To see the other types of publications on this topic, follow the link: Guerra civil española, 1936-1939.

Dissertations / Theses on the topic 'Guerra civil española, 1936-1939'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Guerra civil española, 1936-1939.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Soler, Parício Pere. "Irlanda y la guerra civil española. Nuevas perspectivas de estudio." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/113554.

Full text
Abstract:
Enmarcada en el estudio de la reacción internacional y la participación extranjera en la guerra civil española, esta Tesis analiza la respuesta al conflicto que se dio en Irlanda. Tal y como ocurrió en el resto de países democráticos, el contencioso español captó la atención de los habitantes de la isla de un modo significativo. El público se formuló su propia opinión al respecto, abriéndose un debate que se instaló en los principales resortes de la sociedad civil. Las formaciones políticas tomaron partido a favor de uno u otro bando y animaron a sus seguidores a secundar su postura. El Gobierno en funciones hubo de lidiar con una serie de imperativos que la conflagración impuso en su agenda, y los grupos de poder que ostentaban un peso relevante manifestaron su visión sin tapujos. Esto se advino en un momento en que la coyuntura interna de la isla atravesaba por un periodo delicado, puesto que el Free State pugnaba por consolidar el estatus que el Tratado de 1921 le había conferido, mientras que las élites dirigentes se disputaban el control del nuevo Estado. El carácter católico de la nación irlandesa jugó un papel crucial en la reacción que la guerra de España despertó entre sus ciudadanos. Pensemos que la defensa de este credo alimentaba una sangrienta disputa sectaria en el Norte, al tiempo que servía de factor diferencial para aislar la identidad gaélico-celta del resto de las Islas Británicas, de mayoría anglosajona y protestante. El tratamiento de las noticias sobre la Península que implementaron los rotativos del Sur, la postura adoptada por la Iglesia católica y la campaña a favor de los insurgentes que impulsó el conservadurismo irlandés, contribuyeron a decantar en un primer momento la opinión pública del lado rebelde. El conflicto fue interpretado como una pugna religiosa, condición que eclipsó otro tipo de lecturas posibles. La intensidad del clivaje vino acompañada, cuando no motivada, por una manipulación interesada de la información que se daba a la población. Las clases dominantes de la isla habían hecho un esfuerzo en los años precedentes por alejar a los sectores populares de las propuestas emancipadoras más radicales, alimentando para ello un temor rojo que terminó cuajando en el ánimo mayoritario. La corporación eclesiástica venía mostrando su cara más reaccionaria, enfrentándose sin complejos a cualquier atisbo de modernidad que pudiera cuestionar su poder. De hecho, muchos de sus adalides recibieron con gusto las formulaciones ideológicas que abogaban por reconquistar su preeminencia en todas las áreas de la vida comunitaria, es decir el corporativismo católico o, en su defecto, el vocacionalismo de Estado. La ultraderecha irlandesa adoptó una postura beligerante, volcando todas sus energías en la defensa de los facciosos. Los factores que motivaron esta actitud son complejos y variados, aunque en líneas generales respondieron a intereses propios, internos, antes que a una verdadera afección desinteresada. Por su parte, la izquierda radical no dudó en ofrecer toda su solidaridad a los republicanos españoles. Respuesta que le valió el acoso de muchos sectores sociales, políticos y religiosos. La insistencia de la contra-propaganda obrerista y la progresiva falta de legitimidad en la que cayó el discurso pro-franquista, terminaron por bascular el apoyo popular a la causa insurgente hacia una postura más templada. De este modo, las opiniones divergentes pudieron expresarse con un cierto margen de libertad. Aún así, la defensa de la causa lealista continuó chocando con la firme condena de la Iglesia y la oposición frontal de los estratos más acomodados. De Valera subscribió el plan de No-Intervención desde fechas tempranas, decisión que le valió la crítica de los contrincantes parlamentarios y de sus enemigos políticos. Dublín se esforzó en marcar un perfil de actuación diferenciado respecto a la Gran Bretaña, aunque no llegó a permitir que la cuestión española abriera ninguna brecha de disentimiento profundo entre ambos países. Salamanca encontró un aliado potencial en algunos grupos de presión irlandeses como el Irish Christian Front, la jerarquía católica y ciertos grupúsculos filo-fascistas como los blueshirts o el NCP. De hecho, a punto se estuvo de organizar una cruzada moderna en defensa de la cristiandad, que hubiera traído hasta España a millares de voluntarios dispuestos a combatir. Diversos intereses truncaron esta iniciativa y, finalmente, la propuesta se tradujo en una pírrica participación en la guerra de una pequeña compañía expedicionaria que no tardó en ser devuelta a su hogar. Por su parte, las formaciones que asumieron en la isla la salvaguarda del Gobierno de Madrid se vieron obligadas a aunar fuerzas y conglomerarse en un Frente Unido, a imagen y semejanza del Frente Popular español, para resistir el embate de la reacción. Contra viento y marea, esta plataforma convocó diversos actos de solidaridad en defensa de la legitimidad republicana, organizó comités de apoyo al pueblo español y trató de advertir a los trabajadores irlandeses del verdadero significado del conflicto. Aún más, algunos de sus mejores activos no dudaron en alistarse a las filas de las Brigadas Internacionales, haciéndose un lugar en la historia por su ardor en el combate y su sacrificio heroico. El objetivo de esta Tesis consiste, por un lado, en evocar el avance del estado de la cuestión que se ha alcanzado en Irlanda durante los últimos años, y por el otro, en aportar aquella información que las investigaciones que nos anteceden habían eludido. La justificación de todo ello, guarda relación con la escasa atención que la historiografía española ha prestado a esta temática hasta el momento, circunstancia que contrasta con la cantidad de trabajos que se han dedicado a analizar la respuesta que se dio en lugares como la Gran Bretaña, Francia, Italia o Alemania. Dicha carencia se presenta como un motivo de peso para tratar de llenar el vacío que existe en este campo. Para ello, hemos tratado de comprender los paradigmas que la historiografía irlandesa había establecido en torno al objeto de estudio, revisando las principales fuentes que habían consultado sus representantes y, en segundo lugar, hemos intentado descubrir y analizar otras fuentes novedosas que no habían sido trabajadas hasta la fecha. Los antecedentes de nuestra disertación se asientan en el trabajo desarrollado unas décadas atrás por algunos académicos irlandeses. Michael O’Riordan fue la primera persona que estudió con una cierta solidez la vivencia de los reclutas isleños en las Brigadas Internacionales. Su obra Connolly Column, se insería en la vertiente de publicaciones que analizaban el papel jugado por los distintos contingentes de voluntarios extranjeros que lucharon a favor del Gobierno de Madrid. Diletante antes que historiador de formación, su libro fue superado un tiempo después por la labor de los profesores Robert Stradling y Fearghal McGarry, quienes a finales de los años noventa editaron, respectivamente, el resultado de sus investigaciones centradas en la reacción irlandesa ante la guerra civil. Estos fueron los trabajos que nos pusieron en la pista del fenómeno que ocupa nuestra atención. La estructura de los temas abordados responde a un doble condicionante. Por un lado, resultaba complicado esquivar la división del contenido de sus obras que habían usado McGarry y Stradling. Por el otro, las propias fuentes que hemos consultado han impuesto, a tenor de las deducciones obtenidas, una determinada distribución de los resultados. El primero de estos imperativos guarda relación con el deseo de implementar una exposición holística del fenómeno. En este sentido, era menester acotar el marco histórico, construir una narración general de los hechos, y, profundizar en el relato de la experiencia vivida por los voluntarios que se trasladaron hasta la Península para combatir. Estas secciones de nuestro trabajo ocupan las Partes primera, segunda y tercera del mismo, y la estructura de sus capítulos guarda un parecido con los trabajos de McGarry y Stradling. La redacción de los apartados que los integran ha contado, aún así, con el auxilio de ciertas fuentes que estos autores no habían usado en su momento. Esto se hace patente en lo que concierne a la primera Parte. La segunda y tercera Parte incorporan algunos datos novedosos que derivan del análisis de periódicos y artículos que los susodichos investigadores pasaron por alto. El segundo condicionante al que nos habíamos referido guarda relación con la cuarta y quinta Parte de esta Tesis, donde se presenta la mayor dosis de originalidad que encierra nuestro ensayo. Son fruto de un estudio documental intensivo, que nos ha permitido recoger el testimonio aportado por una cantidad nada deleznable de material de archivo prácticamente inédito. La extensión de estos descubrimientos ha exigido ordenar los resultados de manera diferenciada según su contenido o procedencia. Así, la cuarta Parte aloja toda la información derivada de las cajas y legajos albergados por el National Archive of Ireland, vinculada eminentemente con la reacción de las autoridades irlandesas ante la guerra. Por el contrario, la quinta Parte expone los hallazgos encontrados en diversos archivos que se ubican en el Estado español, los más destacados de los cuales son el Archivo General Militar de Ávila y el Centro Documental de la Memoria Histórica. La elección de las fuentes ha respondido a un criterio abierto, inclusivo, en cuyo origen subyacía el deseo de cotejar la mayor cantidad posible de inputs de información. Este trabajo se sitúa en el campo de la historia política, a lo que se suman algunas consideraciones de otra índole. A efectos de contenido temático, los centros a los que debíamos acceder en Irlanda eran, sin lugar a dudas, la National Library y el National Archive. La faena de biblioteca, en lo que a bibliografía y sección de hemeroteca se refiere, quedó satisfecha en el University College Cork, donde pude permanecer como investigador visitante. Por otro lado, la sanción de una aportación novedosa al estado de la cuestión debía resolverse a base de indagar con detenimiento en los archivos españoles. Era éste un campo de trabajo relativamente virgen en relación con los estudios que se habían impulsado en la isla, hecho que lo convertía por sí mismo en uno de los motivos que justificaban la elaboración de esta Tesis. Stradling y McGarry, tal y como habían hecho hasta entonces algunos especialistas extranjeros en materia de guerra civil, habían visitado, sin obtener grandes rendimientos, los centros de Ávila y Salamanca. En este sentido, mi primer cometido consistía en superar el alcance de la exploración que ambos habían llevado a cabo en estos archivos. La disponibilidad de tiempo, un mejor dominio del castellano y la voluntad de perseverar, permitían atisbar algunas expectativas de éxito en torno a este objetivo. Mi proyecto de investigación preveía extender las pesquisas a otros centros del Estado, meta que me condujo hasta las salas del Archivo General Militar de Segovia y el Archivo General Militar de Guadalajara. Anhelaba encontrar aquí más datos acerca de los voluntarios irlandeses que lucharon en la guerra y, aunque en poca cantidad, di con algo interesante. Las visitas al Arxiu Nacional de Catalunya, al Centro de Patrimonio Documental de Euskadi y al Archivo del Nacionalismo Vasco, tenían por objetivo la detección de relaciones y concomitancias entre el nacionalismo de estos lugares e Irlanda. De nuevo, estas diligencias concluyeron con un resultado favorable. Finalmente, requerí consultar los fondos de algunos equipamientos como la Biblioteca Foral de la Diputación de Bizkaia o los depósitos documentales y bibliográficos del Pavelló de la República (Universitat de Barcelona), para trabajar con algunas ediciones de prensa que podían enriquecer el trabajo. Las revistas y publicaciones periódicas que han sido citadas en esta Tesis fueron localizadas, de forma mayoritaria, en el archivo Special Collections y en la biblioteca de la universidad de Cork. Los fondos inter-universitarios a los que se puede acceder hoy en día a través de la Red, hicieron el resto. La prensa escrita que consulté en Irlanda ha representado un elemento de primer orden a la hora de obtener datos suculentos e información precisa con la que operar. Pude ocuparme de algunos portavoces radicales como el United Ireland o The Irish Democrat gracias a los microfilms que se guardan en la universidad de Cork. El análisis de otros periódicos de ámbito más general como el Irish Press o el Irish Independent, me vino facilitado por los servicios on-line de la Boole Library que ofrece la UCC, a los que logré tener acceso gracias a la condición de ‘visiting researcher’ con la que decidieron congraciarme. La inspección de rotativos como La Vanguardia y el ABC pudo solventarse sin problemas en España. Por el contrario, la depuración de algunos noticiarios como el Our Fight o el Volunteer for Liberty exigió pasar algunas jornadas de trabajo en archivos especializados como el Centre d’Estudis Històrics Internacional. La mayor parte de la bibliografía utilizada en esta Tesis es de manufactura anglosajona, predominantemente irlandesa. La estancia de investigación que realicé en Irlanda me facilitó, en gran medida, su consulta. Años atrás, en motivo de mi primera visita a la isla, logré adquirir aquellos títulos más esenciales que habrían de sentar las bases de este ensayo. Desde Granada, mientras cursaba los estudios del DEA, continué alimentando esta actividad compilatoria. Posteriormente, cuando ya trabajaba en la Tesis, el CDMH y el CEHI me sirvieron para localizar algunas obras que podían ser de utilidad. A grandes rasgos, puede señalarse que nos hemos servido tanto de obras contemporáneas del estilo de The Book of the VX International Brigade o las memorias de O’Duffy, como de obras actuales redactadas por historiadores de nuestro tiempo. Lógicamente cada capítulo y apartado ha requerido una contextualización bibliográfica en particular. Algunos libros guardaban una utilidad transversal, por lo que han servido como herramientas generales. Otros fueron requeridos para atajar simples cuestiones puntuales, de modo que han ocupado una categoría secundaria. Finalmente, hemos usado algunas publicaciones a modo de instrumentos auxiliares. Eso sí, la mayor parte de los textos de los que nos hemos servido, ya fuesen recuerdos de veteranos, manuales escritos por historiadores, crónicas periodísticas de la guerra, artículos de prensa o revistas de corte académico, entre otros, estaban escritos en lengua inglesa.
This project of investigation surveys Irish responses to the Spanish Civil War, recounting the participation of Irishmen on both sides of that conflict. Specially, it analyses the motives behind their involvement in Spain, their experiences there, and it attempts to place both in the context of comparative international responses to the war. It's correct to say that the Spanish Civil War aroused strong passions in Ireland, so this research examines various interest groups on the Irish front: supporters of the Spanish Republic, the pro-Franco Irish Christian Front, the Catholic Church, etc. It also considers the formation of diplomatic policy, and the party political responses. However, all those reactions help to illustrate the impact on Ireland of the rise of radical ideologies in 1930s Europe. So, this P.H.D. describes the political culture of interwar Ireland. The central part of this research studies the corps of 700 Irish volunteers, formed by Eoin O'Duffy (politician who had previously organised the banned quasi-fascist Bueshirts in Ireland), that fought on the Nationalist side of Franco. And by the other hand, explains the history about the group of IRA members and Irish Socialists who fought in support the cause of the Second Republic (around 250-300 men), organized by the Republican Congress and the Irish Communist Party with Frank Ryan as their leader; sometimes referred to as the "Connolly Column". Moreover, this work turns around different axes of research related with the connections between Ireland and Spain during the interwar period. This is, the foreign affairs among both countries, their diplomatic relations, the reception of Irish news and events in the Spanish medias of that time, etc. Specially, trying to put forward the Catalan and Basque particular ties with Ireland. By doing so, it analyzes several bonds that were established between various political parties, institutions, organizations and other bodies from those lands.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Cerdá, Bañón Francisco Joaquín. "Historia del cine en Alicante durante la Guerra Civil Española (1936-1939)." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2016. http://hdl.handle.net/10803/370104.

Full text
Abstract:
El gran objetivo de esta Tesis Doctoral ha consistido en el estudio y el análisis del cine producido, distribuido y exhibido en Alicante durante la Guerra Civil española. La metodología empleada en su elaboración ha dividido el proceso de investigación en tres partes diferenciadas: 1. Recopilación y análisis bibliográfico y fílmico: a. Estado de la Cuestión. b. Análisis de la bibliografía y la filmografía propuesta por los directores. 2. Trabajo de campo, articulación: a. Análisis de Archivos. Esta fase nos permitió conocer las actividades de los gestores de la industria cinematográfica alicantina referente a la política de gestión de las salas, vías de financiación, modos de exhibición y distribución de los films. b. Análisis hemerográfico. Eje central de esta investigación y de donde extrajimos toda la información referente a la dinámica de exhibición cinematográfica, así como la importancia y dimensión de la función propagandística y social del cine, crítica, polémicas al respecto entre cabeceras y conocer y analizar los dramáticos acontecimientos vividos en la ciudad. 3. Conclusiones. Extraídas mediante la aplicación cruzada de los datos obtenidos en cada una de las partes en las que se divide esta investigación, esto es, los datos extraídos de la fase documental (1.) con los datos obtenidos mediante el trabajo de campo (2.). En consecuencia con lo anteriormente expuesto, estos son los objetivos propuestos para nuestra Tesis Doctoral: 1. Estudiar y analizar cómo se desarrolló el proceso de incautaciones y el modelo de gestión de la industria cinematográfica en la ciudad de Alicante por parte de sindicatos y partidos políticos durante la Guerra Civil, lo que nos ha permitido, principalmente, conocer cuáles fueron sus particularidades frente a los procesos de otras ciudades como Madrid, Barcelona y Valencia. 2. Establecer la dinámica de exhibición en Alicante durante el periodo de estudio, lo que nos ha permitido principalmente: a) saber cuál fue la proporción de cine de temática propagandística programado frente al cine de entretenimiento; b) analizar qué géneros de películas se vieron más en guerra; c) conocer la nacionalidad de las películas que vieron los alicantinos durante la contienda y en qué proporción; d) saber si estuvieron bien surtidos los cines de películas y el número de estrenos; e) establecer la conformación de los públicos alicantinos bajo las especiales circunstancias bélicas. 3. Conocer los cambios introducidos por el nuevo régimen franquista. En sus conclusiones, esta investigación ha distinguido tres fases específicas en el proceso alicantino de incautaciones: a) Incautación parcial y presión político-sindical sobre la titularidad privada: de julio de 1936 a mayo de 1937; b) Incautación general: mayo de 1937; c) Intervención del Estado: enero de 1938. Pese a la gestión político-sindical de la exhibición durante casi toda la contienda, los alicantinos consumieron durante la guerra un 89% de cine comercial frente a un 11% de cine de propaganda. El 72% de ese cine comercial proyectado en Alicante fue de producciones norteamericanas. El dato es avasallador frente al 15% de proyecciones de producciones españolas, la segunda nacionalidad en número de producciones proyectadas en guerra. Pero si cotejamos el dato de que ese 72% correspondió a la exhibición de mil cincuenta y siete films (75%) frente a las setenta y una películas de nacionalidad española (5%), la relación entre el número de películas o cuota de pantalla y el tiempo que se mantuvieron en cartelera por número de proyecciones da un resultado muy favorable y muy esclarecedor sobre las preferencias del público por el cine español republicano durante la guerra por lo que podemos concluir que en Alicante, el gran triunfador, en términos cinematográficos porcentuales, fue el cine producido en España durante la II República.
The main objective of this thesis was to study and analyse the films produced, distributed and exhibited in Alicante during the Spanish Civil War. The methodology used in this work divided the research process into three different parts: 1. Review and analysis of bibliography and films: a. State of the Art. b. Analysis of bibliography and films proposed by the directors of the thesis. 2. Fieldwork, planning: a. Analysis of archives. This stage led us to know the activities of the film industry managers in Alicante regarding the management of cinemas, funding sources, exhibition ways and film distribution. b. Newspapers and periodical library analysis. We focused our research on this analysis and from it we inferred all the information regarding the dynamics of film exhibition as well as the importance and the dimension of the propaganda and the social function of cinema, review, and controversy among newspapers; we also understood and analysed the dramatic events occurred in the city. 3. Conclusions. They were drawn by matching data obtained from each of the parts in which this research is divided, i.e., data obtained during the documentary research (1.) and data obtained during the fieldwork (2.). Consequently with all said before, these are the objectives proposed for our thesis: 1. To study and analyse the process of confiscation and the model of film industry management developed by political parties and unions in the city of Alicante during the Spanish Civil War. This led us to know the distinctive features in this city compared to other cities like Madrid, Barcelona and Valencia. 2. To define the dynamics of film exhibition in Alicante during the reference period. This allowed us mainly to: a) draw the stake between the propaganda films and the entertainment films exhibited; b) analyse what genres were the most watched during the war; c) figure out the nationality and the proportion of films watched by people from Alicante; d) know whether the cinemas were well-stocked with films and the amount of premieres; e) set how was the public from Alicante in the cinemas under the special circumstances of war. 3. To know what changes were carried out by the new Franco regime. In the conclusions, this research has identified three specific stages in the Alicante process of confiscation: a) Partial confiscation and political and union pressure on private ownership: July 1936 - May 1937. b) General confiscation: May 1937. c) State intervention: January 1938. Despite the political and union management of the film exhibition during almost all the war, people from Alicante watched 89% of commercial films in front of 11% of propaganda films. 72% of commercial films exhibited in Alicante were films made in the U.S.A. This is an astonishing amount compared to the figure of 15% of the Spanish-made films exhibited, the second nationality in number of films exhibited during the war. The mentioned 72% represented one thousand and fifty seven films (75%) in front of seventy one Spanish films (5%), and this means that the comparison between the number of films or the screen share and the time that these films were shown per number of screenings, gives us a very advantageous and clarifying result about the public preferences for the Spanish and Republican films during the war. So we can end up by saying that in Alicante, the winner, in term of percentages, were the films made in Spain during the II Republic.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Ruiz-Núñez, Juan-Boris. "Los bombardeos aéreos republicanos en territorio sublevado durante la guerra civil española (1936-1939)." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2019. http://hdl.handle.net/10045/117822.

Full text
Abstract:
Esta tesis ha analizado los bombardeos aéreos republicanos realizados en territorio sublevado para observar para qué se realizaron, cómo se desarrollaron y qué consecuencias tuvieron. Para incluir todas las circunstancias que implican un ataque de estas características, la tesis se ha estructurado en seis capítulos que se inician con un recorrido por las dinámicas de bombardeo llevadas a cabo por la Aviación leal. Para ello se ha confrontado documentación republicana y rebelde, además de la británica y soviética. Por otro lado, se ha dedicado un apartado al fenómeno de las represalias, desde que se iniciara en el discurso hasta que se incluyera en los planes aéreos, que ejercieron republicanos y sublevados a lo largo de la guerra. El segundo capítulo se centra en los aviadores. Al inicio de este se ha establecido la cadena de decisiones que permitían desarrollar una acción aérea, para dejar claro que los aeronautas no eran los únicos responsables en un bombardeo. Tras ello, se ha profundizado en aquellos aspectos que, en un contexto bélico, influyeron en los tripulantes de bombarderos leales. A continuación, se ha dispuesto el capítulo de los efectos de los raids sobre la población no combatiente. El objetivo es comprender cómo se vieron afectadas aquellas personas que estaban bajo las bombas en un entorno urbano y sin estar dentro de una organización militar o militarizada. También se ofrecen las reacciones de las autoridades y las consecuencias económicas y militares de los raids. Para observar el nivel de influencia que tuvieron los soviéticos en la realización o no de ataques aéreos, se ha dispuesto el cuarto capítulo. En primer lugar, se ha llevado a cabo una comparación entre ambas doctrinas aéreas para ver en qué ámbitos pudo realizarse. Seguidamente, se ha analizado la capacidad que tuvieron los soviéticos de desencadenar operaciones aéreas y de implantar una determinada organización en la Aviación republicana. Para ello se han utilizado tanto fuentes españolas como soviéticas. Los sublevados dispusieron de una red de estructuras, trasladaron recursos y crearon disposiciones para proteger a la población de los bombardeos enemigos. A este ámbito se ha dedicado el quinto capítulo, observando la eficiencia de la defensa antiaeronáutica rebelde y su evolución durante el conflicto bélico. Por último, se ha realizado un capítulo para confrontar las acciones aéreas llevadas a cabo por los sublevados y por los republicanos. El objetivo es aclarar diferentes factores que se pueden observar mejor a través del método comparativo.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Alonso, Ibarra Miguel. "El ejército sublevado en la Guerra Civil Española. Experiencia bélica, fascistización y violencia (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667946.

Full text
Abstract:
Esta investigación busca abordar el proceso constructivo del ejército rebelde durante la Guerra Civil Española (1936-1939), la experiencia bélica de los combatientes alistados en este contingente, y el papel jugado por el ejército en la definición y construcción del régimen franquista. Analizaré estos tres elementos a través de las tres partes en las que se divide la tesis. La primera conectará el fracaso del golpe de estado del 17-18 de julio de 1936 con el modo en que se construyó el ejército rebelde. Al mismo tiempo, abordará el proceso de convergencia hacia la guerra moderna que tuvieron que afrontar las tácticas, procedimientos y, en definitiva, el modo de hacer la guerra de los insurgentes. Como se verá en esta primera parte, esto tuvo un papel importante en la conformación de una traumática experiencia de guerra para los combatientes. En la segunda parte, atenderé al proceso de socialización ideológica y adoctrinamiento que el ejército puso en marcha de cara a atraer a los combatientes hacia el proyecto de los rebeldes. Este proceso se vehiculó a través de diversas vías, como la creación de nuevos marcos de referencia que dotaban de significado a la lucha de los soldados, de acuerdo con la ideología fascista que definía a la coalición rebelde; el aprovechamiento de los mecanismos de supervivencia creados por los combatientes en el frente, como la camaradería; o el ofrecimiento de contrapartidas y recompensas tangibles a estos soldados, de cara a compensar su sacrificio en el frente, pero fundamental su apoyo al franquismo. Finalmente, en la última parte abordaré la violencia desplegada por el ejército, pero también por los combatientes. Analizaré aquí los mecanismos de control y coerción implementados por el ejército de cara a llevar a cabo su tarea de limpieza de los disidentes y la anti-España, pero también de atracción de sectores sociales a las “filas” de la insurrección. Aquí, abordaré las contradicciones inherentes a estos objetivos paralelos, fundamentalmente mediante el análisis de las variaciones y modificaciones que sufrieron las políticas de violencia y ocupación desplegadas por el ejército rebelde. En definitiva, lo que esta investigación busca aportar son nuevas perspectivas sobre la experiencia bélica de los españoles durante la Guerra Civil y cómo se puede conectar esto con la construcción de la dictadura franquista.
This research aims to understand the building process of the Rebel army during the Spanish Civil War (1936-1939), the war experience of the soldiers enlisted in this contingent, and the role played by the army in the definition and construction of the Francoist regime. I will analyse these elements through the three different parts in which the dissertation is divided. The first one will connect the failure of the coup in July, 17th-18th 1936 with the way in which the Rebel army was built. Also, it will tackle the process of convergence into a modern war that the tactics, proceeding and, at the end, warfare of the Rebel army faced. As shown in this first part, this played an important role in shaping a significantly harsh war experience for combatants. In the second part, I will address the process of ideological socialization and political indoctrination the army put in motion in order to attract soldiers to the Rebels’ project. This process was channelled through several ways. First of all, by the creation of new frames of reference which gave significance to the war and soldier’s fight, according to the fascist ideology the Rebel coalition had. Secondly, by taking advantage of the survival mechanisms soldiers had created at the front, such as comradeship. And, finally, by offering the soldiers tangible compensations and rewards in order to compensate for their sacrifice at the front, but mainly for their support to Francoism. Finally, the last part will address the violence displayed by the army, but also by combatants. I will analyse here the mechanisms of control and coercion the army implemented in order to fulfil its task of cleanse the dissidents and the anti-Spain, but also to attract several people to the “ranks” of the rebellion. Here, I will shed light on the inherent contradictions of this parallel goals, mainly through an analysis of the variation and modification of violence and occupation policies implemented by the Rebel army. At the end, what this research aims to provide are new perspectives on the war experience of Spanish during the Civil War and how can we connect this with the construction of the Francoist dictatorship.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Clavijo, Ledesma Julio. "La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/7835.

Full text
Abstract:
El desplaçament forçós de les persones no combatents ha estat un tret intrínsec al llarg dels conflictes que han sacsejat la història de la humanitat. La forma més comuna en què s'ha manifestat ha estat la de les deportacions i la de les evacuacions de les zones de guerra.Les primeres ja les podem constatar en nombrosos episodis bíblics o durant la construcció del vell imperi romà. Tanmateix, ha estat a la nostra època quan les deportacions han tingut un abast més dissortat. D'una banda l'anomenada "neteja ètnica" ha implicat, com a primer pas abans de l'extermini d'una comunitat, el seu trasllat a guetos i el posterior desplaçament als camps de concentració. Tals foren els casos de les minories jueva i gitana sota el terror nazi. D'altra banda, hem pogut veure la deportació de col·lectius socials com a càstig per mantenir una determinada actitud davant el poder; el paradigma més tràgic ha estat la dels kulaks de l'antiga Unió Soviètica durant la dictadura estalinista. Finalment, en aquests moments, estem assistint als Balcans a l'enquistament d'un conflicte una de les causes del qual fou la pretensió de crear espais ètnics "purs", per a la qual cosa s'ha obligat la comunitat minoritària a fugir a un altre territori amb la pressió de les armes.La guerra civil de 1936-1939 és el primer conflicte europeu en què apareix la necessitat de traslladar un gran nombre de persones davant del perill que representen els combats. El fet de produir-se en una guerra civil en ple segle XX li dóna una dimensió pròpia, i també que els governs hagin de dissenyar i aplicar unes polítiques d'assistència, de les quals, tal com ja s'ha dit, no existien precedents.
The spanish civil war (1936-1939) was the first european war where a great number people were moved from their homes.We must distinguish between refugees and evacuated people. While the refugees people didn't have wealth, some evacuated people (public officials, Madrid people) who were trasnferred to Valencia, Barcelona, did.The number of refugees caugh up with 1.800.000, and the evacuated 1.200.000. Two organisations paid attention to the refugees and evacuated: the "Comité Nacional de Refugiados", and the "Comitè Central d'Ajut als refugiats", but, both organisations delegated soon to the town Councils their responsability.The town Councils gave food, accommodations in the refugee and evacuated people, during the war.Many building were used to accommodate the refugees and evacuated: schools, chrches, hotels, cinemas, convents, monasteries, etc. Also, they werw accommodated in private homes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Clavijo, i. Ledesma Juli. "La política sobre la població refugiada durant la Guerra Civil 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/7835.

Full text
Abstract:
El desplaçament forçós de les persones no combatents ha estat un tret intrínsec al llarg dels conflictes que han sacsejat la història de la humanitat. La forma més comuna en què s'ha manifestat ha estat la de les deportacions i la de les evacuacions de les zones de guerra.
Les primeres ja les podem constatar en nombrosos episodis bíblics o durant la construcció del vell imperi romà. Tanmateix, ha estat a la nostra època quan les deportacions han tingut un abast més dissortat. D'una banda l'anomenada "neteja ètnica" ha implicat, com a primer pas abans de l'extermini d'una comunitat, el seu trasllat a guetos i el posterior desplaçament als camps de concentració. Tals foren els casos de les minories jueva i gitana sota el terror nazi. D'altra banda, hem pogut veure la deportació de col·lectius socials com a càstig per mantenir una determinada actitud davant el poder; el paradigma més tràgic ha estat la dels kulaks de l'antiga Unió Soviètica durant la dictadura estalinista. Finalment, en aquests moments, estem assistint als Balcans a l'enquistament d'un conflicte una de les causes del qual fou la pretensió de crear espais ètnics "purs", per a la qual cosa s'ha obligat la comunitat minoritària a fugir a un altre territori amb la pressió de les armes.
La guerra civil de 1936-1939 és el primer conflicte europeu en què apareix la necessitat de traslladar un gran nombre de persones davant del perill que representen els combats. El fet de produir-se en una guerra civil en ple segle XX li dóna una dimensió pròpia, i també que els governs hagin de dissenyar i aplicar unes polítiques d'assistència, de les quals, tal com ja s'ha dit, no existien precedents.
The spanish civil war (1936-1939) was the first european war where a great number people were moved from their homes.
We must distinguish between refugees and evacuated people. While the refugees people didn't have wealth, some evacuated people (public officials, Madrid people) who were trasnferred to Valencia, Barcelona, did.
The number of refugees caugh up with 1.800.000, and the evacuated 1.200.000. Two organisations paid attention to the refugees and evacuated: the "Comité Nacional de Refugiados", and the "Comitè Central d'Ajut als refugiats", but, both organisations delegated soon to the town Councils their responsability.
The town Councils gave food, accommodations in the refugee and evacuated people, during the war.
Many building were used to accommodate the refugees and evacuated: schools, chrches, hotels, cinemas, convents, monasteries, etc. Also, they werw accommodated in private homes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Pinzás, Ramos Fernando Mauricio. "La participación de combatientes peruanos en el bando republicano durante la Guerra Civil Española (1936 – 1939)." Master's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2017. http://tesis.pucp.edu.pe/repositorio/handle/123456789/9368.

Full text
Abstract:
En esta investigación, analizaremos el impacto causado por la Guerra Civil Española en la izquierda peruana, representada en el Partido Aprista y el Partido Comunista, movimientos perseguidos e ilegalizados por el gobierno autoritario de Óscar R. Benavides. Nos enfocaremos en la posición que asumieron ambos movimientos ante la República española, a través de escritos en diarios y otras comunicaciones oficiales y la fallida propuesta hecha por el comunismo peruano para formar un Frente Popular. Además, veremos los casos representativos de combatientes en el bando republicano como el del aprista Bernardo García Oquendo, el comunista Ernesto Rojas Zavala y el médico antifascista y liberal Jorge Jarufe. A partir de sus escritos y otros documentos encontrados, se busca reconstruir sus biografías, influidas por sus compromiso político y como este conflicto previo a la Segunda Guerra Mundial marcó sus devenires.
Tesis
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Moran, Gimeno Neus. "El CADCI. Guerra i memòria espoliada (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666878.

Full text
Abstract:
Aquesta recerca es centra en l’anàlisi del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria- Entitat Obrera, CADCI, durant la guerra civil. Des de la seua fundació el 1903, l’entitat expressava la via nacional de la vindicació laboral per als treballadors mercantils. La seua estratègia s’anà adaptant a les noves demandes dels dependents, cada cop més proletaritzats i conscients de formar part de la classe obrera. A partir dels anys trenta, la realització de mesures de força pioneres per al sector i l’augment del prestigi de l’entitat, situaran el CADCI al capdavant de les organitzacions mercantils catalanes. Aquesta activitat unida a la participació en la insurrecció del 6 d’Octubre, feu que el Centre tingués un paper rellevant dintre del moviment antifeixista i obrerista. L’anàlisi de l’esforç de guerra de l’entitat mercantil ens ajuda a constatar aquesta rellevància i estudiar acuradament l’evolució de la multiplicitat de funcions endegades per tal d’atendre als treballadors i treballadores del comerç, tan al front com a la rereguarda. Durant la guerra, l’entitat comptà amb milers d’afiliats, passant dels 23.000 afiliats de juliol de 1936 als més de 50.000 un any després. A finals del 1938, 11.000 associats, el 22% de la seua militància, estaven al front. D’altra banda, es plantejà la possibilitat de fer del CADCI la tercera central sindical catalana. L’opció s’esvairia en ratificar-se l’adhesió a la regional d’UGT el juliol de 1937. A partir d’aleshores i fins al final de la guerra, el Centre seguí funcionant amb independència de la Regional, situant en l’eix prioritari d’acció al seu Secretariat Militar i en especial al Comitè d’Ajut al Combatent dirigit per les treballadores mercantils. Aprofundir en la història del CADCI ens permet investigar per què patí la triple repressió franquista executada sobre l’entitat, els associats i el seu estatge social. L’apropiació militar de l’edifici ubicat al número 10 de la Rambla de Santa Mònica, s’efectuava el 26 de gener de 1939, només ser ocupada Barcelona. Poques setmanes després era escorcollat pel personal de l’Oficina de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, DERD. L’organisme s’encarregava de localitzar, requisar i controlar tota la documentació que aportés dades sobre els enemics amb l’objectiu d’identificar, amb la major celeritat possible, al màxim nombre de persones i entitats que hagueren participat o col·laborat amb la República per poder processar-les i depurar-les. La finalitat repressiva marcà la conservació del patrimoni documental requisat, doncs fou eliminat tot allò que es considerà inútil per a l’extracció d’informació sobre persones desafectes. Una part de la documentació sostreta és la que conforma el fons restituït al CADCI entre 2008 i 2014, en aplicació de la Llei 21/2005, procedent del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca. Les 1.213 unitats de catalogació, més de 105.000 documents foliats, són la base documental de la nostra investigació. L’estatge social no ha estat retornat. La seua història motiva i estructura bona part de la recerca. A través de les seues quatre clausures estudiem l’evolució del Centre, l’augment del suport popular i l’enfortiment de la xarxa vincular que fou clau per superar els períodes de clandestinitat. A la vegada, analitzem els precedents de l’accionar repressiu i el procés de resignificació de l’edifici que, durant la guerra, es consolidà com un lloc de commemoració i símbol de la resistència antifeixista. La recerca estudia les implicacions de recuperar-lo com a lloc de memòria i d’història. Amb aquesta finalitat es proposen una sèrie d’intervencions per a aquest espai que allotja la multiplicitat dels relats de la història del moviment obrer català.
The research focusses on the analysis of the CADCI, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria- Entitat Obrera (Autonomic Centre of Dependents of Commerce and Industry– Workers Organization), during the civil war. From its founding in 1903, the organization expressed the national route of labour vindication for mercantile workers. Its strategy evolved along with the demands of its dependants, increasingly proletarianized and aware of belonging to the working class. Beginning in the thirties, the carrying out of pioneering measures for the sector and the increase in prestige of the organization, put CADCI at the head of the Catalan mercantile organisations. This activity coupled with its participation in the insurrection of the 6th of October, led to the centre reinforcing its role within the anti-fascist workers movement. As a result, during the war, the organisation would have thousands of members and at one point it was considered it could become the third union federation. An analysis of its war effort allows us to confirm this relevance and study the multiplicity of functions carried out in order to attend to workers on the frontline as well as in the rear-guard. An in-depth study of the history of CADCI allows us to analyse the reasons for it suffering the triple Francoist repression carried out on the organisation, its associates and its headquarters. The military appropriation of the building, located at Rambla de Santa Mónica number 10, was carried out on the 26th of January 1939, immediately following the occupation of Barcelona. A few weeks later it was searched by the DERD (State Delegation for Document Recovery). Part of the documentation taken is what makes up the content restored to the organisation between 2008 and 2014, by application of the law 21/2005, from the CDMH (Historical Memory Documentary Centre) in Salamanca. These 1213 catalogued items are the documentary base of this investigation. The headquarters has not been returned. Its history motivates and structures a good part of the research. Through its four forced shutdown we study the evolution of the centre, its increase in popular support and the strengthening of its networks that were key to it surviving periods in the underground. At the same time, we analyse the precedents of the repressive action and the resignification process of the building that was consolidated as a place of commemoration and a symbol of the anti-fascist resistance during the war. The research looks at the implications of recovering it as a site of memory and history. For this purpose, a series of interventions are proposed for this space that houses the multiplicity of stories of the history of the Catalan labour movement.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Cárdaba, Carrascal Marciano 1954. "Colectividades agrarias en la región de Girona, 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/52980.

Full text
Abstract:
En el contexto de la revolución y la Guerra civil española se desarrolló en las comarcas de Girona un proceso colectivista agrario protagonizado principalmente por jornaleros, payeses sin tierra suficiente (en propiedad o arrendada) para vivir de ella y algunos pequeños y medianos propietarios o arrendatarios. La colectivización agraria en la región, cobijada bajo las siglas de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), afecto principalmente a las grandes fincas o mansos y, en función de factores locales, económicos, sociales y políticos, tuvo una tipología diferenciada y un desarrollo desigual. Los sucesos de mayo de 1937 marcaron el punto de inflexión de la acción colectivista y desencadenaron su progresiva decadencia. Claramente minoritaria frente al reparto de la tierra y la explotación familar de la misma, la opción colectivista, básicamente voluntaria, aunque fracasó como alternativa al modelo de producción y distribución capitalista, intentó establecer unas relaciones sociales basadas en la igualdad económica y en la libertad individual, y fue el referente claro del proceso revolucionario en el campo. FASES: -Julio-octubre 1936: incautación de los medios de producción agraria y constitución de las colectividades. -octubre 1936-abril 1937:participación gubernamental de la CNT, paulatina recomposición del estado y progresivo aislamiento de las colectividades. -Mayo 1937 en adelante fase de decadencia caracterIzada por el ataque legal y político contra las colectividades. -En las comarcas de L'Alt Emporda, el Baix Emporda, La Garrotxa, el Gironès y la Selva (región de Girona) no hubo ningún ataque armado explicito contra las colectividades agrarias.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Catalá, Carrasco Jorge L. "Vanguardia y humorismo gráfico en crisis : la Guerra Civil Española (1936-1939) y la Revolución Cubana (1958-1961)." Thesis, University of Nottingham, 2011. http://eprints.nottingham.ac.uk/14400/.

Full text
Abstract:
This thesis explores the relationship between the avant-garde and humour during two critical historical periods: the Spanish Civil War (1936-1939) and the early years of the Cuban Revolution (1959-1961). It focuses on those authors and magazines which persisted with the avant-garde approach despite the highly politicized climate. Some of them combined political compromise with the avant-garde. Others prioritised the avant-garde solely. The main object of study is comics oriented to an adult audience published in periodicals, clandestine magazines and, especially, the so called revista de trincheras during the Spanish Civil War. The medium, graphic narrative, helped to overcome literacy problems, while humour served as a communicative bridge to better spread the intended messages. In Cuba, the first two years of the Revolution were an ongoing process of defining a new political, cultural and social system. Graphic humour played a significant role in that task, further developing an already very rich national tradition. In that process of consolidation, the experimental humour magazine El Pitirre, very much under the umbrella of Lunes de Revolucion, approached humour as a liminal space, a space of conflict and instability with a universal drive, from existentialism to criticism of Imperialism, formally renovating graphic humour in Cuba by using a minimal but expressive line.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Cabezas, Sánchez Adrián. "La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/129446.

Full text
Abstract:
Durant la Guerra Civil Espanyola, la defensa de la costa catalana va jugar un paper destacat i pràcticament oblidat dins del desenvolupament del conflicte. Tot el litoral català acabaria artillant-se com si d'un altre front més es tractés a força de nius de metralladores i bateries de costa amb motiu dels atacs que aquest hauria de patir al llarg de tot el conflicte. Aquesta defensa de la costa s'iniciaria a partir de la desfeta de l'operació de conquesta que els republicans farien sobre Mallorca al setembre de 1936 i que tindria unes conseqüències nefastes per la costa catalana i per tot el Llevant Republicà al esdevenir l'illa de Mallorca una gran base aeronaval al servei dels sollevats; tot i que principalment la defensa del litoral català s'acceleraria a partir del bombardeig naval sobre Roses que realitzaria el creuer franquista Canarias el 30 d'octubre de 1936. I és que a partir d'aquest moment seria destinada a la defensa de la costa un gran nombre de recursos, com forces de defensa (destacant entre elles milicians i forces del cos de carrabiners en un primer moment), així com diferents peces d'artilleria, (tot i que moltes d'elles serien peces obsoletes), davant dels possibles atacs que podia patir la costa o davant d'alguna temptativa de desembarcament que podrien realitzar les tropes franquistes des de Mallorca. Per aquest mateix motiu es realitzarien al llarg de tot el conflicte més de 350 nius de metralladores, establerts a qualsevol lloc de la costa catalana que pogués ser perceptible a rebre un desembarcament, participant activament en alguns casos la pròpia població d'algunes d'aquestes poblacions litorals catalanes. Els franquistes per la seva banda estarien en tot moment informats de totes aquestes defenses que es realitzarien a la costa catalana gràcies al seu servei d'espionatge. Per altra banda, els bombardeigs navals contra la costa catalana protagonitzats pels vaixells i submarins sota el comandament del bàndol sollevat i els bombardeigs aeris que hauria de patir el tràfic marítim, així com els ports catalans, i les indústries, la xarxa ferroviària o els centres militars ubicats al litoral català provocaria la ràpida defensa d'aquest, encara que no seria organitzada de la manera més eficient a causa de la penúria d'armament que patiria el bàndol governamental. A aquesta defensa del litoral i davant de la poca actuació que tindria la Marina Republicana a les aigües catalanes se l'afegiria una petita flota de vaixells pesquers (alguns d'ells armats) que rebria el nom de Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya i que realitzaria una gran tasca en la vigilància i protecció del tràfic marítim, però insuficient davant del potencial de l'armament del bàndol sollevat, mentre que també seria creada una Esquadrilla de Defensa de Costes que protegiria els cels de la costa catalana tot i que sempre en inferioritat de condicions respecte al seu rival. Malgrat això, tots aquests elements de defensa de la costa complirien un més que digne paper en la seva tasca i tindrien l'objectiu comú d'evitar qualsevol agressió de la costa o un possible desembarcament de tropes a la costa catalana, una acció aquesta última que mai es duria a terme durant tot el conflicte armat tot i que l'amenaça sempre estaria present.
During the Spanish Civil War, the defense of the Catalan coast played a prominent role and virtually forgotten during the course of the conflict. All the Catalan coast was arming as if it was another front, with bunkers and coastal batteries because of the attacks that it would have to suffer throughout the conflict. The naval bombardments featuring ships and submarines under the command of the insurgent side, as well as aerial bombardments that would suffer the Catalan coast and maritime traffic, cause the rapid defense of it, but it not would be organized efficiently due to the shortage of armaments that the government side would suffer. At this litoral defense forces would add a small coastal defense fleet of fishing boats (some armed) that would be called "Flotilla de Vigilància i Defensa Antisubmarina de Catalunya" and would make a great work in the vigilance and protection of maritime traffic, but insufficient in front of the power armament from the insurgent side. Also, it was created for the coast defense, the "Esquadrilla de Defensa de Costes" with the mission to protect the skies of the Catalan coast, but at a disadvantage compared to his opponent. However, all these elements of coastal defense fulfilled a more than worthy role in the task and had the common target of preventing any attack from the coast or a possible landing of troops on the Catalan coast, however this latter action never take place throughout the armed conflict.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

López, Gómez Lidia. "La composición musical para el cine en la guerra civil española. Música, política y propaganda en cortometrajes y mediometrajes (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/314173.

Full text
Abstract:
A lo largo de los años en los que transcurrió la Guerra Civil española (1936-1939), las productoras cinematográficas, tanto de tendencia republicana como nacional, continuaron creando películas, noticiarios y documentales que a día de hoy suponen una de las más importantes fuentes para el estudio de este período. La producción cinematográfica de ambos bandos durante los años de la guerra se caracterizó por la predominancia de los intereses partidistas sobre los artísticos o culturales, por lo que el cine, y por ende, la música compuesta para éste, se situaron al servicio del conflicto bélico. Esta investigación analiza la música compuesta para los cortometrajes y mediometrajes producidos en España durante la Guerra Civil española estableciendo una nueva propuesta analítica que otorga una visión interdisciplinar sobre la música compuesta para la pantalla y las circunstancias políticas y propagandísticas que envolvían la creación audiovisual. La primera parte del trabajo consiste en un estudio contextualizado de las producciones audiovisuales, así como una visión sobre la situación cultural musical durante los años de la guerra. La segunda parte consiste en un análisis de los usos y funciones de la música en las distintas producciones audiovisuales documentadas y contextualizadas en el apartado anterior (películas y documentales), centrado en los usos propagandísticos y semióticos de la misma, estudiando la metodología, recursos y procedimientos mediante los que fue creada. Así, mediante este análisis se demuestra cómo la música otorga unidad a los filmes mientras que define y promociona una ideología política concreta mediante el uso de diferentes estructuras musicales, y la utilización himnos y canciones populares de tradición oral que refuerzan la construcción de una identidad sonora nacional.
During the Spanish Civil War (1936-1939), republican ant national film creators continued making films, news and documentaries, which today are one of the most important sources for the study of this period. Film production on both ideological sides during the war years was characterized by the predominance of political interests above artistic or cultural ones, so the films and the music composed for them were placed at the service of war. This research analyzes the music composed for the short and half-length films produced in Spain during the Spanish Civil War by establishing a new analytical proposal that provides an interdisciplinary overview of the music composed for the screen and the propaganda policies and circumstances that surrounded the audiovisual creation. The first part of the study consists of a contextualized investigation of audiovisual productions and the cultural situation of music during the war years. The second part is an analysis of the uses and functions of music in the different audiovisual productions documented and contextualized in the previous section (movies and documentaries), focused on the propaganda and semiotic uses, also studying the methodology, resources and procedures by which it was created. Thus, this analysis shows how are used different musical structures, or even hymns and traditional folk songs in order to reinforce the construction of a national identity sound, and how the music gives unity to the films while it defends and promotes a concrete ideology.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Quintana, Román Diego. ""¡No pasarán!": el rol del Partido Comunista de Chile en el Movimiento Antifascista de Solidaridad con la República Española (1936-1939)." Tesis, Universidad de Chile, 2018. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/168021.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Vilaseca, Llobet Josep Ma. "Aspectes sanitaris de l'Hospital de la Santa Creu de Vic durant la guerra civil espanyola : 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/405466.

Full text
Abstract:
La tesi consta de dos objectius principals d'investigació: 1- L'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'estructura i funcionament de I'Hospital de la Santa Creu de Vic (HSC). 2- L'anàlisi del registre de malalts ingressats des de l'1 de gener de 1936 fins el 31 de març de 1939. Els objectius secundaris són els següents: 1.1. Estudiar les conseqüèncles derivades de la constitució en hospital comarcal 1.2. Investigar si I'esclat de la guerra afecta I'HSC 1.3. Estudiar I'impacte de la guerra civil en I'edifici de I'HSC, el seu personal i la seva activitat assistencial i científica 1.4. Estudiar les peculiaritats de la situació de guerra en relació a I'HSC i les transformacions socio-sanitàries vigatanes 1.5. Estudiar la transformació sanitària i social esdevinguda amb el final de la guerra i les seves repercussions en relació a I'HSC 2.1. Estudiar els pacients ingressats a I'HSC principalment a través de les variables sexe, edat, professió, procedència, data d'ingrés, metge i diagnostic 2.2. Estudiar els diaqnóstics més rellevants Es podrien definir unes aportacions colaterals, però ja apareixen implícites en el text. La intenció de la tesi és obtenir una primera aproximació a I'estudi de I'impacte de la guerra civil en I'HSC i el seu entorn. Per tant, l'anàlisi en profunditat de cadascún deis temes tractats no és el que es pretén. Prioritzo la visió global per sobre de la particular pels següents motius: • manca d'estudis previs • voluntat d'harmonitzar síntesi i totalitat • necessitat d'obrir línies per a futures investigacions • limitar I'extensió de la tesi La importància de la tesi és remarcable, al meu entendre, en dos aspectes: • completar el gruix del coneixement sobre aspectes sanitaris i socials de la guerra civil espanyola del segle XX a Catalunya. • encetar I'estudi i divulgació de la historia recent de I'HSC a la ciutat de Vic i la seva àrea d'influéncia En definitiva, la tesi pretén omplir un buit de coneixement que, per la seva transcendència tant local com nacional, mereixia una investigació acurada.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Berger, Mulattieri Gonzalo 1977. "Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. 21 de juliol – 31 de desembre de 1936." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/418803.

Full text
Abstract:
The organization of the Anti-Fascist Militias of Catalonia was the embodiment of the social and political response of the events that occurred in Catalonia after the defeat of the military uprising of 19 July 1936. Thousands of volunteers formed military units with the aim of defending The republic, the revolution or the national rights of Catalonia. The document analyzes its structure of command and financing and delves into the ideological composition, the role of the military, women and foreigners, the quantity and numerical value of the different columns on the fronts of Aragon, the Balearic Islands and Madrid.
L'organització de les Milícies Antifeixistes de Catalunya va suposar la plasmació de la resposta social i política dels fets ocorreguts a Catalunya a partir de la derrota de la revolta militar del 19 de juliol de 1936. Milers de voluntaris van formar unitats militars amb l'objectiu de defensar la república, la revolució o els drets nacionals de Catalunya. El document analitza la seva estructura de comandament i finançament i aprofundeix en la composició ideològica, el paper dels militars, les dones o els estrangers, la quantitat i el valor numèric de les diferents columnes als fronts d'Aragó, Balears i Madrid.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Puig, Vallverdú Guillem. "LA PAGESIA I LA SEVA REVOLUCIÓ. Una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669300.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l’ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d’estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L’estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l’exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d’aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l’espai agrícola és el marc d’anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l’objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l’estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l’organització anarcosindicalista no va ser l’única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l’estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.
Esta tesis doctoral tiene como objetivo analizar el desarrollo de la colectivización agraria durante la Guerra Civil española. Cataluña es el marco elegido para estudiar este fenómeno resultante de la demolición del poder dominante debido al fracaso del golpe de estado y la aparición de multiplicidad de poderes atomizados. El estudio de la violencia, como parte constitutiva y definitoria del ejercicio del poder, se destaca en esta investigación dada su importancia en el nuevo marco en el que se desarrolló la colectivización. Esta investigación doctoral estudia las actitudes sociales de la población, en particular de aquellos que vivían con las colectividades y expresaron su apoyo y sus oposiciones. Vinculado con esto, y teniendo en cuenta que el espacio agrícola es el marco de análisis elegido para llevar a cabo esta investigación, los procesos de politización y movilización del campesinado tienen una relevancia principal para esta investigación con el objetivo de desarrollar los paradigmas interpretativos que la estudian. En resumen, comprender cómo se interrelacionó la cultura política del campesinado con la de las clases populares urbanas. El objetivo de esta tesis doctoral es estudiar la vida cotidiana de las colectividades para ver los cambios y las continuidades generadas por la nueva organización, así como cuál fue su extensión territorial y cuáles fueron sus principales garantes. Se le ha dedicado una atención especial en esta investigación a la participación indiscutible de la CNT al proceso de colectivización de la tierra. Sin embargo, la organización anarcosindicalista no fue la única que participó, no lo hizo sola y, por lo tanto, a lo largo de esta investigación doctoral, el papel adoptado por las diferentes formaciones antifascistas a lo largo del proceso revolucionario y cómo se relacionaron entre sí tiene un papel fundamental. En resumen, este trabajo es un estudio conjunto de las colectividades agrarias en Cataluña analizadas dentro de su propio contexto social, económico, político y cultural, atendiendo a sus promotores y los horizontes que estaban dispuestos a alcanzar. Todo esto para contribuir a una mejor comprensión del estudio de la retaguardia republicana española y, más específicamente, al compromiso revolucionario que algunos estaban construyendo mientras duró la Guerra Civil.
This PhD dissertation aims to analyse the development of agrarian collectivisation during the Spanish Civil War. Catalonia is the framework chosen to study this phenomenon, which resulted from the demolition of the dominant power due to the failure of the coup d’etat and the emergence of multiplicity of atomized powers. The study of violence, as a constitutive and defining part of the exercise of power, stands out in this research given its importance in the new framework in which collectivisation developed. In relation to which one, this doctoral research studies the social attitudes of the population, in particular of those who lived within the communities and expressed their support and their oppositions. In addition, since the agricultural space is the framework of analysis chosen for this research, the processes of politicisation and mobilisation of the peasantry are of great relevance for this study in order to develop new and multicausal interpretative paradigms. In short, to grasp how the political culture of the peasantry interrelated with those of the urban popular classes. The objective of this doctoral thesis is also to study the daily life of the communities. This allows to discern the changes and continuities generated by the new organisation, as well as to define its territorial extension and main guarantors. A particular attention has been given to the undisputed participation of the Confederación Nacional del Trabajo as the principal driving force behind the process of collectivisation of land. However, the anarcho-syndicalist organisation was not the only one that participated in those processes. Therefore, the role adopted by the different anti-fascist formations throughout the revolutionary process and their interrelations have been also thoroughly analysed. In brief, this dissertation is a joint study of the agrarian collectivities in Catalonia analysed within their own social, economic, political and cultural context, attending to their drivers, and the horizons they were willing to reach. All this aims to contribute to a better understanding of the study of the Spanish Republican rearguard and, more specifically, to the revolutionary commitment that some were building while the Spanish Civil War lasted.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Rosés, Cordovilla Sergi. "Els revolucionaris marxistes a l’Espanya dels anys 30." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461176.

Full text
Abstract:
L’objecte d’estudi de la present tesis doctoral són els grups marxistes a Espanya que es van oposar a la política estalinista i a la vegada van mantenir un programa de transformació social que implicava, per tant, la negativa als pactes amb la burgesia, quina forma típica durant els anys 30 va ser el Front Popular. La perspectiva internacionalista d’aquests grups va fer que tots tinguessin un vincle amb un corrent internacional i que, de fet, a partir del 1936 tots fossin iniciats a Espanya per militants estrangers i no autòctons. Aquests grups s’estructuren en tres grans blocs: els seguidors de les tesis de Trotsky (trotskistes, fossin oficials o dissidents), els grups quartainternacionalistes que havien trencat amb el trotskisme, i els seguidors de les tesis d’Amadeo Bordiga (per tant, bordiguistes). En quant el període cronològic, l’estudi va des de finals del 1933 fins a l’estiu del 1937, és a dir, des del començament del procés que menà a la desaparició de la Izquierda Comunista Española (I.C.E.) (secció espanyola de la Lliga Comunista Internacional (L.C.I.), seguidora de les tesis de Trotsky), fins a la repressió de l’estiu del 1937, que va significar el final del període de treball obert a Espanya dels grups marxistes a l’esquerra del P.C.E.-P.S.U.C. L’objectiu de la tesi, per tant, és exposar, analitzar i valorar la presència dels grups revolucionaris marxistes a Espanya en el període delimitat, la seva incidència en aquell moment històric, i la coherència de les seves propostes polítiques amb els seus propis pressupòsits teòrics. La hipòtesi de la qual parteixo és que la situació político-social en l’Espanya dels anys 30 plantejava la possibilitat d’una opció de tipus revolucionari que implicava tant la presa del poder per part de la classe obrera com la socialització de l’economia; en aquest context, per tant, les propostes dels grups que van plantejar aquesta opció no haurien de ser contemplades com una mera imitació de models externs sinó com un projecte polític que respondria tant a la pròpia realitat espanyola com al context internacional en el qual aquesta s’inseria. L’existència d’aquests grups a Espanya respondria, per tant, a la necessitat de donar una sortida revolucionària a la crisi espanyola i la viabilitat de les seves propostes hauria de ser estudiada independentment de la composició nacional d’aquests grups o de la seva força numèrica. La seva manca d’èxit hauria de ser contemplada més com deguda a la dificultat d’integrar-se en un espai polític ja ocupat per organitzacions que gaudien de l’avantatge de ser al davant d’un procés revolucionari, que no pas per la manca d’adequació de les seves anàlisis i propostes.
This thesis studies the Marxist groups in Spain who opposed Stalinist politics and at the same time maintained a program of social transformation that implied, therefore, the refusal of the Popular Front. Their internationalist perspective meant that they all had an international connexion and that from 1936 all were initiated by foreign militants. These groups are structured in three major blocks: the followers of Trotsky's theses (Trotskyists, officers or dissidents), fourthinternationalist that had broken with Trotskyism, and the followers of Bordiga's thesis (bordiguists). The study goes from the end of 1933 until the summer of 1937, covering from the process leading to the disappearance of the Spanish Communist Left until the repression of the summer of 1937, which meant the end of the open work in Spain of the Marxist groups to the left of the PCE-PSUC. The objective of this thesis is to expose, analyze and evaluate the presence of the Marxist revolutionary groups in Spain in the delimited period, their incidence at that historical moment, and the coherence of their political proposals with their own theoretical principles. The hypothesis that I start with is that the political-social situation in Spain in the 1930s posed the possibility of an option of revolutionary type that implied both the taking of power by the working class and the socialization of the economy; in this context, therefore, the proposals of the groups that raised this option should not be considered as mere imitation of external models but as a political project that would respond both to the Spanish reality itself and to the international context in which this was inserted. The existence of these groups would respond, therefore, to the need to give a revolutionary solution to the Spanish crisis and the viability of their proposals should be studied regardless of their national composition or numerical strength. Their lack of success should be considered more due to the difficulty of integrating itself into a political space already occupied by organizations that enjoyed the advantage of leading a revolutionary process, that not because of the lack of adequacy of their analysis and proposals.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Garangou, i. Tarrés Sònia. "Les Joventuts Llibertàries a Catalunya. Origen, Estructura i Context (1932-1939)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398541.

Full text
Abstract:
Aquesta recerca reconstrueix quin va ser l’origen, l’estructura i el context històric de les Joventuts Llibertàries a Catalunya, des de l’any 1932 fins al final de la Guerra Civil. Malgrat existir investigacions prèvies sobre aquesta organització d’àmbit estatal, com la tesi doctoral de Jesús López Santamaría de l’any 1983, no existia cap recerca específica sobre l’organització en el nostre territori, sobretot pel que fa als primers anys de formació. Aquesta manca d’estudis s’estén a bona part de la resta d’organitzacions juvenils de l’època, que malgrat tenir un dels seus moments àlgids de desenvolupament durant el període d’entreguerres, resten sovint oblidades en la historiografia o tractades com a simples annexos de les organitzacions “adultes”. En el cas de les Joventuts Llibertàries catalanes, els indicis en els que es van basar les hipòtesis inicials d’aquesta investigació, assenyalaven que no es van limitar a seguir consignes a cegues. Els joves anarquistes, van tenir una personalitat molt marcada que en alguns moments va entrar en conflicte amb la CNT-FAI, a més de comptar amb una estructura organitzativa i territorial força més complexa del que fins ara es pensava. A partir de la recopilació, ordenació i buidat de la dispersa documentació de l’organització, formada per actes de congressos i reunions, circulars, publicacions d’àmbit local o comarcal... ha estat possible resseguir com es van formar els primers grups a Catalunya durant la Segona República, quins mecanismes van utilitzar per vertebrar la seva estructura, com van intervenir els joves llibertaris catalans en els esdeveniments polítics del moment, quina va ser la seva relació amb la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL), o la influència del conflicte intern que vivia la CNT entre trentistes i faistes en la creació d’aquesta entitat juvenil, el seu desenvolupament i en la relació amb les JJLL de la resta de l’estat. També s’ha pogut reconstruir quin va ser el paper que van jugar els joves llibertaris catalans durant la Guerra Civil, els seus debats i crisis internes, els enfrontaments que van tenir amb la CNT-FAI i la FIJL, quan començaren a discrepar de la posició oficial adoptada pel sindicat anarcosindicalista, i el creixement de l’organització que va arribar a la major part de comarques catalanes. Va ser des d’aquestes i des de les diferents agrupacions locals que s’inicià aquest estudi, afegint la perspectiva de l’estructura territorial com un element més d’anàlisi que ens apropa a les dificultats i contradiccions a les que s’enfrontaren les agrupacions de base, ajudant-nos a entendre més bé el perfil de la militància i ampliant la imatge que tindríem de l’organització si només ens fixéssim en els discursos dels seus líders. La relació amb els esdeveniments polítics i les disputes ideològiques del moment, ens completa el retrat i ens ajuda a comprendre bona part de les seves actuacions i decisions, refermant la necessitat d’aquest diàleg constant entre l’origen, l’estructura i el context de la que va ser l’organització juvenil més important a Catalunya durant els anys 30.
This research rebuilds the origin, structure and historical context of the Libertarian Youth in Catalonia from 1932 until the end of the Civil War. Despite previous researches on this state organization, such as Jesús López Santamaría’s doctoral thesis in 1983, there was not any specific research focused on our territory and especially within the first formative years. The absence of detailed studies is understood concerning most of other youth organizations of the time which, despite having high points of development during the inter-war period, often remain forgotten in historiography or are seen just as an attachment of other ‘grown-up’ organizations. In the case of the Libertarian Youth in Catalonia, the signs the initial hypothesis of this research is based on, show that they had a highly marked personality which sometimes entered into conflict with the CNT-FAI, besides, they had a more complex organisational and territorial structure than thought. The tracing of how the first groups were formed in Catalonia during the Second Republic, the mechanisms that were used to articulate its structure, how the Catalonian youth participated in the political events of the time, which the connection to the Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL) was and the influence of the internal conflict between the trentistas and the FAI tendency in the creation of this youth organization the CNT was enduring. Its development and its relation to the libertarian youths from the rest of the state has been possible thanks to the collecting, arrangement and extraction of the scattered information about the organisation formed by records of congresses and meetings, circulars, and publications at a local or regional scope. It has also been possible to rebuild which role the young Catalan libertarians played during the Civil War, its debates and internal crisis, the confrontations they had with the CNT-FAI and the FIJL, when they started disagreeing with the official position adopted by the anarcho-syndicalists and the growth of the institution which arrived to most of the Catalan regions. This study departs from these other local organisation adding the perspective of the territorial structure as an extra element to analyse that takes us to the difficulties and contradictions the base groups had to deal with, helping us to understand better the political militancy profile and broadening the image we would have of the organisation if we only focused in the leaders discourses. The connection with the political events and the ideological disputes of the time completes the portrait and helps us to understand most of their actions and decisions, strengthening the need of this constant dialogue among the origin, the structure and the context of what was the most important youth organisation in Catalonia during the 30s
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Dueñas, Iturbe Oriol. "La gran destrucció. Els danys de guerra i la reconstrucció de Catalunya després de la Guerra Civil (1937-1957)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/117599.

Full text
Abstract:
Tot i que en els darrers anys s'ha avançat en l'estudi de la Guerra Civil i de la posterior dictadura franquista, encara a dia d'avui hi ha diferents aspectes d'aquest període tan dramàtic de la nostra història més recent que no han rebut un tractament adequat. Una d'aquestes temàtiques relacionades amb la guerra i posterior postguerra que la nostra historiografia ha deixat de banda ha estat l'estudi dels danys materials que va patir el territori durant la guerra i la seva posterior reconstrucció un cop van finalitzar les hostilitats. Aquests dos aspectes que fins ara han estat molt poc estudiats són la base fonamental d'aquesta tesi. L'estudi de com es van produir els danys en les comunicacions i infraestructures catalanes i la seva posterior reparació han estat el nucli principal d'aquest treball. Tot seguint la cronologia de la recerca i amb les tesis plantejades, aquest treball s'ha estructurat en dues parts clarament diferenciades. En una primera part, centrada en els danys, s'ha explicat com es van produir durant els anys de guerra les destruccions sobre les infraestructures catalanes. Per a això s'han plantejat i respost les següents preguntes: Què es va destruir? Quines van ser les infraestructures més danyades? Qui o quins van ser els responsables d'aquestes destruccions? Com, quan i on es van produir? i finalment què es buscava amb la seva aniquilació? En aquest sentit, en aquesta primera part, s'ha explicat com els bombardejos aeris van ser els màxims responsables de les destruccions d'infraestructures dels ports catalans, de les centrals elèctriques, d’una part del sistema ferroviari i, en menor mesura, dels ponts i carreteres. D'altra banda, també dins d'aquesta primera part, s'ha explicat com les tropes republicanes, sobretot a partir de l'inici de l'ocupació militar de Catalunya, van ser les autores de les destruccions de la major part de ponts del territori. Aquestes accions van estar lligades a un concepte tàctic militar defensiu que buscava impedir l'avanç rebel, i protegir, alhora, la retirada republicana. A la segona part del treball, s'ha explicat com es va dur a terme la reconstrucció de totes aquestes infraestructures un cop va finalitzar la guerra. Com en la primera part, a part de les explicacions pertinents, s'han plantejat una sèrie de preguntes per poder entendre les actuacions reconstructives que va executar la dictadura franquista: Què es va reconstruir? Qui o quins van ser els responsables de la reconstrucció? Quines dificultats va haver? Quant temps i on es va dur a terme aquesta reconstrucció i si la mateixa va ser o no important. Tot això ens ha servit per mostrar que Catalunya va ser una de les zones de l'Estat que va patir més danys. L'actuació de l'aviació rebel sobre les infraestructures catalanes, la posterior destrucció de centenars de ponts durant la retirada republicana va deixar al territori pràcticament devastat pel que fa a les comunicacions. La posterior dictadura franquista, a través de l'Exèrcit, els presoners de guerra, les Obres Públiques i Regions Devastades va iniciar una reconstrucció, la qual a causa de la manca de personal especialitzat, de recursos econòmics, i de la política econòmica autàrquica, que va privar al país de molts materials, es va allargar fins pràcticament vint anys des del final de la guerra.
GREAT DESTRUCTION. DAMAGE OF WAR AND RECONSTRUCTION CATALONIA AFTER THE CIVIL WAR (1937-1957) This paper is structured into two distinct parts. In the first part, focusing on the damage, explained as occurred during the war years the destruction of infrastructures in Catalonia. To have been brought up and answered the following questions: What was destroyed? What was the most damaged infrastructure? Who or what was responsible for this destruction? How, when and where they occur? And finally what looked to their annihilation? In this sense, in this first part, explained how the raids were the most responsible for the destruction of infrastructure Catalan ports, power stations, part of the rail system and to a lesser extent, bridges and roads. On the other hand, in this first part, explained how the Republican troops, especially from the beginning of the military occupation of Catalonia, were the authors of the destruction of most bridges the territory. These actions were tied to a defensive military tactical concept that sought to prevent the rebel advance and protect, while the Republican retreat. In the second part, explained how he carried out the reconstruction of these facilities once the war ended. As in the first part, other than explanations, have raised a series of questions to understand the actions reconstructive ran the dictatorship: What was rebuilt? Who or what was responsible for rebuilding? What difficulties were? How long and where to perform this reconstruction and whether it was important or not. All this has served to show that Catalonia was one of the areas of the state that suffered the most damage. The performance of the aviation infrastructure rebel Catalan subsequent destruction of hundreds of bridges during the Republican retreat left the country virtually devastated regarding communications. The subsequent dictatorship, through the Army, prisoners of war, the Devastated Regions and Public Works began a reconstruction, which due to the lack of specialized personnel, financial resources and autarkic economic policy, that deprived the country of many materials, lasted until almost twenty years since the end of the war.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Aguiar, García Carlos David. "La provincia de Santa Cruz de Tenerife entre dos dictaduras (1923-1945). Hambre y orden." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/63172.

Full text
Abstract:
La presente Tesis doctoral se divide en tres bloques bien diferenciados: en el primero se trazan las líneas maestras de la realidad social, económica y política imperante en la provincia de Santa Cruz de Tenerife durante la primera mitad del siglo XX. En el segundo, se aborda el desarrollo de las instituciones políticas (municipales, insulares, provinciales y nacionales) a lo largo del periodo tomando como hilo conductor la supervivencia del clientelismo y el caciquismo sobre el que se asienta el sistema. En el tercero, se estudian todas las manifestaciones de oposición surgidas contra un régimen que margina y oprime a gran parte de la población, tanto en el campo como en la ciudad, aglutinando a todas las orientaciones políticas catalogadas bajo el, tan amplio como confuso, concepto de "izquierdas". Dentro de él tiene una relevancia especial el análisis y caracterización de la resistencia y represión surgida tras la sublevación militar del 18 de julio de 1936.
Title of Thesis: THE PROVINCE OF SANTA CRUZ DE TENERIFE BETWEEN TWO DICTATORSHIPS (1923-1945). HUNGER AND ORDER. The doctoral thesis is divided into three blocks. In the first are traced the main points of the social, economic and political conditions in the province of Santa Cruz de Tenerife in the first half of the twentieth century. In the second section, is raised the development of political institutions (municipal, insular, provincial and national) during the examined period, taking as a common theme the survival of patronage system and chieftainship. In the third section, I study the opposition emerged against a regime that marginalizes the great majority of the population, both in the country and in the city, uniting all the political directions laid under the concept of the left-wing. The analysis of the repression emerged after the military uprising of July the 18th, 1936, has special relevance. The traditionally dominant class in the province (large landowners and merchants, enriched with the export of bananas) through its network of clientele, dominated all political structures in the province, since the dictatorship of Primo de Rivera. They kept political control during the Second Republic, holding back social reforms in areas where power was lost, and got involved in the coup of July the 18th, 1936, being restored back into the institutions that govern public life.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Carbonell, Natàlia. "Una aproximació pluridisciplinària a les escriptures populars. Els anònims en l'exili republicà (1939-1952)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392147.

Full text
Abstract:
La història de les llengües s'ha enfocat tradicionalment des de l'òptica dels sectors cultes. Aquesta tesi, en canvi, posa en el seu centre d'estudi els anònims. Les escriptures populars són una tipologia de documents personals vinculats amb l'època en què l'alfabatetització arriba als sectors populars. Arran de l'exili republicà del 1939, aquest tipus de documents van proliferar entre els estrats populars. Aquesta tesi posa en relleu els diversos aspectes que conformen l'escriptura popular. En primer lloc, examina la distribució dels usos de les diferents llengües en epistolaris i analitza els factors que van contribuir a la seva tria. En segon lloc, se centra en les característiques textuals que presenten els documents posant atenció als diferents fenònems lingüístics que es poden identificar en l'escriptura popular. El darrer punt en què se centra l'estudi és en la categorització i anàlisi del contingut temàtic de les fonts selecccionades, posant-lo en relació amb el context històric i cultural de l'època, per d'aquesta manera, donar a conèixer els temes que preocupaven les classes populars exiliades, que al capdevall són les que configuren la microhistòria de l'exili.
The history of languages was traditionally viewed from the perspective of the cultivated sectors. This thesis, nevertheless, focuses on the study of the anonymous. Ordinary writings are a type of personal documents related to the time when literacy reached the popular sectors, between the 19th and the 20th century. Because of the 1939 Republican exile, such documents proliferated among the popular strata who had the urge to communicate and explain their dramatic experience. The main aim of this thesis is to highlight, with the help of a panoramic approach, the various aspects that can shape people’s writing. Firstly, the study examines the distribution of the uses of different languages in the collected letters and analyses the factors that contributed to the choice of each of them. Secondly, it exposes and analyses the textual features that present these documents paying attention to different linguistic phenomena that can be identified in ordinary writings. Finally, the third point on which the study is focused concerns the categorization and analysis of the thematic content of selected sources, in relation to the historical and cultural context, thus to unveil the topics that preoccupied the exiled working classes, which ultimately are the ones who form the microhistory of the exile.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Aronica, Daniela. "La mirada fascista sobre la guerra civil española: noticiarios y documentales italianos entre historia y propaganda (1936-1943)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/316024.

Full text
Abstract:
La insurrección armada de Franco triunfó en parte gracias a la ayuda material e ideológica de la Italia fascista y de la Alemania nazi. Cuanto ocurrió en España siguió teniendo repercusiones en el tablero geopolítico europeo en los años inmediatamente posteriores a la guerra civil. De ahí el interés en profundizar en las relaciones entre estos países durante pero también después de la contienda. En esta tesis lo hacemos desde la vertiente italiana. Lo que sitúa nuestro discurso entre el 18 julio de 1936, cuando Franco se sublevó contra el gobierno legítimo, y el 25 de julio de 1943, cuando Mussolini fue depuesto. Un minucioso y exhaustivo trabajo de localización y catalogación de los materiales audiovisuales, y la reconstrucción de su historia productiva, en estrecha interconexión con el contexto político-militar de la época, han sido condición previa para indagar con criterio riguroso la contribución del cine de no ficción realizado desde la Italia de Mussolini a una historia cultural de la guerra civil, por un lado; y al debate propiamente historiográfico, por otro. Para ello hubo que investigar el funcionamiento de la maquinaria de la propaganda cinematográfica fascista sobre el terreno: los problemas de organización, el esfuerzo técnico y económico que supuso dar cobertura a la guerra, la cuestión recurrente de la atribución de competencias, las conflictivas relaciones de las autoridades político-militares italianas con las del bando nacional, las intervenciones de la censura tanto italiana como española en documentales y noticiarios. Reconstruir la complejidad de tal maderamen ha requerido un considerable esfuerzo de búsqueda de información en hemerotecas y en archivos administrativos, diplomáticos y militares. También se han rastreado los fondos documentales del Istituto Luce y se han examinado cartas, diarios y memorias de los protagonistas. Todo ha sido meticulosamente cotejado con los filmes de los dos corpora en estudio: cinegiornali y noticiarios. La manipulación intrínseca en todo discurso mítico –y el de la propaganda lo es por definición– ya no es óbice para que se trate el cine como fuente primaria, a condición de que el correspondiente análisis se realice con una metodología acorde al medium y con herramientas propias de esta disciplina. Este era el reto que me había planteado: examinar el uso del dispositivo cinematográfico en el proceso de creación del universo simbólico en el que la propaganda fascista inscribió la guerra civil. Ello ha significado reflexionar sobre la representación audiovisualizada de lo real, la resemantización de las imágenes propias y del enemigo a través de las prácticas de recontextualización y resonorización, la alteración tendenciosa del profílmico orientada a darle al relato propagandístico un mayor grado de veridicidad y credibilidad. El resultado es un estudio que propone una lectura cruzada de cómo la historia condiciona el cine y el cine, a su vez, (re)escribe la historia.
L’insurrezione armata di Franco riuscì in parte grazie al sostegno materiale e ideologico dell’Italia fascista e della Germania nazista. Quanto accadde in Spagna continuò ad avere ripercussioni sullo scacchiere geopolitico europeo negli anni immediatamente successivi alla guerra civile. Donde l’interesse ad approfondire i rapporti tra tali paesi durante ma anche dopo il conflitto. In questa tesi lo facciamo dal punto di vista italiano. Il che colloca il nostro discorso tra il 18 luglio 1936, quando Franco insorse contro il governo legittimo, e il 25 luglio 1943, quando Mussolini fu deposto. Un meticoloso ed esaustivo lavoro di ricerca e catalogazione dei materiali audiovisivi, nonché la ricostruzione della loro storia produttiva, in stretta interconnessione con il contesto politico-militare dell’epoca, sono stati condizione previa per un esame rigoroso del contributo del cinema non-fictional prodotto dall’Italia di Mussolini a una storia culturale della guerra civile, da un lato; e al dibattito propriamente storiografico, dall’altro. A tale scopo abbiamo dovuto indagare il funzionamento della macchina della propaganda cinematografica fascista sul terreno: i problemi di organizzazione, lo sforzo tecnico ed economico necessario a garantire la copertura della guerra, la questione ricorrente dell’attribuzione delle competenze, i conflittuali rapporti tra le autorità politico-militari italiane e quelle del bando nazionale, gli interventi della censura sia italiana sia spagnola su documentari e notiziari. Ricostruire tale intreccio nella sua complessità ha richiesto un considerevole sforzo di ricognizione di informazioni in emeroteche ed archivi amministrativi, diplomatici e militari. Sono stati altresì scandagliati i fondi cartacei dell’ Istituto Luce e studiati diari, lettere e memorie dei protagonisti. Tutto è stato scrupolosamente confrontato con i film dei due corpora presi in esame: cinegiornali e notiziari. La manipolazione intrinseca a ogni discorso mitico – e quello della propaganda lo è per definizione – ormai non è più di ostacolo a un uso del cinema come fonte primaria, purché l’analisi relativa si svolga con una metodologia coerente con il medium e con strumenti propri della disciplina. Questa era la sfida che ci eravamo posti: studiare l’impiego del dispositivo cinematografico nel processo di creazione dell’universo simbolico in cui la propaganda fascista inscrisse la guerra civile. Ciò ha voluto dire riflettere sulla rappresentazione audiovisualizzata del reale, sulla risemantizzazione delle immagini proprie e del nemico attraverso le pratiche di ricontestualizzazione e risonorizzazione, sull’alterazione tendenziosa del profilmico volta a dare al racconto propagandistico un maggior grado di veridicità e credibilità. Il risultado è uno studio che propone una lettura incrociata su come la storia condizioni il cinema e il cinema, a sua volta, (ri)scriva la storia.
Francisco Franco’s uprising succeeded also thanks to material and ideological support from fascist Italy and nazi Germany. The consequences of the Spanish Civil War would cause a geopolitical ripple effect across Europe in the years immediately following the conflict; one that calls for a close examination of the relationships between those countries during and after the war. This thesis approaches the issue from the Italian perspective thus determining the related time frame under scrutiny here as the period comprised between 18 July 1936 – which marks the beginning of Franco’s military rising against the legally elected Republican government – and 25 July 1943, when Benito Mussolini was demoted from power and arrested. The methodology adopted includes thorough and comprehensive research and cataloguing of audiovisual materials as well as a detailed reconstruction of their production histories in close relationship with the political and military context of the time. Such an approach allowed for a rigorous investigation of how, on the one hand, non-fictional cinema produced by Mussolini’s Italy contributed to the making of a cultural history of the Civil War; and to a proper historiographic debate, on the other. To this purpose I have investigated the workings of fascist propaganda cinema on the field: that is, organizational issues, technical and economic efforts that were necessary to guarantee adequate coverage of the war, the recurrent issue of the attribution of competences, the conflicted relationships between the political and military authorities of both countries and, eventually, censorship intervention both in Italy and in Spain that affected documentaries and newsreels. In order to reconstruct such a complex web of relationships among all the above-mentioned components, I have traced sources in periodicals libraries as well as in archives held at administrative, diplomatic and military institutions. I have also examined printed materials in the fund collections of the Istituto Luce as well as diaries, correspondence and memoirs of actual protagonists of the events described. All such materials have been rigorously analysed and collated with films from both corpora indentified in the thesis. By definition, propaganda aims to produce a mythic narrative: the intrinsic manipulation that any such narrative entails should no longer prevent us from using cinema as a primary source provided that the proposed analysis be guided by a methodology that is consistent with the medium and by tools that are appropriate for the undertaken discipline of study. Thus, the primary task of this research project was to examine the role and use of cinema (both the films and the apparatus) in the creative process of the symbolic universe within which the Civil War was inscribed by fascist propaganda. This task led me to reflect on a number of core issues: the audiovisualized representation of the real; the resemanticization of images – both one’s own and the enemy’s – through instances of recontextualization and dubbing (of sound); the biased alteration of the profilmic aimed at charging the propaganda tale with a higher degree of veracity and believability. As a result, this study proposes a comparative reading of ways in which history may influence cinema making and, vice versa, of how cinema attempts to (re)write history.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Miravet, Lecha Juan. "La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/86203.

Full text
Abstract:
Valencia's musical life of the thirties lived a flourishing of groups and societies that fomented and dynamized the musical culture of the city filling its halls and theaters of concerts, zarzuelas and musical theater. With the exception of the opera that lived a state of lethargy both the zarzuela and the musical theatre were programmed with several daily titles in many of the theaters. The Philharmonic Society of Valencia was the undisputed protagonist of symphonic programming as well as chamber music with a continuous and varied seasons that brought together international stars as well as the most outstanding national performers. Next to this the Valencia Symphony Orchestra, conducted by maestro José Manuel Izquierdo, was the best example of the efforts to endow the city with a serious project that could rival the best ensembles in the country in the divulgation and interpretation of the symphonic repertoire. But with the arrival of the Civil War in Spain every sign of cultural and musical vitality was stopped by the cruelty of the moment. The musical profession, in crisis since the advent of talking pictures, was compounded his difficulties with the outbreak of the conflict. While music education disappeared daily musical activity, their schedules and contracting remained in minimum records and with many difficulties. Despite all the musical theater, with the exception of opera, maintained a vigorous life, allowing the Valencian public, at least for a few hours, to escape from the difficult situation that plagued their lives. Even with all the difficulties the city could enjoy a musical program that would be difficult to imagine arriving to hold concerts until in the moments of greater virulence of the bleeding conflict.
La vida musical de la Valencia de los 30 vivió un florecimiento de agrupaciones y sociedades que fomentaban y dinamizaban la cultura musical de la ciudad llenando sus salas y teatros de conciertos y espectáculos líricos y de teatro musical. Con la excepción de la ópera que vivía un estado de letargo tanto la zarzuela como la revista musical se programaban con varios títulos diarios en muchas de las salas. La Sociedad Filarmónica de Valencia fue la protagonista indiscutible de la programación sinfónica así como de la música de cámara con una programación continua y variada que reunía tanto a estrellas internacionales como a los más destacados intérpretes nacionales. Junto a ésta la Orquesta Sinfónica de Valencia, dirigida por el incansable maestro José Manuel Izquierdo fue el mejor exponente de los esfuerzos por dotar a la ciudad de un proyecto serio que pudiese rivalizar con los mejores conjuntos del país en la divulgación e interpretación del repertorio sinfónico más selecto. Pero con la llegada de la Guerra Civil a España todo signo de vitalidad cultural y musical era frenado por la crueldad del momento. La profesión musical, en plena crisis desde la aparición del cine sonoro, vio agravadas sus dificultades con el desencadenamiento del conflicto. Mientras la educación musical desapareció del día a día la actividad musical, sus programaciones y las contrataciones se mantuvieron bajo mínimos no con pocas dificultades. Pese a todo algunos de los géneros de teatro lírico, con la excepción de la ópera, mantuvieron una vida vigorosa, permitiendo que el público valenciano pudiese, al menos durante unas horas, evadirse de la difícil situación que asolaba sus vidas. Aun con todas las dificultades la ciudad pudo gozar de una programación musical seria difícil de imaginar llegándose a celebrar conciertos hasta en los momentos de mayor virulencia del sangrante conflicto.
La vida musical de la València dels 30 va viure un augment d'agrupacions i societats que fomentaven i dinamitzaven la cultura musical de la ciutat omplint les seues sales i teatres de concerts i espectacles lírics i de teatre musical. Amb l'excepció de l'òpera que vivia un estat de letargia tant la sarsuela com la revista musical es programaven amb diversos títols diaris en moltes de les sales. La Societat Filarmònica de València va ser la protagonista indiscutible de la programació simfònica així com de la música de cambra amb una programació contínua i variada que reunia tant a estrelles internacionals com als més destacats intèrprets nacionals. Al costat d'aquesta l'Orquestra Simfònica de València, dirigida per l'incansable mestre José Manuel Izquierdo va ser el millor exponent dels esforços per dotar la ciutat d'un projecte seriós que pogués rivalitzar amb els millors conjunts del país en la divulgació i interpretació del repertori simfònic més selecte. Però amb l'arribada de la Guerra Civil a Espanya tot signe de vitalitat cultural i musical era frenat per la crueltat del moment. La professió musical, enmig d'una gran crisi des de l'aparició del cinema sonor, va vore agreujades les seues dificultats amb l'inici del conflicte. Mentre l'educació musical desaparegué del dia a dia l'activitat musical va poder continuar, amb les seues programacions i les contractacions baix registres mínims, amb no poques dificultats. Tot i això el teatre musical, amb l'excepció de l'òpera, va mantenir una vida vigorosa, permetent al públic valencià, almenys durant unes hores, evadir-se de la difícil situació que assolava le seues vides. Fins i tot amb la gran quantitat de dificultats pròpies de la guerra la ciutat va poder gaudir d'una programació musical seriosa difícil d'imaginar arribant-se a celebrar concerts en els moments de major virulència del sagnant conflicte.
Miravet Lecha, J. (2017). La vida musical en Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939): Percepción de la vida musical valenciana a través de la prensa y otras fuentes documentales [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/86203
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Bocanegra, Barbecho Lidia. "El Fin de la Guerra Civil española y el exilio republicano: visiones y prácticas de la sociedad argentina a través de la prensa. El caso de Mar del Plata, 1939." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2006. http://hdl.handle.net/10803/83641.

Full text
Abstract:
Al costat de la causa republicana va estar majorment la societat argentina, però el govern es va amagar darrera una política de abstenció amb respecte a la mateixa, primer, i de reconeixement del nou govern espanyol després, encobrint una conducta conservadora que recolzava la causa nacional. El conflicte espanyol va ser un dels fets que majoritàriament va impactar en la societat i política argentina fragmentant partits, produint escissions en els Centres regionals i fent que el govern adoptés mesures opressores a l’oposició, a més de restringir les polítiques migratòries. El refugiat republicà va passar a convertir-se en un refugiat indesitjable. Primer fou la guerra civil, després l’exili provocant que la societat hispano-argentina intensifiqués tot un sistema d’ajudes que havien estat agilitzant des del principi mateix de l’enfrontament, a traves de centenars d’organitzacions i comitès d’auxili pro-republicans. La premsa bonaerense y de Mar del Plata, independent o de partit, a través del seu rol com actriu política i creadora d’opinió pública no fou indiferent a l’esdeveniment espanyol.
A favor de la causa republicana estuvo mayoritariamente la sociedad argentina, sin embargo el gobierno se salvaguardó detrás de una política de prescindencia con respecto a la misma, primero, y de reconocimiento del nuevo gobierno español después, encubriendo una conducta conservadora que apoyaba la causa nacional. El conflicto español fue uno de los sucesos que mayormente impactó en la sociedad y política argentina fragmentando partidos, produciendo escisiones en los Centros regionales y haciendo que el gobierno adoptara medias opresoras a la oposición, además de restringir las políticas migratorias. El refugiado republicano pasó a convertirse en un refugiado indeseable. Primero fue la guerra civil, después fue el exilio provocando que la sociedad hispano-argentina intensificara todo un sistema de ayudas que habían estado agilizando desde el inicio mismo de la contienda, a través de centenares de organizaciones y comités de auxilio pro-republicanos. La prensa bonaerense y de Mar del Plata, independiente o de partido, a través de su rol como actriz política y creadora de opinión pública no fue indiferente al evento español.
Favourable to the republican cause was the Argentinean society, however the government initially chose an abstention’s position and than recognized the new Spanish government, hiding a conservative policy supporting the national cause. The Spanish conflict was one of the events that most had an influence on the Argentinean society and politics dividing parties and Regional Centres. The government passed measures against any possible political extremism and limited the migration policies, as far as possible. Therefore the republican refugees became undesirable exiles. First the Civil War and then the exile pressed the Spanish-Argentinean society to create, and intensify, a system of assistance working through hundreds of pro-republican organizations and committees. The press of Buenos Aires and Mar del Plata, independent or not, through its role as political actor and creator of public opinion was not indifferent to the Spanish event.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Sagués, San José Joan. "Lleida en la guerra civil espanyola (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2001. http://hdl.handle.net/10803/8221.

Full text
Abstract:
L'estudi d'una ciutat del Ponent català durant els anys de la guerra civil
espanyola era una tasca que encara estava per emprendre. Als ciutadans de la
Catalunya occidental els hi va tocar viure durant el període 1936-1939 gairebé totes
les experiències possibles d'aquella etapa. En la seva capital, Lleida, l'exèrcit va
participar en la revolta del mes de juliol de 1936 amb la col·laboració de la guàrdia
civil i de sectors civils que creien possible una solució violenta a la crisi d'hegemonia
social que patia l'estat espanyol, com estava passant en altres països d'Europa.
Com a reacció al fracàs de la revolta, en bona mesura condicionat per la
derrota dels rebels a Barcelona, es va desencadenar una revolució social contra la que
les autoritats republicanes es van mostrar incapaces de reaccionar, com tampoc ho
havien sabut fer contra els sollevats. La revolució, que va afectar la vida institucional,
política, econòmica i judicial dels lleidatans, multiplicà els centres de poder per tot el
país i generà unes pràctiques violentes en les que el component de classe i anticlerical
tingueren un paper central.
La manca de consens entre les forces polítiques de la rereguarda republicana,
l'evolució de la guerra i la poca maduresa d'un projecte revolucionari que es
desencadenà de manera espontània expliquen el seu col·lapse. Per altra banda, i a
mesura que la guerra s'allargava, es començaren a patir problemes en la distribució
de proveïments, agreujats per l'arribada de refugiats de la resta d'Espanya, i a notar
els efectes directes de les accions militars traduïdes en durs atacs aeris.
En aquestes condicions s'inicià la primavera de 1938, l'exèrcit franquista
trencà el front aragonès i ocupà una part important de les províncies de Lleida i de
Tarragona. L'estabilització del front seguint els rius Segre i Noguera Pallaresa des de
l'abril fins el Nadal deixà aquestes terres en primera línia de foc i, per tant, sota el
domini directe de l'exèrcit. Durant l'últim any de guerra els lleidatans van conèixer
directament els principis del que seria l'estat franquista a partir de 1939.
Centrar l'estudi d'aquestes etapes en un espai reduït, la ciutat de Lleida, però
sense oblidar en cap moment els problemes d'abast general que marquen la història
del país i d'Europa, ha permès a l'investigador fixar millor l'atenció en les
experiències vitals dels que patiren aquests esdeveniments.
Estudiar una ciudad del Poniente catalán durante los años de la guerra civil
española era una labor que aún estaba por hacer. A los ciudadanos de la Catalunya
occidental les tocó vivir en el período 1936-1939 prácticamente todas las
experiencias posibles de aquella etapa. En su capital, Lleida, el ejército participó en
la revuelta del mes de julio de 1936 con la colaboración de la guardia civil y de
sectores civiles que creían posible una solución violenta a la crisis de hegemonía
social que sufría el estado español, como estaba pasando en otros países de Europa.
Como reacción al fracaso de la revuelta, en buena medida condicionada por la
derrota de los rebeldes en Barcelona, se desencadenó una revolución social contra la
que las autoridades republicanas se mostraron incapaces de reaccionar, como
tampoco lo habían sabido hacer contra los sublevados. La revolución, que afectó la
vida institucional, política, económica y judicial de los leridanos, multiplicó los
centros de poder por todo el país y generó unas prácticas violentas en las que el
componente de clase y anticlerical tuvieron un papel central.
La falta de consenso entre las fuerzas políticas de la retaguardia republicana,
la evolución de la guerra y la poca madurez de un proyecto revolucionario que se
desencadenó de manera espontánea explican su colapso. Por otra parte, y a medida
que la guerra se alargaba, se comenzaron a padecer problemas en la distribución de
los abastecimientos, agravados por la llegada de refugiados del resto de España, y a
notar los efectos directos de las acciones militares traducidas en duros ataques aéreos.
En estas condiciones se inició la primavera de 1938, el ejército franquista
rompió el frente aragonés y ocupó una parte importante de las provincias de Lleida y
de Tarragona. La estabilización del frente siguiendo los ríos Segre y Noguera
Pallaresa desde abril hasta Navidad dejó estas tierras en primera línea de fuego y, por
tanto, bajo el dominio directo del ejército. Durante el último año de guerra los
leridanos conocieron directamente los principios de lo que sería el estado franquista a
partir de 1939.
Centrar el estudio de estas etapas en un espacio reducido, la ciudad de Lleida,
pero sin olvidar en ningún momento los problemas de ámbito general que marcan la
historia del país y de Europa, ha permitido al investigador fijar mejor la atención en
las experiencias vitales de los que sufrieron estos acontecimientos.
An essay about a city of the Catalan West during the civil war years is a task that has
never been undertaken. During the years from 1936 to 1939 the inhabitants of the
western Catalonia had to live almost all the possible experiences of that period. In its
capital, Lleida, the army took part in the riot of July 1936, in the collaboration with
the Civil Guard and with civilian sectors that believed a violent strategy would be an
answer to the social hegemony crisis the Spanish state was suffering, like it was
happening in other European countries.
As a reaction to the failure of the riot, in great part due to the defeat of the rebels in
Barcelona, it started a social revolution against which the republican authorities were
unable to react, just like it happened with the rebels. The revolution, which affected
the institutional, politic, economic and judicial life of the inhabitants of Lleida,
increased the number of centres of power throughout the country and caused a series
of violent methods in which the class and anticlerical component had the main role.
The lack of accord among the political forces of the republican rearguard, the
evolution of war and the lack of wisdom of a revolutionary project that set off
spontaneously are mainly the reasons of its collapse. On the other side, and as the war
prolonged, they started to suffer some problems of supplies distribution, worsened by
the arrival of refugees from the other regions of Spain, and also the direct
consequences of the military actions that entailed harsh air raids.
In theses conditions comes the spring of 1938, when the pro-Franco army broke the
Aragonese front and occupied an important part of the provinces of Lleida and
Tarragona. The station of the front along the rivers Segre and Noguera Pallaresa from
April to Christmas, left these lands on the front line and therefore, under the direct
authority of the army. During the last year of the war the inhabitants of Lleida got to
know the beginnings of what it would be the pro-Franco state from 1939.
Focusing this essay in a limited area, the city of Lleida, but without forgetting in any
moment the problems with a general range and which mark the history of the country
and of Europe in those moments, has enabled the researcher to draw his attention to
the essential experiences that caused these events.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Martínez, Muñoz Pau. "La cinematografía anarquista en Barcelona durante la Guerra Civil (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2008. http://hdl.handle.net/10803/7526.

Full text
Abstract:
La tesi doctoral tracta sobre la producció cinematogràfica realitzada pel moviment anarcosindicalista a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Un corpus total de vuitanta tres títols, malgrat a l'actualitat només es conserven quaranta i quatre cintes i no totes complertes.
La investigació està centrada en la recopilació i catalogació exhaustiva de tota la filmografia existent: reportatges de guerra, documentals de propaganda i pel·lícules de ficció. Se ha realitzat l'anàlisi de tots els films i s'ha elaborat una classificació cronològica i temàtica per establir una caracterització de la filmografia anarquista en els seus aspectes temàtics i estilístics. Finalment, s'ha fet una valoració del interès i la seva singularitat de en relació amb la cinematografia de la Guerra Civil.
La tesis doctoral trata sobre la producción cinematográfica realizada por el movimiento anarcosindicalista en Barcelona durante la Guerra Civil española (1936-1939). Un corpus total de ochenta y tres títulos, aunque en la actualidad sólo se conservan cuarenta y cuatro cintas, no todas ellas completas.
La investigación se centra en la recopilación y catalogación exhaustiva de toda la filmografía existente: reportajes de guerra, documentales de propaganda y películas de ficcción. Se ha realizado el análisis de todas las películas y se ha elaborado una clasificación cronológica y temática para poder establecer una caracterización de la filmografía anarquista en sus aspectos temáticos y estilísticos. Finalmente, se ha hecho una valoración sobre el interés y la singularidad de los filmes en relación con la cinematografía completa de la Guerra Civil.
The subject of this dissertation is the film production carried on by Anarcosindicalist movement in Barcelona during the Spanish Civil War (1936-1939). It represents a total of eighty three titles, but only forty are found today, and not all of them completed.
The investigation is centered in the recollection and exhaustive catalogation of the total existed filmography: war reports, propaganda documentaries and fiction films. The study includes an analysis of all the films and a chronological and thematic classification of the anarquiste filmography, in order to be able to establish its thematic and stylistic aspects. Finally, the dissertation also includes an evaluation of the interest and uniqueness of the films in relation to the total filmography produced during the Civil War.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Souza, João Gabriel Fraga de Toledo e. "O jogo duplo espanhol : a política externa brasileira no contexto da Guerra Civil Espanhola (1936-1939) /." Marília, 2017. http://hdl.handle.net/11449/151950.

Full text
Abstract:
Orientador: Rodrigo Duarte Fernandes dos Passos
Banca: André Scantimburgo
Banca: Clodoaldo Bueno
Resumo: Esta dissertação aborda o tema da História da Política Externa Brasileira durante a Guerra Civil Espanhola (1936-1939). Utilizando fontes bibliográficas e documentais de tipos variados analisamos como o governo brasileiro se envolveu diretamente no conflito desde suas primeiras semanas, desenvolvendo relações com ambos lados do conflito civil, tanto em território espanhol quanto nacional, chegando a agir conjuntamente com outros países neste contexto. Em um primeiro momento, partimos de um esforço historiográfico concernente a história da política externa brasileira no período anterior ao conflito, passando por uma breve contextualização acerca dos antecedentes históricos do conflito espanhol e os efeitos imediatos da eclosão deste sob o sistema internacional pós-tratado de Versalhes. Ademais, se acrescentam a este momento inicial apontamentos acerca da história das relações hispano-brasileiras no período anterior ao conflito civil. Partindo destas observações, exploramos a trajetória das relações brasileiras com o governo republicano espanhol e a junta militar nacionalista, como estas se desenvolveram ao longo do conflito e como tal desenvolvimento criou uma situação única na história da política externa brasileira, na qual o Itamaraty, durante quase três anos, conduziu as relações brasileiras aceitando um cenário duplicidade representativa do Estado Espanhol, agindo regularmente em arrepio ao direito internacional na busca da defesa dos interesses nacionais. Concluímos noss... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo)
Abstract: This dissertation focus is the History of Brazilian Foreign Policy during the Spanish Civil War (1936-1939). Using bibliographic and documentary sources of various types, we analyze how the Brazilian government was involved in the Spanish conflict since its first weeks, developing diplomatic relations with both sides, in Spanish territory and national territory, acting jointly with other countries in this context. Initially, we begin with a historiographic effort concerning the history of Brazilian foreign policy in the period prior to the conflict and a brief contextualization about the historical context behind the Spanish conflict and it's effects on the post-Versailles international system. A brief analysis reagarding the history of Hispano-Brazilian relations in the period prior to the civil conflict is also present in this initial stage. Based on these observations, we will explore the trajectory of Brazilian relations with the Spanish republican government and the nationalist military junta, how these developed throughout the conflict and how such development created a unique situation in the history of Brazilian foreign policy, in which the Itamaraty, developed the Brazilian relations with Spain with two adversarial entities who claimed to represent the Spanish State, a scenario in which international law was ignored to ensure defense of national interests. We conclude our analyzis with brief notes on the end of the civil war, its repercussions in Brazil and Spain, as... (Complete abstract click electronic access below)
Mestre
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Camargo, Fernando Furquim de. "O Brasil e a Guerra Civil Espanhola: fluxos econômicos e negociações oficiosas (1936-1939)." Universidade de São Paulo, 2016. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8137/tde-09032017-113715/.

Full text
Abstract:
O objetivo desta pesquisa é analisar as relações entre o governo brasileiro e a Guerra Civil Espanhola. A partir da sublevação militar de 17 de julho de 1936, o cenário interno do estado espanhol tornou-se o epicentro do embate entre as forças conservadoras e a diversidade de grupos políticos de esquerda. Desde os seus primeiros momentos, a guerra civil transbordou as fronteiras espanholas e europeias. Se por um lado houve o envolvimento direto e indireto de países europeus, por outro, também houve substancial importância nas Américas. Assim, esta tese pretende desenvolver uma abordagem dos papéis existentes entre os órgãos públicos e privados relacionados ao governo Vargas e os grupos envolvidos na Guerra Civil Espanhola, sobretudo aqueles pertencentes aos militares sob o controle de Francisco Franco. As ações de órgãos como o Ministério de Relações Exteriores e do Departamento Nacional do Café, tiveram papel preponderante em um apoio oficioso aos rebelados, enquanto que as representações diplomáticas da Segunda República foram paulatinamente relegadas a uma situação marginal.
The aim of this research is to analyze the relations between the Brazilian government and the Spanish Civil War. From the military uprising of 1936 July 17th, the domestic scenery of Spanish State became the epicenter of a struggle between conservative forces and the diversity of left political groups. Since its first moments, the civil war crossed the Spanish and European borders. If, on the one hand, there was a direct and indirect involvement of the European countries, on the other hand, there was also a substantial significance in the Americas. Thus, this thesis intends to develop an approach between the roles of public and private organizations of Vargas government and the related groups of the Spanish Civil War, mainly those ones under the General Francisco Francos control. The attitudes of public bodies as the Brazilian Ministry of Foreign Affairs and National Coffee Department, it had a key role to an unofficial support to the insurgents, meanwhile, the diplomatic representations of Spanish Second Republic were gradually sent to a marginal condition.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Silva, Cândida Carolina de Andrade e. "Memórias : vestígios da guerra civil espanhola em fragmentos literários no Brasil (1936-1975)." reponame:Repositório Institucional da UnB, 2010. http://repositorio.unb.br/handle/10482/7838.

Full text
Abstract:
Dissertação (mestrado)-Universidade de Brasília, Departamento de História, 2010.
Submitted by Allan Wanick Motta (allan_wanick@hotmail.com) on 2011-05-05T19:12:09Z No. of bitstreams: 1 2010_CandidaCarolinadeAndradeeSilva.pdf: 1832153 bytes, checksum: 4fff929ef229bbf23222445961f24523 (MD5)
Approved for entry into archive by Daniel Ribeiro(daniel@bce.unb.br) on 2011-05-18T00:12:26Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2010_CandidaCarolinadeAndradeeSilva.pdf: 1832153 bytes, checksum: 4fff929ef229bbf23222445961f24523 (MD5)
Made available in DSpace on 2011-05-18T00:12:26Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2010_CandidaCarolinadeAndradeeSilva.pdf: 1832153 bytes, checksum: 4fff929ef229bbf23222445961f24523 (MD5)
No presente trabalho tenho como objetivo trazer para a cena histórica vestígios de memórias de autores brasileiros que escreveram sobre a guerra civil espanhola e o Estado Novo, interpretando como esses fragmentos literários se configuram em legados, elementos construtores de projetos de memórias. Essas prosas e poesias acenam para a possibilidade de ser ampliado o campo de interrogação e constituição de outras versões desses processos históricos. __________________________________________________________________________________ RESUMEN
En este trabajo, me propongo traer a la escena histórica las huellas de las memórias de autores brasileños que han escrito acerca de la guerra civil española y el Estado Novo, interpretando como estos fragmentos literários se configuran como legados, elementos constructores de proyectos de memórias. Estas prosas y poesías me señalan la posibilidad de ampliar el ámbito de la interrogación y la formación de otras versiones de estos procesos históricos. _________________________________________________________________________________ ABSTRACT
This paper has the objective of bringing the historical scene of memories of Brazilian authors who wrote about the Spanish Civil War and the New State, by interpreting how these literary fragments are configured in legacy components and designed as memories. These prose and poetry are the possibility of being extended the field of interrogation and formation of other versions of these historical processes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

Alía, Miranda Francisco Espadas Burgos Manuel. "La guerra civil en retaguardia : conflicto y revolución en la provincia de Ciudad Real, 1936-1939 /." Ciudad Real : Diputación de Ciudad Real, 1994. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb370628306.

Full text
Abstract:
Texte remanié de: Tesis doctoral--Madrid--Universidad Complutense, 1990. Titre de soutenance : La guerra civil en una capital de la retaguardia republicana : Ciudad real, 1936-1939.
Bibliogr. p.435-452. Titre de couv. : "La guerra civil en retaguardia, Ciudad Real, 1936-1939"
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Souza, João Gabriel Fraga de Toledo e. [UNESP]. "O jogo duplo espanhol: a política externa brasileira no contexto da Guerra Civil Espanhola (1936-1939)." Universidade Estadual Paulista (UNESP), 2017. http://hdl.handle.net/11449/151950.

Full text
Abstract:
Submitted by João Gabriel Fraga de Toledo e Souza null (jonny7916@hotmail.com) on 2017-10-18T17:09:35Z No. of bitstreams: 1 mestrado.pdf: 1946753 bytes, checksum: d921466ef805f990065cf57840f2d8b0 (MD5)
Approved for entry into archive by Luiz Galeffi (luizgaleffi@gmail.com) on 2017-10-23T18:02:52Z (GMT) No. of bitstreams: 1 souza_jgft_me_mar.pdf: 1946753 bytes, checksum: d921466ef805f990065cf57840f2d8b0 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-10-23T18:02:52Z (GMT). No. of bitstreams: 1 souza_jgft_me_mar.pdf: 1946753 bytes, checksum: d921466ef805f990065cf57840f2d8b0 (MD5) Previous issue date: 2017-09-21
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)
Esta dissertação aborda o tema da História da Política Externa Brasileira durante a Guerra Civil Espanhola (1936-1939). Utilizando fontes bibliográficas e documentais de tipos variados analisamos como o governo brasileiro se envolveu diretamente no conflito desde suas primeiras semanas, desenvolvendo relações com ambos lados do conflito civil, tanto em território espanhol quanto nacional, chegando a agir conjuntamente com outros países neste contexto. Em um primeiro momento, partimos de um esforço historiográfico concernente a história da política externa brasileira no período anterior ao conflito, passando por uma breve contextualização acerca dos antecedentes históricos do conflito espanhol e os efeitos imediatos da eclosão deste sob o sistema internacional pós-tratado de Versalhes. Ademais, se acrescentam a este momento inicial apontamentos acerca da história das relações hispano-brasileiras no período anterior ao conflito civil. Partindo destas observações, exploramos a trajetória das relações brasileiras com o governo republicano espanhol e a junta militar nacionalista, como estas se desenvolveram ao longo do conflito e como tal desenvolvimento criou uma situação única na história da política externa brasileira, na qual o Itamaraty, durante quase três anos, conduziu as relações brasileiras aceitando um cenário duplicidade representativa do Estado Espanhol, agindo regularmente em arrepio ao direito internacional na busca da defesa dos interesses nacionais. Concluímos nossa reflexão com apontamentos sobre o final da guerra civil, suas repercussões no Brasil, na Espanha e no resto de um mundo prestes a mergulhar no maior conflito bélico de toda a história humana.
This dissertation focus is the History of Brazilian Foreign Policy during the Spanish Civil War (1936-1939). Using bibliographic and documentary sources of various types, we analyze how the Brazilian government was involved in the Spanish conflict since its first weeks, developing diplomatic relations with both sides, in Spanish territory and national territory, acting jointly with other countries in this context. Initially, we begin with a historiographic effort concerning the history of Brazilian foreign policy in the period prior to the conflict and a brief contextualization about the historical context behind the Spanish conflict and it´s effects on the post-Versailles international system. A brief analysis reagarding the history of Hispano-Brazilian relations in the period prior to the civil conflict is also present in this initial stage. Based on these observations, we will explore the trajectory of Brazilian relations with the Spanish republican government and the nationalist military junta, how these developed throughout the conflict and how such development created a unique situation in the history of Brazilian foreign policy, in which the Itamaraty, developed the Brazilian relations with Spain with two adversarial entities who claimed to represent the Spanish State, a scenario in which international law was ignored to ensure defense of national interests. We conclude our analyzis with brief notes on the end of the civil war, its repercussions in Brazil and Spain, as the world was about to descend into the greatest war in all of human history.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

García, i. Ferrandis Xavier. "La reorganització de l'assistència medicoquirúrgica de la ciutat de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat de València, 2011. http://hdl.handle.net/10803/78807.

Full text
Abstract:
La situació geoestratègica de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable de la guerra per al bàndol republicà van convertir la ciutat en un pol receptor de ferits de guerra i de població civil evacuada. Davant d’este marcat increment de la demanda d’assistència sanitària, les autoritats valencianes van fer un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d’infraestructures sanitàries de la ciutat. Esta readaptació va consistir bàsicament en la habilitació de diferents hospitals per a milicians malalts y ferits (“Hospitals de Sang”), i en la creació de quatre nous hospitals especialitzats (l’Hospital Antitracomatós, l’Hospital Neurològic, l’Hospital de Refugiats i l’Hospital de Malalties Infeccioses). Així mateix, els centres sanitaris que existien abans de l’esclafit de la contesa hagueren de readaptar-s’hi. Va ser el cas de l’Hospital Provincial, del Manicomi Provincial i del Sanatori Antituberculós de Porta-Coeli. Esta intensa reorganització sanitària, no obstant això, va ser incapaç d’absorbir la demanda d’atenció sanitària provocada pel marcat augment poblacional patit per València. Així doncs, des de les acaballes del 1936 es va iniciar un progressiu col•lapse dels hospitals de la ciutat, procés que es va consolidar al llarg del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema sanitari.
Geostrategic situation of Valencia during the Spanish Civil War (1936-1939), proximity to the front of Teruel and unfavorable course of the war for the republican faction converted the city into a centre of attraction for war injured and evacuated civil population. Because of this marked increase of demand of sanitary assistance, Valencian authorities did a great effort to reorganize the city’s sanitary infrastructures network. This readaptation consisted basically in fitting out several hospitals for sick and wounded militiamen ("Blood Hospitals"), as well as the creation of four new specialized hospitals (the Anti-trachoma Hospital, the Neurological Hospital, the Refugees Hospital and the Infectious Diseases Hospital). Likewise, hospitals already existing before the contest’s outbreak had to readjust to it. It was the case of Provincial Hospital, of Provincial Mental Hospital and of Porta-Coeli's Anti-tuberculosis Sanatorium. Nevertheless, this intense sanitary reorganization was unable to absorb the demand of sanitary assistance provoked by the marked population increase that Valencia suffered. Thus, a progressive collapse of the city’s sanitary institutions began at the end of 1936, process that was consolidated throughout 1937 and culminated in 1938 with the breakdown of the welfare system.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Fraga, Gerson Wasen. "Brancos e vermelhos : a guerra civil espanhola através das páginas do jornal Correio do Povo (1936-1939)." reponame:Biblioteca Digital de Teses e Dissertações da UFRGS, 2004. http://hdl.handle.net/10183/13072.

Full text
Abstract:
Entre 1936 e 1939, a Espanha foi abalada por uma violenta Guerra Civil. Tendo sido deflagrada no período entre guerras, quando o capitalismo experimentava os efeitos da crise de 1929; quando o fascismo atravessava seu momento de afirmação na Europa, e quando a Revolução Russa apresentava uma alternativa política para os povos, este acontecimento acabou por se tornar rico em símbolos e significados, atraindo não apenas a atenção, mas também a solidariedade de boa parte do mundo para ambos os lados em contenda. No Brasil, marcado pela repressão ao comunismo, especialmente após 1935, a Guerra Civil Espanhola veio a servir, na visão das elites, como exemplo do que poderia aqui ocorrer caso o comunismo viesse a encontrar solo fértil no continente americano, sendo uma das formas de difundir esta idéia as páginas da grande imprensa escrita. Nosso objetivo é demonstrar como a Guerra Civil Espanhola foi apresentada à sociedade pelo jornal Correio do Povo, à época o periódico de maior importância no Rio Grande do Sul. Através de sua leitura sobre os fatos na Espanha naqueles anos conturbados, temos um exemplo da forma como as idéias de mudança social eram vistas por uma parcela da elite brasileira, bem como de seu alinhamento com as diretrizes políticas oficiais daquele momento.
In 1936-39, the Spain was loose by a violent Civil War. Happened in the between wars age, when the capitalism experiment the effects of the 29’s crisis, when the fascism crossed your moment of affirmation in Europe, and when the Russian Revolution presented a political alternative for the peoples, this happening rendered rich in symbols and meanings, attracting the attention and the solidarity of share of the world for both the sides in quarrel. In Brazil, marked for the repression at communism afterwards 1935, the Spanish Civil War served, for the elites, how example of the how can happen here in the event of the communism meeted firm land in the american continent, to be a from the forms of diffuse this idea the pages of the big press. Our objective is demonstrate how the Spanish Civil War gone presented for the society by Correio do Povo journal, in the time of the happening the newspaper of higher importance in the Rio Grande do Sul State. Through of this reading about the happenings in the Spain at that disturbed years, we have a example of the shape how the social changes ideas was includeds by a parcel of the brazilian elites, as well as of the your arrangement with the official politics from that moment.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

Marques, Maria Gorete Costa. "Mauriac e Bernanos: dois escritores católicos face à Guerra Civil de Espanha." Master's thesis, Universidade de Aveiro, 2003. http://hdl.handle.net/10773/21446.

Full text
Abstract:
Mestrado em Estudos Franceses
A Guerra Civil de Espanha é frequentemente evocada como uma ante-estreia da Segunda Guerra mundial, mas ela destaca-se de outros conflitos do século XX, sobretudo pela militante motivação ideológica e religiosa. O pronunciamiento, levado a cabo pelos militares em Julho de 1936, dividiu a Espanha e o mundo ao redimensionar-se como um conflito de totalitarismos, impregnado pelo espírito de cruzada com que Franco (apoiado pelo episcopado espanhol) tentou combater os infiéis republicanos. Esta situação suscitou um desencontrado questionamento, no seio da intelligentsia mundial, assumido em proclamações literárias e levado até ao envolvimento armado. Para os intelectuais católicos, a escolha parecia, à partida, óbvia. No entanto, dois intelectuais católicos franceses - François Mauriac e Georges Bernanos - tomaram um caminho surpreendente, diferente do esperado. Apesar de inicialmente aprovarem, publicamente, o pronunciamiento, ambos, com diferente fundamento, acabaram por se tornar antifranquistas e, em textos publicados, denunciaram a cruzada de Franco. As tomadas de posição de Mauriac e Bernanos foram determinadas pelo amor à religião mas contrariaram o acatamento doutrinário dos seus contemporâneos. As suas reacções serão criticadas pela maior parte dos pensadores e publicistas católicos da sua época.
The Spanish Civil War is frequently referred to as a forerunner of the Second World War, but it stands out among other 20th century conflicts, due to its ideological and religious motivation. The pronunciamento, which was carried out by the military in July 1936, split both Spain and the world, turning it into a conflict of totalitarianisms, filled with Franco’s crusade ideals with which he fought the republican infidels (with the support of the Spanish Bishops). This situation triggered various queries within the world’s intelligentsia, which assumed a literary form and were drown to armed conflict. To most Catholic intellectuals, the choice seemed obvious, at least apparently. However, two French Catholics – François Mauriac and Georges Bernanos – chose a surprising and unexpected path. Although they started by publicly supporting the pronunciamento, both of them, for different reasons, eventually became anti-Franco, and their writings denounced Franco’s crusade. Mauriac and Bernanos, whose positions reflected their love for religion, opposed the doctrine of their contemporaries. Their reactions will be criticised by most Catholic thinkers and publicists of their time.
La Guerre Civile espagnole est souvent évoquée comme une avantpremière de la Seconde Guerre mondiale, mais elle diffère d’autres conflits du XXe siècle, surtout par sa motivation idéologique et religieuse. Le pronunciamiento, fait par les militaires en juillet 1936, a divisé l’Espagne et le monde en se révélant un conflit de totalitarismes, impregné par l’esprit de croisade avec lequel Franco (soutenu par l’épiscopat espagnol) a voulu entamer un combat contre les infidèles républicains. Cette situation a suscité plusieurs questions, dans le milieu de l’intelligentsia mondiale, assumées dans des proclamations littéraires et menées jusqu’à l’engagement armé. Pour les intellectuels catholiques, le choix semblait, au départ, évident. Cependant, deux intellectuels catholiques français - François Mauriac et Georges Bernanos – ont suivi un parcours surprenant. Bien que, au début, ces écrivains aient approuvé publiquement le pronunciamiento, tous deux, pour des raisons différentes, sont devenus antifranquistes et ont denoncé, dans leurs écrits, la croisade de Franco. Les prises de position de Mauriac et de Bernanos ont été déterminées par l’amour à la religion mais elles ont contrarié l’acceptation doctrinaire de leurs contemporains. Leurs réactions seront critiquées par la plupart des penseurs et des publicistes de l’époque.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Romero, Pérez Elena. "El primer franquismo y Chile (1939-1945): la continuación de la guerra civil : política fuera del territorio español, y su proyección en las relaciones bilaterales con Chile." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/108536.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Villarroya, i. Font Joan 1953. "Violència i repressió a la reraguarda catalana : 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1988. http://hdl.handle.net/10803/1997.

Full text
Abstract:
Aquesta obra sobre la violencia que s'exercí en la reraguarda catalana durant la revolució i guerra civil que visqué Catalunya de juliol de 1936 a febrer de 1939 és difícil, complexa i plena de tota mena de contradiccions. El propi títol ja és difícil d'escollir, perquè analitzar la violència a la reraguarda dins d'una guerra -el grau màxim de destrucció i mort- no deixa de ser un contrasentit. Però la reraguarda catalana, el món civil allunyat dels fronts de guerra, visqué un grau tan gran d'enfrontaments i tensions que sovint van acabar amb represàlies, repressió, morts i assassinats.

L'estudi de la violència en la reraguarda catalana és necessari per conèixer què fou, quan, fins on arribà, quins sectors foren colpits, quin temps tingué, com reaccionaren els qui la visqueren, per apropar-nos a la més variada motivació dels qui l'exerciren, per concretar quants en foren víctimes, per diferenciar les seves professions, opcions politiquees o circumstàncies més diverses. Tot aquest complex món de repressió i violència, mort i represàlia, cal computar-lo d'una manera on les contradiccions de signe polític, període o època en què es produeix, responsabilitat o circumstància sigui possible interpretar-ho dins la vida revolucionària o de guerra que va viure Catalunya de juliol de 1936 a febrer de 1939. D'aquí que la metodologia que hem aplicat es basi en el criteri de fer la recerca més exhaustiva a totes les fonts i documents que hem pogut treballar.

En primer lloc hem seguit tots i cada un dels Registres Civils (Secció de Defuncions) de totes les poblacions de Catalunya, tasca que ens permet elaborar una primera relació de víctimes de repressió i la data del traspàs. També ens permet conèixer la identitat de la majoria de les morts, així com l'edat, el lloc d'origen i el de residència, la professió, l'estat civil, la causa de la mort i, sovint, ens és indicat el lloc i l'hora. Pel que fa als desconeguts, la Generalitat republicana va crear en plena Guerra Civil una comissió que dirigia un Jutge especial, Bertran de Quintana, per la investigació de "Exhumació d'assassinats i inhumacions clandestines", que reuní un important aplec de documentació i realitzà algunes passes importants per a la clarificació de les morts, incloent-hi expedició d'actes de defunció. Tot i així, continuaven fent-se paleses algunes llacunes importants, de manera que en alguns casos vam recòrrer a fons alternatives, com l'Hospital Clínic, on eren conduïts els cadàvers que es trobaven a l'extraradi de Bacelona, o al registre del Dipòsit Judicial.

Un cop analitzades les fonts provinents del costat republicà, ens vam concentrar en l'anàlisi de les fonts sorgides al bàndol dels sublevats, dit "nacional". Després d'acabada la Guerra Civil, el Ministeri de Justícia va posar en marxa l'anomenada "Causa Nacional", que avui es troba dipositada a l' "Archivo HistóricoNacional", radicat a Madrid. Els expedients, força complets, es troben organitzats per províncies i contenen una informació sovint molt exhaustiva de tot allò que succeí durant "la dominación roja", amb l'objectiu d'identificar i de depurar les corresponents responsabilitats político-judicials de les persones que es van veure implicades en els fets violents que tingueren lloc durant tot el període bèl·lic. Tot i la riquesa documental d'aquest fons, el regime franquista només n'usà una petita part i d'una forma absolutament tendenciosa, exagerant els episodis de violència, els abusos i els assassinats.

Altres fons del mateix bàndol, igualment valuoses, sòn per exemple la premsa periòdica (on després del conflicte es van publicar nombrosos articles i esqueles en record de determinats difunts) i un gens menyspreable aplec documental generat per recordatoris, opuscles, butlletins o fins i tot llibres on es recorda les víctimes de la reraguarda (membres de congregacions religioses, càrrecs d'ajuntaments, professionals o simples particulars) basant-se més en una relació directa de coincidència personal, familiar o professional que no pas en una simple voluntat propagandística. De fet, aquesta mena de fonts aporta unes cifres que resulten força ajustades sobre l'abast repressiu en l'àmbit que estudiaven. També cal considerar altres obres monogràfiques sobre la repressió en un àmbit geogràfic concret, on els historiadors locals, tot i manifestar prejudicis ideològics que no tenen res a veure amb la professió historiogràfica, realitzen algunes aportacions que cal tenir en compte.

Els resultats finals de la recerca s'han presentat en tres blocs organitzats de la manera següent: la primera part fa un repàs exhaustiu de la situació general a Catalunya des del juliol del 1936 fins a la fi de la guerra, la segona part fa una anàlisi de la violència i de la repressió a la reraguarda catalana durant el període bèl.lic, i finalment la tercera presenta una proposta de conclusions i un complet annex documental, on es presenten les dades recollides agrupades en funció de les Regions en què fou organitzada Catalunya segons la divisió territorial proposada per la Generalitat republicana. Una bibliografia i una relació de les fonts documentals consultades completen el present treball, que es presenta ara en versió digitalitzada mercès a la còpia dipositada al Centre d'Estudis Històrics Internacionals.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Montebello, Natalia Monzón. "Federalismo e autogestão: anarquismo - Proudhon, guerra civil espanhola." Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, 2009. http://tede2.pucsp.br/handle/handle/2995.

Full text
Abstract:
Made available in DSpace on 2016-04-25T20:22:59Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Natalia Monzon Montebello.pdf: 2051605 bytes, checksum: 034ea4183f749f03a5c4320aeaffc859 (MD5) Previous issue date: 2009-11-03
Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico
The notions of federalism and self-management are used composing a analytic point of view on experimentation in the Pierre-Joseph Proudhon and the Spanish Civil War. The analytic experimentation Policy propose questions that provoke conversation today with Gilles Deleuze, Michel Foucault and Nietzsche Friedich, as well the presence of Federico García Lorca. It is dissolving the identity, philosophy and history, out of play of the identity. In Proudhon, the serial analitic unfolds in decentralized federalism articulated to mutualism, as sliding out of State, that not only dispenses with the formality intitucional, as well as state form as well as of thought. Thus, the interruption of the centrality and the hierarchy of State describes in the anarchism the affirmation of freedom practices and free lifestyle of the sovereign. The anarchism don t happens as the oppositions to the State, but as invention of exist-rience free absolute authority, projecting itself as a multiplicity of partnerships, in the coexistence of the differents in equality. In the Spanish Civil War, the invention of freedon practices settles in the nineteenth century as social revolution that subervert the politic and economic fields demarked on the struggles of workers
As noções de federalismo e autogestão são utilizadas compondo um ponto de vista analítico na experimentação em Pierre-Joseph Proudhon e na Guerra Civil Espanhola. A experimentação analítica propõe questões que provocam conversas na atualidade, com Gilles Deleuze, Michel Foucault e Friedich Nietzsche, assim como também a presença de Federico García Lorca. Trata-se de dissolver as identidades, na filosofia e na história, fora da interpretação teórica. Em Proudhon, a analítica serial desdobra-se no federalismo descentralizado articulado ao mutualismo, como deslizamento fora do Estado, que não só prescinde da formalidade institucional, como também da forma Estado do pensamento. Dessa maneira, a interrupção da centralidade e da hierarquia do Estado descreve no anarquismo a afirmação de práticas de liberdade como estilo de vida livre do soberano. O anarquismo, então, não acontece como oposição ao Estado, mas como invenção da existência livre do absoluto da autoridade, projetando-se como multiplicidade de associações, na coexistência dos diferentes na igualdade. Na Guerra Civil Espanhola, a invenção de práticas de liberdade instala-se no século XIX como revolução social que suberverte os campos político ou econômico demarcados nas lutas dos trabalhadores
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Boquera, Diago Ester. "La batalla de la persuasió durant la Guerra Civil. El cas del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2015. http://hdl.handle.net/10803/300589.

Full text
Abstract:
Aquesta investigació se centra en l’estudi del Comissariat de Propaganda, l’òrgan oficial de persuasió que la Generalitat de Catalunya va crear amb l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939). L’objectiu de la tesi és, d’una banda, reconstruir i explicar cronològicament l’activitat portada a terme per aquest organisme. D’altra banda, la recerca també vol analitzar des d’un punt de vista comunicatiu les tècniques que va emprar, els seus objectius, els públics receptors i l’evolució que experimenta com a institució emissora. El propòsit final és definir els aspectes que caracteritzen el seu model persuasiu, partint de la hipòtesi que va executar la propaganda amb un estil particular, marcat per l’ús freqüent de mitjans i tècniques persuasives basades en la publicitat i d’altres d’inspiració anglosaxona desenvolupades durant la Gran Guerra (1914-1918). Pel que fa a l’estructura, la primera part vol aclarir conceptes claus com la propaganda i altres termes afins. La segona part exposa els antecedents comunicatius-persuasius des de l’inici de la Primera Guerra Mundial i fins el final de la Guerra Civil. La tercera part explica l’activitat del Comissariat de Propaganda a partir d’uns punts d’inflexió que vénen determinats per esdeveniments com els Fets de Maig, la instal·lació del govern de la República a Barcelona o l’arribada del front de batalla a Catalunya.
Esta investigación se centra en el estudio del Comissariat de Propaganda, el órgano oficial de persuasión que el gobierno de la Generalitat de Catalunya creó con el inicio de la Guerra Civil (1936-1939). El objetivo de la tesis es, por un lado, reconstruir y explicar cronológicamente la actividad desarrollada por este organismo. Por otro lado, analizar desde un punto de vista comunicativo las técnicas que empleó, sus objetivos, los públicos receptores y la evolución que experimenta como institución emisora. El propósito final es definir los aspectos que caracterizan su modelo persuasivo, partiendo de la hipótesis que ejecutó la propaganda con un estilo particular, marcado por el uso frecuente de medios y técnicas persuasivas basadas en la publicidad y otras de inspiración anglosajona desarrolladas durante la Gran Guerra (1914-1918). En cuanto a la estructura, la primera parte pretende aclarar conceptos clave como la propaganda y otros términos afines. La segunda parte expone los antecedentes comunicativo-persuasivos desde el inicio de la Primera Guerra Mundial hasta el fin de la Guerra Civil. La tercera parte explica la actividad del Comissariat de Propaganda según unos puntos de inflexión que vienen determinados por acontecimientos como los Sucesos de Mayo de 1937, el establecimiento del gobierno de la República en Barcelona o la llegada del frente a Cataluña.
The focus of the research is the study of the Comissariat de Propaganda, the official persuasive organization that the government of the Generalitat de Catalunya created with the outbreak of the Spanish Civil War (1936-1939). The aim of the doctoral dissertation is, on one hand, reconstruct and explain chronologically the activity developed by this organism. On the other, the research also wants to analyze from a communicative point of view the techniques that employed, its objectives, the targets and the evolution of the institution. The final purpose is to define the aspects that characterize its persuasive model, starting from the hypothesis that it executed the propaganda with a particular style, marked by the frequent use of persuasive methods and techniques based on advertising and others of Anglo-Saxon inspiration developed during the Great War (1914-1918). In terms of structure, the first part wants to elucidate key concepts like propaganda and other related terms. The second part exposes the communicational antecedents since the start of the First World War until the end of the Spanish Civil War. The third part explains the activity of the Comissariat de Propaganda from some turning points according to certain events like the May Days of 1937, the settlement of the Spanish Republican government into Barcelona or when the battlefront reached Catalonia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Oliveira, Valéria Garcia de. "Carne de Fieras, Barrios Bajos e Aurora de Esperanza - o melodrama anarquista na produção cinematográfica da CNT, durante a Guerra Civil Espanhola (1936-1939)." Universidade de São Paulo, 2011. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8138/tde-19062012-160059/.

Full text
Abstract:
Considerando a relação História-Cinema, a presente dissertação é uma reflexão sobre a produção cinematográfica anarquista da CNT durante a Guerra Civil Espanhola (1936-1939), a partir da análise de três de seus principais filmes de ficção: Carne de Fieras (1936/1992), Barrios Bajos (1937) e Aurora de Esperanza (1937). Eles foram construídos numa estrutura de narrativa clássica e melodramática e, dotados de temáticas diversas, como o adultério, a prostituição assediada por gangsteres e o drama do desemprego, representam uma iniciativa ímpar na construção de um cinema social, sob o comando de uma poderosa organização anarquista e durante o processo revolucionário. Neste sentido, consideramos também os meandros do desenvolvimento do anarquismo e do cinema espanhóis, cujas singularidades imprimiram uma dinâmica específica àqueles filmes.
Considering the relation between History and Cinema, this present dissertation will ponder on the anarchist cinematographic production of CNT during the Spanish Civil War (1936-1939) through the analysis of three of its most important fiction works: Carne de Fieras (1936/1992), Barrios Bajos (1937) and Aurora de Esperanza (1937). They were structured in a classic and melodramatic narrative and, dealing with several themes, as adultery, gangster-linked prostitution and the misfortune of unemployment, they represent a unique initiative in the construction of a social cinema, under the command of a powerful anarchist organization during the revolutionary process. In this sense, well consider the specifics in the development of Spanish anarchism and cinema, for their singular features have given a specific dynamic to those movies.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

Esteba, López Joaquin. "La sindicació de les arts plàstiques a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Institucions d’operacions ideològiques i polarització entre l’art d’avantguarda i el realisme." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667199.

Full text
Abstract:
This thesis is focused on conceptions of the avant-garde and realism during the Spanish Civil War in Catalonia from two main mainstays: the conception of the nationalism implicit into the conflict itself, and the mandatory unionisation artists had to follow, from the summer of the 1936. The need of alphabetizing the current civil society had was met by those two mainstays. How did them allow the artist to create from freedom? Since the widening of aesthetics in fields such as politics based on the dichotomy: committed art/ commitment of art, the position of the artist in front of realism, neo romanticism, "wided aesthetics", and the Avant-garde is analysed. In which way the political question is related with the anti-fascist Popular Front and the Spanish revolution is synchronized on the theoretical basis of realism and avant-garde?
El focus de la present tesi el posem en la concepció del realisme i de l'avantguarda durant la Guerra Civil espanyola a Catalunya des de dos grans pilars: la concepció del nacionalisme implícit en el conflicte i la sindicació obligatòria dels artistes plàstics des de l’estiu de l’any 1936, que van suposar la institucionalització de la cultura en la seva necessitat d’alfabetització de la societat civil del moment. De quina manera aquests pilars van permetre una llibertat estètica per part de l’artista? Des de l’eixamplament de l’estètica en àmbits com la política en base la dicotomia art compromès / compromís de l’art, analitzem la posició dels artistes davant del realisme, el neoromanticisme, l’art d’avançada, les Avantguardes. De quina manera la qüestió política relacionada amb el Front Popular antifeixista i la revolució espanyola es sincronitza en la fonamentació teòrica del realisme i de l'avantguarda?
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

Biajoli, Maria Clara Pivato 1983. "Narrar utopias vividas : memoria e construção de si nas Mujeres Libres da Espanha." [s.n.], 2007. http://repositorio.unicamp.br/jspui/handle/REPOSIP/279560.

Full text
Abstract:
Orientador: Luzia Margareth Rago
Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Filosofia e Ciencias Humanas
Made available in DSpace on 2018-08-09T05:41:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Biajoli_MariaClaraPivato_M.pdf: 1772890 bytes, checksum: b7d9555f870a316493b3dda93cc32584 (MD5) Previous issue date: 2007
Resumo: Este trabalho analisa os relatos de memória de algumas mulheres que militaram no movimento anarquista feminino espanhol do grupo Mujeres Libres, que esteve ativo durante a Guerra Civil Espanhola (1936-1939). Focaliza as entrevistas, os livros, e documentários produzidos por elas, especialmente nas décadas de 1980 e 1990, sobre aqueles acontecimentos na Espanha e suas experiências. Pergunta de que forma se dá essa rememoração, que guarda fortemente as marcas do tempo presente, e ainda de que forma esses acontecimentos e essas memórias contribuíram na construção de suas subjetividades como mulheres anarquistas, após cinqüenta anos ou mais da derrota para as forças franquistas em 1939
Abstract: This work analises the narratives of memory of some women who participated at the Spanish anarchist and feminist movement of the group ¿Mujeres Libres¿, which was active during the Spanish Civil War (1936-1939). It focuses on the interviews, books and documentaries that have been produced by these women, especially at the 1980s and 1990s, about those events and their experiences. It asks about how this work of memory happens, which keeps strong marks of the present, and how this memories contribute to the construction of their subjectivities as anarchist women, even fifty years ou more after the defeat to the franquist army in 1939
Mestrado
Historia Cultural
Mestre em História
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Vargas, Bruno. "Rodolfo llopis (1895-1983). L'unite d'un homme." Toulouse 2, 1996. http://www.theses.fr/1997TOU20018.

Full text
Abstract:
Notre these part du constat suivant: rodolfo llopis (callosa d'ensarria 1895 - albi 1983) qui fut pendant 30 ans secretaire general du parti socialiste ouvrier espagnol et un des opposants les plus marquants au regime franquiste, est aujourd'hui une figure oubliee, non seulement dans les rangs du p. S. O. E. , mais aussi par l'histoire officielle de l'espagne. Pour essayer de comprendre et d'analyser cet etat de fait, nous nous sommes appliques, dans une premiere partie, a retrouver l'itineraire de sa vie: son enfance, sa formation intellectuelle, son parcours politique sous la ii republique espagnole et durant la guerre civile, l'exil en france, l'evolution de sa pensee politique au contact des autres democraties europeennes, enfin son attitude face a la nouvelle democratie espagnole. Dans la deuxieme partie de notre travail, nous avons porte nos recherches sur les sept mois, fevrier - aout 1947, pendant lesquels il fut president du conseil de la ii republique espagnole en exil. Une etape qui met en lumiere les renoncements des pays occidentaux aux principes de base de la democratie, et qui nous permet d'analyser la pratique politique de llopis face aux realites du pouvoir, meme si celle-ci s'effectua dans des conditions tres speciales
Our thesis is based on the following assessment: rodolfo llopis (callosa d'ensarria 1895 - albi 1983) who for 30 years, was the general secretary of the spanish workers socialist party and one of the most prominent opponents to the franco regime, is nowadays forgotten. Not only within the rank and file of his own party, but also in his own country's history books. In order to try and understand this, we'we divided our study into two parts: the first part is dedicated to the study of the man's family and intellectual background as well as his political progress under the second spanish republic and during the civil war; his exile in france; the way his political developed and how he reacted in front of the new spanish democracy. The second part of our research is focused on the period between february and august 1947, when he was prime minister of the second spanish republic in exile, which highlights how basic democratic principles were trodden upon by western countries. Through this, we've been able to analyse llopis's political methods when faced with the realities of power; even if it was developed in very particular conditions
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Quinsani, Rafael Hansen. "A revolução em película : uma reflexão sobre a relação cinema-história e a Guerra Civil Espanhola." reponame:Biblioteca Digital de Teses e Dissertações da UFRGS, 2010. http://hdl.handle.net/10183/26721.

Full text
Abstract:
A presente dissertação apresenta uma reflexão sobre a relação Cinema-História. O cinema encontrou dificuldades para ser aceito como fonte pelos historiadores, devido à caracterização e à qualificação desta fonte, bem como pelo seu despreparo para analisá-las. Este trabalho problematiza a relação cinema-história, suas possibilidades de interação e reflete sobre estas desde a perspectiva do trabalho do historiador e do seu fazer historiográfico. Parte-se da premissa de que o historiador não pode fechar os olhos para o cinema, seus desafios e os diferentes usos e abusos realizados com a história. Renunciar ao debate e à reflexão implica na perda da função social e política que o fazer historiográfico carrega e dele somos indissociável. Esta dissertação propõe a elaboração de um método de análise Históricocinematográfico, buscando sintetizar as reflexões de diferentes autores das áreas da História e do Cinema. Nossa análise toma como base três filmes que abordam o contexto da Guerra Civil Espanhola. O primeiro filme, ¡Ay, Carmela! (Carlos Saura, 1990), enfoca o conflito através dos dramas e desejos de três atores “mambembes” e sua luta pela sobrevivência. Esta película permite abordar as inter-relações entre arte e guerra e entre o humor presente na atuação dos personagens e nos seus números apresentados frente ao horror de uma guerra e seus traumas. Também são destacados no filme os brigadistas, a presença fascista italiana e o processo de internacionalização do conflito. O segundo filme, Terra e Liberdade (Ken Loach, 1995), aborda a participação e o papel das milícias e, principalmente, as divisões políticas que se formaram no interior do campo republicano (ou antifascista) durante a guerra. O filme permite uma discussão sobre o debate político no interior da esquerda e o contexto no qual é retratado. O terceiro filme, Libertárias (Vicente Aranda, 1996) aborda a atuação das milícias anarquistas no front da Guerra Civil através da história da freira Maria e sua trajetória com um grupo de combatentes anarquistas, retratadas sob um ponto-de-vista coletivo, sem que um personagem assuma um protagonismo principal. A conclusão apresenta elementos comparativos das três películas e reflete sobre a relação Cinema-História e suas implicações na contemporaneidade.
This thesis presents a reflection on the relation between Cinema and History. The cinema had difficulty being accepted by historians as a source because of the characterization and qualification of this source, as well as their unwillingness to consider them. This paper discusses the relation between cinema and history and its ability of interaction. It ponders on the subject from the perspective of the historian's work and its historiographical doings. The discussion starts with the premise that the historian can not shut his eyes to the cinema, its challenges and different uses and abuses committed against history. To renounce debate and reflection implies on the loss of the social and political function that the historiographical doing carries, and we are inseparable from it. This thesis proposes the development of a filmhistory method of analysis, seeking to synthesize the reflections of different authors in the areas of History and Cinema. Our analysis is based on three films that address the context of the Spanish Civil War. The first movie is, ¡Ay, Carmela! (Carlos Saura, 1990), which focuses on the conflict through the dramas and desires of three stage actors and their struggle for survival. This film allows us to study the interrelations between art and war and between the humor in the characters’ actions and their plays against the horror of war and its traumas. The brigade and the presence of Italian fascists during the process of internationalization of the conflict are also highlighted by the film. The second film, Land and Freedom (Ken Loach, 1995), addresses the role of the militias and especially the political divisions that emerged within the Republican camp (or fascist) during the war. The film allows a discussion on the political debate within the left and the context in which it is portrayed. The third film, Freedomfighters (Vicente Aranda, 1996) discusses the role of the anarchist militias in the Civil War front through the story of the nun Maria and her journey with a group of anarchist fighters, depicted from a collective point of view without any character on a leading role. The conclusion presents comparative elements of the three films and reflects on the Cinema- History relation and its implications for contemporary society.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Tomanik, Geny Brillas. "Memórias, deslocamentos, lutas e experiências de um exilado espanhol: Pedro Brillas (1919-2006)." Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, 2017. https://tede2.pucsp.br/handle/handle/19862.

Full text
Abstract:
Submitted by Filipe dos Santos (fsantos@pucsp.br) on 2017-03-24T11:46:54Z No. of bitstreams: 1 Geny Brillas Tomanik.pdf: 7773000 bytes, checksum: 980a9ec53e0e97421710947f82005ea5 (MD5)
Made available in DSpace on 2017-03-24T11:46:54Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Geny Brillas Tomanik.pdf: 7773000 bytes, checksum: 980a9ec53e0e97421710947f82005ea5 (MD5) Previous issue date: 2017-03-17
Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq
Pontifícia Universidade Católica de São Paulo - PUCSP
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior - CAPES
This thesis aims to analyze and discuss the life trajectory, including the recurring displacements, of Pedro Brillas (1919-2006), born in Barcelona, anarchist and former fighter that, when he was 17 years old, voluntarily enlisted the republican anti-Franco forces in the Spanish Civil War (1936-1939), where he was wounded. At the end, when the defeat was imminent – motivated by the advance and the attack of the Franco army, with the support or the Nazi Condor Legion –, the young man participated of the Spanish flow towards France denominated La Retirada. This massive Spanish exodus and the republican exile were consequences of the Spanish Civil War. When crossing the French border, in February 1939, he became a permanent exile, with only 19 years old. The guiding thread and the documentary body of the research is based on the private archive of Pedro Brillas, an historical agent, composed of several memoirs, journals (some of them from the war front), letters, official letters, personal documents (between wars) and pictures. This proposal is justified because it is a great and unprecedented archive that reveals common and extraordinary experiences, subjectivities, and narrates the displacements of Spanish exiles, as lived collectively. These e/immigrant‟s materials usually housed in chests and drawers, enables to retrieve and update the individual and collective memory, representing a great documental treasure of popular production, often invisible – and almost unavailable in archives records –, have gained value in the contemporary historiographic research. The memoirist witnessed, lived and recorded several historic facts and dramatic experiences, such as the Spanish Civil War, the Second World War (lived in France and Germany), the life at the French concentration camps, survived dangers, insecurities and uncertainty. Also, lived the quotidian of the war and the after-war period, in Germany, France and later in Brazil, to where he immigrated in 1951 with his family, supported by the International Refugee Organization (IRO), and was finally able to establish. The research is articulated with the historiographical studies about the Spanish Civil War and the international displacements of Spanish, particularly regarding the refugees and politic exiles, as well as the reception in these countries; and with studies on memory and identity
Esta tese objetiva analisar e discutir a trajetória de vida, incluindo os recorrentes deslocamentos, de Pedro Brillas (1919-2006), nascido em Barcelona, anarquista e ex-combatente que, aos 17 anos, alistou-se voluntariamente nas forças republicanas antifranquistas na Guerra Civil Espanhola (1936-1939), conflito em que foi ferido. No fim da iminente derrota – motivada pelo avanço e ataque das forças franquistas, com o apoio da Legião Condor nazista –, o jovem somou-se ao fluxo hispânico rumo à França denominado La Retirada. Esse êxodo massivo de espanhóis e o exílio republicano foram consequências da Guerra Civil Espanhola. Ao atravessar a fronteira francesa, em fevereiro de 1939, tornou-se exilado permanente, com apenas 19 anos de idade. O fio condutor e corpo documental da pesquisa fundamentam-se no acervo privado de Pedro Brillas, um sujeito histórico, composto de memórias, diários (inclusive da frente de batalha), cartas, correspondências oficiais, documentos pessoais (entre guerras) e fotografias. Tal proposta justifica-se por se tratar de um rico e inédito acervo que revela experiências cotidianas e extraordinárias, subjetividades, além dos deslocamentos dos exilados espanhóis, vivenciados coletivamente. Esses materiais de e/imigrantes, geralmente guardados em baús e gavetas, possibilitam recuperar e atualizar a memória individual e coletiva, representam um tesouro documental da produção de populares, muitas vezes invisível – pouco disponível em arquivos públicos –, e ganharam valor na pesquisa historiográfica contemporânea. O memorialista testemunhou, vivenciou e registrou fatos históricos e experiências dramáticas, como a Guerra Civil Espanhola, a Segunda Guerra Mundial (vivenciada na França e na Alemanha), a vida nos campos de concentração franceses, sobreviveu a perigos, inseguranças e incertezas. Além disso, vivenciou o cotidiano da guerra e do período pós-bélico, na Alemanha, na França e no Brasil, para onde emigrou em 1951 com a família, apoiado pela International Refugee Organization (IRO), e finalmente fixou raízes. A investigação articula-se com os estudos historiográficos sobre a Guerra Civil Espanhola e os deslocamentos internacionais de espanhóis, particularmente as questões que envolvem refugiados e exilados políticos, bem como o acolhimento nesses países; e ainda com os estudos sobre memória e identidade
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Hogue, Kari L. "Representaciones de la Guerra Civil Espanola en la novela y el cine: Hacia una comprension del pasado y una reconciliacion con la realidad actual." Bowling Green State University / OhioLINK, 2013. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=bgsu1363358669.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Serra, Armengol Maria de Lluc. "Els museus catalans en els primers anys del franquisme. Anàlisi de la utilització dels centres museístics catalans en el període 1939-1947." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/289569.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal analitzar la situació dels museus a Catalunya en els primers anys de la dictadura franquista. Per tal d’entendre millor aquest període és de gran interès conèixer les activitats que el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional desenvolupà en l’àmbit museístic i la repercussió que aquesta institució franquista tingué en els museus. Això ha estat possible gràcies a l'anàlisi de més de 4.000 documents de la institució, que han romàs inèdits fins ara. En aquest marc d’estudi es presenta una visió dels museus catalans en el moment de ser reoberts després de la guerra, alhora que s’estableixen comparacions amb la seva situació d’abans del conflicte i també durant aquest. Igualment, s’exposen les principals activitats realitzades pels museus, així com també les característiques del funcionament dels seus patronats o juntes i de les institucions que existiren a l’època i que contribuïren a posar en marxa els museus ja des del 1939
This thesis has as its main objective the analysis of what happened to the museums of Catalonia during the first years of the Francoist dictatorship. In order to understand this period it is necessary to analyze the role that the Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional played in relation to the museums, and as such the impact that this institution had on the museums. This has been possible thanks to the analysis of more than 4.000 documents unknown until now.Using this historical framework we present a study of the Catalan museums at the moment that they were reopened again just after the civil war. This is also compared to the functioning of museums before the war and what happened with them during the conflict. As such, an analysis is made of the main activities that took place in the museums at this period, how the museums boards worked, as well as the institutions that existed in that moment that contributed to restart the activity in the museums as early as 1939.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Santos, Maria Cristina Ferreira dos. "Vasco e a dialética do esquecimento." reponame:Biblioteca Digital de Teses e Dissertações da UFRGS, 2011. http://hdl.handle.net/10183/29582.

Full text
Abstract:
Em 1936, teve início, na Espanha, a Guerra Civil Espanhola, que colocou em combate a direita, a qual lutava pela permanência da monarquia, e as distintas vertentes esquerdistas, que almejavam a instalação do Regime Republicano e a modernização do país. Os países latino-americanos viveram situações análogas de luta pela modificação governamental e pela concessão de direitos aos proletários. A grande maioria das tentativas foi infrutífera, como é o caso do Brasil, com a Coluna Prestes e a Intentona Comunista. Por isso, muitos brasileiros, que tinham inclinação republicana, se solidarizaram com a causa dos vermelhos espanhóis e se alistaram como voluntários das Brigadas Internacionais. Esse foi o caso da personagem Vasco Bruno, do romance Saga, de Erico Verissimo, que se destinou à Espanha para auxiliar a República. Durante o período que permaneceu na Espanha, e depois de retornar ao Brasil, Vasco escreve um romance, como forma de catarse para seus traumas e culpas, em que relata os motivos que o levaram a se alistar, as suas tentativas de esquecer o passado para suportar o ambiente hostil da guerra, os acontecimentos trágicos da guerra e, ademais, a sua volta ao Brasil e como era a vida para um intelectual militante. Dessa forma, a presente pesquisa, de caráter bibliográfico, analisa a formação da Memória Cultural da Guerra Civil Espanhola a partir da perspectiva de um voluntário brasileiro, além de verificar a concepção histórica que permeia o romance Saga. Para isso, são utilizados os pressupostos teóricos de Henri Bergson, Sigmund Freud, Harald Weinrich, Jan Assmann, Paul Ricouer, Walter Benjamin e Martin Heidegger. Contata-se que a elaboração de um romance por um ex-voluntário, que foi uma testemunha dos horrendos acontecimentos, perpetua esta memória e propicia a reflexão sobre as barbáries, das quais somos todos herdeiros.
En 1936, tuve inicio, en España, la Guerra Civil Española, que colocó en combate la derecha, la cual luchava pela permanencia de la monarquia, y las distintas vertentes esquerdistas, que almejavam la instalación del Regime Republicano y la modernización del país. Los países latino-americanos vivieran situaciones análogas de lucha pela modificación governamental y pela concesión de derechos a los proletarios. La grande mayoria de las tentativas fueran infrutíferas, como es el caso de Brasil, con la Coluna Prestes y la Intentona Comunista. Por eso, muchos brasileños, que tenian inclinación republicana, se solidarizaran con la causa de los rojos españoles y se alistaron como voluntarios de las Brigadas Internacionales. Ese foi el caso de la personaje Vasco Bruno, del romance Saga, de Erico Verissimo, que se destinó a España para auxiliar a la República. Durante el período que permaneció, y después de volver al Brasil, Vasco escribió un romance, como forma de catarse para sus traumas y culpas, en que relata los motivos que le levaran a alistarse, las tentativas de olvidar el pasado para suportar el ambiente hostil de la guerra, los acontecimientos trágicos de la guerra, y, además, su vuelta al Brasil y como era la vida para un intelectual militante. De esa forma, la presente pesquisa, de carácter bibliográfico, analisa la formación de la Memoria Cultural de la Guerra Civil Española a partir de la perspectiva de un voluntario brasileño, además de verificar la concepción histórica que permeia el romance Saga. Para eso, son utilizados los presupostos teóricos de Henri Bergson, Sigmund Freud, Harald Weinrich, Jan Assmann, Paul Ricouer, Walter Benjamin e Martin Heidegger. Constatase que la elaboración de un romance por un ex voluntario, que fue un testigo de los horrendos acontecimientos, perpetua esa memoria y propicia la reflexión sobre las barbáries, de las cuales somos todos herederos.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Maugendre, Maëlle. "Les réfugiées espagnoles en France (1939 - 1942) : des femmes entre assujettissements et résistances." Phd thesis, Université Toulouse le Mirail - Toulouse II, 2013. http://tel.archives-ouvertes.fr/tel-00961467.

Full text
Abstract:
Cette thèse se donne comme objectif de rendre visibles les femmes espagnoles réfugiées en France de 1939 à 1942. Il s'agit de proposer une narration au féminin de l'exode sur le sol français de ces femmes restées dans l'ombre de leurs compagnons, pour les faire advenir sur la scène historique. Prises en charge par l'administration française, elles sont tributaires d'images sociales stéréotypées qui influencent les pratiques des autorités à leur égard. Assignées dans des catégories administratives qui évoluent selon les politiques menées à l'encontre des étrangers sur le sol français, les femmes espagnoles réfugiées se voient imposer des cadres de vie à respecter et des comportements à adopter. Sous tutelle administrative, aux prises avec des rapports de pouvoir qui se révèlent genrés, elles séjournent dans des centres d'hébergement, et pour certaines dans des camps d'internement. Le rapatriement en Espagne, l'émigration outre-Atlantique, le regroupement familial ou bien l'emploi conditionnent leur sortie de ces espaces coercitifs. Face aux multiples dispositifs d'assujettissements étatiques, les femmes espagnoles réfugiées se positionnent en résistance, et expérimentent des registres d'actions variés qui leur permettent de prendre conscience de leur " puissance d'agir ". Ce faisant, elles façonnent, en situation d'exil, des identités individuelles et collectives originales et résolument politiques.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

Varilla, López Anilú. "Correspondencia de Miguel Hernández : hacia una representación sociocultural de la guerra civil española." Master's thesis, 2010. http://hdl.handle.net/10316/15190.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Santacreu, Soler José Miguel. "Cambio económico y conflicto bélico: transformaciones económicas en la retaguardia republicana (Alicante 1936-1939)." Doctoral thesis, 1988. http://hdl.handle.net/10045/4005.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography