Academic literature on the topic 'Mètode de Monte Carlo'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Mètode de Monte Carlo.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Mètode de Monte Carlo"
Caflisch, Russel E. "Monte Carlo and quasi-Monte Carlo methods." Acta Numerica 7 (January 1998): 1–49. http://dx.doi.org/10.1017/s0962492900002804.
Full textTesauro, Gerald. "MONTE-CARLO BACKGAMMON." ICGA Journal 30, no. 3 (September 1, 2007): 183. http://dx.doi.org/10.3233/icg-2007-30317.
Full textHartmann, Dap. "Monte-Carlo Galore!" ICGA Journal 32, no. 1 (March 1, 2009): 41–42. http://dx.doi.org/10.3233/icg-2009-32106.
Full textZiegel, Eric R., and C. Mooney. "Monte Carlo Simulation." Technometrics 40, no. 3 (August 1998): 267. http://dx.doi.org/10.2307/1271205.
Full textVan Houcke, Kris, Evgeny Kozik, N. Prokof’ev, and B. Svistunov. "Diagrammatic Monte Carlo." Physics Procedia 6 (2010): 95–105. http://dx.doi.org/10.1016/j.phpro.2010.09.034.
Full textJirari, H., H. Kröger, X. Q. Luo, and K. J. M. Moriarty. "Monte Carlo Hamiltonian." Physics Letters A 258, no. 1 (July 1999): 6–14. http://dx.doi.org/10.1016/s0375-9601(99)00304-7.
Full textMitas, Lubos. "Quantum Monte Carlo." Current Opinion in Solid State and Materials Science 2, no. 6 (December 1997): 696–700. http://dx.doi.org/10.1016/s1359-0286(97)80012-5.
Full textStodółkiewicz, J. S. "Monte-Carlo Calculations." Symposium - International Astronomical Union 113 (1985): 361–72. http://dx.doi.org/10.1017/s0074180900147606.
Full textFerrante, D. D., J. Doll, G. S. Guralnik, and D. Sabo. "Mollified Monte Carlo." Nuclear Physics B - Proceedings Supplements 119 (May 2003): 965–67. http://dx.doi.org/10.1016/s0920-5632(03)01732-8.
Full textSullivan, Francis. "Learning Monte Carlo." Computing in Science & Engineering 19, no. 1 (January 2017): 86–87. http://dx.doi.org/10.1109/mcse.2017.11.
Full textDissertations / Theses on the topic "Mètode de Monte Carlo"
Grau, Torre-Marín Victor. "Estudi de l'3He bidimensional amb mètodes de Monte Carlo quàntics." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2001. http://hdl.handle.net/10803/6574.
Full textEn aquest treball es presenta un estudi de l'3He a temperatura zero combinant les tècniques de Monte Carlo variacional (VMC) i la difusiva (DMC) amb nodes fixos (FN) i relaxació dels nodes (RN).
L'estudi comença amb una presentació de les característiques de l'heli i una revisió històrica tant del seu estudi com de les tècniques de Monte Carlo.
La primera part del treball exposa en detall els mètodes de càlcul emprats. Es fa un repàs dels mètodes variacional i difusiu així com de l'aplicació de condicions periòdiques de contorn i de la tècnica emprada per a calcular estimadors purs. Es proposa un càlcul de les cues que proporciona un valor final de l'energia molt proper a la del sistema vertaderament infinit. Això permet obtenir resultats numèrics pràcticament independents del nombre de partícules emprades en la simulació. A més, amb l'ús de la tècnica combinada FN-RN, es te una mesura de la proximitat al resultat exacte del valor FN trobat.
L'estudi variacional de l'3He tridimensional ocupa la segona part de la tesi. En ella s'analitza la influència sobre l'energia de cadascun dels mecanismes de correlació emprats, i es comparen amb altres resultats ja existents a la literatura. En destaca l'optimització de la funció de backflow, que condueix a uns resultats clarament millors. Es presenta també una anàlisi VMC en la que es valora la introducció de nous mecanismes de correlació a la funció d'ona, mostrant que la introducció de correccions d'ordre superior al backflow són irrellevants. Els resultats d'aquesta part, fàcilment comparables amb dades experimentals, serveixen com a banc de prova per als programes que seran adaptats després al sistema bidimensional.
La tercera part del treball s'ocupa del sistema d'3He bidimensional infinit en absència de qualsevol substrat de suport. Amb el mètode DMC es calcula l'equació d'estat del sistema a polarització variable, i s'avaluen els efectes que té en cadascun d'ells les interaccions de backflow. Els resultats mostren que el sistema no posseeix cap estat auto-lligat. Es calcula després el sistema a polarització variable i se'n analitzen algunes propietats físiques. Els valors obtinguts de la susceptibilitat magnètica apunten l'existència d'una transició de fase magnètica a polaritzacions de l'orde del 50%.
Vives, i. Santa-Eulàlia Eduard. "Simulació Monte Carlo de sistemes amb acoblament de graus de llibertat." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1991. http://hdl.handle.net/10803/1594.
Full textD'entre d'altres exemples de sistemes amb fenòmens d'acoblament destaquen els aliatges binaris amb àtoms magnètics, els cristalls líquids, els cristalls plàstics, les barreges de líquids moleculars, etc... D'altres fenòmens que també poden englobar-se dins d'aquest marc de l'acoblament són la dependència amb l'ordre atòmic d'algunes transicions estructurals en aliatges binaris i, fins i tot, els sistemes de partícules adsorbides sobre un substrat.
Desde un punt de vista fenomenològic la teoria de Landau amb dos paràmetres d'ordre posa de manifest els principals efectes que es poden donar. Entre d'altres destaquen el desplaçament o desaparició de fases que hom esperaria si no existissin termes d'acoblament, l'existència de fases reentrants, punts tricritics I multicrítics, etc ... D'entre tots els possibles termes d'acoblament entre dos paràmetres d'ordre "x" i "y" a l'energia lliure que hom pot imaginar el més estudiat ha estat l'acoblament biquadràtic x(2)y(2), encara que termes com x(2)y també s'han mostrat útils en alguns casos com per exemple en l'estudi de diagrames de fase de cristalls líquids.
La resolució exacta dels models complexos no pot fer-se analíticament. Els mètodes pertorbatius són adequats quan les energies d'acoblament són petites, però sovint aquest no és el cas. Per això la simulació de Monte CarIo és una eina indispensable per a aquests casos. Els principals problemes que presenta són que únicament podem simular sistemes finits durant un temps relativament curt. L'estudi de les transicions de fase, on el límit termodinàmic és indispensable i les correlacions temporals poden ésser molt llargues, requereix doncs de tècniques especifiques. Els efectes de mida finita es poden reduir mitjançant l'extrapolació a mida infinita a partir de l'estudi de sistemes de diferents mides o mitjançant la teoria del "Finite Size Scaling".
En aquest treball ens hem centrat en tres problemes concrets, relacionats amb l'acoblament de graus de llibertat.
En primer lloc hem proposat un model microscòpic per als cristalls líquids. Es basa en el model "lattice-gas" bidimensional i inclou graus de llibertat orientacionals de les partícules. La seva resolució s' ha fet mitjançant tècniques de camp mitjà i simulació de Monte Carlo. El model reprodueix qualitativament els diagrames de fase experimentals d'algunes barreges de cristalls líquids, així com l'existència d'un punt tricrític en la línea de transició Smèctica-Nemàtica i la variació dels exponents crítics efectius.
Un segon estudi s'ha centrat en el problema dels aliatges binaris amb estructura BCC que tenen una transició estructural cap a una fase més compacta a baixa temperatura. Aquesta transició involucra els graus de llibertat posicionals dels nusos de la zarza BCC que sofreixen l'acció d'una cisalla. Aquests aliatges presenten a temperatures més elevades fenòmens de reordenament dels àtoms en la.xarxa BCC. Aquests fenòmens de tipus difusiu poden estudiar-se prescindint dels detalls exactes de la dinàmica del moviment atòmic, mitjançant un model que inclogui graus de llibertat configuracionals (els nusos d'una xarxa poden ésser A o B). La temperatura a la qual es produeix la transició estructural (normalment de primer ordre) depèn de l'ordre configuracional dels àtoms. Aquesta ordenació pot vari.ar-se, de forma controlada, mitjançant trempes ràpides desde diferents temperatures dins la zona de reordenament atòmic. Mitjançant el mètode de Monte CarIo hem simulat amb un model molt simple els fenòmens de reordenament en un aliatge binari tipus BCC en funció de la temperatura. En particular s'han estudiat les transicions entre estructures D0(3) , B2 i A2. Estudiant com les constants elàstiques de la xarxa depenen de l'ordre configuracional hem pogut justificar qualitativament la dependència de la temperatura de transició estructural amb la temperatura des de la qual es fa la trempa. Hem estudiat també, mitjançant una energia lliure de Landau i un model microscòpic, com l'increment d'entropia de la transició estructural depèn de l'ordre configuracional.
Finalment hem estudiat el problema dels sistemes de partículas adsorbides sobre substrats. Hem proposat un model que separa els graus de llibertat posicionals de les partícules en dos: per un costat uns graus de llibertat discrets tipus "lattice-gas" que descriuen els salts de les partícules d'un pou de potencial ("corrugation potential") a un altre en el substrat i per altre uns graus de llibertat continus que descriuen el moviment de les partícules dins els pous. La simulació Monte CarIo d'aquest model ha permès estudiar la transició de fase sòlid-líquid en aquests sistemes per a diferents valors del "corrugation potential". En el límit de substrat pla els nostres resultats indiquen la presència d'una zona de coexistència entre la fase sòlida i la líquida amb propietats de tipus hexàtic. En el cas de que el "corrugation potential" sigui prou gran els factors d'estructura simulats coincideixen perfectament amb resultats teòrics trobats en la literatura. Ara bé, quan els pous del "corrugation potential" són molt petits es troben discrepàncies ja que les fluctuacions de les partícules són molt grans.
The particles that constitute the real systems have, normally, several degrees of freedom: positional, orientational, conformational, etc. The study of a complete phase diagram cannot be done by the mere superposition of simple models because the different degrees of freedom interfere and coupling phenomena appear. Several examples are: magnetic binary alloys, liquid crystals, etc.
Other systems whose behaviours can also be regarded as the result of coupling are alloys undergoing structural phase transitions and systems of adsorbed molecules on substrates. In this work we have focused our attention in three problems related to coupling between degrees of freedom: (a) First of all we have developed a microscopic model for Liquid Crystals. It is based on a lattice-gas 2-dimensional model that includes orientational degrees of freedom for the molecules. It reproduces qualitatively well the experimental phase diagrams of a number of liquid crystal mixtures, the existence of a tri-critical point in the Smectic-Nematic transition line, and a continuous variation of the effective critical exponents. (b) A second work has been the study of BCC binary alloys that undergo structural phase transitions to packed phases at low temperature, and also exhibit atomic reordering phenomena at higher temperatures. Coupling phenomena between the structural degrees of freedom and the configurational atomic order can appear by means of quenches starting at temperatures in the range where atomic reordering is operative. We have studied how the elastic constants depend on the configurational order and we have justified the dependence of the structural transition temperature upon the starting temperature of the quench. (c) Finally we have studied systems of adsorbed molecules on substrates. We have proposed a model that splits the positional degrees of freedom of the particles: on the one hand it considers variables associated with the jumps of the particles between neighbouring wells of the corrugation potential and on the other hand it considers continuous degrees of freedom associated with the movement of particles inside the wells. Monte Carlo simulation allows the study of the solid-liquid phase transition for different values of the corrugation potential. In the limit of flat substrate our results show a coexisting zone with hexatic properties between the solid and liquid phases. For big enough corrugation potential the simulated structure factors are in agreement with the results of previous theorie s found in the literature.
Vegas, Lozano Esteban. "Optimización en estudios de Monte Carlo en Estadística: Aplicaciones al Contraste de Hipótesis." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1996. http://hdl.handle.net/10803/1565.
Full textSe demuestra que este estimador es insesgado y se obtiene la expresión de su varianza. Se estudiaron varios estimadores de esta varianza, escogiendo a uno de ellos como el más adecuado. Además, se estudia el tanto por ciento de reducción de la varianza del nuevo estimador en comparación con el estimador habitual (frecuencia relativa). Se observan unos valores entre un 40% a un 90% según se incremente el valor de la correlación entre la variable de control (C) y la variable de estudio (Y).
Para validar los resultados teóricos anteriores e ilustrar la técnica propuesta se realizaron dos estudios de simulación. El primero sirve para obtener una estimación de la potencia de un nuevo test. Mientras que el segundo es un estudio de simulación general sin ninguna finalidad concreta.
Se propuso un nuevo test para resolver el problema de Behrens-Fisher, basado en la distancia de Hao, al cual se le aplica la anterior técnica para conocer su potencia y robustez. Se obtiene una potencia y robustez óptimas.
Por último, se exponen dos casos reales, dentro del entorno médico-biológico, donde surge el problema de Behrens-Fisher. En ambos estudios, se realiza un análisis crítico ya que las verdaderas probabilidades de error son distintas de las supuestas debido a ignorar probables diferencias entre varianzas.
The main purpose is the presentation of an optimization technique in Monte-Carlo studies in statistics and subsequent study of some statistical properties of the estimator associated with this technique. An estimator of the expectation of a dichotomous variable, Y, with variance less than the most obvious unbiased estimator, relative frequency, is obtained. This new estimator is based on the availability of another dichotomous variable (control), C, correlated with Y and expectation, E(C), which is known. The availability of this control variable is relatively common in Monte-Carlo simulations. So, for example, simulation studies of the power of a new nonparametric test may sometimes use a comparable parametric test, with known power.
Moreover, a new test for the Behrens-Fisher problem, based on geodesic distance criteria, is proposed. The power and robustness of this test are estimated through Monte-Carlo simulation using the previous optimization technique.
Lecina, Casas Daniel. "Studying protein-ligand interactions using a Monte Carlo procedure." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/459297.
Full textLas simulaciones biomoleculares se han usado ampliamente en el estudio de interacciones proteína-ligando. Comprender los mecanismos involucrados en la predicción de afinidades de unión tiene una gran repercusión en la industria farmacéutica. A pesar de las dificultades intrínsecas en el muestreo del espacio de fases, mejoras de hardware y metodológicas hacen de las simulaciones por ordenador un candidato prometedor en la resolución de problemas biofísicos con alta relevancia. En este contexto, el objetivo de la tesis es el desarrollo de un protocolo que introduce un estudio más eficiente de las interacciones proteína-ligando, con vistas a diseminar PELE, un procedimiento de muestreo de Monte Carlo, en el diseño de fármacos. Nuestro principal foco ha sido sobrepasar las limitaciones de muestreo causadas por la rugosidad del paisaje de energías, aplicando nuestro protocolo para hacer analsis detallados a nivel atomístico en receptores nucleares de hormonas, receptores acoplados a proteínas G, tirosinasas y prolil oligopeptidasas, en colaboración con una compañía farmacéutica y de varios laboratorios experimentales. Con todo ello, esperamos que las metodologías presentadas en esta tesis ayuden a mejorar el diseño de fármacos.
Prats, Garcia Hèctor. "Monte Carlo based methods applied to heterogeneous catalysis and gas separation." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/666583.
Full textEl treball de recerca presentat en aquesta tesi es divideix en dos temes principals: separació de gasos i catàlisi heterogènia. Tot i que els sistemes estudiats en ambdues parts són molt diferents, comparteixen dues característiques fonamentals: ambdós temes tenen un elevat interès industrial i s'han estudiat mitjançant mètodes estocàstics de Monte Carlo. El treball corresponent a la separació de gasos pretén avaluar el rendiment de diverses estructures de faujasites, una coneguda família de zeolites, en processos de captura de CO2. Concretament, s'han avaluat deu estructures de faujasites amb diferent contingut d’alumini en la separació de mescles post-combustió. Mitjançant simulacions GCMC realitzades en una àmplia gamma de pressions i temperatures, s’han obtingut les isotermes i isòbares d'adsorció pures i de mescla per les diferents estructures. Aquesta informació s'ha emprat per calcular diversos criteris de rendiment com ara la puresa, la capacitat de treball, la selectivitat i l'energia requerida per tona de CO2 capturat. D'altra banda, els treballs de recerca sobre reactivitat química es centren en l'estudi de la reacció water-gas shift (WGSR) sobre superfícies de coure tant des d'un punt de vista termodinàmic com cinètic. En aquest context, s’ha estudiat l’efecte de les superfícies esglaonades i de les forces de van der Waals mitjançant càlculs d’estructura electrònica i simulacions amb el mètode de Monte Carlo cinètic (kMC) en la superfície plana Cu(111) i la superfície esglaonada Cu(321). Els resultats mostren que les superfícies esglaonades no sempre són més actives que les planes, i que la introducció de les interaccions de van der Waals és crucial per a obtenir una descripció correcta dels diferents processos que ocorren en superfície.
Blanco, Pablo Miguel. "Coupling of binding and conformational equilibria in weak polyelectrolytes. Dynamics and charge regulation of biopolymers in crowded media." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670053.
Full textEls polímers són omnipresents a la nostra vida diària, presents en múltiples aplicacions industrials i involucrats en processos biològics essencials. Per exemple, l’ADN, les proteïnes i els sucres poden ser considerats polímers, normalment denominats biopolímers. Aquells polímers amb un gran nombre de grups carregats són coneguts com a polielectròlits i freqüentment classificats en termes de la seva ionització com a forts (completament ionizats) o febles (parcialment ionizats). En aquesta tesi, investigo diferents aspectes teòrics de les propietats conformacionals, elàstiques, difusives i d'ionització de polielectròlits febles i biopolímers. Per un costat, em centro en la complexa interació entre els graus de llibertat d'ionització i conformacionals dels polielectròlits febles utilitzant el model Site Binding Rotational Isomeric State (SBRIS), desenvolupat recentment. S’introdueix una nova tècnica analítica, el mètode Local Effective Interaction Parameters (LEIP), per resoldre el model SBRIS incloent les interaccions electroestàtiques intramoleculars de llarg abast. El model es valida comparant els resultats amb la solució obtinguda per simulacions Monte Carlo a pH constant. El model SBRIS s’utilitza per estudiar la resposta elàstica d’un polielectròlit model. Es troba un nou règim de força en el que (i) les corbes força-extensió són significativament dependents del valor del pH i la força iònica (ii) la càrrega del polielectròlit es modificada per la acció de la força d’estirament. S’observa que les propietats conformacionals i elàstiques del polielectròlit es veuen significativament i moderadament afectades per la presència de fluctuacions en la càrrega, respectivament. Per l’altre costat, avaluo les propietats difusives i d'ionització de biopolímers en solució amb una elevada concentració de macromolecules. Aquestes condicions, conegudes com crowding macromolecular, son característiques dels medis biologics on fins el 40% del volum es ocupat per macromolecules. S’analitza la difusió de dues proteïnes globulars, α-chimiotripsina i estreptavidina, en diferents condicions de crowding macromolecular amb simulacions de Dinàmica Browniana. Es proposa un nou model de gra gruixut, anomenat Chain Entanglement Softened Potential (CESP), el qual es trobat que reprodueix quantitativament les dades experimentals. S’ha investigat l’efecte del \emph{crowding} macromolecular en les propietats conformacionals i de protonació de dues proteïnes intrínsecament desordenades (IDPs), histidina
Janzon, Krister. "Monte Carlo Path Simulation and the Multilevel Monte Carlo Method." Thesis, Umeå universitet, Institutionen för fysik, 2018. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:umu:diva-151975.
Full textJun, Seong-Hwan. "Entangled Monte Carlo." Thesis, University of British Columbia, 2013. http://hdl.handle.net/2429/44953.
Full textCarreras, Conill Abel. "Estudi teòric de l’estereodinàmica de rotors i engranatges moleculars." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/133335.
Full textMolecular motors, rotors and gears are complex molecules that undergo wide conformational movements that mimic those of their macroscopic mechanical counterparts. For this reason these molecular systems have recently been the subject of numerous experimental and theoretical studies with the aim to incorporate them as basic building blocks of more complex nanoscopic devices. Due to their intrinsic structural complexity it is difficult to perform accurate dynamical studies using standard molecular dynamics techniques considering all atoms of the system and for this reason in this thesis we have developed programs to simulate the dynamical behavior of such systems !considering only a restricted set of degrees of freedom. The systems are modeled by a collection of rigid fragments that interact through pair potentials that lead to a reduced potential energy surface for the relevant degrees of freedom that is being used in conjunction of molecular dynamics or Monte Carlo simulation techniques to study the dynamic behavior of molecular gears or ensembles of molecular rotors. Using the general purpose molecular dynamics and Monte Carlo programs developed in this thesis have also been adapted to be used in the study of the dynamical behavior of amphidynamic solids, a new class of molecular crystals where some fragments of the constituent molecules exhibit large conformational motions. This part of the work, devoted to the simulation of the dynamic behavior of the mestranol rotor and the crystals of IDipp-C60 has been developed in collaboration with the experimental group of Prof. Miguel Angel García Garibay at UCLA that worked in the synthesis and experimental characterization of these two compounds.
Dickinson, Andrew Samuel. "On the analysis of Monte Carlo and quasi-Monte Carlo methods." Thesis, University of Oxford, 2004. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.409715.
Full textBooks on the topic "Mètode de Monte Carlo"
Poncela, Enrique Jardiel. Carlo Monte en Monte Carlo. Madrid: Teatro Español, 1996.
Find full textFishman, George S. Monte Carlo. New York, NY: Springer New York, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4757-2553-7.
Full textLemieux, Christiane. Monte carlo and quasi-monte carlo sampling. New York: Springer, 2009.
Find full textTuffin, Bruno, and Pierre L'Ecuyer, eds. Monte Carlo and Quasi-Monte Carlo Methods. Cham: Springer International Publishing, 2020. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-43465-6.
Full textCools, Ronald, and Dirk Nuyens, eds. Monte Carlo and Quasi-Monte Carlo Methods. Cham: Springer International Publishing, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-33507-0.
Full textOwen, Art B., and Peter W. Glynn, eds. Monte Carlo and Quasi-Monte Carlo Methods. Cham: Springer International Publishing, 2018. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-91436-7.
Full text1944-, Niederreiter Harald, Talay D, and International Conference on Monte Carlo and Probabilistic Methods for Partial Differential Equations (2nd : 2004 : Juan-les-Pins, France), eds. Monte Carlo and Quasi-Monte Carlo methods 2004. Berlin: Springer, 2006.
Find full textPierre, L' Ecuyer, and Owen Art B, eds. Monte Carlo and quasi-Monte Carlo methods 2008. Heidelberg: Springer, 2009.
Find full text1968-, Keller Alexander, Heinrich Stefan, and Niederreiter Harald 1944-, eds. Monte Carlo and Quasi-Monte Carlo methods 2006. Berlin: Springer, 2008.
Find full textBook chapters on the topic "Mètode de Monte Carlo"
Owen, Art B. "Monte Carlo, Quasi-Monte Carlo, and Randomized Quasi-Monte Carlo." In Monte-Carlo and Quasi-Monte Carlo Methods 1998, 86–97. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2000. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-642-59657-5_5.
Full textMarks, Robert E. "Monte Carlo." In The Palgrave Encyclopedia of Strategic Management, 1–4. London: Palgrave Macmillan UK, 2016. http://dx.doi.org/10.1057/978-1-349-94848-2_709-1.
Full textHooten, Mevin B., and Trevor J. Hefley. "Monte Carlo." In Bringing Bayesian Models to Life, 17–23. Boca Raton, FL : CRC Press, Taylor & Francis Group, 2019.: CRC Press, 2019. http://dx.doi.org/10.1201/9780429243653-3.
Full textBrockhaus, Oliver. "Monte Carlo." In Equity Derivatives and Hybrids, 233–52. London: Palgrave Macmillan UK, 2016. http://dx.doi.org/10.1057/9781137349491_17.
Full textMarks, Robert E. "Monte Carlo." In The Palgrave Encyclopedia of Strategic Management, 1058–62. London: Palgrave Macmillan UK, 2018. http://dx.doi.org/10.1057/978-1-137-00772-8_709.
Full textBerlinsky, A. J., and A. B. Harris. "Monte Carlo." In Statistical Mechanics, 477–93. Cham: Springer International Publishing, 2019. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-28187-8_18.
Full textBrémaud, Pierre. "Monte Carlo." In Discrete Probability Models and Methods, 457–74. Cham: Springer International Publishing, 2017. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-43476-6_19.
Full textFishman, George S. "Estimating Volume and Count." In Monte Carlo, 13–144. New York, NY: Springer New York, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4757-2553-7_2.
Full textFishman, George S. "Generating Samples." In Monte Carlo, 145–254. New York, NY: Springer New York, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4757-2553-7_3.
Full textFishman, George S. "Increasing Efficiency." In Monte Carlo, 255–334. New York, NY: Springer New York, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4757-2553-7_4.
Full textConference papers on the topic "Mètode de Monte Carlo"
Chong, Jike, Ekaterina Gonina, and Kurt Keutzer. "Monte Carlo methods." In the 2010 Workshop. New York, New York, USA: ACM Press, 2010. http://dx.doi.org/10.1145/1953611.1953626.
Full textFRENKEL, DAAN. "Monte Carlo simulations." In Proceedings of the International School of Physics. WORLD SCIENTIFIC, 1998. http://dx.doi.org/10.1142/9789812839664_0004.
Full textKALOS, M. H. "MONTE CARLO METHODS." In Edward Teller Centennial Symposium - Modern Physics and the Scientific Legacy of Edward Teller. WORLD SCIENTIFIC, 2010. http://dx.doi.org/10.1142/9789812838001_0008.
Full textSfikas, Konstantinos, Antonios Liapis, and Georgios N. Yannakakis. "Monte Carlo elites." In GECCO '21: Genetic and Evolutionary Computation Conference. New York, NY, USA: ACM, 2021. http://dx.doi.org/10.1145/3449639.3459321.
Full textMaasar, M. A., N. A. M. Nordin, M. Anthonyrajah, W. M. W. Zainodin, and A. M. Yamin. "Monte Carlo & Quasi-Monte Carlo approach in option pricing." In 2012 IEEE Symposium on Humanities, Science and Engineering Research (SHUSER). IEEE, 2012. http://dx.doi.org/10.1109/shuser.2012.6268822.
Full textFAURE, HENRI. "MONTE-CARLO AND QUASI-MONTE-CARLO METHODS FOR NUMERICAL INTEGRATION." In Present and Future. WORLD SCIENTIFIC, 2001. http://dx.doi.org/10.1142/9789812799890_0001.
Full textSilver, David, and Gerald Tesauro. "Monte-Carlo simulation balancing." In the 26th Annual International Conference. New York, New York, USA: ACM Press, 2009. http://dx.doi.org/10.1145/1553374.1553495.
Full textKriman, Alfred M., and Ravindra P. Joshi. "Scaled ensemble Monte Carlo." In OE/LASE '94, edited by David K. Ferry and Henry M. van Driel. SPIE, 1994. http://dx.doi.org/10.1117/12.175899.
Full textChurchill, Gary A. "Monte Carlo sequence alignment." In the first annual international conference. New York, New York, USA: ACM Press, 1997. http://dx.doi.org/10.1145/267521.267534.
Full textRosenbaum, Imry, and Jeremy Staum. "Multilevel Monte Carlo metamodeling." In 2013 Winter Simulation Conference - (WSC 2013). IEEE, 2013. http://dx.doi.org/10.1109/wsc.2013.6721446.
Full textReports on the topic "Mètode de Monte Carlo"
Vogel, Thomas. Monte Carlo Methods. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), July 2014. http://dx.doi.org/10.2172/1148317.
Full textBrown, F. B., and T. M. Sutton. Monte Carlo fundamentals. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), February 1996. http://dx.doi.org/10.2172/270327.
Full textWollaber, Allan Benton. Fundamentals of Monte Carlo. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), June 2016. http://dx.doi.org/10.2172/1258353.
Full textLewis, Elmir E. Monte Carlo Reliability Analysis. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, April 1989. http://dx.doi.org/10.21236/ada210052.
Full textLewis, E. E., and Zhuguo Tu. Monte Carlo Reliability Analysis. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, December 1986. http://dx.doi.org/10.21236/ada181406.
Full textGubernatis, James E. A Monte Carlo Sampler. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), October 2012. http://dx.doi.org/10.2172/1052793.
Full textLewis, E. E. Monte Carlo Reliability Analysis. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, November 1985. http://dx.doi.org/10.21236/ada162379.
Full textPicard, Richard Roy, Anthony J. Zukaitis, and Robert Authur Forster, III. Evaluating Equivalent Monte Carlo Calculations. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), October 2018. http://dx.doi.org/10.2172/1475321.
Full textLong, Alex Roberts. Challenges of Monte Carlo Transport. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), June 2016. http://dx.doi.org/10.2172/1324577.
Full textBurke, Timothy Patrick. SYCL for Monte Carlo Transport. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), July 2019. http://dx.doi.org/10.2172/1532694.
Full text