Academic literature on the topic 'Mitology'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Mitology.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Mitology"
1
Sidyawati, Lisa, Anggaunitakiranantika Anggaunitakiranantika, and Tika Dwi Tama. "PELATIHAN PEMBUATAN SOUVENIR ELEMEN INTERIOR MENGGUNAKAN TEKNIK STICKY TAPE PRINTMAKING SEBAGAI MODAL KETERAMPILAN WIRAUSAHA." Community Development Journal : Jurnal Pengabdian Masyarakat 3, no. 2 (2022): 436–42. http://dx.doi.org/10.31004/cdj.v3i2.4141.
Full textAbstract:
Sebanyak 70% buruh migran Indonesia adalah perempuan yang awalnya bekerja dibidang manufaktur dan sektor domestik sebagai PRT. Dampak dari pandemi Covid 19 yang terjadi dari tahun 2019 membuat banyak buruh migran Indonesia yang dipulangkan serta tidak diperpanjang kontraknya, sehingga mereka membutuhkan lapangan pekerjaan lagi. Pengabdian ini bertujuan memberikan pelatihan keterampilan para mantan buruh migran Indonesia yang berada di Malang Raya yaitu Pelatihan Pembuatan Souvenir Elemen Interior Bergaya Shabby dengan Teknik Sticky Tape Printmaking BerOrnamen Binatang Mitology Nusantara sebagai Modal Ketrampilan Wirausaha. Metode pengabdian yang dilakukan adalah Participatory Rural Appraisal (PRA) atau Pemahaman Partisipatif Kondisi Pedesaan (PRA) dengan tahapan Pelaksanaan program dibagi menjadi tiga tahapan yaitu: (1) Tahap identifikasi produk dan sosialisasi; (2) Tahap praktek dan pendampingan; (3) Tahap monitoring dan evaluasi. Produk yang dihasilkan dalam pengabdian ini adalah sarung bantal, gorden dan taplak meja
2
Rakhmat, Ioanes. "Memilah Fakta dan Fiksi dalam Kitab Suci : Sebuah Usaha Hermeneutis." Kanz Philosophia : A Journal for Islamic Philosophy and Mysticism 2, no. 2 (2012): 221. http://dx.doi.org/10.20871/kpjipm.v2i2.31.
Full textAbstract:
<div><p><strong>Abstract :</strong> Man in ancient times, adheres the ancient cosmology, who hold no separation between supranatural and natural realm, beliefs that every occurrences in the world is ruled under the Divine free determination and decree. There is no natural law runs out of the order and will of God (as defended by Deism). Therefore, for them, miracle is always a real experience and unseparable part of daily life. Miracle is not something irrational. On the contrary, ancient reason provides justifications for its occurency. Certainly, this conviction as a mythological interpretation that is being applied toward the facts which actually are ordinary and natural. Commonly, such mythological interpretations were generally proposed by the writers of holy books (scripture) long after the actual events, all of which, however was normal and natural. All miraculous stories in the holy books are entirely imaginary narratives which were codified post actum or post eventum, long after the unsensational actual events, and were built with religious apologetical or propagandistic purposes, rather than reporting the historical facts as they were. At their hand, the history is under religious-political apologies and propaganda.</p><p><em>Keywords : Holy book, historiography, fact/history, fiction, mitology, scientific subjectivism, objectivism, interactivism, sensus plenior</em></p><p><em><br /></em></p><p><strong>Abstrak :</strong> Bagi manusia di zaman kuno, yang menganut kosmologi kuno, tak mengenal pemisahan antara dunia adikodrati dan dunia kodrati. Bagi mereka alam berjalan karena semuanya diatur dan ditentukan dengan bebas oleh Allah. Tidak ada hukum alam yang berjalan mandiri terlepas dari pengaturan dan kehendak Allah (sebagaimana dipertahankan deisme di zaman modern). Karena itu, mukjizat senantiasa merupakan pengalaman nyata dan keadaan yang tak terpisah dari kehidupan sehari-hari. Bagi mereka, mukjizat bukanlah hal yang tak masuk ke dalam nalar mereka. Namun sebaliknya, nalar manusia kuno membutuhkan dan memberi tempat bagi terjadinya mukjizat. Tentu saja, jika menurut mereka mukjizat telah terjadi, pendapat mereka ini adalah sebuah interpretasi mitologis atas fakta-fakta yang seluruhnya normal dan kodrati saja. Umumnya berbagai macam interpretasi mitologis ini diajukan para penulis kitab-kitab suci pada masa jauh sesudah kejadian-kejadian yang sebenarnya, yang normal dan kodrati semata. Semua kisah mukjizat dalam kitab-kitab suci adalah kisah-kisah imajiner yang disusun post actum atau post eventum, jauh sesudah kejadian sebenarnya yang tidak sensasional, dengan tujuan-tujuan apologetik atau demi propaganda keagamaan, bukannya melaporkan fakta-fakta sejarah apa adanya. Di tangan mereka, sejarah ditaklukkan seluruhnya pada apologetika dan propaganda religio-politik.</p><p><em>Kata kunci : Kitab suci, historiografi, fakta/sejarah, fiksi, mitologi, subjektivisme ilmiah, objektivisme, interaktivisme, sensus plenior</em></p></div>
3
Vlad, Daciana. "Mărturii asupra vârcolacului în cultura tradițioanlă." Anuarul Muzeului Etnograif al Transilvaniei 31 (December 20, 2017): 156–62. http://dx.doi.org/10.47802/amet.2017.31.06.
Full textAbstract:
The werewolf is, in the Romanian mitology, an extraordinary being, a demon who swallows the Sun and the Moon, thus causing eclipses. Multiple representations of this creature, such as regular animals (wolves and dogs) or even fantastic beings (dragons) have led to a mistery concerning the demon's appearance. The werewolf is the embodiment of evil, which disturbs the order of the world, and any deviation from a community can lead to one becoming a werewolf. So, werewolves, like ghouls, can appear from different sources: unnamed children, malformed children, kin-slayers, even an action that is contrary to a tradition can create a werewolf. A man will become a werewolf during an eclipse and most of the time, it's his soul that will ascend to the sky and devour the Sun and the Moon. If the bond between the soul and the body is broken during this transformation, the soul is lost forever.
4
Tomczok, Marta. "MITOLOGIE CZAJKI." Porównania 23, no. 2 (2019): 139–50. http://dx.doi.org/10.14746/p.2018.23.18702.
Full textAbstract:
W artykule omawiam zjawisko mitologii polsko-żydowskiej artystki, aktywnej przede wszystkim w drugiej połowie XX wieku. Jest to mitologia „długiego trwania”, sięga bowiem czasów dwudziestolecia międzywojennego, surrealizmu, awangardy i warszawskiej cyganerii artystycznej. Przykładu dostarcza mi proza Izabeli Czajki Stachowicz, a także wypowiedzi krytyków literackich i publicystów: Jana Kotta, Krystyny Kolińskiej i Ryszarda Matuszewskiego. Omawiając stereotypy płciowe i stygmaty, jakimi opisywano po wojnie twórczość Czajki, staram się pokazać negatywne aspekty jej mitologii. Z kolei w jej prozie szukam reakcji na stygmatyzację w postaci symboli rzeczy i zwierząt (totemizm).
5
Wielomski, Adam. "Georges Sorel i narodziny faszystowskiego mitu politycznego." International Studies. Interdisciplinary Political and Cultural Journal 27, no. 1 (2022): 63–72. http://dx.doi.org/10.18778/1641-4233.27.06.
Full textAbstract:
Gorges Sorel to francusko-włoski myśliciel znany jako twórca teorii współczesnej mitologii politycznej. W Polsce Sorel jest postrzegany tylko jako myśliciel marksistowski. Rzeczywistość jest jednak bardziej skomplikowana. Sorel był nieortodoksyjnym myślicielem marksistowskim, a w ostatniej epoce swego życia skonstruował polityczną mitologię rewolucji od lewicy po prawicę. Sorela równie dobrze można uznać za współpracownika komunistów i syndykalistów we Włoszech co nacjonalistów i monarchistów we Francji. Jego mieszanka idei komunistycznych i nacjonalistycznych jest podstawą faszystowskiego ruchu Benito Mussoliniego.
6
Kim, Suh Yoon. "Representation of Greek Mythology in History Textbooks of Greek Primary schools." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 151. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.12268.
Full textAbstract:
This article aims to highlight the representation of Greek mythology in Greek primary textbooks and the educational purpose of this representation, which includes macroscopic rearrangement, modification of individual texts, and addition of ancillary materials. In Greek primary schools, third graders begin to learn mythology in the introductory part of the subject History. The educational aspect of mythology in textbooks focuses on heroes being represented as exemplary models for teaching values to children. The texts reflect modern metanarrative of individualism, which teachers and parents consider important for children to learn. In its entirety, the textbook repeats each hero’s fighting spirit and struggles (macroscopic metanarratives). In addition, each story is modified to manifest only the hero’s individual accomplishments, concealing their negative aspects, and underestimating the influence of social contexts such as gender discrimination (modification of individual texts). Moreover, the pictures and maps, present in the textbooks, create an image of “timeless Greece” as it traces the movements of the heroes. These materials help young students connect the heroes’ world with their own. Activities and questions also help children adopt heroes as familiar role models (paratextual and visual elements). In conclusion, mythology in Greek primary school History textbooks function as an effective tool to teach the value of individualism to children.
 
 Key words: Greek mythology education, metanarratives, heroes, individualism, identification
 
 
 
 Resumen
 
 La intención de este artículo es resaltar la representación de la mitología en libros de texto griegos y la intención educativa de esta representación que incluye la reorganización y la modificación de textos individuales y la incorporación de material secundario. En los libros de texto griegos, el alumnado de tercero empieza a aprender mitología en la parte introductoria de la asignatura de Historia. El aspecto educativo de la mitología en los libros de texto se focaliza en los héroes, que son representados como modelos ejemplares para enseñar valores a los niños y niñas. Los textos reflejan metanarrativas modernas individualistas, que tanto el profesorado como las familias consideran importante enseñar al alumnado. En general, el libro de texto repite el espíritu de lucha y prueba (metanarrativa macroscópica) de cada héroe. Por otro lado, cada historia se modifica para manifestar solo los logros individuales del héroe, ocultando sus aspectos negativos y minusvalorando la influencia del contexto social tal como la discriminación de género (modificación de textos individuales). Además, las ilustraciones y mapas presentes en estos materiales crean una imagen de “Grecia intemporal” según se trazan los movimientos de los héroes. Estos materiales ayudan al joven estudiantado a conectar el mundo de los héroes con el propio. Las actividades y preguntas también ayudan al alumnado a adoptar los roles y modelos familiares (elementos paratextuales y visuales). En conclusión, la mitología en los libros de texto griegos de Primaria funciona como una herramienta útil para el aprendizaje del valor del individualismo.
 
 Palabras clave: Educación en mitología griega, metanarrativas, héroes, individualismo, identificación
 
 Resum
 
 La intenció d’aquest article és ressaltar la representació de la mitologia en llibres de text grecs i la seua intenció educativa que inclou la reorganització i la modificació de textos individuals i l’afegit de material secundari. Als llibres de text grecs, l’alumnat de tercer comença a aprendre mitologia en la part introductòria de l’assignatura d’Història. L’aspecte educatiu de la mitologia als llibres de text focalitza en els herois que són representats com a models exemplars per tal d’ensenyar valors als infants. Els textos reflecteixen metanarrative modernes individualistes que professorat, pares i mares, consideren important d’ensenyar als infants. En general, el llibre de text repeteix l’esperit de lluita i prova (metanarrativa macroscòpica) de cada heroi. D’altra banda, cada història es modifica per manifestar només les fites individuals de l’heroi, tot amagant els seus aspectes negatius i menyspreant la influència del context social tal com la discriminació de gènere (modificació de textos individuals). A més a més, les il·lustracions i els mapes presents en aquests materials, creen una imatge de “Grècia intemporal” segons es delinea els moviments dels herois. Aquests materials ajuden el jovent a connectar el món dels herois amb el propi. Les activitats i preguntes també ajuden a l’alumnat a adoptar els rols i models familiars (elements paratextuals i visuals). En conclusió, la mitologia als llibres de text grecs de Primària funciona com una eina útil per ensenyar el valor de l’individualisme als infants.
 
 Paraules clau: Educació en mitologia grega, metanarratives, herois, individualisme, identificació
7
Gnaccarini, José Cesar. "Folclore e consciência nacional: a visão critica de Florestan Fernandes." Revista da Universidade de São Paulo, no. 5 (June 5, 1987): 67. http://dx.doi.org/10.11606/issn.2595-2501.rusp.1987.132488.
Full textAbstract:
Busco desvendar, nas investigações folclóricas de Florestan Fernandes, a passagem de urna fase positivista a outra teó rica, que trabalha as descontinuidades e fraturas da cultura como processo histórico. Urna vez apropriada pelas linguagens cultas, a mitología da cultura popular exprime, segundo ele, relações que subjazem à chamada questão racial em uma sociedade capitalista. Ao ¡r abandonando o postulado durkheimiano de descrições empíricas com definições prévias, já está questionando a mitologia como forma de relações alienadas. Desenvolve, na espécie, solução de alto valor teórico, nomeadamente quando investiga pressupostos nas obras folclóricas de Amadeu Amaral e Mário de Andrade
8
Hakim, Alif Lukmanul. "KEARIFAN LOKAL DAN PELESTARIAN EKOLOGI: DIMENSI FILOSOFIS-RELIGIUS TRADISI MERTI CODE YOGYAKARTA." Jurnal Borneo Humaniora 4, no. 1 (2021): 01–10. http://dx.doi.org/10.35334/borneo_humaniora.v4i1.1860.
Full textAbstract:
Merti Code adalah kegiatan kebudayaan yang dimaksudkan untuk membangun kesadaran masyarakat dalam pelestarian lingkungan Sungai Code. Keberadaaan Sungai Code, dengan air bersihnya, masih sangat dibutuhkan oleh masyarakat di sekitar bantaran sungai untuk mendukung kebutuhan minum dan MCK. Ada juga yang memanfaatkannya untuk memelihara ikan, baik kolam maupun karamba, serta bermain. Peran pelestarian lingkungan dalam Merti Code tampak dari aspek mitologis hingga pelaksanaan rangkaian upacaranya yang sacral dan sangat efektif untuk melindungi unsur ekologi dari ancaman pengrusakan sehingga terjaga kelesatarian ekosistemnya serta menggerakkan warga agar berpartisipasi aktif. Mitologi, dengan istilah operasinal “Mitekologi” yang dilestarikan dalam Merti Code masih tampak cukup efektif untuk membentuk kontrol sosial agar masyarakat memperlakukan unsur-unsur alam dengan lebih hati-hati. Mitekologi dapat menjadi gerakan yang positif ke dua arah, yaitu apresiasi terhadap tradisi sekaligus sebagai gerakan pelestarian lingkungan.
9
I Nyoman Ngidep Wiyasa, I Made Jana, and I Made Sumantra. "Bentuk Kekarangan Sebagai Ide Penciptaan Kriya Seni." Segara Widya : Jurnal Penelitian Seni 11, no. 2 (2023): 42–51. http://dx.doi.org/10.31091/sw.v11i2.2581.
Full textAbstract:
Motif hias sebagai hasil karya manusia, merupakan komponen seni rupa, banyak diterapkan pada bangunan suci maupun rumah tinggal, peralatan upacara dan pada benda-benda kerajinan. Motif hias atau hiasan ini sering disebut ornamen. Motif hias/ornamen dalam perwujudannya merupakan khayali dan stilisasi dari bentuk alam seperti: batu-batuan, api, air, awan, tumbuh-tumbuhan, binatang, dan mahluk mitologi lainnya. Motif hias yang merupakan stilisasi dari wajah mahluk hidup baik yang bersifat nyata maupun mitologis, di Bali biasa disebut “kekarangan”. Motif kekarangan pada umumnya ditiru dari wajah mahluk hidup yang ada di alam, mahluk mitologis ini dianggap sebagai kendaraan para dewa. Sementara itu, dalam posisi yang lain, motif kekarangan juga sering diterapkan untuk menghiasi struktur pepalihan pada bangunan baik pada bagian bawah, tengah dan atas. Bentuk-bentuk kekarangan tersebut antara lain : karang boma, karang sae, karang bentulu, karang hasti, karang naga dan goak. Berbagai bentuk gambar, lukisan, patung, yang telah ada juga banyak terinspirasi dari motif kekarangan seperti karya patung maestro I Nyoman Tjokot, maestro seni lukis I Gusti Nyoman Lempad, dan pematung I Ketut Nongos. Berkaitan dengan hal tersebut di atas pencipta juga terinspirasi dengan bentuk-bentuk kekarangan yang akan divisualisasikan menjadi karya kriya dengan memanfaatkan kayu jati yang diaplikasikan dengan logam tembaga, dengan mempertimbangkan penerapan teknik yang tepat sehingga terwujud karya kriya yang kreatif dan inovatif.
10
Winarti, Ni Putu. "EKSISTENSI TARI REJANG SALIMPET DI BANJAR SAWANGAN, KELURAHAN BENOA, KECAMATAN KUTA SELATAN, KABUPATEN BADUNG." Dharmasmrti: Jurnal Ilmu Agama dan Kebudayaan 20, no. 2 (2020): 91–100. http://dx.doi.org/10.32795/ds.v20i2.1025.
Full textAbstract:

 tulisan ini membahas tentang rekonstruksi tari rejang salimpet di Banjar sawangan Kelurahan Benoa Kuta selatan. rekonstruksi ini dilandasi oleh beberapa alasan yakni (1) tradisionalisme yakni adanya upaya mempertahankan tradisi—yakni warisan turun temurun yang sudah berlangsung sejak lama yang berhubungan dengan tari rejang salimpet. salah satu warisan yang berlangsung secara turun temurun yakni tari rejang salimpet. hal inilah yang mendasari tarian ini kembali direkonstruksi. (2) Mitologi, adanya kepercayaan terhadap mitos yang berhubungan dengan rejang salimpet. secara mitologis tari rejang salimpet merupakan selir ida Bhatara, dan seperti apa yang dijelaskan sebelumnya tentang tarian ini, bahwa kesakralan tari rejang salimpet terletak pada “Busana Salimpet-nya” yang merupakan anugrah dari Pura Dalem Ped, yang merupakan EKSISTENSI TARI REJANG SALIMPET DI BANJAR SAWANGAN, KELURAHAN BENOA, KECAMATAN KUTA SELATAN, KABUPATEN BADUNGOleh:Ni Putu Winartiwinarti@gmail.comUniversitas hindu Indonesia DenpasarPage 91-100 linggih (stana) “ratu Mas Meketel” yang terdapat di Pura Karang Boma Kabupaten Badung. (3) Proses rekonstruksi yang terdiri dari penggalian narasi tarian, gerak, komposisi dan gamelan pengiring tarian ini.
Dissertations / Theses on the topic "Mitology"
1
Orosco, Gabriela Strafacci 1984. "Metamorfoses de Venus na poesia de Ovídio." [s.n.], 2011. http://repositorio.unicamp.br/jspui/handle/REPOSIP/270791.
Full textAbstract:
Orientador: Isabella Tardin Cardoso<br>Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Estudos da Linguagem<br>Made available in DSpace on 2018-08-19T11:37:47Z (GMT). No. of bitstreams: 1
Orosco_GabrielaStrafacci_M.pdf: 1499304 bytes, checksum: 8dcba777729471fd896b80f8ef7a63bc (MD5)
Previous issue date: 2011<br>Resumo: O interesse deste estudo é observar a presença da deusa romana Vênus, cujo principal atributo é o amor, em obras do poeta romano Públio Ovídio Nasão (43 a. C - 17 / 18 d. C.), mais especificamente nos poemas Os Remédios do amor (Remedia Amoris) e em passagens selecionadas das Metamorfoses (Metamorphoseon Libri). Ao cotejar esses excertos, verifica-se que a deusa, seja metonimicamente (por exemplo, como sinônimo do substantivo "amor"), seja como personagem de aventuras e desventuras amorosas, abrange muito da poesia ovidiana e configura-se de diversas maneiras: no poema didático Remedia Amoris, por exemplo, Vênus é relacionada, com frequência, a narrativas de infelicidade amorosa. Nessa obra, o eu poético, propondo a cura do amor, cita a deusa como referência a histórias amorosas malfadadas. Observar a participação da deusa do amor em Metamorfoses, em que ela não é apenas referida como metonímia de seu atributo, como também é personagem de narrativas míticas, permite perceber com mais clareza em que medida os respectivos episódios mitológicos são mencionados ou aludidos também em Os Remédios do amor. Os excertos de Metamorfoses respectivos aos mitos referidos em Remedia compõem o corpus traduzido, a saber, Met. IV 169-189, X 298-739 e XIV 441-608 (bem como a comparação com sua menção em Remedia Amoris) é ponto de partida para uma análise da figura de Vênus. O estudo visa, ainda, contribuir modestamente para a discussão sobre a concepção do sentimento amoroso em Ovídio, em particular a ideia de amor como doença<br>Abstract: This study has as a central interest observing the presence of the Roman goddess Venus, whose main attribute is love, in Publius Ovidius Naso?s work (43 B. C - 17 / 18 A. D.), more specifically in the poems Remedia Amoris (Remedies for Love) and in selected passages of Metamorphoseon Libri (Metamorphoses). Throught the comparison among the latin passages pertaincing to both ovidian works, it is noticed that the goddess presence - either metonymically (for instance, as a synonymous for the noun "love") or as a character of amorous adventures or misadventures - comprises much of the ovidian poetry. In the didactic poem Remedia Amoris, for example, Venus is frequently related to unhappy love narratives. In Remedia the lyric self, purposing the cure for love, mentions the goddess as a reference to unlucky love stories. Observing in the Metamorphoses how the goddess of love participates as a mythical character, helps to perceive the allusion to mythological episodes that also takes part in Remedia Amoris. The respective excerpts of Metamorphoses (namely Met. IV 169-189, X 298-739 e XIV 441-608) that are mentioned in Remedia Amoris compose the corpus of our study. The translation of the selected passages of Metamorphoses, as well as a comparison with their mention in Remedia amoris, is the starting point for the analysis. The study aims also to modestly contribute for the reflection on the conception of the love feeling constituted in Ovid, mainly the idea of love as a disease<br>Mestrado<br>Linguistica<br>Mestre em Linguística
2
Castillo, Carlos Giovani Dutra Del. "Estética e poética em JRP: uma leitura de pensamiento del tiempo." reponame:Repositório Institucional da FURG, 2010. http://repositorio.furg.br/handle/1/2580.
Full textAbstract:
Dissertação(mestrado) - Universidade Federal do Rio Grande, Programa de Pós-Graduação em Letras, Instituto de Letras e Artes, 2010.<br>Submitted by Cristiane Silva (cristiane_gomides@hotmail.com) on 2012-09-21T13:32:52Z
No. of bitstreams: 1
carlosgiovani.pdf: 606627 bytes, checksum: 543d3e970142662c9c324a4d04094357 (MD5)<br>Approved for entry into archive by Bruna Vieira(bruninha_vieira@ibest.com.br) on 2012-09-24T22:07:21Z (GMT) No. of bitstreams: 1
carlosgiovani.pdf: 606627 bytes, checksum: 543d3e970142662c9c324a4d04094357 (MD5)<br>Made available in DSpace on 2012-09-24T22:07:21Z (GMT). No. of bitstreams: 1
carlosgiovani.pdf: 606627 bytes, checksum: 543d3e970142662c9c324a4d04094357 (MD5)
Previous issue date: 2010<br>Esta dissertação realiza uma leitura estética da obra poética e, principalmente, do livro
Pensamiento del tiempo(2005), de Juana Rosa Pita, que destaca as estratégias comunicativas do texto em sua produtiva relação com o leitor. Ao focalizar sua poética, o propósito maior é caracterizar uma identidade estética, assim como salientar aspectos proeminentes da sua
poética: dialogismo, releituras mitológicas, metapoesia e metáforas. Ainda, e dentro deste contexto, são analisados poemas significativos, aprofundando nessas estratégias discursivas que distinguem a obra pitiana no seu conjunto significativo na ordem temática e compositiva. Enfim, esta pesquisa visa contribuir ao melhor conhecimento da poesia de Juana Rosa Pita e
seu pensamento sobre a arte poética e a existência, no contexto da poesia contemporânea da língua espanhola e da cultura da alta modernidade nas Américas, em vínculo com a cultura universal.<br>Esta disertación realiza una lectura estética de la obra poética y, principalmente, del
libro Pensamiento del tiempo (2005), de Juana Rosa Pita que destaca las estrategias
comunicativas del texto en su productiva relación con el lector. Al focarse su poética, el objetivo mayor es caracterizar una identidad estética, además, destacar aspectos notables de su poética: dialogismo, relecturas mitológicas, metapoesía y metáforas. Todavía, y dentro de este contexto, son analizados poemas significativos, profundizando en esas estrategias discursivas que distinguen la obra pitiana en su conjunto significativo en el orden temática y compositiva. Al final, este trabajo busca contribuír a un mejor conocimiento de la poesía de Juana Rosa Pita y de su pensamiento sobre el arte poética y la existencia, en el contexto de la poesía contemporánea de la lengua española y de la cultura de la alta modernidad en las Américas, en vínculo con la cultura universal.
3
Cot, Glòria. "L'Omphalos i la dinàmica de l'espai a la Grècia Arcaica." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/403841.
Full textAbstract:
Omphalos i Delfos –l'emplaçament des de l'antiguitat de la pedra homònima més coneguda en la cultura panhel·lènica– semblen remetre, en una primera instància a un món femení lligat als conceptes de melic, cordó umbilical i matriu. Hi ha una sèrie d’imatges metafòriques que vénen a reforçar aquesta idea i que les trobem míticament associades a la deessa mare com a personificació de la terra en la seva capacitat reproductiva. Entre elles les més rellevants són: les deus d'aigua, l'arbre, la serp i la cova, elements també presents en els mites dèlfics. La pregunta que s’esdevé, doncs, és perquè aquest omphalos es troba en el recinte sagrat d'una divinitat masculina? Perquè els mites grecs que s'hi relacionen ho fan amb Apol·ló i Zeus i no amb Hera, Àrtemis o Ilitia (deessa associada al part), per exemple? De fet, si ho pensem, ni el melic ni el cordó umbilical tenen perquè ser entesos forçosament dins l’esfera de la maternitat, sinó que es vinculen amb la identitat de l’individu: el melic és la petjada d'un lligam escindit, tal com relata Plató (El banquet: 189c-193e) en relació al mite de l'androgin. Si bé l'experiència del part pertany a l'esfera femenina, el naixement, de manera individual ateny a totes les persones, essent a més un esdeveniment social, ja que la comunitat ha d'integrar un nou individu, fet altament ritualitzat en totes les cultures. Perquè, doncs, hauríem de suposar una relació forçosa entre omphalos i maternitat?
Un rastreig antropològic sobre el melic i el cordó umbilical permet observar una relació clara amb l'infantat, malgrat tot, imatges i formes a través d'associacions visuals basades en la semblança, delaten construccions simbòliques a partir de l'observació dels elements físics i les funcions fisiològiques relatives al cordó umbilical, la placenta, el líquid amniòtic, la matriu i, en estreta relació, les glàndules mamàries.
A Grècia, els conceptes de cordó i melic són indestriables formant un mot únic per a les dues accepcions: omphalos. El seu significat sembla trobar-se lluny de l'apreciació fenomenològica lligada a memòries biològiques, tot centrant el seu interès en la capacitat d'esdevenir un senyal a l'espai. Aquest aspecte conceptual que es relaciona amb l construcció del coneixement a partir de l'apreciació de les dimensions de l'espai i el temps és el que ha guiat la nostra recerca més que no pas una idea purament sociològica que seria l'apuntada per diverses tesis, entre elles la de Jennifer Graves, per a explicar l'aparent absència femenina dels mites dèlfics, com un desplaçament del culte primigeni a la deessa-mare en el marc d'una organització matriarcal per una de masculina concebuda com a símptoma d’una estructura patriarcal. El fet demostrat arqueològicament d'un substrat micènic, és per a nosaltres seguint Burkert, un element més de les influències hel·làdiques i del Pròxim Orient que transporta la cultura hel·lènica, les quals s'han evidenciat també a través d'aquesta recerca en relació a l'omphalos.
El fet que Delfos sigui un santuari consagrat a Apol·ló com a divinitat principal no impedeix que hi hagi altres divinitats que l'habitin, entre elles Dionís, amb la mateixa importància segons Plutarc. Les memòries sobre el lloc referides per part de diferents autors clàssics són múltiples i diverses, tant com la riquesa cultual que en sorgeix, posar-les en relació ens aproxima a l'omphalos com a un element vinculat a les divinititats atmosfèrica (Zeus) i solar (Apol·ló), testimoni del paper d'aquestes en la creació del món. L'omphalos és doncs, la pedra primigènia que hauria sorgit com a primer sòlid de les aigües originals, que esdevé espai de comunicació entre els déus i els homes; que com a axis mundi estructura el món conegut i el vertebra vers altres realitats; i que es manté com a segell de l'espai caòtic de potencialitat i efervescència creativa que cal tenir controlat, on habiten les forces primitives allí confinades per les divinitats olímpiques garants de l'ordre. La tomba de la serp pitó clausurada per l'omphalos –la qual manté una relació de substitució, tal com la protuberància/concavitat del melic substitueix al cordó umbilical tallat (sacrificat)– podria fer referència a la ideació d'aquest espai primigeni tancat, però no eradicat, que permet mantenir una comunicació amb l'origen que possibilita l'endevinació del futur, en una concepció temporal circular. Pitó i Dionís, a qui també se li atorga tomba en el santuari, formen part explícita d'aquest vincle amb l'alteritat que estableix l'omphalos on s'inclou no només els aspectes relatius a la personificació de la llum i el dia, sinó també seguint l'eclíptica solar, l'obscur, l'invisible i fins i tot la mort com a pas previ al renaixement.
L'omphalos és doncs més enllà d'un simple espai central, la clau de volta d'una mirada sobre el món originada en el Pròxim Orient i que encara serveix als grecs per a concebre's a ells mateixos en relació al Tot. Comprensió que es realitza a partir de metàfores que no sols sorgeixen de l'observació de la natura sinó que pensem són deutores de les tecnologies neolítiques vinculades a la construcció d'objectes domèstics: el teixit i el torn, paraules i conceptes que trobem en els mites cosmogònics. Els objectes ceràmics no són aliens a les memòries heretades, no sols estan fets per a una funció sinó que pertanyen a uns ordres, que s'articulen a partir de la comprensió del món, que són estructura social i expressió del sagrat a través del ritual, però que també són propis de la tecnologia constructiva i del llenguatge que possibiliten forma i imatge, els quals aporten la seva mateixa objectualitat com a interacció amb els subjectes i com a interrogació del real, possibilitant noves mirades, nous ordres.
Resumint, la nostra proposta interpretativa en front de la concepció de l’omphalos vinculat forçosament a una divinitat femenina relacionada amb el fenomen del part és l’omphalos com a principi cosmogònic, principi motor a partir d’on es genera la forma. l és des d’aquest punt de vista, que l’omphalos esdevé la gran metàfora que permet pensar el desconegut i articular el conegut i pensem ho fa en relació a l'impacte tecnològic de la roda i a les ideacions estructuradores d'ordre que provenen de l'observació del cel i els astres. És element potencialment creador a la vegada que d'ell emana la possible fertilització, el nodriment dels cossos i la garantia de la regeneració. Aquest fet forçosament el vincula no sols a la vida sinó també a la mort.
4
Mountian, Daniela. "Mitologia poética de Daniil Kharms." Universidade de São Paulo, 2016. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8155/tde-08032017-142720/.
Full textAbstract:
A pesquisa tem como objetivo analisar e relacionar as escritas de si do poeta e escritor russo Daniil Kharms (1905-1942): seus apontamentos em cadernetas, sua prosa quasebiográfica, como a novela A velha (1939), suas cartas e seus autorretratos, sobretudo na década de 1930, momento em que essas artes de si mesmo passam a interagir de forma mais pronunciada, quando o criador e sua obra se misturam de maneira muito peculiar. Como o estudo das cadernetas do escritor define ponto medular da pesquisa e este material ainda não foi publicado no Brasil, também será apresentada a tradução de parte de seus cadernos de anotações e do pequeno diário, que abarcam os anos de 1924 a 1940. Além disso, pelo próprio recorte do trabalho, foi delineada uma biografia cuidadosa do autor, um dos fundadores da Oberiu, o último grande grupo do vanguardismo russo, assim como foram definidos alguns diálogos (Krutchónykh, Khlébnikov, Bergson, Malévitch e tchinari) que marcaram o desenvolvimento artístico e filosófico de Daniil Kharms, um dos mais peculiares e talentosos artistas russos de vanguarda, hoje assemelhado a escritores como Franz Kafka, Eugène Ionesco e Samuel Beckett.<br>The objetive of this thesis is to analyse the self-writing of the Russian poet and writer Daniil Kharms (1905-1942): his notes in notepads, his almost-biographical prose, such as the novel Old Woman (1939), his letters and self-portraits, especially in the 1930s, a time when these arts about oneself start to interact in a more emphatic way, when the writer and his work mix up in a very particular way. As the study on his notepads defines the central element of this research and this material has not been previously published in Brazil, it will be also presented a translation of a part of his notepads and little diary, from 1924 to 1940. Furthermore, by the perspective taken in this study, a detailed biography of the author was conducted. Kharms was one of the founders of Oberiu, the last avant-garde Russian group. Hence, the study also debates the importance of the art and philosophy of Krutchónykh, Khlébnikov, Bergson, Malévitch e tchinari to the work of Kharms, who became one of the most singular and talented contemporary Russian authors, compared to Franz Kafka, Eugène Ionesco e Samuel Beckett.
5
Candeias, Daniel Levy. "Lourenço Mutarelli, literatura e mitologia." Universidade de São Paulo, 2008. http://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8139/tde-27112009-113730/.
Full textAbstract:
O presente trabalho consiste numa abordagem semiótica da obra literária de Lourenço Mutarelli, a qual compreende três romances: O Cheiro do Ralo, O Natimorto e Jesus Kid. Os textos são estudados com base em desenvolvimentos promovidos por semioticistas na área de semiótica poética e literatura; no que diz respeito a essa última, sobretudo as colaborações de Denis Bertrand em seu livro Caminhos da Semiótica Literária. Por conta das características do autor estudado, se propõem discussões a respeito de ethos, veredicção, enunciador e narrador; conceitos mais diretamente ligados à retórica e a Análise do Discurso.<br>This work consists of a boarding semiotics of the literary composition of Lourenço Mutarelli, who wrote three romances: O Cheiro do Ralo, O Natimorto and Jesus Kid. The texts are studied on the basis of developments promoted in the area of poetical semiotics and litereray semiotics. This work uses the contributions of Denis Bertrand in its book Caminhos da semiótica literária and Roman Jakobson in Lingüística e Comunicação. For account of the characteristics of the studied author if they consider quarrels regarding ethos, verediction, enunciator and narrator; concepts more directly on to the rhetoric and the analysis of the speech.
6
Morganti, Bianca Fanelli. "A mitologia n'Os Lusiadas : balanço historico-critico." [s.n.], 2003. http://repositorio.unicamp.br/jspui/handle/REPOSIP/269898.
Full textAbstract:
Orientador: Antonio Alcir Bernardez Pecora<br>Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Estudos da Linguagem<br>Made available in DSpace on 2018-08-03T20:46:58Z (GMT). No. of bitstreams: 1
Morganti_BiancaFanelli_M.pdf: 9642075 bytes, checksum: aa7476ee1b8738159ffdc1a10a17376c (MD5)
Previous issue date: 2003<br>Mestrado
7
Campos, Maria do Socorro Maia Chaves Arrais. "O herói: uma mitologia da vida cotidiana." reponame:Repositório Institucional do FGV, 1989. http://hdl.handle.net/10438/9495.
Full textAbstract:
Submitted by Estagiário SPT BMHS (spt@fgv.br) on 2012-03-27T13:39:43Z
No. of bitstreams: 1
000055270.pdf: 2127958 bytes, checksum: df1ce45d519ab8464e0d80f1e9fa7927 (MD5)<br>Made available in DSpace on 2012-03-27T13:40:34Z (GMT). No. of bitstreams: 1
000055270.pdf: 2127958 bytes, checksum: df1ce45d519ab8464e0d80f1e9fa7927 (MD5)<br>O presente estudo teve por objetivo, através da Psicologia Analítica de Carl Gustav Jung, configurar a emergência do mito do herói no desenvolvimento psicológico do homem contemporâneo, vinculando-o a uma perspectiva simbólica. Observou-se que as forças simbólicas, através das quais os mitos se expressam, não perderam importância para a humanidade, mas ao contrário, servem como mediadores entre os processos conscientes e inconscientes. A dimensão arquetípica reconduz o ser humano a experiências vividas repetidamente durante milênios, na tentativa de situá-lo na sua condição de ser participante do mundo, em que vive. A mudança é apenas no modo como o mito é pontoado em sua determinada época. A validade do simbolismo arquetípico do herói, com muita propriedade, projeta-se através dessa demanda, porque sua manifestação ocorre em todos os locais e culturas inscrevendo sua característica universal ou coletiva. Na realização desta pesquisa foi utilizado o Teste de Apercepção Temática de Murray e relatos de sonhos coletados de um grupo de 27 pessoas, das quais quinze são do sexo feminino e doze do sexo masculino, adultas e normais no tocante aos aspectos de natureza psicológica do ser humano. As narrativas de histórias do TAT e os sonhos apresentados foram utilizados a guisa de ratificar a teorização aqui exposta. Este estudo constatou dentro de uma relativa elasticidade do modelo analítico, a emergência do mito do herói de maneira transparente, tanto nas histórias como nos sonhos que é o modo específico do inconsciente se comunicar com a consciência numa linguagem metaforizada, dialetizada, mas que fornece senhas que facilitam ir aos conteúdos e motivos básicos da totalidade psíquica. Finalmente, buscou a compreensão do significado psicológico da polaridade do mito do herói no desenvolvimento da personalidade, descrevendo as três etapas da trajetória e evolução do herói, interligando histórias e sonhos, que remetem ao processo de individualização e conduz o indivíduo a retomada de um viver mais maduro, consequente e sobretudo singular.
8
Carvalho, Aldenora Márcia Chaves Pinheiro. "A LEITURA DE MITOS CLÁSSICOS NA EJA: superando as relações de poder na sala de aula para a formação do leitor literário." Universidade Federal do Maranhão, 2012. http://tedebc.ufma.br:8080/jspui/handle/tede/28.
Full textAbstract:
Made available in DSpace on 2016-08-16T18:10:26Z (GMT). No. of bitstreams: 1
Dissertacao Aldenora.pdf: 2158674 bytes, checksum: ed4be90902633451fb17c9f3679b1761 (MD5)
Previous issue date: 2012-12-17<br>La formación del lector literario en las clases de Educación para Jóvenes y Adultos a
partir de la lectura de los mitos clásicos de la Mitología Griega es una búsqueda de la
intervención de los libros de la Lengua Portuguesa en una relación de poder compleja
que se establece en el aula. Esta investigación analiza el funcionamiento de la
Educación de Jóvenes y Adultos en una pesquisa de campo realizado en la Unidad
Integrada "Giorcelli Costa" de las escuelas públicas, describe aún las actuales
perspectivas estructurales y curriculares de este tipo de educación básica. También se
investiga la ausencia de textos literarios, en concreto los textos clásicos en los libros de
la enseñanza de la Lengua Portuguesa destinadas a la abertura del texto literario en esta
modalidad de enseñanza que muestra la cadena de relaciones de poder y la
institucionalización de la Literatura aunque la formación de lectores literarios en la
Educación de Jóvenes y Adultos, para tanto se presenta por la base teórica la
contribución de Cosson (2006), Martins (2006), D'Onofrio (2007), Kleiman (2011) y
Eagleton (2011) sobre la literatura y la lectura del género narrativo y sin embargo,
Foucault (2010), Bourdieu (2004), Goodson (2007) sobre las relaciones sociales y
grupos culturales que reproducen los discursos en la sociedad. Además de aclimatarse y
describir los atributos de figuras mitológicas por Eliade (2010), Vernant (2006) y
Brunel (2005), esta investigación analiza las constantes generales acerca de la mitología
griega que destacan el origen, la vitalidad y la tipologia del mito, en particular el mito
literario. La lectura de los mitos clásicos en el que aquí se propone perspectiva dialógica
EJA tratando de investigar cómo el libro didáctico de la Lengua Portuguesa funciona
mientras un mecanismo para controlar el discurso dirigido a la formación del lector
literario en la EJA.<br>A formação do leitor literário em classes de EJA a partir da leitura de mitos clássicos é
uma pesquisa que reúne como principais categorias de análise, o currículo e a prática na
modalidade EJA, a presença da Literatura na escola básica e o livro didático de Língua
Portuguesa da EJA, com vistas a investigar as relações de poder que se estabelecem na
sala de aula. Esta pesquisa analisa o funcionamento da EJA a partir da pesquisa de
campo realizada na Unidade Integrada Giorcelli Costa da rede estadual de ensino
descrevendo as atuais perspectivas curriculares e estruturais dessa modalidade da
Educação Básica. Investiga também a ausência de textos literários, especificamente
textos clássicos nos livros didáticos de Língua Portuguesa com vistas à dessacralização
do texto literário nessa modalidade de ensino evidenciando a cadeia de relações de
poder quando da institucionalização da Literatura e da formação do leitor literário na
EJA; para tanto, apresenta como fundamentação as contribuições teóricas de Cosson
(2006), Martins (2006), D Onofrio (2007), Kleiman (2011) e Eagleton (2011) sobre a
Literatura e a leitura do gênero narrativo e ainda, Foucault (2010), Bourdieu (2004),
Goodson (2007) sobre as relações sociais e culturais dos grupos que reproduzem os
discursos na sociedade. Para além de aclimatar e descrever os atributos das figuras
mitológicas por meio de Eliade (2010), Vernant (2006) e Brunel (2005), esta pesquisa
analisa em linhas gerais, certas constantes acerca da Mitologia Grega destacando a
origem, a vitalidade e a tipologia do mito, em particular o mito literário. A leitura de
mitos clássicos na modalidade EJA é proposta aqui numa perspectiva dialógica
buscando investigar de que forma o livro didático de Língua Portuguesa funciona como
mecanismo de controle do discurso visando à formação do leitor literário na EJA.
9
Paludo, Ticiano Ricardo. "Da mitologia ancestral ? mitologia musical : reflexos do espetacular e do hiperespetacular em videoclipes de David Bowie, Kiss e Lady Gaga." Pontif?cia Universidade Cat?lica do Rio Grande do Sul, 2017. http://tede2.pucrs.br/tede2/handle/tede/7290.
Full textAbstract:
Submitted by Caroline Xavier (caroline.xavier@pucrs.br) on 2017-05-19T17:42:46Z
No. of bitstreams: 1
TES_TICIANO_RICARDO_PALUDO_COMPLETO.pdf: 4503183 bytes, checksum: 26a6e1ee4a05505a08456c1b16493040 (MD5)<br>Made available in DSpace on 2017-05-19T17:42:46Z (GMT). No. of bitstreams: 1
TES_TICIANO_RICARDO_PALUDO_COMPLETO.pdf: 4503183 bytes, checksum: 26a6e1ee4a05505a08456c1b16493040 (MD5)
Previous issue date: 2017-03-22<br>This thesis aims to study the articulations and tensions that exist in the 21st century musical myths, and will verify the possibility of tracing a 2000?s mythic construction paradigm to understand the plurality of proposals, platforms and contemporary languages. For this, it presents its own analysis method to think about the total artist concept. An illustrative cut occurs through David Bowie, Kiss and Lady Gaga?s music videos. Bowie will be presented as one of the very first total artists in pop culture, fowward by Kiss, and Gaga. Music videos will be presented as encapsulated operas. In the end, the thesis discuss the adversongs, an union between music, and advertising, apex of the total artist of the 2010 decade.<br>A presente tese busca compreender as articula??es e tens?es existentes nos mitos musicais do s?culo XXI para verificar a possibilidade de tra?ar-se um paradigma de constru??o m?tica p?s anos 2000 que d? conta da pluralidade de propostas, plataformas e linguagens contempor?neas. Para isso, apresenta metodologia pr?pria de an?lise do que chama de artista total. O recorte ilustrativo se d? atrav?s de videoclipes dos artistas David Bowie, Kiss e Lady Gaga, sendo esta ?ltima uma expoente do referido artista total, e David Bowie, o fundador do modelo. Os videoclipes s?o pensados como ?peras encapsuladas e vetores de constru??o m?tico-espetacular, desde que obede?am a certos crit?rios que s?o explanados durante a pesquisa. Ao final, a tese apresenta o conceito de adversong que compreende a uni?o entre m?sica e publicidade, ?pice do artista total da d?cada de 2010.
10
Gondinho, Isabel Maria Fonseca. "Considerações sobre as textualidades indígenas Watunna: mitologia Makiritare." Universidade Federal de Roraima, 2015. http://www.bdtd.ufrr.br/tde_busca/arquivo.php?codArquivo=289.
Full textAbstract:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior<br>A presente investigação tem a finalidade de refletir sobre o processo de reconhecimento das textualidades indígenas no contexto das culturas latino-americana, amazônica e da região circum-Roraima.<br>The present investigation aims to reflect about the process of recognition of the indigenous textualities in the context of Latin-American, Amazon and circum-Roraima.
Books on the topic "Mitology"
8
Gioachino, Chiarini, and Guidorizzi Giulio 1948-, eds. Mitologia astrale. Adelphi, 2009.
Find full textBook chapters on the topic "Mitology"
1
Boi, Luciano. "Storia e mitologia dei nodi." In Pensare l’impossibile. Springer Milan, 2012. http://dx.doi.org/10.1007/978-88-470-1673-6_14.
Full text
2
Menicocci, Marco. "Astri gelosi e fanciulle lascive. La Crisi Cosmica nella mitologia Crow." In Antrocom: Journal of Anthropology, edited by Marco Menicocci and Moreno Tiziani. Gorgias Press, 2010. http://dx.doi.org/10.31826/9781463233983-006.
Full text
3
Dañino, Guillermo. "Mitología." In Esculpiendo dragones: antología de la literatura china. Pontificia Universidad Católica del Perú, 2023. http://dx.doi.org/10.18800/9789972420092.002.
Full textAbstract:
De la antigua mitología china no nos queda ninguna presentación general. Sólo fragmentos aquí y allá, en un libro de geografía, en algunas, colecciones de cuentos y en numerosos relatos de la religión popular que subsisten aún hoy en día. SHAN HAI JING, El clásico de montañas y mares, es una geografía fantástica de la China antigua y regiones aledañas. Liu Xin, editor de este texto de la dinastía Han, lo atribuye a Yu (siglo 23 a C), mítico controlador de las inundaciones. Se supone que Yu viajó por el mundo protagonizando hazañas heroicas y aprendió mucho sobre montañas, mares, habitantes y dioses de diversas tierras.
4
"La mitología griega." In El Derecho natural y el reinado de Edipo Rey. J.M Bosch, 2021. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv253f6bz.10.
Full text
5
"Mitologia, mascheramento, metaforismo." In Ulisse, o dell’Amore. Quodlibet, 2021. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv2gz3x9v.7.
Full text
6
Akgün Çomak, Nebahat, and Emine Pembecioğlu. "Yapay Zeka - Transhümanizim - Mitoloji." In Tıp Bilişimi II. Istanbul University Press, 2022. http://dx.doi.org/10.26650/b/et07.2022.006.
Full text
7
Medeiros, Valesca Costa, and Leonardo Tondato Mello. "IEMANJÁ – A SENHORA DAS CABEÇAS: MITO, SIMBOLOGIA, ALQUIMIA E CLÍNICA JUNGUIANA." In As Várias Faces de Eva: o feminino na contemporaneidade - Volume 2. Editora Científica Digital, 2023. http://dx.doi.org/10.37885/230212153.
Full textAbstract:
O presente artigo busca analisar a figura de Iemanjá como uma face arquetípica da grande mãe, apresentando seus diversos simbolismos, itans e mitologia sob a ótica da psicologia analítica. Nesse sentido, busca-se avaliar o principal elemento da deidade: a água, desde seus formatos como rio, mar e oceano, seus diversos atributos, incluindo a alquimia, até às implicações analíticas; e, também, observar a característica deste orixá como ordenadora psíquica pois a mesma pode ser considerada dona das cabeças, senhora da sanidade mental e da loucura. Sendo assim, sua mitologia e mitologema podem ser ferramentas úteis na clínica como organizadora da saúde mental.
8
Backstrom, Gunnar. "Cuando Moby Dick se volvió el cometa más temible del universo." In Bestiarios. Silva de varia invención. Universidad Autónoma Metropolitana. Unidad Azcapotzalco, 2021. http://dx.doi.org/10.24275/uama.9696.9710.
Full textAbstract:
Se señalan las semejanzas entre Moby Dick del autor Herman Melville y Leviatan 99, guion realizado por Ray Bradbury quien tuvo la idea de convertir la mitología marina de Melville en un drama espacial.
9
Gabriel, Markus. "El ser mitológico de la reflexión." In Mitología, locura y risa. Metales Pesados, 2022. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv2kqx07s.4.
Full text
10
Gabriel, Markus, and Slavoj Žižek. "Introducción:." In Mitología, locura y risa. Metales Pesados, 2022. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctv2kqx07s.3.
Full textConference papers on the topic "Mitology"
1
Isabela de Souza Rodrigues, Brenda, and Katerine Roman Barreto. "MITOLOGIA EGÍPCIA." In INIC 2023. Universidade do Vale do Paraíba, 2023. http://dx.doi.org/10.18066/inic0004.23.
Full text
2
A. Mello, M., M. S. Ribeiro, and S. E. de Souza Pinto. "A REDE SOCIAL DA MITOLOGIA DOS ORIXÁS." In XX Semana da Física da UEPG. Even3, 2018. http://dx.doi.org/10.29327/xx_semana_da_fisica.78484.
Full text
3
Salzedas, Nelyse Ap Melro. "Mídia, musa e arte: o painel de Di Cavalcanti." In Encontro de História da Arte. Universidade Estadual de Campinas, 2008. http://dx.doi.org/10.20396/eha.4.2008.4058.
Full text
4
Palamin, Flávio Guadagnucci. "Loki como representação do caos e da ordem na mitologia Viking." In VI Congresso Internacional de História. Programa de Pós-Graduação em História e Departamento de História – Universidade Estadual de Maringá – UEM, 2013. http://dx.doi.org/10.4025/6cih.pphuem.502.
Full text
5
Marques, José. "MITOLOGIA GRECO-ROMANA E OS MASCOTES OLÍMPICOS:UMA TENTATIVA DE APROXIMAÇÃO CULTURAL." In VII World Congresson Communication andArts. Science and Education Research Council (COPEC), 2014. http://dx.doi.org/10.14684/wcca.7.2014.209-212.
Full text
6
Rosa, Marcos Pedro Magalhães. "Um autorretrato de José Pancetti no Masp: a mitologia do artista." In Encontro da História da Arte. Universidade Estadual de Campinas, 2018. http://dx.doi.org/10.20396/eha.13.2018.4581.
Full textAbstract:
Amítica em torno do pintor José Pancetti é construída por textos de catálogos, biografias e por interpretações amplas do que seria a arte brasileira. Embora diversa, ela guarda no seu núcleo alguns elementos biográficos recorrentemente mobilizados: a profissão marinheiro, a sensibilidade ao mar, o caráter intempestivo e a morte trágica, conclusão da jornada do pintor em busca de seu destino manifesto: a arte moderna. Essa mítica, estruturada de modo textual, guarda relação estreita com a vontade de narrar a institucionalização da arte moderna no país e com a as obras do artista, em especial, os seus autorretratos.
7
Oliveira, Luiza Fernanda Costa De, and Kasmin Biscaro. "MITOLOGIA AMAZÔNICA NO ENFASE SAGRADO FEMININO NA PRODUÇÃO DE IMAGENS EM GRAVURA." In XXXII Congresso de Iniciação Científica. Even3, 2024. http://dx.doi.org/10.29327/xxxii-congresso-de-iniciacao-cientifica-380957.782491.
Full text
8
Mendonça Junior, Glaudiney Moreira. "Jogos de Mesa e Mitologia: Quando os Mecanismos e o Tema se Misturam." In Anais Estendidos do Simpósio Brasileiro de Games e Entretenimento Digital. Sociedade Brasileira de Computação, 2021. http://dx.doi.org/10.5753/sbgames_estendido.2021.19632.
Full textAbstract:
Os jogos de mesa estão se popularizando cada vez mais nestes últimos anos e sua capacidade de desenvolver narrativas e temáticas se aprimora a cada dia. Partindo de um jogo inspirando na mitologia nórdica, este trabalho analisa a relação que os mecanismos do jogo possui com os textos originais aos quais eles estão relacionados. Pudemos perceber que os mecanismos se mesclam ao conteúdo relacionado de forma mais ou menos fiel, de acordo com o seu impacto na dinâmica do jogo.
9
Higa, Victor Yoshihiro N., and Matheus T. V. Ribeiro. "O Inferno no meio digital: Uma análise de Dante’s Inferno e comparativo com a literatura original." In Simpósio Brasileiro de Jogos e Entretenimento Digital. Sociedade Brasileira de Computação, 2024. https://doi.org/10.5753/sbgames.2024.241347.
Full textAbstract:
A pesquisa analisa a adaptação em jogo digital do inferno dantesco, Dante’s Inferno, com o intuito de compreender as adaptações realizadas. Através de um estudo de caso que utiliza de entrevistas, artigos de opinião e uma análise comparativa de ambas as obras, embasada por uma revisão de literatura de autores consagrados nestes temas, a pesquisa indica que alguns elementos alegóricos e da mitologia dantesca que auxiliariam na construção de uma franquia foram negligenciados ou mesmo contraditados.
10
Ferrez, Mônica Villares. "Música de fundo na fotografia de Marucha." In Encontro da História da Arte. Universidade Estadual de Campinas, 2008. http://dx.doi.org/10.20396/eha.4.2008.3924.
Full textAbstract:
A fotografia cubana é hoje, referência internacional, conhecida tanto por sua contribuição cultural quanto histórica. Pode-se dizer que o processo revolucionário cubano teve na fotografia desenvolvida na década de 60 o melhor veículo de comunicação cultural com as massas, tanto nacional como internacionalmente, encontrando nela um fator determinante em sua legitimação sócio-política. O que o crítico cubano de fotografia, Juan Antonio Molina, tem denominado como: mitología dos grandes relatos. Basta dizer então que, a produção de cunho político-social-nacionalista realizada neste período, chega a um declínio no final da década, que a conduz paulatinamente ao desaparecimento.