Dissertations / Theses: 'Mitjans'

1

Guevara, Claramunt Marc. "Usos dubtosos en l'estàndard dels mitjans de comunicació de massa." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670549.

Full text

Abstract:

La matèria d’estudi d’aquesta recerca és la varietat estàndard planificada i difosa pels mitjans de comunicació de massa catalans. L’objecte d’estudi d’aquesta tesi doctoral el constitueixen els usos dubtosos que sorgeixen en el llenguatge periodístic. Entenem per “ús dubtós” un element lingüístic de l’estàndard que els professionals dels mitjans fan servir com una estratègia discursiva perquè els sembla que així apugen la formalitat del discurs, però que en molts dels enunciats no és adequat i arracona formes més precises. Majoritàriament l’ús dubtós no s’ajusta a la prescripció normativa, malgrat que en el cas que ens ocupa aquest punt de vista no és determinant, sinó que és més aviat el de l’adequació a l’estil dels mitjans de comunicació (que requereix claredat, concisió, precisió i senzillesa) el que el fa qüestionable. Per tant, el nostre objecte d’estudi es gesta en la fase de l’elaboració funcional de la llengua, especialment en el cultiu. Aquest fenomen ha estat detectat per diversos autors i mitjans de comunicació (en els seus llibres d’estil), però no ha estat mai delimitat clarament. Els noms amb què se sol anomenar el nostre objecte d’estudi, en les obres que s’hi han referit, són “fórmules estereotipades”, “clixés”, “tòpics”, “falques”, “mots crossa” o “comodí”, “journalese”... Aquesta investigació es basa en un corpus dels set mitjans de més audiència que utilitzen el català com a llengua vehicular: TV3, el circuit català de TVE, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico de Catalunya, Ara i Nació Digital. N’hem tingut en compte diversos programes i seccions: informatius, magazins informatius i d’entreteniment, notícies de diferents àmbits (política, internacional, societat, cultura...) i articles d’opinió. A partir del buidatge d’aquest corpus, hem analitzat els tres casos amb més freqüència d’aparició de les quatre categories d’ús dubtós que hem fixat a partir de l’anàlisi de les obres especialitzades en llenguatge periodístic de referència que en parlen i els manuals d’estil més importants, sobretot del domini lingüístic català però també de l’àmbit espanyol i anglès. També hem establert vuit condicions (sis d’obligatòries i dues d’opcionals) que ha de complir cada cas per esdevenir un ús dubtós. Els resultats més destacats són que els dotze casos analitzats compleixen les condicions obligatòries i la gran majoria, les opcionals. Les categories i els dotze casos corresponents són els següents: les impropietats (líder, assegurar i comentar), els tòpics d’expressió (des de, davant i després de), els operadors (tema, una mica i per part de) i les metàfores gastades (nom, gest i protagonista). Principalment són una innovació de la llengua sorgida per un significat perifèric, eclipsen solucions més adequades, els fan servir diversos professionals dels mitjans, apareixen en situacions comunicatives formals, s’expandeixen en contextos diferents, ocasionen frases estridents per poc naturals i, opcionalment, són una interferència (de manera que eliminen trets genuïns d’una llengua subordinada com el català), i els llibres d’estil els recullen. D’una altra banda, oferim una llista de cinquanta casos, separats per aquestes quatre categories, que no han estat analitzats però que provisionalment compleixen les condicions per ser usos dubtosos.
La materia de estudio de esta investigación es la variedad estándar planificada y difundida por los medios de comunicación de masa catalanes. El objeto de estudio de esta tesis doctoral lo constituyen los usos dudosos que surgen en el lenguaje periodístico. Entendemos por “uso dudoso” un elemento lingüístico del estándar que los profesionales de los medios utilizan como una estrategia discursiva porque les parece que así suben la formalidad de su discurso, pero que en muchos de los enunciados no es adecuado y arrincona formas más precisas. Mayoritariamente el uso dudoso no se ajusta a la prescripción normativa, a pesar de que en el caso que nos ocupa este punto de vista no es determinante, sino que es más bien el de la adecuación al estilo de los medios de comunicación (que requiere claridad, concisión, precisión y sencillez) el que lo hace cuestionable. Por lo tanto, nuestro objeto de estudio se gesta en la fase de la elaboración funcional de la lengua, especialmente en el cultivo. Este fenómeno ha sido detectado por varios autores y medios de comunicación (en sus libros de estilo), pero no ha sido delimitado claramente nunca. Los nombres con los que se suele llamar nuestro objeto de estudio, en las obras que se han referido, son “fórmulas estereotipadas”, “clichés”, “tópicos”, “muletillas”, “latiguillos”, “comodines”, “journalese”... Esta investigación se basa en un corpus de los siete medios de más audiencia que utilizan el catalán como lengua vehicular: TV3, el circuito catalán de TVE, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico de Catalunya, Ara y Nació Digital. Hemos tenido en cuenta diversos programas y secciones: informativos, magazines informativos y de entretenimiento, noticias de diferentes ámbitos (política, internacional, sociedad, cultura ...) y artículos de opinión. A partir del vaciado de este corpus, hemos analizado los tres casos con más frecuencia de aparición de las cuatro categorías de uso dudoso que hemos fijado a partir del análisis de las obras especializadas en lenguaje periodístico de referencia que hablan y los manuales de estilo más importantes, sobre todo del dominio lingüístico catalán, pero también del ámbito español e inglés. También hemos establecido ocho condiciones (seis obligatorias y dos opcionales) que debe cumplir cada caso para convertirse en un uso dudoso. Los resultados más destacados son que los doce casos analizados cumplen las condiciones obligatorias y la gran mayoría, las opcionales. Las categorías y los doce casos correspondientes son los siguientes: las impropiedades (líder, assegurar y comentar), los tópicos de expresión (des de, davant y després de), los operadores (tema, una mica y per part de) y las metáforas gastadas (nom, gest y protagonista). Principalmente son una innovación de la lengua surgida por un significado periférico, eclipsan soluciones más adecuadas, los usan varios profesionales de los medios, aparecen en situaciones comunicativas formales, se expanden en contextos diferentes, ocasionan frases estridentes por poco naturales y, opcionalmente, son una interferencia (por tanto, eliminan rasgos genuinos de una lengua subordinada como el catalán), y los libros de estilo los recogen. Por otra parte, ofrecemos una lista de cincuenta casos, separados por estas cuatro categorías, que no han sido analizados pero que provisionalmente cumplen las condiciones para ser usos dudosos.
The subject of this research is the Catalan language standardized variety planned and disseminated by the mass media. The object of study of this doctoral thesis is the doubtful uses that arise in journalistic language. We understand by “doubtful use” a linguistic element of the standard that media professionals use as a discursive strategy because it seems to them that they thus increase the formality of their discourse. Nevertheless, in many of the sentences they are not adequate and put aside more precise forms. In many cases, doubtful uses do not strictly adhere to normative prescription, although this view is not decisive, but rather that of adaptation to the style of the media (which requires clarity, conciseness, accuracy and simplicity) that makes it questionable. Therefore, our object of study focuses on the phase of the functional elaboration of the language, especially in its cultivation. This phenomenon has been detected by several authors and media outlets (in their style books); however, it has never been characterized but has rather been considered in different ways. The names our object of study usually receive in the works that have been referred to are “stereotyped formulas”, “topics”, “clichés”, “jargon”, “hackneyed” or “joker words”, “journalese”... This research is based on a corpus of the seven most popular media outlets that use Catalan as their vehicular language: TV3, the Catalan TVE circuit, Catalunya Ràdio, RAC1, El Periódico de Catalunya, Ara and Nació Digital. We have taken into account various programs and sections: news programs, informative and entertainment magazines, articles dealing with different fields (politics, international, society, culture ...) and opinion pieces. After draining this corpus, we have analysed the three most common cases out of the four categories of doubtful use which we have previously established by analysing the specialised works in the journalistic language of reference and the most important style manuals, above all from the Catalan linguistic area but also from the Spanish and the English scope. We have also established eight conditions (six mandatory and two optional) that must be met in each case to become a doubtful use. The most remarkable results are that all of analysed meet the mandatory conditions, and so do the vast majority of the optional. The categories and the twelve corresponding cases are the following: the improprieties (líder, assegurar and comentar), the expression clichés (des de, davant and després de), the operators (tema, una mica and per part de) and the stale metaphors (nom, gest and protagonista). They mainly are a language innovation arising from a peripheric meaning, they overshadow more appropriate solutions, they are used by various media professionals, appear in formal communication situations, expand in different contexts, cause strident phrases which are unnatural and, optionally, are an interference (insofar as they eliminate genuine features of a subordinate language like Catalan) and are compiled in style books. On the other hand, we offer a list of fifty cases separated in four categories that have not been analysed but that temporarily fulfil the conditions to be considered doubtful uses.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Puntí, Brun Mònica. "Els mitjans digitals de proximitat. El cas del grup Nació Digital." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/365576.

Full text

Abstract:

This thesis is an investigation that the main objective is to study proximity digital media in Catalonia. The theoretical framework establishes the foundations on which stands the sector: proximity communication and digital journalism (or cyberjournalism). The phenomenon of proximity digital media in Catalonia is analysed through the study of a paradigmatic case, which is the Group Nació Digital (GND). It was chosen for this research because it is considered a success model for the expansion of recent years, audience figures reached and a solvent business model. It has been studied the journalism and business model with a special attention to their territorial editions. Mainly it is used qualitative methodology that includes case of study and in-depth and semi-structured interviews to the management team of the Group and the responsibles for proximity digital media. Moreover a quantitative technique, content analysis, is also used to extend the study. The main conclusion is that the key to success has been the model of proximity information, which allowed the expansion and growth of the audience, and the technology, which is in constant innovation and has an own management system.
Aquesta tesi doctoral és una investigació que té com a objectiu estudiar els mitjans digitals de proximitat a Catalunya. En el marc teòric, s’estableixen els fonaments sobre els quals s’erigeix aquest sector: la comunicació de proximitat i el ciberperiodisme. El fenomen dels mitjans digitals de proximitat a Catalunya s’analitza a través de l’estudi d’un cas paradigmàtic, el del Grup Nació Digital (GND). De Nació Digital se n’ha estudiat el model periodístic i el de negoci fent especial atenció a les seves edicions territorials. Principalment s’ha utilitzat la metodologia qualitativa amb les tècniques de l’estudi de cas i les entrevistes en profunditat i semiestructurades a l’equip directiu del Grup, així com als responsables dels mitjans digitals de proximitat. Aquesta metodologia s’ha combinat amb la quantitativa a través de l’anàlisi de contingut. La principal conclusió és que les claus de l’èxit han estat el model d’informació de proximitat, que ha permès l’expansió i creixement de l’audiència, i la tecnologia, amb una innovació constant i un sistema de gestió propi.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Montaña, Blasco Mireia. "Els joves adults com a consumidors i target dels mitjans publicitaris." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2012. http://hdl.handle.net/10803/108038.

Full text

Abstract:

Avui dia, el món publicitari està vivint una sèrie de canvis trascendentals. Aquests vénen donats, principalment, per dos motius: l’auge de les noves tecnologies i la greu crisi econòmica que estem patint a nivell mundial. Aquesta recerca té com a objectiu conèixer els Joves Adults (JA) com a target publicitari, de la planificació de mitjans i com a consumidors de béns i serveis. Hem volgut centrar la tesi en els JA en general i veure quines diferències i similituds hi ha entre els JA urbans i aquells que viuen en ciutats de menys de 50.000 habitants (JAR). Trobem necessària fer aquesta distinció, ja que hem pogut constatar que la majoria d’estudis recents sobre publicitat i/o mitjans es centren massa en les grans ciutats o capitals. Creiem que estudiar com són aquest JA de ciutats més petites, individus que representen gairebé la meitat (47%) dels JA espanyols, és indispensable per tal de comprendre el col•lectiu de la manera més completa possible. Per fer l’estudi del cas, contraposem les dades quantitatives extretes d’AIMC Marcas per ambdós targets, els JAU i els JAR de i les complementem amb un estudi qualitatiu. Aquest es basa en entrevistes en profunditat entre els JA, així com un panell Delphi per tal d'aprofundir en les opinions de diferents professionals de la planificació de mitjans de les principals agències de l'estat.
Hoy en día, el mundo publicitario está viviendo una serie de cambios trascendentales. Estos vienen dados, principalmente, por dos motivos: el auge de las nuevas tecnologías y la grave crisis económica que estamos sufriendo a nivel mundial. Esta investigación tiene como objetivo conocer los Jóvenes Adultos (JA) como target publicitario, de la planificación de medios y como consumidores de bienes y servicios. Hemos querido centrar la tesis en los JA en general y ver qué diferencias y similitudes hay entre los JA urbanos y aquellos que viven en ciudades de menos de 50.000 habitantes (JAR). Encontramos necesaria hacer esta distinción, ya que hemos podido constatar que la mayoría de estudios recientes sobre publicidad y/o medios se centran demasiado en las grandes ciudades o capitales. Creemos que estudiar cómo son estos JA de ciudades más pequeñas, individuos que representan casi la mitad (47%) de los JA españoles, es indispensable para comprender el colectivo de la manera más completa posible. Para hacer el estudio del caso, contraponemos los datos cuantitativos extraídos de AIMC Marcas para ambos targets, los JAU y los JAR y los complementamos con un estudio cualitativo. Este se basa en entrevistas en profundidad entre los JA, así como un panel Delphi para profundizar en las opiniones de diferentes profesionales de la planificación de medios de las principales agencias del estado.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Pagès, Parra Ruth. "Dispositius de mitificació del treball artístic i creatiu en els nous mitjans." Doctoral thesis, Universitat Oberta de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/334173.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi estudia el treball creatiu, que sovint es polaritza entre unes condicions materials precàries i una disposició apassionada. Aquí s’explora la possibilitat que l'atractiu dels aspectes positius d’aquest tipus de treball faci més acceptables -o fins i tot normalitzi- les seves condicions negatives, fonamentant-se l'equilibri entre ambdós en un seguit de discursos mitificadors sobre l'art basats en el Romanticisme, l'avantguarda, l'autonomia de l'art i les teories de la creativitat. Conceptes com geni, talent, bohèmia, joc, plaer, expressió, llibertat, autonomia, així com les seves contrapartides: risc, motivació, emprenedoria, renúncia, i alhora les condicions materials com ara la precarietat o la pressió de la feina, entre altres, o bé les regulacions emprenedores i les polítiques de la creativitat, conformen un seguit de dispositius que tenen la seva arrel en un discurs mitificador de l'art.
Esta tesis estudia el trabajo creativo, que a menudo se polariza entre unas condiciones materiales precarias y una disposición apasionada. Aquí se explora la posibilidad de que el atractivo de los aspectos positivos de este tipo de trabajo haga más aceptables -o incluso normalice- sus condiciones negativas, fundamentándose el equilibrio entre ambos en una serie de discursos mitificadores sobre el arte basados en el Romanticismo, la vanguardia, la autonomía del arte y las teorías de la creatividad. Conceptos como genio, talento, bohemia, juego, placer, expresión, libertad, autonomía, así como sus contrapartidas: riesgo, motivación, emprendimiento, renuncia, al tiempo que las condiciones materiales como la precariedad o la presión del trabajo, entre otros, o bien las regulaciones emprendedoras y las políticas de la creatividad, conforman una serie de dispositivos que tienen su raíz en un discurso mitificador del arte.
This thesis researches creative work, which is often polarized between precarious material conditions and a passionate disposition. There is the possibility that the appeal of the positive aspects renders somehow more acceptable -or even normalizes- the negative conditions, the balance between the two being founded on a series of mystifying discourses on art based on romanticism, the avant-garde, autonomy of art and the theories of creativity. Concepts like genius, talent, bohemia, game, pleasure, expression, freedom, autonomy, and their counterparts risk, motivation, entrepreneurship, resignation, as well as material conditions like precarity, pressure at work or the entrepreneur regulations and the creativity policies shape a series of dispositifs that have their roots on an art mystifying discourse.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Frías, Castillo Amparo. "Estudis d'usuaris en els serveis personalitzats als mitjans de comunicació a Internet, Els." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/766.

Full text

Abstract:

La investigació es centra en l'àmbit concret dels mitjans de comunicació (diaris, emissores de ràdio i televisió, empreses de press cliping i de seguiment de mitjans) que disposin de pàgina web pròpia. A partir d'aquesta identificació s'ha procedit a analitzar-les per descobrir l'existència d'algun tipus de servei personalitzat d'informació d'actualitat, ofert a partir dels dispositius de telefonia mòbil, agenda electrònica o correu electrònic.

Es presenta l'estat de l'art a Espanya, França i Regne Unit i els estats nord americans de Califòrnia, Florida, Nova York i Texas, en referència als mitjans de comunicació que ofereixen algun tipus de servei personalitzat, i a la vegada, s'han avaluat el contingut informatiu, la gestió del servei, la navegabilitat, i el grau de personalització.

La recopilació dels serveis personalitzats ha permès crear una classificació d'aquests en funció de les possibilitats que el mitjà permet a l'usuari per a la selecció dels continguts informatius, en funció de les seves preferències.

A la recerca s'ha volgut determinar quins mitjans de comunicació han dut a terme un estudi d'usuaris per copsar quines són les necessitats informatives d'aquests, a partir d'una enquesta adreçada als directors dels mitjans que oferien serveis personalitzats.

Els resultats obtinguts mostren una infra utilització dels estudis d'usuaris com a eina adequada per aconseguir el coneixement imprescindible de les necessitats informatives dels usuaris dels serveis personalitzats que ofereixen els mitjans de comunicació a la xarxa. Per finalitzar es presenta una visió prospectiva sobre el futur dels serveis personalitzats a la xarxa.
The following research is focused on the concrete area of the media (newspapers, radio stations and televisions, press cliping, and follow-up medias) having their own web site. Starting from this identification, we have proceeded to analyse them in order to find out any sort of current personalized news services offered through devices of a mobile phone, a personal digital assistant (PDA) or an electronic mail.

It shows the state of the art in Spain, France, United Kingdom and the North American States of California, Florida, New York and Texas relating to the media which offers some kind of personalized services. At the same time, informative contents, the service management, the web surf as well as the degree of personalization have been evaluated.

The compilation of these personalized services has made possible to create a classification of these ones depending on the possibilities of the means given to the user for the selection of informative contents acoording to their preferences.

By means of this research we try to determine which medias have carried out a users survey in order to understand their informative needs. This was made starting from an own survey addressed to those directors and editors of medias offering personalized services.

The obtained results show a very small use of users surveys as a suitable tool, in order to get the necessary knowledge of those informative needs of the users of personalized services offered by the media on the net. Finally, we show a prospective view of the future of personalized services on the Net.

KEY WORDS: Medias, personalized services, Net

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Cassanyes, Roig Albert. "Antoni Cerdà (c. 1390-1459). Poder polític i promoció eclesiàstica a mitjans del segle XV." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2018. http://hdl.handle.net/10803/579941.

Full text

Abstract:

Antoni Cerdà va néixer a Mallorca cap al 1390. En el moment de la seva mort, que va ocórrer a Roma el 12 de setembre de 1459, era canonge en diverses diòcesis, bisbe de Lleida i cardenal, i, a més, posseïa nombrosos beneficis i altres prebendes arreu de la Corona d’Aragó. Cerdà protagonitzà un fulgurant ascens en la jerarquia eclesiàstica que li permeté la percepció d’abundants rendes i l’ascens social de la seva família. Les causes d’aquesta promoció eclesiàstica s’han de buscar en els vincles que uniren Antoni Cerdà, els papes Nicolau V, Calixt III i Pius II, i el rei Alfons el Magnànim, així com en els amplis coneixements de Teologia que havia adquirit. També sembla que es trobarien en l’origen d’episodis afegits a la vida d’Antoni Cerdà, alguns sense cap fonament històric, altres, fruit de confusions. Aquests episodis que s’han anat divulgant al llarg dels segles. La depuració de la biografia d’Antoni Cerdà, per tant, és una necessitat.
ntoni Cerdà nació en Mallorca hacia 1390. En el momento de su muerte, que sucedió en Roma el 12 de septiembre de 1459, era canónigo en varias diócesis, obispo de Lérida y cardenal, y, además, poseía numerosos beneficios y otras prebendas en la Corona de Aragón. Cerdà protagonizó un fulgurante ascenso en la jerarquía eclesiástica que le permitió la percepción de abundantes rentas y el ascenso social de su familia. Las causas de esta promoción eclesiástica se tienen que buscar en los vínculos que unieron Antoni Cerdà, los papas Nicolás V, Calixto III y Pío II, y el rey Alfonso el Magnánimo, así como en los amplios conocimientos de Teología que había adquirido. También parece que se encontrarían en el origen de episodios añadidos a la vida de Antoni Cerdà, algunos sin ningún fundamento histórico, otros, consecuencia de confusiones. Estos episodios que se han ido divulgando a lo largo de los siglos. La depuración de la biografía de Antoni Cerdà, pues, es una necesidad.
Antoni Cerdà was born in Majorca around the year 1390. At the time of his death, which occurred in Rome on the 12th of September 1459, he was a canon in diverse dioceses, bishop of Lleida, and cardinal, and he furthermore possessed a large number of benefices and other prebends in the Crown of Aragon. Cerdà had had an impressive career in the ecclesiastical hierarchy, which allowed him to receive abundant incomes and the social advancement of his own family. The reasons behind this advancement must be sought in the bonds that united Antoni Cerdà, the popes Nicholas V, Callixtus III and Pius II, and the king Alfonso the Magnanimous, and in the wide knowledge in Theology that he had achieved. They also seem to lie behind some details added to Antoni Cerdà’s life, some of which lack any historical basis, and others that appear to be the result of confusion. These details have been disseminated for centuries. It is therefore indispensable to critically revise the biography of Antoni Cerdà.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

López, Alonso Ignacio. "Francesc Mitjans y el Camp Nou : estudios previos, proyecto ejecutivo y dirección de obra, 1954-1957." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2014. http://hdl.handle.net/10803/284204.

Full text

Abstract:

Este estudio se ha centrado en las diversas fases de proyecto y la primera etapa de la construcción del Camp Nou, entre 1954 y 1957. Con la intención de ampliar al máximo la capacidad de localizar variables e indeterminaciones del proceso; mediante la concentración en un caso y un escenario temporal específicos. Los objetivos principales de este estudio son: Primero, la construcción de una serie de condiciones de contorno locales del desarrollo del Proyecto y la obra. Segundo, la localización y el análisis de los materiales base de la genealogía del Estadio. A fin de contrastar esta información con el Proyecto Ejecutivo desarrollado y la obra finalmente ejecutada. Finalmente el estudio buscará los mecanismos de transmisión cultural intencionada del edificio como muestra concreta de arquitectura moderna. La construcción del contexto se ha realizado recurriendo a diferentes referencias bibliográficas . Buscando establecer una confrontación entre los análisis realizados en el post-franquismo con la recurrencia a los materiales originales. Sin restringirse a materiales específicos de la teoría arquitectónica. De éstos se deduce la existencia de un sustrato de profesionales vinculados a movimientos de vanguardia desarrollados en la II República. En la posición sociopolítica adecuada para realizar la transición desde una presunta "arquitectura nacional" hacia una arquitectura moderna. Son indisociables del proyecto del Estadio las tensiones de la cuestión urbana propias de aquel momento. Vinculadas al desarrollo de la Avenida del Generalísimo y a la implantación de una operativa urbanística ligada a la modernidad. Reflejo del impulso dado a la recuperación en los años 50 de una arquitectura "de vanguardia". Escenificada por el propio Régimen en la V Asamblea Nacional de Arquitectos de 1949. El cuerpo central de este estudio se ha centrado e localizar los materiales originales utilizados o definidos por los autores a lo largo del proceso de proyecto y construcción. Procediendo a posteriori a su análisis. Para cruzar las conclusiones de éste con la información existente en torno al proyecto definido y el edificio ejecutado. Francisco Mitjans y Miró (FMM) recibió el encargo de modo directo, al ser presidente del Club en aquel momento su primo Antonio Miró-Sans . Y lo desarrolló entre 1954 y 1957 junto a José Soteras y Lorenzo García Barbón (LGB). La localización en el archivo de FMM de un amplio listado bibliográfico ha permitido establecer la existencia de un estudio de casos. Extraídos de diversas revistas y medios gráficos nacionales e internacionales . En paralelo, se ha identificado en los archivos del COAC un Proyecto de Estadio para 135.000 espectadores, firmado únicamente por LGB. Fechado en 1953. Se puede establecer una doble genealogía del Estadio. Consecuencia de la identificación de la existencia de una serie amplia de coincidencias en la "estructura formal" o de elementos entre ambos precedentes y el proyecto construido. Modificando los supuestos base de la literatura aparecida en los últimos años en torno al proyecto del Estadio. Se ha de hacer constar además la existencia en la práctica de un doble proyecto. Un primer Proyecto Ejecutivo describió gráficamente un Estadio asimétrico de tres graderías superpuestas . Por otro lado, la intensidad de la definición formal realizada en obra se podría establecer prácticamente como un segundo proyecto sobre el proyecto. En este caso, simétrico y de dos graderías superpuestas. Según la Dra. Beatriz Colomina la arquitectura moderna se definiría, como un arte interpretativo, crítico. Esta interpretación se encontraría en las diversas publicaciones del Estadio. Controladas en buena parte por los propios autores. Así como en las diversas exposiciones, maquetas y actos en torno al proyecto y la obra. En todos ellos se construyó una imagen virtual del edificio. Una interpretación, arquitectura moderna, no identificable con el edificio construido, sino con el edificio proyectado.
The Camp Nou design and first stage of construction was developed between 1954 and 1957. This thesis attempts to analytically trace back these processes. It is in the aim of this study to reduce variables and uncertainties, through the concentration on a specific case and a defined temporal plateau. The main objectives of this study are: The definition of the local scene, bind to the development of the project and construction process. The identification, selection and analysis of the Stadium Genealogy base materials. To be contrasted with the developed Implementation Project and the finally executed edifice. This procedure is focused on the extraction of design mechanisms. Finally, the detection and evaluation of cultural transmission systems developed for this specific sample of modern architecture. The scene for the construction used different bibliographic references. It crosses over the post-Francoist analysis and the original materials recurrence. It is developed without a restrictive selection of specific architectural theoretic materials. As a conclusion it is possible to define the existence of a substratum of professionals. This ground group was connected with the “avant-garde” movements in the Second Spanish Republic. They were in the proper sociopolitical position to guide the transition from an alleged national architecture to a modern architecture. Furthermore the Stadium project is inseparable from the urban issue tensions. This strain is linked to the development of the Avenida del Generalísimo and the implementation of modernism urban planning strategies in Barcelona. Following the new impulse given in the early 50´s to the local modernism, officially presented in the V National Assembly of Architects, in 1949. The central part of this study is focused in locating the original materials used or defined by the authors. After analyzing these materials they can be intertwined with the existing information about the defined project and the built building. Francisco Mitjans i Miró (FMM) was committed directly by the president of the Club at that moment, his cousin Antonio Miró-Sans. He developed the works together with José Soteras and Lorenzo García Barbon (LGB). The location in the FMM Archive of an extensive bibliographical listing has established the existence of a case-study. It is based on a selection of various national and international magazines and print media. In parallel, in the COAC Archive a Stadium Project for 135,000 spectators signed by LGB in 1953 has been found. Its existence modifies the basis of the literature appeared in recent years on the Stadium design. A double genealogy of the Stadium has been traced, resulting from the identification of a large number of coincidences both in the "formal structure" and in some elements between the original samples and the final design. A pragmatic adaptation process through a collage of references over a former typology becomes a new formal system. The practical existence of a dual project should also be noted. A first Proyecto Ejecutivo (Implementation Project) graphically described as an asymmetric three-overlapping-stands Stadium. Moreover, the definition made in the intense working site led to a second overlay Project. It was defined, adapted to the pragmatic needs of the moment, symmetric and with only two overlapping stands. According to Dr. Beatriz Colomina, modern architecture is defined as a critical or an interpretative art. To this definition the various publications of the Stadium would adjust. Exhibitions, models and events controlled by the authors are also incorporated. In all of them a virtual image of the building was constructed. It defines an interpretation, or modern architecture, therefore not identifiable with the constructed building, but with the first "Proyecto Ejecutivo".

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Asensi, Moisés Isabel. "Les bandes de música a Sant Carles de la Ràpita a partir de mitjans del segle XIX." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/382642.

Full text

Abstract:

La tesi doctoral que es presenta mostra la llarga tradició de bandes de música locals que hi ha hagut a Sant Carles de la Ràpita. Des del darrer terç del segle XIX amb la presència de dues bandes de música a la població, s’han anat succeint aquest tipus d’agrupacions. Una d’aquestes primeres bandes estava dirigida per Tomàs Pujol Companyó, un torrer que havia adquirit els seus coneixements musicals a l’exèrcit. L’any 1887 una crònica de festes majors qualifica la presència de la banda de música en una ubicació determinada de la plaça de bous com a inveterada, terme que designa un costum molt arrelat. A les darreries de segle XIX i principis del XX, també hi ha notícies de la contractació ocasional de bandes, cobles o grups de dolçaina i tabal de poblacions veïnes per tal de donar encara més lluïment a les festes. Abans de la Guerra Civil Espanyola es té testimoni de multitud de bandes a la localitat: la banda dirigida pel mestre Leopoldo, que era un moliner; la dirigida pel secretari de l’Ajuntament, el mestre Higinio Domingo Romeu; i la banda del sindicat agrícola que dirigia el mestre Montfort, de professió rellotger. Totes elles van amenitzar les festes en alguna ocasió. Contemporània a la banda del sindicat agrícola, hi havia la banda vinculada al sindicat Sant Telm, i el director Leopoldo Segarra. Malauradament, amb la guerra l’activitat de les bandes locals es paralitza. L’interès del consistori i la bona disposició del mestre Guillermo Cantallops Barceló, el qual arriba a la localitat des de Mallorca, destinat com a mestre de l’Escola Nacional Graduada, seran fonamentals per recuperar l’activitat bandística. Es va contactar amb els músics de les antigues agrupacions, es van formar nous músics, es van comprar instruments i la banda sortia de nou al carrer per festes majors l’any 1944. Tot i que la banda havia començat sent municipal, al cap d’un temps es va crear l’Agrupació Musical Rapitenca (AMR) per vetllar pels seus interessos. Diferents mestres s’han succeït en el càrrec de director de la banda: Sixto Mir Baldrich, Joaquín J. Amela Guillot, José Pascual Sanchiz, Rafael Cárcel Pinach, Vicent Sunyer Garcia, Josep Fuster Martinez, Vicente Jorge Adriá, Enric Naval Llorca i Antoni J. Alburquerque Subirats. Tots ells van aportar la seva experiència a la banda local, aconseguint millorar amb el temps la cultura musical de la localitat. L’entitat oferia formació a les persones que estiguessin interessades en tocar a la banda. En un principi, el propi director era el mestre de l’escola i poc a poc es va anar ampliant el nombre de professors fins arribar als quinze de l’actualitat. La construcció de l’escola de música actual és una de les fites assolides més importants en la llarga història de l’AMR i ha permès donar resposta a la forta demanda d’ensenyament musical de la població. La banda de l’AMR amb la resta de bandes de la comarca, evidencien el fort arrelament que aquest tipus d’agrupació té en el territori. Alguns dels elements que expliquen aquest moviment són: la importància de la seva funcionalitat amenitzant tota mena d’actes civils i religiosos; la projecció de la localitat a l’exterior; la seva tasca de cohesió social amb grups heterogenis; el foment de la cultura i el gust per la música. Aquest fort fenomen bandístic ha estat comú en altres zones del món, servint la ciutat d’Edimburg i les seves poblacions veïnes per analitzar les similituds i diferències amb la realitat de la banda de l’AMR.
La tesis doctoral que se presenta muestra la larga tradición de bandas de música locales que ha habido en Sant Carlos de la Rápita. Desde el último tercio del siglo XIX con la presencia de dos bandas de música en la población, se han ido sucediendo este tipo de agrupaciones. Una de estas primeras bandas estaba dirigida por Tomàs Pujol Companyó, un torrero que había adquirido sus conocimientos musicales en el ejército. El año 1887 una crónica de fiestas mayores califica la presencia de la banda de música en una ubicación determinada de la plaza de toros como inveterada, término que designa una costumbre muy arraigada. A finales del siglo XIX y principios del XX, también hay noticias de la contratación ocasional de bandas, coblas o grupos de dulzaina y tamboril de poblaciones vecinas para dar aún más brillo a las fiestas. Antes de la Guerra Civil Española se tiene testimonio de multitud de bandas en la localidad: la banda dirigida por el maestro Leopoldo, que era molinero; la dirigida por el secretario del Ayuntamiento, el maestro Higinio Domingo Romeu; y la banda del sindicato agrícola que dirigía el maestro Montfort, de profesión relojero. Todas ellas amenizaron las fiestas en alguna ocasión. Contemporánea a la banda del sindicato agrícola, hubo la banda vinculada al sindicato Sant Telmo, y el director Leopoldo Segarra. Desgraciadamente con la guerra la actividad de las bandas locales se paraliza. El interés del consistorio y la buena disposición del maestro Guillermo Cantallops Barceló, el cual llegó a la localidad desde Mallorca destinado como maestro de la Escuela Nacional Graduada, serán fundamentales para recuperar la actividad bandística. Se contactó con los músicos de las antiguas agrupaciones, se formaron nuevos músicos, se compraron instrumentos y la banda salía de nuevo a la calle por fiestas mayores el año 1944. Aunque la banda había empezado siendo municipal, al cabo de un tiempo se creó la Agrupación Musical Rapitense (AMR) para velar por sus intereses. Diferentes maestros se han sucedido en el cargo de director de la banda: Sixto Mir Baldrich, Joaquín J. Amela Guillot, José Pascual Sanchiz, Rafael Cárcel Pinach, Vicent Sunyer Garcia, Josep Fuster Martinez, Vicente Jorge Adriá, Enric Naval Llorca y Antoni J. Alburquerque Subirats. Todos ellos aportaron su experiencia a la banda local, consiguiendo mejorar con el tiempo la cultura musical de la localidad. La entidad ofrecía formación a las personas que estuvieran interesadas en tocar en la banda. En un principio, el propio director era el maestro de la escuela y poco a poco se fue ampliando el número de profesores hasta llegar a los quince actuales. La construcción de la escuela de música actual es uno de los hitos conseguidos más importantes en la larga historia de la AMR y ha permitido dar respuesta a la fuerte demanda de enseñanza musical de la población. La banda de la AMR con el resto de bandas de la comarca, evidencian el fuerte arraigo que este tipo de agrupación tiene en el territorio. Algunos de los elementos que explican este movimiento son: la importancia de su funcionalidad amenizando todo tipo de actos civiles y religiosos; la proyección de la localidad en el exterior; su labor de cohesión social con grupos heterogéneos; el fomento de la cultura y el gusto por la música. Este fuerte fenómeno bandístico ha sido común en otras zonas del mundo, sirviendo la ciudad de Edimburgo y sus poblaciones vecinas para analizar las similitudes y diferencias con la banda de la AMR.
This thesis presents the long tradition of the banding movement in Sant Carles de la Ràpita. Since the last third of the 19th century, when two wind bands co-existed in the locality, several musical groups have maintained this movement alive. Tomàs Pujol Companyó was the conductor of one of the first local bands in the town. He learned music in the army and after serving his duties, became a lighthouse keeper in Sant Carles de la Ràpita. In 1887, a newspaper covering the local festivals stated that the band was playing in the inveterate place of the stands of the bullring. This term refers to a firmly established habit. In the late 19th and early 20th centuries, other news explain that wind bands, cobles and musical groups with dolçaina and tabal were hired to give more importance to the local festivals. Before the Spanish Civil War, several local wind bands played in the festivals of the town: the band conducted by Leopoldo, a miller; the band conducted by Higinio Domingo Romeu, the secretary of the city council; and the band of the agricultural union conducted by Montfort, a watchmaker. Contemporary to this last band, there was a second band of the union of Sant Elm, and a conductor called Leopoldo Segarra. Unfortunately, the war stopped the banding movement in the town. Some years later, the interest of the city council and the willingness of Guillermo Cantallops Barceló were fundamental to recover the banding activity in the town. Guillermo was an educator from Mallorca that arrived to work as a teacher in the National Graduate School of the town. Musicians from old groups were contacted, new musicians were taught, instruments were bought, and finally the band marched again for the local festivals of 1944. Although the band originally started as a municipal band, very soon the Agrupació Musical Rapitenca (AMR) was founded to protect the interests of the band. Since then, several conductors have directed the band: Sixto Mir Baldrich, Joaquín J. Amela Guillot, José Pascual Sanchiz, Rafael Cárcel Pinach, Vicent Sunyer Garcia, Josep Fuster Martinez, Vicente Jorge Adriá, Enric Naval Llorca and Antoni J. Alburquerque Subirats. All of them contributed with their experience to the success of the band, progressively improving the musical culture of the town. The entity offered musical lessons to anyone interested in joining the wind band. At the beginning, the conductor of the band was in charge of teaching these students. Gradually, the number of teachers increased until reaching fifteen teachers nowadays. The current building of the School of Music is one of the main achievements in the history of the AMR, allowing to offer enough music classes to the high demand in the town. The wind band of the AMR together with the other local bands are a clear evidence of the strong roots of these musical groups in the territory. Some of the elements that explain this movement are: the importance of its functionality entertaining civil and religious events; the projection of the town abroad; cohering heterogeneous social groups; the promotion of culture and taste for music. This strong movement is common in other places around the world. The bands in Edinburgh and its surroundings will serve to identify the main similarities and differences with the band of the AMR.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Ulldemolins, Subirats Amanda. "Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663843.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi té per objectiu analitzar, des del punt de vista de la planificació lingüística i amb una perspectiva sincrònica, el model de llengua estàndard oral vehiculat pel sistema d’ensenyament i pels mèdia públics de televisió de l’àrea tortosina. Així, aquesta investigació es divideix en dos eixos: el de l’àmbit educatiu i el dels mèdia. En primer lloc, pel que fa a l’ensenyament, ens centrem en l’estudi de l’estàndard oral difós pels mestres del primer curs de primària de les escoles de 9 poblacions catalanes i d’11 valencianes, situades a banda i banda de la frontera administrativa. En total, analitzem 29 tutors d’aquest nivell educatiu i contrastem les seues dades amb les dels alumnes, això és, prenem com a filtre de l’objecte de recerca els usos lingüístics adquirits pels 416 alumnes d’aquests ensenyants. En segon lloc, amb relació als mèdia, examinem el model lingüístic emprat pels tres periodistes tortosins que apareixen en les dos edicions del Telenotícies de TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich i Víctor Sorribes. El corpus de treball està format per 101 peces televisives d’informació. Quant a l’estructura, la tesi té quatre parts. A la part i n’exposem el marc teòric: les nocions d’ecologia lingüística, de llengua estàndard i d’estandardització. Dediquem la part ii a la contextualització de diversos aspectes de la investigació. En primer lloc, definim l’àrea objecte d’estudi, circumscrita a la Mancomunitat de la Taula del Sénia, mitjançant dades de caràcter demogràfic i econòmic; en segon lloc, descrivim geolectalment el tortosí de les comarques examinades: el Montsià, el Baix Maestrat i els Ports. En tercer lloc, centrant-nos en aquesta àrea central del domini lingüístic, resseguim el procés d’estandardització en aquest territori a partir del model de llengua vehiculat. Finalment, mostrem una panoràmica de l’estàndard oral català difós a TV3 durant els darrers 30 anys. Bastim la part iii amb l’anàlisi de les dades recollides distribuïdes, d’una banda, tenint en compte el nivell de llenguatge —fonètica, morfologia i lèxic— i, de l’altra, segons l’àmbit d’investigació: ensenyament i mèdia. En primer lloc, quant a l’àmbit educatiu, les dades revelen la manca de discerniment dels docents entre les variants tortosines codificades per l’estàndard i les col·loquials i també la difusió de formes estàndards del català central en detriment de les tortosines. En aquest sentit, l’arraconament de les solucions estàndards tortosines es concentra, sobretot, en el lèxic i, en menor mesura, en la morfologia nominal. Tanmateix, el grau d’integració del tortosí en el model de llengua dels docents valencians és superior al dels catalans, atès que l’estàndard imperant al País Valencià és l’occidental. En segon lloc, de l’anàlisi lingüística dels mèdia se’n desprèn l’heterogeneïtat de models entre els locutors, tot i que la tendència general és l’abdicació de les variants verbals estàndards tortosines. Per contra, es demostra que la fonètica és el nivell lingüístic més refractari a l’estàndard del català central, per bé que hem documentat realitzacions al·lòctones com la reducció vocàlica. En darrer terme, en la part iv, per un cantó, presentem les conclusions de la tesi, en què es posa de manifest la vehiculació parcial de l’estàndard planificat tortosí. Més concretament, es revela que el grau d’integració del tortosí en l’estàndard difós és elevat en la fonètica, mitjà en la morfologia nominal i irregular en la morfologia verbal i en el lèxic —nivells en què convé distingir entre els resultats a l’ensenyament i als mèdia. Per l’altre cantó, proposem un model de llengua d’estàndard oral per a la zona tortosina per a cada sector analitzat a partir de les dades recollides, les quals permeten traçar futures línies de recerca sobre l’estandardització d’àrees administrativament frontereres.
The present dissertation aims to analyze, from the language planning point of view and with a synchronic prospective, the spoken standard spread by the Tortosin educational system and public television. Research is divided into two main areas: the education sector and the mass media. Firstly, regarding the education sector, this dissertation focuses on the spoken standard spread by first grade elementary school teachers in nine Catalan and eleven Valencian towns. We study a total of 29 first grade elementary school instructors and we contrast their data with that of their students; in other words, we use data collected from 416 children to filter the linguistic model they learn from their teachers. Secondly, concerning the media, we examine the spoken standard spread by three Tortosin journalists that appear in two separate editions of the newscast Telenotícies, broadcasted by TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich and Víctor Sorribes. The research corpus is comprised of 101 informative pieces. This dissertation has been divided into four chapters. In Chapter i, we explain the theoretical framework of this thesis: the concept of linguistic ecology, standard variety and standardization. In Chapter ii, we contextualize several details of the research. First, we delimit the area of study within la Mancomunitat de la Taula del Sénia with demographic and economic information. Secondly, we describe the Tortosin geolect that is spoken in the Montsià, Baix Maestrat and Ports regions. Also, we expose the process of standardization inside the area of focus. Finally, we show a panoramic view of the Catalan spoken standard spread by TV3 for the last 30 years. In Chapter iii, we analyze the collected data in two different ways: according to the language system (phonetics, morphology and vocabulary) and regarding the sector examined (education and media). From the first perspective, data from the educational system reveals the lack of discernment between the Tortosin codified standard and colloquial forms. Additionally, it reveals the spread of Eastern Catalan standard variants at the expense of Tortosin variants. Accordingly, the disappearance of the Tortosin standard focuses on vocabulary, and to a lesser extent, nominal morphology. However, the degree of Tortosin features in the standard spread by Valencian teachers is higher than that spread by Catalan teachers, due to the dominant standard in País Valencià being the Western variety. From the second perspective, linguistic analysis of the media shows the heterogeneity of models among the studied journalists. Nonetheless, the general tendency is the disappearance of the Tortosin standard verbal forms. In contrast, this research shows that phonetics most strongly resists the influence of Eastern Catalan standard features. Finally, in Chapter iv we present the conclusions of this dissertation, such as the partial vehiculation of the Tortosin codified standard. Particularly, this study reveals that the grade of integration of Tortosin into the spread standard is high in phonetics, medium in nominal morphology and irregular in verbal morphology and vocabulary (we must distinguish between these two latter sections). Moreover, we propose a Tortosin spoken standard model for the Tortosin speaking area to each studied sector and future lines of research regarding standardization in administrative border areas.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

López, Madrid Josep Maria. "La prevenció dels trastorns del comportament alimentari (TCA) a través dels mitjans de comunicació: Un especial èmfasi en el mitjà televisiu." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/31895.

Full text

Abstract:

La tesi realitza una prospectiva teòrica al voltant de la possibilitat de prevenir els trastorns del comportament alimentari (TCA) en nens i nenes d’Educació Primària –6 i 12 anys– a través de la televisió. Per un cantó, perquè les dades epidemiològiques ens alerten l’expansió dels TCA en edats que anteriorment eren respectades com els nens i nenes de Primària. Al mateix temps, són preocupants les pràctiques inadequades pel que fa a la conducta alimentària dels infants, que si bé sovint resten en mers trastorns subclínics, propicien que en un futur no gaire llunyà tinguin molta probabilitat de contraure algun TCA. I per altra, perquè, la televisió és un mitjà que malgrat sigui emprada com a bou expiatori de tots els mals de la nostra societat, té una gran potència educadora i un elevat consum social en els nens i nenes; així com en la societat en general. Per tant veiem que la complexitat que envolta els TCA així com la seva forta càrrega axiològica, ens suggereix que cal intervenir sobre els agents causants més educables. A tal efecte, a la present tesi doctoral s’efectua un repàs tant dels trets diagnòstics dels TCA, els principals models preventius, les diferents intervencions preventives en l’àmbit dels TCA i en altres problemàtiques de salut, que ens plantegen que és possible i necessari intervenir educativament a través de la televisió malgrat que no s’obviïn les dificultats que són inherents a la natura del mitjà televisiu. Per tant, es palesa la pertinència de contribuir a prevenir els TCA a través de la televisió. Ja que aquest esdevé una potent eina que educa tan als infants com a tot l’ecosistema que té capacitat d’exercir influència educativa en els nenes i nenes.
The thesis makes a theoretical searching about the possibility of prevention Eating Disorders (ED) on first education children –from 6 to 12 years old- using TV programs. On one hand, because epidemiological data warns expansion of ED in ages that once were respected as the children in that ages. At the same time, we have to worry the non-adequate alimentary practices referring to children alimentation, usually are non clinic problems but can be the beginning of a non far future ED serious problem. On the other hand, although TV is been used to justify many social problems, it has a great educational power and a high social consumption among children and general society. Thus we see that the complexity around ED as much as their high axiological dimension, make us think we should work on the most educable causal agents. That is why this doctoral thesis makes an overview about the diagnostic criteria of ED, main models of prevention, different preventive actions related to ED and any other health problems. We think that is possible to use television as an educational tool even we realize it has many lacks because of its own nature. That is why it is clear that television should, and must, be used to prevent ED. Because it’s a powerful tool which educates not only children but all their environment which can exercise a positive educational influence on them.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

Reguero, i. Jiménez Núria. "Polítiques públiques i sostenibilitat dels mitjans lliures a Amèrica Llatina i la Unió Europea. De les ràdios lliures als comuns digitals." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/457757.

Full text

Abstract:

En aquesta tesi hem comprovat que la naturalesa dels mitjans lliures, basada en l’autogestió i la crítica social, els perjudica en l’establiment i els continguts de la seva regulació com a part del sector audiovisual (ràdio i televisió). Reconstruint els processos polítics a sis països d’Europa i Amèrica Llatina, regions on presenten més arrelament aquests mitjans, hem tret a la llum les diferents estratègies amb què l’estat, sovint pressionat pels interessos lucratius, els obstaculitza l’activitat i l’assoliment d’un status jurídic. Els governs nacionals, i les empreses, acaparen les freqüències de l’espectre radioelèctric mentre retarden el reconeixement legal dels nous actors, els imposen limitacions tecnològiques i econòmiques arbitràries i compleixen la llei parcialment. Una altra estratègia és la implantació de mitjans locals participatius, també anomenats d’accés obert (ex. les ràdios indigenistes mexicanes i algunes municipals espanyoles). Els mitjans lliures es diferencien dels d’implantació per ser oberts també en la governança, pel que són considerats els autèntics comunitaris, per això poden ser concebuts com a nous comuns. La coexistència d’ambdós tipus d’iniciatives crea confusió en les definicions legals. Aquestes empren el terme mitjans comunitaris, per bé que la noció acaba sent més propera a la de tercer sector: les llicències són concedides a esglésies, sindicats, patronals, petites empreses, etc., i les iniciatives lliures normalment queden excloses. A banda, part de les freqüències destinades als comunitaris es concedeixen a empresaris. La raó d’aquests obstacles amb què es troben els mitjans lliures és política. Els seus continguts i aspiracions democràtiques els fan incòmodes per a l’statu quo. En exposar temes i punts de vista crítics i alternatius als dels mitjans hegemònics, posen en qüestió els principis de neutralitat i diversitat que els legitimen; i reclamant participar en les polítiques públiques qüestionen també el caràcter democràtic de les institucions polítiques. El rol transformador d’aquestes iniciatives rau també en la seva organització (autogestió, assemblearisme), en la producció (cooperació, horitzontalitat, desprofessionalització) i en l’economia. La cerca de la màxima autonomia és el que uneix experiències aparentment diferents com les ràdios lliures de París i les comunitàries indígenes de Oaxaca. I aquesta s’aconsegueix amb la independència financera respecte l’estat i les grans corporacions. La fluctuació dels membres i els recursos econòmics així com la reconciliació del treball i l’oci són altres característiques dels mitjans lliures. També destaca la varietat d’ideologies polítiques dels participants d’aquests mitjans (llibertaris, comunistes, ecologistes, feministes, punks, defensors de l’economia solidària, dels comuns i de la cultura lliure, etc.). Això provoca discrepàncies entre els partidaris de reclamar a l’estat els drets que els pertoquen (millors normatives, subvencions públiques) i els partidaris de mantenir-se al marge per preservar l’autonomia. Alguns col·lectius no reconeixen l’estat com a actor legítim i en general hi ha desconfiança en les institucions polítiques. A banda, la pròpia regulació dels mitjans lliures resulta contradictòria en el marc de l’estat capitalista, basat en l’autoritarisme, l’heteronomia i la suplantació de les relacions espontànies de solidaritat pròpies de la societat civil. Per això, l’establiment d’una llei que s’ajusti a la naturalesa dels mitjans lliures, per exemple, assegurant l’accés a l’espectre en igualtat de condicions, requereix un canvi radical en la configuració de l’estat. Els paradigmes dels comuns i l’economia solidària ofereixen nous angles per reflexionar des d’una perspectiva més amplia sobre el lloc de l’autogovernança a les societats actuals. Combinem mètodes quantitatius (un qüestionari respost per 60 mitjans) i qualitatius. Els països seleccionats presenten elements comuns i de contrast (cultures llatines vs anglòfones, democràcies velles vs joves, economies centrals vs perifèriques, presència de pobles originaris). Això ens ha permès comprovar que l’exclusió dels mitjans lliures no s’explica per les diferències regionals sinó pels marcs ideològics dels governs.
This PhD thesis argues that the nature of free media, based on self-government and social critic, affects them negatively in their legal recognition and obligations as a part of the audiovisual sector (radio and TV). Through a process-tracing in six countries of Latin America and Europe, regions where these media are more developed, we shed light on the state’s strategies to hinder their activity and the achievement of their legal status, usually under pressure of lucrative interests. National governments and corporations hoard the radio spectrum while the legal recognition of the new actors comes late and imposing arbitrary barriers (technical and economical); the law is partially implemented in several cases. Another strategy is the implantation of local participatory media, also known as open access model (ex. indigenistas in Mexico and municipal radios in Spain). Free media differ from them they are open also to governance. For this reason they are considered the authentic community media, and they can be conceived too as a new commons. Coexistence of both kinds of initiatives creates confusion in legal definitions. National frameworks select the term community media but it is used in a wider sense, close to third sector concept: licenses are granted to religious institutions, Unions, employers’ foundations, small businesses, etc., free initiatives are often excluded. Also, some, some frequencies reserved for community media are granted to businessmen. The reason for these obstacles is political. Free media’s contents and democratic aspirations make them unwelcome by the statu quo. By broadcasting alternative visions to hegemonic media, they question the principles of neutrality and diversity that legitimate them; and claiming to participate in the policymaking they question the democratic nature of public institutions. The transformative role of free media also concerns to their organisation (self-government, assembly), production (cooperation, horizontality, des-professionalization) and economy. Seeking maximum autonomy is what unites apparently different projects such as Parisian free radios and Oaxaca’s indigenous community stations. Autonomy can be achieved through finance independency from state and big corporations. Other characteristics of free media are the reunification of work and leisure and the fluctuation of participants and economic sources. Free media members present a variety of ideologies (some of them are anarchists, communists, ecologists, feminists, punks, commoners, advocate for free culture and solidarity economy, etc.). This diversity ends in discrepancies between the supporters to claim for their rights to the state (better regulations, public founding) and the supporters to stay out in order to preserve their autonomy. Some collectives do not recognize the state as a legitimate actor. Mistrust of political institutions is commonplace. On the other hand, regulation of free media appears to be a contradiction in the context of the capitalist state, based on authoritarianism, heteronomy and the substitution of spontaneous solidarity proper to civil society. For this reason, a law which adjusts to free media’s nature –ex., ensuring access to the spectrum under equal conditions- requires a radical change of the state. The paradigms of commons and solidarity economy offer new approaches to reflect from a broader perspective on the place self-government has in current society. We combine qualitative and quantitative (a survey answered by 60 media collectives) methods. Selected countries have common and contrast elements (Latin vs. Anglo-Saxon cultures; old vs. young democracies; central vs. peripheral economies; presence of indigenous peoples). This allowed us to show that free media exclusion is not related to regional differences but to government’s ideologies.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Francàs, Guillén Berta. "La comunicació corporativa a les entitats del Tercer Sector de la Catalunya Central (2015-2018): Rutines, estructures i mitjans de proximitat." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2018. http://hdl.handle.net/10803/666971.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral analitza el funcionament de les estructures comunicatives de les organitzacions que treballen per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física, psíquica i/o intel·lectual a les capitals de comarca de la Catalunya Central. Per fer-ho, es parteix d’una mostra tipològica d’entitats (Fundació AMPANS, Associació Sant Tomàs, Fundació Privada Àuria, Associació Pro-Minusvàlids de Solsona i Comarca, i Associació Pro-Disminuïts Psíquics del Berguedà) a les quals s’aplica l’observació no participant, una entrevista semiestructurada a les seves responsables de comunicació i s’analitzen les seves webs a partir dels criteris del Manual i guia d’autoavaluació sobre transparència i qualitat de la informació de les entitats sense ànim de lucre (Molina, 2014). Paral·lelament, s’aborda la relació entre els gabinets de comunicació de les entitats analitzades i els mitjans de comunicació de referència de les seves comarques (Regió7, El 9 Nou, Ràdio Igualada, Nació Solsona i Televisió del Berguedà).
This doctoral thesis analyses the communication structures of organizations that work for the improvement of quality of life of people with physical, mental or intellectual disabilities in the county towns of Central Catalonia. In order to do so, non-participant observation and semi-structured interviews to communications officers were conducted in a sample of organizations (Fundació AMPANS, Associació Sant Tomàs, Fundació Privada Àuria, Associació Pro-Minusvàlids de Solsona i Comarca, i Associació Pro-Disminuïts Psíquics del Berguedà). Furthermore, these organizations' websites were analysed following the guidelines on transparency and information quality for non-profit organizations (Molina, 2014). The relationship between the communication departments of the aforementioned organizations and their region's mass media (Regió7, El 9 Nou, Ràdio Igualada, Nació Solsona i Televisió del Berguedà) was also analysed.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Llorens, Maluquer Carles. "Concentración de empresas de comunicación y el pluralismo: la acción de la Unión Europea." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/4095.

Full text

Abstract:

El objeto de estudio de esta tesis se centra en la política europea sobre el pluralismo informativo durante la última década del siglo XX. La metodología está basada en una revisión bibliográfica y hemerográfica completada con un conjunto de entrevistas personales a expertos y funcionarios comunitarios. En la primera parte se describe el escenario del sector audiovisual en Europa en la década de los noventa a partir del análisis de la tres economías de la televisión dominantes (pública, comercial y de pago). Luego, se definen y delimitan los conceptos generales como el pluralismo, la concentración y la convergencia. La investigación destaca que tanto el pluralismo como la concentración son términos polisémicos por lo que se hace necesario una serie de definiciones de base. En cuanto a la convergencia, se analiza su relación con el pluralismo y su impacto en la concentración de empresas de comunicación. En la segunda parte de la tesis, se analiza el papel de las instituciones europeas frente a la concentración. En primer lugar, se estudia cómo el Consejo de Europa ha realizado una notable tarea en el estudio del pluralismo y la concentración de medios a través de la creación de numerosos grupos de expertos. Sin embargo, su incapacidad política derivada de su carta fundacional, le ha impedido ir más allá de una resolución sobre el pluralismo publicada en el año 2000. En cambio, el papel de la UE en el terreno de la regulación del pluralismo ha sido muy importante, sobre todo de manera indirecta a través de sus distintas políticas: competencia, tecnológica, armonizadoras, convergentes, de apoyo al sector audiovisual y de su posición respecto a la pervivencia de las televisiones públicas. El único intento directo de la UE por regular el pluralismo, que se realizó en 1996 y 1997, acabó en fracaso por las dificultades internas y externas que suponía establecer una medida de este tipo a escala europea. El proceso político de la discusión de esta norma está descrito en el último capítulo de la tesis. En el apartado de las conclusiones, además de destacarse la incapacidad de las instituciones comunitarias por abordar complejos problemas políticos como el pluralismo, se intenta establecer una propuesta política amplia que contemple el pluralismo más allá de su asociación con la concentración de empresas de información. Cada tipo de televisión -de pago, pública y comercial- requiere que se le impongan un tipo distinto de obligaciones para asegurar el pluralismo.
The study object of this thesis is the European policy about media pluralism in the last ten years. The methodology used is a check of selected bibliography with personal interviews of EU member staff. In the first part, it describes the framework of the audiovisual sector at the nineties. After that, it defines the general concepts like pluralism, concentration and convergence. In the second part of the thesis, the author analyses the role of European institutions in front of pluralism and concentration. First, it studies how European Council has developed an important task on pluralism research. Nevertheless, his weak politic power has avoided any practical influence in European states. On the other hand, the EU institutions have played an important role in the pluralism regulation of European media. The main politics used have been: competition rules, television standards technologies Directive, 'Television Without Frontiers' harmonization, convergence, public television competition cases and audiovisual aid media schemes. There was only a direct attempt to regulate the pluralism issue at European level in 1996. It failed to pass the Commissioners approval because of internal and external opposition and showed the difficulties to build up a pluralism rule for all of EU members. The policy making process of this rule is described in the last thesis chapter. It concludes that the EU has not yet enough capacity to deal with media pluralism. Another conclusion is that it is necessary to see pluralism policy as something more than ownership restrictions. Pluralism is also diversity on the content broadcasted by the media. Each kind of television -commercial, public and pay- needs a different level of obligations that guarantee the pluralism.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Rodríguez, Amat Joan Ramon. "L'esfera pública simbólica. Del discurs nacionalista com a complement de la publicitat burgesa per legitimar l'Estat de dret modern." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. http://hdl.handle.net/10803/4162.

Full text

Abstract:

La tesi demostra que les transformacions epistemològiques que van tenir lloc en dos moviments, entre la meitat del s.XVII i a partir del tercer terç del s.XVIII a Europa, no només van canviar el rostre de les estructures del saber sinó que coincideixen amb els canvis en les estructures de legitimació que funden els moderns Estats de dret.
De manera que l'estudi de Jürgen Habermas sobre la transformació de la publicitat burgesa es pot inscriure, no només cronològicament sinó també epistemològicament, en aquella transformació del saber. De tal manera que la s'aconseguiria resoldre el problema de la identificació del públic burgès que a l'obra de Habermas havia quedat pendent.
La contextualització de la transformació de l'esfera pública burgesa permet identificar el nacionalisme com un complement de caràcter simbòlic que completaria el caràcter racional de l'esfera pública amb valors d'identificació col.lectiva i creences d'unitat (Gemeinsamkeitsglauben).
La tercera part de la tesi, doncs, explora les característiques discursives del discurs nacionalista per demostrar tant la plausabilitat d'aquesta complementarietat amb l'esfera pública burgesa per legitimar, en darrera instància, la figura de l'Estat de dret; com la pertinença d'ampliar la noció de mitjans de comunicació en favor de la incorporació de dispositius de difusió habitualment desplaçats de la discussió mediàtica: el teatre, la literatura, la pintura, la música, l'arquitectura, la museística, etc.
Al capdavall, al centre de la fotografia, l'aparell del modern Estat de dret es pot identificar com l'artífex i l'orquestrador principal del seu propi aparell de legitimació: l'esfera pública simbòlica que està formada per una esfera normativa de caràcter racional i una altra de simbòlica de caràcter identitari.
This thesis demonstrates that the epistemic transformations that took place in two steps between the mid 17th century and the third 18th century in Europe did not only change the form of the knowledge structures but coincide with the changes in the structures of legitimacy on which the modern States of right are founded.
The work of Jürgen Habermas about the transformation of the bourgeois public sphere can thus, be inscribed, not only chronologically but epistemologically too, in such a transformation of knowledge. Therefore, the problem of the identification of the bourgeois public that in the work by Habermas was left open could be, then, solved.The contextualisation of the transformation of the bourgeois public sphere allows the identification of nationalism as a complement with a symbolic character that would complete the rational characteristics of the public sphere with values of collective identification, and beliefs of unity (Gemeinsamkeitsglauben).
The third part of the thesis, then, explores the discursive features of the nationalist discourse in order to demonstrate the plausibility of such a complementation with the bourgeois public sphere to legitimate, ultimately, the role of the State of right; with the relevance of broadening the notion of media of communication in favour of the incorporation of devices usually displaced from the media discussion: theatre, literature, painting, music, architecture, museums, etc.
At the centre of the picture, finally, the apparatus of the modern State of right can be identified as the cause and articulation of its own apparatus of legitimacy: the symbolic public sphere formed by a normative sphere of rational treats and another symbolic granting cohesion and identity.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Blasco, Gil José Joaquín. "La reforma audiovisual a Catalunya (2003-2010): augment de competències pel CAC, una llei pel sector i intent de desgovernamentalitzar els mitjans públics." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669721.

Full text

Abstract:

El 1999 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat de tots els grups la Resolució 3/VI, sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya. En ella, el poder legislatiu es fixava com a objectiu principal l’aprovació de tres lleis: una regulació marc de la comunicació audiovisual a Catalunya; una llei que transformés el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) en una autoritat independent amb plenes competències, i la reforma de la llei dels mitjans públics de la Generalitat. L’any 2000, l’anomenada llei del CAC va dotar l’organisme d’independència i capacitats per regular el sector i vetllar pel compliment de la normativa, però reservava a l’Executiu la capacitat de convocar i resoldre concursos de concessions. Per tot plegat, podem concloure que les tres lleis analitzades en aquest treball –la llei de reforma del CAC (2004), la llei audiovisual (2005) i la llei de la CCMA (2005)– són la resposta efectiva al procés iniciat el 1999. La primera d’elles, la llei que va incrementar les competències del CAC, va servir per fer un primer pas important en l’equiparació de l’autoritat audiovisual a d’altres institucions semblants del continent. A partir de 2004, el Consell tindria un paper estratègic en la resolució de concursos de concessions, emetent un informe preceptiu i vinculant sobre el seu resultat. Catalunya feia un pas inèdit a l’entorn espanyol, atorgant un paper determinant en aquests processos a un organisme independent de l’Executiu. L’any següent veuria la llum la llei de la comunicació audiovisual. Catalunya tornava a ser capdavantera i esdevenia la segona comunitat autònoma en tenir-ne, després de Navarra. Espanya encara no en disposava d’una de pròpia a escala estatal. Per això, aquesta regulació es va concebre com una norma marc pel sector, va actualitzar la concepció de la indústria audiovisual a la irrupció de les noves tecnologies i a un entorn de múltiples actors, de titularitats i sistemes de transmissió diversos i va traspassar al Consell de l’Audiovisual de Catalunya la competència de convocar i resoldre de concursos de llicències. La tercera de les lleis, la reforma de la regulació dels mitjans públics de la Generalitat de 2007, va suposar també adaptar i modernitzar la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per transformar-la en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals amb criteris d’independència, professionalitat i viabilitat econòmica. El canvi més destacat fou en el model de govern, esdevenint així Catalunya la primera comunitat que entomava una reforma a fons dels mitjans públics, encara que l’Estat ho havia fet amb RTVE l’any anterior. Així, es va abandonar el format d’un director general com a màxim executiu, nomenat pel Govern, i un Consell d’Administració amb escasses competències, escollit per àmplia majoria del Parlament amb mandat equivalent a la legislatura, per passar a un model de director general escollit per concurs públic per un Consell de Govern professionalitzat amb competències reforçades, escollit pel Parlament per àmplia majoria i mandat de sis anys. No obstant, el consens existent per acabar amb la influència governamental en el nomenament del màxim directiu de la CCMA no es va traslladar a l’aplicació de la llei. La selecció dels membres del seu Consell de Govern va respondre a criteris polítics i amb interferències governamentals. Anys més tard, una nova reforma de la llei incrementaria de nou la ingerència governamental en els mitjans públics.
In 1999, the Parliament of Catalonia unanimously approved Resolution 3 / VI on audiovisual media. It set a triple main objective: a framework regulation of audiovisual communication in Catalonia; a law that transformed the Audiovisual Council of Catalonia (CAC) into an independent authority with full powers, and a reform of Catalan public service media. In 2000, the so-called CAC Act provided the agency of independence and capabilities to regulate the sector and ensure regulations compliance, but reserved for the Executive the powers to convene and resolve radio and television concessions. As a result, we can conclude that the three laws analyzed in this research –the CAC reform law (2004), the Audiovisual Act (2005) and the new CCMA law (2005) – are the effective response to the process initiated in 1999. The law that increased the powers of the CAC, served to make an important first step in the equalization of the audiovisual authority to other similar institutions of the continent. Since 2004, this authority would have a strategic role in the resolution of concessions, issuing a mandatory and binding report on its result. Catalonia was making an unprecedented step in the Spanish environment, giving a decisive role in these processes to an independent agency of the Executive. The following year the Audiovisual Act was approved. Catalonia was once again a leader and became the second autonomous community to have it, after Navarre. Spain still did not have one of its own at the state level. For this reason, this regulation was conceived as a framework norm for the sector. It updated the audiovisual industry conception with the emergence of new technologies and a multi-actor and diverse environment, and transferred to the Audiovisual Council of Catalonia the powers to convene and resolve radio and television concessions. The third law was the reform Catalan public service media of 2007. It also meant adapting and modernizing the Catalan Radio and Television Corporation into Audiovisual Media Catalan Corporation with criteria of independence, professionalism and economic viability. Catalonia became the first community that started a deep reform of the public media, although Spain had done so with RTVE in 2006. The most notable change was in the government model. The new law ended the appointment of the general director by the government and introduced the appointment by public call. In addition, the law strengthened the powers of the Governing Council. However, the existing consensus to end the governmental influence in the appointment of the highest manager of the CCMA did not move to the application of the law. The selection of the members of its Governing Council responded to political criteria and government interference. Years later, a new reform would once again increase government interference in the public media.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Baraut, Ingrid. "Mitjans digitals i públics escènics. La relació entre el públic i el producte cultural a través de la xarxa. Cas d'estudi: Festival Temporada Alta." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/457669.

Full text

Abstract:

The aim is to determine how the media environment affects the way in which live performance is received, distributed, and participated in. Based particularly on media and cultural convergence, the study analyses contemporary social changes regarding the public's interaction with the distribution, multiplication, interconnection and ubiquity of resources, and the flow of information and communication. The aim is to show that the current media ecosystem is in need of a new relationship with audiences. 12 in-depth interviews were conducted with performing arts professionals and a case study was carried out on audiences at the Temporada Alta performing arts festival. The empirical study lies in an online ethnographic study on the social interaction of audiences using Twitter and in an online survey. The results of the study give insights into inequality in cultural participation, and propose a classification based on interactions between members of the audience and the cultural product.
La pregunta que se situa a l'origen d'aquesta investigació és com i perquè l'entorn mediàtic afecta la recepció, difusió i participació de l'art en viu. Amb la base de l'ecologia dels mitjans, i considerant en particular la convergència mediàtica i cultural, s'analitzen els canvis socials contemporanis dels públics en relació directe amb la disseminació, la multiplicació, la interconnexió i la ubiqüitat dels recursos i els fluxos d'informació i comunicació. L'objectiu és demostrar que l'ecosistema mediàtic actual requereix una nova relació amb el públic. S'han realitzat 12 entrevistes en profunditat a professionals del sector escènic i un estudi dels públics del festival d'arts escèniques Temporada Alta. L'anàlisi empírica es recolza en un estudi etnogràfic en línia de la interacció social dels públics del festival a la xarxa social de Twitter i en una enquesta per Internet als espectadors. Els resultats contribueixen a una nova forma d'identificar la desigualtat de participació cultural.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Bergés, Saura Laura. "Anàlisi econòmica i financera de TVE, Antena 3 TV, Telecinco i Canal Plus i del seu entorn (1990-2000): la mercantilització de la televisió espanyola." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/4184.

Full text

Abstract:

La tesi planteja una anàlisi econòmica i financera de qui fa televisió, com i perquè en un període de canvi en el sistema televisiu espanyol, des d'un model de televisió pública monopolitzada per l'estat, a un model televisiu de mercat i propietat privada, un canvi que a Espanya s'ha concretat en la dècada dels noranta. Aquesta anàlisi es desenvolupa en tres nivells:
- l'anàlisi econòmica i financera de les empreses de televisió protagonistes d'aquest procés: és a dir, la televisió pública espanyola i les tres televisions privades sorgides de la Llei de Televisió Privada,
- l'anàlisi de les relacions entre el desenvolupament del negoci televisiu i el conjunt de la indústria de la comunicació espanyola,
- i l'anàlisi de les relacions entre aquest procés de mercantilització de la televisió i de canvis en la indústria de la comunicació amb l'evolució de l'entorn polític, econòmic i social.
En la primera part es presenta l'anàlisi econòmica i financera de les televisions, que inclou l'anàlisi de l'estructura de propietat, del cicle econòmic o d'explotació, del cicle financer, i de l'output final la programació televisiva de cadascuna de les empreses, així com l'anàlisi agregada i comparada per al conjunt de les televisions.
En aquesta primera part, se situen les dimensions del negoci televisiu en funció del volum de facturació, la inversió en actius i el nombre de treballadors, així com l'estructura del negoci, identificant les fonts d'ingrés, el pes dels diferents costos i l'estructura d'inversió. S'identifiquen i es valora el pes dels diferents actors en el finançament de l'activitat televisiva, agrupant-los segons l'activitat i la procedència.
S'identifiquen també les etapes en el procés de mercantilització i industrialització de l'activitat televisiva, així com els diferents models de negoci. Aquests models de negoci es fixen segons l'estructura d'ingrés, les diferents opcions de dimensió i combinació de factors de producció, i la posició que ocupen les empreses en l'entramat dels grups empresarials que tenen al darrera.
La televisió forma part d'una indústria complexa, que ha rebut diverses denominacions, des de la indústria informativa als autors que parlen ja d'indústries de l'experiència. En el capítol dedicat a l'anàlisi industrial es presenten algunes consideracions sobre el terme i una primera aproximació a la dimensió del conjunt industrial. Després s'analitza l'entorn competitiu més directe de les televisions, format per la resta de televisions que es poden rebre a Espanya, la premsa escrita, la ràdio i internet, així com els proveïdors de continguts audiovisuals. Aquesta descripció de l'entorn industrial s'organitza en quatre apartats: l'oferta i els competidors, tenint en compte el grau de concentració i internacionalització en cada mitjà; la demanda, en aquest cas, públic i anunciants; els proveïdors, principalment proveïdors de continguts i serveis de producció; i la intervenció de l'estat.
L'anàlisi de l'entorn general de l'empresa constitueix el tercer nivell d'anàlisi, que situa l'acció de les televisions i l'evolució de la indústria de la comunicació, en el context econòmic, polític i social en què es desenvolupen. La mercantilització de la televisió se situa així en relació a l'evolució de l'economia espanyola i en relació al procés general d'expansió capitalista cap a noves activitats i nous mercats territorials. També es presenta una panoràmica de l'evolució política en la dècada dels noranta a Espanya, tenint en compte el context internacional, i identificant els principals elements de relació amb el nou disseny comunicatiu de televisió privada i regulació mercantil. Igualment, aquest procés es vincula amb l'estructura i els canvis socials a Espanya a la dècada dels noranta.
The thesis approaches an economic and financial analysis of who produces the television, how and why, in a time period of the changes from a public monopolized television state to a market and a private television, that occurred in Spain in the nineties. This analysis develops in three levels:
-The economic and financial analysis of television enterprises in this process: The Public Spanish Television, and the three private televisions that emerged from the Private Television Law.
-The analysis of the relation between television business and the rest of the communications industry.
-And the analysis of the relationships between this television commercialization process, and the changes in the communication industry with the evolution of the politic, economic, and social environment.
In the first part is introduced an economic and financial analysis of the televisions that includes the ownership structural analysis, the economic cycle analysis, the financial cycle analysis, and the final output -the television programming- of each enterprise, and the attached analysis compared of all televisions.
In this first part, are placed the business dimensions related with the volume of the created income, assets investment, the amount of workers and the business structure, identifying the income sources, the weight of the different expenses, and the structure of investment. It is also identified the weight of the different factors in the financing of the television activity, assembling them by their activity and origin.
There are also identified the stages in the process of commercialization and industrialization of the television activity, and their different types of business. These types of business are set depending on the income structure, the different options of dimension and combination of the factors of production, and the position that the enterprises take in the framework of the enterprises groups that are behind them.
Television forms part of complex industry of communication that has received diverse denominations, from the informative industry to the authors that already talk of experience industry. In the chapter dedicated to the industrial analysis, are introduced some considerations about the subject, and a first approach to the dimensions of the industrial group. It is also analyzed the most direct competitive environment, formed by the rest of televisions that broadcast in Spain, the press, radio and the internet, and suppliers of audiovisual content. This description of this industrial environment is presented in four subparts: The supply and the competition, keeping in mind the degree of concentration and internationalization of each mean: the demand, in this case, the public and the advertisers; the providers, mainly providers of contents and production services; and the State intervention.
The analysis of the industry environment forms the third level of analysis, that places the action of the televisions and the evolution of the communication industry in the economic,
political and social context where they develop. Television commercialization is placed here in relation to the evolution of the Spanish economy, in relation to the general process of capitalist expansion towards new activities and new territorial markets. It also presents a panoramic view of the political evolution in the ninety's in Spain, keeping in mind the international context, and identifying the main elements of relation with the new design of private television and trading regulation. This process also bonds with the structure and the social changes in Spain in the nineties.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Djourelova, Milena. "Essays on the political economy of mass media." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/672578.

Full text

Abstract:

This dissertation studies three questions on the political economy of mass media. The first chapter examines the effects of media slant on public policy views, exploiting an experiment created by a ban on the politically charged term “illegal immigrant” by the Associated Press newswire. The second chapter studies the strategic timing of controversial policies with respect to the media cycle, looking at the case US presidential executive orders. The third chapter investigates the impact of online competition on the operation of traditional media and the downstream political implications of these transformations. Resum
Aquesta tesi estudia tres qüestions sobre l'economia política dels mitjans de comunicació. El primer capítol estudia els efectes del biaix dels mitjans de comunicació sobre les opinions de les polítiques públiques, aprofitant un experiment creat per la prohibició del terme políticament carregat d'immigrant il.legal per la revista Associated Press. El segon capítol estudia el moment estratègic de polèmiques controvertides pel que fa al cicle mediàtic, examinant el cas de les ordres de l'executiu presidencial dels EUA. El tercer capítol investiga l'impacte de la competència dels mitjans de comunicació en línia sobre el funcionament dels mitjans tradicionals i les implicacions polítiques posteriors d'aquestes transformacions.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Rocha, Scarpetta Joan Andreu. "The geopolitics of communication and religion. Abrahamic religions and social communications form a media, religion and culture perspective." Doctoral thesis, Universitat Abat Oliba CEU, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398383.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral proposa una aproximació entre l’àrea dels estudis de comunicació anomenada «Media, Religió i Cultura» i l'estudi de la globalització i de la geopolítica en relació amb les tres tradicions religioses que deriven de la cosmovisió abrahamítica, és a dir, el judaisme, el cristianisme i l'lslam. Mitjançant una presentació de l'estat de la qüestió de la literatura acadèmica corresponent, l'anàlisi doctrinal, històrica i comparativa del desenvolupament de l'ús i la percepció dels mitjans de comunicació per part de cadascuna de les tres tradicions religioses, i mitjançant l'anàlisi de les conseqüències geopolítiques que implica aquest ús i percepció, aquest estudi pretén oferir una possible nova tendència en l'àrea acadèmica de «Media, Religió i Cultura» incloent-hi, no només la manera com les tradicions religioses específiques perceben els mitjans de comunicació a partir dels principis religiosos que les determinen, sinó també les conseqüències geopolítiques que comporta l'ús i la percepció que les religions fan dels mitjans.
Esta tesis doctoral propone una aproximación entre el área de los estudios de comunicación llamada «Media, Religión y Cultura» y el estudio de la globalización y de la geopolítica en relación con las tres tradiciones religiosas que derivan de la cosmovisión abrahamítica, a saber, el judaísmo, el cristianismo y el Islam. Mediante una presentación del estado de la cuestión de la literatura académica correspondiente, el análisis doctrinal, histórico y comparativo del desarrollo de la percepción y uso de los medios por parte de cada una de las tres tradiciones religiosas, y mediante el análisis de las consecuencias geopolíticas que implica tal percepción y uso, el trabajo de investigación busca ofrecer una posible nueva tendencia dentro del área académica de «Media, Religión y Cultura» incluyendo, no solo el cómo las tradiciones religiosas específicas utilizan y perciben los medios de comunicación a partir de los principios religiosos que las determinan, sino también las consecuencias geopolíticas que conlleva tal percepción y uso de los medios.
This PhD thesis proposes an approach between the area of communication studies called «Media, Religion and Culture» and the study of globalization and geopolitics regarding the three religious traditions derived from the Abrahamitic cosmovision, that is, Judaism, Christianity and Islam. Through a presentation of the state of the art of the main academic literature, a doctrinal, historical and_ comparative analysis of the development and framing of the different media within each of the three religious traditions, and through an analysis of the geopolitical consequences that such fraiming entails, the research work aims at offering a possible new trend of study within the «Media, Religion and Cultural» academic area including, not only how specific religious traditions use and understand media according to the religious principles that determine them, but also the geopolitical consequences that such a use an understanding involve.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Clua, Infante Anna. "La noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Una aproximació ds de les perspectives crítiques dels estudis culturals i de la geografia cultural." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/4166.

Full text

Abstract:

Tesi doctoral de caràcter argumentatiu que proposa els àmbits de recerca dels estudis culturals i la geografia cultural com a marcs epistemològics de referència des d'on elaborar una teoria crítica sobre la importància d'incorporar la noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Tant els estudis culturals com la geografia cultural han investigat el paper dels mitjans de comunicació en la constitució d'identitats culturals i en la construcció de discursos sobre aquestes identitats culturals. L'objecte d'estudi (l'espacialitat del procés de la recepció dels mitjans de comunicació) és abordat des de la premissa que les identitats culturals (així com les definicions acadèmiques i socials de les identitats culturals) no poden analitzar-se sense tenir en compte l'espai/temps on tenen lloc. Paral·lelament, les identitats culturalss influeixen en la forma de definir socialment l'espai/temps. La tesi s'estructura en dos parts. Una primera, on s'analitzen els discursos dels dos marcs de referència (els estudis culturals i la geografia cultural), tenint en compte els respectius debats teòrics i metodològics, així com el diàleg generat entre totes dues perspectives, arran de la seva explícita voluntat interdisciplinar. A la segona part de la tesi doctoral s'argumenta la necessitat d'una redefinició dels termes utilitzats en investigació sobre audiències a l'hora de definir els contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Aquesta argumentació es planteja com una forma de qüestionar (i no simplement negar) els discursos imperants en l'àmbit d'estudi de la comunicació. Alhora, es proposa una definició alternativa dels processos de la recepció dels mitjans a partir de la defensa de la premissa de la qual parteix la tesi.
This theoretical thesis proposes the mainstreams of cultural studies and cultural geography as the epistemological framework from which to elaborate a vindication of the inclusion of space within the definition of contexts of mass media reception. Both cultural studies and cultural geography have been looking at the role of mass media in the constitution of cultural identities, as well as in the construction of discourses about those cultural identities. The object of study (the spaciality of the process of media reception) is approached from the premise that cultural identities (as well as their academic and social definitions) cannot be analized without taking time-space into account. At the other hand, cultural identities have an influence on the way of defining time-space socially. The thesis is structured in two parts. The first one analizes the discourses of the two perspectives (cultural studies and cultural geography) that consitute the epistemological framework of the thesis. This analysis includes the theoretical and methodological discourses of each perspective, as well as the dialog generated between them (as far as they express a very explicit interdisciplinary will). The second part of the thesis is an argumentation about the need of a new definition for the terms traditionally used by media audience's research when difining contexts of media reception. This argumentation wants to be a way of questioning (and not merely denying) the kind of discourses that are becoming hegemonic within today's communication studies. At the same time, the second part of the thesis proposes an alternative definition of "media reception processes", through the defense of the premise that originates the argumentation of the thesis.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Marco, Palau Rosa de les Neus. "La Construcció del relat alemany sobre el procés català: anàlisi de l'agenda, dels frames i del discurs per part dels mitjans de comunicació escrits d'Alemanya, 2010-2015." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2018. http://hdl.handle.net/10803/664426.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral estudia la construcció de la notícia sobre esdeveniments del procés polític català en els mitjans de comunicació escrits alemanys. El període d’anàlisi s'estén del 2010 al 2015, quan el procés ha passat de la societat civil a l’agenda política catalana i s’ha internacionalitzat. En aquest context, l’opinió publicada alemanya es considera un referent. La tesi analitza dotze fets clau a partir d’una doble metodologia, quantitativa i qualitativa. Es duu a terme una anàlisi d’Agenda i de Frames, també s’aplica una Anàlisi del Discurs i es complementa la recerca amb entrevistes a periodistes i polítics. La metodologia ha estat provada i validada per set analistes germanòfons. Els resultats de la recerca, exposats a més en quaranta-nou taules i figures, mostren l’establiment de l’agenda i els enquadraments dels temes i actors del procés català, la relació entre discurs, poder i legitimació, així com la construcció de l’opinió publicada alemanya.
This doctoral thesis studies the construction of the news about events in the Catalan political process in the German written media. The period of analysis is extended from 2010 to 2015, when the process has gone from civil society to the Catalan political agenda and has been internationalized. In this context, the German published opinion is considered a referent. The thesis analyzes twelve key facts based on a dual methodology, quantitative and qualitative. An analysis of Agenda and Frames is carried out, Discourse Analysis is also applied and research is complemented with interviews with journalists and politicians. The methodology has been tested and validated by seven German-speaking analysts. The results of the research, also exhibited in forty-nine tables and figures, show the establishment of the agenda and the framing of the themes and actors of the Catalan process, the relationship between discourse, power and legitimacy, as well as the construction of the German published opinion.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Fernández, Planells Ariadna 1983. "Keeping up with the news: youth culture, social activism & digital communication." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/371740.

Full text

Abstract:

Esta tesis presenta una exploración global del uso de medios e información a partir del estudio de las generaciones más jóvenes, tanto en su día a día así como en situaciones excepcionales. Para tal fin, hemos abordado los hábitos de consumo de medios, noticias e información de jóvenes y activistas, los soportes utilizados para el consumo de información, las motivaciones para consumir-la de un medio u otro, en un soporte u otro y las demandas de la juventud sobre los contenidos informativos. Se trata de una tesis doctoral por compendio de artículos. Los seis artículos que la componen contribuyen, de este modo, a aumentar la comprensión de las actitudes informativas de las personas jóvenes en etapas, edades y contextos distintos. A partir de una primera aproximación al consumo mediático de jóvenes adolescentes en sus rutinas diarias, la tesis se adentra en un contexto específico (el activismo) y en una práctica mediática definida (la búsqueda de información). El resultado presenta un escenario amplio y completo de la ecología de medios de las personas jóvenes y, concretamente, de los/las jóvenes activistas de los nuevos movimientos en red como el Movimiento 15M o el Umbrella Movement. De este modo, nuestra investigación aporta conocimientos sobre un segmento de la población de vital importancia para comprender el futuro de la comunicación, dada su condición de ciudadanos jóvenes, activos y comprometidos con la sociedad. Además, aporta modelos de análisis que pueden ser utilizados para futuras investigaciones o por parte de otros investigadores.
Aquesta tesi presenta una exploració global de l'ús de mitjans i informació d'actualitat a partir de l'estudi de les generacions més joves, tant en el seu dia a dia així com en situacions excepcionals. Hem abordat l’estudi dels hàbits de consum de mitjans, notícies i informació de joves i activistes, els suports utilitzats per consumir informació d'actualitat, les motivacions per consumir-la d'un mitjà o d’un altre, amb un suport o un altre i què esperen les persones joves dels continguts informatius. Es tracta d'una tesi doctoral per compendi d'articles. Sis són els articles que la composen i que contribueixen a incrementar la comprensió de les actituds informatives de les persones joves en etapes, edats i contextos diferents. A partir d'una primera aproximació al consum mediàtic de joves adolescents en les seves rutines diàries, la tesi s'endinsa en un context específic (l’activisme) i en una pràctica mediàtica definida (la cerca d’informació). Els resultats presenten un escenari ampli i complert de l'ecologia de mitjans de les persones joves i, concretament, dels i les joves activistes dels nous moviments en xarxa com el Moviment 15M o l’Umbrella Movement. D'aquesta manera, la nostra investigació aporta coneixement sobre un segment de la població d'importància vital per comprendre el futur de la comunicació, donada la seva condició de ciutadans joves, actius i compromesos amb la societat. A més, aporta models d'anàlisi que poden ser utilitzats per a futures investigacions i/o per part d'altres investigadors.
The thesis presents a global exploration of youth information behaviour, both in their daily lives and in specific situations. Media and information consumption habits among young people and young activists have been studied, as well as the media used for news consumption, the motivations to choose information from one media or another, and youth expectations about news content. This is a thesis submitted in the form of compendium of publications. Each of the six papers contributes to enhance the understanding of young people’s information behaviour in different stages, ages and contexts. The first approach is made through teenagers’ media habits. Afterwards, the thesis delves into a specific context (activism) and a particular media practice (keeping up with the news). The results show us a broad and comprehensive picture of young people’s media ecology. More concretely, it sheds light on the ecology of young activists who participated in the so-called networked social movements, such as the 15M Movement or the Umbrella Movement. Therefore, our research provides insight into a crucial age group that can help us to understand future trends of the communicative landscape. The thesis also provides models of analysis that can be used for future research and/or by other researchers.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Cantijoch, Cunill Marta. "De l’activitat online a l’activisme offline: els efectes dels usos d’internet sobre la participació política a Espanya." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/120176.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi doctoral explora la relació que es dóna entre diverses activitats que els ciutadans duen a terme a través d’internet i la seva participació política offline. La pregunta central d’investigació planteja si aquelles persones que han incorporat internet en la seva quotidianitat tenen més probabilitats de participar políticament. Es presta especial atenció als diversos mecanismes que s’han ofert a la literatura per comprendre perquè alguns ciutadans, però no tots, participen. En particular, s’exploren tres grans factors explicatius: els recursos, les actituds polítiques i les xarxes socials. Es discuteix en cada cas la novetat que suposen una sèrie d’usos d’internet en relació a les lògiques que vinculen aquests elements a una major participació política a nivell individual. Una de les aportacions d’aquest treball en relació amb estudis anteriors és que prenem en consideració l’existència de formes de participació diferents, que es distingeixen en funció de característiques com l’estructura de costos de cada activitat o el grau de formalitat dels mecanismes emprats pels participants. Concretament, el capítol 3 mostra com l’ús d’internet permet desenvolupar un nou tipus de recurs que facilita la participació de la mateixa manera que recursos tradicionals com les habilitats cíviques. Els efectes es detecten especialment en aquelles activitats amb estructures de costos més exigents per als participants o en repertoris participatius més extensos. En el capítol 4 s’observen les relacions condicionals que s’estableixen entre els usos d’internet per a accedir a informació política i la participació política, en funció de determinades actituds i tenint en compte l’existència de diversos modes participatius. Es conclou que l’accés a informació política online promou la participació en modes extra-representatius i es verifica que aquest efecte suposa un procés re-mobilitzador dels segments que ja eren més proclius a esdevenir actius en modes representatius. Finalment, el capítol 5 verifica que les interaccions informals que es produeixen a l’esfera online tenen un efecte d’estímul de la participació política similar al que s’ha observat en les xarxes socials offline. Això és particularment cert en el cas dels estímuls directes rebuts a través del correu electrònic. En conjunt, els resultats d’aquesta recerca recolzen la necessitat d’una actualització de les teories establertes en la literatura sobre participació política, de manera que s’hi incorporin els canvis que s’estan produint arran de l’expansió de les tecnologies de la informació i la comunicació. Però a més, la nostra recerca mostra com qualsevol anàlisi dels efectes mobilitzadors dels usos d’internet ha d’incorporar una aproximació més matisada del concepte de participació, donat que els efectes obtinguts difereixen d’un mode participatiu a un altre.
This doctoral thesis explores the relationship between citizens’ online activities and their offline political participation. The main research question we address is whether individuals that have embraced the use of the internet in their everyday lives also have a greater propensity towards being politically active. Special attention is paid to certain mechanisms used in the literature to explain why it is only certain citizens, and not all, who participate in politics. In particular, we look at three factors: resources, political attitudes and social networks. We explore how the phenomenon of internet use is related to the logic linking these elements to increased political engagement at the individual level. One of the contributions of this research differentiating it from previous studies is that we take into consideration the existence of a range of modes of participation, which we distinguish according to characteristics such as the cost structure of each activity or the level of formality of the mechanisms employed by participants. Specifically, chapter 3 explores how internet use involves the development of a new form of resource that facilitates participation in the same way as traditional resources such as civic skills. These effects are found in activities with more demanding cost structures for the participants or in broader participatory repertoires. In chapter 4 we observe the conditional relationships that exist between access to online political information and political participation, according to different attitudes and taking into account the existence of different modes of participation. Our conclusion is that access to political information online promotes extra-representational participation and this effect results in a re-mobilising process of profiles of individuals who were already more prone to engaging in representational modes. Finally, in chapter 5 we show that online informal interactions have an effect which stimulates political participation similar to that found in offline social networks. This is particularly true for direct stimuli received in the form of e-mails. The results of this research support the claim that the theories established in the literature on political participation need bringing up to date to include some of the changes underway related to the expansion of information and communication technologies. Furthermore, our research shows that any attempt to study the mobilising effect of internet use should adopt a more nuanced understanding of the concept of participation, given that the effects obtained vary across participatory modes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Muñoa, Fernández Eduardo. "Mirando de cerca al macho guayaco. Análisis en la ficción televisiva local de los estereotipos de masculinidad percibidos por los adultos emergentes de la ciudad de Guayaquil, Ecuador." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/459115.

Full text

Abstract:

El trabajo muestra los resultados de una investigación destinada a estudiar la relación entre los adultos emergentes de la ciudad de Guayaquil, Ecuador y su percepción de los estereotipos de masculinidad en la ficción televisiva. Parte de caracterizaciones teóricas sobre identidad cultural, estereotipos de masculinidad, masculinidad hegemónica y por último una definición del adulto emergente. Se describe la metodología del estudio exploratorio basado en el uso de un cuestionario estructurado en cuatro secciones. Analiza los resultados de este instrumento para establecer conclusiones preliminares acerca de los estereotipos de masculinidad percibidos y clasificados como decadentes, dominantes o emergentes. También se analiza el peso de los patrones de la masculinidad hegemónica en la construcción de las representaciones identitarias del hombre guayaquileño y los estereotipos que lo representan. Se termina concluyendo en este análisis que el modelo de masculinidad hegemónica es esencial en la construcción de los imaginarios sobre la masculinidad guayaquileña (centrando las conclusiones en la prevalencia de los estereotipos, la sujeción de la percepción al modelo hegemónico y la naturaleza de receptores y emisores de la masculinidad) y vinculándolos a los casos de estudio de programas televisivos de ficción.
This paper offers the results of an investigation aimed at studying the relationship between the emerging adults of the city of Guayaquil, Ecuador and their perception of masculinity stereotypes in television fiction shows. The investigation is based on theoretical definitions of cultural identity, stereotypes of masculinity, hegemonic masculinity and finally a definition of the emergent adult. We describe the exploratory study based on the use of a questionnaire structured in four sections. The paper analyzes the results and establishes some preliminary conclusions about perceived male stereotypes and these are classified these as decadent, dominant or emerging. It also analyzes the weight of the patterns of hegemonic masculinity in the construction of the identity representations of the Guayaquil man and the stereotypes that represent him. Finally, the conclusion show that the model of hegemonic masculinity is essential in the construction of the imaginary about Guayaquil masculinity (focusing on the prevalence of stereotypes, the dependence of perception to the hegemonic model and the nature of receptors and emitters of masculinity) and analizing the presence in TV fiction shows

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Hitchen, Emma L. "Open Innovation in SMEs." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2017. http://hdl.handle.net/10803/458437.

Full text

Abstract:

This thesis focuses on the use of open innovation in SMEs. Open innovation helps to explain how small firms with fewer resources are able to successfully compete against larger firms. This work begins with a literature review, which analyses a decade of research into the topic, and provides a framework to categorise the barriers to open innovation in SMEs. The most frequent barriers found originate within the firm, at an organisational and cultural level. Following this is a quantitative study into the use of IPR, namely patents, industrial designs, trademarks and copyrights, in SMEs. A key result is that SMEs do not benefit from IP in the same way as large firms, and that they profit from IPR in different ways, depending on the size and corresponding IPR. The final part of this thesis comprises a qualitative study of the combined use of social media and open innovation in SMEs.
Aquesta tesi se centra en l'ús de la innovació oberta a les PIME. La innovació oberta explica com petites empreses amb menys recursos poden competir amb èxit contra empreses més grans. Aquest treball comença amb una revisió de la literatura, que analitza una dècada d'investigació sobre el tema, i proporciona un marc per categoritzar les barreres a la innovació oberta ens les PIME. Les barreres més freqüents s’originen dins l'empresa, a nivell organitzatiu i cultural. La següent part és un estudi quantitatiu sobre l'ús de la propietat intel·lectual, és a dir, patents, dissenys industrials, marques registrades i drets d'autor, a les PIME. Un resultat clau és que les pimes no es beneficien de la PI de la mateixa manera que les empreses grans, i que es beneficien dels drets de PI de diferents maneres, depenent de la mida i els drets de PI corresponents. La part final d'aquesta tesi comprèn un estudi qualitatiu de l'ús combinat dels mitjans de comunicació social i la innovació oberta a les PIME.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Martínez, Amat Marc. "Media performance during the "Catalan process": trends in mainstream media audiences and news framing in the course of the independence debate in Catalonia." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669751.

Full text

Abstract:

This thesis analyses the processes undergone by mainstream media during the independence debate in Catalonia, focusing on the relationship among media, their audiences and governments through different empirical perspectives. It is made up of three articles. The first examines the evolution of media audiences in Catalonia based on an unpublished compilation of data and evaluates changes in their consumption patterns coinciding with periods of greater political intensity since this debate reached the political arena. It defines and proves the existence of two stable media systems, the Catalan and the Spanish systems. The second article presents the results of a content analysis of the top twelve outlets with highest consumption in Catalonia in the period 2012-15 from a framing approach, and highlights the main differences between the two systems in the tone applied to the political actors and the predominance of two specific frames designed for the analysis from the political discourse (“right to decide” and “rule of law”). Finally, the third article analyses the polarization of media audiences coinciding with the independence debate and confirms the homogenization of media audiences towards the issue.
Aquesta tesi analitza els processos que han experimentat els mitjans de comunicació de masses durant el debat sobre la independència a Catalunya, centrant-se en la relació entre els mitjans de comunicació, els seus públics i els governs a través de diferents enfocaments empírics. Està format per tres articles. El primer examina l’evolució de les audiències dels mitjans de comunicació a Catalunya a partir d’una recopilació inèdita de dades i avalua els canvis en els seus patrons de consum coincidint amb períodes de major intensitat política des que aquest debat va arribar a l’àmbit polític. Defineix i demostra l’existència de dos sistemes de mitjans estables, el català i l’espanyol. El segon article presenta els resultats de l’anàlisi del contingut dels dotze mitjans amb més consum a Catalunya en el període 2012-15 des de la perspectiva del framing i destaca les principals diferències entre els dos sistemes en el to aplicat als actors polítics i en el predomini d’un dels dos marcs específics dissenyats a partir de l’anàlisi del discurs polític (“dret a decidir” i “estat de dret”). Finalment, el tercer article analitza la polarització de les audiències dels mitjans coincidint amb el debat sobre la independència i confirma l’homogeneïtzació de les audiències dels mitjans de comunicació sobre el tema.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Orrit, Prat Xavier. "Avaluació del web Observatori crític de l’esport. Un estudi de cas per a la formació del pensament crític a partir de l’anàlisi dels mitjans de comunicació i de l’esport." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/289632.

Full text

Abstract:

El punt d’origen de l’estudi se situa als anys 2006 i 2007, quan el grup de recerca Valors en joc, de la Universitat Autònoma de Barcelona, crea l’espai web anomenat Observatori crític de l’esport . El projecte de l’Observatori s’inicia amb una doble motivació: d’una banda, l’interès dels membres del grup de recerca per fomentar l’educació en valors a partir dels mitjans de comunicació i de l’esport i, de l’altra, per poder elaborar un projecte educatiu, a partir de les possibilitats que ofereixen les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (les TIC) i, en concret, les que ofereix Internet. L’Observatori crític de l’esport es dissenya amb la finalitat d’esdevenir un instrument útil en l’àmbit educatiu. Concretament, aquest web incorpora l’activitat física, l’esport i els mitjans de comunicació com a elements principals per fomentar l’esperit crític de l’alumnat i també dels professionals i educadors implicats en la formació dels joves. En aquest context, es relaciona l’ús dels diferents recursos i potencialitats que ens ofereix Internet per estimular l’esperit crític de l’alumnat. L’espai web de l’Observatori integra esport i internet com a eines educatives d’un gran interès perquè es consideren dos dels fenòmens socials més importants del s. XXI. Internet, actualment, forma part de la nostra vida quotidiana. Disposem de mòbils o de telèfons intel·ligents, d’ordinadors personals, de tauletes, etc., amb accés a la xarxa. Aquesta xarxa esdevé, a la vegada, una font inesgotable d’informació accessible per a una gran part de la població. Malgrat això, hi ha pocs sistemes per filtrar aquesta informació pel que fa als continguts i pocs instruments per valorar la funcionalitat dels recursos existents. En aquest sentit, diversos autors, com ara Schrock (2002), afirmen que existeix una gran manca de control dels continguts d’Internet per garantir un mínim de qualitat. Cuando los libros de referencia se adicionan a una biblioteca, previamente han sido evaluados por medio de mecanismos de revisión utilizados consistentemente durante muchos años. Estos mismos libros, antes de su publicación, fueron sometidos a una evaluación crítica por parte de un impresor y un editor. En la mayoría de los casos estos procesos aseguran al público que las nuevas ediciones contienen información de calidad. Los sitios de Internet no están sometidos, ni a este, ni a ningún otro tipo de monitoreo (Schrock, 2002). Els webs educatius no són pas una excepció dins d’aquesta problemàtica. Així doncs, a la pràctica, també és difícil saber si aquests espais tenen una estructura, una funcionalitat i uns continguts adequats i de qualitat. És en aquest context d’ús generalitzat d’Internet com a mitjà d’informació i de formació que cada vegada es fa més necessària l’existència d’uns elements d’anàlisi, revisió i valoració dels webs amb contingut educatiu. El present estudi proposa el disseny i l’aplicació d’una metodologia que, a partir de categories descriptives que han aportat diferents autors de referència al llarg de les darreres dècades, permeti valorar un cas concret d’espai web de contingut educatiu, tant des de l’àmbit tècnic i estructural, com des del punt de vista del contingut i de l’impacte. El cas que planteja la recerca consisteix en la valoració de l’espai web Observatori crític de l’esport. Aquest espai educatiu fa set anys que està obert al públic i en aquest moment es fa necessari realitzar una valoració global del seu funcionament i comprovar si s’han assolit els objectius per als quals es va dissenyar. La recerca, doncs, se centra a buscar una metodologia adequada per valorar l’espai web des d’una perspectiva global, amb el disseny d’uns instruments d’avaluació que tinguin en compte, també i per sobre de tot, la finalitat del web.
The study originated in 2006 and 2007, when the Valors en joc research group at the Autonomous University of Barcelona created the Observatori critic de l’esport website The Observatori project has a dual motivation: on the one hand, the interest of the members of the research group in promoting education in values using the media and sport and, on the other, their desire to develop an educational project based on the potential offered by the new Information and Communication Technologies – ICT – and the Internet in particular. The Observatori critic de l’esport is designed to be a practical tool for the world of education. In particular, the website incorporates physical activity, sport and the media as the main elements to encourage the development of a critical spirit in students and also in the professionals and educators involved in the training of young people. In this context, it connects the use of the diverse resources and potential provided by the Internet to stimulate a critical spirit in students. The Observatori website integrates sport and the Internet as educational tools of great interest because they are considered to be two of the most influential social phenomena of the 21st century. The Internet is now a part of our daily life. We have mobile phones or smart phones, personal computers, tablets, etc., with web access. At the same time, this web has become an inexhaustible source of information for many people. Despite this, there are not many systems that can be used to filter the scope and content of this information, and not many tools to assess existing resources. This is the context in which various authors, for example Schrock (2002), have stated that the control of Internet content that is required to ensure a minimum level of quality is greatly lacking. Before being added to the stock of a library, reference books have been evaluated using methods that have been in use for many years. And these books have also previously undergone a critical assessment by a publisher and editor. In most cases these processes mean that the public can be sure that new editions contain good-quality information. Internet sites do not undergo this kind, or any other kind, of monitoring (Schrock, 2002). Educational websites are no exception to this rule. Therefore, it is difficult to know in practice whether these websites are well-structured, have good functionality and appropriate, good-quality content. It is in the context of widespread use of the Internet as an information and training medium that the development of tools that can be used to analyse, review and assess websites with educational content has become increasingly necessary. This study aims to design and apply a methodology that, using descriptive categories created by respected authors over the past few decades, can enable the assessment of the technical and structural scope, as well as the content and impact, of a specific educational website to be conducted. The aim of the research is to carry out an evaluation of the Observatori crític de l’esport website. This educational website has been publicly available for seven years and now is an appropriate time to carry out an overall assessment of how it works and to ascertain whether it has achieved the objectives for which it was created. The research therefore focuses on finding an appropriate methodology to assess the website from a global perspective, together with designing assessment tools which take particular account of the purpose of the website.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Jiménez, López Àngels. "Estudi de la gestió documental de la informació en els serveis de valor afegit dels mitjans de comunicació a internet: el cas de la premsa diària a l'estat espanyol." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/4169.

Full text

Abstract:

Es parteix de la hipòtesi que els Serveis de Valor Afegit (SVA) són un dels elements que més poden ajudar als mitjans de comunicació presents a Internet, a configurar una personalitat pròpia i diferenciada de la dels mitjans clàssics. També que el nivell de qualitat de gran part d'aquests serveis depèn de la correcta aplicació de tècniques documentals. Metodologia: s'estudia, mitjançant l'observació, descripció i anàlisi, el nivell d'aplicació dels processos documentals en el disseny dels SVA en els mitjans de comunicació digitals a través del cas de la premsa diària espanyola. S'analitzen els serveis d'accés selectiu a informació personalitzada, d'accés a fons retrospectius i a fons referencials. S'estableix un conjunt de principis d'actuació, des d'un punt de vista documental, orientats a millorar qualitativament els SVA.Conclusions: un bon nombre dels SVA dels mitjans digitals espanyols pateix manca de riquesa i qualitat, la qual cosa és deguda a l'absència de documentalistes en les redaccions dels mitjans digitals i a la incorrecta aplicació de les tècniques documentals per part de professionals d'altres àmbits. Una major contribució de la Documentació i dels documentalistes en el disseny i gestió de SVA milloraria la seva qualitat i, per extensió la dels propis mitjans.
It departs of the hypothesis that the Added Value Services (AVS) are one of the elements that more can help to the present mass media Internet, to forming a differentiated personality from that of the classic media. Also that the quality level of big part of these services depends on the correct application of documentary technologies. Methodology: it is studied, by means of the observation, description and analysis, the level of application of the documentary processes in the design of the AVS in the digital mass media across the case of the daily Spanish press. There are analyzed the services of selective access to personalized information, of access to retrospective funds and thoroughly referential. There is established a set of principles of performance, from a documentary point of view, orientated to improve qualitatively the AVS Conclusions: a good number of the AVS of the digital Spanish media endures lack of wealth and quality, which is due to documentary makers' absence in the drafts of the digital media and to the incorrect application of the documentary technologies on the part of professionals of other areas. A major contribution of the Documentation and of the documentary makers in the design and AVS's management would improve its quality and, for extension that of the own media.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Ribera, Gibal Maria. "Emili Pujol (1886-1980), pedagog i intèrpret de la guitarra en el context de l'estètica guitarrística de mitjans del segle XIX i primera meitat del segle XX a Catalunya." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/462766.

Full text

Abstract:

La present tesi analitza l’estètica de la guitarra entre els segles XIX i XX a partir d’una figura de referència de l’època, el guitarrista català Emili Pujol Vilarrubí. Es reconstrueix, així, el periple vital del músic, contextualitzant els fets transcendents que propiciaren la seva evolució musical i ideològica. A la vegada, s'aprofundeix en el contingut dels apunts inèdits del guitarrista, els quals tracen les línies principals del seu pensament estètic. El conjunt d’aquests apunts estava dirigit a la redacció del cinquè i últim volum del mètode de Pujol, la Escuela razonada de la guitarra. És per aquest motiu que, a part de l’anàlisi dels textos, s’ha realitzat una reconstrucció del que podria haver estat el mencionat llibre inèdit.
The following thesis analyses the aesthetics of the guitar in the 19th and 20th centuries and is based on a prominent figure from that period, the Catalan guitar player Emili Pujol Vilarrubí. This musician’s life journey is reconstructed and the key facts that led to his musical and ideological evolution are contextualised. At the same time, the thesis delves into the content of the guitar player’s unpublished notes, which show the main ideas of his aesthetic way of thinking. All these notes were to be used to write the fifth and last volume of Pujol’s method, called Escuela Razonada de la Guitarra. For this reason, in addition to an analysis of the texts, a reconstruction has been carried out of what the aforementioned unpublished book might have been.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Onumah, Chido. "Digital migration: A comparative study of the digital transition of the print media in Nigeria and South Africa." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/667970.

Full text

Abstract:

Internet está cambiando la forma en que las personas en África y en todo el mundo se comunican. También ha impactado enormemente la forma en que operan los medios de comunicación. En muchos países, las personas dependen cada vez menos de los medios tradicionales (periódicos, revistas, radio, televisión) para la información y la comunicación. Las organizaciones tradicionales de periódicos, al igual que los periodistas en África y en todo el mundo, están aprendiendo a adaptarse y aceptar la nueva realidad tecnológica. Si bien la revolución de Internet en África sigue evolucionando, ha creado oportunidades y desafíos que están redefiniendo la forma en que los periódicos, los periodistas y la audiencia acceden y difunden información. Esta investigación examina el impacto de la transición digital en los periodistas de los periódicos de África que utilizan Nigeria y Sudáfrica como estudios de caso. Revisa el efecto y la creciente importancia de Internet, los periódicos en línea y las redes sociales, en la configuración del futuro del periodismo impreso, el negocio de los periódicos y la interacción de la audiencia en ambos países. La investigación sostiene que los nuevos medios están redefiniendo el periodismo en Nigeria y Sudáfrica. No solo ha creado nuevos tipos de periodistas y público que ya no son receptores pasivos de las noticias, sino que también ha lanzado nuevos modelos de negocios para la industria de las noticias que se enfrentan a la saturación severa. La investigación concluye que este cambio ha sido claro y lejano. Alcanzar implicaciones para los periodistas, así como para los periódicos y su audiencia; que si los periodistas en Nigeria y Sudáfrica son conscientes de la importancia y las interrupciones causadas por la nueva fase en la evolución de los medios de comunicación, todavía falta una fórmula coherente para enfrentar los desafíos y hay muchos factores más allá del alcance de los periodistas que están configurando su reacción.
The Internet is changing how people in Africa and around the world communicate. It has also greatly impacted the way the media operates. In many countries, people are depending less and less on the traditional media (newspapers, magazines, radio, television) for information and communication. Traditional newspaper organisations as we l as journalists in Africa and around the world are learning to adapt and come to terms with the new technological reality. While the Internet revolution in Africa is still evolving, it has created opportunities and challenges that are redefining the way newspapers, journalists and the audience access and disseminate information. This research examines the impact of the digital transition on newspaper journalists in Africa using Nigeria and South Africa as case studies. It reviews the effect and growing importance of the Internet, online newspapers and social media, in shaping the future of print journalism, the newspaper business and audience interaction in both countries. The research argues hat new media is redefining journalism in Nigeria and South Africa. It has not only created new kinds of journalists and audience who are no longer passive receptors of news, it has thrown up new business models for the news industry facing severe glut. The research concludes that this change has clear and far - Reaching implications for journalists as well as newspapers and their audience; that if journalists in Nigeria and South Africa are aware of the importance and disruptions wrought by the new phase in the evolution of the media, there is still missing a coherent formula in dealing with the challenges and that there are a lot of factors some beyond the purview of journalists that are shaping their reaction.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Gili, Ferré Ricard. "Els Mitjans de comunicació com a legitimadors o deslegitimadors d'un projecte polític per mitjà dels frames i les estructures narratives: el cas del procés català en el període 2006-2015." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2017. http://hdl.handle.net/10803/460895.

Full text

Abstract:

Aquesta recerca es focalitza en el tractament periodístic que els mitjans de comunicació realitzen d’un determinat projecte polític i com, de retruc, aquest tractament contribueix a legitimar-lo o deslegitimar-lo. I és que es parteix de la base que els mitjans tenen un paper privilegiat en el procés de construcció social i d’objectivació social del sentit. El projecte polític que s’analitza és l’anomenat Procés català, un moviment sociopolític iniciat l’any 2006 que reclama el dret a decidir o dret a l’autodeterminació de Catalunya per aconseguir la seva independència. La recerca abasta el període 2006-2015 –una dècada completa– i pren com a mostra sis diaris, tres editats a Madrid per al conjunt d’Espanya (El País, El Mundo i ABC) i tres editats a Barcelona per a Catalunya (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i El Punt Avui). S’utilitza una metodologia que combina l’anàlisi del frames i l’anàlisi d’estructures narratives.
Esta investigación se focaliza en el tratamiento periodístico que los medios de comunicación realizan de un determinado proyecto político y como, en consecuencia, este tratamiento contribuye a legitimarlo o deslegitimarlo. En este sentido se parte de la base que los medios tienen un papel privilegiado en el proceso de construcción social y de objetivación social del sentido. El proyecto político que se analiza es el denominado Proceso catalán, un movimiento sociopolítico iniciado el año 2006 que reclama el derecho a decidir o derecho a la autodeterminación de Cataluña para conseguir su independencia. La investigación abarca el período 2006-2015 –una década completa– y toma como muestra seis periódicos, tres editados en Madrid para el conjunto de España (El País, El Mundo y ABC) y tres editados en Barcelona para Cataluña (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya y El Punt Avui). Se utiliza una metodología que combina el análisis de frames y el análisis de estructuras narrativas.
This research focuses on media handling of a political project and its knock-on effect in terms of legitimating or delegitimazing the project. It starts from the basis that the media play a crucial role in social construction processes and in the social objectivization of meaning. The political process analysed is the Procés català, a sociopolitical project dating from 2006 that defends Catalonia’s right to decide or right to self-determination regarding its independence. The research, covering the entire decade of 2006-2015, is based on sampling from six newspapers: three newspapers published in Madrid covering Spain (El País, El Mundo and ABC) and three newspapers published in Barcelona covering Catalonia (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya and El Punt Avui). The methodology combines frame analysis and narrative structure analysis.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Gómez, Domínguez Pablo. "La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant els reptes de la transformació digital (2014-2018): audiències, rutines professionals i noves tendències a Televisió de Catalunya (TVC) i Catalunya Ràdio." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668175.

Full text

Abstract:

La recerca analitza les principals transformacions digitals de la CCMA (TVC i Catalunya Ràdio) pel que fa a l’evolució de la seva audiència (lineal, digital i social), les rutines professionals dels gestors digitals i socials d’ambdós mitjans entre 2014 i 2018 i les oportunitats de futur per a la corporació. Per a l'anàlisi s'ha disposat una metodologia que combina l'explotació quantitativa de totes les dades d'audiència disponibles per als àmbits especificats, així com el desenvolupament i l'aplicació de matrius d'anàlisi pròpies, l'explotació qualitativa a través d'entrevista en profunditat als gestors digitals de TVC i de Catalunya Ràdio i l'enquesta prospectiva a experts estatals i nacionals en el sector de la comunicació. Aquesta metodologia, amb l'excepció del panell d'experts, s'ha aplicat a una mostra representativa de 34 programes de TVC i de Catalunya Ràdio. Les conclusions revelen que la CCMA adreça constantment els reptes que es deriven d’una estructura audiovisual en constant canvi. Tot i això, els resultats plantegen importants reptes per als seus mitjans quant a l’envelliment del perfil de públic a tots els àmbits i per a la majoria de programes examinats. D’altra banda, la necessitat de plantejar estratègies digitals que tinguin en compte una transformació accelerada de les rutines professionals on trobem un procés complex de transició entre la cultura professional lineal i digital. Finalment, els experts consultats consideren que la corporació encara pot assolir el seu màxim potencial a l’àmbit digital, tot i que són conscients que les circumstàncies actuals plantegen obstacles per a revertir les tendències de consum i modificar l’estructura professionals segons les necessitats que es van detectar.
This research analyzes the main digital transformations of CCMA (TVC and Catalunya Ràdio) related to the evolution of its audience (linear, digital and social), the digital and social managers’ professional routines of each media between 2014 and 2018, and the future challenges fort this public corporation. For the analysis, we set a methodology that combines a quantitative exploitation of all available audience data for each environment, the development and application of our own matrix, a qualitative analysis through an in-depth interview (digital and social managers) and a prospective survey to national and state experts in the communication sector. All this methodology, except for the expert panel, have been applied to a representative sample of 34 TVC and Catalunya Ràdio programs. The findings reveal that the CCMA steadfastly addresses the challenges that arise from a constantly changing audiovisual market. However, the results present important challenges for their media regarding the aging of the public profile in all areas and for most examined programs. On the other hand, the need to formulate digital strategies that consider an accelerated transformation of professional routines where we find a complex process of transition between linear and digital professional culture. Finally, the experts consider that the Corporation can still reach its maximum potential in the digital field, although they are aware that the current circumstances pose obstacles to reverse the tendencies of consumption and to change the state of the professional structure that we have detected.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Suenaga, Portuguès Kay. "Guerra i Pau a l'Edat Mitjana (la Corona d'Aragó en la Baixa Edat Mitjana)." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2012. http://hdl.handle.net/10803/97360.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Martínez, i. Puig Alfons J. "El naixement d'una ciutat: Josep Roca i Bros, o el perfil de una ciutat: Figueres, una imatge urbana a mitjans del segle XIX: el naixement d'una ciutat abans de ser una ciutat." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/397667.

Full text

Abstract:

La creació de la ciutat de Figueres, neix urbanísticament parlant durant el segle XIX, concretament durant la segona meitat del XIX gràcies a la feina d’un arquitecte municipal: Josep Roca i Bros. Figueres, venia d’unes èpoques de progrés econòmic i social però no s’havia planejat la seva transformació en ciutat, sinó que havia anat creixent com un poble gran, amb carrers més llargs però estrets, amb un eixample insuficient i amb problemes orogràfics com la Ribera que partia Figueres en dos, o la manca d’espais oberts i carrers amples, així com una planificació que combinés l’estètica, la racionalitat i el creixement a mig i llarg termini. Roca i Bros aconsegueix nous espais oberts a la ciutat, alguns d’ells venen donats per la cobertura de la riera i l’aparició de la Rambla o la Plaça de la Palmera, la qual cosa permet pensar que aquest arquitecte té una visió social de l’espai públic i una consciència de què la seva obra ha de perdurar. Tot plegat dins l’elegància del neoclassicisme que es manté, trobant-se en mestres d’obres posteriors per conservar una determinada imatge de ciutat pensada per Roca i Bros a mitjans del segle XIX. Josep Roca i Bros, estarà també dins del Cos d’Enginyers de l’Exèrcit, la qual cosa li dóna un control i coneixement del territori ampli, i contribueix al creixement de Figueres amb la instal·lació de serveis com l’aigua potable. Tanmateix, els nombrosos plànols de població permeten veure l’evolució urbana de Figueres al llarg de més d’una dècada.
Figueres emerges, in terms of town planning, in the second half of the nineteenth century thanks to the work of the town's architect: Josep Roca i Bros. The town had experienced periods of economic and social progress but had not considered its transformation into a city, but simply had grown into a large town with long but narrow streets, with insufficient extensions and orographic problems such as the stream that divided the town or the lack of open spaces and wide streets, as well as a planning that would combine aesthetics, rationality and growth in the mediumand long term. Roca i Bros procures new open spaces in Figueres, some of which are the result of the covered stream which turns into the Rambla and the Palmera square, indicating that this architect has a social vision of the public space and is aware that his work has to last. All of this within the elegance of neoclassicism which is maintained and continued by later architects in order to conserve an image of the city first thought by Roca i Bros inmiddle of the nineteenth century. Josep Roca i Bros, was also in the Army Corps of Engineers, which gives a comprehensive control and knowledge of the territory and contributes to the growth of Figueres structure installation services such as drinking water. However, many plans allow people to see the evolution of urban Figueres for over a decade.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Norte, Sosa José. "Metodología de medición del valor económico para la empresa de sus seguidores en las Redes Sociales." Doctoral thesis, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, 2018. http://hdl.handle.net/10803/461895.

Full text

Abstract:

Este trabajo propone una metodología para medir el valor económico que los seguidores aportan en las redes sociales a la empresa. Esto permitirá una evaluación de la participación de las audiencias digitales (clientes) en la comunicación de las empresas. El concepto propuesto es agregar valor a la red social de la empresa. En el balance de una empresa, cualquier acción publicitaria se imputa como "gasto" y no como inversión, ya que está estandarizada en los planes generales de contabilidad global, cualquier desarrollo publicitario se transforma en un gasto. Sin embargo, en la era de la información y las redes sociales, puede medir el impacto real de las campañas de comunicación en Internet. El desarrollo de este estudio de investigación tiene la siguiente hipótesis: • El fan / seguidor tiene un valor medible en "la era de la información". • Existe una metodología para obtener el valor económico de un fan / seguidor. • El valor económico obtenido puede imputarse como un activo intangible. • Esta metodología de evaluación de fan / seguidor puede aplicarse para obtener una valoración de los activos intangibles en la empresa.
This work proposes a methodology to measure the economic value that followers bring in social networks to the company. This will allow an assessment of the participation of digital audiences (customers) in the communication of companies. The proposed concept is to add value to the social network of the company. In the balance sheet of a company; any advertising action is imputed as "expense" and not as an investment, since it is standardized in the general global accounting plans, any advertising development is transformed into an expense. However, in the information age, and social networks, you can measure the real impact of communication campaigns on the internet. The development of this research study has the following hypothesis: • The fan / follower has a measurable value in "the information age". • There is a methodology to obtain the economic value of a fan / follower. • The economic value obtained can be imputed as an intangible asset. • This fan / follower evaluation methodology can be applied to obtain a valuation of the intangible assets in the company.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Arasa, Daniel. "La información y la propaganda en la Batalla del Ebro. Según el Plan Previsto. According to Plan." Doctoral thesis, Universitat Abat Oliba CEU, 2015. http://hdl.handle.net/10803/371461.

Full text

Abstract:

La batalla de l‘Ebre va ser la més sagnant de la Guerra Civil Espanyola. I la més decisiva. Quan va acabar, el resultat del conflicte estava sentenciat. Sobre ella s‘han escrit molts llibres i articles, i elaborat diversos documentals audiovisuals, però no existeix cap estudi a fons sobre la informació que van donar els mitjans de comunicació i de propaganda ni en decurs de la batalla ni al voltant d‘ella. Aquí s‘estudia tant en referència als comunicats de guerra, la premsa i la ràdio espanyoles d‘ambdós bàndols, com a la premsa internacional, que va enviar corresponsals de primer nivell mundial. També allò que fa referència al cinema, els pamflets o la premsa de trinxeres i de les Brigades Internacionals. Tanmateix, s‘aprofundeix i omple buits en molts aspectes relacionats amb el propi entorn polític i militar de la batalla, i s‘aporta àmplia informació sobre la tensa situació europea que deixava molt en segon pla la Guerra Civil Espanyola i devaluava la informació sobre ella.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Gallardo, Rodríguez Javier. "Inteligencia competitiva para la innovación en PYMEs : identificación de factores clave." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/334978.

Full text

Abstract:

The study focuses on SMEs in the industrial sector in Catalonia, with the aim of identifying competitive intelligence systems suitable for SMEs, the areas with the greatest potential impact with the implementation of a system IC for innovation, and 3 main key to the success of Competitive Intelligence for Innovation in SMEs factors. This requires a review of the particularities of SMEs was conducted, he analyzed Innovation as competitive strategy and the IC as a strategic tool for innovation. The uniqueness of innovation and SMEs IC in order to determine the key to the success of the IC for innovation in SMEs studied factors. These factors were checked empirically a pragmatic approach to joint research and qualitative study design - quantitative. To this end, 15 semi-structured SMEs validating the factors identified in the literature and key elements surfacing new interviews. Based on the results of this first phase, a quantitative survey that was sent to the industrial SMEs of Catalonia, of which 193 surveys were obtained completely answered designed. The absence of specific models of IC adapted to the reality of SMEs was confirmed, and while a number of empirical studies practices IC were identified in different countries of the world, in every country there are few studies and appear disconnected from each would bring together the other without knowledge of each. It also concluded that the companies in the survey conducted monitoring considered key areas and therefore has greater involvement in performance and result. Virtually all of the factors and variables identified in the literature review and semi-structured interviews have moderate or strong correlations with variable Effective realization of HF, except human factors Quality and Market Orientation Factor ( with correlations. but weak) Awareness and information (no significant correlation). The main key factors most influence were identified structure IC function in the organization, the integration of information technology in the enterprise, the level of visibility and return of function of IC, and the availability of resources. Also significant were corroborated as key factors in this case moderate wood, the level of competition and information behavior in the organization, the ability to share information, the intensity of exposure to information, and organizational culture
El estudio se centró en PYMEs del sector industrial en Catalunya, con el objetivo de identificar sistemas de Inteligencia Competitiva adecuados para pequeñas y medianas empresas, las áreas con mayor potencial de impacto con la implantación de un sistema de IC para la innovación, y 3 los principales factores clave para el éxito de la Inteligencia Competitiva para la Innovación en PYMES. Para ello se realizó una revisión de las particularidades de las PYMEs, analizó la Innovación como estrategia competitiva y la IC como herramienta estratégica y para la innovación. Se estudió la singularidad de la innovación y la IC en las PYMES con el fin de determinar los factores clave para el éxito de la IC para la innovación en PYMEs. Dichos factores fueron chequeados de manera empírica con un enfoque de a investigación pragmático y un diseño metodológico mixto cualitativo ¿ cuantitativo. A tal efecto se realizaron entrevistas semi-estructuradas a 15 PYMEs validando los factores identificados en la literatura y aflorando nuevos elementos clave. En base a los resultados de esta primera fase se diseñó una encuesta cuantitativa que se envió a las PYMEs industriales de Catalunya, de las que se obtuvieron 193 encuestas respondidas completamente. Se confirmó la no existencia de modelos específicos de IC adaptados a la realidad de las PYMES, y si bien se identificaron varios estudios empíricos de las prácticas de IC en diferentes países del mundo, en cada país son pocos los estudios y aparecen desconectados los unos de los otros sin aglutinase el conocimiento de cada uno de ellos. Asimismo se concluyó que las empresas de la encuesta realizan la monitorización de las áreas que consideran claves y que por tanto tiene mayor afectación en su desempeño y resultado. Prácticamente la totalidad de los factores y variables identificados en la revisión de la literatura y en las entrevistas semiestructuradas tienen correlaciones moderadas o fuertes con la variable de Realización efectiva de la IC, a excepción de los Factores de Calidad del Factor humano y Orientación al mercado (con correlaciones existentes. pero débiles) y Conciencia de la información (sin correlación significativa). Los principales factores clave con mayor influencia identificados fueron la estructura de la función de IC en la organización, la integración de las tecnologías de la información en la empresa, el nivel de visibilidad y retorno de la función de IC, y la disponibilidad de recursos. También fueron corroborados como factores clave significativos, en este caso de madera moderada, el nivel de competencia y comportamiento informacional en la organización, la capacidad de compartición de la información, la intensidad de exposición a la información, y la cultura organizativa. Finalmente la investigación identificó las relaciones entre las actividades clave de las PYMEs industriales (en función de su valor competitivo y como parte del núcleo de actividad de su negocio) y el grado de utilización de informaciones externas para la toma de decisiones e introducción de innovaciones en cada una de dichas actividades clave

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Marín, Tuyá Belén. "Strategizing y liderazgo." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. http://hdl.handle.net/10803/129455.

Full text

Abstract:

El desarrollo del strategizing, concepto introducido por Whittington (1996) que enfoca la estrategia en la práctica “cómo algo que las personas hacen”, surgió por la creciente insatisfacción con la investigación convencional en estrategia. Así mientras las personas realizaban la estrategia, las teorías se centraban en análisis multivariantes sobre los efectos de la estrategia en el rendimiento de la organización con una curiosa ausencia de los actores humanos. Con el objetivo de avanzar en el ámbito la investigación en strategizing o “estrategia como práctica”, la presente investigación estudia la influencia del liderazgo en procesos de strategizing basados en la práctica específica de los strategic workshops (o talleres estratégicos), con el propósito de proponer las claves del liderazgo en dichos procesos y en su contribución en la formación de la estrategia así como en la articulación del discurso estratégico para dotarla de sentido y significado. Basándose en el estudio de la documentación, después del análisis de 11 procesos de strategizing, articulados en base a 61 strategic workshops realizados en cuatro universidades catalanas, se ha profundizado en el rol del liderazgo en dichos procesos. La pregunta de investigación planteada es: “¿Qué espera la organización del liderazgo en procesos de strategizing articulados mediante la práctica de los strategic workshops?. Esta investigación pone en relación los conceptos de strategizing, liderazgo y strategic workshops cuestión no tratada con anterioridad en los estudios de esta disciplina. Así mismo, se plantea el estudio de la contribución de los strategic workshops en conseguir una mayor implicación de la organización así como la influencia del discurso estratégico como elemento aglutinador de significados de la estrategia para la organización. El diseño de la investigación se basa en un estudio cualitativo mediante un trabajo empírico sobre estos 11 procesos de strategizing siguiendo los principios de la Teoría Fundamentada, codificando los documentos correspondientes a entrevistas con los equipos de dirección así como materiales y resultados de los strategic workshops. Así mismo, se ha recurrido a otros tipos de documentación relacionadas con estos procesos de diferentes fuentes de información para poder triangular los datos. La principal contribución de la presente investigación es la identificación de las principales expectativas de la organización sobre el liderazgo en procesos de strategizing basados en strategic workshops, especificando las características y principales habilidades del liderazgo que contribuyen con mayor énfasis en un strategizing efectivo. Así mismo, se realizan aportaciones en relación al rol del discurso estratégico, al impacto de la utilización de los strategic workshops en estos procesos y el nexo de los procesos de strategizing con la cultura organizativa y con la gobernanza.
El desenvolupament del strategizing, concepte introduït por Whittington (1996) que enfoca la estratègia en la pràctica “com una cosa que las personas fan”, va sorgir per la creixent insatisfacció amb la investigació convencional en estratègia. Així mentres les persones realizaven l'estratègia, les teories es centraven en anàlisis multivariants sobre els efectes de l'estratègia en el rendiment de l'organització amb una curiosa absència dels actors humans. Amb l'objetiu d'avançar en l'àmbit de la investigació en strategizing o “estratègia com a pràctica”, la present investigació estudia la influencia del lideratge en processos de strategizing basats en la pràctica específica dels strategic workshops (o tallers estratègics), amb l'objectiu de proposar les claus del lideratge en aquests processos i en la seva contribució en la formació de l'estratègia així com en l'articulació del discurs estratègic per a dotarla de sentit i significat. A partir de l'estudi de la documentació, desprès de l'anàlisis de 11 processos de strategizing articulats en base a 61 strategic workshops realizats en cuatre universitats catalanes, s'ha aprofundit en el rol del lideratge en aquests processos. La pregunta d'investigació plantejada és: “¿Qué espera l'organització del lideratge en processos de strategizing articulats mitjançant la pràctica dels strategic workshops?. La present investigació posa en relació els conceptes de strategizing, lideratge i strategic workshops, qüestió no tractada amb anterioritat en els estudis d'aquesta disciplina. Així mateix, es planteja l'estudi de la contribució dels strategic workshops en aconseguir una major implicació de l'organizació així com la influencia del discurs estratègic com element aglutinador de significats de l'estratègia per a l'organtizació. El diseny de la investigació es basa en un estudi cualitatiu mitjançant un treball empíric sobre aquests 11 processos de strategizing siguint els principis de la Teoría Fundamentada, codificant els documents corresponents a entrevistes amb els equips de direcció així com materials i resultats dels strategic workshops. Així mateix, s'ha recorregut a altres tipus de documentació relacionada amb aquests processos de diferents fonts de informació per poder triangular les dades. La principal contribució de la present investigació és la identificació de les principals expectatives de l'organització sobre el lideratge en processos de strategizing basats en strategic workshops, especificant les característiques i principals habilitats del lideratge que contribueixen amb major énfasis en un strategizing efectiu. Així mateix, es realtizen aportacions en relació al rol del discurs estratègic, a l'impacte de la utilizació dels strategic workshops en aquests processos i el nexe dels processos de strategizing amb la cultura organitzativa i amb la governanza.
The development of strategizing, a concept introduced by Whittington (1996) which focuses on strategy as a practice of “something that people do”, grew out of increasing dissatisfaction with conventional research on strategy. Whereas people do strategy, theories concentrated on multivariate analysis of the effects of strategy on business performance with a curious absence of human actors. With the aim of advancing our knowledge of strategizing or “strategy as practice”, the present research studies the influence of leadership in the strategizing processes based on the specific practice of strategic workshops, with the objective of proposing the key role of leadership in these processes and its contribution in the shaping of strategy as well as the articulation of strategic speech to provide the strategy with sensemaking and sensemeaning. Based on the study of 11 strategizing processes articulated in 61 strategic workshops in 4 Catalan universities, this research analyzes the role of leadership in these processes. The question addressed by the research is: “What the organization expected of leadership in strategizing processes based on strategic workshop practice?”. This research joins together concepts of strategizing, leadership and strategic workshops, an approach never attempted before in studies in this field. At the same time the research studies the contribution of strategic workshops in achieving the greater involvement of the organization as well as the influence of strategic discourse as an element that glues together the meaning of strategy for the organization. The design of the research is based on a qualitative study of empirical data drawn from 11 strategizing processes following Grounded Theory, coding the related documents of interviews with management teams as well as the materials used and the results of the workshops. In addition, for the triangulation of data, different sources of information related with the processes have been used. The principal contribution of this research is the identification of the main expectations of the organization concerning leadership in strategizing processes based on strategic workshops, specifying the characteristics and main skills of leadership that make the greatest contribution to effective strategizing. This research also furnishes greater insight into the role of strategic discourse, the impact of the use of strategic workshops in these processes and the link between the strategizing processes and organizational culture and governance.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Fernández, García Núria. "Medios, género y política: representación en prensa escrita de las ministras españolas (1982 – 2011)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283540.

Full text

Abstract:

Esta tesis analiza y compara la representación en prensa escrita de 38 ministras y 105 ministros españoles que han ocupado carteras de diferente prestigio a lo largo de un amplio periodo de tiempo (1982 – 2011). Se compara la cobertura realizada por cuatro diarios de referencia y con diferentes opciones ideológicas como son El País, La Vanguardia, El Mundo y ABC, analizándose un total de 6.081 artículos. La tesis está estructurada en seis capítulos. En primer lugar, se abordan los tres conceptos relacionados con la investigación: género, política y medios, examinando la significación general de la representación de las mujeres políticas en los medios. En el capítulo metodológico se presenta el diseño de la investigación y se establece la hipótesis principal según la cual las ministras son encuadradas por los medios de forma diferente a sus colegas varones obteniendo éstas una menor visibilidad, una cobertura más centrada en cuestiones personales y una evaluación más negativa. A continuación se procede al análisis empírico de la investigación, que queda dividida en tres capítulos. En el capítulo cuarto se realiza un análisis de los primeros cuatro gabinetes en las presidencias de Felipe González (1982), José María Aznar (1996), José Luís Rodríguez Zapatero (2004) y Mariano Rajoy (2011). Se analiza el primer gabinete con el objetivo de comprobar cómo es la cobertura recibida por ministros y ministras al frente de diferentes carteras durante un mismo periodo de tiempo. En el capítulo quinto se analizan todos los nombramientos habidos desde 1982 hasta 2011. Se analiza la cobertura recibida por ministros y ministras en función del prestigio, presidencia, diario y género del autor de la pieza periodística. En el análisis por prestigio se dividen las carteras en prestigio alto (Defensa, Economía, Asuntos Exteriores, Interior, Vicepresidencia), prestigio medio (Agricultura, Fomento, Sanidad, Industria, Justicia, Trabajo, Administración Pública) y prestigio bajo (Cultura, Educación, Asuntos Sociales, Igualdad, Vivienda, Medio Ambiente) con el objeto de comprobar si las diferencias en la cobertura de ministros y ministras vienen dadas por el tipo de cartera ocupada. En el capítulo seis, con el fin de profundizar en la representación de ministros y ministras en una cartera de prestigio alto y en una cartera de prestigio bajo, se realiza un análisis exhaustivo de dos ministerios: Defensa, una cartera considerada de prestigio alto y de hegemonía masculina, y Cultura, cartera considerada de prestigio bajo y una de las carteras en las que se encuentra una mayor presencia femenina. El último capitulo está dedicado a las conclusiones. El análisis realizado muestra la existencia de cierto sesgo en la representación de las ministras españolas: las ministras ven reproducidas sus declaraciones en menor medida que los ministros varones, su género es considerado mucho más relevante, son asociadas en mayor medida con una figura masculina, su apariencia resulta todavía importante para los medios, y en su cobertura se observan más rasgos negativos así como también un menor tono positivo de cobertura que sus colegas varones. Pero esta cobertura diferenciada no se puede atribuir en su totalidad al género sino que también es importante el tipo de cartera ocupada por las mujeres puesto que la investigación realizada apunta a que las ministras al frente de carteras de prestigio alto no sólo son más visibles sino que sus declaraciones son reproducidas en mayor medida, así como se las asocia más con rasgos positivos y obtienen un menor tono negativo de cobertura.
This dissertation explores and compares print media representation of the Spanish female and male cabinet ministers holding different prestige portfolios over an extended period of time (1982 – 2011). The appointment of 143 ministers, 105 men and 38 women, is analyzed. The press corpus consists of 6,081 stories published in the four most widely circulated newspapers in Spain: El País, La Vanguardia, El Mundo and ABC. These newspapers are selected for their circulation size and because they capture news coverage from across the ideological spectrum. The thesis is divided into six chapters. First, the three core concepts of the research are presented: gender, politics, and media. The chapter examines the overall significance of the representation of women politicians in the media. The next chapter deals with the research design. In this chapter the main hypothesis of the research is presented: the media frames female cabinet ministers in a different way to their male colleagues as they are less visible, coverage is more focused on their personal life and they receive a more negative evaluation. The empirical analysis of the research is divided into three chapters. The first one analyzes the first four cabinets of the presidencies of Felipe González (1982), José María Aznar (1996), José Luís Rodríguez Zapatero (2004) and Mariano Rajoy (2011), two Socialist governments and two Conservative governments. This analysis tries to point out the coverage received by female and male cabinet ministers holding different portfolios during the same period of time. The fifth chapter examines the appointment of men and women cabinet ministers from 1982 through 2011. Coverage is analyzed by prestige type, presidency, newspaper and gender of the journalist. Portfolios are divided into highprestige (Defense, Economy, Foreign Affairs, Home Affairs, Vice presidency), medium-prestige (Agriculture, Health, Industry, Justice, Labor, Public Works) and low-prestige (Education, Culture, Environment, Social Welfare, Housing). As women have largely been relegated to low-prestige policy areas, this chapter tries to look at differences in the coverage by type of the portfolio. Chapter six analyzes the coverage of men and women ministers nominated to the Defense portfolio, a “masculine” and high-prestige portfolio. The chapter also examines the coverage of men and women appointed to the low prestige portfolio of Culture, a cabinet post also viewed as “feminine”. The last chapter is devoted to conclusions. It is argued that the analyses confirm the existence of a bias in the representation of Spanish women ministers: women are less likely than men to be quoted in the press; gender of female cabinet members is considered much more relevant; women are more likely to be related to a male mentor; appearance is still important in the coverage of female ministers; female cabinet members are more likely to be related to negative traits in a significant higher percentage than men, and they receive a less positive tone of coverage . This distinct coverage cannot be only attributed to the gender of the female minister but is also linked to the type of portfolio hold by women. The position occupied by women ministers may be important, too: female ministers holding high-prestige portfolios are more visible, their statements are quoted more often, they are more likely to be related to positive traits and also have a lower negative tone.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Soler, Vila Eduardo. "La calidad de la información contable en las empresas familiares y no familiares en España." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2014. http://hdl.handle.net/10803/145321.

Full text

Abstract:

Some of the accounting scandals that have taken place in major companies throughout the world have forced the need to analyze in detail the quality of the accounting information submitted by companies. Enron, Parlamat or Pescanova are clear examples of poor quality accounting information, which has confirmed the importance of transparency and confidence in the information sent to the markets. On the other hand, family firms have acquired great relevance in the academic world recently, especially in countries in which these types of companies represent a high percentage of the total number of businesses, as is the case of Spain, where family firms represent more than 85% of the total. Given the importance of both disciplines (the quality of accounting information and family firms), this thesis has as its primary objective the analysis of the quality of accounting information in Spanish firms, including both family and non family businesses. It is well known that the family entity of a firm gives the company a set of features that makes it different from the non-family one. This is the reason we analyze them separately. Following similar approaches used to measure the quality of accounting information this thesis is primarily based on the existence of earnings management practices. However, even if earnings management has been treated in numerous studies recently, it has nearly always been analyzed exclusively from an accounting point of view (what is called accounting earnings management, defined as the one that affects accounting variables but not cash flows). Besides this one, real earnings management emerges when managers take operational decisions (real decisions) to achieve specific goals. This type of earnings management has been very little studied to date. This work also compares the results obtained in the previous analyses with two other metrics commonly used in this type of research: conservatism and the quality of accruals. Financial statement data for a sample of 850 listed and non-listed Spanish companies with almost 6,000 observations during the period 2003¿2011 were collected from the SABI database. In addition to the inclusion of non-listed companies in the sample, one of the main features of this work is the methodology adopted for the identification of family and non-family firms. While the vast majority of studies published to date have used the level of insider ownership concentration to classify family and non-family firms, this thesis is based on the analysis of the owners¿ surnames and those of other decision-making managers within the companies. The results reveal that listed family firms convey financial information of lower quality compared to their non-family peers, due the use accounting earnings management practices. However, we find opposite evidence if the founding family has higher ownership concentration or if the CEO is a family member. Non-listed family firms tend to engage in less accounting earnings management practices and, therefore, its financial information is of better quality. The empirical results also show that on average, founding family ownership and family CEOs are associated with higher earnings quality, booth in listed and in non-listed Spanish firms. On the other side, we document evidence that Spanish family firms incur in fewer real earnings management practices compared to the non-family ones. Furthermore, family ownership is negatively associated with real earnings management, both in listed and in non-listed firms. Finally, it seems that founding family ownership and family CEOs are associated with lower demand for conservatism in Spanish family firms.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Villalta, Riega Rosario del Pilar. "Factores críticos de éxito en la implementación de una arquitectura empresarial en las empresas peruanas: Sector bancario." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. http://hdl.handle.net/10803/128936.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Marques, de Araújo Luciano. "International project teams as innovation hubs: power and politics in the knowledge change process." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. http://hdl.handle.net/10803/130835.

Full text

Abstract:

The aim of this investigation is to understand how international project teams enable mature multinational enterprises (MNEs) to cope with knowledge diversity and political activity, two well-known disruptive organizational phenomena, in order to leverage their innovative potential and competitive capabilities. To answer this question a longitudinal multi-case study has been designed to collect in-depth qualitative data from three large-scale international projects conducted by a focal MNE and an array of its subsidiaries. In a dialectic way, data collected has been used both to enhance the dynamic knowledge change framework provided by contemporary sociology and to explain the complex mechanisms that make international project teams an increasingly used organizational tool. As a result, knowledge change (and thus innovation) has been found to hinge on a dynamic balance between power and politics which is favored by conditions that are inherent to these organizational settings. Finally, a model describing the mechanisms that enable international project teams to drive knowledge diversity and political activity towards innovation and knowledge change within MNEs has been developed.
L'objectiu d'aquesta investigació és entendre com els equips de projectes internacionals permeten a les empreses multinacionals madures fer front a la diversitat de coneixements i l'activitat política, dues reconegudes fonts de problemes organitzacionals, amb la finalitat de potenciar les seves capacitats d'innovació i potencial competitiu . Per respondre a aquesta pregunta un estudi longitudinal embolicant casos múltiples s'ha desenvolupat per recollir dades qualitatives en profunditat des de tres grans projectes internacionals a càrrec d'una empresa multinacional focal i una gran varietat de les seves filials. D'una manera dialèctica, les dades recollides han estat utilitzats tant per millorar el marc del canvi dinàmic del coneixement proposat per la sociologia contemporània i explicar els complexos mecanismes que fan que els equips de projectes internacionals en una eina cada vegada més utilitzada per aquestes organitzacions. Com a resultat, es mostra que el canvi d'un determinat coneixement depèn d'un equilibri dinàmic entre poder i política afavorit per les condicions que són inherents a aquests formats organitzacionals. Finalment, es desenvolupa un model que detalla els mecanismes que permeten als equips de projectes internacionals impulsar la diversitat de coneixements i l'activitat política cap a la innovació i el canvi del coneixement dins de les empreses multinacionals madures.
El objetivo de esta investigación es entender cómo los equipos de proyectos internacionales permiten a las empresas multinacionales maduras hacer frente a la diversidad de conocimientos y la actividad política, dos reconocidas fuentes de problemas organizacionales, con el fin de potenciar sus capacidades de innovación y potencial competitivo. Para responder a esta pregunta un estudio longitudinal envolviendo casos múltiplos se ha desarrollado para recoger datos cualitativos en profundidad desde tres grandes proyectos internacionales a cargo de una empresa multinacional focal y una gran variedad de sus filiales. De una manera dialéctica, los datos recogidos han sido utilizados tanto para mejorar el marco del cambio dinámico del conocimiento propuesto por la sociología contemporánea y explicar los complejos mecanismos que hacen que los equipos de proyectos internacionales en una herramienta cada vez más utilizada por estas organizaciones. Como resultado, se muestra que el cambio de un determinado conocimiento depende de un equilibrio dinámico entre poder y política favorecido por las condiciones que son inherentes a estos formatos organizacionales. Por fin, se desarrolla un modelo que detalla los mecanismos que permiten a los equipos de proyectos internacionales impulsar la diversidad de conocimientos y la actividad política hacia la innovación y el cambio del conocimiento dentro de las empresas multinacionales maduras.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Rey, Peña Carlos. "La misión en la empresa." Doctoral thesis, Universitat Internacional de Catalunya, 2012. http://hdl.handle.net/10803/386317.

Full text

Abstract:

Varios estudios corroboran que, en términos generales, las misiones corporativas no tienen efecto significativo en las empresas. Para encontrar las posibles causas y soluciones a este fracaso de la misión, en primer lugar hemos analizado en estado de la cuestión en la literatura existente. A partir de este análisis hemos establecido como hipótesis central que, para conseguir que la misión tenga verdadera influencia en las empresas, es necesario re-definir el concepto "misión" tal y como comúnmente se entiende en la literatura. Finalmente, tras confirmar empíricamente esta hipótesis, proponemos un nuevo modelo conceptual y metodológico: el modelo tridimensional de la misión, que contempla la motivación prosocial como parte constitutiva y esencial del mismo.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Ferrer, Jaureguizar Rufino. "Estudio histórico de la farmacia Ferrer de Santa Eugenia de Ribeira, en su periodo fundacional (1899-1905) y de sus titulares hasta 1983." Doctoral thesis, Universitat de València, 2002. http://hdl.handle.net/10803/9753.

Full text

Abstract:

El objetivo del trabajo ha sido sacar a la luz, una farmacia, del ámbito rural gallego, que inició su andadura a finales del siglo XIX. Para ello se han utilizado como fuentes principales la documentación encontrada en la farmacia y que ha llegado a nuestros días, como son la biblioteca, los libros copiadores de recetas o recetarios y otros libros, documentos y utensilios utilizados en el quehacer diario del ejercicio profesional de los farmacéuticos. Se ha usado además documentación extraída de Archivos de instituciones públicas como son el Ayuntamiento de Ribeira, la Universidad de Santiago de Compostela y los Colegios Oficiales de Farmacéuticos y Médicos de La Coruña.Se describe sucintamente aspectos geofísicos, demográficos y un bosquejo histórico de Ribeira como escenario físico y humano.El tratamiento de los profesionales sanitarios como médicos, farmacéuticos, veterinarios y otros profesionales de la salud, se realiza con mayor amplitud.La Farmacia se describe ampliamente citando sus emplazamientos urbanos, personal farmacéutico (haciendo especial incapié en las biografías de D. Ricardo Ferrer Bargés y D. Emilio Ferrer Colomer) y auxiliar, mobiliario, utensilios y envases, fondos bibliográficos (libros, revistas y otros documentos). Hay aquí una mención especial para los proveedores de la farmacia a lo largo del tiempoUn importante capítulo es el dedicado a la Formulación magistral y la Especialidad farmacéutica utilizada en el período estudiado tratando su relación por años, número de componentes por receta, formas farmacéuticas en formulación magistral, grupos terapéuticos en formulación magistral y en especialidades con descripción individualizada de ambos. Los médicos y su incidencia en formulación magistral y especialidades.Dentro de las formulas magistrales, los excipientes en relación a formas farmacéuticas, grupos terapéuticos y médicos; y los principios activos en relación con formas farmacéuticas, grupo terapéutico y médicos.Dentro de las especialidades farmacéuticas su relación con grupos terapéuticos y médicos.Se relaciona asimismo las especialidades farmacéuticas prescritas, con la industria farmacéutica y se estudian las especialidades de los fondos de la Farmacia Ferrer desde varios aspectos.Las conclusiones y una amplia bibliografía primaria y secundaria, amén de dieciseis apéndices, dan fín a este trabajo.
The goal of this work has been to show a rural Galician Chemistry, the Ferrer Chemistry, founded by the end of the XIXth. We have used as main sources the documentation still available found at the Chemistry, as the library, the apothecary's file and others books are, and some documents or utensils used in the professional day a day chemists working. We have also used documents taken from the Public Institutions of the area. And finally we have also dealt with others sanitary professionals as doctors or veterinaries.We describe deeply the Chemistry, its city localisation, basic furniture, its different suppliers across the time and its chemists and auxiliary personal, specially remarkable are the Mr.Ricardo Ferrer Bargés and Mr. Emilio Ferrer Colomer biographies.Others important points of our study are the magisterial formulation and the chemistry speciality, points linked with dates, components per prescription, chemistry shapes, therapeutic group, doctors, excipients and active rudiments (principios).We have also found out the relations between chemistry prescript specialities, chemist industry and Ferrer's chemistry fund specialities.Finally we expose the main conclusions, a wide bibliography (primary and secondary) and sixteen appendixes.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Baraibar, Diez Elisa. "Contextualización de la transparencia en la integración de los elementos de la comunicación empresarial y aplicaciones empíricas de la transparencia social." Doctoral thesis, Universidad de Cantabria, 2013. http://hdl.handle.net/10803/116183.

Full text

Abstract:

La investigación de la transparencia está justificada por su impacto en uno de los temas más debatidos en la economía: la información asimétrica, origen de los costes de transacción y tema clave en la teoría de la agencia. En esta Tesis Doctoral se realiza en primer lugar una revisión teórica del concepto de transparencia así como su relación con los conceptos de rendición de cuentas, divulgación y presentación de informes. En segundo lugar, se contextualiza la transparencia en relación a los elementos básicos de la comunicación: emisor, receptor, canal, código y mensaje. Finalmente, y considerando que la Tesis Doctoral se realiza como compendio de artículos previamente publicados, se presentan diversas aplicaciones empíricas de la transparencia acotada al ámbito social, que recogen la importancia que tiene la transparencia en relación a la creación de reputación, tanto en el contexto empresarial como en el universitario, y a la creación de valor.
The investigation of transparency is theoretically justified by its impact on one of the most debated topics in economics: asymmetric information, source of transaction costs and key issue in agency theory. In this Doctoral Thesis, a theoretical review of the concept of transparency and its relationship with the concepts of accountability, disclosure and reporting is first performed.. Second, transparency is contextualized in relation to the basic elements of communication: sender, receiver, channel, and message. Finally, considering that this Doctoral Thesis is written as a compendium of previously published articles, last chapter presents various empirical applications of transparency in the social field, which reflect the importance of transparency in relation to the creation of reputation, both in the business context and in the university context, and the creation of value.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Echazarreta, Soler Carmen. "Sociedad y reforma educativa: un análisis de la prensa en Cataluña." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2002. http://hdl.handle.net/10803/2931.

Full text

Abstract:

Como es sabido, dos de los agentes y estrategias culturales que la sociedad actual utiliza para socializar a los nuevos miembros de su colectividad son el sistema educativo y los medios de comunicación de masas (M.C.M.). El primero se ocupa de la dimensión "formal" de la educación; y los segundos contribuyen en gran medida a la llamada "educación no formal". Es precisamente la interacción de ambas instituciones la piedra angular de esta tesis doctoral puesta al descubierto a través de la investigación sobre la imagen de la LOGSE proyectada por la prensa en Cataluña. En realidad, la tesis prueba el papel decisivo que los medios de comunicación de masas juegan en la formación de la opinión social sobre la educación. En palabras de LUCKMAN, la prensa es la institución mediática que construye el universo simbólico de una sociedad, que en definitiva, no es otro que la propia realidad social.
¿Cuál ha sido el comportamiento de la prensa en todo este período de implantación de la LOGSE? ¿Cómo ha informado? ¿Qué noticias educativas ha seleccionado? ¿Tiene la prensa una línea específica de tratamiento para los temas educativos? Si esta línea de tratamiento existe, ¿es común a todos los diarios analizados o bien es distinta? ¿Cuál es el género periodístico predominante? ¿Cuáles son los protagonistas? ¿Se pueden encontrar en la prensa suficientes datos sobre la enseñanza como para que el público reciba una información consistente y válida sobre ellos?
La tesis pretende desvelar estos interrogantes con el fin de inferir conclusiones que ayuden en la búsqueda de explicaciones para recuperar la confianza en nuestro sistema educativo, pieza clave de una sociedad que, como la nuestra, quiere ser coherente con el ideal de modelo social democrático, progresista y solidario.
El título de la tesis puede sugerir que su contenido es principalmente un informe de los resultados arrojados por la investigación a través del análisis crítico del discurso aplicado a 452 documentos periodísticos seleccionados en el período comprendido entre el 7 de octubre de 1998 hasta el 13 de febrero de 2002. Sin embargo, la obra profundiza también en el análisis y modelos teóricos sobre los medios escritos; la enseñanza y la función docente y los rasgos significativos de la LOGSE, el sistema educativo vigente durante la investigación. Estos apartados destinados a la fundamentación teórica nos ofrecen una visión pluridisciplinar que proporcionan el contexto necesario para su correcta interpretación.

Otro aspecto a destacar del presente trabajo es el análisis exhaustivo de los resultados hallados en la prensa. Las exigencias sociales al sistema educativo son cada vez mayores y se le suele responsabilizar de problemas que están total o parcialmente lejos de su ámbito competencial. Es más, con frecuencia observamos una conducta reduccionista de responsabilizar exclusivamente al profesorado del conjunto de problemas y resultados del sistema educativo, haciendo abstracción del importante papel que juegan otros agentes y factores: -entorno social, entorno familiar, política educativa, instalaciones y recursos, medios de comunicación-. Los medios de comunicación social reproducen los esquemas y estereotipos sociales en torno a la enseñanza y al profesorado. En este contexto, el profesorado se siente injustamente vigilado y presionado. Consciente de su importante pero limitado papel, su motivación a lo largo de su vida profesional tiende a disminuir cuando no, a desaparecer. Es importante una reflexión sobre el rol que los medios de comunicación social están jugando en esta realidad.

Los resultados de este estudio pueden ser un primer paso para desarrollar estrategias de intervención que disminuyan la distancia entre los estereotipos sociales y la realidad del sistema educativo y de sus agentes. No es este el lugar de realizar una prolija exposición de los principales resultados del estudio, pero sí de resaltar algunos de ellos. La tesis constata que la información presente en los medios no es suficiente ni adecuada para que el gran público pueda tener una idea clara de la realidad educativa. La tendencia de la información referida a la enseñanza describe los hechos sin aportar elementos para el análisis o la reflexión. En la prensa, las noticias sobre estos temas suelen estar firmadas por personas no especialistas y ajenas a las redacciones de los periódicos, por lo que las generalidades y estereotipos predomina sobre los conceptos singulares. La imagen que se trasmite del profesorado es más bien neutra, con una ligera tendencia a resaltar sus aspectos positivos. El estereotipo es el de un profesional preparado, innovador y relativamente joven. No puede decirse lo mismo sobre la enseñanza, respecto a la cual existe una tendencia a resaltar lo negativo. Los grandes objetivos de la reforma educativa tienen una muy reducida presencia en los medios. Abundan los temas superficiales y llamativos, mientras que temas tan trascendentales como la formación inicial y continua del profesorado no tiene presencia alguna. Los medios tienden a ser congruentes con la imagen externa de la educación y se alejan de la imagen interna que los agentes implicados sostienen de su realidad.

En definitiva, esta ruptura entre el sistema educativo y la sociedad se reproduce en los medios de comunicación que resaltan e insisten en los temas más noticiables y superficiales, contribuyendo frecuentemente más a la desinformación que a la información y formación propiamente dichas.
It's broadly accepted that the main two agents and cultural strategies that the present society uses to socialize new members of the community are the educational system and mass communication media (M.C.M.). The first one works out the "formal" dimension; and the second one, to a great extent, contributes to the so-called "no formal education". The main issue of this doctoral thesis is the result of the interaction of both institutions. The research tries to find out what's the image of the LOGSE shown by the press in Catalonia. In fact, the thesis proves the important part mass media play in the formation of the social opinion about education. In words of LUCKMAN, press is the mediatic institution which shapes up the symbolic universe of society. To sum up, it's nothing but social reality itself.
How has the press behaved during this implementation period of LOGSE? How has it shown the new educational system? Which kind of news has it selected? Has the press a specific line of processing for the education topics? If this line of processing exists, is it the same for all the analyzed newspapers or each has its own way of processing this kind of news? Which is the predominant journalistic used style? Which are the main characters? Is possible to find within the press enough information about teaching so that general public receives solid and valid information about them?
This thesis tries to shed light upon these clues in order to infer conclusions which will help us recover confidence in our own education system, which has become a key issue of a society that, like ours, wants to be coherent with the ideal of democratic, progressive and sympathetic social model.
The way our thesis has been entitled can suggest the reader its content is basically a report about the results shown by our research through the critical analysis of the speech applied in 452 journalistic documents that were selected amongst the LOGSE-related information released by the press between October the 7th 1998 and February the 13th 2002. However, the work investigates in depth in the analysis and the theoretical models about the written media; the teaching and its role and the meaningful characteristic of the LOGSE, the education system in force during the research. These sections assigned to the theoretical explanation offer us a multidisciplinary viewpoint which gives the necessary context to be correctly interpreted.
Another aspect to be emphasized about this work is the exhaustive analysis of the results found in the press. The social demand towards the education system is growing bigger and usually we blame the media for issues that have little or nothing to do with them. What's more, we usually find teachers responsible for a bunch of problems provided by the educational system itself, importantly remarking on other agents and factors: social environment, family, educational politics, facilities and resources, media. Social mass media repeat preconceptions and social stereotypes around teaching and teachers. In this context, teachers feel unfairly overwatched and under-pressed. Aware of his important but limited role, his/her motivation through his/her professional life tends to decrease or even disappear. It is important to point out the part which media play in this whole new reality.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Fanals, Gubau Laura. "Precarietat laboral i ètica periodística: una anàlisi de la relació entre condicions de treball i deontologia professional a Catalunya." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2021. http://hdl.handle.net/10803/670815.

Full text

Abstract:

Aquesta tesi analitza la relació entre unes condicions laborals precàries i l’actitud dels periodistes que treballen a Catalunya davant dels dilemes deontològics de la professió. A partir de la definició integral de precarietat d’autors com Neilson i Rossiter (2006), Brophy i de Peuter (2007), i Ross (2009), que no només tenen en compte els salaris sinó també factors com la inestabilitat, el grau de satisfacció o l’estat anímic dels treballadors precaris; i del tesaure d’Alsius (1999, 2010), que estableix els quatre principis ètics de veritat, llibertat, justícia i responsabilitat, la investigació combina una metodologia quantitativa -enquesta- i qualitativa -entrevistes a professionals i a experts- per dibuixar un perfil dels treballadors més precaris i analitzar les seves actituds davant de 18 reptes ètics. Els resultats constaten que la precarietat és un condicionant vital per a l’ètica periodística, i que limita especialment els supòsits relacionats amb la llibertat i la veritat.
This thesis analyses the relationship between precarious working conditions and the attitude of the journalists who work in Catalonia towards the ethical dilemmas of the profession. Taking the comprehensive definition of precariousness given by Neilson and Rossiter (2006), Brophy and Peuter (2007) and Ross (2009), which not only takes into account the salaries but also other aspects such as the instability, the personal satisfaction or the emotional state of the precarious workers; and the thesaurus designed by Alsius (1999, 2010), which establishes the ethical principles of truth, freedom, justice and responsibility; this research combines a quantitative methodology -a survey- and a qualitative one -interviews to professionals and experts- in order to draw a profile of the most precarious workers and analyse their attitudes towards 18 ethical dilemmas. The results show that precariousness is an important determinant of journalistic ethics, and that it especially affects the principles of freedom and truth.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

González, Coulon María de los Ángeles. "Una reconstrucción teórica y unitaria de la prueba testimonial." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670542.

Full text

Abstract:

La present recerca busca, en primer terme, deixar de manifest el centralisme del subjecte o testimoni en el desenvolupament de la prova testimonial, demostrant l’omissió respecte al contingut de la declaració de aquest. L’anterior, segons vam poder detectar, s’ha degut a problemes en la seva regulació, tractament dogmàtic i en la pràctica judicial. Després, a conseqüència d’allò, aquest mitjà de prova es mira amb recel i moltes vegades com de menor jerarquia. És per l’anterior, i entenent que una de les premisses d’aquesta tesi és la necessitat que el jutjador compti amb una major quantitat d’antecedents per a prendre la seva decisió, que, en segon terme i, basant-nos en la naturalesa jurídica de la prova testimonial, formulem un concepte ampli de testimoniatge construït des de l’epistemologia. El testimoniatge s’entendrà com una transferència de coneixements a una audiència que no els té i que permet crear en ella creences o atorgar-li nova informació, distingint-se dos elements: el subjecte o testimoni i la seva declaració o testimoniatge. Així, i, en tercer terme, proposem utilitzar aquest concepte ampli de testimoniatge i distingir entre els elements assenyalats en precedència, per al compliment de dos objectius. El primer, que de manera separada s’examini al subjecte i la seva declaració, en les etapes de conformació i valoració de la prova de manera equilibrada deixant de costat el centralisme en el subjecte; i com segon objectiu analitzar l’opció de regular de manera comuna, d’acord amb aquest concepte ampli, altres mitjans de prova que epistèmicament també són testimoniatges com la declaració de les parts i la prova pericial.
La presente investigación busca, en primer término, dejar de manifiesto el centralismo del sujeto o testigo en el desarrollo de la prueba testimonial, demostrando la omisión respecto al contenido de la declaración que éste presta. Lo anterior, según pudimos detectar, se ha debido a problemas en su regulación, tratamiento dogmático y en la práctica judicial. Luego, como consecuencia de aquello, este medio de prueba se mira con recelo y muchas veces como de menor jerarquía. Es por lo anterior, y entendiendo que una de las premisas de esta tesis es la necesidad de que el juzgador cuente con una mayor cantidad de antecedentes para tomar su decisión, que, en segundo término y, basándonos en la naturaleza jurídica de la prueba testimonial, formulamos un concepto amplio de testimonio construido desde la epistemología. El testimonio se entenderá como una transferencia de conocimientos a una audiencia que no los tiene y que permite crear en ella creencias u otorgarle nueva información, distinguiéndose dos elementos: el sujeto o testigo y su declaración o testimonio. Así, y, en tercer término, proponemos utilizar dicho concepto amplio de testimonio y distinguir entre los elementos señalados en precedencia, para el cumplimiento de dos objetivos. El primero, que de forma separada se examine al sujeto y su declaración, en las etapas de conformación y valoración de la prueba de manera equilibrada dejando de lado el centralismo en el sujeto; y como segundo objetivo analizar la opción de regular de forma común, de acuerdo a este concepto amplio, otros medios de prueba que epistémicamente también son testimonios como la declaración de las partes y la prueba pericial.
This investigation seeks, firstly, to reveal the centrality of the subject or witness in the development of the testimonial evidence, demonstrating the omission regarding the content of the declaration that he/she gives. The aforementioned, as we detected, follows problems in its regulation, dogmatic treatment and in judicial practice. Then, as a consequence, this means of evidence is viewed with skepticism and many times as less relevant. It is for this reason, and understanding that one of the premises of this thesis is the need for the judge to have a greater amount of background to make his/her decision, that, secondly and based on the legal nature of testimonial evidence, we formulate a broad concept of testimony built from epistemology. Testimony will be understood as a transfer of knowledge to an audience that does not have it and that allows the creation of beliefs or granting new information, distinguishing two elements: the subject or witness and his/her declaration or testimony. Thus, and thirdly, we propose to use this broad concept of testimony and to distinguish between the elements mentioned above, for the fulfillment of two objectives. The first one is to examine the subject and his/her testimony separately, in the stages of shaping and evaluating the evidence in a balanced manner, leaving aside the centralism in the subject; and as the second objective to analyze the option of regulating in a common manner, according to this broad concept, other means of evidence that are also epistemically testimonies such as the declaration of the parties and expert evidence.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Pérez, Puente Eva María. ""WebQuests" como elemento de motivación para los alumnos de Educación Secundaria Obligatoria en la clase de lengua extranjera (inglés), Las." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2007. http://hdl.handle.net/10803/1292.

Full text

Abstract:

La motivación de los aprendices de lenguas no es idéntica a la motivación para realizar otra actividad sea cultural o más mecánica. Será, además, muy distinta la motivación para aprender una lengua extranjera de la de aprender su propia lengua materna. Por eso, hemos contextualizado el estudio en un marco teórico que fundamenta el trabajo en la variable afectiva que es la motivación relacionándola directamente con los medios de comunicación y con las tecnologías de la comunicación en la ESO, especialmente las WebQuests. Llamamos WebQuest al proyecto colaborativo en el que se ofrece una situación emulando la realidad existente a los estudiantes y se les presenta un problema al cual deben hacer frente para llegar a una solución posible a través del uso de los diferentes recursos que posee Internet. Entendemos pues que el uso de WebQuests en clase de lengua extranjera (inglés) promueve la motivación hacia el aprendizaje colaborativo.

Para cubrir el déficit educativo en TIC de años anteriores, la Administración educativa creó la Ley de Ordenación General del Sistema Educativo (LOGSE). Así pues, nuestros alumnos de secundaria estarían recibiendo una formación verbal, visual y audiovisual. Tal y como pretendemos demostrar, esto se ha llevado a cabo en un nivel totalmente teórico y menos práctico. Ya que en las aulas apenas existen recursos materiales ni personales para ofrecer esta formación legal prometida.

Hemos organizado este trabajo en siete capítulos diferenciados teniendo en cuenta los puntos anteriormente mencionados: introducción, teorías de la motivación, Tecnologías de la Información y de la Comunicación (TIC), WebQuests, Diseño de Investigación, conclusiones, bibliografía y anexo.

Intentamos que esta tesis sea una prueba práctica y un ejemplo a seguir o al menos, a tener en consideración, para cualquier profesor o profesora que haya deseado propiciar un clima motivador en el que priman las emociones pero siempre sin olvidarnos del aprendizaje obligatorio que la ley nos marca para los alumnos de ESO en sus cuatro años de estudio. En ellos, depositamos nuestras esperanzas para que la realización de esta tesis vea sus prósperos frutos en un futuro esperamos no muy lejano.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Genovese, Pablo Alberto. "Integración de conocimiento en la subcontratación estratégica de diseño de producto." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2013. http://hdl.handle.net/10803/124482.

Full text

Abstract:

La motivació d'aquesta tesi és entendre com pot ser gestionada la integració de coneixement en projectes de subcontractació estratègica de disseny de producte. Una participació activa de l'empresa durant la realització de les tasques de disseny (definició de paràmetres de disseny i definició de regles de disseny) li permet créixer en coneixement, però ha de minimitzar els problemes de fugida de coneixement i dependència de proveïdors. El model proposat parteix de caracteritzar les tasques de disseny en funció la complexitat del coneixement i les interdependències de les tasques inter-organitzacionals, s'analitza l'adequació i factibilitat d'ús dels mecanismes d'integració de coneixement i mecanismes de control en la subcontractació de disseny de producte. Trobant que, pel que fa a la definició de les regles de disseny dinàmiques, l'anàlisi suggereix que la tasca estaria caracteritzada per una complexitat dinàmica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col · lectiva intensiva i una transacció recíproca. Per això, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat tendiria a ser el grup de resolució de problemes i presa de decisions, i els mecanismes de control tendirien a estar orientats a les competències, valors, creences i límits. En canvi, per a la definició dels paràmetres de disseny, l'anàlisi suggereix la tasca estaria caracteritzada per una complexitat estàtica. On la realització en forma conjunta entre l'empresa i el subcontractat estaria caracteritzada per una acció col·lectiva compartida i una transacció seqüencial. Per això, els mecanismes d'integració de coneixement utilitzats tendirien a ser la seqüenciació d'activitats, les regles de disseny estàtiques i la comunicació i procediments. Els mecanismes de control tendirien a estar orientats al comportament, al resultat i límits. Per dur a terme la integració de coneixement entre els dissenyadors i l'arquitecte de producte, el mecanisme d'integració de coneixement utilitzat entre aquests equips tendiria a ser grup de resolució de problemes i presa de decisions. I el control tendiria a realitzar-se per mitjà de sistemes interactius de control. L'evidència recollida, a través d'un estudi de cas en dues col·laboracions universitat-empresa, ha confirmat el model proposat.
The motivation of this thesis is to understand how it can be managed the integration of knowledge in strategic outsourcing projects product design. Active participation of the company during the tasks of design (definition of design parameters and design rules definition) allows you to grow in knowledge, however should minimize leakage problems of knowledge and dependence on suppliers. The proposed model to characterize the design tasks based on knowledge complexity and interdependencies of inter-organizational tasks, we analyse the suitability and feasibility of use of knowledge integration mechanisms and control mechanisms on outsourcing design product. Finding that, with respect to the definition of dynamic design rules, the analysis suggests that the task would be characterized by a dynamic complexity. The joint implementation between the company and the subcontractor would be characterized by intensive collective action and mutual transaction. For this, the mechanism of integration of knowledge used tend to be the group problem solving and decision making, and control mechanisms tend to be oriented to the skills, values, beliefs and boundaries. Instead, to define the design parameters, the analysis suggests the task would be characterized by a static complexity. The joint implementation between the company and the subcontractor would be characterized by pooled collective action and a transaction sequence. For this, knowledge integration mechanisms utilized tend to be the sequencing of activities, static design rules and procedures and communication. The control mechanisms tend to be oriented to the behaviour, the outcome and limits. To carry out the integration of knowledge between designers and product architect, the knowledge integration mechanism used between these teams tend to be group problem solving and decision making. And controls tend to be by means of interactive control systems. The evidence gathered through a case study of two university-industry collaborations, has confirmed the proposed model.
La motivación de esta tesis es entender cómo puede ser gestionada la integración de conocimiento en proyectos de subcontratación estratégica de diseño de producto. Una participación activa de la empresa durante la realización de las tareas de diseño (definición de parámetros de diseño y definición de reglas de diseño) le permite crecer en conocimiento, no obstante debe minimizar los problemas de fuga de conocimiento y dependencia de proveedores. El modelo propuesto parte de caracterizar las tareas de diseño en función la complejidad del conocimiento y las interdependencias de las tareas inter-organizacionales, se analiza la adecuación y factibilidad de uso de los mecanismos de integración de conocimiento y mecanismos de control en la subcontratación de diseño de producto. Encontrando que, con respecto a la definición de las reglas de diseño dinámicas, el análisis sugiere que la tarea estaría caracterizada por una complejidad dinámica. Donde la realización en forma conjunta entre la empresa y el subcontratado estaría caracterizada por una acción colectiva intensiva y una transacción recíproca. Para esto, el mecanismo de integración de conocimiento utilizado tendería a ser el grupo de resolución de problemas y toma de decisiones, y los mecanismos de control tenderían a estar orientados a las competencias, valores, creencias y límites. En cambio, para la definición de los parámetros de diseño, el análisis sugiere la tarea estaría caracterizada por una complejidad estática. Donde la realización en forma conjunta entre la empresa y el subcontratado estaría caracterizada por una acción colectiva compartida y una transacción secuencial. Para esto, los mecanismos de integración de conocimiento utilizados tenderían a ser la secuenciación de actividades, las reglas de diseño estáticas y la comunicación y procedimientos. Los mecanismos de control tenderían a estar orientados al comportamiento, al resultado y límites. Para llevar a cabo la integración de conocimiento entre los diseñadores y el arquitecto de producto, el mecanismo de integración de conocimiento utilizado entre dichos equipos tendería a ser grupo de resolución de problemas y toma de decisiones. Y el control tendería a realizarse por medio de sistemas interactivos de control. La evidencia recogida, a través de un estudio de caso en dos colaboraciones universidad-empresa, ha confirmado el modelo propuesto.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic 'Mitjans'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles