Academic literature on the topic 'Intramuscular'

Background: Myofascial pain is a common musculoskeletal disorder characterized by muscles in a contracted state with increased tone and stiffness. It is one of the most common chronic pain syndromes that lead to disability and lower quality of life, creating a significant public health and economic burden. Intramuscular stimulation (IMS) is a dry needling technique that targets specifically chronic myofascial pain and is utilized in multidisciplinary pain centers around the world. Despite its wide use, the effect of IMS has been poorly studied. Methods: We conducted two chart reviews to generate information regarding IMS effectiveness and the feasibility of conducting a randomized clinical trial (RCT). Success rate of pain improvement (at least 1 unit reduction on pain score) was documented in percentage. In addition, an inter-rater reliability test was conducted to assess the consistency among IMS practitioners in examining patients. Intra-class correlation coefficient (ICC) and multiple-raters kappa were used to assess the agreement between practitioners in identifying number of taut bands and identifying taut bands in each muscle respectively. Results: From the two chart reviews, we found that a majority of patients (nearly 30%) had their pain for 10 or more years. Most of them had chronic low back pain. The percentage of success was at least 34% (95% CI: 25%, 43%) and 30% (95% CI: 22%, 38%) for worst and average pain (last week) respectively. For inter-rater reliability test, ICC values ranged from 0.64 to 0.77 (substantial agreement) but kappa values of identifying tender taut band in each muscle were ranged from -0.05 (poor agreement) to 0.46 (moderate agreement). Conclusion: Chart review showed positive results regarding short-term effect of IMS in relieving chronic pain and improving pain consequences. Given the difficulty in treating chronic pain, it is worth conducting a sham controlled RCT to further evaluate the effect of IMS. Population characteristics and success rate of pain improvement will be used in justifying the type and size of sample in the design of a RCT. Good consistency among practitioners in treating patients has to be achieved before conducting the RCT.

Aquesta tesi doctoral forma part d'una línia de recerca sobre la millora genètica de la qualitat de la carn en porcí. Un dels recents objectius inclòs en algunes línies paternes seleccionades per mercats de qualitat és aconseguir un nivell òptim de greix intramuscular i de composició en àcids grassos sense penalitzar el rendiment magre. Aquesta tesi està formada per quatre estudis realitzats en una línia pura de porcs Duroc destinats a la producció de càrnics d'alta qualitat. Els estudis es van dissenyar amb l'objectiu d'entendre millor la variabilitat genètica subjactent al contingut de greix i a la composició en àcids grassos i d’identificar marcadors potencials a la selecció. El primer estudi va examinar els paràmetres genètics de la ruta de l'àcid linoleic (C18:2) a l'àcid araquidònic (C20:4). En particular, es va demostrar que s’espera que la selecció pel valor absolut de C18:2 proporcioni una resposta a la selecció similar a la selecció pel greix intramuscular a greix dorsal restringit. Aquests resultats van conduir a investigar el gen de la desaturasa-2 dels àcids grassos (FADS2), com a gen candidat per a la ruta metabòlica de C18:2. Així, el segon estudi va avaluar els efectes d'una variant (el polimorfisme rs321384923 es va utilitzar com a marcador) al promotor del gen FADS2. Els resultats van demostrar que aquest polimorfisme afecta el perfil d'àcids grassos n-6 millorant l'eficiència de desaturació de C18:2 a C20:4. Addicionalment, es va avaluar l'associació dels gens de les perilipines (PLIN) i del gen de la proteína d’unió al guanilat 1 (GBP1) amb caràcters de creixement i de qualitat de la carn. Així, el tercer estudi va examinar els efectes de dos polimorfismes als gens PLIN1 i PLIN2, relacionats amb l'emmagatzematge i la mobilització de lípids. Els resultats indiquen que el polimorfisme rs333231747 a PLIN2 està associat al creixement primerenc i al pes magre. L'últim estudi va demostrar que GBP1 té dos senyals de poliadenilació actius i que el seu ús depèn del genotip rs80800372. Els porcs portadors de l'al·lel G, associat a una menor viremia després de la infecció pel virus reproductiu i respiratori porcí, van tenir transcripcions més llargues i una menor expressió gènica. En condicions no epidèmiques, l'al·lel G va augmentar el contingut de greix intramuscular, però va disminuir el pes magre. El contingut de C18:2 i els marcadors genètics investigats es poden utilitzar per dissenyar estratègies de selecció adequades per millorar la qualitat de la carn i el creixement magre.<br>Esta tesis doctoral es parte de una línea de investigación sobre la mejora genética de la calidad de la carne en porcino. Uno de los recientes objetivos incluido en algunas líneas paternas seleccionadas para mercados de calidad es lograr un nivel óptimo de grasa intramuscular y de composición en ácidos grasos sin penalizar el crecimiento magro. Esta tesis comprende cuatro estudios realizados en una línea pura de cerdos Duroc destinados a la producción de cárnicos de alta calidad. Los experimentos se diseñaron con el objetivo de comprender mejor la variabilidad genética subyacente en el contenido de grasa y la composición en ácidos grasos e identificar marcadores potenciales a la selección. El primer estudio examinó los parámetros genéticos de la ruta del ácido linoleico (C18:2) al ácido araquidónico (C20:4). En particular, se demostró que se espera que la selección del valor absoluto de C18:2 proporcione una respuesta similar a la selección por grasa intramuscular a grasa dorsal restringida. Estos hallazgos llevaron a investigar el gen de la desaturasa-2 de los ácidos grasos (FADS2), como gen candidato para la ruta del C18:2. Por lo tanto, el segundo estudio evaluó los efectos de una variante (el polimorfismo rs321384923 se usó como marcador) en el promotor del gen FADS2. Los resultados mostraron que este polimorfismo afecta el perfil de ácidos grasos n-6 al aumentar la eficiencia de desaturación de C18:2 a C20:4. Además, se evaluó la asociación de los genes de las perilipinas (PLIN) y el gen de la proteína de unión a guanilato 1 (GBP1) con caracteres de crecimiento y de calidad de la carne. De este modo, el tercer estudio examinó los efectos de dos polimorfismos en PLIN1 y PLIN2, relacionados con la deposición y la movilización de lípidos. Los resultados indicaron que el polimorfismo rs333231747 en PLIN2 se asocia con el crecimiento temprano y con el peso magro. El último estudio mostró que GBP1 tiene dos señales de poliadenilación activas y que su uso depende del genotipo rs80800372. Los cerdos portadores del alelo G, asociado con una menor viremia después de la infección por el virus reproductivo y respiratorio porcino, tenían transcritos más largos y una menor expresión génica. En condiciones no epidémicas, el alelo G aumentó el contenido de grasa intramuscular pero disminuyó el peso magro. El contenido de C18:2 y los marcadores genéticos investigados se pueden usar para diseñar estrategias de selección adecuadas para mejorar la calidad de la carne y el crecimiento magro.<br>This PhD dissertation is part of a research line on the genetic improvement of pork quality. One of the latest goals to be included in some sire lines selected for premium markets is to achieve an optimum level of intramuscular fat and fatty acid composition without penalizing lean growth performance. This thesis is comprised of four studies conducted on a purebred Duroc line used for producing high-quality meat products. The experiments were designed with the aim to better understand the genetic variability underlying fat content and fatty acid compostion and to identify potential markers for breeding. The first study examined the genetic parameters of the linoleic acid (C18:2) to arachidonic acid (C20:4) pathway. In particular, it was showed that selection for the absolute value of C18:2 is expected to deliver a similar response outcome as selection for intramuscular fat at restrained backfat thickness. These findings led to investigate the fatty acid desaturase-2 (FADS2) gene, as a candidate gene for C18:2 metabolism route. Thus, the second study evaluated the effects of a variant (rs321384923 was used as a tag single nucleotide polymorphism) in the promoter of the FADS2 gene. Results showed that this polymorphism affects the n-6 fatty acid profile by enhancing the desaturation efficiency of C18:2 to C20:4. Additionally, the association of perilipin (PLIN) genes and guanylate-binding protein-1 (GBP1) gene with growth and meat quality traits was assessed. Thus, the third study examined the effects of two polymorphisms in PLIN1 and PLIN2, which have been related to lipid storage and mobilization. Results indicated that the rs333231747 polymorphism on PLIN2 is associated to early growth and lean weight. The last study showed that GBP1 has two active polyadenylation signals and that their usage depends on the rs80800372 genotype. The pigs carrying the G allele, which has been associated with lower viraemia after porcine reproductive and respiratory virus infection, had longer transcripts and lower gene expression. In non-epidemic conditions, the G allele increased intramuscular fat content but decreased lean weight. Linoleic acid content and the investigated genetic markers can be used to design appropriate selection strategies to enhance meat quality and lean growth.

Master of Science<br>Department of Clinical Sciences<br>Warren L. Beard<br>Pharmacokinetics of Intramuscular Morphine in the Horse Elizabeth Devine, DVM; Butch KuKanich, DVM, PhD, DACVCP; Warren Beard, DVM, MS, DACVS Objective - To determine the pharmacokinetics of morphine after intramuscular administration in a clinical population of horses Design – Prospective, clinical study Animals – Pilot study included 2 normal horses and the clinical study included 75 horses Procedures – Morphine was administered at 0.1mg/kg, IM and 2-3 blood samples were obtained from each horse at various times from 0-9 hours after administration. Plasma morphine concentrations were measured using liquid chromatography and mass spectrometry. Results – Data was analyzed using a naïve pooled pharmacokinetic model. The half-life for the elimination phase was approximately 1.5 hours, the volume of distribution (per bioavailability) was approximately 4.5 L/kg and the clearance (per bioavailability) was approximately 35 mL/kg/min. The peak plasma concentration was 21.6 ng/mL and occurred approximately 4 minutes after administration. Plasma concentrations of morphine were below the limit of quantification by 7 hours in 74 horses. Conclusions and Clinical Relevance – The relatively short half-life of morphine indicates the need for frequent dosing to maintain targeted plasma concentrations. Adverse effects were uncommon in this study and morphine was well tolerated at a dose of 0.1 mg/kg, IM. Morphine may be a useful adjunctive therapy in painful horses, but the variable plasma concentrations suggest the dose and dosing interval may need to be adjusted to the individual patient’s response.

A divergent selection experiment on intramuscular fat (IMF) content was performed in rabbits during eight generations. Selection criterion was the averaged phenotypic value of IMF measured in Longissimus dorsi (LD) muscle at 9 wk of age in two full-sibs of the candidate. The aim of this Thesis is to evaluate the direct response to selection for IMF and the correlated responses in other meat and carcass quality traits. Divergent selection for IMF was successful. Direct response to selection in the eight generation was 2.4 standard deviations (SD) of the trait, which represents a genetic progress of 5% of the mean per generation. Genetic trends were symmetrical for both lines. Correlated responses to selection were measured from fifth to eighth generations. Fatty acid composition of LD was affected by selection for IMF. High-IMF line showed greater monounsaturated (MUFA) but lower polyunsaturated (PUFA) fatty acids percentages, and their individual fatty acid percentages showed similar correlated responses, except for C18:3n-3 that was greater in the high-IMF line. We did not find differences between lines for saturated fatty acid (SFA) percentage, but C14:0 and C16:0 percentages were greater in the high-IMF line, and C18:0 was greater in the low-IMF line. A positive correlated response to selection for IMF was observed in the IMF content and fatty acid composition of other muscles with diverse oxidative pattern (Biceps femoris, Supraspinatus and Semimembranosus proprius). Protein content of LD that was greater in the high-IMF line, whereas we did not observed differences between lines in colour and pH meat quality traits. Instrumental firmness was 9.9% greater in the low-IMF line than in the high-IMF line, whereas we did not find differences between lines in other instrumental texture parameters and cooking loss. No effect of selection for IMF was observed in any sensory attribute. Regarding carcass quality traits, a positive correlated response to selection for IMF was observed in carcass fat depots, whereas we did not find differences between lines in other traits. Genetic parameters for IMF and some of the meat and carcass quality traits cited above were estimated and corrobated with the phenotypic responses to selection observed. In this Thesis, we also studied the lipid metabolism of the divergent lines. High-IMF line showed greater glucose-6-phosphate dehydrogenase (G6PDH), malic enzyme (EM) and fatty acid synthase (FAS) lipogenic activities in glycolytic LD muscle than low-IMF line, and greater G6PDH and FAS activities in the oxidative Semimembranosus proprius muscle and perirenal fat depot. However, differences between lines were observed only at 13 wk of age and not at 9 wk. Catabolic activities in muscle involved in the lipid metabolism did not explain the differences between lines for IMF. Liver size, which is the main lipogenic tissue in growing rabbits, was greater in the high-IMF line and showed greater G6PDH and EM activities than low-IMF line at 9 wk, although differences for EM were not relevant.<br>Se ha realizado un experimento de selección divergente por grasa intramuscular (GIM) en conejo durante ocho generaciones. El criterio de selección fue el promedio del valor fenotípico de GIM medido en el músculo Longissimus dorsi (LD) a las 9 semanas de edad en dos hermanos completos del candidato a la selección. El objetivo de esta tesis es evaluar la respuesta directa a la selección por GIM y las respuestas correlacionadas en otros carcateres de calidad de la canal y de la carne. La selección divergente por GIM ha tenido éxito. La respuesta directa en la octava generación de selección fue de 2.4 desviaciones típicas (DT) del carácter, lo que representa un progreso genético del 5% de la media en cada generación. Las líneas mostraron tendencias genéticas simétricas. Las respuestas correlacionadas a la selección en caracteres de calidad de la canal y de la carne se evaluaron desde la quinta hasta la octava generación. La composición de ácidos grasos de LD también se vió afectada por la selección. La línea de alta GIM mostró un mayor porcentaje de ácidos grasos moninstaurados (MUFA) y un menos procentaje de poliinsaturados (PUFA) que la línea de baja GIM, y los MUFA y PUFA individuales mostraron respuestas correlacionadas similares a los grupos, excepto el porcentaje de C18:3n-3 que fue mayor en la línea de alta GIM. No encontramos diferencias entre líneas en el porcentaje de ácidos grasos saturados (SFA), aunque los porcentajes de C14:0 y C16:0 fueron mayores en la línea de alta GIM, y el porcentaje de C18:0 fue mayor en la línea de baja GIM. Se observó una respuesta correlacionada positiva en el contenido de GIM y en la composición de ácidos grasos de otros músculos con un patrón oxidativo diferente al LD (Biceps femoris, Supraspinatus y Semimembranosus proprius). El contenido de proteína de LD fue mayor en la línea de alta GIM, mientras que no encontramos diferencias entre líneas en otros caractered de calidad de carne como pH o color. El parámetro de textura instrumental firmeza fue 9.9% en la línea de baja GIM, mientras que no se observaron diferencias entre líneas en otros parámetros de textura instrumental, pérdidas por cocinado, y atributos sensoriales. En cuanto a los caracteres de calidad de carne, se observó una respuesta correlacionada positiva en los depósitos grasos de la canal, mientras que no se observaron diferencias en otros caracteres. Se estimaron los parámetros genéticos de GIM y de otros caracteres de calidad de la carne y de la canal citados anteriormente, y se corroboraron con las respuestas correlacionadas a la selección observadas. En esta tesis también se ha estudiado el metabolismo lipídico de las líneas divergentes. La línea de alta GIM mostró mayor actividad de las enzimas lipogénicas 6-glucosa-fosfato deshidrogenasa (G6PDH), enzima málico (EM) y ácido graso sintasa (FAS) en el músculo glicolítico LD respecto de la línea de baja GIM, y mayor actividad de las enzimas G6PDH y FAS en el músculo oxidativo Semimembranosus proprius y en el depósito de grasa perirrenal. Sin embargo, estas diferencias solo fueron observadas a las 13 semanas de edad, y no a las 9 semanas. En los músculos, las actividades de las enzimas catabolicas implicadas en el metabolsimo de la grasa no mostraron diferencias entre líneas. El hígado, que es el principal tejido lipogénico en conejos en crecimiento, fué más grande en la línea de alta GIM, y mostró mayor actividad de las enzimas G6PDH y EM que la línea baja, aunque las diferencias en EM no fueron relevantes.<br>S'ha realitzat un experiment de selecció divergent per greix intramuscular (GIM) en conill durant huit generacions. El criteri de selecció va ser la mitjana del valor fenotípic de GIM mesurat en el múscul Longissimus dorsi (LD) a les 9 setmanes d'edat en dos germans complets del candidat a la selecció. L'objectiu d'esta tesi és avaluar la resposta directa a la selecció per GIM i les respostes correlacionades en altres carcateres de qualitat de la canal i de la carn. La selecció divergent per GIM ha tingut èxit. La resposta directa en la sèptima generació de selecció va ser de 2.4 desviacions típiques (DT) del caràcter, la qual cosa representa un progrés genètic del 5% de la mitjana en cada generació. Les línies van mostrar tendències genètiques simètriques. Les respostes correlacionades a la selecció en caràcters de qualitat de la canal i de la carn es van avaluar des de la quinta fins a l'octava generació. La composició d'àcids grassos de LD també es va veure afectada per la selecció. La línia d'alta GIM va mostrar un major percentatge d'àcids grassos moninstaurados (MUFA) i un menys procentaje de poliinsaturats (PUFA) que la línia de baixa GIM, i els MUFA i PUFA individuals van mostrar respostes correlacionades semblants als grups, excepte el percentatge de C18:3n-3 que va ser major en la línia d'alta GIM. No trobem diferències entre línies en el percentatge d'àcids grassos saturats (SFA), encara que els percentatges de C14:0 i C16:0 van ser majors en la línia d'alta GIM, i el percentatge de C18:0 va ser major en la línia de baixa GIM. Es va observar una resposta correlacionada positiva en el contingut de GIM i en la composició d'àcids grassos d'altres músculs amb un patró oxidatiu diferent del LD (Bíceps femoris, Supraspinatus i Semimembranosus proprius). El contingut de proteïna de LD va ser major en la línia d'alta GIM, mentres que no trobem diferències entre línies en altres caractered de qualitat de carn com pH o color. El paràmetre de textura instrumental fermesa va ser 9.9% en la línia de baixa GIM, mentres que no es van observar diferències entre línies en altres paràmetres de textura instrumental, pèrdues per cuinat, i atributs sensorials. Quant als caràcters de qualitat de carn, es va observar una resposta correlacionada positiva en els depòsits grassos de la canal, mentres que no es van observar diferències en altres caràcters. Es van estimar els paràmetres genètics de GIM i d'altres caràcters de qualitat de la carn i de la canal esmentats anteriorment, i es van corroborar amb les respostes correlacionades a la selecció observades. En esta tesi també s'estudia en metabolisme lipídic de les línies divergents. La línia d'alta GIM va mostrar major activitat dels enzims lipogénics 6-glucosa-fosfato deshidrogenasa (G6PDH), enzim màlic (EM) i àcid gras sintasa (FAS) en el múscul glicolític LD respecte de la línia de baixa GIM, i major activitat dels enzims G6PDH i FAS en el múscul oxidatiu Semimembranosus proprius i en el depòsit de greix perirrenal. No obstant això, estes diferències només van ser observades a les 13 setmanes d'edat, i no a les 9 setmanes. En els músculs, les activitats dels enzims catabòlics implicades en el metabolsimo del greix no van mostrar diferències entre línies. El fetge, que és el principal teixit lipogénic en conills en creixement, va ser més gran en la línia d'alta GIM, i va mostrar major activitat dels enzims G6PDH i EM que la línia de baixa GIM, encara que les diferències en EM no van ser rellevants.<br>Martínez Álvaro, M. (2017). Selección divergente por contenido en grasa intramuscular conejo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/80696<br>TESIS<br>Premiado

The steady decline in sheepmeat consumption throughout Australia over recent decades has been partly driven by inconsistencies in eating quality. Eating quality, and thus sensory perception (tenderness, juiciness, flavour, overall liking), is a key factor influencing consumer demand of sheepmeat. A strong positive driver of consumer sheepmeat sensory scores is intramuscular fat (IMF), and has therefore been proposed as a required measurement in future grading systems. IMF of the M. longissimus lumborum (loin) has been shown to be moderately correlated with IMF of muscles throughout the lamb carcass, indicating potential to predict eating quality of these muscles based on loin IMF. Thus, there is potential to predict the eating quality of these muscles based on the IMF content of the loin. Consumer sensory scores of untrained consumers were obtained for the grilled loin, M. semimembranosus (topside), M. gluteus medius (rump), M. biceps femoris (outside) and both the M. rectus femoris and M. vastus lateralis (knuckle) of 918 lambs. IMF was measured in all muscles using a lab-based near-infrared procedure. Linear mixed effects models (SAS Version 9.1) were used to analyse consumer scores for tenderness, juiciness, flavour and overall liking of all individual cuts. Two versions of these models were tested; firstly fitting loin IMF as a covariate, and secondly fitting IMF of each individual cut as a covariate. Both loin IMF and individual cut IMF predicted the eating quality of all cuts for tenderness and flavour. However, in the loin, outside and topside, only juiciness and overall liking scores could be predicted. In almost all cases, loin IMF accounted for more eating quality variation than individual cut IMF, describing between 8%-20% more variance. The results suggest that to predict eating quality, measuring of IMF within each cut is not needed, with only a single measurement of IMF taken from the loin required to predict eating quality. This is an important finding and supports current investment within the Australian sheepmeat industry to develop and implement an online objective measurement of IMF within the loin.

Muscle strain injuries affect a wide range of physically active people around the world and are reaching epidemic proportions. Despite the variety of treatment options available in rehabilitation, there are no clear guidelines for electrical stimulation that provide effective reproducible results that address the underlying cause of these injuries. For instance, electrotherapy is inefficient at stimulating muscles, because of imprecise parameters and an ability to target particular muscles. The difference between this study and previous research is the precise delivery of electrical stimulation (intramuscular) at two different frequencies (2 Hz and 50 Hz) and comparing it a control group. Objective: To determine the difference on muscle strength and functional status between three treatments modalities for sub acute and chronic hamstring strains. Design: A randomized experimental design was used to compare the effects of low (2 Hz), high (50 Hz) and no-electrical (control) intramuscular stimulation on muscle strength and mental and functional status (AMSMC HEALTH STATUS INDEX). Each group consisted of 18 subjects. Main Outcome: The difference in treatment modalities was evaluated by comparing the muscle strength test (Biodex Dynamometer) results and the AMSMC HEALTH STATUS INDEX results in pretest and post-test conditions. Results: The AMSMC HEALTH STATUS INDEX, but not muscle strength test (Biodex), changed significantly after 2-Hz electrical intramuscular stimulation (pre-test µ = 66.56, Std= 11.92, post-test µ= 92.89, Std= 6.25), whereas no statistically significant changes in health status index and muscle strength test occurred with 50-Hz (pre-test = 69.22, Std= 11.31, post-test µ= 70.22, Std= 12.27)) and no-electrical stimulation groups (pre-test µ= 69.11, post-test µ= 73.39, Std= 13.18).