Academic literature on the topic 'Monasterio de Santa María de Gradefes'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Monasterio de Santa María de Gradefes.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Monasterio de Santa María de Gradefes"

1

Urdiales Campos, Millán. "Tres monasterios leoneses en 1752." Cuadernos de Estudios del Siglo XVIII, no. 12-13 (September 28, 2017): 167–76. http://dx.doi.org/10.17811/cesxviii.12-13.2003.167-176.

Full text
Abstract:
El presente estudio investiga la historia de tres monasterios leoneses de origen benedictino, Santa María la Real de Gradefes, del siglo X, y San Miguel de Escalada y San Pedro de Eslonza, del siglo XII, a partir de las Respuestas generales del catastro del marqués de la Ensenada, interrogatorio efectuado en 1752 en el partido de Rueda del Almirante por don Diego de Ulloa y Sesse y Francisco Javier Pérez.Palabras clave:CATASTRO. ENSENADA. LEÓN. MONASTERIOS.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

García Morilla, Alejandro. "De epigrafía medieval. La epigrafía cisterciense vista desde las inscripciones del monasterio de Santa María la Real de Gradefes." Hispania Sacra 75, no. 152 (2023): 323–34. http://dx.doi.org/10.3989/hs.2023.24.

Full text
Abstract:
Publicidad y Císter son dos conceptos que, a priori, pueden parecer enfrentados. En efecto, las inscripciones medievales —la escritura publicitaria— presenta una serie de particularidades en este monacato que merece ser atendida con particularidad y minuciosidad en cada uno de sus templos. Por suerte, contamos ya con algunas monografías que han tratado el tema en otros monasterios de la Orden y que nos abren el camino para adentrarnos en el estudio de Santa María de Gradefes. La limitación numérica y tipológica de los epígrafes, su emplazamiento y difusión, su limitada profusión textual o la ausencia de decoración o alarde en la escritura, son rasgos en común también presentes en este cenobio. Sin embargo, hay otra serie de singularidades que nos han llevado a detenernos en su análisis y a redactar estas líneas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Martínez Montero, Jorge. "El retablo del monasterio leonés de Santa María de Gradefes: primera obra documentada del maestro Manuel de Valladolid." Liño 22, no. 22 (2016): 33. http://dx.doi.org/10.17811/li.22.2016.33-46.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Melero Moneo, María Luisa. "Reflexiones sobre el Monasterio cisterciense de Santa María de Fitero." De Arte. Revista de Historia del Arte, no. 3 (February 24, 2015): 7. http://dx.doi.org/10.18002/da.v0i3.1594.

Full text
Abstract:
En este texto se retoma la cuestión de la fundación cisterciense del monasterio de Fitero, que durante un tiempo se aceptó como la primera de la Península Ibérica, aunque la historiografía más reciente había puesto en duda tal primacía. En este sentido, se retoman algunos documentos para volver a plantear la posibilidad de que el monasterio de Fitero fuese cisterciense ya en 1141 o como mínimo en 1145, por tanto antes de la fecha de 1147 que había sido propuesta recientemente como momento de afiliación al cister. Por otro lado, se estudian unos restos arquitectónicos recientemente aparecidos en Fitero junto a lo que fue el molino de los monjes, y que algunos autores habían identificado como la primitiva iglesia del monasterio. Aquí se plantea la posibilidad de que no hayan formado parte de una iglesia, sino que tales restos pudiesen ser una dependencia relacionada con el molino de los monjes. Del mismo modo, se alude a cuestiones de cronología y patronazgo de la iglesia abacial conservada
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Suárez González, Ana. "El patrimonio bibliográfico comunitario de Santa María de la Vega (Salamanca) en 1577." Estudios Humanísticos. Filología, no. 27 (December 1, 2005): 209. http://dx.doi.org/10.18002/ehf.v0i27.2712.

Full text
Abstract:
Se trata de un breve acercamiento al conjunto bibliográfico comunitario del monasterio de Santa María de la Vega en un momento-siglo XVI- especialmente interesante para la historia del libro en general y del libro eclesiástico en particular
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Lucía Gómez-Chacón, Diana. "Recuerdos de Hungría: la reina Violante de Aragón, Helena de Veszprém y el díptico-relicario de santa Úrsula del monasterio de las Huelgas de Burgos." De Arte. Revista de Historia del Arte, no. 19 (November 10, 2020): 7. http://dx.doi.org/10.18002/da.v0i19.5915.

Full text
Abstract:
<p>En la Sala de Labor del monasterio de Santa María la Real de las Huelgas se expone desde 2015 el llamado díptico-relicario de santa Úrsula, fechado en el siglo XIII. Una pieza que, a pesar de su enorme singularidad, carecía de un estudio monográfico. En el presente trabajo se analiza su iconografía y se corrige la identificación de una de las santas representadas. Esta relectura, unida a un análisis formal de la misma, permite aportar nuevos datos acerca del origen de la pieza, precisar su cronología, así como plantear una hipótesis en relación a cómo pudo llegar al monasterio burgalés. </p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Sanz Fuertes, María Josefa, and María José Buría Fernández. "El arquitecto Melchor de Velasco y el claustro del monasterio de Obona." De Arte. Revista de Historia del Arte, no. 1 (March 1, 2015): 81. http://dx.doi.org/10.18002/da.v0i1.1621.

Full text
Abstract:
En el siglo XVII, el claustro del monasterio de Santa María de Obona (Asturias) fue reconstruido; tras una breve introducción, este artículo se centra en la publicación de las fuentes documentales que prueban la participación del arquitecto cántabro Melchor de Velasco en la obra.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Roda Peña, José. "A propósito de los Crucificados del escultor Jorge Fernández: una nueva atribución en el monasterio sevillano de Santa María de Jesús." Boletín de Arte, no. 42 (November 18, 2021): 73–81. http://dx.doi.org/10.24310/bolarte.2021.vi42.10783.

Full text
Abstract:
Este trabajo pretende ser un acercamiento al modelo iconográfico de Crucificado que tipificó el escultor Jorge Fernández en la Sevilla del primer tercio del siglo XVI, al tiempo que se da a conocer una nueva atribución suya, conservada en el monasterio hispalense de Santa María de Jesús.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Calvo Cruz, Mercedes. "Comentario sobre el libro de Dolores Rivero Fernández, Elena Gallego Rodríguez, Asunción Ramos Stolle y Jorge Tua Pereda: El Monasterio de Santa María la Real de Oseira. Economía y contabilidad monásticas en la transición del Antiguo al Nuevo Régimen, Ourense: Deputación Provincial de Ourense, 2005, 191 págs." De Computis - Revista Española de Historia de la Contabilidad 2, no. 3 (2006): 247. http://dx.doi.org/10.26784/issn.1886-1881.v2i3.224.

Full text
Abstract:
Comentario sobre el libro de Dolores Rivero Fernández, Elena Gallego Rodríguez, Asunción Ramos Stolle y Jorge Tua Pereda: El Monasterio de Santa María la Real de Oseira. Economía y contabilidad monásticas en la transición del Antiguo al Nuevo Régimen, Ourense: Deputación Provincial de Ourense, 2005, 191 págs.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Cendón Fernández, Marta. "Santa María de A Franqueira: de monasterio a santuario mariano." Cuadernos de Estudios Gallegos 61, no. 127 (2014): 15–45. http://dx.doi.org/10.3989/ceg.2014.127.01.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Monasterio de Santa María de Gradefes"

1

Sender, Contell Marina. "El Monasterio de Santa María de la Murta. Análisis arquitectónico de un Monasterio Jerónimo." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2014. http://hdl.handle.net/10251/37190.

Full text
Abstract:
Sender Contell, M. (2014). El Monasterio de Santa María de la Murta. Análisis arquitectónico de un Monasterio Jerónimo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/37190
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Valiente, Ochoa Esther. "El Monasterio de Santa María de Bonaval: estudio, diagosis y vestigio de la arquitectura cisterciense." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2016. http://hdl.handle.net/10251/63268.

Full text
Abstract:
[EN] It is a sad fact that the monastery of Santa Maria Bonaval, a jewel of Cistercian architecture and the monumental architecture of Spain, is in a state of impending doom and active degradation. It's almost been 67 years since José TORIJA ALONSO expressed in his work about Bonaval the alarming under condition it had when then used as stockyards for whom and expressed the progressive lack of architectural, construction and decorative elements, without any neighbor, user, or visitor he should report, denounce or communicate to the authority, in order to initiate a cry for help. It is then that Francisco JURADO SERRANO who in 1990, after 12 years of tireless research, translation and interpretation of historical texts, published his brillliant doctoral thesis about the Monastery of Santa Maria de Bonaval, where a detailed study was conducted through its life span and its preservation by its different stages of life. Later it will be the thesis of Juan TEJELA JUEZ, a monastery forgotten: Santa María de Valdeiglesias, who summarizes the detailed information document for Bonaval its alarming state of ruin and abandonment, as well as the "dispersion" of its objects and file. We should add other publications of Antonio Herrera Casado and Thomas NIETO Taberné, in detail about the deterioration and conservation status of the monastic complex, which can be read about and illustrated with clear images of the same. And to this tangible and documented situation arises this research project in order to document, digitalize analyze and protect this architectural forgotten marvel. A project that began in 2004 with the first workshop insitu of the monastery and eight years since the publication of the first book of the author, in order to capture every detail of Santa Maria de Bonaval, in a written document that reaches society, public institutions and heritage bodies, with the ultimate aim to preserve it. Now, eleven years after the initation of this work that presents a detailed historical, architectural, constructive and pathological analysis of the monastery. A job that begins its journey in Santa Maria de Bonaval, based on a study of the monastery and an empirical study of more than a hundred Cistercian monasteries of Spain, which has served to make a comparative sample and understand this Cistercian architecture in context. By using traditional techniques like making manual data, and the use of instruments of high accuracy with the use of modern technology such as ground penetrating radar or 3D scanner, it has obtained documentary material of extraordinary value, which has allowed to compare results and understand the original project, its construction and its progressive degradation over time. Now, it is time get to work on the monastery: its sad reality must become a new fact summarizing this documentary work into something tangible, whose value could be passed down to future generations, and preserve in our historical memory. It is my greatest wish that this thesis serves to push consolidation, and that it be shared without profit, to save Bonaval.
[ES] Resumen Es un triste hecho que el monasterio de Santa María Bonaval, una joya de la arquitectura cisterciense y de la arquitectura monumental de España, se encuentre en un estado de ruina inminente y de degradación activa. Son casi 67 años los que han transcurrido desde que D. José TORIJA ALONSO expresara en su trabajo de estudio de Bonaval el alarmante bajo estado de conservación que tenía cuando entonces se utilizaba como corral de ganado y manifestaba la progresiva falta de elementos arquitectónicos, constructivos y decorativos, sin que ningún vecino, usuario, ni visitante lo manifestase, denunciase o comunicase a la autoridad, con el fin de iniciar una protección que ya clamaba auxilio. Será después, D. Francisco JURADO SERRANO quien en 1990, tras 12 años de incansable trabajo de investigación, traducción e interpretación de textos históricos, publicara su brillante tesis doctoral El monasterio de Santa María de Bonaval, en la que se realizaba un exhaustivo estudio histórico del monasterio y de su estado de conservación por las diferentes etapas de su vida. Posteriormente, será la tesis doctoral de D. Juan TEJELA JUEZ, Un monasterio olvidado: Santa María de Valdeiglesias, quien resuma en la ficha detallada de Bonaval su alarmante estado de ruina y abandono, así como la "dispersión" de sus objetos y archivo. Hay que añadir otras publicaciones de Antonio HERRERA CASADO, y de Tomás NIETO TABERNÉ, en las que se pueden leer detalladamente el proceso de deterioro y estado de conservación del conjunto monástico, ilustrados con claras imágenes del mismo. Y ante esta situación tangible y documentada, nace este proyecto de investigación, con el objeto de documentar, digitalizar, analizar y proteger esta maravilla arquitectónica relegada al olvido. Un proyecto que nació en el año 2004 con el primer taller in situ al monasterio y ocho años desde que se publicara el primer libro del autor, con el fin de plasmar todos los detalles de Santa María de Bonaval, mediante documento escrito que llegara a la sociedad, a las instituciones públicas y a los administradores del patrimonio, con el fin último de conservarlo. Son hoy once los años que han pasado desde que iniciáramos este trabajo que presenta un detallado análisis histórico, arquitectónico, constructivo y patológico del monasterio. Un trabajo que inicia su recorrido en Santa María de Bonaval, basado en un estudio del cenobio y un estudio empírico de más de unos ciento cincuenta monasterios cistercienses de España, cuya comparativa ha servido para entender esta muestra y entender la arquitectura cisterciense en su conjunto. Gracias a la utilización de técnicas tradicionales como la toma de datos manual, y la utilización de instrumental de alta precisión con el uso de la tecnología actual como el georradar o el escáner 3D, se ha obtenido un material documental de extraordinario valor, que ha permitido comparar resultados y entender el proyecto original, su construcción y su degradación progresiva en el tiempo. Es hora pues de trabajar en el monasterio: su triste realidad debe convertirse en un nuevo hecho que resuma este trabajo documental en algo tangible, cuyo valor pueda ser transmitido a las futuras generaciones, y a nuestra memoria histórica. Es mi mayor deseo que esta tesis sirva para empujar su consolidación, y poder compartirla sin ningún lucro, para salvar a Bonaval.
[CAT] És un trist fet que el monestir de Santa María Bonaval, una joia de l'arquitectura cistercenca i de l'arquitectura monumental d'Espanya, es troba en un estat de ruïna imminent i de degradació activa. Són quasi 67 anys els que han trasncorregut des que D. José TORIJA ALONSO expressara en el seu treball d'estudi de Bonaval l'alarmant sota estat de conservació que tenia quan llavors s'utilitzava com a corral de bestiar per els qui i manifestava la progressiva falta d'elements arquitectònics, constructius i decoratius, sense que cap veí, usuari, ni visitant ho manifestara, denunciara o comunicara a l'autoritat, amb la finalitat de inciar una protecció que ja clamava auxili. Serà després, D. Francisco JURADO SERRANO qui en 1990, després de 12 anys d'incansable treball de recerca, traducció i interpretació de textos històrics, publicara la seua brillant tesi doctoral El monestir de Santa María de Bonaval, en la qual es realitzava un exahustiu estudi històric del monestir i del seu estat de conservació per les diferents etapes de la seua vida. Posteriorment, serà la tesi doctoral de D Juan TEJELA JUEZ Un monestir oblidat: Santa María de Valdeiglesias, qui resumisca en la fitxa detallada de Bonaval el seu alarmant estat de ruïna i abandó, així com la "dispersió" dels seus objectes i arxiu. Cal afegir altres publicacions d'Antonio HERRERA CASADO, i de Tomás NIETO TABERNÉ, en les quals es poden llegir detalladament el procés de deterioració i estat de conservació del conjunt monàstic, il·lustrats amb clares imatges del mateix. I davant aquesta situació tangible i documentada, naix aquest projecte de recerca, amb l'objecte de documentar, digitalitzar, analitzar i protegir aquesta meravella arquitectònica relegada a l'oblit. Un projecte que va nàixer l'any 2004 amb el primer taller in situ al monestir i vuit anys des que es publicara el primer llibre de l'autor, amb la finalitat de plasmar tots els detalls de Santa María de Bonaval, mitjançant document escrit que arribara a la societat, a les institucions públiques i als administradors del patrimoni, amb la fi última de conservar-ho. Fa ja onze anys des que iniciàrem aquest treball que avui presenta una detallada anàlisi històrica, arquitectònic, constructiu i patològic del monestir. Un treball que inicia el seu recorregut en Santa María de Bonaval, basat en un estudi del cenobi i un estudi empíric de més d'uns cent cinquanta monestirs cistercencs d'Espanya, que la seua comparativa ha servit per a entendre aquesta mostra i entendre l'arquitectura cistercenca en el seu conjunt. Gràcies a la utilització de tècniques tradicionals com la presa de dades manual, i la utilització d'instrumental d'alta precisió amb l'ús de la tecnologia actual com el georradar o l'escàner 3D, s'ha obtingut un material documental d'extraordinari valor, que ha permès comparar resultats i entendre el projecte original, la seua construcció i la seua degradació progressiva en el temps. És hora doncs de treballar en el monestir: la seua trista realitat ha de convertirse en un nou fet que resumisca aquest treball documental en alguna cosa tangible, el valor del qual puga ser transmès a les futures generacions, i a la nostra memòria històrica. És el meu major desig que aquesta tesi servisca per a espentar la seua consolidació, i poder compartir-la sense cap lucre, per a salvar a Bonaval.
Valiente Ochoa, E. (2016). El Monasterio de Santa María de Bonaval: estudio, diagosis y vestigio de la arquitectura cisterciense [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63268
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Perelló, Roso Ricardo. "Aproximación al comportamiento estructural de la iglesia y torre del monasterio de Santa María de la Murta." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2015. http://hdl.handle.net/10251/57046.

Full text
Abstract:
[EN] The Monastery of the Mare de Dèu de la Murta, belonging to the Order of Saint Jerome, came to be a cultural landmark with a remarkable architectural heritage. After the confiscation it passed into private hands, with the consequent secularization of the monastic community that housed, and underwent a process of plundering and abandonment that made its ruin. Located in a natural area of great value and linked to the customs of the city of Alzira, it is a set in which natural, intangible and built heritage are enhanced. Within the monastic complex, two of the elements that were the most important, and that as many remains have come down to us, are the church and the Tower dels Coloms (defensive element with characteristics of military architecture). Both are the representative image of the Valley today and are the object of study of this doctoral thesis. The church, built between the sixteenth and seventeenth centuries, was covered with a structural system consisting serialization sail domes without ribs, made with the tile vault technique. Within the process of formal and technological transition that leads from the ribbed vaults of the Gothic to barrel vault with lunettes typical of the Counter-Reformation churches, the examples in which the nave is covered with sail vaults without ribs are scarce and built in a very specific chronological period. We have analyzed several examples that share technical similarities and chronological period to locate the system in this process of change, and determine which should be the structural and constructive solutions that had to be used to built the church of La Murta. This change of vaulting system, powered by stylistic issues, had significant structural connotations. The behavior of different types of dome that temporarily coexisted are studied to determine the characteristics it won or lost with this change regarding its mechanical capabilities and structural performance. In this research are included the influences of the rigidization systems of the vaults, as fillers or tabs, and the different ways of realizing the covers. It is also presented a virtual restoration of the church and the Tower dels Coloms from the point of view of construction, where it is studied the behavior of both elements, under vertical loads and also its ability to earthquake responses. Finally, it is analyzed the structural response of the remains wall in its current configuration of ruin, again in both cases: gravitational actions and seismic actions. The models have been defined from the planimetric surveys based on point clouds obtained with photogrammetric techniques. It has been used the limit analysis, from graphic methods, and the FEM with continuous damage modeling, able to reproduce the behavior of the masonry, for the structural analysis of the elements. The results obtained confirm the validity of the reconstructive hypothesis and provide data on what should be the behavior of the original structure. Also it shows the strengths and weaknesses of remains that have come down to us in order to guide future interventions aimed to ensure its permanence.
[ES] El monasterio de la Mare de Dèu de la Murta en Alzira, perteneciente a la orden Jerónima, llegó a constituir un punto de referencia cultural, con un notable patrimonio edificado. Tras la desamortización pasó a manos privadas, con la consiguiente exclaustración de la comunidad monástica que albergaba, y sufrió un proceso de expolio y abandono que lo convirtió en ruina. Ubicado en un espacio natural de gran valor y vinculado a las costumbres de la ciudad de Alzira, es un conjunto en el que patrimonio natural, inmaterial y edificado se potencian. Dentro del conjunto monacal, dos de los elementos que fueron de mayor importancia, y de los que mayor cantidad de restos han llegado hasta nosotros, son la iglesia y la Torre de las Palomas, elemento defensivo con características de arquitectura militar. Ambos constituyen la imagen representativa del Valle en la actualidad y son el objeto de estudio de esta tesis doctoral. La iglesia, construida entre los siglos XVI y XVII, se cubrió con un sistema estructural formado por la seriación de bóvedas baídas sin nervaturas, realizadas con la técnica tabicada. Dentro del proceso de transición formal y tecnológica que conduce desde las bóvedas nervadas del gótico hasta la nave de cañón con lunetos típica de las iglesias contrarreformistas, y a diferencia de estos dos modelos, los ejemplos en los que la nave principal se cubre con bóvedas baídas sin nervaturas, son escasos y construidos en un periodo cronológico muy concreto. Con el fin de ubicar el sistema dentro de este proceso de cambio, y de determinar cuáles fueron las soluciones estructurales y constructivas con las que debió estar edificada la iglesia de La Murta, se han analizado varios de los ejemplos con los que comparte similitudes técnicas y periodo cronológico. Este cambio de sistema de abovedamiento, impulsado por cuestiones estilísticas, tuvo importantes connotaciones estructurales. Para determinar los comportamientos de los diferentes tipos de bóveda que coexistieron temporalmente, y lo ganado o perdido con el cambio, en lo referente a capacidades mecánicas, se estudian desde el punto de vista estructural los esquemas de funcionamiento y se obtienen las capacidades portantes de todos ellos. En la investigación se incluyen las influencias de los sistemas de rigidización de las bóvedas, como rellenos o lengüetas, y de las diferentes maneras de materializar las cubiertas. Asimismo se presenta una restitución virtual de la iglesia y la Torre de las Palomas desde el punto de vista constructivo, donde se estudia el comportamiento de ambos elementos, tanto frente a cargas verticales como su capacidad de respuestas frente al sismo. Por último, se analiza la respuesta estructural de los restos murarios en su configuración actual de ruina, de nuevo tanto frente a acciones gravitatorias como frente a acciones sísmicas. Los modelos se han definido a partir de los levantamientos planimétricos basados en las nubes de puntos obtenidas con técnicas fotogramétricas. Para el análisis estructural de los elementos se han utilizado tanto el análisis límite, a partir de métodos gráficos, como el MEF con modelización de daño continuo, capaz de reproducir el comportamiento de las fábricas. Los resultados obtenidos permiten ratificar la validez de la hipótesis reconstructiva planteada, aportan datos sobre cuál debió ser el comportamiento de la estructura original, y evidencian las capacidades y debilidades de los restos que han llegado hasta nosotros, con el fin de guiar las intervenciones futuras encaminadas a garantizar su permanencia.
[CAT] El monestir de la Mare de Dèu de la Murta a Alzira, pertanyent a l'orde Jerònim, va arribar a constituir un punt de referència cultural, amb un notable patrimoni edificat. Després de la desamortització va passar a mans privades, amb la consegüent exclaustració de la comunitat monàstica que albergava, i va patir un procés d'espoli i abandó que el va convertir en ruïna. Situat en un espai natural de gran valor i vinculat als costums de la ciutat d'Alzira, és un conjunt en el qual patrimoni natural, immaterial i edificat es potencien. Dins del conjunt monacal, dos dels elements que tingueren major importància, i dels quals major quantitat de restes han arribat fins a nosaltres, són l'església i la Torre dels Coloms, element defensiu amb característiques d'arquitectura militar. Tots dos constitueixen la imatge representativa de la vall en l'actualitat i són l'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral. L'església, construïda entre els segles XVI i XVII, es va cobrir amb un sistema estructural format per la seriació de voltes bufades sense nervadures, realitzades amb rajoles de pla. Dins del procés de transició formal i tecnològic que condueix des de les voltes nervades del gòtic fins a la nau de canó amb llunetes típica de les esglésies contrareformistes, i a diferència d'aquests dos models, els exemples en els quals la nau principal es cobreix amb voltes bufades sense nervadures són escassos i construïts en un període cronològic molt concret. Amb la finalitat de situar el sistema dins d'aquest procés de canvi, i de determinar quines foren les solucions estructurals i constructives amb les quals va haver d'estar edificada l'església de la Murta, s'han analitzat alguns dels exemples amb els quals comparteix similituds tècniques i període cronològic. Aquest canvi de sistema de en les voltes, impulsat per qüestions estilístiques, va tenir importants connotacions estructurals. Per determinar els comportaments dels diferents tipus de volta que van coexistir temporalment, allò guanyat o perdut amb el canvi referent a capacitats mecàniques, s'estudien des del punt de vista estructural els esquemes de funcionament i s'obtenen les capacitats resistents de tots ells. En la recerca s'inclouen les influències dels sistemes de rigidització de les voltes, com a reblits o llengüetes, i de les diferents maneres de materialitzar les cobertes. A més es presenta una restitució virtual de l'església i la Torre dels Coloms des del punt de vista constructiu, on s'estudia el comportament de tots dos elements, tant davant càrregues verticals com la seua capacitat de respostes enfront del sisme. Finalment, s'analitza la resposta estructural de les restes muràries en la seua configuració actual de ruïna, de nou tant enfront d'accions gravitatòries com enfront d'accions sísmiques. Els models s'han definit a partir dels alçaments planimètrics basats en els núvols de punts obtinguts amb tècniques fotogramètriques. Per a l'anàlisi estructural dels elements s'han utilitzat tant l'anàlisi límit, a partir de mètodes gràfics, com el MEF amb modelització de dany continu, capaç de reproduir el comportament de les fàbriques. Els resultats obtinguts permeten ratificar la validesa de la hipòtesi reconstructiva plantejada, aporten dades sobre quin va haver de ser el comportament de l'estructura original, i evidencien les capacitats i debilitats de les restes que han arribat fins a nosaltres, amb la finalitat de guiar les intervencions futures encaminades a garantir la seua permanència.
Perelló Roso, R. (2015). Aproximación al comportamiento estructural de la iglesia y torre del monasterio de Santa María de la Murta [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57046
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Abella, Villar Pablo. "Patronazgo regio castellano y vida monástica femenina: morfogénesis arquitectónica y organización funcional del monasterio cisterciense de Santa María la Real de Las Huelgas de Burgos (ca. 1187-1350)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392161.

Full text
Abstract:
La presente tesis doctoral aborda el estudio del monasterio de Santa María la Real de Las Huelgas de Burgos desde su fundación a finales del siglo XII hasta mediados del siglo XIV. Se estructura en tres ámbitos temáticos. En primer lugar se analiza la historia del cenobio, tomando en consideración el lugar que ocupa en la rama femenina de la orden cisterciense, el contexto político en el que se enmarca su nacimiento y su dependencia con respecto al poder regio castellano-leonés. En segundo lugar se procede al examen de la arquitectura del complejo monástico, con el objetivo de definir su proceso crono-constructivo, para lo cual se toman en cuenta sus relaciones con los contextos edilicios francés, castellano-leonés y andalusí. Finalmente, en tercer lugar, son estudiados los cometidos funcionales de las distintas estancias monásticas.
This thesis is devoted to the study of the Cistercian Abbey of Las Huelgas de Burgos from its foundation at the end of the 12th century to the mid 14th century. The text is organised around three thematic axes. Firstly, we analyse the history of the abbey, focusing on its place within the feminine branch of the Cistercian order, the political context in which the abbey was born, and its dependence upon the Castilian-Leonese monarchy. Secondly, we present an examination of the architectural features of the monastery complex and its relationships with the French, Castilian-Leonese and Andalusian architectural contexts, with the aim of establishing the chronological frame of the abbey. Thirdly, we develop a research on the functional purposes of the monastic rooms of Las Huelgas Abbey.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Dagalita, Cristina. "En .I. lieu desert, plain de montagnes : les images et la commande d’oeuvres d’art pour les chartreuses médiévales (fin du XIe siècle - début du XVIe siècle)." Thesis, Paris 4, 2015. http://www.theses.fr/2015PA040139.

Full text
Abstract:
Après la fondation de la première chartreuse en 1084 par Bruno de Cologne dans les Alpes, ces monastères, installés au départ dans des sites isolés, furent réputés pour leur austérité. Les moines, qui faisaient vœu de silence, vivaient reclus dans leur cellules la plupart du temps, ne se retrouvant que deux fois par jour pour célébrer la messe. Dans ce cadre, qui a donné lieu à une architecture spécifique, les premières mentions d’œuvres d’art, dans la législation, apparaissent dans la deuxième moitié du XIIIe siècle. Cette période correspondait à la fois à une modification de la structure de l’ordre, prenant en compte l’accroissement du nombre des maisons, et aux premières fondations à proximité des villes. Le rapprochement des centres urbains allait déterminer une relation nouvelle entre les chartreux et leurs bienfaiteurs, exprimée dans les donations d’œuvres d’art en vue de la commémoration. Si de la chartreuse de Vauvert, établie près de Paris en 1259, subsistent surtout des relevés de plaques de fondation et de tombeaux, les commandes d’œuvres d’art pour les chartreuses princières et royales de Champmol et de Miraflores, destinées à recevoir les tombeaux de leurs fondateurs, étaient plus variées. L’implication des chartreux dans l’aménagement du décor de leurs maisons est attestée par les sources. Elle peut être observée lorsqu’ils recevaient les dons d’œuvres d’art de la part de plusieurs bienfaiteurs et elle prend un sens particulier quand les frères commandaient eux-mêmes des tableaux. Dans la spiritualité des chartreux, les œuvres d’art avaient un rôle au sujet duquel les moines, en participant à leur création, pouvaient nous renseigner
Following the foundation of the first charterhouse by Bruno of Cologne, in 1084, in the Alps, these monasteries, established at first in solitary places, were well-known for their austere conditions. The monks, which had taken a vow of silence, lived isolated in their cells most of the time, meeting each other only twice a day, to celebrate mass. In these monasteries, characterized by their own architecture, the first mentions of artworks, in the legislation, date from the second half of the 13th century. At that time, the structure of the order was being revised by taking into account the multiplication of the charterhouses. Furthermore, the first foundations near cities were then established. This proximity to urban centres would determine a new relationship between Carthusians and their benefactors, visible through the donations of works of art for commemoration. From the charterhouse of Vauvert, established near Paris in 1259, have been preserved mostly drawings of memorial tablets or tombs. Nonetheless, for the princely and royal charterhouses of Champmol and Miraflores, that were to house the tombs of their founders, the commissions of works of art were more varied. The Carthusians’ participation in building the appearance of their monasteries is attested by the sources. This fact may also be observed when the Carthusians received donations of works of art from several benefactors and a special significance is attached to it when the brothers themselves commissioned paintings. In Carthusian spirituality, works of art had a role about which the monks, by involving themselves in their creation, could inform us
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Monasterio de Santa María de Gradefes"

1

Lobato, María Concepción Casado. El monasterio de Santa María de Gradefes. Lancia, 1987.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Taurino, Burón Castro, Centro de Estudios e Investigación San Isidoro., and Archivo Histórico Diocesano (León, Spain)., eds. Colección documental del Monasterio de Gradefes. Centro de Estudios e Investigación "San Isidro", 1998.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Centeno, Gloria. Monasterio de Santa María de Jesús. Guadalquivir, 1996.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Real Monasterio de Santa María de Nogales. Instituto Leonés de Cultura, 2006.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Monasterio de Santa María la Real de Huelgas, Burgos. Editorial Patrimonio Nacional, 1999.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Valle, José Carlos. Monasterio Cisterciense de Santa María de Bujedo. Ediciones de Arte y Bibliofilia, 1986.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Alfredo, Díez Escobar, and Instituto Leonés de Cultura, eds. Monasterio de Santa María de Carracedo: Museo. Diputación de León, 1996.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Barrasus, Juan Abad. El Monasterio de Santa María de Puerto (Santoña), 863 - 1210. Institución Cultural de Cantabria, Centro de Estudios Montañeses, Diputación Regional de Cantabria, 1985.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Javier, Andrés Durantez, Castrillo Villamañán Mario, and Escuela Técnica Superior de Arquitectura (Universidad de Valladolid). Cátedra de Análisis de Formas I., eds. Monasterio Santa María de Valbuena: Dibujos. Imprenta de Aldecoa, 1995.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Convent of Santa María la Real de Huelgas, Burgos. Everest, 1991.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Monasterio de Santa María de Gradefes"

1

García Morilla, Alejandro. "Sellos de las abadesas de Santa María de Gradefes." In Sigilografía hispánica. Nuevos estudios. Dykinson, 2023. http://dx.doi.org/10.2307/jj.5076256.10.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Montenegro, Margarita Cantera. "LOS TESTAMENTOS DEL MONASTERIO DE SANTA MARÍA DE OYA Y SU PROYECCIÓN EN PORTUGAL." In Castilla y Portugal en la Edad Media. Relaciones, contactos, influencias (siglos XII-XV). Dykinson, 2023. http://dx.doi.org/10.2307/jj.8500794.14.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

García Vicente, José-Ramón. "Tres litigios sobre obras de arte en españa: el retablo del real monasterio de santa maría de sijena, las sinopias del «cielo de salamanca» y las estatuas de los profetas isaac y abraham del pórtico de la gloria." In El proceso judicial en un marco cultural y digital. Editorial Colex, 2023. http://dx.doi.org/10.69592/978-84-1194-089-4-cap7.

Full text
Abstract:
El proceso judicial en un marco cultural y digital es una obra que nace en el marco de dos Proyectos I+D+i del MICINN —«Ejes de la Justicia en tiempos de cambio» y «Transición Digital de la Justicia» (dirigidos por Sonia Calaza)—. El objetivo es compartir muchos ideales, convicciones, principios y emociones, con un hilo conductor común: el proceso judicial —el Poder Judicial, el «servicio público»: Justicia— como uno de los bastiones de nuestro Estado de Derecho: la motivación, el razonamiento, la congruencia y la decisión judicial —en definitiva, el juicio— como motor de cambio del mundo; el poder transformador del universo jurídico —a cargo de los principales protagonistas del proceso: jueces, fiscales, letrados de la Administración de Justicia, abogados, procuradores y justiciables— del que todos, en potencia o en acto, formamos parte, pues la Justicia es, sin duda alguna, además de un «valor esencial», el apasionado corazón de nuestro Estado social y democrático de Derecho. Este libro es, además, una auténtica representación literaria y digital de la creación judicial del Derecho: los jueces y magistrados, en su exclusiva función jurisdiccional, la del enjuiciamiento, afrontan una aplicación de la Ley que no siempre puede ser franca, diáfana y automática. El «enjuiciamiento» está hecho de «diferentes palos»: comprensión, razonamiento, motivación e interpretación —¡también capacidad de persuasión!—, del caso concreto, no exentos de creación, y auténtica recreación, judicial del Derecho.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Monasterio de Santa María de Gradefes"

1

Rodríguez Lajusticia, Francisco Saulo. "Tipologías documentales del primer cenobio cisterciense de la Corona de Aragón durante el siglo XIV: el monasterio de Santa María de Veruela (Zaragoza)." In Lugares de escritura: el monasterio Lugares de escritura: el monasterio. Servicio de Publicaciones de la UA, 2016. http://dx.doi.org/10.14198/xijornadassecth-10.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Del Valle Barreda, César. "Mus.net (MUSeum NETwork): Un proyecto europeo para el desarrollo de audiencias en pequeños museos. / Mus.net (MUSeum NETwork): A European project for the development of audiences in small museums." In Congreso CIMED - I Congreso Internacional de Museos y Estrategias Digitales. Universitat Politècnica de València, 2021. http://dx.doi.org/10.4995/cimed21.2021.12323.

Full text
Abstract:
MUS.NET, “MUSeum NETwork”, es un proyecto europeo sobre el desarrollo de audiencias diseñado para una red de instituciones culturales de cuatro países europeos -Italia, España, Polonia y Eslovenia- que buscan mejorar la visibilidad de sus centros y atraer a nuevos públicos. Es fundamental señalar que el proyecto se centra en pequeños museos generalmente ubicados en poblaciones de no gran tamaño y que no tienen grandes recursos ni personales ni económicos. Para ello, los socios investigarán buenas prácticas innovadoras que consigan captar la atención de los visitantes y en las que tendrá un peso importante el uso de las nuevas tecnologías –como la realidad aumentada o el uso de Apps específicas- como método esencial para transformar la experiencia del museo. Aquí es donde estriba la importancia del proyecto, conseguir que pequeños museos locales sin grandes recursos, puedan acceder, de una manera acorde a sus posibilidades, a los avances que están desarrollando grandes centros museísticos en el campo del desarrollo de audiencias. El proyecto, que durará hasta abril de 2022, está liderado por la Provincia de Padua y cuenta con la participación, en España, de la Fundación Santa María la Real a través del Centro Expositivo Rom - Monasterio de Santa María la Real y de otras tres instituciones culturales europeas: RIS Dvorec Rakičan, en Eslovenia; Butterfly Arc, en Italia; y el Museo de Lebork, en Polonia
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography