Journal articles: 'Lingüística històrica'

1

Martí-Badia, Adrià. "Adrià Martí-Badia, La consciència lingüística dels valencians (1854-1906)." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 6, no. 6 (August 29, 2022): 259–64. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v6.183.

Full text

Abstract:

El 2020, any de silencis, van sortir dos llibres importants per a la historiografiadel català. Des de Mallorca, Antoni Mas i Forners publicava el documentadíssimvolum Llengua, terra, pàtria i nació (Palma, Edicions Documenta Balear).Des de València, Adrià Martí-Badia va brindar unes planes riques en notíciesen La consciència lingüística dels valencians (1854-1906). Tant en un cas comen l’altre, el seguiment del nom donat a la llengua històrica de catalans, valencians,balears, aragonesos orientals, andorrans i algueresos es presenta com aindici de la seva unitat o diversitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Massanell i Messalles, Mar. "La dialèctica corpus/estatus en la història de la llengua catalana. Cap a una explicació integral dels canvis lingüístics." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 71 (October 6, 2021): 219. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21039.

Full text

Abstract:

En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’observen en el català nord-occidental des de la represa del procés d’estandardització a Catalunya evidencia com podem incrementar el grau de comprensió dels canvis lingüístics si estem atents a les interaccions que es produeixen entre els usos establerts socialment, les formes sotmeses als constrenyiments del sistema i les percepcions que acaben formant la consciència lingüística dels parlants entesos com a individus i com a cos social.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Ginebra Serrabou, Jordi. "La relació entre història de la llengua i història literària." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 71 (October 6, 2021): 201. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21038.

Full text

Abstract:

La relació entre la disciplina història de la llengua i la disciplina història de la literatura ha estat una relació de subordinació, tant des del punt vista conceptual com metodològic. La primera ha estat subordinada a la segona. En aquest article tractem en primer lloc de les circumstàncies i els esdeveniments històrics que han determinat aquesta situació de subordinació: la identificació cultural entre llengua i literatura (però amb la supeditació de la primera a la segona), el naixement de la lingüística romànica (que, paradoxalment, no va afavorir l’autonomia de la història de la llengua) i la desclosa de les cultures nacionals, que també van donar prioritat a la literatura nacional. En segon lloc ens referim a les particularitats metodològiques i pràctiques de les dues disciplines, que també expliquen per què la relació ha anat de la manera com ha anat. I en tercer lloc tractem breument de l’estat actual de la matèria, que fa pensar que la història de la llengua ha tendit a adquirir autonomia en els darrers anys, malgrat que l’objectiu no ha de ser prescindir de la història literària sinó establir-hi els vincles adients.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Montoya Abat, Brauli. "Problemes de la periodització en història de la llengua." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 71 (October 6, 2021): 157. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.71.21036.

Full text

Abstract:

El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Solà, Joan. "HISTÒRIA DE LA LINGÜÍSTICA CATALANA 1775-1900: REPERTORI CRÍTIC." Catalan Review: Volume 5, Issue 2 5, no. 2 (December 1, 1991): 137–60. http://dx.doi.org/10.3828/catr.5.2.9.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Ginebra, Jordi. "Teoria fraseològica en la Gramàtica catalana (1956) de Pompeu Fabra." Ítaca. Revista de Filologia, no. 10 (December 15, 2019): 121. http://dx.doi.org/10.14198/itaca2019.10.06.

Full text

Abstract:

En aquest treball, per mitjà de l’anàlisi de Gramàtica catalana (1956), es fa una contribució a l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra, a l’estudi de la història de la lingüística catalana i a l’estudi de la història de la fraseologia. La descripció de les unitats fraseològiques que ofereix la Gramàtica s’emmarca, d’una banda, en l’àmbit de la composició i, de l’altra, es presenta conceptualment i terminològicament seguint la tradició gramatical. Cal destacar que l’obra conté un material fraseològic ric, amb mostres de gairebé totes les estructures formals que poden presentar les locucions en català, i que Fabra, amb les explicacions relatives al que anomena «conjunts sintetitzats», mostra haver copsat el pinyol conceptual de les unitats pluriverbals lexicalitzades.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Cano Mateu, J. Àngel. "La filologia." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 6, no. 6 (August 29, 2022): 11–16. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v6.187.

Full text

Abstract:

El fet de dir que un dels objectius —o, millor, que l’objectiu— del grau deFilologia Catalana és el de proporcionar un coneixement en profunditat delsdiversos aspectes lingüístics, socials, literaris i culturals tant de la nostra llenguacom de la nostra literatura, en realitat, és no dir res. Entre els mínims exigits al’alumnat que ha de superar aquests estudis, hi ha el de desenvolupar coneixe-ments, competències i habilitats en el camp de la història social de la llengua,de l’estructura de la llengua, de la situació sociolingüística de la llengua, ode la història de la literatura feta en la nostra llengua. En efecte, l’estudiantd’aquest grau, siga de la universitat d’arreu del país que siga, i tot i la diferèn-cia de nomenclatura i de distribució semestral, ha de fer front a assignaturesdedicades, entre altres matèries, a la història de la llengua o a l’estudi de la nos-tra literatura en diverses èpoques, com l’edat mitjana, l’edat moderna, l’èpocacontemporània i l’actual.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Brumme, Jenny, and Natalia Terrón Vinagre. "Genís, Salvador, 1872, El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana. Obra de suma utilidad para las escuelas de Cataluña. Parte primera destinada a la enseñanza oral del lenguaje castellano, Gerona: Imp. de Francisco Dorca, sucesor de Joaquín Grases. 152 pp. + II pp." Revista de Historia de la Lengua Española, no. 17 (December 28, 2022): 169–77. http://dx.doi.org/10.54166/rhle.2022.17.07.

Full text

Abstract:

Las labores de rastreo bibliográfico llevadas a cabo en el proyecto de investigación Percepción de la diversidad lingüística en materiales de enseñanza del español, publicados en Cataluña en el siglo XIX (PID2019-104659GB-I00) han permitido descubrir una edición príncipe de El auxiliar del maestro catalán (1872) de Salvador Genís i Bech (1841-1919) de la que no se tenía constancia hasta la fecha, pues no aparece documentada en los dos repertorios bibliográficos más importantes para el siglo XIX, la Història de la lingüística catalana 1775-1900. Repertori crític (1998) de Marcet & Solà, por un lado, y la Bibliografía cronológica de la lingüística, la gramática y la lexicografía del español (BICRES V). Desde el año 1861 hasta el año 1899 (2015), coordinado por Esparza & Niederehe, por el otro. Se trata de la Primera Parte de la primera edición de este manual destinada a la enseñanza oral de la lengua castellana, como reza en la propia portada, y publicada en el año 1872. Con esta edición se recupera un eslabón perdido en la reconstrucción de la serie textual de El auxiliar del maestro catalán (1869-1925).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Latorre García, Lidia, and Andrea García Montes. "El paisatge lingüístic del centre històric de València: sobre la presència del català." Estudis Filològics i de Traducció, no. 1 (February 24, 2020): 187. http://dx.doi.org/10.7203/efit.1.16438.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Lorente Casafont, Mercè. "L’anàlisi del canvi lèxic en el discurs especialitzat." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 163. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13508.

Full text

Abstract:

En aquest text s’explora l’abordatge incipient de l’anàlisi del canvi lingüístic en contextos comunicatius especialitzats. Des de història de la ciència i la terminologia s’han fet incursions en el tema de l’evolució del llenguatge d’especialitat, però no s’hi ha aplicat encara ni la teoria del canvi ni la metodologia de l’anàlisi de la variació. En aquest primer treball s’ofereix una breu presentació dels principals ítems que regulen l’estudi del canvi lingüístic i una síntesi dels principals canvis lèxics (neologia, manlleus, lexicalització i gramaticalització menor), per concloure quins ajustaments teòrics i metodològics convindria introduir i quina mena d’anàlisis caldria engegar per a analitzar els canvis que es puguin incoar i estabilitzar en el discurs d’especialitat. En aquesta primera aproximació s’orienta el tema del canvi cap al discurs mèdic, a causa de la rellevància de la intersecció entre comunicació i salut en la recerca actual.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Ferrando Francés, Antoni. "La multisecular invocació de sant Vicent Ferrer com a defensor de la «llengua valenciana»." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 183–240. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.65.

Full text

Abstract:

Al llarg de la història de la llengua catalana, el nom de sant Vicent Ferrer (ca. 1350-1419) ha estat associat a l’estima per la seua llengua materna, ja que sempre va predicar «in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino». Els valencians han utilitzat aquesta creença per a invocar la protecció de sant Vicent sobre la «llengua valenciana» y sobre el poble valencià. És una de les raons que expliquen la gran popularitat del sant entre els valencians. Les modalitats amb què s’han expressat des del segle XVI les apologies de la llengua invocant l’exemple de sant Vicent posen de manifest una situació de conflicte lingüístic.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Guiscafrè Danús, Jaume. "The Folklore Archive of the University of the Balearic Islands." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (December 30, 2016): 19. http://dx.doi.org/10.17345/elop201619-28.

Full text

Abstract:

L’Arxiu de Folklore de la Universitat de les Illes Balears és un projecte modest, però ambiciós, que es troba en la seva fase inicial de construcció. Està integrat en l’organigrama de l’Arxiu Històric, del qual constitueix un dels fons, però la seva supervisió acadèmica va a càrrec del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. Està constituït, inicialment, per un subfons integrat per treballs de curs que han elaborat alumnes de la mateixa universitat com a activitat d’avaluació d’assignatures relacionades amb el folklore i la literatura oral popular. En aquest article s’expliquen els fonaments teòrics i metodològics en què es basa, els antecedents que n’han fet possible la constitució i els propòsits amb què es va crear. Així mateix, se’n descriuen les eines de gestió i el fons, el subfons, les sèries i les subsèries que l’integren.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Martines, Josep. "Canvi lexicosemàntic: salpuscar ‘esquitar’ i variants, un petit enigma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 103. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13666.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest article mostra quin degué ser l’origen del verb salpuscar i la variant salbuscar, sinònim de l’actual esquitar o esquitxar . Subratlla les possibilitats que ofereixen els corpus textuals digitals i la necessitat de tenir present l’estudi contrastiu de llengües (especialment d’atendre l’occità) i la història de la cultura quan es fa semàntica i lexicologia diacròniques del català. Així mateix, s’hi apliquen nocions bàsiques de la semàntica cognitiva en l’estudi del canvi lingüístic. Paraules clau: semàntica i lexicologia diacròniques, etimologia, canvi semàntic en català, salpuscar, semàntica cognitiva.Abstract: This article shows what must have been the origin of the Catalan verb salpuscar and its variant salbuscar, synonym of the current verb esquitar o esquitxar (‘to splash’). It highlights the possibilities offered by digital textual corpora and the need to bear in mind the contrastive study of languages (especially when it comes to Occitan) and the cultural history when diachronic semantics and lexicology of Catalan are done. Likewise, basic notions of cognitive semantics are applied in the study of linguistic change. Keywords: diachronic semantics and lexicology, etymology, semantic change in catalan, salpuscar, cognitive semantics.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Bernat i Baltrons, Francesc. "El paper d’Alfred Morel-Fatio en els inicis de la catalanística." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 72 (March 10, 2022): 59. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.72.22960.

Full text

Abstract:

El nostre objectiu en aquest article és fer una síntesi dels principals estudis d’Alfred Morel-Fatio sobre llengua i literatura catalanes, així com definir el seu paper en la catalanística del segle XIX, especialment a França però també a la resta d’Europa. Cal saber que aquest erudit francès va tenir un paper cabdal en el desplegament dels estudis universitaris catalans fora del nostre àmbit lingüístic, a banda de fer aportacions significatives al desplegament de la filologia catalana. Així, arribem a la conclusió que Morel-Fatio té el mèrit de ser el primer professor que va introduir l’estudi de la llengua i la literatura catalanes a les aules universitàries. A banda d’això, no es pot obviar la influència dels seus resums sobre història de la llengua i la literatura catalanes publicats al Grundriss, perquè van ser la principal descripció sobre aquesta part de la nostra cultura disponible per als romanistes europeus de l’època. A més, van contribuir decisivament al desenvolupament de la filologia catalana moderna en repercutir sobre l’obra de diversos filòlegs catalans.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Michułka, Dorota, and Justyna Bajda. "Types of word–image relationships appearing in Polish language textbooks." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 79. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12361.

Full text

Abstract:

Article describes types of word–image relationships in Polish literary education and is based on interdisciplinary methodology. The reform of the education system in 1999 was a clear turning point in the history of Polish research on this issue. Use of iconic material in Polish language education, referring to intersemiotic relationships between the word and the image and resulting from tasks performed by the student during Polish language lessons, has been an important topic of discussionamong educationalists for many years. In terms of complementary reading texts that will further develop text interpretation, the authors consider equal treatment of literary and iconic texts. Cultivating interpretation skills open up new horizons to the contemporary young audience of the world in culture, literature, and art. As the next generation the quest for new meaning, initiating mechanisms of new vision and new sensitivity to the reception of arts will also allow a redefinition of the concepts of interpretation, meaning, and significance. Key words: literary reading in the classroom, visual reading, history of art, intersemiotic approach, intertextuality, literary responses Resumen El artículo describe tipos de relaciones entre palabras e imágenes en la educación literaria polaca y está basado en una metodología interdisciplinar. La reforma del sistema educativo en 1999 fue un claro punto de inflexión en la historia de la investigación sobre este asunto en Polonia. El uso del material icónico en la educación lingüística polaca, referida a las relaciones intersemióticas entre la palabra y la imagen, y los resultados de tareas llevadas a cabo por estudiantes durante las clases de polaco, han sido durante muchos años un importante tema de discusión entre educadores. Respecto a las lecturas complementarias que más adelante desarrollarán la interpretación del texto, las autoras consideran igualmente el tratamiento de los textos literarios y los icónicos. Cultivar destrezas interpretativas abre nuevos horizontes a la joven audiencia contemporánea al mundo de la cultura, la literatura y el arte. Para las nuevas generaciones, la búsqueda de nuevos significados, iniciando mecanismos para una nueva visualización y una nueva sensibilidad hacia la recepción de las artes, conllevará también una redefinición de los conceptos de interpretación, significado y sentido. Palabras clave: lectura literaria en el aula, lectura visual, historia del arte, enfoque intersemiótico, intertextualidad, respuesta literaria. Resum L’article descriu tipus de relacions entre paraules i imatges en l’educació literària polonesa i està basat en una metodologia interdisciplinària. La reforma del sistema educatiu el 1999 va ser un clar punt d’inflexió en la història de la recerca sobre aquest assumpte a Polònia. L’ús del material icònic en l’educació lingüística polonesa, referida a les relacions intersemiòtiques entre la paraula i la imatge, i els resultats de tasques dutes a terme per estudiants durant les classes de polonès, han sigut durant molts anys un important tema de discussió entre educadors. Quant a les lectures complementàries que després desenvoluparan la interpretació del text, les autores consideren en igualtat de condicions el tractament dels textos literaris idels icònics. Conrear destreses interpretatives obri nous horitzons a la jove audiència contemporània al món de la cultura, la literatura i l’art. Per a la nova generació, la cerca de nous significats, tot iniciant mecanismes per a una nova visualització i una nova sensibilitat cap a la recepció de les arts, comportarà també una redefinició dels conceptes d’interpretació, significat i sentit. Paraules clau: lectura literària a l’aula, lectura visual, història de l’art, enfocament intersemiòtic, intertextualitat, resposta literària.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Montoya Abat, Brauli. "L'ús comercial de la costa marítima d'Oriola: Edició i notes onomàstiques i lingüístiques sobre el text d'un plet amb la ciutat d'Alacant (1643)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 139. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3104.

Full text

Abstract:

Resum: El present treball consisteix en l’edició filològica d’un text de 1643 i en el seu estudi onomàstic i lingüístic. El document recull una sèrie de declaracions sobre el dret ancestral de la ciutat d’Oriola a l’ús comercial del tram de costa que pertany al seu terme; és resultat d’un contenciós amb la ciutat d’Alacant, que nega a Oriola el dret a usar la seua façana marítima amb tal objectiu. La referència a les torres de vigilància que existien en el fragment de costa referit dóna una informació interessant sobre els topònims que hi havia, dels quals se’n pot seguir l’evolució fins al dia de hui. L’anàlisi lingu?ística del text se centra a observar quin ús s’hi fa dels trets que han estat caracteritzats en estudis anteriors com a pròpiament oriolans; especialment en el cas de les accepcions castellanes del verb llevar per contrast amb les de portar.Paraules clau: onomàstica; lingu?ística històrica; edició filològica; Oriola; AlacantAbstract: This work consists on the philological edition of a text of 1643 and its onomastic and linguistic study. The document includes a series of statements about the ancient right of the city of Oriola/Orihuela to the commercial use of the stretch of coast that belongs to its term; this is the result of a dispute with the city of Alacant/Alicante, which denies the right of Oriola/Orihuela to use its waterfront to this effect. The reference to the watchtowers that existed in the coastal referred portion gives an interesting information about the existing names, whose evolution can be followed until today. The analysis of the text focuses on observing which use is done of the features that have been characterized in previous studies as oriolans properly, especially in the case of the Castilian meanings of the verb llevar (‘to carry, to bring’) in contrast to the ones of portar (‘to bring’).Keywords: poetry onomastics; historical linguistics; philological edition; Oriola/Orihuela; Alacant/Alicante

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Bartra-Kaufmann, Anna. "Introducció monogràfic «La gramàtica històrica i la teoria lingüística: una comunicació profitosa»." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 60 (October 27, 2016). http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.60.8452.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Journal articles on the topic 'Lingüística històrica'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles