To see the other types of publications on this topic, follow the link: Noms propis.

Journal articles on the topic 'Noms propis'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Noms propis.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Badell, Helena. "Homer, "Ilíada". Pròleg de Jaume Pòrtulas. Introducció de Francesc J. Cuartero. Traducció de Montserrat Ros. Notes a la traducció i índex de noms propis a cura de Joan Alberich. Martorell: Adesiara, 2019, 1.164 pp." Anuari TRILCAT, no. 9 (December 22, 2019): 133–40. http://dx.doi.org/10.31009/anuaritrilcat.2019.i9.08.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Rivadulla Costa, Diego. "“Agora abriuse algunha porta e sae toda para fóra”: a mímese da memoria na novela galega do século XXI." Madrygal. Revista de Estudios Gallegos 23 (December 16, 2020): 293–306. http://dx.doi.org/10.5209/madr.73622.

Full text
Abstract:
Nas últimas dúas décadas, as novelas galegas que tematizan o pasado recente da guerra civil e o franquismo téñense multiplicado e especializado, conformando o corpus da denominada “narrativa da memoria” un subxénero literario propio en Galiza. É a nosa hipótese que un dos principais cambios que amosan os textos publicados a partir do ano 2000 con respecto á produción memorialística anterior é que xa non só constitúen representacións máis ou menos realistas de acontecementos traumáticos relacionados coa resistencia ou a represión franquista, por exemplo, senón que os propios procesos de rememor
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Bouville, Jean-Marc. "À propos des noms bibliques." La lettre de l'enfance et de l'adolescence 87, no. 1 (2012): 47. http://dx.doi.org/10.3917/lett.087.0047.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Poncet-Montange, Anne. "A Propos des Noms D'instruments." Lingvisticæ Investigationes. International Journal of Linguistics and Language Resources 15, no. 2 (1991): 305–23. http://dx.doi.org/10.1075/li.15.2.04pon.

Full text
Abstract:
In this article, we attempt to find syntactic properties that might characterize instrumental nouns, i.e. nouns denoting a tool or a machine. We examine a number of properties, both distributional and transformational, that have traditionally been associated with instrumental nouns and demonstrate that those properties are neither specific to instrumentals nor common to all instrumentals. Such nouns, which typically appear in adverbial phrases, also raise the question of selectional restrictions between the verb, object and adverbial phrase in a sentence. Certain syntactic constructions help d
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

González López, Tamara. "Patrimonio inmaterial, comunidade e familia na antroponimia da Galicia interior (ss. XVII-XIX)." Madrygal. Revista de Estudios Gallegos 22 (December 5, 2019): 193–208. http://dx.doi.org/10.5209/madr.66859.

Full text
Abstract:
O nome constituía unha posesión inmaterial que se recibía no bautismo e conformaba unha das principais pezas da identidade do neonato. A súa escolla respondía a uns parámetros que foron mudando conforme ao contexto, pero que, na práctica, mantiña o simbolismo que o vinculaba coa familia carnal e espiritual, así coma coa propia comunidade na que a persoa se integraba. Non se trataba da simple asignación dun nome, senón que ese nome acostumaba ser transmitido por unha persoa do seu entorno a modo de dádiva inmaterial e de demostración da relación existente. Analizar as vías de asignación ilustra
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Camargo, Amanda Kristensen de, and Márcia Sipavicius Seide. "A TRANSFIGURAÇÃO DO SOCIAL NO ROMANCE O BERRO DO CORDEIRO EM NOVA YORK." Via Atlântica, no. 35 (July 10, 2019): 27–41. http://dx.doi.org/10.11606/va.v0i35.155043.

Full text
Abstract:
Com base nas considerações de Candido sobre sociedade e sobre literatura, propôs-se, na dissertação Nomes próprios no romance contemporâneo O Berro do Cordeiro em Nova York um modelo analítico de nomes mimético-conotativos em continuum. Parte dessa análise aperfeiçoa-se neste artigo, na confirmação do fenômeno de internalização do social na estrutura literária, a partir da alegorização onomínica das relações sociais opressoras. Assim, neste estudo pretende-se exemplificar o processo alegórico-social do nome próprio no romance O berro do Cordeiro em Nova York, bem como confirmar que a realidade
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Krieg-Planque, Alice. "À propos des « noms propres d’événement »." Les carnets du Cediscor, no. 11 (March 1, 2009): 77–90. http://dx.doi.org/10.4000/cediscor.759.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Leboutet, L. "A propos de noms de ponts." Linx, no. 40 (June 1, 1999): 71–77. http://dx.doi.org/10.4000/linx.748.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Janoušková, Jitka. "Woman, I go on writing your name... On the feminization of names of professions, titles, degrees and functions." Romanica Olomucensia 27, no. 1 (2015): 57–71. http://dx.doi.org/10.5507/ro.2015.004.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Bidaud, Samuel. "À propos des noms de personnages de Tintin. Note d'onomastique littéraire." Irish Journal of French Studies 16, no. 1 (2016): 209–25. http://dx.doi.org/10.7173/164913316820201580.

Full text
Abstract:
Cet article traite des noms de personnages dans les Aventures de Tintin. Les noms de personnages de Tintin peuvent être étudiés dans trois perspectives. Ils reflètent d'abord, si on les considère de façon autonome, une caractéristique du personnage, qu'il s'agisse d'une caractéristique géographique, sociale, d'un trait de personnalité ou d'une fonction narrative. Les noms de personnages de Tintin font ensuite partie de deux réseaux isotopiques: celui de la faune et de la flore d'une part, et celui des quatre éléments d'autre part, qui sont présents dans les noms des personnages principaux. Enf
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Clément, François. "À propos de balad / bilād et autres noms." Cahiers de recherches médiévales et humanistes, no. 21 (May 10, 2011): 75–86. http://dx.doi.org/10.4000/crm.12426.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Cuéllar Lázaro, Carmen. "Los nombres propios y su tratamiento en traducción." Meta 59, no. 2 (2014): 360–79. http://dx.doi.org/10.7202/1027480ar.

Full text
Abstract:
La présente étude vise à analyser les stratégies employées par différents traducteurs pour la traduction des noms propres dans les oeuvres littéraires. Sur la base de trois oeuvres de la littérature contemporaine en langue allemande, on analysera les traductions paires espagnoles de chaque traducteur, ce qui nous permettra, tout d’abord, de mettre en lumière les techniques utilisées dans la traduction des noms propres et leurs résultats, puis d’extrapoler à l’ensemble des trois doublets, pour voir s’il y a des aspects diachroniques qui distinguent les deuxièmes traductions (TM2) des premières
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Raková, Zuzana. "Translations of proper names in two hugolian novels." Romanica Olomucensia 26, no. 1 (2014): 51–65. http://dx.doi.org/10.5507/ro.2014.005.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

CARREZ-MARATRAY, Jean-Yves. "À propos du nome Thmouite." Revue d'Égyptologie 54 (January 1, 2003): 31–46. http://dx.doi.org/10.2143/re.54.0.504276.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

CARREZ-MARATRAY J.-Y. "À propos du nome Thmouite." Revue d'Égyptologie 54, no. 1 (2003): 31–46. http://dx.doi.org/10.2143/re.54.1.504358.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Villanueva Puig, Marie-Christine. "A propos de quelques noms de ménades attiques inscrits." Mètis. Anthropologie des mondes grecs anciens 13, no. 1 (1998): 159–71. http://dx.doi.org/10.3406/metis.1998.1080.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Nieto Izquierdo, Enrique. "À propos des noms de femme du type Κάλλεον". Revue des Études Grecques 128, № 2 (2015): 673–76. http://dx.doi.org/10.3406/reg.2015.8391.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Broqua, Christophe, and Françoise Loux. "Soins et lien social. À propos du Patchwork des Noms." Anthropologie et Sociétés 23, no. 2 (2003): 79–99. http://dx.doi.org/10.7202/015601ar.

Full text
Abstract:
Résumé RÉSUMÉ Soins et lien social. À propos du Patchwork des Noms La mobilisation collective face au sida et la ritualisation publique autour de la mort permettent d'envisager différemment la question des soins. Du soin considéré comme le geste unilatéral d'un soignant vers un soigné, nous passerons ici à une conception élargie, définissant le soin comme activité de restauration du lien social. Celui-ci apparaîtra dès lors sous différentes formes : celle du geste porté sur soi - l'individu sur lui-même ou le groupe sur lui-même -, celle du geste porté vers l'extérieur - de l'individu ou du gr
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

KNITTEL, MARIE LAURENCE. "A propos de l’(in)définitude des noms d’événements complexes." Journal of French Language Studies 26, no. 3 (2015): 251–78. http://dx.doi.org/10.1017/s0959269515000216.

Full text
Abstract:
RÉSUMÉCe travail est consacré aux articles introduisant les SN dont la tête est un nom d’événement complexe (Grimshaw, 1990). On montre d’abord que l’article défini qui, selon Grimshaw, est obligatoire avec ce type de noms, est dû à l’emploi de la construction possessive (Kayne, 1994; Zribi-Hertz, 1998), qui a pour propriété de légitimer l’article défini dès la première mention du nom. Or, le français autorise également l’indéfini avec certains NEC (une ventilation des locaux). Nous montrons que l’emploi de l’indéfini indique le caractère comptable du NEC, et signale que l’événement décrit est
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Iglesias, Hector. "A propos de quelques noms de lieux d'Anglet et de Biarritz." Lapurdum, no. 2 (October 1, 1997): 1–21. http://dx.doi.org/10.4000/lapurdum.1770.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Porto Dapena, Xosé-Álvaro. "A voltas co uso do artigo nas denominacións toponímicas." Revista Galega de Filoloxía 12 (May 17, 2011): 115–53. http://dx.doi.org/10.17979/rgf.2011.12.0.3855.

Full text
Abstract:
O obxecto do presente traballo é estudar a natureza e funcións do artigo que nunha grande porcentaxe de casos, tanto en galego coma en español, precede aos nomes de lugar como en A Coruña, Os Peares, El Escorial, Los Monegros. A idea, xeralmente aceptada, de que este artigo forma parte do propio topónimo é tan só certa en contados casos, como son os de Oporto ou Alcalá en español, ou, en galego, Arriba, Ocastro e Acernada, porque, ademais de aglutinarse graficamente co topónimo, xa non se sente nin funciona como verdadeiro artigo.Agora ben, segundo se argumenta nas páxinas que seguen, normalme
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Flaux, Nelly, and Vassil Mostrov. "À propos de noms d’humains (dis)qualifiants :un imbécilevsun salaudet leurs paradigmes." SHS Web of Conferences 27 (2016): 12016. http://dx.doi.org/10.1051/shsconf/20162712016.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Gervais, André. "Six notes à propos de l’onomastique langevinienne." Dossier 22, no. 3 (2006): 443–59. http://dx.doi.org/10.7202/201319ar.

Full text
Abstract:
Résumé Issu d'un long travail de consultation et d'enquête grâce auquel ont été rassemblés et précisés un bon nombre de faits, de noms, de titres (« Gilbert Langevin / de l'Assemblée Nationale Amériquoise », par exemple) et de dates dont beaucoup sont inédits, issu également d'une relecture de l'ensemble de l'oeuvre (et, particulièrement, des Écrits de Zéro Legel), cette étude propose, en six points, une mise en place et une lecture du non systématique « Système langeviniste » dans ses réalisations tant overground qu'underground, individuelles que collectives, publiques que privées, paratextue
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Chaker, Salem. "Néolithisation : À propos des noms berbères des céréales et des animaux domestiques. Note linguistique." Encyclopédie berbère, no. 34 (October 5, 2012): 5520–24. http://dx.doi.org/10.4000/encyclopedieberbere.2731.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Castillon, Jean-Philippe, and Jean-Bernard Castillon. "A propos de quelques noms oubliés dans le genre Euphorbia L. (Euphorbiaceae) à Madagascar." Candollea 71, no. 1 (2016): 149–58. http://dx.doi.org/10.15553/c2016v711a18.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Fernández-Salgado, Xosé Antonio. "Significado e función dos antropónimos en Majina, a primeira novela galega." Revista Galega de Filoloxía 17 (November 8, 2016): 53–75. http://dx.doi.org/10.17979/rgf.2016.17.0.1871.

Full text
Abstract:
Este artigo examina os antropónimos da primeira novela galega moderna, Majina, ou a filla espúrea (1870), un texto de Marcial Valladares clasificado no xénero coñecido como ‘folletín’. O obxectivo é estudar os nomes dos personaxes da novela atendendo á concepción dualista en que se articula o seu argumento. Despois de ofrecer un breve repaso dos máis recentes, e aínda escasos, estudos en antroponimia literaria galega, a análise céntrase en mostrar que o autor non foi arbitrario na elección dos nomes dos seus personaxes, senón que a suposta extravagancia dalgúns deles corresponde a unha marca d
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Silva, Anderson Almeida da. "Uma proposta de categorização das apontações laterais em Libras." Cadernos de Linguística 2, no. 4 (2021): e465. http://dx.doi.org/10.25189/2675-4916.2021.v2.n4.id465.

Full text
Abstract:
Neste trabalho propus uma categorização para os itens de apontação em libras. A partir da coleta e análise de dados de diferentes tipos e origens, identifiquei uma distinção fonológica entre a apontação demonstrativa não gramaticalizada, a apontação adverbial e as apontações laterais. Já as apontações laterais só se distinguem categoricamente pela sintaxe. Quando não acompanham um nome e estão sozinhas em posição argumental, são interpretadas como apontações pronominais, mas se acompanham um nome em posição argumental, a depender da ordem, pré ou pós-nominal, podem ser categorizadas, respectiv
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Tonon, Elisa Helena. "Leminski em jogo: nomeações e deslocamentos." Revista Crítica Cultural 10, no. 2 (2015): 223. http://dx.doi.org/10.19177/rcc.v10e22015223-232.

Full text
Abstract:
Esse artigo descreve algumas cenas de nomeação de Paulo Leminski, com o intuito de analisar como se dá a inscrição do nome próprio. Para tanto destaco nomeações realizadas nos poemas e textos escritos por Leminski; algumas feitas pela crítica; e dedico especial atenção à realizada pelo vídeo Meu nome é Paulo Leminski, de Cézar Migliorin. A proposta é considerar essas nomeações como trabalhos de linguagem que têm como efeito devolver intensidade ou não, encenando a consagração ou a rasura do nome (e do corpus a ele relacionado). Para isso, interessa aqui suspender a separação entre as instância
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Greule, Albrecht, and Martina Pitz. "Les noms de lieux de Bavière d'origine prégermanique. Quelques remarques à propos d'une publication récente." Nouvelle revue d'onomastique 49, no. 1 (2008): 185–94. http://dx.doi.org/10.3406/onoma.2008.1494.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

Saint-Martin, Lori. "Les premières mères, Le Premier Jardin." Études 20, no. 3 (2006): 667–81. http://dx.doi.org/10.7202/201195ar.

Full text
Abstract:
Résumé À la lumière de la théorie freudienne du développement féminin et de sa relecture féministe, on constate que le rapport mère-fille est le pivot de l'identité féminine et - c'est du moins l'hypothèse explorée ici - un moteur essentiel de l'écriture au féminin, au point de rencontre des structures psychiques et des structures narratives. L'article traite du Premier Jardin d'Anne Hébert, à propos duquel on démontre que les structures narratives du roman, son système temporel, son mouvement caractéristique d'hésitation entre passé et présent, rapprochement et fuite, ainsi la théorie de la c
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Iváñez, Montserrat Planelles. "L’influence de la planification linguistique dans la féminisation des titres en France et au Québec : deux résultats différents en ce qui a trait à l’usage." Revue québécoise de linguistique 24, no. 2 (2009): 71–106. http://dx.doi.org/10.7202/603115ar.

Full text
Abstract:
RÉSUMÉ Notre propos dans cet article est d’analyser le rôle de la planification linguistique pour l’implantation d’usages concrets dans la féminisation des titres. Nous présentons l’état de la question de la planification dans deux points clés de la francophonie : la France et le Québec, ainsi que les normes proposées dans ces deux pays. Ensuite, nous tentons d’établir comment s’emploient certains noms de profession qui se rapportent à la femme, sur la base d’un corpus de presse écrite à caractère informatif. Nous avons constaté que, au Québec, cette planification a supposé une vraie révolutio
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

Anscombre, Jean-Claude. "À propos des mécanismes sémantiques de formation de certains noms d'agent en français et en espagnol." Langages 35, no. 143 (2001): 28–48. http://dx.doi.org/10.3406/lgge.2001.889.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Moya, Virgilio. "La Ampliation del Discurso Traslativo a Propósito de los Nombres Propios." Babel. Revue internationale de la traduction / International Journal of Translation 45, no. 1 (1999): 17–38. http://dx.doi.org/10.1075/babel.45.1.03moy.

Full text
Abstract:
Abstract The paper deals with the information the translator adds to proper names in the target text (his readership does not share the same presuppositions as the readership of the original text). The paper is based on the linguistic use of the target culture, that is to say, in what the present journalistic texts are conventionally doing in both translated and non-translated texts. We work with journalistic texts mainly because they can be a basis to the translation of any pragmatic text, and we cannot forget that this is the most translated material. And after the description, analysis and
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

Dion, Robert. "Présences d’Octobre." Dossier 41, no. 1 (2015): 87–100. http://dx.doi.org/10.7202/1033961ar.

Full text
Abstract:
Parmi les ouvrages littéraires québécois publiés ces dernières années à propos d’événements historiques marquants, il en est deux, particulièrement intéressants, qui portent sur la crise d’Octobre 1970. Le premier, Le personnage secondaire de Carl Leblanc (2006), ressortit à l’essai-fiction, et le second, La constellation du Lynx de Louis Hamelin (2010), au roman d’enquête. À travers ces deux ouvrages qui optent pour des stratégies discursives éminemment différentes, mais qui ont en commun de revisiter au présent un épisode traumatique de l’histoire nationale (relativement) récente, il s’agit
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Cathébras, P. "Qu’y a-t-il dans un nom ? À propos des anciens et nouveaux noms de la fatigue chronique." La Revue de Médecine Interne 37, no. 12 (2016): 791–95. http://dx.doi.org/10.1016/j.revmed.2016.10.002.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Neugaard, Edward J. "The Continuing Valencian Language Controversy." Language Problems and Language Planning 19, no. 1 (1995): 60–66. http://dx.doi.org/10.1075/lplp.19.1.05neu.

Full text
Abstract:
RESUMEN La controversia sin cesar sobre la lengua valenciana Empezando ya en la Edad Media el nombre para la variedad de catalan hablada en el País Valenciano ha sido motivo de una controversia que ha llegado a nuestros días. En la Comunidad Valenciana hay dos pareceres tocante al idiomo autóctona: los catalanistas, que admiten que esa lengua no es otra cosa que el catalan hablado por los vecinos al norte, con las normas lingüísticas del habla de Barcelona, y los valencianistas, que no quieren su propia norma lingufstica y, además, creen que el término apropiado es "valencià" y no "català" par
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Harley, Maria. "Musique, espace et spatialisation." Espace Xenakis 5, no. 2 (2010): 9–20. http://dx.doi.org/10.7202/902104ar.

Full text
Abstract:
Cet entretien présente les idées principales de Xenakis sur plusieurs sujets directement reliés au concept de « musique et espace » : la place que tient l’espace dans la musique, les dimensions spatiales sonores, la spatialisation des hauteurs et formes musicales, le mouvement des sons, les mouvements des interpètes et de l’auditoire, l’influence du phénomène acoustique sur l’interprétation, la fonction d’imaginaire spatial en musique, les éléments spatiaux de Pithoprakta, Terretektorh, Nomos Gamma, Alax, etc. Ces préoccupations sont directement reliées aux recherches doctorales effectuées par
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Köthe, Angelika. "Dinocystes and calcareous nannoplankton investigations near Doberg/Bünde (``Piepenhagen Section'', Westphalia)." Newsletters on Stratigraphy 33, no. 3 (1995): 145–55. http://dx.doi.org/10.1127/nos/33/1995/145.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Nasser, Eduardo. "Sobre o caráter ontológico da ciência: possíveis contribuições de Nicolai Hartmann para um problema do realismo especulativo." Cadernos de Filosofia Alemã: Crítica e Modernidade 23, no. 2 (2018): 67–79. http://dx.doi.org/10.11606/issn.2318-9800.v23i2p67-79.

Full text
Abstract:
Quentin Meillassoux, um dos nomes mais promissores do realismo especulativo, tendência intelectual de nosso tempo que constitui opção ao legado da filosofia moderna, entende que o correlacionismo (Corrélationisme) só poderá ser desestimulado quando o problema da ancestralidade for seriamente enfrentado, e o prestígio ontológico do discurso matemático, o idioma da ciência, for recuperado. No século passado, Nicolai Hartmann propôs algo similar ao apontar para o enfraquecimento do correlativismo (Korrelativismus) ocasionado pela atitude científica. Todavia, diferentemente de Meillassoux, Hartman
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

Sánchez Chinchilla, Walter Sánchez Chinchilla. "CONSECUENCIAS PROFESIONALES DE LAS DEBILIDADES CONCEPTUALES EN EL ÁREA DE CONTROL." FACE: Revista de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales 2008, no. 7 (2016): 141. http://dx.doi.org/10.24054/01204211.v7.n7.2008.1970.

Full text
Abstract:
Las debilidades conceptuales en control son, sinduda alguna, parte de las causales de lasdiscusiones bizantinas entre la auditoría externay la revisoría fiscal. Los problemas de formacióninciden en la instrumentalización del ejercicioorientado a la estéril auditoría financiera,apoyado en los tristes celebres papeles detrabajo y con tan nulo impacto e incidenciasocial. Solo las normas amparan el ejercicio. Noes lo mismo CONTROLAR, que EVALUAR yque hacer SEGUIMIENTO. Hasta ahora en lamayoría de los casos, la revisoría fiscal utiliza losrudimentos propios del conceptoEVALUACIÓN y en algunos casos
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

Baud, Sébastien. "Réappropriations mutuelles. Ayahuasca et néochamanisme péruvien internationalisé." Drogues, santé et société 16, no. 2 (2017): 15–35. http://dx.doi.org/10.7202/1041851ar.

Full text
Abstract:
Dans cet article, je présente et analyse le paysage chamanique péruvien internationalisé et façonné par ce que j’appelle des « réappropriations chamaniques ». Ces dernières sont le fruit de rencontres entre nouvelles spiritualités européennes, sud et nord-américaines et néochamanismes locaux, entre celles et ceux qui voyagent à la rencontre de leurs chamanes et ces derniers. Ce paysage en devenir est attesté depuis une époque ancienne – je ne me hasarderai pas ici à donner une date –, comme en témoigne la circulation de plantes rituelles, médicinales et psychotropes et des noms qui les désigne
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Grimalt-Álvaro, Carme, and Digna Couso Lagarón. "“No va amb mi” La influència del disseny d’activitats STEM sobre el posicionament de l’alumnat en aquest àmbit." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2019): 133. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2019.2.2658.

Full text
Abstract:
L’article que es presenta analitza les diferències en la percepció de l’impacte sobre el propi posicionament cap a l’àmbit STEM en estudiants de secundària que han participat en un festival STEM. També considera diversos elements que poden afavorir un posicionament positiu cap a l’àmbit STEM, en base a la visió dels nois i noies participants. Les dades en les que es basa l’estudi van ser obtingudes mitjançant un qüestionari que l’alumnat participant va respondre en acabar el festival (N=791). Els resultats mostren com els estudiants que s’identifiquen com a nois reconeixen un impacte més posit
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Abouda, Lotfi, Céline Dugua, and Guillaume Enguehard. "À propos de quelques exceptions aux règles de la liaison et de l’élision." SHS Web of Conferences 78 (2020): 09010. http://dx.doi.org/10.1051/shsconf/20207809010.

Full text
Abstract:
La liaison et l’élision en français sont deux phénomènes phonologiques largement décrits en phonologie, et, plus largement, par les grammairiens, les sociolinguistes, les chercheurs en acquisition, etc. Ces phénomènes peuvent être traités simultanément puisque tous deux correspondent à une modification phonologique à la frontière entre deux mots en raison des propriétés des mots en question et de leur relation syntaxique. Dans cet article, nous nous proposons de présenter quelques cas particuliers de non liaison ou de non élision connus pour certains, et peu ou pas abordés dans la littérature,
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Almeida, Darcy Fontoura de. "A contribuição de Carlos Chagas Filho para a institucionalização da pesquisa científica na universidade brasileira." História, Ciências, Saúde-Manguinhos 19, no. 2 (2012): 653–68. http://dx.doi.org/10.1590/s0104-59702012005000002.

Full text
Abstract:
Estuda o período considerado a 'pré-história' do Instituto de Biofísica, entre novembro de 1937 e outubro de 1945, durante o qual Carlos Chagas Filho buscou a implantação da pesquisa científica na Universidade do Brasil (UB), apesar dos múltiplos e complexos obstáculos. A inexistência de precedentes de sucesso na UB isolava-o numa cadeira básica. O equipamento disponível era inadequado para seus fins, não existiam fontes oficiais e formais de auxílio à ciência nem pessoal preparado para atividades de pesquisa. Por outro lado, Chagas Filho conquistou aliados devido tanto à força político-social
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Miguel, Carlos Ruiz. "TERRITORIO Y DERECHO EN CARL SCHMITT: ALGUNAS REFLEXIONES." Novos Estudos Jurí­dicos 25, no. 1 (2020): 29. http://dx.doi.org/10.14210/nej.v25n1.p29-59.

Full text
Abstract:
La relación del territorio con el Derecho puede ser vista simplemente como una cuestión del “ámbito de vigencia” de las normas. Pero la importancia del territorio va mucho más allá de la delimitación del ámbito de vigencia del Derecho. La relación del territorio con el Derecho, lejos de ser una cuestión sobre el “efecto” o las “consecuencias” del Derecho es una cuestión sobre el “origen” o génesis del Derecho. En este trabajo se argumentará que Kelsen realizó aportaciones sobre la cuestión de gran interés pero que contradecían su teoría normativista (I). Será, sin embargo, Schmitt quien desarr
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Amougou Mbarga, Alphonse Bernard. "À travers les dénominations des rues et des quartiers de la ville de Douala." Hors-thème 37, no. 1 (2013): 195–212. http://dx.doi.org/10.7202/1016154ar.

Full text
Abstract:
Les représentations sociales de l’espace urbain font l’objet d’une interprétation et d’une réappropriation par les populations par-delà les dénominations officielles des autorités publiques. Cet article se donne pour objectif de rendre compte de la manière avec laquelle les espaces publics sont occupés, contestés et transformés par les « citadins » dans une perspective de subversion de la ville. Le discours sur les noms des rues et quartiers permet d’avoir accès à un ensemble de propos dont le sujet dépasse la matérialité de la ville. Saisir dans un contexte donné les systèmes de valeurs, les
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Savary, Claude. "La philosophie et la sociologie et leur rapport à la culture." Articles - Dimensions de l'imaginaire social 23, no. 1-2 (2005): 75–93. http://dx.doi.org/10.7202/055974ar.

Full text
Abstract:
Que peut-on dire de la fonction et de la posture de la philosophie vis-à-vis de la sociologie et de ce que celle-ci produit par son travail, notamment en ce qui a trait à la culture, aux imaginaires collectifs, aux représentations sociales ? En ce domaine, il est sans doute pertinent pour la philosophie de se livrer à des critiques ponctuelles et systématiques, ou encore à l'analyse épistémologique des théories et des discours. J'orienterai ici cependant mon propos dans une autre direction et, prenant les choses d'un peu plus haut, je risquerai des «mises » en déroulant une réflexion qui se re
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Schonfield, David. "Aging and Human Performance, Neil Charness (Editor), John Wiley & Sons, Toronto. 1985, 392 + XXiii, pp. ($60 Cdn.)." Canadian Journal on Aging / La Revue canadienne du vieillissement 7, no. 1 (1988): 80–85. http://dx.doi.org/10.1017/s0714980800007145.

Full text
Abstract:
COMPTE RENDUSDe nos jours, alors qu'il est populaire de déclarer les conflits d'intérêts, il serait important de mentionner que le rédacteur en chef de ce volume est aussi le rédacteur en chef, section psychologie, de cette revue. En plus, l'auteur de cette critique est nul autre que son prédécesseur, et jusqu'au moment de la publication de cette revue, nous étions amis ensemble et avec le rédacteur en chef. Les titres abréviés des chapitres et les noms de famille des auteurs, inscrits entre parenthèses, sont: Sensation and Perception (R. T. & V. Verrillo); Attention (Plude & Hoyer); E
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

Pitt, Eduardo Antônio. "A metafísica de 'Os Princípios da Matemática' de Russell e a controvérsia à respeito da suposta semelhança entre essa metafísica e a ontologia meinongiana." EDUCAÇÃO E FILOSOFIA 34, no. 72 (2021): 1339–77. http://dx.doi.org/10.14393/revedfil.v34n72a2020-53704.

Full text
Abstract:
Resumo: No presente artigo, objetiva-se apresentar as principais características da metafísica do realismo lógico, desenvolvido por Russell em Os Princípios da Matemática, de 1903, e, principalmente, analisar a controvérsia sobre se os princípios dessa metafísica podem realmente ser interpretados como semelhantes aos princípios da ontologia meinongiana. São comparados os pontos de vista opostos dessa controvérsia à luz dos trechos de Os Princípios da Matemática que supostamente comprometeram Russell de ter elaborado uma gramática filosófica na qual todo e qualquer nome próprio ou descrição def
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Konsem, T., M. Millogo, C. Assouan, and D. Ouedraogo. "Le noma évolutif, à propos de 55 observations vues au centre hospitalier universitaire Yalgado Ouedraogo de Ouagadougou." Bulletin de la Société de pathologie exotique 107, no. 2 (2014): 74–78. http://dx.doi.org/10.1007/s13149-014-0338-9.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!