To see the other types of publications on this topic, follow the link: History of EMS.
Dissertations / Theses on the topic 'History of EMS'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'History of EMS.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Bennett-Ruete, Jackie. "A social history of Bad Ems : spa culture and the welfare state in Germany." Thesis, University of Warwick, 1987. http://wrap.warwick.ac.uk/66766/.
Full textAbstract:
This thesis is about the spa town of Bad Ems in West Germany - its social and economic development. It analyses the town's rise to fame as a fashionable centre for relaxation and recuperation and the emergence of a 'spa culture' in the nineteenth century. It also studies the impact of the gradual 'democratisation' of cures i.e. how spa towns like Bad Ems changed in this century with the increase in the number of cure-guests funded by the statutory insurance bodies. This inevitably involves an examination of the system of national health provision from the late 19th century and the incorporation of spa treatment into benefit schemes. The subsequent analysis of medical knowledge and opinion, with particular reference to spa remedies and treatment considers both medical practitioners in Bad Ems and the development of the science of balneology over the past one hundred and fifty years. This analysis includes the debates and arguments about the modern cure and the growing concern since the Second World War with the efficiency and effectiveness of social insurance cures. Finally, this study looks at the cure-takers themselves, both in their relationship with the medical profession and their experience of spa life. Because no comprehensive study of Germany's spas has been attempted, this thesis aims to bring together different perspectives adopted by various disciplines. However, given the present state of research, it seemed that the only viable approach would be through a case study which analyses the town of Bad Ems at a grass-root level, though without ignoring the impact of national events and policies in Germany on cure-taking and spa culture. The findings of the research indicate that the introduction of cures as a benefit of national welfare policies ensured the survival of spas as health centres. No less importantly, today a cure is no longer the preserve of a wealthy elite as in the 19th century but available to all Germans. The success of cures in Germany today would also seem to reflect a culturally specific attitude to health and illness which stands in marked contrast to that in this country where spas have declined and where there is little interest in the forms of treatment offered by mineral springs and thermal waters.
2
Bjurman, Jens. "Elektronmusikstudion : : ett förteckningsarbete." Thesis, Uppsala University, Department of ALM, 2010. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-126176.
Full textAbstract:
The electronic music studio ”Elektronmusikstudion” (EMS) inStockholm was initiated in 1963. It has had several different managers throughout the years. EMS soon became a rather costly project. Furthermore there have been several conflicts among staff and users wich has contributed to EMS fairly turbulent history. One main conflict concerns the issue wether EMS should be a research facility or a studio for composers. The many different managers of EMS have contributed to a rather unstructured filing of records. To facilitate the understanding of the documents in this archive, and because there is very little written about EMS history, I’ve included a rather comprehensive description of EMS organizational history.
The subject of this one year master’s thesis is to describe and examine difficulties I’ve encountered in the archival process. My main issues comprise the organization and separation of some of the documents, especially those concerning the conception and organization of EMS and also the abundant technical documentation. Also the question of office of origin has been a concern.
3
Diemling, Maria. "Jonathan Karp/Adam Sutcliffe (eds.): The Cambridge History of Judaism." HATiKVA e.V. – Die Hoffnung Bildungs- und Begegnungsstätte für Jüdische Geschichte und Kultur Sachsen, 2019. https://slub.qucosa.de/id/qucosa%3A34544.
Full text
4
Schiffhauer, Mark. "From wilderness to environment the role of "Nature" in Western American History from Frederick Jackson Turner to Donald Worster and the New Western History." Marburg Univ.-Bibl, 2008. http://archiv.ub.uni-marburg.de/es/2008/0004.
Full text
5
Ziebell, Laura. "Facial Emotion Recognition and Reflexive Facial Mimicry in Individuals with a History of Non-suicidal Self-injury." Thesis, Université d'Ottawa / University of Ottawa, 2021. http://hdl.handle.net/10393/41905.
Full textAbstract:
Non-suicidal self-injury (NSSI) has been regarded as a dysfunctional coping strategy for managing intensely difficult feelings and is a growing area of concern in clinical and non-clinical populations alike. Individuals who engage in NSSI often report significant interpersonal difficulties, with studies showing that they have impaired social interactions. Attending to the emotional expressions of others is important for appropriate social functioning, and subtly mimicking the expressions of others is an unconscious behaviour that encourages empathy and interpersonal bonding. Differences in emotion recognition and reflection can impact social behaviour, yet little research has assessed how individuals with a history of NSSI (HNSSI) process facial expressions of emotion. In this thesis, the results of three studies designed to investigate potential differences in emotion recognition and emotion mimicry in individuals with a history of NSSI compared to controls are reported. Results from Study 1 revealed that when presented with colourful, dynamic morphing stimuli showing emotional expressions, HNSSI participants were able to correctly categorize negative expressions like anger, disgust, sadness, and the ambiguous emotion of surprise at a lower stimulus intensity compared to controls; They also correctly categorized fear with greater accuracy, though at the same intensity as controls. However, in Study 2, when static, greyscale images were obscured with varying levels of fractal noise, HNSSI individuals did not show superior signal-proportion thresholds. These results may suggest that higher-order elements of visual and cognitive processing are evoked by more realistic social stimuli. In the third study, HNSSI participants were found to produce significantly less electrical activity in the corrugator muscle in response to viewing angry stimuli, and significantly less of an expected relaxation in muscle activity in response to viewing happy stimuli. Complementing these results, it was found that endorsing social influence as a motivator for engaging in NSSI was associated with less mimicry, whereas endorsing emotion regulation as a motivator was associated with greater incongruent muscle response when viewing happy faces. These observed differences in facial mimicry between HNSSI and controls may be related to some of the observed relationship difficulties experienced by this group. Results from this research may help us to better understand NSSI behaviour, as well as help to inform and further develop therapies intended to address it.
6
Moya, Guerrero M. del Rosario. "Estructura socio-econòmica al camp de Tarragona durant els primers anys del segle XIV. Alcover, la Selva del Camp i Valls (1300-1320)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398848.
Full textAbstract:
Aquest treball d’investigació vol reconstruir la vida quotidiana dels homes i dones que habiten el Camp de Tarragona durant els primers anys del segle XIV. La recerca s’ha dut a terme a partir de la informació continguda als llibres de notes que, sobres les viles d’Alcover, la Selva del Camp i Valls, es conserven a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Es tracta de tres pobles de caràcter marcadament agrari i integrats dins de la Senyoria de la Mitra de Tarragona i amb una sèrie de particularitats que permeten la realització d’un estudi comparat que supera l’àmbit estrictament local per endinsar-se en l’àmbit de la història agrària regional.
Amb tot, les característiques de les fonts documentals fan que aquest sigui un treball d’evolució curta en el temps que es centra en els dos primers decennis de la catorzena centúria. D’aquesta manera, s’ha prioritzat la intensitat a la prolongació cronològica atès el gran volum de petits assentaments que han nodrit la investigació i que han hagut de ser analitzats tant des del punt de vista econòmic, com social o fins i tot dins de l’àmbit fiscal o de les estructures de govern senyorial o municipal.
Justament aquesta diversitat documental ha influït clarament en la forma final de la tesi, la qual s’ha organitzat en diferents apartats amb l’objectiu de dotar el treball final d’una estructura homogènia. Aquests apartats són: el marc espacial, la petita explotació camperola, aspectes jurídics sobre les relacions econòmiques que s’estableixen al mercat de la terra, aspectes econòmics i socials sobre les transaccions al mercat de la terra, la vila, les rendes senyorials i el desenvolupament municipal, i la societat.
En conclusió, aquest és un treball que ha establert tota una sèrie de línies de recerca que poden continuar sent treballades en un futur amb el buidat l’anàlisi d’aquestes sèries documentals que, en línies generals, a mesura que s’avança cronològicament, són més complertes tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu.This research wants to reconstruct the quotidian lives of the villagers of ‘El Camp de Tarragona’ district during the early years of the fourteenth century. The research was undertaken on the information contained in the notarial books preserved in the Archdiocesan Historical Archive of Tarragona about the villages of Alcover, La Selva del Camp I Valls. These three municipalities, integrated into the Lordship of the Archbishop of Tarragona, have a prominently agrarian nature and a series of features that allow to conduct a comparative study that venture into the field of the regional history. However, this is a work just focused on the first two decades of the 14th century due to the special characteristics of the documentary sources. Thus, given the large number of small contracts, it has been prioritized intensity rather than chronological extension. These documents have been analyzed from the point of view of economy, society, taxation system o governmental structures. Precisely this diversity has clearly influenced the final form of the thesis, which has been organized into different sections in order to provide it with a homogeneous structure. These sections are: the spatial context, the small peasant farming, legal aspects of economic relations established in the land market, economic and social aspects of transactions in the land market, the town, the lordly incomes, the municipal development, and society. To sum up, this is a job that has established a series of research areas that can still be studied in the future by emptying and analyzing these notarial volumes which, in general, contain better information, both quantitative and qualitative, as the researcher advances through the time.
7
Martínez, Giralt Alejandro. "Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398029.
Full textAbstract:
La present tesi doctoral vol ser una contribució a la millora i a l'ampliació delconeixement que es té del passat medieval dels vescomtes de Cabrera, una de les famílies més rellevants de l'alta aristocràcia medieval catalana, però alhora una de les menys conegudes. L'estudi s'ha desenvolupat seguint tres eixos principals: la reconstrucció de les accions dels Cabrera en els terrenys polític, social, militar, a través de l'anàlisi biogràfic o prosopogràfic del grup de parentiu; l'anàlisi de les vies biològiques i memorístiques de creació, de conservació i d'expressió de la seva identitat familiar; i, finalment, dels mitjans i dels processos de creació i de gestió d'un domini familiar més o menys cohesionatThe present Doctoral Thesis wants to be a contribution to the improvement and the extension of what is known about the Medieval past of the Viscounts of Cabrera. This was one of the most important but also one of the least well-known families among the Medieval Catalan high nobility. The study has been developed along three main axis: the reconstruction of the Cabreras' actions in the political, social and military fields, through the biographical or prosopographic analysis of their kinship; the analysis of the biological and memory procedures used to create, preserve and express their family identity; and, finally, of the means and processes to create and manage a more or less consistent family domain
8
Bonet, Sebastià. "Els manuals gramaticals i la llengua normativa: estudis de gramatografia catalana contemporània." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1992. http://hdl.handle.net/10803/668095.
Full textAbstract:
La tesi té com a objectiu principal estudiar com es va constituir, fixar i transmetre, en el mitjà específic dels manuals de llengua catalana publicats entre el 1891 (any de publicació de l’ “Ensayo de Gramática del Catalán Moderno”, de Pompeu Fabra) i el 1975, el conjunt d’enunciats en què consisteix el component morfològic i sintàctic del model normatiu prescrit per l’esmentat P. Fabra. La tesi es divideix en quatre parts, atenent a quatre aspectes característics de l’activitat manualística del fabrisme: 1) Bases gramaticals del model de llengua normativa (on s’analitzen les obres fonamentals de Fabra, i particularment la “Gramática de la Lengua Catalana”, de 1912), la “Gramática Catalana” de 1918, així com dues edicions de les “Converses filològiques”); 2) Manuals pedagògics del Principat; 3) manuals del País Valencià i de les Balears; 4) Dos intents d’ampliació (es refereix a la “Gramàtica Catalana” pòstuma (1956), de Fabra, i a la “Gramàtica Catalana” (1962), de A. M. Badia Margarit). Aquesta part conté, en especial una valoració crítica acurada de les esmentades obres de 1956 i 1962, feta des de l’exigència d’un manual normatiu-descriptiu que complís les condicions d’un tractat gramatical de nivell superior.
9
Bosch, i. Portell Mònica. "La formació d'una classe dirigent (1790-1850). Els Carles en la societat gironina." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667113.
Full textAbstract:
This work studies how the class of hisendats (landowners who lived from their rents), the economic and social ruling class in the Girona society of the eighteenth century, also became a leading class in the time of the liberal revolution and the implementation of the liberal state. A case study has been carried out, that of the Carles family’s heritage, one of the most important in the province of Girona, as a way to focus on this social group in different aspects: family relationships, the economic and social basis of its power and its public performance in the sociability media and in local politics. The main source of information has been the patrimonial archive of the Carles family, combined with parochial, notarial, municipal and provincial sources. The area of study is the region of Girona, in the northeast of Catalonia (Spain), during the first half of the nineteenth century.Aquest treball estudia com els hisendats, o grans propietaris rendistes, de classe dominant econòmica i social en la societat gironina del segle XVIII, esdevingueren també classe dirigent en el marc de la conformació del nou règim liberal. S’ha realitzat un estudi de cas, l’anàlisi del patrimoni Carles, un dels més importants de la província de Girona al segle XIX, com una manera de focalitzar la visió sobre aquest grup social en els seus diversos àmbits d’actuació: les relacions familiars, la base econòmica i social del seu poder i la seva actuació pública en els medis de sociabilitat i la política local. La font principal del treball ha estat l’arxiu patrimonial de la família Carles, que ha estat complementat amb altres fons (parroquials, notarials, municipals i provincials). La geografia de l’estudi és la regió de Girona, al nord-est català, i la seva cronologia central la primera meitat del segle XIX.
10
Gelfgren, Stefan. "Ett utvalt släkte : väckelse och sekularisering - Evangeliska fosterlands-stiftelsen 1856-1910." Doctoral thesis, Umeå universitet, Historiska studier, 2003. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:umu:diva-81.
Full textAbstract:
The subject of this dissertation is the confessional revivalist organisation Evangeliska Fosterlands-Stiftelsen (EFS – approximately the Swedish Evangelical Mission Society) between 1856 and 1910. EFS was founded in 1856 in a Pietistic tradition, and its aim was to revitalise from within what was seen as a too dormant State church, and also to counteract the influence of the emerging free churches. The study has five main sections. The introductory part consists of the theoretical framework and the historical context. In the second chapter EFS’ aims and expectations are studied on a national level. The third chapter examines the content of published and distributed tracts. The fourth chapter focuses on the activities of the itinerant colporteurs, and the fifth and final part studies the work of a local EFS-congregation. The aim of the dissertation is twofold. The first objective is to describe the transformation EFS underwent during the period studied. This process is described in terms related to Jürgen Habermas’ expression “public sphere”. When EFS was founded, as a board, it can be seen as one of other middle- and upper-class associations, and as such a part of the Swedish public sphere. By 1910 EFS had begun to move away from the Swedish State church and had become more like contemporary popular movements and free churches – it had started to take the shape of an limited alternative sphere, a denomination. The second aim is to use EFS as an example to describe and analyse the changed perception of religion during the second half of the 19th century. This change is described as a process of secularisation. Secularisation is seen here as the process that turned religion into an individual, voluntary and optional act of faith, among other religious and non-religious alternatives, for ordinary people. Of particular interest is the paradoxical relation between revivalism and secularisation. Various revivalist movements emphasised the personal relation to God and the individual right to interpret the word of God. The individual choice for salvation was also stressed within revivalism. These movements also created new alternatives to the all-embracing State church. Thus both the position of the Church, and the universal claims of Christianity in general, were undermined. The transformation EFS underwent is seen as an adaptation to the rise of modern society, which became more pluralistic and hence competitive during the final decades of the 19th century. This development meant that new strategies were required for religious organisations overall, in order for them to be able to compete and flourish.digitalisering@umu
11
Daumas, Maurice. "Valeurs et pouvoirs. Essai sur les conflits familiaux en france au 18 eme siecle." Paris, EHESS, 1986. http://www.theses.fr/1986EHES0055.
Full textAbstract:
Un modele des conflits familiaux. Dans les milieux dominants, les conflits familiaux s'enroulent autour de l'axe de transmission des roles et des biens : les conflits pere fils tendent a se succeder par l'entremise des conflits entre freres. L'enchainement tient a la permanence de l'enjeu, a l'evolution des roles et du rapport des forces : l'aine se mue en pere conteste, le cadet en oncle protecteur et intriguant (= fonction oncle-cadet). Autour de cet axe vertical, forme de conflits masculins et autoreproducteurs, se greffent d'ephemeres conflits d'alliance, ou interviennent les soeurs, les epouses et les veuves. La socialisation et ses sequelles. Les conflits pere fils, qui sont au centre de ce modele, eclatent au cours du long moratoire de jeunesse impose par la pratique de l'etablissement tardif. Place sous le signe de la precarite, le jeune adulte se livre a la recherche brouillonne d'une identite sociale, une "autochtonie", qui accredite l'accusation d'inconstance. Quant a la deviance, elle constitue une parodie de la conformite, un simulacre d'etablissement. Le moratoire est synonyme d'humiliations et de frustrations, qui forment les sequelles de la socialisation - lesquelles peuvent etre reactivees quelques decades plus tard. La jeunesse du pere. Aucune faute de jeunesse n'etant irremissible, la plupart des conflits se terminent par le rangement du fils. Mais le happy end peut achopper sur la severite excessive du chef de famille. Cette crispation sur l'hon- neur revele une faiblesse au niveau de l'estime de soi (batie sur les modeles paren- taux), mise a mal au cours de la socialisation. Ainsi, les conflits ouverts entre pere et fils renvoient a la jeunesse du pere. Le "syndrome des grieux". Les frustrations du moratoire conduisent au binome "culpabilisation du sujet - survalorisation de l'image du pere", qui se trouve a la base du syndrome des grieux. Celui-ci comprend trois volets : le binome determine a un age tardif des inhibitions dans le comportement du pere a l'egard de son fils (crispation sur l'honneur paternel) ; la sublimation, a travers les recits de destinee (recit de fatalite et recit initiatique), effectue un double travail (du deuil et du reve) pour attenuer les sequelles de la socialisation.
12
Swanson, Hernández Rebeca. "Tradicions i transmissions iconogràfiques dels manuscrits de la Ribagorça entre els segles X – XII." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/401465.
Full textAbstract:
La diòcesi de la Ribagorça i en concret la seva seu, Roda d’Isàvena, han sigut des de inicis del segle XX un focus d’estudi important pels historiadors de l’art, atès que els seus bisbes són els promotors de significatius vestigis d’art monumental. Anàlogament, és una diòcesi intensament estudiada també des d’un punt de vista històric ja des del segle XVI. Tanmateix però, poc se sap en referència a la seva complexitat cultural.
En conseqüència, la present recerca es planteja com una reconstrucció de la vida cultural de la diòcesi, i particularment de la biblioteca catedralícia de la seva seu, per tal de comprendre quines inquietuds existeixen darrera d’aquestes manifestacions artístiques, plantejant tanmateix, un millor coneixement dels diversos esdeveniments històrics succeïts entre els segles X i XII.
Els arguments, desenvolupats de manera crítica i objectiva, ens situen davant d’una seu de l’edat mitjana que formava part d’una extensa xarxa cultural per on confluïen persones, idees, llibres, pràctiques litúrgiques i formes artístiques. Es demostra com l’intercanvi de coneixement és una de les característiques més determinants de la seu ribagorçana de Roda d’Isàvena. Així mateix, la present recerca ofereix per primera vegada un catàleg complert dels diferents manuscrits que van formar part la biblioteca catedralícia.The diocese of Ribagorça and in particular its See, Roda d’Isàvena, has been a main research topic by art historians since the early twentieth century because its bishops were the promoters of significant preserved monumental art works. Similarly, and since the sixteenth century, the diocese has also been intensively studied from a historical point of view. However, little is known regarding its cultural complexity. Therefore, the following investigation is conceived as a reconstruction of the cultural life of the diocese, particularly of the See’s cathedral library, in order to understand the concerns behind the several artistic evidences, providing also, a better understanding for the various historical events occurred between the X and XII centuries. The in-depth research, developed in a critical and impartial way, reveals that the studied medieval See was part of an extensive cultural network where people, ideas, books, liturgical practices and art works were intimately intertwined. It is stated how the exchange of knowledge is one of the most significant features the See of Roda of Isábena. Additionally, a complete catalogue of the several manuscripts comprised within the cathedral library is also provided for the first time.
13
Andrade, Ciudad Luis. "Paul Heggarty y Adrian J. Pearce (eds.). 2011. History and Language in the Andes. Nueva York: Palgrave Macmillan, 266 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2013. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/102932.
Full text
14
Soler, Molina Joan Abel. "Intervenció senyorial i transformacions locals a la baronia de Rebollet-comtat d'Oliva (segles XIII-XVI). Els Carròs i els Centelles." Doctoral thesis, Universidad de Alicante, 2020. http://hdl.handle.net/10045/115561.
Full textAbstract:
L'expansió de la societat feudal sobre l'Àndalus en el segle XIII derivà en la conformació de senyories territorials al regne de València, constituït aleshores pel Jaume I d'Aragó. El rei Conqueridor atorgà el feu de Rebollet (1240) a un corsari ennoblit per ell mateix, el lígur Carroccio di Alamanno da Costa (Carròs), que s'ocupà d'assentar colons cristians al castell de Rebollet i a la futura vila d'Oliva, vora la qual instal·là una poblada Moreria. Com ell, el seus successors en l'"honor" de Rebollet (baronia des del 1330, amb mer i mixt imperi) destacaren en les guerres d'expansió meditarrània de la Corona d'Aragó. La seyoria millorà amb la fundació del lloc cristià de la Font d'en Carròs (vers 1330), però fou ocupada i saquejada per Pere el Cruel de Castella (1364-1366), cosa que obligà a reconstruir cases i infraestructures, a repoblar-la i a pactar el senyor amb els vassalls una millora de les condicions d'aquests (1368-1379). Per haver-se extingit la nissaga dels Carròs, Oliva-Rebollet passà als seus parents els Riu-sec i, d'aquests, als Centelles/Riu-sec, vers la fi del segle XIV. Els Centelles d'Oliva s'enfrontaren amb els Vilaragut per l'hegemonia política al regne i obtingueren un gran triomf amb l'entronització de Ferran I d'Aragó (1412). Llavors, Bernat de Centelles impulsava, amb tècnics duts de Silícia (1410), la revolució de la canyamel i dels trapgis de sucre a la Safor. Ell i son fill Francesc-Gilabert I contribuïren a l'expansió itàlica d'Alfons el Magnànim, que atorgà títol de comte d'Oliva a Francesc a Nàpols, el 1449. Retornat a València el 1459, el primer comte destacà pels serveis militars a Joan II d'Aragó en la Guerra Civil Catalana, i augmentà el seu patrimoni senyorial amb l'adquisició de noves senyories. El seu fill Serafí, comte lletraferit, i mecenes d'humanistes, poetes i artistes, fou un dels personatges més influents de la Valància dels anys 1480-1530. Fou important el seu paper a l'hora de sotmetre els agermanats durant la Guerra de la Germania (1520-1522). A més, deixà ornada Oliva amb un magnífic palau goticorenaixentista (1505-1512) i una muralla (1529-1531). El seu nebot i successor, Francesc-Gilabert II alçà la fortalesa de Santa Anna (1543-1545) i altres defenses contra l'ofensiva piràtica turcoberber, però el seu fill i successor, Pere de Centelles, perdré el seny i morí sense descendència (1569). S'obri aleshores una disputa entre parents per la successió al comtat, que fou adjudicat finalment a la duquessa consort de Gandia, Magdalena de Centelles; amb la qual cosa, el comtat d'Oliva passaria a integrar-se en el patrimoni dels Borja, ducs de Gandia (1596).
15
Van, Eeden Suzanne. ""Almal kom na Lubbe" : die skoenmakerverhaal van A.P. Lubbe en Seun (Edms.) Bpk. 1918-2001 /." Thesis, Link to the online version, 2007. http://hdl.handle.net/10019/477.
Full text
16
Cook, Noble David. "Curatola Petrocchi, Marco y Mariusz S. Ziólkowski (eds.). Adivinación y oráculos en el mundo andino antiguo." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121778.
Full text
17
Guibovich, Pérez Pedro M. "Kohut, Karl y Sonia Rose (eds.). La formación de la cultura virreinal. III. El siglo XVIII." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121569.
Full text
18
Capellà, Galmés Miquel Àngel. "El vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2009. http://hdl.handle.net/10803/9408.
Full textAbstract:
La Història del vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII està determinada per la forta influència exercida per la vidrieria catalana i la veneciana. El marc cronològic ampli té la finalitat de precisar les continuïtats i canvis que es produeixen en l'artesanat. En aquest sentit, s'ha de destacar com un factor fonamental la presència de vidriers procedents d'Itàlia, que situen l'illa de ple en les dinàmiques que caracteritzen l'art del vidre. Per a cada època s'han situat els principals obradors, les famílies de vidriers i els sistemes de treball desenvolupats. En relació als objectes catalogats, hem constatat l'arribada d'importacions islàmiques, catalanes i venecianes. Les tipologies s'han elaborat amb les peces arqueològiques, les citacions d'inventaris de cada període i la iconografia. La investigació es tanca amb un panorama general corresponent a inicis del segle XVIII, moment d'irrupció de noves modes procedents de Bohèmia i Alemanya, que canviaran l'art del vidre a Europa.La Historia del vidrio en Mallorca entre los siglos XIV y XVIII está determinada por la importante influencia ejercida por la vidriería catalana y la veneciana. El marco cronológico amplio tiene la finalidad de precisar las continuidades y los cambios producidos en el artesanado. En este sentido, tiene que destacarse como factor fundamental la presencia de vidrieros procedentes de Italia, que sitúan la isla en las dinámicas que caracterizan el arte del vidrio en otros territorios europeos. Para cada época se han situado los principales talleres, las familias de vidrieros y los sistemas de trabajo desarrollados. En relación a los objetos catalogados, hemos constatado la llegada de importaciones islámicas, catalanas y venecianas. Las tipologías se han elaborado con las piezas arqueológicas, las citaciones de inventarios de cada período y la iconografía. La investigación se cierra con un panorama general correspondiente a inicios del siglo XVIII, momento de irrupción de nuevas modas procedentes de Bohemia y Alemania, que cambiaran el arte del vidrio en Europa.
The history of glass in Majorca between the 14th and 18th centuries has been determined by the strong influences exerted by the catalan and venetian glassworks. The wide chronologic framework responds to the intention of specifying the continuities and changes undergone in the craftsmanship. In this sense, it must be highlighted as a fundamental fact the presence of glassmakers coming from Italy, which place the island in the midst of the dynamics characterizing the art of glassmaking. The main glassmakers, families and the working systems developed, have been placed in each period. As for the catalogued pieces, the coming of Islamic, catalan and venetian importations have been stated. Typologies have been stated with archeological pieces, inventory citations for each period and the iconography. The research concludes with a general overview corresponding to the early 18th century, the moment of the arrival of new modes coming from Bohemia and Germany, which would change the art of glass in Europe.
19
Carbonell, Natàlia. "Una aproximació pluridisciplinària a les escriptures populars. Els anònims en l'exili republicà (1939-1952)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392147.
Full textAbstract:
La història de les llengües s'ha enfocat tradicionalment des de l'òptica dels sectors cultes. Aquesta tesi, en canvi, posa en el seu centre d'estudi els anònims. Les escriptures populars són una tipologia de documents personals vinculats amb l'època en què l'alfabatetització arriba als sectors populars. Arran de l'exili republicà del 1939, aquest tipus de documents van proliferar entre els estrats populars. Aquesta tesi posa en relleu els diversos aspectes que conformen l'escriptura popular. En primer lloc, examina la distribució dels usos de les diferents llengües en epistolaris i analitza els factors que van contribuir a la seva tria. En segon lloc, se centra en les característiques textuals que presenten els documents posant atenció als diferents fenònems lingüístics que es poden identificar en l'escriptura popular. El darrer punt en què se centra l'estudi és en la categorització i anàlisi del contingut temàtic de les fonts selecccionades, posant-lo en relació amb el context històric i cultural de l'època, per d'aquesta manera, donar a conèixer els temes que preocupaven les classes populars exiliades, que al capdevall són les que configuren la microhistòria de l'exili.The history of languages was traditionally viewed from the perspective of the cultivated sectors. This thesis, nevertheless, focuses on the study of the anonymous. Ordinary writings are a type of personal documents related to the time when literacy reached the popular sectors, between the 19th and the 20th century. Because of the 1939 Republican exile, such documents proliferated among the popular strata who had the urge to communicate and explain their dramatic experience. The main aim of this thesis is to highlight, with the help of a panoramic approach, the various aspects that can shape people’s writing. Firstly, the study examines the distribution of the uses of different languages in the collected letters and analyses the factors that contributed to the choice of each of them. Secondly, it exposes and analyses the textual features that present these documents paying attention to different linguistic phenomena that can be identified in ordinary writings. Finally, the third point on which the study is focused concerns the categorization and analysis of the thematic content of selected sources, in relation to the historical and cultural context, thus to unveil the topics that preoccupied the exiled working classes, which ultimately are the ones who form the microhistory of the exile.
20
Alcover, Cateura Pablo José. "Els mercats alimentaris de la Corona d’Aragó a través de la documentació municipal (segles XIV-XV)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669932.
Full textAbstract:
La mostassaferia fou l’encarregada principal de vetllar per l’aplicació de la legislació sobre els mercats urbans de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Les preocupacions fonamentals de les ordenances alimentàries eren garantir queviures, matèries primeres i manufactures a bon preu a tota la societat, especialment amb l’eliminació dels intermediaris (revenedors). També era important obligar a vendre els aliments essencials pel consum diari als circuits mercantils oficials dels municipis i incentivar-hi l’oferta. La tasca més cabdal dels inspectors dels mercat urbà o mostassàs era vetllar per l’aplicació de les lleis sobre el mercat municipal. Altres obligacions de l’ofici foren la neteja d’infraestructures i de vies públiques i el control de la producció manufacturera local i de l’ordre públic.
L’objectiu principal de la tesi és definir les característiques generals de la mostassaferia i de la normativa alimentària municipal de la Corona d’Aragó a la baixa edat mitjana. L’anàlisi dels dos objectes d’estudi s’ha realitzat sobretot mitjançant el buidatge del contingut dels llibres del mostassà, que eren manuals del càrrec. Els manuals de l’ofici eren recopilacions de drets locals i generals relatius a la mostassaferia. Són les bases documentals de la tesi i contenen fonts datades des del segle XIV fins al segle XIX. L’espai i temps fixat al treball són els municipis de la Corona d’Aragó als segles XIV-XV. Per consegüent, els documents de la baixa edat mitjana recopilats als manuals del càrrec s’hi ha emprat particularment.
La dispersió territorial de les bases documentals del treball permet conèixer com eren les mostassaferies al regne de València, d’Aragó, de Mallorca, de Sardenya i al Principat. En conjunt, són un corpus documental de 128 manuscrits, 23 editats, 68 inèdits i 37 perduts però documentats. D’aquest corpus s’han usat especialment a la tesi 35 llibres que contenen totalment o parcialment fonts baixmedievals. L’estudi comparat de les dades recollides als folis dels volums permeten definir les característiques generals del càrrec i de la legislació dels aliments als municipis de la Corona d’Aragó durant els segles XIV i XV.This dissertation is focused on the mostassà (an urban market inspector) in the Crown of Aragon during Late Middle Ages. This doctoral research is financed by a national project (ref. PRO2018-S01-RIERA), Project of Institute of Catalan Studies (IEC), whose IP is Antonio Riera Melis, emeritus professor in Medieval History at University of Barcelona specialized in Medieval Food History. My thesis studies and analyses the Crown of Aragon urban food markets in late-medieval sources. My thesis supervisors are Antoni Riera Melis, emeritus professor of Medieval History, and Gemma Avenoza Vera, professor of Romanesque Philology, both at Universitat de Barcelona. My research is based on three key late medieval municipal sources: 1) The minutes of the town council meetings, 2) the account books of the municipal treasurers, known as claveria in old Catalan, and finally, 3) the book of mostassà, a handbook used every day by an urban market’s inspector, which has an Islamic origin. Mostassà derives from muhtasib, another urban market’s inspector, popularly called in Al Andalus “the lord of the souk”, the Islamic market. The book of mostassà is my main source. In my five years of research, I have personally been to 86 archives, most of them in town halls. Over the five years doctoral research I have identified no less than 86 mostassà’s books, 23 published plus 68 unpublished. 35 of these documents form the basis of my research on urban markets. This selection is because these primary sources have the major number of late medieval ordinances and privileges related to a mostassà. The main conclusion of this dissertation is to demonstrate that the major preoccupation of town officers (included the mostassà) in the Crown of Aragon consisted in providing essential foods for citizenship, with reasonable prices and always available throughout the year, specially grains and bread.
21
Aicart, i. Hereu Francesc. "Els orígens de la recerca arqueològica a la Vall d'Aro (Baix Empordà): de l'excursionisme científic a la consolidació de l'arqueologia franquista." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/129679.
Full textAbstract:
Aquesta tesi analitza des de la perspectiva de la història de l'arqueologia, l'evolució de la recerca arqueològica en un territori concret, la vall d'Aro, en el nord-est de Catalunya, des de la dècada dels setanta del segle XIX- amb l’esclat de l’excursionisme científic i cultural i els primers passos de l’arqueologia institucional- fins a la consolidació de l’estructura arqueològica del règim franquista, a mitjans de la dècada dels cinquanta del segle XX, i el seu encaix en l'evolució de l'arqueologia com a disciplina a Catalunya i Espanya en cadascun dels períodes estudiats dins l'àmbit temporal de la tesi. Així mateix, es fa una especial incidència en els personatges i fets més rellevants, a partir de les dades obtingudes en la recerca documental en diferents fons arxivístics, hemerogràfics i col•leccions particulars. El treball es complementa amb la transcripció íntegra de més de cent vint cartesThis thesis analyses from an archaeological and historical perspective, the archaeological research of a specific area, la vall d’Aro, situated in Northeast Catalonia, from the 1870s -when the scientific and cultural hiking and the first steps of institutional archaeology appeared- until the consolidation of the structural archaeology of the Francoist system, in the mid-1950s, and their adaptation to the archaeological development as a discipline in Catalonia and Spain on each of the studied eras between the temporal period of the thesis. In doing so, the most important characters and facts are focused on, taking evidence on the obtained data from the documental research in different file sources, hemerographics and particular collectives. This work is complemented with the whole transcription of more than one hundred and twenty letters
22
Fisher, John. "Hébrard, Véronique y Geneviève Verdo (eds.). Las independencias hispanoamericanas. Un objeto de estudio. Madrid: Casa de Velázquez, 2013, 360 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121652.
Full text
23
Barriga, Calle Irma. "Kusunoki, Ricardo y Luis Eduardo Wuffarden (eds.). Pintura cuzqueña. Lima: Asociación Museo de Arte de Lima, 2016, 368 pp., ilust." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2017. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122160.
Full text
24
Pratdesaba, i. Sala Albert. "El procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval i carolíngia : el cas de l'Esquerda segles VIII-X." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/394096.
Full textAbstract:
La present tesi doctoral té com a objectiu principal l'estudi de la fortificació del territori entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval, concretament a través de l'estudi de la muralla apareguda al jaciment de l'Esquerda, situat a les Masies de Roda (Osona). L'estudi de la tesi doctoral parteix de l'excavació arqueològica de la muralla de l'Esquerda com a font principal d'informació complementada per la documentació escrita medieval publicada com els annals reials francs així com d'altres documents originals dels diversos segles que composen l'edat mitjana.
La muralla del jaciment de l'Esquerda, conegut fins al final d'època medieval amb el nom de Roda Civitas no és un element aïllat, sinó que es val de la mateixa geomorfologia de la península formada pel riu Ter per optimitzar la seva defensa. En aquest aspecte, el propi relleu amb cingles de 50 metres sobre el riu permet tant sols que amb la construcció d'una sola línia de muralla a la zona nord, tota la península quedi sota resguard.
La ubicació d'aquest poblat fortificat no va ser única i exclusivament per les facilitats defensives, sinó que alhora permetia el control d'un territori estratègic: les vies de comunicació que travessaven la plana osonenca cap als territoris del nord vers els Pirineus i vers l'est cap a les terres gironines, que durant els segles VIII i IX dC van ser utilitzats pels exèrcits musulmans per assaltar les posicions franques. Mostra de la importància estratègica és la ocupació antròpica fortificada al mateix lloc des d'època ibèrica fins al segle XIV dC.The current thesis explains the fortification in the early medieval ages in Catalonia, concentrated on the Osona and Ripolles shires, all along the river Ter medium course, focused on the excavation of the medieval town wall of Roda Civitate. This is a site called currently Esquerda and it's located in a river Ter peninsula, near Vic (Osona). The study of the fortification between the two rivers has revealed that there're 351 fortifications between the 8th to the 19th century, only 33% has been excavated and only a 25% presents an early medieval chronology. Most of the high middle age buildings are castles or towers surrounded by walls, and only two sites present a fortified village with a town wall: Esquerda and Casserres, both located in Osona shire. The excavation of the Esquerda site has revealed a fortified wall of 140 meters long for 2.6 meters wide approximately and it was reinforced with three massive towers, two entrances and a moat. This wall takes advantage of the natural topography to close and protect the village between the peninsula and the wall. The archaeological investigation of Roda Civitate's Wall, as a part of the thesis, has demonstrated that the initial construction phase was approximately build on the 7th century by the Visigoths in context with the Dux Paul military uprising. A second phase is documented in the 9th century with the Frankish occupation of the fortified village. In the year 826 there was a military uprising leaded by AissO, a Hispanovisigothic chief who destroyed Roda. This ephemeris was registered by the Frankish and the Islamic medieval chronicles and also we have an archaeological record in the destruction stratum of the excavation. Afterwards, the town wall was reconstructed and holds on since the 14th century, when the feudal wits between the lord of Cabrera and the Vic bishop caused the siege and destruction of the Roda town wall.
25
Kelsey, Hugh J. ""Bright, Aggressive, and Abrasive:" A History of the Chief Epidemic Intelligence Service Officer of the U.S. Centers for Disease Control and Prevention, 1951 – 2006." unrestricted, 2006. http://etd.gsu.edu/theses/available/etd-11102006-092322/.
Full textAbstract:
Thesis (M.A.)--Georgia State University, 2006.Title from title screen. Stuart Galishoff, committee chair; Clifford M. Kuhn, J. Lyle Conrad, committee members. Electronic text (157 p. : col. ill.) : digital, PDF file. Description based on contents viewed Aug. 17, 2007. Includes bibliographical references (p. 152-157).
26
Zardoya, Igllesias Raquel. "El catalanisme del Postfranquisme als nostres dies (1976-2003).Una història comparada del nacionalisme polític català: Els casos de CiU i d´ERC." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/359387.
Full textAbstract:
En paraules de Josep Termes el catalanisme històric és un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l´uniformisme. Ha estat, i és, un moviment complex i plural en el qual conviuen doctrines, estratègies i polítiques molt diferents, en què combreguen catòlics i ateus, separatistes i indiferents a les formes de govern, gent conservadora i de l´esquerra, homes de cultura i d´altres de poc lletrats. És considerat també interclassista. Per tant, com bé diu Termes, <The principal objective of my doctoral thesis is the evolution of catalanism through the principals Catalan political parties (PSC, PSUC, ERC, CDC, UDC, AP, CC, UCD) and through the civil society, from post-Franco stage (1976), to the final of the Pujolisme stage (2003). Ultimately, reflect as during Transition the principal Catalan political parties defended the Catalonia´s political reconstruction from national axis, I mean, defending the Catalonia´s self-government, and from 1980 they developed to left- right axis. Only CiU and ERC continued to defend national reconstruction policies in their electoral program as main objective. The rest of the Catalan political parties prioritized socials policies although continued to defend the Catalonia´s self-government, each from their ideological convictions: federalists, confederalists, etc. The doctoral thesis to reflect also the parallel evolution between CiU and ERC through a comparative analysis of their national projects observing points of divergence and convergence. This analysis finish in 2003 when CiU lost The Government of Catalonia after twenty-three years, and ERC, after getting a big rise from 1996, get come to Catalonia´s Government through the Tripartit. Finally, this thesis to reflect also the beginning of the internal evolution from CDC to right to decide. This evolution hasn´t happened, unlike as some think, from the constitutional judgment in july 2010 about Estatut de Catalunya, but it´s an idea that the current President of Catalonia Artur Mas began to defend first publicly the January 20th 2002 when he was introduced as an official candidate for the regional elections 2003, pushed by a new context did he change the way he thinks Catalonia and overcome autonomy defended until then by the ex-president of Catalonia Jordi Pujol. Furthermore, it should be emphasized the evolution of a new generation inside of CDC from the JNC as for example Carles Campuzano, Meritxell Borràs, Josep Rull, etc, belonging to the Sinepsi´s group, it´s a post-pujolista group that from 90´s were coming to power and they helped change the course of CDC.
27
Villa, Flores Javier. "Ramos, Gabriela y Yanna Yannakakis (eds.). Indigenous Intellectuals: Knowledge, Power, and Colonial Culture in Mexico and the Andes. Durham: Duke University Press, 2014, 344 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2015. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121723.
Full text
28
Sobrevilla, Perea Natalia. "Aljovín de Losada, Cristóbal y Sinesio López (eds.). Historia de las elecciones en el Perú: estudios sobre el gobierno representativo. Lima: IEP, 2005, 568 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122233.
Full text
29
Gálvez, Peña Carlos M. "Krüggeler, Thomas y Ulrich Mücke (eds). Muchas Hispanoamericas. Antropología, historia y enfoques culturales en los estudios latinoamericanistas. Madrid y Frankfurt: Iberoamericana- Vervuert, 2001, 224 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121945.
Full text
30
Expósito, Amagat Ricard. "Informació i persuasió: en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/403989.
Full textAbstract:
The main objective of this thesis is to analyse public information in Early Modern Catalonia: its production, circulation and consumption from the end of the Middle Ages until the end of the War of the Spanish Succession and the War of the Quadruple Alliance. To this end, after examining the various information media (printed, manuscript and oral), the thesis concentrates on a case study: the press manufactured in the Principality of Catalonia from the points of view of its benefits for its ‘editors’ (printers and booksellers) and of the wishes (or needs) of the authorities. Single event newsletters (often entitled avisos, cartes, noves or relacions), as well as a periodical press (gazette-type pamphlets and gazettes), were distributed throughout the Principality and beyond. This press – which we have placed within the European context of the time – was read, and heard read aloud, by readers and audiences who were hungry for news, both in the cities and in the countryside. At the same time, we have examined questions of literacy and the creation of a primitive “public sphere”. All of which has enabled us to speak of an “information era” that existed long before the current era of excessive information.L’objectiu principal d’aquesta tesi és analitzar la informació pública a la Catalunya moderna: la seva producció, la circulació i el seu consum des de la darreria de l’edat mitjana fins al desenllaç de la Guerra de Successió i els anys del conflicte de la Quàdruple Aliança. Per això, una vegada examinats els diferents gèneres informatius (impresos, manuscrits i orals), hem escollit un estudi de cas: la premsa manufacturada al Principat, tant per al benefici dels seus “editors” (estampers i llibreters) com per voluntat (o necessitat) de les autoritats. Avisos, cartes, noves i relacions, així com la premsa periòdica (relacions tipus gaseta i gasetes), es difonien arreu del territori i a l’exterior. Aquesta premsa (que hem situat en el context coetani europeu) era llegida i escoltada llegir per uns públics àvids de notícies, a la ciutat i al camp. Paral·lelament, també hem revisat els nivells d’alfabetització i hem tractat la formació d’una primitiva “esfera pública”. Tot això ens ha permès referir-nos a una “era de la informació” molt abans de la present “era de la (sobre)informació”.
31
Puente, Brunke José de la. "Pieper, Renate y Peer Schmidt (eds.). Latin America and the Atlantic World. El mundo atlántico y América Latina (1500-1850). Essays in honor of Horst Pietschmann." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121639.
Full text
32
Ragas, José. "Mücke, Ulrich y Marcel Velázquez (eds.). Autobiografía del Perú republicano. Ensayos sobre historia y la narrativa del yo. Lima: Biblioteca Nacional del Perú, 2015, 310 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2016. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122133.
Full text
33
Ycaza, Clerc Ilse De. "Curatola Petrocchi, Marco y José Carlos de la Puente Luna (eds.). El quipu colonial. Estudios y materiales. Lima: Pontificia Universidad Católica del Perú, 2013, 443 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121563.
Full text
34
Boj, Isabel 1964. "Els tallers d'història i arqueologia en l'ensenyament primari a Catalunya. Avaluació de la seva aplicació al període 1990-2015." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/405643.
Full textAbstract:
La tesi parteix de la problemàtica existent en relació a la didàctica de la història tant pel que fa a la metodologia expositiva, com a la manca de criteris i recursos didàctics que permetin classes participatives en les que l’alumnat pugui construir coneixement de forma individual i col·lectiva, en les que es fomenti l’esperit crític, i es desenvolupin metodologies que afavoreixen l’assoliment de competències del Medi Social, tal com estableix el currículum.
Per abordar el problema, ens endinsem en el context escolar en l’àmbit de les Ciències Socials al llarg del segle XX i fem també un repàs bibliogràfic de l’estat actual de la qüestió. A continuació es planteja la crisi de la historiografia com a un dels factors que desencadena la manca d’objectius de l’ensenyament de la història, alhora que es planteja com, des d’altres disciplines com l’arqueologia, sorgeixen iniciatives que aconsegueixen reorientar aquest ensenyament.
Un cop establerts els fonaments de la problemàtica, es planteja el treball metodològic en el que s’analitza què són els tallers d’història i arqueologia, el seu origen, les metodologies que implementen, les parcel·les del saber històric que abasten, l’àmbit disciplinar psico-pedagògic en el que es basen i els materials i recursos que aporten. A continuació es fa una anàlisi de la demanda al llarg de vint i cinc anys i es presenten els resultats de les diferents estratègies de recollida de dades proposades al professorat i als monitors.
Aquesta anàlisi pretén validar els tallers d’història a l’aula com a experiment integral de treball de la història que parteix dels fonaments, finalitats, principis i metodologies que planteja el currículum amb la finalitat de formar ciutadans crítics i amb capacitat de pensament històric.The thesis addresses the problematic that the didactic of history is facing nowadays in relationship with the expositive methodology and the lack of criteria and didactic resources that enables participatory classes. Contrary hands-on history and archaeology activities permit pupils active attitudes, build knowledge in collective, promote the critical thinking, and develop methodologies that promote the acquisition of social medium skills, as proposed curriculum. To deal with these problems, we will study the primary school context in the specific field of the social sciences along the 20th century and the status of the issue nowadays. Also we’ll go deeper in the crisis of the historiography as a one of the factors that unchains the lack of goals of the education of history. At the same time other disciplines as archaeology, contribute to achieve and reorient history teaching. Once established the basis of the problem, we propose first the methodological basis for the analysis of history and archaeology hands-on activities. Its origin, the methodologies that they implement, the knowledge of historical learning that achieve, the psico-pedagogical field in where they are based in and the materials and resources that they are introducing. Second, we analyze the demand of workshops along twenty five years and we present the results of the different collection data strategies proposed to the teachers and instructors. In sum, this analysis pretends to validate the history hands-on activities in classroom as an integral experiment of history work that is based on the purposes, principles and methodologies specified in the curriculum with the purpose to forming critical citizens able to think historically.
35
Rohner, Stephanie. "Slade, David y Jerry Williams (eds.). Bajo el cielo peruano: The Devout World of Peralta Barnuevo. La Galería de la Omnipotencia and Pasión y Triunfo de Christo." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2012. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122192.
Full text
36
Mazzeo, Cristina Ana. "Vila Vilar, Enriqueta y Allan J. Kuethe (eds.). Relaciones de poder y comercio colonial: nuevas perspectivas. Sevilla: Escuela de Estudios Hispanoamericanos, Texas-Tech University, 1999, 304 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121582.
Full text
37
Daniel, Blakemore. "Insights into the History of Pyrite Mineralization at the Round Mountain Gold Mine, Nevada: A Detailed Microanalytical Study of the Type 2 Ore." Miami University / OhioLINK, 2020. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=miami15962291791253.
Full text
38
Lluch, Bramon Rosa. "Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2003. http://hdl.handle.net/10803/7832.
Full textAbstract:
L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges.La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes.
Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença.
Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits.
Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien.
A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
The aim of ths thesis is to study the real functioning of the mediaeval Catalan servitude. To accomplish this purpose, the servile homages and the bad customs' payments received and applied by the Almoina of the Cathedral of Girona from his remences (servile persons) are studied in depth. Theses homages had place along XIV and XV centuries and, more precisely, among 1331 and 1458, dates fixed by the documentation generated by that charitable institution, as the first account book preserved is from 1331. In these accounts books the Almoina's provosts consigned all its incomes and all its expenses. The final date has also been fixed by the documentation, because from that year on we don't have any more written evidences of bad customs' payments and of homages.
The importance of the bad customs -that is to say, those payments that the remences had to pay just because they were serfs- in the mediaeval Catalonia is a question out of argument. Most historians - such as Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- attribute to the bad customs, to the servile homage and to its continued demand both remença uprisings against the feudal lordships from 1462 on. According to these hypotheses, the fight to suppress the bad customs and to achieve the individual freedom is the reason of the remença wars at the end of the 15th century. How it is well known, the Sentència Arbitral de Guadalupe, pronounced by the king Ferran II, suppressed definitively the servitude in Catalonia.
In spite of the importance that historians have granted to the bad customs and, especially, to the lack of freedom of the remences, there are not studies about its real application. That's why it was so important to study -not theoretically but with real data- all the bad customs and all the servile homages applied and received by one only lordship: the Almoina of the Cathedral of Girona, whose remences participated actively in both wars and that is representative, with no doubt, of what happened in the diocese of Gerona. Besides, it is necessary to point out that the study includes a period of time that contains circumstances such important as the Black Death and the rest of 14th and 15th centuries' catastrophes until the first remença war.
How it is known, the Catalan remences were subjected to six bad customs: the redemption of persons (through which they achieved their personal freedom), the firma d'espoli forçada (payment in return for the lord's guarantee of nuptial agreements over dowry and marriage portion), the intèstia (the lord's right to a substantial part of the movables left by a peasant householder who died intestate), the eixòrquia (a levy in the event of death without direct legitimate heirs), the àrsia (a fine resulting from the deliberate or accidental burning of a peasant's house or other property) and the cugúcia (the confiscation of a portion of a peasant's property by reason of his wife's adultery). The remences confirmed their lordship' dependence in a servile homage or dominium recognitionis that they had to do when were required.
This thesis is organized in ten chapters, an introduction (or first chapter) and the conclusions. The second chapter is devoted to the description of the sources used, among those highlight the annual accounts books of the provosts besides the parchments. The third chapter studies the Almoina institution, which had properties in the current regions of Gironès, Selva, Alt and Baix Empordà and Pla de l'Estany. In the fourth chapter, data problems are analyzed; problems that came when trying to know the exact amount of people, or the exact number of persons bounded to the Almoina and from which manses they came.
The next four chapters constitute the main part of the thesis. In turn, its analysis brought the need of writing the three last ones. In the fifth chapter I study all the servile homages received by the Almoina between 1300 and 1457, those that appear in the account books as well as the ones preserved in parchment. In total, we have data of 1258 homages or dominium recognitionis received by the institution. The following chapter is devoted to the study of the firmes d'espoli forçades and to the 424 payments collected by the Almoina by this concept, between 1331 and 1452. In the seventh and eighth chapters , I analyze the bad customs required to the exits of the lordship, the volunteers as well as the involuntary ones. The obtained result is that among 1331 and 1458, the institution granted the freedom to 557 persons; surprisingly, most of them bounded again to another lordship. The amount of these exits contrasts with the payment to the same lordship during these same dates, for only 105 intèsties and eixòrquies. In other words, until 1445 the provost charged by 23 intèsties, until 1458 by 68 eixòrquies and until 1406 by 14 intèsties and/or eixòrquies Chapters 9 and 10 are about the meaning and the limitations that entailed the bad customs, as features of the belonging to the servitude, over the persons who were bounded to a lordship. Finally, the last chapter analyzes the fulfillment of the sentence dictated by the king Alfons el Magnànim in 1457, where suspended the servitude in Catalonia. There is no doubt that few years before the first remença war the servile homages and the bad customs were not required any more.
39
Vega, Arévalo Cristóbal. ""Parvuli petierunt panem ét non erat qui frangeret eis": el Colegio de Propaganda Fide de Chillán en el acontecer Borbón, siglo XVIII." Tesis, Universidad de Chile, 2018. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/150844.
Full text
40
Rizo-Patrón, Boylan Paul. "Schröter, Bernd y Christian Büschges (eds.). Beneméritos, aristócratas y empresarios: Identidades y estructuras sociales de las capas altas urbanas en América l1ispánica. Frankfurt: Vervuert; Madrid: Iberoamericana, 1999, 315 pp." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/121560.
Full text
41
Serra, i. Castella Xavier. "Els camins de l’or a l’Àfrica Antiga. Una comparativa de la mineria artesanal de l´actual Golf de Guinea amb la mineria de l´Antic Egipte." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/461186.
Full textAbstract:
A l’Antic Egipte l’or va representar des dels inicis el metall amb el qual els Faraons eren venerats. Va ser per aquesta qüestió que es varen necessitar grans quantitats d’aquest element per satisfer la ostentació i el poder d’aquests Reis. Coneixem per les fonts textuals, papirològiques i arqueològiques que l’or es va explotar des del període Predinàstic. Ens interessa en aquest estudi aprofundir en els Períodes del Regne Nou (1539 -1077 a C), i també el Ptolemaic (332-30 a C). El primer per ser el període en què es va explotar més quantitat d’or per a la producció de joies, escultures i materials d’indole sacra. El segon perquè representa una aproximació a la nostra era, i sobretot perquè ens aproxima, en certa forma a les fonts de l’Àfrica occidental. En aquest estudi partim d’un decalatge de les dades de consum d’or que diferents investigadors ens han donat a partir de les seves investigacions. Aquests autors, d’escoles ben diferenciades en el temps, ens donen unes dades sobre l’extracció de l’or que difereixen de molt segons es tracti de l’escola alemanya de Quiring (1948) o de Klemm (2001,2012). Quasi bé set dècades de temps separen les apreciacions de les dues escoles sobre les dades del consum de l’or a l’Antic Egipte. Donat aquest decalatge tant gran amb les dades nosaltres proposem una hipòtesi: l’or hauria hagut de provenir de rutes comercials de llocs lluny del món egipci. Proposem les rutes transsaharianes com una possibilitat per a refermar la hipòtesi del comerç de l’or entre l’Àfrica occidental i l’Antic Egipte. Durant el període del Regne Nou els intercanvis comercials entre Egipte i els països veïns es varen produir en tres direccions ben definides: la via del NNE o els països del Pròxim Orient, la via del Sud, és a dir el Sudan i el mateix País de Punt del qual avui en dia encara es desconeix la seva ubicació exacte i la via transsahariana, és a dir la via occidental justament la que connecta amb l’Àfrica Occidental. Per a realitzar aquest estudi partim de registres arqueològics, papirològics i també etnogràfics. Egipte ens ha donat la major part de la documentació de la època basada en aquests registres papirològics, textuals i també arqueològics. A l’Àfrica Occidental en canvi, la majoria d’aquests registres són inexistents. En aquesta part de l’Àfrica els registres a partir dels quals podrem obtenir informacions son la transmissió oral ( com el cas del poble Peül amb el conte de Kaidara, per exemple) i també els registres etnogràfics, és a dir els que ens
porten les persones. A partir d’aquest darrers estudis es tracta de poder posar en evidència les possibles relacions existents entre l’Egipte Antic i l’àrea de l’Àfrica Occidental. És per aquesta raó que a partir d’estudis etnogràfics actuals traurem conclusions sobre les evidències actuals que ens connecten amb el passat i on la comparació dels mètodes d’explotació que es realitzaren a l’antiguitat evidencien similituds amb els que actualment es desenvolupen en aquesta part de l’Àfrica. Els orpailleurs actuals de l’Àfrica Occidental fan la recol·lecció, el rentat i la selecció de les petites pelletes d’or d’una forma molt semblant a la que ho feien a l’antiguitat els miners al desert Oriental i a Núbia, llocs on s’hauria explotat les quantitats més grans d’or en aquests períodes. Aquesta es suposadament una tècnica que a partir de l’extrapolació ens dona una sèrie d’indicis que ens porten a construir aquestes hipòtesis. Les rutes de l’or haurien començat molt probablement a la província autònoma del Bambouk i haurien arribat a Egipte. Si les rutes de connexió haurien estat fetes a peu entravessant el desert és encara una tessitura prematura, però plantejable. Aquest estudi inclou un apartat sobre les migracions actuals. Aquestes seguirien patrons forjats en aquestes rutes antigues. Les rutes de l’or en son una d’elles que obliguen als migrants de l’Àfrica Occidental a arribar fins al Líban actual per a creuar el Mediterrani i arribar fins a Europa.In Ancient Egypt, gold represented, from the beginning, the metal with which the Pharaohs were venerated. Because of this great quantity of this element would be required to satisfy the ostentation and power of these Kings. We know by textual, papirologic and archeologic sources that gold was exploited starting at the Predynsatic period. In this study, we are interested in delving deeper in the Periods of New Kingdom (1539-1077 B.C.), and, in the Ptolemaic (332-30 B.C.). The first one for being the period during which the largest quantity of gold was exploited for jewelry production, sculpting and the production of “sacred materials”. The second one because it represents an approximation to our own era, and most of all because it somehow gets us closer to the sources of West Africa. Authors from different schools provide us with data about gold extraction, which differ from one anoteher according to the German schools of Quiring (1948) or Klemm (2001). Given such a big offset with the data we propose a hypothesis: gold should have been brought by commercial routes from places far away from the Egyptian world. We propose the Trans-Saharan routes as a possibility to reform the hypothesis of gold commerce between West Africa and Ancient Egypt. The modern West African orpailleurs (gold panners) gather, clean and select gold with pallets in a similar way to how it was done in ancient times by miners from Eastern Desert and Nubia, places where the largest quantities of gold have been extracted during these periods. This is supposedly a technique that gives us a series of signs from extrapolation that led us to construct this hypothesis. The gold routes would have probably started in the autonomous province of Bambouk and would have arrived in Egypt. The possibility of connecting routes being travelled on foot, traversing the desert, is doubtful but may still be considered. This study includes a section on modern migrations. These would have followed patterns forged in these ancient routes. The gold routes are some that force West African migrants to travel toward modern Lebanon to cross the Mediterranean Sea so as to arrive in Europe.
42
McLean, Donald F. "Investigations into the emergence of British television, 1926-1936." Thesis, Aberystwyth University, 2017. http://hdl.handle.net/2160/35fbb2c3-f5d2-4222-bb11-3c79021554e0.
Full textAbstract:
This Critical Review discusses the significance of the author’s published works and their impact on the history of the emergence of British television between 1926 and 1936. Although events in television within this period have since been well-documented, the related debates have tended to be specialist in scope and restricted to technology-centric or institution-centric viewpoints. Within this period of complex, rapid technological change, the author’s published works introduce the principle of embracing multiple disciplines for comparative analysis. The author’s application of that principle opens up long-established views for further debate and provides a re-assessment of early British television within a broader context. The rewards of this approach are a view of events that not only avoids nationalistic bias and restrictions of a single institutional viewpoint, but also tackles the complex inter-dependencies of technology, of service provision and of content creation. These published works draw attention to the revolutionary improvements that enabled the BBC’s 1936 service and the re-definition of television, yet also emphasise the significance of the previous television broadcast services. The most important innovation within these works has been the author’s discovery and in-depth study of artefacts from that earlier period. His recovery, analysis and presentation of video recordings of historic early television from 1927-1935 is original and remains unique. It has had a significant impact on the field of Media Archaeology, where Ernst considers the book Restoring Baird’s Image as a ‘seminal’ work and the overall restoration project ‘a brilliant case of “Digital Humanities” research’ (Appendix 2). The author’s curation of content from the period 1927-1935 enhances our understanding of a time where previously no direct television footage was thought to exist. The author extends his forensic-level investigative ‘hands-on’ techniques from this recovery to the analysis of the surviving artefacts from the time of John Logie Baird’s claimed first demonstration of television in 1926. The results clarify not only the functions of the equipment but also the circumstances and validity of the event, and hence its true place in the history of television.
43
Checa, Leigh Carmen. "MILLER, Rory, Clifford T. Smith y John Fisher (eds.) Social and Economic Change in Modern Perú. Centro de Estudios Latino-Americanos. Universidad de Liverpool. Serie Monográfica No. 6 1976, pp. 198." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122226.
Full text
44
Paire, Bernard. "Histoire de la plongée en apnée de l'Antiquité au XVIIIe siècle : techniques, applications, mythes et légendes." Lille 3, 1988. http://www.theses.fr/1989LIL30004.
Full textAbstract:
A partir de documents litteraires, geographiques, archeologiques : 1) etude des techniques utilisees par les plongeurs : deplacements sous l'eau, etude du lest, lutte contre la pression, vision, apnee diverses causes d'accidents preparation et entrainement des plongeurs evaluation des performances : temps, profondeurs evolution des connaissances theoriques : physique, physiologie. 2) applications de la plongee : peches (corail, murex, eponges, perles) manoeuvres des bateaux, plongees militaires, recuperations d'epaves pour chaque activite, etude de sites (mediterranee, golfe persique, ocean indien, antilles legislation des recuperations. 3) etude des croyances, mythes, oeuvres poetiques ou figurees mettant en scene des plongeurs litterature : oeuvres de sannazar, parthenius les grands mythes de plongeurs : gilgamesh, thesee, glaucos, scyllias, le plongeur sicilien, l'homme marin (17e et 18 siecles). Rapport entre ces divers mythes. 4) etudes des progres techniques, reels ou fictifs dans les textes ou les gravures. 5) le declin de la plongee libre a la fin du 18e siecle. Annexe : presentation de quelques textes inedits (paris, archives nationales) decrivant ces plongeesFrom literary, geographic, archeological documents : 1) study of technics used by the divers : underwater moving, ballast, decompression, underwater vision, apnoea diving accidents training performance evaluation : time, depth physiology 2) diving-practices : sponge and coral cutters, pearl and purple fischers, caulkers, military-divers, wrecks salvagers, legislation of salvages some examples : geece, persian-gulf, india. . . 3) legendary divers : gilgamesh, thesee, glaucos, scyllias, the sicilian diver. 4) technical improvements, or fiction ? some descriptions of divingequipements 5) decline of free-diving in the end of the 18e century : appendix : national archives, old royal navy : some unpublished documents describing divers
45
Hampe, Martínez Teodoro. "Boone, Elizabeth Hiii, y Mignolo, Walter D. (eds.), Writing without words. Alternative literacies in Mesoamerica and the Andes. Durham & London: Duke University Press, 1994. viii, 324 p. ISBN 0-8223- 1377-4." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2014. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122354.
Full text
46
Mayna, Medrano Mercedes Victoria. "Mücke, Ulrich y Marcel Velázquez (eds.) Autobiografía del Perú republicano. Ensayos sobre historia y la narrativa del yo. Lima: Biblioteca Nacional del Perú, 2015." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2015. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/101532.
Full text
47
Pérez, i. Flores Víctor. "Estudi i edició de Eugeni d'Ors Curs sobre els fenòmens de l'atenció. Estudis Universitaris Catalans. Hivern de 1909." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285270.
Full textAbstract:
Aquest treball presenta dos àmbits d’interès: la proposta d’una clau interpretativa d’Eugeni d’Ors i la seva obra; la introducció d’un text orsià inèdit i fora de catàleg. Pel qua fa al primer àmbit, presenta aspectes d’un jove Ors que, deixant de banda la interpretació glosso-cèntrica i noucentista del personatge, poden mostrar un personatge ambiciós que no té com a objectiu l’excel·lència i el reconeixement en el món literari i periodístic, sinó
que més aviat faria servir l’aptitud amb la ploma per obrir-se pas en el món acadèmic. El jove Ors vol ser un filòsof i un reformador de la institució universitària a Catalunya.
Atenent el segon àmbit, edita i presenta un curs inèdit sobre psicologia impartit el desembre de
1909, testimoni de la producció orsiana inèdita susdita. Aquest document presenta un Eugeni
d’Ors acadèmic, un Eugeni d’Ors oral i, encara, l’introductor d’alguns procediments de psicologia
experimental.This thesis contributes to the study of Eugeni d'Ors by focusing on two aspects: it provides a new approach to Ors' life and work; presents a new document of this author which had not been published nor catalogued yet. As far as the first aspect is concerned, the thesis presents a few pictures of an early Eugeni d’Ors which show a new profile of the author: an ambitious character who did not aim at literary excellence or recognition, but at using his literary skills as a means to get scholar recognition. The main contribution of the thesis is the edition of an unpublished course on the psychology of the attention phenomena held by Eugeni d’Ors in December of 1909 under the title Curs sobre els fenòmens de l’atenció. This document presents for the first time Eugeni d’Ors as a scholar and as a pioneer of scientific psychology in Catalonia.
48
Menezes, La?s Luz de. "Ordem e disciplina, sentimentos e emo??es: uma hist?ria da Penitenci?ria de Alca?uz." PROGRAMA DE P?S-GRADUA??O EM HIST?RIA, 2016. https://repositorio.ufrn.br/jspui/handle/123456789/22122.
Full textAbstract:
Submitted by Automa??o e Estat?stica (sst@bczm.ufrn.br) on 2017-02-20T23:56:40Z
No. of bitstreams: 1
LaisLuzDeMenezes_DISSERT.pdf: 2266325 bytes, checksum: 103067bc0939f9b924c6aafa4cfd06ae (MD5)Approved for entry into archive by Arlan Eloi Leite Silva (eloihistoriador@yahoo.com.br) on 2017-03-03T19:11:23Z (GMT) No. of bitstreams: 1 LaisLuzDeMenezes_DISSERT.pdf: 2266325 bytes, checksum: 103067bc0939f9b924c6aafa4cfd06ae (MD5)
Made available in DSpace on 2017-03-03T19:11:23Z (GMT). No. of bitstreams: 1 LaisLuzDeMenezes_DISSERT.pdf: 2266325 bytes, checksum: 103067bc0939f9b924c6aafa4cfd06ae (MD5) Previous issue date: 2016-09-15
Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior (CAPES)
Neste trabalho, pretende-se analisar o espa?o da Penitenci?ria Estadual de Alca?uz (PEA), inaugurada no ano de 1998 e localizada no munic?pio de N?sia Floresta (RN), a qual abriga uma m?dia de mil homens em cumprimento de pena privativa de liberdade no regime fechado. No tocante ? contribui??o te?rica, utilizaremos principalmente os autores Michel Foucault (institui??o disciplinar), Augusto Thompson (sistema de poder), Erving Goffman (institui??o total), Yi-Fu Tuan (lugar) e Michel de Certeau (subjetividade). Portanto, pretendemos demonstrar que a penitenci?ria ? um espa?o multifacetado, ora pode ser enxergado como um espa?o de objetividades, no qual impera a ordem e a disciplina, ora pode ser enxergada como um lugar permeado pelas subjetividades de seus integrantes (agentes penitenci?rios, apenados e visitantes). Nesse sentido, enxergamos a exist?ncia de tr?s lugares de destaque: o lugar de reencontro (pela perspectiva dos visitantes), o lugar do aprisionamento (pela perspectiva do apenado) e o lugar de trabalho (pela perspectiva do agente penitenci?rio). Buscamos, assim, problematizar esses lugares, nos questionando como esses sujeitos v?m ocupando e se apropriando do espa?o prisional? E o que esse espa?o vem produzindo nesses sujeitos? Para o desenvolvimento do trabalho foram utilizadas, al?m de outras fontes, entrevistas colhidas com agentes, apenados e visitantes, utilizando a metodologia da hist?ria oral.
In this work, we intend to analyze the space of the State Penitentiary Alca?uz (PEA), which opened in 1998 and located in the county of Nisia Floresta (RN), which houses na average of Thousand men in fulfillment of deprivation of liberty in closed regime. With regard to theoretical contribution, we will use mainly the authors Michel Foucault (disciplinary institution), Augusto Thompson (power system), Erving Goffman (total institution), Yi-Fu Tuan (place) and Michel de Certeau (subjectivity). Therefore, we intend to demonstrate that the prison is a multifaceted space, sometimes can be understood as an space of objectivities, where order and discip line prevails, sometimes can be understood as a place permeated by subjectivity of its members (prison guards, inmates and visitors). In this sense, we see the existence of three prominent places: the place of reunion (from the perspective of visitors), the place of imprisonment (from the perspective of inmates) and the place of work (from the perspective of prison guard). Therefore, we seek interrogate these places, questioning how these people have been occupying and appropriating the prison space? And what this space has been producing in these people? For the development of the work were used in addition to other sources, interviews with prison guards, inmates and visitors, using the methodology of oral history.
49
Domínguez, Faura Nicanor. "Saito, Akira y Claudia Rosas Lauro (eds.). Reducciones: la concentración forzada de las poblaciones indígenas en el virreinato del Perú. Lima: National Museum of Ethnology de Osaka y Pontificia Universidad Católica del Perú, 2017, 678 pp., ilust." Pontificia Universidad Católica del Perú, 2017. http://repositorio.pucp.edu.pe/index/handle/123456789/122335.
Full text
50
Axelson, Hans. "Muscle Thixotropy : Implications for Human Motor Control." Doctoral thesis, Uppsala : Acta Universitatis Upsaliensis : Univ.-bibl. [distributör], 2005. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:uu:diva-5791.
Full text