To see the other types of publications on this topic, follow the link: Les TIC i la seva gestió.
Journal articles on the topic 'Les TIC i la seva gestió'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 19 journal articles for your research on the topic 'Les TIC i la seva gestió.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Sanmartí Roset, Carme, and Montserrat Sanmartí Roset. "Les tribulacions de les dones en la gestió del patrimoni familiar. El cas de Maria Muntaner i Ardèvol (1761-1835)." Estudis d'història agrària, no. 29 (May 25, 2020): 129–48. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2017.29.129-148.
Full textAbstract:
S’han fet nombrosos estudis sobre el rol rellevant dels hereus en el desenvolupament econòmic dels masos i el rol de les dones en la gestió de la llar i en l’educació dels fi lls i les filles, però no s’ha analitzat sufi cientment quins eren els reptes que tenien les dones quan es feien càrrec de l’explotació d’un mas. En una societat en què es prioritzaven els homes en la transmissió de l’herència i les fi lles eren vistes com la darrera solució, l’única situació en què les dones podien dirigir el seu propi patrimoni o gestionar el del marit en usdefruit, o totes dues coses alhora, era quan quedaven vídues i no es tornaven a casar. Aquest article es proposa analitzar el cas de Maria Muntaner i Ardèvol, de Porrera, una dona que hagué d’enfrontar-se des de ben petita a les difi cultats derivades de la seva condició d’òrfena, primer, de pubilla, després, i de vídua amb una fi lla, fi nalment. La seva fi gura permet estudiar les estratègies que va seguir per sobreviure a les diferents situacions vitals i preservar el seu patrimoni i el de la seva fi lla, i alhora ens facilita indagar en quins moments la seva condició de dona li va comportar difi cultats addicionals.
2
Collet-Sabé, Jordi. "Vigilar i castigar a l'escola avui: repensar el conflicte, el control i la disciplina des de la democràcia agonista." Pedagogia i Treball Social 7, no. 1 (December 1, 2018): 96. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v7i1.22147.
Full textAbstract:
<div><p>Partint de l'anàlisi clàssica de Foucault sobre les institucions disciplinàries com l'escola, l'article pretén entendre la modificació dels terribles règims escolars disciplinaris i explícits, en règims escolars de control i gestió subtil i a distància. Avui hi ha a les escoles i instituts catalans i espanyols una gran invisibilitat de la dimensió controladora i de càstig, com si aquestes facetes haguessin desaparegut del món escolar. Però l'article planteja que precisament la seva invisibilitat i la seva subtilesa són la seva principal característica, per què vigilar i castigar ja no són accions "polítiques" que es realitzen a l'escola per corregir els desviaments d'una norma i d'una normalitat explícita, buscada i coneguda. Avui han mutat en protocols i procediments administratius que s'activen i gestionen de manera neutral en relació amb un "error" que algú pugui cometre. Després d'aquesta anàlisi, l'article acaba amb una proposta per replantejar el control i la disciplina des de la perspectiva de la democràcia agonista, repolititzant el conflicte com a oportunitat per democratitzar els centres educatius.</p></div>
3
Guiscafrè Danús, Jaume. "The Folklore Archive of the University of the Balearic Islands." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (December 30, 2016): 19. http://dx.doi.org/10.17345/elop201619-28.
Full textAbstract:
L’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears és un projecte modest, però ambiciós, que es troba en la seva fase inicial de construcció. Està integrat en l’organigrama de l’Arxiu Històric, del qual constitueix un dels fons, però la seva supervisió acadèmica va a càrrec del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Està constituït, inicialment, per un subfons integrat per treballs de curs que han elaborat alumnes de la mateixa universitat com a activitat d’avaluació d’assignatures relacionades amb el folklore i la literatura oral popular. En aquest article s’expliquen els fonaments teòrics i metodològics en què es basa, els antecedents que n’han fet possible la constitució i els propòsits amb què es va crear. Així mateix, se’n descriuen les eines de gestió i el fons, el subfons, les sèries i les subsèries que l’integren.
4
Torrens Bonet, Ramona. "La dimensió privada i la dimensió pública de la societat civil. Les entitats d’iniciativa social d’atenció a la discapacitat." Pedagogia i Treball Social 1, no. 1 (September 1, 2011): 76. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1543.
Full textAbstract:
En aquest article s’analitzen les entitats del tercer sector d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual del Camp de Tarragona, i s’identifica el lloc que ocupen en la provisió de serveis socials de responsabilitat pública juntament amb l’Estat i el mercat. A partir de la dialèctica entre Estat i societat civil, es reflecteix com el ressorgiment de la societat civil en el procés de democratització de les societats modernes representa la recuperació de la seva dimensió pública. Aquesta dimensió entronca amb la de la societat política, que ha estat sostreta de l’Estat en el procés d’assimilació d’aquest a l’aparell de govern. S’adopta una aproximació etnogràfica per analitzar la trajectòria de les entitats en tres etapes: carismàtica, professionalitzadora i generadora de valor. S’analitzen tres dimensions: l’estructura organitzativa, els serveis i les relacions. Es destaca la recerca de l’equilibri entre dues lògiques de gestió, l’assistencial i l’empresarial, que les condueix a un doble isomorfisme institucional: amb l’administració pública i amb l’empresa mercantil.
5
Joan Roca i Albert and Carme Turégano López. "La gestió participativa i el museu de la ciutat. Patrimoni, ciutadania i nodes culturals als barris de Barcelona." Diferents. Revista de museus, no. 5 (December 2, 2020): 18–35. http://dx.doi.org/10.6035/diferents.2020.5.2.
Full textAbstract:
Si bé l’urbanisme funcionalista va permetre, fa mig segle, allotjar amb escassos recursos un gran nombre de persones que havien immigrat a la ciutat, també és cert que aquest model no va trigar a mostrar la seva cara poc sostenible. Actualment s’estan recreant els significats dels barris i posant l’esforç en la construcció d’una esfera pública més participativa, on el paper de la cultura és clau en la posada en valor del capital social. Al llarg de l’article, ens referim a algunes museïtzacions de la perifèria urbana de Barcelona que creen noves nodalitats culturals a partir de xarxes on s’entrellacen el patrimoni, la ciutadania i el museu com a espai de participació i coneixement. En aquest context, en un marc de desenvolupament de nous paradigmes culturals, volem centrar-nos en els casos de la Fabra i Coats i del Bon Pastor, que es configuren com a nous nodes culturals en l’articulació de l’Eix Besòs.
6
Ojando Pons, Elena Sofía, Maribel Benito Alcubierre, and Miquel Àngel Prats Fernández. "Els alumnes com a líders digitals a l’aula Descripció i avaluació de l’experiència dels alumnes experts TIC a l’escola Jesuïtes Bellvitge." Aloma: Revista de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport 35, no. 1 (October 13, 2017): 53–60. http://dx.doi.org/10.51698/aloma.2017.35.1.53-60.
Full textAbstract:
En els darrers anys, l’ús intensiu de les tecnologies a l’escola, ha provocat que el professor de vegades es senti desbordat quan ha d’atendre la gestió de l’aula i no tan sols els aspectes d’ensenyament i aprenentatge curriculars sinó també altres, pels que sovint no està preparat, com són els relacionats amb la competència digital i la resolució de les incidències tècniques que es produeixen amb qualsevol dels dispositius de l’aula. És per això, que a l’escola Jesuïtes Bellvitge s’ha decidit separar els aspectes pedagògics i didàctics dels tècnics per tal de concentrar els esforços en la finalitat última del procés d’ensenyament i aprenentatge. El lideratge pedagògic de la classe el porta el professor però és un grup d’alumnes “experts TIC” el que a cada classe porta el lideratge tecnològic i fan de suport al professor de l’aula i als seus companys. En aquest article es pretén descriure i avaluar l’experiència dels experts TIC de l’escola Jesuïtes Bellvitge segons els seus protagonistes arribant a la conclusió que aquesta experiència, ha fet que l’ús de les TIC a l’aula es pugui estendre homogèniament en els diferents cursos amb independència de la competència digital docent del professor.
7
Casademont Falguera, Xavier. "La necessitat de la integralitat en les polítiques públiques d'immigració." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (December 24, 2020): 87. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22545.
Full textAbstract:
<p>Aquest article pretén analitzar el que considerem que és un dels aspectes rellevants de les polítiques públiques orientades a la integració de les persones immigrades: com aconseguir que les polítiques d’immigració siguin una política pública integral en el si de les administracions públiques. És a dir, que no depenguin d’una única unitat administrativa, sinó que cadascun dels departaments i àrees l’assumeixin com una realitat que els és pròpia i que, al mateix temps, es dissenyin estructures organitzatives, participatives i d’intervenció que assegurin el desenvolupament d’una estratègia única, coordinada i compartida. Aquesta qüestió no és menor i en bona mesura denota la mirada que tenim sobre el fenomen migratori: si pensem la immigració i les persones immigrades des de l’estereotip de la pobresa i l’exclusió, té tot el sentit que plantegem polítiques assistencialistes pensades per a la seva execució des dels serveis socials; si les pensem des de la seva complexitat (pensem, per exemple, que implica totes les dimensions de les persones que d’una manera o altra participen del fenomen), entendrem que precisen d’un abordatge integral, global, multidisciplinar. En la mesura que estem convençuts que el que és necessari és aquest segon abordatge, plantejarem la necessitat de desenvolupar estratègies de gestió i implementació de polítiques d’immigració integrals i que afavoreixin que les persones immigrades puguin superar les desigualtats que els afecten en múltiples dimensions. També explicarem quins són alguns dels obstacles a superar més habituals i apuntarem algunes recomanacions que permetin superar-los. Finalment, presentarem un parell de casos que exemplifiquen bones pràctiques en el desenvolupament de polítiques públiques integrals.</p>
8
Gil Duran, Núria. "Laboratori de ciències socials en exposicions d’art contemporani: l’educació artística." Comunicació educativa, no. 24 (April 30, 2011): 58. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201158-64.
Full textAbstract:
<p>L’espai on es genera creació, art o cultura —un centre d’art, un museu— és terra de cultiu de coneixements de les diferents disciplines de les ciències socials. Per tal que l’alfabetització d’educació artística dels diferents públics s’activi i reverteixi en formació i reflexió, a partir de les experiències presentades i generades, s’ha de vehicular aquest missatge, s’ha de fer planer, s’ha d’humanitzar, s’ha d’apropar. L’equipament, la seva gestió i els seus objectius seran definitius per desenvolupar uns projectes orientats cap a l’excel·lència, com és ara el cas del Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) a disposició d’aquest context territorial. Hi afegirem el cas del Centre d’Arts Visuals d’Amposta, una experiència personal d’investigació. Per a aquests públics de la cultura, l’educació artística ha de ser transversal, recíproca, progressiva, permanent, com si es tractés d’un tema sanitari o tecnològic. Des de la perspectiva de l’home, de l’entorn, de la societat, el laboratori de ciències socials, mitjançant l’educació artística, ens condueix a la globalització, a la geografia, a la política, a les relacions socials i a la convivència, a la vida.</p>
9
Cid Górriz, Robert, Núria Gil Duran, and Míriam Segura Meix. "La influència del llenguatge de missatgeria instantània en l'alumnat de 6è de Primària." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (December 21, 2015): 46. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.2.691.
Full textAbstract:
La present investigació té la finalitat d’aportar nou coneixement a una de les problemàtiques que més ressò té en el món educatiu actual i en l’àmbit lingüístic: el llenguatge de missatgeria instantània. Aquesta va encaminada a conèixer l’estat actual de la qüestió i a identificar si l’alumnat de 6è de Primària d’un centre escolar de Tortosa presenta en la seva escriptura la influència d’aquest tipus de llenguatge. A continuació, es pretén valorar aquesta influència i les seves característiques. Es realitzen diverses activitats d’expressió escrita a l’aula utilitzant diferents suports TIC i tradicionals i es procedeix a enquestar als docents. Recollida la informació és realitza una anàlisi de les produccions escrites i es relaciona amb els resultats de l’enquesta.
10
Lázaro Cantabrana, José Luis. "La competència digital docent com a eina per garantir la qualitat en l’ús de les TIC en un centre escolar." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (August 3, 2015): 102. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.1.667.
Full textAbstract:
La societat actual s’ha vist afectada pel ràpid i constant desenvolupament tecnològic de les darreres dècades. Els canvis impregnen tots els àmbits de desenvolupament de l’individu, des de la seva vida personal i quotidiana fins a la professional. Aquesta “revolució” tecnològica afecta al sistema educatiu i a com ha de formar els ciutadans del futur. La manera com s’ensenya als “nous aprenents” ha d’ajustar-se a les noves formes d’aprendre dels individus i a les noves demanades socials. Els alumnes necessiten unes competències clau per a participar de la societat actual, entre les que es troba la competència digital. En aquest sentit, els docents necessiten una competència digital docent adequada per a poder atendre les necessitats dels seus alumnes.
11
Capdeferro, Josep, and Adrià San Miguel. "‘Los hòmens no són perfets’: revelacions dels processos de fiscalització institucional." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 13 (June 30, 2019): 194. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.13.15481.
Full textAbstract:
Resum: Els processos de visita o fiscalització d’una institució poden donar informacions molt valuoses sobre l’exercici de les seves competències regulars i sobre els seus engranatges interns de poder i de gestió; també sobre aspectes tangencials o col·laterals inesperats, que sovint reflecteixen disfuncions de funcionament, per exemple apropiacions temporals per part de càrrecs públics d’esclaus o forçats institucionals per a usos privats. La Diputació del General, amb amplis poders fiscals, financers, jurídico-polítics i defensius a la Catalunya moderna, comptà amb un mecanisme de retiment de comptes força sofisticat al seu temps. Gràcies a la informació que llegà, fins i tot es poden conèixer processos instruïts arran de denúncies de persones que consideraven que algun càrrec o oficial públic havia abusat de la seva autoritat o actuat amb prepotència. Es reflecteix, així, que existia una ètica del servei públic i no respectar-la es considerava reprobable.
Paraules clau: Visita, Diputació del General, Catalunya, edat moderna, funcionaris, poder
Abstract: In early modern Catalonia, every three years a powerful provincial representative institution called Diputació del General or Generalitat was subject to a strict accountability procedure which lasted nine months. Many records from these procedures provide us with priceless data about the fiscal, financial and political regular functions of the institution. They also inform us that some officials better cared about themselves than about the organism they were supposed to work for in unexpected ways such as using public slaves for private purposes. Through these records, especially testimonies at trial, we perceive that common people understood quite well what was the attitude that public officers were socially required to keep towards citizens. Arrogant behaviours were thus reprobated, such as other sorts of abuse of power.
Keywords: Catalonia, Generalitat, 17th century, Public service, Political Institutions, Accountability
12
Garrido, L., and G. Mercadal. "Demografia i conservació de Simethis mattiazzi (Liliaceae), espècie d’interès per a la flora vascular de Catalunya." Collectanea Botanica 36 (April 4, 2017): 001. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2017.v36.001.
Full textAbstract:
Aportamos nuevos datos corológicos, demográficos, fenológicos, fitosociológicos, ecológicos y de gestión ambiental sobre Simethis mattiazzi en Cataluña, una planta vascular amenazada en la región mediterránea. En la comarca de la Selva hemos localizado 27 rodales, cuyos recuentos nos dan una estimación de 176.052 individuos (22 rodales). El área de ocupación es de 43.594 m2 y se distribuyen en 10 cuadrados UTM de 1 km de lado. Simethis es una especie característica de la asociación Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae y se puede encontrar presente en tres hábitats diferentes (32k Brezales de Erica scoparia, 45b Bosques de Quercus suber con sotobosque de matorral acidófilo y 45i Bosques mixtos de Q. suber y Pinus spp.), prefiriendo claramente el 32k. Aun así, produce más flores por individuo en los ambientes que le son menos favorables (45b y 45i). Por lo que parece, el factor predominante de su distribución en Europa y África es el clima, el cual siempre tiene que ser atlántico o submediterráneo con tendencia oceánica. Asimismo, damos propuestas para su conservación y confirmamos el estatus actual UICN de «En Peligro» (EN) de Simethis en Cataluña. [ca] Aportem noves dades corològiques, demogràfiques, fenològiques, fitosociològiques, ecològiques i de gestió ambiental sobre Simethis mattiazzi a Catalunya, una planta vascular amenaçada a la regió mediterrània. A la comarca de la Selva hem localitzat 27 rodals, els recomptes dels quals ens donen una estimació de 176.052 individus (22 rodals). L’àrea d’ocupació és de 43.594 m2 i es distribueix en 10 quadrats UTM d’1 km de costat. Simethis és una espècie característica de l’associació Lavandulo stoechadis-Ericetum scopariae i es pot trobar present en tres hàbitats distints (32k Bruguerars d’Erica scoparia, 45b Boscos de Quercus suber amb sotabosc de brolla acidòfila i 45i Boscos mixtos de Q. suber i Pinus spp.), tenint una clara preferència pel 32k. Malgrat això, produeix més flors per individu en els ambients que li resulten menys favorables (45b i 45i). D’altra banda, pel que sembla, el factor predominant de la seva distribució a Europa i Àfrica és el clima, el qual sempre ha de ser atlàntic o submediterrani de tendència oceànica. Així mateix, donem propostes de conservació i confirmem l’estatus actual UICN de «En Perill» (EN) de Simethis a Catalunya.
13
García Mahamut, Rosario, and Jorge Viguri Cordero. "La protección de los datos personales de los solicitantes de protección internacional en el (nuevo) Sistema Europeo Común de Asilo: grandes desafíos y graves deficiencias." Teoría y Realidad Constitucional, no. 44 (November 15, 2019): 237. http://dx.doi.org/10.5944/trc.44.2019.26002.
Full textAbstract:
El presente trabajo aborda un pionero análisis jurídico sobre la protección y tratamiento de los datos personales de los solicitantes de asilo y protección subsidiaria en la reforma integral en ciernes del Sistema Europeo Común de Asilo (SECA). Reforma que, entre otros innumerables aspectos, ha elevado la eficaz gestión de la información de la UE como clave de bóveda para proteger las fronteras exteriores, mejorar la gestión de los flujos migratorios y contribuir a reforzar la seguridad interior.El régimen jurídico en materia de protección de datos resulta especialmente fragmentado, complejo y difuso por cuanto que el RGPD, pese a que excluye de su aplicación las actividades relacionadas con el asilo, el control de fronteras y, la inmigración se encuentra directamente tipificado en las propuestas de Reglamentos de Dublín IV, de Procedimiento y de Eurodac. Paralelamente, las persistentes vinculaciones con la seguridad de los Estados miembros constatan la potencial aplicación la Directiva de protección de datos en el ámbito policial. A ello se le adiciona la interoperabilidad de los distintos sistemas de información, el despliegue de organismos asistenciales en frontera (Frontex o EASO) así como de las autoridades policiales, todos ellos vinculados directamente por sus propios reglamentos de desarrollo. En consecuencia, este marco jurídico fragmentado y especialmente complejo constituye especial objeto de análisis.The present work addresses an innovative legal analysis on the treatment and protection of personal data about asylum and subsidiary protection seekers in the comprehensive reform of the Common European Asylum System (CEAS). This reform, among other countless aspects, has increased the effective EU Information Management as the key to protect external borders, improve the management of migration flows and contribute to the enhancement of internal security. The applicable data protection legislation is significantly fragmented, complex and diffuse since, despite the GDPR excludes from its scope asylum-related activities, border control, and immigration is directly defined in the proposed Dublin IV, Procedures and Eurodac regulations. At the same time, the persistent linkages to the security of Member States can reflect the potential application of the Data Protection Directive on Police Matters. In addition, the interoperability of different information systems, the deployment of specific bodies (such as Frontex or EASO) as well as law enforcement authorities are bound directly by their own regulations. Consequently, this fragmented and particularly complex legal framework constitutes the subject of the study.
14
Salbanyà Benet, Jordi. "El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/1956.
Full textAbstract:
El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.
15
Salbanyà Benet, Jordi. "El deure dels propietaris privats forestals de conservar els boscos per evitar el risc d’incendis." Revista Catalana de Dret Ambiental 9, no. 1 (July 27, 2018). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1956.
Full textAbstract:
El present treball té per objecte analitzar el contingut del deure dels propietaris forestals de conservar els boscos per evitar el risc d'incendis, que s’ha de portar a terme al nostre entendre, mitjançant la redacció, aprovació administrativa i execució dels instruments d'ordenació forestal que la legislació sectorial regula.El contingut d’aquests instruments d’ordenació no sols permet el compliment del deure legal de conservació sinó que a més assegura una gestió forestal sostenible, la qual cosa és coherent amb el mandat de la Llei catalana 16/2017, d'1 d'agost, del canvi climàtic, quan estableix que les mesures que les administracions adoptin en matèria de boscos i gestió forestal han d'anar encaminades a reduir la vulnerabilitat del sistema forestal i a optimitzar la seva capacitat d'actuar com a embornal.Un deure legal que, en excedir del deure que amb caràcter general s'imposa per a qualsevol tipus de sòl, s'hauria de dur a terme pels propietaris privats forestals amb l'auxili econòmic de les administracions públiques, mitjançant l'establiment de concretes mesures de foment, les quals haurien d'estar al mateix nivell i grau d'exigència que el deure que se’ls imposa.
16
Blázquez Alonso, Noemi. "Les principals novetats introduïdes per la Directiva 2008/98/CE sobre residus i les línies d'actuació en la seva transposició a l'ordenament espanyol." Revista Catalana de Dret Ambiental 1, no. 1 (June 28, 2010). http://dx.doi.org/10.17345/1028.
Full textAbstract:
El proper 12 de desembre de 2010 finalitza el termini per a què els Estats membres transposin la Directiva marc de residus. Malgrat que la Directiva ha estat titllada per representants europeus i organitzacions ecologistes com a norma “massa feble”, el cert és que la norma comunitària pretén introduir nous conceptes clau en el marc de la producció i gestió de residus i revisar els ja existents en vista de l’abundant jurisprudència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquest estudi analitza les novetats que aporten la nova Directiva marc i els primers treballs realitzats pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí en la transposició de la norma comunitària a l’ordenament espanyol, així com la possible aplicació directa de la Directiva marc en cas de manca de transposició o transposició incorrecta. Això sense perjudici de que seran els governs autonòmics els que, en l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en matèria de medi ambient, dissenyin les polítiques aplicables al tractament i gestió dels seus residus. No obstant això, caldria aprofitar l’oportunitat que ofereix la transposició de la Directiva Marc per harmonitzar els diferents règims autonòmics.
17
Blázquez Alonso, Noemi. "Les principals novetats introduïdes per la Directiva 2008/98/CE sobre residus i les línies d'actuació en la seva transposició a l'ordenament espanyol." Revista Catalana de Dret Ambiental 1, no. 1 (June 28, 2010). http://dx.doi.org/10.17345/rcda1028.
Full textAbstract:
El proper 12 de desembre de 2010 finalitza el termini per a què els Estats membres transposin la Directiva marc de residus. Malgrat que la Directiva ha estat titllada per representants europeus i organitzacions ecologistes com a norma “massa feble”, el cert és que la norma comunitària pretén introduir nous conceptes clau en el marc de la producció i gestió de residus i revisar els ja existents en vista de l’abundant jurisprudència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquest estudi analitza les novetats que aporten la nova Directiva marc i els primers treballs realitzats pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí en la transposició de la norma comunitària a l’ordenament espanyol, així com la possible aplicació directa de la Directiva marc en cas de manca de transposició o transposició incorrecta. Això sense perjudici de que seran els governs autonòmics els que, en l’exercici de les competències que tenen atribuïdes en matèria de medi ambient, dissenyin les polítiques aplicables al tractament i gestió dels seus residus. No obstant això, caldria aprofitar l’oportunitat que ofereix la transposició de la Directiva Marc per harmonitzar els diferents règims autonòmics.
18
Martín Gómez, Sonia. "Aplicación de las Metodologías Ágiles al proceso de enseñanza-aprendizaje universitario." Revista d'Innovació Docent Universitària, January 30, 2020, 62–73. http://dx.doi.org/10.1344/ridu2020.12.7.
Full textAbstract:
Aquesta proposta d'innovació docent té com a objectiu el de dinamitzar i apropar al món empresarial l'ensenyament en l'assignatura de sis crèdits Gestió i organització d'Empreses II, cursada en el quart semestre dels diferents graus que s'ofereixen a la Facultad de Ciencias Económicas de la Universidad San Pablo-CEU, de forma que l'alumne participi de forma més activa del que fins ara venia fent i s'impliqui en la solució dels problemes d'empreses reals plantejats a l'aula. Amb aquesta finalitat s'utilizaran metodologies àgils i innovacions tecnològiques, que permetin aplicar de forma pràctica l'aprenentatge basat en projectes (APB).Per a la seva implementació es proposa la resolució d'un cas de producció per tallers, mitjançant la formació d'equips àgils, utilitzant Scrum i Kanban, fent servir per al darrer, l'aplicació Trello. L'enfoc iteratiu i incremental d'aquesta metodologia permetrà que l'alumne conegui de forma senzilla i pràctica conceptes que creixen en quant a la seva complexitat, segons es va evolucionant en la resolució del mateix.Per a l'assignatura en qüestió, el desenvolupament de la solució es farà en cinc iteracions o sprints, afegint a cada iteració nous resultats d'aprenentatge, que permetin aconseguir les competències marcades en la matèria.
19
Amaya Ramírez, Sergio Alberto, Joan Esteban Chacón Quintero, Johanna Arroyave-Suárez, and Cristina Lopez Ramirez. "Las TIC como herramienta de gestión sostenible para conservar los recursos naturales desde las comunidades rurales." Revista Sennova: Revista del Sistema de Ciencia, Tecnología e Innovación, September 10, 2018, 24. http://dx.doi.org/10.23850/23899573.1629.
Full textAbstract:
La ciencia en muchos casos aparece como algo aislado y lejano, especialmente para las comunidades rurales, las cuales no están familiarizadas con los lenguajes, las formas y estructuras de la comunidad científica; es por ello que el compromiso de los investigadores radica en apropiar el lenguaje de las comunidades y generar espacios de diálogos de saberes. Ideas para el Cambio como programa gubernamental de apropiación social de la ciencia busca dicha conexión, y el grupo de investigación en Gestión de la Innovación y el Desarrollo Tecnológico del Servicio Nacional de Aprendizaje SENA asumió el reto. Para ello y de la mano de la comunidad de la vereda La Herrera del municipio de Jardín al sur oeste del departamento de Antioquia formularon y ejecutaron un proyecto orientado a reconocer, documentar, sistematizar y desarrollar una aplicación para celular que les permitiera mostrar la riqueza ambiental, con énfasis en aves, con que cuenta el municipio, al igual que gestionar y promover el turismo sostenible.