Log in

Relevant bibliographies by topics / Mobilitat / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Mobilitat.

Journal articles on the topic 'Mobilitat'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 28 July 2024

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Mobilitat.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Revista Comunicació Educativa, Direcció. "La mobilitat del professorat." Comunicació Educativa, no. 9 (February 16, 2014): 3. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc19963.

Full text

Abstract:

A punt de començar la implantació generalitzada del primer curs de l’etapa d’ensenyament secundari obligatori (ESO), es detecta una inquietud entre els docents a l’entorn de conceptes molt concrets: adscripció, promoció, readscripció, habilitació i formació. I és comprensible, ja que, si bé l’ensenyament primari s’ha implantat amb normalitat, no hi ha dubte que l’etapa més innovadora és l’ESO, sense oblidar la Formació Professional específica, i ja se sap que els canvis impliquen generalment preocupació, expectativa i una certa intranquil·litat entre els afectats.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Figueredo, Natalia. "Marges i moviment: entre l'urbà i el ribeirinho en una ciutat amazònica. Etnografia i arquitectures de mobilitat a l'illa de Combu (Belém)." Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia 39, no. 1 (October 24, 2023): 101–14. http://dx.doi.org/10.56247/qua.408.

Full text

Abstract:

Aquest article presenta un projecte que pretén estudiar les pràctiques de mobilitat fluvial en lacomunitat ribeirinha de l’illa del Combu, a l’Amazònia urbana brasilera. Les dinàmiques de mobilitat als rius Amazònics són una construcció material alhora que un producte social permanentment alterat per les tàctiques de mobilitat inherents a la vida quotidiana. En general, l'existència dels territoris amazònics és descuidada pels mites que consideren la regió com un espai verd buit. Donat que les comunitats ribeirinhas depenen de les aigües i utilitzen els rius com a ruta principal, la pregunta central que es fa en aquest article és: Què pot revelar la mobilitat ribeirinha i les estructures socials, econòmiques i culturals que determina i la determinen sobre l'urbanisme a les ciutats amazòniques? La investigació analitza com aquests vincles es tradueixen en formes de vida, una relació que va més enllà de la funció de connectar llocs a través de la circulació. Partint d’un enfoc interdisciplinari entre la antropologia i l’arquitectura, es pretén proposar una perspectiva orientada a comprendre com interactuen les rutes fluvials amb la vida quotidiana, en el cas de l’illa del Combu, a partir dels rius i de les comunitats cabocles.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Stewig, Reinhard, and Claudia Schoning-Kalender. "Mobilitat und Mobiliar. Binnenemigranten in Istanbul / Zur Wohnweise von Binnenemigranten in Zeyrek/Istanbul." Die Welt des Islams 30, no. 1/4 (1990): 250. http://dx.doi.org/10.2307/1571069.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Flors-Mas, Avel·lí. "Les mobilitats com a repte per a la sostenibilitat de les llengües minoritzades. Introducció a la secció monogràfica." Revista de Llengua i Dret, no. 81 (June 13, 2024): 1–13. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4282.

Full text

Abstract:

Aquesta secció monogràfica de la Revista de Llengua i Dret aborda diferents facetes de la mobilitat, característica del món contemporani, i el seu impacte sobre les dinàmiques sociolingüístiques i sobre la sostenibilitat de les llengües minoritzades, amb un focus en la realitat dels territoris de llengua catalana. Des de la ciència política i la sociolingüística, s’hi analitza el posicionament envers la llengua catalana de diferents perfils de població mòbil a Catalunya i Andorra; s’hi descriu la política lingüística en un entorn d’internacionalització com el de la universitat a Catalunya, i es postula el “multilingüisme autocentrat” com una estratègia per construir ciutadania multilingüe en contextos de mobilitat i complexificació de la diversitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Donado Vara, Julián. "Reseña de: Reixach Sala, Albert, Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana. Girona, 1340-1440." Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, no. 33 (April 21, 2020): 717. http://dx.doi.org/10.5944/etfiii.33.2020.27127.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Oller, Montserrat. "De l'educació viària a l'educació per a la mobilitat." Comunicació educativa, no. 14 (February 16, 2015): 23. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200123-26.

Full text

Abstract:

<p>En aquest article s’analitza la importància del tractament de la mobilitat en el currículum escolar per tal que els nois i les noies exercitin capacitats analítiques per relacionar els fets amb les causes que els originen, realitzant-ne una lectura interpretativa i personal.</p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Martorell Faus, Miquel. "“Aquella escola era casa meva”: Mobilitat de l’alumnat i acollida des de l’experiència infantil." Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, no. 38 (1) (November 8, 2022): 119–39. http://dx.doi.org/10.56247/qua.397.

Full text

Abstract:

L’“acollida” en l’àmbit escolar català s’ha relacionat tradicionalment amb les migracions internacionals. Tanmateix, els canvis sociodemogràfics dels últims anys han generat nous patrons de mobilitat residencial i escolar, que afecten infants tant nacionals com d’origen estranger. Aquest article explora etnogràficament la realitat de l’acollida en escoles d’Educació Primària de Catalunya a partir del fenomen de la mobilitat escolar. L’article se centra en les experiències en primera persona de l’alumnat de nova incorporació, documentades a través d’una etnografia escolar comparativa en dues escoles públiques de la regió metropolitana de Barcelona. Per una banda, s’explora la manera com aquests nens i nenes perceben els dispositius designats oficialment a acollir. Per l’altra, s’analitzen les relacions i interaccions desplegades amb la seva arribada al centre, interpretades com a pràctiques informals d’acollida. Això permet evidenciar la importància de les xarxes relacionals dins del grup d’iguals i contribuir a l’estudi de la sociabilitat infantil en moments de transició.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Wittmann, Barbara. "Judith Schmidt: Kalkulierte Mobilitat. Okonomische und biographische Perspektiven auf Saisonarbeit." Zeitschrift für Empirische Kulturwissenschaft 2023, no. 2 (December 2023): 288–91. http://dx.doi.org/10.31244/zekw/2023/02.22.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Massaguer Comes, Marina. "No-catalanoparlants internacionals a Catalunya: mobilitat, desigualtats i llengua catalana." Revista de Llengua i Dret, no. 81 (June 13, 2024): 32–50. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4177.

Full text

Abstract:

Aquest article analitza com la trajectòria de capitalització econòmica, social i simbòlica de diferents perfils de no-catalanoparlants nascuts fora de l’Estat espanyol i residents a Catalunya defineix el seu posicionament respecte a les dinàmiques sociolingüístiques del Principat i, concretament, respecte a la llengua catalana. Partint d’una metodologia qualitativa, s’estudia el rol del català en els processos de capitalització i descapitalització d’aquests parlants, així com les limitacions que el fet de no parlar aquesta llengua comporta per circular socialment en funció del grau de capitalització inicial de cada individu i del seu projecte de vida. La recerca posa de manifest que les desigualtats socioeconòmiques de partida entre diferents perfils de no-catalanoparlants determinen el grau d’accés al català, així com la necessitat d’adquirir aquest recurs lingüístic per accedir a altres recursos materials o simbòlics. Així mateix, a partir del cas català, s’analitzen els processos de pèrdua de valor del capital lingüístic en llengües dominants quan entren en competència amb llengües locals minoritzades immerses en processos de normalització.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Pavía, Jose M., and Cristina Aybar. "La mobilitat electoral en les eleccions de 2019 a la Comunitat Valenciana." Debats. Revista de cultura, poder i societat 134, no. 1 (May 31, 2020): 27–51. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats.134-1.3.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

LARIO DEVESA, Arnau. "SABATÉ, Flocel (ed.), Ciutats mediterrànies: La mobilitat i el desplaçament de persones." Índice Histórico Español, no. 136 (February 23, 2024): 174. http://dx.doi.org/10.1344/ihe2023.136.17.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

López Redondo, Joan. "Mobilitat quotidiana, consum de carburants i forma urbana a la regió metropolitana de Barcelona." Documents d'Anàlisi Geogràfica 63, no. 2 (May 24, 2017): 447. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.347.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Ventura i Oller, Montserrat. "La mobilitat en el passat i el present: estigma i diversitat de relacions amb l’entorn. Presentació del dossier "La mobilitat com a recurs i com a ideologia: entre la marginació i l'alteritat"." Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia 18, no. 2 (December 24, 2013): 4. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.395.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Giménez, Joaquim, Dusan Pagon, and Marko Razpet. "Tradició educativa nacionalista a Eslovènia i educació matemàtica." Comunicació Educativa, no. 8 (February 9, 2014): 17–19. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199517-19.

Full text

Abstract:

Ja portem dos anys i mig de relacions entre aquest país amb 22 km de costa mediterrània i la Universitat Rovira i Virgili. És un bon moment per reflexionar sobre alguns trets del sistema educatiu eslovè, la formació del professorat i l’especificitat de l’educació matemàtica en aquesta formació. El Programa Tempus-Phare anomenat Millora de la formació dels ensenyants de secundària en Matemàtica, on s’emmarquen les nostres relacions és un programa d’ajut material de la Unió Europea a països de l’àrea de l’Est d’Europa i de mobilitat de professors i estudiants. Una de les àrees prioritàries per a Eslovènia era precisament la Formació didàctica específica del Professorat de Secundària.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Hampel, Jürgen, Cordula Kropp, and Michael M. Zwick. "Zur gesellschaftlichen Wahrnehmung des voll autonomen Fahrens und seiner möglichen nachhaltigkeitsbezogenen Implikationen." TATuP - Zeitschrift für Technikfolgenabschätzung in Theorie und Praxis 27, no. 2 (July 2, 2018): 38–45. http://dx.doi.org/10.14512/tatup.27.2.38.

Full text

Abstract:

Dieser Artikel thematisiert die Nachhaltigkeit des autonomen Fahrens. Die Daten des TechnikRadars, einer für die deutsche Wohnbevolkerung repräsentativen Bevölkerungsumfrage, aktuell zur Digitalisierung, erlauben es, methodisch belastbar Aussagen uber die Wahrnehmung des autonomen Fahrens zu machen. Der Artikel fügt dem bislang vorrangig expertenbasierten Diskurs explizit die Stimme der Öffentlichkeit hinzu. Obwohl das System des autonomen Fahrens noch nicht hinreichend definiert ist, können für die weitere Entwicklung bedeutsame Aspekte aufgezeigt werden: Autonomes Fahren trifft derzeit nicht auf einen gesellschaftlichen Bedarf, die Delegation des Autofahrens an technische Systeme wird nur von einer Minderheit begrüßt. Skepsis finden wir vor allem bei der sozialen Nachhaltigkeit autonomer Mobilitat; insbesondere werden Sicherheitsmängel und die Anfälligkeit des Systems, etwa gegenüber Angriffen von Cyber-Kriminellen, befürchtet.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Hampel, Jürgen, Cordula Kropp, and Michael M. Zwick. "Zur gesellschaftlichen Wahrnehmung des voll autonomen Fahrens und seiner möglichen nachhaltigkeitsbezogenen Implikationen." TATuP Zeitschrift für Technikfolgenabschätzung in Theorie und Praxis 27, no. 2 (July 2, 2018): 38–45. http://dx.doi.org/10.14512/tatup.28.2.38.

Full text

Abstract:

Dieser Artikel thematisiert die Nachhaltigkeit des autonomen Fahrens. Die Daten des TechnikRadars, einer für die deutsche Wohnbevolkerung repräsentativen Bevölkerungsumfrage, aktuell zur Digitalisierung, erlauben es, methodisch belastbar Aussagen uber die Wahrnehmung des autonomen Fahrens zu machen. Der Artikel fügt dem bislang vorrangig expertenbasierten Diskurs explizit die Stimme der Öffentlichkeit hinzu. Obwohl das System des autonomen Fahrens noch nicht hinreichend definiert ist, können für die weitere Entwicklung bedeutsame Aspekte aufgezeigt werden: Autonomes Fahren trifft derzeit nicht auf einen gesellschaftlichen Bedarf, die Delegation des Autofahrens an technische Systeme wird nur von einer Minderheit begrüßt. Skepsis finden wir vor allem bei der sozialen Nachhaltigkeit autonomer Mobilitat; insbesondere werden Sicherheitsmängel und die Anfälligkeit des Systems, etwa gegenüber Angriffen von Cyber-Kriminellen, befürchtet.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Drinkwater, J. F., and L. Wierschowski. "Die regionale Mobilitat in Gallien nach den Inschriften des 1. bis 3. Jahrhunderts n. Chr." Britannia 28 (1997): 511. http://dx.doi.org/10.2307/526806.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Todd, Edmund N. "Mobilitat fur alle: Geschichte des offentlichen Personennahverkehrs in der Stadt zwischen technischem Fortschritt und sozialer Pflicht (review)." Technology and Culture 40, no. 4 (1999): 897–98. http://dx.doi.org/10.1353/tech.1999.0197.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Liebl, Max Emanuel. "Mobilität messen – Assessment: Charité Mobilitäts-Index CHARMI®." physiopraxis 17, no. 09 (September 2019): 34–36. http://dx.doi.org/10.1055/a-0963-8699.

Full text

Abstract:

Mit dem Charité Mobilitäts-Index steht Physiotherapeuten ein validiertes Assessment zur Verfügung, das hilft, die Mobilität von Patienten einzustufen. Dafür beobachten sie den Patienten, wie er selbstständig aus der Rückenlage bis zum höchsten selbstständig durchführbaren Level kommt. Hilfsmittel sind explizit erlaubt.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

VICEDO, NOÈLIA DÍAZ. "Construir espirals: poesia, nomadisme i subjectivitat." Bulletin of Contemporary Hispanic Studies 6, no. 1 (May 14, 2024): 53–66. http://dx.doi.org/10.3828/bchs.2024.5.

Full text

Abstract:

Resum La crisi pandèmica de la COVID-19 que hem viscut i que encara estem vivint ha portat un canvi radical en la forma que comprenem la relació interna i externa de l’espai. Durant el període més dur del confinament es va afegir a aquesta limitació l’absència total de mobilitat espacial, quin impacte va tenir sobre el procés creatiu? Com afecta aquest tornada a l’espai domèstic a la dona que crea? Com seguir el moviment d’un cos que no s’atura a través del llenguatge? Utilitzant el concepte de ‘subjecte nòmada’ revisat recentment per Rosi Braidotti, aquest article reflexiona sobre la intersecció entre cos i llenguatge a través de la creació d’espirals qüestionant el punt fins el qual aquest moviment continu en forma circular desestabilitza concepcions preexistents entre les experiències particulars del subjecte femení i la limitació –o buit– de l’espai oferint formes alternatives de creació i re-significació de la subjectivitat femenina.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Grau Perejoan, Maria. "Respostes al turisme en la poesia contemporània del Carib." Compàs d'amalgama, no. 9 (May 26, 2024): 22–26. http://dx.doi.org/10.1344/compas.2024.9.5.

Full text

Abstract:

Aquest article se centra en la poesia contemporània caribenya escrita en anglès que denuncia l’impacte de la indústria turística i proposa alternatives per a la creació de futurs alternatius, de(s)colonials. La poesia analitzada subratlla la naturalesa neocolonial de la indústria que fa palesa la falta de sobirania de la regió. A més, tal com evidencien els poemes, les configuracions mítiques que persisteixen en la definició de les illes com a espais marcats per la segregació i l’aïllament, en realitat, caracteritzen la indústria turística. Per acabar, els versos inclosos denuncien que els ferris, els catamarans i els creuers que permeten que els turistes es puguin desplaçar per la regió posen de manifest la falta de «mobility justice» per als illencs. La impossibilitat de mobilitat interillenca, reservada en gran manera als turistes occidentals, obstaculitza la creació d’un diàleg arquipelàgic i, per tant, d’aliances insulars que permetin explorar de forma col·lectiva turismes alternatius i alternatives al turisme.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Triano Milán, José Manuel. "REIXACH SALA, Albert, Finances publiques i mobilitat social a la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana: Girona, 1340-1440." Edad Media. Revista de Historia, no. 21 (July 13, 2020): 546–48. http://dx.doi.org/10.24197/em.21.2020.546-548.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Frost, R. I. "Republiken und Republikanismus im Europa der Fruhen Neuzeit; Standische Gesellschaft und Soziale Mobilitat; Klientelsysteme im Europa der Fruhen Neuzeit." German History 8, no. 2 (April 1, 1990): 224–27. http://dx.doi.org/10.1093/gh/8.2.224.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Juan-Garau, Maria. "L’educació de l’alumnat amb llengües d’herència: una mirada actual i reptes de futur." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 68 (April 1, 2020): 177. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.68.16476.

Full text

Abstract:

Arran de l’increment de la mobilitat i els fenòmens migratoris, al voltant de 244 milions de persones al món són migrants. Aquesta tendència ha fet de la diversitat una de les principals característiques de les societats contemporànies. En aquest context el multilingüisme ha esdevingut un bé preuat i, en conseqüència, s’incentiva l’aprenentatge de llengües, entre les quals ens centrarem en les llengües d’herència (LH). Una LH és una llengua parlada a la llar que, crucialment, no és la llengua dominant de la societat en general. En aquest article ens focalitzarem fonamentalment en les LH a l’entorn escolar i, per tant, tindrem en compte les noves llengües a les quals s’exposa l’alumnat nouvingut a més del manteniment i promoció (o no) de les LH a les comunitats d’acollida. Addicionalment farem referència a diferents programes d’ensenyament de les LH tenint en compte les seves característiques i eficàcia, i ens fixarem especialment en els entorns catalanoparlants i en la vinculació entre llengües d’herència i identitat. Finalment, abordarem els reptes de futur des d’una mirada pedagògica i aportarem unes reflexions finals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Sales Campos, Albert. "El localisme en les polítiques contra el sensellarisme." Pedagogia i Treball Social 11, no. 2 (December 24, 2022): 31. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v11i2.22818.

Full text

Abstract:

<p dir="ltr"><span>Les polítiques públiques que aborden el sensellarisme a les grans ciutat europees s’han centrat en atendre a les persones sense sostre oferint allotjament temporal i acompanyament social. Les actuacions de les administracions i de les entitats socials es dissenyen i gestionen des de l’àmbit local. Les perspectives assistencialista i localista són conseqüència de la construcció d’un objecte d’estudi i d’intervenció social, la persona sense llar, desvinculat dels factors d’exclusió social i residencial que afecten al conjunt de la població. </span></p><p dir="ltr"><span>Dades d’estudis recents realitzats a Barcelona mostren la gran permeabilitat entre les situacions d’exclusió residencial descrites per les categories ETHOS, l’increment de la mobilitat transnacional i metropolitana de les persones excloses de l’habitatge i les dinàmiques supramunicipals de les seves estratègies de supervivència. Aquestes dades conviden a superar el localisme en la definició de la problemàtica i generar una agenda de recerca orientada a la prevenció. </span></p>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Torres Purroy, Helena, and Sònia Mas Alcolea. "La sostenibilitat del català en la recerca a la universitat catalana “internacional”: un estudi de cas." Revista de Llengua i Dret, no. 81 (June 13, 2024): 69–87. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i81.2024.4180.

Full text

Abstract:

La mobilitat universitària és una acció central en l’estratègia d’internacionalització de moltes universitats a Europa. També a Catalunya, les universitats estan cada cop més interpel·lades per complir els requisits de la internacionalització, cosa que suposa una pressió per facilitar intercanvis –de persones i comunicatius– transnacionals. Les investigacions sobre l’impacte que això té en l’ús lingüístic en la recerca universitària són molt escasses. A més, la majoria dels estudis existents se centren en la comunicació científica formal, com ara publicacions i altres divulgacions acadèmiques. Tot i que la recerca és un àmbit clau per a les universitats, ja que és sovint presa com a mesura de qualitat i competitivitat de la institució, els documents oficials de política lingüística de les universitats catalanes fan poca referència als usos lingüístics en recerca, o s’hi refereixen de manera superficial. En aquest estudi de cas mostrem com dos grups de recerca situats en una universitat catalana afronten la internacionalització de la recerca pel que fa a la seva política lingüística: gestió lingüística, pràctiques lingüístiques i creences sobre la llengua.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Freixa, Montserrat, Angelina Sànchez, Marta Venceslao, and Ruth Vilà. "L’acollida “on the move” de la infància i joventut que migra sola a Catalunya. Una visió des dels i les professionals." Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia, no. 38 (1) (November 8, 2022): 97–118. http://dx.doi.org/10.56247/qua.396.

Full text

Abstract:

Els processos d’acollida del sistema de protecció a la infància esdevenen el punt inicial de l’acompanyament de la infància i joventut que migra sola i del desenvolupament posterior dels seus itineraris socioeducatius. Mitjançant entrevistes semiestructurades, s’ha recollit la visió de 15 educadors i educadores de diferents centres, recursos i organitzacions del sistema de protecció de Catalunya desplegats, principalment, amb l’Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió. Els resultats dibuixen un sistema d’acollida protocol·litzat que es mou en una “doble bipolaritat normativa” com a “menors susceptibles de protecció” i, a la vegada, com a subjectes de control migratori. L’anàlisi de l’experiència viscuda per aquesta infància des de la visió de les i els professionals que els acompanyen posa de relleu situacions de mobilitat i immobilitat múltiples i permet entreveure els significats ocults i atribuïts de la seva materialització. Mentre transiten pel sistema d’acollida es troben amb nombroses “portes” que reforcen l’efecte embut condicionant els seus itineraris i traduint-se, en masses ocasions, en situacions d’exclusió. Des de l’atenció socioeducativa es conclou que l’acollida ha de possibilitar la construcció de vincles per ressituar-la, dignificar-la i entendre les relacions de poder que la condicionen.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Rambla, Xavier. "Les condicions socials de la lluita contra la pobresa. Una crítica de les hipòtesis dels capitals individuals i de la mobilitat." Papers. Revista de Sociologia 74 (September 1, 2004): 67. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v74n0.1084.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Elsner, Bernhard, and Jan Mehrholz. "Mobilitäts-Apps und Gang-Tracker zur Verbesserung der Mobilität in der Neurorehabilitation." neuroreha 14, no. 01 (March 2022): 16–19. http://dx.doi.org/10.1055/a-1729-3323.

Full text

Abstract:

Die nationalen Bewegungsempfehlungen für Erwachsene beziehen sich auch auf Patienten mit chronischen neurologischen Erkrankungen. Doch wie lässt sich dieser Bewegungsumfang erreichen? Eine relativ neue Lösung bietet das breite Spektrum an Mobilitäts-Apps.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Tama, Arsy Bilahil, and I. Made Suartana. "Pengaruh Mobilitas dan Jumlah Pengguna pada Kualitas Layanan Software Defined Wireless Network (SDWN)." Journal of Informatics and Computer Science (JINACS) 3, no. 03 (December 27, 2021): 224–30. http://dx.doi.org/10.26740/jinacs.v3n03.p224-230.

Full text

Abstract:

Abstrak— Dari kemajuan teknologi jaringan yang sangat pesat lahirlah Software Defined Network (SDN) pada pertengahan tahun 1990-an, untuk mengatasi kerumitan konfigurasi jaringan yang sangat kompleks. SDN menawarkan fungsionalitas jaringan yang fleksibel, dinamis, dan dapat diprogram, serta banyak keuntungan lain seperti kontrol yang terpusat, pengurangan kompleksitas konfigurasi, dan penghematan dalam instalasi jaringan. Sehingga saat ini konsep SDN digunakan termasuk pada jaringan nirkabel. Jaringan nirkabel sendiri berkembang karena kesederhanaan dan kebebasan, akan tetapi karena faktor mobilitas itu sendiri sangat berpengaruh terhadap kinerja jaringan. Mobilitas menjadi tantangan dan pertimbangan saat pengembangan jaringan nirkabel. Penelitian ini merupakan penelitian analisis terhadap jaringan SDN yang berbasis teknologi nirkabel atau dikenal dengan Software Defined Wireless Network (SDWN). Pada penelitian ini menganalisis pengaruh model mobilitas Gauss Markov, Random Direction, Random Walk, dan Random Waypoint terhadap kinerja jaringan SDWN. Dari hasil uji coba didapatkan dari keempat model mobilitas terhadap jumlah 4 station, 10 station, 20 station. Pada hasil parameter Throughput setiap pertambahan station nilai Throughput mengalami penurunan, pada parameter packet loss dengan setiap pertambahan stations nilai packet loss semakin naik, hasil pengukuran Receive Signal Strength Indicator (RSSI) dilihat secara keluruhan setiap mobilitas dengan seiringan pertambahan station nilai RSSI semakin naik, pada pengujian Tx-bytes pada model mobilitas Random Direction dan Random Waypoint memiliki nilai konstan tetapi pada model mobiliatas Gauss-Markov dan Random Walk.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Rifai, Moch. "Studi Rancang Bangun Antenna J-Pole pada Komunikasi Aerodrome Surface." Jurnal Penelitian 3, no. 4 (December 3, 2018): 71–77. http://dx.doi.org/10.46491/jp.v3e4.120.71-77.

Full text

Abstract:

Komunikasi permukaan bandar udara ( aerodrome surface) membutuhkan peralatan dengan mobilitas tinggi, terutama peralatan yang terpasang pada mobil patroli landas pacu. Penelitian ini bertujuan mendapatkan rancangan antenna dengan ketahanan tinggi terhadap mobilitas mobil patroli landas pacu dengan pola pancaran omnidirectional. Pada penelitian ini dilakukan perancangan dan simulasi antena J-Pole untuk VHF pada frekuensi 126 MHz dengan menggunakan software CST 2014. Antena J-Pole dirancang menggunakan bahan Besi (Fe) agar tahan terhadap medan mobilitad mobil patroli. Hasil simulasi menunjukkanband frekuensi operasi / band width yang didapatkan dari selisih nilai frekuensi terendah dari VSWR<1:1.5 dan nilai frekuensi tertinggi dari VSWR<1:1.5.sebesar 3.49 Mhz. Frekuensi kerja dari rancangan antenna dengan nilai VSWR terendah 1.23 adalah 125.9 MHz. Hasil simulasi juga menunjukkan lebar band yang sama diperoleh dengan return loss<-10 dB pada rentang rekuensi 123.99 MHz sampai dengan 127.49 MHz dengan bandwidth 3.70 MHz. Pola radiasi antena hasil simulasi menggambarkan omnidireksional dengan gain pengukuran pada frekuensi 126 MHz sebesar 3.08 dB.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Llop Torné, Carles Joan. "Els passatges: actuacions per la ciutat metropolitana." QRU: Quaderns de Recerca en Urbanisme, no. 7 (January 2017): 168–78. http://dx.doi.org/10.5821/qru.9609.

Full text

Abstract:

La progressiva construcció d’infraestructures per a la mobilitat i els serveis urbans ha fragmentat la ciutat i el territori creant múltiples obstacles i barreres. Una renovada manera d’actuar en la millora de la ciutat metropolitana contemporània és la d’obrir passatges que permetin superar les discontinuïtats físiques i funcionals i afavorir el lligam, l’articulació d’espais en benefici de la continuïtat de la urbanitat. En el cas de Barcelona, l’anàlisi de barreres metropolitanes ha permès visualitzar llocs potencials per a la millora de la connectivitat urbana i territorial, i desenvolupar la iniciativa del Concurs per obrir passatges convocat el 2015 per l’Àrea metropolitana de Barcelona i l’Institut pour la ville en mouvement. The progressive construction of infrastructures for mobility and urban services has fragmented the city and the territory creating multiple obstacles and barriers. A new way of improving the contemporary metropolitan area is to open passages that overcome the physical and functional discontinuities and to favor the spaces connection and articulation in benefit of the urban continuity. In the case of Barcelona, the analysis of metropolitan barriers has allowed to visualize potential places for the improvement of urban and territorial connectivity and to develop the initiative for the Contest to open Passages convened in 2015 by the Metropolitan Area of Barcelona and the Institut pour la ville en mouvement.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

ORTUETA HILBERATH, Elena de. "VERDEJO GIMENO, Pedro, La arquitectura de estaciones intermedias de ferrocarril: la sección non nata del Teruel-Alcañiz, Valencia, Generalitat Valenciana- Consellería de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, 2021." Santander. Estudios de Patrimonio, no. 6 (November 13, 2023): 559–61. http://dx.doi.org/10.22429/euc2023.sep.06.21.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Robin, Vincent. "Mobilités spatiales, mobilités sociales, mobilités mentales." Administration & Éducation N° 171, no. 3 (September 24, 2021): 95–104. http://dx.doi.org/10.3917/admed.171.0095.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Da Lio, Nicolò. "Per una "organica e disciplinata milizia del lavoro". Il Tribunale militare territoriale di Verona e il fronte interno (1940-1943)." ITALIA CONTEMPORANEA, no. 303 (December 2023): 89–118. http://dx.doi.org/10.3280/ic2023-303004.

Full text

Abstract:

Questo saggio ricostruisce il ruolo della giustizia militare nella mobilitazione del fronte interno italiano nel corso della Seconda guerra mondiale. L'analisi coniuga fonti delle amministrazioni centrali e locali e quelle della giustizia militare, e l'azione giudiziaria del Tribunale militare territoriale di Verona. Un'analisi quantitativa e qualitativa ricostruisce la vita quotidiana delle persone nel corso della Seconda guerra mondiale, consentendo di comprendere la capacità del fascismo di mobilitare la popolazione, il ruolo della repressione dei lavoratori mobilitati nella gestione del fronte interno e i conflitti che divisero le diverse amministrazioni dello stato. Studiare il ruolo della giustizia militare nelle guerre fasciste permette infine di far maggior chiarezza sul ruolo delle istituzioni militari nel ventennio, evidenziando come il progetto di militarizzazione della società attuato sia stato supportato ma anche condizionato dalle istituzioni e dalla giustizia militare.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Weikard, André. "Nachhaltige Mobilität." VDI nachrichten 74, no. 12 (2020): 21. http://dx.doi.org/10.51202/0042-1758-2020-12-21-2.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Puhe, Maike, and Max Reichenbach. "Baustelle Mobilität?" TATuP - Zeitschrift für Technikfolgenabschätzung in Theorie und Praxis 30, no. 1 (March 31, 2021): 81–82. http://dx.doi.org/10.14512/tatup.30.1.81.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Klásková, Markéta. "Begrenzte Mobilität." osteuropa 71, no. 4-6 (2021): 235. http://dx.doi.org/10.35998/oe-2021-0036.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Mehrholz, Jan, Martin Lotze, and Klaus Starrost. "Mobilität verstehen." neuroreha 14, no. 01 (March 2022): 1. http://dx.doi.org/10.1055/a-1729-3101.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Batz, Michael, and Kerstin Eichfelder. "Ausbildungsbedingte Mobilität." unsere jugend 64, no. 5 (2012): 213–20. http://dx.doi.org/10.2378/uj2012.art21d.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Schoer, Dagmar. "Mobilität fördern." CNE.fortbildung 4, no. 02 (April 1, 2010): 2–7. http://dx.doi.org/10.1055/s-0033-1349384.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Dirks, Claudia. "Gesunde Mobilität." kma - Klinik Management aktuell 16, no. 09 (September 2011): 9. http://dx.doi.org/10.1055/s-0036-1576126.

Full text

Abstract:

In rund 350 Telekom-Shops werden seit Neuestem mobile Gesundheitsmessgeräte angeboten. Nicht nur der zweite Gesundheitsmarkt wird dadurch ins Auge gefasst, die Ideen gehen über den Verbraucher Benefit hinaus.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Dötsch, Wolfgang. "E-Mobilität." Zeitschrift für Miet- und Raumrecht 71, no. 6 (June 1, 2018): 477–88. http://dx.doi.org/10.1515/zmr-2018-710601.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Schöneburg, Rodolfo. "Mobilität 4.0." Sonderprojekte ATZ/MTZ 21, S6 (December 2016): 5. http://dx.doi.org/10.1007/s41491-016-0586-z.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Halbritter, G. "Nachhaltige Mobilität." TATuP - Zeitschrift für Technikfolgenabschätzung in Theorie und Praxis 9, no. 4 (December 1, 2000): 3–7. http://dx.doi.org/10.14512/tatup.9.4.3.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Henseling, Karl Otto. "Nachhaltigkeit und Auto-Mobilität Nachhaltigkeit und Auto-Mobilität." GAIA - Ecological Perspectives for Science and Society 14, no. 4 (November 1, 2005): 299–306. http://dx.doi.org/10.14512/gaia.14.4.9.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Coret, Clélia. "Mobilités contraintes, mobilités choisies ?" Hypothèses 17, no. 1 (2014): 187. http://dx.doi.org/10.3917/hyp.131.0187.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Sucia, Amelia, and Endah Purwaningsih. "Pelaku Mobilitas Harian Penduduk Keluar Kota Padang Lewat Jalur Utara." JURNAL BUANA 2, no. 3 (August 31, 2018): 904. http://dx.doi.org/10.24036/student.v2i3.126.

Full text

Abstract:

Abstrak Penelitian ini bertujuan untuk mengetahui: 1) Karakteristik pelaku mobilitas harian Kota Padang yang melewati jalur utara menggunakan bus dan kereta api. 2) Arah dan arus mobilitas harian. 3) Kontribusi mobilitas harian terhadap pendapatan pelaku mobilitas. 4) Alasan pelaku mobilitas melakukan mobilitas harian. Jenis penelitian ini deskriptif kuantilatif. Sampel penelitian ditarik secara accidental sampling. Data penelitian dikumpulkan melalui wawancara terstruktur. Penelitian ini menemukan: 1) karakteristik pelaku mobilitas didominasi pelaku mobilitas yang berjenis kelamin perempuan(58%) dengan umur didominasi antara 35-48 tahun(41%). Status pernikahan didominasi sudah menikah(79%), dengan tingkat pendidikan didominasi lulusan S1(61%). 2) Kontribusi terhadap pendapatan pelaku mobilitas adalah meningkatnya pendapatan pelaku mobilitas setelah melakukan mobilitas harian yakni dengan pendapatan antara Rp 1.500.000-6.000.000/bulan dengan pekerjaan didominasi Pegawai Negeri Sipil(54%). 3) Alasan pelaku mobilitas melakukan mobilitas harian karena keluarga tinggal di Padang dan jarak yang dekat antara tempat tinggal dengan daerah tujuan, alasan ini didukung oleh arah tujuan mobilitas harian yang didominasi ke Padang Pariaman dan Kota Pariaman.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Winther, Ivar. "Tvunget til mobilitet." Plan 50, no. 01 (May 4, 2018): 44–45. http://dx.doi.org/10.18261/issn1504-3045-2018-01-14.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Haas, Tobias, and Mariana Schütt. "Corona und Mobilität." PROKLA. Zeitschrift für kritische Sozialwissenschaft 50, no. 200 (September 1, 2020): 545–52. http://dx.doi.org/10.32387/prokla.v50i200.1902.

Full text

Abstract:

Das Verkehrsaufkommen ging in der Corona-Krise drastisch zurück, gleiches gilt für die Automobilproduktion und die Zahl der Neuzulassungen. Die Verkehrsbranche wird entsprechend stark adressiert im Konjunkturprogramm der Bundesregierung. Das gilt für die Bahn und den öffentlichen Personennahverkehr wie auch den Luftverkehr. Das Ausbleiben einer generellen Kaufprämie für Autos, wie sie die Autoindustrie im Einklang mit der IG Metall gefordert hatte, bildet einen partiellen Machtverlust der Autohersteller ab. Gleichwohl gibt es eine große Kontinuität in der Subventionierung des Automobils, die nun weiter auf E-Autos ausgerichtet wird. Insofern ist das Konjunkturpaket primär eine Stabilisierung und Fortschreibung des Status quo.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!