Academic literature on the topic 'Mètodes de'

Es presenta un treball de recerca on s'han explorat les possibilitats que presenta la nanotecnologia en el tractament d'aigües. En concret, s'ha realitzat una depuració d'aigües residuals del clavegueram de l'Hospitalet amb un mètode tradicional floculació-coagulació i utilitzant nanopartícules magnètiques. S'han comparat alguns índexs de qualitat de l'aigua després de la depuració pels dos mètodes.

Els últims anys han vist un fort increment en l'ús de tècniques procedents de les humanitats digitals dins de la investigació històrica. El resultat ha estat un augment exponencial en el volum d'evidència disponible, però no ha anat acompanyat d'un desenvolupament paral·lel dels mètodes d'anàlisi de la disciplina per integrar noves eines digitals. D'entre aquestes eines, destaquen els sistemes d'informació geogràfica, l'anàlisi quantitativa de textos o la visualització de dades, tècniques totes elles que permeten noves aproximacions a l'passat capaços d'analitzar grans volums de dades i identificar dinàmiques complexes, tasca difícil de realitzar amb els mètodes qualitatius tradicionals de la història.El marc en què es presenta aquest treball, basat en eines de les humanitats digitals, explora la intensa activitat corsària desplegada pels defensors de Barcelona durant la fase final de la Guerra de Successió Espanyola (1713-1714).

Els nens que reben diagnòstics de trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) mostren trajectòries de desenvolupament lingüístic atípiques, sobretot en els seus primers 2-3 anys de vida. En aquest article, veurem com en aquests nens s’alteren qualitativament precursors i mecanismes essencials per a aquest desenvolupament, i també com nous mètodes d’investigació estan aportant dades que demanen canvis profunds en la manera d’abordar teòricament l’estudi dels mecanismes que fan possible als nens l’accés al món de les paraules.

L'organització de l'Arxiu d'Etnografia de Catalunya suposa una sèrie de feines prèvies, indispensables per garantir l'eficàcia del treball dels nostres col·laboradors, en la seva major part etnògrafs amateurs, folkloristes, o estudiants dels primers cursos de Facultat. Calia per a racionalitzar aquesta tasca, elaborar unes guies de treball sobre una sèrie de tòpics fàcils d'abastar, i que al mateix temps poguessin ésser copsats en la seva totalitat per un personal encara no totalment format en els mètodes i tècniques de camp.

<p>Aquest treball que aquí es presenta és un estudi emmarcat dins la tesi doctoral de l’autora de l’article. Es centra ens tres autors en concret: Kodàly, Karl Orff i Jacques Dalcroze. S’els associa a “mètodes” d’educació musical, aspecte al qual es fa referència i també, ens presenta les visions d’aquests en relació a l’aprenentatge rítmic, el melòdic, les habilitats auditives d’ordre melòdic, els elements expressius i mitjans d’expressió, el repertori, la lectura i escriptura i la improvisació.</p>

Introducció. Els metges d'atenció primària infraestimem en general el compliment dels nostres pacients quan els donem un tractament farmacològic. Si els fàrmacs no s'utilitzen de forma escaient els seus beneficis es perden.
Objectiu. Conèixer el grau de compliment dels nostres pacients hipercolesterolèmics al cap d'un mes de donar una estatina i validar distints mètodes indirectes de càlcul de compliment per conèixer quin és el que s'ajusta més al compliment real del pacient.
Disseny. Estudi prospectiu observacional.
Àmbit d'estudi. Atenció primària de salut.
Subjectes. 271 pacients pertanyents a 14 contingents de quatre centres d'atenció primària diferents, a qui s'havien diagnosticat d'hipercolesterolèmia i eren tributaris de tractament farmacològic amb una estatina. A tots ells es va demanar consentiment informat encara que no se'ls va explicar exactament l'objectiu real de l'estudi.
Mesuraments i intervencions. Es va efectuar visita domiciliària 1-3 dies abans de finalitzar la capsa d'estatina en el que es va avaluar el recompte de comprimits. Es va considerar complidor aquell pacient amb una presa del 80-110% de les dosis prescrites. S'analitzaren els següents paràmetres: edat, sexe, hipertensió arterial, diabetis, risc cardiovascular, polifarmàcia (presa de més de cinc medicaments distints concomitantment), analítica abans i un mes després d'haver administrat una estatina (colesterol total, colesterol-LDL, colesterol-HDL, triglicèrids i enzims hepàtics). 4 metges van lliurar en el moment de la prescripció de l'estatina un full explicatiu de com prendre-se-la i 10 no. En la visita domiciliària es va preguntar endemés pel compliment autocomunicat, test de Morisky-Green modificat i un test de coneixements amb 3 preguntes. S'utilitzaren proves de khi quadrat, t d'Student-Fisher, anàlisi de la variància, correlacions i paràmetres de validació, tot considerant significació estadística quan p<0,05.
Resultats. S'exclogueren 7 pacients per no poder fer visita al domicili, quedant 264, amb una edat mitjana de 63,4 ± 10,7 anys i un 56,8% de dones. 111 pacients presentaren un recompte de comprimits < 80% (42% d'incompliment). El percentatge de compliment va ser millor entre els que es donà el full explicatiu (80,8%), els que presentaren una disminució del colesterol-LDL > 24% (74,1%) i els que presentaren malaltia cardiovascular (71,4%). El mètode indirecte que millor predigué l'incompliment fou el test de Morisky-Green modificat. La utilització de dues preguntes d'aquest test (1. Tots oblidem de prendre-nos totes les pastilles que ens donen; ha oblidat algun cop de prendre's el medicament que li han prescrit per baixar el colesterol? i 2. Si algun cop li ha sentat malament, ha deixat Vostè de prendre-se-la?) predigué molt bé l'incompliment del pacient (sensibilitat 94,6%, especificitat 96,1%), que millorà en afegir una pregunta de coneixements: "L'objectiu del tractament no és tant reduir els nivells de colesterol sinó més aviat reduir el risc de malaltia cardiovascular"; en cas de contestar incorrectament alguna d'aquestes tres preguntes, la sensibilitat en la predicció d'incompliment va ser del 97,3% i l'especificitat, del 96,1%.
Conclusions. És important emprar mètodes simples en la consulta per tal de predir si els nostres pacients segueixen o no les nostres recomanacions. En base als resultats assolits en aquest treball, en cas de donar una estatina, la resposta incorrecta a qualsevol d'una combinació de 3 preguntes aconsegueix predir molt bé un possible incompliment del pacient, la qual cosa fa que la seva aplicació en la nostra pràctica assistencial sigui realment útil.

Mots clau: Compliment, adherència, estatina, hipercolesterolèmia, test de Morisky-Green
Background. Awareness of patients' adherence is generally low among primary healthcare physicians when they are given a drug. If drugs are not used appropriately their benefits disappear.
Aim. To determine the compliance rate of patients diagnosed of hypercholesterolemia at the end of the first month of a statin therapy and validate several indirect methods of drug-compliance in order to know which of them fit more closely with the actual compliance of the patient.
Design. Observational prospective survey.
Setting of the study. Primary health care.
Subjects. 271 patients belonging to 14 practices of four primary health care centres who were diagnosed of hypercholesterolemia and were susceptible to drug therapy with a statin. Informed consent were asked for even though the true aim of the survey was not accurately explained to them.
Measurements and interventions. Visits at home one to three days before ending up the statin were performed in which counting of pills was assessed. Patients who had between 80 and 110% compliance were defined as compliant. The following parameters were analysed: age, gender, high blood pressure, diabetes, cardiovascular risk, polipharmacy (more than five different drugs taken simultaneously), analysis before and after the first month of drug therapy (total cholesterol, LDL-cholesterol, HDL-cholesterol, triglycerides, and hepatic enzymes). 4 physicians gave simultaneously an explanatory sheet about how to take the statin and the other 10, did not. Furthermore, patients were asked about communication of self-compliance, modified Morisky-Green test and a test of knowledge with 3 questions. Chi-square, Student t, variance analysis, correlations, and validation parameters were used, considering p-values < 0.05 as statistically significant.
Results. 7 subjects were rejected because of no possibility to go to their homes, considering a total number of 264, with a mean age of 63.4 ± 10,7 yr. and 56.8% of women. 111 patients had a pill counting less than < 80% (42% of non-compliance). Compliance rate was better among those individuals who were given the explanatory sheet (80.8%), those who had a reduction of LDL-cholesterol more than 24% (74.1%) and those who had active cardiovascular disease (71.4%). The indirect method that best predicted the non-compliance status was the modified Morisky-Green test. The utilization of two questions of this test (1. We all forget to take the pills, have you forgotten to take any cholesterol-decreasing pill?, and 2. If you were once upset, have you given up taking a pill?) predicted very well the non-compliance status of the patient (sensitivity 94.6%, specificity 96.1%), that improved when a question of knowledge was added: "The aim of the treatment rather than decrease the level of cholesterol is reduce the cardiovascular risk". In case of a wrong answer to any of these questions, the sensitivity to predict non-compliance status was 97.3% and specificity 96.1%.
Conclusions. The use of simple methods in the practice in order to predict if our patients adhere to our recommendations is really important. On the basis of the results of this survey, in case of a statin therapy, the wrong answer to any of a 3-question questionnaire predicts very well patient's non-compliance; so its introduction in the practice could be useful.

Key words: Compliance, adherence, statin, hypercholesterolemia, Morisky-Green test

La present tesi doctoral és un compendi dels treballs publicats en revistes científiques d'àmbit internacional durant el transcurs del període formatiu de tercer cicle a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquest període s'han dissenyat noves metodologies (seqüències de pulsos) de Ressonància Magnètica Nuclear basades en l'espectroscòpia bidimensional de detecció inversa. Aquestes es discuteixen tant des d'un punt de vista teòric del desenvolupament metodològic així com des del punt de vista de nova aplicabilitat. S'han fet aven?os en diferents camps d'investigació: la polarització creuada heteronuclear en mostres líquides, els mètodes d'estat de spin selectiu i mètodes amb adquisició simultània de diferents espectres. I s'ha demostrat la seva utilitat en el camp de l'elucidació estructural de molècules orgàniques i biomolècules.
The present thesis is a compendium of the work published in international scientific journals during the formative period of third cycle at the Universitat Autònoma de Barcelona. During this period new Nuclear Magnetic Resonance methodologies (pulse sequences) based on inverse detection spectroscopy have been developed. Those are discussed from the theoretical point of view of the methodological development as well as from the point of view of new application. Advances at different research fields have been performed: heteronuclear cross polarization in liquid state, spin state selective methodologies and methods for the simultaneous acquisition of two spectra within a single experiment. The utility of the new pulse sequences herein presented is demonstrated for the structural analysis of biomolecules and organic compounds.

A día de hoy, el Modelo Estándar de las interacciones electrodébiles describe correctamente todos los fenómenos observados en la naturaleza. Sin embargo no proporciona ninguna explicación al hecho de que existan tres familias fermiónicas, incluyendo cada una quarks y leptones. Estas familias se distinguen por el grado de libertad "sabor".Debido a la ruptura espontánea de la simetría local gauge, existe un patrón de sabor muy rico. En particular, las partículas tienen masas diferentes, y las diversas familias se "mezclan" (en el caso de los quarks) cuando interaccionan con los bosones mediadores. El conocimiento preciso de las masas y ángulos de mezcla de los quarks es fundamental para poder dilucidar si el modelo estándar es consistente. En particular el conocimiento de estas cantidades es también fundamental para conocer la violación de la simetría CP.Los quarks sienten además la interaccion fuerte (QCD). Esta interacción es confinante. A energías bajas los quarks y gluones (los mediadores de la interacción) están tan fuertemente ligados que se encuetran "confinados" en hadrones. Los hadrones son las partículas que realmente se ven en los experimentos.Si queremos determinar los parámetros fundamentales de la dinámica electrodébil de los quarks, debemos tener un buen control sobre la física no perturbativa que convierte a los quarks y gluones en hadrones.Las herramientas más modernas para el estudio de los fenómenos no perturbativos son las teorías efectivas. En esta tesis estudiaremos la Teoría Quiral de Perturbaciones y la Teoría Quiral de Resonancias. Otros métodos son el desarrollo de QCD en gran número de colores, las reglas de suma y las relaciones de dispersión.El material cubierto en esta tesis se puede dividir en cuatro grandes bloques: 1) Desarrollos técnicos.Hemos estudiado como introducir fuentes tensoriales en el formalismo quiral, y hemos construido una base completa y no redundante hasta el orden subdominante en la expansión quiral. La teoría quiral de perturbaciones explota dos hechos fundamentales: a) el Lagrangiano de QCD tiene una simetría quiral exacta en el límite de masa nula de los quars, b) esta simetría esta rota a un subgrupo vectorial, lo que da lugar a ocho bosones de Goldstone. La introducción de fuentes externas complementa la teoría, haciendo posible que los quarks sean masivos, y pudiendo hacer interaccionar a los bosones de Goldstone con partículas.2) Dualidad quark-hadrón.La expansión en gran número de colores de QCD nos permite expresar funciones de Green como el resultado de amplitudes a nivel árbol de un Lagrangiano local en un número infinito de campos hadrónicos. Esta descripción es válida en particular en regímenes en los cuales podemos usar los grados de libertad quark-gluón, mediante la expansión en producto de operadores. Debemos exigir que las dos descripciones sean duales (equivalentes). En esta tesis hemos querido entender este concepto en más profundidad, llevando el "matching" más allá de la aproximación de cero gluones y más allá de la aproximación de una sola resonancia.3) Determinación de LECs.Las constantes de bajas energías o LECs son los parámetros no perturbativos fundamentales del Lagrangiano de la teoría quiral de perturbaciones, y su conocimiento es pues esencial. En esta tesis hemos derivado condiciones de positividad sobre amplitudes de dispersión, mediante relaciones de dispersión, que a su vez pueden traducirse en cotas sobre dichas LECs. En muchos casos una cota es lo mejor que se puede obtener, cuando las LECs no son sensibles a los experimentos.4) Aplicaciones fenomenológicasEn primer lugar hemos estudiado la determinación del ángulo de Cabibbo en desintegraciones de hiperones, y en particular el efecto de la ruptura de simetría SU(3). La motivación fue la discrepancia existente entre dos análisis previos. Hemos estudiado pormenorizadamente todas las posibles fuentes de error y nuestra extracción es considerada hoy en día como la más fiable de entre las que usan desintegraciones de hiperones.En segundo lugar hemos estudiado la desintegración radiativa del pion. La motivación inicial fue el desacuerdo entre teoría y experimento, y las extensiones del modelo estándar que incorporan interacciones tensoriales. Un control en los factores de forma no perturbativos, y de su dependencia en el momento transferido es esencial para dilucidar la existencia de nueva física. Mediante el estudio de la función de Green VVP con dos multipletes de mesones determinamos que no hay física más allá del modelo estándar visible en la desintegración del pion.

Actualment, el mètode de comparació de mercat és el mètode més utilitzat per a valorar béns immobles amb objectius hipotecaris, arribant a ser el mètode encarregat d'imputar el valor de taxació en quasi la totalitat dels casos de valoració d'habitatges plurifamiliars.
En el transcurs d'un procés de valoració pel mètode de comparació es duen a terme dos processos d'homogeneïtzació. El primer d'aquests processos tracta la informació relacionada amb les característiques constructives que enfronten la mostra i l'objecte a valorar. Mentre que el segon procés busca l'homogeneïtzació de la localització, és a dir, estudia les diferències de valor que pot originar un factor com la ubicació de l'habitatge a valorar.
L'homogeneïtzació que es deriva de la localització és un dels punts més complexos del procés de valoració donat que no es pot estudiar com una relació un a un, sinó que s'hauria d'obtenir de l'estudi de la totalitat del conjunt mostral.
Els plantejaments que es presenten en aquesta tesi i que tenen com a objectiu l'estimació del valor de mercat a partir d'un sistema expert capaç de realitzar ambdues homogeneïtzacions, han estat punts centrals del programari que actualment s'està desenvolupant i utilitzant a l'empresa CATSA.
Aquesta tesi s'ha dut a terme en el marc d'un projecte empresarial de caire privat iniciat per l'empresa de taxació CATSA en col·laboració amb el CPSV, i ha estat desenvolupat durant el període 2004-2008. L'objectiu del projecte del qual forma part aquesta tesi era aconseguir determinar un procediment que permetés trobar el valor de taxació a partir d'una metodologia plantejada per 'parts'. Aquest mètode havia de ser capaç de simular el comportament d'un expert en tres grans processos: la selecció de la mostra, l'homogeneïtzació i, per últim, la interpolació espacial.
Partint d'aquest context, l'objectiu principal d'aquesta tesi era la creació d'una metodologia d'homogeneïtzació del valor de taxació en funció de la localització dels immobles que actués dins del marc legal vigent establert per l'ECO805/2003.
Per aconseguir aquest objectiu es van plantejar i estudiar els diferents mètodes d'interpolació i d'estimació espacial i es van plantejar les diverses possibilitats de tractament de la informació.
El segon objectiu era establir un mètode de selecció entre els diferents estimadors del valor de taxació que permetés minimitzar l'error d'estimació i fos alhora un indicador de la qualitat de l'estimació.
El tercer objectiu era la presentació d'una metodologia que permetés calcular la funció de probabilitat empírica del valor de mercat per a un bé immoble determinat. És de tots conegut que el valor d'un bé no és únic (Roca, 1986), sinó que té una funció de distribució. Gràcies a les metodologies de computació existents en l'actualitat va ser possible realitzar una representació del valor del bé immoble en funció del conjunt de la informació mostral disponible. En base a aquests objectius les eines que van ser necessàries per al desenvolupament d'aquesta tesi van ser: la definició de bases de dades, els funcionaments dels sistemes experts, la tecnificació de camps constructius, els mètodes estadístics de remostreig, correlació espacial i regressió, les funcions hedòniques obtingudes a partir dels treballs de camps realitzats a CATSA, les eines GIS i l'estudi dels procediments legals relacionats amb el procés de valoració.
Els mètodes estadístics d'anàlisi de correlació espacials poden ser de gran utilitat en l'àmbit de la valoració immobiliària, però necessiten d'un procediment tècnic previ per tal de garantir-ne el funcionament acurat i d'una base de coneixements que permeti que el sistema reconegui les irregularitats en l'espai continu que suposa la ciutat. Un procediment per parts com el plantejat en aquesta tesi pot ser una eina de gran ajuda tant per a entitats de valoració en els seus processos de taxació individual com per a institucions que tenen com a objectiu la valoració massiva.
Actualment, el mètode de comparació de mercat és el mètode més utilitzat per a valorar béns immobles amb objectius hipotecaris, arribant a ser, en el cas dels habitatges plurifamiliars, el mètode encarregat d'imputar el valor de taxació en quasi la totalitat dels casos de valoració.
El método de comparación de mercado es el método utilizado habitualmente para obtener el valor de tasación, con fines hipotecarios, para todas aquellos bienes inmuebles plurifamiliares cuyo estado, calidad y situación urbanística y legal. En el transcurso de un proceso de valoración utilizando el método de comparación se llevan a cabo dos procesos de homogeneización. El primero trata la información relacionada con las características constructivas enfrentando la muestra y el objeto a valorar. Mientras que el segundo proceso busca la homogeneización de la localización, es decir, estudia las diferencias de valor que puede originar un factor como la ubicación de la vivienda a valorar.
La homogeneización que se deriva de la localización es uno de los puntos más complejos del proceso de valoración dado que no se puede estudiar como una relación uno a uno, sino que se debe obtener del estudio de la totalidad del conjunto muestral.
Los planteamientos que se presentan en esta tesis y que tienen como objetivo la estimación del valor de mercado a partir de un sistema experto capaz de realizar ambas homogeneizaciones conforman los puntos centrales del software que actualmente se está desarrollando y utilizando en la empresa CATSA.
Esta tesis se ha llevado a cabo en el marco de un proyecto empresarial de tipo privado iniciado por la empresa de tasación CATSA en colaboración con el CPSV, y se ha desarrollado durante el período 2004-2008. El objetivo del proyecto del que forma parte esta tesis era conseguir determinar un procedimiento que permitiera establecer el valor de tasación a partir de una metodología planteada por 'partes'. Este método debía ser capaz de simular el comportamiento de un experto en tres grandes procesos: la selección de la muestra, la homogeneización y, por último, la interpolación espacial.
Partiendo de esta base el objetivo principal de esta tesis era la creación de una metodología de homogeneización del valor de tasación en función de la localización de los inmuebles que recogiera además el marco legal vigente establecido por el ECO805/2003. Para conseguir este objetivo se plantearon y estudiaron los diferentes métodos de interpolación y de estimación espacial y se plantearon las diversas posibilidades de tratamiento de la información.
El segundo objetivo era establecer un método de selección entre los diferentes estimadores del valor de tasación que permitiera minimizar el error de estimación y fuera a su vez un indicador de la calidad de la estimación.
El tercer objetivo era la presentación de una metodología que permitiera calcular la función de probabilidad empírica del valor de mercado para un bien inmueble determinado. Como es sabido, el valor de un bien no es único (Roca, 1986) sino que desempeña una función de distribución. Gracias a las metodologías de computación existentes fue posible realizar una representación del valor del bien inmueble en función del conjunto de la información mostral disponible.
En base a estos objetivos las herramientas necesarias para el desarrollo de esta tesis fueron: la definición de bases de datos, los funcionamientos de los sistemas expertos, la tecnificación de campos constructivos, los métodos estadísticos de remostreo, correlación espacial y regresión, las funciones hedòniques obtenidas a partir de los trabajos de campo realizados en CATSA, las herramientas GIS y el estudio de los procedimientos legales relacionados con el proceso de valoración.
Los métodos estadísticos de análisis de correlación espacial pueden ser de gran utilidad en el ámbito de la valoración inmobiliaria, pero necesitan un procedimiento técnico previo para garantizar el funcionamiento minucioso y una base de conocimientos que permita que el sistema reconozca las irregularidades en el espacio continuo que es la ciudad. Un procedimiento por partes como el planteado en esta tesis puede ser una herramienta de gran ayuda tanto para entidades de valoración en sus procesos de tasación individual como para instituciones que tienen como objetivo la valoración masiva.
The method of the market comparison approach is the procedure commonly used to obtain the value estimation for mortgaging intentions. Throughout the valuation process used in the comparative method, two procedures of homogenisation are carried out. The first manages the information related to the construction characteristics comparing the example and the object to be evaluated estimated. Whilst the second process, seeks location and situational homogenisation, which means, the study of variations of values that may originate from factors, such as location of the property to be valued.
The homogenisation that is derived from location is one of the most complex factors of valuation, as it cannot be studied on a one by one basis, but which should be studied as the totality sample group.
The positioning ideas that are exposed in this thesis and that have the -objective of the estimation of market property valuation through an expert system capable of carrying out both homogenisations are the central points of the software that, at present, are being developed and used in the company CATSA.
This thesis has been carried out in a private business project initiated by the valuation company CATSA in collaboration with CPSV and has developed evolved over a four year period 2004-2008. The objective of the project of which this thesis forms part was to achieve determinate a procedure that allows establishing the value of estimations from a positioning method through "parts-stages". This method must be capable of simulating expertise behaviour criteria in three profound-deep extensive vast processes: the selection of the samples, the homogenisation and lastly, the spatial interpolation.
Based on these factors, the principle objective of this thesis was the creation of a homogenisation methodology of valuation based on the property localisation and also considers the present legality factors established by ECO805/2003. To accomplish this objective the different methods of interpolation and spatial estimation were studied and considered. Diverse possibilities of information treatment were also considered into account.
The second objective was establishing a methodology of selection choice the different estimators of the value which will allow the minimization of the estimation error, at the same time works as an indicator of the quality of estimation.
The third objective was the presentation of a methodology that permitted the calculation the function of the empiric probability of market value for a defined property. As well known, 'The value of an object is not unique' (Roca, 1986), but is defined by its distribution function.
Thanks to present day computation methods- it has been possible to achieve a representation of the market value of the habitat; taking into consideration the information on the set of samples.
Based on these aims, the tools necessary to develop this thesis were:
· The database definition.
· The expert methods theory.
· Accurate information about the area of construction technique.
· Statistical resampling methods.
· Spatial correlation and regression methods.
· GIS tools.
· the hedonic functions, obtained from the studies carried out in research through CATSA.
· The studies of legal procedures related to the valuation studies process.
The statistical method of analysis of spatial correlation can be of great utility in the property valuation world, but a previous technical procedure is necessary to guarantee the detailed workings and a base of knowledge that allows the system to recognise the irregularities in the continuous space of which a City is.
A procedure in stages which is put forward in this thesis can be a tool of enormous help, not only for the valuation entities in their process of individual valuation, but also for institutions that have the objective of mass valuation.

Tal i com indica el seu títol, la present memòria de tesi té com objecte d'estudi el desenvolupament d'algorismes i implementacions eficients per resoldre el problema conegut dins del món de l'Optimització i Investigació Operativa com a problema de fluxos multiarticle en xarxa. Com es desprèn del seu nom, és un problema d'optimització en xarxa on, a diferència del problema clàssic uniarticle, diversos productes (els articles) comparteixen el mateix canal físic (la xarxa) sense poder ser combinats entre ells. Això provoca que sigui necessària una replicació de les variables -fluxos en cada arc- de la xarxa original, tantes vegades com articles hi ha, el qual incrementa considerablement el nombre de variables i constriccions a ser tractades.L'optimització de fluxos en xarxes multiarticle és un problema ben conegut, i durant anys diverses aplicacions reals han estat modelitzades mitjançant aquesta tècnica. Alhora, és un problema molt costós des d'un punt de vista computacional, donat el gran nombre de variables i equacions que intervenen com abans s'ha esmentat. Aquest doble fet (el seu interès per solucionar problemes reals i el seu elevat cost) ha motivat l'estudi i desenvolupament de tècniques per tractar-lo de forma específica. Sovint, però, aquest esforç ha conduït a la formulació de diversos algorismes però rarament ha donat lloc a implementacions de caràcter pràctic. Amb això que acabem de dir queda clar que suposarem que hi ha una clara distinció entre el que és algorisme i el que és implementació, tot i que sovint és difícil decidir on hi ha la frontera entre un i altre concepte. En general, per algorisme entendrem la seqüència de processos que s'han de seguir per tal d'aconseguir un cert objectiu, mentre que la implementació fa referència a com, en última instància, s'han dut a la pràctica. Des d'aquest punt de vista es podria dir que un algorisme té moltes implementacions, però que una implementació només respon a un únic algorisme. S'ha cregut convenient fer una breu discussió sobre els conceptes d'algorisme i implementació, donat que al treball aquí presentat ambdós tenen un pes específic. Al treball desenvolupat no s'ha pretès només detallar com modificar, ampliar o obtenir algorismes per solucionar el problema de fluxos multiarticle, sinó que a més s'ha plantejat com objectiu prioritari l'obtenció d'implementacions el més eficients i robustes possibles. Vista així, la tasca desenvolupada es troba a cavall entre dos camps com ara la Investigació Operativa i la Informàtica. També cal tenir present que en aquesta memòria es presentarà detalladament tot el que faci referència a la part algorísmica però no tant a nivell d'implementació. Això implicaria haver de descriure una gran quantitat d'estructures de dades i una gran quantitat de rutines desenvolupades i altres usades de llibreries numèriques estàndard. Tanmateix, això no ha de fer oblidar que la major part de l'esforç necessari ha estat dedicat a l'obtenció i disseny d'aquestes rutines i estructures de dades. I el fet de que tot aquest treball quedi plasmat en només l'obtenció d'una sèrie de taules amb valors numèrics no ha de fer oblidar la gran quantitat de feina no descrita que hi ha darrera d'aquests resultats.Un cop s'ha definit el marc on es troba el treball realitzat, procedirem a definir amb més detall els objectius que s'han perseguit i les aportacions que representa respecte el que fins ara s'havia fet. Finalitzarem la introducció amb una breu descripció sobre com ha estat estructurada aquesta memòria.

de la tesi
En aquest treball es presenta un estudi de l'3He a temperatura zero combinant les tècniques de Monte Carlo variacional (VMC) i la difusiva (DMC) amb nodes fixos (FN) i relaxació dels nodes (RN).
L'estudi comença amb una presentació de les característiques de l'heli i una revisió històrica tant del seu estudi com de les tècniques de Monte Carlo.
La primera part del treball exposa en detall els mètodes de càlcul emprats. Es fa un repàs dels mètodes variacional i difusiu així com de l'aplicació de condicions periòdiques de contorn i de la tècnica emprada per a calcular estimadors purs. Es proposa un càlcul de les cues que proporciona un valor final de l'energia molt proper a la del sistema vertaderament infinit. Això permet obtenir resultats numèrics pràcticament independents del nombre de partícules emprades en la simulació. A més, amb l'ús de la tècnica combinada FN-RN, es te una mesura de la proximitat al resultat exacte del valor FN trobat.
L'estudi variacional de l'3He tridimensional ocupa la segona part de la tesi. En ella s'analitza la influència sobre l'energia de cadascun dels mecanismes de correlació emprats, i es comparen amb altres resultats ja existents a la literatura. En destaca l'optimització de la funció de backflow, que condueix a uns resultats clarament millors. Es presenta també una anàlisi VMC en la que es valora la introducció de nous mecanismes de correlació a la funció d'ona, mostrant que la introducció de correccions d'ordre superior al backflow són irrellevants. Els resultats d'aquesta part, fàcilment comparables amb dades experimentals, serveixen com a banc de prova per als programes que seran adaptats després al sistema bidimensional.
La tercera part del treball s'ocupa del sistema d'3He bidimensional infinit en absència de qualsevol substrat de suport. Amb el mètode DMC es calcula l'equació d'estat del sistema a polarització variable, i s'avaluen els efectes que té en cadascun d'ells les interaccions de backflow. Els resultats mostren que el sistema no posseeix cap estat auto-lligat. Es calcula després el sistema a polarització variable i se'n analitzen algunes propietats físiques. Els valors obtinguts de la susceptibilitat magnètica apunten l'existència d'una transició de fase magnètica a polaritzacions de l'orde del 50%.

Aquest treball s'integra en una de les línies d'investigació del grup de recerca "Quimiometria" del Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona. Aquesta línia d'investigació es centra en el desenvolupament de mètodes quimiomètrics d'anàlisi multivariant de dades, i en la seva aplicació a l'estudi analític dels canvis de conformació i/o de les interaccions entre biomolècules.

Actualment és possible enregistrar l'espectre sencer d'una mostra en poc temps. Aquest augment del nombre i de la complexitat de les dades adquirides ha portat a l'aparició de mètodes que tenen com a finalitat la obtenció d'informació d'interés físico-químic a partir d'aquests conjunt de dades. Amb aquesta finalitat es poden trobar dues aproximacions: a) els mètodes de modelatge rígid que exigeixen la postulació d'un model químic o cinètic al qual ajustar les dades experimentals, i b) els mètodes de modelatge flexible que no necessiten la postulació d'un model.

El treball realitzat en aquests tesi doctoral es pot dividir en tres blocs.

En primer lloc, s'ha desenvolupat una interfície gràfica en l'entorn de programació MATLAB pel mètode de resolució multivariant de corbes mitjançant mínims quadrats alternats (MCR-ALS). Aquesta interfície millora notablement la interacció entre l'usuari i el programa, i potencía la seva utilització generalitzada per part d'usuaris no acostumats a treballar amb eines pròpies de la Quimiometria.

En segon lloc, s'ha dut a terme la validació de diversos mètodes d'anàlisi multivariant, és a dir, s'ha estudiat la fiabilitat de les solucions obtingudes per aquest tipus de mètodes quimiomètrics. Així, pel mètode MCR-ALS, s'ha analitzat la influència i la propagació de l'error experimental i les possibles repercusions sobre les ambigüetats matemàtiques existents en les solucions obtingudes. Aquest estudi s'ha realitzat tant en el cas de l'anàlisi individual de matrius de dades obtingudes en un únic experiment, com en el cas de l'anàlisi simultani de matrius de dades obtingudes en diversos experiments. En el cas dels mètodes de modelatge rígid s'ha estudiat l'ambigüetat existent al ajustar mecanismes cinètics complexos. En aquest cas s'ha observat l'aparició de mínims locals múltiples amb el mateix valor d'ajust en la superfície de desposta associada.

Finalment, s'han aplicat els mètodes quimiomètrics de modelatge flexible i de modelatge rígid a l'estudi dels equilibris en solució dels àcids nucleics. Aquestes són biomolècules que tenen una organització jeràrquica començant en la seqüència de nucleòtids a les cadenes fins a estructures complexes d'ordre superior com els tríplexs o quadruplexs. Els canvis conformacionals o les interaccions amb d'altres biomolècules s'han estudiat tradicionalment mitjançant experiments seguits amb tècniques espectroscòpies. En aquest treball es seguiran aquests processos mitjançant lectures a moltes longituts d'ona (aproximació multivariant) i s'aplicaran mètodes quimiomètrics adients de tractaments de dades multivariants. Els procesos estudiants en aquesta Tesi són bàsicament els canvis conformacionals provocats en variar condicions del medi, com el pH, la temperatura, la concentració d'altres ions... S'han emprat tècniques espectroscòpiques com l'absorció molecular a l'UV-visible, la fluorescència, el dicroisme circular i la ressonància magnètica nuclear. Una altra aplicació, ha estat l'anàlisi de micromatrius d'ADN. L'aparició d'aquesta la tecnologia ha permès obtenir informació sobre els nivells de l'expressió gènica per un gran nombre de gens en un únic experiment. La generació de grans quantitats de dades requereix la utilització d'eines mitjançant les quals es pugui extreure la informació biològica. En aquest treball s'ha aplicat el mètode MCR-ALS a l'anàlisis de diversos conjunts de dades per tal de poder determinar la relació entre les mostres que presenten diferents tipus de càncer i els gens estudiats.
OF THE PHD THESIS:

This PhD Thesis has been developed in the framework of the Chemometrics group at the Universitat de Barcelona. The work deals with the development and validation of Multivariate Curve Resolution (MCR) methods (both hard- and soft-modelling), and with their application to bioanalytical problems. The work has been organized into three blocks:

First, a graphical interface has been developed for the program running the MCR-ALS (Multivariate Curve resolution Alternating Least Squares) method in the MATLAB® environment. This interface improves the interaction between the user and the program and facilitates the use of multivariate curve resolution to little experineced potential users.

Secondly, validation of multivariate resolution methods of data analysis has been carried out. For the MCR-ALS method, effects of rotational ambiguities and of propagation of experimental noise have been studied. These studies have been performed in the analysis of a single experiment and in the case of analyzing multiple experiments simultaneously. In the case of hard-modelling kinetic data fitting methods, ambiguities in the analysis of kinetic experiments have been studied and methods to overcome this ambiguity have been proposed.

Third, multivariate resolution methods have been applied to the study of conformational equilibria of nucleic acids. These are biomolecules that have a hierarchic organization from the nucleotide sequence to higher order structures such as triplex or quadruplex. Traditionally, conformational changes or interactions of nucleic acids with other biomolecules have been spectroscopically monitored at just one wavelength. In this work, these processes have been followed at multiple wavelengths and suitable multivariate resolution methods for the data treatment have been applied. Processes studied during this Thesis have been DNA conformational changes induced by pH, temperature or salinity. Spectroscopic techniques such as molecular absorption in the UV-visible, circular dichroism or nuclear magnetic resonance have been used for this purpose. Finally, data obtained using DNA microarrays have been analyzed. This technique allows highthroughput analysis of relative gene expressions of thousands of genes of an organism that generates large amounts of data. This has caused a need for statistical methods that can extract useful information for further research. In this PhD Thesis, the MCR-ALS method has been proposed for the analysis of this kind of data with very promising results.

La teoria de valors extrems (EVT) és l’única disciplina estadística que desenvolupa tècniques i models per descriure el comportament inusual en comptes de l’habitual, l’objectiu principal de la qual és l’estimació de quantils corresponents a successos molt extrems. En moltes àrees d’aplicació un requisit típic és estimar el valor en risc a un cert nivell (VaR), prou alt per a que la possibilitat de superació d’aquest sigui menor a una quantitat donada. La teoria probabilista associada a l’EVT es troba ben establerta, gràcies als resultats de Fisher i Tippet (1923), Balkema i de Haan (1974) i Pickands (1975). Dos enfocs principals van ser desenvolupats: el mètode per blocs de màxims i el mètode d’excessos sobre un llindar, l’aplicació dels quals presenta dificultats a l’hora d’aplicar eines estadístiques, Diebold et al. (1998). La determinació del llindar a partir del qual la distribució límit pot utilitzar-se i del comportament d’aquesta són els problemes principals a tractar. Per distingir les dades generals de les que són objecte d’estudi, es farà servir el concepte de cua, el qual fa referència a aquells valors que es troben per sobre d’un valor suficientment alt. Per als excessos sobre un llindar, la distribució asimptòtica que caracteritza el comportament de la cua és la Pareto Generalitzada (GPD); el seu paràmetre de forma, anomenat índex del valor extrem, permet classificar les cues en pesades, exponencials i lleugeres. L’aplicació del model GPD es pot trobar extensament detallada a McNeil et al. (2005) o Embrechts et al. (1997), però es troben limitacions, per exemple, quan no hi ha moments suficients o la subjectivitat que sorgeix quan s’utilitzen mètodes gràfics. L’objectiu d’aquesta tesi és presentar noves eines per a l’EVT, que serveixen per a la selecció de llindar i l’estimació de l’índex del valor extrem i solucionen alguns dels problemes existents. En el Capítol 1 es fa un repàs de la teoria estadística per a valors extrems. Es recorden els mètodes gràfics més utilitzats, el mean excess plot i el Hill-plot, i els mètodes d’estimació disponibles per a la GPD, finalment es presenten un nou mètode gràfic anomenat CV-plot, Castillo et al. (2014), i un enfoc aparegut recentment per a cues pesades i exponencials, Castillo et al. (2013). En el Capítol 2 s’utilitza el fet que el coeficient de variació residual caracteritza distribucions, Gupta i Kirmani (2000), per trobar el CV-plot teòric per a algunes distribucions i aplicar la teoria asimptòtica al cas de la GPD, sempre que hi hagi existència de moments d’ordre quatre. Gràcies a una transformació, presentada en el Capítol 3, el CV-plot es podrà aplicar en qualsevol situació. En el Capítol 4 es presenten uns estadístics que permeten estimar l’índex del valor extrem, contrastar la hipòtesi de GPD i s’utilitzen en un algoritme automàtic de selecció de llindars. Aquest tercer punt suposa un gran avenç per a l’aplicació del mètode Peak over Threshold, el qual requereix de l’estimació del llindar, a partir d’un mètode gràfic, i l’estimació de l’índex del valor extrem, mitjançant màxima versemblança, Coles (2001), ja que desapareix la subjectivitat de l’investigador quan s’estima el llindar. El Capítol 5 es troba dedicat a l’estudi de 16 conjunts de dades en sistemes informàtics encastats. El CV-plot i els estadístics Tm han estat utilitzats, obtenint bons resultats per a la majoria dels casos. En el Capítol 6 es tornen a aplicar les noves eines a les dades daneses sobre assegurances de focs, McNeil (1997), i les dades financeres analitzades a Gomes i Pestana (2007). Per finalitzar, en el Capítol 7 es presenten les conclusions d’aquest treball i s’exposen les noves línies de recerca que es poden seguir.
Extreme value theory (EVT) is the only statistical discipline that develops techniques and models to describe the unusual behavior instead of the usual one, the main objective of which is the quantile estimation corresponding to very extreme events. In many areas of application, a typical requirement is to estimate the value at risk (VaR), high enough to overcome the possibility that this is less than a given amount. The probability theory associated to the EVT is well-established thanks to the results of Fisher and Tippet (1923), Balkema and de Haan (1974), and Pickands (1975). Two main approaches were developed; the block maxima method and the method of the excesses over a threshold, the application of which presents difficulties in applying statistical tools, Diebold et al. (1998). The determination of the threshold from which the limit distribution can be used and its behavior are the main problems to deal with. To distinguish the general data from those which are under study, we will use the concept of tail, which refers to values that are above a sufficiently high value. For excesses over a threshold the distribution that characterizes the asymptotic behavior of the tail is the Generalized Pareto (GPD), its shape parameter, called extreme value index, classifies tails in heavy, exponential, and light. The application of the GPD model is extensively detailed in McNeil et al. (2005) and Embrechts et al. (1997), but there are limitations, for example, when there are no finite moments or the subjectivity that arises when graphical methods are used. The aim of this thesis is to present new tools for EVT, which can be used for the threshold selection and the extreme value index estimation and they solve some existing problems. Chapter 1 is a review of statistical theory for extreme values. The most used graphical methods are remembered, the mean excess plot and the Hill-plot, and the estimation methods available for GPD too. Finally, a new graphical method called CV plot, Castillo et al. (2014), and a recently appeared approach to heavy and exponential tails, Castillo et al. (2013), are presented. In Chapter 2 the fact that the coefficient of variation characterizes residual distributions, Gupta and Kirman (2000), is used to find the theoretical CV plot for some distributions and to apply the asymptotic theory to the case of GPD, provided by the existence of four finite moments. Thanks to a transformation, presented in Chapter 3, the CV-plot can be applied in any situation. Chapter 4 presents statistics that allow us to estimate the extreme value index, to contrast the hypothesis of GPD and they are used in an automated selection thresholds algorithm. This third point is a major breakthrough for the application of the method Peak over Threshold, which requires estimating the threshold from a graphical method and estimating the extreme value index through the maximum likelihood, Coles (2001), since researcher's subjectivity disappears when the threshold is estimated. Chapter 5 is dedicated to the study of 16 data sets in embedded systems. The CV plot and statistical Tm have been used, obtaining good results in most cases. In Chapter 6, we will again apply new tools to data on Danish fire insurance, McNeil (1997), and financial data analyzed in Gomes and Pestana (2007). Finally, Chapter 7 presents the conclusions of this work and the new lines of research.

Tal i com indica el seu títol, la present memòria de tesi té com objecte d'estudi el desenvolupament d'algorismes i implementacions eficients per resoldre el problema conegut dins del món de l'Optimització i Investigació Operativa com a problema de fluxos multiarticle en xarxa. Com es desprèn del seu nom, és un problema d'optimització en xarxa on, a diferència del problema clàssic uniarticle, diversos productes (els articles) comparteixen el mateix canal físic (la xarxa) sense poder ser combinats entre ells. Això provoca que sigui necessària una replicació de les variables -fluxos en cada arc- de la xarxa original, tantes vegades com articles hi ha, el qual incrementa considerablement el nombre de variables i constriccions a ser tractades.
L'optimització de fluxos en xarxes multiarticle és un problema ben conegut, i durant anys diverses aplicacions reals han estat modelitzades mitjançant aquesta tècnica. Alhora, és un problema molt costós des d'un punt de vista computacional, donat el gran nombre de variables i equacions que intervenen com abans s'ha esmentat. Aquest doble fet (el seu interès per solucionar problemes reals i el seu elevat cost) ha motivat l'estudi i desenvolupament de tècniques per tractar-lo de forma específica. Sovint, però, aquest esforç ha conduït a la formulació de diversos algorismes però rarament ha donat lloc a implementacions de caràcter pràctic. Amb això que acabem de dir queda clar que suposarem que hi ha una clara distinció entre el que és algorisme i el que és implementació, tot i que sovint és difícil decidir on hi ha la frontera entre un i altre concepte. En general, per algorisme entendrem la seqüència de processos que s'han de seguir per tal d'aconseguir un cert objectiu, mentre que la implementació fa referència a com, en última instància, s'han dut a la pràctica. Des d'aquest punt de vista es podria dir que un algorisme té moltes implementacions, però que una implementació només respon a un únic algorisme.
S'ha cregut convenient fer una breu discussió sobre els conceptes d'algorisme i implementació, donat que al treball aquí presentat ambdós tenen un pes específic. Al treball desenvolupat no s'ha pretès només detallar com modificar, ampliar o obtenir algorismes per solucionar el problema de fluxos multiarticle, sinó que a més s'ha plantejat com objectiu prioritari l'obtenció d'implementacions el més eficients i robustes possibles. Vista així, la tasca desenvolupada es troba a cavall entre dos camps com ara la Investigació Operativa i la Informàtica. També cal tenir present que en aquesta memòria es presentarà detalladament tot el que faci referència a la part algorísmica però no tant a nivell d'implementació. Això implicaria haver de descriure una gran quantitat d'estructures de dades i una gran quantitat de rutines desenvolupades i altres usades de llibreries numèriques estàndard. Tanmateix, això no ha de fer oblidar que la major part de l'esforç necessari ha estat dedicat a l'obtenció i disseny d'aquestes rutines i estructures de dades. I el fet de que tot aquest treball quedi plasmat en només l'obtenció d'una sèrie de taules amb valors numèrics no ha de fer oblidar la gran quantitat de feina no descrita que hi ha darrera d'aquests resultats.
Un cop s'ha definit el marc on es troba el treball realitzat, procedirem a definir amb més detall els objectius que s'han perseguit i les aportacions que representa respecte el que fins ara s'havia fet. Finalitzarem la introducció amb una breu descripció sobre com ha estat estructurada aquesta memòria.