Dissertations / Theses on the topic 'Lengua de signos catalana'

Des que es va establir el 2006, el concepte de crowdsourcing ha cridat l’atenció d’acadèmics de tots els camps del saber. Els estudis de Traducció i d’Interpretació no són una excepció i ja són nombrosos els articles, llibres i tesis doctorals que tracten de la traducció amateur i la traducció per crowdsourcing. D’altra banda, la demanda de serveis de traducció i interpretació en llengua de signes catalana (LSC) per part d’associacions de persones sordes no ha fet més que augmentar en les últimes dècades. Dins d’aquest col·lectiu, els nens petits en edat de desenvolupament del llenguatge són especialment vulnerables i els que més es beneficiarien de poder comptar amb continguts literaris en el seu propi idioma. Aquesta tesi neix d’un interès en el mètode de treball col·laboratiu conegut com a crowdsourcing i la seva aplicació com a solució al problema de l’escassetat de continguts literaris infantils en LSC. L’objectiu d’aquesta tesi és demostrar que les traduccions amateurs produïdes en una plataforma de crowdsourcing poden arribar a un nivell de qualitat similar al de les professionals. Per tal d’assolir-lo, vam dissenyar una plataforma de crowdsourcing en la qual quatre participants de dos perfils diferents (dues persones sordes usuàries habituals de LSC i dues estudiants universitàries de Traducció i Interpretació) van gravar les seves traduccions de dos contes infantils del català a la LSC. Aquests contes infantils ja comptaven amb traduccions professionals, que comparem amb les produïdes en la nostra plataforma mitjançant un estudi de recepció amb qüestionaris. Per a això, vam dissenyar quatre qüestionaris amb ítems idèntics que només variaven en els vídeos de les traduccions a analitzar. En ells, els enquestats havien de puntuar amb una escala de Likert de l’1 al 5 diferents categories que havíem establert com a criteris de qualitat d’aquestes traduccions. Aquestes vuit categories eren “visibilitat”, “expressió facial”, “morfologia”, “lèxic”, “sintaxi”, “rol”, “predicats amb classificadors” i “adequació del conte al perfil del públic”. L’estudi de recepció va comptar amb 29 participants (20 sords i 9 oients), que van demostrar que la qualitat de les traduccions amateurs de les estudiants universitàries no arribava al nivell de les professionals, però, en canvi, que les produïdes pels traductors amateurs sords igualava i fins i tot superava a les traduccions professionals. Posteriorment, vam organitzar una sèrie d’entrevistes amb tres dels traductors que van participar en la plataforma i amb la directora de l’editorial responsable de les traduccions professionals. Vam preguntar als entrevistats sobre el procés de traducció que havien seguit i la seva opinió respecte a les iniciatives de traducció amateur. L’objectiu d’aquestes entrevistes era recollir dades qualitatives que expliquessin les valoracions que cada traducció va rebre en l’estudi de recepció, a més d’informació que servís per a millorar futures plataformes de traducció per crowdsourcing en LSC. Malgrat les limitacions amb les quals ha comptat, principalment un corpus de texts limitat i un nombre de participants reduït, aquesta tesi suposa una important aportació als estudis de Traducció i d’Interpretació en llengua de signes al nostre país, ja que és la primera tesi en espanyol que estudia la traducció no professional en una de les llengües de signes nacionals mitjançant estudis de recepció amb usuaris sords.
Desde que se acuñó en 2006, el concepto de crowdsourcing ha llamado la atención de académicos de todos los campos del saber. Los estudios de Traducción e Interpretación no son una excepción y ya son numerosos los artículos, libros y tesis doctorales que abordan la traducción amateur y la traducción por crowdsourcing. Por otra parte, la demanda de servicios de traducción e interpretación en lengua de signos catalana (LSC) por parte de asociaciones de personas sordas no ha hecho más que aumentar en las últimas décadas. Dentro de este colectivo, los niños pequeños en edad de desarrollo del lenguaje son los más vulnerables y los que más se beneficiarían de poder contar con contenidos literarios en su propio idioma. Esta tesis nace de un interés en el método de trabajo colaborativo conocido como crowdsourcing y su aplicación como solución al problema de la escasez de contenidos literarios infantiles en LSC. El objetivo de esta tesis es demostrar que las traducciones amateurs producidas en una plataforma de crowdsourcing pueden llegar a un nivel de calidad similar a las profesionales. Para ello diseñamos una plataforma de crowdsourcing en la que cuatro participantes de dos perfiles diferentes (dos personas sordas usuarias habituales de LSC y dos estudiantes universitarias de Traducción e Interpretación) grabaron sus traducciones de dos cuentos infantiles del catalán a la LSC. Estos cuentos infantiles ya contaban con traducciones profesionales, que comparamos con las producidas en nuestra plataforma mediante un estudio de recepción con cuestionarios. Para ello, diseñamos cuatro cuestionarios con ítems idénticos que solo variaban en los vídeos de las traducciones a analizar. En ellos, los encuestados debían calificar con una escala de Likert del 1 al 5 diferentes categorías que habíamos establecido como criterios de calidad de dichas traducciones. Estas ocho categorías eran “visibilidad”, “expresión facial”, “morfología”, “léxico”, “sintaxis”, “rol”, “predicados con clasificadores” y “adecuación del cuento al perfil del público”. El estudio de recepción contó con 29 participantes (20 sordos y 9 oyentes), que demostraron que la calidad de las traducciones amateurs de las estudiantes universitarias no llegaba al nivel de las profesionales, pero, en cambio, que las producidas por los traductores amateurs sordos igualaba e incluso superaba a las traducciones profesionales. Posteriormente, organizamos una serie de entrevistas con tres de los traductores que participaron en la plataforma y con la directora de la editorial responsable de las traducciones profesionales. Preguntamos a los entrevistados acerca del proceso de traducción que habían seguido y su opinión respecto a las iniciativas de traducción amateur. El objetivo de estas entrevistas era recoger datos cualitativos que explicaran las valoraciones que cada traducción recibió en el estudio de recepción, además de información que sirviera para mejorar futuras plataformas de traducción por crowdsourcing en LSC. A pesar de las limitaciones con las que ha contado, principalmente un corpus de textos limitado y un número de participantes reducido, esta tesis supone una importante aportación a los estudios de Traducción e Interpretación en lengua de signos en nuestro país, ya que es la primera tesis en español que estudia la traducción no profesional en una de las lenguas de signos nacionales mediante estudios de recepción con usuarios sordos.
Since it first appeared in 2006, the concept of crowdsourcing has caught the attention of academics from all fields of knowledge. Translation studies are no exception and there are already numerous articles, books and PhD thesis researching amateur translation and crowdsourced translation. Apart from that, the demand for translation and interpretation services in Catalan Sign Language (LSC) by deaf associations has only increased in recent decades. Within this group, young children in language development stages are the most vulnerable and those who would benefit the most from having literary contents in their native language. This PhD thesis stems from an interest in the working process known as ‘crowdsourcing’ and its possible application as a solution to the problem presented above: the lack of children literature in LSC. The aim of this PhD dissertation is to demonstrate that amateur translations produced on a crowdsourcing platform can reach a level of quality similar to that of professional ones. To do this, we created a crowdsourcing platform in which four participants from two different profiles (two deaf LSC speakers, and two Translation and Interpreting students) recorded translations of two children’s stories from Catalan to LSC. These children’s stories already had professional translations, which we compared with those produced on our platform in a reception study using questionnaires. To do this, we created four questionnaires with identical items whose only differences were the videos of the translations to be analyzed. In them, the respondents had to rate from 1 to 5 in a Likert scale different categories that we had established as quality criteria. These eight categories were “visibility”, “facial expression”, “morphology”, “vocabulary”, “syntax”, “role”, “classifier predicates” and “content’s suitability to its public”. The reception study had 29 participants (20 deaf and 9 hearing), who revealed that the quality of amateur translations by university students did not reach a professional level, however, translations produced by deaf translators were as good, if not better, than professional ones. After that, we organized a series of interviews with three of the crowdsourcing platform’s participants and with the publisher responsible for the professional translations. We asked interviewees about the translation process they had followed and their opinion regarding amateur translation initiatives. The objective of these interviews was to collect qualitative data explaining the scores received by each translation in the reception study, as well as useful information on how to improve future crowdsourcing platforms in LSC. Despite its limitations, namely a limited text corpus and a small number of participants, this dissertation represents an important contribution to Sign Language Translation and Interpretation studies in our country, as it is the first PhD thesis in Spanish that studies non-professional translation in one of the Spanish sign languages using reception studies with deaf users.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Traducció i Estudis Interculturals

This thesis provides a morphosyntactic description of polar questions and a pragmatic analysis of biased questions in Catalan Sign Language (LSC). Polar questions in LSC are obligatorily marked with a specific combination of non-manual marking features and optionally marked with a question particle. Given that, at least, the most prominent feature, eyebrow position, does not remain constant, LSC displays different combinations of non-manuals to mark this structure. Empirical evidence supports an analysis in which each combination of non-manuals conveys a different bias and a novel feature-based description system explains and predicts those. Therefore, each combination of non-manuals, as well as the appearance of the question particle, is shown to not only mark sentence type but also to encode specific pragmatic meanings.
Aquesta tesi ofereix una descripció morfosintàctica de les preguntes polars i una anàlisi pragmàtica de les preguntes esbiaixades en llengua de signes` catalana (LSC). Les preguntes polars en LSC es marquen obligatòriament amb una combinació específica de trets no manuals i, opcionalment, amb una partícula interrogativa. Ates que, si més no, el tret més destacat, la posició de les celles, no roman constant, l’LSC mostra diferents combinacions de no manuals per marcar aquesta estructura. L’evidencia científica dona suport a una anàlisi en què cadascuna de les combinacions de no manuals codifica un biaix diferent; un nou sistema de descripció basat en trets explica i prediu aquest comportament. Per tant, cada combinació de no manuals, així com l’aparició de la partícula interrogativa, es realitza no nomes per marcar el tipus d’oració, sinó també per codificar significats pragmàtics.
Esta tesis proporciona una descripción morfosintáctica de las preguntas polares y un analisis pragmático de las preguntas sesgadas en lengua de signos catalana (LSC). Las preguntas polares se marcan obligatoriamente con una combinacion específica de rasgos no manuales y opcionalmente con una partícula interrogativa. Dado que, al menos, el rasgo mas destacado, la posición de las cejas, no permanece constante, la LSC muestra diferentes combinaciones de no manuales para marcar esta estructura. La evidencia empírica sostiene un analisis en el que cada combinación de no manuales transmite un sesgo diferente; un novedoso sistema de descripcion basado en rasgos explica y predice esta conducta. Por ende, cada combinación de no manuales, así como la aparición de la partícula interrogativa, se realiza no solo para marcar el tipo de oración, sino también para codificar significados pragmáticos.

This thesis provides a description and a pragmatic analysis of the expression and interpretation of focus and contrast in Catalan Sign Language (LSC). I argue that LSC data provides empirical evidence that contrast is an independent notion in Information Structure that can overlap with topics and foci, and that involves different types, which are built compositionally. All types of contrast share a basic meaning (semantic parallelism), which is essential for an element to be contrastive, and which is expressed through a specific combination of non-manual markers (NMMs). Additional prosodic NMMs are used to trigger more complex meanings, like exhaustivity or counterexpectation. Moreover, a first description of focus particles and clefts in LSC is provided, together with a pragmatic analysis of exhaustivity and non-truth conditional meaning (presuppositions and implicatures) in these constructions.
Aquesta tesi proporciona una descripció i una anàlisi pragmàtica de l’expressió i la interpretació del focus i el contrast en llengua de signes catalana (LSC). Defenso que l’LSC aporta proves empíriques que el contrast és una noció independent en el camp de l’estructura informativa que se solapa amb el tòpic i els focus de l’oració i que es pot dividir en subtipus que es conformen de manera composicional. Tots els tipus de contrast comparteixen un significat bàsic (paral·lelisme semàntic), que és imprescindible perquè un element sigui contrastiu i que s’expressa a través d’una combinació específica de marcadors no manuals (MNM). MNM addicionals són emprats per expressar significats més complexos, com ara l’exhaustivitat i la contraexpectació. A més, s’ofereix una primera descripció de les partícules focals i les oracions clivellades en LSC, i una anàlisi pragmàtica de l’exhaustivitat i el significat no veritatiu-condicional (implicatures i pressuposicions) que es deriva d’aquestes construccions.
Esta tesis proporciona una descripción y un análisis pragmático sobre la expresión y la interpretación del foco y el contraste en lengua de signos catalana (LSC). Defiendo que la LSC aporta pruebas empíricas de que el contraste es una noción independiente en el campo de la estructura informativa que se solapa con el tópico y el foco de la oración y que se puede dividir en subtipos que se constituyen de manera composicional. Todos los tipos de contraste comparten un significado básico (paralelismo semántico), que es imprescindible para que un elemento sea contrastivo y que se expresa a través de una combinación específica de marcadores no manuales (MNM). MNM adicionales son utilizados para expresar significados más complejos, como la exhaustividad y la contraexpectación. Además, se presenta una primera descripción de las partículas focales y de las oraciones escindidas en LSC, así como un análisis pragmático de la exhaustividad y del significado no veritativo-condicional (implicaturas y presuposiciones) que se deriva de estas construcciones.

Languages use different resources to specify the numerosity of the referents and to denote the speech act participants. This thesis describes the morphophonological strategies used in Catalan Sign Language (LSC) personal pronouns to encode these distinctions. In a nutshell, I argue that the expression of person and number is achieved by using two interrelated strategies: person is expressed through spatial features (locations in the signing space which are defined in relation to the signer’s body), number is grammatically marked by the path specifications of the sign (movements connecting spatial locations). Combining these two operations results in the formal marking of three person distinctions (with a further contrast between exclusive, minimal inclusive and augmented inclusive in the first person) and four number values (singular, dual, paucal and plural).
Les llengües utilitzen diferents recursos per a expressar el nombre dels referents i designar als participants en els actes de parla. Aquesta tesi descriu les estratègies morfofonològiques utilitzades als pronoms personals de la llengua de signes catalana (LSC) per a codificar aquestes distincions. En resum, es proposa que les categories de persona i nombre s’expressen utilitzant dues estratègies interrelacionades: la persona s’expressa a través de trets espacials (localitzacions a l’espai sígnic definides en relació amb el cos del parlant), el nombre es marca gramaticalment a través d’especificacions en la trajectòria del signe (moviments que connecten localitzacions espacials). La combinació d’aquestes dues operacions es tradueix en la codificació formal de tres distincions de persona (amb una oposició addicional entre exclusivitat, inclusivitat mínima i inclusivitat augmentada en la primera persona) i quatre valors de nombre (singular, dual, paucal i plural).
Las lenguas utilizan diferentes recursos para expresar el número de los referentes y designar a los participantes en el acto de habla. Esta tesis describe las estrategias morfofonológicas usadas en los pronombres personales de la lengua de signos catalana (LSC) para codificar estas distinciones. En síntesis, se propone que las categorías de persona y número se expresan utilizando dos estrategias interrelacionadas: la persona se expresa a través de rasgos espaciales (localizaciones en el espacio sígnico definidas en relación con el cuerpo del hablante), el número se marca gramaticalmente a través de especificaciones en la trayectoria del signo (movimientos que conectan localizaciones espaciales). La combinación de estas dos operaciones se traduce en la codificación formal de tres distinciones de persona (con una oposición adicional entre exclusividad, inclusividad mínima e inclusividad aumentada en la primera persona) y cuatro valores de número (singular, dual, paucal y plural).

Aquesta tesi se centra en la identificació i descripció de la categoria verb (V) en la llengua de signes catalana (LSC). Hem emmarcat la nostra recerca en el marc teòric de Borer (bàsicament 2005a i 2005b), el qual ens ha permès analitzar la LSC des d’una perspectiva diferent a d’altres treballs descriptius. Al llarg d’aquest treball descrivim els functors lèxics (FL) i els functors funcionals (FF) que hem pogut identificar per a la categoria V en el corpus objecte del nostre estudi en LSC. Seguint diverses investigacions referides a altres llengües de signes, iniciem el nostre treball amb un estudi d’un conjunt de parells nom-verb de la LSC i n’identifiquem les diferències morfofonològiques. En aquest nivell de descripció morfofonològica distingim dos FL que fan que l’arrel lèxica inserida en el nucli del SV esdevingui i s’identifiqui com a equivalent a V, cosa que permet que se li assigni una estructura eventiva. Posteriorment, analitzem els FF ( i f-morfs independents) que provoquen una alteració morfofonològica de l’arrel verbalitzada i que també permeten identificar la categoria verb. En aquest sentit, centrem el nostre estudi en les projeccions funcionals Concordança, Aspecte, Manera i Quantitat. Pel que fa a la Concordança, hem analitzat la Concordança de Persona, d’Espai i de Nombre en LSC des d’una perspectiva sintàctica. En contra de gran part dels estudis sobre la concordança en les llengües de signes, destaquem el paper de la localització com a part del de la projecció funcional Concordança de persona, fins i tot en les arrels considerades ‘invariables’. Defensem que la concordança amb els arguments segueix un ordre jeràrquic i que depèn del tipus d’estructura sintàctica. Pel que fa a l’Aspecte, postulem que la ‘telicitat’ i la ‘atelicitat’ es defineixen en els termes de quantitat d’acord amb Borer (2005a,b), i que l’aspectualitat es construeix a la sintaxi. Dels dos FL identificats al capítol 4, demostrem que un (FL1) assigna a l’arrel verbalitzada un valor semàntic no quantitatiu, mentre que l’altre (FL2#) li assigna un valor semàntic quantitatiu. Argumentem que aquesta estructura quantitativa o no quantitativa no és determinant per a la sintaxi, atès que, en primer lloc, és modificable i, en segon lloc, les arrels verbalitzades poden aparèixer en diferents contextos sintàctics independentment que la seva forma morfofonològica reflecteixi una estructura o l’altra. Així mateix, en aquest estudi demostrem l’existència d’una projecció funcional Manera i d’una projecció funcional Quantitat (diferent del FL esmentat) responsables de nombroses variacions en la morfofonologia verbal, entre les quals hi ha les interpretacions d’intensitat i pluriaccionalitat. De cada una d’aquestes projeccions funcionals en descrivim els que hem identificat en el corpus disponible, n’analitzem els diferents tipus de realitzacions morfofonològiques i les possibles restriccions que els afecten.
This thesis focuses on the identification and description of the category verb (V) in Catalan Sign Language (LSC). The research has been developed within the Borer’s theoretical framework (basically 2005a and 2005b), which has provided an approach to LSC different from the one typically found in previous descriptive studies. We describe the Lexical Functors (FL) and Functional Functors (FF) that we have identified for the category V in LSC in the corpus of our study. Following other investigations in sign languages, the present study starts with an analysis of a set of name-verb pairs in LSC, and we identify their morphophonological differences. At this level of morphophonological differences we distinguish two FL that assign an eventive structure to the root and identify it as V-equivalent. We also analyse the set of FF ( and independent f-morph) that may cause morphophonological changes in the verbalized root and contribute to identifying the category V. In this sense, the Functional Projections that are described in this thesis on the category V in LSC are: Agreement, Aspect, Manner and Quantity. Concerning Agreement, we analyse Person Agreement, Spatial Agreement and Number Agreement in LSC from a syntactic perspective. In contrast to most studies on Agreement in signed languages, we highlight the role of location as a part of the of the Person Agreement Functional Projection, even in roots classified as ‘plain roots’. We show that there is a hierarchical order that reflects Agreement with arguments and that depends on different syntactic structures. With respect to Aspect, we argue that ‘telicity’ and ‘atelicity’ are defined as Quantity, according to Borer (2005a,b), and that Aspect is built in syntax. Concerning the two FL identified for verbal roots, we show that one of them (FL1) assigns non-quantity eventive information to the verbalized root and the other (FL2#) a quantity one. We argue that this lexical eventive information is not crucial in syntax, first, because it can be modified, and, second, because verbalized roots can appear in different syntactic contexts, no matter which is its initial morphophonologycal information. Finally, in this study we show the need of a Manner Functional Projection and a Quantity Functional Projection (different from FL) to identify the category V in LSC. They both force a number of morphophonological changes in the V-equivalent roots and, consequently, they help to identify the category V. For each of them, we describe the relevant found in the corpus we have analysed, their different morphophonological realizations and the restrictions they may have.

Aquesta tesi presenta la primera descripció de les construccions relatives (CR) restrictives en llengua de signes catalana (LSC). A més, inclou una proposta d’anàlisi en el marc de la gramàtica generativa transformacional informada tipològicament. Respecte a la tipologia sintàctica de les CR, aportem proves que mostren que aquestes construccions, en LSC, són estructures circumnominals, és a dir, amb el pivot (o antecedent) dins de l’oració relativa (OR). Això contrasta amb les CR més comunes a les llengües indoeuropees, les adnominals, en què el pivot apareix fora de l’OR. Les CR circumnominals de la LSC, d’acord amb el que diu la tipologia, presenten un determinant que nominalitza l’estructura. Les CR circumnominals de la LSC no apareixen mai a la seva posició bàsica dins de l’oració matriu sinó que han d’aparèixer o bé avantposades o bé posposades. Aquesta mateixa distribució s’observa a les CR circumnominals d’altres llengües de signes, com ara la llengua de signes italiana (LIS). L’anàlisi que presentem és essencialment la d’elevació, en la línia de Kayne (1994), encara que hi introduïm algunes modificacions per tal de donar compte de les dades de la LSC. Aquesta anàlisi, en principi, seria d’aplicació a les CR circumnominals en general, es tracti de llengües orals o signades. Aquest treball representa, doncs, una contribució tant a la tipologia com a la lingüística teòrica.
This work contains the first description of Catalan Sign Language (LSC) Relative Clauses (RCs). Also, it proposes an analysis within the Generative framework that takes a typological approach. Regarding the syntactic typology of LSC RCs, they are circumnominal. In other words, they show the pivot (or antecedent) inside the RC. This contrasts with the most common RCs in Indo-European languages, the adnominal ones, in which the pivot appears outside the RC, that is, in the matrix clause. Other evidence that supports the idea that RCs in LSC are circumnominal is put forward. For instance, this structure shows a determiner that nominalizes the whole construction, as usually found in circumnominal RCs across languages. Circumnominal RCs in LSC never appear in its basic position inside the matrix clause. They have to appear or fronted or postposed to the matrix one. This same distribution is also found in other sign language RCs, for instance, in Italian Sign Language (LIS). The analysis presented here essentially follows the raising one (Kayne 1994). However, I have added some modifications in order to take into account crucial LSC data. The resulting analysis can be applied to the circumnominal construction as a whole, that is, in both oral and signed languages. To sum up, this work is a contribution to both typology and theoretical linguistics.

L’objectiu d’aquesta tesi és estudiar el paper de la llengua de signes catalana (LSC) a l’aula d’agrupament de la modalitat educativa bilingüe intermodal, concretament en l’ensenyament/aprenentatge de la llengua escrita a primària, i en el context general català d’assessorament i atenció a l’infant amb sordesa, per proposar estratègies d’intervenció amb l’alumnat sord. Per a tal fi, aquest treball, des d’una perspectiva ecològica que ha conduït a elaborar un disseny mixt, analitza les característiques lingüístiques i contextuals de l’alumnat de primària escolaritzat en un centre bilingüe intermodal de Barcelona (n = 16), la conversa metalingüística a l’aula d’agrupament i el context global de l’atenció a l’alumnat sord a Catalunya. En l’estudi de les narracions en LSC i llengua escrita (català/castellà) hem comparat ambdues llengües i hem comparat també, de forma exploratòria, els textos en cada llengua amb textos d’adults (n = 2), en tres àrees: gramàtica, cohesió i coherència del discurs. En la comparació entre alumnat i adults, hem observat que els textos en LSC mostren menys quantitat de diferències significatives, localitzades en dos dels nivells d’anàlisi, mentre que en el cas de la llengua escrita n’hi ha en tots tres nivells i, a més, el nombre d’aspectes que presenten diferències significatives és superior. La comparació en funció de la modalitat (signada/escrita) ens ha permès observar les similituds i diferències d’algunes estructures gramaticals interlingüístiques. El comportament en els dos nivells d’anàlisi restants mostra més domini de l’LSC que de la llengua escrita: en LSC es mantenen més els referents, l’expressió de la simultaneïtat és superior, es concreten més els episodis de la narració i s’expressa més la resposta interna dels personatges. Alguns aspectes de la llengua escrita es correlacionen amb diversos factors: l’edat, el bagatge en LSC dels pares, el temps transcorregut en la modalitat bilingüe intermodal i la llengua oral. La llengua de signes només es correlaciona amb el bagatge en LSC dels pares. Les observacions a l’aula d’agrupament mostren un entorn alfabetitzador i constructivista en què la conversa metalingüística se centra sobretot en la llengua escrita i l’ús del català signat és força estès. L’encreuament d’aquests resultats amb els de les narracions individuals denota que els aspectes sobre els quals es parla a l’aula són eminentment aquells que l’alumnat domina més. Això ens condueix a plantejar que aquesta pràctica afavoreix el desenvolupament de la llengua escrita i també que pot ser convenient reorientar la conversa cap a aquells aspectes que es dominen menys per cultivar altres processos de transferència interlingüística. Per a tal fi és cabdal promoure la modalitat educativa bilingüe, ja que els resultats denoten que, malgrat ser un projecte molt jove i innovador, el suport rebut ha estat insuficient. Quant al context global de la intervenció, els resultats de l’anàlisi documental i de les entrevistes realitzades a tres institucions de territoris diferents de Catalunya indiquen que no es contempla l’exposició a l’LSC durant el període crític del desenvolupament del llenguatge com una mesura preventiva a fi d’assegurar l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament comunicatiu i cognitiu de l’infant sord. També hem trobat indicis que no es pot garantir la informació sobre la modalitat lingüística signada als pares d’infants sords, atès que el marc teòric que fonamenta la seva pràctica es basa en les teories de l’aprenentatge de l’adquisició del llenguatge en detriment de les teories lingüístiques, i els plans d’estudis dels logopedes, que conformen la major part de professionals dels CREDA, presenten pocs continguts sobre l’LSC. Dels resultats de la recerca s’infereix que cal desvincular la intervenció lingüística primerenca de la trajectòria educativa posterior, i prioritzar el bilingüisme simultani o infantil intermodal en lloc del bilingüisme successiu.
The aim of this thesis is to study the role of Catalan sign language (LSC) in the small sign bilingual education class groups, in particular on teaching/learning written language in primary education, and in the general Catalan context of guidance and care for deaf children, in order to propose intervention strategies with deaf pupils. To this end, this study analyses the linguistic and contextual characteristics of primary school pupils in a sign bilingual centre of Barcelona (n = 16), metalinguistic conversation in the grouping classroom and the overall context of care for deaf pupils in Catalonia, from an ecological perspective that has led to the creation of a mixed design. In the study of narrations in LSC and (Catalan/Spanish) written language, we compared the two languages and also, in an exploratory manner, the texts of each language with adult texts (n = 2), in three areas: grammar, cohesion and coherence of the discourse. In the comparison between pupils and adults, we observed that the texts in LSC show less significant differences, located on two levels of analysis, while with written language they are on all three levels and, moreover, the number of aspects which present significant differences is higher. The comparison in accordance with the modality (sign/written) allowed us to observe the similarities and differences between certain interlinguistic grammatical structures. The behaviour on the two remaining levels of analysis shows more command of LSC than of written language. With LSC the referents are maintained more, the expression of simultaneity is greater, the episodes of the narration are specified more and the internal response of the characters is expressed more. Certain aspects of written language are correlated with various factors: age, parents’ knowledge of LSC, time spent in sign bilingual education and oral language. Sign language is only correlated with parents’ knowledge of LSC. The observations in the small class groups show a literacy and constructivist environment in which metalinguistic conversation is focused above all on written language, and use of Sign supported Catalan is widespread. Crossing these results with those of individual narrations indicates that the aspects talked about in the classroom are eminently those of which the pupils have a greater command. This leads us to consider that this practice favours the development of written language and also that it may be convenient to refocus the conversation toward those aspects over which they have less command in order to cultivate other interlinguistic transfer processes. For this, it is essential to promote the bilingual educational modality, as the results indicate that, despite being a very recent and innovative project, the support received has been insufficient. In relation to the global context of the intervention, the results of the documentary analysis and of the interviews carried out in three institutions from different parts of Catalonia indicate that exposure to LSC is not considered during the critical period of language as a preventive measure for the purpose of ensuring language acquisition and the communicative and cognitive development of the deaf child. We also found signs that information on the sign language modality for the parents of deaf children cannot be guaranteed, given that the theoretical framework which supports its practice is based on language acquisition learning/empiricist theories to the detriment of linguistic/nativist theories, and the syllabi of speech therapists, who make up the majority of the professionals of the CREDA, do not include many contents on LSC. It can be drawn from the results of the research that it is necessary to decouple the early linguistic intervention from the subsequent educational path, and to prioritise simultaneous cross-modal bilingualism instead of successive bilingualism.

Las estrategias utilizadas por las maestras con alumnos sordos es un campo poco investigado. Varios autores (Fernández-Viader, Pertusa & Vinardell, 1999; Pertusa, 2002) realizaron aportaciones en torno a las situaciones instruccionales de la lengua escrita con alumnos sordos durante la primera etapa de escolarización. La alfabetización de adultos Sordos en Cataluña: Estrategias de la maestra Sorda, enmarcado en el Proyecto Europeo DEAFLI, The Deaf Literacy (538750-LLP-1-2013-1-ES- GRUNDTVIG), ha surgido de la necesidad actual de optimizar la enseñanza de la lengua escrita catalana a adultos Sordos cuyos índices de analfabetismo son superiores al 80%. Debido a la falta de formación e instrucción que sufre este colectivo, se ha organizado un curso piloto de lengua escrita catalana a un grupo de cuatro adultos Sordos, con un total de 28 horas registradas, traducidas y transcritas para explorar, detectar, observar y analizar las diferentes estrategias empleadas por la profesora Sorda y proponer así, diversas recomendaciones para la intervención educativa. La ubicación en el aula; las modalidades comunicativas empleadas; las estrategias visuales; los recursos metalingüísticos y el feedback son algunas de las herramientas que emplea la maestra Sorda en el aula para fomentar el desarrollo de las competencias lingüísticas de los adultos Sordos.
The strategies used by teachers with deaf pupils are a slightly researched field. Several authors (Fernández-Viader, Pertusa & Vinardell, 1999; Pertusa, 2002) made contributions concerning Instructional Situations of written language with deaf pupils in the first stage of schooling. The literacy of Deaf adults in Catalonia: Strategies of the Deaf teacher, framed in the European Project DEAFLI, The Deaf Literacy (538750-LLP-1-2013-1-ES- GRUNDITVIG-GMP), has arisen from the current need for the education of Catalan written language to deaf adults whose levels of illiteracy are superior to 80 %. From DEAFLI one pilot courses of Catalan written language, with a total amount of 28 registered hours, have been carried out with the main target of exploring, detecting, observing and analyzing the different strategies used by the deaf teacher and to propose therefore, several recommendations for educational intervention. Placement in the classroom; Communicative approach; metalinguistic, visual and text resources; Demand Planning Strategies and feedback are some of the tools used by the Deaf teacher in the classroom in order to encourage the development of Deaf adults' linguistic competence.

This doctoral thesis makes a critical review of the current descriptions of lexical collocations, since there is no consensus on the differentiation between collocations and other combinations, nor on the types identified, nor on their traits. Its main objective is to present a twofold proposal: a theoretical one —a new, more restrictive definition of collocation— and an applied one —a prototype database for the description of collocations, which can be exported lexicographically. Some relevant contributions of this thesis include: a new delimitation of the phenomenon based on the concepts of prototype and degrees of prototypicality; a description of collocations from complementary perspectives (formal, syntactic, semantic, of register); the classification of collocations in between complex lexical units and phraseological units, and free combinations; the concept of stability as a regulating element; and the recognition of the metaphor as a distinguishing element of one of the collocation prototypes. This is the first thorough research work on collocations in Catalan. In addition to the state of the art on the delimitation of the phenomenon (chapter 2) and the existing classifications of collocations (chapter 3), the theoretical and descriptive core of this thesis is then developed by identifying the concepts used to define collocations (chapter 4), in the proposal itself based on the prototype theory (chapter 5), in the syntactic or formal analysis of the sequences considered as collocations (chapter 6), in an experiment with speakers on the preference of use of combinations (chapter 7), and in an exploration of possibilities provided by text corpora for data extraction on collocations (chapter 8). The last part of the applied section includes an analysis of the collocations found in three contemporary dictionaries (chapter 9) and the technical description of both the COLCAT database —which contains approximately one thousand lexical combinations— and the reference dictionary prototype derived from it (chapter 10). A research of these characteristics, although coherently set within a clearly defined theoretical framework for the proposal —prototype theory—, must also take into account the different theoretical frameworks in which previous proposals concerning lexical combinations have been developed, such as structuralism, corpus linguistics, generative grammar or Meaning-Text Theory, among others. As for the methodology of research, priority has been given to an empirical approach, which has taken the form of various methods and techniques: exploitation of text corpora, linguistic analysis, implementation of surveys and statistical analysis of the results, lexicographical analysis, and development of linguistic resources.
Esta tesis doctoral revisa críticamente la descripción actual de las colocaciones léxicas, dado que no existe consenso en la diferenciación entre colocaciones y otras combinaciones, en los tipos identificados, ni en sus rasgos definidores. El objetivo principal es plantear una propuesta doble: teórica —una nueva definición, más restrictiva, de las colocaciones— y aplicada —un prototipo de bases de datos para la descripción de las colocaciones, exportable lexicográficamente. Se trata de aportaciones relevantes: la nueva delimitación del fenómeno, a partir de los conceptos de prototipo y de los grados de prototipicidad; la descripción de las colocaciones desde perspectivas complementarias (formales, sintácticas, semánticas, de registro); la ubicación de las colocaciones entre las unidades léxicas complejas y las unidades fraseológicas, y las combinaciones libres; el concepto de estabilidad como factor regulador, o la reivindicación de la metáfora como elemento diferencial de uno de los prototipos de colocación. Es el primer trabajo exhaustivo sobre colocaciones en lengua catalana. Aparte del estado de la cuestión sobre la delimitación del fenómeno (capítulo 2) y las clasificaciones de colocaciones existentes (capítulo 3), el núcleo teórico-descriptivo de la tesis se despliega en la identificación de los conceptos usados para la definición de las colocaciones (capítulo 4), en la propuesta propia basada en la teoría del prototipo (capítulo 5), en el análisis sintáctico o formal de las secuencias consideradas colocaciones (capítulo 6), en una experimentación con hablantes sobre la preferencia de uso de combinaciones (capítulo 7), y en una exploración de posibilidades de extracción de datos sobre colocaciones que ofrecen los corpus textuales (capítulo 8). El último bloque aplicado incluye un análisis de las colocaciones presentes en tres diccionarios contemporáneos (capítulo 9) y la descripción técnica tanto de la base de datos COLCAT —que contiene un millar de combinaciones léxicas— como del prototipo de diccionario de consulta que se ha generado a partir de la base de datos (capítulo 10). Un trabajo de estas características, aunque se sitúe coherentemente en un marco teórico para la propuesta —teoría del prototipo—, debe tener en cuenta los diversos marcos teóricos en los que se han desarrollado propuestas anteriores en torno a la combinatoria léxica, como estructuralismo, lingüística de corpus, gramática generativa o Teoría Sentido-Texto, entre otros. Respecto a la metodología de investigación, se ha priorizado una aproximación empírica, que se ha concretado en métodos y técnicas diversos: explotación de corpus textuales, establecimiento de encuestas y análisis estadístico de sus resultados, análisis lexicográfico, y desarrollo de recursos lingüísticos.

En el presente trabajo de investigación se aborda la importancia de la Lengua de Signos Española (LSE) y de la figura del intérprete de la Lengua de Signos Española (ILSE) como instrumento de comunicación que tienen las personas sordas. Por otro lado, las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) deben brindar la posibilidad de que las personas con discapacidad auditiva accedan a la información, el conocimiento y la comunicación a través de Internet. Este estudio tiene por objetivo analizar la relevancia que las TIC e Internet tienen como herramienta facilitadora para la integración desde el punto de vista digital de las personas con discapacidad auditiva y valorar la calidad de acceso a las web de las entidades de Federaciones de sordos de España (FSE), Asociaciones de sordos de España (ASE) y Asociaciones de intérpretes de lengua de signos de España (AILSE). En el estudio se combinan la investigación exploratoria y la descriptiva. Para la recogida de datos, se han definido una serie de parámetros e indicadores propuestos por diferentes especialistas y por distintas Normas UNE que reflejan características específicas de la LSE; algunos parámetros e indicadores han sido propuestos por la propia autora. En los resultados recogidos en el estudio, de acuerdo a los tres parámetros, fruto de la investigación, se observa que la mejor puntuación media la obtienen las FSE con 59.31 puntos, seguido de las ASE con 51.37 puntos y por último, las que obtienen peor puntuación global media son las AILSE con 50.86 puntos. Atendiendo a los cinco niveles de accesibilidad definidos en el estudio, denominados como inaccesible, poca o escasa accesibilidad, accesible con limitaciones, buena accesibilidad y excelente accesibilidad, tras aplicar dichos niveles en función de las puntuaciones globales obtenidas por cada uno de los conjuntos de entidades, se observa que las FSE alcanzan un nivel superior de accesibilidad con respecto a los otros dos grupos de entidades analizadas. Por otra parte, las ASE y AILSE muestran un conjunto de carencias que hacen que la información global suministrada por sus respectivos sitios web sea considerada como poca o escasa accesibilidad para las personas discapacitadas auditivas. Dichas diferencias en las medias, es estadísticamente significativa. Por otro lado, se señalan los puntos débiles detectados en los recursos analizados y se establecen medidas correctoras, medidas de mejora y recomendaciones para que las entidades analizadas se acerquen al diseño ideal de web. Por último, se diseña un Código de Buenas Prácticas para que aquellas entidades que deseen subsanar los errores detectados en el estudio puedan hacerlo, y se proponen recomendaciones para la configuración de un modelo accesible de sitio web por parte de la Administración Pública para personas con discapacidad auditiva.
In the present research, the importance of Spanish Sign Language (LSE) and the figure of the interpreter of Spanish Sign Language (ILSE) as an instrument of communication with deaf people are addressed. Moreover, the information and communications technology (ICT) must provide the possibility for people with hearing disabilities to access information, knowledge and communication through the Internet. The aim of this study is to analyse the relevance that ICT and the Internet have as a facilitating tool for integration from the digital point of view of people with hearing impairment and assess the quality of access to the web of institutions as Federations of the Spanish Deaf (Federaciones de sordos de España, FSE), Associations of the Spanish Deaf (Asociaciones de sordos de España, ASE) and Associations of Spanish Sign Language Interpreters (Asociaciones de intérpretes de Lengua de Signos de España, AILSE). In the study, exploratory and descriptive research techniques are combined. For data collection, it has been defined set of parameters and indicators proposed by different specialists and various UNE (Una Norma Española) Regulations that reflect specific characteristics of the LSE. Some parameters and indicators have been proposed by the author herself. According to the three parameters reported as a result of the research, it appears that the best average score is obtained by the FSE with 59.31 points, followed by the ASE with 51.37 points and finally, those which get worse average overall score are AILSE with 50.86 points. Based on the five levels of accessibility defined in the study, known as inaccessible, little or poor accessibility, accessible with limitations, good accessibility and excellent accessibility, after applying these levels based on overall scores obtained by each entity sets, it shows that the FSE reach a higher level of accessibility with respect to the other two groups of entities analysed. Moreover, the ASE and AILSE show a number of limitations that make the overall information provided by their respective websites to be considered little or poor accessibility for hearing impaired people. Those differences, regarding the mean, are statistically significant. In addition, the detected weak points in the analysed resources are pointed and corrective and improvement measures are established. Recommendations are provided so that, if implemented, analysed entities can be closer to the ideal web design. Finally, the study propose a Code of Good Practices for those entities that wish to correct the errors detected by the study, and recommendations are proposed for the Public Administration on how to set up an accessible website for people with a hearing disability .

El proyecto del Primer censo lingüístico de signantes en España, consistente en un Recuento censal y una Encuesta sociolingüística nos muestran que el número de signantes nativos esta decreciendo en este país, con lo cual podríamos decir que la lengua de signos está potencialmente amenazada. Además, los signantes muestran actitudes contradictorias ante su lengua: por una parte, un alto grado de identificación y deseo de inclusión en el sistema educativo y la administración, y, por otra parte, ambivalencia ante su valor como lengua instrumental y una gran inseguridad lingüística. Estos datos nos conducen a la conclusión de que existen una serie de disfunciones que están afectando el equilibro ecolingüístico de la comunidad, y, por lo tanto, las posibilidades de normalización/planificación de la lengua. En primer lugar, la reducción en el número de signantes nativos, causada pro los avances en materia de detección temprana de la sordera, pero también por la reforma del sistema educativo español en los años 80 (con la integración y la clausura de los colegios de sordos), está afectando a la vitalidad etnolingüística de la comunidad: la escuela ha dejado de ser el principal lugar de contacto con la lengua, lo que a su vez ha provocado un descenso en el grado de participación en las asociaciones de sordos. Estos dos lugares, la escuela y la asociación, han sido los dos pilares principales de la creación y el mantenimiento de la comunidad sorda en el pasado, es decir, su habitus lingüístico. En segundo lugar, el movimiento social de reivindicación delas minorías étnicas que abrazaron las comunidades sordas a nivel global a partir de los años 60, llega a nuestro país a mediados de los 80. Con ello, los líderes de la comunidad, presidentes de asociaciones y profesores de la lengua de signos, se conforman con un grupo de presión informal, que reivindica la lengua de signos como una lengua minoritaria más del Estado.

La tesi estudia l'activisme lingüístic de la Lliga Regionalista, el principal partit polític de la Catalunya del primer quart del segle XX. En primer lloc, mostra com els regionalistes van impulsar tant la codificació del català com l'ús d'aquesta llengua en àmbits com l'administració pública, l'escola o els tribunals. A més, analitza l'oposició dels sectors polítics i intel·lectuals castellanistes a l'ús oficial del català, i recull algunes de les polèmiques lingüístiques més rellevants del període. Finalment, relata el desmantellament de l'obra lingüística de la Lliga per part de la Dictadura de Primo de Rivera. Es tracta, en suma, d'una visió de conjunt del que va ser el primer assaig global de política lingüística de la Catalunya contemporània.
La tesis estudia el activismo lingüístico de la Lliga Regionalista, el principal partido político de la Cataluña del primer cuarto del siglo XX. En primer lugar, muestra como los regionalistes impulsaron tanto la codificación del catalán como el uso de esta lengua en ámbitos como la administración pública, la escuela o los tribunales. La tesis da cuenta también de la oposición de los sectores políticos y intelectuales castellanistas al uso oficial del catalán, y recoge algunas de las polémicas lingüísticas más relevantes del período. Finalmente, relata el desmantelamiento de la obra lingüística regionalista por parte de la Dictadura de Primo de Rivera. Se trata, en suma, de una visión de conjunto del que constituyó el primer ensayo global de política lingüística de la Cataluña contemporánea.
The thesis studies the linguistic activism of the Lliga Regionalista, the main political party in Catalonia in the first quarter of the XXth century. Firstly, it shows how the regionalists led the work of codification of the Catalan language and promoted its use in official areas such as the civil service, the education system or the judicial system. It also describes the opposition of the castilianist groups (politicians, civil servants, intellectuals) to the official use of Catalan, and reports some of the most relevant linguistic polemics of the period. Finally, it narrates the dismantling of the regionalist linguistic policy by Primo de Rivera's dictatorship. In short, the thesis offers a comprehensive view of what constituted the first global attempt of language planning in modern Catalonia.

En la presente tesis nos planteamos llevar a cabo una mirada retrospectiva sobre el marco diacrónico para rastrear algunos de los rasgos dialectales más característicos del español hablado en la Comunidad Valenciana durante los siglos XVIII y XIX, dadas las condiciones históricas que acentuaron un proceso de desequilibrio entre español y catalán. Para ello, nada mejor que acercarse al pasado a través del escrutinio de textos cercanos al extremo de la inmediatez comunicativa con el fin de observar los usos próximos a la oralidad de épocas pasadas de una manera más fidedigna. Precisamente con este objetivo hemos decidido elegir los textos jurídicos en la forma de expedientes judiciales, por combinar dos de las situaciones comunicativas idóneas para reflejar la oralidad: por un lado, por tratarse de textos escritos a cargo de hablantes bilingües, cuyas lenguas muestran un claro desequilibrio social; pero por otro lado también, por contener transcripciones objetivas de discurso oral a través de las declaraciones de los principales actores del acto judicial, como lo son imputados y testigos. La comunidad de habla elegida ha sido la ciudad de Vila-real (Castellón), por encontrarse dentro de la zona de dominio lingüístico valencianohablante y por tener una riqueza documental inédita en materia jurídica, factores ambos que favorecen los objetivos del estudio. En definitiva, el presente trabajo de investigación pretende abordar los siguientes aspectos: - Observar la incidencia del contacto español-catalán en las estructuras lingüísticas para dar cuenta de los procesos que generan fenómenos de interferencia en diversos niveles del análisis lingüístico, así como numerosos préstamos y ejemplos diversos de cambio de código. Asimismo, veremos cómo el contacto puede actuar como un importante catalizador en la difusión de variantes vernáculas cuyo origen puede rastrearse también en la propia evolución interna de la lengua. De ahí que, entre los intereses de trabajo, se encuentre también la descripción de diversos fenómenos de causación múltiple. - Comprobar la evolución de los fenómenos de contacto a lo largo del periodo estudiado. Con el fin de dar respuesta a los objetivos planteados, hemos distribuido la investigación en dos bloques. El primero, de carácter introductorio, constituye un marco teórico dedicado a la contextualización histórica y lingüística de los documentos estudiados. El segundo, corresponde al estudio de las huellas del contacto a través del análisis de fenómenos como el seseo y el ensordecimiento de la –d final de palabra, en el nivel fónico o, por lo que respecta a la morfosintaxis, los casos que afectan a los determinantes, las preposiciones, los sustantivos y los verbos. Asimismo se analizan los préstamos y se describen aquellas secuencias en las que la alternancia de lenguas no ofrece integración alguna. Así pues, a través de este análisis se ha podido constatar la presencia en textos relacionados con la inmediatez comunicativa de rasgos que hoy día configuran la particularidad del español en áreas valencianohablantes. Algunos de ellos han mostrado un empleo recurrente a lo largo del periodo estudiado, sobre todo aquellos que atañen a unidades de amplia significación o con límites difusos. Sin embargo, también hemos podido comprobar una disminución del empleo de otros fenómenos a medida que nos adentramos en el siglo XIX. El aumento de la competencia en ambas lenguas, junto con la progresiva consolidación de la norma escrita en español, son razones plausibles para explicar esa disminución en la escritura (que no, necesariamente, en la lengua oral).

Aquesta tesi doctoral documenta els actors principals i secundaris del fenomen del revisionisme històric i del negacionisme en relació a la història de la persecució política de la llengua catalana i analitza els arguments del revisionisme des de la transició democràtica espanyola fins als nostres dies, amb especial èmfasi en la relativització de la política lingüística de la dinastia borbònica en els segles XVIII i XIX, l’edulcorament de la repressió cultural de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la minimització de l’intent de genocidi cultural franquista. Aquesta anàlisi del discurs revisionista finalitza amb unes conclusions que expliquen el rerefons profund d’aquest fenomen en l’actualitat.
Esta tesis doctoral documenta los actores principales y secundarios del fenómeno del revisionismo histórico y del negacionismo en relación con la historia de la persecución política de la lengua catalana y analiza los argumentos del revisionismo desde la transición democrática española hasta nuestros días, con especial énfasis en la relativización de la política lingüística de la dinastía borbónica en los siglos XVIII y XIX, el edulcoramiento de la represión cultural de la dictadura de Primo de Rivera y la minimización del intento de genocidio cultural franquista. Este análisis del discurso revisionista finaliza con unas conclusiones que explican el trasfondo profundo de este fenómeno en la actualidad.
This thesis documents the leading and supporting protagonists of the historical revisionism and denial phenomenon regarding the history of political persecution of the Catalan language and analyzes the arguments for revisionism from the transition to democracy in Spain until the present day, with special emphasis on the playing down of the language policy of the Bourbon dynasty in the eighteenth and nineteenth centuries, the easing of the cultural repression of the Miguel Primo de Rivera dictatorship and the minimization of the attempted cultural genocide of the Franco regime. This revisionist discourse analysis reaches conclusions to explain the deep background of this phenomenon.

The present doctoral thesis, which combines compilation with research, aims to give an insight into the presence of the Catalan language in schools over the last three hundred years. Needless to say, it pays special attention to the periods and topics that have not been given much consideration by other authors. The current study has gathered data about the main attacks suffered by Catalan schools over the last three centuries. It also describes in detail the precedents of the Catalanisation of schools during the second half of the 19th century and during the first third of the 20th century. A thorough and comprehensive study of the editorial and propagandistic work piece by Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, from its inception until today, has been undertaken, too. Finally, there is a summary of the cultural and civic resistance during Franco’s regime, as well as an analysis and contextualisation of the Premis Baldiri Reixac, within the framework of the reintroduction of Catalan at schools during the democratic period, especially from 1978 onwards
Aquesta tesi doctoral, que combina la compilació amb la investigació, pretén donar una idea de conjunt del que ha estat la presència de la llengua catalana a l’escola al llarg dels últims tres-cents anys tot i que, lògicament, ha estudiat més a fons els períodes i les temàtiques menys treballades per altres autors. S’han historiat els principals atacs que ha rebut l’escola catalana durant els últims tres segles. S’han estudiat els precedents de la catalanització escolar durant la segona meitat del segle XIX i durant el primer terç del segle XX. S’ha elaborat un estudi exhaustiu de l’obra editorial i propagandística de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana des de la seva creació fins als nostres dies. Finalment, s’ha sintetitzat la resistència cultural i cívica durant el franquisme i s’han analitzat i contextualitzat els Premis Baldiri Reixac en el marc de la reintroducció del català a l’escola que es va produir en època democràtica, a partir sobretot de 1978

L’objectiu de la nostra recerca és analitzar el paper de les llengües, molt especialment el de la llengua catalana, a l’hora de caracteritzar les diverses dinàmiques d’incorporació dels membres de la colònia japonesa a Catalunya, sobretot a Barcelona. Quan parlem dels japonesos expatriats, podem parlar d’una única comunitat? O més aviat són col·lectius diferenciats? Des d’un punt de vista teòric, hem analitzat fins a quin punt la colònia japonesa forma “una comunitat” i posat en prova la noció de comunitat de parla. A partir de la hipòtesi que els japonesos a Catalunya despleguen en els usos, els coneixements, i ideologies depenent el seu projecte migratori, primer hem identificat dos subgrups: els residents temporals i els de llarga durada. A continuació, hem identificat tres subgrups a partir dels seus usos lingüístics mitjançant les tècniques estadístiques: el grup que utilitza predominantment el japonès, el grup que fan un ús important del castellà i el grup que empren considerablement el català. Entre aquests grups, el primer forma la majoria, que integra uns 60% de tots els nostres informants. Bona part d’ells són els individus instal·lats temporalment a Catalunya pels motius laborals i les seves respectives famílies. En canvi, els usuaris habituals del català formen una minoria i solen tenir parella catalanoparlant. Un cop tenim identificats els subgrups, n’hem caracteritzat els coneixements i les ideologies lingüístics. Els integrants del grup del japonès declaren que saben molt poc les llengües locals, sobretot el català. En canvi, la resta declaren que saben bastant el castellà, però són diferenciats pel que fa al català, ja que els integrants del grup del castellà no el saben gaire. Els integrants del grup del català declaren que saben molt les dues llengües, la qual cosa ens suggereix que l’aprenentatge del català és la segona fase de la integració. La ideologia lingüística, així mateix, divergeix segons l’orientació de cada membre. Inicialment porten les ideologies lingüístiques de la societat d’origen a la societat d’acollida, però, a mesura que entren en contacte amb la realitat lingüística de la societat d’acollida, la ideologia es diversifica en dos extrems: segueixen sent el reflex de les ideologies del Japó, o es familiaritzen amb els discursos de la societat catalana. Així, la nostra recerca ha mostrat l’heterogeneïtat interna de la colònia japonesa en termes d’usos, coneixements, i ideologies lingüístics, que varien segons l’orientació dels membres d’aquesta col·lectivitat. També hem identificat el paper de les llengua en joc. El català té presència molt escassa a la colònia en general i sol tenir un paper simbòlic. Dins la colònia hi ha una certa tendència de no aprendre’l, degut al fet que els membres el perceben com a llengua d’ús limitat i alhora llengua d’autenticitat. A més a més, un respecte enorme dels japonesos a l’homogeneïtat en comportament els allunya de l’aprenentatge del català, ja que l’habitual és aprendre una llengua no marcada . Tot i així, per aquells japonesos instal·lats permanentment a Catalunya, sobretot per motius familiars, el català també té un paper instrumental. En les famílies formades per un matrimoni d’un/a catalanoparlant i un/a parlant del japonès, tot i que el castellà sigui la llengua de comunicació dels progenitor, el català hi té bona presència i no hi ha cap defecció en la transmissió lingüística. Pel que fa al castellà, gairebé tots els informants en tenen coneixement a diversos graus. El perceben imprescindible per viure a la societat d’acollida, i els és una llengua no marcada. Finalment, contràriament a allò que sol pensar, l’anglès té escassíssima presència a la colònia, i simplement serveix als membres de tant en tant com a eina suplementària o alternativa del castellà.
The main goal of our study is to explore the sociolinguistic reality of the Japanese community in Catalonia. Specifically, we analyzed the role of languages in characterizing various dynamics of the integration of this population. Special attention was paid to an analysis of the presence of Catalan in the community in general, in educational institutions and in intermarried families. From a theoretical viewpoint, we analyzed to what extent this population makes up “a community”, and we tried to test the concept of speech community, which implies a homogeneous group. Starting from the hypothesis that the Japanese living in Catalonia are not homogeneous in their language practice, we conducted a questionnaire survey, interviews and a series of observations to prove it. The data obtained were analyzed quantitatively as well as qualitatively. Our findings can be summed up as follows: - They are heterogeneous in their language use, knowledge and ideologies depending on their migratory project; and the community is made up of three subgroups characterized by which language is mainly used by its members: Japanese, Castilian (Spanish) and Catalan; - All of our subjects have some knowledge of Castilian with different degrees of proficiency, while only those who live mainly in Catalan are competent in both of the local languages. It suggests that Castilian is learned first by almost all of our subjects, while Catalan is learned optionally by a small subset in the second stage of integration; - English has very little presence in this community and its use is often limited to a secondary tool to cover a poor level of Castilian; - As they come into contact with the host society’s language reality, their ideologies about languages diverge towards two extremes: either maintaining the ideologies of Japan or becoming familiar with the host society’s discourses; - Catalan has little presence in this community in general, including in Japanese schools, and plays only a symbolic role. Nevertheless, for the permanent residents, especially for Japanese-Catalan families, Catalan plays an instrumental role. In these families, there is no defection in the transmission of Catalan, even though Castilian is used as the common language of communication by most of the parents.

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial.
Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants.
Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment.
The philological works of Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737) are studied from the perspective of the whole, in order to specify this scholar's studies in the fields of linguistics, philology and literary criticism, and to make an evaluation based on the knowledge of the day in regards to the exercise of these disciplines during the first half of 17th century. The thesis includes a biographical study, absolutely necessary in order to establish the many vital circumstances surrounding Bastero, which were unclear yet decisive in the explanation of his own interest in philology, in his relationships with specific academic circles, in the approximate dating of his varied initial projects and in the correct interpretation of his activities. Included, also, is an exhaustive catalogue of all of Antoni de Bastero's conserved manuscripts which bear any relevance to his philological work. In total there are sixty-nine series of manuscripts scattered in different archives and libraries in Barcelona and Girona, some of which were unknown until now. Of these sixty-nine volumes, forty-eight contain works attributed to Bastero or other publishable material. The rest are working drafts. Consequently, the Canon's philological works can be specified as: the production of both an Italian and French grammar, in Catalan, which were left unfinished; the completion of La Crusca provenzale, a grand etymological and authoritative dictionary which brings together a large number of hypothetical Italian Provençalisms -only the first volume of this work was published in Rome in I724 although we have located almost the entire contents; the elaboration of an extended anthology of troubadour poetry, copied with great rigor from codices found in the Vatican library; the consideration of a Historia de la llengua catana, which was to be a great compilation of the merits and excellencies of this language -which the author identifies with Provençal- and its literature, and which was only partially completed.
It is precisely the specific study and critical edition of these completed parts, which presumes the concretization of the particular linguistic and literary perceptions that Bastero was outlining throughout the many years of his studies, witch occupy the central theme of this thesis. The edition in question is quite complex, keeping in mind that this particular work was available only in its draft form, complete with multiple corrections, rectifications and evidence of differing sages of writing; the manuscripts include, in this manner, numerous annotated or fragmented papers which, either do not belong to the body of the text, or have been restored to their corresponding places in the text. The result is, nevertheless, a quite coherent text which comprises almost the entire First Book -regarding the origin, the birth and various names of the language, and regarding the name Catatonia- and a chapter of Book Three -regarding the early diffusion of Catalan throughout Spain. The most noteworthy aspect of this work is that it offers an original theory of the formation of the various Romance languages with Catalan as the centre axis - proposing the identification of Catalan-Provençal with the Iingua romana of late medieval documents, in an operation that precedes, by almost a hundred years, Francoise Raynouard, who proposes the same idea, but with reference only to Provençal, and was highly supported by the scientific community of his day. His exceptional documentational and historical rigor and a notable sensitivity to linguistic orality are also noteworthy and make for some very interesting annotations.
The thesis ends with a series of annexed documentation with the transcriptions of various documents related to previously discussed aspects.

Catalonia, an autonomous community in Spain, with the official language of the Spanish State and the official language of Catalonia: Spanish and Catalan. The Law of Linguistic Normalization of 1983 implemented the Catalan language in the public sector and in the compulsory educational system, which had been officially prohibited during the Franco dictatorship. This study is based on qualitative interviews of eleven people born in Catalonia, from three different generations. People’s attitudes towards identity, the Catalan language, the choice of language and the fact of changing language are studied. There is a more favorable attitude towards identity and feeling Catalan, also towards the language. It is notable that the communicative language is highly influenced by the environment and that the informants adapt to the interlocutor when they choose the language to communicate. That means they have an attitude of convergent accommodation. Most of the people have had a muda (Pujolar & Gonzàlez, 2013), a significant change in their linguistic repertoire, in their life. Being bilingual in a territory with two official languages is a relatively unique situation. Although the Spanish language continues to be the most widely spoken language in the region, Catalan knowledge is growing every year. It seems that the Catalan language has a positive future.
Cataluña, comunidad autónoma en España, con la lengua oficial del Estado español y la lengua oficial de Cataluña: castellano y catalán. La Ley de Normalización Lingüística del año 1983 implementó la lengua catalana en el sector público y en el sistema educativo obligatorio, que había estado oficialmente prohibida durante la dictadura de Franco. Este estudio se basa en entrevistas cualitativas de once personas nacidas en Cataluña, de tres generaciones diferentes. Se estudia las actitudes de las personas hacia la identidad, la lengua catalana, la elección de la lengua y el hecho de cambiar de lengua. Se ve una actitud más favorable hacia la identidad y el sentirse catalán, también hacia la lengua. Se ve que la lengua comunicativa está muy influida por el entorno y que todos los informantes se adaptan al interlocutor cuando eligen la lengua para comunicar. Es decir, tienen una actitud de acomodación convergente. La mayoría de las personas han tenido una muda (Pujolar & Gonzàlez, 2013), un cambio significativo en su repertorio lingüístico, en su vida. Ser bilingüe en un territorio con dos lenguas oficiales es una situación relativamente única. Aunque la lengua castellana sigue siendo la lengua más hablada en la región, los conocimientos del catalán están creciendo cada año. Parece ser que la lengua catalana tiene un futuro positivo.

Esta investigación surge a partir de la necesidad de las personas que enseñan lengua de señas peruana y de quienes practican esta lengua, no necesariamente son personas sordas ya que los familiares y amigos de las personas con problemas de audición son las que asisten a estas capacitaciones, en la asociación se presentan problemas para realizar capacitaciones de práctica de lengua de señas peruana, las causas de estos inconvenientes son que los intérpretes no se dan abasto para enseñar a todas las personas, no cuentan con materiales didácticos, los intérpretes deben comprar materiales por su cuenta, sin embargo, algunos de estos materiales se pierden o se malogran con el tiempo, inclusive en ocasiones no alcanza para todos, por esta razón, gran parte de los que asisten a las capacitaciones tienen dificultades al momento de practicar lengua de señas peruana, en consecuencia se planteó la siguiente pregunta: ¿Cómo apoyar la práctica de lengua de señas peruana en la asociación de sordos de Lambayeque en el año 2020? Por consiguiente, se estableció como objetivo general desarrollar una aplicación móvil para la práctica del lenguaje de señas peruana en la asociación de sordos de Lambayeque, así mismo se plantearon tres objetivos específicos, los cuales fueron: obtener un alto porcentaje de cobertura de gestos de lengua de señas peruana, implementar un algoritmo para convertir la voz en lengua de señas y obtener una validación positiva para el criterio de usabilidad del sistema propuesto. Para la realización de la propuesta tecnológica, se utilizó la Metodología Proceso Unificado de Rational (RUP). En el desarrollo se utilizó el entorno de desarrollo integrado Android Studio y la plataforma para el desarrollo de aplicaciones móviles Firebase proporcionada por Google. Finalmente se implementó la aplicación móvil que cubrió el 100% gestos de la lengua de señas peruana en los aspectos de alfabeto, números y relaciones familiares y personales del vocabulario básico, se implementó el algoritmo que convierte la voz a lengua de señas peruana, por último, se obtuvo la validación positiva en el criterio de usabilidad y facilidad de uso del sistema propuesto.

Aquesta tesi estudia sistemàticament les denominacions que han rebut i reben en català els vegetals procedents d’Amèrica. Vol ser, així, una contribució a la lexicologia històrica, a la terminologia botànica i a la lexicografia. El camp de recerca sembla que té especial interès perquè —a diferència del que passa normalment en els estudis d’història del lèxic— podem fixar perfectament el moment històric en què va començar la nova irrupció onomasiològica. L’oportunitat d’observar, en un període conegut i limitat en el temps, l’entrada d’un grup de mots i accepcions en una llengua que compta amb una estructura i un corpus lèxic que bàsicament ja són els actuals presenta un atractiu particular. Els mots que designen vegetals tenen, no solament en català, una problemàtica molt específica: la polisèmia, la sinonímia, l’homonímia, els lliscaments semàntics, la metàfora, la sinècdoque, etc., configuren un camp lèxic complex i sense parió, en el qual la dialèctica establerta entre les tendències homogeneïtzadores de la llengua general i la fragmentació dialectal pren la base a partir d’una primera matèria, com són les plantes, d’identificació varietal força voluble i prou complicada. La tesi parteix d’un inventari lèxic, configurat amb les aportacions tant de la lexicografia general, com de la dialectal i de l’especialitzada, complementat amb la constància escrita de fonts a l’abast, documentals i literàries.
Esta tesis estudia sistemáticamente las denominaciones que han recibido y reciben en catalán los vegetales procedentes deAmérica. Quiere ser, así, una contribución a la lexicología histórica, a la terminología botánica y a la lexicografía. El campo de investigación parece que tiene especial interés porque —a diferencia de lo que pasa normalmente en los estudios de historia del léxico— podemos fijar perfectamente el momento histórico en que empezó la nueva irrupción onomasiológica. La oportunidad de observar, en un período conocido y limitado en el tiempo, la entrada de un grupo de palabras y acepciones en una lengua que cuenta con una estructura y un corpus léxico que básicamente ya son los actuales presenta un atractivo particular. Las palabras que designan vegetales tienen, no solamente en catalán, una problemática muy específica: la polisemia, la sinonimia, la homonimia, los desplazamientos semánticos, la metáfora, la sinécdoque, etc., configuran un campo léxico complejo y sin parangón, en el cual la dialéctica establecida entre las tendencias homogeneizadoras de la lengua general y la fragmentación dialectal adquiere la base a partir de una primera materia, com son las plantas, de identificación varietal muy voluble y harto compleja. La tesi parte de un inventario léxico, configurado con las aportaciones tanto de la lexicografía general, com de la dialectal y de la especializada, complementado con la constatación escrita de fuentes disponibles, documentales y literarias.
This thesis analyzes the names the vegetables from America have received in Catalan. It is a contribution to historical lexicology, to botanical terminology, and to lexicography. The field of research has special interest because —differently from what happens in current research on history of lexis— we can fix precisely the historical date of the begining of the new onomasiologic emergence. The opportunity to observe, in a clearly known and delimited period, the arrival of a set of words and meanings in a language with a formed structure and lexical corpus presents a special interest. Words denoting vegetables have, not only in Catalan, a specific set of problems: polisemy, synonymy, homonymy, semantic change, metaphor, synecdoche, etc. They shape a very complex lexical field, in which the dialectical war between homogeneous trends of general language and dialectal breakup gets its sense from a first raw material, the vegetables, a reality with a lot of varietal possibilities very difficult to identify. The starting point of the thesis is a lexical inventory, made up with contributions from general lexicograhy, dialectal lexicography, and specialised lexicography, complemented with written evidence from available sources, both documentary and literary sources.

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura.

L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític.

A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit.

Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:
- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.
- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.
- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern.

Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:
- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.
- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.
- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya.

La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos.
Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura.

La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político.

En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido.

Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:
- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.
- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.
- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno.

Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:
- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.
- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.
- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña.

La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos.
Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields.

In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School.

Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism).

In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man.

The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:
- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.
- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).
- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man.

In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:
- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.
- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.
- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union.

The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

A language may be a central element of a community’s identity, but the relationships established between the centre and the periphery of that community may vary with physical distance and the existence of administrative boundaries. This thesis reveals how the Catalan language is experienced in the peripheral and western border territories of its domain. Following a quantitative and qualitative methodology, a wide variety of data on different disciplines was gathered. The results corroborate the initial hypothesis: the language in these areas is losing prestige as an institutional symbol, becoming more and more localised, increasingly used as a tool for parody or as an essential part of folklore – all of which, at the same time, increases the degree of linguistic discomfort among those who speak it. Making Catalan society aware of these results should help the agencies responsible for linguistic coding and communication to propose policies to help recover, internally, a certain linguistic well-being
Una llengua pot esdevenir un element central de la identitat d’una col·lectivitat, però les relacions que s’estableixen entre el centre i la perifèria poden diferir per la distància física i l’existència de fronteres administratives. Aquesta tesi revela com es viu la llengua catalana en territoris perifèrics i fronterers occidentals del domini. Mitjançant una metodologia quantitativa i qualitativa, s’hi recullen dades molt diverses sobre diferents disciplines. Els resultats corroboren la hipòtesi inicial: la llengua aquí perd valor com a símbol institucional i esdevé un element amb una important càrrega local, valorat com a mitjà per fer paròdia i com una part fonamental del folklore. Una imatge que alhora incrementa el grau de malestar lingüístic dels parlants. La transferència dels resultats a la societat catalana hauria de servir perquè els agents responsables de la codificació i la vehiculació lingüístiques proposessin línies d’actuació per ajudar a assolir un cert benestar lingüístic intern
Programa de Doctorat en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura

Aquesta recerca té com a objecte d’estudi el règim d’oficialitat lingüística durant la Segona República espanyola al domini territorial meridional de la llengua catalana. Un dels objectius teòrics centrals d'aquesta recerca és la indexació històrica del concepte de llengua oficial a partir de l'anàlisi del conflicte lingüístic al domini català meridional. D'antuvi, se'n pretén resseguir l'origen, el context d'emergència, l'objectiu amb què fou introduït al llenguatge polític català i espanyol i la manera en què fou rebut a l'ordenament jurídic. I, en segon lloc, volem analitzar el significat, abast i aplicació d'aquest concepte a la legislació espanyola i catalana de la Segona República. El capítol introductori voldria aportar una visió sintètica dels conceptes bàsics utilitzats per la sociolingüística teòrica per a explicar els conflictes lingüístics, com també un estat de la qüestió sobre la dinàmica del conflicte des de l'inici del procés de penetració de l'idioma castellà al domini territorial del català, tant des de la perspectiva sociolingüística com des de la sociologia del dret. El capítol primer ressegueix l'origen del concepte de llengua oficial, tant des de la perspectiva sociològica i política. El capítol segon analitza els criteris lingüístics prefigurats pel govern de l'efímera República catalana, els decrets del govern provisional de la República espanyola amb contingut rellevant des del punt de vista sociolingüístic, com també el tractament del règim lingüístic i de les qüestions que, directament o indirecta, hi són connexes al Projecte de l'Estatut de Catalunya aprovat per la Diputació provisional de la Generalitat i plebiscitat en referèndum pel poble masculí de Catalunya i a la Constitució de la República espanyola. El capítol tercer s'ocupa de l'anàlisi de l'Estatut de Catalunya aprovat per les Corts de la República, mentre que el quart es dedica al desenvolupament infraestatutari que dels preceptes amb contingut lingüístic d'aquest Estatut dugué a terme la Generalitat. Finalment, el capítol cinquè tracta els diversos avantprojectes i projectes d'Estatut proposats per al País Valencià i les illes Balears i Pitiüses, cap dels quals atengué estat parlamentari.
The subject of this study is the official linguistic policy in the southern territorial Catalan-language sphere during Spain’s Second Republic. One of the chief theoretical aims of the research is to offer a historic indexation of the concept of official language based on analysis of the linguistic conflict in the southern Catalan-language domain. I shall start by surveying the origins, the context of emergency and aims behind the introduction of Catalan and Spanish language policy, and how this was received in the legal system. Second, I shall analyse the meaning, scope and application of the concept in Spanish and Catalan legislation during the Second Republic. The introductory chapter aims to offer a synthetic overview of the basic concepts used in theoretical sociolinguistics in order to explain linguistic conflicts, and to give an account, from the sociolinguistic perspective and also that of sociology of law, of the dynamics of the conflict from the start of the penetration of the Spanish language into the territorial domain of Catalan. Chapter One goes back to the origins of the concept of official language, from both the sociological and political perspectives. Chapter Two examines the early proposals of linguistic criteria outlined by the short-lived Catalan Republic, the decrees issued by the Provisional Government of the Spanish Republic, with relevant content from the sociolinguistic point of view, and also the treatment of the linguistic regime and of questions directly or indirectly linked with the Draft of the Statute of Catalonia, which was approved by the provisional Provincial Council of the Generalitat (Catalan Government), by plebiscite in the form of a referendum conducted among the male population of Catalonia, and in the Constitution of the Spanish Republic. Chapter Three analyses the Statute of Catalonia approved by the Constituent Cortes (Parliament) of the Republic, while Chapter Four discusses the sub-statute development of the precepts and linguistic content of the Statute drafted by the Generalitat. Finally, Chapter Five describes the different Statute drafts and projects proposed for the Valencia region and the Balearic and Pityusic Islands, none of which ever came to be debated in parliament.

The main objective of this piece of research was to look in greater depth at the relationship between the phonological processing abilities and the orthographic processing abilities in Catalan, Spanish and English of dyslexic children aged between 8 and 14. We based the research on the Linguistic Interdependence Hypothesis and the theory of orthographic depth. We administered a battery of tasks to evaluate phonological processing and orthographic processing abilities. The results indicate that the development of phonological and orthographic abilities in dyslexic people is lower than in the control group, We also found a very slight dependency relationship between phonological processing skills in Catalan and in Spanish and orthographic processing skills in English in both groups. The results do not allow sufficient comparison of the two theories to be made
L’objectiu de la investigació ha estat aprofundir en la relació entre les habilitats de processament fonològic i les habilitats de processament ortogràfic en llengua catalana, castellana i anglesa, en infants dislèctics de 8 a 14 anys. Hem sustentat la investigació en la teoria de la interdependència lingüística i la teoria de la profunditat ortogràfica. Per a fer-ho, hem administrat una bateria de tasques per avaluar les HPF (consciència fonèmica, lectura de pseudoparaules i repetició de pseudoparaules) i les HPO (lectura homòfons, elecció homòfons/pseudohomòfons, fluïdesa ortogràfica en les tres llengües i codificació ortogràfica expressiva). Els resultats, indiquen que el desenvolupament de les HPF i les HPO en els dislèctics és inferior que el grup control .També s’ha trobat una relació de dependència molt discreta entre les HPF en català i castellà i les HPO en anglès en ambdós grups. Els resultats no permeten contrastar suficientment les dues teories

This essay involves comparing the Catalan and Spanish (not Catalan) ethnic groups, the two main groups found in Spain, in terms of linguistics. As both groups have their own language, we will be focusing on what attitude each group has in regards to the Catalan and Spanish language. In addition, we will be investigating their attitudes about the people belonging to these two ethnic groups. The purpose of this study is to affirm if these groups have a positive or negative attitude regarding each other, specifically in terms of language. As language is a part of the ethnic identity, we will also analyze which components of the ethnic identity are most important to each group. In order to achieve this, we will first and foremost study closely, and present, the concept of ethnic identity and its various components. We made use of questionnaires in order to gather information about the Catalan and Spanish (not Catalan) people and their languages, which were answered by 60 Catalans and 30 Spaniards.

La interpretació en llengua de signes (ILS) és un dels principals serveis d’accessibilitat als mitjans audiovisuals, juntament amb l’àudiodescripció i la subtitulació. Tot i la seva rellevància, la recerca en aquest camp és incipient. Actualment, les organitzacions de radiotelevisió que ofereixen aquests serveis no compten encara amb guies de bones pràctiques basades en resultats empírics. Aquesta tesi té com a finalitat cobrir parcialment aquest buit de coneixement a partir de l’estudi dels paràmetres formals que afecten la llegibilitat de la ILS i la lectura dels diferents elements visuals de la composició de la pantalla televisiva. El marc conceptual d’aquesta recerca conjumina dos models complementaris sobre els drets dels usuaris de la LS: (1) el model inclusiu d’accessibilitat i (2) el doble estatus social d’aquest grup, com a persones amb una discapacitat sensorial i com a membres d’una comunitat lingüística minoritària. Aquesta tesi té dos objectius: d’una banda, (1) identificar els paràmetres formals d’inserció de la ILS i els seus efectes en l’accessibilitat als contingut televisats. De l’altra, (2) estudiar la recepció i el processament d’un documental interpretat a la LS emprant diferents dissenys. La investigació implementa mètodes mixtos seguint un disseny exploratori seqüencial que integra tres etapes: (1) un estudi inicial qualitatiu, (2) una etapa intermèdia de desenvolupament de l’instrument de mesura psicomètrica i (3) una etapa final amb l’estudi preeminent de naturalesa quantitativa. La primera fase es va dissenyar amb l’objectiu de recollir dades qualitatives de dos dels principals grups d’interès del servei d’ILS a la TV: (1) les intèrprets professionals i (2) els sords signants com a principals usuaris dels serveis d’accessibilitat. Els resultats d’aquesta primera fase de recerca suggereixen que la velocitat i la mida de la intèrpret a la pantalla són els paràmetres formals més importants pel que fa a la llegibilitat, mentre que la posició pot ser un dels paràmetres que condicionen la lectura dels diferents elements visuals de la pantalla. Aquests resultats varen constituir la base per al desenvolupament de les fases posteriors de recerca. L’etapa intermèdia tenia com a objectiu desenvolupar una eina de recollida de dades que pogués implementar un qüestionari accessible en LS i que constituís un instrument vàlid i fiable per avaluar el record visual d’informació en LS. L’etapa quantitativa final va incloure dos estudis experimentals: (1) la captura dels moviments oculars per estudiar els patrons de distribució de l’atenció visual dels signants sords a la pantalla de TV amb ILS incrustada i (2) les proves de record mitjançant qüestionaris de memòria per mesurar l’accessibilitat del contingut. A partir d’aquestes proves quantitatives de recepció, es pot concloure que, a l’hora de produir continguts audiovisuals accessibles que inclouen una finestra per a la ILS en un format televisiu de pantalla dividida, la mida en combinació amb la posició a la pantalla són factors importants a tenir en compte. Els resultats mostren que el format de pantalla òptim per a l’accessibilitat als contingut audiovisuals s’obté mitjançant la combinació d’una finestra de mida mitjana per a la ILS a l’esquerra de la pantalla. Tot i que la visualització de continguts televisius en LS és una tasca complexa que requereix atenció dividida, els resultats d’aquesta tesi mostren que implementar els paràmetres òptims pot tenir un impacte positiu en la llegibilitat i la lectura dels continguts i, en definitiva, sobre la usabilitat i l’accessibilitat global. Aquesta tesi constitueix un primer pas cap a la realització de futurs tests de recepció de la LS dins del camp de l’accessibilitat als mitjans i la traducció audiovisual.
La interpretación en lengua de signos (ILS) es uno de los principales servicios de accesibilidad a los medios audiovisuales, junto con la subtitulación y la audiodescripción. Pese a su relevancia, la investigación de los servicios en lengua de signos (LS) en el campo de la accesibilidad a los medios es incipiente. Actualmente, las radiotelevisiones que ofrecen este servicio no cuentan aún con guías de buenas prácticas basadas en resultados empíricos. Esta tesis doctoral tiene como finalidad cubrir parcialmente este vacío de conocimiento a partir del estudio de los parámetros formales que afectan a la legibilidad de la ILS y la lectura de los diferentes elementos visuales en pantalla televisiva. El marco conceptual de esta investigación combina dos modelos complementarios sobre los derechos de los sordos signantes: (1) el modelo inclusivo de accesibilidad y (2) el doble estatus social de este grupo, como personas con una discapacidad sensorial y como miembros de una comunidad lingüística minoritaria. Esta tesis tiene dos objetivos: por un lado, (1) identificar los parámetros formales de inserción de la ILS y sus efectos en la accesibilidad a contenidos televisados; por otro, (2) estudiar la recepción y el procesamiento de un documental con inserción de la ILS empleando diferentes diseños de pantalla. La investigación implementa métodos mixtos siguiendo un diseño exploratorio secuencial que integra tres fases: (1) un estudio inicial cualitativo, (2) una fase intermedia de desarrollo del instrumento de medida y (3) la ulterior fase principal cuantitativa con el estudio de recepción. La fase cualitativa fue diseñada para recoger datos exploratorios de los principales grupos de interés del servicio de ILS en la TV: (1) las intérpretes profesionales y (2) los sordos usuarios de la LS, como principales usuarios del servicio de accesibilidad. Los resultados sugieren que los parámetros formales más importantes en cuanto a legibilidad son la velocidad y el tamaño de la intérprete, mientras que la posición puede ser uno de los parámetros que condicionan la lectura de los diferentes elementos visuales de la pantalla. Estos resultados constituyeron la base para el desarrollo de las fases posteriores de investigación. La fase intermedia tenía como objetivo desarrollar una herramienta de recogida de datos que pudiera implementar un cuestionario accesible en LS y que constituyera un instrumento válido y fiable para evaluar el recuerdo visual de información en LS. La fase cuantitativa final incluyó dos estudios experimentales (1) la captación de los movimientos oculares para estudiar los patrones de exploración y distribución de la atención visual en la pantalla de TV con ILS y (2) las pruebas de memoria mediante cuestionarios de recuerdo visual y lingüístico del contenido. A partir de estas pruebas cuantitativas de recepción, se puede concluir que a la hora de producir contenidos audiovisuales accesibles que incluyen una ventana para la ILS en un formato televisivo de pantalla dividida, el tamaño en combinación con la posición en la pantalla son dos factores importantes a tener en cuenta. Los resultados muestran que el formato de pantalla óptimo para la accesibilidad se obtienen mediante la combinación de una ventana para la ILS de tamaño medio (1/4 del ancho de pantalla) a la izquierda de la pantalla. Aunque la visualización de contenidos televisivos en LS es una tarea compleja que requiere atención dividida, los resultados de esta tesis muestran que implementar los parámetros óptimos tiene un impacto positivo en la legibilidad y la lectura de los contenidos y, en definitiva, sobre la usabilidad y la accesibilidad. Esta tesis constituye un primer paso hacia la realización de futuros tests de recepción de la LS dentro del campo de la accesibilidad a los medios y la traducción audiovisual.
Sign language interpreting (SLI) is the third major media accessibility service along with audio description and subtitling. Although SLI first appeared on TV nearly seventy years ago, the field of media accessibility on SLI still lacks critical investigation on tested te- chniques to produce guidelines that can constitute best practice for both broadcasters and stakeholders. This PhD thesis has the purpose of partially filling this knowledge gap by studying the formal parameters that affect legibility and readability of the sign langua- ge on the screen. It is framed within two complementary conceptual models regarding deaf sign language users' rights: (1) the inclusive model of accessibility and (2) the dual category status, where deaf signers are regarded as both persons with a disability and as members of a minority language group, namely a Sign Language Community. This dissertation is exploratory in nature and has two aims: (1) to identify the SLI on-screen parameters and their relevance to content accessibility and SLI service usability and (2) to explore the reception and processing of different split screen composites including sign-interpreted content -combining two variables- by deaf sign language service users in a documentary film. Within a mixed methods research approach, an ins- trument-development variant of an exploratory sequential design was implemented in order to meet the research aims. The research consisted of three steps: (1) an initial quali- tative phase; (2) an intermediate instrument development phase and (3) a final prioritised quantitative phase. First, the qualitative phase was designed to collect open-ended information from two stakeholder groups: one including semi-structured interviews with professional sign lan- guage interpreters working on TV, the other including focus groups with deaf sign lan- guage participants that were TV access service users. The results suggest that the speed rate and size of the interpreter on the screen were the most important formal parametersaffecting legibility while position may be related to screen readability. These findings provided informed choices to develop the next research phases. The intermediate phase aimed to develop a data collection tool that could implement an accessible and reliable questionnaire to assess information recall in sign language. The final quantitative phase aimed to gather close-ended information on both users' behaviour and performance. It included two experimental studies, the first using eye-tracking techniques to analyse deaf signers visual attention allocation patterns on sign-interpreted TV and the second using recall tests to analyse content accessibility. From the quantitative reception tests, it can be concluded that size in combination with on-screen position are two important factors to consider when producing AV works including signing in a TV split screen design. The results show that the most balanced information content recall scores are obtained using a mid-sized interpreter's window screen in a left position displaying the scene screen on the right. From this finding, it can be concluded that this split screen composite format encompasses the optimal combination of features for the size and position para- meters to access broadcast documentary contents. Although watching audiovisual contents with signing services is a complex task requiring divided attention, the results from the user tests show that implementing the optimal pa- rameters can have a positive impact on the SLI service legibility and readability and, ulti- mately, on service usability and content accessibility. This novel methodology combining users' opinions and measuring their psychological responses in a controlled reception test will hopefully constitute a first step towards conducting future research in the field of SLI in media accessibility and audiovisual translation studies.

L’estudi que es presenta gira entorn al procés de recuperació de la identitat lingüística i cultural que es va viure a Mallorca a partir dels anys 60 i 70, durant la darrere etapa del franquisme i el període de transició democràtica. La hipòtesi de la investigació és demostrar de quina manera un grup de persones compromeses i lluitadores en defensa de la cultura pròpia va articular tota una estratègia, organitzada i planificada, per estendre l’ensenyament de la llengua i facilitar el camí cap a la normalització del seu ús formal. L’autor sosté que sense el conjunt d’accions i actuacions que es varen desplegar amb aquest objectiu, la societat mallorquina no hagués estat prou madura ni conscient per reivindicar el reconeixement del català com a llengua oficial de les Illes a la classe política sorgida de les primeres eleccions democràtiques a finals dels anys 70. S’ha volgut arribar en aquest anàlisi general partint d’una experiència concreta, d’una iniciativa pionera i genuïna en el moment que va tenir lloc. Ens referim a l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor, la primera institució pública que va impulsar la creació d’un centre, obert i assequible per a tothom, per a oferir cursos d’ensenyament de llengua i cultura als ciutadana del seu municipi. El valor històric rau en el fet que es tracta d’un consistori franquista (1973), i per tant encara no democràtic i sotmès a l’autoritat política i administrativa de la dictadura. Un règim autoritari, que per altra banda, s’havia preocupat molt de reduir a la mínima expressió els trets culturals i lingüístics diferenciats de les nacionalitats històriques. Especialment dura va ser la repressió que es va viure a Catalunya, però també a Mallorca durant la postguerra. Explicarem el paper protagonista que va tenir l’OCB i particularment Francesc de Borja Moll en tot el procés de reactivació i activisme cultural. Entrarem a definir el sistema d’ensenyament gradual i estructurat que es va posar en marxa a tal efecte i que, poc a poc, es va estendre a diferents indrets de l’illa. Els cursos de llengua varen tenir l’encert de connectar amb una parta de la població que cercava quelcom alternatiu al discurs oficial i a l’adoctrinament de l’escola franquista. És a dir, descobrir una història i uns elements culturals desconeguts i amagats, agermanats amb la resta de territoris de parla catalana. És important assenyalar la connexió de moviments educatius renovadors com l’escoltisme que influïren de manera significativa a moltes de les persones que posteriorment s’implicarien en la defensa i la resistència cultural, mitjançant la participació en activitats de l’OCB, l’EMM o des dels moviments de renovació pedagògica reivindicant canvis profunds en l’ensenyament (l’Escola d’Estiu de Mallorca n’és un exemple). L’activisme social i polític antifranquista que es va constituir a durant els anys 60 va es va mostrar sensible davant el discurs que s’anava edificant entorn a la recuperació i normalització de la llengua i la identitat del poble mallorquí. En aquest sentit, es varen registra col•laboracions entre certs mitjans de comunicació, partits polítics en la clandestinitat, associacions de veïns, moviments progressistes d’Església i professorat amb l’activisme cultural que practicaven l’OCB i l’EMM. En darrer terme, es presentarà un exhaustiu estudi dels primers anys de funcionament de la institució de Manacor, sobretot la posada en marxa i l’extensió del sistema d’ensenyament per graus als centres educatius d’EGB (Ensenyança General Bàsica) i ensenyament mitjà de la comarca.
El estudio que se presenta gira en torno al proceso de recuperación de la identidad lingüística y cultural que se vivió en Mallorca a partir de los años 60 y 70, durante la última etapa del franquismo y el periodo de transición democrática. La hipótesis de la investigación es demostrar de qué manera la iniciativa de un grupo de personas comprometidas y luchadoras en defensa de la cultura propia abrió el camino hacia la normalización de la lengua en todos los ámbitos de uso. Veremos como este camino se pone en marcha a partir de un conjunto de acciones organizadas y estructuradas de educación no formal, que van extendiendo una red de puntos de enseñanza del catalán por toda la isla. El autor sostiene que sin el activismo de estos hombres y mujeres, la sociedad mallorquina no hubiera sido suficientemente madura ni consciente para reivindicar el reconocimiento del catalán como lengua oficial de las Islas ante una nueva clase política surgida de las primeras elecciones democráticas. Francesc de Borja Moll lideró el proceso y puso en marcha, con otras personas igualmente comprometidas, la Obra Cultural Balear, una entidad que nació con la misión de restituir la cultura propia de las Islas. Rápidamente desde otros ámbitos de la sociedad se unieron para lograr el mismo objetivo: el movimiento escolta, algunos sectores más progresistas de la Iglesia mallorquina y personas procedentes del mundo de la enseñanza, entre otras. Finalmente, concretaremos todo lo que estaba pasando a nivel más general, a través de la iniciativa que se llevó a cabo en el municipio de Manacor para crear una escuela, pública y asequible a toda la ciudadanía, dedicada a la enseñanza de la lengua y la cultura, todavía dentro del periodo franquista. Estudiaremos los hechos históricos que lo hicieron posible y las repercusiones que tuvo durante la primera etapa de funcionamiento, desde un punto de vista pedagógico y también de impacto social.
The present study revolves around the process of recovery of the linguistic and cultural identity which took place in Majorca around the 60s and 70s, during the last stage of the Franco regime and the period of democratic transition. The hypothesis of the research is to demonstrate, how the initiative of a group of committed fighters defending the people's culture, paved the way for the normalization of the language in all areas. You'll see how this path starts from a set of organized and structured actions of non-formal education, which spread through a network of teaching points of Catalan across the island. The author argues that without the activism of these men and women, the Majorcan society would not have been mature or conscious enough to vindicate the Catalan as the official language of the islands to the new political class that emerged from the first democratic elections. Francesc de Borja Moll with the support of other equally committed people led the process and launched the “Obra Cultural Balear”, an organization that was founded with the mission of restoring the culture of the Islands. Quickly other areas of society came together to achieve the same goal: the Scout movement, the more progressive sectors of the Church and people from the field of education, among others. Finally, all that was happening around the island, came down to the creation of a public school accessible to all citizens in the town of Manacor, dedicated to the teaching of the local language and culture, still within the Franco period. We will study the historical events that made it possible and the impact it had during the first stage of operation, from a pedagogical point of view and it’s social impact.

Analitzem llibres de text digitals de llengua i literatura catalana d’ESO per descriure quin ús s’hi fa de la tecnologia per assolir les competències curriculars (lingüístiques, literàries i digitals) i no curriculars (filològiques digitals i literacitat digital). Identifiquem, d’una banda, les competències filològiques digitals com a estratègia per adequar l’ensenyament i l’aprenentatge de llengua i literatura a la realitat digital de la disciplina. I la literacitat digital, de l’altra, com a via per incorporar de forma transversal la competència digital. Exposem els diversos conceptes que ajuden a entendre amb major profunditat la recerca desenvolupada: què és el llibre de text digital, la relació amb el llibre de text, l’ús pedagògic de tots dos i les estratègies d’avaluació dels materials. Delimitem quines són les competències lingüístiques, literàries i digitals del currículum; establim què és la filologia digital i la literacitat digital, i apuntem relacions entre les competències curriculars i les no curriculars. Desenvolupem una recerca mixta en què emprem dues tècniques diferenciades: l’anàlisi de contingut per a l’obtenció de dades i l’estadística descriptiva per al tractament de les dades. Posem en relació l’anàlisi de contingut amb tres conceptes vinculats amb la lingüística: d’una banda el model comunicatiu de Jakobson (1960), per caracteritzar el llibre de text digital com un entorn de comunicació; d’una altra, la definició de signe lingüístic de Saussure (1916), que l’entén com un binomi entre significat i significant, en què el context modifica el significat, i, finalment, la teoria dels actes de parla d’Austin (1962), en què distingeix entre actes de parla locutius (dir alguna cosa), il·locutius (la intenció) i perlocutius (l’efecte). D’aquesta manera desenvolupem un instrument d’anàlisi que possibilita prendre dades per analitzar si es treballen les competències al·ludides, en tant que potencialitat de l’entorn comunicatiu del llibre de text digital (significat comunicatiu latent, entre il·locutiu i perlocutiu), alhora que permet conèixer com és el significant (la forma que adopta i l’ús que se’n fa) i determinar-ne el context (localització dins del llibre de text digital i la distribució en la pantalla), per oferir més informació descriptiva que pugui aportar dades sobre com, quan i on apareixen els usos de tecnologia per a l’adquisició de competències. Apliquem l’instrument d’anàlisi a una mostra opinàtica de 12 llibres de text digitals (que corresponen als quatre cursos d’ESO de tres editorials). Per cadascun dels 4.807 usos de tecnologia identificats, n’analitzem 48 variables. Entre els resultats, destaca, pel que fa als àmbits competencials, que el de major presència és el lingüístic, mentre que el literari, el digital, el filològic digital i la literacitat digital té una presència menor. Així mateix, en tots els àmbits competencials la presència es focalitza en algunes competències mentre que en altres el treball és inferior o residual. En relació amb el significant i el context, el comportament és fonamentalment homogeni. Els usos de tecnologia es concentren en activitats (principalment autocorrectives), en continguts interns, incorporats dins dels llibres de text digitals, en espais principals; sobretot es tracta d’interactius, en què es treballa de forma individual, l’alumnat assumeix el paper de consumidor i no s’usen de forma social. Com a conclusió general, els usos de la tecnologia són de baixa intensitat. Per tant, no es desenvolupen les potencialitats de treballar amb un material digital, que continua estretament lligat a la conceptualització del llibre de text.
We analyse digital textbooks of the Catalan language and literature for ESO to describe how technology is used to achieve curricular competencies (linguistic, literary and digital) and non-curricular (digital philological and digital literacy) competencies. On the one hand, we identify digital philological competencies as a strategy to adapt the teaching and learning of language and literature to the digital reality of the discipline. And digital literacy, on the other, as a way to incorporate digital competence transversally. We develop a mixed-type research in which we use two differentiated techniques: the content analysis for data collection and descriptive statistics for the processing of data. In this way, we develop an analysis tool that enables us to obtain data in order to analyse if the already mentioned competencies are being worked on, both for the potential of the communicative environment of the digital textbook (latent communicative meaning), and at the same time, permitting us to know what the signifier is like (the form it takes and the use made) and determine the context (location within the digital textbook and the distribution on the screen), thus offering us more descriptive information that can provide data on how, when and where the uses of technology appear in the acquisition of competencies. We apply the analysis tool to a purposive sampling of 12 digital textbooks (corresponding to the four ESO courses of three publishers). For each of the 4,807 uses of technology identified, we analysed 48 variables. Among the results, it stands out that, in terms of competence, the one with the greatest presence is linguistic, while literary, digital, digital philological and digital literacy have a lesser presence. Likewise, in all areas of competence the presence focuses on some competencies while in others the work is inferior or residual. In relation to the signifier and the context, the behaviour is fundamentally homogeneous. The uses of technology are concentrated in activities (mainly self-correcting), in internal contents, incorporated into digital textbooks, in main spaces; above all, these are interactive, in which one works individually and students take on the role of consumers and are not used in a social way. As a general conclusion, the uses of technology are of low intensity. Therefore, the potentialities of working with digital material are not developed, which is still closely linked to the conceptualisation of the textbook.

Es pot afirmar que dos dels aspectes fonamentals que configuren la visió i la percepció que la societat té de les dones i, en conseqüència, la valoració que se’n fa, són el sexisme i l’androcentrisme. En primer lloc, a causa de la importància que tenen aquests dos conceptes al llarg de la tesi i, en segon lloc, perquè formen part de la mateixa delimitació del tema, passo a definir-los. El sexisme és fonamentalment una actitud que es caracteritza pel menyspreu i la desvaloració, per excés o per defecte, del que són o fan les dones. És una actitud derivada de la supremacia masculina, es basa en l’hegemonia dels homes i en el conjunt de creences que li donen suport i la legitimen. També es pot definir com el conjunt dels mètodes utilitzats pel patriarcat per continuar mantenint el sexe femení en una situació de subordinació. L’androcentrisme, en contrast amb el sexisme, consisteix en un punt de vista orientat pel conjunt de valors dominants en el patriarcat o, dit d’una altra manera, per una percepció “centrada” i basada en normes masculines. És prendre l’home com a mesura de totes les coses; tot discurs que presenta aspectes de la vida de les dones com una desviació (a la norma) és androcèntric. L’androcentrisme també té, com el sexisme, indubtables repercussions en els usos de la llengua. L’androcentrisme, en una mesura més gran que el sexisme, és la causa i l’origen d’uns determinats usos de la llengua que tendeixen a excloure o a invisibilitzar les dones en la llengua; o el que és el mateix, promouen l’exclusió lingüística o la invisibilització lingüística. Dos són els usos més importants de la llengua, a bastament presents en les definicions i exemples dels diccionaris, en què l’androcentrisme es comprova. Els biaixos sexistes i androcèntrics ocasionen, com s’ha dit, d’una banda, un tractament pejoratiu de les dones i, de l’altra, una invisibilització o una exclusió (i, per tant, una desvaloració) de les dones en qualsevol document a partir d’uns determinats usos de la llengua; aquests fets han ocasionat un gran nombre d’estudis arreu del món, especialment, en el món occidental. Sembla pertinent, doncs, preguntar-se fins a quin punt les dones estan correctament representades en els diccionaris, si hi ha hagut canvis en aquesta visualització en els últims anys, especialment des de mitjans d’aquest segle, i, si n’hi ha hagut, quin tipus de canvis es constata en els diccionaris. Aquesta tesi es proposa de contestar alguns dels anteriors interrogants. Per això la tesi s’organitza en dues parts diferenciades tot i que lligades entre si. La primera part (segon capítol) és una anàlisi de la presència i de l’absència de les dones en el Diccionari General de la Llengua Catalana (a partir d’ara, m’hi referiré com a DGLC) a través d’algunes informacions lexicogràfiques dels articles: definicions, exemples, fraseologia, etc. S’han estudiat gran part dels elements que fan referència a éssers humans sexuats. La presència d’homes i dones al llarg del DGLC és desigual i descompensada; he escollit i he agafat com a centre d’interès primordial i com a objectiu principal d’estudi, l’anàlisi de la presència del sexe femení al llarg de tot el document. La segona part de la tesi (tercer capítol) és una anàlisi comparativa de la presència humana sexuada (fonamentalment de la femenina) entre el Diccionari General de la Llengua Catalana, prèviament comptabilitzat i analitzat, i dues mostres aleatòries de dos diccionaris editats posteriorment: el Diccionari de la llengua catalana (pel que fa al català) i el Diccionario de la Lengua Española (respecte al castellà). Aquesta anàlisi contrastiva és la base de generalitzacions sobre la distribució de la presència humana sexuada en la lexicografia en general.

La present tesi consisteix en una anàlisi compativa de tres gèneres de discurs ?conversa informal (llengua oral prototípica), classe magistral (gènere intermedi) i prosa acadèmica (llengua escrita prototípica)? en català, en tres aspectes de l'estructuració i la complexitat lingüística: la densitat lèxica, la composició oracional i la connexió textual (total: 90 trets lèxics, gramaticals i textuals analitzats). Els objectius principals són a/ dotar la lingüística catalana d'una descripció detallada, fins ara inexistent, del contrast lingüístic entre oralitat i escriptura, i b/ fer una aportació a la recerca internacional sobre el tema per intervenir, d'una banda, en el debat originat sobre la complexitat sintàctica i, especialment, sobre la presència d'oracions subordinades en els dos modes de discurs i, de l'altra, per ampliar aquesta mena d'investigació a l'àmbit del discurs, com han reclamat alguns tractadistes.
La presente tesis consiste en un análisis comparativo de tres géneros de discurso ?conversación informal (lengua oral prototípica), clase magistral (género intermedio) y prosa académica (lengua escrita prototípica)? en catalán, en tres aspectos de la estructuración y la complejidad lingüística: la densidad léxica, la composición oracional y la conexión textual (total: 90 rasgos léxicos, gramaticales y textuales analizados). Los objetivos principales son a/ dotar la lingüística catalana de una descripción detallada, hasta ahora inexistente, del contraste lingüístico entre oralidad y escritura, y b/ hacer una aportación a la investigación internacional sobre el tema para intervenir, por un lado, en el debate originado sobre la complejidad sintáctica y, especialmente, sobre la presencia de oraciones subordinadas en los dos modos de discurso y, por otro lado, para ampliar este tipo de investigación al ámbito del discurso, como han reclamado algunos tratadistas.
The present work consists of a comparative analysis of three discourse genres --informal conversation (prototypical oral language), academic lecture (intermediate genre), and academic prose (prototypical written language)-- in Catalan, focusing on three aspects of linguistic structure and complexity: lexical density, sentence composition, and textual connexion (total: 90 lexical, grammatical, and textual features analysed). The main purposes are: (a) to provide Catalan linguistics with a detailed description --non-available so far-- of the linguistic opposition between literacy and speech; and (b) to make a contribution to the international research in this field in order to, on the one hand, participate in the discussion about the syntactic complexity, and, especially, about the presence of subordinated clauses in the two modes of discourse, and, on the other, extend this kind of research to the discourse level, as some researchers have claimed.