To see the other types of publications on this topic, follow the link: Mitjans.
Journal articles on the topic 'Mitjans'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Mitjans.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Jordana-Mitjans, Núria. "How to probe GRB jets." Astronomy & Geophysics 62, no. 5 (October 1, 2021): 5.24–5.27. http://dx.doi.org/10.1093/astrogeo/atab089.
Full text
2
Domènech Morro, Sònia. "Gènere i política als mitjans nord-americans." Communication Papers 3, no. 05 (June 1, 2014): 105. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v3i05.22099.
Full text
3
Cao, Yongfa, and Agnès Rius-Escudé. "Caracterizació acústica de las vocals de l'espanyol parlat per xinesos." PHONICA 15 (February 10, 2020): 3–22. http://dx.doi.org/10.1344/phonica.2019.15.3-22.
Full textAbstract:
En aquest article presentem els resultats obtinguts en una investigació basada en la caracterització acústica de les vocals de la interllengua espanyol parlat per xinesos, amb l'objectiu de realitzar una descripció acústica de cada vocal i comprovar si hi ha diferències entre homes i dones, entre àtones i tòniques i comparar els resultats obtinguts amb els de l'espanyol i la interllengua. El corpus és de parla semiespontània i consta de 725 sons vocàlics produïts per 21 estudiants xinesos. S'ha comprovat que hi ha diferències significatives entre les vocals produïdes per homes i dones; i que no n’hi ha entre les vocals tòniques i les àtones, ni a l’F1 ni a l’F2, a excepció de l’F2 de la vocal anterior alta, [i]. En comparació amb els resultats d'altres autors, s'ha constatat que els valors mitjans de l’F1 de les cinc vocals analitzades són, en general, més alts, s’articulen amb més obertural bucal i més constricció de la laringe. Quant a l’F2, les diferències amb la parla controlada, la tendència és que els valors mitjans en les vocals posteriors produïdes per xinesos són més alts, és a dir, hi ha menys labialització i menys constricció linguovelar. Mentre que si els comparem amb la parla espontània, els valors mitjans de les anteriors són més elevats, hi ha menys labialització i menys constricció linguovelar.
4
Penalva Verdú, Clemente, and Lluís Català Oltra. "Diània: rock polític, identitat i protesta al País Valencià." Disjuntiva. Crítica de les Ciències Socials 2, no. 2 (July 1, 2021): 46. http://dx.doi.org/10.14198/disjuntiva2021.2.2.4.
Full textAbstract:
Diània podria ser el nom d’una escena musical valenciana molt localitzada que val com a exemple del vincle entre la música popular i la vessant identitària de l’acció política dels moviments socials. Aquest treball s’ha fet a partir d’una recollida de dades sobre aquesta intensa activitat artística musical (nombre de grups, estils, discografies, lletres i composicions i ubicació geogràfica) sobre diferents fonts de dades secundàries (mitjans socials, mitjans de comunicació digital). L’estudi troba, per una banda, la incidència d’elements explicatius (culturals, històrics, socials i geogràfics) en la formació de l’escena. Per altra banda, l’anàlisi dels continguts de les composicions mostra com aquestes es mouen en un continu amb dos pols ben diferenciats (el grotesc i el solemne) que es corresponen amb dos instruments d’agitació política. Encara que connecten territori, identitat i protesta locals, els principals elements polítics estan associats amb les formes I reivindicacions actuals dels moviments socials globals.
5
Farré, Xavier. "La poesía catalana contemporània: Un breu itinerari a la recerca d1una tradició." Verba Hispanica 13, no. 1 (December 31, 2005): 87–97. http://dx.doi.org/10.4312/vh.13.1.87-97.
Full textAbstract:
Totes les literatures del món occidental pateixen la síndrome del moviment. Quan hi ha un corrent que predomina, els autors en voga utilitzen tots els mitjans perquè el lector oblidi que hi ha altres manifestacions literàries que o bé són diferents, o bé havien estat interessants immediatament abans d’ells. Cauen en la vella rutina de voler matar els pares. Aquest fet és cada cop més evident en el món modern, on els mitjans de comunicació s’han convertit de vegades en els grans aliats de les aparicions agosarades, arriscades, trencadores dels nous autors. Això no vol pas dir, però, que els autors nous puguin aconseguir el seu objectiu. La pròpia literatura, o el conjunt de lectors, la societat o el que la nova teoria de torn afirmi s’encarrega de fer filtrar els autors que persisteixen en unes contingències determinades, les obres que representen fites en el moviment literari anterior. S’assisteix, aleshores, a una activitat de balanceig en què trobar l’equilibri equival a tenir la capacitat per poder destriar quins seran els objectius de la nova fornada d’autors, sense oblidar els vells creadors que malden per mantenir les seves tendències. És un balanceig de vegades dramàtic en què es veu involucrada tota la màquina que la societat contemporània ha format al voltant de la literatura, que ens guardarem prou de titllar com a necessària o innecessària per al seu creixement. Cauen alguns autors, plens d’ira per la impotència de la seva veu que ja no se sent als mitjans de comunicació, i pugen com l’escuma els creadors novells, omplint tots els espais de què són capaços, amb una golafreria abusiva per aconseguir els estratagemes del poder.
6
Silva, Alvaro. "James McConica, Tomás Moro, Spanish translation by Francisco Mitjans." Moreana 53 (Number 203-, no. 1-2 (June 2016): 313–16. http://dx.doi.org/10.3366/more.2016.53.1-2.16.
Full text
7
Castelló, Enric. "Anderson i els mitjans. La força de les “comunitats imaginades”." Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat 130, no. 1 (May 15, 2016): 75–80. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.130-1.7.
Full text
8
Aliaga, Xavier. "(re)traducció, un instrument poderós de projecció cultural." Quaderns. Revista de traducció 28 (June 1, 2021): 123–30. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quaderns.34.
Full textAbstract:
La retraducció al català de grans autors i obres clàssiques de la literatura universal com Homer, Faulkner, Whitman o Puixkin han contribuït els darrers anys a despertar l’interès dels mitjans de comunicació convencionals, crear nous públics lectors per a aquestes obres i enriquir el sistema cultural. Operacions editorials que, alhora, han servit per projectar debats i temes culturals i visibilitzar la figura del traductor.
9
Aliaga, Xavier. "(re)traducció, un instrument poderós de projecció cultural." Quaderns. Revista de traducció 28 (May 31, 2021): 123–30. http://dx.doi.org/10.5565/rev/quadernstraduccio.34.
Full textAbstract:
La retraducció al català de grans autors i obres clàssiques de la literatura universal com Homer, Faulkner, Whitman o Puixkin han contribuït els darrers anys a despertar l’interès dels mitjans de comunicació convencionals, crear nous públics lectors per a aquestes obres i enriquir el sistema cultural. Operacions editorials que, alhora, han servit per projectar debats i temes culturals i visibilitzar la figura del traductor.
10
Castelló, Enric. "Anderson and the Media. The strength of “imagined communities”." Annual Review. Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat 1 (December 15, 2016): 59–63. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats-en.2016-5.
Full text
11
Girondo, Luisa. "Nous mitjans per a vells problemes: matemàtiques i alguns recursos TIC." Comunicació educativa, no. 23 (January 1, 2010): 58. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201058-62.
Full textAbstract:
Les tecnologies de tractament de la informació estan canviant el panorama escolar, fins i tot d’una manera tan ràpida que no deixa temps a la reflexió serena d’avantatges i inconvenients. En el cas de l’àrea de les matemàtiques, aquests canvis són profunda i, si es fan de manera encertada, es valoren com a molt positius. Aquest article fa una reflexió al voltant d’alguns recursos TIC per millorar la competència matemàtica bàsica.
12
Mitjans, Frank. "Non sum Oedipus, sed Morus." Moreana 43 & 44 (Number, no. 4 & 1-2 (March 2007): 12–67. http://dx.doi.org/10.3366/more.2007.43-44.4_1-2.4.
Full textAbstract:
Frank Mitjans is an architect who has worked in London since 1976. He was introduced to the significance of the figure of St. Thomas More by Andrés Vázquez de Prada (1923-2005), author of the biography, Sir Tomás Moro, Lord Canciller de Inglaterra (Madrid, 1962). In 1977 Vázquez de Prada invited Mitjans to visit with him the Thomas More Exhibition at the National Portrait Gallery, which stimulated his interest in representations of More, his family and his friends. Since August 2002 he has given many presentations and talks on the topography of More’s London to groups of students and other interested people in Britain, Ireland, and Sweden. Frank Mitjans, architecte qui travaille à Londres depuis 1976, fut initié au personnage de Saint Thomas More par Andrés Vázquez de Prada (1923-2003), auteur de la biographie Sir Tomás Moro, Lord Canciller de Inglaterra (Madrid, 1962). En 1977 Vázquez de Prada l’invita à l’accompagner dans sa visite de l’exposition Thomas More à la National Portrait Gallery, évènement qui aiguisa son intérêt pour les représentations de More, de sa famille et de ses amis. Depuis août 2002 il a régulièrement fait des présentations et des exposés à des groupes d’étudiants et d’autres en Grande-Bretagne, Irlande et Suède au sujet de la topographie du Londres de Thomas More. The recent exhibitions of the works of Holbein in London and Basel (2006-2007), and scholarly publications such as Holbein and England (2004), have rekindled interest in the Portrait of Thomas More and his Family, and in the late sixteenth-century versions of Holbein’s presumed lost original. The present paper analyses the differences between the sixteenth-century versions and Holbein’s 1527 composition sketch, and concludes that the sketch is a more reliable witness to Holbein’s lost painting than the later versions, as well as the only authentic witness to More’s intentions; though anything we learn from the drawing must be checked against what we know from More’s letters and writings and other biographical data. From the later versions, however, and in particular from the references to Seneca on them, we can learn about those who commissioned them and England’s peculiar historical circumstances.
13
Barniol, Enriqueta. "Metodologia comparada en l'educació musical: Kodàly, Orff i Dalcroze. Implicacions per a la construcció d'una Didàctica de la Música." Comunicació educativa, no. 17 (February 16, 2015): 22. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200422-26.
Full textAbstract:
<p>Aquest treball que aquí es presenta és un estudi emmarcat dins la tesi doctoral de l’autora de l’article. Es centra ens tres autors en concret: Kodàly, Karl Orff i Jacques Dalcroze. S’els associa a “mètodes” d’educació musical, aspecte al qual es fa referència i també, ens presenta les visions d’aquests en relació a l’aprenentatge rítmic, el melòdic, les habilitats auditives d’ordre melòdic, els elements expressius i mitjans d’expressió, el repertori, la lectura i escriptura i la improvisació.</p>
14
Ambrós, M. Lourdes, and Biel Pubill. "La setmana cultural a l'escola: Una manera de treballar els eixos transversals." Comunicació educativa, no. 11 (February 24, 2014): 37. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199837-41.
Full textAbstract:
Conscients que el futur passa per conèixer en què consisteixen i quines són les possibilitats que ofereixen i com funciona tot l’immens ventall de les noves tecnologies, vam abocar els esforços per organitzar una setmana que inclogués continguts diversos relacionats amb els mitjans de comunicació. Les propostes de tallers van ser molt variades –confecció de diaris, tires de còmics, xerrades, manualitats, tallers de vídeo, ràdio i premsa...– i fins podem destacar un taller de Multimèdia, resultat del qual fou la confecció d’un CD ROM.
15
Alcalde Sebastián, Miguel Ángel, and Félix Solaguren-Beascoa De Corral. "“El servicio tiende la ropa y canta”. Los planos de Francisco Mitjans: los personajes y las notas al margen." EGA Revista de expresión gráfica arquitectónica 23, no. 34 (November 27, 2018): 278. http://dx.doi.org/10.4995/ega.2018.10858.
Full textAbstract:
<p>El particular grafismo que Francesc Mitjans utilizó en sus planos, sobre todo en lo que a edificación residencial se refiere, y en particular las ilustraciones y anotaciones al margen de los mismos, nos acercan a la personalidad y profesionalidad de este arquitecto, que logró ir más allá de la presión especulativa y capitalista de la arquitectura residencial de su tiempo para lograr ejemplos de obra construida de sobresaliente calidad que aún hoy alcanzan el raro privilegio de poder llamarse “casas” en lugar de “edificios de vivienda”.</p>
16
Sabaté, Joan. "The Impact of Audience Measurement Institutions on Local Media. Study of the Catalonian Case." Tripodos, no. 46 (February 5, 2021): 137–56. http://dx.doi.org/10.51698/tripodos.2020.46p137-156.
Full textAbstract:
This paper describes the changes in audience data concerning newspapers and magazines that are part of the Catalonian Association of Local Press —ACPC—, resulting from the transformation of the Communication and Culture Barometer into the EGM Catalonian Barometer. These two studies were prepared by the Communication and Culture Audiences Foundation —FUNDACC—, a non-profit organisation whose management was largely controlled by a scientific board, their primary purpose being to provide audience and cultural consumption data in Catalan-speaking territories, uninfluenced by communication companies’ interests. FUNDACC’s objective was to provide an alternative to the data provided by the Association for Media Research —AIMC— and the EGM General Media Study—, believed to be subject to the control of media groups with state-wide business interests. This methodological transition resulted in the invisibility of many of the publications that constitute the fabric of local media in the Catalan-speaking territories and it considerably affected its results. The purpose of this paper is to describe the impact of institutional and methodological factors in audience measurement on the transformation of a communication space. L’impacte de les institucions de mesurament d’audiències en els mitjans locals. Estudi del cas català Aquest article descriu els canvis en les dades d’audiència de les revistes que formaven part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), com a conseqüència de la transformació del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en l’EGM Baròmetre Catalunya. Aquests dos estudis eren elaborats per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (FUNDACC), una institució sense ànim de lucre amb una direcció controlada majoritàriament per un patronat científic, que tenia com a objectiu principal oferir dades d’audiència i de consums culturals dels territoris de parla catalana, independents dels interessos particulars de les empreses de comunicació. L’objectiu de FUNDACC era presentar una alternativa a les dades aportades per l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC) i l’Estudio General de Medios (EGM), que es creien sotmeses al control dels grups de comunicació amb interessos de negoci d’abast estatal. El teixit de mitjans locals als territoris de parla catalana es va veure molt afectat per aquesta transició metodològica, que va provocar la invisibilització de moltes de les capçaleres que en formaven part. L’objectiu d’aquest article és explicar quin és l’impacte dels factors institucionals i metodològics del mesurament de les audiències en la transformació d’un espai de comunicació. Key words: audience measurement, audience measurement institutions, audience economics, media systems, local media Paraules clau: mesurament d’audiències, institucions de mesurament d’audiències, economia de l’audiència, sistemes mediàtics, mitjans locals.
17
Aubach, Aurora, and Elena Venini. "Jornades de l'Institut Europeu per al desenvolupament de tots els nens." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 52. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199252.
Full textAbstract:
L'Institut Europeu per al Desenvolupament de les Potencialitats de TOTS els Nens va organitzar unes Jornades Europees a Barcelona, els dies 3, 4 i 5 de setembre passat. En les Jornades Tancades es va tractar de la Formació de Formadors amb l'intent d'organitzar una Escola Europea de Formació per a Formadors, que faciliti la preparació contínua dels ensenyants, tot ajudant-los a reflexionar sobre els objectius, els continguts, els mitjans i el material didàctic. Els Grups de Formació de Formadors es van ocupar de temes com la formació del pensament racional i científic, del descobriment i de l'aprenentatge de l'escriptura i de l'educació i les noves tecnologies.
18
Casanovas, Josep. "L'educació per a la ciutadania a l'escola." Comunicació educativa, no. 21 (January 1, 2008): 18. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200818-21.
Full textAbstract:
La introducció d’educació per a la ciutadania als centres educatius s’ha fet enmig de polèmica, alimentada per aquells sectors que s’oposen desaforadament a la seva obligatorietat. L’ampli ressò del tema als mitjans de comunicació no treu que hi hagi un gran desconeixement sobre el que representa la nova assignatura, tant entre el conjunt de la societat com entre els professionals de l’educació i l’alumnat. Un desconeixement que s’accentua més quan pensem en l’educació primària. El fet de ser la darrera etapa on s’implantarà, però també la polèmica general al seu voltant, sembla que han posposat la necessitat de preparar amb temps la introducció de la nova assignatura en aquest nivell educatiu.
19
Lopezosa, Carlos, Lluís Codina, and Mario Pérez-Montoro. "SEO and Digital News Media: Visibility of Cultural Information in Spain’s Leading Newspapers." Tripodos, no. 44 (February 5, 2021): 41–61. http://dx.doi.org/10.51698/tripodos.2019.44p41-61.
Full textAbstract:
This paper undertakes a comparative analysis of the visibility, and of other SEO indicators, of the culture sections of Spain’s leading digital newspapers —specifically, elmundo.es, elpais. com, lavanguardia.com, abc.es, elconfidencial.com and 20minutos.es— based on data collected by the media analytics company, comScore, and the web traffic metric, Alexa Rank. The analysis employs a set of positioning indicators: namely, a visibility index, keywords, social signals, keyword profiles, URLs, SERP-Snippets, reference domains and best anchor texts, as made available by SISTRIX, an SEO analytics audit toolbox. Thus, we were able to determine which of the digital newspapers’ culture sections has the best visibility. Likewise, we were able to identify which of these media are best positioned on Google, presumably as a result of more effective positioning strategies. We conclude with a discussion of our results and, on the basis of these findings, recommend ways in which the visibility of journalistic information can be optimised in search engines. SEO i cibermitjans: visibilitat de la informació cultural dels principals diaris d’Espanya Aquest article realitza una anàlisi comparativa de visibilitat i altres indicadors SEO de la secció de cultura dels principals cibermitjans espanyols: elmundo.es, elpais.com, lavanguardia.com, abc. es, elconfidencial.com i 20minutos. es. Les anàlisis s’han dut a terme amb la utilització d’un conjunt d’indicadors de posicionament (visibilitat, paraules clau, senyals socials, paraules clau, url, snippets, dominis de referència i millors textos àncora) utilitzant l’eina de auditoria i anàlisi de posicionament en cercadors, SISTRIX. Ens preguntem quin d’aquests mitjans té millor una secció de notícies culturals amb millor visibilitat. L’estudi dut a terme amb els indicadors seleccionats permet, d’aquesta manera, presentar una anàlisi comparativa del periodisme cultural i identificar quins d’aquests mitjans presenten millors posicions a Google, presumiblement, com a resultat d’estratègies de posicionament. Finalitzem amb una discussió dels resultats juntament amb unes recomanacions finals per optimitzar la visibilitat de la informació periodística en els cercadors.
20
Villalba, Xavier. "Els pronoms forts en les oracions existencials del català." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 65 (September 28, 2018): 69. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.65.12612.
Full textAbstract:
En aquest article defenso que la distribució restringida dels pronoms forts en les oracions existencials del català és la conseqüència, no pas de l’Efecte de Definitud, com s’ha assumit de manera habitual, sinó de la combinació de les condicions informatives que imposa l’oració existencial, que requereix que el pivot sigui contrastiu, amb la naturalesa pragmàtica del contrast en les formes pronominals, que impedeix la lectura contrastiva justament en aquesta posició. Es proposa, doncs, que els casos de pivot pronominal necessiten obtenir aquesta lectura contrastiva per mitjans alternatius, especialment mitjançant l’aportació de les partícules només i mateix. Aquesta anàlisi es pot estendre a llengües que respecten l’Efecte de Definitud, com ara l’anglès o el castellà.
21
Callado Estela, Emilio. "Breu història dels episcopologis valencians." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 1, no. 1 (June 17, 2013): 159. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.1.2582.
Full textAbstract:
Resum: El present article s’ocupa de la història dels episcopologis valentins, o el que és el mateix, dels catàlegs o séries de bisbes de l’Església de València, des de mitjans del segle XV i fins a l’actualitat, conservats els uns, perduts els altres i inèdits la seua major part. També se n’analitza el contingut i l’autoria.Paraules clau: Episcopologi, Catàleg, Bisbes, València, EsglésiaAbstract: The present article deals with the history of the valentins episcopology, or which is the same thing, the catalogues or series of bishops of the Church of Valencia, from middle of the 15th century and up to the present, preserved some of them, lost other ones, and mostly unpublished.Also the content and the authorship are analyzed.Keywords: Episcopology, Catalog, Bishop, Valencia, Church
22
Salvat, Agustí. "Ideas científicas en la infancia y la adolescencia." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 55. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199255.
Full textAbstract:
Les autores del llibre <em>Ideas científicas en la infancia y la adolescencia</em>, Rosalind Driver, Edith Guesne i Andrée Tiberghien, són excel·lents investigadores, també, en la didàctica de les ciències, han recopilat i estructurat els principals treballs sorgits al voltant de les concepcions científiques dels estudiants d'edats compreses entre els onze i els setze anys. Els escolars inicien l'aprenentatge de les ciències amb les seves pròpies idees i interpretacions dels fenòmens que van a estudiar, fins i tot quan encara no han rebut una instrucció sistemàtica en aquestes matèries. Les seves idees són el resultat natural de l'experiència quotidiana respecte a les activitats físiques pràctiques, dels comentaris d'altres persones i de la influència dels mitjans de comunicació social.
23
Castellví Mata, Jordi. "Nota de l’editor: Llegir el món per escriure el futur: educació crítica per enfrontar els problemes contemporanis." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 14, no. 2 (July 20, 2021): e982. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.982.
Full textAbstract:
La didàctica de les ciències socials i la didàctica de la llengua i la literatura estan unides per un fort vincle que es remunta a l’origen d’ambdues àrees. El desenvolupament del pensament crític i de la literacitat crítica ha estat -i segueix sent- un dels elements centrals de les seves línies de recerca. Aquestes sempre han tingut en l’horitzó la formació d’una ciutadania global, reflexiva i crítica, capaç de desmantellar els relats de l’odi presents en els mitjans i en les xarxes socials, llegint més enllà de les línies i de les fonts d’informació, i analitzant textos, imatges, vídeos, i altres productes culturals per tal d’ identificar ideologies i poder comprendre i enfrontar els problemes socials passats i presents, i projectar-se cap al futur
24
Soler, M. Teresa. "Morituri te salutant." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 23. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199223.
Full textAbstract:
En aquest article no pretenc analitzar les causes de la disminució espectacular de la demanda d'aprenentatge de la llengua francesa: és un fet evident i fàcilment constatable. D'un vaixell que està a punt d'esfonsar-se s'ha de buscar denodadament els pocs supervivents que neden entre les onades i tractar de salvar-los per tots els mitjans possibles. No sé si l'article serà llegit per algun dels pocs supervivents que es debaten amb les onades en un imminent naufragi, és a dir, per algun «heroi» ensenyant de llengua francesa. Si és així, tractaré d'infondre-li esperances en un «futur millor». Hem d'esforçar-nos per salvar del naufragi el poc que ens queda, i això, ¿com?, APORTANT AIRES NOUS a l'ensenyament de la llengua estrangera en general i ¿com no? de la llengua francesa en particular.
25
Aubach, Aurora, and Saturnino Menchón. "IV Congreso español de Sociología." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 52. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199252-53.
Full textAbstract:
La Federación Espanola de Sociología va organitzar el IV Congreso Español de Sociología, que es va celebrar a Madrid els dies 24, 25 i 26 del passat mes de setembre, sota el lema: «Sociología entre dos mundos». No és casualitat la tria d'aquest lema en un any emblemàtic com el 1992. La tasca de la Sociologia ha estat sempre la d’intentar donar respostes a les situacions conflictives i analitzar les transformacions i canvis que suposen la transició d'un ordre social establert a un altre. No podem negar que són situacions conflictives l'existència d'un Nord opulent i un Sud famèlic; la d'una Europa que està abandonant una economia dirigida i una política no democràtica i l'existència d'una altra Europa democràtica i amb una economia de lliure mercat. La tècnica, els mitjans de difusió i de comunicació.
26
Tort i Bardolet, Antoni. "Innovar o conservar a l’escola: una anàlisi en tres nivells." Pedagogia i Treball Social 2, no. 1 (January 1, 2012): 63. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v2i1.1538.
Full textAbstract:
Aquest article vol contribuir a l’anàlisi dels canvis en els centres educatius i a la valoració de què entenem per innovació educativa, a partir de tres processos que incideixen notablement en l’evolució de les nostres escoles i de l’educació en general. El text descriu, en primer lloc, els processos de reinstitucionalització, de com el mateix centre educatiu s’organitza per millorar la seva capacitat d’innovar pedagògicament. En segon lloc, s’aborden els processos de regulació, que tracten de la relació de l’escola amb el seu territori, de quins són els marges possibles d’actuació en el seu context local, social i polític. En tercer lloc, s’analitzen alguns dels processos de recontextualització, en què diferents agents socials (dels mitjans de comunicació de massa a les administracions) modifiquen i defineixen els discursos sobre allò que cal fer a l’escola.
27
Resenciones, R. "John C. Coleman. Psicología de la adolescencia. morata, Madrid 1985, 255pp, pròleg de J.M. Aragó Mitjans." Quaderns de Psicologia, no. 17 (October 19, 2009): 152. http://dx.doi.org/10.5565/rev/qpsicologia.581.
Full text
28
Moreno Bolívar, Hilario, Carlos Federico Ayala Zuluaga, and Luis Gerardo Melo Betancourth. "Mitjans de recuperació utilitzats per entrenadors en els IV Jocs Intercol·legiats d’Amèrica Central i del Carib." Apunts Educació Física i Esports, no. 125 (September 30, 2016): 71–78. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2016/3).125.06.
Full text
29
Alonso-Muñoz, Laura. "Cobertura informativa de la independència de Catalunya a la premsa. Influència dels mitjans per establir l’agenda." Fòrum de recerca, no. 19 (2017): 507–19. http://dx.doi.org/10.6035/forumrecerca.2014.19.32.
Full text
30
Galarza Fernández, Emelina, Andrea Castro-Martinez, and Aimiris Sosa Valcarcel. "Mitjans socials i feminisme en la construcció de capital social: la xarxa estatal de comunicadores a Espanya." Anàlisi, no. 61 (December 18, 2019): 1. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3247.
Full text
31
Montero Aulet, Francesc. "La influència de l’humanisme catòlic anglès a Catalunya durant el període d’entreguerres: la contribució d’Hilaire Belloc." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 70 (April 22, 2021): 169. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.20000.
Full textAbstract:
L’estudi de la popularització a Catalunya del periodisme anglès d’arrel catòlica durant els anys vint i trenta s’ha centrat bàsicament sobre la figura de G. K. Chesterton. No obstant això, el seu gran amic, el polemista Hilaire Belloc, també va tenir una certa presència a Catalunya a través del contacte directe amb el país, la traducció dels seus articles i obres i la col·laboració en mitjans catalans. El fet que Belloc fos clarament un antimodern apologeta de la fe cristiana i l’ideòleg original d’un sistema polític i econòmic d’arrel medievalitzant anomenat distributisme, així com un notable historiador i autor de biografies, va dotar la seva figura d’un caràcter polièdric i d’un interès especial per als intel·lectuals catalans, especialment els catòlics. El present article posa en relleu com, a l’ombra de Chesterton, els seus textos i idees van tenir un impacte gens menyspreable, i com va contribuir en últim terme a la penetració a Catalunya del nou humanisme anglès d’arrel catòlica.
32
Arilla, Enric. "Idees per a l'aprofitament i manteniment dels sistemes àudiovisuals." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 24. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199224-25.
Full textAbstract:
L'aprofitament dels mitjans àudio-visuals i la seva disponibilitat estan en funció directa del manteniment que aquests rebin. Per norma general esperem que el nostre petit sistema àudio-visual funcioni en tot moment i que aquest ho faci sempre a la primera i amb la major qualitat d'imatge i so possibles. La majoria de vegades és realment així: engeguem els aparells, introduïm la cinta i un cop visionada apaguem els aparells sense ni tan sols comprovar-ne el funcionament. De sempre uns visionats amb mancances d'imatge, so o intervals de ratlles són ràpidament atribuïts a la qualitat de la còpia o en tot cas al videocasset. Aquest és el primer error que cal evitar; la qualitat resultant de visionar una cinta dependrà de la qualitat de la cinta i sobretot del manteniment que rebi el nostre aparell. Rentar els capçals del nostre vídeo de manera regular, comprovar que les connexions entre ells no apareguin mossegades o deformades, que el televisor o monitor tingui la pantalla neta, són factors que quasi bé mai es tenen en compte.
33
Faro, Giorgio. "Cunning as a snake: Thomas More and the right to stay silent (with a long digression on Seneca)." Moreana 57 (Number 213), no. 1 (June 2020): 63–88. http://dx.doi.org/10.3366/more.2020.0074.
Full textAbstract:
The article examines the reasons for silence in Thomas More, starting from his History of King Richard the III, considering then his actions as speaker of the House of Commons and later as Chancellor, and, finally, his refusal to take the oath to uphold the Acts of Succession and Supremacy. Another relevant subtopic takes a cue from Seneca's assertions about silence (in his Œdipus) to allow the author, after careful reading of a paper published by F. Mitjans on Moreana, to correct an assertion made, in an earlier essay, in regard to the Seneca details in Lockey's copy of Holbein's More family portrait, as well as to present a more analytical assessment of the relevance of Seneca's presence in More's works (only More's two latter works are taken into account here). It turns out that More cites Seneca more often than has been thought, but with certain fairly crucial reservations, which should—at least in part—explain More's apparent reluctance to quote Seneca's name: another case of silence, which needs to be probed.
34
Espinós Felipe, Joaquim. "Testimoniatge, actualització i fabulació: la memòria històrica de la Guerra Civil en la narrativa catalana actual." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 66 (February 13, 2019): 33. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.66.13502.
Full textAbstract:
El tema de la Guerra Civil i la dictadura franquista ha generat a l’Estat espanyol des de mitjans dels noranta ençà una quantitat ingent de novel·les, articles periodístics, investigació històrica i producció audiovisual que palesa la vigència problemàtica del tema. Aquest article vol centrar-se en un aspecte d’aquesta producció: la referida a les narracions que dintre de la literatura catalana actual l’han abordat. Es tracta d’un corpus d’obres extens en el qual han participat alguns dels escriptors més destacats. La nostra aproximació pretén estudiar aquesta vasta i diversa producció, mirant d’esbrinar les motivacions i els plantejaments narratius que regeixen aquestes propostes. Hi hem discernit tres models bàsics d’aproximació: el testimonial, l’actualitzador i el fabulador, i ho hem il·lustrat amb les obres que considerem més representatives. Així mateix, hi hem constatat un canvi pel que fa al model de representació de personatges i fets històrics, que tendeix al multiperspectivisme i a una visió més crítica. Aquest canvi es relaciona amb el debat públic que el moviment de recuperació de la memòria històrica ha produït a tot l’Estat espanyol.
35
Aluja, Joan. "El Camp d'Aprenentatge "Ciutat de Tarragona"." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 36. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199236-37.
Full textAbstract:
<p>Treballar el medi des de l'escola ha estat una reivindicació antiga i estesa. Després de molts anys de plantejaments i experimentacions, el fet de veure-ho escrit fins i tot en el nou disseny curricular no deix de ser una satisfacció. El problema que segueix és el de definir què i quin? és el medi dels nostres alumnes. Resulta difícil circumscriure el medi al seu entorn físic més proper, quan cada cop reben més informació d'esdeveniments informes de vida d'altres parts del planeta. Així, ara podem fer-nos una pregunta: segueix essent vàlid parlar de l'estudi del medi? La resposta del Camp d'Aprenentatge és que sí. Cal, però, esbrinar quin és el medi dels nostres alumnes. Es pot considerar que tothom té coneixements i vivències de tres tipus de medi: El medi viscut, és el més proper físicament a l'alumne, és el lloc on viu. El medi visitat, és on l'alumne es desplaça amb la intenció més o menys directa de conèixer-lo. El medi conegut, és el que es coneix a través del mitjans de comunicació àudio-visual. I tots ells són importants.</p>
36
Medina, Mercedes, and Idoia Portilla. "Televisión multipantalla y la medición de su audiencia: el caso de las televisiones autonómicas." Revista ICONO14. Revista científica de Comunicación y Tecnologías emergentes 14, no. 2 (July 31, 2016): 377. http://dx.doi.org/10.7195/ri14.v14i2.960.
Full textAbstract:
<p>Gracias a la digitalización, los contenidos televisivos pueden disfrutarse en múltiples pantallas además del televisor. Las compañías de televisión han desarrollado un modelo de televisión online e interactivo que permite un consumo personalizado a través de varios soportes.</p><p>Siguiendo el modelo de las televisiones nacionales en el entorno digital, analizamos aquí la oferta digital de las televisiones públicas autonómicas en España desde la óptica de la medición de audiencias. </p><p>La segunda fuente de financiación de estas televisiones proviene de la publicidad y los anunciantes demandan datos de audiencia para invertir en los medios. Por eso, encontrar un sistema de medición de audiencias que unifique todos los dispositivos es esencial para el desarrollo de la estrategia online desde el punto de vista comercial.</p><p>Para el análisis se han elegido las televisiones autonómicas pioneras, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) y Euskal Irrati Telebista (EITB). <span>La metodología empleada será la observación directa y análisis crítico.</span></p>
37
Vázquez Rozas, Victoria, and Mario Barcala. "Computational tools and spoken corpora design: an ongoing dialogue." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 221. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17270.
Full textAbstract:
El disseny d’un corpus oral i els processos de registrar, codificar i tractar els materials per construir un recurs útil per a l’anàlisi lingüística, comporta nombroses decisions pel que fa a la teoria i la metodologia. Aquest article s’ocupa d’aquelles etapes de la construcció d’un corpus que més clarament estan condicionades pel processament informàtic necessari que ha de fer el corpus funcional. Per tal de conjugar les expectatives inicials i les possibilitats reals quan usem l’eina, cada característica que pretenem codificar ha de ser mesurada quant a la càrrega de treball que comporta i els mitjans que són requerits per fer-ho possible. Per això, és essencial tenir en compte els recursos disponibles a l’hora de processar i explotar el corpus, ja que tenen un impacte fonamental en les decisions pel que fa a la construcció del corpus.
Basat en l’experiència adquirida en la construcció del corpus ESLORA, l’article analitza alguns dels problemes que sorgeixen en el procés de dissenyar un corpus oral, com ara el grau de detall en què és representat el fenomen oral, la segmentació del discurs, la convivència de diferents sistemes d’etiquetatge simultanis i les particularitats de l’anotació en un context bilingüe o multilingüe.
38
Corbera Pou, Jaume. "Le trilinguisme au Luxembourg." Language Problems and Language Planning 17, no. 1 (January 1, 1993): 55–61. http://dx.doi.org/10.1075/lplp.17.1.05cor.
Full textAbstract:
RESUM El trilinguisme a Luxemburg L'article lr de la Llei del 24 de febrer de 1984 sobre el règim de llengiïes diu que "la llengua nacional dels luxemburguesos es el luxemburguès". En realitat, perô, el luxemburguès, dialecte germànic oficialitzat com a "llengua" malgrat la manca de consciència lingiiîstica diferencial dels seus parlants, compleix purament una funciô simbôlica: com que Luxemburg es una naciô té la seva prôpia llengua. De fet, les funcions socialment importants son realitzades per les llengues alemanya i francesa, que son les prôpies de l'educaciô escolar, dels mitjans de comu-nicaciô, l'administraciô municipal i estatal, etc., mentre que la llengua luxemburguesa ocupa Tàmbit d'us mes popular: la conversa informai en famflia o al carrer i l'educaciô pre-escolar. Amb tot, els anys darrers el luxemburguès ha accedit, encara que en molt petita proporciô, a diversos àmbits formais: els débats parlamentaris, els tribunals, la radio i la televisiô, la premsa escrita... Es pot parlar, doncs, d'una triglôssia luxemburguesa, on la "llengua nacional" es una modalitat B condicionada per dues modalitats A. ^Quin es, aixi, el futur de la llengua luxemburguesa? Si es innegable que ha fet un cert avanç en el cami de la normalitzaciô, no ho es menys que n'es encara molt lluny i que, contraposada a llengues d'un pes molt fort internacionalment (el francès i l'alemany sobretot, perô també 1'angles, omnipresent als mitjans de comunicaci ó) o cada vegada mes presents al Gran Ducat per mor de la immigració (portuguès, italià, serbo-croat...), s'enfronta a un esdevenidor incert i insegur. RESUMO Trilingvismo en Luksemburgo Lau la 1-a artikolo de la Lego pro Lingva Regimo (24 februaro 1984) "la nacia lingvo de la luksemburganoj estas la luksemburga". Tamen, la luksemburga lingvo - germana dialekto oficialigita kiel "lingvo" malgraû manko de memdiferenciga konscio inter giaj geparolantoj -plenumas precipe simbolan rolon. Car Luksemburgo estas nacio, gi do posedu sian propran lingvon. Fakte, la cefaj sociaj funkcioj - ekzemple la lerneja edukado, la amaskomunikiloj kaj la stata kaj komunuma administracioj - efektivigas en la franca kaj germana lingvoj, dum la luksemburga restas limigita al popularaj, neformalaj spacoj, t.e. la familio, la strato kaj la vartejo. Cetere, dum ci-lastaj jaroj la luksemburga ekokupis, ec se tre malgrandskale, diversajn formalajn spacojn - kiaj parlamentaj debatoj, tribunaloj, radio, televido, jurnaloj... Oni do povas paroli pri luksemburga trilingveco, la nacia lingvo rolanta kiel modalo B kvankam kondicita de du modaloj A. Kia do montrigas la luksemburga lingva estonto? Malgrau senduba progreso la Grandduklando staras tre malproksime de plena normaligo, fronte al lingvoj kun granda internacia pezo (krom la franca kaj la germana, la angla sencese entrudigas en la amaskomunikilojn); aliflanke, la lingvoj de enmigrantoj (portugaloj, italoj, serboj, kroatoj ktp.) farigas ankaù pli kaj pli influaj.
39
Cortiñas Rovira, Sergi, and Miguel Ángel Moya Arrabal. "La falsa-ciència (pseudociència) als mitjans de comunicació. Estudi de les estratègies discursives d'inserció social a la premsa espanyola (2011-2016)." Communication Papers 7, no. 13 (May 25, 2018): 129. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v7i13.21988.
Full textAbstract:
La pseudociència s’entén com “falsa ciència” o “allò que pretén ser concebut com a científic sense ser-ho”. Com a peça de cohesió imprescindible en una societat democràtica, els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de vetllar per a la imperiosa necessitat d’educar i<br />informar a la població amb rigor i adhesió als coneixements verídics sobre l’actualitat social. Altrament, en ocasions aquesta premissa no es correspon a la realitat, al inserir contingut pseudocientífic en la seva agenda mediàtica. El present estudi pretén identificar les estratègies<br />d’inserció social de la pseudociència mitjançant l’anàlisi empíric del tractament informatiu a la premsa espanyola, entre juny de 2011 i maig de 2016. Els resultats obtinguts mostren una majoria de peces contràries a la pseudociència, però encara s’observa una certa permissivitat<br />per part de la premsa. El discurs pseudocientífic es caracteritza per utilitzar un llenguatge més emotiu y directe per fer passar creences com a evidencies científiques. Per tal de millorar aquesta situació, es necessari, per part de científics i periodistes científics, parar una major atenció a la divulgació d’informació científica sòlida i robusta que capaciti la formació d’un judici crític sobre la pseudociència. Els autors també proposen que el terme pseudociència sigui substituït pel de falsa-ciència, ja que seria més clar i ajudaria a copsar tota la profunditat del concepte
40
López García, Guillermo. "Presentació del monogràfic. «Els valencians davant les urnes: partits polítics, mitjans de comunicació i ciutadans davant els processos electorals de 2019»." Debats. Revista de cultura, poder i societat 134, no. 1 (May 31, 2020): 6–9. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.1.
Full text
41
Valriu Llinàs, Caterina. "L’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó al segle XXI: reformulacions, recreacions i reutilitzacions." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 117. http://dx.doi.org/10.17345/elop2018117-134.
Full textAbstract:
De l’extens aplec de rondalles d’Alcover, publicat inicialment entre 1896–1931, a hores d’ara en tenim una edició popular i una edició crítica (en curs), diverses traduccions parcials a vuit llengües diferents i un gran nombre de materials que en deriven o s’hi inspiren, des de produccions culturals pensades per al seu ús didàctic o en entorns de lleure fins a propostes artístiques en diversos llenguatges expressius (musicals, plàstics, audiovisuals). L’article explica el perquè i el com del procés d’actualització constant de l’Aplec com a fenomen cultural singular, i revisa i classifica el conjunt de materials que en deriven i que s’hi acosten com a objecte d’estudi des de l’acadèmia, com a font de propostes didàctiques i lúdiques i com a inspiració per a realitzacions artístiques diverses. En revisa, també, la presència en el context contemporani i assenyala quines rondalles han estat preferentment seleccionades per fer-ne recreacions, mentre altres d’igualment valuoses han quedat en segon terme. Finalment, s’exposen unes conclusions que remarquen la funcionalitat d’aquestes narracions en l’imaginari dels mallorquins —atès que són enteses com una icona identitària— i palesen la necessitat de treballar les rondalles autòctones amb els mitjans que proporcionen les noves tecnologies per evitar l’oblit d’aquestes narracions i la uniformització de l’imaginari col·lectiu.
42
Dot, Anna. "L’arqueologia dels mitjans i la traducció en la pràctica artística: El projecte Nefertiti Hack, de Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles." Artnodes, no. 23 (January 15, 2019): 11–18. http://dx.doi.org/10.7238/a.v0i23.3177.
Full textAbstract:
En una de les sales més famoses del Neues Museum de Berlín s’exposa ininterrompudament des de 2009 el bust de Nefertiti que un equip d’arqueòlegs alemanys va trobar a Egipte el 1912. La peça va arribar a la capital alemanya fruit d’un dels nomborosos espolis que es van portar a terme els últims anys del segle xix i principis del xx, i que van donar contingut als museus occidentals de la modernitat. Actualment, la sala on es troba l’escultura de Neftertiti té unes normes que limiten l’entrada d’espectadors i prohibeixen l’ús de càmeres fotogràfiques i de vídeo. La vigència dels patrons normatius que marquen aquesta mena de museus es va posar en dubte quan l’octubre de 2015 els artistes Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles van piratejar l’escultura de Nefertiti: la van escanejar, en van elaborar un model digital 3D i el van publicar a internet en domini públic. Així, l’escultura ha adquirit el potencial de ser reproduïda, reinterpretada, transformada, recontextualitzada i resignificada. En aquest estudi descrivim el projecte d’Al-Badri i Nelles, anomenat Nefertiti Hack, i ens hi basem per a analitzar la figura dels autors del projecte com a arqueòlegs del museu del segle xix i traductors del bust de Nefertiti. Els artistes han traslladat la peça d’un format a un altre, actuant com a potenciadors de futures resignificacions, i han emprat aquesta traducció per a efectuar una revisió des de la crítica postcolonial de les narratives sobre les quals s’ha construït el museu vuitcentista.
43
López-Meri, Amparo, Ruth Rodríguez-Martínez, and Xavier Ramon-Vegas. "Ètica periodística i ús d’imatges en els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Una anàlisi comparada de 14 mitjans digitals nacionals i internacionals." Anàlisi, no. 63 (December 24, 2020): 19. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3275.
Full text
44
Cobos Urbina, Enrique, and María José Recoder Sellarés. "La imatge de l’energia nuclear en la premsa espanyola de proximitat: són els mitjans de comunicació una part interessada rellevant per al sector atòmic?" Anàlisi, no. 61 (December 18, 2019): 31. http://dx.doi.org/10.5565/rev/analisi.3181.
Full text
45
Meder, Theo. "The Technological Developments of the Dutch Folktale Database (1994–2016)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 5 (June 22, 2017): 45. http://dx.doi.org/10.17345/elop201645-69.
Full textAbstract:
L’any 1994, la base de dades holandesa de contes populars va començar com una base de dades independent i es va posar en línia el 2004. Des de l’any 2016 i després de dos projectes importants, tots els tipus de metadades es poden afegir de manera automàtica i semisupervisada: idiomes, noms, paraules clau, resums, subgèneres, motius i tipus de contes. Amb aquesta finalitat, la base de dades va analitzar una nova plataforma anomenada Omeka que s’adapta a les necessitats de moltes bases de dades en les humanitats, i que pot gestionar tot tipus de connectors. S’han utilitzat les tècniques següents: n-grames, detecció del llenguatge, reconeixement d’entitats nombrades, extracció de paraules clau, resum, bossa de paraules, aprenentatge automàtic i processament de llenguatge natural. A més de MOMFER, també s’ha afegit un motor de cerca de motius. La interpretació de dades es facilita amb els nous mitjans de visualització: mapes geogràfics, línies de temps, una xarxa de contes similars i núvols de paraules. Com que la base de dades compleix els requisits de Dublin Core, es pot connectar a bases de dades similars o a un recol·lector de dades. Recentment, s’ha creat una aplicació de mineria de dades transatlàntica per construir un recol·lector anomenat ISEBEL: Intelligent Search Engine for Belief Legends (motor de cerca intel·ligent de llegendes de creences). El recol·lector ha de ser capaç de buscar en una base de dades holandesa, danesa i alemanya simultàniament. Més endavant s'hi poden afegir altres bases de dades.
46
Tchubykalo, Evgeni, Juan Luis Manfredi-Sánchez, and Juan Antonio Sánchez-Giménez. "Think Tanks and Political Influence. How Influencer Networks and the Specialization of Power Are Represented on Twitter." Tripodos, no. 45 (February 5, 2021): 111–31. http://dx.doi.org/10.51698/tripodos.2019.45p111-131.
Full textAbstract:
Think tanks are institutions that position themselves ideologically close to the powers that be, connecting them with science and defending the interests of lobbyists, while still striking a balance in the common interest of society. In the new context of political communication, think tanks take advantage of emerging trends in communication strategies by embracing the dissemination capacity of social media. On the assumption that these social networking sites expedite the task of think tanks, we will illustrate how thinks tanks leverage their influence and impact all over the world for agenda-setting and discourse framing purposes. This empirical research, which relies on data collected on Twitter, analyses the global influence map by searching for practice patterns that could help us to gain further insights into the relationship processes of these agents in international relations and the political context. Els ‘think tanks’ i la influència política. Com es representen les xarxes d’influenciadors i l’especialització del poder a TwitterEls think tanks són institucions que ideològicament es posicionen prop del poder, connectant-lo amb el món científic i sempre buscant l’equilibri entre els interessos dels lobbyist i l’interès general de la societat. En el context de la nova comunicació política, els think tanks aprofiten les tendències més actuals en matèria de comunicació i adopten estratègies de difusió en els mitjans de comunicació social. Tenint en compte que una bona estratègia a les xarxes socials facilita la seva tasca, volem exemplificar com els thinks tanks utilitzen la seva capacitat d’influència i impacte en tot el món per redissenyar les agendes polítiques contextualitzant els seus discursos. Aquesta investigació empírica, que es basa en dades recopilades a Twitter, analitza el mapa d’influència global mitjançant la recerca de patrons de comportament que podrien ajudar-nos a obtenir més informació sobre les relacions entre aquests actors de les relacions internacionals i el context polític en el qual desenvolupen la seva activitat. Key words: Twitter, political influence, think tank, power, social network analysisParaules clau: Twitter, influència política, think tank, poder, anàlisi de xarxes socials, lobby.
47
Reyes, Laureano. "Vellesa en contextos indígenes i pobresa extrema a Chiapas." Pedagogia i Treball Social 1, no. 2 (February 14, 2012): 112. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i2.1551.
Full textAbstract:
<p>Objectiu: aquest treball vol presentar com les societats indígenes, específicament els zoques del nord-est de Chiapas, teixeixen estratègies de sobrevivència per fer front a la vellesa en situació de desavantatge econòmic i social, especialment quan viuen en pobresa extrema i en societats de gran marginació. Malgrat tenir en contra seu situacions adverses en la vellesa, alguns grups indígenes se situen per damunt de la mitjana nacional, tot i que la majoria manté mitjanes baixes.</p><p>La vellesa, en contextos indígenes, ja no es pot explicar només a través de la cultura nadiua, en què generalment l’etnògraf dibuixava una vellesa idíl·lica i homogènia, en què el vell (masculí) era descrit ple d’atributs gerontocràtics. La realitat és més complexa, hi ha diverses «carreres» i formes d’envellir depenent del «grau de vellesa», el sexe, la salut, l’estatus social, les xarxes de suport afectiu i solidari, l’economia, les habilitats en els àmbits màgics i religiosos, etcètera, i la suma de tot plegat defineix, en bona mesura, la manera d’envellir, que pot ser «amb èxit» o sense. Amb aquesta característica hi ha «velleses» i no «vellesa» i prou.</p><p><br />El sector indígena continua sent el més desprotegit. Si els programes oficials d’assistència social estiguessin dirigits a atendre la vellesa, aquest grup creixeria i seria més longeu del que mostren les estadístiques oficials.</p><p>Metodologia: per analitzar les estratègies de sobrevivència que els permet arribar a edats avançades, es van seleccionar un seguit de persones grans (16 homes i 9 dones) que superessin la barrera dels 75 anys, que és la frontera de la mitjana nacional de l’esperança de vida a Mèxic, i que visquessin en situació de pobresa extrema. Es va treballar en camp i es van aplicar 25 entrevistes en profunditat. Cada entrevista es va enregistrar –amb el permís de la persona entrevistada– en vídeo i es va transcriure per ser plasmada en síntesi, com a exemple, en el treball.</p><p>Resultats principals: davant el panorama d’alta marginació i pobresa extrema en què es desenvolupa la vellesa en les comunitats indígenes, el vell es retira de l’activitat productiva sense cap prestació social, ha de treballar fins al límit de les seves forces (feina física), habilitats (resadors, curadors, balladors, etc.) i capacitats (mentals, com la lucidesa, salut, capacitat auditiva, suport de la família, amics, veïns, església, etc.). Amb aquest esquema, la població vella construeix estratègies de sobrevivència que li permet no morir en edats joves, i la presència de la població envellida és més evident i creix al mateix ritme o més de la mitjana nacional. Els vincles de suport en l’edat avançada es cristal·litzen a través de xarxes de suport religiós, el suport comunitari, les relacions afectives i solidàries dels familiars i amics, així com dels programes oficials de suport econòmic a la vellesa.</p>
48
Torra Borràs, Teresa. "El model de la sida i les seves víctimes / The AIDS model and its victims." Kamchatka. Revista de análisis cultural., no. 10 (December 29, 2017): 39. http://dx.doi.org/10.7203/kam.10.10365.
Full textAbstract:
Resumen: En un moviment similar al que efectua Michel Foucault en analitzar la lepra i la pesta com a malalties model del poder disciplinari i del poder sobirà, l’objectiu serà presentar la sida com a malaltia model del biopoder. Es tracta d’analitzar com els mecanismes de poder i de saber que gestionen la sida responen a una determinada economia de poder, que ja no pot ser explicada a través del model binari de la lepra, ni del model pesat i geomètric de la pesta. Per aconseguir això, farem un breu recorregut pel concepte de biopoder i pel model de la lepra i de la pesta. Seguidament, presentarem les novetats del model de la sida. L’anàlisi es centrarà en els primers anys de la malaltia: farem un recorregut pels primers casos que van aparèixer i com van ser analitzats tant pel personal mèdic com pels mitjans de comunicació. Però, sobretot, es centrarà en les víctimes: com van ser tractades i estigmatitzades, el reagrupament dels anomenats “grups de risc”. En definitiva, veure com la seva relació amb la malaltia i la mort va passar per les instàncies del poder.
Paraules clau: Foucault, biopoder, malaltia, sida, víctimes.
Abstract: By making a move similar to the one that Michel Foucault used to analyze leprosy and plague as illness models of sovereign and disciplinary power respectively, we aim to present aids as a model for illness under biopower. We will analyze how the mechanics of power and knowledge that manage aids belongs to a specific power economy that can no longer be explained by means of a binary leprosy model, nor through a heavy, geometrical plague model. After that, we will present aids model’s novelties. The analysis will be focused on the first years of the illness: we will go over the first registered cases and the way they were analysed both by medical authorities and communication media. But above all, we will focus on the victims: the way they were treated and stigmatized, the designation of the so-called “risks groups”. Especially, we will analyze how the power affected the victim’s relationship with illness and death.
Keywords: Foucault, biopower, illness, aids, victims.
49
Toldrà i Vilardell, Albert. "Judes-Èdip en l’edat mitjana." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 12 (December 21, 2018): 143. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.12.13669.
Full textAbstract:
Resum: Una llegenda medieval fon dos personatges literaris: el Judes dels evangelis i l’Èdip clàssic de la tragèdia de Sòfocles, de manera que ens trobem un Judes que, a més dels pecats que ja li coneixíem (traïció, avarícia, mentida, satanisme, suïcidi etc.), comet dues transgressions “edípiques”: el parricidi –mata el seu pare- i l’incest –es casa amb sa mare-. En aquest article fem un seguiment de la tradició textual d’aquesta fussió, del s. XII al XVI, en especial a través de les “passions” teatrals occitanes i catalanes, la Legenda aurea de Varazze i algunes referències de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis.
Paraules clau: Judes, Èdip, passions, incest, parricidi.
Abstract: A medieval legend joins two literary characters: the Judas from gospels and the classical Oedipus from the Sophocles tragedy; we find so a Judas that, in addition to the sins that we already know (treason, avarice, lie, satanism, suicide etc.), commits two “oedipical” transgressions: parricide –he kills his father- and incest –he marries his mother-. In this article we follow the textual tradition of this fussion, from XIIth century to XVIth, particularly over the occitan and catalan theatrical “passions”, the Varazze’s Legenda aurea and some references from saint Vincent Ferrier and Francesc Eiximenis.
Keywords: Judas, Oedipus, passions, incest, parricide.
50
Nolla, Josep Ma, and Jordi Sagrera. "Girona a l’edat mitjana. L’urbanisme." Rodis. Journal of Medieval and Post-Medieval Archaeology, no. 1 (November 13, 2018): 17. http://dx.doi.org/10.33115/a/26046679/1_3.
Full textAbstract:
Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l’eixample meridional, especialment l’Areny i el seu mercat. Al segle XIII s’incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s’estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.