Academic literature on the topic 'Models prehistòrics'

Aquesta tesi presenta una nova eina de diagnosi en coeducació patrimonial per a la divulgació de l’arqueologia prehistòrica, per poder implementar-la en museus i equipaments patrimonials que treballin la divulgació de la prehistòria. Aquesta eina, en forma de rúbrica d’avaluació, està construïda des d’una metodologia nova en coeducació patrimonial, que consisteix a aplicar la perspectiva de gènere a l’acció educativa patrimonial a través del relat que s’explica, l’acció educativa en si (àmbit relacional), i el llenguatge. Aquesta metodologia va ser creada, per a aquesta investigació a través de diferents disciplines. El marc teòric amb què es construeix l’eina de diagnòstic en coeducació patrimonial per a la divulgació de l’arqueologia prehistòrica es basteix amb un marc teòric que beu de diferents àmbits de coneixement transversals. La construcció d’aquesta eina va implicar un apropament epistemològic des de diferents àmbits de coneixement teòric i pràctic: l’arqueologia prehistòrica, l’educació i el feminisme. Des de la perspectiva de l’arqueologia prehistòrica, presenta una oportunitat d’aprofundir d’una forma crítica en els continguts (relats, narratives) i les formes que estan presents en els àmbits de la divulgació de la prehistòria i del patrimoni Aquesta metodologia de la coeducació patrimonial s’ha avaluat al Conjunt Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul (Les Garrigues, Lleida). Després de la construcció i l’avaluació del model es generen uns resultats amb els quals s’obté l’eina de diagnosi i es fa una aplicació de l’eina al Museu d’Art Precolombí i Indígena de Montevideo (Uruguai). S’aplica el model de diagnosi de l’art rupestre europeu a un museu d’art precolombí i indígena llatinoamericà, un cas totalment oposat: un context expositiu sobre arqueologia prehistòrica, però amb referents diferents i es comprova que s’ha construït una eina no limitada a un context prehistòric concret. Una eina patrimonial aplicable a tots els contextos d’arqueologia prehistòrica de divulgació de la prehistòria.
Esta tesis presenta una nueva herramienta de diagnosis en coeducación patrimonial para la divulgación de la arqueología prehistórica, para poder implementarla en museos e instituciones patrimoniales que trabajen la divulgación de la prehistoria. Esta herramienta, en forma de rúbrica de evaluación, está construida desde una metodología nueva en coeducación patrimonial, que consiste en aplicar la perspectiva de género a la acción educativa patrimonial a través del relato que se explica, la acción educativa en sí (ámbito relacional), y el lenguaje. Esta metodología fue creada, para esta investigación a través de diferentes disciplinas. El marco teórico con que se construye la herramienta de diagnosis en coeducación patrimonial para la divulgación de la arqueología prehistórica se realiza con un marco teórico que bebe de diferentes ámbitos de conocimiento transversales. La construcción de esta herramienta implicó un acercamiento epistemológico desde diferentes ámbitos de conocimiento teórico y práctico: la arqueología prehistórica, la educación y el feminismo. Desde la perspectiva de la arqueología prehistórica, presenta una oportunidad de profundizar de una forma crítica en los contenidos (relatos, narrativas) y las formas que están presentes en los ámbitos de la divulgación de la prehistoria y del patrimonio arqueológico asociado. Esta metodología en coeducación patrimonial se ha evaluado en el Conjunto Rupestre de la Roca de los Moros del Cogul (Les Garrigues, Lleida). Después de la construcción y la evaluación del modelo se generan unos resultados con los cuales se obtiene la herramienta de diagnosis que se ha aplicado en el Museo de Arte Precolombino e Indígena de Montevideo (Uruguay). Se aplica el modelo de diagnosis del arte rupestre europeo a un museo de arte precolombino e indígena latinoamericano, un caso totalmente opuesto: un contexto expositivo sobre arqueología prehistórica, pero con referentes diferentes y se comprueba que se ha construido una herramienta no limitada a un contexto prehistórico concreto. Una herramienta patrimonial aplicable a todos los contextos de arqueología prehistórica de divulgación de la prehistoria.
This thesis presents a new diagnostic tool in heritage coeducation for the dissemination of prehistoric archaeology, to implement it in museums and heritage facilities aimed at the dissemination of prehistory. This tool, in the form of an evaluation scheme, is built up from a new methodology in heritage coeducation, which means to apply the gender perspective to patrimonial educational action through the explanatory account, educational action itself (relational realm), and language. This methodology was created for this research through different disciplines. The theoretical framework by which the diagnostic tool is constructed in heritage coeducation for the dissemination of prehistoric archaeology is built within a theoretical framework based different knowledge fields. The construction of this tool involved an epistemological approach from different approaches of theoretical and practical knowledge: prehistoric archaeology, education and feminism. From the perspective of prehistoric archeology, it presents an opportunity to delve in a critical way into the content (relates, narratives) and forms that are present in different contexts of the dissemination of prehistory and associated archaeological heritage. This methodology of heritage coeducation is used for evaluating the Roca dels Moros rock shelter (Les Garrigues, Lleida), because it is a model that is constructed from scratch for the spread of prehistory, from the postulates of feminist archaeology, heritage education (narratives and stories in the forms of discourse and images or museographies), and coeducation (the scope that has to do with educational action, the situations when educational activity occurs, and how the relationships between the different actors/activities that develop it: heritage – students – space), with qualitative methodologies (criteria and applied indicators relating, language and field) and quantitative (observation and surveys). Following the construction and evaluation of the model, results are generated from which the diagnostic tool is obtained. An application of this tool is made in the Museum of Pre-Columbian and Indigenous Art in Montevideo (Uruguay). In summary, a new elaborated diagnosis model is applied to opposite, but complementary cases: a European rock art cave and a pre-Columbian and indigenous Latin American museum of art. They represent expository contexts on prehistoric archaeology, but with different referents, demonstrating that the diagnostic tool is not limited to a particular prehistoric context, but is applicable to all kind public presentations about prehistoric archaeology.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica

El present estudi posa en comú la recerca prèvia i fa noves propostes sobre l’urbanisme i l’arquitectura de la ciutat romana de Pollentia. A pesar de que eren diversos els edificis descoberts al llarg de les excavacions, eren escassos els estudis monogràfics sobre la seva arquitectura. Aquest treball abraça una cronologia des del segle II aC fins el III dC. La primera part, que compta amb dos capítols, està dedicada al context històric-arqueològic que afecta Pollentia, tant des del punt de vista de la problemàtica històrica, com de la historiografia del jaciment. La segona part estudia la topografia de la costa, amb una proposta de localització del port de la ciutat. Seguidament, s’ofereix una revisió i noves propostes per l’urbanisme de la ciutat i la modulació de les seves illes de cases. La tercera part, que és la central de la tesi, analitza l’arquitectura pública, incloent-hi el temple toscà, el Templet I, el Templet II i els diversos monuments de l’àrea del Fòrum. S’hi proporcionen noves seqüències arquitectòniques, datacions i propostes d’alçats, incorporant la realització d’un model tridimensional de la ciutat que reflecteix aquest conjunt d’hipòtesis. Podem concloure que l’arquitectura pública de Pollentia evolucionà de la ma dels canvis polítics soferts per l’estat romà. En una primera fase, els símbols republicans foren representats per la construcció del temple toscà, interpretat com un Capitoli. Amb l’arribada de l’Imperi, es construí (segle I dC) el Templet I, dedicat probablement al culte imperial. Posteriorment, aquest culte es veuria reforçat a la ciutat per la construcció del Templet II. Les característiques arquitectòniques i urbanístiques de Pollentia es corresponen amb una ciutat planificada, i amb un alt estatus jurídic, probablement el de colònia des de la primera meitat del segle I aC.
"Urbanism and public architecture in the Roman city of Pollentia (Alcúdia, Mallorca). 2nd century BC - 3rd century AD" The present study, brings together previous research and elaborates on the urbanism and the public architecture of Pollentia. Despite the fact that several buildings have been discovered since the 1950s, monographic studies on both public and domestic architecture are scarce. The chronology that this work embraces spans from the 2nd century BC to the 3rd century AD. The first part of this work is dedicated to the historical context that affects Pollentia, both from the point of view of ancient writings and archaeology, and historiography. The second part studies the topography of the coast with a proposal for the location of the Roman port. Afterwards, a review and new proposals for the urbanism of the city and its modulation are provided. The third part, which is the core of this thesis, analizes the public architecture, namely the Tuscan temple, Temple I, Temple I, and the small monuments in the Forum area. New architectural sequences, elevation proposals and datations, are provided. We can conclude that public architecture in Pollentia evolved according to political changes in the Roman state. A first phase reflecting Republican symbols is represented by the building of the Tuscan temple, interpreted as a Capitolium. Under the empire, Temple I, devoted probably to the Imperial cult, was built in the 1st century AD, respeting the old Republican cult held in the Capitolium. Later, Temple II reinforced the presence of Imperial cult in the city. The architectural and urban features of Pollentia correspond to a planned city with a high legal status, probably that of a colonia, from its beginnings in the first half of the 1st century BC.