Academic literature on the topic 'Guerra dels Segadors, 1640-1652'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Guerra dels Segadors, 1640-1652.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Guerra dels Segadors, 1640-1652"

1

Domènech, Conxita. "Natura i destrucció: els plecs poètics de la guerra dels Segadors (1640-1652)." Millars: Espai i Història, no. 40 (2016): 17–38. http://dx.doi.org/10.6035/millars.2016.40.2.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Miralles, Eulàlia. "Carnestoltes, prohibició i transgressió a la Barcelona barroca (1646-1647)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 21, no. 21 (June 22, 2023): 349. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.21.26837.

Full text
Abstract:
Resum: Les festes de Carnestoltes van estar prohibides a Barcelona els anys de la guerra dels Segadors (1640-52); amb tot, i malgrat el veto, es van celebrar amb altres noms i sota altres pretextos en diverses ocasions. L’article descriu les celebracions de 1646 i 1647, n’identifica els protagonistes i les vincula amb el cercle de Francesc Fontanella.Paraules clau: Barroc, Carnestoltes, Principat de Catalunya, Barcelona, Segle XVII, Guerra dels Segadors, Francesc Fontanella.Abstract: Carnival was banned in Barcelona during the Reaper’s War (1640-52) but, despite the veto, the festivities were celebrated on several occasions under other names and pretexts. This paper explores the 1646 and 1647 celebrations, identifies its protagonists and links them to Francesc Fontanella’s circle.Keywords: Baroque, Carnival, Principality of Catalonia, Barcelona, XVIIth Century, Reaper’s War, Francesc Fontanella.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

GRACIA ARNAU, Ivan. "La revuelta catalana de 1640: Un estado de la cuestión." Índice Histórico Español, no. 134 (April 26, 2022): 187. http://dx.doi.org/10.1344/ihe.2021.134.39593.

Full text
Abstract:
Este articulo ofrece un balance historiográfico de la revuelta catalana de 1640, también conocida como Guerra dels Segadors. Se exponen, de forma sintética, las contribuciones que se han realizado al respecto desde la década de los sesenta del siglo XX hasta la actualidad, analizando los principales debates historiográficos a que se ha visto sometida la revuelta y exponiendo las nuevas perspectivas desde las que los historiadores se estan aproximando a la temática en la actualidad. El artículo sostiene que los estudios sobre este acontecimiento histórico han experimentado un viraje gradual desde la historia polítca hacia la historia cultural y han tendido a dejar a un lado el interés por las explicaciones de los hechos de largo recorrido cronológico para pasar a priorizar la comprensión de la experiencia de los individuos implicados en los mismos. Palabras clave: revuelta catalana de 1640, Guerra dels Segadors, época moderna, historiografía.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Torra, Ricard. "Territori i relacions institucionals a la Catalunya del Sis-cents. Tres estudis de cas a partir dels processos de la Visita del General de Catalunya." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 27, 2019): 212. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15482.

Full text
Abstract:
Resum: Aquest article analitza tres casos diferents jutjats i sentenciats per la Visita del General de Catalunya durant les primeres dècades del segle XVII. L’estudi d’aquests processos ens permet acostar-nos al paper que tingué la institució fiscalitzadora a l’hora de controlar els oficials públics de la Diputació del General de Catalunya, observar-ne el desplegament arreu del territori i, finalment, sintetitzar quin era l’estat de les relacions entre la Diputació del General i la Visita del General just acabada la Guerra dels Segadors. Els dos primers casos s’emmarquen dins de la Visita duta a terme entre 1629 i 1630 i, més concretament, en la inspecció forana que els delegats designats pel consistori central de Barcelona dugueren a terme a la col·lecta (i. e. demarcació fiscal) de Vilafranca de Conflent. El tercer cas té lloc pocs anys després del final de la Guerra dels Segadors (1640-1652), essent-ne els actors principals el consistori dels diputats i oïdors de comptes del trienni de 1654-1656 i els visitadors de 1654-1655. Paraules clau: Història institucional, Generalitat de Catalunya, Visita del General, Monarquia Hispànica, segle XVII. Abstract: This article studies three different cases judged by the Visita of the Generality of Catalonia within the first decades of the 17th Century. Thanks to its study, we can comprehend the role developed by the Visita in controlling the actions of the public officers of the Generality of Catalonia during the whole century, how the Generality was established around the territories of the Principality of Catalonia and the political relations amongst the major institutions in Catalonia in the mid-1650’s. The first two cases that we want to analyse took place during the inspection conducted by the Visita of the Generality of Catalonia of 1629-1630 within the tax district of Vilafranca de Conflent, which focused their attention on its public officers. The third case, which took place after the conclusion of the Reaper’s War (1640-1652), pays particular attention to the relation between the diputats and the oïdors de comptes of the Generality of Catalonia of 1654-1656, the commanders of the institution, and the visitadors of 1654-1655. Keywords: Institutional history, Generality of Catalonia, Visita of the Generality of Catalonia, Spanish Monarchy, 17th Century.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Roncero López, Victoriano. "Conxita Domènech, «La "Guerra dels Segadors" en comedias y panfletos ibéricos. Una historia contada a dos voces (1640-1652)»." Anuario Lope de Vega Texto literatura cultura 24 (January 31, 2018): 506. http://dx.doi.org/10.5565/rev/anuariolopedevega.279.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Torres, Xavier. "La Guerra dels Segadors en comedias y en panfletos ibéricos. Una historia contada a dos voces (1640−1652) by Conxita Domènech." Bulletin of the Comediantes 69, no. 1 (2017): 141–44. http://dx.doi.org/10.1353/boc.2017.0010.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

García-Bryce, Ariadna. "La Guerra dels Segadors en comedias y en panfletos ibericos: Una historia contada a dos voces (1640–1652). Conxita Domènech. Teatro del Siglo de Oro: Estudios de Literatura 126. Kassel: Edition Reichenberger, 2016. 246 pp. €58." Renaissance Quarterly 70, no. 4 (2017): 1633–34. http://dx.doi.org/10.1086/696494.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Jané, Oscar. "Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna." Vínculos de Historia Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 11 (June 22, 2022): 170–88. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2022.11.07.

Full text
Abstract:
El texto aborda la evolución del análisis historiográfico que se ha llevado a cabo sobre la Cataluña moderna entre finales del siglo XVI y principios del XVIII. Aunque la frontera moderna de Cataluña puede ser múltiple, nos centramos esencialmente en aquella que va desde el Valle de Arán hasta el Mediterráneo. El texto abre con una primera reflexión sobre el camino hacia el cambio de modelo, luego evoca los efectos de las guerras con Francia, con algunos ejemplos concretos, como el de Cerdaña, y, por último, expone la realidad percibida y llevada a cabo con la nueva “fortificación” de la frontera catalana a finales del siglo XVII, cuando el control de Francia se hace evidente. Palabras clave: Frontera, fronterización, fortificaciónTopónimos: Francia, España, Cataluña,Período: época moderna ABSTRACTThe text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new “fortification” of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident. Keywords: Border, bordering, fortificationPlace names: France, Spain, CataloniaPeriod: modern era REFERENCIASAyats, A., Louis XIV et les Pyrénées catalanes de 1659 à 1681. Frontière politique et frontières militaires, Trabucaire, Canet, 2002.Bély, L., “La representación de la frontera en las diplomacias durante la Época Moderna”, Manuscrits, 26, (2008), pp. 35-51.— “Westphalie, Pyrénées, Utrecht: trois traités pour redessiner l'Europe”, en O. Jané (ed.), Del Tractat dels Pirineus a l'Europa del segle XXI: un model en construcció, Museu d'Història de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2010, pp. 13-21.Bourret, C., Les Pyrénées centrales du ixe au xixe siècle. La formation progressive d’une frontière, Pyrégraph, Aspet, 1995.Brunet, S., Les prêtres des montagnes. La vie, la mort, la foi dans les Pyrénées centrales sous l'Ancien Régime (Val d'Aran et diocèse de Comminges), PyréGraph, Aspet, 2001.Cámara, A., Fortificación y ciudad en los reinos de Felipe II, ed. NEREA, Madrid, 1998.Camiade, M., Genís, M.T. y Lacombe-Massot, J.-P., “Les mirades en el territori: les fortificacions al massís de l’Albera, el vessant més oriental dels Pirineus”, en Fronteres: una visió des de l'Empordà, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2011, pp. 491-502.Caner, P. y Vilar, L., “Castells i cases fortificades de Calonge”, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 23, (1976), pp. 279-320.Capponi, N., “Le strade dell’ invasore. Strategia, fortezze e sistema difensivi nella Toscana dei secoli XVI-XVII”, en Frontiere e fortificazioni di frontera, Edizioni Firenze, Florencia, 2001, pp. 147-164.Carrió Arumí, J., “La política militar hispànica i la persecució de bandolers a Catalunya en els segles XVI-XVII”, Recerques: història, economia, cultura, 69, (2014), pp. 99-130.— Catalunya en l’estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments, Tesis doctoral, UB, Barcelona, 2008.Casals, A., “Estructura defensiva de Catalunya a la primera meitat del segle XVI: els comtats de Rosselló i Cerdanya”, en El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI),Gobierno de Aragón, Zaragoza, 1996, pp. 83-94.Colás Latorre, G. y Salas Ausens, J. A., Aragón en el siglo XVI. Alteraciones sociales y conflictos políticos, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 1982.Conesa, M., D’herbe, de terre et de sang: La Cerdagne du XIVe au XIXe siècle, Presses universitaires de Perpignan, Perpiñán, 2018.Cornette, J., Le roi de guerre. Essai sur la souveraineté dans la France du Grand Siècle, Editions Payot Rivages, París, 2000, p. 43Cortada, L., Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial, IEC, Barcelona, 1998, 2 vols.Díaz Capmany, C., “La construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres”, AIEE, 36, (2003), pp. 265-295.Dubost, J.-F., “Absolutisme et centralisation en Languedoc au XVIIe siècle (1620-1690)”, Revue d’histoire moderne et contemporaine, 37-3, (1990), pp. 369-397.Dubost, J.-F.y Sahlins, P., Et si on faisait payer les étrangers? Louis XIV. Les immigrés et quelques autres, Flammarion, París, 1999.Espino López, A., Cataluña durante el reinado de Carlos II: política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Monografies Manuscrits, Bellaterra, 1999.— Las guerras de Cataluña. El Teatro de Marte, 1652-1714, Edaf, Madrid, 2014.— “Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672”, Hispania, vol. LXXVII, 257, (2017), pp. 705-733.— La Cerdaña en armas. Conflicto e identidad en la frontera catalana, 1637-1714, Ed. Milenio, Lleida, 2017.— Fronteras de la monarquía. Guerra y decadencia en tiempos de Carlos II, Ed. Milenio, Lleida, 2019.— “La nueva frontera militar en la Cerdaña. Las defensas de Puigcerdà (1659-1683)”, Chronica Nova, 47, (2021), pp. 213-242.Espino López, A. y Jané Checa, O. (eds.), Guerra, frontera i identitats, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2015.Estanyol, V., El pactisme en guerra (L'organització militar catalana als inicis de la guerra de separació, 1640-1642), Ed. Dalmau, Barcelona, 1999.Ferrier-Caverivière, N., “La guerre dans la littérature française de 1672 à 1715”, en Guerre et pouvoir en Europe au XVIIe siècle, H. Veyrier, Saint-Etienne, 1991, pp. 105-128.Gascón, J., Alzar banderas contra su rey. La rebelión aragonesa de 1591 contra Felipe II, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2010.Gil Pujol, X., De las alteraciones a la estabilidad. Corona, fueros y política en el Reino de Aragón, 1585-1648, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1989.Jané Checa, O., Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700), Afers, Catarroja, 2006.— La identitat de la frontera pirinenca. Efectes socials i polítics al nord de Catalunya des de la creació de Montlluís (1677-1698), Diputació de Girona, Girona, 2008.— Catalunya sense Espanya. Ramon Trobat, ideologia i catalanitat a l’empara de França, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2009.— “The boundaries between France and Spain in the Catalan Pyrenees: Elements for the construction and invention of borders”, en K. Stoklosa G. Besier (eds.), European Border Regions in Comparison: Overcoming Nationalistic Aspects or Re-Nationalization?, Routledge, New York-Oxford, 2014, pp. 39-57La Fuente, P. de, “La fortificació del litoral cadaquesenc al segle XVI”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 34, (2001), pp. 379-400.— “Anàlisi d’alguns aspectes sobre la concepció teòrica del projecte del castell de Sant Ferran”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 29, (1996), pp. 177-190.— La ciudad como problema militar: Perpiñán y los ingenieros de la monarquía española (ss. XVI-XVII), Tesis Doctoral, UNED, Madrid, 1995 (publicada por el Ministerio de Defensa en 1999).Macías Cordero, N., Tiburzio Spannocchi: su contribución a la fortificación aragonesa, TFG-Arquitectura, UPM, 2020.Martí Escayol, M. A. y Espino López, A., Catalunya abans de la Guerra de Successió: Ambrosi Borsano i la creació d'una nova frontera militar, 1659-1700, Ed. Afers, Catarroja-Barcelona, 2013.Martínez Latorre, D., Giovan Battista Calvi, ingeniero de las fortificaciones de Carlos V y Felipe II (1552-1565), Tesis Doctoral, Ministerio de Defensa, Barcelona, 2002.Muchembled, R., Le temps des supplices. De l’obéissance sous les rois absolus. XVe-XVIIIe siècles, Armand Colin, París, 1992.Nordman, D., Frontières de France, de l’espace au territoire (xvie-xixe siècles), Gallimard, París, 1998.— “La frontera: teories i lògiques territorials a França (segles XVI-XVIII), Manuscrits, 26, (2008), pp. 21-33.Paillissé, M.-A., Mont-Louis place forte et nouvelle (1679-1740), Mémoire de maîtrise, Université Paul-Valéry, Montpellier, 1982.Pernot, J.-F., “Guerre de siège et places fortes”, Guerre et pouvoir en Europe au XVIIe siècle, H. Veyrier, Kronos, Saint-Etienne, 1991, pp.129-150.Peytaví, J., “Salses”, en A. Catafau (ed.), Les celleres et la naissance du village en Roussillon (Xe-XVe siècles), Presses Universitaires de Perpignan, Perpiñán, 2014, pp. 591-601.Porras Gil, C., La organización defensiva española en los siglos XVI-XVII desde el río Eo hasta el Valle de Arán, Publicaciones Universidad de Valladolid, Salamanca, 1995.Poujade, P., Une vallée frontière dans le Grand siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies, Pyrégraph, Aspet, 1998.— “Comunicació i divisió a la frontera septentrional de Catalunya entre els segles XV i XVIII”, Catalan Historical Review, 11, (2018), pp. 137-149.Sahlins, P., Boundaries: the making of France and Spain in the Pyrenees, University of California Press, Berkeley, 1989.Sancho, M., “Apunts per una arqueologia dels castells i fortificacions pre-feudals a l’Alt Pirineu (Urgell, Pallars i Ribagorça), segles VI-X”, Treballs d’Arqueologia, 22, (2018), pp. 5-28.Sanllehy, M.A., “Le Val d’Aran: la frontière et les frontières (XVII et XVIIIe siècles)”, en Pays pyrénéens et Pouvoirs centraux (XVIe-XXe s.), Actes du Colloque International de Foix, Association des Amis des Archives de l’Ariège, Foix, 1993, pp. 467-478.— Comunitats, veïns i arrendataris a la Val d'Aran (S. XVII-XVIII), Garsineu, Tremp, 2 vols., 2007.Sanz Camañes, P., “Fronteras, poder y milicia en la España Moderna. Consecuencias de la administración militar en las poblaciones de la frontera catalano-aragonesa durante la Guerra de Secesión Catalana (1640-1652)”, Manuscrits, 26, (2008), pp. 53-77.— Estrategias de poder y guerra de frontera. Aragón en la Guerra de Secesión catalana (1640-1652), CEMCM, Huesca, 2001.Simon, E. y Obiols, L. (eds.), La Cerdanya de 1603: El Tractat del comtat de Cerdanya de Joan Trigall, Anem Editors, Andorra, 2020.Stopani, A., La production des frontières. Etat et communautés en Toscane (XVIe-XVIIe siècles), École Française de Rome, Roma, 2008.Takayanagi, S., “On projects of citadels in four spanish cities by Tiburzio Spannocchi”, Journal of Architecture and Planning, 81-719, (2016), pp. 225-235.Vivar Lombarte, G., “La fortificació de Catalunya: la introducció de les noves teories europees sobre el bastió (1675-1733)”, Pedralbes, 18-2, (1998), pp. 539-547.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Guerra dels Segadors, 1640-1652"

1

Gracia, Arnau Ivan. "Representacions textuals de la violència: Barcelona, Corpus de 1640." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671228.

Full text
Abstract:
La present tesi doctoral realitza una anàlisi textual de les fonts que, entre 1640 i 1709, van narrar els fets del Dia de Corpus Christi de 1640 (també conegut com Corpus de Sang), dia en el que una revolta popular a Barcelona va acabar amb la vida del virrei de Catalunya. El principal objectiu d’aquesta tesi és identificar les estratègies narratives que van vehicular la representació textual dels fets en cartes, dietaris, escrits polítics, cròniques, relacions i històries escrites o publicades durant i després de la Guerra dels Segadors (1640-1652). A partir de la contextualització i comparació de les fonts seleccionades, la recerca conclou que la representació textual dels fets va estar determinada per diferents esquemes narratius que van condicionar la descripció de la violència protagonitzada per la multitud. En definitiva, aquest treball proposa que la interpretació històrica dels fets del Dia de Corpus Christi de 1640 no pot ser realitzada sense una mirada crítica a les representacions textuals que el van succeir.
This dissertation aims at doing a textual analysis of the sources that, between 1640 and 1709, narrated the events of Corpus Christi Day in 1640 (also known as Corpus de Sang), when a popular revolt killed the Viceroy of Catalonia in Barcelona. The goal of this thesis is to identify the narrative strategies in letters, diaries, political writings, chronicles, relacions and histories written or published during and after the Reapers' War (1640-1652) that conveyed the textual representation of the events. After the contextualisation and comparison of the selected sources, the research concludes that the textual representation of the events was shaped by different narrative schemes when it came to the description of violence carried out by the crowd. To sum up, this work proposes that the historical interpretation of the events of Corpus Christi Day in 1640 cannot be made without a critical look at the textual representations that followed it.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Meseguer, i. Bell Pol. "El setge de barcelona de 1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/107900.

Full text
Abstract:
La recerca titulada “El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones” analitza el desenvolupament de l’últim període de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Per als catalans la defensa de Barcelona era la última opció de mantenir viu el projecte iniciat l’any 1640 lluny dels designis de la Monarquia Hispànica. Per als espanyols la recuperació de Catalunya i la seva capital era bàsica per a mantenir el seu prestigi polític i militar a Europa. Durant els quinze mesos de setge la Ciutat Comtal va estar marcada per les aliances de Madrid amb els prínceps francesos revoltats a la Fronda contra Lluís XIV i Mazzarino, els principals aliats de Catalunya en el conflicte. Les dificultats a França van fer que el Principat hagués de fer front pràcticament sol a la guerra i els seus costos. Aquest aïllament va provocar que les elits catalanes comencessin una lluita pel poder i gran part de les principals institucions es dividissin dins i fora de Barcelona. Al llarg del text s’analitza la situació política, diplomàtica, militar i social d’un país en guerra, sense recursos i greus problemes com la pesta, els allotjaments o la manca de socors del principal aliat, França. Per a l’anàlisi s’ha fet especial èmfasi en l’aportació dels diaris institucionals, personals, deliberacions i correspondència dels protagonistes dels fets per donar una visió més propera i real del setge.
The research titled “El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones” analyzes the development of the last period of the Guerra dels Segadors (1640-1652). For Catalans defense, was the last option of maintaining the project started in 1640 away from the designs of the Spanish Monarchy. For the Spanish Catalonia and its capital recovery was basic to maintain its political and military prestige in Europe. During the fifteen-month siege, Barcelona was marked by alliances with the french princes and Madrid in the Fronde revolt against Louis XIV and Mazarin, the chief allies of Catalonia in the conflict. Difficulties in France made the Principality had to cope virtually alone in the war and its costs. This isolation led to the Catalan elites began a struggle for power and most of the major institutions are divided within and outside the city. Throughout the text analyzes the political, diplomatic, military and social war in a country without resources and serious problems like the plague, accommodation or lack of relief main ally, France. For the analysis emphasis is placed on providing institutional newspapers, personal discussions and correspondence of the protagonists of the events to a closer and real siege.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Fraga, Joana Margarida Ribeirete de. "Three revolts in images: Catalonia, Portugal and Naples (1640-1647)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/664390.

Full text
Abstract:
The dissertation “Three revolts in images: Catalonia, Portugal and Naples (1640-1647) is about the role of political visual communication during the revolts of 1640-1647 in Catalonia, Portugal and Naples. Visual sources played an important part in the development of these conflicts, since a high percentage of the population was illiterate. Images such as engravings and paintings were commissioned to local and international artists in order to reproduce the different messages of the two parties in conflict and displayed in public places and in ceremonies. Often, a third part –such as France – participated in the image making process, contributing with her own visual arguments. In my dissertation I aim to answer such questions as: who commissioned these images? Who was their intended audience? Which reactions did they provoke? Which messages can we perceive in them? And how did the visual communication contribute to these conflicts? I argue that it was important to study these three revolts as part of a common event, the Thirty Years’ War. By doing so, one presupposes that the revolts were not isolated conflicts, and therefore they might present similar characteristics when it comes to legitimating arguments, causes, policies and consequences. Indeed, the comparative approach allowed me to detect possible common intersections and interpret the three revolts as part of the same cultural and political conjecture. Despite the dangers of this methodology and the inevitable constant tension that it creates between generalizations and idiosyncrasies, it enabled me to establish that visual arguments were not exclusive to a certain territory. Indeed, I identified traces of a common culture as well as three general strategies employed in all the cases examined: the construction of a hero, the use of religious images (which obtain a new political dimension) and the employment of narrative images. My findings show that two significantly different characters such as D. João de Braganza, a member of the most important aristocratic house in Portugal, and Masaniello, a humble fisherman from Naples, were transformed into heroes by using the same arguments (nobility of character, bravery, etc.). Regarding Catalonia, it was significant to discover that a similar protagonist could not be found. The early and ambiguous death of Pau Claris, the responsible for proclaiming the Catalan republic under the protection of France in 1641, prevented the Catalan authorities from publicizing his heroic image. In addition, the religious arguments were common to all three territories, as the local saints were politicized and converted into legitimating arguments for rebellion. I also focused my research around questions concerning the rituals and behavior of the populations affected by the revolts. Was the violence justified? Did it obey to a certain code? How did the people react to the events? Are there similarities in the three territories? For example, acts such as the defenestration of the secretary Miguel de Vasconcelos in Portugal responded to a political culture and to a code of punishment, to which people knew how to respond. In Naples, the violence perpetrated by Masaniello was composed by several ritual elements that could be identified by Neapolitans.
Esta tesis tiene como objetivo analizar el papel de la comunicación política visual durante las revueltas de 1640-1647 en Cataluña, Portugal y Nápoles. Las fuentes visuales han jugado un papel de gran importancia en el desarrollo de los conflictos armados, sobre todo si tenemos en cuenta que un elevado porcentaje de la población no sabía leer ni escribir. Imágenes, entre las cuales grabados y lienzos, eran encargados a artistas locales e internacionales de forma a reproducir los mensajes de las dos partes participantes en el conflicto. Éstas eran a menudo exhibidas en lugares públicos y durante las ceremonias. Por veces, una tercera parte – como por ejemplo Francia – participaba en el proceso de producción y difusión de imágenes contribuyendo con sus propios argumentos. En esta tesis he querido responder a preguntas como: ¿quién encargaba las imágenes? ¿Quién era el público? ¿Qué reacciones provocaron? ¿Qué mensajes contenían y cómo fueron percibidos? ¿Cómo contribuyó esta forma de comunicación a los conflictos en causa? Argumento también la importancia de estudiar las tres revueltas como parte de un evento único, la Guerra de los Treinta Años. Al hacerlo, uno va más allá de asumir que se tratan de conflictos aislados y que, como tal, pueden presentar características parecidas en lo que dice respecto a los argumentos que legitimaban las causas, políticas y las consecuencias de las insurrecciones. Este abordaje comparativo me permite detectar posibles intersecciones e interpretar las revueltas como compartiendo una cultura común y de una misma conjetura política. Pese a los posibles peligros de esta metodología y a la inevitable tensión que crea entre generalización e idiosincrasias, me permitió establecer hasta qué punto ciertos argumentos eran – o no – específicos a un territorio. Por fin, me dedico también a analizar cuestiones relacionadas con ritual y comportamiento por parte de las poblaciones afectadas. ¿Era la violencia justificada? ¿Obedecía a un ritual previamente establecido? ¿Cómo reaccionaban las gentes? ¿hay similitudes entre los tres territorios?
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Aznar, Daniel. "Cataluña y el rey. Representaciones y prácticas de la Majestad durante el cambio de soberanía (1640-1655)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/667416.

Full text
Abstract:
La integración de Cataluña en la monarquía francesa en 1641 abrió un período de convivencia entre dos mundos políticos. Para Francia, la incorporación de la nueva provincia tiene lugar en una sociedad enamorada del heroísmo. El reinado de Luis XIII parece ser la culminación de un proceso de reformulación del paradigma heroico: un modelo político y un referente ético nobiliario. La Guerra de España llevó la cultura heroica a su clímax. En particular, la proclamación del rey como soberano de Cataluña abre nuevos horizontes a este mundo imaginario, que moviliza también a los antiguos referentes mesiánicos. La historia de la compañía catalana producida por el séquito real ofrece una nueva perspectiva sobre la construcción de la imagen de Luis XIII. El horizonte catalán "completa" la construcción de su perfil heroico, y sirve de apoteosis, valorando el hecho de una muerte "sacrificial" como consecuencia de la presencia real en la sede de Perpiñán. Los virreyes se convertirán también en el centro de una narrativa heroica, protagonistas de una verdadera "epopeya catalana". Las luces y sombras de esta heroica experiencia política aparecen en el destino a veces trágico de estos representantes del rey, que deben hacer frente, además de a los retos militares y políticos de su cargo, a los equilibrios de poder en la corte. Por el lado catalán, la llegada de Luis XIII forma parte de la dinámica "revolucionaria" que se inició en 1640, cuando los líderes de la revuelta, que querían ser fieles al rey Felipe IV, formularon una historia capaz de domar acontecimientos que a veces se les escapaban. El horizonte de una providencial "restauración" de Cataluña está cerca. El "momento" republicano parece imposible de encontrar aquí, entre la interrupción formal de la jurisdicción de un rey y la aclamación del otro. A partir de entonces, un discurso providencial de restauración de la provincia se desarrolló a través de la realeza encarnada por un nuevo príncipe "mesías". La imagen del rey se convierte en un ideal sobre el que se proyectan expectativas políticas y por el que los propios líderes de la "revuelta" buscan justificarse. El rey se perdió la visita a Barcelona, justo antes de su muerte. El funeral real servirá para cristalizar esta historia y ofrecerá, a través de la imagen del rey "sacrificado" y "canonizado", un emblema del régimen francés en Cataluña.
L’intégration de la Catalogne dans la monarchie française, en 1641, ouvre une période de coexistence de deux univers politiques. Pour la France l’incorporation de la nouvelle province intervient dans une société éprise d’héroïsme. Le règne de Louis XIII apparaît comme la culmination d’un processus de reformulation du paradigme héroïque: modèle politique et référent étique nobiliaire. La guerre espagnole porte la culture héroïque à son paroxysme. Singulièrement la proclamation du roi comme souverain de Catalogne ouvre des nouveaux horizons à cet imaginaire mobilisant aussi des référents messianiques anciens. Le récit de l’entreprise catalane produit par l’entourage royal offre un nouveau regard sur la construction de l’image de Louis XIII. L’horizon catalan «achève» la construction de son profil héroïque, et lui sert d’apothéose, valorisant le fait d’une mort «sacrificielle» conséquence de la présence royale au siège de Perpignan. Les vice-rois deviendront aussi le centre d’un récit héroïque, protagonistes d’une vraie «épopée catalane». Les lumières et les ombres de cette expérience héroïque du politique apparaissent dans le destin, parfois tragique, de ces représentants du roi, qui doivent faire face, outre aux défis militaires et politiques relevant de sa charge, aux equilibres de pouvoir à la cour. Du côté catalan l’avénement de Louis XIII s’inscrit dans la dynamique «révolutionnaire» entamée en 1640. Le meneurs de la révolte, qui se veulent fidèles au roi, Philippe IV, formuleront un récit capable d’apprivoiser des événements parfois leur échappant. L’horizon d’une «restauration» providentielle de Catalogne intervient. Le «moment» républicain semble ici introuvable, entre l’interruption formelle de la juridiction d’un roi et l’acclamation de l’autre. Des lors se développe un discours providentiel de restauration de la province à travers la royauté incarnée par un nouveau prince «messie». L’image du roi devient un idéal sur lequel l’on projette les attentes politiques et par lequel les propres dirigeants de la «révolte» cherchent à se justifier. La visite manquée du roi à Barcelone, précédée de peu à sa mort. Les funérailles royales serviront à la cristallisation de ce récit, et offriront par l’image du roi «sacrifié» et «canonisé», un emblème pour le régime français en Catalogne.
The integration of Catalonia into the French Monarchy, in 1641, opens a period of coexistence of two political universes. In France, The incorporation of the new province arrives in a social context under the influence of an strong culture of heroism. Under Louis XIII’s reign culmines a processus of reformulation of the heroic paradigm: a political model of gouvernement and an ethical referent for the French nobility. The heroic culture is taken to its paroxysm when the Spanish war begins. Specially the proclamation of the king as sovereign of Catalonia opens new horizons for this imaginary, mobilizing also old messianic referents. The narrative of the catalan entreprise developed by the royal entourage offers a new perspective of the Louis XIII’s image making processus. The catalan completes the built of the king’s heroical profile, and serves to make his apotheosis, emphasizing the fact of a sacrificial death as a consequence of the royal presence in the Perpignan’s siege. Vice-rois become the center of an heroical narrative also. They are protagonists of a true «catalan epic». The lights and darkness of this heroical experience of Politics, appear throw the destiny, sometimes tragic, of these king’s agents (and images). They have to face, besides the military and political challenges, to the power’s struggles at court. By the catalan side, the accession of king Louis XIII has to be considered in the «revolutionary» context of 1640. The leaders of the revolt, who revendique to be loyal to their king, Philip IV, build a narrative able to tame serious adverse events, that sometimes escape to their control. The horizon of a providential «restauration» of Catalonia appears in this narrative. Republican time seems here «introuvable», between the broken of one king’s jurisdiction and the other king proclamation. Since then a providential propaganda speech about the restauration of the Principality throw a royalty incarnated by a new prince «messiah». The new king’s figure becomes one idealized image where Catalans look to project their political expectatives. Also a way for the catalan leaders to justify himself. The failed royal visit to Barcelone precedes for little the king’s death. The royal funerals serves to the crystallization of these narratives: they offer the image of an «sacrificed» king, who is also a saint. He becomes the real emblem of the franco-catalan regime.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Aznar, Daniel. "Cataluña y el Rey. Representaciones y prácticas de la Majestad durante el cambio de soberanía (1640-1655)." Electronic Thesis or Diss., Paris 4, 2016. http://www.theses.fr/2016PA040228.

Full text
Abstract:
L’intégration de la Catalogne dans la monarchie française en 1641, ouvre une période de coexistence de deux univers politiques différents. Pour la France, l’incorporation de cette nouvelle province intervient dans une société marquée par une culture de l’héroïsme. Le règne de Louis XIII coïncide avec son âge d’or, puisqu’il sert de fondement au pouvoir royal et de référence pour l’ethos nobiliaire. La guerre qui s’ensuit, porte la culture de l’héroïsme à son paroxysme. La proclamation du roi comme souverain de Catalogne ouvre de nouveaux horizons à cet imaginaire politique revitalisant un messianisme qui substitue un prince français au souverain espagnol. Le récit de l’entreprise catalane produit par l’entourage royal offre une nouvelle perspective à la construction de l’image de Louis XIII. L’horizon catalan «achève» la fabrication de son profil héroïque et lui sert d’apothéose, valorisant à posteriori la mort «sacrificielle» du roi conséquence de sa présence au siège de Perpignan. Les vice-rois se retrouvent également au centre d’un discours héroïque, protagonistes d’une véritable épopée catalane. Les lumières et les zones d’ombres de ces expériences de l’héroïsme apparaissent dans le devenir, parfois tragique, de ces représentants du roi. Outre les défis militaires et politiques relevant de leur charge, ils doivent faire face aux équilibres de pouvoir relevant de la cour. Côté catalan, l’avènement de Louis XIII s’inscrit dans la dynamique «révolutionnaire» entamée en 1640. Le meneurs de la révolte, qui protestent néanmoins de leur fidélité à Philippe IV, formulent un récit capable de donner une cohérence aux tumultes et à l’instabilité permanente de la situation. L’horizon d’une «restauration» providentielle de Catalogne apparaît alors. L’issue républicaine semble ici introuvable entre l’interruption formelle de la juridiction de Philippe IV et l’acclamation de Louis XIII. Dès lors un discours providentielle de restauration de la Principauté se développe à travers une royauté messianique incarnée par un nouveau prince. L’image du roi devient un idéal sur lequel les dirigeants catalans projettent leurs attentes politiques et se justifient. La visite à Barcelone, annulée in extremis, précède de peu sa mort. Les funérailles royales servent alors à magnifier ce récit, et offrent par l’image du roi «sacrifié» et à canoniser, un emblème pour la Catalogne française
The integration of Catalonia into the French Monarchy in 1641 opens a period of coexistence of two political universes. In France, the incorporation of the new province arrives in a social context under the influence of a strong culture of heroism. Under Louis XIII’s reign culminates a process of reformulation of the heroic paradigm: a political model of government and an ethical referent for the French nobility. The heroic culture is taken to its paroxysm when the Spanish war begins. The proclamation of the king as sovereign of Catalonia opens new horizons for this imagery, mobilizing also old messianic referents. The narrative of the Catalan enterprise developed by the royal entourage offers a new perspective of Louis XIII’s image making process. This Catalan enterprise completes the build of the king’s heroic profile, and serves to make his apotheosis, emphasizing the fact of a sacrificial death as a consequence of the royal presence in the Perpignan’s siege.The viceroys become the center of a heroic narrative also. They are protagonists of a true «Catalan epic». The light and darkness of this heroic experience of politics appear through the destiny, sometimes tragic, of these king’s agents (and images). They have to face, besides the military and political challenges, the power struggles in court. On the Catalan side, the accession of king Louis XIII has to be considered in the «revolutionary» context of 1640. The leaders of the revolt, who claim to be loyal to their king, Philip IV, build a narrative able to tame serious adverse events that sometimes escape their control. The horizon of a providential «restoration» of Catalonia appears in this narrative. Republican time seems here «unfound», between the broken of one king’s jurisdiction and the other king proclamation. Since then a providential propaganda speech about the restoration of the Principality through a Messianic Royalty incarnated by the new prince. The new king’s figure becomes one idealized image where Catalans look to project their political expectations, as well as a way for the Catalan leaders to justify themselves. The failed royal visit to Barcelona shortly precedes the king’s death. The royal funerals serve to the crystallization of these narratives: they offer the image of a «sacrificed» king, who is also a saint. He becomes the real emblem of the Franco-Catalan regime
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Guerra dels Segadors, 1640-1652"

1

Sebastià, Joan Hilari Muñoz i. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls, Tarragona: Cossetània Edicions, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Joan Hilari Muñoz i Sebastià. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls, Tarragona: Cossetània Edicions, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

La Guerra dels Segadors en comedias y en panfletos ibericos: Una historia contada a dos voces (1640-1652). Kassel: Edition Reichenberger, 2016.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography