Dissertations / Theses: 'Guerra Civil Catalana'

1

Miquel, Milian Laura. "La guerra civil catalana i la crisi financera de Barcelona durant el regnat de Joan II (1458-1479)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670979.

Full text

Abstract:

The intention of this doctoral thesis is to study the municipal finances of Barcelona in the fifteenth century and to see how far this economic indicator may serve to establish what kind of impact the so-called “late medieval crisis” had on the Catalan capital. Specifically, starting from the different historiographical theories that have looked at the question, the repercussions of the Catalan civil war (1462-1472) on the municipal exchequer of Barcelona are analysed. To do so, the aim has been to study the state of the city’s treasury during the whole reign of King John II (1458-1479), in oder to observe what state it was in before, during, and after the war. The study is divided into three main parts. The first, chapters 2 and 3, is devoted to the institutions that in one way or another influenced the development of the city’s finances: those of a governmental nature and those most directly responsible for the city’s treasury. This initial framework enables us to better understand the figures given in the following two parts, chapters 4 and 5, one focused on the revenue of the municipal treasurer and the other on his expenditure. The second part has been split into two groups, looking at the two main types of revenue that Barcelona had: the non-financial, made up of the council’s different taxes and incomes, and the financial, from short-term and, above all, long-term loans. With regard to the third part, functional parameters have been followed in order to classify the expenditure typologically into the following categories: administration (salaries, lawsuits, embassies...), services (supplies, works, the army...), monetary transfers (to the king and to the Diputació del General) and debt (annuities, basically). All told it helps to provide quite a complete view of the municipal finances during the reign of King John II and of the disastrous consequences of the civil war. It is also a good indicator for assessing, more generally, the situation of Barcelona after the war, confirming the theses that consider the war to have been a major upheaval for the city’s economy.
El propòsit de la present tesi doctoral és estudiar les finances municipals de Barcelona durant el segle XV i observar fins a quin punt aquest indicador econòmic pot servir per establir l’impacte de l’anomenada “crisi baixmedieval” a la capital catalana. Concretament, partint de les diferents teories historiogràfiques que s’han ocupat de la qüestió, s’analitzen les repercussions de la guerra civil catalana de 1462-1472 en l’erari del municipi de Barcelona. Per fer-ho, s’ha volgut estudiar l’estat de la tresoreria de la ciutat al llarg del regnat de Joan II (1458-1479), amb l’objectiu d’observar-ne l’estat abans, durant i després del conflicte bèl·lic. El treball es divideix en tres parts principals. La primera, formada pels capítols 2 i 3, està dedicada a les institucions que, d’una manera o altra, influïren en la marxa de les finances urbanes: tant aquelles de tipus governamental com les responsables més immediates de la hisenda de la Ciutat Comtal. Aquest marc inicial permet entendre millor les dades exposades en les altres dues parts, els capítols 4 i 5, l’una centrada en els ingressos del tresorer municipal i l’altra en les seves despeses. La segona part, en què s’aborden els ingressos, s’ha dividit en els dos grans tipus de recursos amb què comptava Barcelona: els no financers, formats pels diferents impostos i rendes del Consell, i els financers, procedents del crèdit a curt i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa a la tercera part, la de les despeses, s’han seguit paràmetres funcionals per classificar-les tipològicament en les següents categories: administració (salaris, plets, ambaixades...), serveis (abastament, obres, host...), transferències (al rei i a la Diputació del General) i deute (fonamentalment, censal). Tot plegat contribueix a proporcionar una visió força completa de les finances municipals durant el regnat de Joan II i de les conseqüències nefastes que la guerra civil comportà. Així mateix, constitueix un bon indicador per valorar, més en general, la situació de Barcelona a la fi del conflicte, confirmant les tesis que consideren la contesa com un daltabaix per a l’economia de la ciutat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Bister, Daniela [Verfasser]. "La construcción literaria de la víctima : Guerra Civil y franquismo en la novela castellana, catalana y vasca / Daniela Bister." Frankfurt : Peter Lang GmbH, Internationaler Verlag der Wissenschaften, 2015. http://d-nb.info/1080405143/34.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Puig, Vallverdú Guillem. "LA PAGESIA I LA SEVA REVOLUCIÓ. Una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669300.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l’ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d’estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L’estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l’exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d’aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l’espai agrícola és el marc d’anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l’objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l’estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l’organització anarcosindicalista no va ser l’única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l’estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.
Esta tesis doctoral tiene como objetivo analizar el desarrollo de la colectivización agraria durante la Guerra Civil española. Cataluña es el marco elegido para estudiar este fenómeno resultante de la demolición del poder dominante debido al fracaso del golpe de estado y la aparición de multiplicidad de poderes atomizados. El estudio de la violencia, como parte constitutiva y definitoria del ejercicio del poder, se destaca en esta investigación dada su importancia en el nuevo marco en el que se desarrolló la colectivización. Esta investigación doctoral estudia las actitudes sociales de la población, en particular de aquellos que vivían con las colectividades y expresaron su apoyo y sus oposiciones. Vinculado con esto, y teniendo en cuenta que el espacio agrícola es el marco de análisis elegido para llevar a cabo esta investigación, los procesos de politización y movilización del campesinado tienen una relevancia principal para esta investigación con el objetivo de desarrollar los paradigmas interpretativos que la estudian. En resumen, comprender cómo se interrelacionó la cultura política del campesinado con la de las clases populares urbanas. El objetivo de esta tesis doctoral es estudiar la vida cotidiana de las colectividades para ver los cambios y las continuidades generadas por la nueva organización, así como cuál fue su extensión territorial y cuáles fueron sus principales garantes. Se le ha dedicado una atención especial en esta investigación a la participación indiscutible de la CNT al proceso de colectivización de la tierra. Sin embargo, la organización anarcosindicalista no fue la única que participó, no lo hizo sola y, por lo tanto, a lo largo de esta investigación doctoral, el papel adoptado por las diferentes formaciones antifascistas a lo largo del proceso revolucionario y cómo se relacionaron entre sí tiene un papel fundamental. En resumen, este trabajo es un estudio conjunto de las colectividades agrarias en Cataluña analizadas dentro de su propio contexto social, económico, político y cultural, atendiendo a sus promotores y los horizontes que estaban dispuestos a alcanzar. Todo esto para contribuir a una mejor comprensión del estudio de la retaguardia republicana española y, más específicamente, al compromiso revolucionario que algunos estaban construyendo mientras duró la Guerra Civil.
This PhD dissertation aims to analyse the development of agrarian collectivisation during the Spanish Civil War. Catalonia is the framework chosen to study this phenomenon, which resulted from the demolition of the dominant power due to the failure of the coup d’etat and the emergence of multiplicity of atomized powers. The study of violence, as a constitutive and defining part of the exercise of power, stands out in this research given its importance in the new framework in which collectivisation developed. In relation to which one, this doctoral research studies the social attitudes of the population, in particular of those who lived within the communities and expressed their support and their oppositions. In addition, since the agricultural space is the framework of analysis chosen for this research, the processes of politicisation and mobilisation of the peasantry are of great relevance for this study in order to develop new and multicausal interpretative paradigms. In short, to grasp how the political culture of the peasantry interrelated with those of the urban popular classes. The objective of this doctoral thesis is also to study the daily life of the communities. This allows to discern the changes and continuities generated by the new organisation, as well as to define its territorial extension and main guarantors. A particular attention has been given to the undisputed participation of the Confederación Nacional del Trabajo as the principal driving force behind the process of collectivisation of land. However, the anarcho-syndicalist organisation was not the only one that participated in those processes. Therefore, the role adopted by the different anti-fascist formations throughout the revolutionary process and their interrelations have been also thoroughly analysed. In brief, this dissertation is a joint study of the agrarian collectivities in Catalonia analysed within their own social, economic, political and cultural context, attending to their drivers, and the horizons they were willing to reach. All this aims to contribute to a better understanding of the study of the Spanish Republican rearguard and, more specifically, to the revolutionary commitment that some were building while the Spanish Civil War lasted.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Villarroya, i. Font Joan 1953. "Violència i repressió a la reraguarda catalana : 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1988. http://hdl.handle.net/10803/1997.

Full text

Abstract:

Aquesta obra sobre la violencia que s'exercí en la reraguarda catalana durant la revolució i guerra civil que visqué Catalunya de juliol de 1936 a febrer de 1939 és difícil, complexa i plena de tota mena de contradiccions. El propi títol ja és difícil d'escollir, perquè analitzar la violència a la reraguarda dins d'una guerra -el grau màxim de destrucció i mort- no deixa de ser un contrasentit. Però la reraguarda catalana, el món civil allunyat dels fronts de guerra, visqué un grau tan gran d'enfrontaments i tensions que sovint van acabar amb represàlies, repressió, morts i assassinats.

L'estudi de la violència en la reraguarda catalana és necessari per conèixer què fou, quan, fins on arribà, quins sectors foren colpits, quin temps tingué, com reaccionaren els qui la visqueren, per apropar-nos a la més variada motivació dels qui l'exerciren, per concretar quants en foren víctimes, per diferenciar les seves professions, opcions politiquees o circumstàncies més diverses. Tot aquest complex món de repressió i violència, mort i represàlia, cal computar-lo d'una manera on les contradiccions de signe polític, període o època en què es produeix, responsabilitat o circumstància sigui possible interpretar-ho dins la vida revolucionària o de guerra que va viure Catalunya de juliol de 1936 a febrer de 1939. D'aquí que la metodologia que hem aplicat es basi en el criteri de fer la recerca més exhaustiva a totes les fonts i documents que hem pogut treballar.

En primer lloc hem seguit tots i cada un dels Registres Civils (Secció de Defuncions) de totes les poblacions de Catalunya, tasca que ens permet elaborar una primera relació de víctimes de repressió i la data del traspàs. També ens permet conèixer la identitat de la majoria de les morts, així com l'edat, el lloc d'origen i el de residència, la professió, l'estat civil, la causa de la mort i, sovint, ens és indicat el lloc i l'hora. Pel que fa als desconeguts, la Generalitat republicana va crear en plena Guerra Civil una comissió que dirigia un Jutge especial, Bertran de Quintana, per la investigació de "Exhumació d'assassinats i inhumacions clandestines", que reuní un important aplec de documentació i realitzà algunes passes importants per a la clarificació de les morts, incloent-hi expedició d'actes de defunció. Tot i així, continuaven fent-se paleses algunes llacunes importants, de manera que en alguns casos vam recòrrer a fons alternatives, com l'Hospital Clínic, on eren conduïts els cadàvers que es trobaven a l'extraradi de Bacelona, o al registre del Dipòsit Judicial.

Un cop analitzades les fonts provinents del costat republicà, ens vam concentrar en l'anàlisi de les fonts sorgides al bàndol dels sublevats, dit "nacional". Després d'acabada la Guerra Civil, el Ministeri de Justícia va posar en marxa l'anomenada "Causa Nacional", que avui es troba dipositada a l' "Archivo HistóricoNacional", radicat a Madrid. Els expedients, força complets, es troben organitzats per províncies i contenen una informació sovint molt exhaustiva de tot allò que succeí durant "la dominación roja", amb l'objectiu d'identificar i de depurar les corresponents responsabilitats político-judicials de les persones que es van veure implicades en els fets violents que tingueren lloc durant tot el període bèl·lic. Tot i la riquesa documental d'aquest fons, el regime franquista només n'usà una petita part i d'una forma absolutament tendenciosa, exagerant els episodis de violència, els abusos i els assassinats.

Altres fons del mateix bàndol, igualment valuoses, sòn per exemple la premsa periòdica (on després del conflicte es van publicar nombrosos articles i esqueles en record de determinats difunts) i un gens menyspreable aplec documental generat per recordatoris, opuscles, butlletins o fins i tot llibres on es recorda les víctimes de la reraguarda (membres de congregacions religioses, càrrecs d'ajuntaments, professionals o simples particulars) basant-se més en una relació directa de coincidència personal, familiar o professional que no pas en una simple voluntat propagandística. De fet, aquesta mena de fonts aporta unes cifres que resulten força ajustades sobre l'abast repressiu en l'àmbit que estudiaven. També cal considerar altres obres monogràfiques sobre la repressió en un àmbit geogràfic concret, on els historiadors locals, tot i manifestar prejudicis ideològics que no tenen res a veure amb la professió historiogràfica, realitzen algunes aportacions que cal tenir en compte.

Els resultats finals de la recerca s'han presentat en tres blocs organitzats de la manera següent: la primera part fa un repàs exhaustiu de la situació general a Catalunya des del juliol del 1936 fins a la fi de la guerra, la segona part fa una anàlisi de la violència i de la repressió a la reraguarda catalana durant el període bèl.lic, i finalment la tercera presenta una proposta de conclusions i un complet annex documental, on es presenten les dades recollides agrupades en funció de les Regions en què fou organitzada Catalunya segons la divisió territorial proposada per la Generalitat republicana. Una bibliografia i una relació de les fonts documentals consultades completen el present treball, que es presenta ara en versió digitalitzada mercès a la còpia dipositada al Centre d'Estudis Històrics Internacionals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Muxella, Prat Imma. "La Terra en guerra. L'acció de les institucions durant el regnat de Renat d'Anjou (1466-1472)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/112055.

Full text

Abstract:

L'últim tram de la guerra civil, el regnat de Renat d'Anjou, és el que ha estat menys estudiat fins aleshores. Aquesta tesi pretén fer un estudi sobre el funcionament de les dues principals institucions de representació ascendent del país: Diputació i Consell de Cent, durant aquest regnat. Per estudiar el diferent comportament de les institucions cal, però, recular fins 1461 data en la qual es signa la Capitulació de Vilafranca. Es tracta d'un acord entre el rei i les institucions, un cop superat el conflicte de l'empresonament de Carles de Viana, les institucions van arribar a un nou pacte amb el rei que renovava l'administració de justícia, l'observança de les lleis, estableix l'allunyament forçat de Joan II de Catalunya i l'estructura del govern del primogènit. Aquest intent de renovació del pacte amb el rei, però, no reeixí i la guerra esclatà. Hem plantejat l'estudi de les institucions durant la guerra en tres blocs diferenciats. El primer, circumscrit als límits cronològics del regnat de Renat d'Anjou, posa exemples del comportament polític de les institucions i de la seva relació amb els reis electes durant la contesa que les enfrontà amb Joan II. Destaquem aquí enfrontaments com la polèmica ocasionada pel jurament de Joan de Lorena, primogènit i lloctinent reial; les limitacions que les institucions van insistir a fer sobre els poders de Joan d'Aragó i Calàbria, segon lloctinent i nét bastard de Renat d'Anjou, o el comportament de les institucions durant el setge de Barcelona. Tots els episodis reflecteixen unes institucions fortes que s'enfrontaren al monarca cada cop que, aquest, intentà subvertir les lleis pactades. Les dues parts restants es dediquen a l'actuació econòmica i militar de les institucions. Aquestes dues parts no s'estudien circumscrites al regnat de Renat d'Anjou sinó que, en ser temàtiques que requereixen un estudi de més llarga durada, s'estudien en el marc més ampli de la guerra. L'actuació econòmica de les institucions s'ha de centre en dos eixos principals: la creació de noves imposicions i la gestió del seu cobrament. En no poder arrendar les generalitats la Diputació es va veure obligada a organitzar una xarxa de collidors i inspectors. Un altre de les grans preocupacions institucionals en matèria econòmica fou l'emissió, manteniment i preocupació pel deute públic. La gran quantitat de deute públic i el fet que aquest fos garantit per la Taula de canvi de Barcelona va posar en perill el banc de la ciutat. Les institucions van haver de decretar una suspensió de pagaments i dissenyar un programa de reformes. La guerra civil fou un enfrontament encara molt feudal, estacional, amb gran importància dels setges. Alhora d'organitzar mobilitzacions armades les institucions es veieren molt limitades per la legislació restrictiva del país que només permetia aixecar lleves generals per a la defensa del territori. Tot i això les institucions actuaren organitzant l'abastiment de les tropes i coordinant la defensa de les poblacions. D'altra banda, en les dues ocasions en les què el rei va convocar l'usatge princeps namque foren el Consell de Cent i la Diputació els que s'encarregaren de negociar la commutació de l'usatge per un pagament que permetés assoldar mercenaris. L'actuació de les institucions durant la guerra revela una societat cívica forta i activa, tot i que militarment poc organitzada. La guerra civil del segle XV i el capteniment del Consell de Cent i la Diputació del General en defensa de la legalitat pactada i com a mecanismes de control de la legalitat del rei i els seus oficials quedà en el record dels catalans com un precedent que fou invocat durant la Guerra dels segadors i, més tard, durant la Guerra de successió.
This research seeks to analyze the role of the Consell de Cent (the ”Council of One Hundred” which served as a governmental body of Barcelona) .as well as the Diputació del General (the permanent representatives of the Court) during the reign of Renat d'Anjou. Although there is some exisiting research on the previous reigns of Enric IV and Pere de Portugal, very little investigation has been done on the reign of Renat d'Anjou, the last king elected by the Consell de Cent and the Diputació in their war against the king Joan II. An analysis of the resulting Accord of Vilafranca (1461) is crucial for understanding the outstanding role of the Consell the Cent and the Diputació during this period. The aim of the Accord was to enable the deputies of representative institutions to gain control over the royal administration. and its officers. This legal text constituted a new deal between the representative institutions and the monarchy which resulted in changes regarding the administration of justice, the observance of law and rule of the country. The thesis is divided into three parts. The first part deals with the political action of the Consell de Cent and the Diputació and the relationship of these entities with the elected Anjou monarchy. It comments upon the interaction between a new monarchy trying to establish its authority and two very powerful institutions that attempted to control and curb its power. The second part describes the military organization of the period : the different types of mobilizations, defense systems, army supplies, etc. The third deals with fiscal politics and public debt during the war, the creation of new taxes, public debt emissions guaranteed by the Taula de Canvi (the Barcelona municipal bank), and the strategies to avoid its bankruptcy due to the high interest rates. The resulting study portrays a society with a very powerful civic structure and a weak military organization whose attempt at a new political organization lasted only for ten years and under war circumstances. It is impossible to venture whether it might have been successful under different circumstances; nevertheless, some of the reforms attempted during this period, were later implemented by the next king Ferran II with only some changes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Devesa, Pájaro David. "Discursos i llenguatges pacifistes a Catalunya entre la Setmana Tràgica i la Guerra Civil, 1909 -1936." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/397643.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi dels discursos pacifistes publicats a Catalunya entre la Setmana Tràgica (1909) i l’inici de la Guerra Civil (1936). Per tal d’assolir aquest propòsit es parteix de la delimitació conceptual del propi terme “pacifisme” i del coneixement de la seva trajectòria històrica fins al segle XIX. Aquest marc teòric ens permetrà diseccionar, organitzar i comprendre les fonts consultades per acabar traçant un retrat de la penetració i consolidació de les idees i llenguatges pacifistes a la Catalunya de les primeres dècades del segle XX. Així, s’identifiquen els esdeveniments clau en l’evolució d’aquest discurs pacifista, se’n defineixen els seus continguts i s’estableixen unes categories interpretatives en forma de tres tradicions pacifistes (liberal-democràtica, obrera i religiosa). Aquesta tasca desembocarà en l’observació de les interrelacions i estratègies pròpies dels emissors d’aquests discursos i la seva rellevància social, política i intel·lectual. Per últim, es consideraran els ritmes, intensitats, omissions i silencis expressats per les fonts a fi i efecte de caracteritzar un període que acabarà amb una abrupta renúncia al pacifisme provocada per la Guerra Civil.
This PhD dissertation aims to analyse the pacifist speeches published in Catalonia between the Tragic Week (1909) and the beginning of the Civil War (1936). To achieve this goal, this document starts from the conceptual delimitation of the term “pacifism” itself and from the knowledge of its historical trajectory until the nineteenth century. This theoretical framework will allow us to dissect, organize and understand the sources consulted and finally drawing a portrait of the penetration and consolidation of peace languages and ideas in Catalonia in the first decades of the twentieth century. Thus, the key events in the evolution of this pacifist discourse are identified, its contents are defined and also three interpretative categories that are set as pacifism traditions (liberal-democrat, labour and religious) are established. This work will lead to the observation of the interrelations and strategies of the emitters of these discourses and their social, political and intellectual relevance. Finally, paces, intensities, omissions and silences expressed by the sources will be taken into account to portray a period that will end with an abrupt renunciation to pacifism caused by the Civil War.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

de, Madariaga Fernández Francisco Javier. "Las industrias de guerra de Cataluña durante la guerra civil." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2003. http://hdl.handle.net/10803/8607.

Full text

Abstract:

DE LA TESIS DOCTORAL, Las industrias de guerra de Cataluña durante la guerra civil.
F. Javier de Madariaga Fdez.

En Cataluña durante la guerra civil, prácticamente toda la industria química y sidero- metalúrgica fue reconvertida para el sector bélico.
Esa adaptación se realizó con medios y recursos exclusivamente autóctonos, que fueron puestos en movimiento con prontitud y celeridad. En total 229 centros de trabajo que ocupaban a 55.692 trabajadores.

En la creación de la industria bélica se generó una red fabril estructurada e integrada, dirigida por la Comisión de Industrias de Guerra (CIG) que producía al máximo de sus posibilidades. Las carencias más destacadas en ese conglomerado se intentaron cubrir por parte de la Generalitat a base de rehabilitar viejas instalaciones y construir otras de nueva planta con su propia financiación. Así se levantaron quince centros productivos cuyos resultados combinaron éxitos con fracasos.

En paralelo a ese conglomerado se levantó un aparato técnico-administrativo que lejos de trabar la marcha de los asuntos con profusión de normas y aparato burocrático, fue vital para su creación y desarrollo. Y eso teniendo en cuenta que uno de los problemas más agudos era la poca disponibilidad de especialistas y personal cualificado en cualquier área de trabajo.

La CIG era un organismo de dirección directa de toda la estructura. Su funcionamiento democrático permitía todo tipo de opiniones e ideas en pos del objetivo compartido de fabricar armamento. Era un organismo eminentemente civil, pero con la particularidad de que algunos de sus vocales eran militares y que toda su orientación general le venía de la Consejeria de Defensa.

La Comisión estuvo a punto de ser barrida con la crisis de gobierno de septiembre de 1936, pero al salir de ella fortalecido Tarradellas, aprovechó para anclar su existencia a la Presidencia de la Generalitat. Ese fue el punto decisivo a partir del cual, como presidente a su vez de la CIG, pudo desplegar el poder suficiente para consolidarla políticamente. Él fue su artífice, gestor, y su máximo dirigente.

La estabilidad de su composición durante el primer año de guerra, fue factor básico para poder realizar su tarea; pero la continuidad hasta el mes de agosto de 1938, de prácticamente el mismo equipo humano, también indica una solidez de relaciones políticas y personales entre sus miembros.

Ese entendiemiento en la CIG entre dirigentes de ERC y la CNT se le ha reprochado muchas veces a Tarradellas desde posiciones favorables al Gobierno central. Pero por lo que se refiere a este campo, no hubo ni una sola concesión a medidas o normas que pudieran considerarse de un nuevo orden socio-político. La Comisión funcionaba con criterios de efectividad capitalista, y con un solo objetivo, sometida al Govern, y ligada a la Consejería de Defensa, todo lo cual descarta cualquier control revolucionario. La colaboración entre esas fuerzas, lejos de ser perjudicial, dio el fruto incuestionable de una red de industrias de guerra que producía todo lo que podía; dentro de las innumerables limitaciones que no eran responsabilidad de la CIG, y a veces ni del Gobierno.

En octubre de 1937, el PSUC, dentro de su política de apoyar la centralización que impulsaba el Gobierno, había elegido desarrollar otra alternativa, que para mayor confusión y oportunismo se denominó Comisión de Industrias de Guerra "de Cataluña".

La CIG representaba una red organizativa centralizada que movía día a día la industria, y su cese repentino significaba parar la producción y esperar a que un nuevo organismo estuviera en condiciones de ponerla en marcha. La incautación de la industria particular en octubre de 1937 y el sucesivo hundimiento general de la producción, dan idea de la incapacidad del aparato de la Subsecretaría para dirigir técnica y administrativamente todo el sector.

Tarragona, julio 2003.
OF THE DOCTORAL THESIS, The war industry of Catalonia during the Spanish civil war.
Francisco Javier de Madariaga Fernández

During the Spanish civil war in Catalonian, almost the entire chemistry and steel-and-iron industry was converted into manufactures for the war sector. Such restructuring was made possible exclusively by means of local resources from the autonomous government "la Generalitat". On the whole there were 229 producting premises employing 55.692 workers.

With such an industrial adjustment, all the factories were integrated into a production net that was led by the War Industry Commission (Comisión de Industrias de Guerra, CIG) through which they worked and yielded efficiently.

Despite their adequate performance, the Generalitat tried to tackle the main gaps in this industrial system, on the one hand by refurnishing some old industrial buildings and on the other hand by raising new ones. Thus, 15 new factories were paid and run directly by the Generalitat. Besides, a technical and management structure, which was vital for its existence, was established to develop this industrial group.

One main problem at that time in any area was the lack of staff not only of qualified workers, but also specialist ones. The CIG run directly the whole organization. Its democratic working order let all kind of opinions and ideas pursue the shared target of manufacturing arms.

Essentially it was a civilian organization, but it had the singularity of having among its members some militar carrer men. In addition its general line of production was settled by the autonomous department of Defence.

The Commission nearly disappeared with the government crisis in September 1936. But its president Josep Tarradellas was able to cope with the situation and became strong enough to anchor its existence to the Presidency of the Generalitat. He was the one who designed it, directed it, and its utmost leader.

Due to its stability during the first year of war, it became an steady organization which was very important to succeed in its goal. Apart from that, the continuity of nearly the same human group until august 1938, also showed a strong link of political and personal relationship among its members.

As far as the central government is concerned, they blamed Tarradellas for the understanding and collaboration between leaders of Catalonian Republican Left, (Esquerra Republicada de Cataluña, ERC) and those from the Work National Confederation (Confederación Nacional del Trabajo, CNT). But concerning this field of the civil war, that is to say, the arm industry, there was no concession to measures or rules that may be considered as a new socio-political order.

The Commission worked under capitalistic criteria, subjected to the autonomous government and bound to the autonomous department of defense. Three features which implied no revolutionary control at all.

The cooperation among these political forces, far from being harmful, proved to be successful in making an undeniable net for war industry that produced everything it could. All that among the countless restrictions of supplies beyond either the CIG or the central government responsibility.

In october 1937, the Catalonian Unified Socialist Party (Partido socialista Unificado de Catalunya, PSUC) that backed the central government's policy of general centralization, decided to develop a new entity which was equally and confusedly named CIG, but this time "of Catalonia".

The CIG (the former one) involved a centralizad organization that boosted the industry day after day. The seizure of the entire Catalonian industry, with the exception of the 15 factories belonging to the Generalitat, in October 1937 meant to stop the production. The subsequent general collapse of the structure and production convey the idea of the state military department's incapability to handle the management and the technical assistance of the whole sector.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Freixa, Serra Miquel. "Francesc de Verntallat: Senyor de la Muntanya i capità de remences. biografia narrativa al segle XV." Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2009. http://hdl.handle.net/10803/386565.

Full text

Abstract:

Francesc de Verntallat fue un hombre de la baja nobleza casado con una campesina de condición remensa en 1446. Se vio involucrado en la guerra civil catalana (1462-1472) como caudillo de los campesinos y con el apoyo de la dinastia de los Trastámaras. Posteriormente actuó apoyando las reivindicaciones sociales de los remesas. Fue nombrado Viizconde de Hostoles en 1474 y posteriormente desposeido del título nobiliario. En 1486, impulsado por el rei Fernando el Católico, firmó con otros campesinos la Sentencia arbitral de Guadalupe que ponia de acuerdo a los Señores y a los siervos del campo. Es considerada la primera sentencia juridica europea que puso de acuerdo a señores y campesinos. La tesis tiene como objetivos el estudio biografico del personaje y el contexto històrico de la Catalunya rural del siglo XV. Para interpretar el contexto històrico se intenta huir de anteriores paradigmas historiográficos muy presentes en el estudio de esta época y que son principalmente el romanticismo nacionalista y el materialismo histórico. Se busca una interpretación más antropológica y cultural de los hechos. El trabajo se apoya en más de 300 fichas de documentos relacionados con el personaje principal y en el estudio y comprensión de las interpretaciones elabaradas por anteriores autores. Sigue la corriente historiográfica del narrativismo considerada también como un método de conocimiento histórico.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Sarti, Emanuela. "La Guerra Civile in Catalogna (1936 - 1939) /." Cagliari : Arxiu de Tradicions, 2001. http://www.gbv.de/dms/sub-hamburg/341461016.pdf.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Santirso, Rodríguez Manuel. "Revolución liberal y guerra civil en Cataluña (1833-1840)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 1994. http://hdl.handle.net/10803/4810.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Hervas, Puyal Carlos. "Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2005. http://hdl.handle.net/10803/7467.

Full text

Abstract:

La Tesi recull els intents d'orientar l'assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat de decisió autonòmica, en una línia que va des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.
L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 obre un nou capítol durant el qual tots els elements de la vida del país i la seva gent es veuen trasbalsats pels efectes de la guerra. Dos fenòmens alteren l'aparell sanitari: les conseqüències dels fets bèl·lics modifiquen les necessitats habituals i la politització de les seves estructures transforma l'organització.
El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l'inici de l'aixecament el juliol del 36 fins al mes d'octubre del mateix any, quan els anarcosindicalistes entren a formar part d'un nou govern de concentració. S'estudia principalment el paper del Comitè Sanitari de Milicies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del "nou ordre". La segona etapa s'estén des de l'octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l'hegemonia anarquista. L'actuació del metge Félix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra omplen el capìtol. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939. La conselleria ha de fer front als problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l'empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població. La progresiva militarització de la Sanitat es tradueix en la creació i ampliació de la xarxa d'Hospitals de Sang.
El final de la guerra, amb els problemes sanitaris dels civils i soldats que marxen cap a l'exili marca la fi de l'estudi.
En este trabajo se estudia la política y la organización sanitarias llevadas a cabo por el Gobierno de Cataluña durante el período que abarca desde la proclamación de la Segunda República en abril de 1931 hasta el final de la Guerra Civil a principios de 1939.
Durante los primeros años del régimen republicano, y tras unas primeras medidas de contenido circunstancial, la aprobación del Estatuto de Autonomía permite al gobierno catalán iniciar una discreta labor legislativa, que se verá interrumpida por los sucesivos cambios de orientación política. Destaca en este período el protagonismo del consejero Josep Dencàs.
El período de la Guerra Civil se divide en tres etapas cronológicas. Durante la primera (julio-octubre de 1936) se estudia principalmente el papel del Comité Sanitario de las Milicias Antifascistas y la respuesta de la Consejería de Sanidad ante el "nuevo orden". La segunda etapa (octubre 1936- mayo 1937) termina con el fin de la hegemonía anarquista. La actuación del médico Félix Martí Ibáñez, Director General de Sanidad y Asistencia Social, y el papel del Consejo de Sanidad de Guerra llenan este capítulo. Durante la tercera etapa (mayo 1937-enero 1939) la Consejería se enfrenta a los problemas que plantean los bombardeos aéreos, los refugiados, la falta de alimentos y el empeoramiento de las condiciones higiénicas y sanitarias de la población. Finalmente, la progresiva militarización de la Sanidad se traduce en la creación y ampliación de una extensa red de Hospitales destinados a acoger a los combatientes heridos y enfermos.
In this work we study the sanitary politic and organization developed by the Catalunya Government during the period between the proclamation of the Second Republic in Abril 1931 and the end of the Civil War at the beginning of 1939.
In the early stage of the Republican Régime, and after the first arrangements, the approval of the Autonomy Statute allowed the Catalan Government to start a reasonable legislative labour, which was often interrupt by the several political changes. To point up during this period the importance of the Councillor Josep Dencàs.
The Civil War Period is divided in three chronological stages. During the first stage ( July- October 1936) the role of the Sanitary Committee of the Antifascist Militia and the answer of the Health Ministry towards the 'new order' was studied.
The second stage ( October 1936- May 1937) finished with the end of the Anarchist hegemony. To remark the work of the doctor Felix Martí Ibañez, Sanitary and Welfare Managing Director, and the role of the Military Health Council
During the third stage ( May 1937- January 1939) the Ministry faced the problems of the raids, refugees, shortage of food and the deterioration of health and hygienic people conditions. Finally, the progressive militaritation of the Public Health led to the creation of a wide system of hospitals to assist wounded and sick people.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Serra, i. Sala Rosa 1956. "Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/7986.

Full text

Abstract:

Durant la Guerra Civil, els quàquers es van plantejar ajuda calia detectar els punts de conflicte a Catalunya i cercar l'ajuda directa i alimentar els infants a través de les cantines per evitar desplaçaments que desarrelessin encara més els infants refugiats. Després van veure la necessitat de recolzar i organitzar colònies infantils al camp i a la muntanya per tal d'allunyar els infants dels focus insalubres i destruïts, estimular el seu estat de salut, millorar la seva educació i superar l'estat de desnutrició. Els testimonis en parlen agraïts. La xarxa que van establir els quàquers fou coherents, cohesionada i eficaç. També van coordinar algunes fonts d'ajuda humanitària de procedència estrangera a través d'una Comissió Internacional per tal d'unificar criteris de treball, aprofitar millor els recursos i canalitzar de manera òptima l'ajut econòmic i en espècies que arribava de diferents països. La seva ajuda fou excel·lent i van salvar moltes vides.
During the Civil War, the Quakers set out three objectives in their work.The points of conflict had to be detected, providing direct help and feeding the children through the canteens in order to avoid movements that would disorientate the child refugees even further. They then saw the need to focus on and organise children's holidays in the country and the mountain in order to take them away from the unhealthy and destructive aspects, improve their health and education and overcome their state of malnutrition. All the witnesses with whom I have been lucky enough to speak with were grateful. The third was to coordinate some sources of humanitarian aid from abroad through the International Commission in order to unify the work criteria, make the utmost of the resources and to best channel both economic aid and aid in kind that arrived from different countries. Their support was excellent and they saved many lives.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Gracia, Sánchez Mercè. "Les polítiques de salvaguarda del patrimoni cultural a Catalunya: de la Guerra Civil a la Postguerra (1936-1943)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398134.

Full text

Abstract:

La recerca s’emmarca dins les anàlisis sobre les polítiques de salvaguarda del patrimoni en períodes de conflicte, tenint en compte que el patrimoni es converteix sovint en objecte de confrontació política i, fins i tot, militar, per les seves implicacions simbòliques, logístiques i econòmiques. Per tant, la tesi es centra en l’anàlisi de les actuacions polítiques de protecció del patrimoni cultural durant la Guerra Civil i en el període de la immediata Postguerra a Catalunya, entenent aquestes accions en un sentit de polítiques ideològiques (usos simbòlics i polítics del patrimoni) i tècniques (polítiques de preservació davant de l’espoli i destrucció del patrimoni), per part dels dos bàndols enfrontats. El coneixement de les polítiques de preservació de patrimoni en períodes de conflicte esdevé, així, un exemple remarcable de les polítiques públiques en relació al patrimoni en situacions límit, el que ens fa entendre la importància sociopolítica del patrimoni i el seu valor identitari. En aquest sentit, la recerca pretén ser una contribució a l’anàlisi dels significats socials i simbòlics del patrimoni i, alhora, de la seva gestió pública. Es tracta, doncs, d’una recerca històrica, centrada en l’estudi de les polítiques de gestió del patrimoni entre 1936 i 1943, que utilitza una metodologia fonamentalment qualitativa i de caràcter documental, i parteix de fonts bibliogràfiques, de l’anàlisi de disposicions legals, d’escrits de testimonis directes, de reculls de premsa i d’articles de l’època, i de material gràfic.
The research is framed inside the analysis on the policies of heritage preservation in conflict periods, taking into account that the heritage often becomes an object of political, and even military, confrontation, for their symbolic, logistical and economic implications. Therefore, the thesis focuses on the analysis of the political action of protection of cultural heritage during the Spanish Civil War and in the immediate post-war period in Catalonia, understanding these actions as ideological policies (symbolic and political uses of heritage) and techniques (preservation policies before the plundering and destruction of cultural heritage), by the two warring sides. The knowledge of policies for the preservation of the heritage in times of war becomes a remarkable example of public policies in relation to the heritage in limit situations, which makes us understand the socio-political importance of heritage and its identity value. In this regard, the research is intended to be a contribution to the analysis of the social and symbolic meanings of heritage and at the same time of its governance. It is therefore a historical research, focused on the analysis of the management policies of the heritage between 1936 and 1943; using a methodology primarily qualitative and documentary. Starting from bibliographic sources, the analysis of the legal provisions of the period, the writings of direct witnesses, the press, some articles and materials graphic of those ages.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Cabezas, Sánchez Adrián. "La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/129446.

Full text

Abstract:

Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va jugar un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. Tot el litoral català acabaria artillant-se com si d'un altre front més es tractés a força de nius de metralladores i bateries de costa amb motiu dels atacs que aquest hauria de patir al llarg de tot el conflicte. Aquesta defensa de la costa s'iniciaria a partir de la desfeta de l'operació de conquesta que els republicans farien sobre Mallorca al setembre de 1936 i que tindria unes conseqüències nefastes per la costa catalana i per tot el Llevant Republicà al esdevenir l'illa de Mallorca una gran base aeronaval al servei dels sollevats; tot i que principalment la defensa del litoral català s'acceleraria a partir del bombardeig naval sobre Roses que realitzaria el creuer franquista Canarias el 30 d'octubre de 1936. I és que a partir d'aquest moment seria destinada a la defensa de la costa un gran nombre de recursos, com forces de defensa (destacant entre elles milicians i forces del cos de carrabiners en un primer moment), així com diferents peces d'artilleria, (tot i que moltes d'elles serien peces obsoletes), davant dels possibles atacs que podia patir la costa o davant d'alguna temptativa de desembarcament que podrien realitzar les tropes franquistes des de Mallorca. Per aquest mateix motiu es realitzarien al llarg de tot el conflicte més de 350 nius de metralladores, establerts a qualsevol lloc de la costa catalana que pogués ser perceptible a rebre un desembarcament, participant activament en alguns casos la pròpia població d'algunes d'aquestes poblacions litorals catalanes. Els franquistes per la seva banda estarien en tot moment informats de totes aquestes defenses que es realitzarien a la costa catalana gràcies al seu servei d'espionatge. Per altra banda, els bombardeigs navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota el comandament del bàndol sollevat i els bombardeigs aeris que hauria de patir el tràfic marítim, així com els ports catalans, i les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral català provocaria la ràpida defensa d'aquest, encara que no seria organitzada de la manera més eficient a causa de la penúria d'armament que patiria el bàndol governamental. A aquesta defensa del litoral i davant de la poca actuació que tindria la Marina Republicana a les aigües catalanes se l'afegiria una petita flota de vaixells pesquers (alguns d'ells armats) que rebria el nom de Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i que realitzaria una gran tasca en la vigilància i protecció del tràfic marítim, però insuficient davant del potencial de l'armament del bàndol sollevat, mentre que també seria creada una Esquadrilla de Defensa de Costes que protegiria els cels de la costa catalana tot i que sempre en inferioritat de condicions respecte al seu rival. Malgrat això, tots aquests elements de defensa de la costa complirien un més que digne paper en la seva tasca i tindrien l'objectiu comú d'evitar qualsevol agressió de la costa o un possible desembarcament de tropes a la costa catalana, una acció aquesta última que mai es duria a terme durant tot el conflicte armat tot i que l'amenaça sempre estaria present.
During the Spanish Civil War, the defense of the Catalan coast played a prominent role and virtually forgotten during the course of the conflict. All the Catalan coast was arming as if it was another front, with bunkers and coastal batteries because of the attacks that it would have to suffer throughout the conflict. The naval bombardments featuring ships and submarines under the command of the insurgent side, as well as aerial bombardments that would suffer the Catalan coast and maritime traffic, cause the rapid defense of it, but it not would be organized efficiently due to the shortage of armaments that the government side would suffer. At this litoral defense forces would add a small coastal defense fleet of fishing boats (some armed) that would be called "Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya" and would make a great work in the vigilance and protection of maritime traffic, but insufficient in front of the power armament from the insurgent side. Also, it was created for the coast defense, the "Esquadrilla de Defensa de Costes" with the mission to protect the skies of the Catalan coast, but at a disadvantage compared to his opponent. However, all these elements of coastal defense fulfilled a more than worthy role in the task and had the common target of preventing any attack from the coast or a possible landing of troops on the Catalan coast, however this latter action never take place throughout the armed conflict.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Dueñas, Iturbe Oriol. "La gran destrucció. Els danys de guerra i la reconstrucció de Catalunya després de la Guerra Civil (1937-1957)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/117599.

Full text

Abstract:

Tot i que en els darrers anys s'ha avançat en l'estudi de la Guerra Civil i de la posterior dictadura franquista, encara a dia d'avui hi ha diferents aspectes d'aquest període tan dramàtic de la nostra història més recent que no han rebut un tractament adequat. Una d'aquestes temàtiques relacionades amb la guerra i posterior postguerra que la nostra historiografia ha deixat de banda ha estat l'estudi dels danys materials que va patir el territori durant la guerra i la seva posterior reconstrucció un cop van finalitzar les hostilitats. Aquests dos aspectes que fins ara han estat molt poc estudiats són la base fonamental d'aquesta tesi. L'estudi de com es van produir els danys en les comunicacions i infraestructures catalanes i la seva posterior reparació han estat el nucli principal d'aquest treball. Tot seguint la cronologia de la recerca i amb les tesis plantejades, aquest treball s'ha estructurat en dues parts clarament diferenciades. En una primera part, centrada en els danys, s'ha explicat com es van produir durant els anys de guerra les destruccions sobre les infraestructures catalanes. Per a això s'han plantejat i respost les següents preguntes: Què es va destruir? Quines van ser les infraestructures més danyades? Qui o quins van ser els responsables d'aquestes destruccions? Com, quan i on es van produir? i finalment què es buscava amb la seva aniquilació? En aquest sentit, en aquesta primera part, s'ha explicat com els bombardejos aeris van ser els màxims responsables de les destruccions d'infraestructures dels ports catalans, de les centrals elèctriques, d’una part del sistema ferroviari i, en menor mesura, dels ponts i carreteres. D'altra banda, també dins d'aquesta primera part, s'ha explicat com les tropes republicanes, sobretot a partir de l'inici de l'ocupació militar de Catalunya, van ser les autores de les destruccions de la major part de ponts del territori. Aquestes accions van estar lligades a un concepte tàctic militar defensiu que buscava impedir l'avanç rebel, i protegir, alhora, la retirada republicana. A la segona part del treball, s'ha explicat com es va dur a terme la reconstrucció de totes aquestes infraestructures un cop va finalitzar la guerra. Com en la primera part, a part de les explicacions pertinents, s'han plantejat una sèrie de preguntes per poder entendre les actuacions reconstructives que va executar la dictadura franquista: Què es va reconstruir? Qui o quins van ser els responsables de la reconstrucció? Quines dificultats va haver? Quant temps i on es va dur a terme aquesta reconstrucció i si la mateixa va ser o no important. Tot això ens ha servit per mostrar que Catalunya va ser una de les zones de l'Estat que va patir més danys. L'actuació de l'aviació rebel sobre les infraestructures catalanes, la posterior destrucció de centenars de ponts durant la retirada republicana va deixar al territori pràcticament devastat pel que fa a les comunicacions. La posterior dictadura franquista, a través de l'Exèrcit, els presoners de guerra, les Obres Públiques i Regions Devastades va iniciar una reconstrucció, la qual a causa de la manca de personal especialitzat, de recursos econòmics, i de la política econòmica autàrquica, que va privar al país de molts materials, es va allargar fins pràcticament vint anys des del final de la guerra.
GREAT DESTRUCTION. DAMAGE OF WAR AND RECONSTRUCTION CATALONIA AFTER THE CIVIL WAR (1937-1957) This paper is structured into two distinct parts. In the first part, focusing on the damage, explained as occurred during the war years the destruction of infrastructures in Catalonia. To have been brought up and answered the following questions: What was destroyed? What was the most damaged infrastructure? Who or what was responsible for this destruction? How, when and where they occur? And finally what looked to their annihilation? In this sense, in this first part, explained how the raids were the most responsible for the destruction of infrastructure Catalan ports, power stations, part of the rail system and to a lesser extent, bridges and roads. On the other hand, in this first part, explained how the Republican troops, especially from the beginning of the military occupation of Catalonia, were the authors of the destruction of most bridges the territory. These actions were tied to a defensive military tactical concept that sought to prevent the rebel advance and protect, while the Republican retreat. In the second part, explained how he carried out the reconstruction of these facilities once the war ended. As in the first part, other than explanations, have raised a series of questions to understand the actions reconstructive ran the dictatorship: What was rebuilt? Who or what was responsible for rebuilding? What difficulties were? How long and where to perform this reconstruction and whether it was important or not. All this has served to show that Catalonia was one of the areas of the state that suffered the most damage. The performance of the aviation infrastructure rebel Catalan subsequent destruction of hundreds of bridges during the Republican retreat left the country virtually devastated regarding communications. The subsequent dictatorship, through the Army, prisoners of war, the Devastated Regions and Public Works began a reconstruction, which due to the lack of specialized personnel, financial resources and autarkic economic policy, that deprived the country of many materials, lasted until almost twenty years since the end of the war.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Trevas, Leonardo Lucena. "Espírito de Cristal: um estudo sobre Homage to Catalonia, de George Orwell." Universidade de São Paulo, 2014. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8147/tde-18032015-122353/.

Full text

Abstract:

O objetivo deste trabalho é estudar, sob uma perspectiva materialista-dialética, o processo de transformação ideológica da consciência política do autor George Orwell (1903-1950), a partir da obra Homage to Catalonia, publicada originalmente em 1938. A partir disso, a pesquisa procurou compreender a trajetória de Orwell durante o período em que combateu na Guerra Civil Espanhola (1936-1939), bem como os contextos políticos e históricos da Espanha e da Catalunha, naquele período. Para isso, foram analisados trechos do livro Homage to Catalonia, bem como de outros trabalhos de George Orwell, dialogando com a fortuna crítica acerca da obra do autor. Também buscou ser feita uma leitura crítica da interpretação e apropriação do pensamento de Orwell por outros autores, confrontando as diferentes visões com as palavras do próprio autor
The main objective of this research is to study the process of ideological transformation of George Orwell\'s (1903-1950) political consciousness, by means of a dialectical materialism perspective, in the book Homage to Catalonia, originally published in 1938. In that manner, this research has tried to comprehend Orwell\'s path in Spain and Catalonia, as a combatant in the Spanish Civil War (1936-1939), through the analysis of the historic and political context of that time and place. We have studied quotes from Homage to Catalonia, as well as from other works by George Orwell, discussing them with the aid of the critical fortune on the author\'s body of work. We have also tried to understand the interpretation and appropriation of Orwell\'s thought by other authors, confronting those visions with Orwell\'s own words

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Esculies, Joan 1976. "Josep Tarradellas (1899-1936) : Dels orígens a la Guerra Civil." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2012. http://hdl.handle.net/10803/97041.

Full text

Abstract:

La tesi doctoral Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil aborda els anys de joventut i de formació política del qui va ser president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980). El treball presenta com la progressió i experiència professional de Tarradellas, com a dependent de comerç, viatjant i petit empresari, va influir en la seva actuació política posterior. Situant les habilitats organitzatives apreses en els seus negocis com la base d’una política de gestió, planificació o pragmàtica. Apareixent, en aquest sentit, amb un perfil més propi dels self-made men nord-americans esdevinguts polítics que no pas amb el dels dirigents catalans i espanyols que li eren contemporanis. La tesi s’atura en el moment en que aquesta etapa de formació acaba en començar la Guerra Civil, quan Tarradellas esdevé una figura central del període i ja es pot considerar un polític ‘adult’. El treball també planteja com el testimoni del propi Tarradellas sobre el seu passat, en els anys 1977-1988, va configurar un relat de la seva etapa de formació, comunament acceptat per manca d’un estudi crític, que no es correspon amb l’esdevingut. En aquest sentit, la tesi planteja que aquesta alteració, lluny de ser fruit de la desmemòria, és el resultat de la recerca de la legitimitat com a President i la voluntat de lligar la seva figura amb la del president Francesc Macià (1931-1933) per aconseguir-la.
The thesis Josep Tarradellas (1899-1936). From Origins to the Civil War explores the youth of the President of the Generalitat de Catalunya (1954-1980) and the period of his political education. The research shows how the development and professional experience of Tarradellas, as a shop assistant, sales representative and business man, influenced his later political action. It argues that Tarradellas used the organizational skills learned in his job as the basis of his management, planning and pragmatic policies and appears in this respect, to share a profile more closely related to American businessmen that became politicians, than to his Catalan and Spanish political contemporaries. The thesis stops at the beginning of the Spanish Civil War, when the training of Tarradellas as a politician ends and when he becomes a central figure of the new period as an ‘adult’ politician. The work also argues that Tarradellas set up a false narrative on his youth, during the period 1977-1988, which has been commonly accepted. The thesis suggests that this alteration, far from being the result of forgetfulness, was done with the aim of searching for legitimization as a President in order to tie his image to that of President Francesc Macià (1931-1933).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

ROTUREAU, GILABERT EMILIENNE. "La prose narrative en catalan (1968-1975) chez les ecrivains nes apres la guerre civile." Lyon 2, 1989. http://www.theses.fr/1989LYO20057.

Full text

Abstract:

La production litteraire en langue catalane (en prose) publiee entre 1968 et 1975 par des romanciers nes apres la guerre civile fait l'objet de la presente etude. Apres un bref panorama de la culture d'opposition sous le franquisme en espagne et en catalogne ou le catalan etait frappe d'interdiction - et la presentation du corpus (une vingtaine d'ouvrages) ce travail aborde l'etude des differentes themes recurrents qui se degagent de l'ensemble de ces ouvrages afin d'en deceler l'unite. Le passage de l'enfance a l'age adulte 'enseignement, milieu familial, sexualite, quete de soi etc. ) apparait comme une constante dans les romans et dans les contes etudies et met en scene des personnages tourmentes qui souvent trouvent seulement dans la fuite une reponse a leurs interrogations. Chez ces personnages la lecture joue un role primordial et les references livresques emaillent romans et contes (l'etude de l'intertextualite permet alors de connaitre l'univers romanesque interieur des personnages et par la-meme des romanciers). De plus, les protagonistes sont tres portes sur l'ecriture (autre moyen de fuite). La plupart du temps, le heros devenu adulte se tourne vers son passe et devient personnage-narrateur. En outre, le souci de creation est souvent accompagne d'une reflexion et d'une interrogation sur l'acte meme de l'ecriture
The present study deals with the catalan prose literature published between 1968 and 1975 by novelists born after the civil war. It opens with a brief panorama of the cultural opposition at the time of franco in spain as well as in catalonia where catalan was then forbidden. After corpus (about twenty books) has been presented, we come to the study of the different recurring themes which can be isolated and try ti find what those works have in common. The passage from childhood to manhood - teaching, family life, sexuality, quest of self, etc. - always seems stories which we studied. Through this theme are staged tormented characters who, most of the time, find and answer to their questions only in flight. Reading plays a prominent part in the lives of the characters and references to books are many in novels as well as in short stories. Intertextuality is a way of entering the inside world of the characters as well as of the novelists'. The protagonists appear also prone to writing - another way of escaping -. Most of the time, the adult hero looks back on his past and becomes a narrator-character. Often, too, the desire for creation goes with a reflexion and a questioning on the very act of writing

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Real, Mercadal Neus. "Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/32181.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi s’inicia amb una panoràmica de la literatura d’autora a la Catalunya dels anys vint i trenta del segle XX, en la qual s’emmarquen seguidament, en un doble zoom expositiu, tant l’estudi de l’obra narrativa i la recepció crítica de sis de les set principals novel·listes del període com el repàs de la trajectòria completa de la setena i més important, Mercè Rodoreda. En la primera part, la dialèctica fonamental entre tradició i modernitat i l’accés generalitzat de la dona al consum i a la producció culturals, en el context específic del nostre país, constitueixen el teló de fons sobre el qual es descriu el mapa que dibuixen un sector puixant del públic (l’anomenat públic femení) i un nombre considerable d’escriptores, l’activitat de les quals resulta impactant: més de sis centenars de dones conreen tots els àmbits genèrics (poesia, traducció, literatura infantil, teatre i prosa), i estenen la seva activitat cap als espais del periodisme, les conferències, les associacions i entitats, l’acció social o la militància política. Les dades quantitatives es combinen amb la reflexió entorn d’alguns aspectes especialment rellevants (el concepte de feminisme ben entès, la creació d’una tradició femenina, el debat entorn de l’art i la moral, etc.) per exposar els components fonamentals d’aquest fenomen complex i suggerir vies de recerca en relació amb aquesta part poc coneguda de la literatura catalana contemporània. En la segona part, s’analitzen els contes i les novel·les de Maria Teresa Vernet, Carme Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi i Aurora Bertrana; la qüestió de la condició femenina és l’eix central d’un seguiment diacrònic que se centra en les quatre primeres i considera les dues darreres com a casos especials dins del grup. Els coms i els perquès del reconeixement i la valoració amb què van comptar totes, al costat dels textos, proven que aquestes autores són responsables de la producció incipient d’una novel·la femenina moderna (en el sentit d’encarada a la nova problemàtica de les dones catalanes del segle XX) i que la seva promoció tenia un sentit estratègic clar. Els relats, la recepció que van tenir i les figures mateixes de les escriptores configuren un entramat polièdric situat al cor de l’esforç per modernitzar la realitat social, cultural i literària de Catalunya, equiparar-la amb Europa i fer realitat un determinat projecte de país. Aquest entramat ens parla, així mateix, de les profundes transformacions que estaven afectant la condició de la dona en un món que, obert a les novetats, es resistia alhora a desfer-se dels valors de sempre. En la tercera part, el repàs minuciós de l’etapa inicial de la carrera de Rodoreda demostra la manera com les bases de la seva literatura es perfilen i s’assenten en aquests anys. El relleu d’aquesta escriptora ve donat per una categoria que es manifesta des del principi malgrat les marrades i els productes no aconseguits. Des del compromís profund amb el propi temps, l’autora busca una via literària efectiva sobretot a través de la novel·lística (en la pràctica simultània del gènere i la seva paròdia, des de l’enllaç amb la tradició i entroncant amb la modernitat); però la seva recerca, alhora, pren un nombre considerable de formes i es manifesta en àmbits complementaris en la mesura que respon tant a uns certs plantejaments personals com a unes necessitats compartides, a un determinat context cultural. Al costat de les seves quatre primeres novel·les, així, hi ha el conte, el teatre, la literatura infantil, l’assaig, la crítica el periodisme i les entitats. Aloma, acabada el 1936 i tota una fita col·lectiva, esdevé el corol·lari d’un periple primigeni sense el qual no s’explica el que vindria després.
This thesis begins with an overview of the Catalan literary production of women between the 20's and the 30's. It then goes through an analysis of the narratives of six of seven outstanding novelists and their critical reception. Finally, it ends up with a complete review of the career of the seventh and most important writer Mercè Rodoreda. In the first part, the fundamental dialectic between tradition and modernity as well as the general access of women in the cultural production and consumption in the specific context of our country, provides the necessary background to describe the map and the situation of an increasing amount of public (female audience) and a considerable number of writers, whose activities shock: more than six hundred women cultivate all genres (poetry, translation, children's literature, theater and prose) and they extend their activities towards other areas like journalism, participating in conferences, creating associations and doing militancy in social or political actions. The quantitative data are combined with the reflection of some relevant aspects (understanding the concept of feminism, the creation of a female literary tradition and a debate about art and morality, etc.) to expose the fundamental components this complex phenomenon and to suggest new lines of research of this unknown chapter of the contemporary Catalan literature. The second part examines the narratives of Maria Teresa Vernet, Carmen Montoriol, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Elvira Augusta Lewi and Aurora Bertrana. The female condition is the main question of this diachronic analysis. These authors are responsible for the emerging female literary production due to their recognition. Moreover their promotion had a clear strategic direction. Their stories, the way they were received by the public and the writers themselves represent the effort to modernize the social, cultural and literary reality in Catalonia, as a response to a specific national project, which also aimed to be like some other European realities. This framework also shows the deep changes that were affecting women in a versatile world, opened to new opportunities but stuck to traditional values. The third and final part is a review of the first stage of Rodoreda's career as a writer. It shows how the basis of her corpus are built over these years. From the beginning the author seeks a commitment with her time especially through the novels (the genre and their parody as well as the link between the tradition and modernity). However her research also takes a considerable number of forms and answers to certain approaches to personal needs and the specific cultural context. Beside her first four novels, she also wrote other genres like tales, theater, children's literature, essays, criticism and journalism. Her novel Aloma, completed in 1936, represents a milestone for what she published afterwards.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Boquera, Diago Ester. "La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2015. http://hdl.handle.net/10803/300589.

Full text

Abstract:

Aquesta investigació se centra en l’estudi del Comissariat de Propaganda, l’òrgan oficial de persuasió que la Generalitat de Catalunya va crear amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939). L’objectiu de la tesi és, d’una banda, reconstruir i explicar cronològicament l’activitat portada a terme per aquest organisme. D’altra banda, la recerca també vol analitzar des d’un punt de vista comunicatiu les tècniques que va emprar, els seus objectius, els públics receptors i l’evolució que experimenta com a institució emissora. El propòsit final és definir els aspectes que caracteritzen el seu model persuasiu, partint de la hipòtesi que va executar la propaganda amb un estil particular, marcat per l’ús freqüent de mitjans i tècniques persuasives basades en la publicitat i d’altres d’inspiració anglosaxona desenvolupades durant la Gran Guerra (1914-1918). Pel que fa a l’estructura, la primera part vol aclarir conceptes claus com la propaganda i altres termes afins. La segona part exposa els antecedents comunicatius-persuasius des de l’inici de la Primera Guerra Mundial i fins el final de la Guerra Civil. La tercera part explica l’activitat del Comissariat de Propaganda a partir d’uns punts d’inflexió que vénen determinats per esdeveniments com els Fets de Maig, la instal·lació del govern de la República a Barcelona o l’arribada del front de batalla a Catalunya.
Esta investigación se centra en el estudio del Comissariat de Propaganda, el órgano oficial de persuasión que el gobierno de la Generalitat de Catalunya creó con el inicio de la Guerra Civil (1936-1939). El objetivo de la tesis es, por un lado, reconstruir y explicar cronológicamente la actividad desarrollada por este organismo. Por otro lado, analizar desde un punto de vista comunicativo las técnicas que empleó, sus objetivos, los públicos receptores y la evolución que experimenta como institución emisora. El propósito final es definir los aspectos que caracterizan su modelo persuasivo, partiendo de la hipótesis que ejecutó la propaganda con un estilo particular, marcado por el uso frecuente de medios y técnicas persuasivas basadas en la publicidad y otras de inspiración anglosajona desarrolladas durante la Gran Guerra (1914-1918). En cuanto a la estructura, la primera parte pretende aclarar conceptos clave como la propaganda y otros términos afines. La segunda parte expone los antecedentes comunicativo-persuasivos desde el inicio de la Primera Guerra Mundial hasta el fin de la Guerra Civil. La tercera parte explica la actividad del Comissariat de Propaganda según unos puntos de inflexión que vienen determinados por acontecimientos como los Sucesos de Mayo de 1937, el establecimiento del gobierno de la República en Barcelona o la llegada del frente a Cataluña.
The focus of the research is the study of the Comissariat de Propaganda, the official persuasive organization that the government of the Generalitat de Catalunya created with the outbreak of the Spanish Civil War (1936-1939). The aim of the doctoral dissertation is, on one hand, reconstruct and explain chronologically the activity developed by this organism. On the other, the research also wants to analyze from a communicative point of view the techniques that employed, its objectives, the targets and the evolution of the institution. The final purpose is to define the aspects that characterize its persuasive model, starting from the hypothesis that it executed the propaganda with a particular style, marked by the frequent use of persuasive methods and techniques based on advertising and others of Anglo-Saxon inspiration developed during the Great War (1914-1918). In terms of structure, the first part wants to elucidate key concepts like propaganda and other related terms. The second part exposes the communicational antecedents since the start of the First World War until the end of the Spanish Civil War. The third part explains the activity of the Comissariat de Propaganda from some turning points according to certain events like the May Days of 1937, the settlement of the Spanish Republican government into Barcelona or when the battlefront reached Catalonia.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Clarós, Blanch Pedro. "Participación de familias catalanas en la salvación de la Comunidad de la Cartuja de Montalegre, (Tiana, 1936)." Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669167.

Full text

Abstract:

Introducción. La Guerra Civil en España fue un periodo conflictivo para la población civil en general de ambos bandos, pero una parte de ella muy damnificada fue la de los religiosos y religiosas y sus instituciones eclesiásticas. Afortunadamente hubo una protección especial, por parte de una parte de la población civil, de organismos internacionales y benefactores que, corriendo el riesgo de perder sus vidas, se entregaron a su salvación. Una de estas órdenes religiosas es la de la Cartuja de Montalegre que sufrieron asalto y quema de su monasterio y a su vez el asesinato de varios de sus miembros, simplemente por el odio anticlerical. Objetivos. Pasados más de 80 años de los hechos ocurridos se ha querido hacer en esta Tesis Doctoral, una repaso histórico aclarando algunos puntos dudosos y buscando en profundidad la ayuda y participación de las personas, familias e instituciones privadas, públicas e internacionales que lograron, entre todas ellas, la salvación de la comunidad del cenobio cartujano y su restauración posteriormente. Resultados. Se ha logrado personalizar los diferentes miembros y familias benefactoras que intervinieron en la ayuda a los monjes. Se han analizado los detalles del fusilamiento de los religiosos, efectuando un examen forense de los restos óseos y habiendo encontrado todos los documentos que confirman como se produjeron las muertes. Se ha localizado a los responsables de tales desórdenes y asesinatos y encontrado los documentos de como la justicia los ha tratado. En esta investigación histórica se han incluido documentos únicos e inéditos, tanto del Arxiu Privat de Montalegre, como de la familia Clarós y, del Centro Diplomático de Francia, de los de la Fiscalía y del Archivo Militar, que se transcriben íntegramente, dado su valor histórico.
Introducció. La Guerra Civil a Espanya va ser un període conflictiu per a la població civil en general de tots dos bàndols, però una part d'ella molt damnificada va ser la dels religiosos i religioses i les seves institucions eclesiàstiques. Afortunadament hi va haver una protecció especial, per part de la població civil, d'organismes internacionals i benefactors, que corrent el risc de perdre les seves vides, es van lliurar a la seva salvació. Una d'aquestes ordres religioses és la de la Cartoixa de Montalegre que van patir assalt i crema del seu monestir i al seu torn el assassinats de diversos dels seus monjos. Objectius. Passats més de 80 anys dels fets ocorreguts s'ha volgut fer en aquesta Tesi Doctoral, un repàs històric aclarint alguns punts dubtosos i buscant en profunditat l'ajuda i participació de les persones, famílies i institucions privades, publiques i internacionals que van aconseguir, entre totes , la salvació de la comunitat del cenobi cartoixà. Resultats. S'ha aconseguit personalitzar els diferents membres i famílies benefactores que van intervenir en l'ajuda als monjos. S'han analitzat els detalls dels afusellament dels religiosos, efectuant un detallat examen de les restes òssies i trobat tots els documents que confirmen com es van produir. A més s'han localitzat els responsables de tals desordres i assassinats i com la justícia els ha jutjat. En aquesta investigació històrica s'han trobat documents únics i inèdits, tant de l'Arxiu Privat de Montalegre, de la família Clarós, com del Centre Diplomàtic de França, els de la Fiscalia i de l'Arxiu Militar.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Corderas, Ibarz Frederic. ""Als esportius de tot el món!” El fenomen esportiu i la causa republicana a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666119.

Full text

Abstract:

L’objecte d’estudi d’aquest projecte és l’activitat esportiva i el desenvolupament sòcio-esportiu a la reraguarda republicana a Catalunya i en el front internacional durant la Guerra Civil Espanyola. La recerca s’ha centrat en l’estudi de l’organització d’activitats esportives, la seva gestió i la institucionalització política i social, la vinculació amb entitats, partits i sindicats, el seu impacte públic i polític i l’extensió internacional. L’objectiu de l’estudi es conèixer la naturalesa, les raons i l’abast del fenomen esportiu com a instrument ideològic, social i polític a la reraguarda republicana i en el front internacional durant la Guerra Civil Espanyola. Com a conclusió cal destacar que els actes esportius no només no es van aturar sinó que mitjançant les dimensions solidària, competitiva i militar es van anar desenvolupant al llarg de tot el conflicte. El fenomen esportiu va constituir un element a profit de la lluita contra el feixisme tant a Espanya com en el front internacional.
El objeto de estudio de este proyecto es la actividad deportiva y el desarrollo socio-deportivo en la retaguardia republicana en Cataluña y en el frente internacional durante la Guerra Civil Española. La investigación se ha centrado en el estudio de la organización de actividades deportivas, su gestión y la institucionalización política y social, la vinculación con entidades, partidos y sindicatos, su impacto público y político y la extensión internacional. El objetivo del estudio es conocer la naturaleza, las razones y el alcance del fenómeno deportivo como instrumento ideológico, social y político en la retaguardia republicana y en el frente internacional durante la Guerra Civil Española. Como conclusión hay que destacar que los actos deportivos no sólo no se detuvieron sino que mediante la dimensión solidaria, competitiva y militar se fueron desarrollando a lo largo de todo el conflicto. El fenómeno deportivo constituyó un elemento en provecho de la lucha contra el fascismo tanto en España como en el frente internacional.
The object of study of this project is the sports activity and socio-sports development in the republican rearguard in Catalonia and on the international front during the Spanish Civil War. The research has focused on the study of the organization of sports activities, their management and the political and social institutionalization, the link with entities, parties and unions, their public and political impact and international expansion. The objective of the study is to know the nature, the reasons and the scope of the sports phenomenon as an ideological, social and political instrument in the republican rearguard and on the international front during the Spanish Civil War. In conclusion, it should be noted that the sporting events not only stopped but that through the solidarity, competitive and military dimension were developed throughout the conflict. The sporting phenomenon was an element in favor of the fight against fascism both in Spain and on the international front.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

López, Rovira Carles. "La conquesta de Catalunya: diari d’operacions de l’exèrcit del nord (desembre de 1938-febrer 1939)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/42308.

Full text

Abstract:

Entre el mes de desembre de 1938 i el de febrer de 1939 es va desenvolupar la darrera gran batalla entre les forces lleials i les rebels, de la guerra civil espanyola. Al novembre de 1938 les tropes republicanes tornen a passar l’Ebre, a les posicions que ocupaven al mes de juliol, finalitzant la batalla iniciada per les forces del GERO, el Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental. En aquests moments Catalunya és el més feble dels territoris de la República. Amb les seves unitats militars força gastades pels recents combats al Segre, al Noguera Pallaresa i a l’Ebre. I amb poques possibilitats de rebre reforç de la zona de Madrid o València: impossible per terra i molt difícil per via marítima. Un important objectiu, feble i aïllat de forces amigues. Al Cuartel General del Generalísimo hi ha el propòsit d’iniciar noves operacions en aquest escenari amb un plantejament estratègic organitzat en tres fases. Primer pretenen destruir la capacitat operativa de l’exèrcit enemic. Avançant amb rapidesa cap a l’est superant les dues línies fortificades, entre els Pirineus i la Mediterrània: la L-1 i L-2. Tot seguit caldrà tallar les comunicacions amb França, ocupant la franja territorial de la frontera des del Pallars fins l’Empordà. Barcelona restarà isolada. No podrà resistir massa temps el setge i s’haurà de rendir. El general Franco encomana aquesta missió a les unitats de maniobra de l’Exèrcit del Nord sota comandament del ministre i general Fidel Dávila. Una gran força armada, la més gran de tota la guerra reunida per avançar fins l’ocupació de tota Catalunya. Sis cossos d’exèrcit i més d’un miler de peces d’artilleria. Morters, antitancs, armes automàtiques, blindats... Gairebé tota l’aviació centrada en recolzar l’atac i l’armada amb la missió d’exercir el bloqueig marítim. L’objectiu més feble alhora que força important contra el més fort dels exèrcits. Ben armat i amb una bona proporció de forces de xoc entre les seves files i unitats de veterans que ja saben com fer la guerra. El discurs de la tesi es recolza en la documentació militar escrita per l’exèrcit atacant. Com van pensar, preparar i executar la maniobra. L’alt estat major central escollirà l’escenari de les operacions i prepararà la campanya. I encarregarà a l’Exèrcit del Nord la realització de la maniobra. Aquest organitzarà els seus sis cossos d’exèrcit per complir les ordres de l’alt comandament. Les unitats d’infanteria que els componen informaran de les notícies, dels fets de la jornada. Del que han fet per complir les ordres. Aquestes informacions fan el camí de tornada fins arribar al lloc de comandament central. Segons les novetats rebudes hi haurà noves instruccions, correccions, enhorabones o esbroncades depenent del l’èxit en la batalla. Podem recrear el dia a dia de la campanya militar al llarg de tot el front de guerra a Catalunya en forma de diari. Les notícies dels combats, els moviments de les tropes pel territori, les baixes, presoners i botí de guerra.
Between December 1938 and February 1939 was developed the last big battle between the loyal forces and revels in the framework of the Spanish civil war. In November 1938 the republican troops crossed Ebro River again, recovering to the same positions occupied in July, and ending the battle begun by ORAG’s forces, The Oriental Region’s Armies Group. At those moments Catalonia is the weakest territory under the control of the Republic. Catalonia military units are spoiled because of the recent battles in Segre, Noguera Pallaresa and Ebre areas, and they have few possibilities of receiving reinforcements from Madrid or Valencia areas: impossible by foot and with large difficulties by maritime lines. Spoiled and isolated from their friend forces, these military units were an important war objective. At the Generalísimo Headquarters, the intention is to initiate new operations in this area with a strategic approach, organized in three phases. First, they are going to try to destroy the operative capacity of the enemy. Moving their troops fast to the East and overcoming both strengthened lines between the Pyrenees and the Mediterranean: L-1 and L-2. Afterwards, the communications with France must be cut, occupying the entire border from the Pallars to Empordà area. Due to these operations Barcelona will stay isolated, and won’t be able to resist the siege for a long time. Barcelona will have to come to terms (subdue, give up). General Franco entrusts this mission to North Army units under control of General-minister Fidel Dávila. Those units were the biggest forces assembled during the war, and its aim was to advance up to the total occupation of Catalonia. The force was composed by six army corps and more than one thousand of pieces of artillery. Mortars, antitank and automatic armament, armoured cars…, in addition the whole aviation was focussed in this assault and the navy centred on the maritime blockade. The weakest and most important objective versus the strongest army with many elite corps, volunteers and mercenaries, all of them well trained and experienced. The argument of the thesis is supported by military documentation written by the attacking army. Those documents allow us to know how they thought, prepared and executed the operation. The High Central Commandant will choose the operations scenery and will prepare the military campaign, entrusting it to the North’s Army. The North Army will organise its six army corps to fulfil the orders. Infantry units will inform about the news and daily events of the war. All this information will go back to the Central Commandant, which will take news decisions and orders depending of the evolution of the events. We are able to recreate daily events about Catalonia war phase in the shape of a diary. News of the battles, troop’s movements, soldiers fallen in combat, prisoners and the war earnings captured to the enemy.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Berger, Mulattieri Gonzalo 1977. "Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 21 de juliol – 31 de desembre de 1936." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/418803.

Full text

Abstract:

The organization of the Anti-Fascist Militias of Catalonia was the embodiment of the social and political response of the events that occurred in Catalonia after the defeat of the military uprising of 19 July 1936. Thousands of volunteers formed military units with the aim of defending The republic, the revolution or the national rights of Catalonia. The document analyzes its structure of command and financing and delves into the ideological composition, the role of the military, women and foreigners, the quantity and numerical value of the different columns on the fronts of Aragon, the Balearic Islands and Madrid.
L'organització de les Milícies Antifeixistes de Catalunya va suposar la plasmació de la resposta social i política dels fets ocorreguts a Catalunya a partir de la derrota de la revolta militar del 19 de juliol de 1936. Milers de voluntaris van formar unitats militars amb l'objectiu de defensar la república, la revolució o els drets nacionals de Catalunya. El document analitza la seva estructura de comandament i finançament i aprofundeix en la composició ideològica, el paper dels militars, les dones o els estrangers, la quantitat i el valor numèric de les diferents columnes als fronts d'Aragó, Balears i Madrid.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Conesa, Soriano Julia. "Entre l'Église et la ville : le chapitre et les chanoines à Barcelone au sortir de la guerre civile catalane (1472-1500)." Thesis, Paris 4, 2017. http://www.theses.fr/2017PA040078.

Full text

Abstract:

Cette thèse de doctorat porte sur le chapitre cathédral de Barcelone et ses membres à la fin du XVe siècle. L'étude d'un tel établissement permet d'observer un acteur urbain majeur : le haut clergé séculier d’une cité tardo-médiévale. Au-delà de leurs attributions religieuses, évêques et chanoines se révèlent étroitement impliqués dans la destinée de la cité. Leurs fonctions leur octroient des terres, ce qui fait d'eux d'importants seigneurs fonciers dans la ville et ses abords. Le canonicat leur donne accès au « bras ecclésiastique » des institutions politiques de la Couronne d’Aragon telles que la Diputació del General et les Corts. Enfin, leurs origines sociales les insèrent dans les réseaux de relations personnelles qui structurent l'oligarchie urbaine : ils font pleinement partie de l'élite dirigeante barcelonaise tout en y occupant une place bien spécifique, du fait de leur appartenance à l’Église. Cette situation particulière les place à la jonction de réseaux de pouvoir, quelquefois antagonistes et quelquefois alliés : ceux de l’Église, ceux de l’élite politique municipale, ceux des groupes familiaux constituant l’oligarchie. Au sortir de la guerre civile catalane de 1462-1472, Barcelone, principale ville de Catalogne, connaît de profondes transformations socio-politiques, avec la formalisation du patriciat par l’établissement d’une « matricule », l’accès de la noblesse au gouvernement municipal et les opérations de redressement économique de la cité après les difficultés de la guerre. L’étude montre que le chapitre cathédral, pleinement intégré à l’élite dirigeante de la ville, est amené à jouer un rôle réel dans la vie publique de la cité en pleine mutation
This PhD thesis analyses the cathedral chapter of Barcelona and its members at the end of the 15th century. This institution proves to be a major urban actor. Beyond their religious powers, bishops and canons proved to be closely involved in the history of Barcelona. Their functions grant them lands, which turn them into important landlords in the city and its surroundings. The canonicate gives them access to the "ecclesiastical arm" of the Crown of Aragon’s political institutions such as the Diputació del General de Catalunya and the Corts. Their social origins integrate them into the networks of personal relations that structure the urban oligarchy: they are fully part of the ruling elite of Barcelona and they occupy a very specific place there, because of their belonging to the Church. This situation places them at the junction of power networks, sometimes antagonistic and sometimes allied: those of the Church, those of the municipal political elite, and those of the family groups constituting the oligarchy. At the end of the Catalan Civil War of 1462-1472, Barcelona, main city of Catalonia, undergoes profound socio-political transformations: an official list of the patricians is established, the municipal government opens to the nobility and undertakes several economic recovery measures after the disturbances caused by the war. The study shows that the cathedral chapter, fully integrated with the ruling elite of the city, has to play a real role in the public life of the city during this period

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Serra, Armengol Maria de Lluc. "Els museus catalans en els primers anys del franquisme. Anàlisi de la utilització dels centres museístics catalans en el període 1939-1947." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/289569.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar la situació dels museus a Catalunya en els primers anys de la dictadura franquista. Per tal d’entendre millor aquest període és de gran interès conèixer les activitats que el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional desenvolupà en l’àmbit museístic i la repercussió que aquesta institució franquista tingué en els museus. Això ha estat possible gràcies a l'anàlisi de més de 4.000 documents de la institució, que han romàs inèdits fins ara. En aquest marc d’estudi es presenta una visió dels museus catalans en el moment de ser reoberts després de la guerra, alhora que s’estableixen comparacions amb la seva situació d’abans del conflicte i també durant aquest. Igualment, s’exposen les principals activitats realitzades pels museus, així com també les característiques del funcionament dels seus patronats o juntes i de les institucions que existiren a l’època i que contribuïren a posar en marxa els museus ja des del 1939
This thesis has as its main objective the analysis of what happened to the museums of Catalonia during the first years of the Francoist dictatorship. In order to understand this period it is necessary to analyze the role that the Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional played in relation to the museums, and as such the impact that this institution had on the museums. This has been possible thanks to the analysis of more than 4.000 documents unknown until now.Using this historical framework we present a study of the Catalan museums at the moment that they were reopened again just after the civil war. This is also compared to the functioning of museums before the war and what happened with them during the conflict. As such, an analysis is made of the main activities that took place in the museums at this period, how the museums boards worked, as well as the institutions that existed in that moment that contributed to restart the activity in the museums as early as 1939.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Garangou, i. Tarrés Sònia. "Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, Estructura i Context (1932-1939)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398541.

Full text

Abstract:

Aquesta recerca reconstrueix quin va ser l’origen, l’estructura i el context històric de les Joventuts Llibertàries a Catalunya, des de l’any 1932 fins al final de la Guerra Civil. Malgrat existir investigacions prèvies sobre aquesta organització d’àmbit estatal, com la tesi doctoral de Jesús López Santamaría de l’any 1983, no existia cap recerca específica sobre l’organització en el nostre territori, sobretot pel que fa als primers anys de formació. Aquesta manca d’estudis s’estén a bona part de la resta d’organitzacions juvenils de l’època, que malgrat tenir un dels seus moments àlgids de desenvolupament durant el període d’entreguerres, resten sovint oblidades en la historiografia o tractades com a simples annexos de les organitzacions “adultes”. En el cas de les Joventuts Llibertàries catalanes, els indicis en els que es van basar les hipòtesis inicials d’aquesta investigació, assenyalaven que no es van limitar a seguir consignes a cegues. Els joves anarquistes, van tenir una personalitat molt marcada que en alguns moments va entrar en conflicte amb la CNT-FAI, a més de comptar amb una estructura organitzativa i territorial força més complexa del que fins ara es pensava. A partir de la recopilació, ordenació i buidat de la dispersa documentació de l’organització, formada per actes de congressos i reunions, circulars, publicacions d’àmbit local o comarcal... ha estat possible resseguir com es van formar els primers grups a Catalunya durant la Segona República, quins mecanismes van utilitzar per vertebrar la seva estructura, com van intervenir els joves llibertaris catalans en els esdeveniments polítics del moment, quina va ser la seva relació amb la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL), o la influència del conflicte intern que vivia la CNT entre trentistes i faistes en la creació d’aquesta entitat juvenil, el seu desenvolupament i en la relació amb les JJLL de la resta de l’estat. També s’ha pogut reconstruir quin va ser el paper que van jugar els joves llibertaris catalans durant la Guerra Civil, els seus debats i crisis internes, els enfrontaments que van tenir amb la CNT-FAI i la FIJL, quan començaren a discrepar de la posició oficial adoptada pel sindicat anarcosindicalista, i el creixement de l’organització que va arribar a la major part de comarques catalanes. Va ser des d’aquestes i des de les diferents agrupacions locals que s’inicià aquest estudi, afegint la perspectiva de l’estructura territorial com un element més d’anàlisi que ens apropa a les dificultats i contradiccions a les que s’enfrontaren les agrupacions de base, ajudant-nos a entendre més bé el perfil de la militància i ampliant la imatge que tindríem de l’organització si només ens fixéssim en els discursos dels seus líders. La relació amb els esdeveniments polítics i les disputes ideològiques del moment, ens completa el retrat i ens ajuda a comprendre bona part de les seves actuacions i decisions, refermant la necessitat d’aquest diàleg constant entre l’origen, l’estructura i el context de la que va ser l’organització juvenil més important a Catalunya durant els anys 30.
This research rebuilds the origin, structure and historical context of the Libertarian Youth in Catalonia from 1932 until the end of the Civil War. Despite previous researches on this state organization, such as Jesús López Santamaría’s doctoral thesis in 1983, there was not any specific research focused on our territory and especially within the first formative years. The absence of detailed studies is understood concerning most of other youth organizations of the time which, despite having high points of development during the inter-war period, often remain forgotten in historiography or are seen just as an attachment of other ‘grown-up’ organizations. In the case of the Libertarian Youth in Catalonia, the signs the initial hypothesis of this research is based on, show that they had a highly marked personality which sometimes entered into conflict with the CNT-FAI, besides, they had a more complex organisational and territorial structure than thought. The tracing of how the first groups were formed in Catalonia during the Second Republic, the mechanisms that were used to articulate its structure, how the Catalonian youth participated in the political events of the time, which the connection to the Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL) was and the influence of the internal conflict between the trentistas and the FAI tendency in the creation of this youth organization the CNT was enduring. Its development and its relation to the libertarian youths from the rest of the state has been possible thanks to the collecting, arrangement and extraction of the scattered information about the organisation formed by records of congresses and meetings, circulars, and publications at a local or regional scope. It has also been possible to rebuild which role the young Catalan libertarians played during the Civil War, its debates and internal crisis, the confrontations they had with the CNT-FAI and the FIJL, when they started disagreeing with the official position adopted by the anarcho-syndicalists and the growth of the institution which arrived to most of the Catalan regions. This study departs from these other local organisation adding the perspective of the territorial structure as an extra element to analyse that takes us to the difficulties and contradictions the base groups had to deal with, helping us to understand better the political militancy profile and broadening the image we would have of the organisation if we only focused in the leaders discourses. The connection with the political events and the ideological disputes of the time completes the portrait and helps us to understand most of their actions and decisions, strengthening the need of this constant dialogue among the origin, the structure and the context of what was the most important youth organisation in Catalonia during the 30s

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Esteba, López Joaquin. "La sindicació de les arts plàstiques a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Institucions d’operacions ideològiques i polarització entre l’art d’avantguarda i el realisme." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667199.

Full text

Abstract:

This thesis is focused on conceptions of the avant-garde and realism during the Spanish Civil War in Catalonia from two main mainstays: the conception of the nationalism implicit into the conflict itself, and the mandatory unionisation artists had to follow, from the summer of the 1936. The need of alphabetizing the current civil society had was met by those two mainstays. How did them allow the artist to create from freedom? Since the widening of aesthetics in fields such as politics based on the dichotomy: committed art/ commitment of art, the position of the artist in front of realism, neo romanticism, "wided aesthetics", and the Avant-garde is analysed. In which way the political question is related with the anti-fascist Popular Front and the Spanish revolution is synchronized on the theoretical basis of realism and avant-garde?
El focus de la present tesi el posem en la concepció del realisme i de l'avantguarda durant la Guerra Civil espanyola a Catalunya des de dos grans pilars: la concepció del nacionalisme implícit en el conflicte i la sindicació obligatòria dels artistes plàstics des de l’estiu de l’any 1936, que van suposar la institucionalització de la cultura en la seva necessitat d’alfabetització de la societat civil del moment. De quina manera aquests pilars van permetre una llibertat estètica per part de l’artista? Des de l’eixamplament de l’estètica en àmbits com la política en base la dicotomia art compromès / compromís de l’art, analitzem la posició dels artistes davant del realisme, el neoromanticisme, l’art d’avançada, les Avantguardes. De quina manera la qüestió política relacionada amb el Front Popular antifeixista i la revolució espanyola es sincronitza en la fonamentació teòrica del realisme i de l'avantguarda?

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Porta, i. Capdevila Frederic Josep. "Josep Maria Batista i Roca (1895-1978): Biografia del primer intel·lectual independentista." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671156.

Full text

Abstract:

La present tesi doctoral es planteja d’estudiar la vida de l’intel·lectual independentista català Josep Maria Batista i Roca, tant en la seva activitat pública, com en la seva vida privada. Del seu naixement el 1895 fins la seva mort el 1978, resseguim la seva trajectòria i la seva relació amb el catalanisme i la història de Catalunya del segle XX.
The present doctoral dissertation aims to study the life of the pro-independence catalan intellectual Josep Maria Batista i Roca, both in his public activity and in his private life. From its birth in 1895 until its death in 1978, we trace his career and his relationship with Catalan nationalism and the history of Catalonia in the 20th century.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Blin, Fanny. "Les Antigones espagnoles : modalités esthétiques et idéologiques des reprises de la figure mythique, de la Guerre Civile à la Transition." Thesis, Bordeaux 3, 2017. http://www.theses.fr/2017BOR30024.

Full text

Abstract:

En réponse au traumatisme de la division nationale suscitée par la guerre civile et cristallisée pendant le franquisme, la figure d’Antigone resurgit avec force dans la dramaturgie espagnole. Le parcours de résistance de cette héroïne grecque devient, sous la plume des auteurs espagnols du XXème siècle, l’emblème de la « juste mémoire » (Ricœur, 2000). Partant de l’hypothèse que le corpus des Antigones espagnoles constitue un ensemble relevant d’une dynamique commune de relecture de l’histoire, cette thèse recherche, à travers un travail comparatif des structures et des symboliques, la cohérence des versions catalanes, galiciennes et castillanes, de l’exil comme de l’intérieur, pour la période comprise entre 1936 et 1989. Dix-huit pièces sont ainsi mises en perspective pour démontrer la conquête de discours mémoriels et compensatoires à partir des sources hypotextuelles que constituent la tragédie de Sophocle, mais aussi les autres versions théâtrales du mythe. La première partie examine les procédés de réécriture du mythe, de l’histoire et de la tragédie, pour qualifier les pièces et déterminer un éventuel noyau mythique ou un schéma référentiel récurrent. La notion de « (re)configurations contemporaines » au prisme du contexte politique émerge alors pour désigner les objets de ce travail. La deuxième partie analyse les convergences esthétiques et les motifs récurrents dans les textes, car les Antigones espagnoles contemporaines placent au centre de la scène la métaphore de la marge pour figurer l’exclusion politique, ou encore celle du chemin pour représenter les destins brisés et l’exil. Fondamentalement, ces œuvres forgent un tombeau littéraire pour les défunts oubliés, mais aussi un monument en l’honneur des invisibles. La dimension esthétique de cette place théâtrale compensatrice ouvre une réflexion sur son sens cathartique dans une société en recomposition pendant la Transition. En effet, le troisième volet de cette thèse est centré sur la théâtralisation de l’histoire : il s’agit d’étudier les dispositifs de déconstruction des récits nationaux à travers les différents réagencements du mythe des Labdacides. Cette clé de lecture révèle les stratégies de démythification-remythification qui président aux nouvelles charges sémantiques des épisodes mythiques, dépeignant un autoportrait déformant de la communauté espagnole en crise. À l’horizon de ces pratiques de réécriture, se lit la conception d’une époque historique comme une épopée, que la parole cérémonielle et le dispositif scénique peuvent contribuer à purger, par une distance qui englobe un large prisme, de la sacralité au grotesque
Echoing the traumatic conflict within the nation caused by the Civil War and crystallized during Franco’s era, Antigone’s reappearance was extremely intense in Spanish dramatic creation. In contemporary rewritings, the resistance of this tragic character from Greek mythology turned out to be the emblem of a “fairer memory” (Ricoeur, 2000). This work asserts that the Spanish Antigones converge and share a common signification when it comes to rewriting History; and resorts to a comparative study of structures and symbols to shed light on the continuity between the Castilian, Catalan and Galician versions, between those written in exile or not, from 1936 to 1989. In order to establish the common dynamic, eighteen plays are compared, whose key idea is to create a memorial and a redeeming discourse based on the Greek sources but also inspired by other versions of the tragedy. Therefore, the first part examines the strategies implemented to rearrange the mythical pattern, the historical context and the tragic genre. This leads to the conclusion that there is no permanent mythical core nor a fully recurrent referential scheme. As such, the notion of “contemporary (re)configurations” through the prism of politics seems relevant to describe the rewritings. The second part analyses the aesthetic convergences and the recurring themes and metaphors throughout the texts and concludes that in the contemporary Spanish Antigones, the image of the margins embodying exclusion takes on centre stage while the image of the path is resorted to in order to evoke broken destinies and exile. Basically, these plays create a literary tomb for the forgotten deceased but also a monument in honour of the invisible –alive– ones. The aesthetic dimension of this compensatory play requires a reflection upon its cathartic sense in a transforming society during the Transition to democracy. Indeed, the third part of this work focuses on the dramatization of History, making it crucial to study the scenic devices that dismantle the official stories and political myths. This reveals the strategies of “demystification” followed by new mythifications that portray a distorting image of the Spanish community in crisis. Ultimately, these practices of rewriting show that the playwrights conceived their time as an epic and mythical phase which could be purged by theatrical ceremonial thanks to a distancing effect that covers a large prism, from sacred to grotesque

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Puigarnau, Torelló Xavier. "Economia i cultura en el primer exili. França, 1939-1940. Les finances de la Generalitat de Catalunya i les residències de Montpeller i Tolosa." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2014. http://hdl.handle.net/10803/284789.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral aborda el primer moment d’exili de la Generalitat de Catalunya després de la conquesta del Principat per part de les tropes franquistes. S’ha centrat l’estudi en les finances i organització de la institució catalana a França, considerades eines indispensables per materialitzar la seva estratègia de supervivència en tres àrees bàsiques: assistència als refugiats, foment i conservació de la cultura catalana i sosteniment de les idees polítiques de perfil catalanista republicà. La residència de Montpeller, instituïda per la Generalitat i fomentada especialment pel President Lluís Companys, resultarà una peça clau en la seva estratègia de suport als exiliats, fonamentalment, de perfil polític. Per contrast, la residència de Tolosa, promoguda per intel·lectuals francesos i destinada a docents i professors universitaris exiliats, representa un paradigma de la incapacitat de la Generalitat de Catalunya per portar a terme les iniciatives previstes inicialment. La manca crònica d’un finançament provinent del govern espanyol republicà exiliat, serà una de les principals causes d’aquesta situació.
Esta tesis doctoral aborda el primer momento de exilio de la Generalitat de Catalunya después de la conquista del Principado por parte de las tropas franquistas. El estudio se centra en las finanzas y organización de la institución catalana en Francia, considerándolas indispensables para materializar su estrategia de supervivencia en tres áreas básicas: asistencia a los refugiados, fomento y conservación de la cultura catalana y sostenimiento de las ideas políticas de perfil catalanista republicano. La residencia de Montpellier, instituida por la Generalitat i fomentada especialmente por el Presidente Lluís Companys, resultará una pieza clave en su estrategia de soporte a los refugiados, fundamentalmente, de perfil político. x Por contraste, la residencia de Toulouse, promovida por intelectuales franceses y destinada a docentes y profesores universitarios exiliados, representa un paradigma de la incapacidad de la Generalitat de Catalunya para llevar a cabo las iniciativas inicialmente previstas. La falta crónica de financiación proveniente del gobierno republicano español exiliado, será una de las principales causas de esta situación.
In this doctoral dissertation the author deals with the first chronological stages of the Generalitat de Catalunya exiled in France short after the victory of the General Franco troops over the Republican side of the Spanish Civil War. The main focus is given to the finances and logistics of the Government in exile which are considered vital for their surviving strategy in three main areas: the assistance to the refugees, the preservation and promotion of Catalan culture and ultimately the maintainance of the Republican Catalanist political ideals. The foundation of the Hall of Residents in the city of Montpellier by the Generalitat, and its special promotion by the President Lluís Companys are both considered in this work to be the key factors to explain the Government’s strategy to mainly support political refugees. The Hall of Residents in the city of Toulouse, promoted by French intellectuals and conceived for housing school teachers and university professors was unlikewise a paradigm of the Generalitat inability to lead their initially scheduled purposes. Following this dissertation hypotheses one of the main causes to this historical fact had to be with the continuous lack of financial support from the side of the Spanish Government in exile.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Teixidor, i. Colomer Anna 1978. "Josep Puig Pujades (1883-1949) : cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2013. http://hdl.handle.net/10803/108719.

Full text

Abstract:

Josep Puig Pujades (1883-1949) fou el principal renovador del republicanisme empordanès que entroncà la vella tradició federal amb el catalanisme progressista del primer terç del segle XX. La seva àmplia producció periodística i literària permeten constatar l’important paper ideològic que va desenvolupar com a intel•lectual en l’objectiu de crear un projecte cívicocultural com a eina transformadora de la societat a través del foment de l’educació i la cultura. Els càrrecs de govern que assumí durant la Segona República i les responsabilitats en l’òrgan directori d’Esquerra Republicana de Catalunya contribuïren a forjar-lo com una de les figures més rellevants del catalanisme republicà anterior a la guerra civil.
Josep Puig Pujades (1883-1949) was key to the revival of Republicanism. This movement was a direct inheritor of the long federalist tradition in Empordà combined with Progressive Catalanism seen in the first part of the twentieth century. His extensive journalistic and literary writings show the important ideological role he played as an intellectual in the creation of a civic-cultural project as a means of transforming society through the promotion of education and culture. The government positions he held during the Second Republic and responsibilities on the board of Esquerra Republicana de Catalunya helped to consolidate him as one of the leading figures of Catalanist Republicanism before the Spanish Civil War.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Prémonville, de Maisonthou Antoine-Louis de. "Chronopathie. La crise mémorielle et ses lois dans l'Espagne contemporaine de 1931 à nos jours." Thesis, Lyon 3, 2012. http://www.theses.fr/2012LYO30032.

Full text

Abstract:

Depuis plus d’une dizaine d’année, l’on assiste à une résurgence de la mémoire historique en Espagne. Qu’il s’agisse des contemporains ou de leurs héritiers, la mémoire des vaincus de la Guerre Civile, autrefois passée sous silence, est devenue incontournable aussi bien sur le plan historiographique que culturel et même politique (loi dite de « mémoire historique »). Les nombreux succès éditoriaux et cinématographiques relatifs à cette période douloureuse ont contribué à la diffusion d’épisodes méconnus et à la réappropriation d’un passé qui n’avait pas toujours été transmis aux générations successives. Toutefois, l’activisme des uns ne fait pas l’unanimité. Entre ceux qui ne souhaitent pas rouvrir les blessures du passé au nom d’une concorde nationale difficilement obtenue, et ceux qui se sentent mis en accusation par un « triomphe des vaincus » qui tend à ne présenter le conflit civil que sous l’angle de la lutte des « bons » contre les « méchants », l’on a pu observer une crispation partisane des débats au détriment de la science historique. La question mémorielle a atteint de telles proportions que certains commentateurs se sont demandés si la Guerre Civile était ou non terminée. Quoique l’évolution de l’historiographie soit indéniable depuis 1931, elle ne saurait s’expliquer entièrement par la lutte partisane des héritiers des deux camps. En effet, il nous faut nous intéresser également à des causes plus profondes qui en sont à l’origine. Si le cas espagnol s’inscrit dans un contexte européen d’irruption de la mémoire dans l’histoire, il s’explique aussi par des raisons propres qui touchent bien d’autres domaines
Over the past decade, the question of Spanish historical memory has been debated a lot. Whereas the memory of the Spanish Civil War’s defeated had been kept silenced for years, nowadays, the story of direct witnesses – often told by themselves or their heirs – has become inevitable from a historical, cultural and political point of view (see the “historical memory” Act). Many best-selling books and box-office hit films dealing with this painful historical period have contributed to generalise some neglected events which had not always been properly transmitted to the younger generations. However, the memorial activism of various individuals is not unanimously accepted. Indeed, some people consider that such a revival of a painful past might pose a threat to a national harmony which was not easy to obtain. Others, belonging to the national fraction, feel directly accused by the late “triumph” of yesterday’s defeated. The frequent parallel drawn between the Civil War and a would-be fight of the “goods” against the “evils”, has fuelled a partisan debate at the expense of historical truth. The debate on historical memory has become so serious that some analysts do wonder if the Civil War is over or not. The evolution of historiography since 1931 is real, but it should not be explained exclusively by the biased opposition of the heirs of both camps. In fact, we have to take into account deeper reasons at the roots of the problem. The Spanish case cannot be dissociated from a European context, even if it has to be explained by its own particular reasons which affect many other knowledge domains

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Vargas, Puga Matias. "La Cnt a la Politica Catalana Durant la Guerra Civil (1936-1939). Els Del Vallès Occidental Ajuntaments." Diss., 2005. http://hdl.handle.net/10919/71506.

Full text

Abstract:

Escrita EN CATALÁN IDIOMA, Y OTRAS Cuestiones Relacionadas AMPLIA CON MI TESIS DOCTORAL REVISA DEL AÑO 2001 "ACTIVIDAD POLITICA DE LA IZQUIERDA ES DURANTE LA Libertaria COMARCA DEL LA GUERRA CIVIL OCCIDENTAL" (UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACION A DISTANCIA VALLÈS, FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA) (ESPAÑA) (REFERENCIAS A LA MISMA EN INTERNET: www.educacion.es/teseo/. Also available in: www.e-spacio.uned.es:8080. Also available in: www.cibernetia.com/tesis_es/HISTORIA/ HISTORIA_POR_EPOCAS / HISTORIA_CONTEMPORANEA / 4.Importancia RADICA EN QUE SE DE SU ESTUDIO MUY Trata de las Naciones,, PODER POLÍTICO DEL Unidas PORMENORIZADO, ECONOMICO, SOCIAL Y MILITAR DE LAS ORGANIZACIONES EN CONTEXTO Anarquistas de la ONU Y DE GUERRA ES UNA ZONA ECONOMICA DESARROLLADA, ASÍ COMO AL DE LA CON CONFRONTARSE Teórica PREVIA CIRCUNDANTE La Realidad, SE VEN OBLIGADOS A UNA EVOLUCIÓN TOTALMENTE A SU PENSAMIENTO POLÍTICO ANTERIOR Contraria.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

"Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil." Universitat Pompeu Fabra, 2005. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1227107-125336/.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

"Ajuda humanitària dels quàquers als infants de Catalunya durant la Guerra Civil." Universitat de Girona, 2007. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0715108-143957/.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Vargas, Puga Matias. "El Protagonismo Politico de la CNT en los Ayuntamientos Catalanes Durante la Guerra Civil." 2002. http://hdl.handle.net/10919/71504.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Fernandes, Joana Couto. "Movimentos europeus no século XVII:Nápoles, Inglaterra, Portugal e Catalunha." Master's thesis, 2019. http://hdl.handle.net/10362/92882.

Full text

Abstract:

Nesta reflexão propomos, usando a sociologia histórica, entrar numa área de estudo, no mínimo, controversa ou problemática – o estudo das revoluções. Esta temática, assustadora devido à sua densidade, espelha as sociedades passada, presente e futura. Através de diretrizes simples e adequadas, centramos esta dissertação em quatro casos revolucionários aparentemente independentes entre si: Portugal, Espanha, Reino de Nápoles e Inglaterra. As reivindicações e alterações pós-revolucionárias destas rebeliões contextualizarão o assunto abordado, enquanto a duração dos efeitos – se são medidas a curto ou longo prazo – ajudarão a definir a sua eficácia. Nos quatro casos verificaremos que diversos fatores se alinham e repetem: as revoltas dos grupos inferiores; a ineficácia dos aparelhos definidos pelos governos vigentes; a tentativa de rutura do Estado por líderes reacionários. Iremos, também, refletir sobre toda a trajetória revolucionária, destacando diversas dimensões causais - democracia, guerra, centralidade política, posição popular, entre outras - e, através delas, ponderar a relação de concorrência entre os Estados e a tomada de medidas, por parte do governo, que afetarão todos os envolventes. Propomos, então, uma observação capaz de englobar a sociologia histórica, em todas as suas variantes, e de expandir a análise causal estrutural e não-estrutural, apontando a relevância do agente social, das mentalidades, da cultura, da religião, dos simbolismos.
In this reflection we propose, using historical sociology, to enter a field of study that is, at least, controversial or problematic - the study of revolutions. This theme, frightening because of its density, mirrors past, present and future societies. Through simple and proper guidelines, we focus this dissertation on four revolutionary cases apparently independent of each other: Portugal, Spain, Kingdom of Naples and England. The post-revolutionary alterations and claims will provide the context for the object in study, while the duration of its effects – whether short-term or long-term measures – will help define its effectiveness. In these four cases we will find that several different factors align and repeat themselves: the revolts of the lower groups; the ineffectiveness of the apparatus defined by the existing governments; the attempt to break the state by reactionary leaders. We will also reflect on the whole revolutionary trajectory, highlighting various causal dimensions - democracy, war, political centrality, popular position, among others - and through them to ponder the relationship of competition between states and action by government, which will affect all involved. We propose, therefore, an observation capable of encompassing historical sociology, in all its variants, and of expanding structural and nonstructural causal analysis, pointing out the relevance of the social agent, mentalities, culture, religion, and symbolism.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Desrosiers, Judy-Ann. "Mémoire de la Guerre civile espagnole : l'engagement politique de Roberto Gerhard dans ses ballets Don Quixote et Pandora." Thèse, 2017. http://hdl.handle.net/1866/20804.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic 'Guerra Civil Catalana'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles