Dissertations / Theses on the topic 'Grup'

Aquest treball és un estudi exploratori que vol esbrinar les transformacions, en termes d'insight, elaboració i tolerància a la frustració, que es produeixen en un grup d'educadores d'escoles bressol en participar, dins del seu programa de formació per l'obtenció de la titulació d'educadores, en un seminari de grup de sensibilització, seminari tipus-Balint o en un grup de formació tipus-Lliçó.

Estudiem el grup fonamental de varietat algebràïques complexes i la seva monodromia. Les línies d'estudi són:

- L'àlgebra de Malcev dels grups fonamentals de varietats compactes Kahler: Provem que no pot ser lliure, i donem una cota inferior del nombre de relacions cas que la varietat sigui no fibrada. La determinem quan la dimensió de Kodaira és igual a un.

- Pinzells de Lefschetz de corbes: obtenim fòrmules per a la monodromia geomètrica i el grup fonamental per a pinzells de Lefschetz de corbes sobre la recta projectiva, amb ella demostrem un resultat de formalitat topològica de famílies de corbes, a l'igual que propietats conegudes d'entropia i quasi unipotència d'aquestes famílies.

- La connexió de Gauss-Manin en el grup fonamental:

Construïm complexos de Dolbeault logarítmics relatius analítics reals per a famíliers de varietats projectives, amb connexió de Gauss-Manin. Calculem la realització de la Rham d'aquesta coneexió en el grup fonamental de famílies de corbes afins racionals i no racionals, obtenint un contrast notable.

Caracteritzem els grups de Galois diferencials de la connexió de Gauus-Manin en el grup fonamental com a extensions unipotents dels seus anàlegs cohomològics.
Estudiamos el grupo fundamental de variedades algebraicas complejas y su monodromía. Las líneas de estudio son:

- El álgebra de Malcev de los grupos fundamentales de variedades compactas Kahler: Probamos que no puede ser libre, y damos una cota inferior del número de relaciones en el caso en que la variedad sea no fibrada. La determinamos cuando la dimensión de Kodaira es uno.

- Pinceles de Lefschetz de curvas: obtenemos fórmulas para la monodromía geométrica y en el grupo fundamental para pinceles de Lefschetz de curvas sobre la recta proyectiva, con ella demostramos un resultado de formalidad topológica de familias de curvas, así como propiedades conocidas de entropía y cuasi unipotencia de estas familias.

- La conexión de Gauss-Manin en el grupo fundamental:

Construimos complejos de Dolbeault logarítmicos relativos analíticos reales para familias de variedades proyectivas, con conexión de Gauss-Manin. Calculamos la realización de la Rham de esta conexión en el grupo fundamental de familias de curvas afines racionales y no racionales, obteniendo un notable contraste.

Caracterizamos los grupos de Galois diferenciales de la conexión de Gauss-Manin en el grupo fundamental como extensiones unipotentes de sus análogos cohomológicos.

El Disseny Universal és un marc conceptual sorgit des de l’àmbit de l’arquitectura que proposa elements de disseny de productes i entorns amb la finalitat d’eliminar barreres i garantir l’accessibilitat al major rang de persones possible. Durant les darreres dues dècades s’han anat adaptant les pautes d’aplicació de les directrius del Disseny Universal a nous entorns. En aquesta investigació proposem explorar les possibilitats d’implementació d’aquest paradigma al camp de la música instrumental en grup per tal d’aproximar el fenomen musical de forma activa i praxialista a un major nombre de persones possible. Els nostres objectius son: la identificació de factors afavoridors de la implementació dels principis del Disseny Universal a Orquestres i formular pautes d’aplicació d’aquests principis per a l’organització, funcionament i continuïtat de formacions instrumentals de tipus orquestral que desitgin abordar repertori occidental des d’un enfocament d’accessibilitat universal. Per a tal propòsit, hem posat en marxa una orquestra sense restriccions d’accés, en base a l’anàlisi documental i l’experiència durant 4 anys ininterromputs de funcionament del projecte. Els instruments de recollida de dades s’han aplicat sobre participants d’una orquestra pilot i sobre un grup d’experts en l’àmbit de la música instrumental en grup. Aquests han consistit en 3 qüestionaris i dos grups focals. Els resultats obtinguts han permès identificar factors facilitadors i establir pautes d’aplicació dels principis del DU per al disseny d’orquestres accessibles. S’obre així una línea a explorar sobre l’aplicació del DU en l’ambit de la música.
El Diseño Universal representa un marco conceptual, surgido desde el ámbito de la arquitectura, que propone elementos de diseño para productos y entornos con el fin de eliminar barreras y garantizar la accesibilidad al mayor rango posible de personas. Durante las últimas dos décadas se han adaptando las pautas de aplicación de las directrices del Diseño Universal a nuevos entornos. En esta investigación proponemos explorar las posibilidades de implementación de este paradigma en el campo de la música instrumental grupal con el fin de aproximar el fenómeno musical de forma activa y praxialista a la sociedad. Nuestros objetivos son la identificación de factores favorecedores de la implementación de los principios del Diseño Universal en orquestas y formular pautas de aplicación de dichos principios para la organización, funcionamiento y continuidad de formaciones instrumentales de tipo orquestal que deseen abordar repertorio occidental desde un enfoque de accesibilidad universal. Para ello, hemos creado una orquesta con propósitos de universalidad de acceso, en base al análisis documental y la experiencia durante 4 años ininterrumpidos de funcionamiento del proyecto. Los instrumentos de recogida de datos se han aplicado sobre participantes de una orquesta piloto y sobre un grupo de expertos en el ámbito de la música instrumental en grupo. Estos han consistido en 3 cuestionarios y dos grupos focales. Los resultados obtenidos han permitido identificar factores facilitadores y establecer pautas de aplicación de los principios del DU para el diseño de orquestas accesibles. Se abre así una nueva línea a explorar sobre la aplicación del DU en el ámbito de la música.
Universal Design(UD) is a framework that emerged from the field of architecture to purpose the design of products and environments to be usable by all people, to the greatest extent possible, without the need for adaptation or specialised design. During the last two decades it has been applied and adapted to new frameworks. This research aims to explore the possibilities of implementing this paradigm in the field of groupal instrumental music in order to appreciate and disseminate the musical phenomenon and its praxialist approach to the greatest number of people. The aims are to identify factors favouring the implementation of the principles of Universal Design for orchestras and formulate guidelines for applying these principles to the organisation, operation and continuity of orchestras wishing to address Western repertoire. For this purpose, and based on experience and bibliographic review, we have created an orchestra focused on universal access. Different tools have been applied to participants in a pilot orchestra and experts in the field of instrumental music groups. These consisted of three surveys and two focus groups. The results have enabled us to identify facilitating factors and establish some guidelines for applying the principles of DU for designing accessible orchestras. This opens a new line to explore on the application of DU in the field of music.

Partiendo del concepto de mediación (Vygotsky, 1978), clave en la teoría sociocultural, llevamos a cabo una investigación cualitativa y ecológica con el fin de aproximarnos a las creencias de un grupo de aprendientes de ELE (estudiantes de un programa de MBA) sobre la coconstrucción de la identidad de grupo-clase y el sentimiento de pertenencia a este grupo. Para los propósitos de nuestro estudio desarrollamos un modelo en el que distinguimos dos planos: el experiencial, donde observamos cómo diferentes elementos mediadores pueden facilitar o dificultar la relación entre el individuo y el grupo; y el de la investigación, donde los participantes reflexionan y verbalizan sus creencias acerca de los elementos que facilitan sus relaciones sociales. Con los datos referentes al plano de la investigación elaboramos una taxonomía de elementos mediadores que facilitan la comprensión de las creencias (paráfrasis, ejemplos, metáforas, comparaciones y preguntas); de los datos del plano experiencial, en cambio, emergen cuatro macrocategorías en las que clasificamos los elementos que pueden facilitar (y dificultar) la relación entre el individuo y el grupo, en función de los agentes que los gestionan (alumnos o docente). Asimismo, de los datos se desprende que WhatsApp, como elemento mediador, además de favorecer un clima de aula propicio para el aprendizaje, puede crear oportunidades para el aprendizaje informal de ELE.
Starting from the concept of mediation (Vygotsky, 1978), key in the sociocultural theory, we carry out a qualitative and ecological research in order to approach the beliefs of a group of learners of Spanish as a L2 (students of an MBA program) about the coconstruction of the group-class identity and the feeling of belongingness. For the purposes of our study we developed a model in which we distinguish two planes: the experiential, where we observe how different mediating elements can facilitate or constraint the relationship between the individual and the group; and that of research, where participants reflect and verbalize their beliefs about the elements that facilitate their social relationships. With the data referring to the plane of the investigation we elaborate a taxonomy of mediating elements that facilitate the access to our participants’ beliefs (paraphrasing, examples, comparisons, images and questions). From the data of the experiential plane, four macrocategories emerge. We classify in these categories the elements that can facilitate (and constraint) the relationship between the individual and the group, depending on the agents that manage them (students or teacher). Likewise, the data shows that WhatsApp, as a mediating element, in addition to promoting a climate conducive to learning, can create affordances for informal learning of Spanish as L2.
Partint del concepte de mediació (Vygotsky, 1978), clau en la teoria sociocultural, portem a terme una investigació qualitativa i ecològica a fi d’aproximar-nos a les creences d’un grup de aprenents d’ELE (estudiants d’un programa de MBA) sobre la coconstrucció de la identitat de grup-classe i el sentiment de pertinença a aquest grup. Per als propòsits del nostre estudi desenvolupem un model en què hi distingim dos plans: l’experiencial, on observem com diferents elements mediadors poden facilitar o dificultar la relació entre l’individu i el grup; i el de la investigació, on els participants reflexionen i verbalitzen les seves creences sobre els elements que faciliten les seves relacions socials. Amb les dades referents al pla de la investigació elaborem una taxonomia d’elements mediadors que faciliten la comprensió de les creences (paràfrasis, exemples, metàfores, comparacions i preguntes); de les dades del pla experiencial, en canvi, emergeixen quatre macrocategories en què classifiquem els elements que poden facilitar (i dificultar) la relació entre l’individu i el grup, en funció dels agents que els gestionen (alumnes o docent). Així mateix, de les dades es desprèn que WhatsApp, com a element mediador, a més d’afavorir un clima d’aula propici per a l’aprenentatge, pot crear oportunitats per a l’aprenentatge informal d’ELE.

La millora dels plantejaments d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita segueix la investigació sobre processos de composició escrita i també sobre processos d'ensenyament i aprenentatge a l'escola i a l'aula. El repte que es planteja en l'ensenyament i l'aprenentatge de l'escrit és l'elaboració d'una teoria sobre l'escriptura a l'escola a partir de l'observació de com es promouen els beneficis cognitius de l'escrit, posats en relleu per Vigotski i altres estudiosos del llenguatge en relació al desenvolupament intel·lectual, personal i social de l'individu.
Les diferents perspectives del concepte "context", posades en relleu pels estudis sobre composició escrita, s'integren en un model d'interacció de contextos que estableix el marc teòric de la recerca. S'hi distingeixen quatre contextos: a) el context de l'emissor, marcat per l'experiència i els coneixements sobre les situacions d'escrit i sobre l'escrit; b), el context de recepció o context d'ús social de l'escrit, conformat per la història sociocultural d'un grup o comunitat de discurs i subjecte a la dinàmica de canvis que el mateix ús comporta; c) el context de producció de l'escrit, o espai del procés de composició, on es gestionen les diferents operacions orientades a l'elaboració del text a través d'un procés recursiu, dinàmic i complex; i d) el context d'aprenentatge de l'escrit i els seus usos, representat pel context escolar. Els estudis sobre les diferències entre els processos que segueixen els escriptors experts i els escriptors aprenents i les recerques a l'aula sobre les condicions que faciliten la complexitat del procés de composició assenyalen la conveniència de plantejar tasques d'escriptura per a situacions reals d'ús de l'escrit i també la necessitat d'establir instruments de mediació durant el procés. Les propostes d'escriptura en col·laboració reuneixen les condicions exposades. En el context de producció en una tasca d'escriptura en grup hi conflueixen les interaccions següents: la negociació comunicativa entre emissor i destinatari, en què l'emissor projecta el context de recepció sobre el context de la tasca i es situa alternativament en la posició d'escriptor i de lector per adequar el seu procés a les exigències del context de recepció; la interacció entre els components del grup de treball, que s'erigeix en instrument de mediació tant per a la representació de la tasca i del text, com per a la realització i el control de les operacions inherents al procés de composició; la interacció entre el coneixement provinent de l'experiència anterior i la transformació d'aquests coneixements i procediments, relatius a la llengua, al contingut temàtic o a les estratègies procedimentals per a l'elaboració de l'escrit.
L'anàlisi de la interacció de contextos es refereix en aquest treball a la composició d'un text explicatiu sobre el funcionament dels calidoscopis, que elaboren uns estudiants de cicle superior de primària per a uns estudiants de primer cicle de primària del mateix centre. És una recerca contextualitzada a l'aula, en una tasca d'escriptura real i en contextos de producció compartits i negociats. L'objecte d'anàlisi el constitueixen els protocols de les interaccions orals entre els estudiants de cinc grups diferents al llarg de dues sessions de treball. La recerca s'emmarca en el paradigma qualitatiu de l'anàlisi de la conversa. Els paràmetres analitzats són: a) les característiques del procés de composició, amb la intenció d'observar una possible generalització en la realització del procés; b) les referències als destinataris, per establir la incidència del context de recepció; c) els usos de la 2a persona en la conversa, com a indici dels diferents contextos que participen en el context de la tasca; d) les reformulacions en el text que es va elaborant, anomenat "text intentat", com a indici de l'adequació als diferents contextos que hi intervenen.
Els resultats mostren la importància del context de recepció per a la representació de la tasca i per a la orientació i el control del procés, així com també la seva importància com a motor de la transformació de coneixements i la construcció d'aprenentatges. Corroboren també la confluència dels diferents contextos en el context de producció i la importància del treball en grup com a element facilitador i de mediació. Mostren, també, les diferències entre els grups, de les quals n'apunten possibles causes que plantegen noves hipòtesis de treball. La presència del context escolar com a context d'aprenentatge es mostra únicament com a rerafons en qüestions puntuals relatives a procediments de treball i a aspectes normatius de la llengua escrita La condició d'aprenents dels estudiants es mostra en el desconeixement o desorientació sobre determinats aspectes relatius al control del text com a unitat global i del procés com a conjunt de procediments. En aquesta línia es manifesta la necessitat de la intervenció didàctica que promogui l'emergència d'un millor autocontrol sobre l'activitat a partir de l'establiment d'uns objectius d'aprenentatge i del seu seguiment a través de mecanismes d'avaluació formativa.
Improving teaching and learning processes of writing composition follows the path of research on composition processes and on teaching and learning composition in school contexts. Writing instruction faces the challenge of elaborating a theory of writing in school contexts through the observation and analysis of how cognitive benefits of written language are reached, as stressed by Vygotsky and other scholars in relation to the intellectual, personal and social development of human beings.
Different perspectives on the concept "context", considered in studies on written composition, are integrated in a model of context interaction that becomes the theoretical basis to the research. Four contexts are considered in it: a) the context of the writer, gathering the experience and knowledge on written language and written language use formerly acquired by the writer; b) the context of reception, or social context of written language use, emerging from the sociocultural history of a group or a discourse community, and also subject to subsequent changes derived from the social use of language; c) the context of production or context of the task, where the composition process develops, and where the different subprocesses and operations involved in the writing composition are carried out in a recursive, dynamic and complex interaction; and d) the context of teaching and learning writing, that is to say, the context of school and of the classroom. According to studies on the differences in the composition process of expert and novice writers, as well as to the results of classroom research focusing on the conditions that facilitate the complexity of the process, two considerations are brought forth: the proposal of writing tasks aiming to real contexts of use, and the need to establish mediation tools along the composition process. Collaborative writing tasks following the lines of project work accomplish both conditions. In the context of production of any collaborative writing task the following interactions appear: communicatve interaction between writer and reader, in which the writer projects herself in the context of the reader to negotiate reciprocity between her intentions and the reader's context in a discursive situation determined by social parameters of written language use; interaction among the participants in the task, acting as a mediation tool both to build and share mental representations of the task and of the text and to monitor and control the operations involved in the process; interaction between the individual writer's knowledge and the emergent knowledge built within the context of the task, referring either to the language, to the topic content or to the procedures aiming to carry out the task.
Analysis of context interaction focuses in the composition process of an explanatory text on how kaleidoscopes always offer different images by turning them to eother side. The writers are primary school students, aged 11, and the readers are also students of a lower level, aged 8. It is a contextualized research in the classroom, embedded in a real writing task and within shared contexts of production. Protocols of verbal interactions among the participants in five collaborative groups along two classroom sessions constitute the data of analysis. The parameters observed refer to: a) characteristics of the composition process, aiming to find out any general procedures in the processes followed by different groups; b) explicit references to readers, aiming to establish the influence of the context of reception; c) explicit utterances including references to the second person pronoun, to follow the presence of the different contexts involved in the process, d) reformulations of the text being written, known as "attempted text", aiming to observe the writers' consideration of the differents contexts participating in the composition process.
The results show the importance of the context of reception to contribute to the representation of the task, to guide and monitor the process and also to enhance knowledge transforming and knowledge building. They demonstrate the multiplicity of contexts interacting in the context of the task and the importance of group work to mediate in it. They also show differences among groups, and some new hypothesis emerge to follow the causes of these differences. The school context as a learning context appears as the background in some aspects related to school procedures in writing tasks or to standard norms of written language. Writers appear as learners in some other aspects, as in the lack of orientation in the control of the text structure and in the monitoring of the process as a whole. This fact stresses the need for a didactic intervention, in the sense of promoting a better understanding of the different contexts interacting in the composition process, by establishing mechanisms of autocontrol on the task through the negotiation of explicit learning goals and through formative assessment tools.

This thesis is an investigation that the main objective is to study proximity digital media in Catalonia. The theoretical framework establishes the foundations on which stands the sector: proximity communication and digital journalism (or cyberjournalism). The phenomenon of proximity digital media in Catalonia is analysed through the study of a paradigmatic case, which is the Group Nació Digital (GND). It was chosen for this research because it is considered a success model for the expansion of recent years, audience figures reached and a solvent business model. It has been studied the journalism and business model with a special attention to their territorial editions. Mainly it is used qualitative methodology that includes case of study and in-depth and semi-structured interviews to the management team of the Group and the responsibles for proximity digital media. Moreover a quantitative technique, content analysis, is also used to extend the study. The main conclusion is that the key to success has been the model of proximity information, which allowed the expansion and growth of the audience, and the technology, which is in constant innovation and has an own management system.
Aquesta tesi doctoral és una investigació que té com a objectiu estudiar els mitjans digitals de proximitat a Catalunya. En el marc teòric, s’estableixen els fonaments sobre els quals s’erigeix aquest sector: la comunicació de proximitat i el ciberperiodisme. El fenomen dels mitjans digitals de proximitat a Catalunya s’analitza a través de l’estudi d’un cas paradigmàtic, el del Grup Nació Digital (GND). De Nació Digital se n’ha estudiat el model periodístic i el de negoci fent especial atenció a les seves edicions territorials. Principalment s’ha utilitzat la metodologia qualitativa amb les tècniques de l’estudi de cas i les entrevistes en profunditat i semiestructurades a l’equip directiu del Grup, així com als responsables dels mitjans digitals de proximitat. Aquesta metodologia s’ha combinat amb la quantitativa a través de l’anàlisi de contingut. La principal conclusió és que les claus de l’èxit han estat el model d’informació de proximitat, que ha permès l’expansió i creixement de l’audiència, i la tecnologia, amb una innovació constant i un sistema de gestió propi.

La present tesi es centra en analitzar aquells factors que poden incidir en el desenvolupament cognitiu en infants prematurs o a terme, i que han requerit que fossin ingressats a una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN). S’incorporaren a l’estudi tots aquells infants nascuts entre l’1 de gener de 2001 i 31 de desembre de 2008, quedant una mostra de 440 nens de les següents edats gestacionals: prematurs extrems (n = 30), molt prematurs (n = 125), prematurs moderats (n = 124), prematurs tardans (n = 130), i a terme complerts (n = 31). S’avaluaven els nens entre les 34 i 46 setmanes d’edat postmenstrual amb l’Escala de Brazelton (NBAS), i es va fer un seguiment als 3, 6, 9, 12, 18, 24 i 30 mesos administrant les Escales Bayley, i en els 3, 4, 5, 6 i 7 anys amb els tests Terman-Merrill i WPPSI-III. Els objectius generals que es marcaren foren: (a) descriure la morbiditat, comorbiditat i seqüeles associades a l’infant i comparar-les en funció de variables sociodemogràfiques i clíniques, (b) descriure el desenvolupament des del naixement fins als 4 o 7 anys en funció de variables sociodemogràfiques i clíniques (c) determinar els factors de risc que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat, i (d) determinar els factors protectors que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat. S’ha trobat que: els nadons que han patit estrès a la UCIN tenen puntuacions de QI(z) més baixes al llarg del període estudiat; la toxicitat neurobiològica de l’estrès afecta a tots els nadons ingressats a la UCIN i pot ser contrarrestada per les Cures Centrades en el Desenvolupament i la Família (CCD); la reducció de la sobreestimulació lumínica s’ha manifestat amb una reducció de les retinopaties; els nadons que van patir algun dels elements que configuraven el factor de risc d’estrès a la UCIN, si no varen rebre les CCD tenen puntuacions en la NBAS menys elevades en els clústers sistema motor, regulació d’estats, i estabilitat del sistema nerviós autònom, i més elevada en l’organització d’estats; els nadons que no varen rebre les CCD tenen un risc moderat de patir trastorns de la regulació que es superior als que sí varen rebre les CCD. El curs de desenvolupament cognitiu està més marcat per les setmanes de gestació que pel pes i la patologia soferta; en les proves cognitives les nenes puntuen més alt, però els nens augmenten el seu QI(z) en major mesura que no pas les nenes; en l’infant de famílies amb baixos nivells econòmics i educatius es minva el seu QI(z) a partir de l’exploració en el període de 10 a 18 mesos endavant; el grup de procedència autòctons tenen una puntuació tipificada del QI una mica més elevada en l’índex de desenvolupament que els estrangers, i en els períodes d’avaluació la diferencia és significativa en els períodes de 19 a 30 mesos i 31 a 59 mesos; els nadons que prenen llet de fórmula són els que més augmenten el diferencial del seu QI(z) en l’índex de desenvolupament, però els que són alletats amb llet materna són els que tenen puntuacions més elevades de QI(z) en tots i cadascun dels períodes d’avaluació. Pel que respecta a la comorbiditat, els grups de procedència tenen associacions significatives amb els trastorn psicofuncionals, on els autòctons tenen més incidència, i el trastorn de la relació parental, on els estrangers pateixen més aquest trastorn. L’efecte de l’impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu degut als factors socials apareix en el període de 10 a 18 mesos, com són els trastorns de la relació parental i el nivell socioeconòmic baix, i en els 19 a 30 mesos si els pare i/o mare són estrangers; en els nadons i les famílies hi ha una relació entre estar ingressat a la UCIN i patir trastorns de la relació parental; que un professional passi la NBAS davant els pares suposa que apareguin menys trastorn de la relació parental; els trastorns de la relació parental estan associats amb els trastorns psicofuncionals i els trastorns emocionals; a més visites efectuades en el PSD més detecció de trastorns psicofuncionals i de trastorns emocionals.
his thesis focuses on analyse the causes that can affect cognitive development in premature and full term new-borns who have been admitted to a Neonatal Intensive Care Unit (NICU). Also, in the study are included children born between the 1st January 2001 and the 31st December 2008, altogether it consists of a sample of 440 new-born babies from the following gestational age: extremely premature (n = 30), very premature (n = 125), moderate premature (n = 124), late premature (n = 130) and full term (n = 31). Evaluates children between the age of 34 and 46 post-menstrual weeks using the Brazelton Scale (NBAS). It then follows them up at 3, 6, 9, 12, 18, 24 and 30 months using the Bayley scales, and then when they are 3, 4, 5, 6 and 7 years old using the Terman-Merrill tests and the WPPSI-III. The main objectives to achieve were: (a) To describe morbidity, comorbidity and side effects associated with a child and then compare them based on clinical and socio-demographic variables; (b) to describe the development from birth up to 4 or 7 years of age based on clinical and socio-demographic variables; (c) to identify the risk factors that influence the development and comorbidity and; (d) to identify the protective factors that influence the development and the comorbidity. The results display that children who have suffered stress in a Neonatal Intensive Care Unit (NICU) have lower IQ scores (z) in the period of this study; the neurobiological toxicity caused by the stress affects all children admitted to the NICU, and it could be neutralised with healing based on physiological development and care, and assisting the family. For instance, reducing overstimulation of light has shown to reduce retinopathy; the children who suffered some elements of the stress risk factor in the NICU, if they did not have the Family-Focused Developmental Care (FFDC), were found to have had lower scores in the NBAS in the clusters motor system, regulation of states and stability of the autonomous nervous system and higher scores in the organization of states. It is also found that babies who did not receive the FFDC had a moderate risk of suffering from regulated disorders in comparison than those who received it. The course of cognitive development is more affected by the weeks of gestation than the weight and pathology. In cognitive tests, girls scored higher but boys increased their IQ(z) to a greater extent than girls. It was found that children in families with low economic and educational levels, had a decrease in the IQ(z) from the exploration to the period of 10 to 18 months. The locals had IQ scores slightly higher on the development index than foreigners, and the difference is significant between the periods of 19 to 30 months and 31 to 59 months. Concerning the comorbidity factor, local groups have significant associations with psycho-functional disorders while foreigners suffer more from parental relationship disorders. There are more chances for a baby to be breast-fed after being born if the baby has more weeks of gestation, for it gains more weight and consequently it has more protective factors. With less weeks of pregnancy, the risk factors are higher and the probability of artificial feeding increase. The effect of the negative impact on cognitive development is due to social factors, such as relationships and low socioeconomic status, that appear in the period of 10 to 18 months. Also, the impact of whether the one of the parents or both are foreigners appears between 19 to 30 months. There is a relationship between being admitted to the NICU and children and families that have disrupted parental relationship. The administration of the NBAS by a professional with the parents present, has resulted with less parental relationship disorder. Keeping in mind, disorders associated with parental relationships are fundamentally psycho-functional and emotional disorders. Thus, this study has shown the more visits to the Tracking Development Program the more detection of psycho- functional and emotional disorders.

L'activitat de grup sanguini A en els eritròcits, quan aquesta ha estat referida a substàncies no lipídiques, s'ha assignat de forma concreta a la glicoforina A, la glicoproteïna més gran present en la membrana, i també a l'anomenada banda 3 la principal proteïna de l'eritròcit. En altres casos l'activitat de grup sanguini ha estat relacionada amb altres glicoproteïnes sense especificar-ne els trets més característics.

En base a aixó, l'objectiu de la tesi ha estat la caracterització fisico-química i estructura d'una molècula que químicament tingui naturalesa glicoproteïnica, anant acompanyada aquesta d'activitat de grup sanguini A.

Així, a partir de sang de 18 donants sans s'han obtingut les membranes de l'eritròcit per mitjà de la lisi hipotònica. La presència d'activitat acetilcolinesterasa en les membranes indica que les vesícules s'han tancat amb la mateixa orientació que tenien els eritròcits abans de la lisi. Les membranes, un cop homogenitzades, dialitzades i liofilitzades, s'han sotmes al procés de solublització, és a dir, el procés que converteix l'estat complexe de la membrana intacta en un estat més senzill que permeti l'anàlisi dels components de la membrana per mètodes que no poden aplicar-se a la membrana intacta.

Després de realitzar un estudi comparatiu amb tres tècniques solubilitzadores, s'ha escollit la fonamentada amb l'extracció dels lípids per la mescla cloroform-metanoI (2:1, v/v). A continuació, les glicoproteïnes es precipiten de la fase aquosa per adició d'etanol (concentración final del 60 %) i manteniment durant 48 h a -20°C en presència de clorur sòdic.

Les glicoproteïnes es purifiquen per cromatografia de filtració per gel (Sephadex G-75) i per cromatografia d'afinitat fent passar les glicoproteïnes a través d'un gel que contenia la lectina Helix pomatia (Helix pomatia Lectin - Sepharose 6MB), que específicament uneix les glicoproteïnes que porten com a sucre terminal la N-acetil-D-galactosamina, glúcid característic de les glicoproteïnes amb activitat de grup sanguini A.

La glicoproteïna eluïda de la columna per una concentración 0.1 M de N-acetil-D-galactosamina té una capacitat inhibitòria de l'hemaglutinació de 38.82 micrograms/mL, amb una forquilla de 39.43 i 38.21 micrograms/mL, per un Iímlt de confiança alfa=90. L'anàlisi dels aminoàcids i glúcids corresponents ha proporcionat uns percentatges respectius de proteïna i sucres del 41.05 i 58.95. Cal destacar l'alta presència de serina i treonina (aminoàcids que en una glicoproteïna són els que uneixen la cadena glucídica al nucli peptídic), la molt baixa proporció d'aminoàcids cromòfors (triptofan i tirosina), la qual cosa explica que la molècula no presenti una marcada absorció pels voltants dels 280 nm i també justifica el baix valor del coeficiente d'absorció específica (0.4324 L/g. cm). La molècula no conté cisteïna i, per tant, no poden existir enllaços disulfuro intramoleculars. Pel que fa als glúcids, la meitat d'aquestos corresponen a hexosamines, trobant-s'hi també hexoses neutres i àcid siàlic.

La valoració de la glicoproteïna pel mètode clàssic de Lowry presenta una gran pèrdua de sensibilitat envers la que el mètode presenta quan hom valora una proteïna estàndard, com és ara el cas de I'albúmina sèrica bovina.

Per aixó, s'ha desenvolupat un mètode per a quantificar les glicoproteïnes basat en determinar per espargiment de la llum ("light scattering") la turbidesa produïda per l'adició d'etanol a la solució de glicoproteïna. Aquest mètode per l'afició d'etanol a la solució de glicoproteïna. Aquest mètode, a més de precís, no és destructiu.

El valor de la masa molecular calculat per a la glicoproteïna ha estat de 53500 ±4280 Da (per light scattering), de 41500 Da (per anàlisi d'aminoàcids) i de 76000 la forma dimèrica i 43000 la monomèrica (per PAGE-SDS). La cromatografia de filtració per gel no és adient per a determinar la masa molecular atès que proporciona valors molt superiors als reals a causa de l'efecte distorsionant de l'àcid siàlic i de la possible capacitat d'autoagregació.

Entre les propietats físico-químiques estudiades (absorció a l'espectre U.V., dependència de la turbidesa amb la longitud d'ona, espectroscòpia derivativa, variación de l'espectre d'absorció a l'U.V. en funció del pH, ionització dels grups fenòlics, absorció a l'espectre I.R., dispersió rotatòria òptica (D.R.O.), comportament cromatogràfic, viscositat, punts isoelèctric i isoiònic, volum específic parcial, increment de l'índex de refracció i solubilitat), destaquen aquelles que proporcionen una més gran informació sobre la molècula, cas de la D.R.O. i de la viscositat. L'espectre de D.R.O. de la glicoproteïna presenta una vall negativa de feble magnitud a 234 nm, mentre que els valors de la viscositat intrínseca i de la constant d'Huggins apunten vers una estructura de la molècula en cabdell monoestadístic ("random coil").

A partir de les característiques estructurals determinades s'ha pogut obtenir que la glicoproteïna té una estructura molt expandida (37.70 nm de radi de gir), que presenta un 50 % de cabdell monoestadístic, un 30 % d'alfa-helix i un 20 % de beta-fulla (segons els valors obtinguts entre 220 i 250 nm, aplicant els tractaments de Greenfield et al. i Chen et al.), i que els aminoàcids cromòfors es troben tant en l'interior com en l'exterior de la molècula (estudi de l'acció dels agents pertorbants no polars: urea, d,ioxà i polietilenglicol).

Finalment, s'ha estudiat per diferents tècniques l'estabilitat estructural de la glicoproteïna enfront del clorhidrato de guanidina, la urea i la calor. Amb els resultats obtinguts pot arribar-se a la conclussió que la glicoproteïna és molt estable; que, a més, l'acció desnaturalitzant és reversible i que el procés de desnaturalització és complexe, no podent ésser identificat amb un procés en dos estats, natiu i desnaturalitzant, com succeeix en moltes proteïnes.
"DETERMINATION OF ESTRUCTURAL PARAMETERS FROM A GLYCOPROTEIN BEARING BLOOD GROUP A ACTIVITY"

TEXT:
A physicochemical, structural study about a human blood group-A glycoprotein (GP) has been carried out. GP was purified through an affinity column, which contains the lectin Helix pomatia. The main chemical characteristics are: low content of chromophores aminoacids, Jack of cysteine, high content of serine and threonine, and of hexosamines, too.

Owing to the chemical properties of the GP, the Lowry's method valoration is not suitable, and for this reason, it has been developed a new method based on quantifying by light scattering the turbidity that is produced by the addition of absolute ethanol.

The molecular mass of GP is 53500 (determined by light scattering), or 41500 (amino acid analysis), while it presents a 76000 Da dimer form and a 43000 Da monomer form by PAGE-SDS.

The following physicochemical parameters have been determined: absorption in the U.V. spectrum, derivative spectroscopy, variation of spectrum as pH function, ionization of phenolic groups, absorption in the I.R. spectrum, optical rotatory dispersion, viscosity, isoionic and isoelectric points, partial specific volume, solubility and increase of index refraction. Beyond that, the gyration radius, conformation and the action of disturbing agents (urea, dioxane and polyethyleneglycol) have been studied.

Eventually, the structural stability of GP has been determined in front of guanidine hydrochloride, urea and heat.

The results show the GP has a mainly random coil structure, and in this fact, there is a great concordance among the values obtained with O.R.D., viscosity... On the other hand, the molecule is very stable and the denaturalization process is reversible and not involves a mechanism in two steps.

Apesar do movimento em prol do aleitamento natural e dos esforços para deter o desmame precoce, a freqüência e a duração do aleitamento materno no Brasil permanecem inferiores às recomendações da Organização Mundial de Saúde. Os poucos estudos com base populacional sobre a situação da amamentação no Brasil, em sua maioria tem se baseado no referencial teórico da multicausalidade como explicativo do desmame precoce e dos fatores que favorecem ou dificultam a amamentação. Enquanto sub-projeto de uma investigação mais ampla, este estudo transversal de base populacional pretendeu verificar como são associados o perfil de reprodução social das famílias - formas de trabalhar e de viver - e a situação de aleitamento materno. Foi realizado numa amostra significativa de 261 crianças menores de 2 anos, residentes na área urbana da cidade de Itupeva (SP). A partir de um modelo teórico hierarquizado, centrado na categoria da reprodução social, foram compostos os perfis de reprodução social, utilizando-se uma base teórico-metodológica-operacional que pré-definiu três grupos sociais homogêneos (GSHs). Para avaliar os padrões de aleitamento materno foram utilizados os indicadores recomendados pela OPS/OMS, sendo a freqüência e a duração mediana calculadas a partir da técnica da tábua de vida. Verificou-se a associação entre as variáveis estudadas através de análise bivariada (teste X2; P<0,05) sendo inseridas num modelo de Regressão de Cox, para a análise multivariada aquelas que se associaram ao tempo de aleitamento materno num nível de significância de 10% (Teste de Wilcoxon; P<0,10). Os resultados evidenciaram que 38,5% da amostra, constituída por famílias do GSH3, apresentaram as mais precárias formas de reprodução social, tanto no momento da produção como no de consumo, se evidenciando como as mais profundamente excluídas da integração social. As famílias que compuseram o GSH1 (19,2%) preencheram os atributos para a inserção qualificada na produção, se mostrando protegidas da precarização do trabalho, com um padrão diferenciado de consumo de representação coletiva e com possibilidade de uso do espaço geo-social, enquanto as 36,4% componentes do GSH2, pareceram lutar pela sua integração na sua vida social, enfrentando a exclusão social relativas às suas formas de viver ou de trabalhar. Considerando o aleitamento materno, 97,3% das crianças iniciaram a amamentação e no momento da entrevista, 41,0% estavam em aleitamento materno, mas, conforme as curvas de sobrevida, 10,4% já haviam sido desmamadas antes de 1 mês de vida e 38,5% antes dos 6 meses. A duração mediana do aleitamento materno foi de 7,6 meses e do aleitamento materno exclusivo de apenas 28 dias. No total da amostra estudada, observou-se uma associação entre o tempo de aleitamento materno e as variáveis: ordem de nascimento, uso de mamadeira, uso de chupeta, número de filhos, situação conjugal da mãe e escolaridade do pai. Analisando os três GSHs separadamente, além do uso de mamadeira e uso de chupeta (comuns aos três GSHs), as variáveis específicas de cada grupo, associadas ao tempo de aleitamento materno foram: a situação conjugal materna (no GSH1), a renda familiar \"per capita\" (no GSH2) e a ordem de nascimento, o número de filhos e a escolaridade do pai (no GSH3). Na análise multivariada, o modelo selecionou como significativas apenas as variáveis ordem de nascimento, uso de mamadeira e de chupeta. A reprodução social - explicitada através dos GSH\'s não foi indicada como uma variável associada à duração do aleitamento materno na análise bivariada e mesmo sendo inserida no modelo multivariado não foi selecionada como variável significativa. O fato das variáveis escolaridade do pai, situação conjugal materna, número de filhos e ordem de nascimento se mostrarem associadas (P<0,05) tanto à duração do aleitamento materno quanto aos GSH\'s sugerem uma relação entre os padrões de aleitamento e os GSH\'s definidos, ou seja os perfis de reprodução social construídos, que necessita ser melhor explorada.
Despite the movement in favor of the breastfeeding and the efforts to detain the early weaning, frequency and duration of the breastfeeding in Brazil remain inferior to the recommendations of the WorId Health Organization. The few population-based studies about the situation of breast-feeding in Brazil are mostly based on the multifactorial conceptual model of the health and illness process. As a sub-project of a wider investigation, this population-based cross-section study was intended to verify the association between the social reproduction profile of the families - working and living conditions - and the breastfeeding status. It was carried on a representative sample of 261 children, which were less than 2 years old, residents of the urban area of Itupeva city, Sao Paulo, Brazil. From a hierarchical theoretic model that is focused on the social reproduction category, the profiles were built using a theoretical-methodological-operational basis, which established 3 homogeneous social groups (HSG\'s). In order to evaluate the breastfeeding patterns, the indicators recommended by OPS/WHO were used, and the frequency and the median duration were calculated by using the lifetable technique. The association between the studied variables was verified through bivariate analysis (Xl test; P<0.05). For the multivariate analysis, the variables associated with the breastfeeding time in a significance level of 10% (Wilcoxon test; P<0,10) were inserted in a Cox Regression model. The results have showned that 44.4% of the sample had the most precarious ways of social reproduction. This part of the sample was composed by HSG3 families, most profoundly excluded from social integration. The families that composed the HSGI (19.2%) have fulfilled all the qualifications for the adequate integration into production, and they seemed to be protected from work\'s precariousness, with a differentiated pattern of consumption and group representation, and with the possibility of using the geo-social space. Furthermore, the 36.4% components of the HSG2 have given the impression of fighting for their integration into social life and they were facing the social exclusion related to their way of living or working. Regarding the breastfeeding, 97.3 % of the children have initiated breastfeeding and 41.0% were in breastfeeding at the moment of the interview. However, according to lifetables, 10.4% had been already weaned before 1 month of life and 38.5% before six months old. The breastfeeding median duration was 7.2 months and exclusive breastfeeding median duration was only 28 days. Over the entire sample, it was observed an association between the breastfeeding time and the following variables: sequence of birth, bottle-feeding, pacifier use, number of children, mother\'s marital status and father\'s schooling. When analyzing the three HSG\'s separately, besides bottle-feeding and pacifier use (which were common to the three HSG\'s), the specific breastfeeding time variables of each group were: mother\'s marital status (in HSG 1), the \"per capita\" familiar income (in HSG2) and the sequence of birth, number of children and father\'s schooling (in HSG3). In the multivariate analysis, the model had selected as significant variables: sequence of birth, bottle-feeding and pacifier use. The social reproduction - showed through the HSG\'s was not indicated as a variable associated with the duration of breastfeeding in the bivariate analysis and, although it was inserted in the multivariate model, it was not selected as a significant variable. The fact that father\'s schooling, mother\'s marital status, number of children and sequence of birth variables were associated (P<0,05) to the breastfeeding duration and to the HSG\'s, suggests a relationship between the breastfeeding patterns and the HSG\'s, - social reproduction profiles-, which needs to be more explored.

Es revisa l'estat actual sobre la relació entre consum de drogues i psicopatologia.
Diversos autors (Freud, S. 1897; Rado, S. 1927; Krystal & Rasskin, 1970; Kohut, H. 1971; Oughourlian, JM. 1977; Adams, JM. 1978; Wurmser.1978; Khantzian, EJ. 1985;
Newcomb i Cols. 1986; Lavouvie, EW. 1987; Cabal Bravo i Cols. 1989; Duran Gervilla.1989; Casas Brugué, M.1991; Alonso Fernandez, F. 1992; Llopis Llacer, JJ. I Cols. 1992; Millon, T. 1998 i altres han definit la íntima interrelació entre els dos aspectes, essent allò que actualment es defineix com a comorbiditat o diagnòstic dual.
En aquest context s'enquadra el present estudi. Es preten demostrar l'existència de comorbiditat entre la dependència a l'heroïna i els trastorns de la personalitat. També es preten observar si el perfil obtingut en una amplia mostra de pacients heroinòmans, mitjançant el "Qüestionari de Personalitat Mini Mult" (Kincannon, 1968), s'assembla al perfil psicopatològic que caracteritza i defineix el trastorn esquizotípic de la personalitat. Amb aquest fi, es dissenya un estudi de tipus observacional, organitzant
les puntuacions obtingudes en taules de contingència (2x2) en funció de manifestar o
no psicopatologia en les diverses subescales del test. Una altra mesura registrada es
refereix a le spuntuacions mitjanes d eles puntuacions típiques de cada escala.

Es realitza contrast estadístic entre el grup experimental (N=167 pacients heroinòmans) i el grup control (N= 124 individuos de la població normal). Els resultats obtinguts manifesten un evident nivell de psicopatologia en el grup experimental versus el grup control. Concretament, el perfil propi dels pacients heroinòmans es defineix com 6-8 + (4-2), és a dir, puntuacions significatives en les escales paranoia-esquizofrènia i desviació psicopàtica-depressió. Segons alguns autors (Nuñez, R.
1974 i Millon, T. 1998), aquest perfil coincideix amb el propi del que defineix el trastorn
esquizotípic de la personalitat.

Altres resultats de la investigació demostren que els pacients amb més psicopatologia
es caracteritzen per: estar inclosos en el programa de Manteniment amb Metadona, ésser els que més tractaments han rebut, més gran incidència entre els homes i edat mitjana més gran.

A partir d’una mostra original de 251 alcohòlics, es va assignar de manera aleatòria un total de 147 pacients a un grup de teràpia i tractament estàndard (Grup Experimental) versus tractament estàndard (Grup Control). El tractament estàndard va consistir a visites mèdiques i tractament farmacològic amb Disulfiram i vitaminoteràpia. Foren exclosos els alcohòlics amb antecedents de patologia psiquiàtrica major. No es van trobar diferències significatives entre ambdós grups a les variables clínics, sociodemogràfiques i de tractament. El grup control va presentar un promedi d’edat lleugerament superior al del grup experimental. Un cop passat el primer any de seguiment, els alcohòlics del grup experimental havien experimentat evolucions més satisfactòries quant a consum d’alcohol i a adaptació social. L’anàlisi discriminant va revelar que els pacients més indicats per a beneficiar-se de la teràpia grupal eren els alcohòlics en la fase crucial de la seva malaltia, d’acord amb la terminologia de Jellinek.

El treball analitza les preferències relacionals al grup d'iguals d'infants i adolescents en el marc escolar. Es proposa esbrinar si existeix cap patró d'interacció basat en el sexe, saber si l'acceptació de noies i nois és equivalent i si l'alumnat aïllat té característiques comunes.
La recollida d'informació es basa en la revisió documental de les dades sociomètriques de 420 grups classe, corresponents a 58 centres (de titularitat pública i concertats, dependents del Departament d'Educació de la Generalitat) de 22 municipis de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
L'anàlisi de les respostes nominals al test sociomètric realitzat per 7.752 alumnes de centres d'educació infantil i primària i d'educació secundària durant el primer trimestre del curs 2008-09, a través d'una aplicació informàtica on line, permet realitzar una macro aproximació a un fenomen multidimensional, relacionat amb processos de construcció, co-construcció i reproducció d'identitats femenines i masculines sota la influència de les cultures tradicionals de gènere al grup d'iguals.
Els resultats del treball suggereixen que les preferències electives de l'alumnat produeixen i reprodueixen dinàmiques d'autosegregació per sexes; que les noies estan més acceptades i són menys rebutjades que els nois; i, que la categoria d'alumnat amb manca d'integració en el grup classe està intersectada per les variables sexe i cultura d'origen.
A partir del treball realitzat es sintetitzen les implicacions educatives per als centres escolars i per a la formació inicial de docents i altres professionals de l'educació i s'obren noves vies de recerca, com ara estudis longitudinals de cohorts de les variables treballades, investigació de la relació cohesió del grup classe i cohesió dels subgrups femenins i masculins, aprofundiment en el coneixement dels col·lectius d'alta vulnerabilitat o l'anàlisi dels patrons relacionals del professorat.

The work analyzes children and teenagers' preferred relationships in the group of pairs at school. It proposes to find out if there is any pattern of interaction based on sex, to know if the acceptance of girls and boys is equivalent and if the isolated students have common characteristics.
From documental revision of 420 class group sociogram informs, corresponding to 58 schools (public and concerted private, dependent on the Department of Education of the Generalitat) of 22 towns of the Autonomous Community of Catalonia, data is provided.
The analysis of the nominal answers to sociogram test, answered by 7.752 students of primary and secondary education during the first term of 2008-09 course, through a on line computer application, related with processes of construction, co-construction and reproduction of feminine and masculine identities under the influence of the traditional gender cultures.
The results of this research suggest that elective students' preferences reproduce based on sex dynamics of self segregation; that girls are more accepted and less rejected than boys; and, that the category of students with lack of integration into the class group is intersected for other variables, like sex and family culture.
Some implications to the educational fields are synthesized for the schools and for the initial training of teachers and other educational professionals.
From this work diverse new ways of research are proposed, for instance, evolution of results trough longitudinal studies of cohorts, possible function of class group cohesion and feminine and masculine subgroup cohesion, qualitative knowledge of the pupils on high vulnerability and analysis of teaching staff relational patterns.

Les psicoteràpies dinàmiques de grup no han estat suficientment avaluades i no hi ha estudis que avalin la seva eficàcia quan són practicades en l’àmbit de l’atenció primària de salut. S’ha de tenir en compte que més del 70% dels pacients amb problemes de salut mental són atesos exclusivament pel metge de família. Per altra banda, els estudis de procés de les psicoteràpies de grup dinàmiques poden aportar nous coneixements sobre la tècnica d’intervenció per part dels terapeutes i les indicacions de les psicoteràpies de grup. Objectius generals Estudiar el procés de les psicoteràpies dinàmiques a partir de les psicoteràpies realitzades en centres d’atenció primària. Objectius específics 1r. Avaluar l’eficàcia de la psicoteràpia de grup dinàmica dirigida a pacients amb símptomes depressius, seleccionats pels metges de família per seguir el tractament. 2n. Millorar el coneixement sobre els microprocessos que es produeixen en una psicoteràpia de grup per trobar identificadors de canvi en l’evolució del tractament. Material A partir d’un total de 115 pacients amb símptomes depressius admesos en l’estudi, es van assignar 70 pacients per realitzar una psicoteràpia de grup durant 9 mesos (37-39 sessions) amb una freqüència setmanal. Els altres 40 pacients van ser assignats a un grup control per fer-ne la comparativa. Els 70 pacients que van seguir la psicoteràpia es van distribuir per fer el tractament en 8 grups estratificats per edats. Les psicoteràpies van ser conduïdes per un psiquiatre expert en psicoteràpia dinàmica de grup. Les sessions es van gravar en DVD per poder fer una anàlisi de les transcripcions de les sessions. Mètode. Per al 1r objectiu, es va avaluar l’estat clínic dels pacients amb les escales d’ansietat i depressió de Hamilton (HARS) i (HDRS) i el qüestionari de qualitat de vida SF-12, amb les subescales component físic (CF) i component mental (CM). Es van comparar els resultats abans i després del tractament i es va fer la comparativa entre el grup de les psicoteràpies i el grup control. Els resultats van ser sotmesos a l’anàlisi estadística corresponent. La grandària de l’efecte es va calcular amb la d de Cohen. Per al 2n objectiu, es va utilitzar la Grounded Theory com a sistema d’anàlisi qualitativa, amb estudis repetits sobre el contingut d’una mostra convenientment seleccionada de 9 sessions d’un dels 8 tractaments, per trobar elements destacables que donessin compte de l’evolució dels pacients. Resultats Per a l’objectiu 1r, i en relació amb el grup control, les anàlisis estadístiques mostren diferències significatives en tots els ítems a favor de les psicoteràpies de grup: 10,57 punts en l’escala HARS i de 7,63 en l’escala HDRS. D’altra banda, la grandària de l’efecte (effect size) és alta, d= 1,25 i d=1,23 per a l’ansietat i la depressió respectivament. Els canvis en el SF-12 són moderats-alts (CF d = 0,45 i CM d = 0,64). La taxa de remissió de la depressió és del 42%. Per al 2n objectiu, destaquen els temes de la incorporació del factor temps en el discurs dels pacients, en qui s’observa un increment progressiu en el decurs del tractament, i de l’ús de les metàfores. Conclusions Els resultats sobre l’eficàcia de la psicoteràpia dinàmica de grup per a pacients amb símptomes depressius, seleccionats per fer el tractament pel metge d’atenció primària, indiquen que aquest és un model d’intervenció útil i factible. La utilització progressiva del factor temps detectat en l’expressió verbal dels pacients en el curs de la psicoteràpia mostra com la introjecció d’aquest element pot ser un indicador de l’evolució dels pacients. Les metàfores expressades en grup tenen un gran valor terapèutic.
The dynamic group psychotherapies are still not evaluated enough, and studies supporting their effectiveness when performed in primary care are lacking. It must be taken into account that more than 70% of patients with mental health disorders are managed exclusively by general practitioners. Moreover, process studies of dynamic group psychotherapies may provide new insights into the intervention techniques carried out by the therapists and also into the indications for group psychotherapy. General objective: To study the process of dynamic psychotherapies based on psychotherapies performed in primary care. Specific objectives: 1st, to evaluate the efficacy of the dynamic group psychotherapy addressed to patients with depressive symptoms, referred to dynamic group psychotherapy by family physicians; 2nd, to provide more insights into the micro- processes that take place in a group psychotherapy in order to find identifiers of changes in the evolution of the treatment. Material: A total of 115 patients with depressive symptoms were assigned to receive a group psychotherapy (75 min) over 9 months (37 to 39 sessions) (n = 70) or the standard care (n = 45). The 70 patients assigned to group psychotherapy were distributed in 8 groups stratified by ages. The psychotherapies were conducted by a psychiatrist-psychotherapist with experience in dynamic group psychotherapy. All the sessions were recorded on DVD to analyze a posteriori the transcriptions of the sessions. Methodology: For the first goal, the clinical status of patients was evaluated with the Hamilton Anxiety Rating Scale (HARS), the Hamilton Depression Rating Scale (HDRS) and the Short-Form Health Survey (SF-12) with the subscales Physical Component (PCS) and Mental Component (MCS). Differences in the HDRS, HARS (total score, psychic and somatic subscales), and the Physical and Mental Components Summary scores (PCS/MCS) of the SF-12 between baseline and post-treatment (at 9 months) in the intervention and control groups were analyzed with the appropriate statistical tests. The size effect (standardized mean effect) was expressed as Cohen’s d. For the second goal, qualitative analysis was performed by means of a Grounded Theory method. Repetitive studies on the content of selected samples of 9 sessions coming from one of the 8 treatments were carried out to find outstanding elements to follow the evolution of the patients. Results: Results of the first goal: At the end of the dynamic group psychotherapy, statistically significant improvements in the mean scores of all questionaires were observed (10.57 in HARS and 7.63 in HDRS) in favor of the psychotherapy group. Large effect size were found for improvements in total anxiety (d = 1.25) and depression (d =1.23) and medium effect sizes for improvements in PCS ( d = 0.45) and MCS (d = 0.64). Remission rate of depression was 42%. Results of the second goal: The incorporation of time and the increasing use of metaphors in the patient’s interventions are outstanding elements. Conclusions: The implementation of dynamic group psychotherapy for patients with depressive symptoms attended in routine primary care and addressed for treatment by the general practitioners, is a feasible and effective intervention model. The increasing use of the time factor in the oral expression of patients during the psychotherapy points out that introjection of this element could be a suitable indicator of the evolution of patients. Additionally, the use of metaphors is of great therapeutic value.

Made available in DSpace on 2016-08-29T15:09:00Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_8961_DISSERTAÇÃO OLIVALDO20151015-82311.pdf: 6233677 bytes, checksum: 121d66c66b315380454ebda0a031c1c9 (MD5) Previous issue date: 2015-07-06
RESUMO Esta dissertação utiliza textos publicados na revista Capricho para discutir, sob a perspectiva dialógica bakhtiniana, o papel da mídia impressa na constituição da subjetividade de seus leitores. Resgata, por meio de pesquisa bibliográfica, o surgimento, desenvolvimento e os principais aspectos da chamada imprensa feminina, com foco naquela produzida no Brasil. Neste contexto, a revista Capricho é situada e analisada desde a criação até as edições do ano de 2013. Como resultado percebe-se que o leitor presumido da publicação é o adolescente (13 a 17 anos) heterossexual do gênero feminino, familiarizado aos gêneros discursivos virtuais; interessado por tendências em moda, estética (corporal, maquiagens, unhas, cabelos), cultura pop (música, livros, filmes, séries e celebridades em geral) brasileira, norte-americana e inglesa, principalmente; iniciante (ou já iniciado) na vida amorosa e sexual; pertencente às classes A e B. A análise da seção Terapia de Grupo nos levou à identificação de um gênero discursivo originado de uma reelaboração feita pela Revista das atividades realizadas nos encontros terapêuticos popularmente conhecidos como terapia de grupo, e demonstrou que o espaço criado na (e pela) Revista promove a interação social entre as participantes com a veiculação de um discurso alinhado à ideologia oficial do capitalismo que se manifesta na produção de textos objetivando a autoajuda e também numa visão consumista, classista, individualista e liberal de mundo e de sujeito. Palavras-chave: Linguagem. Sujeito. Mídia. Revista Capricho. Terapia de Grupo.

La mesura del patró d'activitat física de la població ha esdevingut un factor fonamental en l'epidemiologia del comportament, per entendre la relació que existeix entre aquesta variable i la prevenció de nombroses malalties cròniques, de gran prevalença en la societat. No existeix un mètode únic, vàlid i fiable que sigui aplicable a tota la població. Això dificulta la comparació entre països, el seguiment de les dades, i la determinació de la relació causa - efecte, entre activitat física i salut.

L'objectiu d'aquesta tesi ha estat aportar més informació sobre el patró d'activitat física de la població infantil, juvenil, i adulta espanyola, i validar el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la població adulta. Aquest qüestionari ha estat desenvolupat per a la seva aplicació a nivell internacional, permetent la comparació de les dades obtingudes sobre patró d'activitat física a la població.

Els objectius s'han anat assolint a través de cinc publicacions. Tres publicacions es basen en dades de l'estudi enkid, estudi representatiu de la població espanyola que avalua els hàbits alimentaris, l'estat nutricional i el patró d'activitat física de la població de 2 a 24 anys (1998-2000). Una altra publicació avalua la tendència en els hàbits d'activitat física en els catalans, en un periode de 10 anys (1992-93/2002-03). La darrera publicació, presenta dades procedents de la validació del Qüestionari Internacional d'Activitat Física, en la seva versió traduida al castellà.

Els resultats mostrats ens indiquen, segons l'estudi enKid, que menys d'un 50% de la població de 6 a 18 anys, acompleix les recomanacions sobre activitat física saludable, és a dir, seixanta minuts d'activitat física diaria, d'intensitat moderada. En quant a activitat física en el temps de lleure, tan sols un 36% de la població realitza esport al menys dos dies a la setmana, i més del 50%, està més de dues hores realitzant activitats sedentàries. Entre els més grans, el 58% dels nois i el 80% de les noies, no fa cap mena d'esport en el temps de lleure, o el fa amb una freqüència d'un cop per setmana. Entre els més petits, els nens i nenes de 2 a 5 anys, dediquen una part important del dia a mirar la televisió. Entre les noies, l'hàbit de realitzar esport en el temps de lleure és més baix que entre els nois. Algunes variables socioeconòmiques com ara el nivell d'estudis de la mare i l'estat socioeconòmic de la familia i la regió geogràfica tenen força influència en els hàbits de la població. Les regions del Sud d'Espanya i Canàries son les més sedentàries.
L'estudi enKid serveix també, per validar un qüestionari curt d'activitat física, el Test Krece Plus. Els resultats mostren que és apte per la seva aplicació entre els nens i nenes de 4 a 14 anys. És una eina molt vàlida per la seva capacitat d'aplicació i avaluació immediata, fet que ha de facilitar la seva aplicació en les consultes pediàtriques.

La tendència en els hàbits d'activitat física de la població catalana mostren que s'ha produit una lleugera millora en els hàbits d'activitat física en el temps de lleure, en el periode de 10 anys analitzat. Malgrat això, el 45% dels homes i el 63% de les dones, catalanes eren fonamentalment sedentaris en el temps de lleure, en l'avaluació del 2002-2003. Altrament, l'anàlisi de les actituts enfront a possibles canvis en els seus hàbits, mostren una baixa predisposició de la població, per afrontar un canvi i augmentar el seu nivell d'activitat física.

El Qüestionari Internacional d'Activitat Física, IPAQ, en la seva versió llarga autoadministrada ha mostrat ser vàlid per la seva aplicació en població espanyola. Ara bé, és fonamental desenvolupar tècniques que permetin avaluar mès acuradament tota aquella activitat física d'intensitat moderada que tant costa de detectar amb els mètodes disponibles fins al moment.

L'anàlisi de les dades obtingudes a l'Enquesta de Nutrició de Catalunya, utilitzant el Qüestionari Internacional d'Activitat Física en la seva versió curta, indica que els nivells més baixos d'activitat física, es registren a Catalunya, comparat amb altres països Europeus.

Els resultats d'aquesta tesi indiquen que és necessari desenvolupar politiques de promoció de l'activitat física destinats a la familia, l'individu, la comunitat, el món sanitari, etc. Si s'aconsegueix un treball en equip i multidisciplinari, que lluiti contra els nivells baixos d'activitat física, és possible que s'arribi a remontar aquests patrons tant sedentaris de la població espanyola analitzada.

El treball de la tesi és un estudi sobre el procés d'inserció laboral a Catalunya d'un grup de titulats universitaris amb discapacitat. D'acord amb la percepció dels titulats participants, hem identificat uns aspectes considerats com a facilitadors i uns altres, com a obstacularitzadors que intervenen en l'esmentat procés Per a la recollida de les dades hem organitzat el treball en dues part. En la primera part, vam crear un qüestionari adhoc amb dues escales de mesura originals que, després d’haver seguit del procés estadístic corresponent, han demostrat que són vàlides, fiables i predictores l'una de l'altra. Aquestes dues escales mesuren el nivel en el qual la formació universitària rebuda ha contribuït a desenvolupar les competències genèriques i en quina mesura els suports aportats per la universitat han ajudat el desenvolupament de les mateixes. En la segona part, vam recollir la informació a través d'entrevistes en profunditat dels següents grups de participants: titulats universitaris amb discapacitat, professionals de la inserció laboral i representants d’empreses. Finalment, i, a partir de les conclusions, explicitem unes propostes de millora.
El trabajo de la tesis es un estudio sobre el proceso de inserción laboral de un grupo de titulados universitarios con discapacidad en el mercado laboral de Cataluña. De acuerdo con la percepción de los titulados participantes, hemos identificado unos aspectos considerados como facilitadores y unos otros vistos como obstacularitzadores que intervienen en dicho proceso. Para la recogida de los datos hemos organizado el trabajo en dos partes. En la primera parte, creamos un cuestionario ad hoc que contiene dos escalas de medida originales que, tras seguir el proceso estadístico correspondiente, han demostrado que son válidas, fiables y predecibles la una de la otra. Estas dos escalas miden el nivel en que la formación universitaria recibida ha contribuido a desarrollar las competencias genéricas y en qué medida los apoyos aportados por la universidad ha ayudado en el desarrollo de las mismas. En la segunda parte, recogimos la información, con entrevistas en profundidad a los siguientes grupos de participantes: titulados universitarios con discapacidad, profesionales de la inserción laboral y representantes de empresas. Finalmente, y, a partir de las conclusiones, explicitamos unas propuestas de mejora.
This thesis work is a study about the integration to an ordinary labour market process of a graduate students group with disability in Catalonia. According to the participants perception, we identified the easy and the difficult aspects that take part on it. To pick up all the information, we organised this work in two parts. In the first part, we created an ad hoc questionnaire that contains two scales that, after passing a statistic process, demostrated that they were valid, reliable and related to each other. With these scales we measured the level in which the university studies helped students to be competent, and in which measure supports helped them. In the second part, we picked up information with interviews to different groups: graduate students group with disability, experts about labour integration and companies. Finally, based on the conclusions, we explained suggestions in order to progress.

En el present treball analitzem el maltractament contra les dones exercit per la parella o el cònjuge a través d'un estudi de naturalesa exploratòria, transversal i descriptiu. Hem avaluat a un total de 43 dones amb l'Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), i una adaptació de l'Entrevista Semiestructurada sobre Maltractament Domèstic (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta i Sauca, 1994). Concloíem que: 1) es tractava d'un conjunt de dones maltractades que es caracteritzaven per haver patit experiències de maltractament greus en les seves relacions de parella, pel que fa a intensitat, duració, freqüència i extensió, 2) si bé per una banda el grup de dones maltractades valorava la qualitat i l'ajustament de les seves relacions de parella d'una forma deficient i insatisfactòria; per l'altra, alguns aspectes de la relació quedaven preservats, 3) no es constatava la presència clínicament significativa de simptomatologia ansiosa i depressiva en més de la meitat de les dones estudiades. No s'observaren diferències simptomatològiques entre les dones d'ambdós recursos assistencials, 4) trobàrem alteracions en els seus estils de personalitat on predominaven els perfils esquizoides, dependents, i evitatius i 5) les dones que havien patit maltractament en la seva infantesa es diferenciaven de les que no respecte a algunes circumstàncies del maltractament i en determinades escales de personalitat i clíniques, mostrant major gravetat psicopatològica. Caldrà que futures recerques amb mostres més àmplies determinin l'abast d'aquesta aportació.
En el presente trabajo analizamos el maltrato contra las mujeres ejercido por la pareja o el cónyuge a través de un estudio de naturaleza exploratoria, transversal y descriptivo. Hemos evaluado a un total de 43 mujeres con el el Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), y una adaptación de la Entrevista Semiestructurada sobre Maltrato Doméstico (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta y Sauca, 1994). Concluíamos que: 1) se trataba de un conjunto de mujeres maltratadas que se caracterizaban por haber sufrido experiencias de malos tratos graves en sus relaciones de pareja, respecto a su intensidad, duración, frecuencia y extensión, 2) aunque por un lado el grupo de mujeres maltratadas valoraba la calidad y el ajuste de sus relaciones de pareja de forma deficiente e insatisfactoria; por otro lado, algunos aspectos de la relación quedaban preservados, 3) no se constataba la presencia clínicamente significativa de sintomatología ansiosa y depresiva en más de la mitad de las mujeres estudiadas. No se observaron diferencias sintomatológicas entre las mujeres de ambos recursos asistenciales, 4) hallamos alteraciones en sus estilos de personalidad, predominando los perfiles esquizoides, dependientes, y evitativos, y 5) las mujeres que habían sufrido malos tratos en su infancia se diferenciaban de las que no respecto a algunas circunstancias del maltrato y en determinadas escalas de personalidad y clínica, mostrando mayor gravedad psicopatológica. Futuras investigaciones con muestras más amplias deberán determinar el alcance de esta aportación.
In this work we analyse mistreatment towards women by their partner or spouse. This is an exploratory study, and we use a descriptive transversal design. 43 battered women were assessed in total, with the Millon Clinical Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999), the Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), and an adapted version of the Semi-structured Interview on Domestic Mistreatment (Echeburúa, Corral, Sarasua, Zubizarreta, and Sauca, 1994). We concluded that: (1) the sample was a group of mistreated women characterised by having suffered from severe mistreatment experiences in their couple relationships, concerning intensity, length, frequency, and extension; (2) although on the one hand the group of mistreated women assessed the quality and adjustment of their couple relationship as deficient and dissatisfactory, on the other hand, some aspects of their relationships were protected; (3) there was no clinically significant presence of anxious and depressive symptomatology in more than half the women under study. There were no symptomatological differences between women in both heath care services groups; (4) there were alterations in their personality styles, with a predominance of schizoid, dependent and avoidant profiles; and (5) women that had been mistreated during their childhood were distinguished from those who had not with regards to some circumstances of mistreatment and to certain personality and clinical scales, showing higher psychopathological severity. Future research should deal with wider samples to delimit the scope of this contribution.

Las personas diagnosticadas de trastorno mental grave tienden a adoptar un papel pasivo en la relación social que favorece su aislamiento. Los grupos de psicoterapia son un instrumento eficaz para el tratamiento, el cual es importante iniciar desde la hospitalización. Este trabajo pretende explorar los procesos grupales que emergen en la psicoterapia de grupo de una unidad de agudos de salud mental a través del desarrollo de un estudio piloto que dará pie a uno principal. El objetivo del estudio piloto es la creación de una taxonomía válida para la descripción de procesos grupales. El estudio principal pretende comprobar la validez de dicha taxonomía incluyendo además dos análisis secundarios. El primero, conocer si hay relación entre la evolución que hace cada miembro dentro del grupo y la evolución del grupo propiamente dicha. El segundo, descubrir si hay alguna relación entre los temas que aparecen en el grupo y los procesos grupales que se desarrollan en el mismo. La muestra del estudio piloto está compuesta por personas en estado psicopatológico agudo y con consumo activo de sustancias. Mientras que en el estudio principal participaron personas que han presentado síntomas psicóticos como motivo de ingreso. Se escoge una metodología basada en métodos mixtos, combinando cuantitativos y cualitativos. En primer lugar, se recoge información de grupos psicoterapéuticos y se realizan análisis temáticos sobre una muestra piloto. Una vez obtenida una taxonomía, se utiliza para realizar un análisis de contenido sobre una muestra mayor. Tomando como unidad de análisis el individuo se hace un análisis de la participación en el grupo. Posteriormente, volviendo a tener la sesión como unidad de análisis, se analizan las temáticas. En base a los resultados obtenidos en el análisis de contenido, se realiza una matriz de correlaciones y un análisis de componentes principales para facilitar la comprensión de los datos. El estudio piloto establece una taxonomía compuesta por 20 subcategorías. Nuestros datos muestran que la psicoterapia es un proceso, las narrativas de la conducción disminuyen cuando aumentan las de los participantes. El estudio principal añade 5 subcategorías para recoger el 17% de las narrativas grupales que no pueden describirse con la taxonomía creada. Además, se añaden cuatro variables dicotómicas para valorar el comportamiento de cada miembro y se explora la relación entre éstas y los procesos grupales. Según nuestros resultados, la subcategoría más predominante es Expresión de sentimientos. Además, es la que mantiene mayor número de correlaciones con el resto de las subcategorías y correlaciones especialmente altas con las subcategorías relacionadas con la desingularización, la socialización y las relaciones de ayuda. Las correlaciones son altas también con las categorías exclusivas de la conducción. El número de sesiones realizadas correlaciona con todos los procesos grupales a excepción de los relacionados con factores obstaculizadores del grupo. La gravedad de la sintomatología tiene relación directa con la adecuación al grupo y no mantiene ninguna relación con la capacidad de ofrecer soporte ni con la asistencia ni la tolerancia al escenario grupal. Nuestros grupos, dadas las características de la unidad, están siempre en fases iniciales, cuando los procesos grupales empiezan a emerger. Por ello, los temas menos frecuentes son los que los elicitan en mayor grado. En conclusión, podemos afirmar que los grupos psicoterapéuticos ofrecen un espacio favorecedor para adquirir un rol activo y desarrollar habilidades comunicacionales y relacionales. A pesar de la brevedad del tratamiento, emergen procesos grupales relacionados con factores terapéuticos grupales descritos por Irvin Yalom como son la Universalización, la Catarsis, el Altruismo y la Socialización. Por ello, se considera una herramienta útil para el tratamiento, la inclusión de grupos psicoterapéuticos en las unidades de agudos de salud mental.
People diagnosed with severe mental disorders tend to adopt a passive role in social relationship which favors their isolation. Psychotherapy groups are an effective tool for treatment, which is important to start already during hospitalization. Our study aims to explore group processes emerging in the psychotherapy groups of an acute mental health unit. In order to achieve these aims, we have developed a pilot study that leaded to a main one. The objective of the pilot study is the creation of a valid taxonomy for the description of group processes. The main study aims to verify the validity of this taxonomy, which includes two secondary analyses. The first one tries to find out if there is any relationship between the evolution of each member within the group and the evolution of the group itself. The second, aims to discover if there is any relationship between the main subjects discussed in the group and the group processes. The pilot study sample is composed of people in acute psychopathological state and with active substance use. The main study included people who presented psychotic symptoms during hospital admission. The methodology is based on mixed methods, combining quantitative and qualitative analyses. In the first place, we collect information from psychotherapeutic groups and we carry out thematic analyses on a pilot sample. We perform an analysis of the participation in the group by using the individual as the unit of analysis. Subsequently, using the session as analysis unit, the themes are analyzed. Based on the results obtained in the content analysis, a correlation matrix and component analysis are carried out to facilitate the understanding of the data. The pilot study establishes a taxonomy composed of 20 subcategories. Our data shows that psychotherapy is a process as conduction narratives decrease when those of the participants increase. The main study adds 5 subcategories to be able to collect the 17% of the group narratives that cannot be described with the taxonomy previously created. In addition, we add four dichotomous variables to assess the behavior of each member. The relationship between them and the group processes is explored. According to our results, the most predominant subcategory is Expression of feelings. This subcategory maintains the highest number of correlations with the rest of the subcategories. Specifically, the highest correlations are with the subcategories related to universality, socialization and altruism. The correlations are also high with the exclusive subcategories of group conduction. The number of sessions correlates with all the group processes except with those related to group obstacles. The severity of the symptomatology is directly related to the adequacy of the group and does not maintain any relationship with the ability to offer support neither with the attendance nor the tolerance to the group setting. Our groups stay always in the initial stages, when the group processes begin to emerge. Therefore, the least frequent topics are those that elicit them to a greater degree. In conclusion, the psychotherapeutic groups offer a favorable space to acquire an active role and develop communicational and relational skills. Despite the brevity of the treatment, the group processes emerge. They are related to group therapeutic factors described by Irvin Yalom, such as Universality, Catharsis, Altruism and Socialization. Therefore, the inclusion of psychotherapeutic groups in acute mental health units can be considered a valuable tool for treatment.

INTRODUCCIÓ: La radioteràpia preoperatòria, en el càncer de recte, ha mostrat la seva eficàcia millorant el control local de la malaltia i la supervivència. També s'ha demostrat que la RT administrada en el preoperatori és més eficaç que la que se administra després de la cirurgia. Por tot això, a principis de l'any 1996, vàrem posar en marxa, un estudi prospectiu de RT-QT preoperatòria. Analitzarem els resultats terapèutics aconseguit i els compararem amb els obtinguts en pacients tractats segons el nostre estàndard de RT-QT postoperatòria.

PACIENTS I MÈTODES: El tractament consistia en administrar radioteràpia, 45 Gy, a 1.8 Gy por sessió, concurrent amb quimioteràpia, 5 fluorouracilo en infusió continua durant tota la radioteràpia; la intervenció quirúrgica es programava a las 6-8 setmanes de finalitzar el tractament preoperatori i després de la cirurgia s'administrava 5 fluorouracil en bolus i leucovorin x 4 cicles.

Els pacients que arribaven ja operats al nostre centre amb intenció radical i estadificats com T3-T4, N0 o qualsevol T amb N+, entraven en l'esquema de tractament postoperatori: 45 Gy a 1.8 Gy por sessió, concurrent amb quimioteràpia, basada en el 5 Fluorouracil.

Entre els anys 1996 i 2000 varen entrar en l'estudi de radio-quimioteràpia preoperatòria 94 pacients. D'aquests, 15 presentaven malaltia irresecable i, entre els pacients amb malaltia resecable, el 77% d'ells eren estadificats com un T3-4,N+. En el mateix període de temps es tractaren 237 pacients intervinguts de càncer de recte amb RT-QT postoperatòria. En 18 pacients la cirurgia fou incompleta.

RESULTATS: Vàrem observar una taxa de remissions completes al tractament neoadjuvant de 17% y una taxa de respostes globals del 68%. La taxa de preservació d'esfínter anal ha estat del 38.5%. La supervivència global als 5 anys ha estat del 67% y la supervivència lliure de malaltia del 70%. La taxa de recidiva local ha estat del 9% (recidiva local exclusiva del 3.3%) y la sistèmica del 26%. Respecte la toxicitat tardana per la RT varen observar 5 pacients amb enteritis ràdica grau 3. Cap pacient es va haver d'intervenir por aquest problema.

Supervivència global segons la resposta al tractament: del 87% en els pacients en els que s'observà una remissió completa de la tumoració, del 75% en los que hi hagué una remissió parcial, del 48% si els que s'observà una estabilització de la malaltia i en els pacients que progressaren, la supervivència mitjana fou de 0.84 anys. p<0.05.

En el grup control: la supervivència global ha estat del 66.5% i la lliure de malaltia del 65.4% y no hi ha diferències estadístiques amb el grup de l'estudi.

La taxa de recidiva local ha estat del 7.3% (1.8% de recidiva local aïllada), amb una taxa de recidiva sistèmica del 33.3%. Les diferències respecte el grup de l'estudi tampoc han estat estadísticament significatives (p=0.54).

Respecte la toxicitat tardana, en forma d'enteritis ràdica, 13 pacients presentaren una enteritis grau 3 (5.5%) i 10 (4.2%) es varen haver d'intervenir per aquesta causa (enteritis grau 4). Les diferències respecte el grup de l'estudi són estadísticament significatives, presentant menys toxicitat quan la radioteràpia s'ha administrat preoperatoriament (p=0.022).

CONCLUSIONS: Es recomana el tractament preoperatori en el càncer de recte localment avançat ja que produeix un alt índex de respostes al tractament, cosa que permet cirurgies preservadores de l'esfínter anal en una tercera part dels pacients amb tumors rectals baixos; també, amb el tractament preoperatori, hi ha una clara disminució de la toxicitat tardana. Per altra part, la resposta al tractament preoperatori selecciona un grup de pacients amb millor pronòstic.
"PREOPERATIVE RADIOCHEMOTHERAPY (RT-CT) IN CANCER OF THE RECTUM. PROSPECTIVE STUDY WITH POSTOPERATIVE RT-CT GROUP CONTROL".

INTRODUCTION: Between 1996 and 2000 the Department of Surgery of Hospital Universitario de Bellvitge and Institut Català d'Oncologia carried out a non randomized prospective study of preoperative radiochemotherapy in locally advanced tumours of the rectum. Herein we expound our results.
On the other hand, in the same interval of time, patients already intervened for locally advanced cancer of the rectum were received and on whom postoperative radiochemotherapy was carried out according to our standard protocol. We compare the results obtained in both series.
MATERIAL AND METHODS: The preoperative RT-CT group includes 94 patients, diagnosed with adenocarcinoma of the rectum T3-T4, any N, MO. They were treated with radiotherapy concurrent with chemotherapy. The surgical intervention was programmed 6 - 8 weeks from finalizing the preoperative treatment and after surgery chemotherapy was administered once again.
The 237 patients that arrived at our centre already intervened and staged as T3 - T4 and/or N+, MO received postoperative RT - CT.
RESULTS: In the preoperative treatment group we observe a rate of complete and overall remissions to RT - CT of 17% and 68% respectively. The anal sphincter was preserved in 38.5 % of patients with low rectal tumours. The overall survival and disease free survival were different at 5 years, with statistical significance according to the response obtained with preoperative treatment, being better in those patients that responded. When we compare the two groups studied, out of the pre and postoperative RT - CT, we do not observe any difference with respect to survival or local control. As regards late toxicity, there were indeed differences, presenting less toxicity when radiotherapy was administered preoperatively (p=0.022).
CONCLUSIONS: Preoperative treatment is recommended in locally advanced cancer of the rectum as it produces a high index of responses to the treatment, allowing preservative surgery of the anal sphincter in one third of the patients with low rectal tumours; also with preoperative treatment there is a clear decrease of late toxicity. On the other hand the response to preoperative treatment selects a group of patients with a better prognosis.

Aquesta recerca pretén descriure els models explicatius al voltant del fenomen de la mobilitat urbana a Andorra per tal de tenir dades que puguin orientar el disseny d’activitats educatives que abordin la mobilitat des de l’educació ambiental. Per a fer-ho, focalitza en un cas concret: un grup d’alumnes de primer curs de segon cicle de Segona Ensenyança d’Andorra. Com a referents teòrics, la recerca se situa dins el corrent de l’educació ambiental des de la complexitat, entenent que aquesta pot ser una oportunitat per abordar la situació de crisi global. S’assumeix que el marc de la complexitat pot ajudar a enriquir els plantejaments teòrics i metodològics de l’educació ambiental, des de dues perspectives: per una banda, oferint un marc per aproximar-se als fenòmens del món des de les interaccions, el dinamisme i l’articulació escalar, on prenen rellevància la definició de sistemes. Per altra banda, la complexitat ofereix un marc per entendre l’ensenyament-aprenentatge com a processos de construcció reconstrucció dinàmica de models explicatius que orienten la interpretació, la intervenció i la participació al món. Des d’aquest plantejament, la recerca descriu les característiques dels models explicatius sobre mobilitat d’un grup d’alumnes. La mobilitat s’entén com un fenomen complex que emergeix de la interacció entre persones, societat i medi i esdevé un repte fonamental per avançar cap a la construcció de societats més sostenibles, en els contextos urbans en general i a Andorra en concret. En l’anàlisi de dades, la recerca s’aproxima als models explicatius de l’alumnat des de dues perspectives: des d’una visió temàtica de la mobilitat i des d’una visió complexa; mitjançant la utilització de xarxes sistèmiques. Per tal de posar en relació ambdues aproximacions, es construeixen representacions dels models explicatius de l’alumnat integrant la visió temàtica i la complexa, mitjançant una adaptació pròpia dels mapes de Thagard. El procés d’anàlisi culmina amb la construcció de perfils d’alumnes segons les característiques dels seus models explicatius sobre mobilitat. Els resultats mostren 3 perfils d’alumnes que se situen en un gradient que va de menys a més complex segons la presència de les dimensions temporal, escalar i de l’acció en els seus models explicatius. En el conjunt del cas estudiat, la majoria d’alumnes pertanyen a un perfil que mostra un model explicatiu sobre mobilitat mitjanament complex, en el qual dues de les tres dimensions considerades tenen una presència baixa o mitjana. La recerca conclou que el diàleg entre la visió temàtica i la complexa pot ser una eina per enriquir els models explicatius sobre mobilitat, ja que ambdues perspectives aporten plantejament diferents però complementaris sobre el fenomen. La visió temàtica aporta informació detallada sobre els estats en un moment determinat que permet aprofundir i precisar les entitats i les característiques relacionades amb les persones que es desplacen, els mitjans que utilitzen i el context per on desplacen. En canvi, la visió complexa aporta una perspectiva que integra les persones, els mitjans i el context en un escenari obert, dinàmic i escalar, que assumeix l’atzar i la indeterminació. Des d’aquesta perspectiva, es proposen orientacions didàctiques encaminades a fer evolucionar els models inicials de l’alumnat cap a models que, sense renunciar a la perspectiva temàtica, incorporin la visió complexa, reforçant la dimensió temporal, escalar i de l’acció. Aquestes orientacions didàctiques es basen en un mapa obert de continguts emergents del diàleg entre la visió temàtica i la complexa, i en la definició d’itineraris de continguts per a treballar la mobilitat segons cada perfil d’alumnes.
This research seeks to describe the explicative models regarding the phenomenon of urban mobility in Andorra in order to obtain data that could guide the design of educational activities dealing with mobility as part of environmental education. To do so, it focuses on a specific case: a 14-15 years old high school students group from Andorra. As a theoretical reference, the research forms part of the trend of environmental education from the perspective of complexity, on the understanding that this could be an opportunity to deal with the global situation of crisis. It is assumed that the complexity framework may help enrich the theoretical and methodological approaches of environmental education, from two perspectives: on the one hand, offering a framework in which to approach the phenomena of the world through interactions, dynamics and scalar articulation, where the definition of systems is relevant. On the other hand, complexity offers a framework for understanding teaching and learning as dynamic processes of the construction and reconstruction of explicative models that guide interpretation of and intervention and participation in the world. From this approach, the research describes the characteristics of the explicative models of the mobility of a group of pupils. Mobility is understood to be a complex phenomenon that emerges from interaction between people, society and the environment and which has become a fundamental challenge for progressing towards the construction of more sustainable societies in urban contexts in general and in Andorra specifically. In the data analysis, the research approaches the explicative models of the pupils from two perspectives: on the one hand, a thematic view of mobility and on the other a complex view; through the use of systemic networks. In order to relate both approaches, representations are constructed of the explicative models of the pupils that integrate the thematic and the complex views, through our own adaptation of Thagard’s maps. The analysis process culminates with the construction of student profiles in accordance with the characteristics of their explicative models of mobility. The results show three profiles of pupil that are positioned on a gradient from least to most complex in accordance with the presence of the temporal, scalar and action dimensions in their explicative models. For the whole of the case study, most pupils belong to a profile demonstrating an explicative model of mobility of medium complexity, in which two of the three dimensions considered are of low or medium presence. The research concludes that the dialogue between the thematic and complex views could be an instrument for enriching explicative models of mobility, as both perspectives provide different but complementary approaches with regard to the phenomenon. The thematic view provides detailed information about the states at a certain moment that makes it possible to examine in more depth and more accurately define the entities and characteristics related with people when they move, the means they use and the context in which they move. Meanwhile, the complex view provides a perspective that integrates people, means and context in an open, dynamic and scalar scenario, which assumes randomness and indecisiveness. From this perspective, didactic guidelines are proposed that are designed to develop the pupils’ initial models into models that, without renouncing the thematic view, incorporate the complex view, thus reinforcing the temporal, scalar and action dimensions. These didactic guidelines are based on an open map of content emerging from the dialogue between the thematic and complex views, and on the definition of content itineraries for working on mobility in accordance with each student profile.

El gènere "Euphorbia" L. pertany a la família "Euphorbiaceae L" i compren més de 2000 espècies de distribució subcosmopolita. En el continent europeu una de les seccions més ben representades del mencionat gènere és la secció "Helioscopia" Dumort de la qual en forma part important la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax.

Tot sembla indicar que la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax amb prop de dos centenars d'espècies segons les nostres dades, va tenir un centre primari de diferenciació a les costes nord-africanes, des d'on s'estengué per bona part d'Europa i Àsia. diversificant-se i donant lloc a nous centres secundaris de diversitat que han permès l'aparició de nombrosos endemismes. La presència d'aquesta subsecció al continent americà és molt reduïda (una sola espècie) i d'àmbit restringit a la costa oest dels Estats Units. La Península ibèrica representa, dones, el límit més occidental de la distribució de la subsecció a Euràsia, amb una bona representació d'estirps tant d'afinitats clarament mediterrànies com de distribució medioeuropea i eurosiberiana.

Aixi, dins el marc d'aquesta subsecció, hem centrat el nostre estudi en els tàxons de càpsula verrucosa, granes llises, no nanofaneròfils, de distribució europea i, bàsicament, repartits per la Mediterrània occidental.

Aquest conjunt de taxons són molt afins filogenèticament i formen, a priori, un grup narural força homogeni dins el marc de la subsecció Galarrhaei (Boiss.) Pax, coneixent-se entre els botànics, de manera habitual, com el grup de l'Euphorbia verrucosa s.l. Aquest grup presenta, però, un alt grau de complexitat tan a nivell taxonòmic, amb unes delimitacions poc clares dels taxons que en formen part, com a nivell nomenclatural amb més de dos centenars de noms emprats per a designar les diverses estirps que inclou aquest grup. Altrament, també hem pogut constatar una absència gairebé absoluta d'estudis monogràfics sobre les estirps aquí considerades.

En la present revisió hem intentant, en tot moment, treballar amb poblacions naturals ben definides, ja sigui visitant-les sobre el terreny en diversos moments del seu cicle biològic, o bé, trasplantant i repicant les plantes en camps experimentals prop del laboratori, En ambdós casos, a més de fer-nos servir de la taxonomia "clàssica", hem potenciat les tecniques biositemàtiques més actuals que estaven al nostre abast (estudis fitodemològics. palinològics, carpològics, etc.) basats en l'estudi d'aquells caràcters micromorfològics mitjançant la Microscòpia Electrònica de Rastreig i l'Anàlisi d'Imatge. Els estudis citogenètics també conformen una part molt important dels resultats presentats en aquesta Memòria.
A taxonomic revision of the taxa of Euphorbia L. of the subsection Galarrhaei (Boiss.) Pax perennial, with verrucose capsule, smooth seeds, in the Western Mediterranean has been made. The present revision intends to clarify the systematic and nomenclatural problems through a biosystematic methodology with observations in wild populations and experimental culture and using micromorphological techniques as SEM phylodermology, palynology and SEM seed morphology and as well as experimentals as the cytogenetic. Parallelly, a "classical" morphologic review is carried out analyzing individually the taxonomic validity of every character from more than 1700 herbarium sheets. After like analysis of all characters, 13 taxa are recognized: 9 species and 4 subspecies, grouped in three aggregate: aggr. E. flavicoma (with E. flavicoma DC. subsp. flavicoma, E. flavicoma subsp. occidentalis Laínz. E. flavicoma subsp. costeana (Rouy) Greuter & Burdet, E.flavicoma subsp. giselae Simon, E. spinosa L., E. duvalii Lecoq & Lamotte. E. brittingeri Opiz ex Samp., E. polygalifolia Boiss. & Reuter in Boiss. subsp. polygalifolia, E. polygalifolia subsp. hirta (Lange) Laínz and E. uliginosa Welw. ex Boiss. in A. DC.), aggr. E. dulcis (with E. dulcis L. and E. angulata Jacq.) and aggr. E. pyrenaica Jordan, the later represented in the study area only by E. pyrenaica. Four keys for the identification of the species have been prepared, and for each taxon the synonyms. description, chromosome numbers, distribution ecology and phytosociology are indicated, as well as some comments about its nomenclature and typification, and some remarks on this morphological variability and ecology behaviour. In addition, an icon and distribution map has been elaborated. One new subspecies is described in this project: E. flavicoma subsp. giselae Simon. The presence of E. ruscinonensis Boiss., E. desenglisei Boreau ex Boiss. in A. DC. and E. polygalifolia subsp. vasconensis Vivant ex Kerguelen & Lambinon, previously recorded by several authors was added to the synonymy. A hypothesis of the evolution and biogeography for each group, considering their relationship with other species or groups from East Mediterranean Basin and North Africa, is presented.

Aquest estudi mostra la presència i pes dels processos i qualitats grupals mediadors de les innovacions professionals. S'argumenta que la recerca sobre processos grupals i innovació requereix un control de la freqüència d'interacció i una distinció qualitativa i quantitativa de la interacció social pròpiament grupal que separa un agregat d'un grup. A partir de la teoria psicològica del col·lectiu (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) es defineix la grupalitat i es transforma l'entrevista qualitativa en una escala psicomètrica anomenada Nivell de Desenvolupament grupal (NDG). Partint d'una revisió sobre grups, canvi i innovació es proposa les variables Qualitats Grupals Innovadores (QGI) per distingir la grupalitat de la grupalitat innovadora. S'estudien comparativament 36 departaments de centres educatius en un nivell d'anàlisi grupal. Els departament innovadors estan realitzant un canvi fonamental en les seves pràctiques professionals. Els resultats indiquen els llindars de grupalitat (mitja = 69 sobre 100), de qualitats grupals innovadores (mitja = 73 sobre 100)i les seves dimensions més rellevants que són mediadores favorables en una innovació recreadora, autoiniciada i radical. En els grups innovadors la presència de membres amb actituds creatives (definida com obertura al canvi) és més elevada que en els no innovadors. El comportament d'ambdues variables permet sustentar la diferència entre ambdós fenòmens: la presència de grupalitat en una agregat d'individus i les qualitats que els grupals han de tenir per a ser facilitadors d'una innovació substantiva. Es descriuen qualitativament les fases d'aquest tipus d'innovació, els seus processos psicosocials, els comportaments més rellevants en cada una de les fases i les seves dimensions grupals claus que permetran al grup adaptar-se als processos esmentats. L'estudi ha estat publicat en castellà el 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; l'any 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; i també el 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.
RESUMEN DE LA TESIS:

CONTEXTO GRUPAL Y ACTITUDES CREATIVAS EN EL PROCESOS DE INNOVACIÓN

Este estudio muestra la presencia y el peso de los procesos y las cualidades grupales que median en las innovaciones profesionales. Se argumenta que la investigación sobre procesos grupales e innovación requiere un control sobre la frecuencia de interacción y una distinción cualitativa y cuantitativa de la interacción social propiamente grupal que separa un agregado de un grupo. A partir de la teoría psicológica del colectivo (Mara Fuentes 1993, Artur V Petrovsky 1979, L. I. Umansky 1978) se define la grupalidad y se transforma la entrevista cualitativa en una escala psicométrica llamada también Nivel de Desarrollo Grupal (NDG). Partiendo de una revisión sobre grupos, cambio e innovación se propone la variable Cualidades Grupales Innovadoras (CGI) para distinguir la grupalidad de la grupalidad innovadora. Se estudian comparativamente 36 departamentos de centros educativos en un nivel de análisis grupal. Los departamentos innovadores están realizando un cambio fundamental en sus prácticas profesionales. Los resultados indican los umbrales de grupalidad (media = 69 sobre 100), de cualidades grupales innovadoras (media = 73 sobre 100) y sus dimensiones más relevantes que median favorablemente en una innovación recreadora, autoiniciada y radical. En los grupos innovadores la presencia de miembros con actitudes creativas (definida como apertura al cambio) es más elevada. El comportamiento de ambas variables permite sustentar la diferencia entre ambos fenómenos: la presencia de grupalidad en un agregado de individuos y las cualidades que los grupos deben tener para ser facilitadores de una innovación sustantiva. Se describen cualitativamente las fases de este tipo de innovación, sus procesos psicosociales, los comportamientos más relevantes en cada una de ellas y sus dimensiones grupales claves que permiten al grupo adaptarse a tales procesos. El estudio ha sido publicado en castellano en 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; en el año 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; y en 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.

PALABRAS CLAVE: grupalidad, cualidades grupales innovadoras, grupos de tarea, innovación, cambio de actitudes, dinámica de grupo.
"GROUP CONTEXT AND CREATIVE ATTITUDES IN INNOVATION PROCESS".

TEXT:

This study shows the importance of group qualities mediating in professional innovations. It is argued that research on group processes and innovation requires checking interaction frequency and both qualitative and quantitative distinction in group social interaction that take away an agregate from a group. Groupality i s defined following psychological theory of collective and a qualitative interview is transformed into a psychometric scale also called "group development level" (NDG). As a result of a review of the literature on groups, change and innovation, the "innovative group qualities" (CGI) is proposed. 36 departaments from educational centers are studied with a comparative procedure at a group level. The innovative depaartaments are making a funbdamental change in their professional practices. Results show group influence as mediating in innovation. Results point out thresold of groupality (mean = 69 of 100), thresold of innovative group qualities (mean = 73 of 100) and their relevant dimensions advantageously mediating in a tipe of innovation qualified as recreator, autoinitiated and radical. Individual creative attitudes defined as openning to change is higher in innovative groups than non innovative. Variables behaviour soustain both phenomenon distinction: presence of groupality in an aggregate of individuals and the group qualities to favour change and innovation. Phases on this type of innnovation was qualitatively described, their psychosocial processes, their outstanding behaviours and key group dimensions allowing the group how to adapt to this process. Study have been published in spanish in 1997: Perfiles de grupalidad de unidades laborales de organizaciones burocráticas profesionales, Revista de Psicologia Social, 13, 2, pp. 269-277; in 2001: Grupos mediadores de la innovación profesional, Revista de Psicologia Social, 16, 2, pp. 177-192; and in 2001: Cambios en la actividad grupal de las fases de una innovación profesional, Revista de Psicologia: Organizaçoes e Trabalho, 1, pp. 107-141. Brasil.

KEYWORDS: - groupality, innovative group qualities, group work, innovation, attitudes change, group dynamic.

Las cualidades particulares que tiene el ser social se construyen mediante múltiples filiaciones e identificaciones, y en el reconocimiento mutuo con otros semejantes. Esta dimensión relacional es la base del trabajo social de grupo como metodología de intervención. Se hace un uso explicito e intencionado de las relaciones, ofreciendo un contexto para que las personas puedan conectarse entre sí. La perspectiva relacional implica el reconocimiento de que las necesidades individuales se satisfacen principalmente por las relaciones sociales mediante la acción conjunta con otros semejantes. Los grupos posibilitan el intercambio de pensamientos, sentimientos y experiencias, y alivian la sensación de aislamiento y rechazo. Los trabajadores sociales a través de las alianzas establecidas con los participantes en el grupo, contribuyen al fomento de las capacidades y de las oportunidades para que las personas puedan desarrollar sus habilidades y aumentar la confianza en sí mismas. La tesis se ha centrado en el conocimiento sobre de la práctica del trabajo social de grupo, con la finalidad de analizar y profundizar en la comprensión de los mecanismos que intervienen en el proceso, en las características del curso de la intervención, en las técnicas profesionales utilizadas, y en la identificación de las características propias en tanto metodología de trabajo social. La investigación se realiza desde el paradigma interpretativo y naturalista con la finalidad de comprender el tema en su complejidad, haciendo uso de la metodología cualitativa en el marco de la observación participante en dos escenarios, y la utilización de entrevistas en profundidad. Para el análisis de datos cualitativos se ha utilizado un proceso de análisis de contenido de carácter inductivo que ha dado lugar a un sistema de categorías divididas en cinco ejes analíticos. Los principales resultados muestran que el trabajo social de grupo es un método propio del trabajo social para ayudar a las personas mediante la experiencia grupal. El contexto ofrece una vivencia de vinculación, de construcción de relaciones y apoyo que promueve el cambio personal, y sirve de puente para la acción colectiva. Se constata que es la propia experiencia relacional y el sentido de pertenencia logrado, la que hace posible los cambios y la permanencia de estos fuera de la vida del grupo. Se destaca que mediante las intervenciones de grupo se construyen y reconstruyen relaciones de pertenencia desde una posición protagonista que otorga a las personas una identidad dignificada. Se identifica que tiene la finalidad de disminuir el aislamiento, la incorporación de aprendizajes sociales, la orientación, el apoyo y el acompañamiento en situaciones vitales de crisis o de dificultad, y la propiciar cambios individuales y sociales. Que el grupo de trabajo social tiene el propósito de vincular a las personas para preservar las redes naturales de protección, de trabajar y comprender las relaciones de manera que estas pervivan en otros grupos o en otros contextos relacionales. Que el trabajo social de grupos convoca a las personas en su totalidad para rescatar las ilusiones y esperanzas y reconocer las fortalezas inherentes en ellas. Finalmente se muestra que los pilares de la metodología son el escenario y el proceso, la figura profesional y las técnicas multidimensionales que este utiliza.
The particular qualities of social beings are built through several affiliations and identifications and through the mutual recognition with its fellows. This relational dimension is the base of social group work as an intervention methodology. It offers a context where people can connect one to each other, through an explicit and deliberate use of relationships. The relational perspective implies to recognize that individual’s needs are mainly satisfied within a common action with their fellows. Groups facilitate the exchange of thoughts, feelings and experiences, and relieve feelings of isolation and rejection. Through the affiliations established within the group members, social workers contribute to the promotion of the capacities and opportunities with the aim to develop people’s abilities and increase their self-confidence. This thesis is focused in the knowledge about social group work practice, with the aim to analyze and deepen in the comprehension of mechanisms that intervene in the process, the intervention characteristics, the professional techniques used, and the identification of its own characteristics as a social work methodology. The research is based in an interpretative and naturalist paradigm, with the purpose to comprehend the complexity of the subject to study. A qualitative methodology has been used within the frame of participant observation in two different contexts, and the use of in depth interviews. In order to analyze qualitative data it has been used an inductive analyzing content process, which has resulted in a system of categories divided in five axes. The main results show that social group work has a social work method in its own with the aim to help people through the group experience. The setting offers an affiliation, support and relationship building experience, which promotes the personal change, and it can be used as a bridge towards collective action. It has been possible to establish that the particular relational experience and the sense of belonging being reached make changes possible, and that these changes can be maintained outside group’s life as well. It is identified the purpose to decrease isolation, social skills incorporation, orientation, the support and accompaniment in vital crisis or difficult situations, and propitiate individual and social changes. Social group work has the purpose to link people to preserve natural protection networks, and to work and understand relationships in a way can be useful in other groups or relational contexts. Social group work summons people in their totality in order to rescue hopes and delusions, and recognizes their inherent strengths. Finally, it is shown that the foundations of the methodology are the setting and the process, the professional’s profile and the multidimensional techniques being used by them.

En els últims anys s'ha demostrat que els lípids no són només components estructurals de la membrana plasmàtica sinó que a més a més aquests desenvolupen diferents funcions cel·lulars. Concretament s'ha observat que els productes de degradació de les fosfolipases són importants en els processos d'inflamació, entre d'altres; i sembla ser que la fosfolipasa A2 independent de calci podria estar relacionada amb la esquizofrènia. La síntesis de nous potencials inhibidors d'aquesta proteïna per estudiar el metabolisme d'aquests lípids ha estat l'objectiu principal en el transcurs d'aquesta tesi doctoral.
Per a dur a terme aquest treball, s'han sintetitzat diferents anàlegs a l'únic inhibidor selectiu d'aquest enzim (BEL), introduint diferents modificacions per intentar obtenir un inhibidor reversible igual de selectiu. Una d'aquestes modificacions va ser la introducció de la funcionalitat trifluorocetona, comú en diferents inhibidors de lipases, en l'esquelet de BEL. Desafortunadament, cap dels compostos sintetitzats sota aquest disseny no va presentar les propietats inhibitòries desitjades. Es va dissenyar una segona família de compostos introduint grups ariloxi- en la estructura de BEL; en aquest cas tampoc es van obtenir bons inhibidors, en canvi, dos d'aquests compostos van augmentar la activitat d'aquest enzim selectivament respecte a la fosfolipasa A2 dependent de calci (cPLA2).
Una altra aproximació per dissenyar nous inhibidors va consistir en la síntesi d'anàlegs de substrat. Aquests compostos presentaven un grup n-hexadecilmercaptà a la posició sn-1 i el grup fosforilcolina a la posició sn-3 de l'esquelet de glicerol, amb diferents funcionalitat (amida, carbamat, sulfonamida...) i cadenes laterals diverses a la posició sn-2. Entre els diferents productes sintetitzats, alguns d'ells van presentar nivells d'inhibició destacables, no obstant quan es va estudiar la selectivitat sobre cPLA2 es va observar que també inhibien aquest enzim.
Per tal de poder conèixer millor la estructura del centre actiu de l'enzim en estudi i poder dissenyar millors inhibidors es van clonar i expressar en bacteri dos fragments del centre catalític del enzim. Desafortunadament, aquests fragments s'expressaven en petites quantitats i s'agregaven en cossos d'inclusió i els diferents experiments que es van realitzar per resoldre aquests problemes no van conduir a resultats satisfactoris.
Durant el transcurs de la tesi, es van preparar, també, diferents anàlegs de ceramida. Els assaigs preliminars d'aquests compostos en diferents enzims del metabolisme d'esfingolípids van mostrar que s'havia dissenyat i sintetitzat una nova família de compostos que obre una línia de recerca prometedora en el camp dels esfingolípids.
In last decades, researchers have demonstrated that lipids are not only structural compounds of cellular membranes. These compounds have several functions in cell metabolism, specifically, phospholipids are cleaved by phospholipases, and their metabolites are secondary messengers in inflammation pathways. Moreover calcium-independent phospholipase A2 (iPLA2) might be linked to schizophrenia. Synthesis of new inhibitors of this enzyme has been the main aim of this work.
In our group we have designed different analogues of the only inhibitor of this enzyme (BEL). We introduced several modifications and functional groups, like trifluoroketones, in BEL's structure. Unfortunately, any of these compounds could not inhibit the activity of the enzyme. Some compounds that have an ariloxigroup in alpha position of ketone increase activity of iPLA2 and not produce the same effect in cPLA2.
Then, we have synthesized analogues of the natural substrate of phospholipases with several modifications; thioether group in sn-1 position, phosphorilcholine group in sn-3 position and different functional groups (amide, carbamate, sulfonamide.) in sn-2 position.
Some of these compounds show inhibition of iPLA2, moreover, they also inhibit cPLA2.
To know more information about catalytic mechanism of this phospholipase and design new inhibitors we have cloned and expressed two fragments of catalytic site of the enzyme. However these proteins are not soluble and its levels of expression were very small, and we could not do structural studies like X-ray crystallization.
Furthermore, we have designed and synthesized analogues of ceramide. Biological assays of these compounds in several enzymes of sphingolipid metabolism proved that this family opens a new research line in sphingolipid field.

La investigació té com a escenari els tallers de l'empresa de Manlleu (Barcelona) en què vaig treballar durant més d'una dècada. És un centre de treball d'una empresa multinacional amb un epicentre situat a Barcelona, però amb seu central als Estats Units. El tema central de la tesi són les relacions humanes que es produeixen dins d'una fàbrica de cables, en particular en espais considerats, d'entrada, com secundaris o marginals, com els vestidors o l'espai que se situa al voltant de màquines expenedores de cafè o begudes, allà on es produeixen les micro-activitats que són els fonaments de la construcció de la realitat social quotidiana. La perspectiva que adopta aquest estudi, per tant, és la pròpia de la tradició microsociològica de la qual Erving Goffman seria l'autor més significatiu i conegut. Els objectius del treball realitzat són deliberadament modestos. Es parla d'obrers, de l'empresa on treballen, l'espai de la fàbrica on desenvolupen la seva activitat i de l'organització de la qual formen part. Això implica que la realitat que es descriu i analitza és la pròpia d'allò que encara convindria cridar la classe obrera, de les dinàmiques consubstancials a una estructura productiva i d'un organigrama empresarial dedicat a la indústria metal•lúrgica.
Space, work and social relationships in a group of metalworkers’ special shift. Symbolic interaction in marginal frameworks. The research is staged in the workshops of a company in Manlleu (Barcelona) where I worked for over a decade. It is a workplace of a multinational company with an epicentre located in Barcelona, but with headquarters in the United States. The central themes of the thesis are the human relationships that occur within a cable factory, particularly in areas considered, in principle, as secondary or marginal, as the locker room or the space that is around coffee or drink machines, where occurs those micro-activities that are the foundations of the social construction of everyday reality. The approach adopted by this study, therefore, is typical of the traditional microsociology which Erving Goffman would be the most significant and known author. The objectives of the work are deliberately modest. It talks about workers, the company where they work, the factory space where they operate and the organization of which they are part. This implies that the reality here described and analyzed is the one about the "working class", the consubstantial dynamics to a production structure and a business organization dedicated to the metallurgical industry.

L'objectiu principal d'aquesta tesis és l'estudi de la conjectura de Perron. Aquesta conjectura afirma que certa funcio sobre el grup de Torelli mod p amb valors en Z/p és un invariant d'esferes d'homologia modul p. Per tal d'abordar l'estudi d'aquesta conjectura, en aquesta tesis primer estudiem les esferes d'homologia modul p, les esferes d'homologia racional, i donem un criteri per determinar quan una esfera d'homologia racional té un split de Heegaard amb aplicació d'enganxament un element del grup de Torelli mod p, el cual ve donat pel nucli de la representació Symplectica modul p del mapping class group. A continuació estenem els resultats de l'article ''Trivial cocycles and invariants of homology 3-spheres'' obtenint una construcció d'invariants amb valors a un grup abelià sense restriccions, a partir d'una família adecuada de 2-cocycles sobre el grup de Torelli. En particular, expliquem la influencia de l'invariant de Rohlin en la perdua de la unicitat en tal construcció. Posteriorment, utilitzant les mateixes eines, obtenim una construcció d'invariants esferes d'homologia racional que tenen un split de Heegaard amb aplicació d'enganxament un element del grup de Torelli mod p, a partir d'una família adecuada de 2-cocycles sobre el grup de Torelli modul p. A més, al llarg d'aquesta construcció obtenim un invariant d'esfers d'homologia modul p el qual no apareix en la literatura. Finalment, demostrem que la conjectura de Perrron és falsa donant una obstrucció que be donada pel fet que la primera classe caracteristica dels fibrats de superfícies reduida modul p no és nula.
The main objective of this thesis is the study Perron's conjecture. This conjecture affirms that some function on the group of Torelli mod p, with values in Z/p, is an invariant of mod p homology spheres. In order to study this conjecture, in this thesis we first study the mod p homology spheres, the rational homology spheres and we give a criterion to determine whenever a rational homology sphere has a Heegaard splitting with gluing map an element of the Torelli group mod p, which is the group given by the kernel of the Symplectic representation modulo p of the mapping class group. Next, we extend the results of the article ''Trivial cocycles and invariants of homology 3-spheres'' obtaining a construction of invariants with values to an abelian group without restrictions, from a suitable family of 2-cocycles on the Torelli group. In particular, we explain the influence of the invariant of Rohlin in the lost of uniqueness in such construction. Later, using the same tools, we obtain a construction of invariants of rational homology spheres that have a Heegaard splitting with gluing map an element of the mod p Torelli group, from a suitable family of 2-coccycles on the mod p Torelli group. In addition, throughout this construction we obtain an invariant of mod p homology spheres which does not appear in the literature. Finally, we prove that Perrron's conjecture is false providing an obstruction that is given by the fact that the first characteristic class of surface bundles reduced modulo p does not vanish.

Aquesta tesi es proposa analitzar com un projecte de lectura compartida i dialogada amb la participació d'infants i de les seves famílies pot afavorir el procés d’interpretació del text i l’aprenentatge de la lectura en contextos plurilingües i interculturals. Per aconseguir-ho hem dissenyat el projecte anomenat “Contes en família” i l’hem dut a terme en el context d’una escola de la ciutat de Barcelona amb infants de llengües i cultures diverses. Partint de la concepció de la lectura com a pràctica social i afectiva, arrelada a un context històric i cultural específic, hem volgut observar de quina manera la presència costant de les llengües familiars durant l’experiència lectora, així com l’obertura a les pràctiques familiars dels participants, poden facilitar la interpretació dels textos i nodrir l’interès per llegir. Així, a partir dels conceptes de literacitats situades i plurals, ens hem preguntat com les literacitats familiars poden esdevenir “instruments” que contribueixin a la construcció d’un tercer espai; espai que veiem en costant construcció i que es situa entre l’espai oficial de l’escola i els espais no oficials dels alumnes. Amb un enfocament metodològic qualitatiu, etnogràfic i d’estudi de casos -de tres alumnes i les seves famílies- hem desenvolupat directament les sessions del projecte “Contes en família”, hem realitzat entrevistes amb els familiars i els mestres dels infants participants, les hem enregistrat, després transcrit, i finalment a través de l’anàlisi del discurs hem interpretat les dades per donar resposta a les preguntes plantejades. Els resultats obtinguts ens porten a remarcar la importància de l’aprenentatge de la lectura com a procés mediat cognitivament, afectivament i lingüísticament. Seguint la proposta de lectura transaccional i interactiva elaborada per Terwagne, Vanhulle, i Lafontaine (2003), hem pogut comprovar la importància de la presència d’un dinamitzador que exemplifica les estratègies d’interpretació i d’interacció, per tal que els alumnes les interioritzin gradualment i les facin servir en les discussions amb els seus companys. Els resultats també mostren que la presència i col·laboració dels pares en el procés de lectura suporten la motivació a la lectura per part dels nens; en particular, hem pogut observar com la proximitat física, la mirada atenta i el diàleg constant, sobretot amb els propis familiars, proporcionen un suport emocional a la perezhivanie (Vygotsky) dels infants que sosté el procés lector. Des del punt de vista lingüístic, hem observat que l’ús del llenguatge híbrid fa que hi hagi un accés permanent als recursos lingüístics, culturals i cognitius dels altres. D’aquesta manera l’ús de les llengües, i en general de totes les literacitats locals dels alumnes, es revelen com a instruments de mediació per a la construcció del coneixement, alhora que faciliten l’apropiació del discurs de l’escola que és necessari per al progrés escolar. Així, l’experiència de lectura compartida i dialogada amb la participació de la família promou la pràctica de la mediació i de la hibridació que, al seu torn, afavoreixen el procés lector. Els resultats també mostren de quina manera el fet d’ampliar el model convencional de relacions entre escola i família, com ara oferint un espai de lectura compartida, pot incidir en part sobre la participació dels pares a l’escola. Es fa evident la necessitat per part del pares de comprendre el funcionament d’un sistema escolar que no els és familiar; i per part de l’escola la necessitat d’obertura a les famílies per comprendre i incloure les seves literacitats.
The aim of this work is to analyse how a shared reading project with the participation of children and their families can favour learning to read in multilingual and intercultural contexts. To achieve this purpose, we have designed the project "Contes en família" and we have carried it out in the context of a school in Barcelona with children of different languages and cultures. Starting from the conception of reading as a social and emotional practice, rooted in a specific historical and cultural context, we wanted to observe how the constant presence of family literacies during the reading experience can facilitate the interpretation of the texts and nurture the interest to read. Thus, from the concepts of situated and plural family literacies, we have asked ourselves how family literacies can become "instruments" that contribute to the construction of a third space; a space that we see as in constant construction and that is situated between the official space of the school and the unofficial spaces (environments) of the students. Under a qualitative, ethnographic methodological and case study approach -three students and their families- we have directly developed the sessions of the "Contes en família" project; interviewing the relatives and teachers of the participating children, recording the sessions and transcribing them, and lastly answering the questions posed through discourse analysis and interpretation of the data. The results obtained emphasize the importance of learning to read as a cognitive, emotional and linguistically mediated process. We have been able to verify the importance of the presence of a facilitator who exemplifies the strategies of interpretation and interaction. The results also show that the presence and collaboration of parents in the reading process provide an emotional support to children that sustains the reading process. From a linguistic point of view, we have observed that the use of hybrid language (and the local literacies of the students in general), is an important instruments of mediation for the construction of knowledge; at the same time it facilitates the appropriation of the school’s discourse which is necessary for the school progress. The results also show how broadening the conventional model of school-family relationships, such as offering a shared reading space, may have an impact on parental involvement in school.

Les Teloschistaceae (Lecanoromycetes, Ascomycota, líquens) són una família àmpliament distribuïda, amb una considerable heterogeneïtat morfològica i ecològica entre gèneres i grups d'espècies. En aquesta família, el gènere Caloplaca, es troba entre els més mal coneguts taxonòmicament parlant, i pot ser considerat com un dels més complexos i diversificats d'entre els líquens crustacis. La seva delimitació ha estat especialment problemàtica per la gran semblança existent entre les espècies lobulades de Caloplaca, i les d'altres gèneres de la família, com Xanthoria o Fulgensia. D'entre les espècies lobulades de Caloplaca, el grup de C. Saxicola ha resultat ser un dels més controvertits a nivell taxonòmic. L'objectiu principal d'aquest estudi ha estat realitzar la revisió taxonòmica i morfològica d'aquest grup, així com l'anàlisi filogenètica en seqüències de l'espaiador intern transcrit (ITS) del DNA ribosòmic del nucli.
Com a resultat d'aquesta revisió, podem afirmar que els següents tàxons pertanyen al grup de C. saxicola: C. Arnoldii (Wedd.) Zahlbr.; C. Biatorina (A. Massal.) J. Steiner; C. Clauzadeana Gaya, Nav.-Ros. & Cl. Roux; C. Decipiens (Arnold) Blomb. & Forssell, C. Nana Gaya & Nav.-Ros.; C. Pseudofulgensia Gaya & Nav.-Ros.; C. Pusilla (A. Massal.) Zahlbr.; C. Rouxii Gaya, Nav.-Ros. & Llimona; C. Saxicola (Hoffm.) Nordin; C. schistidii (Anzi) Zahlbr. i C. tegularis sensu auct. Per altra banda, C. cirrochroa (Ach.) Th. Fr.; C. saxicola ssp. laceratula (Arnold ex Poelt) Clauzade & Cl. Roux; C. obliterans (Nyl.) Blomb. & Forssell i C. proteus Poelt han estat excloses d'aquest grup. En aquest estudi, s'han descrit també tres espècies noves: C. clauzadeana Gaya, Nav.-Ros. & Cl. Roux, C. nana Gaya & Nav.-Ros. and C. pseudofulgensia Gaya & Nav.-Ros.; i s'ha proposat un nom nou: C. rouxii Gaya, Nav.-Ros. & Llimona [= C. saxicola ssp. miniata (Hoffm.) Clauzade & Cl. Roux].
Tant a partir de la filogènia basada en dades d'ITS, com de la combinada amb caràcters morfològics i anatòmics, s'ha confirmat que, segons el concepte adoptat per nosaltres, el grup de C. saxicola és monofilètic. Així mateix, diverses de les espècies fins ara acceptades en aquest grup de Caloplaca han estat associades a valors de recolzament alts.
Finalment, s'ha volgut confirmar la hipòtesi que considerava que les espècies lobulades de Caloplaca formen un grup monofilètic dins d'un mostreig taxonòmic més ampli de Teloschistaceae, en el que s'han inclòs tàxons que representen tots els grups d'espècies de Caloplaca. Amb aquest objectiu s'han realitzat anàlisis filogenètiques en seqüències d'ITS de 121 individus. Les relacions filogenètiques s'han examinat utilitzant les anàlisis de màxima parsimònia (MP) i inferència bayesiana (B) com a criteris d'optimització. Les diverses anàlisis realitzades no han permès provar amb bona confiança el monofiletisme de la família Teloschistaceae. No obstant això, el nostre estudi ha confirmat el polifiletisme de Caloplaca, Fulgensia, Teloschistes i Xanthoria. També s'ha pogut confirmar que les espècies tradicionalment incloses a Caloplaca subgènere Gasparrinia no formen una entitat monofilètica. C. aurantia, C. carphinea i C. saxicola s.str. són els únics grups que s'han recuperat monofilètics. Les nostres anàlisis també han posat en evidència que el gènere Letrouitia (Letrouitiaceae) pertany a les Teloschistaceae. En aquest estudi, la inclusió de senyal filogènetic a partir de les regions aliniades ambiguament a màxima parsimònia (caràcters INAASE i ARC recodificats) ha donat lloc a la millor reconstrucció filogenètica. Aquests caràcters han demostrat ser útils en filogènies a gran escala com la de les Teloschistaceae. Malgrat tot, amb un mostreig exhaustiu com el nostre, la incorporació d'aquests caràcters no ha resultat suficient per obtenir una resolució completa de les relacions filogenètiques. Per aquest motiu, en futurs estudis serà necessària la combinació de dades ITS amb les d'altres locus, i també l'addició de caràcters morfòlogics.
Teloschistaceae (Lecanoromycetes, lichen-forming Ascomycota) is a widespread family with considerable morphological and ecological heterogeneity across genera and species groups. In this family, the lichen genus Caloplaca is among the least known taxonomically. The poor understanding of its species has often led to being overlooked, although it can be considered as one of the most diversified genus among the crustose lichens.
Moreover, the delimitation of this genus has been always problematic due mostly to the strong similarity between lobed species of Caloplaca and species of other genera within Teloschistaceae, such as Xanthoria or Fulgensia. Among all lobed Caloplaca species, the Saxicola group has been the most controversial taxonomically.
To provide a comprehensive and more natural classification of this group of lobed Caloplaca, we report here results from a taxonomical and morphological revision, and phylogenetic analyses that were carried out on sequences of the nuclear rDNA internal transcribed spacer region (ITS).
Based on this ITS phylogeny, together with the morphological and anatomical characters, some of the so far accepted species of this group of Caloplaca were associated with high support values. The same was true for potentially new cryptic species with elusive diagnostic morphological and anatomical characters.
Finally, we tested the hypothesis that the lobed Caloplaca species form a monophyletic group within a broader taxon sampling of the Teloschistaceae, including taxa representing all species groups of Caloplaca. Phylogenetic analyses were carried out on sequences from ITS region obtained from 121 individuals. The various analyses carried out did not allow us to prove with high confidence the monophyly of the family Teloschistaceae. However, our study confirmed the polyphyly of Caloplaca, Fulgensia and Xanthoria, and revealed that genus Teloschistes is also nonmonophyletic. We also confirmed here that lobed Caloplaca species do not form a monophyletic entity. C. aurantia, C. carphinea and C. saxicola s.str. groups were the only ones recovered as monophyletic.

Debido al importante desajuste existente entre las necesidades de atención en salud mental de la población mundial y española y las posibilidades que se ofrecen en cuanto a asistencia psicológica y psicoterapéutica, consideramos fundamental el desarrollo y sistematización de métodos grupales tecnológicamente mediados.
Actualmente y especialmente en los niños, adolescentes y jóvenes, existe una gran difusión y utilización de sistemas de comunicación tecnológicamente mediados, lo cual nos indica la importancia del desarrollo de métodos de abordaje psicoterapéutico que nos permitan utilizar en un futuro que ya es presente estos nuevos medios de comunicación.
El presente estudio contiene dos grandes partes: 1). Marco teórico, en el cual hemos desarrollado el concepto de escena, articulado con la escena teatral para, en un segundo momento, llegar a una concepción escénica de un escenario especial, el 'ciberespacio'. A continuación, se desarrolla una concepción acerca del aparato mental y las tecnologías. Por último se aborda teóricamente las dimensiones psicológicas específicas que se estudian y la concepción de proceso grupal que se utiliza para la comprensión de la tarea grupal.
2). Estudio empírico, en el cual se mostró el recorrido de la investigación de una psicoterapia grupal tecnológicamente mediada, a lo largo de tres años en un foro virtual en Internet asociado a sesiones de psicoterapia presencial. Comenzamos con la construcción de un foro en Internet, el registro y la organización del material, continuamos con la creación de un instrumento de análisis no estándar, su aplicación y el posterior análisis de los datos obtenidos a través de diferentes programas informáticos. Por último analizamos cuantitativamente, cualitativamente y desde una perspectiva de complementariedad metodológica, los macroprocesos y los microprocesos psicoterapéuticos detectados a partir del análisis informatizado de los datos.
El análisis de los datos nos permitió:
1. Estudiar las características de la dinámica del grupo en PTM.
2. Analizar procesos y microprocesos observados en las diferentes etapas, participantes y dimensiones psicológicas estudiadas.
3. Analizar los mecanismos terapéuticos a través de momentos significativos de insight o de transformación y del análisis de categorías asociadas.

En relación a los objetivos propuestos al inicio de la investigación y luego de la discusión de los resultados obtenidos, podemos concluir que: En primer lugar quedan suficientemente demostradas las posibilidades que brinda la PTM en el desarrollo de procesos psicoterapéuticos. Específicamente demostramos la importancia de la alternancia entre estos métodos y las psicoterapias presenciales, para potenciar sus respectivos beneficios y atenuar sus correspondientes riesgos y en segundo lugar, quedan demostradas las amplias posibilidades que la utilización de software especializado ofrece en la investigación de procesos y microprocesos terapéuticos.
Se requerirá realizar posteriormente análisis comparativos que consoliden, en base a las observaciones y descubrimientos realizados, lo que podemos denominar las 'bases de las psicoterapias tecnológicamente mediadas'.
DOCTORAL DISSERTATION:

"Technologically Mediated Psychotherapies (TMP). Study of processes and microprocesses based on online participation ".

SUMMARY:

Due to the significant maladjustment between the needs of mental health care in the world and Spanish population and the possibilities offered in terms of psychological and psychotherapy assistance, we consider the development and systematization of methods of technologically mediated groups important.
Currently, and especially in children, adolescents and younger people, a wide distribution and use of technologically mediated communication systems exists, which indicates the importance of developing new psychotherapeutic methods that allow us to use, in a near future, what is already available in this new media.

The present study contains two parts:
1). Theoretical framework, in which we have developed the concept of scene, articulated within the theater scene, as a second stage, reaching for a scenic conception of a special space, 'cyberspace'. Then, we developed a conception about the mental apparatus with regards to technology. The last part theoretically studied the specific psychological dimensions used and the conception of group process that is used for the understanding of the group task.

2). Empirical study, in which we showed the development of the investigation of a technologically mediated group psychotherapy, lasting three years in a virtual forum on the Internet accompanied by face-to-face psychotherapy sessions. We began with the construction of an internet forum, registration and organization of material, we continued with the creation of a non-standard analysis tool, its implementation and subsequent analysis of data obtained from different software. Finally, we analyzed quantitatively, qualitatively and from a methodological perspective of complementarity, the psychotherapeutic macroprocesses and microprocesses identified from computerized analysis of data.
The data analysis allowed us to:
1. Study the characteristics of the dynamics of the group in TMP.
2. Analyze processes and microprocesses observed in the different stages, studying both the participants and their psychological dimensions.
3. Analyze the therapeutic mechanisms through significant moments of insight or transformation and the analysis of associated categories.

In relation to the objectives at the start of the investigation and after discussing the results, we conclude that: First of all, the possibilities offered by TMP are sufficiently demonstrated in the development of psychotherapeutic processes. Specifically, we have demonstrated the importance of the alternation between these methods and face-to-face psychotherapy, in order to enhance the benefits and mitigate the associated risks. Secondly, the ample possibilities that the use of specialized software available are demonstrated in the investigation of therapeutic processes and microprocesses.
We will need further comparative analysis to consolidate these observations and discoveries, which might be called 'the base of technologically mediated psychotherapy'.

La tesis está organizada en doce capítulos, divididos en cinco partes. La Parte I comprende los primeros tres capítulos. En el Capítulo 1 damos una breve introducción a la teoría de las categorías y recordamos las técnicas de las teorías de torsión y de la localización de categorías de Grothendieck. Empezamos el Capítulo 2 introduciendo la categoría de los "casi-frames" y estudiamos algunas construcciones básicas en esta categoría; en la segunda parte del capítulo estudiamos las dimensiones de Krull y de Gabriel de los casi-frames. Usando el hecho que los retículos de sub-objectos de un objeto dado en una categoría de Grothendieck es un casi-frame, podemos re-definir las nociones clásicas de dimension de Krull y de Gabriel para estos objetos. En el Capítulo 3 damos una breve introducción a los grupos y módulos topológicos. En particular, enunciamos el Teorema de Dualidad de Pontryagin-Van Kampen y el Teorema de Inversión de Fourier; además damos una demostración completa de un caso particular del Teorema de Dualidad de Müller entre módulos discretos y estrictamente linealmente compactos. Le Parte II está dedicada al estudio de la entropía en un contexto categórico. En el Capítulo 4 introducimos la categoría de los semigroupos pre-normados y la categoría de las T-representaciones de un monoide T sobre una categoría dada. Entonces definimos y estudiamos una función de entropía en la categoría de las T-representaciones sobre la categoría de los semigrupos pre-normados, con mayor énfasis en el caso en que T es un grupo amenable. En el Capítulo 5 damos ejemplos de invariantes clásicos que se pueden obtener de forma funtorial usando la entropía de semigrupos pre-normados definida en el capítulo anterior. Finalmente en el Capítulo 6 demostramos un Teorema Puente que relaciona la entropía topológica de acciones sobre grupos localmente compactos abelianos con la entropía algebraica de la acción sobre el grupo dual. En la Parte III estudiamos el problema de la extensión de las funciones de longitud a clases de módulos sobre productos cruzados utilizando la entropía. En particular, en el Capítulo 7 demostramos un teorema que describe la estructura de todas las funciones de longitud de una categoría de Grothendieck con dimensión de Gabriel. En el Capítulo 8 definimos y estudiamos la L-entropía algebraica de un RfiG-módulo M por la izquierda, donde R en un anillo general, G en un grupo amenable numerable y L es una función de longitud. En la Parte IV aplicamos la teoría desarollada a lo largo de la tesis a algunas conjeturas clásicas de la teoría de representaciones de grupos: la \Surjunctivity Conjecture", la \L-Surjunctivity Conjecture", la \Stable Finiteness Conjecture" y la \Zero-Divisors Conjecture". En el Capítulo 9 describimos las conjeturas y algunas relaciones entre ellas, inducidas por la dualidad de Müller. En el Capítulo 10 nos centramos en el caso amenable de las conjeturas, utilizando la entropía topologica para demostrar la Surjunctivity Conjecture para grupos amenables. Además explotamos la L-entropía algebraica para estudiar una versión general de la Stable Finiteness Conjecture y de la Zero-Divisors Conjecture. En el Capítulo 11 nos centramos en el caso sóficio de la L-Surjunctivity Conjecture y de la Stable Finiteness Conjecture, reduciendo ambas conjeturas a un enunciado más general sobre endomorfismos de casi-frames. Esto nos permite extender los resultados conocidos hasta ahora sobre las dos conjeturas. La Parte V está dedicada al estudio de aproximaciones de modelos para el algebra homológica relativa. En particular, aplicamos las herramientas desarrolladas en los Capítulos 1 y 2 para generalizar y re-interpretar algunos resultados recientes de Chachólski, Neeman, Pitsch, y Scherer.
The thesis is organized in twelve chapters divided in five parts. Part I encompasses the first three chapters and consists mainly of background material. In Chapter 1 we provide the necessary background in general category theory and we recall the machinery of torsion theories and localization of Grothendieck categories. We start Chapter 2 introducing the category of quasi-frame and we study the basic constructions in this category. In the second part of the chapter we study the Krull and the Gabriel dimension of quasi-frames. Using the fact that the poset of sub-objects of a given object in a Grothendieck category is a quasi-frame, we re-obtain the classical notions of Krull and Gabriel dimension for such objects. In Chapter 3 we provide the necessary background in topological groups and modules. In particular, we state the Pontryagin-Van Kampen Duality Theorem and the Fourier Inversion Theorem, furthermore we give a complete proof of a particular case of the Mülcer Duality Theorem between discrete and strictly linearly compact modules. Part II is devoted to the study of entropy in a categorical setting. In Chapter 4 we introduce the category of pre-normed semigroups and the category of left T-representations of a monoid T over a given category. Then, we introduce and study an entropy function in the category of left T-representations over the category of normed-semigroups, with particular emphasis on the case when T is an amenable group. Chapter 5 consist of a series of examples of classical invariants that can be obtained functorially using the entropy of pre-normed semigroups. Finally, in Chapter 6 we prove a Bridge Theorem that connects the topological entropy of actions on locally compact Abelian groups to the algebraic entropy of the action induced on the dual group. Part III is devoted to the study of length functions and to apply the machinery of entropy to extend length functions to crossed products. Indeed, in Chapter 7 we prove a general structure theorem for length functions of Grothendieck categories with Gabriel dimension. In Chapter 8 we define the algebraic L-entropy of a left RfiG-module M, where R is a general ring and G is a countable amenable group and L is a suitable length function. In Part IV we apply the theory developed in the three previous parts to some classical conjectures in group representations: the Surjunctivity Conjecture, the L-Surjunctivity Conjecture, the Stable Finiteness Conjecture and the Zero-Divisors Conjecture. Using the Müller Duality Theorem we can clarify some relations among these conjectures. In Chapter 10 we concentrate on the amenable case of the above conjectures. In particular, we show how to use topological entropy to prove the Surjunctivity Conjecture for amenable groups and we use the algebraic L-entropy to study (general versions of) the Stable Finiteness and the Zero-Divisors Conjectures. In Chapter 11 we concentrate on the sofic case of the L-Surjunctivity and of the Stable Finiteness Conjectures. In particular, we reduce both conjectures to a more general statement about endomorphisms of quasi-frames. This allows us to generalize the known results on both conjectures. Finally, Part V is devoted to the study of model approximations for relative homological algebra. In particular, we apply the machinery introduced in Chapters 1 and 2 to extend and reinterpret some recent results of Chachfiolski, Neeman, Pitsch, and Scherer.

El nostre treball de recerca té dues parts: una part teòrica inicial i l’estudi empíric que presentem a continuació. Obrim el bloc teòric amb un capítol dedicat a l’objecte d’estudi que centra la nostra investigació: la presència de l’L1 a l’aula de llengües estrangeres, en el qual abordem el tema des dels diferent àmbits que hi conflueixen: mètodes d’aprenentatge i teories lingüístiques; teories d’adquisició i d’aprenentatge, la sociolingüística i l’anàlisi conversacional (codeswitching). En el següent capítol ens centrem en la teoria del desenvolupament cognitiu des de l’òptica de la qual ens situem per al tractament del tema d’estudi: la Teoria Sociocultural, les bases de la qual se situen en l’obra de Vigotski. N’explicarem els orígens i els postulats principals que tenen una repercussió directa tant en la interpretació que hem donat a les nostres dades, com en el disseny que hem triat per a la nostra recerca, així com en els mètodes de recollida i d’anàlisi de dades que hem emprat. En el tercer capítol aprofundim en un dels aspectes més importants de la teoria vigotskiana, directament relacionat amb el nostre estudi: el llenguatge en tant que instrument mediador per al desenvolupament cognitiu humà. De totes les implicacions que es deriven d’aquesta idea, ens centrem en el paper mediador fonamental del discurs privat en l’autoregulació. Finalment, recollim en el darrer capítol del bloc teòric una revisió dels treballs més importants en l’àmbit de la recerca en l’aprenentatge de segones llengües, que observen el discurs dels aprenents des d’una perspectiva sociocultural i que s’han centrat en la incidència del discurs privat i/o de l’L1. Estudis que han estat referències directes per al plantejament i el desenvolupament de la nostra recerca, així com per a la interpretació que hem fet de les nostres dades.

Aquesta tesi doctoral reconstrueix i analitza els trets fonamentals de la trajectòria filosòfica de Gerald Cohen, així com les premisses metodològiques i el gruix dels debats principals del Marxisme Analític, el corrent de pensament que ell esperonà. Mitjançant l’anàlisi sistemàtica de l’obra de Cohen, la tesi prova la hipòtesi que el valor d’igualtat subjau a tot l’itinerari intel·lectual d’aquest professor d’Oxford. Alhora, s’hi constata que la seva perspectiva de fons és socialista, i que les successives etapes del seu pensament mostren el compromís, latent o explícit, de fonamentar normativament un socialisme ètic. Així, la seva anàlisi del materialisme històric, la crítica del llibertarisme, o la reflexió sobre l’igualitarisme de la sort i la teoria de la justícia com a equitat figuren entrellaçades per aquesta motivació de fons, tot i l’especificitat temàtica dels diàlegs de Cohen amb Marx, Nozick, Dworkin o Rawls. La tesi examina i sistematitza igualment discussions teòriques destacades dels membres del Grup de setembre, nucli del Marxisme Analític que, a més de Cohen, aplega acadèmics com Roemer, Elster, Przeworski, Van Parijs o Wright. Per tant, la polèmica sobre l'ús de les explicacions funcionals i la teoria de jocs en les ciències socials, l'anàlisi de l'explotació i les classes, la justícia distributiva o les propostes de socialisme de mercat i renda bàsica són objecte d'estudi. L'enfocament que se'n fa cerca escatir què resta vigent en el llegat d'aquesta escola per als debats teòrics i programàtics de l'esquerra. Particularment, pel que fa als dissenys institucionals alternatius al capitalisme existent, la justificació normativa de les alternatives, i les estratègies i els actors del canvi social.
Esta tesis doctoral reconstruye y analiza los rasgos fundamentales de la trayectoria filosófica de Gerald Cohen, así como las premisas metodológicas y el grueso de los principales debates del Marxismo Analítico, la corriente de pensamiento que él impulsó. Mediante el análisis sistemático de la obra de Cohen, la tesis prueba la hipótesis que el valor de igualdad subyace a todo el itinerario intelectual de este profesor de Oxford. A la vez, se constata que su perspectiva de fondo es socialista, y que las sucesivas etapas de su pensamiento muestran el compromiso, latente o explícito, de fundamentar normativamente un socialismo ético. Así, su análisis del materialismo histórico, la crítica del libertarismo o la reflexión sobre el igualitarismo de la suerte y la teoría de la justicia como equidad figuran enlazados por esa motivación de fondo, sin perjuicio de la especificidad temática de los diálogos de Cohen con Marx, Nozick, Dworkin o Rawls. Asimismo, la tesis examina y sistematiza discusiones teóricas destacadas de los miembros del Grupo de Septiembre, núcleo del Marxismo Analítico que, junto a Cohen, reúne a académicos como Roemer, Elster, Przeworski, Van Parijs o Wright. Por tanto, la polémica sobre el uso de las explicaciones funcionales y la teoría de juegos en las ciencias sociales, el análisis de la explotación y las clases, la justicia distributiva o las propuestas de socialismo de mercado y renta básica son objeto de estudio. El enfoque busca dilucidar la vigencia del legado de esta escuela para los debates teóricos y programáticos de la izquierda. En particular, con respecto a los diseños institucionales alternativos al capitalismo existente, la justificación normativa de las alternativas, y las estrategias y los actores del cambio social.
This PhD thesis reconstructs and analyzes the main features of Gerald Cohen's philosophical path, as well as the methodological premises and many of the most important debates of Analytical Marxism, the current of thought that he fostered. Through systematic analysis of Cohen's work, the thesis tests the hypothesis that the value of equality underlies the whole intellectual itinerary of this Oxford professor. At the same time, it is verified that his background perspective is socialist, so the successive stages of his thought express a latent or explicit commitment to support an ethical socialism, which is understood as a normative conception. Thus, this background motivation is equally shared by his analysis of historical materialism, criticism of libertarianism or reflection on luck egalitarianism and the theory of justice as fairness, notwithstanding the specific topics of Cohen's work on Marx, Nozick, Dworkin and Rawls. Furthermore, the thesis examines and systematizes September Group's important theoretical discussions, which is the core of Analytical Marxism, bringing together, along with Cohen, academics such as Roemer, Elster, Przeworski, Van Parijs and Wright. Consequently, controversies about using functional explanation and game theory in social sciences, as well as the analysis of exploitation and classes, distributive justice and proposals on market socialism and basic income are issues to analyze. Our approach seeks to asses the legacy of this school of thought in the framework of current theoretical and programmatic debates of the left. Particularly, regarding institutional design alternatives to existing capitalism, normative justification of these alternatives, and the strategies and actors for social change.

The purpose of this research work is focused on the archaeological practice that was carried out from the archaeological associations in Catalonia. The Renaixença cultural movement claimed a glorious past in Catalonia during the formation of different European nations. The interest in the past led to the fact that in the late nineteenth and beginning twentieth centuries, archaeological associations were a reality in Catalonia. They were mainly organized around scientific hiking. These archaeological associations arrived to the culmination in the Second Republic. In the first so-called Franco regime, the Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas, led by the falangist Julio Martínez Santa-Olalla, used the network of archaeological associations that Pere Bosch Gimpera had used for archaeological knowledge of the territory of Catalonia since the beginning of the 20th century. The Decree of December 2, 1955, abolished this commissary and gave birth to the Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. This date roughly coincides with what historiography identifies as the second Franco regime. It has been verified that the new organization of archaeology in this second Franco regime continued to use this network of archaeological associations. Each place in the Catalan territory had its own particularity and demanded an investigation by itself. In this work, the Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga is a case study, that since 1965 had direct permission from the Dirección General de Bellas Artes for the practice of archaeology in the territory of the Berguedà
El sentit d’aquest treball de recerca va dirigit a la pràctica de l’arqueologia que es realitzava des de l’associacionisme arqueològic Catalunya. El moviment cultural de la Renaixença reivindicava un passat gloriós de Catalunya durant la formació de les diferents nacions europees. L’interès pel passat propi, a imatge del romanticisme, va propiciar que a final del segle XIX i principis del XX, l’associacionisme arqueològic fos una realitat a Catalunya. Principalment es va organitzar a l’entorn de l’excursionisme científic. Aquest associacionisme va tenir el punt culminant a la Segona República. En l’anomenat primer franquisme la Comisaría General de Excavaciones Arqueològicas que dirigia el falangista Julio Martínez Santa-Olalla va fer servir la xarxa d’associacions arqueològiques que Pere Bosch Gimpera havia emprat per el coneixement arqueològic del territori de Catalunya des de principis del segle XX. El Decreto de 2 de diciembre de 1955 va suprimir aquesta comissaria i va fer néixer el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas. Aquesta data coincideix aproximadament amb el què la historiografia anomena com el segon franquisme. S’ha comprovat que la nova organització de l’arqueologia en aquest segon franquisme va continuar fent servir aquesta xarxa d’associacions arqueològiques. Cada lloc del territori català tenia la seva particularitat i demana una investigació per ell mateix. En aquest treball i com estudi d’un cas, s’efectua el del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga que des de 1965 va tenir un permís directe des de la Dirección General de Bellas Artes per a la pràctica de l’arqueologia en el territori del Berguedà

La present tesi doctoral sorgeix de la necessitat de conèixer els motius i les causes que porten els i les mestres de Ciències socials a canviar la seva pràctica docent. Sense pretensions de generalitzar, es cerquen les raons que generen una innovació a travès de l’estudi d’un dels grups de renovació pedagògica més emblemàtics a Catalunya i a Espanya durant el franquisme, el Moviment de Mestres Rosa Sensat i, dins d’ell, el Grup de ciències socials de segona etapa d’Educació General Bàsica (EGB, de 11/12 a 13/14 anys). Aquest Grup va elaborar i va portar a la pràctica dues propostes curriculars de Ciències socials alternatives al programa prescrit per la Llei General d’Educació (LGE) franquista que va estar vigent fins a la seva substitució per la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE). El Grup de ciències socials de segona etapa d’EGB de l’Associació de Mestres Rosa Sensat no tant sols es va limitar a canviar la seva pràctica sinó que, a més, va difondre les seves idees i les seves propostes a través de les Escoles d’Estiu de Catalunya, de cursos d’hivern, de la creació de materials alternatius, de la premsa (Avui i Tele/Expres) i les revistes d’educació (Perspectiva Escolar, Cuadernos de pedagogía, Guix, Quima. Revista de Educación de Cantabria) i de tota mena d’intervencions. Aquesta tesi doctoral és una recerca històrica perquè reconstrueix la creació, l’evolució i la dissolució del Grup a travès de la recopilació, la classificació, la sistematització, l’anàlisi i la interpretació de 507 fonts i a travès del record d’alguns dels protagonistes d’aquesta experiència renovadora. S’han entrevistat a: membres del Grup, mestres que van experimentar la proposta, les autores dels llibres de text d’Onda, estudiants de magisteri, una estudiant d’EGB i una referent del Grup. I, alhora, és una recerca curricular perquè es descriuen, s’analitzen i s’interpreten les seves principals aportacions: el programa presentat a l’Escola d’Estiu de l’Escola de Mestres Rosa Sensat de 1975 i el programa presentat a l’Escola d’Estiu de l’Escola de Mestres Rosa Sensat de 1980, publicat a Edicions 62/Rosa Sensat l’any 1981. Així com també altres materials que va dissenyar el Grup per complementar el programa de Ciències socials: el programa l’Educació cívica a l’escola (1981), el material documental i didàctic Autonomia i institucions autonòmiques a la Història de Catalunya (1977), el material didàctic Dades bàsiques de les comarques de Catalunya (1980) de la col·lecció Dossiers: Comarques de Rosa Sensat, la tesi de llicenciatura L’ensenyament de la Història a l’escola: Societat i territori al Vallès Occidental (1982), el dossier gràfic Espanya 1931-1945 (1976), material didàctic L’estudi sobre la societat. Catalunya i la resta d’Espanya als segles XIX i XX (1980) i el dossier Les Comunitats Europees. Quadern de treball per a EGB, FP i BUP (1982). Aquesta tesi doctoral posa a disposició del professorat en formació i en actiu una valuosa informació sobre les possibilitats de prendre decisions a la pràctica i d’actuar com a pràctics reflexius prenent decisions ajustades al seu context social i a les necessitats formatives de la ciutadania.
This PhD. dissertation aims to shade light on the reasons that bring social studies teachers to change their teaching practices. In general terms, we inquire the reasons that make teachers generate teaching innovations. We draw data from the history of the most renown pedagogic innovative group in Spain during the Spanish dictatorship: The social studies teachers’ group from the teacher’s social movement called “Rosa Sensat”. This group, conformed by teachers of the second stage of basic education, created two innovative curricular proposals for teaching social studies, that supposed alternatives to the curriculum prescribed by the Spanish Education Law (LGE) by that time. This proposal not only changed the teaching practices but also helped to spread their perspective of education in many places. Among them, the Summer Schools courses and the Winter Courses in Catalonia. They also created many alternative teaching materials and alternative communication channels such as newspapers (Avui tele/Expres) and magazines (Perspectiva Escolar, Cuadernos de pedagogía, Guix, Quima, Revista de Educación de Cantabria). This thesis dissertation is a history research study because tries to reconstruct the history of the teachers’ group described above. We study its creation, its evolution and its dissolution thanks to the compilation, classification, systematization, analysis and interpretation of 507 sources of information, and oral narratives of some people who were relevant to that innovative experience. These people were group members and people relevant for the group, teachers that experimented the proposal and wrote “Onda” textbooks, training teachers, or students. At the same time, it’s a curricular research because it describes, analyses and interprets the main teaching contributions of the teachers’ group: the education programs presented in Rosa Sensat’s Teachers’ Summer School in 1975 and in 1980. It also analyses other teaching materials designed by the teachers’ group, such as the Civic Education Program in school (1981); the “Autonomia i institucions autonòmiques a la Història de Catalunya” (1977); the Dades bàsiques de les comarques de Catalunya (1980); the research work “L’ensenyament de la Història a l’escola: Societat i territori al Vallès Occidental” (1982); the graphic report “Espanya 1931-1945, material didàctic l’estudi sobre la societat” (1976); the “Catalunya i la resta d’Espanya als segles XIX i XX” (1980); and the report “les comunitats Europees. Quadern de treball per a EGB, FP i BUP” (1982). This PhD. dissertation offers to teachers and trainee teachers a valuable information about the possibilities of taking decisions in their teaching practices, and encourgae that to act as reflexive teachers taking decisions that fit in their social environment and answer their citizenship needs.

ANTECEDENTS. Les rickettsiosis, conegudes des de fa dècades, han passat a ser considerades malalties emergents en els últims anys. HIPÒTESIS. L’espècie de Rickettsia Bar 29, aïllada prèviament de paparres en la nostra àrea, causa infecció subclínica en humans. Aquesta espècie és un agent etiològic de la febre botonosa mediterrània (FBM) en la nostra àrea. El cultiu shell vial i la tècnica de la PCR són tècniques útils per a la detecció de rickèttsies. OBJECTIUS. Realitzar un estudi epidemiològic de la presència de la infecció per R. massiliae Bar 29 en humans, reservoris i vectors a Catalunya, i avaluar l’eficàcia de les tècniques diagnòstiques. METODOLOGIA. Estudis de seroprevalença en humans enfront de Bar 29 per immunofluorescència indirecta (MIF). Detecció de Bar 29 per MIF i Western inmunoblot, cultiu shell vial i PCR en pacients amb sospita de FBM i estudis per MIF en reservoris animals. Estudi en vectors per PCR i per la tècnica Tick-borne Bacteria Flow Chip (Master Diagnóstica). RESULTATS. S’ha trobat una prevalença del 8,5% enfront de Bar 29. L’associació entre Bar 29 i el contacte amb gossos ha estat estadísticament significativa (p= 0,018, OR 3,59 1,29-10,05). S’ha trobat reaccions creuades amb R. conorii en 8 dels sèrums i 10 d’ells han presentat tan sols anticossos enfront de Bar 29. En un primer estudi, de 15 sèrums estudiats enfront de R. conorii i Bar 29, 5 sèrums han presentat títols enfront de Bar 29 superiors a R. conorii, i l’especificitat de les reaccions s’ha confirmat per inmunoblot en dos d’ells. En un estudi posterior amb 136 sèrums, s’han trobat 53 sèrums positius almenys a un dels dos microorganismes, 12 sèrums amb títols superiors a Bar29 i dos casos només amb anticossos enfront de Bar 29. Durant el període 1994-2003, s’ha cultivat la sang de 59 pacients per shell vial. S’han obtingut 6 cultius positius, i s’han confirmat les soques per PCR-RFLP com a R. conorii. En l’estudi de reservoris animals del cicle silvestre (guineus) i del domèstic (ovelles, cabres i bòvids), s’han recollit mostres de sang de 135 guineus, 138 vaques braves, 137 ovelles i 98 cabres. En guineus s’ha trobat un 45,9% de les mostres amb anticossos enfront de R. massiliae Bar29 i un 25,1% a R. conorii. En les vaques se n’ha trobat un 39,8% amb anticossos enfront de R. massiliae Bar 29 i un 26% de R. conorii. En les ovelles, un 20,4% han estat positives a Rickettsia Bar 29 i un 24,8% a R. conorii. Finalment, de les cabres, un 26,5% han estat positives a Rickettsia Bar 29 i un 39,7% a R. conorii. De les guineus s’han recollit 137 paparres del complex Rhipicephalus sanguineus, que s’han analitzat per la tècnica Tick-Borne Bacteria Flow Chip. El 83,2 % han resultat positives a Rickettsia. Un cop seqüenciades aquestes rickèttsies, se n’han identificat 107 com a R. massiliae Bar 29, 3 com a R. aeschlimannii, una com a R. slovaca i en les altres tres sols s’ha arribat a Rickettsia sp.. S’han detectat, a més, 21 coinfeccions amb Bartonella sp., 12 amb Borrelia sp. i tres amb les dues a la vegada. S’han recollit, a més, 117 paparres en fase lliure que s’han identificat dins del grup R. sanguineus. S’han analitzat per la tècnica de Tick-Borne Bacteria Flow Chip. El 94% d’elles han resultat positives a Rickettsia del grup de les febres tacades. Se n’han pogut seqüenciar 85, 71 com a R. massiliae Bar 29 i 14 com a Rickettsia sp., i s’ha detectat en 23 paparres coinfecció amb Borrelia sp. CONCLUSIONS 1. La població humana sana de la nostra àrea presenta una seroprevalença enfront de R. massiliae Bar 29 del 8,5%. 2. Dels resultats dels dos estudis en pacients amb sospita de FBM es pot deduir que un nombre de casos de FBM dels nostres pacients podrien estar causats per R. massiliae Bar 29 . 3. Mitjançant el cultiu shell vial podem arribar a través de PCR i seqüenciació a identificar les diferents espècies de rickèttsies de les soques aïllades. 4. La nova tècnica Tick-Borne Bacteria Flow Chip ens augmenta notablement la sensibilitat respecte a la PCR ompA per a la detecció de rickèttsies en els vectors.
HYPOTHESIS: The Rickettsia species Bar 29 previously isolated from ticks in our area causes subclinical infection in humans. This species is an etiological agent of Mediterranean spotted fever (MSF) in our area. The centrifugation shell-vial culture and PCR are useful techniques for the detection of rickettsiae. GOALS: To perform an epidemiological study of the presence of the infection by R. massiliae Bar 29 in humans, reservoirs and vectors in Catalonia, and to assess the effectiveness of the diagnostic techniques. METHODOLOGY: Seroprevalence studies in humans and animal reservoirs against Bar 29 through indirect immunofluorescence (MIF). Detection of Bar 29 through MIF and Western immunoblot, shell-vial culture and PCR in patients suspected of MSF. Study in vectors through PCR and the Tick-Borne Bacteria Flow Chip technique (Master Diagnóstica). RESULTS: An 8.5% prevalence against Bar 29 was found. Cross reactions with R. conorii were found in 8 of them and 10 sera showed antibodies only against Bar 29. Out of 15 sera from patients with MSF against R. conorii and Bar 29, 5 sera showed higher titers against Bar 29 than against R. conorii, and 2 of them were confirmed by immunoblot. From a later study with 136 sera, 53 sera were found to be positive at least against one of the microorganisms, 12 sera with higher titers against Bar 29 and 2 cases with antibodies only against Bar 29. During the 1994-2003 period, blood from 59 patients was cultured by shell vial. 6 cultures were found to be positive, and the strains were confirmed by PCR-RFLP as R. conorii. In the study of animal reservoirs, blood samples from 135 foxes, 138 cows, 137 sheep and 98 goat were collected. From those samples, there was found a 45.9%, 39.8%, 20.4% and 26.5% of antibodies against R. massiliae Bar 29 and a 25.1%, 26%, 24.8% and 39.7% against R. conorii in foxes, cows, sheep and goats respectively. From the foxes, 137 ticks of the Rhipicephalus sanguineus complex were collected. They were analyzed through the Tick-Borne Bacteria Flow Chip technique. 83.2% of them were found to be positive for Rickettsia, 107 of which were identified as R. massiliae Bar 29. Besides, 21 coinfections with Bartonella spp., 12 with Borrelia ssp. and 3 with both of them there were detected. Furthermore, 117 ticks on the ground were collected, which were identified within the R. sanguineus group. 94% of them were found to be positive for Rickettsia from the spotted fever group, 71 as R. massiliae Bar 29, and coinfection with Borrelia sp. was detected in 23 ticks. CONCLUSIONS: 1. The healthy human population of our area shows an 8.5% seroprevalence against R. massiliae Bar 29. 2. From the results of the two studies in patients suspected of MSF, it can be deduced that a number of MSF cases could be caused by R. massiliae Bar 29 . 3. Using shell-vial culture, the various species of rickettsiae can be identified from the isolated strains through PCR and sequencing. 4. The new Tick-Borne Bacteria Flow Chip technique notably increases the sensitivity with respect to ompA PCR for the detection of rickettsiae in vectors.

Com a individus, definim les nostres identitats de grup mitjançant la categorització dels altres individus i de nosaltres mateixos en moltes categories socials com la de gènere, raça, religió, nacionalitat, conviccions polítiques i professió, entre moltes altres. Aquest procés de categorització ens confereix una noció de "qui" som, a quins grups socials pertanyem i, el que és més important, com s'espera que ens comportem. Aquesta tesi gira entorn a dos fenòmens d'especial rellevància en la literatura sobre la identitat de grup; la discriminació i els conflictes intergrupals. La identitat de grup es considera un factor subjacent de les conductes discriminatòries i l'aparició de conflictes entre membres de diferents grups socials. Hi ha una àmplia evidència que mostra que la mera categorització en categories socials és suficient per desencadenar conductes discriminatòries contra membres d'altres grups socials. A més, la història de la humanitat ofereix molts exemples de conflictes i genocidis més arrelats en la diversitat d'identitats de grup que en les disputes econòmiques. No obstant això, no tots els membres d'un grup social discriminen en la mateixa magnitud, ni tots els grups socials estan involucrats en conflictes. El primer treball d'aquesta tesi proposa una mesura empírica que va més enllà de la categorització dels individus en categories socials. Utilitzant la voluntat d'adquirir béns representatius de grups socials, aquest article mesura i quantifica la intensitat de la identitat de grup per investigar els factors que reforcen i atenuen la identitat de grup dels individus. Els resultats proporcionen evidència sobre com la convergència i divergència en els comportaments de membres d'un grup social reforcen i atenuen la intensitat de la identitat de grup dels individus, la qual cosa és crucial per predir l'aparició de conflictes intergrupals a nivell col·lectiu i forts graus de discriminació a nivell individual. La literatura que estudia els efectes de la identitat de grup en la presa de decisions individuals s'ha centrat principalment en estudiar la discriminació i els conflictes intergrupals assumint que la identitat de grup dels individus és coneguda i observable. No obstant això, moltes identitats de grup es basen en conviccions i creences que no són directament observables a partir dels trets físics dels individus i, per tant, poden ser incertes (per exemple, la religió i la ideologia). El segon treball presentat en aquesta tesi explora els efectes de la incertesa de la identitat de grup sobre els patrons de discriminació quan els individus decideixen amb qui interactuar, i les seves repercussions en l'eficiència de la coordinació col·lectiva. La gestió de la diversitat i incertesa de les identitats de grup és un factor important per determinar els guanys i l'èxit de les organitzacions i empreses, especialment quan la força laboral és diversa i pot tenir dificultats de coordinació i cooperació. Els resultats trobats en el segon treball mostren el paper que juga la incertesa de la identitat de grup en les preferències d'interacció dels individus i ofereixen diverses idees gerencials per dissuadir la discriminació entre els empleats alhora d’interactuar i augmentar la seva eficiència de coordinació quan treballen en equip. Finalment, l'últim treball presentat en aquesta tesi contribueix a la literatura de polítiques i intervencions orientades a mitigar la discriminació i els prejudicis entre membres de grups socials en conflicte. Si bé aquesta literatura s'ha centrat en estudiar com el contacte entre membres de diferents grups socials redueix la discriminació i els prejudicis, hi ha una manca d'evidència sobre intervencions amb les mateixes finalitats que no requereixin contacte entre individus. L'últim treball presentat en aquesta tesi explota un context natural en què els individus de dos grups socials actualment en conflicte es veuen obligats a cooperar per aconseguir un objectiu comú superior sense poder posar-se en contacte. Aquest context ofereix l'oportunitat de posar l'èmfasi no en el contacte entre individus sinó en els objectius comuns superiors com a factor atenuant de la discriminació. Els resultats mostren que els individus es van tornar més egoistes a mesura que s'aconseguia gradualment l'objectiu comú superior. A més, els individus d'un grup social en particular també van augmentar la seva discriminació a mesura que s'aconseguia gradualment l'objectiu comú. Aquests resultats mostren com els objectius comuns superiors poden esdevenir un factor mitigador de la discriminació i l'egoisme.
Como individuos, definimos nuestras identidades grupales mediante la categorización de los demás individuos y de nosotros mismos en muchas categorías sociales como la de género, raza, religión, nacionalidad, convicciones políticas y profesión, entre muchas otras. Este proceso de categorización nos confiere una noción de "quiénes" somos, a qué grupos sociales pertenecemos y, lo que es más importante, cómo se espera que nos comportemos. Esta tesis gira en torno a dos fenómenos de especial relevancia en la literatura sobre identidad grupal; la discriminación y los conflictos intergrupales. La identidad grupal se considera un factor subyacente de las conductas discriminatorias y la aparición de conflictos entre miembros de distintos grupos sociales. Existe una amplia evidencia que muestra que la mera categorización en categorías sociales es suficiente para desencadenar la discriminación contra miembros de otros grupos sociales. Además, la historia de la humanidad ofrece muchos ejemplos de conflictos y genocidios más arraigados en la diversidad de identidades grupales que en las disputas económicas. Sin embargo, no todos los miembros de un grupo social discriminan en la misma magnitud, ni todos los grupos sociales están involucrados en conflictos. El primer trabajo de esta tesis propone una medida empírica que va más allá de la categorización de los individuos en categorías sociales. Utilizando la voluntad de adquirir bienes representativos de grupos sociales, este artículo mide y cuantifica la intensidad de la identidad grupal para investigar los factores que refuerzan y atenúan la identidad grupal de los individuos. Los resultados encontrados proporcionan evidencia sobre cómo la convergencia y divergencia en los comportamientos de miembros de un grupo social refuerzan y atenúan la intensidad de la identidad grupal de los individuos, lo cual es crucial para predecir la aparición de conflictos intergrupales a nivel colectivo y fuertes grados de discriminación a nivel individual. La literatura que estudia los efectos de la identidad grupal en la toma de decisiones individuales se ha centrado principalmente en estudiar la discriminación y los conflictos intergrupales asumiendo que la identidad grupal de los individuos es conocida y observable. Sin embargo, muchas identidades grupales se basan en convicciones y creencias que no son directamente observables a partir de los rasgos físicos individuales y, por lo tanto, pueden ser inciertas (por ejemplo, la religión y la ideología). El segundo trabajo presentado en esta tesis explora los efectos de la incertidumbre de la identidad grupal sobre los patrones de discriminación cuando los individuos deciden con quién interactuar, y sus repercusiones en la eficiencia de la coordinación colectiva. La gestión de la diversidad e incertidumbre de las identidades grupales es un factor importante para determinar las ganancias y el éxito de las organizaciones y empresas, especialmente cuando la fuerza laboral es diversa y puede tener dificultades para coordinarse y cooperar. Los resultados encontrados en el segundo trabajo arrojan luz sobre el papel que juega la incertidumbre de la identidad grupal en las preferencias de interacción de los individuos y ofrecen varias ideas gerenciales para disuadir la discriminación entre los empleados para interactuar y aumentar su eficiencia de coordinación cuando trabajan en equipo. Finalmente, el último trabajo presentado en esta tesis contribuye a la literatura de políticas e intervenciones orientadas a mitigar la discriminación y los prejuicios entre miembros de grupos sociales en conflicto. Si bien esta literatura se ha centrado en estudiar cómo el contacto entre miembros de diferentes grupos sociales reduce la discriminación y los prejuicios, existe una falta de evidencia sobre intervenciones con los mismos fines que no requieran contacto entre individuos. El último trabajo presentado en esta tesis explota un contexto natural en el que los individuos de dos grupos sociales actualmente en conflicto se ven obligados a cooperar para lograr un objetivo común superior sin poder ponerse en contacto. Este contexto ofrece la oportunidad de poner el énfasis no en el contacto entre individuos sino en los objetivos comunes superiores como factor atenuante de la discriminación. Los resultados muestran que los individuos se volvieron más egoístas a medida que se lograba gradualmente el objetivo común superior. Además, los individuos de un grupo social en particular también aumentaron su discriminación a medida que se lograba gradualmente el objetivo común. Estos resultados muestran como los objetivos comunes superiores pueden mitigar la discriminación y el egoísmo.
As individuals, we define our group identities by categorizing others and ourselves into many social categories like gender, race, religion, nationality, political convictions, and profession, among many others. This categorization process confers us a notion of “who” we are, which social groups we belong, and more importantly, how we are expected to behave. This thesis revolves around two phenomena at the core of group identity literature; discrimination and intergroup conflicts. Group identity is considered an underlying factor of discriminatory behaviors and the emergence of conflicts between members of social groups. There is extensive evidence showing that the mere categorization into social categories is enough to trigger discrimination against members of other social groups. Moreover, human history provides many examples of conflicts and genocides rooted in group identity diversity more than in economic disputes. However, not all social group members discriminate in the same magnitude, nor all social groups are involved in conflicts. The first paper of this thesis proposes an empirical measure that goes beyond categorizing individuals into social categories. Using willingness to acquire representative goods of social groups, this paper measures and quantify group identity intensity to investigate reinforcing and attenuating factors of group identity. The results found provide evidence on how convergence and divergence in behaviors among social group members reinforce and attenuate the group identity intensity of individuals, which is crucial in predicting the emergence of intergroup conflicts at the collective level and strong degrees of discrimination at the individual level. The literature studying the effects of group identity on individual decision-making has largely focused on studying discrimination and intergroup conflicts assuming individuals’ group identity is known and observable. However, many group identities rely on convictions and beliefs that are not directly observable from individual physical traits, and therefore, might be uncertain (e.g. religion, ideology). The second paper presented in this thesis explores the effects of group identity uncertainty on discrimination patterns when individuals decide whom to interact with and its repercussions on collective coordination efficiency. Managing group identity diversity and uncertainty is a major factor in determining organizations and firms' profit and success, especially when a diverse workforce might find it difficult to coordinate and cooperate. The results found in the second paper shed light on the role group identity uncertainty plays in individual interaction preferences and offer several managerial insights for deterring discrimination among employees to interact and increase their coordination efficiency when working in teams. Finally, the last paper presented in this thesis, contributes to the literature of policies and interventions aimed at mitigating discrimination and prejudices between members of social groups in conflict. While this literature has focused on studying how the contact between members of different social groups reduces discrimination and prejudices, there is a lack of evidence on interventions with same purposes not requiring contact between individuals. The last paper presented in this thesis exploits a natural occurring context in which individuals of two social groups currently in conflict see themselves forced to cooperate in order to achieve a superordinate common goal without being able to get in contact. This context offers the opportunity to put the emphasis not in the contact between individuals but in the superordinate common goals as a mitigating factor of discrimination. Results show that individuals got more selfish as the superordinate common goal was gradually achieved. Furthermore, individuals from one social group also increased their discrimination as the common goal was gradually achieved. These results highlight superordinate common goals mitigate discrimination and selfishness.

The study explored the presence of different patterns of change in a sample of patients who received cognitive therapy for depression in group and individual sequential formats. Our hypothesis was that some patients would respond better to group than to individual therapy, and that for others the opposite trend would be found. OBJECTIVE: To identify differential patterns of response, to describe the differences in the patients’ characteristics in each pattern, and to predict pattern membership from these characteristics. Also, we wanted to gauge the relationship between each pattern and treatment outcome at termination and follow-up. METHOD: 108 adults who met criteria for major depressive disorder and/or dysthymia completed the treatments included in a randomized controlled trial combining group and individual therapy. They were assessed with the Structured Clinical Interview for DSM-IV Axis I Disorders, the Beck Depression Inventory-II, the Clinical Outcome in Routine Evaluation, the Global Assessment of Functioning, and the Repertory Grid Technique. Growth mixture modeling was used to identify the patterns of change in each treatment phase. Mixed linear models and repeated measures analysis of variance were performed to compare patients’ characteristics in each pattern. Multinomial logistic regression was used to compute predictive models for the patterns from patients’ baseline characteristics. Finally, hierarchical linear regression was used to establish the power of each pattern to predict treatment outcome at termination and at 3-month and 1-year follow-up. Results: A 3-class solution was obtained: group therapy improvers, individual therapy improvers and non-improvers. Patients in each pattern differed in terms of initial symptom severity, psychological distress, functioning, self-ideal discrepancy, perception of social isolation, and conflictual construction of the self. Some of these variables also worked as predictors for pattern membership. More than half of the explained variance of the outcome at termination and at 1-year follow-up was accounted for by initial depression scores and pattern of change. CONCLUSIONS: The results supported the hypothesis of differential patterns of response to cognitive therapy. Profiles of patients who obtained better results in group or individual therapy for depression could be identified as well.
El estudio exploró la presencia de diferentes patrones de cambio en una muestra de pacientes que recibió terapia cognitiva para la depresión en dos formatos secuenciales: grupal e individual. Nuestra hipótesis fue que algunos pacientes responderían mejor a la terapia grupal que a la individual, y que para otros pacientes se encontraría el patrón opuesto. OBJETIVO: Identificar patrones diferenciales de respuesta, describir las diferencias entre las características de los pacientes en cada patrón y, desde estas características, predecir la pertenencia de los pacientes a cada patrón. También quisimos evaluar la relación entre cada patrón y el resultado de la terapia al final del tratamiento y al seguimiento. MÉTODO: 108 adultos que cumplieron criterios para el diagnóstico de trastorno depresivo mayor y/o distimia completaron los tratamientos como parte de un ensayo clínico aleatorizado que combinaba terapia grupal e individual. Los pacientes fueron evaluados con la Entrevista Clínica Estructurada para los Trastornos del Eje I del DSM-IV, el Inventario de Depresión de Beck – II, el Clinical Outcome in Routine Evaluation, la Escala de Evaluación de la Actividad Global, y la técnica de la rejilla. Se utilizaron modelos de crecimiento mixtos para identificar los patrones de cambio en cada fase de tratamiento. Se utilizaron modelos lineales mixtos y análisis de la varianza de medias repetidas para estimar las diferencias en las características de los pacientes entre cada patrón. A través de regresión logística multinomial se estimaron modelos predictivos de los patrones de cambio desde las características iniciales de los pacientes. Finalmente, a través de regresión lineal jerárquica se estimó el poder predictivo de cada patrón para explicar los resultados de la terapia al final del tratamiento, al seguimiento a los tres meses y al seguimiento a un año. RESULTADOS: Se obtuvo una solución de tres clases: quienes mejoraron en terapia grupal, quienes mejoraron en terapia individual y quienes no mejoraron. Los pacientes pertenecientes a cada patrón se diferenciaron en el nivel inicial de sintomatología, malestar psicológico, funcionamiento, discrepancia yo-ideal, aislamiento social auto- percibido y construcción conflictiva del sí-mismo. Algunas de estas variables también funcionaron como predictores de la pertenencia de los pacientes a cada patrón. Más de la mitad de la varianza explicada del resultado de la terapia al final del tratamiento y al seguimiento a un año fue representada por las puntuaciones iniciales de depresión y los patrones de cambio. CONCLUSIONES: Los resultados tendieron a apoyar nuestra hipótesis acerca de patrones diferenciales de respuesta en terapia cognitiva. Los perfiles de los pacientes que obtuvieron mejores resultados en terapia grupal que en terapia individual para depresión pudieron ser identificados.

La presente memoria se enmarca dentro del estudio de las relaciones topológicas entre dos espacios topológicos Hausdorff que pueden deducirse de las vinculaciones algebraicas, topológicas o de otra clase entre los correspondientes grupos de funciones continuas evaluadas en un grupo topológico, siguiendo la línea del Teorema clásico de Banach-Stone. Ponemos especial atención en la representación de aplicaciones entre grupos de funciones continuas de un espacio topológico en el grupo topológico T, la circunferencia unidad del plano complejo, y también entre grupos de funciones continuas de un grupo topológico en el mismo grupo T, para después enfocar el problema desde el punto de vista de las C*-álgebras de grupo. Con el mismo fin, estudiamos ciertos homomorfismos entre grupos de funciones continuas evaluadas en un grupo topológico G y se dan resultados de continuidad automática. En el trabajo, se utilizan técnicas de la dualidad de Pontryagin, de grupos topológicos y del análisis funcional para llevar a cabo estos objetivos.

La tesis fue elaborada mediante el compendio de tres publicaciones y tiene como objetivo principal explorar el concepto y la medición de la percepción del esfuerzo en los deportes de equipo con pelota. Para ello realizamos tres estudios: en el primero, describimos los componentes tanto físicos como psicológicos que forman parte de la percepción del esfuerzo; en el segundo, exploramos el modelo de la percepción del esfuerzo distribuido en el que se incluye la dimensión física, psicológica y táctica; y en el tercero, propusimos el Cuestionario de la Percepción del Esfuerzo en Deportes de Equipo (PETBSQ, por sus siglas en inglés), el cual se basa en el modelo elaborado en el estudio dos. A lo largo de esta tesis, 299 participantes (30 entrenadores/as y 269 deportistas) colaboraron en los tres estudios. Los y las participantes pertenecían a deportes de equipo y estaban federados/as. Para la elaboración de la tesis utilizamos tanto la metodología cualitativa como la cuantitativa. Por un lado, para el enfoque cualitativo adoptamos una perspectiva post positivista y con base en ella realizamos el guión de las entrevistas semi estructuradas empleadas en los trabajos 1, 2 y 3. El análisis de los datos se realizó por medio del análisis de contenido utilizando un enfoque deductivo e inductivo. Por el otro, el enfoque cuantitativo consistió en la evaluación preliminar de las propiedades psicométricas del PETBSQ en el trabajo 3, mediante el análisis de la consistencia y estructura interna del cuestionario. Los resultados cualitativos de esta tesis revelan que la percepción del esfuerzo no es sólo física sino también psicológica (Trabajo 1) y que para los deportes de equipo hay un componente de coordinación entre jugadores/as lo que caracteriza la percepción del esfuerzo táctico. Igualmente, encontramos que cuando se juega en equipo, un individuo puede evaluar el esfuerzo de los demás desde un marco de esfuerzo distribuido (Trabajo 2). Los resultados cuantitativos, muestran unas propiedades psicométricas satisfactorias sobre la estructura y consistencia interna del PETBSQ. Teniendo en cuenta la literatura previa y los resultados de esta tesis, discutimos por un lado, la necesidad de un marco conceptual y metodológico claro para el estudio de la percepción del esfuerzo en un contexto en el que tanto los/as entrenadores/as como los y las deportistas exigen esfuerzo sus compañeros/as, y por el otro la implicaciones que tiene dicho marco en el campo aplicado.
Three publications comprise this thesis through which we explore the concept and measurement of perceived effort in team ball sports. Accordingly, we performed three different studies: the first one describes the different components - physical and psychological – associated with perception of effort. The second study explores the distributed perception of effort as a model where we include the physical, psychological and tactical dimensions. Finally, the third one consists of developing the Perception of Effort in Team Ball Sports Questionnaire (PETBSQ), which is based on the model that was created in the second study. Thorough this dissertation, 299 people (30 coaches and 269 athletes) participated in all three studies. The participants belonged to ball team sports and they were all registered with the pertinent sports regulatory authority. The methodology that was used for this project included both qualitative and quantitave approaches. The qualitative approach was implemented through a post positive perspective that built the foundation for all the questions that comprised the semi-structured interviews used for studies 1, 2 and 3. Also, the data analysis was completed through a deductive and inductive analysis of the content. The quantitative approach entailed the preliminary evaluation of the psychometric characteristics of the PETBSQ in study 3. Items’ responses of team ball sport athletes were subjected to exploratory structural equation modeling and confirmatory factor analyses to determine the fit of the a priori model to the data as well as the internal consistency of the PETBSQ dimensions. The qualitative results of this work reveal that the perception of effort is both physical and psychological (Study 1). We also found that when it comes to team sports there is a coordination component between players that characterize the perception of tactical effort. In addition, this project revealed that in a team sports environment, an individual is capable to evaluate the effort of others by using distributed effort (Study 2). The quantitative results produced a 13-item, 3-factor model and revealed sound psychometric properties of the PETBSQ (Study 3). According to existing literature and the results of this work, we discuss that there is a need for a clear conceptual and methodological framework that supports the study and understanding of perception of effort. This framework is relevant when the perception of effort takes place in an environment where both coaches and athletes are constantly demanding great effort from their peers. Additionally, we discuss the implications of such framework in the applied field

Els materials nanoestructats periòdics han ofert, en les dues darreres dècades, un nou marc per a l'estudi de la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria. Aquestes estructures permeten modelar les propietats electromagnètiques dels materials i han esdevingut una eina idònia per confinar, guiar, suprimir, localitzar, dividir, dispersar, i filtrar la llum. L'abast del control de radiació electromagnètica va des de la propagació fins a la generació de la llum. Els cristalls fotònics han demostrat ser eficients per suprimir o afavorir mecanismes de generació de llum com l'emissió espontània o els processos no lineals.L'eix central d'aquesta tesi se centra en investigar els efectes fintis i fins a quin punt les propietats d'estructures ideals infinites o infinitament periòdiques es mantenen per a estructures que tenen un caràcter finit. Fins fa poc, els desenvolupaments tant experimentals com teòrics en el camp de cristalls fotònics es basaven, principalment, en càlculs que consideraven estructures ideals amb condicions de contorn perfectament periòdiques. Des dels inicis del camp, però, es van observar desajustos a les prediccions fetes amb aquestes condicions. Tanmateix, alguns d'ells resten, en gran part, inexplicats. En aquest el treball, tractem alguns d'aquests aspectes relacionats amb la propagació i generació del llum en cristalls fotònics finits reals, és a dir, com els que es fabriquen. Amb aquest propòsit, en realitzem un estudi tant teòric com experimental. Estudiem els efectes fintis tant en la regió de la primera banda de reflexió de Bragg com en el rang d'energies altes, on la longitud d'ona de la llum és de l'ordre o més petita que el paràmetre de xarxa.En concret, part del treball es dedica a l'estudi dels cristalls col·loïdals en el rang d'energies baixes. Desenvolupem un model vectorial 3D en l'aproximació de Rayleigh-Gans per simular estructures amb contrasts d'índexs baixos. Aquest model contempla aspectes rellevants dels cristalls reals com són ara les condicions de contorn, inclou una lleugera dispersió en el diàmetre de les esferes com també una absorció eficaç que descriu la difusió de Rayleigh i la dispersió inelàstica causada per la presència d'imperfeccions. Aquest model s'utilitza per estudiar la propagació dins de nanoestructures fotòniques reals, i per determinar-ne les propietats dispersives. Les prediccions del model es contrasten amb mesures experimentals dependents de la polarització de l'estructura de bandes parcial d'un cristall col·loïdal real. També determinem el temps de confinament del fotons, a l'extrem de la primera banda fotònica prohibida, per mitjà de la deformació d'un pols provocada per canvis en la velocitat de grup que acompanya l'atrapament dels fotons.Per explicar la propagació de llum en el rang d'energies altes, utilitzem el model vectorial KKR que ens permet determinar la velocitat de grup d'òpals artificials prims. Trobem que, per determinades freqüències, la velocitat de grup pot ser superlumínica, positiva, negativa o tendir a zero depenent del guix del cristall i la seva absorció. Aquest comportament es pot atribuir al carácter finit de l'estructura i explica observacions experimentals presents a la literatura. La mateixa propagació amb velocitats de grup anòmales pot explicar l'observació experimental de l'augment de la generació de segon harmònic en un òpal prim no lineal. Confirmant així que la disminució de velocitat de grup proporciona un mecanisme que afavoreix els processos no lineals.En darrer lloc, considerem una altra configuració en què la interacció no lineal quadràtica té lloc en una capa de menys d'una longitud d'ona de gruix. Demostrem que, en presència d'una superfície reflectora, la contribució de termes que no conserven el moment lineal de la llum, i que no tindrien cap contribució en un medi infinitament llarg, són els més determinants.
Photonic periodic nanostructures have offered, in the last two decades, a new framework for the study of the interaction between electromagnetic radiation and matter. Such structures can engineer the electromagnetic properties of materials and have become a powerful tool used to confine, route, suppress, localize, split, disperse, and filter light. The scope of the electromagnetic radiation control can be extended to light propagation and generation. Photonic crystals have successfully been used as host materials to suppress or enhance light generation mechanisms such as spontaneous emission or nonlinear processes.The aim of this thesis is to investigate finite-size effects and to what extent the properties of ideal infinite or infinitely periodic structures hold for structures that are finite in size. Until recently, experimental as well as theoretical developments in the field of photonic crystals have been based, mostly, on calculations that consider ideal structures with perfectly periodic boundary conditions.Deviations from the behavior predicted form such assumptions were already observed when the field was born. However, some of them remained, for the most part, unexplained. In the present work, we tackle some of these aspects related to light propagation and generation in the real finite photonic crystals that can be fabricated. With this purpose, we perform such study from, both, an experimental as well as a theoretical perspective. We study finite-size effects in the region of the first order Bragg reflection band as well as in the high energy range where the wavelength of light is on the order or smaller than the lattice parameter.To be more specific, part of the work is devoted to the study of colloidal crystals at the range of low energy. We develop 3D full wave vector calculation in the Rayleigh-Gans approximation to simulate low index contrast structures. This model accounts for relevant real crystal's aspects such as boundary conditions, a slight dispersion in the spheres diameter and includes an effective absorption accounting for Rayleigh scattering and inelastic diffusion due to imperfections. This model is used to study light propagation within real photonic nanostructures, and to determine their dispersive properties. The predictions of the model are contrasted with experimental polarization dependent measurements of the partial band structure of an actual colloidal crystal. We also determine the experimental photon's lifetime, at the edge of the first order pseudogap, by means of the pulse reshaping induced by changes in the group velocity accompanied by the photon trapping.To explain light propagation in the high energy range, we use a vector KKR calculation that we apply to understand the group velocity of light propagating in artificial opals slabs. We show that for certain frequencies, the group velocity can either be superluminal, positive or negative or approach zero depending on the crystal size and absorption. Such behavior can be attributed to the finite character of the structure and accounts for previously reported experimental observations. The same propagation at anomalous group velocity may explain the experimental observation of second harmonic generation enhancement of light from a nonlinear opal film. Indeed, the group velocity slowing-down provides an enhancement mechanism for nonlinear processes.We finally consider another configuration such that the quadratic nonlinear interaction occurs within a sub-wavelength layer. In the presence of a nearby reflecting surface we demonstrate that the contribution of terms that do not conserve light momentum, and that would vanish in an infinitely long medium, is the most relevant one.

Els materials nanoestructats periòdics han ofert, en les dues darreres dècades, un nou marc per a l'estudi de la interacció entre la radiació electromagnètica i la matèria. Aquestes estructures permeten modelar les propietats electromagnètiques dels materials i han esdevingut una eina idònia per confinar, guiar, suprimir, localitzar, dividir, dispersar, i filtrar la llum. L'abast del control de radiació electromagnètica va des de la propagació fins a la generació de la llum. Els cristalls fotònics han demostrat ser eficients per suprimir o afavorir mecanismes de generació de llum com l'emissió espontània o els processos no lineals.

L'eix central d'aquesta tesi se centra en investigar els efectes fintis i fins a quin punt les propietats d'estructures ideals infinites o infinitament periòdiques es mantenen per a estructures que tenen un caràcter finit. Fins fa poc, els desenvolupaments tant experimentals com teòrics en el camp de cristalls fotònics es basaven, principalment, en càlculs que consideraven estructures ideals amb condicions de contorn perfectament periòdiques. Des dels inicis del camp, però, es van observar desajustos a les prediccions fetes amb aquestes condicions. Tanmateix, alguns d'ells resten, en gran part, inexplicats. En aquest el treball, tractem alguns d'aquests aspectes relacionats amb la propagació i generació del llum en cristalls fotònics finits reals, és a dir, com els que es fabriquen. Amb aquest propòsit, en realitzem un estudi tant teòric com experimental. Estudiem els efectes fintis tant en la regió de la primera banda de reflexió de Bragg com en el rang d'energies altes, on la longitud d'ona de la llum és de l'ordre o més petita que el paràmetre de xarxa.

En concret, part del treball es dedica a l'estudi dels cristalls col·loïdals en el rang d'energies baixes. Desenvolupem un model vectorial 3D en l'aproximació de Rayleigh-Gans per simular estructures amb contrasts d'índexs baixos. Aquest model contempla aspectes rellevants dels cristalls reals com són ara les condicions de contorn, inclou una lleugera dispersió en el diàmetre de les esferes com també una absorció eficaç que descriu la difusió de Rayleigh i la dispersió inelàstica causada per la presència d'imperfeccions. Aquest model s'utilitza per estudiar la propagació dins de nanoestructures fotòniques reals, i per determinar-ne les propietats dispersives. Les prediccions del model es contrasten amb mesures experimentals dependents de la polarització de l'estructura de bandes parcial d'un cristall col·loïdal real. També determinem el temps de confinament del fotons, a l'extrem de la primera banda fotònica prohibida, per mitjà de la deformació d'un pols provocada per canvis en la velocitat de grup que acompanya l'atrapament dels fotons.

Per explicar la propagació de llum en el rang d'energies altes, utilitzem el model vectorial KKR que ens permet determinar la velocitat de grup d'òpals artificials prims. Trobem que, per determinades freqüències, la velocitat de grup pot ser superlumínica, positiva, negativa o tendir a zero depenent del guix del cristall i la seva absorció. Aquest comportament es pot atribuir al carácter finit de l'estructura i explica observacions experimentals presents a la literatura. La mateixa propagació amb velocitats de grup anòmales pot explicar l'observació experimental de l'augment de la generació de segon harmònic en un òpal prim no lineal. Confirmant així que la disminució de velocitat de grup proporciona un mecanisme que afavoreix els processos no lineals.

En darrer lloc, considerem una altra configuració en què la interacció no lineal quadràtica té lloc en una capa de menys d'una longitud d'ona de gruix. Demostrem que, en presència d'una superfície reflectora, la contribució de termes que no conserven el moment lineal de la llum, i que no tindrien cap contribució en un medi infinitament llarg, són els més determinants.
Photonic periodic nanostructures have offered, in the last two decades, a new framework for the study of the interaction between electromagnetic radiation and matter. Such structures can engineer the electromagnetic properties of materials and have become a powerful tool used to confine, route, suppress, localize, split, disperse, and filter light. The scope of the electromagnetic radiation control can be extended to light propagation and generation. Photonic crystals have successfully been used as host materials to suppress or enhance light generation mechanisms such as spontaneous emission or nonlinear processes.
The aim of this thesis is to investigate finite-size effects and to what extent the properties of ideal infinite or infinitely periodic structures hold for structures that are finite in size. Until recently, experimental as well as theoretical developments in the field of photonic crystals have been based, mostly, on calculations that consider ideal structures with perfectly periodic boundary conditions.

Deviations from the behavior predicted form such assumptions were already observed when the field was born. However, some of them remained, for the most part, unexplained. In the present work, we tackle some of these aspects related to light propagation and generation in the real finite photonic crystals that can be fabricated. With this purpose, we perform such study from, both, an experimental as well as a theoretical perspective. We study finite-size effects in the region of the first order Bragg reflection band as well as in the high energy range where the wavelength of light is on the order or smaller than the lattice parameter.

To be more specific, part of the work is devoted to the study of colloidal crystals at the range of low energy. We develop 3D full wave vector calculation in the Rayleigh-Gans approximation to simulate low index contrast structures. This model accounts for relevant real crystal's aspects such as boundary conditions, a slight dispersion in the spheres diameter and includes an effective absorption accounting for Rayleigh scattering and inelastic diffusion due to imperfections. This model is used to study light propagation within real photonic nanostructures, and to determine their dispersive properties. The predictions of the model are contrasted with experimental polarization dependent measurements of the partial band structure of an actual colloidal crystal. We also determine the experimental photon's lifetime, at the edge of the first order pseudogap, by means of the pulse reshaping induced by changes in the group velocity accompanied by the photon trapping.

To explain light propagation in the high energy range, we use a vector KKR calculation that we apply to understand the group velocity of light propagating in artificial opals slabs. We show that for certain frequencies, the group velocity can either be superluminal, positive or negative or approach zero depending on the crystal size and absorption. Such behavior can be attributed to the finite character of the structure and accounts for previously reported experimental observations. The same propagation at anomalous group velocity may explain the experimental observation of second harmonic generation enhancement of light from a nonlinear opal film. Indeed, the group velocity slowing-down provides an enhancement mechanism for nonlinear processes.

We finally consider another configuration such that the quadratic nonlinear interaction occurs within a sub-wavelength layer. In the presence of a nearby reflecting surface we demonstrate that the contribution of terms that do not conserve light momentum, and that would vanish in an infinitely long medium, is the most relevant one.

Made available in DSpace on 2014-06-12T15:59:46Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo5538_1.pdf: 3159800 bytes, checksum: c2cb5b91eda7af5f9dba97dc6f225c65 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2006
Groupware síncronos de aprendizagem são sistemas colaborativos desenvolvidos especialmente para dar suporte a processos de ensino-aprendizagem em grupo. Nestes sistemas, a percepção que os seus usuários têm das atividades e ações desenvolvidas é fundamental para melhorar a eficiência e a compreensão do processo de colaboração a distância, pois esta permite uma interação mais natural e eficiente entre os mesmos. Entretanto, apesar de sua importância, o suporte à percepção é ainda muito limitado nos groupware síncronos de aprendizagem. A grande maioria destes sistemas não oferece mecanismos que permitam que seus usuários (alunos e/ou professores) percebam e compreendam o que está acontecendo nos ambientes distribuídos e no próprio contexto do grupo de aprendizagem como um todo, ocultando assim muitas informações que estariam disponíveis num encontro face-a-face. Essa deficiência, além de reduzir a possibilidade de coordenação e interação entre os alunos, dificulta a ação didática. Neste trabalho identificamos requisitos que orientem a proposta de mecanismos de percepção, que incentivem a interação e auxiliem o aluno na realização de atividades colaborativas síncronas de aprendizagem. Nesse contexto, propomos uma classificação para mecanismos de percepção e identificamos os principais tipos de percepção necessários em uma situação de aprendizagem colaborativa síncrona. A metodologia utilizada neste trabalho aplicou uma abordagem centrada no usuário, a qual envolveu um conjunto de ações: análise de competidores, análise da tarefa e um experimento realizado com um grupo de dez professores do ensino fundamental de uma escola pública da cidade do Recife. O experimento realizado teve como objetivo identificar as dificuldades e necessidades de percepção dos usuários na realização de atividades colaborativas síncronas distribuídas. Os dados coletados no experimento foram transcritos e analisados qualitativamente. Apresentamos como resultado deste trabalho requisitos de percepção para groupware síncronos de aprendizagem, aliado a isto, apresentamos também um conjunto de protótipos de mecanismos de percepção criados para exemplificar propostas que buscam atender a esses requisitos

Orientadores: Yuri Dimitrov Bozhkov, Antonio Carlos Gilli Martins
Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Matematica, Estatistica e Computação Cientifica
Made available in DSpace on 2018-09-24T19:39:04Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Freire_IgorLeite_D.pdf: 977261 bytes, checksum: b8ba44493aeac3de0d37cdfff2fc581b (MD5) Previous issue date: 2008
Resumo: Neste trabalho provamos um teorema que faz a classificacão completa dos grupos de simetrias de Lie da equação semilinear de Kohn - Laplace no grupo de Heisenberg tridimensional. Uma vez que tal equação possui estrutura variacional, determinamos quais são suas simetrias de Noether e a partir delas estabelecemos suas respectivas leis de conservação
Abstract: In this work, we carry out a complete group classification of Lie point symmetries of semilinear Kohn - Laplace equations on the three-dimensional Heisenberg group. Since this equation has variational structure, we determine which of its symmetries are Noether's symmetries. Then we establish their respectives conservation laws
Doutorado
Matematica Aplicada
Doutor em Matemática Aplicada

Este trabajo de tesis doctoral realiza una aportación a las áreas de aprendizaje en línea, los procesos de colaboración en entornos virtuales y la dimensión social. Como sugiere la literatura del ámbito, la colaboración y la dimensión social devienen elementos clave en los entornos virtuales de aprendizaje. En concreto, el estudio analiza cómo se manifiesta la dimensión social en el proceso de aprendizaje en grupo con el objetivo de proporcionar estrategias tanto a estudiantes como a docentes. Su finalidad última es mejorar los procesos educativos que tienen lugar en el entorno virtual a través de la transferencia de la experiencia desarrollada en la institución que deviene el escenario general de análisis: la Universitat Oberta de Catalunya. Para llevar a cabo este propósito se adopta una perspectiva cualitativa y el estudio de casos como método de investigación. En consecuencia, su propósito no es obtener conclusiones objetivas y generalizables, sino un análisis situado, concreto y detallado del objeto de estudio para responder a la pregunta general que guía la investigación, deviniendo un punto de referencia para otras realidades educativas. De acuerdo con esta finalidad los contenidos de la presente investigación se articulan en base a siete apartados generales: 1) Contextualizar; 2) Presentar la investigación; 3) Entrar; 4) Conceptualizar; 5) Comprender; 6) Aplicar; y 7) Recapitular y abrir. Cada uno de éstos representa una evolución respecto al anterior en la obtención de resultados y conclusiones, propiciando el seguimiento del proceso de análisis desarrollado y las propuestas planteadas.
This PhD study contributes to online learning, virtual collaborative processes and social dimension fields. As literature suggests, collaboration and social dimension are key elements in virtual learning environments. Specifically, the analysis is focused on providing strategies for both students and teachers in relation to social dimension in the context of virtual group. The ultimate objective of this research is to improve the educational processes that take place in a virtual environment. This aim is achieved through the transfer of the experience developed at the institution that becomes the general scenario analysis: the Open University of Catalonia. To accomplish this purpose, this research is based on a qualitative case study. This approach facilitates understandings in order to answer the general question guiding the research and it becomes a reference to other educational environments. Consequently, its aim is not to get objective and generalizable conclusions, but a situated, concrete and detailed analysis that will help to achieve the objective. According to this aim, contents are organized in seven parts: 1) Contextualizing; 2) Presenting the research; 3) Coming in; 4) Conceptualizing; 5) Understanding; 6) Applying; and 7) Concluding and opening. Each of these parts represents an evolution in relation to the previous one in the analysis process, facilitating monitoring of the research developed and proposals presented.

Patirtinė grupė yra pagrindinis būsimų grupės terapeutų rengimo būdas. Terapinio ir mokymosi kontekstų joje susidūrimas sukuria savitą įvairių patirčių susipynimą, kuris šiame darbe įvardinamas kaip dalyvių patirties daugialypiškumas. Šis patirtinės grupės bruožas yra itin mažai tyrinėtas. Šiame darbe, remiantis ilgalaikės patirtinės grupės dalyvių patirtimi, atskleidžiama, kaip reiškiasi patirtinės grupės daugialypiškumas, kokią įtaką jis daro grupės dinamikai. Tyrime dalyvavo visi (I etape – 8, II etape – 5) Humanistinės ir Egzistencinės psichologijos instituto (Lietuva) Grupinės terapijos programos tos pačios grupės dalyviai. Programa vyko dviem etapais: I etape patirtinę grupę pakaitomis vedė skirtingi patyrę grupės terapeutai, II – patirtinę grupę pakaitomis vedė patys dalyviai. Patirtinės grupės darbas buvo aptariamas drauge su ją stebėjusiais supervizorias. Kiekviename etape buvo atlikta po 2 pusiau-struktūruotus interviu. Interviu tekstai buvo analizuojami taikant indukcinę teminę analizę ir interpretuojami remiantis I. D. Yalom grupių teorijos ir praktikos samprata. Tyrimo rezultatai atskleidė, kad būsimųjų grupės terapeutų patirties daugialypiškumas patirtinėje grupėje atsispindi jų santykyje su patirtine grupe, programos struktūra ir tarpasmeniniuose santykiuose. Jis veikia grupės dinamiką: lėtina grupės telkimąsi, apsunkina tikslų vaidmenų grupėje atlikimą, ir atskleidžia mokymosi motyvacijos ir kolegiškų santykių svarbą grupės sutelktumui kurti.
Participation in an experiential group is the main method of training prospective group therapists. The encounter of therapeutic and learning contexts in an experiential group creates a distinctive twine of various experiences that is called experience diversity in this study. This experiential group feature was little researched. The study reveals how experiential group diversity presents itself in experiences of participants in a long-term experiential group, and what influence it makes on group dynamics. All participants at the Institute of Humanistic and Existential Psychology (Birštonas, Lithuania) group therapy program (stage I–8, stage II–5) took part in the study. The program consisted of two stages: an experiential group was guided by experienced group therapists in stage I, the experiential group was guided by participants themselves in stage II. The work in experiential group was discussed with supervisors. Participants were interviewed four times: two semi-structured interviews were performed in each stage. Interview texts were analyzed applying inductive thematic analysis and interpreted according to I. D. Yalow’s conception of group therapy and practice. Study results revealed that prospective group therapists’ experience diversity in the experiential group is reflected in interpersonal relationships, participant relationship to the experiential group and program structure. It slows down group cohesion, influences the perception of roles, and reveals the... [to full text]

The present work investigates the empowerment processes of young people who have complied with the judicial ruling of living in an open educational group in Catalonia for having committed crimes of child-to-parent violence, the aim being to assess the impact of socio-educational intervention in these cases. This study explores the work done by young people who have complied with the aforementioned judicial ruling and their progress and evolution in relation to dimensions of empowerment, as well as the factors that favour or hinder this process. The research is based on the views and experiences of the young people themselves, in addition to those of their families and professionals in educational intervention. The results allow us to identify three major blocks linked to the general aims of the research: the first is related to the deployment of youth empowerment dimensions, the second the potential and limitations of this process and the third practical guidelines that can foster empowerment in the field of youth justice
El present treball indaga en els processos d’empoderament de joves que han complert la mesura judicial de convivència en grup educatiu de medi obert a Catalunya per delictes de violència filioparental, amb l’objectiu de valorar l’impacte de la intervenció socioeducativa en aquests casos. S’explora el treball, el progrés i l’evolució de les dimensions d’empoderament en les persones joves que compleixen la mesura judicial, així com els factors que afavoreixen o bé dificulten aquest procés. La recerca es porta a terme a partir de la visió i de l’experiència particular de persones joves, de famílies i de professionals de la intervenció educativa. Els resultats permeten diferenciar tres grans blocs vinculats amb els objectius generals de la recerca: el primer està relacionat amb el desplegament de les dimensions d’empoderament juvenil, el segon amb les potencialitats i limitacions d’aquest procés i el tercer amb orientacions pràctiques que poden afavorir l’empoderament en l’àmbit de la justícia juvenil

The three chapters of this thesis investigate social aspects of judgment and decision making. Chapter One analyses the consequences of making decisions based on predictions of future well-being, and the conditions under which advice can improve these decisions. It shows that an interaction between errors in affective forecasts and the choice process leads to suboptimal decisions and disappointment, and establishes conditions under which advice reduces these effects. The second chapter investigates the boundaries of the result that eliciting more than one estimate from the same person and averaging these can lead to accuracy gains in judgment tasks. It reveals that the technique works only for specific kinds of questions, and people are reluctant to average their initial answers when asked for a final estimate. Finally, Chapter Three reviews experimental results regarding individual and small group behaviour in strategic decision tasks and provides a theoretical framework to analyse the observed differences.
Aquesta tesi investiga diferents aspectes socials de la presa de decisions. El primer capítol analitza les decisions preses en base a les prediccions del benestar futur, i en quines situacions els consells d’altres persones poden millorar aquestes decisions. Es mostra que una interacció entre el procés de l’elecció i les imperfeccions de les prediccions condueix a decisions subòptimes i a la decepció, i s’estableixen les condicions sota les quals els consells redueixen aquests efectes. El segon capítol investigaels casos en què les persones poden millorar les seves prediccions numèriques donant més d’una estimació i prenent-ne la mitjana. A base d’un experiment, es mostra que la tècnica funciona només amb determinats tipus de preguntes, i que les persones són averses a prendre mitjanes de les seves estimacions inicials quan es pregunta per una estimació final. L’últim capítol revisa els resultats experimentals referents a la presa de decisions estratègiques de la persona individual comparats amb els de la persona que forma part d’un grup reduït i proporciona un marc teòric en el que analitza les diferències que s’observen en el seu comportament