Log in

Relevant bibliographies by topics / Història de la lingüística / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Història de la lingüística.

Journal articles on the topic 'Història de la lingüística'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 26 July 2025

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Història de la lingüística.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Massanell i Messalles, Mar. "La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 71 (October 6, 2021): 219. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21039.

Full text

Abstract:

En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evol

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Ginebra Serrabou, Jordi. "La relació entre història de la llengua i història literària." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 71 (October 6, 2021): 201. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21038.

Full text

Abstract:

La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua)

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Salomón Uroz, Marc. "Anàlisi sociolingüística de la toponímia oficial de la ciutat d’Alacant." Ítaca. Revista de Filologia, no. 13 (December 15, 2022): 147–69. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2022.13.08.

Full text

Abstract:

L’onomàstica, i en concret la toponímia, permet una gran varietat d’aproximacions, una de les quals és la sociolingüística. Tot i el trencament de la transmissió del valencià a la ciutat i la subsegüent substitució lingüística pel castellà, la toponímia ha romàs en bastants casos en valencià, que a través del castellà són deturpats, adaptats o traduïts per a ajustar-se al nou context lingüístic en castellà de la ciutat. Analitzem les característiques lingüístiques i sociolingüístiques dels topònims i els situem en la història de la substitució lingüística a la ciutat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Paloma, David. "Apunts per a una història lingüística de TV3." Tripodos, no. 3 (April 20, 1997): 117–24. https://doi.org/10.51698/tripodos.1997.3.117-124.

Full text

Abstract:

Mesos abans de l'emissió inaugural de TV3, el 10 de setembre de 1983, Ferran Toutain va escriure unes propostes lingüístiques amb vista a la configuració d'un model de llengua per a la Televisió de Catalunya. Va ser la primera normativa interna del mitjà, si exceptuem l'Elocució i ortologia catalanes (per a ús de locutors de ràdio i televisió), de Francesc Vallverdú, opuscle escrit l'any 1982 i posteriorment editat en forma de llibre. Aquest, però, mereixeria tot un capítol a part per la seva especial significació en el camp audiovisual en català. En tot cas, com que no va ser pensat específic

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Solà, Joan. "HISTÒRIA DE LA LINGÜÍSTICA CATALANA 1775-1900: REPERTORI CRÍTIC." Catalan Review: Volume 5, Issue 2 5, no. 2 (1991): 137–60. http://dx.doi.org/10.3828/catr.5.2.9.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Ginebra, Jordi. "Teoria fraseològica en la Gramàtica catalana (1956) de Pompeu Fabra." Ítaca. Revista de Filologia, no. 10 (December 15, 2019): 121. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2019.10.06.

Full text

Abstract:

En aquest treball, per mitjà de l’anàlisi de Gramàtica catalana (1956), es fa una contribució a l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra, a l’estudi de la història de la lingüística catalana i a l’estudi de la història de la fraseologia. La descripció de les unitats fraseològiques que ofereix la Gramàtica s’emmarca, d’una banda, en l’àmbit de la composició i, de l’altra, es presenta conceptualment i terminològicament seguint la tradició gramatical. Cal destacar que l’obra conté un material fraseològic ric, amb mostres de gairebé totes les estructures formals que poden presentar les locucions en cata

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Martí Mestre, Joaquim. "Interés dels inventaris de béns mobles del segle XVI per a la història del lèxic català: mots no documentats i primeres documentacions." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 7, no. 7 (2023): 30. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v7.199.

Full text

Abstract:

L’objectiu d’aquest article primerament és valorar l’interés de les relacions de béns pera la història del lèxic català. En segon lloc, recordar la importància dels fons arxivístics inèditsper a la història de la llengua en general, i del lèxic en particular. I precisament, els inventaris, ensentit ampli, a pesar de ser una de les fonts més nombroses i de més llarga pervivència dels nostresarxius, han tingut encara un aprofitament escàs entre els estudiosos del lèxic català. Particularment,en aquest treball volem exemplificar el valor lingüístic d’aquests documents notarialsa través de la sele

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Montoya Abat, Brauli. "Problemes de la periodització en història de la llengua." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 71 (October 6, 2021): 157. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21036.

Full text

Abstract:

El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Brumme, Jenny, and Natalia Terrón Vinagre. "Genís, Salvador, 1872, El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana. Obra de suma utilidad para las escuelas de Cataluña. Parte primera destinada a la enseñanza oral del lenguaje castellano, Gerona: Imp. de Francisco Dorca, sucesor de Joaquín Grases. 152 pp. + II pp." Revista de Historia de la Lengua Española, no. 17 (December 28, 2022): 169–77. http://dx.doi.org/10.54166/rhle.2022.17.07.

Full text

Abstract:

Las labores de rastreo bibliográfico llevadas a cabo en el proyecto de investigación Percepción de la diversidad lingüística en materiales de enseñanza del español, publicados en Cataluña en el siglo XIX (PID2019-104659GB-I00) han permitido descubrir una edición príncipe de El auxiliar del maestro catalán (1872) de Salvador Genís i Bech (1841-1919) de la que no se tenía constancia hasta la fecha, pues no aparece documentada en los dos repertorios bibliográficos más importantes para el siglo XIX, la Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític (1998) de Marcet & Solà, por

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Iglésias Franch, Narcís. "Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (segona part)." Revista de Llengua i Dret, no. 81 (June 13, 2024): 170–88. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4187.

Full text

Abstract:

Aquest estudi pretén analitzar els arguments sostinguts pels diferents partits que van debatre al Congrés i al Senat l’articulat de la Constitució de 1978 relatiu al deure del coneixement lingüístic i a la diversitat de llengües a Espanya. D’una banda, s’identifica el nombre d’arguments i de l’altra, es tipifiquen en forma d’arquetip logicolingüístic, d’acord amb els mètodes de l’anàlisi de l’argumentació. En la primera part de l’estudi es va proposar una anàlisi quantitativa i qualitativa dels arguments esgrimits entorn de l’oficialitat de les llengües a la Constitució. El “repertori d’argume

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Cano Mateu, J. Àngel. "La filologia." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 6, no. 6 (2022): 11–16. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v6.187.

Full text

Abstract:

El fet de dir que un dels objectius —o, millor, que l’objectiu— del grau deFilologia Catalana és el de proporcionar un coneixement en profunditat delsdiversos aspectes lingüístics, socials, literaris i culturals tant de la nostra llenguacom de la nostra literatura, en realitat, és no dir res. Entre els mínims exigits al’alumnat que ha de superar aquests estudis, hi ha el de desenvolupar coneixe-ments, competències i habilitats en el camp de la història social de la llengua,de l’estructura de la llengua, de la situació sociolingüística de la llengua, ode la història de la literatura feta en la

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Fuentes-Calle, Alícia. "Art del llenguatge i diversitat lingüística. De R. Jakobson a l. Talmy i É. Glissant." Anuari de Filologia Lleng�es i Literatures Modernes - LLM, no. 6 (January 12, 2017): 117–18. http://dx.doi.org/10.1344/afllm.2016.6.117-118.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi s’interessa per l’activació poètica del llenguatge com a matèria primera de diverses manifestacions artístiques, al marge del focus estrictament literari. L’objectiu principal és situar l’art del llenguatge en la perspectiva de la diversitat lingüística. Explorem la hipòtesi que les manifestacions de l’art del llenguatge s’articulen al voltant de dos eixos: una dimensió lingüística activada poèticament (locus d’activació) / una ideologia lingüística latent. Un cop detectada la tendència de les manifestacions d’art del llenguatge a inscriure’s en el marc referencial d’un sistema li

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Ferrando Francés, Antoni. "Els orígens històrics del valencià." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 7, no. 7 (2023): 88. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v7.195.

Full text

Abstract:

L’anàlisi lingüística i historiogràfica de la documentació valenciana del segle XIII alsegle XV permet constatar que el valencià es formà a partir de la repoblació bàsicamentcatalanoaragonesa de l’època, en què hi hagué un predomini dels catalanooccidentals. Elscatalanoorientals s’hi acomodaren al català occidental, i els aragonesos, en adoptar el català,contribuïren a reforçar-ne els trets occidentals. L’anivellament lingüístic no es traduíen un llenguatge híbrid, sinó en una modalitat relativament uniforme en quasi tot l’àmbitgeogràfic valencià. Només una teoria sociolingüística de la repobl

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Martí-Badia, Adrià. "Adrià Martí-Badia, La consciència lingüística dels valencians (1854-1906)." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 6, no. 6 (2022): 259–64. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v6.183.

Full text

Abstract:

El 2020, any de silencis, van sortir dos llibres importants per a la historiografiadel català. Des de Mallorca, Antoni Mas i Forners publicava el documentadíssimvolum Llengua, terra, pàtria i nació (Palma, Edicions Documenta Balear).Des de València, Adrià Martí-Badia va brindar unes planes riques en notíciesen La consciència lingüística dels valencians (1854-1906). Tant en un cas comen l’altre, el seguiment del nom donat a la llengua històrica de catalans, valencians,balears, aragonesos orientals, andorrans i algueresos es presenta com aindici de la seva unitat o diversitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Ferrando Francés, Antoni. "La multisecular invocació de sant Vicent Ferrer com a defensor de la «llengua valenciana»." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 183–240. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.65.

Full text

Abstract:

Al llarg de la història de la llengua catalana, el nom de sant Vicent Ferrer (ca. 1350-1419) ha estat associat a l’estima per la seua llengua materna, ja que sempre va predicar «in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino». Els valencians han utilitzat aquesta creença per a invocar la protecció de sant Vicent sobre la «llengua valenciana» y sobre el poble valencià. És una de les raons que expliquen la gran popularitat del sant entre els valencians. Les modalitats amb què s’han expressat des del segle XVI les apologies de la llengua invocant l’exemple de sant Vicent posen de manifest una si

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Lorente Casafont, Mercè. "L’anàlisi del canvi lèxic en el discurs especialitzat." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 163. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13508.

Full text

Abstract:

En aquest text s’explora l’abordatge incipient de l’anàlisi del canvi lingüístic en contextos comunicatius especialitzats. Des de història de la ciència i la terminologia s’han fet incursions en el tema de l’evolució del llenguatge d’especialitat, però no s’hi ha aplicat encara ni la teoria del canvi ni la metodologia de l’anàlisi de la variació. En aquest primer treball s’ofereix una breu presentació dels principals ítems que regulen l’estudi del canvi lingüístic i una síntesi dels principals canvis lèxics (neologia, manlleus, lexicalització i gramaticalització menor), per concloure quins aju

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Michułka, Dorota, and Justyna Bajda. "Types of word–image relationships appearing in Polish language textbooks." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 79. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12361.

Full text

Abstract:

Article describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue. Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further deve

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Martínez-Martínez, Caterina. "El cas únic de no menys ‘encara que, malgrat això’ en el Curial e Güelfa i un altre italianisme no observat." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no. 22 (2023): 559. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27851.

Full text

Abstract:

Resum: El Curial e Güelfa se’ns descobreix com tot un repte filològic a l’hora de caracteritzar el català amerat de multilingüisme i multiculturalitat que presenta; i, encara més, si, atenent a la repercussió d’aquest model de llengua per al català contemporani, examinem la filigrana de construccions amb què està teixit. En aquest treball, ens fixem en la primera i l’única documentació en català de no menys amb el valor concessiu de ‘encara que, malgrat això’. Per fer-ho, recorrem a la lexicografia històrica de les llengües ambientals de la Nàpols de l’època (el francès i l’italià) i a les fon

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Martines, Josep. "Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpusca

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Bernat i Baltrons, Francesc. "El paper d’Alfred Morel-Fatio en els inicis de la catalanística." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 72 (March 10, 2022): 59. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.72.22960.

Full text

Abstract:

El nostre objectiu en aquest article és fer una síntesi dels principals estudis d’Alfred Morel-Fatio sobre llengua i literatura catalanes, així com definir el seu paper en la catalanística del segle XIX, especialment a França però també a la resta d’Europa. Cal saber que aquest erudit francès va tenir un paper cabdal en el desplegament dels estudis universitaris catalans fora del nostre àmbit lingüístic, a banda de fer aportacions significatives al desplegament de la filologia catalana. Així, arribem a la conclusió que Morel-Fatio té el mèrit de ser el primer professor que va introduir l’estud

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Guiscafrè Danús, Jaume. "The Folklore Archive of the University of the Balearic Islands." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (December 30, 2016): 19. http://dx.doi.org/10.17345/elop201619-28.

Full text

Abstract:

L’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears és un projecte modest, però ambiciós, que es troba en la seva fase inicial de construcció. Està integrat en l’organigrama de l’Arxiu Històric, del qual constitueix un dels fons, però la seva supervisió acadèmica va a càrrec del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Està constituït, inicialment, per un subfons integrat per treballs de curs que han elaborat alumnes de la mateixa universitat com a activitat d’avaluació d’assignatures relacionades amb el folklore i la literatura oral popular. En aquest article s’explique

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Monferrer-Palmer, Aina. "Guerra i postguerra en els versos de Vicent Andrés Estellés." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 75 (November 8, 2023): 79. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.75.26827.

Full text

Abstract:

La hipòtesi que intentarem demostrar en aquest article és la següent: al llarg de les diferents etapes creatives d’Estellés, la Guerra Civil i la postguerra s’albiren, tot canviant de forma i de to a mesura que l’experiència del poeta pren distància i empoderament com a veu dels valencians. En les següents línies, resseguirem les traces d’aquests esdeveniments històrics en els versos i en les proses memorístiques del poeta, amb especial esment en la idea de guerra o de conflicte bèl·lic. Tot i que us trobeu davant d’una anàlisi qualitativa de crítica literària en un context historicopolític de

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Beltran Pepió, Vicenç. "L’erotisme en la poesia del segle XVI: a propòsit del plec de Valero Fuster." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 14 (January 8, 2025): 338–71. https://doi.org/10.14198/rcim.27497.

Full text

Abstract:

En aquest article es proposa una edició ben anotada del plec poètic titulat Cobles noves de la cric-crac juntament ab altres cançons molt gracioses (1561), del poeta ignot Valero Fuster: l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona custodia l’únic exemplar conegut d’aquest plec sense referència al lloc d’impressió ni al taller tipogràfic. De les quatre poesies que s’hi inclouen, tres són en català i una en castellà, però totes quatre mantenen la coherència de contingut i to expressiu i remeten, sens dubte, a un context específicament valencià, la qual cosa es pot deduir tant de l’anàlisi lingüís

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Iglésias Franch, Narcís. "Les llengües d’Espanya en el discurs parlamentari de la transició espanyola: una anàlisi dels arguments sobre l’oficialitat lingüística (primera part)." Revista de Llengua i Dret, no. 80 (December 13, 2023): 152–70. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4121.

Full text

Abstract:

La transició espanyola ha estat un període desatès per les històries de la llengua de referència, tot i la proliferació en aquella època de discursos sobre la llengua produïts per tota mena d’actors culturals, periodístics i polítics. Aquest estudi pretén analitzar els arguments sobre les llengües d’Espanya sostinguts pels diferents representants polítics dels partits amb representació parlamentària. En aquest estudi, s’han tingut en compte tots aquells discursos parlamentaris defensats a les Corts i al Senat que es van dedicar a debatre el que seria l’actual article 3 de la Constitució espany

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Ramos Alfajarín, Joan-Rafael. "Pluricentrisme en català: aspectes sociolingüístics i lingüístics." Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 14 (December 27, 2024): 205–32. https://doi.org/10.1344/afel2024.14.9.

Full text

Abstract:

Aquest treball estudia la llengua catalana com a llengua pluricèntrica. Després d’una aproximació al concepte de pluricentrisme, s’analitza el procés històric que ha desembocat en l’aparició de més d’una varietat estàndard en català. L’estudi se centra en el cas del País València, on l’adaptació de la normativa fabriana ha fet possible la consolidació d’una varietat estàndard valenciana en connivència amb l’Institut d’Estudis Catalans. Ara bé, les circumstàncies sociopolítiques valencianes han portat a la creació d’un centre codificador propi, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’estudi comp

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Latorre García, Lidia, and Andrea García Montes. "El paisatge lingüístic del centre històric de València: sobre la presència del català." Estudis Filològics i de Traducció, no. 1 (February 24, 2020): 187. http://dx.doi.org/10.7203/efit.1.16438.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Santisteban, Antoni. "La història després de la fi de la història." Comunicació Educativa, no. 6 (January 10, 2014): 58. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199358.

Full text

Abstract:

J. Fontana, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ens presenta una nova aproximació als corrents historiogràfics actuals amb el llibre la història després de la fi de la història. El llibre comença reconsiderant tòpics com el de la mort del marxisme, diferenciant el marxisme crític del marxisme "catequístic". Fontana ens recorda, per exemple, que el 1879 Marx escrivia que no podia acabar el volum segon de El Capital fins que no hagués acabat la crisi econòmica que afectava en aquells moments Anglaterra, perquè li calia reajustar l'anàlisi teòrica "observant el curs actual dels esdeveniment

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Hernàndez, Francesc Xavier. "Didàctica de la batalla de l'Ebre." Comunicació educativa, no. 13 (February 15, 2015): 35. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200035-38.

Full text

Abstract:

<p>Els estudiants d’ensenyament primari i secundari han de saber història, i han de saber com s’investiga en història. La història es una disciplina científica que intenta establir què és el que va passar en un moment i un lloc determinat. Els objectes d’estudi de la història són, doncs, molt amplis, i van des de la vida quotidiana fins a fenòmens de gran complexitat, com ara la guerra.</p><p>Aquest article fa referència concretament a la guerra civil i a la importància de la batalla de l'Ebre. Sobre aquest ens aporta una proposta didàctica per poder estudiar-la amb els alumn

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

De Riquer, Isabel. "Ressenya a Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Alacant, 2017." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 27, 2019): 268. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15487.

Full text

Abstract:

Ressenya a Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2017 Review to Dominique de Courcelles, Viatge per la història i la literatura de les terres catalanes, Institut Universitari de Filologia Valenciana, Alacant, 2017

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Saumell, D. "Cortiella: Història de Vilaverd." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 2 (February 12, 2016): 180. http://dx.doi.org/10.17345/aec2.180-181.

Full text

Abstract:

La «Història de Vilaverd», publicada recentment, ens fa reflexionar sobre la mateixa naturalesa dels estudis locals i comarcals. Aquesta han evolucionat al llarg del temps des d'uns estudis etnocèntrics, reivindicatius, però massa sovint anecdòtics i parcials, que buscaven els grans fets diferenciadors i més connectats amb el «folklore» que amb la pròpia història, per passar després per un període de silenci, fins ara en què aquests tipus d'estudis proliferen en centres o bé per iniciatives individuals. Actualment, encara que els estudis puguin portar un rerefons etnocèntric, l'objectiu ja no

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Figueiras, Lourdes, and Jordi Deulofeu. "Història, Matemàtiques i realitat." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 18. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200718-23.

Full text

Abstract:

<p>La matemàtica es una disciplina viva en la història dels pobles, al servei de les necessitats humanes i en estreta relació amb la cultura. D’on ve, doncs, la seva imatge popular en el sentit que és una ciència distant, que no té la calidesa que transmeten altres ciències humanes? Potser hi ha dues matemàtiques? Per què un llibre de text que a la seva introducció comença parlant d’homes i dones que mesuren un camp al pas dels bous continua immediatament amb abstraccions difícils de comprendre? Per a què serveixen, finalment, les matemàtiques que s’aprenen a l’escola?</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Ferragud, Carmel, Ricardo Olmos de León, and Vicent Bataller. "Galiana: història d’un falcó." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 17 (May 31, 2021): 413. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.17.20918.

Full text

Abstract:

Resum: En 1365 va tenir lloc una disputa davant la cort del governador de Mallorca per la propietat d’un falcó entre els donzells Berenguer de Galiana i Bernat Togores, en la qual es veu involucrat l’ensinistrador d’aus de caça Bernat Llemosí. Els testimonis que foren presentats per aclarir els fets permeten obtenir una informació molt valuosa, i en part inèdita, del que fou la pràctica d’aquesta art venatòria en el context de les illes Balears, i per extensió en l’Occident europeu. En aquest treball proposem una edició completa del document i en fem un estudi exhaustiu. Paraules clau: f

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Juli, Ramon Balius i. "La Història dels Jocs." Apunts. Medicina de l'Esport 48, no. 178 (2013): 81–82. http://dx.doi.org/10.1016/j.apunts.2013.07.001.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Rambla, Xavier. "Fontana, J. (1992). La història després de la fi de la història." Papers. Revista de Sociologia 40 (July 1, 1992): 165. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v40n0.1692.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Mompó Navarro, Jacob. "Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 9, no. 9 (2017): 380. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.9.10355.

Full text

Abstract:

Ressenya a Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8 Review to Jaume Riera i Sans, Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona, BASE, 2014, 634 pp. ISBN 978-84-1571-185-8

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Petricola, Elena. "Arxius, generacions i investigació de dones: noves qüestions derivades de la història dels feminismes a Itàlia." Segle XX: revista catalana d'història, no. 13 (March 28, 2025): 166–89. https://doi.org/10.1344/seglexx2020.13.7.

Full text

Abstract:

Des dels anys setanta, el moviment de dones italianes va promoure el naixement d’arxius, biblioteques i centres culturals. Gràcies a aquesta presència es va començar a documentar la història dels feminismes juntament amb la promoció i circulació de la història de les dones, donant suport a aquest camp d’investigació. En les següents dècades, l’activitat i presència d’aquestes organitzacions es va estendrecada vegada més, i algunes d’elles van aprofundir en la seva institucionalització. La disponibilitat de documents va augmentar també gràcies a la recopilació de noves fonts, com entrevistes, j

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Pagès, Joan. "La història de Catalunya al nou currículum." Comunicació educativa, no. 16 (April 1, 2003): 33. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200333-39.

Full text

Abstract:

A partir d’una panoràmica de l’ensenyament de la Història en general, i de l’ensenyament de la Història a Catalunya en concret, es planteja la situació dels currículums d’ESO i Batxillerat després de la reforma realitzada pel govern del Partir Popular al desembre del 2000 i les modificacions que els Reals Decrets van provocar al currículum d’ESO de la Generalitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Pons i Altés, Josep Maria. "Converses amb Cristòfol-A. Trepat." Comunicació educativa, no. 27 (September 29, 2015): 7. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20147-16.

Full text

Abstract:

<p>Cristòfol-A. Trepat Carbonell és catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona. S’ha dedicat especialment a la recerca en l’àmbit de la didàctica de la història i de la història de l’art, de l’ús de tecnologies bàsiques a l’aula, de l’avaluació dels resultats d’aprenentatge i d’alguns usos de les proves de correcció objectiva.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Couperus, Stefan, and Pier Domenico Tortola. "L’(ab)ús del populisme de dretes del passat a Itàlia i els Països Baixos." Debats. Revista de cultura, poder i societat 133, no. 2 (2019): 11–25. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.133-2.2.

Full text

Abstract:

L’anàlisi històrica s’utilitza cada vegada més com una eina en l’estudi del populisme actual a Europa. El passat sovint s’explora com una font d’analogies per a examinar el populisme del present i altres vegades en busca de mecanismes causals per a explicar l’onada populista actual. En aquest article ens centrem en un tercer tipus de vincle entre el populisme i el passat, és a dir, les formes en què els moviments i líders populistes usen i abusen de la història i la memòria històrica en la recerca del suport popular.Aquesta perspectiva sobre el nexe populisme-història pot proporcionar una visi

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Santisteban, Antoni. "Una experiència d'ensenyament del temps històric." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 59. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200759-62.

Full text

Abstract:

En aquest article es presenta una experiència d’ensenyament del temps històric a l’escola primària. Què és el temps històric? Com s’ensenya? Com s’aprèn? Sense una comprensió del temps històric els nens i nenes no poden apropar-se a la història. La mateixa historiografia reconeix que el temps és el gran concepte de la història. És molt coneguda la frase de l’historiador Fernand Braudel (1984): “L’historiador no s’evadeix mai del temps de la història: el temps s’adhereix al seu pensament com la terra a la pala del jardiner (...). Per a l’historiador tot comença i tot acaba amb el temps”. Kosell

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Graupera, Jordi. "El naixement de la ciència en país d'Europa." Tripodos, no. 22 (January 16, 2008): 173–80. https://doi.org/10.51698/tripodos.2008.22.173-180.

Full text

Abstract:

El mes de juliol del 2007 es va presentar el segon volum de La Ciència en la Història dels Països Catalans,1 dedicat als segles XVI, XVII i XVIII, els del naixement de la ciència moderna i de la consolidació de les estructures de pensament que engendraran la ciència i la tècnica contemporànies. Atès que l’obra només comptarà amb un volum més, per als segles XIX i XX, es pot ja fer una valoració més enllà del judici de les intencions de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de la Universitat de València (UV), que en són els responsables (tot i que cal dir-ne alguna cosa): en la introducció d’am

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Callado Estela, Emilio. "Breu història dels episcopologis valencians." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no. 1 (2013): 159. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2582.

Full text

Abstract:

Resum: El present article s’ocupa de la història dels episcopologis valentins, o el que és el mateix, dels catàlegs o séries de bisbes de l’Església de València, des de mitjans del segle XV i fins a l’actualitat, conservats els uns, perduts els altres i inèdits la seua major part. També se n’analitza el contingut i l’autoria.Paraules clau: Episcopologi, Catàleg, Bisbes, València, EsglésiaAbstract: The present article deals with the history of the valentins episcopology, or which is the same thing, the catalogues or series of bishops of the Church of Valencia, from middle of the 15th century an

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Nemes, Krisztina. "La història, creadora de mites." Acta Hispanica 18 (January 1, 2013): 131–38. http://dx.doi.org/10.14232/actahisp.2013.18.131-138.

Full text

Abstract:

Literary survival of a catalan miners’town in Aragonia sunk by Franco’s decision under the waves of the Ebro. The collective memory of its community works as a source of inspiration and of oral history for its chronicler, himself too son of the town. Only memory can keep alive the town after its death and the writer, responsible of collecting and registering it does a brilliant job. The inspired literary reconstruction of the town is represented as a broken mirror, reflecting more than one aspect of each person and event from different angles, thus offering the readers a perfectly authentic th

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Comelles, Josep Maria. "Castel: La gestión des risques." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 2 (February 12, 2016): 179. http://dx.doi.org/10.17345/aec2.179-180.

Full text

Abstract:

Robert Castel és un sociòleg francès que està dedicant la seva tasca professional a l'anàlisi històrica de la Psiquiatria des d'una perspectiva bastant pròxima als plantejaments de la història social però també força a prop de la història de les mentalitats. En aquest llibre proposa, no sense audàcia, una anàlisi de les transformacions de l'assistència psiquiàtrica a França, arran de la crisi econòmica que vivim, des de fa deu anys, els països occidentals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

López-Sáez, José Antonio. "Contribució de la paleoecologia a l’estudi dels territoris d’alta muntanya: la serra de Gredos (Sistema Central) com a model." Treballs d'Arqueologia 26 (December 11, 2023): 189–202. http://dx.doi.org/10.5565/rev/tda.152.

Full text

Abstract:

En el present treball es duu a terme una recopilació de la història de la vegetació de la serra de Gredos (Sistema Central), entre el Neolític i l’Edat mitjana, a partir de registres pol·línics procedents de jaciments arqueològics i torberes. Els principals factors que intervenen en aquesta història són la diacronia de l’impacte humà, la variabilitat climàtica i, particularment, els canvis climàtics abruptes, la recurrència dels incendis i les rutes transterminants i transhumants del pasturatge.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Bonet, Jordi J. M. "Actuacions històriques, consideracions i exemples al voltant de la conservació dels vitralls emplomats." UNICUM, no. 21 (February 15, 2023): 73–86. https://doi.org/10.55437/unicum.267.

Full text

Abstract:

Aquest article parla de la història de la conservación dels vitralls. El text no pretén abastar exhaustivament la història d’aquest art tan antic, únicament fer veure allò que li és específic. Descriu algunes de les actuacions que han estat habituals en la conservació de vitralls, des de notícies antigues fins a l’actualitat, assenyala algunes de les propietats del material que n’han condicionat la conservació i que expliquen, en alguns casos, l’estat actual d’algunes vidrieres.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Gavaldà, Antoni. "En defensa de la Historia." Comunicació Educativa, no. 1 (November 15, 2013): 55–57. https://doi.org/10.17345/comeduc199055-57.

Full text

Abstract:

La sinopsi del llibre de Julio Valdeón En defensa de la Historia diu textualment d'aquest que “és un apassionat al·legat en defensa d'una determinada manera d'entendre la Història i el seu ensenyament. Partint de la importància que aquesta disciplina gaudeix en la formació ideològica i política de la societat, es fa un toc d'atenció sobre el perill que suposaria un debilitament de l'ensenyament de la Història, la qual, d'altra banda, ha de ser fidel als seus senyals d'identitat.”

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Gavaldà, Antoni. "Converses amb Joaquim Prats." Comunicació educativa, no. 22 (January 1, 2009): 10. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200910-16.

Full text

Abstract:

<p>Joaquim Prats Cuevas, doctor en Història Moderna, és catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva especialització abasta diversos eixos: la didàctica de la història, l’estudi dels sistemes educatius i la història de les universitats. En el moment que fem l’entrevista -febrer del 2009- dirigeix el programa de doctorat de Didàctica de les Ciències Socials i del Patrimoni de la Universitat de Barcelona i és president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya i de la Comissió d’Innovació de l’Institut de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona, i

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Marín Gelabert, Miquel Àngel. "El Fons Històric de la Fundación Endesa a les Illes Balears, una eina per a la història contemporània." Mayurqa 2, no. 1 (2020): 71–75. https://doi.org/10.22307/2386.7124.2020.01.008.

Full text

Abstract:

Biografia de l'autor/a Miquel Àngel Marín-Gelabert, Fundación Endesa Seminari Juan José Carreras d'història de la historiografia (1996-2018) Membre del grup d'història de la historiografia de la universitat de Saragossa (1995-2018) Membre del grup d'història de la ciència a les illes Balears (UIB, 2002-2018) Dr. en història contemporànea. Especialista en història de la historiografia Autor de més de 50 treballs publicats a revistes especialitzades Revisor/avaluador per 12 revistes especialitzades Lector per a 7 editorial comercials i acadèmiques Membre del comitè de redacció de 3 revistes inte

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Ferré Trill, Xavier, and M. Isabel Miró Montoliu. "Rafael Valls Montés: Historia y memoria escolar. Segunda República, Guerra Civil y dictadura franquista en las aulas, Universitat de València, València, 2010, 170pp." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2010): 95. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2010.2.633.

Full text

Abstract:

Enzo Traverso (Els usos del passat. Història, memòria, política: 2005 [2006]) ha estudiat els usos polítics de la memòria. És sabut que la interiorització crítica de fets passats-viscuts depèn, a banda de fets individuals, de la legitimació pública que se’n vulgui donar. Així existiria, segons aquest autor, una memòria dominant i una altra de subalterna. El primer model de memòria comptaria amb el suport dels pressupostos públics atès que comprendria la història que caldria recordar, socialitzar i que, en definitiva, serviria de cobertura jurídicolegal del règim polític a l’ús.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!