Academic literature on the topic 'Mètriques'

El Libro de romances y coplas del Carmelo de Valladolid és el més conegut dels cançoners conventuals de la primera edat moderna. Tot i que les seues formes mètriques i els seus temes reflecteixen semblances amb els d'altres cançoners de l'època, també parteixen de i es queden incrustats en les creences, els pensaments, els sentiments i les acciones de dones recloses que vivien en comunitat i venien de diverses classes socials. Malgrat les seues diferències, tanmateix, les prioritats i preocupacions de l'orde carmelita descalça dominen en el tom; el producte col·lectiu demostra una meta en comú, enllaçada amb pràctiques religioses específiques. Aquest estudi explora a fons com, temàticament i tècnica, els versos del cançoner manifesten tres interessos que destaquen: la celebració de Nadal, la presa de l'hàbit i vel i la pràctica de l'espiritualitat interior.

Els esdeveniments esportius de més interès tenen un gran potencial transformador i han evolucionat des de ser manifestacions culturals i esportives fins a convertir-se en oportunitats reals per canviar el panorama social. L’estreta relació entre esports, turisme i salut fa que aquest camp estigui ben situat per contemplar el paper que juguen les relacions públiques com a promotors del canvi social. En aquest article argumento que el camp de les relacions públiques ha de promoure una aproximació als esdeveniments que vagi més enllà de la mera “posada en escena de l’esdeveniment” i que consideri estratègies i tàctiques que pretenguin fer servir l’esdeveniment com a trampolí per canviar el context social i les relacions amb els principals accionistes. Això implica considerar els indicadors principals de rendiment més enllà de la publicitat o visibilitat de l’esdeveniment i incloure altres tipus de mètriques d’avaluació. Finalment, l’article presenta una perspectiva regional d’un país especialitzat a organitzar grans esdeveniments que s’han utilitzat per promoure canvis socials fonamentals.

The arrival of the Internet forced the me­dia to transform its traditional business model and has revolutionized journalism with an “explosion” of new techniques, tools, assumptions and expectations (Anderson et al., 2014). Among these is endless web analytics data (Kaushik, 2010), the statistics and charts obtained from the interaction of the readership with news websites. Web analytics have vastly increased the avai­lability of information about what each newspaper’s audience is like, and in some cases this has resulted in journalism that is less focused on hard news (Tandoc, 2014; Justel et al., 2016) and more concerned with increasing the number of visitors to the publication’s website. The current study is based on eleven in-depth interviews carried out with journalists holding a range of diferent positions (from editors to writers to web analysts) within the newsrooms of Catalonia’s main newspapers. The conversations held with these profes­sionals confirm that web analytics data occupy a central place in newsrooms and that they are mainly employed from a quantitative and not a qualitative pers­pective. For the newspapers analyzed, metrics such as the number of visitors each news item obtains or the number of unique users are still more influential than other parameters, such as the du­ration of time spent reading a webpage. L’arribada d’internet va obligar els mitjans a transformar el seu model de negoci i va revolucionar el periodisme amb una “explosió” de noves tècniques, eines i ex­pectatives (Anderson et al., 2014). Entre aquestes s’inclouen les dades d’analítica web (Kaushik, 2010), les estadístiques i gràfics obtinguts de la interacció dels lectors amb les webs dels mitjans. L’analítica web ha augmen­tat de gran manera la disponibilitat d’informació sobre com és l’audiència de cada diari, la qual cosa ha resultat, en alguns casos, en un periodisme que està menys enfocat a les notícies du­res (Tandoc, 2014; Justel et al., 2016) i més preocupat per augmentar el seu nombre de visitants. La investigació actual es basa en onze entrevistes en profunditat a periodistes que cobreixen diferents posicions (des de director fins a redactor o analista web) dins de les redaccions dels princi­pals diaris de Catalunya. Les converses mantingudes amb aquests professionals confirmen que les dades d’anàlisi web ocupen un lloc central a les sales de redacció i que s’utilitzen sobretot des d’una perspectiva quantitativa i no qualitativa. El nombre de visitants que obté cada notícia, o el nombre d’usuaris únics, per als diaris analitzats, segueixen sent mètriques més influents que altres paràmetres, com la durada de la lectura d’una pàgina web.

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l'obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d'elements, entre els quals destaquen l'accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d'avaluació.<br /> Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l'accés obert, les dades de recerca i l'avaluació de la ciència.<br /> Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.<br /> Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d'un repositori. S'han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l'agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l'avaluació, els vicerectors rebutgen l'ús del factor d'impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l'article, de l'ús de les citacions i de la consideració de l'impacte social.

Des de començament del segle XXI, governs, organitzacions internacionals i acadèmia van generar iniciatives per gestionar i governar les ciutats, en resposta a acords globals i partint de la narrativa de “l’era urbana” punt d’inflexió en què la humanitat és predominantment urbana. Moltes insisteixen a definir com a “urbans” països i regions en funció de llindars de concentració de persones i per tipus d’assentaments. Considerem aquestes aproximacions reductives, ja que juntament amb altres autors entenem allò urbà i la urbanització no com a objectes empírics sinó categories teòriques per comprendre processos històrics de concentració i extensió amb dimensions sòcio-espacials, variables i dinàmiques. Aquest article critica el model de transició lineal que segueixen aquestes iniciatives i qüestionem la seva capacitat per mesurar, mapejar i governar les transformacions generades per la urbanització. Per això recollim indicadors qualitatius i quantitatius multisectorials de 9 iniciatives sobre l’exercici i la caracterització espacial de diverses ciutats i desenvolupem una Matriu d’indicadors inèdita. Presentem el cas paradigmàtic de Cartagena de Índies, Colòmbia, on comparem el mesurament i les cartografies de la urbanització concentrada. Les nostres troballes se circumscriuen a aquesta ciutat, però l'anàlisi d'altres urbs llatinoamericanes va evidenciar problemes recurrents: variabilitat d'escales; comparabilitat de mètriques i cartografies; desconnexió entre evidències, models d’interpretació i prescripcions; biaix empíric en caracteritzar la urbanització; i dificultats per a la governança. Argumentem, amb evidències del sud global, que en imposar narratives i mètodes del nord global sense reflexió crítica aquestes iniciatives no tenen marcs adequats per intervenir les constants agitacions i entrellaçaments produïdes per la urbanització contemporània. Since the beginning of the XXI century, governments, international organizations, and academia have developed initiatives to intervene and govern cities, responding to global agreements and following the “urban era” narrative -a tipping point when humanity became predominantly urban-. Many initiatives insist on defining countries and regions as “urban” given their population concentration thresholds and by type of settlement. We consider such approximation reductive because, in line with other authors, we understand urban and urbanization not as empirical objects but theoretical categories to understand historical processes of concentration and extension with variable and dynamic socio-spatial dimensions. This article criticizes the linear transition model followed by these initiatives and questions their capacity to measure, map and govern the transformation produced by urbanization. To this end, we collected qualitative and quantitative multi-sector indicators from 9 initiatives on performance and spatial characterization of several cities and developed an unpublished Comparative Matrix of those indicators. We present the paradigmatic case of Cartagena de Indias, Colombia, where we compare the initiatives, measurements, and cartographies for concentrated urbanization. Our findings are limited to that city, but by analyzing the other Latin American cities revealed recurrent problems: variability of scale; interpretation and comparability of metrics and cartographies; disconnection between evidence, interpretation models and prescriptions; empirical bias when characterizing urbanization; and difficulties for governance. With evidence from the Global South, we question the way narratives and methods form the Global North are imposed without critical reflection, these initiatives lack adequate frameworks for intervening the constant agitations and entanglements produce by contemporary urbanization. En lo que va del siglo XXI, gobiernos, organizaciones internacionales y academia generaron iniciativas para gestionar y gobernar las ciudades, en respuesta a acuerdos globales y partiendo de la narrativa de la “era urbana” -punto de inflexión en que la humanidad es predominantemente urbana-. Muchas insisten en definir como “urbanos” países y regiones en función de umbrales de concentración de personas y por tipos de asentamientos. Consideramos tales aproximaciones reductivas, pues junto con otros autores entendemos lo urbano y la urbanización no como objetos empíricos sino categorías teóricas para comprender procesos históricos de concentración y extensión con dimensiones socioespaciales, variables y dinámicas. Este articulo critica el modelo de transición lineal que siguen estas iniciativas y cuestionamos su capacidad para medir, mapear y gobernar las trasformaciones generadas por la urbanización. Para ello recolectamos indicadores cualitativos y cuantitativos multisectoriales de 9 iniciativas sobre el desempeño y caracterización espacial de varias ciudades y desarrollamos una Matriz de Indicadores inédita. Presentamos el caso paradigmático de Cartagena de Indias, Colombia, donde comparamos la medición y cartografías de la urbanización concentrada. Nuestros hallazgos se circunscriben a esa ciudad, pero el análisis de otras urbes latinoamericanas evidenció problemas recurrentes: variabilidad de escalas; comparabilidad de métricas y cartografías; desconexión entre evidencias, modelos de interpretación y prescripciones; sesgo empírico al caracterizar la urbanización; y dificultades para la gobernanza. Argumentamos, con evidencias del sur global, que al imponer narrativas y métodos del norte global sin reflexión crítica estas iniciativas carecen de marcos adecuados para intervenir las constantes agitaciones y entrelazamientos producidas por la urbanización contemporánea.

El filtrado de imágenes es una tarea fundamental para la mayoría de los sistemas de visión por computador cuando las imágenes se usan para análisis automático o, incluso, para inspección humana. De hecho, la presencia de ruido en una imagen puede ser un grave impedimento para las sucesivas tareas de procesamiento de imágenes como, por ejemplo, la detección de bordes o el reconocimiento de patrones u objetos y, por lo tanto, el ruido debe ser reducido. Del mismo modo, el aumento de la resolución y el tamaño de las imágenes nos conduce a requerimientos computacionales más altos, los cuales hemos de intentar rebajar sobre todo para aplicaciones en tiempo real o similares. En los últimos años el interés por utilizar imágenes en color se ha visto incrementado de forma significativa en una gran variedad de aplicaciones. Es por esto que el filtrado de imágenes en color se ha convertido en un área de investigación interesante. Se ha observado ampliamente que las imágenes en color deben ser procesadas teniendo en cuenta la correlación existente entre los distintos canales de color de la imagen. En este sentido, la solución probablemente más conocida y estudiada es el enfoque vectorial. Las primeras soluciones que proponen técnicas de filtrado vectorial, son las conocidas técnicas del filtro de mediana vectorial (VMF) o el filtro direccional vectorial (VDF). Desafortunadamente, estas técnicas no se adaptan a las características locales de la imagen, lo que implica que habitualmente los bordes y detalles de las imágenes se emborronan y pierden calidad. A fin de solventar este problema, se han propuesto recientemente varios filtros vectoriales adaptativos, entre los que destacan las técnicas de peer group. En los últimos años ha aparecido la teoría de los denominados conjuntos fuzzy, borrosos o difusos (lógica, métricas y topologías), que se ha demostrado es una herramienta adecuada para el filtrado de imágenes. En la presente Tesis Doctoral las metas principales son: (i) el es<br>Camarena Estruch, JG. (2009). Aplicació de mètriques fuzzy en la millora computacional d'algorismes de filtratge d'imatges en color [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/4339<br>Palancia

[eng] The belief that the shape of a phylogenetic tree re ects the properties of the evolutionary processes underlying it has motivated the study of indices quantifying the graph-theoretical properties of phylogenetic trees and of metrics allowing for their comparison. The main contribution of this PhD Thesis is then the addition to the set of available techniques for the analysis and comparison of phylogenetic trees of the total cophenetic balance index, the family of Collesslike balance indices, and the family of cophenetic metrics. The total cophenetic index turns out to be a good alternative to other popular balance indices like Sackin's and Colless' indices. This index is de ned for multifurcating trees and it achieves its maximum value exactly at the combs and its minimum value among the multifurcating trees exactly at the star trees and among the bifurcating trees at the maximally balanced trees, being the rst balance index published in the literature satisfying this last property. We have computed closed formulas for its expected value under the Yule and the uniform models of bifurcating phylogenetic tree growth and a simple recurrence for its variance under the uniform model. As a by-product of this study, we have obtained a closed formula for the expected value of the Sackin index under the uniform model, a problem that remained open so far. The Colless-like indices provide the rst sound extension to multifurcating trees of the Colless index for bifurcating trees, in the sense that, when restricted to bifurcating trees, they give the classical Colless index up to a constant factor, and, for any given number of leaves, the only multifurcating trees that yield their minimum value are exactly the fully symmetric. These Colless-like indices depend on the choice of a dissimilarity function and of a size of rooted trees, and we show that this choice may a ect how they measure the balance of a tree. In connection with these indices, we introduce in this Thesis our R package \CollessLike", available on the CRAN, that allows to perform goodness of t tests of a phylogenetic tree with null model any - -model. Finally, we have de ned the family of cophenetic metrics d';p, with p 2 f0g [ [1;1[, for phylogenetic trees with possibly nested taxa and weights on the arcs. On di erent types of spaces of non-weighted trees, we have computed their least non-zero value, the order of their diameter, and the neighborhood of any given tree. Moreover, we have obtained closed formulas for the expected value under the Yule and the uniform models of the square of the metric d';2.<br>[spa] La creencia que la forma de un arbol logen etico es un re ejo de las propiedades de los procesos evolutivos subyacentes ha motivado el estudio de ndices que cuanti quen las propiedades gr a cas de un arbol logen etico y de las m etricas que permitan la comparaci on de arboles logen eticos. La principal contribuci on de esta tesis doctoral es entonces la incorporaci on al conjunto de t ecnicas disponibles para el an alisis y la comparaci on de arboles logen eticos del ndice de balance cofen etico total, la familia de ndices de balance Colless-like y la familia de m etricas cofen eticas. El ndice cofen etico total resulta ser una buena alternativa a otros ndices populares de balance como los ndices de Sackin y Colless. Este ndice est a de nido para arboles no binarios, y alcanza su valor m aximo exactamente en los arboles de tipo peine y su valor m nimo entre los arboles arbitrarios exactamente en los arboles estrella y entre los arboles binarios en los m aximo balanceados, siendo el primer ndice de balance publicado que satisface esta ultima propiedad. Hemos calculado f ormulas expl citas para su valor esperado bajo los modelos de Yule y uniforme de crecimiento de arboles logen eticos binarios y una recurrencia simple para su varianza bajo el modelo uniforme. En el decurso de este estudio, hemos obtenido una f ormula expl cita para el valor esperado del ndice de Sackin bajo el model uniforme, un problema que a un permanec a abierto. La familia de los ndices Colless-like proporciona la primera extensi on s olida a arboles logen eticos arbitrarios del ndice de Colless cl asico para arboles binarios, en el sentido de que cuando se restringen a arboles binarios coinciden con el ndice de Colless cl asico salvo un factor constante y, para cualquier n umero de hojas, los unicos arboles que alcanzan su valor m nimo son exactamente los totalmente sim etricos. Estos ndices dependen de la elecci on de una funci on de disimilitud y de un tama~no de arboles, y mostramos que esta elecci on puede afectar la forma en que miden el balance del arbol. En relaci on con estos ndices, presentamos en esta tesis nuestro paquete de R \CollessLike", disponible en la CRAN, que permite realizar pruebas de bondad de ajuste de un arbol logen etico con cualquier modelo - para arboles no binarios como modelo nulo. Finalmente, hemos de nido la familia de las m etricas cofen eticas d';p, con p 2 f0g [ [1;1[, para arboles logen eticos con, posiblemente, nodos interiores etiquetados y pesos en las aristas. Para diferentes tipos de espacios de arboles logen eticos sin pesos en las aristas, hemos calculado el valor m nimo estrictamente positivo de estas m etricas, el orden de magnitud de su di ametro y los entornos de los arboles. Adem as, hemos obtenido f ormulas expl citas para el valor esperado bajo los modelos de Yule y uniforme del cuadrado de la m etrica d';2.<br>[cat] La creen ca que la forma d'un arbre logen etic es un re ex de les propietats dels processos evolutius que hi ha al darrere ha motivat l'estudi d' ndexs que quanti quin les propietats gr a ques dels arbres logen etics i de m etriques que permetin la seva comparaci o. La contribuci o principal d'aquesta tesi doctoral es aleshores la incorporaci o al conjunt de t ecniques disponibles per a l'an alisi i la comparaci o d'arbres logen etics de l' ndex de balan c cofen etic total, la fam lia d' ndexs Colless-like i la fam lia de m etriques cofen etiques. L' ndex cofen etic total es una bona alternativa a altres ndexs de balan c populars com ara els de Sackin i de Colless. Aquest ndex est a de nit per a arbres no binaris, i assoleix el seu valor m axim exactament als arbres de tipus pinta i el seu valor m nim entre els arbres arbitraris exactament als arbres estrella (no binaris) i entre els arbres binaris exactament als arbres m axim balancejats, sent el primer ndex de balan c publicat que satisf a aquesta darrera propietat. Hem calculat f ormules expl cites per al seu valor esperat sota els models de creixement d'arbres logen etics binaris de Yule i uniforme i una recurr encia simple per a la seva vari ancia sota el model uniforme. Com a part d'aquest estudi, hem obtingut una f ormula expl cita per al valor esperat de l' ndex de Sackin sota el model uniforme, un problema que romania obert. Els ndexs Colless-like s on la primera extensi o s olida publicada per a arbres no binaris de l' ndex de Colless, en el sentit que quan es restringeixen a arbres binaris coincideixen amb l' ndex de Colless cl assic llevat d'un factor constant i, per a cada nombre de fulles, els arbres que assoleixen el seu valor m nim s on exactament els totalment sim etrics. Aquests ndexs depenen de l'elecci o d'una funci o de dissimilitud i d'una mida d'arbres, i mostrem que aquesta tria pot afectar la forma com mesuren el balan c. En relaci o amb aquests ndexs, presentem en aquesta tesi el nostre paquet de R \CollessLike", disponible a la CRAN, que permet realitzar proves de bondat d'ajust d'un arbre logen etic amb qualsevol model - per a arbres no binaris com a model nul. Finalment, hem de nit les m etriques cofen etiques d';p, amb p 2 f0g[[1;1[, per a arbres logen etics amb, potser, nodes interiors etiquetats i pesos a les arestes. Per a alguns tipus d'espais d'arbres logen etics sense pesos a les arestes, hem calculat el valor m nim no nul d'aquestes m etriques, l'ordre de magnitud del seu di ametre i els entorns dels arbres. A m es, donem f ormules explicites per a l'esperan ca sota els models de Yule i uniforme del quadrat de d';2.

L’objetiu d’aquesta tesi és aprofundir en el concepte de participació i compromís dels usuaris en pàgines web i analitzar com mesurar aquesta interacció. Comencem estudiant les mètriques del comportament online, les quals s’utilitzen habitualment com a representació de la participació de l’usuari, i proposem noves mètriques que consideren aspectes inexplorats de la participació i compromís de l’usuari. A continuació, analitzem una sèrie de casos d’estudi que demostren com aquestes mètriques proporcionen una millor comprensió de la participació i el compromís dels usuaris. En cadascun d’aquests casos d’estudi també analitzem la manera amb la qual les característiques de la pàgina web poden influenciar aquesta interacció. Les nostres troballes principals són: (1) la participació i el compromís de l’usuari varia entre pàgines web i aquesta depèn de les característiques de les mateixes; (2) els usuaris realitzen vàries tasques simultàniament dins les sessions online i això influeix en la interpretació de les mètriques considerades; (3) analitzar la participació i el compromís de l’usuari en diferents pàgines web permet obtenir una comprensió global de les relacions entre elles; i (4) la participació i compromís de l’usuari depèn de la qualitat del contigut i de l’estructura d’enllaços de la pàgina, però també es fonamenta en els propis interessos de l’usuari.<br>The aim of this thesis is to provide a deeper understanding of how users engage with websites and how to measure this engagement. We start with studying online behaviour metrics, which are commonly employed as a proxy for user engagement, and we propose new metrics that expose so far unconsidered aspects of user engagement. We then conduct several case studies that demonstrate how these metrics provide a deeper understanding of user engagement. Within each case study we also examine how the characteristics of a website influence user engagement. Some of our key findings include: (1) engagement differs between sites and these differences depend on the site itself; (2) users multitask within online sessions and this affects the interpretation of engagement metrics; (3) analysing engagement across sites enables a comprehensive look at user engagement, because this considers the relationships between sites; and (4) engagement depends on the quality of the content and the hyperlink structure of sites, but the interests of users can also drive it.

Les xarxes socials en línia incorporen diferents formes de comunicació interactiva com serveis de microblogs, compartició de fitxers multimèdia o xarxes de contactes professionals. En els últims anys han augmentat els escàndols públics en relació amb pràctiques qüestionables de la indústria de les xarxes socials pel que fa a la privacitat. Així, doncs, cal una avaluació efectiva i eficient del nivell de privacitat en les xarxes socials en línia. El focus de la present tesi és la construcció d'un esquema (IPAM) per a identificar i avaluar el nivell de privacitat proporcionat per les xarxes socials en línia, en particular per als serveis de microblogs. L'objectiu d'IPAM és ajudar els usuaris a identificar els riscos relacionats amb les seves dades. L'esquema també permet comparar el nivell de protecció de la privacitat entre diferents sistemes analitzats, de manera que pugui ser també utilitzat per proveïdors de servei i desenvolupadors per a provar i avaluar els seus sistemes i si les tècniques de privacitat usades són eficaces i suficients.<br>Las redes sociales en línea incorporan diferentes formas de comunicación interactiva como servicios de microblogueo, compartición de ficheros multimedia o redes de contactos profesionales. En los últimos años han aumentado los escándalos públicos relacionados con prácticas cuestionables de la industria de las redes sociales en relación con la privacidad. Así pues, es necesaria una evaluación efectiva y eficiente del nivel de privacidad en las redes sociales en línea. El foco de la presente tesis es la construcción de un esquema (IPAM) para identificar y evaluar el nivel de privacidad proporcionado por las redes sociales en línea, en particular para los servicios de microblogueo. El objetivo de IPAM es ayudar a los usuarios a identificar los riesgos relacionados con sus datos. El esquema también permite comparar el nivel de protección de la privacidad entre diferentes sistemas analizados, de modo que pueda ser también utilizado por proveedores de servicio y desarrolladores para probar y evaluar sus sistemas y si las técnicas de privacidad usadas son eficaces y suficientes.<br>Online social networks (OSNs) incorporate different forms of interactive communication, including microblogging services, multimedia sharing and business networking, among others. In recent years there has been an increase in the number of privacy-related public scandals involving questionable data handling practices in OSNs. This situation calls for an effective and efficient evaluation of the privacy level provided by such services. In this thesis, we take initial steps towards developing an information privacy assessment framework (IPAM framework) to compute privacy scores for online social networks in general, and microblogging OSNs in particular. The aim of the proposed framework is to help users identify personal data-related risks and how their privacy is protected when using one OSN or another. The IPAM framework also allows for a comparison between different systems' privacy protection level. This gives system providers, not only an idea of how they are positioned in the market vis-à-vis their competitors, but also recommendations on how to enhance their services.

En aquesta tesi ens centrem en la recuperació i re-identificació d’imatges. L’entrenament de xarxes neuronals profundes usant funcions de pèrdua basades en rànquing ha esdevingut un estàndard de facto per a les tasques de recuperació i re-identificació. Hi analitzem i aportem propostes de respostes a tres qüestions principals: 1) Quines són les estratègies més rellevants dels mètodes de l’estat de l’art i com es poden combinar per obtenir un millor rendiment? 2) Es pot realitzar un mostreig de mostres negatives restrictiu de manera eficient (O(1)) mentre es proporciona un rendiment millorat respecte al mostreig aleatori simple? 3) Es poden aconseguir objectius de reconeixement i recuperació mitjançant una funció de pèrdua basada en el reconeixement? En primer lloc, en el capítol 4 analitzem la importància d’algunes estratègies de l’estat de l’art relacionades amb la formació d’un model d’aprenentatge profund que abasta l’augment d’imatges, l’arquitectura vertebral i la mineria de tripletes restrictives. A continuació, combinem les millors estratègies per dissenyar una arquitectura profunda senzilla, a més d’una metodologia d’entrenament per a una identificació de persones efectiva i d’alta qualitat. Avaluem àmpliament cada opció de disseny, donant lloc a una llista de bones pràctiques per a la re-identificació de persones. Seguint aquestes pràctiques, el nostre enfocament supera l’estat de l’art, inclosos mètodes més complexos amb components auxiliars, de forma amplia en quatre conjunts de dades de referència. També proporcionem una anàlisi qualitativa de la nostra representació entrenada que indica que, tot i ser compacta, és capaç de captar informació de regions focalitzades i discriminatives, d’una manera semblant a un mecanisme d’atenció implícita. En segon lloc, al capítol 5 abordem el problema del mostreig de mostres negatives restrictiu quan s’entrena un model amb funcions del tipus pèrdua per tripletes. En aquest capítol presentem”Bag of Negatives (BoN)”, un mètode de mineria de mostres negatives ràpid i restrictiu, que proporciona un conjunt, tripleta o parella de mostres d’entrenament potencialment rellevants. BoN és un mètode eficient que selecciona una bossa demostres negatives restringides basat en una nova estratègia d’indexació dispersa (hashing) en línia. Mostrem la superioritat de BoN en front dels mètodes de mineria demostres negatives de l’estat de l’art en termes de precisió i temps d’entrenament en tres grans conjunts de dades. Finalment, al capítol 6 fem la hipòtesi que entrenar un model d’aprenentatge de mètriques maximitzant l’àrea sota la corba ROC (que és una mesura de rendiment típica dels sistemes de reconeixement automàtic) pot induir una classificació implícita adequada per a problemes de recuperació. Aquesta hipòtesi es recolza en el fet que “una corba és rellevant en l’espai ROC si i només si és rellevant a l’espai Precisió/Exhaustivitat (PrecisionRecall)” [17]. Per a provar aquesta hipòtesi, dissenyem una relaxació derivable i aproximada de l’àrea sota la corba ROC.Malgrat la seva simplicitat, la funció de pèrdua basada en àrea sota la corba (AUC), combinada amb ResNet50 com a arquitectura vertebral, aconsegueix els resultats de l’estat de l’art en dos conjunts de dades per a recuperació de mostres a gran escala disponibles públicament. A més, la funció de pèrdua basada en AUC aconsegueix un rendiment comparable a mètodes més complexos, específics de domini, que marquen l’estat de l’art en el problema de la re-identificació de vehicles.<br>En esta tesis nos centramos en la recuperación y re-identificación de imágenes. El entrenamiento de redes neuronales profundas usando funciones de pérdida basadas en ranking se ha convertido en un estándar de facto para las tareas de recuperación y re-identificación. Analizamos y aportamos propuestas de respuestas a tres cuestiones principales: 1) ¿Cuáles son las estrategias más relevantes de los métodos del estado del arte y cómo se pueden combinar para obtener un mejor rendimiento? 2) ¿Se puede realizar unmuestreo de muestras negativas restrictivo de manera eficiente (O(1)) mientras se proporciona un rendimiento mejorado respecto almuestreo aleatorio simple? 3) ¿Se pueden conseguir objetivos de reconocimiento y recuperación mediante una función de pérdida basada en el reconocimiento? En primer lugar, en el capítulo 4 analizamos la importancia de algunas estrategias del estado del arte relacionadas con la formación de un modelo de aprendizaje profundo que abarca el aumento de imágenes, la arquitectura vertebral y la minería de tripletas restrictivas. A continuación, combinamos las mejores estrategias para diseñar una arquitectura profunda sencilla, además de una metodología de entrenamiento para una identificación de personas efectiva y de alta calidad. Evaluamos ampliamente cada opción de diseño, dando lugar a una lista de buenas prácticas para la re-identificación de personas. Siguiendo estas prácticas, nuestro enfoque supera el estado del arte, incluidos métodos más complejos con componentes auxiliares, de forma amplia en cuatro conjuntos de datos de referencia. También proporcionamos un análisis cualitativo de nuestra representación entrenada que indica que, a pesar de ser compacta, es capaz de captar información de regiones focalizadas y discriminativas, de una manera similar a un mecanismo de atención implícita. En segundo lugar, el capítulo 5 abordamos el problema del muestreo demuestras negativas restrictivo cuando se entrena un modelo con funciones del tipo pérdida por tripletas. En este capítulo presentamos “Bag of Negative (BoN)”, un método de minería de muestras negativas rápido y restrictivo, que proporciona un conjunto, tripleta o pareja de muestras de entrenamiento potencialmente relevantes. BoN es un método eficiente que selecciona una bolsa de muestras negativas restringidas basado en una nueva estrategia de indexación dispersa (hashing) en línea. Mostramos la superioridad de BoN frente a losmétodos de minería demuestras negativas del estado del arte en términos de precisión y tiempo de entrenamiento en tres grandes conjuntos de datos. Finalmente, en el capítulo 6 hacemos la hipótesis de que entrenar un modelo de aprendizaje demétricas maximizando el área bajo la curva ROC (que es una medida de rendimiento típica de los sistemas de reconocimiento automático) puede inducir una clasificación implícita adecuada para tareas de recuperación. Esta hipótesis se apoya en el hecho de que üna curva es relevante en el espacio ROC si y sólo si es relevante en el espacio Precisión / Exhaustividad (PrecisionRecall)-[17]. Para probar esta hipótesis, diseñamos una relajación derivable y aproximada del área bajo la curva ROC. A pesar de su simplicidad, la función de pérdida basada en área bajo la curva (AUC), combinada con ResNet50 como arquitectura vertebral, consigue los resultados del estado del arte en dos conjuntos de datos para recuperación de muestras a gran escala disponibles públicamente. Además, la función de pérdida basada en AUC consigue un rendimiento comparable a métodosmás complejos, específicos de dominio, que marcan el estado del arte en el problema de la reidentificación de vehículos.<br>In this thesis we focus on image retrieval and re-identification. Training a deep architecture using a ranking loss has become standard for the retrieval and re-identification tasks. We analyze and propose answers on three main issues: 1) What are the most relevant strategies of state-of-the-art methods and how can they be combined in order to obtain a better performance? 2) Can hard negative sampling be performed efficiently (O(1)) while providing improved performance over naïve random sampling? 3) Can recognition and retrieval objectives be achieved by using a recognition-based loss? First, in chapter 4 we analyze the importance of some state of the art strategies related to the training of a deep model such as image augmentation, backbone architecture and hard triplet mining. We then combine the best strategies to design a simple deep architecture plus a training methodology for effective and high quality person re-identification. We extensively evaluate each design choice, leading to a list of good practices for person re-identification. By following these practices, our approach outperforms the state of the art, including more complex methods with auxiliary components, by large margins on four benchmark datasets. We also provide a qualitative analysis of our trained representation which indicates that, while compact, it is able to capture information from localized and discriminative regions, in a manner akin to an implicit attention mechanism. Second, in chapter 5 we address the problem of hard negative sampling when training a model with triplet-like loss. In this chapter we present Bag of Negatives (BoN), a fast hard negative mining method, that provides a set, triplet or pair of potentially relevant training samples. BoN is an efficient method that selects a bag of hard negatives based on a novel online hashing strategy. We show the superiority of BoN against state-of-the-art hard negative mining methods in terms of accuracy and training time over three large datasets. Finally, in chapter 6 we hypothesize that training a metric learning model by maximizing the area under the ROC curve (which is a typical performance measure of recognition systems) can induce an implicit ranking suitable for retrieval problems. This hypothesis is supported by the fact that “a curve dominates in ROC space if and only if it dominates in PR space” [17]. To test this hypothesis, we design an approximated, derivable relaxation of the area under the ROC curve. Despite its simplicity, AUC loss, combined with ResNet50 as a backbone architecture, achieves state-of-the-art results on two large scale publicly available retrieval datasets. Additionally, the AUC loss achieves comparable performance to the more complex, domain specific, state-of-the-art methods for vehicle re-identification.<br>Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Informàtica