Academic literature on the topic 'Llibre dels fets'

<p>Aquest article és una versió un xic ampliada d’una conferència que vaig llegir el 19-xii-2012 a la Universitat Rovira i Virgili en un acte d’homenatge a Josep Maria Pujol organitzat pels seus companys del Departament de Filologia Catalana.</p>

La autoestilización ocupa un lugar central en el Llibre dels fets (años 1270) del rey Jaime I de Aragón (Jaume el Conqueridor), así como en una serie de textos de diferentes géneros de Ramon Llull, como su poema dialógico Lo desconhort (1295). Se cuentan entre los primeros ejemplos europeos de una escritura del yo en lengua vernácula. En el Llibre dels fets el yo resulta ser la instancia determinante de una historiografía que apuesta por la singularidad del monarca. También Llull en sus primeros diálogos religiosos prescinde programáticamente de cualquier recurso a autoridades textuales o personales. Sin embargo, en textos más tardíos la figura del autor se hace más presente como interlocutor en sus diálogos literarios, hasta que el primer lulismo, todavía en tiempos de vida de su patrono, empieza a estilizarlo como figura autoritativa. Los inauditos actos de autoempoderamiento de los dos autores, historiográfico y epistemológico, difieren de las prácticas autoestilizadoras de los humanistas del Renacimiento (Selbstautorisierung), pero forman su prehistoria.

En aquest article es planteja la necessitat i vigència de les retraduccions, tant en català com en altres llengües, i se n’analitzen alguns casos. Concretament, es parla de la retraducció al català de Mrs Dalloway a la primeria del segle XXI els canvis propiciats per les convencions literàries de cada època respecte a la traducció dels anys trenta del segle XX. També s’exposa la retraducció feta per la mateixa persona d’un llibre de Jeanette Winterson trenta anys després.

En aquest article es planteja la necessitat i vigència de les retraduccions, tant en català com en altres llengües, i se n’analitzen alguns casos. Concretament, es parla de la retraducció al català de Mrs Dalloway a la primeria del segle XXI els canvis propiciats per les convencions literàries de cada època respecte a la traducció dels anys trenta del segle XX. També s’exposa la retraducció feta per la mateixa persona d’un llibre de Jeanette Winterson trenta anys després.

En aquesta ocasió a l’apartat “Articles” presentem quatre excel·lents treballs tres dels quals provenen d’investigacions fetes per estudiants de màster: Ohiane Ojeta Lesaka, Carlos Chirinos i Elisa Alegre-Agís. A l’apartat “Col.laboracions” tenim la possibilitat de gaudir dels articles escrits per Andrea Boscoboinik, Encarnación Aguilar, Santiago Amaya e Ignacio López, i, finalment, Beatriz Santamarina.A l’apartat “Ressenyes”, el professor Joan Josep Pujadas ressenya l’obra de l’investigador Federico Bardají, Bonavista. Una biografia social i el professor Joan Prat ho fa del llibre de Jordi Roca i Marta Allué Amores lejanos. Historias de parejas transnacionales.A “Notes de Recerca” la investigadora Natalia Alonso explica el projecte "Homes cuidadors. Reptes y oportunitats per reduir les desigualtats i afrontar les noves necessitats de cura"; i, finalment, les investigadores Montserrat Soronellas i Yolanda Bodoque presenten la seva recerca sobre les actuals iniciatives de reagrarització als espais rurals.

El Llibre dels Fets és un document que conté una selecció dels fets de la vida del rei En Jaume I, el Conqueridor. Aquest rei, un dels reis més estudiats de la Corona d’Aragó, regnà més de seixanta anys (1214-1276), un dels regnats més llargs de tota la Península Ibèrica. Durant aquests anys, el rei, completament immers en la Reconquesta, conquerí diversos territoris. Aquestes conquestes afavoriren l’expansió territorial de la Corona d’Aragó cap al sud i també cap al Mediterrani. Durant el seu regnat, tingueren lloc altres fets, com ara els seus matrimonis amb Elionor de Castella i després amb Violant d’Aragó, la guerra pel comtat d’Urgell, les revoltes sarraïnes, el tractat de Corbeil, l’intent de croada a l’Ultramar, la seva participació al Concili de Lió i altres episodis narrats en el Llibre dels Fets. Compost al final del regnat del rei En Jaume I, el Llibre dels Fets ens ha arribat en diferents còpies que constitueixen la seva tradició textual. En aquesta tesi doctoral ens proposem d’analitzar els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets del rei En Jaume I, compostos entre els anys 1343 i 1557, amb l’objectiu de trobar el significat històric d’aquests textos, és a dir, el motiu pel qual foren compostos. Els objectes analitzats són els següents: ms. 1 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 de la Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 de la Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 de la Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 de la Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 de la Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid i l’edició R-15398 de la Biblioteca Nacional de España. Hem utilitzat com a referents teòrics els estudis de Hayden White, Gabrielle M. Spiegel i Roger Chartier, els quals hem fet servit per a teoritzar la composició dels textos i comprendre’ls com a fenòmens històrics singulars compostos en un temps determinat. Cadascun d’aquests autors ha tingut la seva importància en la construcció d’una referència teòrica i la seva posterior aplicació en aquest estudi. Dels estudis de White hem pres la idea central de la formació del text, el que ell anomena text historiogràfic; dels estudis de Spiegel hem utilitzat la referència al context històric en què aquest text neix i que influeix en la seva composició; i dels estudis de Chartier hem considerat la representació que aquest objecte final conté, subratllant les diverses formes per les quals s’accedeix al significat d’aquesta representació. La utilització d’un aparat metodològic interdisciplinari ha facilitat la singularització dels objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets, no solament a partir del context en què foren compostos, sinó també en comparació entre si. En individualitzar-los a partir de les seves dades, els objectes de la tradició textual del Llibre dels Fets són considerats elements únics que formaven part d’un moment concret de la història de la Corona d’Aragó, sempre fent referència a la vida del rei En Jaume I i sempre representant una interpretació de la seva auctoritas. Així doncs, en la utilització d’aquest aparat metodològic hem fet servir les perspectives de la crítica textual, de la paleografia, de la codicologia, de la filologia, de la diacronia, dels estudis genealògics, de l’epigrafia i de la història de l’art. En aquest treball cerquem el que anomenem el significat històric de la tradició textual del Llibre dels Fets, és a dir, el motiu pel qual aquests textos foren compostos en diferents contextos i condicions de la història de la Corona d’Aragó. Per tant, utilitzem les referències teòriques esmentades a dalt i ens servim d’un aparat metodològic interdisciplinari amb l’objectiu de singularitzar cada objecte de la tradició textual del Llibre dels Fets i trobar el seu significat històric. Un cop individualitzat, singularitzat i comprés dins del context de composició, l’objecte presenta característiques particulars que ens indiquen el motiu pel qual fou compost. El resultat d’aquest estudi ha estat la caracterització de cadascun dels textos. Aquesta caracterització ens ha ajudat a apropar-nos als seus probables motius de composició i així al seu significat històric. Aquesta anàlisi detallada ens ha ajudat a veure aquests objectes com a personatges actius i passius en els contextos en què foren compostos, és a dir, que tenien una presència en els contextos en què foren compostos i que foren formulats dins d’aquests contextos. A més, l’anàlisi de les seves característiques de composició ha estat crucial per a determinar el context de composició i també el seu significat històric. Formulats en contextos posteriors a la mort del principal personatge de la narració, els textos de la tradició textual del Llibre dels Fets representen instants de tornada al passat en què els seus patrocinadors i actores rescataren la memòria d’un dels reis més importants de la nissaga dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó amb la intenció d’utilitzar-la en el context en què es trobaven.
The Book of Deeds is a document that contains a selection of the deeds of the life of King James I, the Conqueror. This king, who is among the most studied ones of the Crown of Aragon, ruled for more than sixty years (1214-1276) which is one of the longest reigns of the Iberian Peninsula. During these years, the king, who participated in the Reconquest, conquered several territories. These conquests favoured the territorial expansion of the Crown of Aragon towards the south and the Mediterranean Sea. During this reign, other events took place, such as the marriage with Eleanor of Castile, and afterwards with Violant of Aragon, the war in the county of Urgell, the Saracen’s revolts, the Treaty of Corbeil, the attempt of the Crusade of Ultramar, the Council of Lyons, and other episodes gathered in the Book of Deeds. Composed at the end of King James I’s reign, the Book of Deeds has come down to us in different copies, which form its textual tradition. In this doctoral thesis, we analyse the objects of the textual tradition of the Book of Deeds between 1343 and 1557, in order to discover the historical meaning of these texts, that is, the motives of their composition. These objects are: ms. 1 of the Biblioteca de la Universitat de Barcelona; ms. 1734 of the Biblioteca de Catalunya; ms. Y-III-5 of the Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial; ms. II-475 of the Biblioteca del Palacio Real de Madrid; ms. 10121 of the Biblioteca Nacional de España; ms. 9-4769 of the Biblioteca de la Real Academia de la Historia de Madrid, and the edition R-15398 of the Biblioteca Nacional de España. As theoretical references, we use the studies by Hayden White, Gabrielle M. Spiegel, and Roger Chartier, in order to reflect on the composition of the texts and to understand them as singular historical phenomena composed at a specific moment of time. Each of these authors had their importance during the formulation of our theoretical framework and its application in this study. From White’s studies we take the central idea of the formation of the text, what he calls the historiographical text; from Spiegel’s studies we use the idea of a historical context in which the text appears and which shapes its composition; and from Chartier’s studies we use the idea of the representation which this final object realizes, emphasizing the several ways in which we can understand the meaning of this representation. The use of an interdisciplinary methodological apparatus allows us to distinguish each object of the textual tradition of the Book of Deeds, not only with regard to the context in which it was composed, but also with a view to the other objects of the tradition. Describing each of these objects by means of its particular characteristics, we can consider them unique objects that made part of a specific context of the history of the Crown of Aragon which refers to the life of King James I and which represents an interpretation of his auctoritas. Thus, in our methodological apparatus we use textual criticism, paleography, codicology, philology, the diachronic method, genealogical studies, epigraphy and history of art. In this study, we seek the historical meaning of the textual tradition of the Book of Deeds, that is, the motives why these texts were composed at different moments in time and under different conditions throughout the history of the Crown of Aragon. Therefore, we use the theoretical references mentioned before along with an interdisciplinary methodological approach, which shall allow us to single out each and every object of the textual tradition of the Book of Deeds and discover its historical meaning. Once the objects are singled out and understood in their peculiar context of composition, they reveal particular characteristics that account for the motives of their composition. The result of this process is the specific characterization of each of the texts. This helps us to approach the probable reasons concerning their composition and thus their historical meaning. A detailed analysis allows us to see these objects as both active and passive characters in the context in which they were composed, that is, they had an active presence in the contexts in which they were the objects of composition. Thus, the analysis of the characteristics of composition is important in order to establish the context of the texts’ composition and their historical meaning. Copied and written down after the dead of the protagonist of the narrative, the texts of the textual tradition of the Book of Deeds represent moments of return to the past, when their sponsors and actores wished to recover the memory of one of the most important kings of the lineage of the counts of Barcelona and kings of Aragon with the intention to use it in their historical context.