Academic literature on the topic 'Grup'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Grup.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Grup"
1
KEYVAN, Ali. "PSİKANALİTİK GRUP TERAPİSİ (GRUP ANALİZİ) PSYCHOANALYTIC GROUP THERAPY (GROUP ANALYSIS)." İSTANBUL AYDIN ÜNİVERSİTESİ SOSYAL BİLİMLER DERGİSİ 13, no. 3 (2021): 591–604. http://dx.doi.org/10.17932/iau.iausbd.2021.021/iausbd_v13i3001.
Full text
2
Gülay, CEZAYİRLİ. "DİNİ GRUP VE TOPLUMSAL GRUP." Ankara Üniversitesi İlahiyat Fakültesi Dergisi 37, no. 1 (1997): 1. http://dx.doi.org/10.1501/ilhfak_0000000890.
Full text
3
Faurani, Nuraesa Nufus, Ema Carnia, and Agus Supriatna. "Keterkaitan Grup Spesial Uniter dengan Grup Spesial Ortogonal." Jurnal Matematika Integratif 12, no. 2 (July 13, 2017): 117. http://dx.doi.org/10.24198/jmi.v12.n2.11928.117-124.
Full textAbstract:
Grup Lie merupakan grup yang berisikan matriks yang merepresentasikan pergerakan atauperputaran suatu titik terhadap sumbu koordinat atau sumbu koordinat terhadap suatu titik. Grup spesialuniter dan grup spesial ortogonal merupakan contoh grup Lie. Dalam kajian fisika, grup spesial uniter dimensidua (��(2)) merepresentasikan rotasi elektron terhadap pusat rotasinya. Sedangkan grup spesial ortogonaldimensi tiga (��(3)) merepresentasikan rotasi elektron terhadap inti atom. Dalam paper ini, akan dikajiketerkaitan antara kedua grup ini dengan menggunakan Teorema Isomorfisma sehingga diperolah hasil bahwaterdapat homomorfisma surjektif dari grup ��(2) ke grup ��(3) kemudian dapat ditunjukkan bahwa��(2)���(�) isomorfik dengan SO(3).
4
Faurani, Nuraesa Nufus, Ema Carnia, and Agus Supriatna. "Keterkaitan Grup Spesial Uniter dengan Grup Spesial Ortogonal." Jurnal Matematika Integratif 12, no. 2 (July 11, 2017): 51. http://dx.doi.org/10.24198/jmi.v12.n2.11928.51-58.
Full textAbstract:
Grup Lie merupakan grup yang berisikan matriks yang merepresentasikan pergerakan atauperputaran suatu titik terhadap sumbu koordinat atau sumbu koordinat terhadap suatu titik. Grup spesialuniter dan grup spesial ortogonal merupakan contoh grup Lie. Dalam kajian fisika, grup spesial uniter dimensidua (��(2)) merepresentasikan rotasi elektron terhadap pusat rotasinya. Sedangkan grup spesial ortogonaldimensi tiga (��(3)) merepresentasikan rotasi elektron terhadap inti atom. Dalam paper ini, akan dikajiketerkaitan antara kedua grup ini dengan menggunakan Teorema Isomorfisma sehingga diperolah hasil bahwaterdapat homomorfisma surjektif dari grup ��(2) ke grup ��(3) kemudian dapat ditunjukkan bahwa��(2)���(�) isomorfik dengan SO(3).
5
Faurani, Nuraesa Nufus, Ema Carnia, and Agus Supriatna. "Keterkaitan Grup Spesial Uniter dengan Grup Spesial Ortogonal." Jurnal Matematika Integratif 12, no. 2 (July 13, 2017): 117. http://dx.doi.org/10.24198/jmi.v12i2.11928.
Full textAbstract:
Grup Lie merupakan grup yang berisikan matriks yang merepresentasikan pergerakan atauperputaran suatu titik terhadap sumbu koordinat atau sumbu koordinat terhadap suatu titik. Grup spesialuniter dan grup spesial ortogonal merupakan contoh grup Lie. Dalam kajian fisika, grup spesial uniter dimensidua (��(2)) merepresentasikan rotasi elektron terhadap pusat rotasinya. Sedangkan grup spesial ortogonaldimensi tiga (��(3)) merepresentasikan rotasi elektron terhadap inti atom. Dalam paper ini, akan dikajiketerkaitan antara kedua grup ini dengan menggunakan Teorema Isomorfisma sehingga diperolah hasil bahwaterdapat homomorfisma surjektif dari grup ��(2) ke grup ��(3) kemudian dapat ditunjukkan bahwa��(2)���(�) isomorfik dengan SO(3).
6
Eliza, Putri, and Nova Noliza Bakar. "PENENTUAN SUATU GRUP KUOSIEN FUZZY DARI SUATU GRUP." Jurnal Matematika UNAND 5, no. 4 (November 29, 2016): 89. http://dx.doi.org/10.25077/jmu.5.4.89-95.2016.
Full textAbstract:
Abstrak. Pada tulisan ini akan dibahas tentang bagaimana menentukan suatu grupkuosien fuzzy dari suatu grup. Untuk itu, diperlukan konsep-konsep tentang grup, subgrupnormal, koset, himpunan fuzzy, subgrup normal fuzzy dan koset fuzzy. DiberikanG adalah grup, pemetaan : G ! [0; 1] disebut himpunan fuzzy dari G. DiberikanK; N subgrup normal dari G dan adalah himpunan semua koset fuzzy dari G, makapemetaan ^ : G=K ! [0; 1] dan : ! [0; 1] merupakan suatu grup kuosien fuzzy.
7
Bahçeci Erdem, Semiha, Sait Karaman, Hikmet Tekin Nacaroğlu, Canan Şule Ünsal Karkıner, Esra Toprak Kanık, Tuğba Nalçabasmaz, Selçuk Yazıcı, and Demet Can. "Risk Grup in Anaphylaxis: Infant Anaphylaxis." Asthma Allergy Immunology 14, no. 1 (August 9, 2016): 30–35. http://dx.doi.org/10.21911/aai.5050.
Full text
8
Bormann, Bianca, and Bernhard Strauß. "Gruppenklima, Kohäsion, Allianz und Empathie als Komponenten der therapeutischen Beziehung in Gruppenpsychotherapien - Überprüfung eines Mehrebenen-Modells." Gruppenpsychotherapie und Gruppendynamik 43, no. 1 (March 2007): 3–22. http://dx.doi.org/10.13109/grup.2007.43.1.3.
Full text
9
Bay, Thomas, Elisabeth Waller, Peter Scheib, and Michael Wirsching. "Familienrekonstruktion als systemisches Gruppenverfahren bei stationärer Psychotherapie." Gruppenpsychotherapie und Gruppendynamik 43, no. 1 (March 2007): 34–54. http://dx.doi.org/10.13109/grup.2007.43.1.34.
Full text
10
Maoz, Ifat, Dan Bar-On, and Siham Yihya. "»Sie verstehen nur Gewalt« - Die Entfaltung verbaler Gewalt und »explosiver« Diskurse im jüdisch-palästinensischen Dialog." Gruppenpsychotherapie und Gruppendynamik 43, no. 2 (June 2007): 109–36. http://dx.doi.org/10.13109/grup.2007.43.2.109.
Full textDissertations / Theses on the topic "Grup"
1
Mateu, Vives Gloria. "Transformacions en un grup de sensibilització amb educadors." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/2530.
Full textAbstract:
Aquest treball és un estudi exploratori que vol esbrinar les transformacions, en termes d'insight, elaboració i tolerància a la frustració, que es produeixen en un grup d'educadores d'escoles bressol en participar, dins del seu programa de formació per l'obtenció de la titulació d'educadores, en un seminari de grup de sensibilització, seminari tipus-Balint o en un grup de formació tipus-Lliçó.
2
Amorós, Torrent Jaume. "Grup fonamental de les varietats de Kähler, El." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1997. http://hdl.handle.net/10803/665.
Full textAbstract:
Estudiem el grup fonamental de varietat algebràïques complexes i la seva monodromia. Les línies d'estudi són:- L'àlgebra de Malcev dels grups fonamentals de varietats compactes Kahler: Provem que no pot ser lliure, i donem una cota inferior del nombre de relacions cas que la varietat sigui no fibrada. La determinem quan la dimensió de Kodaira és igual a un.
- Pinzells de Lefschetz de corbes: obtenim fòrmules per a la monodromia geomètrica i el grup fonamental per a pinzells de Lefschetz de corbes sobre la recta projectiva, amb ella demostrem un resultat de formalitat topològica de famílies de corbes, a l'igual que propietats conegudes d'entropia i quasi unipotència d'aquestes famílies.
- La connexió de Gauss-Manin en el grup fonamental:
Construïm complexos de Dolbeault logarítmics relatius analítics reals per a famíliers de varietats projectives, amb connexió de Gauss-Manin. Calculem la realització de la Rham d'aquesta coneexió en el grup fonamental de famílies de corbes afins racionals i no racionals, obtenint un contrast notable.
Caracteritzem els grups de Galois diferencials de la connexió de Gauus-Manin en el grup fonamental com a extensions unipotents dels seus anàlegs cohomològics.
Estudiamos el grupo fundamental de variedades algebraicas complejas y su monodromía. Las líneas de estudio son:
- El álgebra de Malcev de los grupos fundamentales de variedades compactas Kahler: Probamos que no puede ser libre, y damos una cota inferior del número de relaciones en el caso en que la variedad sea no fibrada. La determinamos cuando la dimensión de Kodaira es uno.
- Pinceles de Lefschetz de curvas: obtenemos fórmulas para la monodromía geométrica y en el grupo fundamental para pinceles de Lefschetz de curvas sobre la recta proyectiva, con ella demostramos un resultado de formalidad topológica de familias de curvas, así como propiedades conocidas de entropía y cuasi unipotencia de estas familias.
- La conexión de Gauss-Manin en el grupo fundamental:
Construimos complejos de Dolbeault logarítmicos relativos analíticos reales para familias de variedades proyectivas, con conexión de Gauss-Manin. Calculamos la realización de la Rham de esta conexión en el grupo fundamental de familias de curvas afines racionales y no racionales, obteniendo un notable contraste.
Caracterizamos los grupos de Galois diferenciales de la conexión de Gauss-Manin en el grupo fundamental como extensiones unipotentes de sus análogos cohomológicos.
3
Solé, Salas Lluís. "El Disseny universal de pràctiques musicals instrumentals en grup." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461680.
Full textAbstract:
El Disseny Universal és un marc conceptual sorgit des de l’àmbit de l’arquitectura
que proposa elements de disseny de productes i entorns amb la finalitat
d’eliminar barreres i garantir l’accessibilitat al major rang de persones possible.
Durant les darreres dues dècades s’han anat adaptant les pautes d’aplicació de
les directrius del Disseny Universal a nous entorns. En aquesta investigació
proposem explorar les possibilitats d’implementació d’aquest paradigma al camp
de la música instrumental en grup per tal d’aproximar el fenomen musical de
forma activa i praxialista a un major nombre de persones possible. Els nostres
objectius son: la identificació de factors afavoridors de la implementació dels
principis del Disseny Universal a Orquestres i formular pautes d’aplicació
d’aquests principis per a l’organització, funcionament i continuïtat de formacions
instrumentals de tipus orquestral que desitgin abordar repertori occidental des
d’un enfocament d’accessibilitat universal. Per a tal propòsit, hem posat en marxa
una orquestra sense restriccions d’accés, en base a l’anàlisi documental i
l’experiència durant 4 anys ininterromputs de funcionament del projecte. Els
instruments de recollida de dades s’han aplicat sobre participants d’una orquestra
pilot i sobre un grup d’experts en l’àmbit de la música instrumental en grup.
Aquests han consistit en 3 qüestionaris i dos grups focals. Els resultats obtinguts
han permès identificar factors facilitadors i establir pautes d’aplicació dels
principis del DU per al disseny d’orquestres accessibles. S’obre així una línea a
explorar sobre l’aplicació del DU en l’ambit de la música.El Diseño Universal representa un marco conceptual, surgido desde el ámbito de la arquitectura, que propone elementos de diseño para productos y entornos con el fin de eliminar barreras y garantizar la accesibilidad al mayor rango posible de personas. Durante las últimas dos décadas se han adaptando las pautas de aplicación de las directrices del Diseño Universal a nuevos entornos. En esta investigación proponemos explorar las posibilidades de implementación de este paradigma en el campo de la música instrumental grupal con el fin de aproximar el fenómeno musical de forma activa y praxialista a la sociedad. Nuestros objetivos son la identificación de factores favorecedores de la implementación de los principios del Diseño Universal en orquestas y formular pautas de aplicación de dichos principios para la organización, funcionamiento y continuidad de formaciones instrumentales de tipo orquestal que deseen abordar repertorio occidental desde un enfoque de accesibilidad universal. Para ello, hemos creado una orquesta con propósitos de universalidad de acceso, en base al análisis documental y la experiencia durante 4 años ininterrumpidos de funcionamiento del proyecto. Los instrumentos de recogida de datos se han aplicado sobre participantes de una orquesta piloto y sobre un grupo de expertos en el ámbito de la música instrumental en grupo. Estos han consistido en 3 cuestionarios y dos grupos focales. Los resultados obtenidos han permitido identificar factores facilitadores y establecer pautas de aplicación de los principios del DU para el diseño de orquestas accesibles. Se abre así una nueva línea a explorar sobre la aplicación del DU en el ámbito de la música.
Universal Design(UD) is a framework that emerged from the field of architecture to purpose the design of products and environments to be usable by all people, to the greatest extent possible, without the need for adaptation or specialised design. During the last two decades it has been applied and adapted to new frameworks. This research aims to explore the possibilities of implementing this paradigm in the field of groupal instrumental music in order to appreciate and disseminate the musical phenomenon and its praxialist approach to the greatest number of people. The aims are to identify factors favouring the implementation of the principles of Universal Design for orchestras and formulate guidelines for applying these principles to the organisation, operation and continuity of orchestras wishing to address Western repertoire. For this purpose, and based on experience and bibliographic review, we have created an orchestra focused on universal access. Different tools have been applied to participants in a pilot orchestra and experts in the field of instrumental music groups. These consisted of three surveys and two focus groups. The results have enabled us to identify facilitating factors and establish some guidelines for applying the principles of DU for designing accessible orchestras. This opens a new line to explore on the application of DU in the field of music.
4
Sanz, Ferrer María. "La Mediación en la coconstrucción de la identidad de grupo y el sentimiento de pertenencia: una aproximación a creencias de aprendientes de ELE." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668118.
Full textAbstract:
Partiendo del concepto de mediación (Vygotsky, 1978), clave en la teoría sociocultural, llevamos a cabo una investigación cualitativa y ecológica con el fin de aproximarnos a las creencias de un grupo de aprendientes de ELE (estudiantes de un programa de MBA) sobre la coconstrucción de la identidad de grupo-clase y el sentimiento de pertenencia a este grupo. Para los propósitos de nuestro estudio desarrollamos un modelo en el que distinguimos dos planos: el experiencial, donde observamos cómo diferentes elementos mediadores pueden facilitar o dificultar la relación entre el individuo y el grupo; y el de la investigación, donde los participantes reflexionan y verbalizan sus creencias acerca de los elementos que facilitan sus relaciones sociales. Con los datos referentes al plano de la investigación elaboramos una taxonomía de elementos mediadores que facilitan la comprensión de las creencias (paráfrasis, ejemplos, metáforas, comparaciones y preguntas); de los datos del plano experiencial, en cambio, emergen cuatro macrocategorías en las que clasificamos los elementos que pueden facilitar (y dificultar) la relación entre el individuo y el grupo, en función de los agentes que los gestionan (alumnos o docente). Asimismo, de los datos se desprende que WhatsApp, como elemento mediador, además de favorecer un clima de aula propicio para el aprendizaje, puede crear oportunidades para el aprendizaje informal de ELE.Starting from the concept of mediation (Vygotsky, 1978), key in the sociocultural theory, we carry out a qualitative and ecological research in order to approach the beliefs of a group of learners of Spanish as a L2 (students of an MBA program) about the coconstruction of the group-class identity and the feeling of belongingness. For the purposes of our study we developed a model in which we distinguish two planes: the experiential, where we observe how different mediating elements can facilitate or constraint the relationship between the individual and the group; and that of research, where participants reflect and verbalize their beliefs about the elements that facilitate their social relationships. With the data referring to the plane of the investigation we elaborate a taxonomy of mediating elements that facilitate the access to our participants’ beliefs (paraphrasing, examples, comparisons, images and questions). From the data of the experiential plane, four macrocategories emerge. We classify in these categories the elements that can facilitate (and constraint) the relationship between the individual and the group, depending on the agents that manage them (students or teacher). Likewise, the data shows that WhatsApp, as a mediating element, in addition to promoting a climate conducive to learning, can create affordances for informal learning of Spanish as L2.
Partint del concepte de mediació (Vygotsky, 1978), clau en la teoria sociocultural, portem a terme una investigació qualitativa i ecològica a fi d’aproximar-nos a les creences d’un grup de aprenents d’ELE (estudiants d’un programa de MBA) sobre la coconstrucció de la identitat de grup-classe i el sentiment de pertinença a aquest grup. Per als propòsits del nostre estudi desenvolupem un model en què hi distingim dos plans: l’experiencial, on observem com diferents elements mediadors poden facilitar o dificultar la relació entre l’individu i el grup; i el de la investigació, on els participants reflexionen i verbalitzen les seves creences sobre els elements que faciliten les seves relacions socials. Amb les dades referents al pla de la investigació elaborem una taxonomia d’elements mediadors que faciliten la comprensió de les creences (paràfrasis, exemples, metàfores, comparacions i preguntes); de les dades del pla experiencial, en canvi, emergeixen quatre macrocategories en què classifiquem els elements que poden facilitar (i dificultar) la relació entre l’individu i el grup, en funció dels agents que els gestionen (alumnes o docent). Així mateix, de les dades es desprèn que WhatsApp, com a element mediador, a més d’afavorir un clima d’aula propici per a l’aprenentatge, pot crear oportunitats per a l’aprenentatge informal d’ELE.
5
Milian, Gubern Marta. "Interacció de contextos en el procés de composició escrita en grup." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1999. http://hdl.handle.net/10803/4682.
Full textAbstract:
La millora dels plantejaments d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita segueix la investigació sobre processos de composició escrita i també sobre processos d'ensenyament i aprenentatge a l'escola i a l'aula. El repte que es planteja en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escrit és l'elaboració d'una teoria sobre l'escriptura a l'escola a partir de l'observació de com es promouen els beneficis cognitius de l'escrit, posats en relleu per Vigotski i altres estudiosos del llenguatge en relació al desenvolupament intel·lectual, personal i social de l'individu. Les diferents perspectives del concepte "context", posades en relleu pels estudis sobre composició escrita, s'integren en un model d'interacció de contextos que estableix el marc teòric de la recerca. S'hi distingeixen quatre contextos: a) el context de l'emissor, marcat per l'experiència i els coneixements sobre les situacions d'escrit i sobre l'escrit; b), el context de recepció o context d'ús social de l'escrit, conformat per la història sociocultural d'un grup o comunitat de discurs i subjecte a la dinàmica de canvis que el mateix ús comporta; c) el context de producció de l'escrit, o espai del procés de composició, on es gestionen les diferents operacions orientades a l'elaboració del text a través d'un procés recursiu, dinàmic i complex; i d) el context d'aprenentatge de l'escrit i els seus usos, representat pel context escolar. Els estudis sobre les diferències entre els processos que segueixen els escriptors experts i els escriptors aprenents i les recerques a l'aula sobre les condicions que faciliten la complexitat del procés de composició assenyalen la conveniència de plantejar tasques d'escriptura per a situacions reals d'ús de l'escrit i també la necessitat d'establir instruments de mediació durant el procés. Les propostes d'escriptura en col·laboració reuneixen les condicions exposades. En el context de producció en una tasca d'escriptura en grup hi conflueixen les interaccions següents: la negociació comunicativa entre emissor i destinatari, en què l'emissor projecta el context de recepció sobre el context de la tasca i es situa alternativament en la posició d'escriptor i de lector per adequar el seu procés a les exigències del context de recepció; la interacció entre els components del grup de treball, que s'erigeix en instrument de mediació tant per a la representació de la tasca i del text, com per a la realització i el control de les operacions inherents al procés de composició; la interacció entre el coneixement provinent de l'experiència anterior i la transformació d'aquests coneixements i procediments, relatius a la llengua, al contingut temàtic o a les estratègies procedimentals per a l'elaboració de l'escrit.
L'anàlisi de la interacció de contextos es refereix en aquest treball a la composició d'un text explicatiu sobre el funcionament dels calidoscopis, que elaboren uns estudiants de cicle superior de primària per a uns estudiants de primer cicle de primària del mateix centre. És una recerca contextualitzada a l'aula, en una tasca d'escriptura real i en contextos de producció compartits i negociats. L'objecte d'anàlisi el constitueixen els protocols de les interaccions orals entre els estudiants de cinc grups diferents al llarg de dues sessions de treball. La recerca s'emmarca en el paradigma qualitatiu de l'anàlisi de la conversa. Els paràmetres analitzats són: a) les característiques del procés de composició, amb la intenció d'observar una possible generalització en la realització del procés; b) les referències als destinataris, per establir la incidència del context de recepció; c) els usos de la 2a persona en la conversa, com a indici dels diferents contextos que participen en el context de la tasca; d) les reformulacions en el text que es va elaborant, anomenat "text intentat", com a indici de l'adequació als diferents contextos que hi intervenen.
Els resultats mostren la importància del context de recepció per a la representació de la tasca i per a la orientació i el control del procés, així com també la seva importància com a motor de la transformació de coneixements i la construcció d'aprenentatges. Corroboren també la confluència dels diferents contextos en el context de producció i la importància del treball en grup com a element facilitador i de mediació. Mostren, també, les diferències entre els grups, de les quals n'apunten possibles causes que plantegen noves hipòtesis de treball. La presència del context escolar com a context d'aprenentatge es mostra únicament com a rerafons en qüestions puntuals relatives a procediments de treball i a aspectes normatius de la llengua escrita La condició d'aprenents dels estudiants es mostra en el desconeixement o desorientació sobre determinats aspectes relatius al control del text com a unitat global i del procés com a conjunt de procediments. En aquesta línia es manifesta la necessitat de la intervenció didàctica que promogui l'emergència d'un millor autocontrol sobre l'activitat a partir de l'establiment d'uns objectius d'aprenentatge i del seu seguiment a través de mecanismes d'avaluació formativa.
Improving teaching and learning processes of writing composition follows the path of research on composition processes and on teaching and learning composition in school contexts. Writing instruction faces the challenge of elaborating a theory of writing in school contexts through the observation and analysis of how cognitive benefits of written language are reached, as stressed by Vygotsky and other scholars in relation to the intellectual, personal and social development of human beings.
Different perspectives on the concept "context", considered in studies on written composition, are integrated in a model of context interaction that becomes the theoretical basis to the research. Four contexts are considered in it: a) the context of the writer, gathering the experience and knowledge on written language and written language use formerly acquired by the writer; b) the context of reception, or social context of written language use, emerging from the sociocultural history of a group or a discourse community, and also subject to subsequent changes derived from the social use of language; c) the context of production or context of the task, where the composition process develops, and where the different subprocesses and operations involved in the writing composition are carried out in a recursive, dynamic and complex interaction; and d) the context of teaching and learning writing, that is to say, the context of school and of the classroom. According to studies on the differences in the composition process of expert and novice writers, as well as to the results of classroom research focusing on the conditions that facilitate the complexity of the process, two considerations are brought forth: the proposal of writing tasks aiming to real contexts of use, and the need to establish mediation tools along the composition process. Collaborative writing tasks following the lines of project work accomplish both conditions. In the context of production of any collaborative writing task the following interactions appear: communicatve interaction between writer and reader, in which the writer projects herself in the context of the reader to negotiate reciprocity between her intentions and the reader's context in a discursive situation determined by social parameters of written language use; interaction among the participants in the task, acting as a mediation tool both to build and share mental representations of the task and of the text and to monitor and control the operations involved in the process; interaction between the individual writer's knowledge and the emergent knowledge built within the context of the task, referring either to the language, to the topic content or to the procedures aiming to carry out the task.
Analysis of context interaction focuses in the composition process of an explanatory text on how kaleidoscopes always offer different images by turning them to eother side. The writers are primary school students, aged 11, and the readers are also students of a lower level, aged 8. It is a contextualized research in the classroom, embedded in a real writing task and within shared contexts of production. Protocols of verbal interactions among the participants in five collaborative groups along two classroom sessions constitute the data of analysis. The parameters observed refer to: a) characteristics of the composition process, aiming to find out any general procedures in the processes followed by different groups; b) explicit references to readers, aiming to establish the influence of the context of reception; c) explicit utterances including references to the second person pronoun, to follow the presence of the different contexts involved in the process, d) reformulations of the text being written, known as "attempted text", aiming to observe the writers' consideration of the differents contexts participating in the composition process.
The results show the importance of the context of reception to contribute to the representation of the task, to guide and monitor the process and also to enhance knowledge transforming and knowledge building. They demonstrate the multiplicity of contexts interacting in the context of the task and the importance of group work to mediate in it. They also show differences among groups, and some new hypothesis emerge to follow the causes of these differences. The school context as a learning context appears as the background in some aspects related to school procedures in writing tasks or to standard norms of written language. Writers appear as learners in some other aspects, as in the lack of orientation in the control of the text structure and in the monitoring of the process as a whole. This fact stresses the need for a didactic intervention, in the sense of promoting a better understanding of the different contexts interacting in the composition process, by establishing mechanisms of autocontrol on the task through the negotiation of explicit learning goals and through formative assessment tools.
6
Puntí, Brun Mònica. "Els mitjans digitals de proximitat. El cas del grup Nació Digital." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/365576.
Full textAbstract:
This thesis is an investigation that the main objective is to study proximity digital media in Catalonia. The theoretical framework establishes the foundations on which stands the sector: proximity communication and digital journalism (or cyberjournalism). The phenomenon of proximity digital media in Catalonia is analysed through the study of a paradigmatic case, which is the Group Nació Digital (GND). It was chosen for this research because it is considered a success model for the expansion of recent years, audience figures reached and a solvent business model. It has been studied the journalism and business model with a special attention to their territorial editions. Mainly it is used qualitative methodology that includes case of study and in-depth and semi-structured interviews to the management team of the Group and the responsibles for proximity digital media. Moreover a quantitative technique, content analysis, is also used to extend the study. The main conclusion is that the key to success has been the model of proximity information, which allowed the expansion and growth of the audience, and the technology, which is in constant innovation and has an own management system.Aquesta tesi doctoral és una investigació que té com a objectiu estudiar els mitjans digitals de proximitat a Catalunya. En el marc teòric, s’estableixen els fonaments sobre els quals s’erigeix aquest sector: la comunicació de proximitat i el ciberperiodisme. El fenomen dels mitjans digitals de proximitat a Catalunya s’analitza a través de l’estudi d’un cas paradigmàtic, el del Grup Nació Digital (GND). De Nació Digital se n’ha estudiat el model periodístic i el de negoci fent especial atenció a les seves edicions territorials. Principalment s’ha utilitzat la metodologia qualitativa amb les tècniques de l’estudi de cas i les entrevistes en profunditat i semiestructurades a l’equip directiu del Grup, així com als responsables dels mitjans digitals de proximitat. Aquesta metodologia s’ha combinat amb la quantitativa a través de l’anàlisi de contingut. La principal conclusió és que les claus de l’èxit han estat el model d’informació de proximitat, que ha permès l’expansió i creixement de l’audiència, i la tecnologia, amb una innovació constant i un sistema de gestió propi.
7
Cortada, i. Esteve Marcel. "Seqüeles, morbiditat i comorbiditat en el desenvolupament d’un grup d’infants prematurs." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461708.
Full textAbstract:
La present tesi es centra en analitzar aquells factors que poden incidir en el desenvolupament cognitiu en infants prematurs o a terme, i que han requerit que fossin ingressats a una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN). S’incorporaren a l’estudi tots aquells infants nascuts entre l’1 de gener de 2001 i 31 de desembre de 2008, quedant una mostra de 440 nens de les següents edats gestacionals: prematurs extrems (n = 30), molt prematurs (n = 125), prematurs moderats (n = 124), prematurs tardans (n = 130), i a terme complerts (n = 31). S’avaluaven els nens entre les 34 i 46 setmanes d’edat postmenstrual amb l’Escala de Brazelton (NBAS), i es va fer un seguiment als 3, 6, 9, 12, 18, 24 i 30 mesos administrant les Escales Bayley, i en els 3, 4, 5, 6 i 7 anys amb els tests Terman-Merrill i WPPSI-III. Els objectius generals que es marcaren foren: (a) descriure la morbiditat, comorbiditat i seqüeles associades a l’infant i comparar-les en funció de variables sociodemogràfiques i clíniques, (b) descriure el desenvolupament des del naixement fins als 4 o 7 anys en funció de variables sociodemogràfiques i clíniques (c) determinar els factors de risc que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat, i (d) determinar els factors protectors que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat.
S’ha trobat que: els nadons que han patit estrès a la UCIN tenen puntuacions de QI(z) més baixes al llarg del període estudiat; la toxicitat neurobiològica de l’estrès afecta a tots els nadons ingressats a la UCIN i pot ser contrarrestada per les Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCD); la reducció de la sobreestimulació lumínica s’ha manifestat amb una reducció de les retinopaties; els nadons que van patir algun dels elements que configuraven el factor de risc d’estrès a la UCIN, si no varen rebre les CCD tenen puntuacions en la NBAS menys elevades en els clústers sistema motor, regulació d’estats, i estabilitat del sistema nerviós autònom, i més elevada en l’organització d’estats; els nadons que no varen rebre les CCD tenen un risc moderat de patir trastorns de la regulació que es superior als que sí varen rebre les CCD. El curs de desenvolupament cognitiu està més marcat per les setmanes de gestació que pel pes i la patologia soferta; en les proves cognitives les nenes puntuen més alt, però els nens augmenten el seu QI(z) en major mesura que no pas les nenes; en l’infant de famílies amb baixos nivells econòmics i educatius es minva el seu QI(z) a partir de l’exploració en el període de 10 a 18 mesos endavant; el grup de procedència autòctons tenen una puntuació tipificada del QI una mica més elevada en l’índex de desenvolupament que els estrangers, i en els períodes d’avaluació la diferencia és significativa en els períodes de 19 a 30 mesos i 31 a 59 mesos; els nadons que prenen llet de fórmula són els que més augmenten el diferencial
del seu QI(z) en l’índex de desenvolupament, però els que són alletats amb llet materna són els que tenen puntuacions més elevades de QI(z) en tots i cadascun dels períodes d’avaluació. Pel que respecta a la comorbiditat, els grups de procedència tenen associacions significatives amb els trastorn psicofuncionals, on els autòctons tenen més incidència, i el trastorn de la relació parental, on els estrangers pateixen més aquest trastorn. L’efecte de l’impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu degut als factors socials apareix en el període de 10 a 18 mesos, com són els trastorns de la relació parental i el nivell socioeconòmic baix, i en els 19 a 30 mesos si els pare i/o mare són estrangers; en els nadons i les famílies hi ha una relació entre estar ingressat a la UCIN i patir trastorns de la relació parental; que un professional passi la NBAS davant els pares suposa que apareguin menys trastorn de la relació parental; els trastorns de la relació parental estan associats amb els trastorns psicofuncionals i els trastorns emocionals; a més visites efectuades en el PSD més detecció de trastorns psicofuncionals i de trastorns emocionals.his thesis focuses on analyse the causes that can affect cognitive development in premature and full term new-borns who have been admitted to a Neonatal Intensive Care Unit (NICU). Also, in the study are included children born between the 1st January 2001 and the 31st December 2008, altogether it consists of a sample of 440 new-born babies from the following gestational age: extremely premature (n = 30), very premature (n = 125), moderate premature (n = 124), late premature (n = 130) and full term (n = 31). Evaluates children between the age of 34 and 46 post-menstrual weeks using the Brazelton Scale (NBAS). It then follows them up at 3, 6, 9, 12, 18, 24 and 30 months using the Bayley scales, and then when they are 3, 4, 5, 6 and 7 years old using the Terman-Merrill tests and the WPPSI-III. The main objectives to achieve were: (a) To describe morbidity, comorbidity and side effects associated with a child and then compare them based on clinical and socio-demographic variables; (b) to describe the development from birth up to 4 or 7 years of age based on clinical and socio-demographic variables; (c) to identify the risk factors that influence the development and comorbidity and; (d) to identify the protective factors that influence the development and the comorbidity. The results display that children who have suffered stress in a Neonatal Intensive Care Unit (NICU) have lower IQ scores (z) in the period of this study; the neurobiological toxicity caused by the stress affects all children admitted to the NICU, and it could be neutralised with healing based on physiological development and care, and assisting the family. For instance, reducing overstimulation of light has shown to reduce retinopathy; the children who suffered some elements of the stress risk factor in the NICU, if they did not have the Family-Focused Developmental Care (FFDC), were found to have had lower scores in the NBAS in the clusters motor system, regulation of states and stability of the autonomous nervous system and higher scores in the organization of states. It is also found that babies who did not receive the FFDC had a moderate risk of suffering from regulated disorders in comparison than those who received it. The course of cognitive development is more affected by the weeks of gestation than the weight and pathology. In cognitive tests, girls scored higher but boys increased their IQ(z) to a greater extent than girls. It was found that children in families with low economic and educational levels, had a decrease in the IQ(z) from the exploration to the period of 10 to 18 months. The locals had IQ scores slightly higher on the development index than foreigners, and the difference is significant between the periods of 19 to 30 months and 31 to 59 months. Concerning the comorbidity factor, local groups have significant associations with psycho-functional disorders while foreigners suffer more from parental relationship disorders. There are more chances for a baby to be breast-fed after being born if the baby has more weeks of gestation, for it gains more weight and consequently it has more protective factors. With less weeks of pregnancy, the risk factors are higher and the probability of artificial feeding increase. The effect of the negative impact on cognitive development is due to social factors, such as relationships and low socioeconomic status, that appear in the period of 10 to 18 months. Also, the impact of whether the one of the parents or both are foreigners appears between 19 to 30 months. There is a relationship between being admitted to the NICU and children and families that have disrupted parental relationship. The administration of the NBAS by a professional with the parents present, has resulted with less parental relationship disorder. Keeping in mind, disorders associated with parental relationships are fundamentally psycho-functional and emotional disorders. Thus, this study has shown the more visits to the Tracking Development Program the more detection of psycho- functional and emotional disorders.
8
Estelrich, i. Latràs Joan. "Determinació dels paràmetres estructurals d'una glicoproteina amb activitat del grup sanguini A." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1986. http://hdl.handle.net/10803/1808.
Full textAbstract:
L'activitat de grup sanguini A en els eritròcits, quan aquesta ha estat referida a substàncies no lipídiques, s'ha assignat de forma concreta a la glicoforina A, la glicoproteïna més gran present en la membrana, i també a l'anomenada banda 3 la principal proteïna de l'eritròcit. En altres casos l'activitat de grup sanguini ha estat relacionada amb altres glicoproteïnes sense especificar-ne els trets més característics.En base a aixó, l'objectiu de la tesi ha estat la caracterització fisico-química i estructura d'una molècula que químicament tingui naturalesa glicoproteïnica, anant acompanyada aquesta d'activitat de grup sanguini A.
Així, a partir de sang de 18 donants sans s'han obtingut les membranes de l'eritròcit per mitjà de la lisi hipotònica. La presència d'activitat acetilcolinesterasa en les membranes indica que les vesícules s'han tancat amb la mateixa orientació que tenien els eritròcits abans de la lisi. Les membranes, un cop homogenitzades, dialitzades i liofilitzades, s'han sotmes al procés de solublització, és a dir, el procés que converteix l'estat complexe de la membrana intacta en un estat més senzill que permeti l'anàlisi dels components de la membrana per mètodes que no poden aplicar-se a la membrana intacta.
Després de realitzar un estudi comparatiu amb tres tècniques solubilitzadores, s'ha escollit la fonamentada amb l'extracció dels lípids per la mescla cloroform-metanoI (2:1, v/v). A continuació, les glicoproteïnes es precipiten de la fase aquosa per adició d'etanol (concentración final del 60 %) i manteniment durant 48 h a -20°C en presència de clorur sòdic.
Les glicoproteïnes es purifiquen per cromatografia de filtració per gel (Sephadex G-75) i per cromatografia d'afinitat fent passar les glicoproteïnes a través d'un gel que contenia la lectina Helix pomatia (Helix pomatia Lectin - Sepharose 6MB), que específicament uneix les glicoproteïnes que porten com a sucre terminal la N-acetil-D-galactosamina, glúcid característic de les glicoproteïnes amb activitat de grup sanguini A.
La glicoproteïna eluïda de la columna per una concentración 0.1 M de N-acetil-D-galactosamina té una capacitat inhibitòria de l'hemaglutinació de 38.82 micrograms/mL, amb una forquilla de 39.43 i 38.21 micrograms/mL, per un Iímlt de confiança alfa=90. L'anàlisi dels aminoàcids i glúcids corresponents ha proporcionat uns percentatges respectius de proteïna i sucres del 41.05 i 58.95. Cal destacar l'alta presència de serina i treonina (aminoàcids que en una glicoproteïna són els que uneixen la cadena glucídica al nucli peptídic), la molt baixa proporció d'aminoàcids cromòfors (triptofan i tirosina), la qual cosa explica que la molècula no presenti una marcada absorció pels voltants dels 280 nm i també justifica el baix valor del coeficiente d'absorció específica (0.4324 L/g. cm). La molècula no conté cisteïna i, per tant, no poden existir enllaços disulfuro intramoleculars. Pel que fa als glúcids, la meitat d'aquestos corresponen a hexosamines, trobant-s'hi també hexoses neutres i àcid siàlic.
La valoració de la glicoproteïna pel mètode clàssic de Lowry presenta una gran pèrdua de sensibilitat envers la que el mètode presenta quan hom valora una proteïna estàndard, com és ara el cas de I'albúmina sèrica bovina.
Per aixó, s'ha desenvolupat un mètode per a quantificar les glicoproteïnes basat en determinar per espargiment de la llum ("light scattering") la turbidesa produïda per l'adició d'etanol a la solució de glicoproteïna. Aquest mètode per l'afició d'etanol a la solució de glicoproteïna. Aquest mètode, a més de precís, no és destructiu.
El valor de la masa molecular calculat per a la glicoproteïna ha estat de 53500 ±4280 Da (per light scattering), de 41500 Da (per anàlisi d'aminoàcids) i de 76000 la forma dimèrica i 43000 la monomèrica (per PAGE-SDS). La cromatografia de filtració per gel no és adient per a determinar la masa molecular atès que proporciona valors molt superiors als reals a causa de l'efecte distorsionant de l'àcid siàlic i de la possible capacitat d'autoagregació.
Entre les propietats físico-químiques estudiades (absorció a l'espectre U.V., dependència de la turbidesa amb la longitud d'ona, espectroscòpia derivativa, variación de l'espectre d'absorció a l'U.V. en funció del pH, ionització dels grups fenòlics, absorció a l'espectre I.R., dispersió rotatòria òptica (D.R.O.), comportament cromatogràfic, viscositat, punts isoelèctric i isoiònic, volum específic parcial, increment de l'índex de refracció i solubilitat), destaquen aquelles que proporcionen una més gran informació sobre la molècula, cas de la D.R.O. i de la viscositat. L'espectre de D.R.O. de la glicoproteïna presenta una vall negativa de feble magnitud a 234 nm, mentre que els valors de la viscositat intrínseca i de la constant d'Huggins apunten vers una estructura de la molècula en cabdell monoestadístic ("random coil").
A partir de les característiques estructurals determinades s'ha pogut obtenir que la glicoproteïna té una estructura molt expandida (37.70 nm de radi de gir), que presenta un 50 % de cabdell monoestadístic, un 30 % d'alfa-helix i un 20 % de beta-fulla (segons els valors obtinguts entre 220 i 250 nm, aplicant els tractaments de Greenfield et al. i Chen et al.), i que els aminoàcids cromòfors es troben tant en l'interior com en l'exterior de la molècula (estudi de l'acció dels agents pertorbants no polars: urea, d,ioxà i polietilenglicol).
Finalment, s'ha estudiat per diferents tècniques l'estabilitat estructural de la glicoproteïna enfront del clorhidrato de guanidina, la urea i la calor. Amb els resultats obtinguts pot arribar-se a la conclussió que la glicoproteïna és molt estable; que, a més, l'acció desnaturalitzant és reversible i que el procés de desnaturalització és complexe, no podent ésser identificat amb un procés en dos estats, natiu i desnaturalitzant, com succeeix en moltes proteïnes.
"DETERMINATION OF ESTRUCTURAL PARAMETERS FROM A GLYCOPROTEIN BEARING BLOOD GROUP A ACTIVITY"
TEXT:
A physicochemical, structural study about a human blood group-A glycoprotein (GP) has been carried out. GP was purified through an affinity column, which contains the lectin Helix pomatia. The main chemical characteristics are: low content of chromophores aminoacids, Jack of cysteine, high content of serine and threonine, and of hexosamines, too.
Owing to the chemical properties of the GP, the Lowry's method valoration is not suitable, and for this reason, it has been developed a new method based on quantifying by light scattering the turbidity that is produced by the addition of absolute ethanol.
The molecular mass of GP is 53500 (determined by light scattering), or 41500 (amino acid analysis), while it presents a 76000 Da dimer form and a 43000 Da monomer form by PAGE-SDS.
The following physicochemical parameters have been determined: absorption in the U.V. spectrum, derivative spectroscopy, variation of spectrum as pH function, ionization of phenolic groups, absorption in the I.R. spectrum, optical rotatory dispersion, viscosity, isoionic and isoelectric points, partial specific volume, solubility and increase of index refraction. Beyond that, the gyration radius, conformation and the action of disturbing agents (urea, dioxane and polyethyleneglycol) have been studied.
Eventually, the structural stability of GP has been determined in front of guanidine hydrochloride, urea and heat.
The results show the GP has a mainly random coil structure, and in this fact, there is a great concordance among the values obtained with O.R.D., viscosity... On the other hand, the molecule is very stable and the denaturalization process is reversible and not involves a mechanism in two steps.
9
Martí, i. Miras Ricard. "Enumeració d'òrbites de n-conjunts d'espais projectius sota l'acció del grup lineal." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2006. http://hdl.handle.net/10803/3095.
Full text
10
Toriyama, Aurea Tamami Minagawa. "Reprodução social & aleitamento materno (estudo populacional no Município de Itupeva, SP)." Universidade de São Paulo, 2002. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/7/7137/tde-20102010-093209/.
Full textAbstract:
Apesar do movimento em prol do aleitamento natural e dos esforços para deter o desmame precoce, a freqüência e a duração do aleitamento materno no Brasil permanecem inferiores às recomendações da Organização Mundial de Saúde. Os poucos estudos com base populacional sobre a situação da amamentação no Brasil, em sua maioria tem se baseado no referencial teórico da multicausalidade como explicativo do desmame precoce e dos fatores que favorecem ou dificultam a amamentação. Enquanto sub-projeto de uma investigação mais ampla, este estudo transversal de base populacional pretendeu verificar como são associados o perfil de reprodução social das famílias - formas de trabalhar e de viver - e a situação de aleitamento materno. Foi realizado numa amostra significativa de 261 crianças menores de 2 anos, residentes na área urbana da cidade de Itupeva (SP). A partir de um modelo teórico hierarquizado, centrado na categoria da reprodução social, foram compostos os perfis de reprodução social, utilizando-se uma base teórico-metodológica-operacional que pré-definiu três grupos sociais homogêneos (GSHs). Para avaliar os padrões de aleitamento materno foram utilizados os indicadores recomendados pela OPS/OMS, sendo a freqüência e a duração mediana calculadas a partir da técnica da tábua de vida. Verificou-se a associação entre as variáveis estudadas através de análise bivariada (teste X2; P<0,05) sendo inseridas num modelo de Regressão de Cox, para a análise multivariada aquelas que se associaram ao tempo de aleitamento materno num nível de significância de 10% (Teste de Wilcoxon; P<0,10). Os resultados evidenciaram que 38,5% da amostra, constituída por famílias do GSH3, apresentaram as mais precárias formas de reprodução social, tanto no momento da produção como no de consumo, se evidenciando como as mais profundamente excluídas da integração social. As famílias que compuseram o GSH1 (19,2%) preencheram os atributos para a inserção qualificada na produção, se mostrando protegidas da precarização do trabalho, com um padrão diferenciado de consumo de representação coletiva e com possibilidade de uso do espaço geo-social, enquanto as 36,4% componentes do GSH2, pareceram lutar pela sua integração na sua vida social, enfrentando a exclusão social relativas às suas formas de viver ou de trabalhar. Considerando o aleitamento materno, 97,3% das crianças iniciaram a amamentação e no momento da entrevista, 41,0% estavam em aleitamento materno, mas, conforme as curvas de sobrevida, 10,4% já haviam sido desmamadas antes de 1 mês de vida e 38,5% antes dos 6 meses. A duração mediana do aleitamento materno foi de 7,6 meses e do aleitamento materno exclusivo de apenas 28 dias. No total da amostra estudada, observou-se uma associação entre o tempo de aleitamento materno e as variáveis: ordem de nascimento, uso de mamadeira, uso de chupeta, número de filhos, situação conjugal da mãe e escolaridade do pai. Analisando os três GSHs separadamente, além do uso de mamadeira e uso de chupeta (comuns aos três GSHs), as variáveis específicas de cada grupo, associadas ao tempo de aleitamento materno foram: a situação conjugal materna (no GSH1), a renda familiar \"per capita\" (no GSH2) e a ordem de nascimento, o número de filhos e a escolaridade do pai (no GSH3). Na análise multivariada, o modelo selecionou como significativas apenas as variáveis ordem de nascimento, uso de mamadeira e de chupeta. A reprodução social - explicitada através dos GSH\'s não foi indicada como uma variável associada à duração do aleitamento materno na análise bivariada e mesmo sendo inserida no modelo multivariado não foi selecionada como variável significativa. O fato das variáveis escolaridade do pai, situação conjugal materna, número de filhos e ordem de nascimento se mostrarem associadas (P<0,05) tanto à duração do aleitamento materno quanto aos GSH\'s sugerem uma relação entre os padrões de aleitamento e os GSH\'s definidos, ou seja os perfis de reprodução social construídos, que necessita ser melhor explorada.Despite the movement in favor of the breastfeeding and the efforts to detain the early weaning, frequency and duration of the breastfeeding in Brazil remain inferior to the recommendations of the WorId Health Organization. The few population-based studies about the situation of breast-feeding in Brazil are mostly based on the multifactorial conceptual model of the health and illness process. As a sub-project of a wider investigation, this population-based cross-section study was intended to verify the association between the social reproduction profile of the families - working and living conditions - and the breastfeeding status. It was carried on a representative sample of 261 children, which were less than 2 years old, residents of the urban area of Itupeva city, Sao Paulo, Brazil. From a hierarchical theoretic model that is focused on the social reproduction category, the profiles were built using a theoretical-methodological-operational basis, which established 3 homogeneous social groups (HSG\'s). In order to evaluate the breastfeeding patterns, the indicators recommended by OPS/WHO were used, and the frequency and the median duration were calculated by using the lifetable technique. The association between the studied variables was verified through bivariate analysis (Xl test; P<0.05). For the multivariate analysis, the variables associated with the breastfeeding time in a significance level of 10% (Wilcoxon test; P<0,10) were inserted in a Cox Regression model. The results have showned that 44.4% of the sample had the most precarious ways of social reproduction. This part of the sample was composed by HSG3 families, most profoundly excluded from social integration. The families that composed the HSGI (19.2%) have fulfilled all the qualifications for the adequate integration into production, and they seemed to be protected from work\'s precariousness, with a differentiated pattern of consumption and group representation, and with the possibility of using the geo-social space. Furthermore, the 36.4% components of the HSG2 have given the impression of fighting for their integration into social life and they were facing the social exclusion related to their way of living or working. Regarding the breastfeeding, 97.3 % of the children have initiated breastfeeding and 41.0% were in breastfeeding at the moment of the interview. However, according to lifetables, 10.4% had been already weaned before 1 month of life and 38.5% before six months old. The breastfeeding median duration was 7.2 months and exclusive breastfeeding median duration was only 28 days. Over the entire sample, it was observed an association between the breastfeeding time and the following variables: sequence of birth, bottle-feeding, pacifier use, number of children, mother\'s marital status and father\'s schooling. When analyzing the three HSG\'s separately, besides bottle-feeding and pacifier use (which were common to the three HSG\'s), the specific breastfeeding time variables of each group were: mother\'s marital status (in HSG 1), the \"per capita\" familiar income (in HSG2) and the sequence of birth, number of children and father\'s schooling (in HSG3). In the multivariate analysis, the model had selected as significant variables: sequence of birth, bottle-feeding and pacifier use. The social reproduction - showed through the HSG\'s was not indicated as a variable associated with the duration of breastfeeding in the bivariate analysis and, although it was inserted in the multivariate model, it was not selected as a significant variable. The fact that father\'s schooling, mother\'s marital status, number of children and sequence of birth variables were associated (P<0,05) to the breastfeeding duration and to the HSG\'s, suggests a relationship between the breastfeeding patterns and the HSG\'s, - social reproduction profiles-, which needs to be more explored.
Books on the topic "Grup"
2
Jaskot, Kazimierz. Grupy studenckie: Studium pedagogiczne grup dziekańskich. Szczecin: Wydawn. Nauk. Uniwersytetu Szczecińskiego, 1996.
Find full text
4
Gonczarek, Ryszard. Teoria grup w fizyce. Wroc¿aw: Oficyna Wydawnicza Politechniki Wroc¿awskiej, 2003.
Find full text
5
Tożsamość społeczna grup dyspozycyjnych. Wrocław: Wydawn. Uniwersytetu Wrocławskiego, 2009.
Find full text
6
Piernikarski, Cezar. Struktura syntaktycznych grup homogenicznych: W zestawieniu z niektórymi typami grup heterogenicznych. Wrocław: Zakład Narodowy im. Ossolińskich, 1990.
Find full text
7
Birinci Meclis'te muhalefet: İkinci Grup. Cağaloğlu, İstanbul: İletişim, 1994.
Find full text
9
Gürel, Kemal Sahir. Grup Yorum: Bir kar makinası. Ortaköy, İstanbul: Tavır Yayınları, 1993.
Find full text
10
Wiankowski, Sławomir. Praktyka funkcjonowania krajowych grup kapitałowych. Warszawa: Instytut Organizacji i Zarządzania w Przemyśle "ORGMASZ", 2000.
Find full textBook chapters on the topic "Grup"
1
Vasiljević, Darko. "Multimembered evolution strategies ES GRUP and ES REKO implementation." In Classical and Evolutionary Algorithms in the Optimization of Optical Systems, 165–74. Boston, MA: Springer US, 2002. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4615-1051-2_11.
Full text
2
Peseschkian, Nossrat. "Family Group — Parental Group — Partner Group." In Psychotherapy of Everyday Life, 222–36. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1986. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-61621-1_12.
Full text
3
Schmid, Peter F. "Encounter Group (T group)." In Encyclopedia of Personality and Individual Differences, 1365–68. Cham: Springer International Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-24612-3_1463.
Full text
4
Dawson, R. L. "Bully (Group to Group)." In Teacher Information Pack 1: Behaviour, 65–76. London: Macmillan Education UK, 1985. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-08997-0_7.
Full text
5
Sato, Ryuzo. "Group (Lie Group) Theory." In The New Palgrave Dictionary of Economics, 5538–41. London: Palgrave Macmillan UK, 2018. http://dx.doi.org/10.1057/978-1-349-95189-5_959.
Full text
6
Schmid, Peter F. "Encounter Group (T group)." In Encyclopedia of Personality and Individual Differences, 1–4. Cham: Springer International Publishing, 2017. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-28099-8_1463-1.
Full text
7
Ikeda, Kiyohiro, and Kazuo Murota. "Group and Group Representation." In Imperfect Bifurcation in Structures and Materials, 167–200. Cham: Springer International Publishing, 2019. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-21473-9_7.
Full text
8
Finlay, Linda. "Group dynamics: group processes." In Groupwork in Occupational Therapy, 17–65. Boston, MA: Springer US, 1993. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4899-4499-3_2.
Full text
9
Steiner, Ann. "Group Guidelines/Group Agreements." In How to Create and Sustain Groups That Thrive, 132–62. Third edition. | New York: Routledge, [2020]: Routledge, 2020. http://dx.doi.org/10.4324/9780429202810-10.
Full text
10
Sato, Ryuzo. "Group (Lie Group) Theory." In The New Palgrave Dictionary of Economics, 1–5. London: Palgrave Macmillan UK, 1987. http://dx.doi.org/10.1057/978-1-349-95121-5_959-1.
Full textConference papers on the topic "Grup"
1
Bati, M., Umar Maya Putra, and Hilmiatus Sahla. "Focus Grup Discussion for Young Entrepreneur Training in University of Asahan." In Proceedings of the 3rd Annual International Seminar on Transformative Education and Educational Leadership (AISTEEL 2018). Paris, France: Atlantis Press, 2018. http://dx.doi.org/10.2991/aisteel-18.2018.1.
Full text
2
Alba Fernández, Jesús, Constantito Torregrosa Cabanilles, Anna Vidal Meló, and Romina Del Rey Tormos. "Flipped Teaching en Física del Grado en Ingenieria de Sistemas de Telecomunicación, Sonido e Imagen: primeros resultados." In In-Red 2016 - Congreso de Innovación Educativa y Docencia en Red de la Universitat Politècnica de València. Valencia: Universitat Politècnica València, 2016. http://dx.doi.org/10.4995/inred2016.2016.4362.
Full textAbstract:
Al “Grup d’Innovación Educativa i Recerca en Matèries Científiques (GIERMAC)”, se le ha concedido en octubre de 2015 el proyecto PIME-UPV, “Estudio sobre la aplicación del Flip Teaching en asignaturas de Matemáticas y Física”. El trabajo que se presenta relata una primera experiencia completa realizada con los alumnos de Física del Grado en Ingeniería de Sistemas de Telecomunicación, Sonido e Imagen (GISTSI) durante los meses de noviembre y diciembre de 2015. En esta experiencia los alumnos se presentan de forma voluntaria a esta estrategia y son compensados con puntos adicionales por el esfuerzo. La experiencia está centrada en temas de termodinámica, por lo que será exportable a asignaturas de otras titulaciones que la impartan.
3
Alba Fernández, Jesús, Constantino Torregrosa Cabanilles, Anna Vidal, and Romina Del Rey Tormos. "Aplicando Flipped Teaching en Física del Grado en Ingenieria de Sistemas de Telecomunicación, Sonido e Imagen." In IN-RED 2017: III Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/inred2017.2017.6864.
Full textAbstract:
Al “Grup d’Innovación Educativa i Recerca en Matèries Científiques (GIERMAC)”, se le concedió en noviembre de 2016 el proyecto PIME-UPV, “Puesta en marcha de diversas experiencias con el enfoche Flip Teaching en asignaturas de Física y matemáticas”, continuación de otro proyecto anterior titulado“Estudio sobre la aplicación del Flip Teaching en asignaturas de Matemáticas y Física”. En el trabajo se presenta la aplicación del Flip Teaching en dos cursos académicos en la asignatura de Física del Grado en Ingeniería de Sistemas de Telecomunicación, Sonido e Imagen (GISTSI). La experiencia se centra en temas de termodinámica a la que los alumnos se presentan de forma voluntaria y son compensados con puntos adicionales por el esfuerzo. Palabras clave: Flippled Teaching, clase inversa, Física, Termodinamica, Aprendizaje basado en proyectos
4
DAŞPINAR, Sinan, and Tamer BAYRAK. "PANDEMİ DÖNEMİNDE TEMASSIZ TEKNOLOJİLERİN KULLANILMASI ÜZERİNE BİR ARAŞTIRMA: QR KOD ÖRNEĞİ." In COMMUNICATION AND TECHNOLOGY CONGRESS. ISTANBUL AYDIN UNIVERSITY, 2021. http://dx.doi.org/10.17932/ctc.2021/ctc21.086.
Full textAbstract:
COVID-19, 1 Aralık 2019’da Çin’in Hubei eyaletinin başkenti Wuhan’da başlayan bir virüs salgını. 2020 Ocak ayında COVID 19’un yayılması ile vaka sayıları artmaya başladı. 11 Mart 2020 tarihinde Dünya Sağlık Örgütü tarafından küresel salgın ilan edildi. COVID-19’un bulaşıcı ve yayılan bir virüs olması teknolojinin hayatın içine daha çok girmesine neden oldu. Bu nedenden dolayı insanların teknoloji tercihleri temassız teknolojiler oldu. Bu araştırmada pandemi ile artan QR kod kullanımı ve alternatif teknolojilerin kullanım oranlarının ortaya çıkarılması hedeflendi. Temassız teknolojilerin kullanımı X-Y ve Z kuşaklarından belirlenen kişilerle odak grup çalışması yapılarak değerlendirildi. Bu kuşaklarındaki yaş gruplarına temassız teknolojiler hakkında sorular soruldu ve temassız teknolojilere olan eğilim ve güven probleminin değişkenliği incelendi. QR kod teknolojisinin geleneksel ve yeni medya ilişkisi irdelendi.
5
AYAZ, Vahdet. "PANDEMİ GÜNLERİNDE LİSE ÖĞRENCİLERİNİN UZAKTAN EĞİTİMDE YAŞADIKLARI ZORLUKLARIN İNCELENMESİ." In COMMUNICATION AND TECHNOLOGY CONGRESS. ISTANBUL AYDIN UNIVERSITY, 2021. http://dx.doi.org/10.17932/ctc.2021/ctc21.038.
Full textAbstract:
Çin’in Hubei eyaletindeki Vuhan şehrinde ortaya çıkan ve tüm dünyaya yayılan Covid-19 pandemisinde, her ülke virüsten korunmak için çeşitli kısıtlamalar getirmiş ve bu kısıtlamalar sonucunda dijitalleşmeye yönelik hızlı ve zorunlu bir geçiş yaşanmaktadır. Pandemi nedeniyle getirilen kısıtlamalar sonucunda örgün eğitimden uzak kalan öğrenciler, söz konusu zorunlu dijitalleşmeye maruz kalarak, online (uzaktan) eğitime başlamıştır. Dijital iletişim araçları birçok kolaylığı ve imkânı beraberinde getirse de pandemiyle birlikte eğitim alanında ortaya çıkan zorunlu dijitalleşmenin, öğrencilerin bazı zorluklar yaşamasına neden olduğu söylenebilir. Bu çalışma, Türkiye’de pandemi döneminde lisede eğitim gören öğrencilerin, örgün eğitime göre dijital eğitimde yaşadıkları zorlukları incelemeyi amaçlamaktadır. Bu kapsamda odak grup sormaca tekniği kullanılarak, yaşları 15 ila 20 arasında değişen, 6’sı kadın, 10’u erkek olmak üzere 16 lise öğrencisinin uzaktan eğitimde döneminde yaşadıkları sorunlar ve zorluklar incelenmiş, elde edilen veriler ise sonuç bölümünde paylaşılmıştır.
6
CANSARAN, Orhun Ege, and Murat SAĞLAM. "PANDEMİ ETKİSİNDE Z KUŞAĞININ HABER OKUMA ALIŞKANLIKLARI." In COMMUNICATION AND TECHNOLOGY CONGRESS. ISTANBUL AYDIN UNIVERSITY, 2021. http://dx.doi.org/10.17932/ctc.2021/ctc21.065.
Full textAbstract:
Çalışma kapsamında 2019 yılının sonunda başlayan ve tüm dünyada sosyal yaşamı değiştiren pandemic sürecinin Z kuşağı özelinde haber okuma alışkanlıklarına etkisini anlamak amaçlanmıştır. Çalışmada Z kuşağı uluslararası çeşitli örneklere uygun olarak 1997-2012 arasında doğan bireyler olarak kabul edilmiştir. Odak grup çalışması olarak yürütülen araştırmada 7 genç birey yer almıştır. Pandemi şartları sebebiyle çevrimiçi gerçekleştirilen görüşmede, Z kuşağına mensup bireylerin sokağa çıkma kısıtlamalarının etkisinde sosyal medyada harcadıkları zamanın arttığı tespit edilmiştir. Eğitim ve sosyalleşmenin pandemic sebebiyle çevrimiçi ortamlarla sınırlı kalması internete olan eğilimi arttırmıştır. Bununla beraber kuşağın haber kaynaklarına erişimi ve haber okuma alışkanlıklarında ise sosyalleşme, eğitim ve zaman geçirme aktivitelerine nazaran ilgi artışı sınırlı kaldığı görülmüştür. Özellikle geleneksel medya araçlarına erişim ve kullanım oranı oldukça sınırlıdır. Çevrimiçi mecralarda ise haber okuma alışkanlıkları sınırlı olmakla beraber gençlerin politik oluşu incelenmesi gereken bir bulgudur. Çalışmada haber okuma alışkanlıklarının geleceği ve kuşağın muhtemel eylemleri öngörülmeye çalışılmıştır.
7
Vidal Meló, Anna, Vicente D. Estruch Fuster, Francisco J. Boigues Planesc, Romina Del Rey Tormos, Jesús Alba, Bernardino Roig Sala, and Constantino Torregrosa. "Flipped Teaching: una metodología en construcción…" In In-Red 2016 - Congreso de Innovación Educativa y Docencia en Red de la Universitat Politècnica de València. Valencia: Universitat Politècnica València, 2016. http://dx.doi.org/10.4995/inred2016.2016.4304.
Full textAbstract:
La UPV potencia la aplicación de nuevas metodologías docentes, como es el caso del Flipped Teaching o clase inversa, que consiste, a grandes rasgos, en hacer en casa lo que tradicionalmente se hace en el aula (la exposición teórica) y realizar en el aula lo que comúnmente se hace en casa (resolución de problemas). Este planteamiento supone disponer de más tiempo en las clases presenciales para la resolución de problemas, realización de prácticas, trabajo en equipo,… favoreciéndose la aplicación de metodologías activas. El Grup d’Innovació Educativa i Recerca en Matèries Científiques (GIERMAC) participa en la convocatoria PIMEs 2015-2016 de la UPV, con el PIME A04-“Estudio sobre la aplicación del Flip Teaching en asignaturas de Matemáticasy Física”. En este trabajo se resume la labor realizada hasta el momento: planificación y selección de contenidos, selección de recursos, y confección de una colección de fichas Flip que detallan la forma en que se desarrolla la metodología en el estudio de un tema concreto.
8
AKAYDIN AYDIN, Ayşegül. "PANDEMİ DÖNEMİNDE ÇEVRİMİÇİ INSTAGRAM KONSERLERİ VE DEĞİŞEN MEKAN ALGISI." In COMMUNICATION AND TECHNOLOGY CONGRESS. ISTANBUL AYDIN UNIVERSITY, 2021. http://dx.doi.org/10.17932/ctc.2021/ctc21.076.
Full textAbstract:
Çin’in Wuhan kentinde ortaya çıkan kısa sürede tüm dünyaya yayılan COVID-19 (koronavirüs), Dünya Sağlık Örgütü (WHO) Türkiye’de de ilk vakanın görüldüğü 11 Mart 2020 tarihinde pandemi ilan etti. Dünya Sağlık Örgütü’nün verilerine göre bu tarihe kadar COVID-19 virüsü 114 ülkede görülmüş ve 4 bin 291 kişi haya- tını kaybetmişti. Ülkemizde vakanın görülmesinin ardından sıkı önlemler alınmaya başlandı. Öncelikle okulların online eğitime geçilmesi sağlandı. Daha sonra eğlence mekanları kapanarak spor karşılaşmalarına ara verildi. Bunun sonucu olarak pandemi döneminde başta konserler olmak üzere çeşitli etkinlikler çevrimiçi olarak youtube, instagram, facebook gibi farklı platformlardan yayınlandı. Bu çalışmada Türkiye’de vakaların ilk artış gösterdiği Nisan-Mayıs 2020 dönemindeki çevrimiçi instagram konserleri incelenecektir. Pandemi dönemiyle mekan kav- ramının dönüşümü hız kazanmıştır. Bu dönüşüm somut mekanın önemli olduğu müzik konserlerinin yeni medya teknolojileriyle birlikte zaman ve mekandan ayrıştığı varsayımından hareket etmektedir. Henry Lefebvre’nin me- kan kavramı üzerinde durulmuş Manuel Castells’in ortaya attığı akışların uzamı ve zaman üzerinden konser me- kanlarının merkezsizleşmesi anlatılmıştır. Çalışmada belirtilen zaman aralığındaki instagram konserlerine katılmış 8 kişiyle odak grup çalışması yapılmış ve elde edilen veriler kuramsal düzlemle karşılaştırarak doğrulanmaya çalışılmıştır.
9
EVCİN, Erol. "MENEMEN HADİSESİ VE ÖĞRETMEN KUBİLAY’IN KATLİNE TÜRK KAMUOYUNDAN YÜKSELEN TEPKİLER." In 9. Uluslararası Atatürk Kongresi. Ankara: Atatürk Araştırma Merkezi Yayınları, 2021. http://dx.doi.org/10.51824/978-975-17-4794-5.20.
Full textAbstract:
İzmir'in Menemen ilçesinde askerliğini yedek subay olarak yapmakta olan genç öğretmen Mustafa Fehmi Kubilay 23 Aralık 1930 tarihinde “şeriat” söylemiyle halkı galeyana getirmek isteyen bir grup tarafından katledilmiştir. Türkiye Cumhuriyeti’nin ilk yıllarında Şeyh Sait ayaklanmasından sonra “irticai” anlamda karşılaşılan ikinci önemli badire olan bu hadisede bir kısım mürtecinin “şeriat” maskesi ve söylemi altında Türkiye Cumhuriyeti’nin üzerine inşa edildiği Cumhuriyet rejimi ile laiklik ilkesine ve inkılâplara şiddetli bir saldırısı ve başkaldırışı söz konusu olmuştur. Serbest Cumhuriyet Fırkası’nın kapanışının akabinde gerçekleşen bu olayların söz konusu fırka ile ilişkisine yönelik tartışmalar önem arz etmektedir. Hadisenin akabinde icra edilen tahkik, tetkik ve yargılamalar devletin otoritesini kuvvetlendirmiş ve bir anlamıyla Cumhuriyet Halk Fırkası’nın iktidarını da pekiştirmiştir. Bütün bu özellikleri değerlendirildiğinde hadise Cumhuriyet tarihinin önemli inceleme ve araştırma konularından birini teşkil etmektedir. Çalışma konusunun özünü, Türk kamuoyunda ve vicdanında derin bir teessür uyandıran söz konusu elim hadiseye ülke sathında gösterilen tepkiler teşkil etmiştir. Bu tepkiler Cumhurreisi Gazi Mustafa Kemal, Başvekil İsmet İnönü ile önde gelen diğer devlet erkânından başlayarak Anadolu’nun en ücra köşelerine kadar yayılmıştır. Çalışma, Menemen Hadisesi ile Kubilay’ın şehadetine ülke sathında gösterilen tepkileri birincil kaynaklar ışığında bütüncül bir yaklaşımla ilk defa ele alıyor olması nedeniyle önem ve özgünlük arz etmektedir. Anadolu’nun dört bir yanından yükselen tepkiler, Gazi Mustafa Kemal’e, Cumhuriyete, devlete ve hükümete güven telgrafları, çeşitli mahallerde düzenlenen büyük çaplı protesto mitingleri, matbuatta hadisenin şiddetli bir şekilde kınanması, zanlılara yönelik tahkikatın ve mahkeme celselerinin kamuoyu tarafından yakından takibi şeklinde olmuştur.
10
AĞASİYEV, İkram. "AZƏRBAYCANDA YAŞAYAN ALMAN ƏHALİSİNİN QAFQAZ İSLAM ORDUSUNA YARDIMI." In 9. Uluslararası Atatürk Kongresi. Ankara: Atatürk Araştırma Merkezi Yayınları, 2021. http://dx.doi.org/10.51824/978-975-17-4794-5.40.
Full textAbstract:
1917'deki Rusya devrimlerinden sonra, Güney Kafkasya Sovyet Rusyası, Almanya ve İngiltere arasında bir savaş alanı haline geldi. Bu durumda, Osmanlı İmparatorluğu, Güney Kafkasya’nın kaderine kayıtsız değildi ve ilk önce Nuru Paşa, Azerbaycan Türklerine Kafkas İslam Ordusu kurma konusunda yardım etmekle görevlendirildi. Azerbaycan mücadelesinde Türklerin rakipleri sırasında ErmeniBolşevik çemberi ve İngilizlerle Almanya da vardı. 1918’de Güney Kafkasya’da gerçekleşen süreçlere yaklaşımda Almanya ile Osmanlı İmparatorluğu arasında yanlış anlamalar yaşanıyordu. Haziran 1918’de, Gürcistan’ın tam kontrolünü elinde bulunduran Almanya, Azerbaycan’a karşı aynı şeyi uygulamaya koymayı planlıyordu. Bu planı gerçekleştirmek için Tiflis’teki Alman temsilciliği, Azerbaycan’ın batı kesiminde yaşayan Alman nüfusunu Türklere karşı bir araç olarak kullanmayı düşünüyordu. Alman göçmenler 1818’de Almanya’dan gelmişler, Azerbaycan’ın batı bölgelerinde yerleşmişlerdi ve 1918’de 8 alman köyünde 6 bin ahali yaşıyordu. Tiflis'teki Almanya büyükelçisi Schulenberg’in emriyle bir grup Alman subay Gence yakınlarındaki Helenendorf köyüne gönderildi ve Alman nüfusuna Azerbaycan hükümetine itaat etmemeleri ve sadece Tiflis'teki Alman büyükelçiliğine başvurmaları talimatı verildi. Nuru Paşa’nın emriyle komutanlar Helenendorf Almanları ile bir araya geldiler ve Kafkasya İslam Ordusu’nun Azerbaycan’ı Ermeni Taşnak silahlı kuvvetlerinden temizlemek için geldiğini söylediler. Gence çevresindeki Ermeni çeteleri, 1904’ten beri Alman halkını tehdit ediyorlardı ve bu nedenle Almanlar da Nuru Paşa’nın Ermeni çetelerini silahsızlandırmak konusundaki önerisini beğendiler. Kısa bir süre sonra Kafkaz İslam Ordusu ve Alman köylüler işbirliği yaptılar-silahlı Alman taburunun yardımıyla 13-14 Haziran 1918’de, Gence kasabaları silahlı Taşnak gruplarından temizlendi ve ermeni çeteleri silahsızlandı. Daha sonra Helenendorf’tan gelen Alman nüfusu da Bakü’nün savaşlarında aktif rol aldı. Kafkas İslam Ordusunun bir parçası olarak Helenendorflu Almanlardan 10 kişi İngiliz ve Taşnaklara karşı savaşlarda görev yaptı. Alman köylüler, ordu merkezlerine ürün, giyim, at, araba vb. getiriyorlardı. Kafkas İslam Ordusuna Batı Cephesinde Rus ordusu tarafından ele geçirilen Alman kökenli askeri esirler de yardım ediyorlardı. İslam Ordusundaki Almanların sayısı çok azdı, ancak orduya katılımları ahlaki açıdan önemliydi. Çünkü Almanya Bolşevikleri gizlice destekliyordu ve Kafkaz İslam Ordusunun Bakü’ye girmesini istemiyordu. Her şeye rağmen, şanlı Türk ordusu Bakü’ye girdi ve kurtarılmış Bakü Azerbaycan’ın başkenti oldu. Azerbaycan’da yaşayan Almanlar, Gürcistan’da yaşayan Almanların aksine, Almanya’nın elinde bir araç olmadı ve Azerbaycan yasaları çerçevesinde hareket etti. Şüphesiz, Kafkas İslam Ordusu, Osmanlı Devleti Azerbaycanı desteklemeseydi, her şey farklı olabilirdi.
Reports on the topic "Grup"
1
Graells i Fabregat, Raimon. M. Torres / I. Garcés / J. R. González (eds.), Projecte Ilergècia: territori i poblament ibèric a la plana ilergeta. Centenari de les excavacions del poblat ibèric del Tossal de les Tenalles de Sidamon (1915-2015). Actes de la XLV Jornada de Treball, Sidamon 2017, Grup de Recerques de les Terres de Ponent, Sant Martí de Maldà/ Riucorb 2020. Edicions de la Universitat de Lleida, 2020. http://dx.doi.org/10.21001/rap.2020.30.30.
Full text
2
Hamblin, A. P. Nanaimo Group. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 2016. http://dx.doi.org/10.4095/298875.
Full text
3
Fields, Susannah. Group X. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), August 2007. http://dx.doi.org/10.2172/1031441.
Full text
4
Connelly, Terence M. The Expeditionary Strike Group: Give Way Carrier Strike Group. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, April 2008. http://dx.doi.org/10.21236/ada484335.
Full text
5
Gordon, Mark S. Theoretical Studies Of Group IVA And Group IVB Chemistry. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, August 2014. http://dx.doi.org/10.21236/ada608927.
Full text
6
Knouse, Stephen B. Group Member Diversity and Group Processes: A Contingency Approach. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, January 1996. http://dx.doi.org/10.21236/ada327283.
Full text
7
Gordon, Mark S. Theoretical Studies of Group IVA and Group IVB Chemistry. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, January 2012. http://dx.doi.org/10.21236/ada563643.
Full text
8
Wilk, Philip A. Properties of Group Five and Group Seven transactinium elements. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), May 2001. http://dx.doi.org/10.2172/785268.
Full text
9
Dunigan, T., and C. Cao. Group key management. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), August 1997. http://dx.doi.org/10.2172/631269.
Full text
10
Bartik, Timothy J. Group Wage Curves. W.E. Upjohn Institute, September 2000. http://dx.doi.org/10.17848/wp00-63.
Full text