Log in

Relevant bibliographies by topics / Goigs de la llum / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Goigs de la llum.

Journal articles on the topic 'Goigs de la llum'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 2 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 47 journal articles for your research on the topic 'Goigs de la llum.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Gomis Corell, Joan Carles. "Música, poesia i imatge al servei de la religiositat: Els "goigs" en la tradició cultural valenciana." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no. 1 (June 17, 2013): 212. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2585.

Full text

Abstract:

Resum: El present article analitza com es conformà el gènere poeticomusical dels goigs al regne de València a partir dels gautz o gaugs trobadorescs. Sobretot estudia com i amb quina intencionalitat confluïren poesia, música i imatge i anaren adaptant-se a la conjuntura específica de cada moment per tal de servir als canviants interessos i valors religiosos. D’aquesta manera, els goigs, anaren convertint-se progressivament en documents que varen esdevenir una eficaç arma de defensa de la religiositat contrareformista quan aquesta fou qu?estionada pels il·lustrats i, fins i tot, un exercici poètic reivindicatiu durant la Renaixença.Paraules clau: Goigs, Gautz, Gaugs, Poesia, Música, Trobadors, Dansa, València, Imatge, Impremta, EstampaAbstract: The present article analyzes how the poetical kind of the goigs conformed in the Valencia’s Kingdom from gautz or gaugs of troubadours. Especially it studies how and with what intentionality they came together poetry, music and image and were adapting to the specific conjuncture of every moment to serve the changeable interests and religious values. Hereby, the goigs, they were turning progressively into documents became an effective weapon of defense of the religiousness Counter when it was questioned by the Enlightened and, even, a poetical protest exercise during the Renaixença.Keywords: Goigs, Gautz, Gaugs, Poetry, Music, Troubadours, Dance, Valencia, Image, Press, Print

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Barceló i Trigueros, Sergi. "L’estil i la llengua de Miquel Ortigues al Cançoner sagrat de vides de sants." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 61. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3102.

Full text

Abstract:

Resum: El Cançoner sagrat de vides de sants és un dels millors exponents del gènere literari dels goigs a la literatura catalana entre els segles XV i XVI. Es tracta d’un manuscrit autògraf que recull 59 composicions, la majoria d’elles hagiogràfiques, de caire devot i contemplatiu on Miquel Ortigues, l’autor, deixa anar un estil assaonat de la tradició del gènere així com un regust de reiteració de rimes i construccions ben identificable. En aquest article s’intenta demostrar que l’estil dels goigs d’Ortigues no es deu a les limitacions personals de l’autor, sinó que és deutor de la tradició lírica religiosa de la que participen els escriptors amb més anomenada del segle d’or valencià.Paraules clau: Cançoner sagrat, hagiografia, goigs, Miquel Ortigues, poesiaAbstract: The Cançoner sagrat de vides de sants is one of the greatest examples of the literary genre of goigs in Catalan literature between 15th and 16th centuries. It is an autograph manuscript which contains 59 devotional and contemplative hagiographic compositions. Miquel Ortigues, his author, shows the typical style of the tradition of this genre as well as an aftertaste of rhymes reiteration and personal constructions. This article is an attempt to demonstrate that Ortigues goigs style is not due to personal limitations, but he is debtor to the religious lyric tradition used by the most famous authors of Valencian gold century.Keywords: Cançoner sagrat, hagiography, goigs, Miquel Ortigues, poetry

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Forcadas, Albert M., and Albert Ràfols-Casamada. "Angle de llum." World Literature Today 60, no. 1 (1986): 93. http://dx.doi.org/10.2307/40141199.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Mahiques Climent, Joan, and Helena Rovira i Cerdà. "Sobre la transmissió i la data dels goigs copiats al Ms. 1191 de la Biblioteca de Catalunya." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 5 (December 15, 2016): 142. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2016.5.06.

Full text

Abstract:

El Ms. 1191 de la Biblioteca de Catalunya constitueix una col·lecció factícia de goigs copiats als segles xvii-xix. Alguns estudis filològics i bibliogràfics havien situat la redacció de la part més antiga del volum, corresponent als ff. 18r-55v, entre el final del segle xv i el final de la centúria següent; però els autors d’aquest article, a partir del contingut del manuscrit i de la seva anàlisi codicològica, proposen la datació d’aquests folis entre els anys 1601 i 1610. Els divuit poemes continguts en aquesta part són documentats a partir del segle XVII en tots els casos excepte en els Goigs de la Verge del Roser (inc. «Vostres goigs ab gran plaer»), obra medieval que coneixem a través de nombrosos testimonis cinccentistes o posteriors. Onze de les divuit poesies tenen en el Ms. 1191 l’únic testimoni conegut anterior al segle xviii, i una de les peces en qüestió ha romàs inèdita fins al dia d’avui. Ens referim a uns goigs en llaors de sant Magí (inc. «Màrtir sou de gran valia»), publicats per primera vegada en aquest article.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Gomis Corell, Joan Carles. "Corroborar llegendes, invocar imatges, renovar la memòria i presentar models. El valor dels goigs en la religiositat valenciana durant la Contrareforma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 5, no. 5 (June 12, 2015): 139. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.5.6381.

Full text

Abstract:

Resum: El present article aplica el mètode de Pafnosky a l’anàlisi dels goigs durant el període de la Contrareforma a València. Determina, amb independència de la seua forma poeticomusical i melodia, quina va estar la funció cultural, centrant-nos en quatre exemples diferents. Es confronten les idees subjacents amb altres expressions culturals coetànies –textos històrics, hagiogràfics i devocionals i obres pictòriques-, i s’estableix la relació recíproca entre els valors culturals del goigs i els de la societat que els generà, demostrant que no foren expressió ingènua de la devoció popular, sinó versions reduïdes i assequibles dels les erudites hagiografies i històries d’imatges i, per tant, en tingueren la mateixa finalitat propagandística. Paraules clau: Goigs, Contrareforma, Imatges devocionals, religiositat popular, València, ss. XVI-XVII Abstract: This article applies the Panofsky’s method to the analysis of goigs during the period of the Counter-Reformation in Valencia. It determines, regardless of their poetical form and melody, which the cultural function of these compositions was during that period, focusing on four different exemples. The underlying ideas are confronted to other contemporary cultural expressions (historical-texts, and devotional and hagiographical works and pictures). This establishes the interrelationship between cultural values of the joys and the society that generated them, and shows that were not naive expression of popular devotion but small and affordable versions of scholarly hagiographies and histories of images and therefore in order to have the same propaganda purpose. Keywords: goigs, Counter-Reformation, Devotional images, popular religion, Valencia, 16th c.- 17th c.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Gomis Corell, Joan Carles. "Històries escrites, històries cantades i històries pintades. Els goigs en el Barroc valencià." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 11, no. 11 (June 11, 2018): 131. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.11.12589.

Full text

Abstract:

Resum: A partir de principis de la setzena centúria, la implantació de la impremta i el consegüent afermament de la tradició escrita propiciaren que els goigs iniciaren, particularment a València, un progressiu procés de difusió. El nou invent facilitava incloure a l’estampació la reproducció de la imatge sagrada a la qual anava dedicada la composició, de manera que, a més de transmetre el text de l’oració, assoliren el valor i funció d’estampes devocionals. No incloïen, però, la música, la qual cosa indicaria que hagué de quedar fiada a la memòria i bon fer interpretatiu dels cantors de les capelles musicals. La posterior implantació dels postulats contrareformistes afavorí la difusió i popularització dels goigs, que culminà en la segona mitat del segle XVIII, quan la religiositat barroca fou qüestionada pels nous postulats il·lustrats. Els texts, de la lloança i invitació a la meditació pròpies del segle XVI, es transformaren majorment en peticions de favors i en històries narratives d’aparicions, troballes d’imatges i esdeveniments miraculosos, carregats de teatralitat i efectisme. L’Església contrareformista va veure en els goigs un bon mitjà per a exalçar els personatges sagrats i estimular la pietat dels fidels sense deslligar-se de la tradició literària de les hagiografies cultes. Els goigs passaren a ésser versions reduïdes d’aquest gènere literari, i també de les “vertaderes històries”, fent properes i comprensibles als fidels, gràcies a l’oralitat que els conferia el cant, les històries escrites, les quals, a la vegada, servien als pintors per a compondre llurs històries pintades.. Paraules clau: goigs, Barroc, Contrareforma, València, festa. Abstract: From the beginning of the sixteenth century, the implantation of the printing press and the consequent affirmation of the written tradition caused that the goigs initiated, particularly in Valencia, a progressive diffusion process. The new invention facilitated the reproduction of the sacred image to which the composition was dedicated, so that, in addition to transmitting the text of the prayer, they achieved the value and function of devotional prints. They did not include, however, music, which would indicate that it had to be trusted to the memory and good performing of the singers of the musical chapels. The subsequent implantation of the counter-reformist postulates favoured the dissemination and popularization of goigs, which culminated in the second half of the 18th century, when Baroque religiosity was questioned by the new illustrated postulates. The texts, from the praise and invitation to meditation typical of the 16th century, were mainly transformed into requests for favours and narrative stories of appearances, finding images and miraculous events, full of theatricality and effect. The counter-reform Church saw in goigs a good way to exalt sacred characters and stimulate the piety of the faithful without getting rid of the literary tradition of cult hagiographies. Goigs happened to be small versions of this literary genre, as well as of the “true stories”, making them understandable to the faithful, thanks to the orality conferred by singing, written stories, which, at the same time, they served the painters to compose their painted stories. Keywords: catalan syntax, linguistic variation, diachronic linguistics, semantic change.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Gomis Corell, Joan Carles. "Els goigs valencians de Sant Vicent Ferrer: cant, lloança i lloança al sant." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 287–322. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.67.

Full text

Abstract:

D’entre les pregàries i oracions que assíduament practicava el beat fra Gaspar Bono, José Vicente Ortí y Mayor [1750: 73] ja distingia aquelles que consistien en «[…] cantar algunas alabanzas a los santos (que ordinariamente llamamos gozos) […]». Efectivament, els goigs, en els termes que els entenen a hores d’ara tant que gènere poètico-musical, són himnes religiosos, cant de lloança als personatges i misteris celestials. Per això el títol d’aquesta intervenció trasllada als goigs de sant Vicent Ferrer la famosa definició, considerada fins i tot canònica, que sant Agostí (Enarr. CXLVIII, 17) donà d’himne cristià: «[…] cant, lloança i lloança a Déu. Aleshores, la lloança de Déu en el cant s’anomena hinme».

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Martí, Josep. "Medicina popular religiosa a través dels Goigs." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 7 (February 12, 2016): 172. http://dx.doi.org/10.17345/aec7.172-203.

Full text

Abstract:

Així comencen uns goigs dedicats a Sant Ferriol estampats l’any 1618 a Girona. Hom acostuma a definir els goigs com himnes de lloança redactats en honor de la Mare de Déu, dels sants o d'altres advocacions. Això és ben cert, però tot i que l'element purament laudatori sigui fonamental per aquest tipus de textos, cal no oblidar l’element impetratori a través del qual es formulen precs amb l'esperança que siguin correspostos pel numen. Aquests precs poden ésser tant de caire espiritual com material. Entre els primers, els més freqüents són els que demanen a l’advocació titular del goig la seva intercessió davant Déu, obtenir la gràcia d'una bona mort o l'alliberament del pecat. Els precs d'índole material són, però, de tipus molt més variats que el dels primers car inclouen un ampli espectre de les necessitats de la població, una bona part de les quals fan referència de manera directa als problemes de la salut. Així, doncs, encara que calgui enquadrar el fenomen dels goigs dins de l'àmbit de la religiositat popular, resulta evident que entre aquest fenomen i el conjunt d'estratègies terapèutiques de la població hi haurem de trobar uns certs punts de contacte. Això no ha de representar, però, cap sorpresa car el cristianisme no s'ha interessat tan sols per la salut de l'ànima sinó també per la del cos: "Crist és metge de cossos i d’ànimes", escrigué sant Mateu en els seus evangelis (Mateu, 4.23). L'expressió més clara d'aquesta realitat es l'alt grau de desenvolupament que assoli la medicina monàstica de l'Edat Mitjana, fet d’innegable importància per a l’evolució de la medicina europea de caire popular i acadèmic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Pera Hospital, Teresa. "Llum BCN Festival d'Arts Lumíniques, 2020." Barcelona Investigación Arte Creación 9, no. 2 (June 3, 2021): 214. http://dx.doi.org/10.17583/brac.2021.7849.

Full text

Abstract:

Nocturnal coexistence. Alteration and subversion of light in public space.This review revolves around the artistic proposals that were presented at the ninth edition of the BCN 2020 Light Festival.It outlines how the festival has consolidated, the plurality between creators and the important links with the public and the use of public space.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Combalia i Prats, Josep Maria. "La religió popular a les comarques tarragonines: Els "Goigs"." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 1 (February 12, 2016): 32. http://dx.doi.org/10.17345/aec1.32-50.

Full text

Abstract:

És molt difícil d'aconseguir delimitar clarament el terme religió popular, i per tant, en moltes ocasions ens veurem obligats a contraposar-ho al de religió oficial, o “d’èlite” com diu Xavier Fàbregas, per tal d’ésser més exactes i no traspassar inconscientment la barrera divisòria entre les dues maneres d’entendre i practicar la religió.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Puigdevall, Narcís, and Naroa De la Fuente. "Aprofitant la llum : la visible i la invisible!" Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 21 (April 25, 2012): 13. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.124.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Corbalán Yuste, Ramón. "La llum, vista a través de l’electrodinàmica quàntica." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 4 (June 29, 2006): 41. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.307.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Wang, S. K., J. J. Chiu, L. J. Chen, M. R. Li, S. C. Chou, and N. HC Hwang. "OPTICAL TWEEZERS MEASUREMENTS OF LEUKOCYTE-ENDOTHE-LlUM ADHESION FORCE." ASAIO Journal 50, no. 2 (March 2004): 166. http://dx.doi.org/10.1097/00002480-200403000-00221.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Escartí, Vicent Josep. "Presentació." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 7–12. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.74.

Full text

Abstract:

L’any 1955 –o més tard, de facto, si tenim en compte la nota preliminar que veurem tot seguit–, la Revista Valenciana de Filologia va traure a la llum unvolum (tom iv, núms. 2-4, d’abril-desembre del 1954) dedicat a sant VicentFerrer. En l’esmentada «Nota preliminar» que segurament va redactar el seudirector, Artur Zabala, el cosa es justificava així

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Gómez de Paula, Ma Nieves. ""Ones: so i llum" a quart d'ESO amb l'ajut d'applets." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 13 (June 19, 2009): 6. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.195.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Camps Gaset, Montserrat. "La tradició grega del culte de Cebrià d'Antioquia i Santa Justina a Catalunya." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 9 (March 5, 2020): 3–16. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.2.

Full text

Abstract:

El culte de Cebrià d’Antioquia i santa Justina té l’origen en un text grec apòcrif del segle IV i des dels inicis s’ha confós amb la biografia de sant Cebrià, bisbe de Cartago. A Catalunya hi ha diverses esglésies antigues dedicades a un dels dos, i no sempre queda clara la diferència. Alguns dels goigs cantats en honor del sant donen testimoni de l’antiga llegenda oriental i de la confusió amb el bisbe. Aquí es presenta una proposta d’identificació d’una màrtir desconeguda que apareix al retaule de sant Cebrià de Cabanyes, del segle XV.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Miranda Guardiola, Salvador. "«L’artista va a l’escola»: una experiència d’educació artística a Tarragona." Comunicació educativa, no. 32 (January 18, 2021): 101. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc32101-108.

Full text

Abstract:

El projecte «L’artista va a l’escola» neix el 2015 sota el paraigua del centre d’art El Teler de Llum amb la intenció de vincular l’art contemporani local amb els centres educatius de primària i secundària del municipi de Tarragona. Les coordinadores del projecte posen en contacte artistes del territori amb els col·legis i instituts per tal de dissenyar conjuntament processos educatius transversals des de la pintura, l’escultura, l’audiovisual, el teatre i la música.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Roca, J. "Barbarà i Cavallé: Guies d'Alcover." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 2 (February 12, 2016): 175. http://dx.doi.org/10.17345/aec2.175-176.

Full text

Abstract:

Ara fa uns mesos que el Centre d'Estudis Alcoverencs celebrava el cinquè aniversari de la seva fundació. D'altra banda, quinze anys enrere, quedava constituït formalment el Museu Municipal d'Alcover. I, amb tot això, veu la llum la «Guia d'Alcover», obra realitzada conjuntament pel president del C.E.A. i el director del Museu. El llibre té com a objectiu fonamental oferir una visió global i sintetitzada dels edificis que els autors han considerat més significatius del poble, ja estiguin ubicats al nucli urbà o es trobin escampats pel terme.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Rubio Albarracín, Josep Enric. "Noves aportacions a l’estudi de Ramom Llull." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 4, no. 4 (December 29, 2014): 155. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.4.4495.

Full text

Abstract:

El monogràfic que hem coordinat per a aquest número de Scripta conté uns estudis centrats en aspectes molt concrets i, en ocasions, poc tractats de l'obra de Ramon Llull. Atesa la multiplicitat i la varietat temàtica d'aquesta obra, i també dels recursos que hi posa en joc l'autor, el camp que s'obre davant l'estudiós tendeix a ampliar-se, a estendre's cap a nous horitzons encara inexplorats. A més, els temes ja coneguts i tractats poden aparéixer sota una llum nova que obliga a replantejar-se qüestions que semblaven resoltes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Gustems, Josep. "La flauta dolça: un instrument per ensenyar música al S. XXI." Comunicació educativa, no. 18 (February 16, 2015): 33. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200533-37.

Full text

Abstract:

<p>La flauta dolça és un instrument musical àmpliament conegut; possiblement sigui, a la llum de les xifres, l’instrument més universal, tant per la seva presència en l’espai com en el temps. També és un instrument usat des de fa diverses dècades a l’educació primària i secundària a molts països europeus, especialment entre els que tenen una educació musical fonamentada en la tradició metodològica Orff.</p><p>Ens parla sobre la història de la flauta dolça i la influència d’aquesta a l’ensenyament.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Editorial, Equip. "Editorial." Pedagogia i Treball Social 1, no. 1 (September 1, 2011): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1539.

Full text

Abstract:

L’any 2009 un grup de professors de tres universitats catalanes vam començar a pensar en la possibilitat de promoure una revista adreçada a científics socials i professionals que exerceixen en els camps de l’Educació i de la Intervenció social. La idea no era aliena a l’expectativa de la Universitat de Girona de posar en marxa els estudis de Grau en Pedagogia i en Treball Social. Hem necessitat dos anys per a la maduració d’un projecte de revista científica, que ara veu la llum amb el nom de “Pedagogia i Treball Social. Revista de Ciències Socials Aplicades”.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Rios Font, Raquel, and Roser Pintó Casulleras. "Seqüència d’ensenyament-aprenentatge per a l’estudi de la interacció llum-matèria a secundària." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 24 (April 21, 2013): 2. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.96.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Vigna Vilches, Sibila. "Has vist la llum? Diálogos contemporáneos con el mundo invisible en el Baix Empordà." Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia 20, no. 1 (June 25, 2015): 149. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.459.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Asensi Silvestre, Elvira. "I Congrés Música a la llum. El patrimoni documental de les bandes de música." Creativity and Educational Innovation Review, no. 2 (April 28, 2019): 188. http://dx.doi.org/10.7203/creativity.2.14127.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Rius Santamaria, Carles. "Park Güell: Reconstructing the Temple of Jerusalem through Light and Aesthetic geometry." Matèria. Revista internacional d'Art, no. 16-17 (December 23, 2020): 171–98. http://dx.doi.org/10.1344/materia2020.16-17.8.

Full text

Abstract:

Després d’haver constatat que sobre el Parc Güell encara queden qüestions importants per resoldre, aquest article analitza en detall aquesta construcció, identificant un conjunt de pedres que simbolitza una lògia que pretenia fer obres d’art mitjançant la geometria estètica. Amb aquests treballs, els membres d’aquest grup volien fomentar un tipus de societat basada en els valors de les primeres comunitats cristianes. L’estudi de la relació entre la llum del sol i algunes parts del parc, ens permetrà localitzar-hi una representació del Temple de Jerusalem concebuda amb tal geometria. D’aquesta manera, el Parc Güell es revela com el fonament simbòlic a sobre del qual s’hauria d’erigir el Temple de la Sagrada Família.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Khademzadeh, H. R., and H. Mazaheri. "Monotonicity and the Dominated Farthest Points Problem in Banach Lattice." Abstract and Applied Analysis 2014 (2014): 1–7. http://dx.doi.org/10.1155/2014/616989.

Full text

Abstract:

We introduce the dominated farthest points problem in Banach lattices. We prove that for two equivalent norms such thatXbecomes an STM and LLUM space the dominated farthest points problem has the same solution. We give some conditions such that under these conditions the Fréchet differentiability of the farthest point map is equivalent to the continuity of metric antiprojection in the dominated farthest points problem. Also we prove that these conditions are equivalent to strong solvability of the dominated farthest points problem. We prove these results in STM, reflexive STM, and UM spaces. Moreover, we give some applications of the stated results in Musielak-Orlicz spacesL ϕ(μ)andE ϕ(μ)over nonatomic measure spaces in terms of the functionϕ. We will prove that the Fréchet differentiability of the farthest point map and the conditionsϕ∈Δ2andϕ>0in reflexive Musielak-Orlicz function spaces are equivalent.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Rodríguez del Pino, Juan Antonio, and Juli Antoni Aguado i Hernàndez. "El moviment d’homes per la igualtat a València. Valoració d’alguns dels seus protagonistes." Debats. Revista de cultura, poder i societat 133, no. 2 (November 27, 2019): 97–115. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.9.

Full text

Abstract:

El moviment d'homes per la igualtat, a pesar de ser un fenomen prou recent, ja te més de quaranta anys de vida a València. Aquest moviment ha tingut una trajectòria amb molts alts i baixos. Després de l'aparició d’uns protagonistes que van obrir camí a l’escena social valenciana, trobem un període on hi ha homes que mantenen l’espurna d’aquells inicis. Una investigació qualitativa dutaa terme pel Departament de Sociologia i Antropologia Social arreplega les veus d’alguns dels homes que van mantenir, entre 1995 i 2010, la flama d’un moviment que va tenir uns inicis molt dubtosos. Les veus s’estructuren a la llum de l’anàlisi dels marcs d’interpretació dels moviments. I com a moviment social, els homes per la igualtat desenvolupen nous codis de comportament i significació. Els resultats exposats ens demostren la necessitat, ara més que mai, de l'indefugible canvi de la masculinitat en les societats espanyola i valenciana actuals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Molla, Guillem. "Humanisme o humanitarisme? Fallida d’imponderables a l’entorn d’una discussió propedèutica entre Ramon Esquerra i Manuel Cruells." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 70 (April 22, 2021): 195. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.20001.

Full text

Abstract:

Aquest article analitza l’intercanvi de parers entre els crítics Ramon Esquerra (1909-1938) i Manuel Cruells (1910-1988) sobre com calia entendre l’humanisme renaixentista. Partint d’aquí, se centra en el primer autor per examinar les implicacions derivades de l’acte de pensar la crisi d’entreguerres, la funció de l’intel·lectual i els processos culturals del passat des del context geogràfic i temporal del present. A la llum dels discursos d’alguns dels grans pensadors europeus del moment (Hazard, Berdiàiev, Benda, Maurois, etc.), Esquerra projecta des de la seva crítica literària una preocupació per l’esdevenidor de la civilització occidental davant l’ascens de les ideologies totalitaristes dels anys trenta, fent prevaldre un punt de vista històric i moral molt crític amb el pensament materialista. En aquest sentit, s’analitzen també aspectes com l’herència del cristianisme medieval en la formació d’una suposada consciència europea i el tractament a la premsa del concepte d’humanitarisme a l’entorn del 1935.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Requesens, Joan. "Jacint Verdaguer, un poeta teresià fora vol." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 6, no. 6 (December 29, 2015): 190. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.6.7830.

Full text

Abstract:

Resum: Aquestes pàgines fan una anàlisi de les veus poètiques –a través de les tres veus gramaticals– que parlen en una dotzena de poemes de Jacint Verdaguer dedicats a Teresa de Jesús. El resultat aporta llum sobre una original relació de devoció religiosa que el poeta li professava i, de més a més, revela que la monja carmelita va convertir-se en el seu model d’aspiració a tenir una vivència, com ella, mística. Paraules clau: Veu poètica, desig místic, lèxic significatiu Abstract: These pages make an analysis of the poetic voices -through the three gramatical voices- that speak, in a dozen of poems of Jacint Verdaguer, dedicated to Teresa of Jesus. The result sheds light about an original relationship of religious devotion that the poet professed to her, and also it reveals that the Carmelite nun became his aspiring model to have, as she had, a mystique experience. Keywords: Poetical voice, mystical desire, significant lexicon

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

TRIAS, MARTA CASTAÑO. "“I AIXÍ, VIVINT EN TA IDEA”: LA POESIA A GILETA DE FRANCESC FONTANELLA A LA LLUM DEL NEOPLATONISME." Catalan Review, no. 33 (June 2019): 79–99. http://dx.doi.org/10.3828/catr.33.5.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Borja i Sanz, Joan. "L’imaginari popular en sant Vicent Ferrer: semblances i exemples en els Sermons vicentins." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 51–76. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.59.

Full text

Abstract:

Els Sermons de sant Vicent Ferrer constitueixen un veritable tresor des del punt de vista lingüístic, i —òbviament— també des d’una òptica teològica. En aquesta aportació, tanmateix, es proposa una aproximació analítica als Sermons de Vicent Ferrer des de perspectives etnopoètiques: atenent relats, motius, temes, creences, arguments, imatges i referents narratius directament manllevats pel dominic valencià a l’imaginari popular del seu temps.L’estudi de les semblances i els exemples inserits en els Sermons vicentins no solament aporta llum sobre les tècniques comunicatives i les estratègies discursives de la predicació vicentina, sinó també sobre alguns aspectes concrets —etnopoèticament interessantíssims— del patrimoni rondallístic valencià. Així, per exemple, resulta que algunes narracions internacionalment indexades i tipificades, que durant els dos últims segles mai no han pogut ser identificades i catalogades dins de l’àmbit cultural valencià, sí que poden ser documentades, en canvi, en els Sermons de sant Vicent. Aquest és el cas, sense anar més lluny, del tipus ATU 1 («The Theft of Fish»), i també del tipus ATU 1331 («The Covetous and the Envious»).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Frau-Cortès, Manel. ""Devastació i Runes": Dues Elegies Hebrees de Ximon Ben Tsémah Duran, Interpretades a la Llum Del Desastre de 1391." Catalan Review 27 (January 2013): 87–116. http://dx.doi.org/10.3828/catr.27.1.87.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Navés i Nogués, Teresa. "És prometedor el futur de l’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE-CLIL) a la llum de la recerca?" ELUA. Estudios de Lingüística Universidad de Alicante, Anexo 3 (2009): 189–214. http://dx.doi.org/10.14198/elua2009.anexo3.08.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

De Courcelles, Dominique. "Amour et mort, vie de sainteté dans la littérature et la spiritualité à València au XVème siècle: de saint Vicent Ferrer à Sor Isabel de Villena." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (December 26, 2019): 276. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.16370.

Full text

Abstract:

Résumé: Le Royaume de València, au XVème siècle, tient une place majeure dans l’histoire de la littérature et de la spiritualité et dans l’histoire religieuse de la péninsule Ibérique, cependant que s’achève la Reconquista et que s’unifient les Espagnes. Une même quête de réforme morale et d’élévation spirituelle s’exprime aussi bien dans les sermons du dominicain Fra Vicent Ferrer que dans les traductions d’auteurs classiques et de la Renaissance effectuées par un autre dominicain, Fra Antoni Canals. La spiritualité valencienne est militante : elle veut convaincre, séduire, donner et parfois imposer ce qu’elle reconnait comme indispensable à la perfection et au salut. Les héros valenciens du XVème siècle sont des chevaliers et des religieux, des saints et des saintes. Ils manient l’épée ou la parole, ou les deux, pour défendre les valeurs du christianisme, l’art d’aimer et de mourir chrétiennement, la vérité, la justice, la paix. C’est ainsi que l’anonyme roman de Curial e Güelfa ou le Cant espiritual du chevalier Ausiàs March témoignent de la jonction entre chevalerie et théologie, cependant que Joanot Martorell, chevalier auteur du roman de Tirant lo Blanc, et Sor Isabel de Villena, abbesse des clarisses de la Trinité, auteur d’une Vita Christi, désignent, chacun à sa mesure, une ouverture spirituelle de l’histoire, une nécessaire conversion intérieure. Des joutes poétiques et théologiques réunissent clercs et chevaliers, entrelaçant sainteté et amour sensible et permettant l’élaboration des goigs, célèbres prières chantées qui prendront toute leur importance dans la vie spirituelle des fidèles après le concile de Trente. Mots clef: Chevalerie, Joutes, poétiques, Littérature, Spiritualité, Théologie Abstract: The Kingdom of Valencia, in the 15th century, holds a major place in the history of literature and spirituality and in the religious history of the Iberian Peninsula, while the Reconquista is completed and the Spanish are united. The same quest for moral reform and spiritual elevation is expressed in the sermons of the Dominican fra Vicent Ferrer as well as in the translations of classical and Renaissance writers by another Dominican, Fra Antoni Canals. Valencian spirituality is militant: it wants to convince, seduce, give and sometimes impose what it recognizes as indispensable to perfection and salvation. Valencian heroes of the 15th century are knights and religious and saints. They wield the sword or the word, or both, to defend the values of Christianity, the art of loving and dying Christianity, truth, justice, peace. Thus the anonymous novel by Curial e Güelfa or the Cant espiritual of the knight Ausiàs March testify to the junction between chivalry and theology, while Joanot Martorell, knight author of the novel of Tirant lo Blanc, and Sor Isabel de Villena, Abbess of the clares of the Trinity, author of a Vita Christi, designate, each to its own measure, a spiritual opening of history, a necessary interior conversion. Poetic and theological games bring together clergy and knights, intertwining holiness and sensitive love and allowing the development of goigs, famous sung prayers that will take all their importance in the spiritual life of the faithful after the Council of Trent.Keywords: Chivalry ,Poetic, Jousting, Literature, Spirituality, Theology.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Torrent Esclaplés, Rosalía. "Mar Arza: la inquietante luz de la palabra." Tropelías: Revista de Teoría de la Literatura y Literatura Comparada, no. 26 (July 2, 2016): 54. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_tropelias/tropelias.2016261414.

Full text

Abstract:

Mar Arza: la inquietante luz de la palabraLa relación entre arte y escritura encuentra un poético –y perturbador– referente en la obra de Mar Arza. Desde sus trabajos iniciales, el libro y las palabras en él contenidas le han servido para elaborar trabajos que a veces se podrían incluir en el mismo concepto de libro-objeto y en otras se deslizan hacia lo propiamente escultórico o hacia el campo de la instalación. Tomando numerosos referentes de escritos que le han llamado particularmente la atención, logra con ellos elaborar una propuesta pictórico-literaria en la cual la atención a la forma y la presentación de la idea resultan esenciales. Mar Arza: la inquietant llum de la paraulaLa relació entre art i escriptura troba un poètic -i colpidor- referent en l'obra de Mar Arza. Des dels seus treballs inicials, el llibre i les paraules en ell contingudes li han servit per elaborar treballs que de vegades es podrien incloure en el mateix concepte de llibre- objecte i en altres dins el pròpiament escultòric o en el camp de la instal·lació. Prenent nombrosos referents de escrits que li han cridat particularment l'atenció, aconsegueix amb ells elaborar una proposta pictòric-literària en la qual l'atenció a la forma i la presentació de la idea resulten essencials.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Renton, Kathryn. "Mediterranean horse cultures: Greek, Roman and Arabic equine texts in late medieval and early modern Andalusia." Pedralbes 40 (April 13, 2021): 97–122. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.4.

Full text

Abstract:

En les històries de la península ibèrica de l’edat mitjana i moderna les diferències entre la cavalleria islàmica i cristiana s’han convertit en una manera d’il·lustrar diferents formes d’organització social i significats culturals vinculats amb la relació entre cavall i genet. És a dir, les pràctiques de la cavalleria —com a conjunt d’estils, tècniques i funcions— també impliquen connotacions regionals, religioses i ètniques, i en efecte han acabat transformant el significat (la tradició eqüestre) en el significant (un element de distinció de territoris i identitats). Tanmateix, la frontera religiosa de la pràctica de la cavalleria musulmana ibèrica es mostra molt subtilment analitzada a la llum de la circulació recurrent d’equins, experts eqüestres i textos relacionats amb equins en un context circummediterrani. Replantejar les cultures del cavall ibèriques dins del marc de connectivitats mediterrànies més extenses posa en evidència un corpus comú de coneixements sobre el cavall, sovint constret de manera excessiva per denominacions regionals, imperials o etnicoreligioses i destaca els aspectes multifuncionals de cavalls, genets i textos sobre aquests animals. En centrarse en les pràctiques particulars que constitueixen les tradicions de la cavalleria, en lloc que en les identitats culturals que impliquen les seves etiquetes, el coneixement de les cultures mediterrànies del cavall pot ajudar els historiadors a entendre més a fons la diplomàcia i l’estratègia militar en el context de les fronteres cristianomusulmanes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Donoso, Isaac. "«Cabayong tabla: estudi i traducció d'un romanç filipí del regne de València (II)»." Revista de Literatura Medieval 29 (December 21, 2018): 13–40. http://dx.doi.org/10.37536/rpm.2017.29.0.69405.

Full text

Abstract:

Resumen: Introducció a la conformació del romacer de tradició hispànica a les illes Filipines i la presència del Regne de València com espai literari en una literatura asiàtica. Al treball acompanya la descripció i traducció directa des del bicolà al valencià d’un dels principals romanços filipins que tracten del Regne de Valencia: Cabayong Tabla. Buhay ni Principe don Juan Asin ni Princesa Dña. Maria Sa Cahadean nin Valencia asin Asturias –«Cavall de Taula»–, text per primera vegada traduït a qualsevol llengua. Així mateix, analitzem les fonts i descrivim la història argumental i la presència de València al Romancer filipí con a treball comparatista que puga donar llum a la formalització del classicisme en les Lletres Filipines des de la literatura medieval de tradició hispànica.Palabras clave: Romancer hispànic, awit i corrido, Filipines, Regne de València, literatura hispànica, bicolà.Abstract: The paper introduces the development of the Philippine metrical romances from the Hispanic tradition and the presence of the Kingdom of Valencia as Asian literary topic. It is supplied with the first translation ever done from the original Bicolano into Catalan of one of the most relevant romances dealing with the Valencian topic: Cabayong Tabla. Buhay ni Principe don Juan Asin ni Princesa Dña. Maria Sa Cahadean nin Valencia asin Asturias –«Wooden Horse». We analyse the sources and the plot of the romance in order to compare and enlight the genesis of Philippine Classical Literature with the Medieval Hispanic Romancero.Keywords: Hispanic Romancero, Philippine Metrical Romances, awit and corridor, Philippines, Kingdom of Valencia, Bicolano.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Pérez García, Pablo. "M.ª Llum JUAN LIERN, "El rector Vicente Blasco García (1735-1813), entre la Ilustración y el Liberalismo", Valencia, Institució Alfons el Magnànim / Centre Valencià d'Estudis i Investigació, 2018, 491 págs." Cuadernos de Estudios del Siglo XVIII, no. 30 (October 26, 2020): 832–40. http://dx.doi.org/10.17811/cesxviii.30.2020.832-840.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Sogues Marco, Marc. "Proeses que les barceloneses dones han ostentat en este siti de l’any 1706: una aproximació filològica." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 191. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11077.

Full text

Abstract:

Resum: Durant el setge borbònic de Barcelona de l’any 1706, es produí una contraofensiva dels barcelonins per recuperar la fortalesa de Montjuïc en la qual les dones de la ciutat tingueren un paper molt destacat. Aquesta participació va ser lloada en una relació en vers que va circular a través un plec solt intitulat Proeses que les barceloneses dones han ostentat en este siti de l’any 1706. L’obra és coneguda dins l’àmbit de la historiografia, però fins ara no disposàvem de cap acostament al text que proporcionés al lector una edició filològicament fiable, actualitzada i comentada del poema complet, de manera que aquest és l’objectiu del present treball. Per assolir-lo, l’article s’estructura en tres parts: 1) l’enquadrament del text dins el seu context històric i cultural; 2) la seva descripció i interpretació a la llum de les eines metodològiques i conceptuals de la teoria literària i de la comparatística; i 3) l’establiment del text a partir de l’acarament crític de tots els testimonis disponibles i la seva edició, amb l’adaptació ortogràfica i els aparats crítics corresponents. Paraules clau: Poesia catalana, literatura barroca, dones, setge de Barcelona, Guerra de Successió Espanyola Abstract: During the Bourbon siege of 1706, the inhabitants of Barcelona launched a counter-offensive in order to recover the fortress of Montjuïc. The women of the city played a significant role in this actions and their participation was praised in an account of events written in verse that circulated through a libel entitled Proeses que les barceloneses dones han ostentat en este siti de l’any 1706 (Feats that Barcelona women have shown in this site of the year 1706). This work is well known in the field of historiography, but nonetheless, until this moment, no approach has been proposed providing the reader with a philologically reliable, updated and commented edition of the complete poem. Therefore this is the objective of the present work. To achieve this objective, the article is structured in three parts: 1) the framing of the text in its historical and cultural context; 2) its description and interpretation in the light of the methodological and conceptual tools of literary theory and comparative literature; and 3) the establishment of the text based on the critical comparison of all the available printed testimonials and its edition, with the spelling adaptation and the corresponding critical apparatus.. Keywords: Catalan poetry, baroque literature, women, siege of Barcelona, War of the Spanish Succession

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Atiénzar García, M. ª. Carmen. "Cuentos de tradición oral recogidos en Pozuelo (Albacete)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 33. http://dx.doi.org/10.17345/elop201533-48.

Full text

Abstract:

<p>El objetivo principal de este artículo es dar a conocer algunos de los cuentos de tradición oral que perviven en la localidad de Pozuelo (Albacete). Se pretende, por un lado, ofrecer una visión general de las características que presentan estos cuentos y, por otro, mostrar algún ejemplo, analizado desde el punto de vista de su catalogación y difusión en el ámbito de la península ibérica. Dado que la pieza clave para la transmisión de los cuentos de tradición oral es el narrador, su estudio se abordará a través del análisis del repertorio y estilo de dos narradoras. Por otra parte, el estudio de los cuentos no se puede separar del contexto en el que surgieron; por eso se hará referencia a las ocasiones de encuentro que alentaron en el pasado la aparición de dichas narraciones, así como a las circunstancias en que se recuperaron las versiones que conforman el corpus objeto de análisis. El estudio de todos estos aspectos dará luz sobre el estado actual de pervivencia de la tradición en Pozuelo y sobre los elementos que acompañan la narración de un cuento y contribuyen a su transmisión y mantenimiento en cualquier zona geográfica.</p><p>***</p><p>L'objectiu principal d'aquest article és donar a conèixer alguns dels contes de tradició oral que perviuen a la localitat de Pozuelo (Albacete). Es pretén, d'una banda, oferir una visió general de les característiques que presenten aquestes rondalles i, de l'altra, mostrar algun exemple, analitzat des del punt de vista de la seva catalogació i difusió en l'àmbit de la península ibèrica. Atès que la peça clau per a la transmissió dels contes de tradició oral és el narrador, el seu estudi s'abordarà a través de l'anàlisi del repertori i estil de dues narradores. D'altra banda, l'estudi de les rondalles no es pot separar del context en què van sorgir; per això s'ha de fer referència a les ocasions de trobada que van encoratjar en el passat l'aparició d'aquestes narracions, així com a les circumstàncies en què es van recuperar les versions que conformen el corpus objecte d'anàlisi. L'estudi de tots aquests aspectes donarà llum sobre l'estat actual de pervivència de la tradició a Pozuelo i sobre els elements que acompanyen la narració d'una rondalla i contribueixen a la seva transmissió i manteniment en qualsevol zona geogràfica.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Marco Artigas, Miquel. "Les cartes-marc de la Història de Valter e Griselda de Bernat Metge i les del Griseldis de Petrarca." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 270. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3094.

Full text

Abstract:

Resum: L’any 1388, Bernat Metge tradueix al català el text llatí en què Petrarca havia traslladat la darrera història del Decameró de Boccaccio, la Història de Valter e Griselda que el poeta d’Arezzo titulà De insigni obedientia et fide uxoria. Embolcallant la seva versió de la història, Petrarca remet sengles cartes al seu amic i autor del relat. En aquestes cartes li exposa els motius que l’han portat a traduir el text i fa consideracions sobre la conducta de Griselda. Metge també envolta la seva traducció arromançada amb dues cartes i la dedica a madona Isabel de Guimerà. Aquest treball és un estudi sobre l’enorme difusió que ha tingut el relat boccaccià en la història de la literatura i, sobretot, per remarcar el paper preponderant que jugà la traducció de Petrarca en la divulgació de la història de Griselda. A més, s’analitza la datació del text a la llum dels diferents estudis, especialment del segle passat. També observem els possibles motius que portaren Metge a ometre’n l’autoria del relat, malgrat que coneixia perfectament qui era l’autor. Finalment, presentem un estudi sobre els conceptes que tant Petrarca com Metge inclouen a les seves cartes-marc, observant les semblances i diferències que es troben en ambdues epístoles. S’han tingut en compte les contribucions precedents, aportant força claredat al pensament i posicionament tant de Petrarca com de Metge pel que fa a la interpretació de l’actitud de la virtuosa Griselda.Paraules clau: Història de Valter e Griselda; Boccaccio; Petrarca, Bernat MetgeAbstract: In 1388, Bernat Metge translated into Catalan a Latin text in which Petrarch had moved back story Decameron of Boccaccio, History of Walter and Griselda. The poet from Arezzo entitled his work De insigni obedientia et fide uxoria. Wrapping his version of the history, Petrarch sends both letters to his friend and author of the story. In these letters he exhibited mainly the reasons that led him to translate the text and makes some considerations about the behaviour of Griselda. Bernat Metge wraps also its translation with two letters and dedicated them to lady Elizabeth of Guimerà. This work aims to bring to the reader, first, a study of the enormous diffusion that this story had in the history of literature, and especially highlights the role played by translation of Petrarch in the disclosure of the history of Griselda.Secondly, it discusses the dating of the text considering various studies by critics especially during the last century. Also pay attention to the possible reasons that led to omit Metge authorship of the story that translates well even knew that the author was Boccaccio.And at the end of the work, we present a study about concepts such as Petrarch and Bernat Metge include on their letters, noting the similarities and differences found in both epistles. Taken into account, especially in this chapter, the previous contributions by critics in the course of this century, mainly, bringing strength and positioning clearly thought so as Petrarch as Metge regarding the interpretation of the attitude of the virtuous Griselda.Keywords: History of Walter and Griselda, Boccaccio, Petrarch, Bernat Metge.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

PLANAS, JORDI. "Enric Saguer (editor), Forçats a foc i llum. Una història oral dels últims masovers de la regió de Girona, 1930–2000 [Under obligation to maintain a fire and a light: an oral history of the last masovers of the Girona region, 1930–2000]. Temes d'Etnologia de Catalunya, 22 (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011). Pages iv + 496. €18 paperback." Continuity and Change 30, no. 2 (August 2015): 301–3. http://dx.doi.org/10.1017/s0268416015000156.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Llorach-Massana, Pere. "Editorial." Temes de Disseny, no. 34 (November 26, 2018): 8–9. http://dx.doi.org/10.46467/tdd34.2018.8-9.

Full text

Abstract:

Tot el que veiem i toquem són materials. Els productes que ens rodegen estan fets de materials amb unes propietats específiques. Aquests tenen colors, textures, olors, gustos i inclús poden emetre sons. Si els observem de més a prop veurem que estan formats d’àtoms que es composen d’electrons, protons i neutrons, els quals són una combinació de leptons, quarks i antiquarks. Si aprofundim en aquestes escales de la matèria veurem que tot el que estem veient és energia expressada en forma de llum, calor, magnetisme o altres manifestacions. És, doncs, la suma i combinació d’aquestes energies el que conforma el que socialment anomenem “materials”. L’evolució de l’ésser humà ha depès totalment dels materials, de les seves propietats i de l’energia que aquests contenen. Mitjançant processos de transformació bàsics, els nostres avantpassats van aprofitar les propietats de materials bàsics com ara la fusta i el sílex per produir les primeres eines de caça. Durant el segle xx, gràcies en part als combustibles fòssils i als processos industrials moderns, es van sintetitzar o es van desenvolupar nous materials com ara els polímers, les ceràmiques tècniques, els materials compostos, els materials adaptatius o els aliatges tècnics. Aquests van permetre el disseny de noves solucions (productes i serveis) que van canviar la nostra manera de viure, de fer, de sentir i de comunicar-nos. Els materials han estat, són i seran fonts d’innovació que dissenyadors i enginyers fem servir per donar resposta als reptes passats, presents i futurs de les nostres societats. Durant els últims anys, els dissenyadors i enginyers hem entès els materials des de noves perspectives. Hem après que els materials també poden tenir propietats emocionals, socials o ambientals i que poden obrir nous camins creatius i d’innovació. Alhora, l’aparició dels darrers materials avançats, com ara el grafè, o l’exploració del desenvolupament de materials biològics in vitro, obren un ampli ventall d’aplicacions que, de nou, ens permetran innovar per afrontar reptes de futur d’una forma més responsable i coherent amb les nostres societats i amb el planeta que habitem. En l’actualitat, la recerca sobre els materials i el disseny dialoga contínuament amb altres disciplines. Aquests diàlegs estan donant lloc a l’estudi de les relaciones entre materials i coneixement, materials i societat, materials i llenguatge, materials, sostenibilitat i economia circular, materials i tecnologia o materials i procés de disseny, entre altres. Aquests plantejaments obren espais de debat que donen lloc a noves preguntes de recerca amb relació als materials i el disseny, com ara: Com podem aprendre per mitjà dels materials? Com poden generar els materials nous coneixements? Com han influït els materials en les nostres societats i en les nostres cultures? Com afecten els materials al significat? Com influeixen els materials en els nostres models de negoci sostenible, com ara l’economia circular? Quines són les noves i futures tecnologies relacionades amb els materials que ajudaran en els processos de disseny guiat per la innovació? Quins nous mètodes i noves teories barregen els materials amb el procés de disseny? El número 34 de Temes de Disseny, titulat “Interaccions materials en un entorn creat per humans”, proposa obrir nous debats i generar coneixements que ens permetin entendre les diverses maneres que tenim de dissenyar des dels materials per donar resposta a les preguntes de recerca mencionades. Probablement, dins aquesta edició no trobarem respostes concretes a totes les qüestions plantejades, però sí eines o solucions que poden servir de font d’inspiració i exemples de petits canvis que, sumats entre si, podran donar lloc a un canvi de paradigma impulsat des del disseny i l’enginyeria. En aquest nou format de revista acadèmica, les lectores i els lectors de Temes de Disseny trobaran principalment dos nivells de contingut. En primer lloc, l’estructura general de l’edició està composta d’un conjunt de set articles acadèmics que treballen la relació entre disseny i materials. Gràcies als articles de Mette Bak-Andersen i Karen Marie, coneixem noves propostes d’ús dels materials per dur a terme un disseny sostenible per a una economia circular. Amb la seva aportació, Kirsi Niinimäki ens presenta el procés de creació d’una nova seda desenvolupada mitjançant la combinació de les disciplines dels materials, el disseny, la biologia sintètica i l’art. Per altra banda, Marta González i Silvia Pizzocaro descriuen com han posat en pràctica amb estudiants la metodologia del disseny guiat pel material (MDD, Material Driven Design) com a eina d’inspiració que permet treure el màxim profit de les propietats de la matèria durant el procés de disseny. Per acabar, Marina Castan i Maite Bravo exposen sobre el paper la influència dels materials i els processos en els futurs dissenys arquitectònics. Les seves contribucions mostren que la combinació del món digital amb el físic, o bé l’ús de noves tecnologies de producció associades als drons, poden donar lloc a nous paradigmes en la formalització i construcció d’estructures. En segon lloc, les lectores i els lectors podran gaudir de dues càpsules il·lustrades en què predominen les imatges per sobre del text, l’objectiu de les quals és servir de font d’inspiració a dissenyadores i dissenyadors. Aquestes ens apropen al projecte de Jeanne Vicerial, que mostra peces de roba inspirades en la musculatura humana que han estat produïdes artesanalment mitjançant un procés que evita la generació de residus, i a l’experimentació de Claire Romain, que genera una descontextualització dels materials com a eina de provocació que ens força a qüestionar la relació que tenim amb els objectes quotidians que ens rodegen. D’aquí en endavant, donem pas a les autores i a l’autor del contingut d’aquesta nova edició, als quals agraïm profundament les seves aportacions. Esperem que les lectores i els lectors puguin gaudir d’aquest nou format acadèmic de Temes de Disseny que pretén difondre la recerca en disseny amb rigor científic, sense perdre mai la pròpia essència estètica de la disciplina.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

"El Poblenou acoge la VIII edición de Llum BCN." Mosaic, no. 168 (March 12, 2019). http://dx.doi.org/10.7238/m.n168.1907.

Full text

Abstract:

Del 15 al 17 de febrero, Barcelona celebra en el barrio del Poblenou la octava edición del festival Llum BCN. En el contexto del oscuro frío invernal, este festival urbano de creación lumínica hace brillar edificios y lugares emblemáticos de la ciudad durante 3 noches.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Donoso, Isaac. "«Cabayong tabla: estudi i traducció d'un romanç filipí del regne de València (II)»." Revista de Literatura Medieval, December 21, 2018, 13–40. http://dx.doi.org/10.37536/rlm.2017.29.0.69405.

Full text

Abstract:

Introducció a la conformació del romacer de tradició hispànica a les illes Filipines i la presència del Regne de València com espai literari en una literatura asiàtica. Al treball acompanya la descripció i traducció directa des del bicolà al valencià d’un dels principals romanços filipins que tracten del Regne de Valencia: Cabayong Tabla. Buhay ni Principe don Juan Asin ni Princesa Dña. Maria Sa Cahadean nin Valencia asin Asturias –«Cavall de Taula»–, text per primera vegada traduït a qualsevol llengua. Així mateix, analitzem les fonts i descrivim la història argumental i la presència de València al Romancer filipí con a treball comparatista que puga donar llum a la formalització del classicisme en les Lletres Filipines des de la literatura medieval de tradició hispànica.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

"La dignitat de l�home a la llum de la miseric�rdia de D�u: algunes notes sobre la penit�ncia a Lute." Temps d'Educaci�, no. 2018.54 (2018). http://dx.doi.org/10.1344/te2018.54.4.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Ferrer, Dolors. "Francesc Butinyà : l'espiritualitat al segle XIX : posicionament ideològic del Pare Butinyà davant els problemes del segle XIX, a la llum de la seva obra "Les Migdiades del Mes de Maig"." Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 14 (January 1, 2009). http://dx.doi.org/10.5944/rllcgv.vol.14.2009.5942.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!