar. Això té conseqüències tèrmiques i lumíniques que afecten l'arquitectura. Les primeres es tradueixen en defugir l'entrada de radiació a l'interior la major part de l'any, però treure'n profit a les èpoques en que més es necessita. Les conseqüències lumíniques estan vinculades amb les anteriors, ja que l'entrada de llum a l' interior durant l'época més calorosa es veu clarament minvada. Si bé la quantitat és suficient, el contrast general per la diferència de llum entre l'interior i l'exterior converteix l'accés a l'edifici en un punt on la transició visual és clau. L'accés a l'edifici es pot produir de moltes maneres, travessant un pla amb una porta o bé recorrent un o varis espais. Durant el lapse de temps que dura aquesta transició, el sistema visual necessita temps per adaptar-se a situacions lumíniques diferents, i l'espai o espais on es produeix aquest pas han d'estar dissenyats per facilitar-la. Aquesta és una funció molt important, pero n'hi ha d'altres, com procurar orientació a les persones, sobre tot quan no coneixen l'espai o, al marge de la funcionalitat, proporcionar la primera impressió de l'edifici en un punt amb una carrega estética molt important. Formalment, els espais que donen accés als edificis no tenen uns trets morfològics definits. La seva dimensió és variada, així com la composició, el contacte físic amb l'exterior o els materials i acabats utilitzats. Igual que passa amb la forma, el tipus i quantitat de llum també és variable. Pot tenir diferents procedéncies, seguir diverses composicions, ser més calida o més freda, directa o difusa, etcétera. Tots aquests trets formals configuren una escena visual amb un aspecte concret. El mateix succeeix amb l'escena visual exterior, amb un aspecte lligat a la interacció de la llum mediterrània i el paisatge urbà. En moments d'alta radiació, aquesta escena està formada per una zona inferior molt clara on hi ha el paviment, una zona superior també molt clara on hi ha la voIta del cel, i una zona central formada perles façanes, molt més heterogénia i amb valors de lluminositat molt alts i molt baixos comparats amb els de les dues zones anteriors i amb els de l'interior de l'edifici. En aquesta transició intevenen de manera molt significativa el repartiment de la llum en l'espai i la successió d'escenes visuals en el temps. També entren en joc altres aspectes , com el color de la llum i de l'espai, la relació visual amb l'exterior o l'atmosfera creada. No obstant, els punts clau són els dos primers, als que s'ha de donar resposta mitjançant el disseny arquitectónic. El tractament de l'espai i la llum són els instruments necessaris per crear un disseny que faciliti l'adaptació entre les dues situacions lumíniques i dotar l'espai de la qualitat necessaria. De l'analisi de la relació entre qualitat visual i disseny es poden treure diferents conclusions. Per citar-ne algunes, la importancia del paviment en la transició visual, la influència del color i acabat de les superficies, o bé la reducció de lluminositat durant el recorregut allà on és més necessari gracies a la utilització d'espais articulats. Per descomptat, la manipulació adequada de la llum també intervé en la qualitat visual. En definitiva, el repartiment d'ombra en determinats llocs i de lluminositat en altres és clau en el disseny d'un espai amb voluntat de facilitar l'adaptació visual. El disseny dels espais que donen accés a l'arquitectura compta amb llibertat per integrar les solucions que es creguin més convenients, i en aquesta línia la tesi aporta pautes sobre les seves conseqüències en la qualitat visual i en la facilitat d'adaptació en situacions de transició lumínica.

En el present treball hem estudiat tant numèricament com experimentalment la dinàmica d'un dispositiu biestable opto-tèrmic il·luminat amb un feix làser modulat en intensitat. Aquest dispositiu és un interferòmetre Fabry-Perot, en el qual l'espaciador de al cavitat està format per dues capes de materials transparents amb coeficients termo-òptics oposats i el mirall d'entrada consisteix en una pel·lícula metàl·lica de gruix i constants òptiques tals que optimitzen el contrast interferencial sobre l'absorció de la llum en la mateixa.
La dinàmica del dispositiu pot ser descrita mitjançant un sistema d'equacions homogènies de transport de calor, que són lineals i es troben subjectes a les corresponents condicions de continuïtat i frontera, entre les quals s'ha de destacar la condició de frontera que descriu el focus de calor localitzat en el mirall d'entrada. Aquesta condició és no local i no lineal i, de fet, és la responsable de les no linealitats dinàmiques en el dispositiu.
Hem resolt el problema de la reducció del sistema d'equacions en derivades parcials (EDP's), obtenint un sistema pràcticament equivalent d'equacions ordinàries (EDO's) d'ordre igual al nombre de capes en l'espaciador de la cavitat. Això s'ha fet pel cas general d'un espaciador multicapa amb un nombre de capes arbitrari, s'ha establert una relació directa entre els coeficients del sistema EDO's i els paràmetres físics del dispositiu i s'ha verificat numèricament la coincidència d'ambdues descripcions. En el cas de la bicapa amb excitació modulada, el sistema ve descrit per un sistema d'ordre dos no autònom o, equivalentment, per un sistema d'ordre tres autònom. Les noves variables del sistema són les fases interferomètriques associades a cada capa, les quals són proporcionals a la temperatura promig dins la capa.
Hem observat una rica dinàmica característica dels sistemes no autònoms. Més concretament:
a) Hem observat tant numèricament com experimentalment seqüències de doblaments de període i cascades inverses. En aquestes cascades inverses hem fet un estudi detallat de les crisis internes responsables de la formació de bandes caòtiques. En el dispositiu bicapa modulat aquestes crisis internes son bifurcacions homoclíniques transversals.
b) Hem observat tant numèricament com experimentalment intermitències de tipus I, quasiperiòdiques i caòtiques.
c) Hem fet un estudi detallat de codimensió dos de la sincronització entre el dispositiu bicapa i la modulació externa. Hem observat la existència de llengües d'Arnold resultants de l'afermament de freqüències i hem descobert una la rica varietat de inestabilitats associades a transicions entre dues d'aquestes llengües. Concretament hem demostrat l'existència de cinc punts diferents de bifurcacions locals de codimensió dos.
Hem estudiat les bifurcacions homoclíniques resultants d'aplicar la modulació externa sobre una òrbita periòdica del sistema autònom propera a realitzar una bifurcació homoclínica. Hem demostrat el especial interès que té el sistema modulat per estudiar el caos homoclínic. Concretament, hem presentat proves numèriques i experimentals de l'existència de caos homoclínic associat a atractors del tipus Birkoff-Shaw. També hem fet un estudi numèric detallat de l'estructura de les subvarietats invariants que ens ha revelat el caràcter transversal de la connexió homoclínica.
En el presente estudio hemos analizado tanto numéricamente como experimentalmente la dinámica de un dispositivo biestable opto-térmico iluminado con un haz láser modulado en intensidad. Este dispositivo es un interferómetro Fabry-Perot, en el cual el espaciador de la cavidad esta formado por dos capas transparentes de coeficientes termo-ópticos opuestos y el espejo de entrada consiste en una película metálica de espesor y constante óptica tales que optimizan el contraste interferencial sobre la absorción de luz en la misma.
La dinámica del dispositivo puede ser descrita mediante un sistema de ecuaciones homogéneas de transporte de calor, que son lineales y se encuentran sujetas a las correspondientes condiciones de continuidad y frontera, entre las cuales cabe destacar la condición de frontera que describe el foco de calor localizado en el espejo de entrada. Esta condición es no local y no lineal y, de hecho, es la responsable de las no-linealidades en el dispositivo.
Hemos resuelto el problema de la reducción del sistema de ecuaciones en derivadas parciales (EDPs), obteniendo un sistema prácticamente equivalente de ecuaciones ordinarias (EDOs) de orden igual al número de capas del espaciador de la cavidad. Esto se ha realizado para el caso general de un espaciador multicapa con un número de capas arbitrario, se ha establecido una relación directa entre los coeficientes del sistema EDOs y los parámetros físicos del dispositivo y se ha verificado numéricamente la coincidencia de las dos descripciones. En el caso de la bicapa con excitación modulada, el sistema está descrito por un sistema de orden dos no autónomo o, de forma equivalente, por un sistema de orden tres autónomo. Las nuevas variables del sistema son les fases interferométricas asociadas a cada capa, las cuales, a su vez, son proporcionales a la temperatura promedio dentro la capa.Hemos observado una rica dinámica característica de los sistemas no autónomos. En concreto:
a) Hemos observado tanto numérica como experimentalmente secuencias de doblamientos de periodo y cascadas inversas. En estas cascadas inversas hemos realizado un estudio detallado de les crisis internas responsables de la formación de bandas caóticas. En el dispositivo bicapa modulado estas crisis internes son bifurcaciones homoclínicas transversales.
b) Hemos observado tanto numérica como experimentalmente intermitencias de tipo I, cuasiperiódicas i caóticas.
c) Hemos realizado un estudio detallado de codimensión dos de la sincronización entre el dispositivo bicapa i la modulación externa. Hemos observado la existencia de lenguas de Arnold resultantes del enclavamiento de frecuencias y hemos descubierto una la rica variedad de inestabilidades asociadas a transiciones entre dos de dichas lenguas. Concretamente hemos demostrado la existencia de cinco puntos diferentes de bifurcaciones locales de codimensión dos.
Hemos estudiado las bifurcaciones homoclínicas resultantes de aplicar la modulación externa sobre una orbita periódica del sistema autónomo cercano a realizar una bifurcación homoclínica. Hemos demostrado el especial interés del sistema modulado en el estudio del caos homoclínico. Concretamente, hemos presentado pruebas numéricas y experimentales de la existencia de caos homoclínico asociado a atractores del tipo Birkoff-Shaw. También hemos realizado un estudio numérico detallado de la estructura de les subvariedades invariantes que nos ha revelado el carácter transversal de la conexión homoclínica.
This work studies numerically and experimentally the dynamics of an opto-thermal bistable device illuminated with an intensity-modulated laser beam. This device is a Fabry-Perot interferometer whose cavity spacer is formed by two layers of transparent materials with opposite thermo-optical coefficients and its input mirror consists of a metallic film whose thickness and optical constants are such that the interferential contrast of the light absorption is optimized.
The device dynamics is described in terms of a system of linear homogeneous heat equations subjected to continuity and boundary conditions. This boundary condition should be highlighted since it describes the source of localized heat on the input mirror. This condition is neither local nor lineal and, as a matter of fact, it is responsible for the dynamic non-linearities in the device.
We solved the problem of reducing the system of equations in partial derivatives (PDE's) and we have obtained a practically equivalent system in ordinary derivatives (ODE's) whose order equals the number of layers in the cavity spacer. This has been extended to the general case of a multi-layer spacer with an arbitrary number of layers and a direct relationship between the ODE's system coefficients and the physical parameters of the device has been established and the coincidence of both descriptions has been verified. As for the bilayer with modulated excitation, the system is described by a non-autonomous 2-order system or, equivalently, by an autonomous 3-order system. The system new variables are the interferometric phases associated to each layer, which are proportional to the average temperature at each layer.
We have observed a rich dynamics characteristic for non-autonomous systems. More concretely,
a) Periodic doubling sequences and inverse cascades were numerically and experimentally observed. A detailed study of internal crisis responsible for the formation of chaotic bands was made in the cascades. These internal crises are transversal homoclinic bifurcations.
b) Chaotic and 2-periodic type I intermittencies were observed numerically and experimentally.
c) A deep study of two-codimension on the synchronization between the bilayer device and the external modulation was made. It's been stated that the Arnold's tongues resulting from frequency-locking do exist and we have found a rich variety of instabilities associated with transitions between two of these tongues. Concretely, it has been proved that there are five different types of 2-codimension local bifurcations.
We have studied the homoclinic bifurcations resultant from the application of external modulation onto an autonomous system periodic orbit close to perform a homoclinic bifurcation. It has been shown the great interest of the modulated system to study homoclinic chaos. Concretely, we have presented numerical and experimental evidences showing the existence of homoclinic chaos associated to Birkoff-Shaw attractors. Besides, we have thoroughly studied numerically the structure of manifolds which has revealed the transversal character of the homoclinic connection.

La investigació que es presenta parteix d’un fet musical, les cançons de Sales del Llevant mallorquí. A partir de treballs anteriors que inicialment se centraren en aquesta àrea, es va anar ampliant l’àmbit geogràfic de recerca que conduí a vincular aquest repertori amb les cançons de Panades, Goigs de Pasqua i activitats dels Quintos a la Mallorca contemporània. De manera progressiva, s’establí una relació entre les Caramelles de la Catalunya central, les Caramelles eivissenques, el Deixem lo dol menorquí i manifestacions de caire paralitúrgic com el Salpàs que esdevenen un marc comú de referència per a reconstruir un esdeveniment musical lligat a la Pasqua Florida, de presència poderosa en el passat, i que és possible acreditar seguint el curs de la recerca . Aquest cant és present en la Mallorca actual en diferents indrets. En alguns llocs, ha romàs com a mostra de les activitats dels Quintos en el Pla de Mallorca. En altres, el cant desaparegué durant un temps i diferents agents han permès tornar a recuperar l’activitat musical. L’aparent laïcitat de la societat actual fa que aquest cant no estigui relacionat de manera directa, com en el passat, amb la vivència del temps pasqual. Però és present, fins i tot amb un creixent interès per a la seva recuperació; dintre d’un marc social que ha perdut el nexe amb el seu antic rerefons religiós. Ara, els Salers i cant de Panades i Quintos renova les lletres dins la tradició de la glosa mallorquina i promociona activitats de caire lúdic a més de seguir vinculant el cant a un espai d’intercanvi comunitari: el ball, que, sota diferents propostes, esdevé la fita per a la trobada social més desitjada. Tots els factors esmentats apunten a un cas d’estudi molt atractiu pels seus components musicals, antropològics, religiosos i socials que fan plantejar interrogants al voltant de com la música de tradició oral s’adapta als requeriments de la societat actual, com l’activitat d’agents culturals permeten revalorar i mantenir el patrimoni oral; com la música esdevé un artefacte que aglutina participació, interpretació, però també identitat, creadora d’una xarxa que teixeix complicitats que són, en un moment determinat, importants per a crear sinèrgies democràtiques, de participació activa, dintre d’una societat local. Tot el treball de recerca conduí a treballar des de la perspectiva de dos marcs teòrics: el de la Community Music i el del denominat music revival, que permeten enquadrar els canvis i adaptacions d’aquesta música: el canvi del rol femení, el prestigi de la memòria oral, els discursos al voltant de l’autenticitat, les adaptacions dels espais físics i temporals, la difusió a les xarxes socials i el naixement del folk digital. A la vegada, la investigació ha permès acreditar restes de pràctiques polifòniques semblants a altres indrets de la mediterrània. La present tesi treballa des de les fonts escrites i les orals. D’entre les primeres, són fonamentals les contribucions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, el cançoner de Massot i Planes i altres, a més de la presència en el món digital. Amb les aportacions dels testimonis orals s’ha pogut dibuixar un mapa del que fou el cant de Pasqua en el passat, però també totes les mudances, canvis i adaptacions que ha comportat la seva interpretació contemporània. Així mateix, els documents enregistrats durant el treball de camp poden ser consultats a la pàgina web que complementa la tesi.
This thesis presents a research on a musical event, the Majorcan Easter chant called “Sales” or “cançons de Panades”. Grounded on previous studies, the initial investigation was expanded and led to link this repertoire with the Panades songs, Easter Goigs (paraliturgical chant) and the Quintos activities in contemporary Mallorca. “Quintos” is the name given to a specific group of men traditionally tied to the compulsory Military Service; but today it is only an age group (from eighteen to twenty-one years old) that celebrates some cultural and musical activities. Gradually, a relationship was established between the Majorcan repertoires and the Caramelles of central Catalonia, the Ibizan Caramelles and the Minorcan Deixem lo dol, which are Easter repertoires as well. Generally speaking, the songs disappeared some decades during the XXth century and it seems that some agents allowed to recuperate the musical activity. The apparent secularity of today’s society makes this repertoire not only directly related, as in the past, with the Easter religious experience; but still present, with a growing interest in its recovery within a new social context, far from its previous religious background. Now, the Salers and Quintos sing the old songs and compose new lyrics each year according to the tradition of the Majorcan glosa (lyrics improvisation during the singing) and promotes recreational activities. In addition, they end each season in a dance festival or concert, the most desired social gathering. Gradually, this research became a study case focused on contemporary traditional music, in what is called “music revival” in modern Ethnomusicology: “a particular musical phenomenon distinguished by a certain set of shared assumptions, activities, and characteristics […] the vital roles played by the music revival as agents of cultural renewal and social healing, and their efficacy in making the past come alive into the present” (Livingston 2014: 60-61). Not only music revival, but also the Community Music theoretical framework as an approach to music making outside the teaching and learning formal situations are explored in this thesis. Music brings together participation, performance, but also identity, and the sense of belonging to a network that weaves complicities that are, at a certain point, important to create a democratic synergy of active participation within a local society. The changes in the feminine role (the ancient Easter chant was only sung by men), the prestige of the oral history, the discourses about authenticity, the physical and temporal adaptions, the dissemination on to social networks and the birth of what is called “digital folk” are some of the main factors that are analysed in this thesis. The research allows to confirm, as well, the remnants of traditional polyphonic practices similar to others that are still present in the Mediterranean area. This thesis is based on written and oral sources. The contributions of the extraordinary Cançoner Popular of Catalonia, the Massot i Planes Songbook and others are fundamental. Oral informants enabled to outline what this Easter music was in the past, but also all the changes and adaptations that have made its “survival” possible. The videos and audios recorded during the fieldwork can be consulted on the website created for this thesis.