Dissertations / Theses on the topic 'Melodi'

Syftet med denna studie har varit att undersöka musikskapande som pedagogisk aktivitet i musikämnet i grundskolan. Några delsyften har varit att undersöka hur musikskapandemoment planeras och genomför i skolan, undersöka vad det finns för undervisningsmaterial tillgängligt som berör musikskapande, men även beskriva olika pedagogiska strategier vid skapandemoment. Jag har genomfört en litteraturstudie men även en intervjustudie där jag intervjuat fyra verksamma musiklärare i grundskolans senare år. De teorier jag utgått ifrån i mitt arbete är kreativitetsteorier utifrån Wallas och Vygotskij, samt didaktiska teorier efter Nielsen och Johansen samt Lindström och Pennlert. Som tidigare forskning har jag nämnt olika nationella utvärderingar av musikämnet och även berört skapande ur ett historiskt perspektiv. Vidare finns det en kort beskrivning av digitala verktyg i musikundervisningen. Resultatet av denna undersökning har visat att flera lärare har olika tillvägagångsätt och att de saknas färdigt undervisningsmaterial att tillgå som berör skapande. Utifrån intervjuerna har jag fått reda på ett flertal ramfaktorer som jag själv som pedagog både kan och inte kan påverka.

Ett vanligt problem att lösa inom musik är transkribering av musik till noter. En algoritm för att transkribera monofoniska signaler till noter utvecklades.För att extrahera grundtonens läge användes en analys baserat på ett cepstrum. Cepstrumet används ofta vid extrahering av grundtoner hos röster.En träffsäkerhet på 99% för en manlig röstinspelning och 90% för en kvinlig uppnåddes. Resultatet blev noter som sedan kunde redigeras av en användare.

Denna uppsats undersöker på vilka sätt fyra professionella blockflöjtister lärde sig att ornamentera inom tidig musik. Fokus ligger på deras utbildningsväg före högskolestudier. Det undersöks vilka olika metoder deras lärare använder sig av och på vilka sätt källstudier från 1500- till 1700-talet spelar en roll inom ramen för deras undervisning.

Den här uppsatsen studerar hur designad musik påverkar varumärkesassociationer, utifrån aspekterna organisationsassociationer och varumärkespersonlighet. Teorier kring sinnesmarknadsföring, varumärkesassociationer samt analysmodellen Stimuli-Organism-Respons, är underlag för studien. Syftet är att öka förståelse och kunskap kring den designade musikens påverkan på varumärkesassociationer, vilka kan förstärka ett varumärke. Vidare är det intressant att jämföra hur designad musik kan påverka varumärken med såväl gemensamma som specifika egenskaper. Undersökningen genomförs i två butiksmiljöer för bilvarumärkena BMW och MINI. 111 enkätsvar samlas in genom ett fältexperiment under sex dagar. Besökarna uttrycker upplevd grad av association till värdeord, kopplade till varumärket. De mest framstående resultaten visar att designad musik förstärker varumärkespersonligheten hos MINI och att designad musik förstärker ett av värdeorden, kopplat till organisationsassociationer hos BMW. Resultaten tyder på att designad musik kan påverka olika aspekter av varumärkesassociationer, beroende på om varumärket har tydliga kopplingar till associationer som rör organisation eller varumärkespersonlighet.

Studien undersöker hur omställningen från fysiskt förlagd musikundervisning till onlinebaserad musikundervisning under vårterminen 2020 orsakad av covid-19 påverkade gymnasieelevers förutsättningar för lärande samt gymnasielärares förutsättningar att undervisa i musikämnet. Studien är avgränsad till att undersöka kursen “ensemble med körsång” på estetiska programmet i den svenska gymnasieskolan. Data har samlats in genom både kvalitativa och kvantitativa metoder. Empirin analyseras genom en sammanställning av Illeris (2015) och Hanken och Johansens (2013) teorier om lärande. Resultatet visar bland annat att både lärare och elever i studien anser att omställningen från fysiskt förlagd undervisning till onlinebaserad var en utmaning, men att det också fanns positiva aspekter som exempelvis att elever som tidigare har haft hög frånvaro plötsligt deltog i undervisningen i större utsträckning. I empirin finner vi inget som stödjer en högkvalitativ undervisning i form av samtliga mål/kunskapskrav inom kursen ensemble med körsång, utan att fysiskt förlagda arbetssätt inkluderas. Studiens slutsats är att digitala verktyg som central metod för musikundervisning behöver beprövas och utvecklas om avsikten är att erbjuda en likvärdig utbildning som om den hade givits i det fysiska rummet.

Detta arbete undersöker hur soniska vågor kan användas som vapen. Särskild vikt läggs vid att förstå hur ljudet avtäcktes från att vara en osynlig och hämningslös energi till att bli en fysiskt producerande våldsam kraft under den megafoniska eran och efter. Uppsatsen argumenterar för att soniska vapen måste föregås av avancerad teknologisk utveckling samt ett intresse för att föra ett annat typ av krig, utan dödsfall och skjutvapen. Flera exempel ges som visar att ljudvapen också ofta används för att kontrollera en population. Sonisk krigsföring fastställs till att innefatta användandet av psykologisk, våldsam och fysisk akustisk kraft för att alternera eller påverka psykiska och fysiska aspekter hos en population, kropp eller folkmassa.

Det här arbetet handlar om min låtskrivarprocess och skillnaderna mellan resultat om jag börjar med att skriva text respektive melodi. Syftet med arbetet var att se vilken metod som genererar bäst texter, bäst melodier och bäst låtar som helhet. Jag skrev fyra låtar, vid två av dem skrev jag klart texten innan jag började arbeta med melodin och vid de andra två skrev jag klart melodin innan jag började arbeta med texten. Under låtskrivningsarbetet förde jag loggbok där jag dokumenterade mitt tillvägagångssätt och mina tankar. Efter att låtarna blev klara bedömde jag resultatet utifrån min upplevelse av arbetet samt olika tekniska/teoretiska parametrar. Jag blev inte särskilt nöjd med låtarna som påbörjades med text. Låten som jag blev mest nöjd med var Låt 4 som var en av låtarna som påbörjades med melodi. Jag kom fram till att metoden som genererade både bäst texter och bäst melodier samt bäst låtar som helhet, var att börja med att skriva melodi. Detta är metoden som jag använder mig av vanligtvis och kände mig mest inspirerad av. Till sist diskuterade jag kring anledningar till mitt missnöje med vissa av resultaten och om hur inspiration spelade roll. Jag diskuterade även om min vanliga metod när jag skriver låtar och jämförde med de två metoderna jag använde mig av i det här arbetet.

Studiens syfte är att genom tolkningsfenomenologisk analys, IPA, undersöka förskollärares upplevelser och meningsskapande kring sin egen användning av sång och musik i förskolans omsorgssituationer. Studiens resultat är att förskollärares förförståelse av fenomenet kommunikativ musikalitet framträder genom deras begrepp, exempelvis sjunga eller ramsa. Begreppen framträder även i kombination med kroppsliga/visuella uttryckssätt samt upplevelsen av här och nu. Analysen har även resulterat i en komplex bild av förskollärares meningsskapande kring kommunikativ musikalitet i omsorgssituationer: Fenomenet kommunikativ musikalitet upplevs av förskollärarna som dels förebyggande, dels förändrande när det gäller känslor eller stämningar i gruppen. Kommunikativ musikalitet upplevs som värdefullt då det upplevs i gemenskap och samförstånd med andra. Förskollärarna upplever ett fungerande samspel när de använder kommunikativ musikalitet, då de anpassar sig efter barnets uttryck. De anpassar även samspelet efter sammanhangets antal barn och avståndet till dessa. Kommunikativ musikalitet upplevs ske spontant och genom reflektion får förskolläraren en djupare förståelse för sitt samspel. Slutsatsen är att studier av samspelet och relationen mellan förskollärare och förskolebarn, även i grupp, kan ge ytterligare kunskap om de speciella förhållanden som råder i förskolans livsvärld.

I det här arbetet har jag undersökt hur man skapar så starka hookar som möjligt. Jag harmedvetet valt att inte arbeta med det ortodoxa tankesättet att en hook bara kan vara ensångmelodi och en text, utan jag har haft ett mer holistiskt tillvägagångssätt och försöktanvända mig av alla komponenter av arrangemanget och produktionen för att bådeskapa och förstärka hookar.Jag gjorde därmed 4 låtar där jag utgick ifrån en ackordsföljd som jag antingen skapadesjälv på ett instrument eller som kom från en sample som jag hittat på nätet. Jag skapadesedan melodier till harmonin och lät det vara en grundsten som jag sedan byggde på tillsjag hade en fullständigt låt.Jag lärde mig under arbetet att jag skapade de starkaste hookarna efter att jag först hadeskapat mig en förståelse av vad exakt vad för typ av hookar som funkar i låtdelen jagarbetade med. Sedan testade jag intuitivt en massa idéer baserat på min analys, tills jagfann något som jag kändes som en tydlig hook.Jag lärde mig även att det här var en väldigt tidskrävande och delvis frustrerandeprocess, men att slutresultatet var värt det. Jag kunde med hjälp av hela arrangemangetoch produktionen förstärka hookar på flera olika sätt, men jag lärde mig attsångmelodier var den bästa källan till hooks.Sammanfattningsvis konstaterar jag att för mig personligen är det viktigt att kunnajobba på intuitiv känsla och att ha starkt fokus på vad det är man försöker åstadkommamed sina hookar.

Syftet med uppsatsen är att undersöka attityden mot datorspel i undervisning hos religionslärare på gymnasienivå i Luleå kommun. En enkätundersökning och en intervjuundersökning med hermeneutisk utgångspunkt ligger till grund för detta. Enkätundersökningen visade att attityden var neutral lutandes åt det negativa, medan intervjuundersökningen visade en allmänt positiv inställning till datorspel i undervisning. Denna diskrepans kunde åtminstone delvis spåras till att vissa av respondenterna på enkätundersökningen, som utgjorde underlag till intervjupersonerna, var, av någon anledning, mer positiva i intervjusituationen än när de svarade på enkäten. Den positiva inställning som intervjuundersökningen resulterade i stämde väl överens med den tidigare forskning som gjorts på lärare i Sverige. I resultatet framkom att lärarna inte var oroliga för datorspels eventuella skadliga inverkan och i vissa fall kunde de ge exempel på hur man kunde använda datorspel i undervisningen. Problem som kunde ses var kostnader och bristande kunskap på hur man skulle använda datorspel på ett givande sätt.

Tonspråket - kanske en av de svåraste sakerna för den egna låtskrivaren att definiera. Ändå är det detta som detta arbete utforskar. Med syfte att identifiera och utveckla det egna tonspråket i mina melodier ställs frågorna ”Vad är det som är kännetecknande för mitt eget tonspråk?” och ”Vilka metoder kan jag använda när jag fått den kunskapen?”. Arbetet består av två delstudier. Den första går ut på att med reflekterande metoder analysera harmonik, melodi, känslouttryck och arbetssätt i mina låtar för att söka mitt eget tonspråk. Resultaten av den första delstudien sträcker sig bland annat mellan olika typer av modulation, modus, frasering, motiv, rytmik, intervall och känslor samt skillnader i prioritering inom låtar vid olika typer av arbetssätt. Den andra delstudien går ut på att med gestaltande metoder skriva ny musik. Detta framför allt utefter de tendenser jag funnit av analysen i den första delstudien. De åtta låtar som är resultaten av den andra delstudien presenteras genom beskrivningar av de tendenser som togs fasta på och beskrivningar av processen för hur låtarna skrevs. I slutreflektionen presenteras bland annat hur analysen påverkat min utveckling som låtskrivande och hur denna metod skulle kunna nyttjas av andra låtskrivare. En problematik som reflekteras över är kring professionalisering av känslouttryck och vad som är låtskrivarens roll gentemot lyssnaren. Efter observation av skillnader i verken beroende på utgångspunkt i melodi kontra musikproduktion föreslås detta som ämne för framtida forskning.

Jag har undersökt hur användandet av två olika metoder i låtskrivning och musikproduktion som beskrivs i Seabrooks bok The Song Machine påverkar det slutliga klingande resultatet av en färdig produktion. Detta gjordes genom att producera fyra stycken låtar varav två metoder använts som kallas Melody & Hook och Track & Hook som innebär att melodin och till viss del text skrivs antingen först eller sist i arbetsflödet. När det klingande resultatet var färdigt jämfördes låtarna i deras sound i form av instrumentering, genretillhörighet och eventuella övriga effekter där min slutsats var att det inte var av större betydelse, men det som var av större betydelse var inspirationen som befann sig i stunden vid skrivandet av låten och mina val av instrument.

Syftet med studien är att undersöka samverkan mellan socialtjänst, skola, polis och fritid vid förebyggande arbete mot ungdomskriminalitet. Studien utgår ifrån en kvalitativ forskningsmetod genom att semistrukturerade intervjuer genomförts med yrkesverksamma inom samverkansformen SSPF (socialtjänst, skola, polis, fritid) i en landsbygdskommun i Sverige. Materialet analyserades genom en tematisk analys och därigenom framkom fyra huvudteman: organisering av SSPF i en landsbygdskommun, professionellas erfarenheter av SSPF-samverkan, variationer i de professionellas uppfattningar om SSPF och verksamhetens utvecklingsmöjligheter. Resultatet av studien analyserades med hjälp av tidigare forskning kring ämnet och Horwath och Morrisons samverkansmodell. Utifrån intervjuerna framkommer det att landsbygdskommunen använder samverkansmodellen SSPF för att arbeta förebyggande mot ungdomar i riskzonen för kriminalitet och missbruk. Det belyses att en styrgrupp, arbetsgrupp och samordnare är centralt för organiseringen av SSPF-samverkan. Gynnsamma faktorer som framkommer för SSPF-samverkan är en samordnare, förmedling av samt förståelse för syfte och mål med SSPF och relevanta personer i SSPF-forumet. Förhindrande faktorer som framkommer för SSPF-samverkan är socialtjänstens lagstiftning och att det i SSPF-forumet i första hand lyfts ungdomar som är kända hos aktörer.<br>The aim of this study is to examine collaboration between social services, school, police, and leisure sector when working preventive against youth criminality. Semi-structured interviews were conducted with professionals within the collaboration-model SSPF in a Swedish rural municipality. The research questions were investigated by conducting a thematic analysis of the data. Four main themes emerged in the analysis: organization of SSPF in a rural municipality, professionals experiences of SSPF collaboration, variations in professionals’ perceptions of SSPF and the potentialities of the operations. The results of the study were analyzed using previous research around the subject and Horwath and Morrison’s collaboration model. The interviews demonstrated that the rural municipality uses the collaboration model SSPF to work preventively for young people at risk for crime and addiction. A steering group, working group and a co-ordinator appeared significant for the organization of SSPF collaboration. Favourable factors for the SSPF collaboration that appeared were a co-ordinator, communication and understanding of the purpose and goals of SSPF, and appropriate members in the SSPF forum. Preventive factors of the SSPF collaboration included the legislation of the social services and the principle that in SSPF it was mainly young people who were already known by the participants that were discussed.

I det här arbetet har jag undersökt melodiernas kvalitet och vilka byggstenar som ligger till grund för melodins intresse. Därför begränsade jag mig till att skriva sex ”four chords”-låtar där jag sedan bedömde och analyserade resultatet. Jag kom fram till att melodins samverkan med rytmen samt användandet av pauser är av största vikt för att melodin ska finna mitt intresse.

The present research utilised five tasks to investigate non-musicians' perception of phrase, rhythm, pitch and beat structure in unaccompanied Gaelic melodies and musical sequences. Perception of phrase structure was examined using: i) a segmentation task in which listeners segmented Gaelic melodies into a series of meaningful units and ii) a novel click localisation task whereby listeners indicated where they perceived a superimposed click in the melody had occurred. Listeners consistently segmented the melodies into units of 2.4 - 5.4 seconds. Clicks which were positioned before and after perceived boundaries (identified by segmentation) were perceptually migrated towards the boundary. These results suggest that listeners perceptually differentiate between phrasal groups in melodies (See Sloboda & Gregory, 1980; Stoffer, 1985, for similar results with musicians). Short term memory for rhythmic structure was examined using rhythm recall of computer generated sequences and Gaelic melodies. Computer generated rhythms with small tonal pitch intervals (1 - 4 semitones) were easier to recall than large atonal intervals (predominantly greater than 4 semitones). Recall of Gaelic melodies, containing repetitive rhythmic units, was better than recall of computer sequences. Pitch reversal of Gaelic melodies did not effect recall. Beat-tapping with three Gaelic melodies revealed that the majority of listeners established the underlying beat 1.5 - 3 seconds (5 - 6 notes) after the start of the melodies. Perception of meaning and content in two note melodic intervals and three Gaelic melodies was examined using an adjective pair two-alternative forced choice task. Responses to musical intervals showed evidence of perceptual similarity based mainly on interval size. Perceived information content in the melodies increased significantly by the fourth note. The results suggest that the amounts of Gaelic melody which are: i) required to establish an underlying beat, ii) remembered after one hearing, and iii) perceptually grouped into a meaningful unit, include the unit of melody which is necessary to establish a basic meaning.

Orientador(a): Marcos Fernandes Pupo Nogueira<br>Banca: Luiz Fiaminghi<br>Banca: Maurício De Bonis<br>Resumo: O presente trabalho propõe uma abordagem teórica/analítica do conceito e aspectos estruturais de um procedimento explorado por compositores no período barroco conhecido por polifonia latente. Neste período, diversos compositores buscaram expressar uma textura polifônica em uma linha melódica única. Primeiramente, este trabalho consiste em comparar os aspectos estruturais da melodia e polifonia com os da polifonia latente, e em segundo lugar, expor, qualificar e determinar os métodos e estratégias composicionais empregados nas obras analisadas e, assim explicitar aquilo que está latente pela ocultação da multiplicidade de partes em uma linha melódica única, resultando em uma textura polifônica latente. Para o cumprimento dos objetivos propostos adotamos diferentes estudos teóricos, analíticos e históricos, dos quais destacamos Albert Bregman (1994), Alexander Ringer (2001), Allen Forte e Steven Gilbert (1982), Arnold Schoenberg (2001), Ernst Kurth (1991), e Walter Piston (1947), estes autores, entre outros, fundamentaram o desenvolvimento do trabalho e a análise das peças, Presto da Fantasia VII em Mib maior para violino desacompanhado de Telemann, e Allemande da Partita em Lá menor para flauta desacompanhada - BWV 1013 de Bach. Verificamos que a aparente melodia que se apresenta na polifonia latente possui características melódicas e polifônicas diferentes, devido a múltiplas continuidades e unidades que a caracteriza. E que, a organização vertical e horizontal explicita na... (Resumo completo, clicar acesso eletrônico abaixo)<br>Abstract: The present work proposes a theoretical/analytical approach to the concept and structural aspects of a procedure explored by composers in the baroque period known as latent polyphony. In this period, several composers sought to express a polyphonic texture in a single melodic line. First, this work consists of comparing the structural aspects of melody and polyphony with those of latent polyphony, and secondly, exposing, qualifying and determining the compositional methods and strategies employed in the analyzed works and thus explaining what is hidden by the occultation of the multiplicity of parts in a single melodic line, resulting in a latent polyphonic texture. In order to fulfill the proposed objectives, we adopted different theoretical, analytical and historical studies, such as Albert Bregman (1994), Alexander Ringer (2001), Allen Forte and Steven Gilbert (1982), Arnold Schoenberg (2001), Ernst Kurth, and Walter Piston (1947), these authors, among others, founded the development of the work and the analysis of the pieces, Presto of Fantasia VII in Mib major for unaccompanied violin by Telemann, and Allemande of Partita in A minor for unaccompanied flute - BWV 1013 by Bach. We verified that the apparent melody that displays in the latent polyphony has different melodic and polyphonic characteristics, due to the multiple continuities and units that characterizes it. And that, the explicit vertical and horizontal organization in polyphony is condensed into a single... (Complete abstract click electronic access below)<br>Mestre

Detta arbete handlar om min låtskrivandeprocess, och om hur den skiljer sig när jag skiftar min utgångspunkt mellan text, melodi + ackord och beat. Syftet med arbetet har varit att ta reda på vilken metod som fungerar bäst för mig när jag skriver låtar till mig själv som artist, för att kunna bli en mer effektiv och strukturerad låtskrivare i framtiden. Jag har skrivit totalt sex låtar. I två av låtarna har jag börjat med att skriva text, i två av låtarna har jag börjat med att skriva ackord och melodi, och i två av låtarna har jag börjat med att producera ett beat. Jag har fört loggbok under arbetets gång, och utifrån den sedan beskrivit processen och bedömt resultatet av låtarna. I en diskussion har jag sedan kommit fram till att den metod som fungerar bäst för mig är att börja med beat, eftersom jag då upplever att jag får som mest frihet och inspiration till att skriva låtens topline.

As relações entre melodia e letra são tomadas como ponto de partida para a interpretação das canções de Paulinho da Viola, um dos maiores sambistas de todos os tempos. Sua obra é analisada nos aspectos estético e sociológico, sendo vista como parte da presença histórica da arte negra na canção popular brasileira.<br>The relationships between melody and lyric are interpreted in Paulinho da Viola`s songs, one of the best composers of samba music. His musical work is studied on aesthetic and social aspects as part of black presence in the Brazilian popular song.

Submitted by Rafael Gueli Tomaz Silva (rafaelgueli@yahoo.com.br) on 2018-09-28T00:08:47Z No. of bitstreams: 1 Dissertação Gueli Final.pdf: 7824195 bytes, checksum: 531b574f7867b6c9a244bd73f27efa1e (MD5)<br>Approved for entry into archive by Laura Mariane de Andrade null (laura.andrade@ia.unesp.br) on 2018-09-28T19:15:05Z (GMT) No. of bitstreams: 1 silva_rgt_me_ia.pdf: 7824195 bytes, checksum: 531b574f7867b6c9a244bd73f27efa1e (MD5)<br>Made available in DSpace on 2018-09-28T19:15:05Z (GMT). No. of bitstreams: 1 silva_rgt_me_ia.pdf: 7824195 bytes, checksum: 531b574f7867b6c9a244bd73f27efa1e (MD5) Previous issue date: 2018-07-31<br>Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)<br>O presente trabalho propõe uma abordagem teórica/analítica do conceito e aspectos estruturais de um procedimento explorado por compositores no período barroco conhecido por polifonia latente. Neste período, diversos compositores buscaram expressar uma textura polifônica em uma linha melódica única. Primeiramente, este trabalho consiste em comparar os aspectos estruturais da melodia e polifonia com os da polifonia latente, e em segundo lugar, expor, qualificar e determinar os métodos e estratégias composicionais empregados nas obras analisadas e, assim explicitar aquilo que está latente pela ocultação da multiplicidade de partes em uma linha melódica única, resultando em uma textura polifônica latente. Para o cumprimento dos objetivos propostos adotamos diferentes estudos teóricos, analíticos e históricos, dos quais destacamos Albert Bregman (1994), Alexander Ringer (2001), Allen Forte e Steven Gilbert (1982), Arnold Schoenberg (2001), Ernst Kurth (1991), e Walter Piston (1947), estes autores, entre outros, fundamentaram o desenvolvimento do trabalho e a análise das peças, Presto da Fantasia VII em Mib maior para violino desacompanhado de Telemann, e Allemande da Partita em Lá menor para flauta desacompanhada - BWV 1013 de Bach. Verificamos que a aparente melodia que se apresenta na polifonia latente possui características melódicas e polifônicas diferentes, devido a múltiplas continuidades e unidades que a caracteriza. E que, a organização vertical e horizontal explicita na polifonia está condensada em uma linha melódica única na polifonia latente, se tornando então implícita. No fluir da aparente linha melódica única, percebe-se a atuação de várias vozes sem no entanto elas se sobreporem, pois essa técnica é resultado de uma maneira de utilizar os diversos parâmetros musicais onde a alternância entre as notas que se associam umas às outras permite estabelecer uma relação entre elas.<br>The present work proposes a theoretical/analytical approach to the concept and structural aspects of a procedure explored by composers in the baroque period known as latent polyphony. In this period, several composers sought to express a polyphonic texture in a single melodic line. First, this work consists of comparing the structural aspects of melody and polyphony with those of latent polyphony, and secondly, exposing, qualifying and determining the compositional methods and strategies employed in the analyzed works and thus explaining what is hidden by the occultation of the multiplicity of parts in a single melodic line, resulting in a latent polyphonic texture. In order to fulfill the proposed objectives, we adopted different theoretical, analytical and historical studies, such as Albert Bregman (1994), Alexander Ringer (2001), Allen Forte and Steven Gilbert (1982), Arnold Schoenberg (2001), Ernst Kurth , and Walter Piston (1947), these authors, among others, founded the development of the work and the analysis of the pieces, Presto of Fantasia VII in Mib major for unaccompanied violin by Telemann, and Allemande of Partita in A minor for unaccompanied flute - BWV 1013 by Bach. We verified that the apparent melody that displays in the latent polyphony has different melodic and polyphonic characteristics, due to the multiple continuities and units that characterizes it. And that, the explicit vertical and horizontal organization in polyphony is condensed into a single melodic line in latent polyphony, thus becoming implicit. In the flow of the apparent single melodic line, we can see the performance of several voices without however overlapping, since this technique is the result of a way of using the various musical parameters where the alternation between the notes that are associated with each other allows to establish a relationship between them.

Submitted by Andrea Hayashi (deachan@gmail.com) on 2016-06-28T12:25:21Z No. of bitstreams: 1 dissertacao-sidnei-de-oliveira.pdf: 3146663 bytes, checksum: 792cbda5687c281b1ee6c92410128da2 (MD5)<br>Approved for entry into archive by Andrea Hayashi (deachan@gmail.com) on 2016-06-28T12:26:38Z (GMT) No. of bitstreams: 1 dissertacao-sidnei-de-oliveira.pdf: 3146663 bytes, checksum: 792cbda5687c281b1ee6c92410128da2 (MD5)<br>Made available in DSpace on 2016-06-28T12:26:38Z (GMT). No. of bitstreams: 1 dissertacao-sidnei-de-oliveira.pdf: 3146663 bytes, checksum: 792cbda5687c281b1ee6c92410128da2 (MD5) Previous issue date: 2013-03-25<br>Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)<br>Esta Dissertação tem como objetivo mostrar a recepção do Beethoven de Wagner na obra de Nietzsche, mais precisamente em seu livro O Nascimento da Tragédia. Wagner tenta explicar aos alemães as razões de Beethoven figurar no mesmo patamar de Goethe e Schiller, Wagner utiliza-se de uma exposição do homem e do gênio Beethoven para chegar a esta conclusão. A partir de uma breve análise da Nona Sinfonia podemos perceber porque esta obra foi tão importante para Wagner dar sequência em seu drama musical, e justamente nesta junção que houve da palavra com a música na composição de Beethoven é que Nietzsche vê a importância destes dois compositores alemães, utilizando-os para sua primeira obra. Em resumo, mostraremos a apropriação que Nietzsche realiza não apenas do texto Beethoven, mas de Wagner e de Schopenhauer para explicar a questão musical no Nascimento da Tragédia.<br>This dissertation aims to show the reception of Wagner’s Beethoven in the work of Nietzsche, more precisely in his book The Birth of Tragedy. Wagner tries to explain the reasons for the Germans Beethoven appear at the same level of Goethe and Schiller, Wagner uses an exposure of Beethoven as a man and as a genius to reach this conclusion. From a brief analysis of Beethoven’s Ninth Symphony we can see why this work was so important for Wagner to give sequence to his musical drama, and precisely at this juncture between word and music in Beethoven’s composition Nietzsche sees the importance of these two German composers, using them for his first work. In summary, we will show the appropriation that Nietzsche performs not only of Beethoven, but of Wagner and Schopenhauer to explain the musical issue in The Birth of Tragedy.

The present study sought to confirm melodic expectancy patterns discovered in a previous investigation and to determine whether data would be affected by altering the rhythmic condition of the stimuli. The three problems of this investigation were to study expectancies generated by two-note stimulus intervals of equal duration; the expectancies generated by stimulus intervals presented with a long-short rhythm; and the expectancies generated by stimulus intervals presented with a short-long rhythm. Fifty subjects were asked to sing what they believed would be the natural continuation of the melody begun by a two-note stimulus interval. The stimulus intervals were grouped in rhythmic sets, one set of neutral-rhythm stimuli, one set of long-short stimuli, and one set of short-long stimuli. The interval from the second note of the stimulus interval to the first sung note was transcribed as the generated expectancy response interval. The data were examined in two basic ways, using response data as a whole and examining data for each stimulus interval separately. A third method of data evaluation concerned harmonic triads occurring in the response data. Both when considering response frequency as a whole, and when considering response data separately for each melodic beginning, no significant difference associated with rhythmic condition could be found. Smaller response intervals were generated much more often than large intervals. Some stimulus intervals, notably the major second ascending, were observed to be much more powerful generators than others. It was concluded from these results that in response to two-note stimulus intervals melodic expectancy can clearly be shown to operate, confirming the results of an earlier study, but that no effect of rhythm on melodic expectancy can be shown to operate.

Este trabalho se destina a investigar a técnica de composição conhecida como Gráfico para Fixar a Melodia das Montanhas do Brasil, utilizada pelo compositor Heitor Villa-Lobos (1887-1959) nas peças orquestrais: New York Sky-Line Melody (1939) e Sinfonia No. 6 - sobre as linhas das montanhas (1944). A hipótese lançada é de que a referida técnica não se sustenta enquanto método que responda integralmente pela construção do discurso musical de tais obras, mas simplesmente como procedimento utilizado para a elaboração de seus principais temas.<br>The aim of this work is to analyze the compositional technique known as Gráfico para Fixar a Melodia das Montanhas do Brasil,[where composers translate physical shapes to musical parameters, or millimetrization] used by the composer Heitor Villa-Lobos (1887-1959) for New York Sky-Line Melody (1939) and Symphony No. 6 - sobre as linhas das montanhas (1944).The launched hypothesis is that this technique cannot be sustained as a method that addresses the full construction of the musical discourse of such works, but simply as a procedure used for the preparation of its main themes.

Este trabalho trata do processo de digitação para violão da Ciaccona BWV 1004 (original para violino) de Johann Sebastian Bach (1685-1750). O objetivo foi desenvolver uma digitação de mão esquerda capaz de refletir as intenções musicais do presente autor. Para tal, foi estabelecido um modelo de análise, onde a textura musical é dividida e classificada, com base em referenciais teóricos, como: melódica, harmônica, motívica e polifônica. Ao analisar as digitações usadas em transcrições, e compará-las às desta pesquisa, concluímos que se pode ter autonomia para contestar uma digitação grafada, pois ela reflete nada mais que as decisões do seu autor, sejam musicais ou técnicas. A partir disto, podemos deduzir que elas se alteram conforme as nossas próprias decisões.<br>This work deals with the process of elaborating guitar fingerings for J. S. Bach’s Ciaccona BWV 1004 (original for violin). The aim was to develop a left hand fingering able to reflect the musical intentions of the present author. To this end, a model of analysis was established, in which the musical texture is divided and classified, based on theoretical references, into the following categories: melodic, harmonic, motivic and polyphonic. By analyzing the fingering used on transcriptions, and comparing it with the results of this research, we conclude that we can question a suggested fingering, because it reflects nothing more than the decisions of its author, whether musical or technical. From this we can deduce that they change according to our own decisions.

Con la elaboración de este trabajo se ha pretendido una mejor caracterización de la noción de variedad, a partir del conocimiento del papel que desempeña la entonación en los dialectos. Así, el objetivo de esta tesis es ofrecer una descripción rigurosa de la entonación que presentan algunas variedades dialectales del español. Ha sido necesario acotar el ámbito de estudio y hemos decidido centrarnos en el análisis de las variedades asturiana, castellano leonesa, navarra, madrileña y vasca: cinco comunidades autónomas de la mitad norte de la Península de las que se investigan las características entonativas. El trabajo tiene interés tanto para la entonología como para la dialectología. Lo que aquí se pretende, sin embargo, no es un examen de todos los aspectos lingüísticos que aborda esta última disciplina. Se trata únicamente de estudiar los de índole melódica y, en consecuencia, quedan excluidos los de carácter léxico, gramatical o pragmático. Evidentemente esto es una abstracción porque la entonación no funciona como si en realidad le fuesen ajenas las dimensiones léxica, gramatical o pragmática; pero acerca de ella tienen la palabra los dialectólogos y no los meros entonólogos. Es muy de desear que los primeros analicen a fondo, desde su superior ángulo de mirada los que los segundos ven sólo a la luz de los datos fonéticos. Para ello, no obstante, es conveniente que los entonólogos realicemos nuestra tarea en la medida de nuestras posibilidades. Tampoco se abordan, en este trabajo, las variedades entonativas desde una perspectiva social, histórica o estilística; se trata, únicamente, de presentar las variaciones entonativas desde el punto de vista geográfico que los dialectólogos suelen denominar "geolectos". La caracterización que se presenta es el resultado de la aplicación del método de análisis melódico que propuso el Prof. Francisco José Cantero en su tesis doctoral (1995) y que, posteriormente, implementó la Prof. Dolors Font Rotchés (2005) en una investigación sobre la entonación del catalán. Las razones por las que se ha optado por este método de observación de la melodía se examinan en el apartado titulado "justificación metodológica" del documento; pero pueden resumirse diciendo que, tras estudiar otros muchos, éste nos ha parecido el mejor método de los que actualmente se conocen y emplean en el ámbito de la entonología para el estudio de la dimensión estructural de la entonación. El documento está dividido en cuatro secciones. La primera, trata de presentar el marco teórico en que se basa la investigación que hemos llevado a cabo: la teoría de la entonación de Cantero (v. capítulo II). Sin embargo, resultaba de todo punto necesario justificar la existencia de una tradición (v. capítulo I). Esta primera sección también examina la Teoría y análisis de la entonación de Cantero a la luz del sistema categorial de Charles Sanders Pierce (v. Capítulo III), tratando de desentrañar lo que está implícito en su obra y presentándola como la entendemos: un turno de palabra de inestimable valor en una larga conversación con la historia de los estudios de la entonación; una radical innovación porque además de poner de manifiesto la confusión en que crecía la entomología, distingue los niveles en los que la entonación actúa y propone un método de análisis que lleva mucho tiempo dando frutos. Sin embargo, la semiótica Pierceana libera a la fonología de los límites que la semiología saussereaa le ha impuesto y contribuye a asentar las bases de una teoría cabal, aquilatada y rica de la entonación. Tal como la entendemos, la entonación no es un sistema cerrado, una realidad material sin más, sino un lugar de confluencia: un ámbito; y el lenguaje, una red de ámbitos entretejidos que se condicionan, se relacionan, y que forma un todo superior a la simple yuxtaposición de las partes. Para el análisis de la entonación de ha elaborado un corpus ad hoc que posiblemente sea el más amplio que se haya utilizado en investigaciones de este tipo. Pero la cualidad más importante del corpus no tiene que ver tanto con sus dimensiones como con que se trata de enunciados de habla espontánea que además, ofrecen una calidad acústica muy notable porque se han extraído de programas televisivos equipados con la tecnología más idónea para asegurarla: de dichos programas se han seleccionado 1000 enunciados producidos en un contexto de diálogo por 365 informantes diferentes. Los enunciados que componen el conjunto de datos son emisiones de informantes de Asturias, Navarra, Castilla León, Madrid y el País Vasco: 200 enunciados por variedad que forman un corpus perfectamente equilibrado de cinco variedades de habla del español de la Península. El análisis independiente de cada uno de los corpus ha permitido detectar cuáles son las peculiaridades melódicas de los hablantes de cada zona. Por ejemplo, se ha podido describir en qué consiste la peculiar entonación de las personas de Euskadi: como se ha explicado, tienden a producir inflexiones finales muy pronunciadas (tanto de ascenso como de descenso), inflexiones que, además suelen ser circunflejas. Por otro lado, existe una marcada tendencia a pronunciar la primera parte del enunciado de forma llamativamente plana, lo que hace que el primer pico no sobresalga tonalmente. Estas características son, en parte, compartidas por los hablantes de navarra que, por ejemplo, también presentan una propensión a terminar las emisiones con un movimiento tonal muy marcado. En suma, en el presente estudio se ha querido investigar las características entonativas esenciales de las variedades dialectales del español. Hemos acotado el ámbito de estudio y nos hemos centrado en el habla de los geolectos de Asturias, Navarra, Euskadi, Madrid y Castilla y León y hemos definido el perfil melódico de cada una de estas zonas geográficas. Posteriormente y a la luz de los datos hemos extraído las regularidades que pueden servir, provisionalmente, para caracterizar la entonación que se utiliza en el español del norte. Sin embargo, existen rasgos que precisan ser estudiados desde otra perspectiva para aclarar la cuestión de si las funciones que desempeñan los rasgos descritos son las mismas en todas las comunidades El estudio que he llevado a cabo deja cuestiones abiertas. La complejidad del fenómeno entonativo reside en la interrelación de sus niveles. Es necesario desarrollar un método que permita comprender y explicar su coestructuración compleja. Esto, a su vez exige que se la considere no como un fenómeno físico estático sino como un ámbito dinámico que da lugar a procesos de muy diverso carácter. Sin embargo, la revisión teórica de la propuesta de Cantero (2002) que se lleva a cabo y el corpus de grabaciones que se facilita, simplificarán la labor de responder a algunas de esas cuestiones Desde el punto de vista teórico, creo haber contribuido a una línea de pensamiento libre de las ataduras que la semiología saussereana había impuesto a la fonología estructural. He colaborado en la tarea de asentar las bases de una teoría cabal, aquilatada y rica de la entonación que asegure la buena praxis de los estudiosos. Mi propuesta cumple con varios requisitos exigibles a toda teoría lingüística: no trata de encontrar esencias puras sino que busca hacer una descripción realista y razonable; y parte de una fenomenología del acontecimiento lingüístico por antonomasia: el encuentro cara a cara con el otro donde la co-presencia espacio-temporal de los interlocutores, provoca un intercambio continuo de expresividad.

Este trabalho apresenta uma reflexão acerca da natureza da entoação e de seu papel no funcionamento e no uso da linguagem, numa perspectiva interdisciplinar que traz para a discussão as contribuições de outras áreas do conhecimento que de uma maneira ou de outra se relacionam com a expressão na fala, seja por seus aspectos físicos, acústicos, seja por seus aspectos funcionais. Apresentamos evidências e argumentos que colocam a entoação como um fator primário na comunicação linguística que tem um papel fundamental na organização e transferência da informação de um sujeito a outro, tanto do ponto de vista da produção como da recepção. A tese aqui defendida é a de que a intenção comunicativa do falante o modo como este usa a linguagem enquanto ação junto a outros seres humanos é que determina a configuração melódica, precedendo a seleção e combinação dos constituintes do enunciado. Partimos da consideração da situação atual dos estudos prosódicos com respeito à entoação que encontramos descrita em Ladd (1996), Hirst e DiCristo (1998) e Fox (2000), entre outros, e apontamos alguns dos seus principais impasses e as questões epistemológicas relacionadas. Em seguida apresentamos as perspectivas de outras áreas de fora da linguística que direta ou indiretamente se reportam à entoação, seja como intenção, como é o caso da filosofia da linguagem, a sociologia, e a teoria literária, seja como melodia nas fronteiras do fazer teatral e da prática musical. Encontramos aí aproximações significativas entre as noções de estilo e gênero do discurso e a noção de intenção comunicativa que questionam a possibilidade de uma separação estanque entre o uso prático e o uso poético, musical, artístico da linguagem. Essa constatação nos levou a considerar uma grande categoria da atividade humana que denominamos práxis vocal que inclui, além da fala e do canto mais convencionais, formas intermediárias tais como narrativas orais, chamados, pregões, discursos políticos, declamações artísticas e religiosas como o recitativo e o salmodiar, entre outras. Estas formas empregam a modulação da frequência fundamental da voz de maneiras muito particulares e podem ser situadas na fronteira entre a linguagem e a música. Empreendemos, por isso, uma investigação acerca das relações, semelhanças e diferenças entre música e linguagem. Desta aproximação surgiu uma das ideias centrais desta tese, que é a relação entre estilo melódico e gênero de discurso nas manifestações orais. Percebemos que a realização de uma intenção comunicativa, seja numa fala espontânea, num discurso ou numa canção, começa com a escolha do gênero mais adequado à expressão do conteúdo desejado, e a partir dessa escolha é que fica determinado o estilo, que corresponde às regras de elaboração do discurso (linguístico, musical ou híbrido). A violação dessas regras que observamos quando há inconsistências melódicas na fala decorada, por exemplo, são decorrentes da necessidade de se criar uma melodia a partir de um texto já dado, fato que não acontece na fala espontânea.<br>This work presents a reflection about the nature of intonation, and about its role in how language works and it is used, within a interdisciplinary perspective that brings contributions from other areas that, in a way or another, relate to the issue of expression in speech, whether by its physical, acoustic features or by its functional aspects. We present evidences that show intonation as a primary factor in linguistic communication, having a fundamental role in organising and transferring information from one subject to another, from the point of view of production as well as perception. The main reasoning is that the communicative intention of the speaker - the way he uses languages as an action toward other human beings - determines the melodic configuration, that preceding selection and combination of the utterance contituents. Considering the recent development of investigation of prosody as it is described in Ladd (1996), Hirst e DiCristo (1998) and Fox (2000), among others, we show some of its hindrances and the epistemological issues related to them. Following that, we present perspectives brought from other areas outside linguistics that in a direct or indirect manner relate to the issues around intonation, whether as the speaker\'s intention, as we see in the field of philosophy of language, sociology and literary theory, or as a melodic elaboration in theater and musical practices. Within these new perspectives we found out striking similarities between the concepts of style and speech genre and the idea of communicative intention, that dispute a clear distinction of the practical use of language from its poetic, musical, artistic use. This remark have led us to consider a grand category of human activity that we named vocal praxis, including, besides ordinary speech and song, intermediate forms as those found in oral narratives, callings, auctioneering, political discourses and artistic declamation such as the recitative and chant. These forms employ the modulation of the fundamental frequency of the voice in very peculiar ways, and they may be situated close to the boundaries of speech and song. For that reason we endeavoured an inquiry on relationships, similarities and differences between music and language, This approximation produced one of the central ideas of this thesis, i.e. the connection of melodic style and speech genre along the continuum of vocal (oral) manifestations. We realized that the actualization of a communicative intention, whether in spontaneous speech, in a political discourse or in a song, begins with the choice of the adequate genre to the desired expression of the content; after this choice the style is determined, leading to the rules of elaboration of the particular discourse (linguistic, musical or hybrid). The violation of these rules, that we observe as melodic incoherences when someone speaks something by heart or reading aloud, are the consequence of an artificial situation that demands creating a new melody to a given text, which doesn\'t happen in spontaneous speech.

This research attempts to establish a parallel between the Melody as known in Music and the body movements of the actor in stage. It aims for a new reading of the corporal motion of the actor as if it were a melody in Musical sense so that it can be perceived as a Scenic-melody. The correspondence between musical melody and the gesture employed in acting may be a possible resource for widening an understanding of the meanings of the actors motion on stage.The melodic line possesses an elaborate and detailed syntax that can be very useful to an efficient analysis of the body motions. As part of this universe this research puts in evidence the possible relations found in melody motion and body motion relating this to the harmonic functions and basic actions present in the movements, as its inflections and gestures. This work is divided in three main parts. First there is a compilation of literature of music and music language for an historical and theoretical approach about melodic lines. Second there is adiscussion on the aspects of the body and its motion by the revision of literature on Drama. And third, it is conducted an analysis of the properties of melody and body attempting to attain a parallel between them. As a result of this discussions we concluded that there is a possibility of reading the body motions as a set of melodic lines in the musical sense, therefore denominating it as Scenic-melody.<br>Este trabalho trata de um paralelo entre a melodia musical e o movimento corporal do ator. Propõe que seja feita uma releitura do movimento corporal do ator como se fosse uma linha melódica, para, a partir daí, o corpo do ator em movimento ser percebido como uma melodia cênica. As analogias e correspondências entre melodia musical e a movimentação do corpo do ator vem a ser um possível recurso para a ampliação de um olhar sobre o ator que se movimenta em cena. A linha melódica possui uma sintaxe elaborada e detalhada que pode contribuir muito para uma análise eficiente do movimentocorporal. Como parte desse universo, o presente estudo evidencia acumplicidade entre o desenho melódico e o desenho do movimento corporal do ator, por meio das relações entre funções harmônicas e ações básicas dos movimentos, inflexões e fatores de movimento, e ligações entre o gesto, o ato e o movimento. O trabalho se divide em três partes principais: Primeiramente, foram reunidas bibliografias especificas da música e da linguagem para uma discussão histórica e teórica sobre a linha melódica; em seguida, foram discutidos os aspectos do corpo e seu movimento na história e por meio dereferenciais bibliográficos históricos e de teorias teatrais; e finalmente, aterceira parte, foi dedicada à análise das propriedades da melodia e do corpo, traçando paralelos entre elas. Como resultado dessas discussões, foi percebido uma forma de ler o movimento corporal como uma linha melódica, proporcionando-lhe um status de melodia cênica.

Automatically describing contents of recorded music is crucial for interacting with large volumes of audio recordings, and for developing novel tools to facilitate music pedagogy. Melody is a fundamental facet in most music traditions and, therefore, is an indispensable component in such description. In this thesis, we develop computational approaches for analyzing high-level melodic aspects of music performances in Indian art music (IAM), with which we can describe and interlink large amounts of audio recordings. With its complex melodic framework and well-grounded theory, the description of IAM melody beyond pitch contours offers a very interesting and challenging research topic. We analyze melodies within their tonal context, identify melodic patterns, compare them both within and across music pieces, and finally, characterize the specific melodic context of IAM, the rāgas. All these analyses are done using data-driven methodologies on sizable curated music corpora. Our work paves the way for addressing several interesting research problems in the field of mu- sic information research, as well as developing novel applications in the context of music discovery and music pedagogy. The thesis starts by compiling and structuring largest to date music corpora of the two IAM traditions, Hindustani and Carnatic music, comprising quality audio recordings and the associated metadata. From them we extract the predominant pitch and normalize by the tonic context. An important element to describe melodies is the identification of the meaningful temporal units, for which we propose to detect occurrences of nyās svaras in Hindustani music, a landmark that demarcates musically salient melodic patterns. Utilizing these melodic features, we extract musically relevant recurring melodic pat- terns. These patterns are the building blocks of melodic structures in both improvisation and composition. Thus, they are fundamental to the description of audio collections in IAM. We propose an unsupervised approach that employs time-series analysis tools to discover melodic patterns in sizable music collections. We first carry out an in-depth supervised analysis of melodic similarity, which is a critical component in pattern discovery. We then improve upon the best possible competing approach by exploiting peculiar melodic characteristics in IAM. To identify musically meaningful patterns, we exploit the relationships between the discovered patterns by performing a network analysis. Extensive listening tests by professional musicians reveal that the discovered melodic patterns are musically interesting and significant. Finally, we utilize our results for recognizing rāgas in recorded performances of IAM. We propose two novel approaches that jointly capture the tonal and the temporal aspects of melody. Our first approach uses melodic patterns, the most prominent cues for rāga identification by humans. We utilize the discovered melodic patterns and employ topic modeling techniques, wherein we regard a rāga rendition similar to a textual description of a topic. In our second approach, we propose the time delayed melodic surface, a novel feature based on delay coordinates that captures the melodic outline of a rāga. With these approaches we demonstrate unprecedented accuracies in rāga recognition on the largest datasets ever used for this task. Although our approach is guided by the characteristics of melodies in IAM and the task at hand, we believe our methodology can be easily extended to other melody dominant music traditions. Overall, we have built novel computational methods for analyzing several melodic aspects of recorded performances in IAM, with which we describe and interlink large amounts of music recordings. In this process we have developed several tools and compiled data that can be used for a number of computational studies in IAM, specifically in characterization of rāgas, compositions and artists. The technologies resulted from this research work are a part of several applications developed within the CompMusic project for a better description, enhanced listening experience, and pedagogy in IAM.<br>La descripció automàtica d’enregistraments musicals és crucial per interactuar amb grans volums de dades i per al desenvolupament de noves eines per a la pedagogia musical. La melodia és una faceta fonamental en la majoria de les tradicions musicals i, per tant, és un component indispensable per a la descripció automàtica d’enregistraments musicals. En aquesta tesi desenvolupem sistemes computacionals per analitzar aspectes melòdics d'alt nivell presents en la música clàssica de l’Índia (MCI), a partir dels quals descrivim i interconnectem grans quantitats d'enregistraments d'àudio. La descripció de melodies en la MCI, complexes i amb una base teòrica ben fonamentada, va més enllà de l’anàlisi estàndard de contorns de to (“pitch” en anglès), i, per tant, és un tema de recerca molt interessant i tot un repte. Analitzem les melodies dins del seu context tonal, identifiquem patrons melòdics, els comparem tant amb ells mateixos com amb altres enregistraments, i, finalment, caracteritzem el context melòdic específic de la música IAM: els rāgas. Tots els anàlisis s’han realitzat utilitzant metodologies basades en dades, amb un corpus musical de mida considerable. Iniciem la tesi recopilant la col·lecció més gran de MCI obtinguda fins al moment. Aquesta col·lecció comprèn enregistraments de qualitat amb metadades de música Hindustani i Carnatic, les dues grans tradicions de la MCI. A partir d’aquí analitzem el to predominant i normalitzem la peça pel context tonal. Un element important per a descriure melodies és la identificació d’unitats temporals rellevants, per la qual cosa detectem les ocurrències de nyās svaras en la MCI, que serveixen com a marques identificadores dels patrons melòdics més destacats. Utilitzant aquestes característiques melòdiques, extraiem els patrons melòdics recurrents més destacats. Aquests patrons són els blocs que construeixen les estructures melòdiques, tant en la improvisació i com en la composició. Per tant, són fonamentals per a la descripció de col·leccions de música MCI. Proposem partir d’un enfocament no supervisat que utilitza eines d'anàlisi basades en sèries temporals per descobrir patrons melòdics en grans col·leccions de música. En primer lloc, hem realitzat un anàlisi supervisat extensiu sobre la similitud melòdica, que és un component fonamental per al descobriment de patrons. A continuació, millorem els resultats (respecte al millor competidor segons l’estat de la qüestió) explotant les característiques peculiars dels patrons melòdics de la música MCI. Per identificar patrons musicalment rellevants, explotem les relacions entre els patrons descoberts mitjançant un anàlisi de xarxa. Extenses proves realitzades amb músics professionals revelen que els patrons melòdics descoberts són musicalment interessants i significatius. Finalment, fem servir els nostres resultats per al reconeixement de rāgas en actuacions gravades d'IAM. Proposem dos enfocaments nous que capturen conjuntament el to i els aspectes temporals de la melodia. El primer enfoc utilitza patrons melòdics, l’aspecte més important per als éssers humans a l’hora d’identificar rāgas. Utilitzem els patrons melòdics descoberts i fem servir tècniques de modelatge de temes (“topic modeling” en anglès), on considerem que la interpretació d’un raga és similar a la descripció textual d’un tema. En el nostre segon enfocament, proposem utilitzar el “time delayed melodic surface”, una característica innovadora basada en coordenades de retard que captura l’evolució melòdica del rāga. Amb aquests enfocaments demostrem una precisió sense precedents per al reconeixement de rāgas en el conjunt de dades més gran utilitzat mai per a aquesta tasca. Encara que el nostre enfocament està basat en les característiques de les melodies MCI i la tasca en qüestió, creiem que la nostra metodologia es pot estendre fàcilment a altres tradicions de la música on la melodia és rellevant. En general, hem incorporat nous mètodes computacionals per a l'anàlisi de diversos aspectes melòdics per a interpretacions de MCI, a partir dels quals descrivim i inter-connectem gran quantitat d'enregistraments de música. En aquest procés hem recopilat dades i hem desenvolupat diverses eines que poden ser utilitzades per a diferents estudis computacionals per a MCI, específicament en la caracterització de rāgas, composicions i artistes. Les tecnologies resultants d'aquest treball d’investigació són part de diverses aplicacions desenvolupades dins el projecte CompMusic que pretén millorar la descripció, l’experiència auditiva, i la pedagogia de la MCI.<br>La descripción automática del contenido de música grabada es crucial para la interacción con grandes colecciones de grabaciones de audio y para el desarrollo de nuevas herramientas que faciliten la pedagogía musical. La melodía es un aspecto fundamental para la mayoría de las tradiciones musicales, y es por tanto un componente indispensable para tal descripción. En esta tesis desarrollamos propuestas computacionales para el análisis de aspectos melódicos de alto nivel en interpretaciones musicales de Música Clásica de la India (MCI), con las que podemos describir e interrelacionar grandes cantidades de grabaciones de audio. Debido a su complejidad melódica y a su sólido marco teórico, la descripción de la melodía en MCI más allá de la línea melódica supone un interesante y desafiante objeto de investigación. Analizamos melodías en su contexto tonal, identificamos patrones melódicos, comparamos ambos tanto en piezas individuales como entre diferentes piezas, y finalmente caracterizamos el contexto melódico específico de MCI, los rāgas. Todos estos análisis se llevan a cabo mediante métodos dirigidos por datos en corpus de música de considerable tamaño y meticulosamente organizados. La tesis comienza con la confección y estructuración de los mayores corpus musicales hasta la fecha de las dos tradiciones de MCI, indostaní y carnática. Dichos corpus están formados por grabaciones de audio de alta calidad y sus correspondientes metadatos. De estas extraemos la línea melódica predominante y la normalizamos según la tónica de su contexto. Un elemento importante para la descripción de melodías es la identificación de unidades temporales significativas, para lo que proponemos detectar en música indostaní las ocurrencias de nyās svaras, marcas que delimitan patrones melódicos musicalmente prominentes. A partir de estas características melódicas, extraemos patrones melódicos recurrentes y musicalmente relevantes. Estos patrones son las unidades básicas con las que se construyen estructuras melódicas tanto en improvisaciones como composiciones, y por tanto son fundamentales para la descripción de colecciones de audio en MCI. Proponemos un método no supervisado basado en el análisis de las series temporales para el descubrimiento de patrones melódicos en colecciones musicales de tamaño considerable. En primer lugar llevamos a cabo un análisis supervisado en profundidad de similitud melódica, que es el componente crítico para el descubrimiento de patrones. A continuación mejoramos la propuesta más competitiva sirviéndonos de las características melódicas propias de MCI. Para identificar patrones musicalmente significativos, hacemos uso de las relaciones entre los patrones descubiertos mediante la implementación de análisis de redes. Exhaustivas evaluaciones auditivas por parte de músicos profesionales de los patrones melódicos descubiertos revelan que estos son musicalmente interesantes y significativos. Finalmente, utilizamos nuestros resultados para el reconocimiento de rāgas en interpretaciones grabadas de MCI. Proponemos dos métodos nuevos que captan conjuntamente los aspectos tonales y temporales de la melodía. Nuestro primer método se sirve de patrones melódicos, los principales indicadores para la identificación de rāgas por parte de oyentes humanos. Utilizamos los patrones melódicos descubiertos y empleamos técnicas de modelado de temas, en las que equiparamos la interpretación de un rāga a la descripción textual de un tema. En nuestro segundo método, proponemos una superficie melódica de tiempo de retardo, una característica nueva basada en las coordenadas de retraso que captan el contorno melódico de un rāga. Con estos métodos alcanzamos precisiones sin precedentes en el reconocimiento de rāgas en los mayores conjuntos de datos nunca usados para esta tarea. Aunque nuestra propuesta se fundamenta en las características de las melodías en MCI y la tarea en cuestión, creemos que nuestra metodología puede ser fácilmente aplicable a otras tradiciones musicales predominantemente melódicas. En resumen, hemos construido nuevos métodos computacionales para el análisis de varios aspectos melódicos de interpretaciones grabadas de MCI, con las que describimos e interrelacionamos grandes cantidades de grabaciones musicales. En este proceso hemos desarrollado varias herramientas y reunido datos que pueden ser empleados en numerosos estudios computacionales de MCI, específicamente para la caracterización de rāgas, composiciones y artistas. Las tecnologías resultantes de este trabajo de investigación son parte de varias aplicaciones desarrolladas en el proyecto CompMusic para la mejora de la descripción, experiencia de escucha, y enseñanza de MCI.

Thesis (S.M.)--Massachusetts Institute of Technology, School of Architecture and Planning, Program in Media Arts and Sciences, 2001.<br>Includes bibliographical references (p. 87-90).<br>The emergence of digital music on the Internet requires new information retrieval methods adapted to specific characteristics and needs. While music retrieval based on the text information, such as title, composers, or subject classification, has been implemented in many existing systems, retrieval of a piece of music based on musical content, especially an incomplete, imperfect recall of a fragment of the music, has not yet been fully explored. This thesis will explore both theoretical and practical issues involved in a web-based melody retrieval system. I built a query-by-humming system, which can find a piece of music in the digital music repository based on a few hummed notes. Since an input query (hummed melody) may have various errors due to uncertainty of the user's memory or the user's singing ability, the system should be able to tolerate errors. Furthermore, extracting melodies to build a melody database is also a complicated task. Therefore, melody representation, query construction, melody matching and melody extraction are critical for an efficient and robust query-by-humming system. Thus, these are the main tasks to be addressed in the thesis. Compared to previous systems, a new and more effective melody representation and corresponding matching methods which combined both pitch and rhythmic information were adopted, a whole set of tools and deliverable software were implemented, and experiments were conducted to evaluate the system performance as well as to explore other melody perception issues. Experimental results demonstrate that our methods incorporating rhythmic information rather than previous pitch-only methods did help improving the effectiveness of a query-by-humming system.<br>by Wei Chai.<br>S.M.

Structure is one of the fundamentals of music, yet the complexity arising from the vast number of possible variations of musical elements such as rhythm, melody, harmony, key, texture and form, along with their combinations, makes music modelling a particularly challenging task for machine learning. The research presented in this thesis focuses on the problem of learning a generative model for melody directly from musical sequences belonging to the same genre. Our goal is to develop probabilistic models that can automatically capture the complex statistical dependencies evident in music without the need to incorporate significant domain-specifc knowledge. At all stages we avoid making assumptions explicit to music and consider models that can can be readily applied in different music genres and can easily be adapted for other sequential data domains. We develop the Dirichlet Variable-Length Markov Model (Dirichlet-VMM), a Bayesian formulation of the Variable-Length Markov Model (VMM), where smoothing is performed in a systematic probabilistic manner. The model is a general-purpose, dictionary-based predictor with a formal smoothing technique and is shown to perform significantly better than the standard VMM in melody modelling. Motivated by the ability of the Restricted Boltzmann Machine (RBM) to extract high quality latent features in an unsupervised manner, we next develop the Time-Convolutional Restricted Boltzmann Machine (TC-RBM), a novel adaptation of the Convolutional RBM for modelling sequential data. We show that the TC-RBM learns descriptive musical features such as chords, octaves and typical melody movement patterns. To deal with the non-stationarity of music, we develop the Variable-gram Topic model, which employs the Dirichlet-VMM for the parametrisation of the topic distributions. The Dirichlet-VMM models the local temporal structure, while the latent topics represent di erent music regimes. The model does not make any assumptions explicit to music, but it is particularly suitable in this context, as it couples the latent topic formalism with an expressive model of contextual information.

Trata-se de investigar o caráter ambivalente da música na teoria de Jean-Jacques Rousseau. O filósofo defende, ao mesmo tempo, os traços naturais da sinfonia, que lhe concedem o acento enérgico responsável por movimentar os sentimentos do ouvinte, e os aspectos artificiais que a constituem, resultantes da moralidade necessária para que a música seja de fato expressiva. Essa conciliação entre os elementos racional (harmonia) e patético (melodia) reforça o combate do filósofo genebrino contra a teoria ramista.<br>The purpose of this masters thesis is to investigate the ambivalence of music in Jean-Jacques Rousseau\'s theory. The philosopher argues, at the same time, about the natural features of the symphony, which give it the energetic accent responsible for moving the feelings of the listener, and about the artificial aspects that are resulting from morality required for music to be significant indeed. This reconciliation between the rational elements (harmony) and pathetic (melody) strengthens the combat against Rameaus theory.

O presente estudo procura reconstituir o sistema de categorias da melodia tonal a partir da investigação de algumas propriedades comuns ao aparelho fonador humano e aos instrumentos musicais reais e virtuais. Analisando essas propriedades à luz da teoria Glossemática (Hjelmslev, 1975) e da fonologia prosódica (Nespor & Vogel, 1986), a investigação chegou aos seguintes resultados: (I) dado que o sistema musical e o sistema fonológico possuem categorias comuns, pode-se sustentar a existência de um parentesco genético entre expressão verbal e expressão musical; (II) os sistemas apresentam orientações opostas: no sistema fonológico das línguas naturais, a categoria dos segmentos (ou constituintes) é relativamente expandida, enquanto a categoria dos suprasegmentos (ou caracterizantes) é concentrada. Inversamente, no sistema da melodia tonal é a categoria dos suprasegmentos que é relativamente expandida, enquanto a categoria dos segmentos é concentrada, (III) o efeito de sentido característico da melodia tonal é fruto de uma configuração sintagmática de suprasegmentos(cronemas, tonemas e dinamenas) hierarquicamente organizados; (IV) outras categorias do sistema melódico (andamento, dinâmica e timbre) ocupam um papel à parte ne hieraquia melódica e são as principais responsáveis pelas marcas deixadas no enunciado pela instância intérprete do sujeito da enunciação.<br>This work aims to discuss the tonal melodic system of categories by investigating some of the properties that are common to both the human vocal tract and to musical instruments - real or virtual. The analysis of these properties from the standpoint of the Glossematics theory (Hjelmslev, 1975) and of the prosodic phonology (Nespor & Vogel, 1986) led us to the following results: (I) because the music system and the phonological system comprise common categories it is possible to establish a genetic kinship between verbal and musical expression; (II) both systems present opposite properties: in the phonological system of natural languages the segmental categories (or constitutives) are relatively expanded whereas the suprasegmental categories (or characterizers) are concentrated. Conversely, in the tonal melodic system the suprasegmental categories are the ones that are relatively expanded whereas the segmental categories are concentrated; (III) the characteristic meaning effect of tonal melodies comes as a result of a hierarchly structured syntagmatic configuration of suprasegments (chronemes, tonemes, dynamenes); (IV) other categories of the melodic system (tempo, dynamics, timbre) play a distinct role in the melodic hierarchy and are the main responsible for the marks left on the text by the performer instance of the enunciation subject.

The work become acquainted with history and rise databases globally. Construes philosophy structuralization, sorting and purpose using. Work further deal with concrete databases softwares intended directly to processing audio signals. Further treat of programmes that the make possible generation personal database structures. Work deal about SUSAS database and analysing its content. It is created self database of music signals, which includes several musical groups always similar in certain aspect. Speech database contains records from the SUSAS database and records from television programs, reality-shows, sports broadcasts, reports and documents, when speakers are subjected to stress and emotions. The work is a database program that can effectively classify all records and processes. The database can be freely extended. The resulting program was realized into Czech and English version.

This project is an investigation of melodic drum-kit practices in popular and contemporary music. The development of melodic drum-kit playing techniques has helped create a more inclusive role for drum-kit players within ensembles and has increased the potential for drum-kit players to present solo elements in performance. The project artefacts of my research are six compositions presented on CD. They demonstrate performance and compositional techniques that encourage a melodic approach to drum-kit performance. My research involved several methodological approaches these included: a) professional practice-based research, b) music composition and transcription, c) interviews with significant musicians familiar with drum-kit melodic practices and d) elements of autoethnography. I refer to particular drum-kit performance techniques and practices such as mirroring, thinking melodically, spatial relationships between drum-kit instruments and ensemble players, as well as, internalising melodic and harmonic ideas and being in the moment. I have shown in my compositional project that melodic elements in drum-kit performance and composition encourage a broader and more inclusive role for drummers in improvised performance. This is evident in the ensemble versions of compositions submitted as part of this study.

Music was the first mass-market industry to be completely restructured by digital technology, and today we can have access to thousands of tracks stored locally on our smartphone and millions of tracks through cloud-based music services. Given the vast quantity of music at our fingertips, we now require novel ways of describing, indexing, searching and interacting with musical content. In this thesis we focus on a technology that opens the door to a wide range of such applications: automatically estimating the pitch sequence of the melody directly from the audio signal of a polyphonic music recording, also referred to as melody extraction. Whilst identifying the pitch of the melody is something human listeners can do quite well, doing this automatically is highly challenging. We present a novel method for melody extraction based on the tracking and characterisation of the pitch contours that form the melodic line of a piece. We show how different contour characteristics can be exploited in combination with auditory streaming cues to identify the melody out of all the pitch content in a music recording using both heuristic and model-based approaches. The performance of our method is assessed in an international evaluation campaign where it is shown to obtain state-of-the-art results. In fact, it achieves the highest mean overall accuracy obtained by any algorithm that has participated in the campaign to date. We demonstrate the applicability of our method both for research and end-user applications by developing systems that exploit the extracted melody pitch sequence for similarity-based music retrieval (version identification and query-by-humming), genre classification, automatic transcription and computational music analysis. The thesis also provides a comprehensive comparative analysis and review of the current state-of-the-art in melody extraction and a first of its kind analysis of melody extraction evaluation methodology.<br>La industria de la música fue una de las primeras en verse completamente reestructurada por los avances de la tecnología digital, y hoy en día tenemos acceso a miles de canciones almacenadas en nuestros dispositivos móviles y a millones más a través de servicios en la nube. Dada esta inmensa cantidad de música al nuestro alcance, necesitamos nuevas maneras de describir, indexar, buscar e interactuar con el contenido musical. Esta tesis se centra en una tecnología que abre las puertas a nuevas aplicaciones en este área: la extracción automática de la melodía a partir de una grabación musical polifónica. Mientras que identificar la melodía de una pieza es algo que los humanos pueden hacer relativamente bien, hacerlo de forma automática presenta mucha complejidad, ya que requiere combinar conocimiento de procesado de señal, acústica, aprendizaje automático y percepción sonora. Esta tarea se conoce en el ámbito de investigación como “extracción de melodía”, y consiste técnicamente en estimar la secuencia de alturas correspondiente a la melodía predominante de una pieza musical a partir del análisis de la señal de audio. Esta tesis presenta un método innovador para la extracción de la melodía basado en el seguimiento y caracterización de contornos tonales. En la tesis, mostramos cómo se pueden explotar las características de contornos en combinación con reglas basadas en la percepción auditiva, para identificar la melodía a partir de todo el contenido tonal de una grabación, tanto de manera heurística como a través de modelos aprendidos automáticamente. A través de una iniciativa internacional de evaluación comparativa de algoritmos, comprobamos además que el método propuesto obtiene resultados punteros. De hecho, logra la precisión más alta de todos los algoritmos que han participado en la iniciativa hasta la fecha. Además, la tesis demuestra la utilidad de nuestro método en diversas aplicaciones tanto de investigación como para usuarios finales, desarrollando una serie de sistemas que aprovechan la melodía extraída para la búsqueda de música por semejanza (identificación de versiones y búsqueda por tarareo), la clasificación del estilo musical, la transcripción o conversión de audio a partitura, y el análisis musical con métodos computacionales. La tesis también incluye un amplio análisis comparativo del estado de la cuestión en extracción de melodía y el primer análisis crítico existente de la metodología de evaluación de algoritmos de este tipo<br>La indústria musical va ser una de les primeres a veure's completament reestructurada pels avenços de la tecnologia digital, i avui en dia tenim accés a milers de cançons emmagatzemades als nostres dispositius mòbils i a milions més a través de serveis en xarxa. Al tenir aquesta immensa quantitat de música al nostre abast, necessitem noves maneres de descriure, indexar, buscar i interactuar amb el contingut musical. Aquesta tesi es centra en una tecnologia que obre les portes a noves aplicacions en aquesta àrea: l'extracció automàtica de la melodia a partir d'una gravació musical polifònica. Tot i que identificar la melodia d'una peça és quelcom que els humans podem fer relativament fàcilment, fer-ho de forma automàtica presenta una alta complexitat, ja que requereix combinar coneixement de processament del senyal, acústica, aprenentatge automàtic i percepció sonora. Aquesta tasca es coneix dins de l'àmbit d'investigació com a “extracció de melodia”, i consisteix tècnicament a estimar la seqüència de altures tonals corresponents a la melodia predominant d'una peça musical a partir de l'anàlisi del senyal d'àudio. Aquesta tesi presenta un mètode innovador per a l'extracció de la melodia basat en el seguiment i caracterització de contorns tonals. Per a fer-ho, mostrem com es poden explotar les característiques de contorns combinades amb regles basades en la percepció auditiva per a identificar la melodia a partir de tot el contingut tonal d'una gravació, tant de manera heurística com a través de models apresos automàticament. A més d'això, comprovem a través d'una iniciativa internacional d'avaluació comparativa d'algoritmes que el mètode proposat obté resultats punters. De fet, obté la precisió més alta de tots els algoritmes proposats fins la data d'avui. A demés, la tesi demostra la utilitat del mètode en diverses aplicacions tant d'investigació com per a usuaris finals, desenvolupant una sèrie de sistemes que aprofiten la melodia extreta per a la cerca de música per semblança (identificació de versions i cerca per taral•larà), la classificació de l'estil musical, la transcripció o conversió d'àudio a partitura, i l'anàlisi musical amb mètodes computacionals. La tesi també inclou una àmplia anàlisi comparativa de l'estat de l'art en extracció de melodia i la primera anàlisi crítica existent de la metodologia d'avaluació d'algoritmes d'aquesta mena.

Thesis (M.Eng.)--Massachusetts Institute of Technology, Dept. of Electrical Engineering and Computer Science, 2003.<br>Includes bibliographical references (p. 47-49).<br>Text search has been an important feature of file sharing applications since Napster. This thesis explores a directory hierarchy for categorizing and retrieving content in peer-to-peer systems as an alternative to keyword search. This thesis discusses Melody, a music sharing system that implements a directory hierarchy. Melody is built on Chord, a distributed lookup algorithm, and DHash, a distributed hash table. We evaluate the performance consequences and usability of Melody. In addition, this thesis presents two support applications: Autocat, to support automatic categorization, and Paynet, to encourage users to pay for the songs they listen to.<br>by James Robertson.<br>M.Eng.

Thesis (S.M.)--Massachusetts Institute of Technology, School of Architecture and Planning, Program in Media Arts and Sciences, 2008.<br>Includes bibliographical references (p. 99-101).<br>We all share similar innate emotions, but our cultural experiences nurture us to express them differently. The musical form "theme and variations" offer us a unique lens to uncover in each culture the relationships between the musical surface that touches us most directly, and the underlying structures that are more abstract. Variations are musical surfaces composed to explore the expressive potentials of the theme by transforming it along certain musical dimensions, while the theme itself can be seen as an intermediate pathway to the more abstract structures of a style. I approach cross-cultural transformation in music as a kind of cross-cultural variation, as the theme and variations tradition offers us a framework to explicitly consider which musical elements to stay fixed and which to vary. I propose to treat cross-cultural variation as a four-step process. First, the process of "melodic reduction" reduces the melodic surface of a theme to its underlying melodic progression. Second, "forward cross-cultural transformation" maps the uncovered progressions to those idiomatic in the cultural style that carries the variation. These cross-cultural mappings are approached by considering which of the melodic properties in the underlying progressions to preserve and which to transform. These properties include contour, scale-degree function, melodic formulae and tension. Third, "melodic elaboration" retrieves the melodic surfaces that possess the mapped melodic progressions. Fourth, "backward cross-cultural transformation" adjusts the melodic surface of the variation to strengthen its resemblance to the theme. My experimentation begins with the melodic variations on two historically related instruments, the Chinese zither, gu-zheng, and the Japanese zither, koto. Even though their repertoires evolved culturally to render very different melodic surfaces, it has been pointed out by ethnomusicologist Alan Thrasher that there is a high degree of similarity between their underlying structures. This enables a cross-cultural mapping at the structural level that ties together stylistically different melodic surfaces to exhibit a kind of crosscultural variation. I will conclude by briefly discussing the effectiveness of variation as an approach to cross-cultural transformation.<br>by Cheng-Zhi Anna Huang.<br>S.M.

This paper is about my process of composing and performing music inspired by The Great American Songbook. Doing this via tools acquired by analyzing the works from composers like Irving Berlin, George Gershwin, Arthur Johnston and other composers from that era. I have analyzed and found common associations with form and harmony, the use of melodic content and often used clichés which I have incorporated in my own composing. It also deals with my progress to arrange and rehearse the music to present it in form of a concert at The Royal College of Music on the 6thof March 2020. I reflect about the process of composing and if I achieved the same level of freedom playing my compositions as I have playing jazz standards. I come to the conclusion that I feel as confident performing these tunes as I do music from The Great American Songbook.<br><p>Medverkande på konserten: Björn Bäckström (tenorsaxofon), Erik Tengholm (trumpet), Lars Ullberg (trombon), Jonny Ek (piano), Uno Dvärby (kontrabas), Jakob Bylund (trummor). Till uppsatsen bifogas inspelningar och partitur på mina egna kompositioner som är kopplade till arbetet: It's Time, Diminished Results, You can't keep this up, Midnight mood, Oh sweet Olivia och Dortmund Express. Även bifogas inspelning på Don't Get Around Much Anymore, skriven av Duke Ellington, som framförts vid konserttillfället. </p>

The aim of this thesis was automatic pitch detection in melodic guitar lines and subsequent transcription to guitar tablature. Final system uses comb filtering to detect pitch. Individual notes are separated by beat detection. An algorithm for transcription of notes to guitar tablature, based on minimalization of hand movement is proposed.

I självreflekterande och tvivel i frågan om konstnärligt arbete, inom och utom institutionen, är essän uppbyggd som ett textuellt kollage. Författarjaget lånar in ett flertal röster och framåtrörelsen i skrivandet används som en metod för att konkretisera tankar kring institution, kropp, kritik, och politik.