Log in

Relevant bibliographies by topics / Història de la cultura / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Història de la cultura.

Journal articles on the topic 'Història de la cultura'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 18 February 2022

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Història de la cultura.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Santisteban, Antoni. "Diccionari d'Història de Catalunya." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 55. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199255-56.

Full text

Abstract:

En aquest Diccionari d’Història de Catalunya escrit per Jesús Mestres, Josep M. Salrach i Josep Termes, la història de Catalunya ha estat classificada en conceptes, fets i idees històriques, personatges, organismes de la vida cultural i institucions, d'història, però també d'economia, de dret o de religió, tot desordenat en el temps, però unificat a través de l'alfabet. La història així presentada vol ser una ajuda a qui davant d'un text històric vulgui aclarir un dubte o saber quelcom més d'un personatge, de manera ràpida, accedint a les idees principals o per situar un concepte o un esdeveni

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Figueiras, Lourdes, and Jordi Deulofeu. "Història, Matemàtiques i realitat." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 18. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200718-23.

Full text

Abstract:

<p>La matemàtica es una disciplina viva en la història dels pobles, al servei de les necessitats humanes i en estreta relació amb la cultura. D’on ve, doncs, la seva imatge popular en el sentit que és una ciència distant, que no té la calidesa que transmeten altres ciències humanes? Potser hi ha dues matemàtiques? Per què un llibre de text que a la seva introducció comença parlant d’homes i dones que mesuren un camp al pas dels bous continua immediatament amb abstraccions difícils de comprendre? Per a què serveixen, finalment, les matemàtiques que s’aprenen a l’escola?</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Amelang, James S. "Els menorquins de la Florida: Història, llengna i cultura." Hispanic American Historical Review 68, no. 2 (1988): 366–67. http://dx.doi.org/10.1215/00182168-68.2.366.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Gómez, Pilar. "Converses a l'Inframón, un contrapunt de la Història." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 9 (2020): 71–84. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.8.

Full text

Abstract:

La presència d’herois, encara vius, a l’Hades és coneguda, en la literatura grega, des d’Homer. Els herois que sense haver mort hi davallen, ho fan sovint per adquirir algun tipus de coneixement. Amb els seus Diàlegs de morts, ben coneguts i imitats en la tradició literària europea, Llucià de Samòsata fou l’iniciador d’un gènere en què l’Hades esdevé un escenari literari on desfilen herois del mite o personatges històrics, l’actitud dels quals, un cop morts, ofereix a l’autor una perspectiva privilegiada per observar amb ulls crítics el món dels vius, la seva societat i cultura, l’exercici del

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Mallart Guimerà, Luís. "Aproximacions etnogràfiques sobre l’ebola." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 15 (December 22, 2015): 133. http://dx.doi.org/10.17345/aec15.133-146.

Full text

Abstract:

L’Ebola, aquesta greu epidèmia que l’Àfrica pateix en aquests moments (i que segurament ja ha patit altres vegades) i de la qual nosaltres rebem unes ínfimes conseqüències que vivim amb gran esverament, pot servir-nos d’exemple per fer-nos veure que l’antropologia (i també altres ciències socials i humanes com la lingüística, la història i branques de la mateixa antropologia, com ara l’etnografia, l’etnolingüística, l’etnobotànica i l’etnozoologia) pot servir-nos per fer-nos entendre que el coneixement de tot l’entorn (social, cultural, històric...) de l’Ebola o de qualsevol altre desordre

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Mallart Guimerà, Luís. "Aproximacions etnogràfiques sobre l’ebola." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 15 (December 22, 2015): 133. http://dx.doi.org/10.17345/aec2015133-146.

Full text

Abstract:

<p class="p1">L’Ebola, aquesta greu epidèmia que l’Àfrica pateix en aquests moments (i que segurament ja ha patit altres vegades) i de la qual nosaltres rebem unes ínfimes conseqüències que vivim amb gran esverament, pot servir-nos d’exemple per fer-nos veure que l’antropologia (i també altres ciències socials i humanes com la lingüística, la història i branques de la mateixa antropologia, com ara l’etnografia, l’etnolingüística, l’etnobotànica i l’etnozoologia) pot servir-nos per fer-nos entendre que el coneixement de tot l’entorn (social, cultural, històric...) de l’Ebola o de quals

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Bisson, T. N. "Història de Catalunya. Josep M. Salrach." Speculum 64, no. 3 (1989): 764–65. http://dx.doi.org/10.2307/2854248.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Alabrús Iglesias, Rosa Maria. "Les Universitats i la seva història. Algunes reflexions." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 15 (June 10, 2020): 138. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.15.17562.

Full text

Abstract:

Resum: En aquest article es fa un estat de la qüestió sobre la història de la Universitats amb un estudi comparatiu de les Universitats de la Corona d’Aragó i, en particular, de les catalanes, amb les Universitats castellanes. S’examina la problemàtica institucional amb les tensions entre l’Església, la Monarquia i els Municipis pel control universitari, la població estudiantil, l’oferta cultural, en les diverses Facultats, l’estructura econòmica, la càrrega docent i la presumpta «revolució educativa» des de la segona meitat de segle xvi. S’analitza, d’altra banda, el període de la decadència

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Gavaldà, Antoni. "Converses amb Francesc Xaxier Hernández Cardona." Comunicació educativa, no. 16 (April 1, 2003): 9. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20039-14.

Full text

Abstract:

<p>Francesc Xavier Hernàndez Cardona és professor de Didàctica de les Ciències Sociales de la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos projectes d’innovació en el camp del llibre de text, singularment en els desenvolupats per la col•lecció Teide-Graó, que van ser especialment novedosos en el plantejament d’activitat d’aprenentatge. Va participar en l’elaboració del disseny curricular de secundaria obligatòria (ciències socials) i de primària (coneixement del medi social i cultural). És membre del consell de redacció de la revista Guix, i codirector de la revista Iber. Didáctic

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Martines, Josep. "Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpusca

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Espuny Arasa, Elena. "La recerca recent sobre jocs tradicionals i la seva aplicació en l’àmbit educatiu. El programa Els jocs en la història." Comunicació educativa, no. 24 (April 30, 2011): 31. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201131-41.

Full text

Abstract:

<p>L’article parla de diverses jornades d’estudi sobre jocs tradicionals que, organitzades per l’Institut Ramon Muntaner juntament amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, han tingut lloc de manera anual i itinerante pels territoris de parla catalana. Aquestes jornades, que van iniciar el seu recorregut el 2006 en la Festcat d’Horta de Sant Joan, van desembocar en “Els jocs en la història”, un programa d’impuls a la recerca i la difusió en temes relacionats amb els jocs tradicionals. Bona part de les recerques i experiències d’aplicació presentades al llarg

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Gómez Cardó, Pilar. "Una mirada terrible: usos textuals i iconogràfics de Medusa en època imperial." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (2020): 27–41. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.4.

Full text

Abstract:

En la literatura grega d’època imperial romana els mites són encara un element important en la construcció del discurs narratiu. En aquesta literatura sovintegen les referències a obres artístiques perquè, en l’època de la Segona Sofística, l’art també revela cultura, forma part de la paideia, de manera que les obres d’art interessen perquè serveixen de suport a la història, al mite, i, per tant, són alhora senyal identitari de la tradició grega que nodreix la creació literària en els primers segles de l’Imperi. En tal context, aquest treball se centra en un mite concret, el de Medusa, amb l’o

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Solà, Joan. "HISTÒRIA DE LA LINGÜÍSTICA CATALANA 1775-1900: REPERTORI CRÍTIC." Catalan Review: Volume 5, Issue 2 5, no. 2 (1991): 137–60. http://dx.doi.org/10.3828/catr.5.2.9.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Marqués Meseguer, Josep. "Les tres Maries de Jordi Pere Cerdà. Emigració i refugis pirinencs en el folklore i l’art contemporani." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 81. http://dx.doi.org/10.17345/elop202081-94.

Full text

Abstract:

A Contalles de Cerdanya (1961), el poeta, dramaturg, narrador i folklorista nord-català Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011) recull la rondalla Les tres Maries, que explica les penúries que hagueren de travessar tres dones que fugien del seu país d’origen. La seua arribada als poblats pirinencs fou igualment dura pel fet de ser estrangeres, un tret que entronca amb la duresa que patí la població que s’exilià creuant la frontera francoespanyola tant a la Retirada (1939) com amb l’ocupació alemanya de França a la Segona Guerra Mundial. Cayrol, compromès amb la Resistència francesa

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Ubasart, Gemma. "Nuevos retos para la salud de la democracia. Triple crisis española y cambios económicos, sociales y culturales." Pedagogia i Treball Social 9, no. 1 (2020): 8. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i1.22392.

Full text

Abstract:

<div><p>El moviment global, que s’inicia amb la revolta de Seattle el 1999, suposa el punt de partida d'una nova era en la qual es comencen a materialitzar importants transformacions productives, socials i culturals en curs. Aquest canvi d'època internacional es superposa amb l'esgotament d'un cicle polític en la història contemporània espanyola que abraça des de l'aprovació de la Constitució (1978) fins a la irrupció de la triple crisi espanyola a partir de 2008.</p><p>En aquest article s'analitza aquesta crisi en la seva declinació econòmica, política i territorial, a

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Arxiu, Revista. "Informació sobre el Centre d'Estudis Alcoverencs i breu ressenya sobre el darrer Butlletí, núm. 15." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 1 (February 12, 2016): 196. http://dx.doi.org/10.17345/aec1.196-197.

Full text

Abstract:

El Centre d'Estudis Alcoverencs neix a Alcover l'any 1977, fruit de l'entusiasme d'un grup de persones interessades vivament per la realitat cultural d'un poble certament prolix en aquest aspecte. Després d'un inici tímid, però valuós per a fonamentar l'entitat, podem dir que avui el C.E.A. ha assolit un grau de maduresa i de repercussió realment importants. El Centre té com a tasca fonamental la de fomentar la investigació, la creació i la divulgació, fites aquestes que queden paleses en la publicació trimestral d'un Butlletí de divulgació que recull, bàsicament, diferents treballs referits a

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Michułka, Dorota, and Justyna Bajda. "Types of word–image relationships appearing in Polish language textbooks." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 79. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12361.

Full text

Abstract:

Article describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue. Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further deve

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Jansma, Judith. "La cultura en nom del poble? Cap a una tipologia del populisme i la cultura." Debats. Revista de cultura, poder i societat 133, no. 2 (2019): 27–42. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.3.

Full text

Abstract:

Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d’una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l’anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d’estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal.Tot i que s’ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l’èxit que té, encara queda per aclarir en

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Lurbe, Katia. "Roque, Maria-Àngels (coord) (2001). Estètica i valors mediterranis a Catalunya. Visions de la història i la cultura catalanes a través de la Mediterrània y Nueva antropología de las sociedades mediterráneas." Papers. Revista de Sociologia 63 (January 1, 2001): 199. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v63n0.1215.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Cruz, Anne J. "Women Writers of Early Modern Spain: A Feminist Overview." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 67 (October 16, 2019): 129. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15374.

Full text

Abstract:

Les escriptores espanyoles de la primera edat moderna no han rebut l'atenció que calia, en gran part per la manca de documentació. Els esforços recents d'investigadors feministes, però, han trobat més escriptores de les que es coneixien anteriorment. Aquests investigadors s'han dedicat a l'estudi del seu context històric, com ara l'educació i el nivell social. Cal distingir la producció cultural femenívola d'aquella que prové de religioses o seglars, i també de les elits o no-elits, encara que totes van contribuir als gèneres literaris de poesia, novel·les, contes curts o obres de teatre. Les

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Ollé, M. Àngels. "Allà d'on vénen els contes." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 36. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200736-38.

Full text

Abstract:

Els reculls de contes d’arreu del món han anat proliferat, amb una tria de narracions de diverses cultures amb l’objectiu d’ajudar en la construcció de valors de convivència, com pot ser la interculturalitat. S’espera d’aquests contes que aportin informació sobre altres cultures de manera que aquest coneixement ajudi en l’acolliment dels nouvinguts, però algunes vegades aquests mateixos alumnes desconeixen les llegendes pròpies, com ara la del Pont de Diable de Tarragona. Curiosament en alguns d’aquests reculls de contes d’altres països ens trobem amb certes similituds amb històries conegudes,

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Olivares Torres, Enric. "La imatge triomfal de sant Miquel i la propaganda del poder en la cultura festiva. Història de les festes d’acció de gràcies celebrades a València el 1711 per les victòries felipistes a Brihuega i Villaviciosa durant la Guerra de Successió." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 117. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20735.

Full text

Abstract:

L’article analitza la connexió simbòlica establerta a través de l’espectacle festiu entre la imatge del príncep de la milícia celestial, sant Miquel, i la del rei Felip V. La finalitat d’aquesta unió a través de la literatura, la imatge i la festa tenia com a objectiu principal el reforçament de la posició privilegiada del monarca com a enviat de Déu al temps que legitimava, a través de la seua visualitat i davant els seus vassalls, el poder absolut d’una monarquia que havia hagut de disputar en el camp de batalla. D’altra banda, la celebració d’una festa d’acció de gràcies per les victòries d

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Roca, Rafael. "La primera celebració del centenari de la mort de sant Vicent Ferrer (1919)." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 363–88. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.70.

Full text

Abstract:

L’any 1919 la ciutat de València celebrà, per primera vegada, el centenari de la defunció de sant Vicent Ferrer. I potser a causa de la manca de tradició commemorativa i de la difícil conjuntura política i social –i tal vegada també de l’excessiu anhel oficialista dels principals promotors, la comunitat de dominics de València–, alguns dels actes més importants de l’efemèride, com ara la resolució del certamen històric, artístic i literari i la inauguració d’una làpida de commemoració i record, acabaren demorant-se més de dos anys. Amb tot, hom assentà una nova fita vicentina; i, gràcies a la

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Llinares Planells, Alejandro. "El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d’Aragó." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 108. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11085.

Full text

Abstract:

Resum: Durant l’època moderna s’imprimiren nombrosos plecs de cordell relacionats amb el bandolerisme en els territoris de la Corona d’Aragó. Una part important d’aquests textos populars és el final que rep el protagonista de la història, què normalment solia acabar en el patíbul. Per eixa raó, el present article posa l’accent en un tema poc tractat fins al moment com són les execucions públiques en aquest tipus de relats literaris. En aquestes pàgines s’estudia, per una banda, el ritual punitiu que sofria el reu quan anava a ser executat: formes d’execució, turments, penes corporals o la inte

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Francés Díez, Maria Àngels. "La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (December 26, 2019): 289. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.16371.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Hernàndez, Francesc Xavier. "Didàctica de la batalla de l'Ebre." Comunicació educativa, no. 13 (February 15, 2015): 35. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200035-38.

Full text

Abstract:

<p>Els estudiants d’ensenyament primari i secundari han de saber història, i han de saber com s’investiga en història. La història es una disciplina científica que intenta establir què és el que va passar en un moment i un lloc determinat. Els objectes d’estudi de la història són, doncs, molt amplis, i van des de la vida quotidiana fins a fenòmens de gran complexitat, com ara la guerra.</p><p>Aquest article fa referència concretament a la guerra civil i a la importància de la batalla de l'Ebre. Sobre aquest ens aporta una proposta didàctica per poder estudiar-la amb els alumn

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Saumell, D. "Cortiella: Història de Vilaverd." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 2 (February 12, 2016): 180. http://dx.doi.org/10.17345/aec2.180-181.

Full text

Abstract:

La «Història de Vilaverd», publicada recentment, ens fa reflexionar sobre la mateixa naturalesa dels estudis locals i comarcals. Aquesta han evolucionat al llarg del temps des d'uns estudis etnocèntrics, reivindicatius, però massa sovint anecdòtics i parcials, que buscaven els grans fets diferenciadors i més connectats amb el «folklore» que amb la pròpia història, per passar després per un període de silenci, fins ara en què aquests tipus d'estudis proliferen en centres o bé per iniciatives individuals. Actualment, encara que els estudis puguin portar un rerefons etnocèntric, l'objectiu ja no

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Juli, Ramon Balius i. "La Història dels Jocs." Apunts. Medicina de l'Esport 48, no. 178 (2013): 81–82. http://dx.doi.org/10.1016/j.apunts.2013.07.001.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Ferragud, Carmel, Ricardo Olmos de León, and Vicent Bataller. "Galiana: història d’un falcó." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 413. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20918.

Full text

Abstract:

Resum: En 1365 va tenir lloc una disputa davant la cort del governador de Mallorca per la propietat d’un falcó entre els donzells Berenguer de Galiana i Bernat Togores, en la qual es veu involucrat l’ensinistrador d’aus de caça Bernat Llemosí. Els testimonis que foren presentats per aclarir els fets permeten obtenir una informació molt valuosa, i en part inèdita, del que fou la pràctica d’aquesta art venatòria en el context de les illes Balears, i per extensió en l’Occident europeu. En aquest treball proposem una edició completa del document i en fem un estudi exhaustiu. Paraules clau: f

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Rambla, Xavier. "Fontana, J. (1992). La història després de la fi de la història." Papers. Revista de Sociologia 40 (July 1, 1992): 165. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v40n0.1692.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Gomis Corell, Joan Carles. "Corroborar llegendes, invocar imatges, renovar la memòria i presentar models. El valor dels goigs en la religiositat valenciana durant la Contrareforma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 5, no. 5 (2015): 139. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.5.6381.

Full text

Abstract:

Resum: El present article aplica el mètode de Pafnosky a l’anàlisi dels goigs durant el període de la Contrareforma a València. Determina, amb independència de la seua forma poeticomusical i melodia, quina va estar la funció cultural, centrant-nos en quatre exemples diferents. Es confronten les idees subjacents amb altres expressions culturals coetànies –textos històrics, hagiogràfics i devocionals i obres pictòriques-, i s’estableix la relació recíproca entre els valors culturals del goigs i els de la societat que els generà, demostrant que no foren expressió ingènua de la devoció popular, si

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Zalbidea Bdrenguer, Alaitz. "Les memòries del pare Andreu Ivars i Cardona (Diari 1936). Estudi i edició." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 4, no. 4 (2020): 34. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v4.136.

Full text

Abstract:

Resum: Aquesta troballa recent conta les vivències a Madrid d’un conegut personatge valencianistavinculat a l’Església, durant l’inici de la Guerra Civil Espanyola. Es tracta de les memòries de fra AndreuIvars i Cardona, oriünd de Benissa, que ingressà en l’orde franciscà al convent de Sant Esperit (Gilet,Camp de Morvedre) el 1900. Fou un dels fundadors de la revista Archivo Ibero-Americano,amb seu a Madrid, on va residir de 1920 a 1936 i va escriure, a més, nombrosos articles històrics iculturals relacionats amb la cultura valenciana i de més enllà. Val a dir també que aquest personatge vase

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

De Riquer, Isabel. "Ressenya a Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Alacant, 2017." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 27, 2019): 268. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15487.

Full text

Abstract:

Ressenya a Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2017 Review to Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2017

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Callado Estela, Emilio. "Breu història dels episcopologis valencians." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no. 1 (2013): 159. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2582.

Full text

Abstract:

Resum: El present article s’ocupa de la història dels episcopologis valentins, o el que és el mateix, dels catàlegs o séries de bisbes de l’Església de València, des de mitjans del segle XV i fins a l’actualitat, conservats els uns, perduts els altres i inèdits la seua major part. També se n’analitza el contingut i l’autoria.Paraules clau: Episcopologi, Catàleg, Bisbes, València, EsglésiaAbstract: The present article deals with the history of the valentins episcopology, or which is the same thing, the catalogues or series of bishops of the Church of Valencia, from middle of the 15th century an

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Nemes, Krisztina. "La història, creadora de mites." Acta Hispanica 18 (January 1, 2013): 131–38. http://dx.doi.org/10.14232/actahisp.2013.18.131-138.

Full text

Abstract:

Literary survival of a catalan miners’town in Aragonia sunk by Franco’s decision under the waves of the Ebro. The collective memory of its community works as a source of inspiration and of oral history for its chronicler, himself too son of the town. Only memory can keep alive the town after its death and the writer, responsible of collecting and registering it does a brilliant job. The inspired literary reconstruction of the town is represented as a broken mirror, reflecting more than one aspect of each person and event from different angles, thus offering the readers a perfectly authentic th

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Mompó Navarro, Jacob. "Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (2017): 380. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.10355.

Full text

Abstract:

Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8 Review to Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Pagès, Joan. "La història de Catalunya al nou currículum." Comunicació educativa, no. 16 (April 1, 2003): 33. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200333-39.

Full text

Abstract:

A partir d’una panoràmica de l’ensenyament de la Història en general, i de l’ensenyament de la Història a Catalunya en concret, es planteja la situació dels currículums d’ESO i Batxillerat després de la reforma realitzada pel govern del Partir Popular al desembre del 2000 i les modificacions que els Reals Decrets van provocar al currículum d’ESO de la Generalitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Negro Cortés, Adrián Elías. "Los pagos de parias como generadores de poder en los Condados Catalanes (1035-1076)." Vínculos de Historia. Revista del Departamento de Historia de la Universidad de Castilla-La Mancha, no. 8 (June 20, 2019): 232. http://dx.doi.org/10.18239/vdh_2019.08.12.

Full text

Abstract:

RESUMENEl propósito de este artículo es analizar cómo las parias: tributos pagados por los musulmanes, en este caso de las taifas de Zaragoza, Lérida y Tortosa principalmente al conde de Barcelona, tienen un papel esencial a la hora de situar a este condado en un lugar preeminente en Cataluña durante el gobierno del conde Ramón Berenguer I (1035-1076). Después de una pequeña introducción veremos cómo mediante la inclusión de ciertas cláusulas en los juramentos de vasallaje el conde barcelonés se aseguraba el monopolio de los ingresos de parias y cómo formaba una red clientelarredistribuyendo e

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Pons i Altés, Josep Maria. "Converses amb Cristòfol-A. Trepat." Comunicació educativa, no. 27 (September 29, 2015): 7. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20147-16.

Full text

Abstract:

<p>Cristòfol-A. Trepat Carbonell és catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. S’ha dedicat especialment a la recerca en l’àmbit de la didàctica de la història i de la història de l’art, de l’ús de tecnologies bàsiques a l’aula, de l’avaluació dels resultats d’aprenentatge i d’alguns usos de les proves de correcció objectiva.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Couperus, Stefan, and Pier Domenico Tortola. "L’(ab)ús del populisme de dretes del passat a Itàlia i els Països Baixos." Debats. Revista de cultura, poder i societat 133, no. 2 (2019): 11–25. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.2.

Full text

Abstract:

L’anàlisi històrica s’utilitza cada vegada més com una eina en l’estudi del populisme actual a Europa. El passat sovint s’explora com una font d’analogies per a examinar el populisme del present i altres vegades en busca de mecanismes causals per a explicar l’onada populista actual. En aquest article ens centrem en un tercer tipus de vincle entre el populisme i el passat, és a dir, les formes en què els moviments i líders populistes usen i abusen de la història i la memòria històrica en la recerca del suport popular.Aquesta perspectiva sobre el nexe populisme-història pot proporcionar una visi

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Santisteban, Antoni. "Una experiència d'ensenyament del temps històric." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 59. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200759-62.

Full text

Abstract:

En aquest article es presenta una experiència d’ensenyament del temps històric a l’escola primària. Què és el temps històric? Com s’ensenya? Com s’aprèn? Sense una comprensió del temps històric els nens i nenes no poden apropar-se a la història. La mateixa historiografia reconeix que el temps és el gran concepte de la història. És molt coneguda la frase de l’historiador Fernand Braudel (1984): “L’historiador no s’evadeix mai del temps de la història: el temps s’adhereix al seu pensament com la terra a la pala del jardiner (...). Per a l’historiador tot comença i tot acaba amb el temps”. Kosell

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Comelles, Josep Maria. "Castel: La gestión des risques." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 2 (February 12, 2016): 179. http://dx.doi.org/10.17345/aec2.179-180.

Full text

Abstract:

Robert Castel és un sociòleg francès que està dedicant la seva tasca professional a l'anàlisi històrica de la Psiquiatria des d'una perspectiva bastant pròxima als plantejaments de la història social però també força a prop de la història de les mentalitats. En aquest llibre proposa, no sense audàcia, una anàlisi de les transformacions de l'assistència psiquiàtrica a França, arran de la crisi econòmica que vivim, des de fa deu anys, els països occidentals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Argenter i Giralt, Joan A. "«Les branques entrellaçades»: un motiu del folklore verbal i els gèneres mixtos." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 11. http://dx.doi.org/10.17345/elop201511-32.

Full text

Abstract:

L’article aborda comparativament un motiu de l’art verbal i alhora la seva interacció amb un problema general de l’estudi del folklore: el dels gèneres mixtos i llur significació. El motiu en qüestió és designat «Twining branches» (E631.0.1) en l’índex de Thompson. S’assenyala l’eventual precedent clàssic ovidià i se’n considera la presència en romanços de la tradició romànica peninsular i en balades angloamericanes, gèneres versificats. Si comparteixen el motiu de les branques entrellaçades, difereixen en aspectes funcionals i argumentals. S’aporta una narració oral beduïna del desert Líbic q

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Cortadella, Jordi. "Arqueologia, Història Antiga i dictadures modernes." Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura, no. 2 (December 12, 2014): 297. http://dx.doi.org/10.7238/fit.v0i2.2477.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Gisbert Muñoz, Francesc. "Història de la literatura popular catalana." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 142. http://dx.doi.org/10.17345/elop2019142-147.

Full text

Abstract:

Oriol, Carme; Emili Samper (eds.): Història de la literatura popular catalana. Alacant / Palma / Tarragona: Publicacions Universitat d’Alacant / Edicions Universitat de les Illes Balears / Publicacions Universitat Rovira i Virgili, 2017, 606 p.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Graupera Gargallo, Isabel, and Jordi Grau Rebollo. "La memòria històrica com a mecanisme cultural de dinamització del món local." Culturas. Revista de Gestión Cultural 3, no. 1 (2016): 65. http://dx.doi.org/10.4995/cs.2016.5184.

Full text

Abstract:

A continuació exposem, en el marc de la tesi en curs<a title="" href="file:///C:/Users/mmargale/Desktop/CS/Vol3_1/Isabel%20Graupera2.docx#_ftn1"><sup><sup>[1]</sup></sup></a>, dos casos d’un parell de municipis de la província de Barcelona que han generat estratègies pròpies per mantenir la seva pròpia dinàmica de recuperació de la memòria històrica local, malgrat les retallades en les subvencions per aquest tipus de projectes produïdes des de l’any 2010. Es tracta de Sant Just Desvern (comarca del Baix Llobregat) i de Premià de Dalt (comarca del Maresme); d

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Gavaldà, Antoni. "Converses amb Joaquim Prats." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 10. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200910-16.

Full text

Abstract:

<p>Joaquim Prats Cuevas, doctor en Història Moderna, és catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva especialització abasta diversos eixos: la didàctica de la història, l’estudi dels sistemes educatius i la història de les universitats. En el moment que fem l’entrevista -febrer del 2009- dirigeix el programa de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni de la Universitat de Barcelona i és president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i de la Comissió d’Innovació de l’Institut de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona, i

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Ferré Trill, Xavier, and M. Isabel Miró Montoliu. "Rafael Valls Montés: Historia y memoria escolar. Segunda República, Guerra Civil y dictadura franquista en las aulas, Universitat de València, València, 2010, 170pp." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2010): 95. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2010.2.633.

Full text

Abstract:

Enzo Traverso (Els usos del passat. Història, memòria, política: 2005 [2006]) ha estudiat els usos polítics de la memòria. És sabut que la interiorització crítica de fets passats-viscuts depèn, a banda de fets individuals, de la legitimació pública que se’n vulgui donar. Així existiria, segons aquest autor, una memòria dominant i una altra de subalterna. El primer model de memòria comptaria amb el suport dels pressupostos públics atès que comprendria la història que caldria recordar, socialitzar i que, en definitiva, serviria de cobertura jurídicolegal del règim polític a l’ús.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Comas, David. "Reconstruint la història de les poblacions humanes." Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, no. 14 (December 10, 2009): 25. http://dx.doi.org/10.5565/rev/ciencies.191.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Vizcaíno Rebertos, Héctor. "Il·lustració, progrés i modernitat. Història dels conceptes, per H. U. Gumbrecht, R. Koselleck i H. Stuke." Quaderns de Filosofia 5, no. 2 (2018): 113. http://dx.doi.org/10.7203/qfia.5.2.12533.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!