Academic literature on the topic 'Immunologia veterinària'

El virus de la gripe porcina (VGP) es un patógeno importante en el sector veterinario con un gran potencial zoonótico, y por lo tanto se considera también una amenaza potencial para la salud pública. La vigilancia y el control de este patógeno en cerdos es por lo tanto crucial. Los métodos actuales de control se basan en la profilaxis, en particular, en vacunas que suscitan una respuesta de tipo humoral. La capacidad de escape y la alta variabilidad de VGP hacen que la eficacia de estas vacunas pueda verse comprometida; por tanto, deben ser actualizadas periódicamente. El mismo problema se plantea en la salud humana donde se están desarrollando vacunas diseñadas racionalmente con tal de solventarlo. Estas vacunas están siendo diseñadas para potenciar la respuesta de células T contra el virus de la gripe A (VGA). La respuesta de células T esta relacionada con la protección contra la infección por el VGA, centrándose en las proteínas internas y altamente conservadas del virus. Esto permitiría resolver los problemas anteriormente citados. Los epítopos de células T de VGP conocidos en cerdos son sólo unos pocos y están relacionados con el Complejo Mayor de Histocompatibilidad porcino de clase I (CMHpo-I). La vacunología inversa se utiliza en sanidad humana para identificar los epítopos de células T; sin embargo, en cerdos este concepto se ha sido introducido recientemente y por lo tanto se dispone de pocas herramientas. El objetivo principal de este trabajo era identificar epítopos de células T para diseñar racionalmente vacunas contra VGP. Para este propósito, se abordaron las siguientes estrategias. La vigilancia de VGP es fundamental para un control adecuado. La situación epidemiológica de VGP en España debía ser actualizada y se necesitaban más datos genéticos para permitir el uso de la vacunología inversa. El estudio realizado mostró que la situación epidemiológica de España era similar a la de otros países europeos; las cepas circulantes estaban estrechamente relacionadas y evolucionaron de la misma manera. Sin embargo, también se encontraron exepciones; una cepa evolucionó de forma divergente en España. Se sugiere que el cambio genético pueda ser un evento reciente en la evolución de esas cepas. Los ensayos in vitro para determinar la afinidad de unión de epítopos a CMHpo-I disponibles actualmente son pocos y están basados en moléculas recombinantes. Por lo tanto, en primera instancia se intentó generar una herramienta in vitro basada en la forma nativa del CMHpo-I. Para ello se diseñó y desarrolló casi por completo un ensayo de reconstitución de MHC aplicado a CMHpo-I, para el cual se generaron células C1R que expresaran el alelo SLA-1*es11 de los cerdos singénicos Babraham. Por último se puso a punto el ensayo de desnaturalización. A continuación, se aplicó la vacunología inversa para identificar epítopos de células T. Se predijeron epítopos del VGP in silico mediante NetMHCpan para los alelos CMHpo-I de los cerdos singénicos Babraham (SLA-1*es11 y SLA-2*es22); estos epítopos se probaron mediante ensayos funcionales ex vivo (IFNγ y respuesta de proliferación) usando células de cerdos Babraham inmunizados. Desafortunadamente, este enfoque no dio ningun epítopo positivo. Los epitopos de células T fueron también identificados empíricamente. Las proteínas M1 y NP de un VGA humano fueron seleccionadas como diana, se estudiaron mediante el uso de péptidos solapantes y métodos funcionales (IFNγ y respuestas de proliferación) hasta encontrar epítopos de células T. Los epítopos fueron analizados con células procedentes de cerdos Babraham inmunizados con VGA. Se encontraron dos epítopos CMHpo de clase II solapados, NP405-416 y NP407-420. En otro intento, se utilizó una estrategia más compleja de vacunología inversa. Esta había sido utilizada anteriormente por otros autores y comprende una combinación de métodos: predicción de epitopos in silico mediante NetMHCpan y validación de los resultados utilizando las preferencias de unión del alelo CMHpo determinadas in vitro, analisis in vitro mediante un ensayo de unión y analisis in vivo mediante tetrámeros. Los péptidos fueron identificados en animales infectados y expuestos a dos VGP heterólogos. Esta estrategia demostró ser muy precisa y así se identificó un epítopo inmunodominante (NA171-180). En general, estos datos allanan el camino para el diseño racional de una vacuna contra la SwIV a parte de proporcionar una nueva visión de la respuesta de los cerdos a la infección o inmunización con VGA.
Swine Influenza Virus (SwIV) is an important pathogen in veterinary field with a great zoonotic potential and thus it is considered also a potential threat for public health. Surveillance and control of this pathogen in pigs is therefore crucial. Current methods of control are based on prophylaxis; in particular they are based on vaccines eliciting humoral response. Escaping capacity and high variability of SwIV make that the efficacy of those can be compromised; thus vaccines need to be periodically updated. This problem is shared in human health and thus rationally designed vaccines are being developed. Those are being designed to enhance T cell response against Influenza A Virus (IAV). T cell responses showed to be related with protection against IAV infection, targeting the highly conserved internal protein of the virus. This would solve the problems above cited. T cell epitopes of SwIV in pigs are just few and related to class I Swine Leucocytes Antigens (SLA). Reverse vaccinology is used in human health to identify T cells epitope; however, in pigs this has just recently been introduced and thus just few tools were available. The main aim of this work was to identify T cells epitopes in SwIV to be used in rationally designed vaccines. For this purpose, the following studies were performed. Surveillance of SwIV is fundamental to design a proper control. The epidemiological situation of SwIV in Spain needed to be updated and more genetic data were required to allow the use of reverse vaccinology. The study showed that the epidemiological situation of Spain was similar to other European countries in which circulating strains were closed related and evolving in the same way. However, some exceptions were found; one strain evolved divergently in Spain. Genetic shift has been suggested as a recent event in the evolution of those strains. In vitro assays to determinate binding affinities of epitopes to class I SLA (SLA-I) available were few and based on recombinant molecules. Therefore, in a first instance an in vitro tool based on native forms of SLA-I was attempted. MHC reconstitution assay for SLA-I was designed and almost entirely developed. C1R cells expressing the Babraham pigs allele SLA-1*es11 were generated. Finally, the denaturalization step of the assay was set-up. Reverse vaccinology was then applied to identify T cells epitopes. Epitopes of the virus selected as target were predicted in silico by NetMHCpan on Babraham SLA-I alleles (SLA-1*es11 and SLA-2*es22) and tested by ex vivo functional assays (IFNγ and proliferation responses) using cells from immunised Babraham inbred pigs. Unfortunately, this approach did not give any positive epitope. Additionally, T cells epitopes were empirically identified. Proteins M1 and NP of a human IAV were selected as target and thus dissected by using overlapping peptides and functional methods (IFNγ and proliferation responses) until finding T cells epitopes. The tests were performed using cells from IAV immunised Babraham inbred pigs. Two overlapping SLA-II epitope were found, NP405-416 and NP407-420. In another attempt, a more complex strategy of reverse vaccinology was used. This was previously used by other authors and it is based on a combination of methods: in silico prediction of epitopes by NetMHCpan and validation of results by using in vitro binding preferences of the selected SLA-I allele , an in vitro test binding assay and in vivo test by tetramers. Peptides were identified in animals infected and challenged with two heterologous SwIV. This strategy showed to be highly accurate and thus one immunodominant epitope (NA171-180) was identified. Overall, these data pave the way for rational design of vaccine against SwIV as well as providing new insight into pig responses to infection or immunization with IAV.

L'objectiu d'aquesta tesi va ser obtenir nous coneixements sobre la immunologia i epidemiologia de la infecció per Leishmania en gossos que viuen en zones endèmiques.

El capítol 2 descriu l'expressió d'anticossos anti-Leishmania IgG, IgG1 i IgG2 en una població de gossos. Els nivells d'immunoglobulines en gossos asimptomàtics van ser molt variables i menors que els dels animals malalts. En els animals malalts, els nivells de IgG i IgG2 van ser molt alts però els nivells d' IgG1 molt variables. Els resultats van mostrar la gran variació en l'expressió de IgG1 tant en gossos asimptomàtics com en simptomàtics, així com la baixa correlació de la IgG1 amb la IgG o IgG2.

El capítol 3 descriu l'avaluació i comparació de l'eficàcia de dues preparacions de leishmanines en la detecció de la resposta cel·lular davant de Leishmania en el gos.

El capítol 4 mostra l'estudi de la resposta humoral i cel·lular en una població de gossos. El 77% dels gossos va mostrar una resposta immunitària específica davant de Leishmania, ja fos humoral o cel·lular. El 80% dels cans eivissencs i el 48% dels gossos d'altres races van presentar resposta cel·lular. Els resultats van mostrar que la taxa d'infecció era molt alta, i que els gossos presentaven un ampli ventall de respostes inmunitàries, des de gossos resistents fins a gossos malalts. El ca eivissenc va manifestar més uniformement resposta cel·lular.

El capítol 5 descriu l'estudi de la prevalença de la malaltia, la seroprevalença i la prevalença de la infecció. Es va analitzar el quadre clínic, la serologia i la presència d'ADN de Leishmania en diferents teixits. La prevalença de la malaltia i seroprevalença van ser, respectivament, d'un 13% i d'un 26%. Els resultats de PCR positives en moll d'ós, conjuntiva i pell van ser respectivament, d'un 18%, 32% i 51%. La prevalença de la infecció va ser d'un 67%. La majoria de gossos de zona endèmica ha estat infectat pel paràsit.

El capítol 6 descriu l'estudi de paràmetres immunològics (serologia, test intradèrmic amb leishmanina, assaig de proliferació de limfòcits i detecció d'IFN-g i TNF-a) en l'avaluació de gossos infectats amb Leishmania. La majoria dels animals infectats sense simptomatologia clínica presentava nivells variables d'anticossos, reacció positiva al test intradèrmic, bona resposta proliferativa al antigen de Leishmania i producció d'IFN-g. La resta va mostrar nivells variables d'anticossos però absència de reacció al test intradèrmic. Abans del tractament, els animals malalts presentaven alts nivells d'anticossos, test intradèrmic negatiu, no producció d'IFN-g i producció de TNF-a. La millora clínica es va associar amb la disminució dels anticossos i amb l'augment del diàmetre del test intradèrmic. La combinació de la serologia, el test intradèrmic i la medició de citocines constitueixen tècniques útils i d'alta rellevància clínica en l'avaluació de la resposta inmunitària d'un pacient individual.
The objective of this thesis was to obtain new knowledge about the immunology and epidemiology of Leishmania infection in dogs living in endemic regions in the Mediterranean basin.

Chapter 2 describes the expression of IgG, IgG1 and IgG2 specific antibodies to L. infantum in a wide population of dogs. The levels of immunoglobulins in asymptomatic dogs were highly variable and lower than those found in ill dogs. In ill dogs, the levels of IgG and IgG2 were very high but the levels of IgG1 were extremely variable. Overall results showed a large variation in the IgG1 expression in asymptomatic and symptomatic dogs and a low IgG1 correlation with IgG or IgG2.

Chapter 3 describes the evaluation and comparison of the efficacy of two leishmanins for detection dog Leishmania cellular immune response.

Chapter 4 describes the study of humoral and cellular responses in a population of dogs. Seventy-seven percent of the dogs demonstrated a specific Leishmania response either humoral or cellular. Eighty percent of ibizian hounds and 48% of dogs of other breeds presented a cellular response. The results showed that the rate of infection was high and that dogs presented a broad range of immune responses from resistant to ill dogs. The Ibizian hound manifested a more uniform cellular response.

Chapter 5 describes the study of the prevalence of Leishmania infection, the seroprevalence and the prevalence of canine leishmaniosis. Clinical exploration for the presence of clinical signs compatible with leishmaniosis, the titre of anti-Leishmania antibodies, and the presence of Leishmania DNA by PCR on several tissues were assessed. The prevalence of the disease was 13% and the seroprevalence was 26%. The results of positive PCR in the bone marrow, the conjunctiva and the skin were 18%, 32% and 51%, respectively. The prevalence of the infection was 67%. The results showed that Leishmania infects the majority of dogs living in an endemic area.

Chapter 6 describes the study of immunological parameters (anti-Leishmania IgG1, IgG2, total IgG antibodies, LST, LPA, and production of IFN-g and TNF-a) in the evaluation of dogs infected by Leishmania. The majority of infected animals without clinically patent disease showed variable titres of anti-Leishmania antibodies, a positive LST, a strong Leishmania antigenic proliferative response, and a high production of IFN-g. The remainder showed positive titres of anti-Leishmania antibodies with a negative positive LST. Before treatment, ill dogs presented high levels of anti-Leishmania antibodies, negative LST, no production of IFN-g but a production of TNF-a. Clinical recovery was associated with a decrease in the titre of antibodies and an increase of the diameter of the LST. The combination of serology, LST, and measurement of cytokines constitutes a useful, clinically relevant method to evaluate the immune response to Leishmania in a single patient.

Els virus de la influença tipus A (VIA) són patògens zoonòtics que poden infectar un ampli nombre d’hostes incloent-hi les aus, els porcs i els homes, entre altres. Anualment es documenten milions d’infeccions en humans causades per virus de la influença estacionals. Les pandemies causades pel virus influença també tenen una elevada repercussió pel que fa a la sanitat i l’economia. Tot i que determinats subtipus de VIA s’adapten millor en espècies d’aus que en humans, hi ha hagut casos d’infeccions en humans per virus de la influença de tipus aviars. La susceptibilitat dels porcs per infectar-se amb virus de la influença tant d’origen aviar com humà és també important pel que fa a la salut pública. El genoma del virus influença és segmentat in consta de vuit molècules de ARN de cadena senzilla i sentit negatiu que codifiquen per 11 o 12 proteïnes. Per tant, si una cèl·lula s’infecta simultàniament per dos VIA diferents, pot succeir un reagrupament amb la conseqüent generació d’una nova soca de virus. A més, mutacions a les glicoproteïnes de superfícies (sobretot a l’hemaglutinina, HA) són les responsables de l’elevada variabilitat de VIA. Tot i que les vacunes front a les epidèmies estacionals són eficaces, no produeixen resposta immunològica front una amplia varietat de VIA. És a dir, les vacunes estacionals només protegeixen front a les soques virals circulants durant una determinada estació. Aquest fet, junt amb el risc de possibles pandèmies, han fet encara més important i urgent el desenvolupament d’una vacuna universal capaç de produir immunitat front a múltiples subtipus virals. En la present tesis s’ha estudiat la resposta immunitària front a la infecció i vacunació del VIA en el context de VIA d’alta patogenicitat (vIAAP) A/H5N1 i A/H7N1 i el virus pandèmic A/H1N1 (pH1N1). El treball s’ha dividit en tres parts i cada part s’ha subdividit en capítols. Part I (capítols 1 i 2), conté la introducció general i els objectius de la tesi doctoral. L’objectiu d’aquesta primera part és donar una visió global i introduir informació per entendre (i) la infecció pel virus de la influença, (ii) la resposta immunològica provocada després de la infecció per VIA i (iii) un breu resum de les vacunes actuals front a influença. A continuació, s’exposen els objectius a aconseguir. Part II, és el cos de la tesis i conté els quatre treballs (del capítol 3 al 6) duts a terme durant els quatre anys que ha durat el programa de doctorat. Tots els capítols presentats han estat publicats o sotmesos a publicació en revistes indexades internacionals. Per tant, cada estudi manté l’estructura estàndard de: resum, introducció específica, materials i mètodes, resultats i breu discussió. Estudiar el paper dels determinants virals i caracteritzar la infecció pel VIA en diversos hostes pot ser de gran interès a l’hora de dissenyar vacunes òptimes. S’ha descrit la proteïna NS1 com a un dels principals determinants de virulència en mamífers, però no s’ha estudiat gaire el paper d’aquesta en aus. En el capítol 3 es va avaluar la implicació de la proteïna NS1 en la patogenicitat viral en pollets. Es van infectar pollets amb vIAAP H7N1 que contenien el segment NS de vIAAP H5N1. Les manifestacions patològiques i la resposta immunològica conseqüència de la infecció amb cada un dels virus van ser avaluades. També és molt important el paper de la immunitat prèvia durant un brot perquè pot ser determinant de la mort o supervivència de l’animal. En el capítol 4 es van exposar pollets a un virus H7N2 de baixa patogenicitat (vIABP) i a continuació es van infectar amb un vIAAP H7N1. Posteriorment es van infectar amb un vIAAP H5N1. Els animals que havien estat infectats prèviament amb vIABP quedaven protegits a la posterior infecció letal amb el vIAAP H7N1. No obstant, la resposta immunitària produïda no era suficient per a protegir els pollets front a la infecció amb un virus heterosubtípic (vIAAP H5N1). La presència o absència d’anticossos inhibitoris front a H7- i H5- correlacionaven amb la presència o absència de protecció, respectivament. Conèixer els programes de vacunació actuals i la seva eficàcia és útil per a planificar i dissenyar futures estratègies de vacunació. Les aus aquàtiques són el reservori dels VIA; per tant, són extremadament importants pel que fa a l’ecologia del virus. Aprofitant els programes de vacunació es va testar el sèrum de diverses espècies d’aus de zoològics i centres de recuperació d’Espanya (capítol 5). Els sèrums es van utilitzar per a l’avaluació de la resposta humoral deguda a la vacuna. El principal objectiu del treball era determinar l’eficàcia de vacunes disponibles (inactivades en suspensió oliosa) en diverses espècies d’aus i comparar la variabilitat inter- i intra-espècie. Finalment, i tenint en compte el potencial risc del VIA, els esforços es van focalitzar en desenvolupar una vacuna capaç de protegir a un ampli nombre de subtipus de VIA. La pandèmia de 2009 amb el virus H1N1 (pH1N1) és un clar exemple que els porcs poden actuar com a “coctelera” i generar nous virus. En el capítol 6 es van immunitzar porcs amb pèptids derivats de l’HA i a continuació es van infectar amb el virus pH1N1. Tot i que els pèptids-HA produïen una molt bona resposta humoral i cel·lular, no es va detectar activitat neutralitzant i només es va obtenir un efecte parcial en l’eliminació del virus. Part III (Capítols 7 i 8), és la secció on es discuteixen les implicacions dels resultats obtinguts en els diferents estudis i on s’enumeren les conclusions principals. En una secció a part, s’han inclòs totes les referències bibliogràfiques utilitzades per a l’elaboració de la tesi. S’ha inclòs també un apèndix per afegir informació addicional.
Influenza A viruses (IAV) are zoonotic pathogens that can replicate in a wide range of hosts, including birds, pigs and humans, among others. Millions of human infections caused by seasonal influenza virus are reported annually. Influenza pandemics have also a significant health and economic repercussions. Although certain subtypes of IAV are better selected in avian species than in humans, there are reports that evidence cases of human infections with avian influenza viruses (AIV). The susceptibility of pigs to infection with influenza viruses of both avian and human origins is also important for public health. The genome of influenza virus is segmented and consists of eight single-stranded negative-sense ribonucleic acid (RNA) molecules encoding 11 or 12 proteins. Thus, if a single cell is simultaneously infected by two distinct influenza viruses, a reassortment can occur resulting in the generation of a novel virus strain. Moreover, mutations in the surface glycoproteins (mainly in the hemagglutinin, HA) are the responsible of the high variability of IAV. Influenza vaccines against seasonal epidemics, although have good efficacy do not elicit immune response against a wide variety of IAV. Thus, seasonal vaccines only confer protection against the circulating viral strains. This, together with the risk of potential pandemics, has highlighted the importance of developing a universal vaccine able to elicit heterosubtypic immunity against multiple viral subtypes. In this thesis the immune response to IAV infection and vaccination was evaluated in the light of the risk of highly pathogenic AIV (HPAIV) A/H5N1 and A/H7N1, and the pandemic IAV A/H1N1. The work is divided into three parts and each one is further divided into chapters. Part I (chapters 1 and 2) contains the general introduction and the objectives of the thesis. The aim of this first part is to give a global overview and to introduce information to understand (i) the influenza infection, (ii) the immune responses elicited after IAV infection and (iii) a brief summary of current vaccines against influenza. Afterwards, the initial objectives to be achieved are exposed. Part II is the body of the thesis and it contains four studies (from chapter 3 to 6) developed during the four-year period comprising the PhD program. All the chapters are published or submitted to publish in international peer-reviewed journals. Thus, each study contains an abstract, a specific introduction, the materials and methods section, the obtained results and a discussion. To study the role of IAV determinants and to characterize the influenza infection in different hosts could be of great importance to direct the efforts to the formulation of more efficient vaccines. The non structural 1 (NS1) protein is known to be a major determinant of virulence in mammals but little is known about its role in avian species. In chapter 3, the involvement of NS1 in viral pathogenicity was evaluated in chickens. Birds were challenged with two reassortant AIV carrying the NS-segment of H5N1 HPAIV in the genetic background of an H7N1 HPAIV. The pathological manifestations, together with the immunological outcome were evaluated. The role of pre-existing immunity during an outbreak is also important and can determine whether the animals succumbed to infection or not. In chapter 4, chickens pre-exposed to H7N2 low pathogenic AIV (LPAIV) were challenged with H7N1 HPAIV and subsequently infected with H5N1 HPAIV. Pre-exposed animals were protected against the lethal H7N1-challenge whereas naïve animals succumbed. However, pre-existing immunity did not provide protection against HA-heterosubtypic virus (H5N1 HPAIV). The presence or absence of H7- and H5-inhibitory antibodies correlate with the protection (or lack of it) afforded. The control of current vaccination programs and their efficacy is useful to plan and design better vaccines. It is well known that wildfowl are the reservoirs of IAV; thus they are extremely important concerning the ecology of the virus. Sera from several avian species from Spanish zoos and wildlife centers were collected during two successive vaccination programs and were tested to evaluate the vaccine-elicited humoral response (chapter 5). The main objective of this work was to determine the efficacy of current vaccines (inactivated water-in-oil) in several avian species and to compare the differences inter- and intra-specie. Finally, and taking into account the potential risk that IAV represent to our society, the efforts were focused on developing a broadly protective influenza vaccine. The 2009 human H1N1 pandemic (pH1N1) is a clear example that pigs can act as a vehicle for mixing and generating new assortments of viruses. In chapter 6 pigs were immunized with HA-derived peptides and subsequently infected with pH1N1 virus. Although the HA-peptides induced broad humoral and cellular responses no neutralization activity was detected and only a partial effect on virus clearance was observed. Part III (chapters 7 and 8) is where the implications of all the findings from the studies are discussed and the major conclusions are listed. A list of all the references used to develop the thesis is listed after the three parts, in an independent section. An appendix section is also included to give further information.

Las nuevas vacunas de subunidades están abriéndose paso dentro de la vacunología veterinaria y entre ellas, las pseudopartículas virales o VLPs (por su nombre en inglés “virus-like particles”) son una de las estrategias más atractivas que están abriendo nuevas fronteras en la vacunación de animales. Las VLPs son estructuras proteicas rígidas con un tamaño dentro del rango de los nanómetros, que presentan una geometría muy bien definida y una espectacular uniformidad que mimetiza la estructura de los virus nativos de los que proceden. Las VLPs tienen importantes ventajas en relación a la seguridad por el hecho de carecer de genoma viral, que elimina cualquier riesgo asociado a la replicación viral, reversión, recombinación o reorganizamiento genómico. La proteína de la cápside del virus de la fiebre hemorrágica del conejo (por su nombre en inglés “Rabbit haemorrhagic disease virus” o RHDV) es capaz de formar RHDVVLPs y estas partículas han demostrado poseer una fuerte inmunogenicidad, protegiendo al hospedador natural tras un desafío mortal. Además, estudios anteriores apuntaron la posibilidad de usar RHDV-VLPs como vector para mejorar la inmunoterapia contra el cáncer. Sin embargo, no hay estudios que hayan investigado la posibilidad de usar las RHDV-VLPs como vector vacunal con epitopos de enfermedades virales de animales. El objetivo de esta tesis es estudiar el potencial inmunogénico de las RHDV-VLPs como vectores vacunales de enfermedades virales en diferentes animales. En los dos primeros estudios, se investigó la inmunogenicidad de las RHDV-VLPs en el modelo murino, tanto in vitro como in vivo. Los resultados de estos estudios demostraron que el epítopo insertado era procesado y presentado mediante MHC-I por células dendríticas y que la inmunogenicidad dependía de los diferentes sitios de inserción. Las RHDV-VLPs quiméricas fueron capaces de proteger a los ratones frente a un desafío viral. También, la respuesta se vio alterada según la ruta de administración del antígeno. El tercer estudio confirmó los resultados en ratón, pero esta vez en experimentos in vitro con células de cerdo. Por último, se estudió inmunogenicidad de las RHDV-VLPs quiméricas en cerdo. Los resultados mostraron que la ruta de administración y el adjuvante determinaron la respuesta inmune después de la inmunización con las RHDVVLPs quiméricas y que los animales presentaban muy buena respuesta inmune celular y humoral, no solo frente a RHDV-VLPs sino frente al epítopo antigénico. Estudios posteriores se tendrán que abordar para demostrar la protección de los cerdos. En conclusión, en esta tesis se demuestra el potencial de las RHDV-VLPs como inmunógenos en dos sistemas animales diferentes.
New subunit vaccines are getting a foothold in veterinary vaccinology and virus-like particles (VLPs) are one of the most appealing approaches opening up frontiers in animal vaccines. VLPs are robust protein cages in the nanometer range exhibiting welldefined geometry and remarkable uniformity that mimic the overall structure of the native virions. VLPs have an important advantage in terms of safety; indeed, lacking the genome of the virus avoid any of the risks associated with virus replication, reversion, recombination or re-assortment. Rabbit haemorrhagic disease virus (RHDV) capsid protein is able to form RHDV-VLPs and these particles showed a strong immunogenicity and protected the natural host after a lethal challenge. Additionally, previous studies described the possibility to use RHDV-VLPs as platform for the insertion of foreign epitopes or for DNA packaging. Nowadays, one study has shown the possibility to use RHDV-VLPs as carrier for improving cancer immunotherapies but no studies have investigated the possibility to use RHDV-VLPs as vaccine vectors carrying epitopes corresponding to viral animal diseases. This thesis is aimed to study the potential immunogenicity of RHDV-VLPs as epitope carriers for viral disease in different animal models. In the first two studies, the immunogenicity of chimeric RHDV-VLPs was investigated in a murine system in vitro and in vivo. Results from these studies demonstrated that the inserted epitope was processed and presented in an MHC-I context by dendritic cells (DCs) and that the different sites of insertion of the epitope influenced the immunogenicity of the VLPs. Chimeric RHDV-VLPs were able to protect mice from a viral challenge. Also, the route of antigen delivery influenced the immunogenicity of the particles. The third study confirmed the initial results but this time in in vitro experiments using porcine cells. Lastly, chimeric RHDV-VLPs were studied as immunogens in pigs. The results showed that the delivery route and adjuvant influenced immune responses after chimeric RHDV-VLP immunization and more importantly that pigs exhibited very good cellular and humoral immune responses against not only RHDV-VLPs but also against the antigenic epitope. Further studies have to be performed to prove protection in pigs. In conclusion, in this thesis we demonstrated the potential of RHDV-VLPs as immunogens in two different animal systems.