Dissertations / Theses on the topic 'Grafit'

Graphical presentation of data stored in databases is commonly achieved with desktop software which requires the data to be transferred from the database to the local machine and then processed with software. This method requires knowledge in database-related languages and tools such as SQL, and is thus demanding or inaccessible to users without a certain level of education or experience in these languages and tools. The goal of this study is to create an application that eliminates the need for advanced competence in such languages and tools to make it possible for a broader subset of users to graphically present data stored in databases. To achieve this goal, a web application has been developed that features a simple GUI for connecting to a remote database and creating charts from the data stored there. The application generates queries to the databases according to the user’s input in the GUI. For security and convenience the application has been developed with a role-based access control system.
Grafisk presentation av data som lagras i databaser uppnås vanligen med programvara på en stationär dator som kräver att data överförs från databaser till den lokala datorn och sedan bearbetas med programvaran. Denna metod kräver kunskaper inom databasrelaterade språk och verktyg som SQL, och är därmed krävande eller otillgänglig för användare utan en viss nivå av utbildning eller erfarenhet inom dessa språk och verktyg. Målet med denna studie är att skapa ett program som eliminerar behovet av avancerad kompetens inom dessa språk och verktyg för att göra det möjligt för en större grupp av användare att grafiskt presentera data som lagras i databaser. För att uppnå detta mål har en webbapplikation utvecklats som har ett simpelt grafiskt gränssnitt för anslutning till en fjärrdatabas och för att skapa diagram från data som lagras där. Applikationen genererar förfrågningar till databasen enligt användarens inmatning i det grafiska gränssnittet. Av säkerhetsmässiga och praktiska skäl har applikationen utvecklats med ett system för rollbaserad kontohantering.

This master thesis was carried out for Saab Avitronics, a business unit of Saab AB active in electronic systems for military aircrafts. Reliability and weight are of crucial importance in this environment. To improve reliability and lower the weight graphite may be used for electronics cooling. Graphite is an anisotropic material and has thereof high thermal conductivity in two directions (in-plane) and a relatively low conductivity in the third direction (through thickness). The purpose of this thesis was to investigate if graphite is an adequate thermal conductor to use in PCB carriers. The carriers support and cool the PCB by diverting the heat dissipation from the PCB components to the edge. The focus of the thesis work was on redesign of a high power card carrier that was near its maximum capacity for heat transport. The work was carried out by generating design ideas on how graphite sheets could be used in the carrier and by performing design analyses consisting of practical tests and computer simulations. The tests were composed to exam different graphite sheets with different conductivity in-plane and through thickness and of investigating how graphite is affected by damp environment. Simulation was carried out to evaluate the impact of the anisotropic structure at different thicknesses on the spreaders. The result showed that the low conductivity through thickness have greater impact at thicker sheets. Improving the conductivity through thickness at the expense of lower in-plane conductivity did not decrease the temperature difference in this test. Sheet with higher in-plane conductivity performs best. The result showed that the conductivity in-plane has greater impact on the heat distribution than that through thickness. The graphite is somewhat affected by humidity and therefore needs to be coated. The anisotropic impact affects more for carriers with hot spots. The work resulted in design recommendations on how graphite could be used in a redesign of the carrier and considerations about environmental demands. By using graphite in different carrier designs the temperature can be decreased and/or the weight reduced.
Detta examensarbete har utförts åt Saab Avitronics, en affärsenhet inom Saab AB, verksamma inom elektroniksystem för militära flygplan. I denna miljö är tillförlitlighet och vikt av stor betydelse. Inom elektronikkylning skulle möjligen grafit kunna användas för att öka tillförlitligheten och minska vikten. Grafit är ett anisotropiskt material vilket medför hög värmeledningsförmåga i två riktningar (i planet) och en relativt låg värmeledningsförmåga i den tredje riktningen (genom tjockleken). Syftet med arbetet har varit att utreda om grafit är ett adekvat material att använda som värmeledare till bärare för kretskort. Bärare används för att ge mekaniskt stöd samt kyla komponenterna på kretskorten genom att leda bort värmen. Arbetet har fokuserats på att omkonstruera en bärare till ett högeffektkort där kapaciteten för värmetransporten är nära sin maxgräns för konstruktionen. Arbetet har bestått av konceptgenerering för att finna omkonstruktionsmöjligheter av bäraren med värmespridare i form av grafit. Dessutom har konstruktionsanalyser genomförts genom praktiska prov och datasimuleringar. Testerna var framtagna för att jämföra grafit med olika värmeledningstal i olika riktningar samt undersöka hur grafiten påverkas av fuktig miljö. Simuleringarna gjordes för att utvärdera vilken påverkan de anisotropiska egenskaperna har vid olika tjocklekar på värmespridare av grafit. Resultatet var att den låga värmeledningsförmågan genom tjockleken påverkar mer vid ökad tjocklek. Att öka värmeledningen genom tjockleken på bekostnad av lägre värmeledning i planet sänkte inte temperaturskillnaderna i dessa tester. Grafiten påverkas i viss utsträckning av fukt och behöver därför inkapslas för att skyddas. Vid kylning av varma punkter s.k. ”hot spots” påverkar de anisotropiska egenskaperna mer än vid utbredd värmefördelning. Arbetet har resulterat i förslag på hur grafiten kan användas för omkonstruktion av bäraren och resonemang om miljökrav. Genom att använda grafit i olika konstruktionskonfigurationer kan temperaturen sänkas och/eller vikten minskas.

Mikrovågsuppvärmning är en viktig process som används i många industriella tillämpningar. Användningen av mikrovågsuppvärmning inom industri är dock inte lika utbredd som den har potential till att vara på grund av orsaker som säkerhet, strålning och brist på kunskap. Arbetets mål är att få ökad förståelse för hur materialegenskaper som permittivitet, termisk ledningsförmåga och elektrisk ledningsförmåga påverkar upphettning i mikrovågsugn. För att åstadkomma detta utförs simuleringar samt experiment på grafit som undersöks under mikrovågsuppvärmning i kiln anpassad för mikrovågsugn. Resultaten jämförs med liknande simulationer av det dielektriska materialet regolit. Händelsen simuleras först i COMSOL Multiphysics varefter korresponderande laboration utförs i verkligheten. För att åstadkomma fungerande simulation i COMSOL kalibreras den med hjälp av en tidigare utförd simulation av kiln i mikrovågsugn samt med COMSOLs egna Microwave Heating-tutorial. Under arbetets gång läggs mycket energi på att optimera simuleringen utefter diverse problem, exempelvis att simulationen är väldigt krävande. Slutligen uppnås fungerande simuleringar som relaterade väl till det riktiga experimentet.

The aim of this thesis is to elaborate a strategic analysis of the company KOH-I-NOOR Grafit, s.r.o., on this basis set vision and conceive a strategy suggestion. Principal methods of external analysis are PEST analysis and Porter's 5-forces model, in internal analysis are used analysis of internal sources and financial analysis. The next method is SWOT analysis, which sums up and interconnects the most important findings of previous analyses; on this ground is set a strategy of a chosen company and suggest a strategy.

I kommersiella litiumjonbatterier används ofta grafit i anodmaterialet, främst på grund av att det reversibelt kan placeras litiumjoner mellan dess lager. Grafit har dock en begränsad energitäthet och forskning bedrivs därför för att finna metoder som kan öka energitätheten hos anodmaterialet. Kisel, som har en betydigt högre energitäthet, kan interkalleras i grafiten för att öka energitätheten. För att undvika en förstörande volymexpansion som sker under litieringen när kisel tillämpas måste interkalleringen göras med kiselnanopartiklar. En skalbar metod för att framställa kiselnanopartiklar på nanografitflak har tagits fram och presenterats i en artikel av Phadatare et al. Syftet bakom det här arbetet har varit att lägga grund för en storskalig produktion av kiselbaserade anoder avsedda att användas i litiumjonbatterier för att ge dem en ökad kapacitet. Målet med arbetet var att genom laborativa undersökningar presentera hurvida metoden presenterad i artikeln är repeterbar samt hur olika parametrar påverkar resultatet inför en uppskalning. Resultaten bekräftade att metoden presenterad i artikeln är repeterbar och att den tillhörande ugnsprocessen bör utföras i en rörugn. Resultaten visade också att temperaturen för ugnsprocessen inte bör sänkas till så lågt som 600 °C, men att potential finns för att kunna sänka temperaturen från nuvarande 800 °C. Vid nuvarande temperatur bör andelen kisel inte ökas till ≥ 47 %, men bedöms ha potential att kunna ökas från nuvarande 33 %. Resultaten visade endast en liten bildning av kiselnanopartiklar då ett kiselpulver av annan kvalitet än det beskrivet i artikeln användes och visade på att valet av utgångsmaterialet är av stor vikt. Resultaten visade vidare att dispergeringsmedlet polyvinylakohol, PVA, inte kan uteslutas. Resultaten tydde på att det finns potential för att kunna minska andelen PVA, men att det inte bör reduceras till motsvarande en halverad koncerntration av vad som presenterats i artikeln. Resultaten visade också att processen måste utföras i en syrefattig miljö för att inte orsaka oxidaton av nanografiten. Däremot tydde resultaten på att mekanismen för bildningen av kiselnanopartiklar inte är syrekänslig och att mekanismen inte tycks vara beroende av att just PVA utgör den, om teorin stämmer, nödvändiga vätekällan.
In commercial lithium ion batteries graphite is often used in the anode material, mainly because it can reversibly contain lithium ions between the layers. However, graphite has a limited energy density and research is therefore being performed to find methods that will increase the energy density of the anode material. Silicon, which has a significantly higher energy density, can be intercalated in the graphite to increase the energy density. However, in order to avoid a destructive volume expansion that occurs during the lithiation, the intercalation must be performed with silicon nanoparticles. A scalable method for producing silicon nanoparticles on nanographite flakes has been developed and presented in an article by Phadatare et al. The purpose behind this work has been to lay the foundation for large-scale production of silicon- based anodes intended to be used in lithium-ion batteries to provide them with increased capacity. The aim of the work was to present whether the method is repeatable and how different parameters affect the results for an upscaling, which was done through laboratory investigations. The results confirmed that the method presented in the article is repeatable and that the process should be carried out using a tube furnace. The results also showed that the temperature of the oven process should not be lowered to 600 °C, but that there is potential to lower it from the current 800 °C. At the current temperature, the percentage of silicon should not be increased to ≥ 47 %, but is considered to have the potential to be increased from the current 33 %. Only a small proportion of silicon nanoparticles was formed when a silicon powder of a different quality than that described in the article was used and showed that the choice of the silicon starting material is of great importance. The results further revealed that the dispersant polyvinyl alcohol, PVA, cannot be excluded. The results showed that there is potential to reduce the proportion of PVA, but that it should not be reduced to as much as half the concentration that is presented in the article. The results showed that the process must be carried out in an oxygen-poor environment in order not to cause oxidation of the nanographite. However, the results also indicated that the mechanism for the formation of silicon nanoparticles is not oxygen sensitive and that the mechanism, if the existing theory is correct, does not appear to be dependent on PVA beeing the source of hydrogen.

This diploma thesis deals with an issue of lithium-ion batteries, primarily with negative (anode) electrode materials. Natural graphite in two forms, namely flake and expanded graphite, is used in the thesis as active electrode material. It is concerned with study of their capacity and output characteristics depending on the pressing pressure and discharging current. The first part of thesis consists of theory and describes basic principles and the composition of lithium-ion batteries. Materials, their characteristics used in production and theoretical description of measurement techniques are presented then. The second part of the thesis is focused on production, assembling and measurement of the characteristics of the produced electrodes. The aim of the thesis is finding the effects of changes of pressing pressure on the capacity, stability during cycling and stability at higher loads.

Grafen är ett material som växer i popularitet och erkännande och anses ha lika stor potential att förändra världens produktion, om vetenskapen lyckas, som plasten hade. Pegil innovations AB har i samarbete med 2D fab tagit fram en maskinprototyp som expanderar grafitpulver med hjälp av mikrovågsteknik. Att expandera grafit är ett försteg i den grafenframställningsprocess som 2D fab använder sig av. Detta examensarbete har utförts vid Högskolan i Skövde åt Pegil Innovations AB i syftet att utveckla designen på nuvarande maskinprototyp. En förstudie utfördes tidigt i arbetet på relevant information kring vad grafen är, hur maskinprototypen och dess olika komponenter fungerar samt om användbarhet, hållbarhet och ergonomi. Därefter gjordes fördjupning i form av en litteraturstudie på grafenframställning, redesign av andra produkter och säkerhet inom industrin. Detta arbete tillsammans med användarstudierna sammanställdes till en kravspecifikation där ett av önskemålen var att maskinen konstrueras om på ett sådant sätt att den inte innehåller några rörliga delar där strålningen sker. Metoder som implementerades under konceptframtagningen var brainstorming, konceptskissning och morfologisk matris. Detta resulterade i fem koncept som tillsammans med verkstadschef på Pegil samt teknisk rådgivare på 2D fab utvärderats och diskuterats. Med hjälp av en konceptviktningsmatris valdes det slutgiltiga konceptet för vidare utveckling. Examensarbetet resulterade i ett konceptförslag som uppfyller Pegils efterfrågan på ickerörliga delar. Konceptet har nya komponenter, däribland en vertikal skruvtransportör som möjliggör påfyllning av grafitpulver på en mycket lägre höjd än på nuvarande maskinprototyp. Konceptet följer de designpreferenser som tas upp i designformatanalysen som gjorts och uppfyller de uppsatta kraven i kravspecifikationen.Slutligen presenteras förslag på fortsatt vidareutveckling av maskinkonceptet.
Graphene is a material that is growing in popularity and recognition and is believed to have just at great potential in changing the world of production as plastic had. Pegil Innovations AB have, in collaboration with 2D fab, developed a machine prototype that expands graphiteusing microwave technology. To expand graphite is an early step in the process of producing graphene according to 2D fab’s method. This thesis work has been carried out at the University of Skövde on behalf of Pegil Innovations AB with the purpose of developing the design of the machine prototype they currently hold.A pilot study was completed early in the process about relevant information regarding what graphene is, how the machine prototype and its different components work as well as usability, sustainability and ergonomics. After the pilot study, a more in-depth study of literature was carried out over graphene production, redesign of other products and safety within the manufacturing industry. This work, together with the user studies, resulted in a list of requirements where one of the main objectives was to redesign the machine in a way so that it would not contain any rotating parts where the microwave radiation takes place. Methods that were used during the concept development involved brainstorming, ideation sketching and a morphological matrix. This resulted in five concepts that were evaluated together with the chief of production at Pegil as well as the technical advisor at 2D fab. After further development of the concepts, a concept weighing matrix was completed in order to choose a final concept to continue working with. The thesis work resulted in a concept suggestion that fulfills Pegils request of non-moving parts. The concept contains new components such as a vertical screw transporter that enables a much lower height for refilling the container than the current machine prototype. The concept follows the design preferences established in the design format analysis and fulfills the requirements in the list of requirements.Finally, results and suggestions for continued work on the machine concept are discussed.

In this work, the metal and slag phase mixing in three steps of a ladle refining operation of steel melts and for an oxygen balance during cooling of cast iron melts have been studied at two Swedish steel plants and at two Swedish cast iron foundries, respectively. In order to predict the oxygen activity in the steel bulk in equilibrium with the top slag as well as in metal droplets in the top slag in equilibrium with the top slag, three slag models were used. In addition, the assumptions of a sulphur-oxygen equilibrium between steel and slag and the dilute solution model for the liquid steel phase were utilized in the calculations. Measured oxygen activities in steel bulk, which varied between 3.5-6 ppm, were compared to predicted oxygen activities. The differences between the predicted and measured oxygen activities were found to be significant (0-500%) and the reasons for the differences are discussed in the thesis. Slag samples have been evaluated to determine the distribution of the metal droplets. The results show that the relatively largest numbers of metal droplets are present in the slag samples taken before vacuum degassing. Also, the projected interfacial area between steel bulk and top slag has been compared to the interfacial area between the metal droplets and slag. The results show that the droplet-slag interfacial area is 3 to 14 times larger than the flat projected interfacial area between the steel and top slag. Furthermore, the effect of the reactions between top slag and steel and the slag viscosity on the metal droplet formation is discussed. The results show significant differences between the steel bulk and steel droplet compositions and the reasons for the differences are discussed in the thesis. The oxygen activity in different cast irons was studied. Plant trials were performed at three occasions for lamellar, compacted and nodular iron melts. The results show that at temperatures close to the liquidus temperature the oxygen activities were 0.03-0.1 ppm for LGI, around 0.02 ppm for CGI, and 0.001ppm for SGI. In addition, it was found that as the oxygen activities increased with time after an Mg treatment, the ability to form a compact graphite or a nodular graphite in Mg-treated iron melts was decreased. Also, extrapolated oxygen activity differences up to 0.07 ppm were found for different hypoeutectic iron compositions for lamellar graphite iron at the liquidus temperature. Overall, the observed differences in the dissolved oxygen levels were believed to influence how graphite particles are incorporated into the austenite matrix and how the graphite morphology will be in the cast product.

QC 20160518

This thesis deals with the detection of gases. Based on the research, the theoretical part is devoted to the principles and construction of chemical gas sensors, especially the chemoresistive gas sensors, mainly with the active layer consisting of metal oxides and carbon nanotubes. In the second half of the theoretical part the carbon nanostructures, their properties and the methodology of preparation are reviewed. The experimental part deals with the type of support structure, preparation of the active layer and the method of its deposition and he principle of detection. In the results and discussion, the thesis focuses on the detailed processing of the results and the evaluation of the response ammonia, the impact of the modifications and procedures. In the end, the results obtained are compared, both with each other and with the relevant literature.

Tato práce je zaměřena na zlepšení tepelného managementu mikroelektroniky implementací materiálů na bázi uhlíku, přesněji grafitových fólií, do tepelné architektury mikroelektroniky. Práce začíná vysvětlením současných metod chlazení a výzev v oblasti mikroelektroniky. Poté přechází k běžně používaným materiálům - hliníku a mědi a přidává do výběru i uhlíkové alotropie. Ve druhé části tato práce obsahuje několik příkladů použití pyrolytické grafitové fólie v tepelném managementu mikroelektroniky, prokazuje jeho použitelnost a analyzuje přínosy pro šíření tepla, tepelnou vodivost při dodržení elektrické izolace a možné využití ve flexibilní elektronice.

Submitted by Geandra Rodrigues (geandrar@gmail.com) on 2018-05-17T18:21:14Z No. of bitstreams: 1 marianaschuchtersoares.pdf: 20615931 bytes, checksum: 2873d36ceb31b42d2d3c4ffb1893edb9 (MD5)
Approved for entry into archive by Adriana Oliveira (adriana.oliveira@ufjf.edu.br) on 2018-05-22T11:51:54Z (GMT) No. of bitstreams: 1 marianaschuchtersoares.pdf: 20615931 bytes, checksum: 2873d36ceb31b42d2d3c4ffb1893edb9 (MD5)
Made available in DSpace on 2018-05-22T11:51:54Z (GMT). No. of bitstreams: 1 marianaschuchtersoares.pdf: 20615931 bytes, checksum: 2873d36ceb31b42d2d3c4ffb1893edb9 (MD5) Previous issue date: 2018-03-15
FAPEMIG - Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de Minas Gerais
O objetivo deste trabalho é compreender como a superdiversidade está presente na paisagem sociolinguística da cidade de Juiz de Fora/MG por meio dos grafismos urbanos (grafites e pichações), considerando que, em seus contornos locais, essas manifestações tornaram-se frequentemente plurilíngues – conforme percepção anterior nossa – apresentando fragmentos de línguas diversas. Sob a abordagem qualitativa, por meio de etnografia e etnografia visual, a partir de entrevistas com grafiteiros e pichadores da cidade, bem como de fotografias da paisagem sociolinguística, buscamos demonstrar como a superdiversidade (VERTOVEC, 2007; BLOMMAERT, 2010, 2012, 2013), produto de movimentos migratórios e do desenvolvimento da tecnologia, pode ser vivenciada por meio de repertórios cada vez mais diversificados. Consideramos, neste contexto, que os recursos linguísticos são móveis, assim como as pessoas (KROON, DONG & BLOMMAERT, 2011), e que esses recursos são absorvidos pelo meio ambiente sociolinguístico, adaptados a ele e influenciados por grafias já existentes, formas locais de pronúncia, padrões pragmáticos ou poéticos dominantes etc. (BLOMMAERT, 2012). Buscamos desconstruir, dessa forma, a ideia de que a cidade em questão é monolíngue por meio da observação de sua paisagem, que não é só linguística, mas também social. Nesse sentido, falamos de to language, i.e, de língua como verbo (SHOHAMY, 2006; MAKONY E PENNYCOOK, 2007; GARCÍA, 2009), das práticas que estão nas ruas, longe das instituições que propagam as formas normativas, e que estão muito mais ligadas à agentividade e criatividade linguísticas. As evidências encontradas e registradas (120 fotografias) apontam para a presença de manifestações plurais em línguas diversas (como italiano, latim, espanhol, francês, inglês, entre outras) e de codemeshing (CANAGARAJAH, 2013). Apesar de existirem pichações espalhadas por toda a área de 1.435,664 km2 da cidade, inclusive em bairros periféricos, o estilo delas geralmente se difere do Rio de Janeiro, de São Paulo e de Belo Horizonte. Em vez de códigos, i.e., símbolos gráficos do tag reto, encontramos, em Juiz de Fora, com mais frequência, pichações em forma de palavras que podem facilmente ser lidas por um leigo, por alguém que está fora da “cultura do spray”. Neste contexto, além de “agredir a sociedade”, a pichação também “se comunica” com ela. A ideia é protestar sim (uma vez que a propriedade privada é utilizada), mas também compartilhar ideias e marcar presença na cidade.
El objetivo de este trabajo es comprender cómo la superdiversidad está presente en el paisaje sociolingüístico de la ciudad de Juiz de Fora / MG por medio de los grafismos urbanos (grafitos y pintadas), teniendo en cuenta que, en sus contornos locales, esas manifestaciones se vuelven frecuentemente plurilingües – según la percepción anterior nuestra –, exhibiendo fragmentos de lenguas diversas. Bajo el abordaje cualitativo, a través de etnografía y etnografía visual, a partir de entrevistas con grafiteros de la ciudad, así como de fotografías de paisaje sociolingüístico, se busca demonstrar como la superdiversidad (VERTOVEC, 2007; BLOMMAERT, 2010, 2012, 2013), producto de movimiento migratorio y del desarrollo de la tecnología, puede ser experimentada por medio de repertorios cada vez más diversificados. Consideramos, en este contexto, que los recursos lingüísticos son móviles, tanto como las personas (KROON, DONG & BLOMMAERT, 2011), y que eses recursos son absorbidos por el medio ambiente sociolingüístico, se adaptan a ese y son influenciados por grafías preexistentes, formas locales de pronunciación, patrones pragmáticos o poéticos dominantes etc. (BLOMMAERT, 2012). Buscamos deconstruir, así, la idea de que esta ciudad es monolingüe mediante la observación de su paisaje, que no es sólo lingüística, sino también social. En este sentido, hablamos de to language, i.e, de lengua como verbo (SHOHAMY, 2006; MAKONY E PENNYCOOK, 2007; GARCÍA, 2009), de las prácticas que están por las calles, lejos de las instituciones que propagan las formas normativas y que están mucho más asociadas a la agentividad y creatividad lingüística. Las evidencias encontradas y registradas (119 fotografías) señalan la presencia de manifestaciones plurales en lenguas diversas (como italiano, latín, español, francés, inglés entre otras) y de codemeshing (CANAGARAJAH, 2013). A pesar de existieren grafiti ubicadas por toda el área de 1.435,664 km² de la ciudad, incluso en las regiones periféricas, su estilo se difiere de Rio de Janeiro, São Paulo y Belo Horizonte. En vez de códigos, i.e., símbolos gráficos del tag reto, encontramos en Juiz de Fora, con más frecuencia, pintadas en forma de palabras que pueden fácilmente ser leídas por un lego, por alguien que no está dentro de la "cultura del spray". En este contexto, además de "agredir a la sociedad", la pintada también "se comunica con ella". La idea, sí, es protestar (ya que se utiliza la propiedad privada), pero también compartir ideas y marcar presencia en la ciudad.

Tato diplomová práce se věnuje výrobě vrstev grafitu/grafenu a meření jejich transportních vlastností v závislosti na relativní vlhkosti. Grafenové šupinky byly nanášeny pomocí mechanického odlupování . Pro kontaktování grafenových šupinek byla využita elektronová litografie a na pozorování byly využity optická mikroskopie, mikroskopie atomárních sil a elektronová mikroskopie. V práci jsou popsány jednotlivé kroky výroby, analýzy a měření transportních vlastností nanesených grafenových šupinek.

Submitted by Oliveira Santos Dilzaná (dilznana@yahoo.com.br) on 2016-04-12T14:49:52Z No. of bitstreams: 1 Dissertação de Anderson Eslie Leite de Oliveira.pdf: 12582030 bytes, checksum: 0663a2f13a1dc78ae025613091daa877 (MD5)
Approved for entry into archive by Ana Portela (anapoli@ufba.br) on 2016-04-28T18:12:13Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Dissertação de Anderson Eslie Leite de Oliveira.pdf: 12582030 bytes, checksum: 0663a2f13a1dc78ae025613091daa877 (MD5)
Made available in DSpace on 2016-04-28T18:12:13Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertação de Anderson Eslie Leite de Oliveira.pdf: 12582030 bytes, checksum: 0663a2f13a1dc78ae025613091daa877 (MD5)
A pichação, expressão forte, carregada de agressividade, mas ao mesmo tempo emotiva usada pelos jovens para as mais diferentes manifestações, tanto lúdicas quanto de protesto, transforma-se num meio de comunicação e numa forma de arte que revela uma visão de mundo que conflita diretamente com a sociedade que, por ora, os exclui, ignora e rejeita. Esta dissertação tem como objetivo fazer uma discussão sobre o papel da arte no contexto da cidade e ao papel do artista enquanto interventor na sociedade, além de entender como a criação artística empreende uma identidade forjada na resistência de grupos de pichadores na cidade de Salvador, suas características em relação a outras realidades, as redes de solidariedade entre os grupos, bem como suas tretas, além da sua relação com o grafite, que, de certa forma, foi levada para as galerias de arte. Para tanto, buscaremos compreender o conceito de juventude, identidade, e suas imbricações, como a relação com a violência e a discussão sobre invisibilidade social. Além disso, veremos a relação da pichação com o grafite, e uma breve ponderação sobre o Projeto Salvador Grafita, inaugurado em 2005 e que completou, nesse ano de 2012, sete anos de duração.Le spray graffiti, c´est une expression forte, pleine d'agression, émotionnel, utilisé par les jeunes pour de nombreuses manifestations, au même temps ludique et de protestation, devient un moyen de communication et une forme d'art qui révèle une vision du monde en conflit avec la société, parce que celle-ci ignore ou rejette les jeunes des banlieues de ville de Salvador. Ces rapports a pour but faire un débat sur le rôle de l'art et de l´artiste comme intervenant dans la société dans le contexte de la ville, et de comprendre comment la création artistique s'engage dans la formation des identités qui sont forgée a partir des résistances des groupes sociaux créateurs de spray graffiti, de leur caractéristiques par rapport à d'autres réalités, des réseaux de solidarité entre les groupes et leur bagarres, et sa relation avec le graffiti, qui, aujourd´hui est prise par les galeries d'art. Par ailleurs nous essayons de comprendre le concept de la jeunesse, de l'identité et de leur complexité par rapport à la violence et à la discussion de son invisibilité sociale. En outre, nous voyons la relation entre le spray graffiti avec les graffiti, et nos ferons un bref examen du Projeto Salvador Grafita.

Aquesta tesi s’ha dividit en dos blocs principals, el primer bloc tracta de la formació d’escòria durant la producció de les foses amb grafit esferoïdal i el segon bloc de la influència dels paràmetres del procés sobre la formació dels defectes de contracció. En la primera part, dedicada a l’estudi de la formació d’escòria, s’ha analitzat la composició de la mateixa amb FRX, les fases presents amb DRX i s’han inspeccionat les mostres mitjançant SEM i microanàlisi EDS. S’ha comparat l’anàlisi de l’escòria amb les inclusions trobades en les peces produïdes amb fosa nodular i amb els nuclis dels nòduls. S’ha trobat que l’escòria formada en la fosa dels forns d’inducció, conté molta quantitat de fase amorfa, l’òxid majoritari trobat en aquesta escòria és SiO2 en forma de quars i cristobalita. No s’han trobat diferències significatives entre les mostres d’escòria extretes just en acabar de fondre les càrregues metàl·liques i les extretes després de deixar les mostres en contacte amb l’aire durant 45 minuts. Sí que s’han trobat diferències en l’escòria formada depenent de la càrrega metàl·lica utilitzada, després de fondre les càrregues metàl·liques basades en acer, les foses mostren el contingut més alt en zinc i alumini i les mostres d’escòria corresponents, són les úniques en que es detecta la fase cristallina ZnAl2O4, gahnita. En el cas de l’escòria formada després de fondre les càrregues basades en retorns de la foneria, els continguts de zinc i alumini són baixos mentre que el contingut dels elements involucrats en la producció de FGE (Mg, Ce i La) és comparativament elevat. Les anàlisis de DRX fetes en aquestes mostres revela l’existència de quantitats minoritàries de silicats que contenen aquests elements específics a més a més de la fase SiO2. S’ha pogut identificar l’escòria adherida al revestiment dels forns d’inducció com MgAl2O4 (espinel·la) formada per la reacció entre els òxids Al2O3 i MgO. S’ha comprovat que aquesta escòria és molt agressiva i es forma majoritàriament quan s’utilitzen càrregues metàl·liques riques en acer durant la fusió i per tant, s’ha demostrat el rol crític de l’alumini en la formació d’aquestes escòries que s’adhereixen al revestiment. Amb aquest coneixement s’ha pogut minimitzar l’adhesió d’escòria en el revestiment dels forns d’inducció, reduint les fonts d’alumini en les matèries primeres i els additius utilitzats i mantenint un balanç favorable entre els òxids involucrats durant la fusió. Després del tractament amb magnesi, l’escòria formada segueix tenint com un dels òxids majoritaris SiO2, majoritàriament en forma de quars, tot i que, també s’han detectat espinel·la MgAl2O4 i forsterita (Mg,Fe)2SiO4 com a fases cristal·lines majoritàries en aquestes mostres. Al mantenir exposada a l’aire una fosa tractada amb magnesi, la formació de la fase quars, decreix progressivament i el silici es centra en formar part de diferents silicats. Contràriament, la quantitat d’espinel·la, d’altres silicats amb magnesi i de períclasi (MgO) augmenta degut a la oxidació del magnesi i de les terres rares. En l’escòria del forn de colada trobem com a òxids majoritaris, els òxids de silici i magnesi, que combinats entre ells formen la fase cristallina majoritària detectada en aquesta escòria, la forsterita, altres fases amb zinc (silicats, aluminats i ZnO) també estan presents degut a la quantitat de zinc que s’acumula freqüentment en la cavitat pressuritzada dels forns de colada. En el revestiment dels forns de colada es troba adherida escòria de composició significativament diferent depenent de la zona d’extracció i de la freqüència de neteja, les mostres extretes de la paret interna del forn, estan majoritàriament formades per períclasi, sulfur de magnesi, sulfur de ceri (Ce2,664S4) i quantitats minoritàries d’altres fases com compostos amb lantani i sulfur de calci (CaS). Les inclusions d’escòria que s’han trobat en les peces produïdes amb fosa nodular són de dos tipus, partícules amb una forma massiva i partícules amb forma filamentosa, aquestes últimes conegudes com “dross”. Els dos tipus d’inclusions, tenen com a elements més importants el magnesi, el silici i l’oxigen, igual que la fase majoritària que s’ha trobat formant part de l’escòria del forn de colada, la forsterita. En les inclusions més massives, s’han trobat grans de sorra o de restes d’inoculant fet que sembla confirmar que aquest tipus d’escòria s’ha format fora del motlle. En el cas del dross, el seu origen sembla ser la oxidació del magnesi i del silici degut a turbulències durant la colada. També s’han de remarcar les similituds en les composicions de les inclusions d’escòria trobades en les peces i la composició dels nuclis de grafit, molts d’aquests òxids que conformen l’escòria, després de formar-se poden actuar com a punt de nucleació pel grafit o es poden agregar formant l’escòria que es troba reclosa en les peces. El segon bloc de la tesi s’ha dedicat a l’estudi de la formació dels defectes de contracció. S’han fet una sèrie d’experiments amb dues peces test inserides en la part de baix d’una placa model, recopilant totes les dades del procés susceptibles de tenir influència en la formació dels defectes de contracció. Les peces s’han tallat per la zona de la partició per avaluar l’àrea afectada pels defectes de contracció També s’han inspeccionat per FE-SEM els diferents tipus de defectes de contracció observats. S’ha observat que les mostres produïdes amb les foses hipoeutèctiques no inoculades són les que presenten els defectes de contracció més grans i oberts a l’exterior, com cavitats i tibats i també mostren defectes de contracció interns com les macroporositats i les microporositats. Les superfícies internes de les microporositats examinades estan plenes de dendrites amb dipòsits de grafit i arrugues produïdes per la contracció extrema entre els braços de les dendrites. Al inocular, les mostres hipoeutèctiques resultants, ja no presenten les microporositats, però segueixen tenint cavitats obertes a l’exterior amb superfícies internes llises i també s’han detectat tibats de paret i un gran nombre de macroporositats. S’han pogut observar dos tipus de morfologia en les macroporositats, unes amb dendrites cobertes per una capa de grafit i d’altres que contenen dendrites arrodonides i nòduls de grafit agregats sense capa de grafit. Al augmentar la quantitat de carboni en la fosa s’han eliminat els defectes de contracció oberts a l’exterior tipus cavitat, per tant, en les foses hipereutèctiques no inoculades, s’han trobat tibats de paret, microporositats i macroporositats. Tant les superfícies internes de les microporositats com de les macroporositats mostren dendrites cobertes per una capa continua de grafit, tot i que les dendrites trobades en les microporositats són més nombroses i punxegudes. En les foses hipereutèctiques inoculades només s’han detectat macroporositats amb una superfície interna llisa però irregular i amb una capa continua de grafit relacionada amb un contingut de carboni elevat en l’últim líquid en solidificar. L’àrea afectada pels defectes de contracció i les dades dels diferents paràmetres del procés, s’ha analitzat pel Mètode de Pearson, no s’ha trobat que la sorra o els paràmetres d’emmotllament tinguin gaire influència en la mida dels defectes de contracció pel tipus d’emmotllament utilitzat i per les peces estudiades. Com ja s’ha mencionat, s’ha trobat que les peces produïdes amb una composició hipereutèctica mostren uns defectes de contracció més petits que les hipoeutèctiques. Tot i que a partir d’un carboni equivalent determinat, s’observa un augment de la mida dels defectes de contracció sobretot en les peces sobreinoculades. També s’ha pogut observar que la inoculació en un nivell òptim també redueix la mida dels defectes de contracció, tot i que el contingut de carboni equivalent ha demostrat tenir un efecte més potent en la reducció de la mida dels defectes de contracció que la inoculació. S’ha demostrat una forta relació dels paràmetres l’anàlisi tèrmica amb la mida dels defectes de contracció, per exemple, al augmentar la temperatura de liquidus augmenta la mida dels defectes de contracció, sent l’interval més adient 1145 a 1155oC, que coincideix amb un carboni equivalent entre 4.35 i 4.50 % en pes, que s’ha demostrat que és el més adient per minimitzar els defectes de contracció en peces correctament inoculades (0.1% d’inoculació). En relació amb la temperatura eutèctica mínima també té una gran dependència tant amb el carboni equivalent com amb el nombre de nòduls i la mida dels defectes de contracció. Existeix un interval ideal de temperatura eutèctica mínima entre 1140 i 1150oC. Altres paràmetres importants del procés com la temperatura de colada, tot i no tenir un gran efecte, s’ha pogut observar, que al augmentar la temperatura de colada augmenta lleugerament la mida dels defectes de contracció. S’ha obtingut una equació amb els coeficients de correlació de Pearson, per cada tipus de peça test. Per fer-ho s’han utilitzat els paràmetres amb millor coeficient de correlació de Pearson que es poden avaluar abans de la colada de les peces. S’ha avaluat l’eficàcia de les equacions, que no ha sigut gaire satisfactori degut al comportament no lineal de les variables. S’han utilitzat les mateixes variables per elaborar els arbres de decisió i les xarxes bayesianes per les dues peces test, aconseguint un millor resultat amb les xarxes bayesianes de la peça T. Per tant, s’ha desenvolupat un mètode per predir els defectes de contracció en peces produïdes amb foses de ferro amb grafit esferoïdal, que es pot implantar en les zones de producció i que és capaç de predir en un 90% dels casos abans de produir les peces, quan tindran un defecte de contracció inferior a 10 mm2.
This research was divided in two main parts, the first one is related to the slag formation during the production of spheroidal graphite cast iron and the second part is about the influence of the process parameters on the formation of contraction defects. The composition of the slag has been analysed with XRF, the phases presents have been determined with XRD and the samples have been inspected with SEM and microanalyses EDS. Important differences have been detected among samples studied in this work that have revealed the detrimental role of aluminium on refractory linings. The knowledge has been successfully used to minimize the problems caused by adhesion of slags to refractory linings. The composition and phases present in several slag samples obtained from Mg- treated melts have been investigated and discussed. Both slag samples which are floating in the melts surface and those adhered to the refractory lining of the pouring device have been analysed. Finally, two different morphologies of slag inclusions found on cast iron parts have been studied and then compared to the results obtained from the previous slag samples characterization. It has been observed that composition of slag varies along the different steps of the production process as a function of the oxidizing level of the gas which is in contact with the melts and of the remaining time in the ladle. Regarding crystallinity of slag, it has been found that it strongly depends on its composition and formation rate. All the information obtained from the study of slag formed before pouring process has been then used for estimating the origin of the slag inclusions commonly found in manufactured cast parts. Regarding the second part of this research, about the formation of contraction defects in spheroidal graphite cast iron parts, a test part was used to obtain contraction defects using different process parameters, the different defects obtained in each case have been then analyzed by means of metallographic techniques and FE-SEM and their characteristics and size correlated to the selected variables. It has been found that carbon equivalent shows the strongest effect on shrinkage incidence. A discussion about the features found in the internal surfaces of the different closed defects is done and possible explanations for each case are also described. It has been found that hypereutectic test parts show smaller defects than the corresponding hypoeutectic ones. Additionally, inoculation also reduces the size of shrinkage porosities. These results are related to the different graphite expansion levels during solidification. Carbon equivalent content has shown a more potent effect on shrinkage size minimization than inoculation. Inoculant addition exhibited a very small influence on defect size in those alloys with the highest carbon content. Inoculation of both hypoeutectic and hypereutectic test parts avoided the formation of microshrinkage, while pipe defects and caved surfaces were not detected only when additionally, increasing carbon equivalent content. Macroporosities appear in all test parts though their size decreases when increasing carbon equivalent and/or when adding inoculant. Only macroporosities were detected in the hypereutectic inoculated test parts which show smooth but irregular internal surfaces with a continuous graphite layer related to the hypereutectic composition that promotes high carbon contents in the last solidifying liquid. A statistical study using Pearson method was used to obtain an equation in order to predict the contraction defects size before pouring. The correlation was not the expected because of the non-lineal behavior of the different variables selected. To solve the non-lineal correlation problem, multivariable analysis with Bayesian networks and decision tree was used. Finally, a 90% successfully predictive method was obtained to prevent the production of defective parts.

Behovet av att adressera klimatförändringar och motverka utsläppen av CO2 i kombination med höga oljepriser har resulterat i ett stort intresse för eldrivna fordon. Elfordon drivs vanligen av litium-jonbatterier, vilka består av bland annat grafit och kobolt, som utgör två av huvudkomponenterna i batteriet. En av frågorna som ofta dyker upp är hur bra elbilar egentligen är ur ett hållbarhetsperspektiv. Ett stort fokus verkar ligga på att förbättra elfordons- batterierna ur klimat- och miljösynpunkt. Men för att besvara om det är hållbart krävs även att den sociala aspekten adresseras då den, tillsammans med den miljömässiga och ekonomiska aspekten, utgör pelarna inom konceptet hållbarhet. I detta arbete har en systematisk litteraturgenomgång genomförts för att redogöra de sociala konsekvenserna relaterade till brytningen av grafit och kobolt. Intervjuer har även utförts med aktörer som är involverade i leverantörskedjan för elfordonsbatterier, för att skapa en förståelse för branschens medvetenhet samt vilka åtaganden som vidtas för att motverka riskerna. Mineralerna och metallerna som används vid tillverkningen av litium-jonbatterier bryts i vissa fall i regioner med politisk oro, eller i områden där mänskliga rättigheter åsidosätts i gruvprojekt. Det blir därför av stor vikt att företag som på något sätt hanterar elfordonsbatterier också beaktar de sociala riskerna redan tidigt i leverantörskedjan – något som i dagsläget brister.

This diploma thesis deals with the issue of lithium-ion accumulators. The thesis focuses on the negative electrode of lithium-ion accumulators made of natural graphite. The first part of this thesis points to the issue of electrochemical cells. In the theoretical part the thesis deals with the SEI layer, advantages, disadvantages, characteristics, operating principle and the use of lithium-ion accumulators. The practical part focuses on the electrochemical properties of negative electrode, especially the determination of the diffusion coefficient. Thesis also deals with electrochemical impedance spectroscopy (EIS) and its use in determining the equivalent replacement circuit and calculating the diffusion coefficient.

The diploma thesis deals with the issue of electrochemical cells and deals in detail with lithium-ion batteries. The thesis describes the history of development of lithium-ion batteries, basic information about lithium and basic types of electrochemical cells. The work is devoted in detail to the description of characteristics and operating principle of lithium-ion batteries with emphasis on the negative electrode and negative electrode materials. Of the negative electrode materials, both the most widely used material graphite and modern materials with a great potential for the future are described. In the measurement methods the work describes methods CV, GCPL and EIS. Great emphasis is placed on the explanation of the principle of the function of electrochemical impedance spectroscopy and its application in measurement of electrochemical properties of materials used in lithium-ion batteries. There is also described the procedure of calculation of diffusion coefficients using the results of electrochemical impedance spectroscopy. In the practical part, two methods are used to calculate the diffusion coefficients of lithium ions into the negative electrode made of expanded flake graphite using the results of a series of electrochemical measurements.

Jordens innandöme är uppdelat i flera olika delar, vilket beror på gravitationen och kemisk differentiering. Skillnaden i tryck, temperatur och kemi mellan jordens skorpa, mantel och kärna är en förklaring till varför mineral ändrar karaktär längre ner i jorden. Djupare ner i jorden ökar trycket, men också temperaturen. Ökat tryck gör att atomerna packas tätare, medan ökad temperatur å andra sidan gör att mineralen expanderar. Detta är en av anledningarna till varför det är så svårt att bestämma stabilitetsområden för mineral, det vill säga vid vilka tryck och temperaturer de är stabila. En annan anledning till att det är svårt att ta reda på hur det ser ut inne i jorden är att man inte kan ta prov så väldigt djupt ner. Istället får man förlita sig på experimentella metoder som diamantcellen. Denna uppsats bygger på litteraturstudier av ett antal artiklar som behandlar högtrycksmineral. Syftet är att beskriva vilka mineral som finns i jordens inre, och hur dessa mineral förändras med ökat tryck. De mineral som tas upp är kvarts, olivin, granat, grafit och järn, och deras kristallstrukturer, högtryckspolymorfer och fasomvandlingar förklaras. Med ökat tryck går mineral oftast från komplicerade och relativt öppna strukturer till enklare och symmetriska tätpackade strukturer. Med detta följer en betydande minskning av volymen och därmed också en ökning av densiteten. Med ökat djup blir också ofta den kemiska sammansättningen enklare.
Sara Eklöf

This thesis deals with lithiation of negative electrode li-ion batteries. In this thesis is used several electrode materials: carbon, FeCl3, lithiated carbon electrodes and silicon carbide. Reduction of irreversible capacity lithium-ion batteries leads to increased capacity and also we can use new materials as a positive electrode. Thesis deals with the differences in the properties of materials using lithiation and their use in practice

This master’s thesis deals with the modelling of electronic properties of graphite crystal, which are measurable using a spectrometer based on high frequency electron paramagnetic resonance (HFEPR for short) located in laboratories of CEITEC BUT. This is especially the band structure of graphite and its Landau levels. The theoretical part of the thesis describes key effects and connections from quantum mechanics and definitions of important terms from solid state physics, which are used to describe the crystalline structure of graphite and its electronic properties. Furthermore, the project describes the HFEPR spectrometer and its functional principle. In the practical part of the thesis, there are numerical models of the band structure of graphite and of its Landau levels and description of the preparation of a graphite sample for measurement. At the end of the practical part there is the analysis of measurements results, namely the cyclotron resonance and Shubnikov-de Haas oscillations, thanks to which it is possible to determine physical parameters of the sample, such as effective mass of charge carriers and fundamental frequency.

Carbon-encapsulated iron nanoparticles have being researched heavily, since they present advantageous properties over other protective coatings such as polymer or silica. The carbon coating protects the iron core from oxidation, chemical and thermal degradation and hence, magnetic cores present stable magnetic properties when nanoparticles are exhibited in air or other environments. Several studies about carbon-encapsulated magnetic nanoparticles were already reported. However, nanoparticles are obtained rather polydisperse and not very uniform in composition, making very difficult their use for several applications. The aim of this thesis is the production and characterisation of carbon-encapsulated iron nanoparticles showing very narrow size distributions with well-characterised magnetic properties for several applications, in particular, those related to the biomedical field (hyperthermia, drug delivery or as agents contrast in MRI). However, the systematic study of these applications was not the framework of this thesis. The content of this dissertation comprises the design of two arc-discharge plasma (ADP) reactors (a conventional and a modified one); the experimental study of the different reactor parameters involved; the morphological, structural and magnetic characterisation of the obtained nanoparticles; the comprehension of the mechanisms involve in the formation of this kind of nanoparticles in comparison with nanoparticles obtained by other methods; and finally, a first approach to the functionalisation of the nanoparticles for the biomedical applications. This thesis is structured in four parts: Backgrounds (Chapter 1), Nanotools (Chapter 2 and Chapter 3), Results (from Chapter 4 to Chapter 8) and finally, the Conclusions. Chapter 1 - Basis of carbon-encapsulated iron nanoparticles: A general introduction of the nanoparticle properties derived from their nanometric dimensions is presented in this chapter. The state of the art about the formation mechanisms and techniques used for the generation of carbon-encapsulated iron nanoparticles is described. Several applications of this kind of nanoparticles in fields such as biomedicine, electronics or food and environmental, are also presented. Chapter 2 - Characterisation methods: The most common characterisation techniques used to investigate the morphological, composition, structural and magnetic properties are described within this chapter. Details about the equipments and conditions used during this thesis for the characterisation of the nanoparticles are also reported. Chapter 3 - Experimental set-up: In this chapter, the description of two different arc-discharge reactors used during this thesis is presented. A first reactor (the conventional ADP) was developed by following similar experimental setups described in the literature. Second reactor (a modified ADP) was designed to overcome the disadvantages from the first reactor and to obtain high quality nanoparticles (narrower size distribution, uniform composition). Chapter 4 - Preliminary studies from conventional ADP reactor: This chapter presents a design of experiments (DOE) based on the Plackett-Burman design in order to evaluate the reactor parameters that influence the most the final characteristics of the nanoparticles. The study was performed using the conventional ADP reactor and the preliminary results were very useful for the development of next generation of experiments using the second reactor, the modified ADP. Chapter 5 - Generation of nanoparticles by a modified ADP reactor: Morphological and structural properties of the nanoparticles obtained by the modified ADP reactor are presented. The discussion of the effect of the most relevant parameters on the formation of the nanoparticles was reported. Iron core diameters with corresponding size distribution as well as the carbon shell formation obtained under different parameter conditions were investigated. Chapter 6 - Magnetic properties of the nanoparticles: A systematic study of the magnetic properties of the nanoparticles obtained in Chapter 5 is performed. Size-dependent variables such as magnetic moments, coercivity values, blocking temperature and anisotropy energies were presented. Magnetic properties were in agreement with the morphological characteristics of the nanoparticles. Chapter 7 – Thermally induced structural evolution of the nanoparticles: The comparison of annealed nanoparticles obtained by mADP and chemical vapour deposition (CVD) method is presented in this chapter. Differences on the morphological, structural and magnetic properties were studied. Structural evolution of nanoparticles during annealing under in-situ TEM observations was investigated. Chapter 8 - First approach to biomedical applications: As a first approach to biomedical applications, the stabilisation of the nanoparticles in aqueous solution by using polyvinyl-alcohol was investigated. Results of the internalisation of the nanoparticles into HeLa cells are presented.
Les nanopartícules magnètiques de ferro recobertes de carboni s’estan investigant en gran mesura, ja que presenten avantatjoses propietats sobre d’altres recobriments protectors del nucli magnètic com els polímers o la sílice. El recobriment de carboni protegeix el nucli de ferro de l’oxidació, la degració química i tèrmica, d’aquesta manera els nuclis presenten propietats magnètiques estables quan les nanopartícules s’exhibeixen en aire o en un altre medi. S’han realitzat diversos estudis sobre aquest tipus de nanopartícules, però aquest tipus de nanopartícules s’obtenen amb gran dispersió de grandàries i poca uniformitat en les seves característiques. És encara un repte en aquest camp la producció de nanopartícules de ferro recobertes de carbon amb propietats morfològiques i estructurals, així com l’estudi sistemàtic de les seves propietats magnètiques. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquesta tesi es centra en la producció i caracterització de nanopartícules superparamagnètiques de ferro recobertes de carboni amb estreta distribució de mides i amb propietats magnètiques ben caracteritzades per diverses aplicacions, en particular, les relacionades amb el camp de la biomedicina. No obstant això, l’estudi sistemàtic d’aquestes aplicacions es troba fora del marc d’aquesta tesi. El contingut s’estructura en quatre parts: • La primera part d’introducció conté els aspectos bàsics sobre aquest tipus de nanopartícules, així com les propietats derivades de la seva mida nanomètrica, les tecnologies que s’utilitzen per generar aquest tipus de nanopartícules, una explicació sobre els possibles mecanismes responsables de la seva formació i les principals aplicacions d’aquestes nanopartícules. • La segona part descriu les tècniques utilitzades per la seva caracterització que engloben tècniques de microscopia, de difracció de raigs-X, d’espectroscòpia Raman, per la caracterització col•loidal de les nanopartícules fins la seva caracterització magnètica. També inclou la descripció detallada dels equips basats en la descàrrega d’arc utilitzats per la seva producció. El primer equip es va dissenyar seguint les característiques d’un reactor convencional (conventional ADP reactor). El segon equip basat en la mateixa tecnologia de descàrrega d’arc, però modificat (mADP reactor) i dissenyat especialment amb l’objectiu de millorar les característiques del producte final. • La tercera part exposa els resultats obtinguts durant aquesta tesi. L’estudi previ del reactor convencional basat en un disseny d’experiments de Plackett-Burman per avaluar l’efecte dels diferents paràmetres del reactor en la grandària dels nuclis de ferro. A partir d’aquest estudi, es va realitzar un estudi més específic en el nou reactor modificat on es van estudiar l’efecte del corrent d’arc utilizat, la velocitat del flux d’heli i el contigut de ferrocè com a matèria prima del ferro. Després es va realitzar l’estudi sistemàtic de les seves propietats magnètiques observant la dependència d’aquestes propietats amb la grandària dels nuclis de ferro. A continuació, es va presentar la comparació d’aquestes nanopartícules amb d’altres obtingudes mitjantçant el mètode de dipòsit químic en fase vapor (CVD). A partir d’aquesta comparació es va estudiar l’evolució estructural d’aquestes nanopartícules sotmetes a un tractament tèrmic en observació in-situ d’un microscopi de transmissió electrònica. Finalment, es va presentar un primer estudi de les propietats col•loidals en suspensió d’aquestes nanopartícules recobertes amb un polímer d’alcohol de polivinil (PVA). Es presenta un primer estudi de l’internalització d’aquestes nanopartícules en cèl•lules tumorals HeLa. • Per acabar es presenten les conclusions i l’apèndix que conté informació sobre les mostres produïdes i un llistat de publicacions, congressos, patents resultants d’aquest treball.

Diplomová práce se zabývá problematikou volby grafitového materiálu využívaného pro výrobu nástrojových elektrod při elektroerozivní obrábění. Práce je rozdělena do třech částí. Teoretická rešerše nekonvenční technologie elektroerozivního obrábění vypracovaná dle uvedených zdrojů se nachází v první části práce. Dále je v práci proveden cenový průzkum EDM grafitových materiálů nabízených v České republice a na Slovensku. Čtyři odlišné stupně kvality grafitu (od stávajícího dodavatele firmy GAMARTIS TRADE s.r.o.) a jeden měděný materiál byly podrobeny experimentu, jehož účelem bylo zjištění závislosti mezi kvalitou grafitového materiálu (cena) a přesností vyhloubené kavity, opotřebením nástrojové elektrody, časem obrábění nebo také drsností povrchu.

Die Graphenwissennschaft vervendet man bei praktischem Bedarf in mehreren Gebieten der Wissenschaft (zum Beispiel: in der Chemie, in der Biologie, in der in der Psychologie, in der Informatik). Die Graphen vereinfachen viele kompliezierte Schemen, Probleme. Die Graphentheorie wird in der Schulmathematik bei der Kombinationslehre (die Baumgraphe, doppel Graph) benutzt. In der Diplomarbeit werden wichtige Arte und Eigenschaften der Gfaph verallgemeinert. Es wurde bewiesen: 1. Jeder vollständige Graph besitzt Verbindungen und der Graph ist gleichmäβig mit dem Grad r=p-1. 2. Jedem (p,q)-Graph und beliebigem v gehört der Menge V regelgerechte Ungleichheit 0≤deg v ≤p-1. 3. Wenn p≠8, dann G – kanten Graph Kp dann: 1) G hat Scheitel; 2) G – regelgerecht Graph mit Grad 2(p-2). 4. Jeden Naturzahlen m,n und vollständigem doppel Graph Km,n ist solche Gleichheit Km,n = regelgerecht. 5. Wenn m≠4 und n≠4, dann ist vollständiger doppel Graph Km,n kanten Graph L(Km,n): 1) hat Scheitel; 2) ist regelgerecht Graph mit Grad r=m+n-2.

This work deals with carbon materials and using them in electrochemical energy sources. Object of this work was to prepare carbon materials and investigate their electrical properties. The theoretical part objects of the carbon materials, their properties, application in electrochemical energy sources and measurement methods used in experimental part. Experimental part describes the preparation of the electrodes with various carbon materials and summarizes the results of measurements.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:22:28Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2013-06-26Bitstream added on 2014-06-13T20:28:55Z : No. of bitstreams: 1 boemer_of_me_ia.pdf: 2657389 bytes, checksum: 4b9ac62e237b7a8e0456e688ab83bfa9 (MD5)
A presente dissertação apresenta uma proposta de pesquisa no campo da linguagem da nova geração de Graffiti de rua em São Paulo, provindos da tradição nova-iorquina e inspirados no movimento cultural hip-hop. Aborda questões de sua estética, sua utopia, e relação aos sistemas a ele relacionados, seus conflitos de um lado com a lei e de outro com o mercado de arte - que determinam diferentes perfis de produção. O autor, imbuído de preceitos adquiridos em sua trajetória como artista de rua interventor, parte de um breve estudo histórico do período inicial do Graffiti em Nova York, como antecedente que esclarece as intervenções atuais, incluindo também a produção desses grafiteiros (entre eles o próprio artistapesquisador) que hoje integram o mercado de arte (reivindicação paradoxal desses artistas), tendo como base suas produções anteriores e posteriores ao ingresso nos meios expositivos institucionais bem como no campo da pesquisa disciplinada na arte do Graffiti
This paper presents a research proposal in the field of language of the new generation of Graffiti street in Sao Paulo, the tradition stemmed New York and inspired by the hip-hop cultural movement. Addresses issues of his aesthetics, his utopia, and compared with the systems related to it, its conflicts of law with one hand and another with the art market - which determine different production profiles. The author, imbued with principles acquired in his career as a street artist intervenor, part of a brief historical background of the initial period of Graffiti in New York, and a precedent that clarifies the current interventions, including also the production of these graffiti artists (including himself artist-researcher) which today are part of the art market (paradoxical claim these artists), based on their previous productions and after admission in the media as well as institutional exhibition in research disciplined in the art of Graffiti

Orientador: Agnus Valente
Banca: Arthur Hunold Lara
Banca: Sergio Mauro Romagnolo
Resumo: A presente dissertação apresenta uma proposta de pesquisa no campo da linguagem da nova geração de Graffiti de rua em São Paulo, provindos da tradição nova-iorquina e inspirados no movimento cultural hip-hop. Aborda questões de sua estética, sua utopia, e relação aos sistemas a ele relacionados, seus conflitos de um lado com a lei e de outro com o mercado de arte - que determinam diferentes perfis de produção. O autor, imbuído de preceitos adquiridos em sua trajetória como artista de rua interventor, parte de um breve estudo histórico do período inicial do Graffiti em Nova York, como antecedente que esclarece as intervenções atuais, incluindo também a produção desses grafiteiros (entre eles o próprio artistapesquisador) que hoje integram o mercado de arte (reivindicação paradoxal desses artistas), tendo como base suas produções anteriores e posteriores ao ingresso nos meios expositivos institucionais bem como no campo da pesquisa disciplinada na arte do Graffiti
Abstract: This paper presents a research proposal in the field of language of the new generation of Graffiti street in Sao Paulo, the tradition stemmed New York and inspired by the hip-hop cultural movement. Addresses issues of his aesthetics, his utopia, and compared with the systems related to it, its conflicts of law with one hand and another with the art market - which determine different production profiles. The author, imbued with principles acquired in his career as a street artist intervenor, part of a brief historical background of the initial period of Graffiti in New York, and a precedent that clarifies the current interventions, including also the production of these graffiti artists (including himself artist-researcher) which today are part of the art market (paradoxical claim these artists), based on their previous productions and after admission in the media as well as institutional exhibition in research disciplined in the art of Graffiti
Mestre

Made available in DSpace on 2016-08-26T15:19:06Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_7346_Sérgio R S Michalovzkey_Dissertação.pdf: 23182779 bytes, checksum: 31538b17c2428625fbbc06554fa44a3d (MD5) Previous issue date: 2013-11-29
Esta pesquisa tem como tema central o grafite como uma das possíveis expressões urbanas na cidade de Vila Velha, região metropolitana de Vitória, no estado do Espírito Santo. A fim de entendê-lo na contemporaneidade, foi necessária breve abordagem histórica assim como o levantamento de teorias sobre o planejamento arquitetônico-urbanístico. Tais elementos auxiliaram no trânsito por conceitos - mundiais -, até aportar, por fim, na cidade de Vila Velha. Além disso, a busca histórica a partir da década de 1960 ilustra os dois principais polos do grafite: Europa, maio de 1968 e Estados Unidos e, em especial, sua incorporação como um dos tripés de sustentação do movimento Hip-Hop. Têm-se também a visualização de como este fenômeno global se reproduz no Brasil e especificamente em Vila Velha. O apoio em referências bibliográficas; teses; dissertações; sites e em caráter complementar - porém não de menor importância, entrevistas e conversas por e-mails realizadas com seus praticantes; em especial o grafiteiro Bertz, é relevante para o entendimento das ações dos grafiteiros e pichadores. O estudo reconhece-as e ilustra a amplitude da difusão da estética inerente ao grafite e à pichação, em ambientes e mídias diversos, com destaque para seu caráter transgressor e ao mesmo tempo elabora um de seus paradoxos: a realimentação do sistema de bens de consumo cultural que ora nega, ora viabiliza sua existência.

The dissertation thesis deals with investigation of electrode materials for Lithium-ion batteries. The main aim of investigation was focused to materials for negative electrode of Litihum-ion batteries. These negative electrode materials operate on intercalation principle. Object of interest are carbonaceous materials, especially their graphite forms. Graphite plays host role in lithium ion – graphite interactions that provides LiC6 compound. As a result of that investigation can be considered improving of graphite materials from stability, irreversible capacity and other parameters points of view. This kind of investigation takes an important part in field of elementary investigation work engaged to the next generation of Lithium-ion batteries. The work also describes the fire safety issue of Lithium-ion batteries along with compatibility of negative electrode materials and aprotic electrolytes.

Los (bio)materiales compuestos conductores ((bio)compósitos) han sido en los últimos años, una interesante alternativa en el desarrollo de (bio)sensores amperométricos debido especialmente, a su capacidad de integrar varios materiales de diferente naturaleza, y formar un nuevo material con propiedades físicas, mecánicas y eléctricas muy distintas a los materiales originales que lo constituyen. Los (bio)sensores desarrollados con estos materiales presentan diferentes ventajas analíticas respecto a los conductores puros, que les proporcionan un alto valor añadido como por ejemplo, versatilidad, durabilidad, facilidad de regeneración superficial y de integración, funcionalidad como reservorio de material biológico, etc. Las propiedades eléctricas de los (bio)compósitos y, por tanto, su aplicabilidad analítica, están drásticamente influenciadas por la naturaleza de las partículas conductoras que lo forman, así como, de la cantidad y distribución espacial de las mismas en la matriz del (bio)compósito. Una de las características electroquímicas más importantes que poseen estos materiales, es la similitud en su comportamiento electroquímico respecto a (bio)sensores desarrollados con haces de microelectrodos. La presencia de áreas conductoras separadas por áreas no conductoras en la superficie del electrodo, mimetiza la distribución más o menos ordenada de microelectrodos separados entre sí por un aislante eléctrico. Las características de respuesta de los haces de microelectrodos dependen fundamentalmente, de las dimensiones y separación entre sí de los microelectrodos. De manera, que una apropiada optimización de la separación de las partículas conductoras y de su distribución interna en los (bio)compósitos desarrollados permitiría mejorar la eficacia analítica de los (bio)sensores basados en (bio)compósitos. En el trabajo de investigación presentado en esta tesis, se han implementado un conjunto de técnicas instrumentales que, aplicadas de forma estratégica y sistemática, han permitido la caracterización y optimización de la composición de (bio)materiales compuestos basados en grafito y resina epoxy (Epotek H77), permitiendo el desarrollo de (bio)sensores amperométricos más eficaces. Se ha mejorado la estabilidad y reproducibilidad de la señal, y se ha disminuido los límites de detección de forma significativa aumentando la relación señal/ruido. En primer lugar, se ha caracterizado el material compuesto de partida en función de la composición de grafito-resina presente en el mismo. Se han utilizado diferentes técnicas de caracterización que permiten obtener información de las propiedades eléctricas, electroquímicas y morfológicas del material. Se han construido electrodos compósitos de diferentes composiciones y se han caracterizando usando las técnicas de espectroscopia electroquímica de impedancias, voltamperometría cíclica, microscopia de fuerza atómica con punta conductora, microscopia electrónica de barrido, microscopia láser confocal y amperometría hidrodinámica. La utilización de estas técnicas ha permitido estudiar, el efecto que la incorporación de un tercer elemento de carácter biológico, en el material compuesto, tiene sobre la distribución espacial de las partículas conductoras que forman el biocompósito. La eficacia de estas técnicas ha quedado demostrada en la optimización de la composición (16%-17%) de un biosensor de glucosa modelo, donde la eficacia de la respuesta analítica ha sido superior a los biosensores con un contenido de grafito estándar (20%). Los nuevos criterios de optimización, han sido aplicados a biosensores basados en (bio/inmuno)compósitos, que presentan un interés relevante en aplicaciones analíticas. La respuesta analítica de los nuevos biosensores optimizados, se ha comparado con biosensores basados en el mismo tipo de (bio/inmuno)compósito que contienen un 20% de grafito, y que pueden encontrarse en la bibliografía. Concretamente, se han estudiado un biosensor de acetilcolinesterasa, aplicado a la determinación de pesticidas por inhibición enzimática, y un inmunosensor de inmunoglobulina G aplicado a la determinación indirecta de un antígeno, mediante la detección del correspondiente anticuerpo marcado. En los dos casos, se han obtenido mejoras significativas en la respuesta analítica después de la optimización de la composición del (bio/inmuno)compósito.
The conducting (bio)composites have been in the last years an interesting alternative in the development of amperometric (bio)sensors due to their great capability of integrating different kind of materials and due to the creation of a new material with different physical, mechanical and electrical properties from the originals compounds. The developed (bio)sensors with these materials present different analytical advantages regarding to a pure conductive material, for example, versatility, durability, easy surface regeneration and integration, functionality as a biological material reservoir, etc. The electrical properties of the biocomposites and, therefore, their analytical applicability are directly influenced by the conducting particles nature and the amount and spatial distribution of them inside the biocomposite. One of the most important electrochemical properties of these materials is the similarity of their electrochemical behaviour regarding to a microelectrode array. The presence of conducting areas separated by non-conducting areas on the electrode surface simulates imitate more or less an orderly distribution of microelectrodes separated by an electric insulated. The response characteristics of a microelectrode array depend on the dimensions and the separation between the microelectrodes. So, an appropriate optimization of the distance between the conducting particles and their inner distribution of the developed (bio)sensors will allow improving the analytical efficiency of (bio)sensors based on (bio)composites. In the work presented in this thesis, it has been implemented a group of instrumental techniques that, systematically applied, have allowed the characterization and optimization of (bio)composite materials composition based on graphite and epoxy resin (Epotek H77) and the development of a more efficient amperometric (bio)sensors. This efficiency has become in an improvement of the stability and signal reproducibility and, specially, an increase of the signal-to-noise ratio which has allowed decreasing the detection limits. Firstly, it has been characterized the initial composite material as function of the graphite-resin composition present on it. It has been used different characterization techniques that allow obtaining information about the electric, electrochemical and morphological properties of the material. It has been constructed composite electrodes with different compositions and it has been characterized using electrochemical impedance spectroscopy, cyclic voltammetry, current sensing atomic force microscopy, scanning electronic microscopy, confocal microscopy and hydrodynamic amperometry techniques. The use of these techniques has allowed studying the effect of incorporating a third biological compound on the composite material has on the spatial distribution of the conducting particles of the composite. The efficiency of these techniques has been demonstrated in the composition optimization (16%-17%) of a glucose model biosensor, where the analytical response efficiency is higher compared to biosensors with the standard graphite proportion (20%). The new optimization criteria have been applied to composite electrodes based on alternative biological compounds, and the analytical response of the optimized compositions was compared to the one obtained from biosensors with the standard graphite proportions (20%), reported on the literature. Concretely, it has been studied a biosensor with acetylcholinesterase, applied to pesticide determination by means of enzymatic inhibition, and an immunosensor of immunoglobulin G applied to the indirect determination of an antigen by means of the detection of their corresponding labeled antibody. In both cases, it has been obtained an improvement of the analytical response after the composition optimization of (bio/immune)composite.

This thesis deals with a study of lithium-ion batteries. It is focused into negative electrode materials and electrolytes. In this thesis is presented synthesis, electrochemical properties, possibilities to improving negative electrode materials as LTO (Lithium Titanate Oxid) and graphite. These electrode materials were investigated with respect to their compatibility at electrolytes with carbonate solvents, Sulfolane and DMF (DiMethylFormamide) in detail. The main aim of this thesis is to characterize electrode materials and electrolyte properties depending on wide range of temperatures and their comparison for the purpose of achievement of the best solution. The thesis is divided into two main parts. The theoretical part of thesis describes composition, process of synthesis and analysis of lithium-ion cell. Practical part contains measuring and evaluating of charge-discharge and irreversible capacity characteristics related to variety of environmental temperatures.

This diploma thesis deals with lithium-ion batteries. It is focused on negative electrode on grafit based. The goal of this thesis is to show the problematics of lithium-ion batteries together with possibilities for improvement of their basic parametres as capacity and current elektricity loadability. The first part is focused on the description of functionality of lithiumion battery. The second part is practical and it is focused on production of negative electrodes from natural graphite 280H which has different thickness and compression pressure. The third part describes preparation of negative electrodes from natural graphite 280H and also includes results of measurement. In the last part are different types of negative electrodes from natural graphite 280H compared and evaluated including the determination of conclusions. This comparison and evaluation based on obtained data.

Orientador: Marta Luiza Strambi
Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Artes
Made available in DSpace on 2018-08-26T12:07:29Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Oliveira_LiaFernandaRamosde_M.pdf: 7604188 bytes, checksum: 1669d97c1309019ac9df7ac4270be032 (MD5) Previous issue date: 2014
Resumo: Esta dissertação, "Parábolas e Fabulações: uma Investigação em arte", estabelece uma relação entre obras de minha autoria - o que inclui desenhos, pinturas e grafites - e as análises desta mesma produção feitas através de uma pesquisa que contempla os referenciais teóricos aos quais ela se relaciona, implicando ainda num diálogo circunstanciado com a história da arte. O trabalho processa-se por meio de textos que abordam aspectos correlatos à Arte Lowbrow, numa hibridização desse movimento. Trata-se de uma estética atual, proveniente da arte urbana underground, que problematiza poéticas advindas do campo da arte contemporânea, como a cultura dos remakes e a Pattern Painting, com distintas modalidades; assim como pode absorver movimentos anteriores, estabelecendo relações com a contracultura e a cultura popular
Abstract: This thesis: "Parables and fabulations: An Investigation into art" is a relationship between my art production - which includes drawings, paintings and graffiti - and the analysis of this works, through a survey which includes its theoretical frameworks, implying in a dialog based on the history of art. This work goes through texts that connects themselves to aspects correlated to the Lowbrow Art, in an hybridization of this movement. It is a current aesthetic, from the underground urban art, which discusses poetics coming from the field of contemporary art, as the remake and Pattern Painting culture, with different modes; and can also absorb previous movements, establishing relationships with the counterculture and popular culture
Mestrado
Artes Visuais
Mestra em Artes Visuais

Tiivistelmä. Tutkielman aihe, Cayley-graafit, perustuu brittiläisen matemaatikon Arthur Cayleyn mukaan nimettyyn lauseeseen, jonka perusteella jokainen äärellisesti generoitu ryhmä voidaan esittää graafin symmetriaryhmän avulla. Kyseinen lause on laajennus hieman tunnetummasta Cayleyn lauseesta, jonka mukaan jokainen ryhmä on isomorfinen jonkin symmetrisen ryhmän aliryhmän eli permutaatioryhmän kanssa. Cayley-graafeja hyödynnetään ryhmien abstraktien rakenteiden havainnollistamisessa. Jotta kyseiset tulokset voidaan todistaa, täytyy tutkielmassa perehtyä useisiin ryhmäteorian ja geometrisen ryhmäteorian osa-alueisiin. Ryhmäteorian osalta tärkeimpiä ovat erityisesti ryhmähomomorfismeihin liittyvät teoriat, joita tutkielmassa käsitellään suhteellisen laajasti. Tämän lisäksi työssä käsitellään erittäin paljon joukkojen permutaatioista koostuvia symmetrisiä ryhmiä sekä matemaattisten objektien symmetrioista koostuvia symmetriaryhmiä. Cayleyn lauseiden ohella työn merkittävimpiä tuloksia ovat ryhmävaikutus sekä ryhmien generointi. Molemmat edellä mainituista ovat erittäin merkittävässä roolissa työn päätuloksen kannalta, sillä esimerkiksi ryhmän generaattorijoukkoa tarvitaan, kun ryhmälle halutaan määrittää sen Cayley-graafi. Ryhmävaikutukseen perehtyessä tutustutaan myös pisteen stabiloijaan sekä rataan. Kokonaisuudessaan voisi todeta, että aihepiiri yhdistää hienosti todistuksissa vaadittavaa teoreettisuutta sekä esimerkeissä tarvittavaa geometristä hahmotuskykyä.

O uso da paisagem para comunicar-se é uma prática humana que antecede o surgimento das civilizações. Os vestígios produzidos, desde épocas pré-históricas até a contemporaneidade, têm fornecido às Ciências a possibilidade de compreender a experiência do mundo por indivíduos e grupos que deixam seus sinais em áreas remotas ou superpovoadas. Este estudo aborda, historicamente, a apropriação das paisagens urbanas contemporâneas por duas formas de manifestação que, no Brasil, contrariam as interdições legais e põem em crise as noções de propriedade, direito à expressão e à livre comunicação, além de manter em discussão uma proposta de redefinição dos valores da Arte: a pichação e o grafite.
The use of landscape for communication is a human practice that precedes the emergence of civilizations. The signs produced, since prehistoric period up to the contemporary era, provide to Sciences the possibility of understanding the experience of the world by individuals and groups that leave their signs in remote or overpopulated areas. This study adresses, historically, the seizure of the contemporary urban landscapes for two by two ways of artistic manifestation which, in Brazil, contradict legal interdictions and lead to put in crisis the sense of property, right to expression and free communication, besides keeping in discussion a redefinition of the Art values: pichação and grafite.

De caráter político, feminista e autobiográfico, a ideia que conduz esta dissertação é a abordagem do percurso traçado desde a minha infância, passando pela relação problemática com minha mãe, pelas experiências com a pichação, pelo redescobrimento no graffiti, até chegar à produção artística atual, compondo, desta forma, a persona Anarkia Boladona. O processo de pesquisa foi ordenado por visitas, criadas ao acaso, por cidades do globo, onde as diferenças culturais chocam-se de forma a me fazer compreender quem sou, o porquê desta minha construção e como ela se reflete em meu processo artístico. São oito anos completos de graffiti, treze de pichação, quinze como professora e vinte dois de desenho, mas uma vida toda pensando e produzindo arte
This dissertation is driven by political, feminist, and autobiographical ideas. It proposes to address the path I followed since childhood beginning with my problematic relationship with my mother, experimentation with graffiti, and rediscovering graffiti, to my current work as an artist, thus forming the persona Anarkia Boladona. The research process was developed at random by visiting cities around the globe where cultural differences collide in order to understand who I am, why I built this, and how it is reflected in my artistic process. Eight years of graffiti, thirteen years of pichação, fifteen years as a professor, and twenty-two as a drawing teacher, but truly a lifetime of thinking about and producing art

Este estudo problematiza práticas culturais de tribos de jovens grafiteiros e pichadores em espaços urbanos de Porto Alegre – RS, entre os anos de 2008 e 2009. Tem como referencial teórico o campo dos Estudos Culturais, da Cultura Visual e busca ferramentas metodológicas da etnografia pós-moderna. O corpus da pesquisa foi construído a partir de fotografias, filmagens, diários de campo, entrevistas e conversas que possibilitaram a construção dos eixos analíticos. O primeiro eixo – Assinaturas rascunhadas num blackbook: esboçando modos de (vi)ver – destacou o uso de cadernos escolares, blocos de desenho e agendas para a realização de esboços iniciais, os quais atuam tanto como espaços para ‗treinamento‘ de letras utilizadas no graffiti como elemento de socialização para a participação em grupos afins. O segundo eixo – Linhas, curvas, cores, poesias e 'kaos': demarcando formas (dis)formes – priorizou as interações dos graffiti e das pichações nos espaços urbanos, atribuindo a tais práticas culturais a localização dos múltiplos interstícios presentes na metrópole. Ao demarcarem territórios, os grafiteiros e pichadores promovem outros mapeamentos urbanos em que o corpo orgânico dos jovens sujeitos e o corpo de concreto da cidade se fundem numa espécie de ‗pele urbana‘. O último movimento analítico – Na fluidez da contemporaneidade: a produção de outras pedagogias – inferiu que, se por um lado, os graffiti e as pichações produzem outras pedagogias que rompem com conceitos formais de educação, por outro, observa-se que suas presenças e usos em espaços institucionais (como escolas, museus e galerias de arte) apontam para uma ‗pedagogização‘ dessas práticas culturais. À guisa de conclusão, compreende-se que, a partir dessas práticas constituídas em meio a uma urbanidade contemporânea, grafiteiros e pichadores atuam em redes sociais móveis, plurais e abertas, reforçando suas condições de ser e estar jovem em contextos contemporâneos. A característica transgressora e ilegal de tais práticas culturais também permitiu uma aproximação às formas plurais de resistências que são manifestadas nos cotidianos juvenis urbanos.
This study discusses cultural practices of youth tribes of grafitters and street writers in urban areas of Porto Alegre – RS through the years of 2008 and 2009. The theoretical support of this thesis is found in the field of Cultural Studies and Visual Cultures. Methodologicaly it uses the theoretical contributions of Postmodern Ethnographic Studies.The empirical corpus of the research was built from photographs, films, field notes, interviews and conversations that enabled the construction of analytical categories related. The first main pivot – Subscriptions drafted at a blackbook: outlining ways of live/view – highlights the use of school notebooks, sketch pads and agendas for the completion of initial sketches, which can be taken both as spaces for 'training' letters used in graffiti and as element of socialization for participation in that kind of youth groups. The second main pivot - Lines, curves, colors, poetry and 'kaos': delimiting forms distorted – prioritizes the interactions of graffiti and street writings in urban spaces, assigning to such cultural practices the location of the multiple interstices present in the metropolis. To demarcate territories, graffiti artists and taggers promote other urban maps through which the organic body of the young subjects and the body of concrete of the city merge into a kind of 'urban skin'. The final analytic pivot – In the fluidity of contemporaneity: the production of other pedagogies – inferred that if, on one hand, the graffiti and the street writings produce other pedagogies that break with formal concepts of education, on the other hand, it is observed that their presences and practices in institutional spaces (such as schools, museums and art galleries) show a 'pedagogization' of these cultural practices. By way of conclusion it is understood that from such practices constituted in the midst of a contemporary urbanity, grafitters and street writers operate in mobile social networks, pluralist and open, strengthening their positions to be young in contemporary contexts. The illegal and transgressive characteristics of such cultural practices also allowed to approach to the plural forms of resistance that are expressed in the urban youth quotidian.

The diploma thesis is focused on the dependence of heat storage on thermal conductivity, which is characterized by the thermal conductivity coefficient. Two basic materials were chosen for the measurements – universal plaster mixture and gypsum plaster. The thermal conductivity of the materials was increased by adding milled graphite powder, which conducts the heat very well. The taken samples were then examined for differences in the behaviour in the non-stationary thermal field and thermal-technical parameters – the specific heat capacity and the thermal conductivity coefficient – were determined.

The thesis deals with a study of the various carbon materials for negative electrode of lithium ion accumulators. The object of the work is to gain the most knowledge about these materials and to project their possible improvements. In the first part of the work is described the latest knowledge about carbon materials and their application. In the following parts of the work is handled about manufacture,optimization of composition of electrode and the choice of carbon material for liquid and gel electrolyte.

Para compreender a inserção de jovens grafiteiros no mercado de trabalho e o processo de construção de suas identidades estéticas e profissionais, investigaram-se os desdobramentos e os novos contornos que eles estão criando para suas inserções no mercado trabalho e divulgação de sua arte. O graffiti passa a ter novas configurações e novos sentidos no âmbito do trabalho, denominado aqui de pós-graffiti. Inicialmente, apresenta-se o contexto histórico do graffiti, suas questões em relação à política e estética, bem como discussões e interpretações em torno do graffiti. Em seguida, analisam-se as questões envolvendo o mundo do trabalho e como este impacta na cultura do graffiti e no perfil dos grafiteiros. Depois, contextualiza-se o pós-graffiti, um produto híbrido, de novas formações sociais e de novas identificações midiatizadas, constituindo-se como um caminho profissional aos grafiteiros. Quais estratégias são utilizadas para inserção e manutenção dos grafiteiros no mercado de trabalho no âmbito do pós-graffiti? Como se dá o processo de construções estéticas e identitárias dos grafiteiros pesquisados? Estas questões são objeto de discussão para que se viabilize a compreensão do processo de transição das identidades estéticas e profissionais de jovens grafiteiros em relação ao mercado de trabalho no âmbito da economia criativa.
To understand the insertion of young graffiti artists in the labor market and the process of construction of their aesthetic and professional identities, were investigated the unfolding and new contours that they are creating for their insertions in the labor market and for the dissemination of their artwork. Graffiti gains new configurations and new meanings in the work context, called here post-graffiti. Initially, is presented the historical context of the graffiti, as well as its issues in relation to politics and aesthetics and the discussions and interpretations around graffiti. Next, are analyzed the issues involving the world of work and how it influences the culture of graffiti and the profile of graffiti artists. Then, post-graffiti is contextualized, being a hybrid product, originated from new social formations and from the dissemination of new identifications, thus being a professional path for graffiti artists. What strategies are used for the insertion and the maintenance of graffiti artists in the post-graffiti labor market? How does the process of constructing the aesthetics and identities of the graffiti artists surveyed take place? These issues are the subject of discussion in order to facilitate the understanding of the process of transition from the aesthetic and professional identities of young graffiti artists in relation to the labor market in the framework of the creative economy.

Orientador: Maria Isabel Felisberti
Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Química
Made available in DSpace on 2018-09-27T12:42:23Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Nogueira_HeltonPereira_M.pdf: 2762504 bytes, checksum: 2a6c093233b2870f10da6a8408841655 (MD5) Previous issue date: 2012
Resumo: As cargas de carbono, tais como grafite, nanotubos de carbono, fulerenos e mais recentemente o grafite tem atraído a atenção de inúmeros pesquisadores, que buscam formas de aproveitar suas excepcionais propriedades elétricas no desenvolvimento de compósitos com potenciais aplicações nas áreas de sensores eletroquímicos, células solares, barreira eletromagnética entre outras. Neste trabalho teve-se como objetivo o desenvolvimento de compósitos baseados em poli(estireno-co-butadieno-co-estireno) ¿ SBS e as cargas de carbono, grafite e grafite. Para tanto, o grafite foi obtido pela oxidação do grafite empregando-se a metodologia de Hummers, seguida de redução por hidrazina. Os compósitos de grafite e "grafite¿ foram preparados por mistura mecânica e por casting de soluções em diferentes solventes na faixa de composição de 0,5 a 10 % em massa de carga. O processamento mecânico resultou em compósitos que apresentaram comportamento mecânico dependente do tipo e quantidade de carga. Porém, esses compósitos apresentaram-se como isolantes elétricos devido a não formação de uma rede de percolação. A matriz de SBS nos compósitos obtidos por casting apresentou morfologia dependente do solvente empregado, o que se deve aos parâmetros de solubilidade dos solventes e dos blocos de poliestireno e polibutadieno do SBS, e a dispersão da carga pela matriz foi mais uniforme do que no caso de compósitos preparados por mistura mecânica, promovendo uma melhora nas propriedades mecânicas e conferindo propriedades de condução elétrica
Abstract: Carbon fillers such as graphite, carbon nanotubes, fullerenes and currently graphene have attracted the attention of many researchers, due to their exceptional and useful electrical properties for the development of composites with potential applications in electrochemical sensors, solar cells, electromagnetic barrier, and so on. The objective of the herewith work is the development of composites made up of poly(styrene-co-butadiene-co-styrene) ¿ SBS and carbon fillers (graphite or graphene). The graphene was obtained by oxidation of the graphite by the Hummers¿ method, followed by hydrazine¿s reduction. The graphite and graphene - based composites were prepared by melt compounding and by solvent casting using different organic solvents in a composition range of 0,5 to 10% in weight of filler. The results showed that the melt compounding produced composites with mechanical properties dependent on the type and amount of filler. Also, these composites behave as electrical insulators due to the absence of percolation thresholds. The morphology of SBS matrix in the composites obtained by solvent casting is determined by the organic solvent, more specifically by the interaction paramenter of solvent and of the polybutadiene and polystyrene blocks of the SBS. The filler dispersion throughout the matrix in the composites obtained by solvent-casting was more uniform than the dispersion level in the composites obtained by melt compounding. Therefore, the first materials showed higher mechanical performance and electrical conducting
Mestrado
Físico-Química
Mestre em Química

Es un proyecto que quiere aportar al no tan extenso cuerpo teórico del diseño gráfico, el análisis de las imágenes que, en su función de comunicación con el espectador, provocan humor, o cuanto menos, transmiten el ingenio visual con el que fueron pensadas. La práctica irónica, satírica y humorística de la forma gráfica tomo un uso vital en las vanguardias históricas, justificada por una vis humorística de los ismos. Nos hemos detenido en este análisis pormenorizado a través de sus textos y sus manifiestos pero sobretodo, a través de sus imágenes. La estructura del trabajo investiga en primer lugar el concepto de humo para analizarlo en las imágenes procedentes y en los propios productos gráficos de las vanguardias artísticas y definirlas finalmente, como un movimiento manifiestamente humorístico por encima de otros. Este estudio nos ha permitido realizar un recorrido por las obras más relevantes de la Pathosformel del humor vanguardista y sus autores, entre otras, Mayakovsky ulbáetsia, Mayakovsky smeiósia, Mayakovbsky izdeváetsia, de vladimir Mayakovsky, las greguerías de Ramón Gómez de la Serna o el artículo "Humorismo" publicado en Ismos, la Antología del Humor Negro de André Breton, The Blindman's Ball de Beatrice Wood, el manisfiesto "Parole in libertà" de Marinetti, el famoso Bibendum de O'Galop, Tango with cows de Vasily Kamensky, Dlia Gólosa o 4 Déistvia de Mayakovsky y de El Lissitsky respectivamente, la perversión entre la imagen y la palabra de Duchamp, los collages de Heartfield y de Max Ernst, hasta la subversión icónica de Magritte, todas ellas están en el origen del diseño gráfico posmoderno.
Hernández Muñoz, SM. (2011). HUMORISMO Y VANGUARDIA. La representación gráfica del humor [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/14014
Palancia

The thesis deals with the influence of low-flammable electrolytes on negative electrodes. The thesis describes materials used in lithium-ion batteries and functions of individual components. There is also a description of conductometry and electron microscopy, which is used in the practical part, ie during measurement. All findings are summarized at the end of the thesis.

Made available in DSpace on 2014-06-11T19:22:29Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 2011-06-29Bitstream added on 2014-06-13T20:27:36Z : No. of bitstreams: 1 andriani_bc_me_ia.pdf: 2743782 bytes, checksum: fd4bf7871fa96a94c6fc4d66b9ab6746 (MD5)
Universidade Estadual Paulista (UNESP)
A Arte de Rua se tornou uma forte manifestação cultural ao longo dos últimos trinta anos, elaborando uma linguagem própria e se estabelecendo no mercado artístico. Contudo, o reconhecimento deste tipo de prática enquanto arte ainda é paradoxal, pois tange diversos pontos problemáticos nas relações sociais. A intervenção chega aos olhos do espectador sem pedir permissão, insere-se no contexto urbano quase que naturalmente, e em alguns casos chega a se camuflar como se já fosse parte da arquitetura. Seja qual for a sua base estética, a intervenção urbana alcança um vasto espectro de espectadores, mesmo que eles não queiram. O que se pretende nesta dissertação não é catalogar de forma cartesiana os diversos estilos encontrados nas ruas, mas sim refletir acerca desta prática, sobre seu funcionamento, seus desdobramentos, em uma leitura mais densa e tanto quanto possível objetiva
Street Art became a strong cultural manifestation during the last thirty years, creating a personal language and establishing itself into the art market. However, recognizing this practice as an art form is still a paradox. The intervention comes to the viewer's eyes without permission, inserts itself almost naturally into the urban context, and in some cases camouflages as it was already part of the architecture. Whatever the aesthetic bases are, the urban intervention reaches a huge specter of viewers, even if they don't want to. What is intended in this work is not to catalogue the different styles found in the streets in a Cartesian way, but supply a denser and as possible objective reading about this practice and also reflect about hot it works and unfolds

Esta dissertação tem como objetivo o estudo sobre a expressão artística e estética dos grafites urbanos, mais especificamente na cidade de São Carlos, tendo como base a contextualização do processo histórico do grafite no Brasil e no Mundo, abordando a sua importância como movimento de cultura, resistência sócio-cultural, veículo de comunicação e obra de arte de rua. Também foram pesquisadas as relações do grafite com o Sanca Hip Hop, evento que ocorre anualmente, desde o ano de 2007, no mês de novembro em parceria com o movimento Negro e o coletivo de Hip Hop de São Carlos. Neste estudo procuramos contribuir para a compreensão das intervenções do grafite - um dos elementos do Movimento Hip Hop - apresentando como instrumento a produção estética na cidade de São Carlos, tendo como um recorte necessário para a amostra dos trabalhos, a pista de skate e imediações do Bairro Santa Felícia e pista de skate e imediações do Bairro Cidade Aracy 2, geradas durante o Sanca Hip Hop e o Pré-Sanca Hip Hop. Os sujeitos da pesquisa são os grafiteiros Bico Madrugas (Danilo Alves Barbosa), Lelin Alves (José Wesley Barbosa Alves), Stan Bellini (Leandro Augusto Bellini) e Spok (Luis Carlos Dias de Almeida), em ordem alfabética, que manifestaram interesse em participar da pesquisa. A metodologia empregada foi a entrevista gravada e depois transcrita com a devida autorização dos grafiteiros: Bico Madrugas e Spok, realizadas em locais diferentes de acordo com a disponibilidade de cada um. A entrevista com os grafiteiros Lelin Alves e Stan Bellini se deram por meio de resposta ao questionário enviado por email, devido os participantes não residirem na cidade. Ainda com relação a entrevistas, algumas questões que surgiram durante a redação do trabalho, foram respondidas através de recurso eletrônico do messenger do facebook. Também foi realizada a análise nas obras que consideramos mais relevantes. Para o embasamento da pesquisa utilizouse o referencial teórico de Lara (1996), Costa (1994, 2000) e Zamboni (2001).
This thesis addresses a study on the artistic and aesthetic expression of urban graffiti in the city of São Carlos. It is based on the historical process of graffiti in Brazil and worldwide and approaches its importance as a cultural movement, socio-cultural resistance, communication means and street art work. It also investigates the relations between graffiti and Sanca Hip Hop, an event held annually in November since 2007, in partnership with the Black and collective movement of Hip Hop in São Carlos. The study aims at contributing to the understanding of graffiti interventions - one of the elements of the Hip Hop Movement by presenting the aesthetic production of São Carlos as a tool. The skate park and vicinity of Santa Felicia neighborhood as well as the skate park and surroundings of Aracy City 2 neighborhood were the sites chosen. They were created during Sanca Hip Hop and Pre-Sanca Hip Hop events. The subjects are graffiti artists Bico Madrugas (Danilo Alves Barbosa), Lelin Alves (José Wesley Barbosa Alves), Stan Bellini (Leandro Augusto Bellini) and Spok (Luis Carlos Dias de Almeida) in alphabetical order, who expressed interest in participating of the research. The methodology used was an interview recorded and transcribed with permission of graffiti artists Bico Madrugas and Spok, held in different places, according to the artists´ availability. The interview with Lelin Alves and Stan Bellini was conducted through a questionnaire sent by email, as the artists do not reside in São Carlos. Some issues arisen were answered by facebook messenger. An analysis of the artework considered most relevant was also conducted. The theoretical framework of Lara (1996), Costa (1994, 2000) and Zamboni (2001) was used as the basis for the research.

Esta pesquisa aborda a produção de grafite da década de 1970 aos anos 2000, e a pixação entre o seu surgimento (anos 1980) e a atualidade. Concernente ao grafite, o trabalho debruça-se sobre o gérmen da expressão na Nova Iorque da década de 1970 para chegar à metrópole de São Paulo. No que tange à pixação, circunscreve-a na metrópole de São Paulo por acreditar que seja endêmica deste espaço. Busca analisar as problemáticas que mobilizaram os agentes do campo da arte durante este período, e a consonância do grafite e da pixação com este âmbito mais vasto que àquele partilhado estritamente pelos interventores urbanos. Numa busca pelo nomos engendrador, esta dissertação apresenta os pressupostos técnicos, processuais e comportamentais formulados pelos integrantes do grafite e da pixação, e exigidos para que estas práticas sejam consideradas enquanto tais. Mas, diferente de um recorte restrito, investiga a comunhão subjacente entre ambas: tidas como distintas, porém praticadas, muitas vezes, pelo mesmo sujeito. Ao final conclui que, ao serem integradas, constituem um conjunto de experiências formativas relevantes para o artista que possui, na cidade, seu tema e suporte. Nossas análises desdobram-se em três grandes gerações de artistas. A Pioneira, que tem em Alex Vallauri o grande expoente; a Old School, mais encontrada com a gênese da expressão do grafite; e a New School, que acrescentou uma estilização abstrata às intervenções urbanas. Em cada uma destas gerações, pontuamos as obras e as biografias de alguns artistas, que permitem explorarmos as trajetórias, os estilos particulares e as regiões limítrofes desta produção artística. Nestas gerações de artistas, examinamos ainda, as lutas travadas no interior do campo, bem como os embates provenientes da participação de instituições não-governamentais, órgãos governamentais e galerias de arte, na assimilação e no rechaço da produção. No que diz respeito a estas relações, será analisada a presença da pixação nas Bienais de Arte de São Paulo (edições de 2002, 2004, 2006 e 2008), detendo-se na ambivalência, entre recusa e absorção, que existe sobre a prática.
Esta investigación aborda la producción de grafiti desde la década de 1970 hasta los primeros años del nuevo milenio y la pixação (pintada) entre su surgimiento (años de 1980) y la actualidad. En lo que concierne al grafiti, el trabajo se enfoca en el germen de esta expresión en la Nueva York de la década de 1970, emprendiendo un recorrido que termina en la metrópolis de São Paulo. A su vez, la pixação (pintada) se circunscribe a la metrópolis de São Paulo, puesto que el autor reconoce su carácter endémico en este espacio. El trabajo busca analizar las problemáticas que han movilizado durante este periodo histórico a los agentes de la esfera de las artes visuales y la consonancia del grafiti y la pixação (pintada) con este ámbito artístico, que se revela más amplio que aquel compartido estrictamente por los interventores urbanos. En una búsqueda por el nomos engendrador, esta disertación presenta los supuestos técnicos, procedimentales y comportamentales formulados por los integrantes del grafiti y de la pixação (pintada) y exigidos para que estas prácticas se consideren como tales. Sin embargo, a diferencia de un recorte más restrictivo, investiga la comunión subyacente entre ambas: consideradas normalmente como distintas, no obstante, practicadas muchas veces por el mismo sujeto. Finalmente, se concluye que, al ser integradas, constituyen un conjunto de experiencias formativas relevantes para el artista cuyo tema y soporte es la ciudad. Nuestros análisis se extienden a tres grandes generaciones de artistas. La pionera, que tiene en Alex Vallauri a su gran exponente; la Old School, que se encuentra más en la génesis de la expresión del grafiti; y la New School, que ha añadido una estilización abstracta a las intervenciones urbanas. En cada una de estas generaciones, señalamos las obras y biografías de algunos artistas que nos permiten explorar las trayectorias, los estilos particulares y las zonas limítrofes de esta producción artística. Examinamos aún en estas generaciones las luchas que ocurren al interior del ámbito, así como los embates provenientes de la participación de instituciones no gubernamentales, órganos gubernamentales y galerías de arte en la asimilación y en el rechazo de la producción. En lo que atañe a estas relaciones, se analizará la presencia de la pixação (pintada) en las Bienales de Arte de São Paulo (ediciones de 2002, 2004, 2006 y 2008), concentrándose en la ambivalencia entre el rechazo y la asimilación que se observa sobre esta práctica.

Made available in DSpace on 2016-08-29T15:08:59Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_8929_DISSERTAÇÃO DE MARCOS ANTÔNIO CRUZ DE ARAUJO20160318-82841.pdf: 9176705 bytes, checksum: da9b4bd45f66ee0a7ae3943b8cd4d873 (MD5) Previous issue date: 2015-07-10
Nesta pesquisa, buscamos explorar o grafite em sua discursividade e historicidade por meio do gênero discursivo tag, uma espécie de assinatura estilizada, tecendo uma análise de discurso sobre os enunciados concretos recolhidos como corpus na Grande Vitória-ES. Isso foi procedido com a finalidade de compreender como a sociedade brasileira constituiu o dualismo grafite/ pichação em sua Formação Discursiva. Serviram-nos de suporte teórico conceitos chave da Análise de Discurso (AD), como ideologia, sujeito, história e memória discursiva sempre em diálogo com a Linguística Aplicada (LA), em especial os estudos acerca do letramento, bem como a análise comparativa do par ocupação/ invasão. O cotejo da tag com os conceitos mencionados, ocorrido em concomitância com a pesquisa de campo (entrevistas e coleta de material textual do grafite capixaba), nos permitiu perceber como uma análise discursiva contrasta com o senso comum em torno do dualismo grafite/ pichação o qual materializa, no plano enunciativo, um conflito existente no plano ideológico. Na medida em que formulamos análises de um ponto de vista histórico e discursivo sobre o assunto, expusemos a perspectiva de movimentos sociais que praticam o grafite-tagging discordando da oposição entre esses dois termos. Palavras-chave: Grafite, Pichação, Tag, Discurso, Ideologia, História.

A pesquisa analisa os discursos construídos em torno da manifestação cultural conhecida como grafite, abordando os conceitos flutuantes sobre o que seria grafite e o seu papel no mundo da arte. O grafite é abordado como uma manifestação cultural urbana, típica das grandes metrópoles contemporâneas, destacando-se seu caráter popular, que surge e se desenvolve a partir do cotidiano das pessoas no meio social. Foram enumerados e analisados os recursos utilizados para a construção ideológica do grafite como arte e como se dá esta relação, que ocorre de maneira negociada
This research is focused on the ideas concerning the cultural manifestation known in Brazil as grafite and on the identification of a great range of different concepts regarding the meaning of graffiti and its role in the art world. We see the grafite as an urban and cultural manifestation, characteristic of the contemporary big cities and we captured its popular nature, which emerges and develops in the everyday practices. We listed and analyzed the resources used for the ideological construction of the graffiti as a form of art and how this relation is constructed