To see the other types of publications on this topic, follow the link: Llegendes.
Journal articles on the topic 'Llegendes'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 41 journal articles for your research on the topic 'Llegendes.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Oriol Carazo, Carme. "Presentació." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 5. http://dx.doi.org/10.17345/elop20155-7.
Full textAbstract:
En aquest número de la revista, dedicat a l’estudi de dos dels grans gèneres de la narrativa folklòrica (la rondalla i la llegenda), deu investigadors contribueixen amb els seus articles a avançar en la recerca en aquest àmbit i se sumen així a l’homenatge que volem dedicar a Josep M. Pujol (Barcelona, 1947–2012), impulsor dels estudis de rondallística i un dels capdavanters en l’estudi de les llegendes (en particular, de les llegendes urbanes) a casa nostra.
2
Simonsen, Michèle. "Comment distinguer entre conte et légende : critères internes, critères externes." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 99. http://dx.doi.org/10.17345/elop201999-107.
Full textAbstract:
Pour les folkloristes classiques, le principal critère de distinction entre conte et légende est l’opposition entre fiction et croyance. Un conte est tenu pour fictif par le conteur comme par son auditoire ; alors que les événements surprenants rapportés dans une légende sont tenus pour vrais (par l’informateur, pas par le chercheur ! Mais comment pouvons-nous savoir si le « peuple » croyait à ses légendes ?Les folkloristes moderne ont une conception plus nuancée de la légende, et voient dans celle-ci un énoncé à propos duquel la question de la véracité est pertinente. Alors que la narration d’un conte suscite des réactions de plaisir et des appréciations de type esthétique, la légende suscite des discussions sur sa plausibilité les causes des événements rapportés et la leçon morale à en tirer. L’attention au contexte de la performance est donc essentielle pour distinguer entre conte et légende. Mais lorsque nous cherchons à classifier des documents d’archive collectés il y a plus de cent ans, et profondément remaniés pour la publication, nous n’avons pas de renseignement contextuel à notre disposition. Nous devons nous en tenir aux critères internes. Les légendes disposent de plusieurs procédés rhétoriques pour affirmer ou feindre d’affirmer la véracité des événements qu’elles rapportent.Toutefois certains récits maintiennent un statut ambigu entre conte et légende. Tel récit facétieux et fictif aux yeux de l’informateur peut être pris pour un récit de croyance par le collecteur. Un récit peut même avoir un statut ambigu pour la communauté. Un conteur doué est parfois plus intéressé par la valeur esthétique d’un récit de croyance que par sa valeur cognitive. On peut peut-être avancer que plus un récit de croyance est esthétiquement élaboré, moins on est en droit de conclure sur la croyance qu’il est censé exprimer.***Per als folkloristes clàssics, el criteri principal per distingir històries i llegendes és l’oposició entre la ficció i la creença. Un conte és conegut per la narrativa i el públic, mentre que es creu que els esdeveniments sorprenents descrits en una llegenda són veritables (per part de la gent, però no per l’erudit!). Però, com sabem si la gent creia en les seves llegendes?Els folkloristes moderns tenen una visió més matisada de les llegendes i afirmen que, a diferència dels contes, les llegendes són narratives sobre les quals la qüestió de la veritat o la falsedat és rellevant. La narració d’un conte genera comentaris de plaer i d’apreciació estètica, mentre que la narració d’una llegenda porta a debats sobre la seva versemblança, l’explicació dels fets reportats i les lliçons morals que s’extrauen. Per tant, l’observació dels participants i l’atenció escrupolosa a l’exercici de les històries de creences són fonamentals per a la distinció entre contes i llegendes. Però, quan hem de classificar el material d’arxiu recopilat fa uns 100 anys i alterat per publicar-lo, aquesta informació contextual ens falta. Hem de recórrer a proves internes. Les llegendes tenen a la seva disposició diverses eines retòriques per afirmar la veritat dels esdeveniments sobre els quals informen.Tot i així, algunes històries es mantenen en la frontera entre el conte i la llegenda i tenen un estatus ambigu. Un relat fictici a ulls de l’informant pot haver estat pres per una història de creença per part del col·lector. A més, una història pot ser, de vegades, un relat de frontera per a la mateixa comunitat. Els narradors dotats poden estar més interessats en el valor estètic d’una història de creença que en el seu valor cognitiu. Es pot afirmar que, com més narrativa sigui la llegenda elaborada, menys podem deduir sobre la creença que se suposa que expressa.
3
Oriol Carazo, Carme, and Emili Samper Prunera. "Rumours and contemporary legends today: “The Vanishing Hitchhiker” in RumorFolk database." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 71. http://dx.doi.org/10.17345/elop201671-83.
Full textAbstract:
Tot i que els rumors i les llegendes contemporànies estan molt presents en les nostres converses del dia a dia, sovint és difícil recollir-les a través de la tècnica de l’entrevista, ja que als informants els pot costar identificar clarament el que volem que ens expliquin.En la fase de recol·lecció dels materials és important, doncs, utilitzar estratègies que facilitin la tasca d’identificació de rumors i llegendes. Un cop recollits els materials, cal assegurar, així mateix, la seva preservació en les millors condicions possibles, de manera que es puguin consultar amb comoditat per tal d’abordar la fase següent que és la del seu estudi.Tenint en compte aquests aspectes, el present article explica les estratègies que es fan servir per a la recol·lecció de rumors i llegendes contemporànies en la recerca que es du a terme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (Catalunya, Espanya). Així mateix descriu la forma en què s’organitza la informació obtinguda en la recerca i com aquesta informació s’introdueix en la base de dades especialitzada «RumorFolk», recentment creada a l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili. Finalment, tot aquest procés s’exemplifica amb l’estudi d’una de les llegendes que conté la base de dades i de la qual se’n conserven moltes versions: «L’autoestopista del revolt».
4
Vibot Railakari, Tomàs. "Aportacions a la classificació de llegendes de moros de la serra de Tramuntana (Mallorca)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 135. http://dx.doi.org/10.17345/elop2018135-151.
Full textAbstract:
La narrativa popular amb els moros com a protagonistes en les terres de la serra de Tramuntana de Mallorca és prou abundosa i rica, tal com ho demostra la gran quantitat de relats inclosos en els reculls de llegendes publicats des del final del segle XIX fins a pràcticament els nostres dies. Tot i que una part important del gruix d’aquests relats pertanyen al mode realista, comptem amb un interessant cabal de llegendes (mode fabulós) que avui dia no ha estat objecte de classificació. Partint de la proposta de classificació dels gèneres etnopoètics d’Heda Jason (2000), es destrien i analitzen totes aquelles llegendes que tenen com a protagonista (o coprotagonista) la figura del moro, un mot que dins l’imaginari popular s’identifica amb musulmà i, generalment, es presenta amb unes connotacions negatives. Tot i això, el llegendari mostra altres caires d’aquest personatge i, per aquest motiu, es pot afirmar que resulta una figura prou diversa i rica dins els materials folklòrics.
5
Santos Mendonça, Lina. "«Reguengos de Monsaraz, terra de seres encantados que se revelam em noites de luar». Recolha e estudo de algumas lendas da tradição oral." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 77. http://dx.doi.org/10.17345/elop201977-97.
Full textAbstract:
O concelho de Reguengos de Monsaraz (Alentejo-Portugal) apresenta um vasto e rico património cultural e imaterial. As lendas da tradição oral são um exemplo que integra este património e pouca atenção têm merecido nos estudos sobre a cultura deste concelho alentejano. Assim, o presente artigo pretende dar a conhecer uma recolha de um conjunto de lendas da tradição oral de Reguengos de Monsaraz, bem como os temas e os motivos que as inserem no panorama das lendas tradicionais portuguesas. Igualmente, deseja contribuir para um conhecimento mais alargado das lendas da tradição oral portuguesa, para uma reflexão sobre a presença do elemento sobrenatural no corpus apresentado e sobre a importância do corpus, enquanto património cultural imaterial.***El municipi de Reguengos de Monsaraz (Alentejo-Portugal) té un vast i ric patrimoni cultural i immaterial. Les llegendes de tradició oral són un exemple que integra aquest patrimoni i que han merescut poca atenció en els estudis sobre la cultura d’aquest municipi d’Alentejo. Per això, aquest article pretén presentar un recull d’un conjunt de llegendes de la tradició oral de Reguengos de Monsaraz, així com els temes i motius que els insereixen en el panorama de les llegendes tradicionals portugueses. Així mateix, es vol contribuir a un coneixement més ampli de les llegendes de la tradició oral portuguesa, a fer una reflexió sobre la presència de l’element sobrenatural al corpus presentat i a remarcar la importància del corpus com a patrimoni cultural immaterial.
6
Armangué i Herrero, Joan. "El Fort Farell segons Francesc Maspons." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 11. http://dx.doi.org/10.17345/elop202011-31.
Full textAbstract:
Tant la versió de «Lo Fort Farell» de Francesc Maspons com les que la seguiren, més que no pas en llegenda consisteixen en un seguit d’anècdotes atribuïdes a l’heroi, tal com haurien pogut ser atribuïdes a qualsevol altre gegant bo. O a qualsevol home fort, veritablement fort. Recorden en efecte les aventures d’El Fuerte de Ocháran, d’Antonio de Trueba, o del popular Xic de Vaquerisses; i les gestes de Samsó, les proves d’Hèrcules, les mesures de Goliat i altres gegants de l’Antic Testament. A través del seu personal mètode historicocomparatiu, Maspons vol analitzar científicament quin lloc ocupa la nostra llegenda dins del llegendari indoeuropeu. I li sembla trobar-ne els orígens entre els pobles del Nord o germànics, tot deixant de banda el llegat romà i fins i tot bíblic. Mentre Maspons escrivia tot això, però, encara no havia estat difosa a Europa l’Epopeia de Gilgameix, heroi que es remunta al III mil·lenni aC i que no deixa de personificar… precedents llegendes.
7
Samper Prunera, Emili. "La ruta «Espais llegendaris de Tarragona»: quan la llegenda torna a la ciutat." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 141. http://dx.doi.org/10.17345/elop2020141-158.
Full textAbstract:
«Espais llegendaris de Tarragona» és una ruta que recorre cinc espais emblemàtics de la ciutat que han estat escenari d’una llegenda. L’activitat s’inclou dins la cinquena edició de «La ciutat a cau d’orella», un cicle d’activitats que parteix de l’oralitat per oferir activitats adreçades als més joves, organitzat per la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Arxiu de Folklore de la Universitat Rovira i Virgili i l’Escola de Lletres. Aquest article recull l’experiència d’aquesta ruta, adreçada a un públic familiar, i explica la seva gestació en el marc de l’esmentat cicle així com els canvis produïts en les successives edicions, fruit de canvis diversos, com el públic al qual es dirigeix, la seva durada o els espais visitats. En annex s’inclouen imatges dels espais visitats, així com els textos utilitzats com a punt de partida per a la seva elaboració procedents del llibre Llegendes de Tarragona.
8
Ysern, Josep A. "DEU POEMES DE TYMOTEUSZ KARPOWICZ." TRANSFER 12, no. 1-2 (January 18, 2022): 187–208. http://dx.doi.org/10.1344/transfer.2017.12.187-208.
Full textAbstract:
Tymoteusz Karpowicz (Zielona koło Wilna, 1921 – Chicago, 2005), poeta, dramaturg,traductor i teòric de la literatura, encara que ja havia publicat alguns poemessolts en 1941, es pot dir que debutà el 1948 amb un volum de proses poètiques:Legendy pomorskie (Llegendes pomeranes). El mateix any va publicartambé el seu primer poemari: Żywe wymiary (Dimensions vives).
9
Samper Prunera, Emili. "Presentació." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 5. http://dx.doi.org/10.17345/elop20165-8.
Full textAbstract:
En aquest cinquè número de la revista, dedicat a «Arxius i centres de recerca», tanquem la sèrie de tres monografies realitzades en homenatge a Josep M. Pujol (1947-2012) publicades anteriorment en els números tres («Teoria i història del folklore») i quatre («Narrativa folklòrica: rondalles i llegendes») i dedicades als tres grans àmbits en els quals va destacar la seva recerca sobre literatura oral popular.
10
Uther, Hans-Jörg. "Légendes : Vue d’ensemble sur l’état actuel de la recherche." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 109. http://dx.doi.org/10.17345/elop2019109-125.
Full textAbstract:
Vers 1800 les travaux sur les contes populaires et la conception qu’on en avait d’un point de vue historique provoquèrent, dans les publications littéraires et les milieux scientifiques du domaine public, un débat houleux sur l’intérêt qu’ils présentaient. Les frères Grimm, Jacob et Wilhem, tentèrent pour la première fois d’établir une distinction entre les contes populaires et les légendes. Le principe d’historicité est posé dans la fameuse phrase : Le conte (Märchen) est plus poétique, la légende (Sage) est plus historique. Cependant le terme « historique » se prêtait à une interprétation erronée, conduisant à élever au rang de sources authentiques les descriptions anecdotiques d’évènements et de personnages historiques. Ce que les frères Grimm entendaient alors par « historique » n’était pas tant l’historicité des événements racontés que, à l’instar de leurs contemporains, un passé et des événements relevant de manière générale des «temps anciens ou lointains» incarnés dans l’esprit des gens sous une forme quelque peu fictive. À l’inverse, les termes utilisés pour désigner les légendes dans d’autres langues (par ex. en anglais « legend », en français « légende », en italien « leggenda ») établissent un lien avec la transmission écrite : « Legenda », pluriel de « legendum », c’est ainsi que l’on doit lire les extraits pertinents des Vies de saints. D’autres dénominations, comme par exemple en suédois « Legendsaga » ou en danois « Levnedsagn », désignent des formes mixtes, ou des formes versifiées telles que les poèmes oraux, les chansons populaires ou les ballades. En réalité, les contes populaires — comme les légendes ou d’autres formes narratives appelées littérature populaire, sont caractérisés par une tension persistante entre les formes écrites et orales.***Al voltant de 1800 les obres i la concepció en el panorama històric van provocar un animat debat sobre el valor dels contes populars en revistes literàries i cercles científics de domini públic. Els germans Jakob i Wilhelm Grimm van fer el primer intent de distingir entre conte i llegenda. El principi d’historicitat s’afirma en la coneguda frase «El conte és més poètic, la llegenda és més històrica». No obstant això, «històric» es va prestar a una mala interpretació, amb el resultat que les representacions anecdòtiques dels esdeveniments i personatges històrics es van elevar a l’estat de fonts autèntiques. El que els germans Grimm en realitat entenien per «històric» no era la historicitat dels esdeveniments narrats sinó, igual que els seus contemporanis, un passat generalitzat i successos d’«èpoques anteriors o de fa molt temps» personalitzats en la ment de les persones en una forma que està ficcionalizada en certa manera. Per contra, els termes utilitzats per designar llegendes en altres idiomes (per ex., «Legend» en anglès, «légende» en francès, «leggenda» en italià) estableixen un enllaç amb la transmissió escrita («llegenda», plural de «legendum»: així és com aquesta secció tan rellevant de La vida dels sants s’ha de llegir). Els exemples d’altres designacions inclouen el «Legendsaga» suec o el «Levnedsagn» danès, que denoten formes mixtes o versificades, com poemes populars, cançons populars o balades. En realitat, els contes, com les llegendes, i altres formes narratives anomenades literatura popular, es caracteritzen per una tensió persistent entre les formes escrites i orals.
11
Oliva Ramal, Albert. "Identitat col·lectiva i imaginari popular en l’aplec de jocs tradicionals de Valls de mossèn Ribas." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 91. http://dx.doi.org/10.17345/elop201891-102.
Full textAbstract:
Aproximar-se al món del joc tradicional és descobrir el folklore, els costums, els usos, la llengua, la història, les creences, l’art i les llegendes d’un territori. Alhora, és difícil dissociar el joc tradicional del comportament humà, i l’estudi del joc folklòric de l’etnografia i l’etnologia. L’aplec de jocs tradicionals de Valls (1951) d’Eusebi Ribas és un mirall precís de bona part dels elements i característiques dels seus participants, del dia a dia, de l’entorn que envolta aquesta identitat col·lectiva i de tot un imaginari comú, popular, dinàmic i social.
12
Samper Prunera, Emili. "(Algunes) variacions sobre el diable: una proposta de catalogació de dues llegendes satàniques." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 107. http://dx.doi.org/10.17345/elop2015107-120.
Full textAbstract:
En el marc del projecte «RondCat: rondalles catalanes», dirigit per Carme Oriol i Josep M. Pujol, i la catalogació de rondalles que no tenen correspondència a l’índex internacional d’Aarne-Thompson-Uther [ATU], es proposa la creació de dos tipus nous: C-103 («Dimoni, on vas?») i C-113 (La fondària del gorg). El punt de partida és l’estudi de la llegenda satànica fet per Josep M. Pujol l’any 1994 («Variacions sobre el diable»), així com el corpus recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915). La proposta de creació dels dos tipus inclou la relació de les versions catalanes localitzades fins al moment.
13
Guiscafrè Danús, Jaume. "L’imaginari de la por al segle XIX català: costums, creences, supersticions i llegendes." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 43. http://dx.doi.org/10.17345/elop201943-56.
Full textAbstract:
Marià Aguiló, com altres folkloristes del segle XIX, va arreplegar materials escrits i testimonis orals —encara inèdits— sobre creences, supersticions i costums relacionats amb les creences populars, singularment amb la bruixeria i la demonologia. En aquest treball n’aprofit alguns exemples per reflexionar sobre els límits de la rondalla i la llegenda i sobre les relacions complexes que mantenen amb altres gèneres etnopoètics com les supersticions, els costums, els dites o els memorates. Tant aquestes relacions com els diversos graus d’elaboració narrativa que poden tenir les creences populars estan condicionats per la vigència que té la creença entre els membres de la comunitat reduïda i pel grau d’identificació emocional que l’informant té amb el contingut del que relata o reporta. Així mateix, hi planteig la hipòtesi que els contrafacta carnavalescos d’alguns relats no s’han d’entendre com el resultat de la pèrdua de vigència de la creença o la superstició que els suscita, sinó més aviat com una manera alternativa de gestionar els temors que provoquen les forces i els mons sobrenaturals.
14
Valriu Llinàs, Caterina. "Les llegendes sobre el naixement i la infantesa de Jesús a la tradició catalana." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 121. http://dx.doi.org/10.17345/elop2015121-139.
Full textAbstract:
A la tradició catalana hi ha un gran nombre de llegendes que tracten del naixement i la infantesa de Jesús i que s’articulen entorn d’episodis dels evangelis. L’estudi revisa més de 150 d’aquests relats provinents de diversos indrets del domini lingüístic, els confronta amb les informacions que aporten els evangelis, n’analitza els personatges principals, les estructures narratives, els aspectes literaris, les funcions que acompleixen en el context social, la ideologia que vehiculen i la seva intencionalitat moral. Finalment, es constata l’abundància i varietat de materials, la relació amb les creences religioses i màgiques, la funcionalitat estructural i ideològica i la seva importància en el context dels gèneres narratius orals així com en l’imaginari col·lectiu.
15
Mompó Navarro, Jacob. "Falsament acusades d’adulteri. Llegendes historiogràfiques de temàtica recurrent a la Crònica universal de 1427." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 4, no. 4 (November 10, 2020): 30. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v4.134.
Full textAbstract:
Resum: Aquest treball, que pretén englobar-se en la rama històrica dels estudis de traducció,presenta Teodor Llorente com un dels traductors valencians més importants del segle xix,que sempre va traduir en concordança amb la seua estètica, dedicant-se als poetes més cèlebresdel Romanticisme: Hugo, Lamartine, Goethe, Heine i Lord Byron. La seua fama augmentàamb la traducció del Faust eisistema literari peninsular i foren reutilitzades per diversoseditors i traductors al principi del segle xx. Malgrat que el nom de Llorente semblà quedarrelegat a l’oblit durant molt de temps, la visibilitat dels traductors ha de fer-se patent a l’horade centrar la investigació en la vida, les motivacions i els propòsits d’aquests poetes secrets.Paraules clau: Teodor Llorente, traducció, creació, poesia, segle xix.Abstract: This paper aims to provide an overview of the Valencian poet Teodor Llorente,one of the most important translators of 19th century Spain. He was a poet by choice andtranslated the work of the most remarkable Romantic authors: Hugo, Lamartine, Goethe,Heine and Lord Byron. He became famous in 1882 with his versified version of Faust, thefirst to be published in Spain. The reviews were excellent and he earned the support of hiscontemporaries, writers like Menéndez Pelayo, Clarín or Pardo Bazán. He also cultivated theanthology in translation, and saw this genre as the perfect way to express his aesthetic affinities.His translated poems had an important impact on the Spanish literary polysystem andwere reclaimed by many editors and translators at the beginning of the 20th century. Eventhough the name of Llorente seems to have been forgotten, the translators’ visibility must betaken into account, as we look into the life, motivations and goals of these secret poets.Keywords: Teodor Llorente, translation, creation, poetry, 19th century.
16
Samper Prunera, Emili. "Les llegendes de Maria de Bell-lloch: entre la literatura fantàstica i el folklore." Studia Romanica Posnaniensia 45, no. 2 (July 9, 2018): 21–37. http://dx.doi.org/10.14746/strop.2018.452.002.
Full text
17
Ollé, M. Àngels. "Allà d'on vénen els contes." Comunicació educativa, no. 20 (January 1, 2007): 36. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200736-38.
Full textAbstract:
Els reculls de contes d’arreu del món han anat proliferat, amb una tria de narracions de diverses cultures amb l’objectiu d’ajudar en la construcció de valors de convivència, com pot ser la interculturalitat. S’espera d’aquests contes que aportin informació sobre altres cultures de manera que aquest coneixement ajudi en l’acolliment dels nouvinguts, però algunes vegades aquests mateixos alumnes desconeixen les llegendes pròpies, com ara la del Pont de Diable de Tarragona. Curiosament en alguns d’aquests reculls de contes d’altres països ens trobem amb certes similituds amb històries conegudes, com ara El conte de la lletera, El millor pretendent del món, etc. Si volem saber la raó d’aquestes semblances, hem de buscar les arrels, hem d’anar allà d’on vénen els contes, i aquestes vénen d’una de les cultures més antigues que coneixem, la cultura índia. Aquesta cultura té un llibre de contes, el Panxatantra, que junt amb el Mahabharata i el Ramayana, formen el conjunt d’obres més antigues de la literatura universal.
18
Badell Giralt, Helena. "Alexandre el Gran i els surrealistes grecs: relectures d'un personatge històric i mític." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 10 (August 4, 2020): 9–18. http://dx.doi.org/10.1344/afam2020.10.2.2.
Full textAbstract:
Aquest article estudia el tractament de l’Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d’Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d’una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la “continuïtat” (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l’Antiguitat, integrant-hi l’època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l’anàlisi de la figura d’Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d’Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d’Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat.
19
Gomis Corell, Joan Carles. "Corroborar llegendes, invocar imatges, renovar la memòria i presentar models. El valor dels goigs en la religiositat valenciana durant la Contrareforma." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 5, no. 5 (June 12, 2015): 139. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.5.6381.
Full textAbstract:
Resum: El present article aplica el mètode de Pafnosky a l’anàlisi dels goigs durant el període de la Contrareforma a València. Determina, amb independència de la seua forma poeticomusical i melodia, quina va estar la funció cultural, centrant-nos en quatre exemples diferents. Es confronten les idees subjacents amb altres expressions culturals coetànies –textos històrics, hagiogràfics i devocionals i obres pictòriques-, i s’estableix la relació recíproca entre els valors culturals del goigs i els de la societat que els generà, demostrant que no foren expressió ingènua de la devoció popular, sinó versions reduïdes i assequibles dels les erudites hagiografies i històries d’imatges i, per tant, en tingueren la mateixa finalitat propagandística. Paraules clau: Goigs, Contrareforma, Imatges devocionals, religiositat popular, València, ss. XVI-XVII Abstract: This article applies the Panofsky’s method to the analysis of goigs during the period of the Counter-Reformation in Valencia. It determines, regardless of their poetical form and melody, which the cultural function of these compositions was during that period, focusing on four different exemples. The underlying ideas are confronted to other contemporary cultural expressions (historical-texts, and devotional and hagiographical works and pictures). This establishes the interrelationship between cultural values of the joys and the society that generated them, and shows that were not naive expression of popular devotion but small and affordable versions of scholarly hagiographies and histories of images and therefore in order to have the same propaganda purpose. Keywords: goigs, Counter-Reformation, Devotional images, popular religion, Valencia, 16th c.- 17th c.
20
Roviró Alemany, F. Xavier. "The Osona Research Group on Folklore: research and the archive." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 85. http://dx.doi.org/10.17345/elop201685-97.
Full textAbstract:
Amb Josep Maria Pujol ens va unir la passió cap a la recerca folklòrica. Junts férem diversos treballs d’investigació i d’estudi del folklore oral. Ens apassionaven parlant sobre la manera de com tractar la llengua i la transcripció, de la importància de la conversa i, especialment, sobre la comunicació folklòrica. Així en Josep Maria Pujol va ser el nostre punt de referència i el nostre avalador.La metodologia de treball del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (1980) ha estat el resultat d’abundants i fecundes reflexions que podem sintetitzar en deu punts: treball en grup; base teòrica; importància de la tecnologia; enregistraments; coneixement del lloc; presa de la informació; arxivar; conversa com a base de recerca; relació amb l’informant; tractar la llengua amb molta cura.Fruit de les campanyes de recerca tenim uns arxius amb més de 700 informants i gairebé 21.000 entrades de fragments de converses d’interès folklòric. Els fragments de les converses mantingudes durant les nostres recerques de folklore oral les hem classificades en els següents temes: comentaris sobre música i cançons; cançons baladístiques; del cicle de l’any i de la vida; instrumental; encantades; condemnats; el follet; bruixes; apareguts; poders; éssers del cel i de l’infern; natura; de llocs; bandolers; contes; remeis; oracions; dites i endevinalles; versos; festes calendàries; jocs; altres costums; rumors i llegendes contemporànies.
21
Meder, Theo. "The Technological Developments of the Dutch Folktale Database (1994–2016)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 45. http://dx.doi.org/10.17345/elop201645-69.
Full textAbstract:
L’any 1994, la base de dades holandesa de contes populars va començar com una base de dades independent i es va posar en línia el 2004. Des de l’any 2016 i després de dos projectes importants, tots els tipus de metadades es poden afegir de manera automàtica i semisupervisada: idiomes, noms, paraules clau, resums, subgèneres, motius i tipus de contes. Amb aquesta finalitat, la base de dades va analitzar una nova plataforma anomenada Omeka que s’adapta a les necessitats de moltes bases de dades en les humanitats, i que pot gestionar tot tipus de connectors. S’han utilitzat les tècniques següents: n-grames, detecció del llenguatge, reconeixement d’entitats nombrades, extracció de paraules clau, resum, bossa de paraules, aprenentatge automàtic i processament de llenguatge natural. A més de MOMFER, també s’ha afegit un motor de cerca de motius. La interpretació de dades es facilita amb els nous mitjans de visualització: mapes geogràfics, línies de temps, una xarxa de contes similars i núvols de paraules. Com que la base de dades compleix els requisits de Dublin Core, es pot connectar a bases de dades similars o a un recol·lector de dades. Recentment, s’ha creat una aplicació de mineria de dades transatlàntica per construir un recol·lector anomenat ISEBEL: Intelligent Search Engine for Belief Legends (motor de cerca intel·ligent de llegendes de creences). El recol·lector ha de ser capaç de buscar en una base de dades holandesa, danesa i alemanya simultàniament. Més endavant s'hi poden afegir altres bases de dades.
22
Vibot Railakari, Tomàs. "La llegenda." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 172. http://dx.doi.org/10.17345/elop2020172-176.
Full text
23
Oriol Carazo, Carme. "Presentació." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 5. http://dx.doi.org/10.17345/elop20195-8.
Full textAbstract:
Aquest número de la revista està dedicat a la llegenda, un dels grans gèneres del folklore, motiu pel qual la investigació internacional li ha dedicat una atenció continuada que s’ha concretat en la realització d’articles, monografies, seminaris, congressos i també bases de dades en línia que tenen la llegenda com a centre d’interès. Els set especialistes que hi participen s’hi acosten des de diverses perspectives i aporten la seva visió fruit d’un acurat treball de recerca.
24
Ravasini, Inés. "La Llegenda del llibreter assassí de Barcelona. Tradizione e traduzione. Note al margine dell’edizione italiana." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 170. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3106.
Full textAbstract:
Riassunto: La recente pubblicazione in Italia della traduzione de La llegenda del llibreter assassí di Ramon Miquel i Planas offre lo spunto per un confronto con alcune precedenti traduzioni in castigliano e per una breve riflessione di metodo sulla traduzione. Le due versioni spagnole (1991 e 2011) si configurano infatti, a differenza di quella italiana, come libere rielaborazioni dell’originale dal momento che ne alterano la struttura, trasformando il testo e piegandolo a nuove finalità. L’elemento di interesse di questa «manipolazione» risiede nel fatto che essa è in qualche modo autorizzata dalla stessa natura miscellanea dell’opera di Miquel i Planas, al contempo libro erudito e antologia di materiali narrativi diversi, e dalle variegate forme di trasmissione dei materiali leggendari raccolti dallo studioso catalano. Le versioni della Llegenda consentono così d’iscrivere la riflessione sul tradurre nell’ambito della ricezione e dell’influsso esercitato dalla tradizione di un testo sulle sue modalità di traduzione. Parole chiave: Miquel i Planas; traduzione; rifacimento; tradizione Abstract: The recent publication of the Italian translation of La llegenda del llibreter assassí by Ramon Miquel i Planas provides an opportunity to make a comparison with some previous Spanish translations and to reflect briefly on translation methods. The two Spanish versions (1991 and 2011), unlike the Italian one, are free reworkings of the original, in the sense that they alter the structure, transform the text and shape it to new ends. What is interesting about this «manipulation» is that it is in some way legitimised by the heterogeneous nature of Miquel i Planas’s work, which is both an erudite volume and an anthology of different narrative materials, as well as by the varied ways in which the Catalan scholar handles materials relating to legends. The versions of Llegenda thus permit the inclusion of this reflection on translation in the sphere of the reception of a text and of the influence exerted by the tradition surrounding a text on the ways it is translated. Keywords: Miquel i Planas; translation; rewriting; tradition
25
Roig Matoses, Joan Emili. "Itàlia i la configuració de la llegenda negra borgiana." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 5, no. 5 (June 12, 2015): 207. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.5.6382.
Full textAbstract:
Resum: La llegenda negra dels Borja va començar a Itàlia i la van començar els italians en el segle XV. Començada a forjar per cronistes, informadors, cardenals… i contràriament al que es podria pensar, aquesta no va començar després de la mort del segon papa Borja Alexandre VI, sinó durant el seu cardenalat, el seu pontificat i com no, després de la seua mort i continuant els segles posteriors amb acusacions falses com la simonia, el incest, els assassinats… Paraules clau: Borja, Roderic de Borja, Alexandre VI, llegenda negra, Bichi, Tiara, papa, conclave, simonia, Ascanio Sforza. Abstract: The black legend of Borja began in Italy and Italians began in the fifteenth century. Created by reporters, cardinals ... and contrary to what you might think, not this black legend began after the death of the second Pope Alexander VI Borja but the cardinal time, and of his pontificate, after his death and continue over the following centuries with false accusations as simony, the incest, murder … Keywords: Borja, Roderic de Borja, Pope Alexander VI, black legend, Bichi, Tiara, Pope conclave, simony, Ascanio Sforza.
26
Bru, Josiane. "La légende comme récit bref et les limites du conte." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 25. http://dx.doi.org/10.17345/elop201925-41.
Full textAbstract:
Laissant de côté les formes longues de la légende, notamment historique, pseudo historique ou hagiographique, que l’on rapproche à juste titre des contes merveilleux avec lesquels elles interfèrent sur plusieurs plans, on s’intéressera ici aux formes brèves de ce genre narratif traditionnel. En s’appuyant sur quelques exemples relevés dans la tradition orale du domaine français et plus particulièrement occitan, on reviendra sur les principaux caractères reconnus comme distinctifs du conte et de la légende (adhésion, actualisation) mais aussi sur les acteurs et le contexte de ce qui est raconté. Réductible à un simple événement ou un fait considéré comme remarquable, la forme courte de la légende n’est-elle pas à rapprocher de cette forme limite du conte qu’est l’anecdote au sens formel du terme, close sur elle-même ? Différemment, mais au même titre que la croyance qui la porte, cette clôture l’éloigne du « genre conte » sans pour autant en gommer les points communs.***Deixant de banda les llargues formes de la llegenda, particularment les històriques, pseudohistòriques o hagiogràfiques, que estan relacionades amb les rondalles meravellosos, amb les quals interfereixen en diversos nivells, ens centrarem en les formes curtes d’aquest gènere narratiu tradicional. Basant-nos en alguns exemples trobats en la tradició oral del domini francès, i més concretament en l’occità, tornarem als personatges principals reconeguts com a distintius entre la rondalla i la llegenda (adhesió, actualització), però també sobre els actors i el context del que s’explica. Reduïda a un simple esdeveniment o fet considerat notable, la forma curta de la llegenda no ens apropa a aquesta altra forma de la rondalla que és l’anècdota en el sentit formal del terme, tancada sobre si mateixa? De manera diferent, però pel que fa a la creença que en aquest cas sosté la història, el tancament abrupte l’allunya del «gènere rondallístic» sense esborrar-ne els punts comuns entre els dos gèneres.
27
Campmany Tarrés, Maribel. "La Llegenda del cor menjat al Decameró de Boccaccio: Estratègies de traducció al català." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 227. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3093.
Full textAbstract:
Resum: El grau d’intervenció del traductor determina l’acostament del text al lector. Amb la comparació de les quatre traduccions catalanes de La llegenda del cor menjat, el conte novè de la quarta jornada del Decameró de Giovanni Boccaccio, es pot comprovar que cada traductor utilitza estratègies diferents per mirar de resoldre un mateix problema de traducció. A més del bagatge cultural i la subjectivitat de cada un d’ells, cal tenir en compte un seguit de factors (temporals, històrics, referencials, lingu?ístics, socials, etc.) que determinen el resultat final.Paraules clau: llegenda; cor; menjat; Decameró; Boccaccio; estratègia de traduccióAbstract: The extent to which translators intervene in a text determines its approach to the reader. By comparing the four Catalan translations of The Legend of the Eaten Heart, the ninth tale of the fourth day of The Decameron by Giovanni Boccaccio, you can see that each translator uses different strategies to tackle the same translation problem. Besides each translator’s cultural background and subjectivity, one must take into account several factors (time, history, reference, language, society, etc.), which might also affect the outcome.Keywords: legend; heart; eaten; Decameron; Boccaccio; strategy; translation
28
Camps Girona, Jaume. "La llegenda de Muhàmmad V i la lluna: una interpretació política." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 10 (January 21, 2022): 51–60. http://dx.doi.org/10.17345/elop202151-60.
Full textAbstract:
Aquesta investigació té com objectiu analitzar una de les variants del relat «L’home de la lluna» del tipus 751E* del catàleg d’Aarne, Thompson i Uther (ATU). Concretament la que es va produir al Marroc, una nit quan va aparèixer reflectida sobre la lluna plena la cara del rei Muhàmmad V del Marroc, les diferents versions que existeixen i com aquesta ens ha arribat a l’actualitat, fins i tot amb un altre protagonista de la política marroquina.
El treball vol mostrar la relació que va existir entre la llegenda del monarca marroquí i la significació política que va tenir en un moment convuls per al país com foren els darrers anys del règim del Protectorat, imposat per França i Espanya, quan Muhàmmad V fou deportat primer a Còrsega i després a Madagascar.
Per tant, l’objectiu d’aquesta investigació és doble. D’una banda, entendre el context polític, social i cultural en què es va produir, i entendre el que va significar aquesta llegenda tenint en compte la tradició islàmica del país. I, de l’altra, veure com allò fou un element clau per a la consolidació de la figura de Muhàmmad V com un dels principals líders del moviment anticolonialista, al Marroc i en tot el Tercer Món, i en el nou estat, després de 1956, quan es va aconseguir la independència.
29
Samper Prunera, Emili. "Presentació." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 10 (January 21, 2022): 5–8. http://dx.doi.org/10.17345/elop20215-8.
Full textAbstract:
Després de nou anys de publicació ininterrompuda dels Estudis de Literatura Oral Popular, presentem el desè número de la revista que recull, precisament, deu estudis de temàtica i procediments d’anàlisi diferents que tenen en comp- te la cançó, la llegenda, la figura de la dona, la narració professional, la folklorista Palmira Jaquetti i el conreu del folklore.
30
Giralt, Sebastià. "La fi d'una llegenda: Arnau de Vilanova davant la màgia i l'astrologia." Mot so razo 16 (December 1, 2021): 39. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/msr.v16i0.22221.
Full textAbstract:
This article revises Arnau’s thoughts and practice regard-ing magic and astrology, two core aspects in the creation of an enduring legendary image. If apocryphal works are disregarded, the attitudes he sustains in his writing are in line with those of contemporary intellectuals: a rejec-tion of necromancy coupled with the acceptance of oc-cult astral properties as the foundation of natural magic. These properties are put to use in his medical treatises, where astrology is also the basis for some remedies. However, none of the treatises on medical astrology that have been transmitted under his name are his.
31
Camps Gaset, Montserrat. "La tradició grega del culte de Cebrià d'Antioquia i Santa Justina a Catalunya." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 9 (March 5, 2020): 3–16. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.2.
Full textAbstract:
El culte de Cebrià d’Antioquia i santa Justina té l’origen en un text grec apòcrif del segle IV i des dels inicis s’ha confós amb la biografia de sant Cebrià, bisbe de Cartago. A Catalunya hi ha diverses esglésies antigues dedicades a un dels dos, i no sempre queda clara la diferència. Alguns dels goigs cantats en honor del sant donen testimoni de l’antiga llegenda oriental i de la confusió amb el bisbe. Aquí es presenta una proposta d’identificació d’una màrtir desconeguda que apareix al retaule de sant Cebrià de Cabanyes, del segle XV.
32
Bataller Català, Alexandre. "LLEGENDA I PAISATGE COM A ELEMENTS DE MEDIACIÓ LITERÀRIA. ENCANTADES I PEDAGOGIA DE L'IMAGINARI." Cultura, Lenguaje y Representación, no. 23 (2020): 7–23. http://dx.doi.org/10.6035/clr.2020.23.1.
Full text
33
Beseran Ramon, Pere. "Els ulls del Vescomte. Mirades, mutacions i trasbalsos del sepulcre gòtic de Ramon Folc de Cardona, el Prohom vinculador, a Poblet." Matèria. Revista internacional d'Art, no. 18-19 (September 16, 2021): 27–61. http://dx.doi.org/10.1344/materia2021.18-19.2.
Full textAbstract:
Aquest estudi es vincula a la recent restauració del sepulcre de Ramon Folc VI de Cardona i a la seva reubicació dins l’església del monestir de Poblet, i es proposa resseguir a partir de fonts antigues les vicissituds dels diversos elements del desmembrat conjunt gòtic. Es revisen els seus elements i es plategen hipòtesis sobre el caràcter factici de l’actual estructura i sobre la damnatio memoriae infligida al rostre i els ulls del jacent, aspectes ja documentats al segle XVI. Ja aleshores havia estat inventada la llegenda sobre la lluita del vescomte amb els ratpenats diabòlics que el van cegar, en un interessant cas de relectura de les representacions medievals després d’haver estat manipulades.
34
Puig, Carlota Solé, and Sónia Parella Rubio. "Ciudadanía e identidad europea desde una perspectiva transnacional." TRAVESSIA - revista do migrante, no. 56 (December 6, 2006): 23–28. http://dx.doi.org/10.48213/travessia.i56.207.
Full textAbstract:
La consolidación de los processos migratorias de caráter internacional y la llegenda de pernoas que se asientade forma más o mesmo permanente en las sociedades receptoras, planeta la necesidad de revisar la hist´orica relación entre el estado y la nacionalidad, una relación que cristaliza en la conformación de un estado-nación que "contiene" y da forma a la ciudadanía desde el siglo XIX en las sociedades occidentales. En otras pa lab ra s, se req u ie re reflexionar sobre cómo adecuar el modelo tradicional de ciudadanía a la nueva realidad. La actual coexistencia en nuestras sociedades de personas con diferentes sistemas de derechos y de deberes, por el simple hecho de poseer otra nacionalidad distinta, supone un gran desafío a la democracia (Zapata, 2000). [...]
35
De Cristofaro, Francesco. "Il vaso e i cocci Note in margine a La llegenda del llibreter assassí de Barcelona." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 2, no. 2 (December 16, 2013): 178. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.2.3107.
Full textAbstract:
Riassunto: Il contributo discute alcune questioni legate, in modo più o meno tangenziale, a La llegenda del llibreter assassí de Barcelona: dopo aver sottoposto il libro di Ramon Miquel i Planas alle domande, di metodo e di merito, presenti in un affine e più recente “giallo filologico” (il saggio di Alberto Varvaro sulla vicenda della baronessa di Carini), e dopo essersi interrogato circa il filone paraletterario delle cosiddette “Cause celebri” e circa una declinazione naturalista e straniante della letteratura processuale (il dittico di Galdós Realidad-Incógnita), il discorso si sposta su di un aspetto più prettamente storico-culturale e tematico quale l’intreccio fra bibliomania e cleptomania (soprattutto in Flaubert). L’articolo si conclude con una rapida ricognizione dei plagi letterari realizzati da Nodier, il presunto colpevole del falso da cui si diparte tutta la genealogia indagata da Miquel i Planas: un colpevole che, proprio mentre si macchia di molteplici crimini letterari, dedica loro un sofisticato trattato giurisprudenziale, in cui sistematizza e stigmatizza quegli stessi crimini. Parole chiave: filologia; paraletteratura; processo; bibliomania; plagio Abstract: This essay seeks to investigate tangentially some questions regarding La llegenda del llibreter assassí de Barcelona: after having analyzed the approaches, methods and strategies –that Alberto Varvaro has thoroughly examined in the essay on Baroness di Carini’s story–, and the literary quality achieved by Ramon Miquel i Planas in his work; and after having probed the paraliterary line of the so-called “famous trials” –mostly focusing on the naturalistic estrangement effect produced by literature works related to legal cases (e.g. the conventional diptych in Galdós’s Realidad-Incógnita)–, the centre of attention shifts on the cultural, historical aspects of the bizarre relationship between kleptomania and bibliomania (especially in Flaubert). The article concludes with a swift overview of literary plagiarisms committed by Nodier, the presumed culprit of the forgery, from which the genealogy investigated by Miquel i Planas builds up: a culprit that, while committing several literary crimes, decides to write a jurisprudential treaty in order to systematize and sentence them. Keywords: philology; paraliterature; process; bibliomania; plagiarism
36
Noia Campos, Camiño. "Lendas galegas de ánimas." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 57. http://dx.doi.org/10.17345/elop201957-75.
Full textAbstract:
O artigo ten como obxectivo presentar relatos sobre a volta das almas dos mortos ao mundo da realidade, que en Galicia son numerosos e, así mesmo, defender a súa adscrición ao xénero da lenda. Unhas historias conservadas no imaxinario popular ao longo dos séculos. Mediante a comparación co que sucede en países de cultura celta, en especial no norte e sur de Portugal e Bretaña que son os que mellor coñezo, interprétanse varios relatos de ánimas con diferentes motivos e axentes. Os temas esenciais céntranse na vinda ao mundo das ánimas para pedir favores elas soas. Cando veñen no grupo procesional da (Santa) Compaña é para penar os pecados e para avisar da morte dalgunha persoa da veciñanza. Saliéntase o sincretismo que existe neste tipo de textos entre os elementos da etapa celta, precristiá, e os inseridos pola doutrina católica sobre o purgatorio e o inferno desde a cristianización de Europa. A parte final do artigo dedícase a mostrar a amplitude do concepto de lenda no ámbito da folclorística e a defender a proposta do cambio de denominación dos relatos estudados atendendo á súa veracidade.***L’article té com a objectiu presentar relats sobre el retorn de les ànimes dels morts al món de la realitat, que a Galícia són nombrosos i, així mateix, defensar-ne la vinculació al gènere de la llegenda. Són unes històries conservades en l’imaginari popular al llarg dels segles. En comparació amb el que succeeix als països de la cultura celta, especialment al nord i al sud de Portugal i a la Bretanya, que són els que conec millor, s’interpreten diversos relats d’ànimes amb diferents motius i agents. Els temes essencials se centren en l’arribada al món de les ànimes per sol·licitar els seus favors. Quan venen al grup processional de (Santa) Compaña és per castigar els pecats i advertir de la mort d’una veí. Es posa de relleu el sincretisme que existeix en aquest tipus de text entre els elements de l’etapa celta, precristiana, i els que s’insereixen en la doctrina catòlica sobre el purgatori i l’infern des de la cristianització d’Europa. La part final de l’article es dedica a mostrar l’amplitud del concepte de llegenda en el camp de la folklorística i defensar la proposta de canviar la denominació dels relats estudiats tenint en compte la seva veracitat.
37
Toldrà i Vilardell, Albert. "Judes-Èdip en l’edat mitjana." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 143. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13669.
Full textAbstract:
Resum: Una llegenda medieval fon dos personatges literaris: el Judes dels evangelis i l’Èdip clàssic de la tragèdia de Sòfocles, de manera que ens trobem un Judes que, a més dels pecats que ja li coneixíem (traïció, avarícia, mentida, satanisme, suïcidi etc.), comet dues transgressions “edípiques”: el parricidi –mata el seu pare- i l’incest –es casa amb sa mare-. En aquest article fem un seguiment de la tradició textual d’aquesta fussió, del s. XII al XVI, en especial a través de les “passions” teatrals occitanes i catalanes, la Legenda aurea de Varazze i algunes referències de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.
Paraules clau: Judes, Èdip, passions, incest, parricidi.
Abstract: A medieval legend joins two literary characters: the Judas from gospels and the classical Oedipus from the Sophocles tragedy; we find so a Judas that, in addition to the sins that we already know (treason, avarice, lie, satanism, suicide etc.), commits two “oedipical” transgressions: parricide –he kills his father- and incest –he marries his mother-. In this article we follow the textual tradition of this fussion, from XIIth century to XVIth, particularly over the occitan and catalan theatrical “passions”, the Varazze’s Legenda aurea and some references from saint Vincent Ferrier and Francesc Eiximenis.
Keywords: Judas, Oedipus, passions, incest, parricide.
38
Kaplanoglou, Marianthi. "“Stachtopouta” and “Nifitsa”: spinning tales in relation with feminine productivity and dowry practices of modern Greece." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 63. http://dx.doi.org/10.17345/elop201563-79.
Full textAbstract:
Stachtopouta (ATU 510A), una de les rondalles més populars de la tradició folklòrica grega, ha rebut recentment molta atenció des dels enfocaments pioners i innovadors d’estudiosos grecs i estrangers com ara D. Loukatos, Photeini P. Bourboulis, Nicole Belmont, Anna Angelopoulos, Margarita Xanthakou i Aigli Brouskou. Emmanouela Katrinaki, en el seu propi anàlisi de la versió grega de la Ventafocs, no només resumeix els enfocaments psicoanalítics existents basats en el rar element del matricidi de la rondalla grega sinó que també la col·loca en el marc d’altres rondalles en què apareix el tema del canibalisme imaginari. Un altre marc teòric sòlid ha estat proporcionat per Francisco Vaz da Silva en una sèrie d’articles sobre les versions europees (inclosa la grega) basat en el concepte dels allomotifs, les seves equivalències simbòliques i la seva comparació amb els costums populars correlacionats. Nifitsa, d’altra banda, un dels animals més comuns de la fauna grega, és l’heroïna d’una història de creences igualment ben coneguda, però menys estudiada. Encara que pertanyen a gèneres narratius diferents, la rondalla i la llegenda, respectivament, aquestes dues històries s’articulen entorn d’un mateix tema, l’activitat de filar. A través de l’estudi de l’apropiació narrativa d’aquest tema, aquest treball intenta establir les afinitats i les diferències entre les variants d’aquestes històries, tenint en compte la importància del seu ancoratge geogràfic i social. En aquest marc, les qüestions relatives a la productivitat femenina i les pràctiques d’acumulació de dots en les comunitats gregues modernes semblen tenir un paper important en la variació folklòrica.
39
Gomar Calatayud, Marc. "La Lucrècia Borja de ficció en el drama d’Hugo i els seus derivats." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 6, no. 6 (December 29, 2015): 100. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.6.7825.
Full textAbstract:
Resum: El drama Lucrèce Borgia de Victor Hugo confereix al personatge històric una sèrie d’atributs en sintonia amb el gust sensacionalista de l’època: en ser dona, poderosa, bella i formada. Lucrècia Borja és el millor exemple d’allò que Kristeva anomena «l’abjecte» en les Pouvoirs de l’horreur (1980). Una imatge de femme fatale lligada al verí o l’incest que es popularitzarà gràcies a les nombroses obres derivades del drama: de l’òpera de Donizetti als romanços populars de manera que les característiques del personatge de ficció s’imposaran a l’històric en l’imaginari col·lectiu. Lucrècia Borja, que fins aleshores havia estat considerada un instrument al servei de les polítiques familiars, entrarà a formar part per «mèrits» propis del triangle del mal junt amb l germà, Cèsar Borja, i son pare, el papa Alexandre VI. Paraules clau: Lucrècia Borja, Victor Hugo, Gaetano Donizetti, llegenda negra, literatura de cordell, paròdia, segle XIX, Francesc Godó, abjecte Abstract: The Victor Hugo’s drama Lucrezia Borgia gives to the historical character some attributes in line with the sensationalist preferences of that time: being a female, powerful, beautiful and educated. Lucrezia Borgia is the best example of what Kristeva names «the abject» in Pouvoirs de l’horreur (1980). The character is a femme fatale image linked to poison or incest and it was popularized thanks to the many works resulting from this drama. So that, the features of the fictional character prevailed to the real historical character in the popular beliefs, this happened in Donizetti's opera, but also in the chapbooks of that time. Lucrezia Borgia had previously been considered an instrument in the service for family policies, but she became part of an evil triangle, thanks to her own attitude, along with her brother, Cesare Borgia, and her father, the pope Alexander VI. Keywords: Lucrezia Borgia, Victor Hugo, Gaetano Donizetti, black legend, chapbook, parody, nineteenth century, Francesc Xavier Godó, abject
40
Janer Mulet, Maria de la Pau. "El comte Arnau, la migració d’un mite." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (June 29, 2016): 70. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8442.
Full textAbstract:
Resum: En aquest article es presenta l’estudi de la figura del comte Arnau, heroi llegendari sorgit a les terres de la Catalunya Vella el drama del qual ha travessat els segles i ha estat difós per mitjà d’una balada i uns textos llegendaris de caràcter oral. El senyor poderós i malvat, sacríleg sense escrúpols i amic del diable, apareix a la seva esposa després de mort, sorgit de l’infern, com una ànima en pena que recorre la terra muntat en un cavall de flames. La balada, en forma de diàleg entre la dama i l’espectre del comte, ens reconta la causa de la seva condemna: «per soldades mal pagades», perquè no pagà els jornals que havia promès als seus treballadors. Per mitjà de la història llegendària del comte Arnau, el poble qüestionava la legitimitat d’un senyor incapaç de complir les seves promeses. En migrar a l’illa de Mallorca, el mite es consolida en un personatge històricament identificat que concentra les malvestats del comte llegendari, desapareix qualsevol al·lusió al tema dels jornals mal pagats, però persisteix en la denúncia d’un comte malvat i dèspota. Paraules clau: llegenda, comte Arnau, comte Mal, ànima en pena, legitimitat del senyor. Abstract: This article presents the study of the figure of Conde Arnau, the legendary hero from the Old Catalunya lands, whose history has passed through the centuries and has spreaded through a ballad and legendary spoken texts. The powerful and bad master, without scruples and friend of the devil, appears to his wife after death. He comes out of hell, like a spirit in pain, wandering the land on a horse of flames. The ballad was composed in form of a dialogue between the lady and the spirit of the Conde. Through the legendary history of the Conde Arnau, the villagers questioned the legitimity of the Master, who was unable tu fulfelt his promises. In inmigrated to the island of Mallorca, the legend is consolidated in one identified historical character, which was concentrated in this legendary conde badness. Key words: legendary history, Conde Arnau, Conde Mal, spirit in pain, legímity of the Master.
41
Barniol, Montserrat. "Vides medievals de sants : difusió, tradició i llegenda, ed. Marinela Garcia Sempere, M. Àngels Llorca Tonda." Cahiers de recherches médiévales et humanistes, December 28, 2013. http://dx.doi.org/10.4000/crm.13191.
Full text