Academic literature on the topic 'Pagesia'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Pagesia.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Pagesia"

1

Feliu, Gaspar. "La pagesia catalana abans de la feudalització." Anuario de Estudios Medievales 26, no. 1 (June 30, 1996): 19–41. http://dx.doi.org/10.3989/aem.1996.v26.i1.686.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

González-Puente, Marc. "Accés a la terra, desagrarització i reagrarització: discursos des d’un banc de terres al Camp de Tarragona." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 21 (December 22, 2020): 69. http://dx.doi.org/10.17345/aec21.69-96.

Full text
Abstract:
L’article explora les pràctiques, creences, valors i imaginaris de persones vinculades a un banc de terres comarcal (BdT), un programa de reagrarització centrat a facilitar l’accés a la terra. Arran dels processos de desagrarització, la terra ha perdut, per moltes persones que en posseeixen, el valor com a factor de producció essencial i ha passat a tenir un valor simbòlic lligat a la conservació del patrimoni propi, la identitat i la memòria. D’altra banda, la mercantilització, l’abandonament i la mateixa dinàmica dels mercats locals dificulten l’accés a la terra per part de persones potencialment interessades. En aquest context, el BdT actua democratitzant l’accés a la terra i retornant a la pagesia el factor productiu definitori. Per tant, actua en sinergia amb l’ideari de la nova pagesia que encarna processos de reagrarització com a resistències locals i simultànies als contextos globals de desagrarització. Finalment, l’escala del programa, la proximitat i les relacions de confiança han estat identificats com factors que poden garantir o minar l’assentament en un territori dels programes de reagrarització orientats a l’accés a la terra.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Gelabert i Miró, M. Magdalena. "El tractament de la dona com a pensadora en l’Aplec de rondaies mallorquines d’Antoni M. Alcover." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 6 (February 21, 2018): 11. http://dx.doi.org/10.17345/elop201711-26.

Full text
Abstract:
En l’Aplec de Rondaies d’Antoni M. Alcover apareixen tipus de dones molt diverses. Hi trobam dones que es presenten des de la perspectiva de la intel·ligència i és la seva capacitat intel·lectual un dels trets principals que les caracteritza. Aquestes dones tant poden pertànyer a la reialesa —o a classes socials altes— com a la pagesia; tant poden ser joves com velles; fadrines com casades. La capacitat de pensar de les dones i el seu enginy fan que, en moltes ocasions, superin les figures masculines i que siguin elles les que donin la solució als problemes que sorgeixen al llarg de la trama. Amb l’anàlisi d’exemples diversos de l’Aplec d’Alcover. observam com la dona és considerada una figura de prestigi que mereix ser respectada per la seva capacitat de pensament i per la saviesa.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Varley, Tony, Antonio Ortega Santos, Juan José Larrea, Ernesto Clar, Antònia Morey Tous, Mar Ortega-Reig, Antonio Herrera González de Molina, and José Antonio Mendizabal. "Book reviews - Crítica de libros - Crítica de livros (Historia Agraria, 82)." Historia Agraria Revista de agricultura e historia rural, no. 82 (November 12, 2020): 289–324. http://dx.doi.org/10.26882/histagrar.082r09b.

Full text
Abstract:
BOOK REVIEWS - CRITICA DE LIBROS - CRITICA DE LIVROS Patrick Doyle: Civilising Rural Ireland: The Co-Operative Movement, Development and the Nation-State, 1889-1939 Tony Varley Ana Cristina Roque, Cristina Brito y Cecilia Veracini (Eds.): Peoples, Nature and Environments: Learning to Live Together Antonio Ortega Santos Sylvie Bépoix y Hervé Richard (Dirs.): La forêt au Moyen Âge Juan José Larrea Manuel González de Molina, David Soto, Gloria Guzmán Casado, Juan Infante, Eduardo Aguilera, Jaime Vila y Roberto García Ruíz: Historia de la Agricultura Española desde una perspectiva biofísica, 1900-2010 Ernesto Clar Enric Saguer (Ed.): Els cortals empordanesos, del segle xiii al xxi. Sis estudis Antònia Morey Tous Enric Vicedo (Ed.): Recs històrics: Pagesia, història i patrimonio Mar Ortega-Reig Francisco Acosta (Coord.): La aurora de rojos dedos: El Trienio Bolchevique desde el sur de España Antonio Herrera González de Molina Antonio Luis López Martínez: Las ferias de ganado en Andalucía Occidental y Extremadura, 1830-1958 José Antonio Mendizabal
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Van Ausdal, Shawn, Jackeline Velazco Portocarrero, Christine Fertig, Ricard Soto, Gabriel Jover, Inmaculada Villa, Antonio Amarillo Ramírez, et al. "Book reviews - Crítica de libros - Crítica de livros (Historia Agraria, 75)." Historia Agraria. Revista de agricultura e historia rural 75 (June 1, 2018): 201–61. http://dx.doi.org/10.26882/histagrar.075r08a.

Full text
Abstract:
Book reviews - Crítica de libros - Crítica de livros José Roberto Álvarez Múnera:Mercado, ganado y territorio: Haciendas y hacendados en el Oriente y el Magdalena Medio antioqueños (1920-1960) Shawn Van Ausdal Germán Carrillo García: Desarrollo rural y cooperativismo agrario en Ecuador: Trayectorias históricas de los pequeños productores en la economía global Jackeline Velazco Portocarrero John Broad & Anton Schuurman (Eds.):Wealth and Poverty in European Rural Societies from the Sixteenth to the Nineteenth Century Christine Fertig Eric L. Jones: Revealed Biodiversity: An Economic History of the Human Impact Ricard Soto Richard W. Hoyle (Ed.): Custom, Improvement and the Landscape in Early Modern Britain. The Farmer in England, 1650-1980 Gabriel Jover Teresa María Ortega (Ed.): Jornaleras, campesinas y agricultoras: La historia agraria desde una perspectiva de género Inmaculada Villa Salvador Calatayud, Jesús Millán & María Cruz Romeo (Eds.): El Estado desde la sociedad: Espacios de poder en la España del siglo XIX Antonio Amarillo Ramírez Manuel de Paz: Fruta del paraíso: La aventura atlántica del plátano Belinda Rodríguez Arrocha Rolf Kieβsling, Frank Konersmann, Werner Troβbach & Dorothee Rippmann: Grundzüge der Agrargeschichte. 1: Vom Spätmittelalter bis zum Dreiβigjährigen Krieg (1350-1650) Carolina Batet Reiner Prass, Stefan Brankensiek (Ed.) & Jürgen Schlumbohm: Grundzüge der Agrargeschichte. 2: Vom Dreiβigjährigen Krieg bis zum Beginn der Moderne (1650-1880) Jesús Millán Gunter Mahlerwein & Clemens Zimmermann (Ed.): Grundzüge der Agrargeschichte. 3: Die Moderne Gloria Sanz Lafuente Enric Vicedo: Pagesia, accés a la terra i desenvolupament històric: Els latifundis eclesiàstics a la Catalunya occidental plana (segles XVII-XX) Antònia Morey Tous Pere Bosch: La lluita per la terra: Solidaritats pageses i conflictivitat rural a la regió de Girona (1931-1936) Raimon Soler Pilar Díaz Sánchez: Vida de Antonio y Carmelita: La militancia jornalera en Andalucía (1950-2000) Carlos Gil Andrés Antonio Escobar, Romana Falcón & Martín Sánchez Rodríguez (Coords.): La desamortización civil desde perspectivas plurales Ángel Ramón del Valle
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Kwon, Huck-ju. "Review Article: Social Policy and Development in Global Context." Social Policy and Society 4, no. 4 (October 2005): 467–73. http://dx.doi.org/10.1017/s1474746405002666.

Full text
Abstract:
A. Hall and J. Midgely (2004), Social Policy for Development, Sage, London, 288 pages.I. Gough and G. Wood (2004), Insecurity and Welfare Regimes in Asia, Africa and Latin America, Cambrdige University Press, Cambridge, 363 pages.E. Rieger and S. Leibfried (2003), Limits to Globalization, Blackwell, Oxford, 402 pages.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Morey Tous, Antònia. "Enric Vicedo. Pagesia, accés a la terra i desenvolupament històric: Els latifundis eclesiàstics a la Catalunya occidental plana (segles XVII-XX) Lleida, Pagès, 2015, 228 páginas." Historia Agraria. Revista de agricultura e historia rural 75 (June 1, 2018): 247–51. http://dx.doi.org/10.26882/histagrar.075r19m.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

PRATT, T. M. "PAGES'S REVOLUTIONARY PAGES ON THE REVOLUTION." French Studies Bulletin 9, no. 30 (January 1, 1989): 4–6. http://dx.doi.org/10.1093/frebul/9.30.4.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Vilaginés Segura, Jaume. "Famílies pageses, elits rurals i remença a Catalunya. El cas de Mollet del Vallès." Estudis d'història agrària, no. 32 (July 15, 2021): 173–209. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2020.32.173-209.

Full text
Abstract:
A partir de l’acta de la reunió dels pagesos remences de Mollet, Gallecs i Parets de l’any 1448 es pot fer una anàlisi del paper de les famílies pageses remences de Mollet en la vida de la localitat abans i després de la trobada. Els pagesos més preeminents de Mollet estaven sotmesos al domini senyorial del bisbe de Mollet des de segles abans, com queda constatat en capbreus dels segles xii i xiii. Les famílies remences que trobem en la reunió de 1448 van formar part del grup de nissagues locals que van controlar el poder a Mollet, van assumir un protagonisme destacat en la formació de l’entitat municipal i van dirigir les institucions locals més enllà de la Sentència Arbitral de Guadalupe.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

BORTNIKOV, Hennadii. "Monetary gold as a component of international reserves." Fìnansi Ukraïni 2017, no. 264 (November 22, 2017): 110–26. http://dx.doi.org/10.33763/finukr2017.11.110.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Pagesia"

1

Monllor, i. Rico Neus. "Explorant la jove pagesia: camins, pràctiques i actituds en el marc d'un nou paradigma agrosocial. Estudi comparatiu entre el sud-oest de la província d'Ontario i les comarques gironines." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/70011.

Full text
Abstract:
The research has explored the reality of generational renewal in agriculture in order to understand the entry process, the agricultural practices of young people and their attitudes toward a new agrosocial paradigm. The methodology combined qualitative and quantitative techniques based on a comparative analysis between Southern Ontario (Canada) and Catalonia (Spain). The first result is that the pathway to become a farmer is a process consisting of different phases where each profile shows different needs and abilities. The second result verifies how the practices and attitudes of young people vary depending on the family origin. The thesis also analyzes the most relevant results in policy terms. Finally the research shows the reality of an emerging group of young farmers who put in practice a new agrosocial paradigm. This group is made up by continuers and newcomers and we have called them "New peasantry".
La tesi doctoral ha explorat la realitat del relleu generacional de l’activitat agrària per entendre el procés d’incorporació, les pràctiques agràries de les persones joves i les actituds vers un nou paradigma agrosocial. La metodologia combina tècniques qualitatives i quantitatives a partir d'una anàlisi comparatiu entre el sudoest d'Ontario (Canadà) i les comarques gironines (Catalunya). El primer resultat és que el camí d’incorporació és un procés format per diferents fases on cada perfil de jove mostra unes necessitats i unes aptituds diferents. El segon resultat verifica com les pràctiques i les actituds dels joves varien en funció de l’origen familiar. La tesi també analitza les implicacions en termes politics dels resultats més rellevants. Finalment es mostra la realitat d’un grup emergent de joves que s’incorporen a l’activitat agraria possant en pràctica un nou paradigma agrosocial. Aquest grup emergent està format per pagesia tradicional i nouvinguda i s’anomena “Nova pagesia”.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Sempere, Roig Jordi. "La pagesia, gestora o subordinada en el periurbà: semblances i diferències entre la Regió Metropolitana de Barcelona i l'Àrea Urbana de Toulouse (1950-2000)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/4967.

Full text
Abstract:
Mitjançant una aproximació tant qualitativa com quantitativa, aplicant l'anàlisi estadística, la recerca bibliogràfica, el treball de camp i l'elaboració d'entrevistes en profunditat -així com amb la creació d'un conjunt de documents cartogràfics, gràfics i fotogràfics representatius-, l'autor ha volgut analitzar les diferències i les semblances entre l'activitat agrícola periurbana de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) i la que trobem a l'Àrea Urbana de Toulouse (AUT). En concret, s'ha volgut conèixer quina és la reacció de la pagesia d'aquests àmbits davant del fenomen creixent de la pressió urbanística. En aquest sentit, així doncs, ha calgut estudiar la transformació de les explotacions agràries de les zones d'estudi, les característiques del planejament urbanístic vigent a cada país, els trets fonamentals de l'activitat que duen a terme els pagesos en l'actualitat i el rol que ocupa la pagesia en les institucions amb competències urbanístiques (com poden ser els ajuntaments) o amb capacitat d'influir en la vida local, entre d'altres aspectes secundaris. L'elecció de l'àmbit d'estudi ha estat molt acurada, i s'ha treballat amb dades estadístiques de les àrees metropolitanes (escala petita) a l'hora de seleccionar els municipis o comunes a analitzar (escala gran), partint, també, d'entrevistes prèvies a experts locals. Així, el delta del Llobregat o Àrea 1 es corresponia perfectament a la zona hortícola del nord de Toulouse o Àrea 2 (totes dues àrees tenen una superfície d'uns 117 km quadrats i són planes hortícoles solcades per un riu important, el Llobregat i la Garona respectivament). D'altra banda, ambdós àmbits formen part de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània i això incrementa el seu interès.
L'AUT té una superfície quatre vegades superior a la de la RMB, però a la regió de Barcelona hi ha més població (per tant, la densitat de població també serà molt més elevada en aquest àmbit). Pel que fa a l'especialització productiva, Catalunya està més orientada a la indústria i als serveis que no pas la regió francesa de Midi-Pyrenées, que té un caràcter eminentment agrícola. A més, la regió de Barcelona s'ha constituït com una de les principals plataformes logístiques del sud d'Europa, sobretot per mitjà del Pla Delta, projecte que pretén desenvolupar el port i l'aeroport de Barcelona, i que ha suposat el desviament del riu Llobregat. Tanmateix, l'àrea de Toulouse és un dels eixos de la comunicació del nord amb el sud d'Europa, i un dels nuclis forts de la indústria aeronàutica i aeroespacial a nivell mundial.
És en el context d'altíssima pressió sobre aquests territoris, els que envolten les ciutats, que hem de concebre la situació precària en què es troba l'agricultura periurbana. A nivell teòric, hi ha múltiples definicions que es refereixen al periurbà, a la franja de contacte entre el món urbà i el rural on l'activitat agrària queda relegada a un segon terme i té poques expectatives de sobreviure. La crisi del sector agrícola periurbà és un fet i fins i tot sembla que el recent recolzament de les institucions és insuficient. A Catalunya han sorgit múltiples projectes i propostes per protegir els espais agraris i naturals periurbans, com pot ser el Parc Agrari del Baix Llobregat. A França, hem vist com la normativa urbanística ordinària és prou eficaç per aturar la degradació urbanística i no calen mesures extraordinàries. A banda i banda dels Pirineus, així doncs, la reacció de la pagesia és molt similar, tot i que a França sembla que, a priori, els agricultors tenen més suport de l'administració. La pagesia periurbana, en definitiva, té un paper subordinat en la gestió del territori, encara que conserva gairebé integrament el control de l'activitat que es du a terme a les seves explotacions.
With an aproach both qualitative and quantitative, using statistical analysis, bibliographic research, field work and in-depth interviews -the creation of representative cartography, graphics and photographs was also contemplated-, the author analyses the differences and similarities between the periurban agrarian activity of Metropolitan Region of Barcelona and what we found in the Urban Area of Toulouse.
In fact, the author wanted to know which is the reaction of farmers of these areas in front of urbanistic sprawl phenomenon. In that sense, he studied the transformation of agrarian enterprises in these regions, the type of urban planning developed by each country, the main characteristics of activity the farmers are carrying on now, and the role of farmers in the institutions with urban planning competences (as the city council) or with capacity to influence the local life, among other secondary aspects. The election of the studied areas has been very attentive. We have worked with statistical data of the metropolitan areas (small scale) at the moment of the selection of the different municipalities or comunes concerned (large scale), begining, also, from previous interviews with local experts. In this way, the Llobregat delta or Area 1 belongs exactly with the horticultural zone of the north area of Toulouse (Area 2): we must emphasize that both areas have a surface of 117 squared kilometers, and there are important rivers going through those lands, the Llobregat and the Garonne respectively. In other terms, both environments are included in the Pyrenees-Mediterranean Euroregion, and that increases its interest.
The UAT (Urban Area of Toulouse) has a surface four times bigger than the MRB (Metropolitan Region of Barcelona), but in Barcelona's region there is more population (the density, obviously, will be higher in this area). In relation to production specialisation, Catalonia has been developing industry and services for many decades, although the french region of Midi-Pyrenées has an eminently agrarian character. Also, the region of Barcelona has became one of the main logistic platforms of south Europe, especially because of Delta Plan, a project to develop the harbour and Barcelona's airport, which has meant the Llobregat river deviation. However, Toulouse area is one of the central axis of the north-south european communication, and one of the hard cores of hole world aeronautical and spatial industry.
It is in this context of high pressures within the territoires that suround big cities that we must understand the precarious situation of periurban agriculture. On a theorical level, there exists many definitions for periurban fringe, the contact area of urban and rural world, where agrarian activity remains in second term and has little chance of survival. The periurban agrarian sector crisis is a reality and the recent institutions support is not enough. In Catalonia there exists now a lot of projects and proposals to protect the periurban agrarian and natural spaces, as the Baix Llobregat Agrarian Park. In France, we verify that the common urban planning rules are enough to stop the urban degradation and the french society don't need extraordinary measures. In both sides of the Pyrenees, the farmers reaction is very similar, thus in France it seems that, a priori, the farmers are supported more by the administration. All things considered, we conclude that the periurban farmers have a subordinate role in the land management, nevertheless they preserve almost all of the control of their farms labour.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Puig, Vallverdú Guillem. "LA PAGESIA I LA SEVA REVOLUCIÓ. Una anàlisi sobre la conflictivitat i el canvi a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil, 1936-1939." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2020. http://hdl.handle.net/10803/669300.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar el desenvolupament de la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil. Catalunya és el marc escollit per estudiar aquest fenomen resultat de l’ensulsida del poder dominant degut al fracàs del cop d’estat i del sorgiment de multiplicitat de poders atomitzats. L’estudi de la violència, com a part constitutiva i definidora de l’exercici del poder, pren una rellevància en aquesta investigació atesa la seva importància en el nou marc en el que es desenvolupà la col·lectivització. Aquesta investigació estudia les actituds socials de la població, en particular d’aquells que convisqueren amb les col·lectivitats i expressaren el seu suport i les seves oposicions. Vinculat amb això, i atès que l’espai agrícola és el marc d’anàlisi seleccionat per delimitar aquesta investigació, els processos de politització i mobilització del camp tenen una rellevància principal amb l’objectiu de desenvolupar els paradigmes interpretatius que l’estudien. En definitiva, comprendre com es van interrelacionar la cultura política de la pagesia amb les de les classes populars urbanes. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és estudiar la vida quotidiana de les col·lectivitats per veure els canvis i les contínues generades per la nova organització, així com quina va ser la seva extensió territorial i els seus principals avaladors. Al llarg de la recerca es dedica una atenció especial a la participació indiscutible de la CNT al procés de col·lectivització de la terra. No obstant això, l’organització anarcosindicalista no va ser l’única que va participar, no ho va fer sola i, per tant, ha estat necessari contemplar el paper adoptat per les diferents formacions antifeixistes a llarg del procés revolucionari i com es relacionaren entre sí. En resum, aquest treball és un estudi conjunt de les col·lectivitats agràries a Catalunya analitzades dins del seu propi context social, econòmic, polític i cultural, tenint en compte els seus impulsors i els horitzons que es plantejaven assolir. Tot això per contribuir a una millor comprensió de l’estudi de la rereguarda republicana i al compromís revolucionari que alguns construïren durant la Guerra Civil.
Esta tesis doctoral tiene como objetivo analizar el desarrollo de la colectivización agraria durante la Guerra Civil española. Cataluña es el marco elegido para estudiar este fenómeno resultante de la demolición del poder dominante debido al fracaso del golpe de estado y la aparición de multiplicidad de poderes atomizados. El estudio de la violencia, como parte constitutiva y definitoria del ejercicio del poder, se destaca en esta investigación dada su importancia en el nuevo marco en el que se desarrolló la colectivización. Esta investigación doctoral estudia las actitudes sociales de la población, en particular de aquellos que vivían con las colectividades y expresaron su apoyo y sus oposiciones. Vinculado con esto, y teniendo en cuenta que el espacio agrícola es el marco de análisis elegido para llevar a cabo esta investigación, los procesos de politización y movilización del campesinado tienen una relevancia principal para esta investigación con el objetivo de desarrollar los paradigmas interpretativos que la estudian. En resumen, comprender cómo se interrelacionó la cultura política del campesinado con la de las clases populares urbanas. El objetivo de esta tesis doctoral es estudiar la vida cotidiana de las colectividades para ver los cambios y las continuidades generadas por la nueva organización, así como cuál fue su extensión territorial y cuáles fueron sus principales garantes. Se le ha dedicado una atención especial en esta investigación a la participación indiscutible de la CNT al proceso de colectivización de la tierra. Sin embargo, la organización anarcosindicalista no fue la única que participó, no lo hizo sola y, por lo tanto, a lo largo de esta investigación doctoral, el papel adoptado por las diferentes formaciones antifascistas a lo largo del proceso revolucionario y cómo se relacionaron entre sí tiene un papel fundamental. En resumen, este trabajo es un estudio conjunto de las colectividades agrarias en Cataluña analizadas dentro de su propio contexto social, económico, político y cultural, atendiendo a sus promotores y los horizontes que estaban dispuestos a alcanzar. Todo esto para contribuir a una mejor comprensión del estudio de la retaguardia republicana española y, más específicamente, al compromiso revolucionario que algunos estaban construyendo mientras duró la Guerra Civil.
This PhD dissertation aims to analyse the development of agrarian collectivisation during the Spanish Civil War. Catalonia is the framework chosen to study this phenomenon, which resulted from the demolition of the dominant power due to the failure of the coup d’etat and the emergence of multiplicity of atomized powers. The study of violence, as a constitutive and defining part of the exercise of power, stands out in this research given its importance in the new framework in which collectivisation developed. In relation to which one, this doctoral research studies the social attitudes of the population, in particular of those who lived within the communities and expressed their support and their oppositions. In addition, since the agricultural space is the framework of analysis chosen for this research, the processes of politicisation and mobilisation of the peasantry are of great relevance for this study in order to develop new and multicausal interpretative paradigms. In short, to grasp how the political culture of the peasantry interrelated with those of the urban popular classes. The objective of this doctoral thesis is also to study the daily life of the communities. This allows to discern the changes and continuities generated by the new organisation, as well as to define its territorial extension and main guarantors. A particular attention has been given to the undisputed participation of the Confederación Nacional del Trabajo as the principal driving force behind the process of collectivisation of land. However, the anarcho-syndicalist organisation was not the only one that participated in those processes. Therefore, the role adopted by the different anti-fascist formations throughout the revolutionary process and their interrelations have been also thoroughly analysed. In brief, this dissertation is a joint study of the agrarian collectivities in Catalonia analysed within their own social, economic, political and cultural context, attending to their drivers, and the horizons they were willing to reach. All this aims to contribute to a better understanding of the study of the Spanish Republican rearguard and, more specifically, to the revolutionary commitment that some were building while the Spanish Civil War lasted.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Vives, Riera Antoni. "Modernització i pervivència de la vila rural com a subjecte històric durant el S.XX. Les festes de Sant Antoni i el Cant de l'Argument a la vila d'Artà (Mallorca)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2008. http://hdl.handle.net/10803/1998.

Full text
Abstract:
Davant les dificultats que des del camp de la historiografia i altres ciències socials s'han donat per entendre l'acció col·lectiva de la pagesia conservadora durant els segles XIX i XX, sobretot pel que fa a la seva actitud de deferència de classe respecte a les corresponents elits locals, plantejam l'estudi de la seva veu com a subjecte històric, per a aprofundir amb les motivacions que els ha dut a optar per determinades pràctiques socials al llarg de la història. La tesis parteix de les base que les viles rurals d'Europa Occidental han disposat de mecanismes culturals que els han permès aglutinar-se sota una sola veu representativa i reproduir-se com a subjectes històrics. En la investigació plantejam la tradició dels "arguments" que es canten per les festes de sant Antoni a la Vila d'Artà com un d'aquests mecanismes a partir dels quals al llarg del segle XX s'ha esdevingut la reproducció de la subjectivitat històrica de la mateixa vila. Els "arguments" són llargues cançons en vers sobre els principals fets esdevinguts a la vila d'Artà durant tot l'any. Són cantats el dia de les festes de sant Antoni i composts per un "glosador", considerat tradicionalment portaveu popular. Així, en la nostra recerca examinam com els processos de modernització en termes de reforma de la cultura popular i aculturació urbana del món rural han afectat aquesta tradició de configuració de la identitat i subjectivitat locals, avaluant si això ha suposat la seva pèrdua de pes i significació social.
La formulació de les nostres hipòtesis s'ha d'entendre en el marc de la teoria del discurs de Michel Foucault, i a partir del principi d'experiència col·lectiva d'Edward P. Thompson, que ens permet entendre els subjectes socials com a fenòmens històrics. La metodologia a partir de la qual interrogam les fonts és una anàlisi de la tradició dels arguments com a mercat lingüístic en termes de Pierre Bourdieu. Igualment, seguint les tesis de Roger Chartier, amb l'objectiu d'avaluar si la tradició dels arguments ha esdevingut i ha persistit en el temps com a mecanisme de reproducció de la subjectivitat històrica de la vila d'Artà, hem analitzat la dinàmica històrica de les normes i convencions que el caracteritzen com a gènere literari i de comunicació. Això ha suposat per una banda, una anàlisi de l'evolució de les festes de sant Antoni com a ritual social i els diferents intents de domesticació dels seus actes, entre els quals destaca la tradició dels arguments. Per altra banda, també s'ha traduït en una anàlisi de l'evolució de la figura dels glosadors que han compost arguments a partir dels prototipus mítics de caràcter fundacional, així com l'anàlisi de l'impacte de la difusió dels mitjans escrits en una tradició eminentment oral. Finalment, també ha suposat l'anàlisi del text dels arguments amb relació a certes constants discursives que han esdevingut la norma en la seva composició. Una d'aquestes constants consisteix en la reproducció de les representacions de la reciprocitat social pròpies de les economies morals de subsistència, a partir de la qual s'ha sostingut el dret dels més pobres a la supervivència en caos d'escassetat extrema per damunt del benefici privat. L'altra constant discursiva que esdevé norma en el text dels arguments és la concepció cíclica de la història com una successió d'èpoques de carestia i etapes d'abundància, a partir de la qual s'expliquen les crisis de subsidència com a conseqüència de les actituds malbaratadores i la relaxació moral de les èpoques de bonança.
Faced with the difficulties we use to have in order to understand collective action of conservative peasantry during the 19th and 20th century from the historiographical field and other social sciences, we propose studying its own voice. This way, we want to go deeply into the knowledge of the subjective motivations which brought peasant collectives to do some kind of social practices through history. The doctoral thesis is based on the idea that rural villages in Western Europe disposed of some cultural mechanisms which allowed them to crowd together under a singular representative voice and reproduce themselves as historical subjects. In our investigation we study the "arguments" which used to be sung on the Sant Antoni day in Artà, as a kind of these mechanisms through which this village had been able to reproduce itself as a historical subject along the 20th century. As a kind of oral poetry, the "arguments" were long songs about the main events happened in the village along the whole past year. They used to be composed by a "glosador", an oral poet traditionally considered a popular spokesperson. In our research we examined how modernisation, as a reform process of the carnivalesque popular culture and the urban assimilation of the rural as well, affected this tradition of configuration of the local identity and subjectivity. At the same time, we have evaluated if modernisation supposed the lost of its social weight and signification. The formulation of our hypothesis are to be understood in the Michel Foucault's theory of discourse, in addition the E. P, Thompson's notion of collective experience that allow us to understand social subjects as historical categories. Following the Roger Chatier's thesis about popular culture and reception, the methodology we interrogate the documentation through, was an analysis of the tradition of the "argument" as a linguistic market, in terms of Pierre Bourdieu.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Torrents, i. Buxó Jacint. "Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/108989.

Full text
Abstract:
RESUM ESTRUCTURA: Capítol 1. Metodologia i fonts. S’exposen les bases teòriques que emmarquen l’objecte d’estudi a partir dels inventaris de patrimoni etnogràfic i les recerques posteriors. Capítol 2. Evolució del paisatge agrari de la Plana de Vic. Es presenten set mirades sobre el paisatge agrari de la zona que van des de l’any 1787 a l’any 2004. Capítol 3. Fer de pagès a la Plana de Vic: masos i masoveries. Es presenten les característiques dels cicles de rotació de conreus practicats i la seva relació amb els diversos tipus de contractes de masoveria. Es posa l’exemple d’un mas en concret, el mas El Colomer de Taradell, singular pel seu origen, evolució i els conjunts patrimonials que conserva. Capítol 4. Les eines de pagès. S’estudia la importància de la força de tracció animal en l’agricultura de la Plana de Vic i com la mecanització accelerada va fer desaparèixer els animals de treball de la comarca. Es consideren també com a eines que el pagès ha de saber manejar, les terres, les llavors, els fertilitzants i altres productes utilitzats en el conreu de les terres, en funció dels efectes derivats dels agents atmosfèrics. Es fa referència als oficis menestrals que fornien els pagesos de les eines necessàries per a les labors agrícoles. Capítol 5. Les feines dels conreus. Es pren com a referència un dels models més estesos entre els sistemes de rotació agrícola, anomenat trènit , utilitzat durant la primera meitat del segle XX a la Plana de Vic. Seguint el cicle de rotació que recull aquest autor, es descriuen les feines realitzades manualment i les feines realitzades amb ajuda de força animal o bé mecanitzada que havia de realitzar el pagès a fi d’aconseguir bones collites. Per descriure les feines dels conreus s’aplica l’etnografia retrospectiva, reconstruint de forma narrativa amb fonts documentals juntament amb fonts orals, una per una, les feines de l’any agrícola de la rotació quadriennal de conreus del trènit, especificant per a cada conreu de la rotació la relació de les feines que s’hi ha de fer, detallant la descripció tècnica de la feina, l’època de l’any en que es realitza, les persones i les eines que hi intervenen, l’esforç i el temps emprat la valoració econòmica i el procés de modernització. JUSTIFICACIÓ: . Aproximació etnogràfica pionera en l’estudi de l’ofici de pagès a la Plana de Vic. . Creixent interès social sobre la sostenibilitat en el món dels pagesos i els oficis menestrals. . Pràctica de l’etnografia retrospectiva en l’estudi del món rural. . Oferir un visió de l’evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic. METODOLOGIA: . Investigació empírica mitjançant el treball de camp. . Entrevistes en profunditat . Contextualització i acotació de l’objecte d’estudi mitjançant teories i metodologies pròpies de la història i l’antropologia. RECOPILACIÓ DE FONTS PRIMÀRIES: . Publicacions, imatge històrica, eines i feines. . Fonts orals i materials . Fonts documentals: llibres, revistes, articles i fullets d’agrònoms i veterinaris, memòries de pagesos i menestrals, llibretes de comptes dels propis pagesos dels arxius particulars de les masies . Suport fonogràfic i videogràfic. CONCLUSIONS: Corroborar les aportacions més rellevants sobre l’ofici de pagès Fixar les etapes de canvi tecnològic Explorar línies de futur en la recerca etnogràfica i la seva difusió. . La memòria de l’ofici de pagès i els oficis menestrals . Els canvis agrícoles a la Plana de Vic . Descripció i reproducció del trènit . L’etnografia retrospectiva BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: Obres genèriques. Obres específiques de la Plana de Vic d’història, geografia i etnografia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Esteve, Torras Eulàlia. "Homes, terres, cases i masos del Baix Empordà. Estudi de les transformacions socials als segles XVIII i XIX." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/7861.

Full text
Abstract:
NOTA: Aquesta tesi va acompanyada d'un fitxer amb una base de dades de Capítols matrimonials.
RESUM:
L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral ha estat aproximar-nos als canvis socials experimentats per la comarca del Baix Empordà durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX, posant especial èmfasi en els oficis relacionats amb la terra. Com a tesi principal del nostre estudi hem plantejat que la pagesia pobra va poder tenir un paper més important del que se li ha atorgat històricament en els canvis agraris i socials produïts en el transcurs d'aquests dos segles. L'estudi s'ha dut a terme a partir de l'anàlisi de dos tipus de documents principalment; els inventaris post mortem i els capítols matrimonials que ens han permés analitzar l'evolució i els canvis en alguns oficis, mostrant un col·lectiu, el dels treballadors, i posteriorment menestrals que, segons les dades analitzades, va tenir una importància més rellevant en el conjunt de la societat i de les transformacions que es produïren durant els segles XVIII i XIX del que tradicionalment se li ha atorgat.
The main objective of this thesis has been to make an aproximation to the social changes experienced by the Baix Emporda during the eighteenth century and the first half of the nineteenth century, with particular emphasis on agricultural-related professions. As a main thesis of our study we suggest that the poor farmers could have played a more important role in agricultural and social changes produced during these two centuries than historically has been given credit for. The study was carried out from the analysis of mainly two types of documents, post mortem inventories and the marriage chapters. This has enabled us to analyze the evolution and changes in some trades, showing a collective, "treballadors", later called "menestrals", which, according to the data analyzed, had a more important role in the wider society and the transformations that occurred during the eighteenth and nineteenth centuries than traditionally has been considered.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Kravčionok, Žana. "Pagėgių regioninio aukšto apatinės dalies stratigrafija ir konodontai." Master's thesis, Lithuanian Academic Libraries Network (LABT), 2010. http://vddb.laba.lt/obj/LT-eLABa-0001:E.02~2009~D_20101125_190743-20123.

Full text
Abstract:
Šiuometinė apatinio silūro Pagėgių regioninio aukšto paplitimas, jo stratigrafinė apimtis ir koreliacija sedimentaciniame baseine kelia daug abejonių. Šioje srityje atlikti preliminarūs konodontų tyrimai parodė, kad norint patikimiau įvertinti paleogeografiją ir to laiko baseino vystymosi ypatumus, reikia atlikti naujus stratigrafinius ir biostratigrafinius tyrimus. Šio regioninio aukšto apatinę dalį sudaro to paties svitos pavadinimo Ūsėnų ir Rukų sluoksniai, kurie rytų kryptimi keičiami atitinkamai – apatinę - Lapgirių svitos apatiniais sluoksniais, o dar ryčiau, jie pereina į Mituvos ir Pramėdžiuvos svitas. Tokia šio regioninio aukšto litologinė koreliacija nevisiškai sutampa su esamais biostratigrafiniais duomenimis. Pagrindinis darbo tiklas, remiantis konodontų tyrimais išanalizuoti Pagėgių regioninio aukšto apatinės dalies (Mituvos svita ir jos analogai) biostratigrafiją, nustatyti jo paplitimo arealą ir atlikti šio amžiaus uolienų pjūvių koreliaciją visos Lietuvos mastu. Vidurio Lietuvos pjūviuose pati viršutinė Pagėgių regioninio aukšto apatinės dalies konodontų zona O.wimani – Pelekysgnathus sp. A. su stratigrafine pertrauka slūgso ant ludlovio skyriaus seniausios konodontų zonos O.b.bohemica (Dubysos regioninio aukšto pati apatinė dalis). Remiantis litologiniais ir paleontologiniais duomenimis būtų tikslinga Pagėgių regioninį aukštą suskaidyti į dvi dalis – kaip savarankiškus regioninius padalinius –aukštus.
Contemporary the Pagėgių regional stage of the lower part of Ludlowian series spreading her stratigraphic volume and correlation in sediment basin raise of much doubt. To the make preliminary conodonts prospecting show, what mention problems demand the stratigraphic and biostratigraphic prospecting essence. This regional stage is binomial, which in lower part of the Eastern Lithuanian section form Usėnų and Rūkų members. Turn to the Eastern direction from their gradually change lower members of Lapgirių formation, but her change Mituvos and Pramedžiuvos formations. This is regional stage lower part litologic correlation not be matched with existing biostratigraphic data. Fundamental work purpose is that ground conodonts prospecting expose the Pagėgių regional stage in the lower part (Mituvoa formation and their analog) part the biostratigraphy, and determine her spreading limit and make this ages rocks section correlation in all Lithuania scale and expose possibility lead stage boundary. The lower part of section from Middle Lithuania Pagėgių regional stage in lower part of conodonts zone O.wimani – Pelekysgnathus sp. A. with stratigraphical gap stratified on the conodonts zone O.b.bohemica (lower part of Dubysa regional stage). Pursuant to lithological ir palaeontological data will be expedient Pagėgių regional stage resolve them in two parts – how separate regional subdivisions –stages.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Hale, Annette Julie. "The characterisation of the Pagetic osteoclast." Thesis, University of Nottingham, 1994. http://ethos.bl.uk/OrderDetails.do?uin=uk.bl.ethos.359919.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Törnell, Mattias. "Richard Pages Sound." Thesis, Linnéuniversitetet, Institutionen för musik och bild (MB), 2013. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:lnu:diva-27178.

Full text
Abstract:
Fem låtar från Richard Pages skiva Peculiar Life har analyserats med syfte att ta reda på vad det är som ger dem dess sound. Analyserna har gjorts genom läsning av bookleten till skivan, informationssökning på internet, genom att titta på videodagbok från inspelning av skivan och genom att lyssna på låtarna. Analyserna har delats upp i kategorierna skriven information, video, utrustning och låtanalyser. Analyserna har visat att alla led i produktionen har stor betydelse för slutresultatet. Informationen som samlats in har använts till att återskapa soundet genom att komponera, arrangera, producera, spela in och mixa fem egna låtar baserat på analyserna. En undersökning gjordes med en grupp bestående av 66 gymnasieelever på estetiskt program med syfte att ta reda på om de egenkomponerade låtarna har samma sound som referensmaterialet. Ljudklipp från referenslåtarna och de egenkomponerade låtarna spelades upp tätt efter varandra varpå eleverna fick besvara en lyssnarenkät som tagits fram. De kategorier som betygsattes i enkäten var harmonier, arrangering och produktion. På enkäten fanns en förklaring av kategorierna. Resultatet från enkäten har sammanställts och analyserats och visar på ett delvis lyckat genomförande inom samtliga bedömningskategorier. Det första låtparet fick högt betyg, det andra låtparet fick medelbetyg och det tredje låtparet högt betyg.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Draheim, Dirk. "Typed server pages." [S.l. : s.n.], 2002. http://www.diss.fu-berlin.de/2003/57/index.html.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Books on the topic "Pagesia"

1

Boldú, Valerio Serra y. Folklore de la pagesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Pont, Miquel. Les feines de la vella pagesia. [Barcelona]: Proa, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Pont, Miquel. Les feines de la vella pagesia. [Barcelona]: Proa, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Chiapas: L'emergència de la pagesia indígena. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Josep Maria Prim i Serentill. He mirat la terra: Cant a la pagesia. Granollers: Tarafa, 2007.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Assaig d'història de la pagesia catalana (segles XI-XV). Barcelona: Ediciones 62, 1988.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Giral, Jaume Mateu. L' enginyer Domingo Cardenal, 1825-1901: Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. [Lleida]: Pagès Editors, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Giral, Jaume Mateu i. L' enginyer Domingo Cardenal, 1825-1901: Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. Lleida: Pagès Editors, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Figueras, LLuís To. El monestir de Santa Maria de Cervià i la pagesia: Una anàlisi local del canvi feudal : diplomatari segles X-XII. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1991.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Riera, Antoni Vives. Cultura popular i identitat local en la configuració de les veus subalternes de la pagesia: La tradició dels arguments a Artà entre 1846 i 1952. Lleida: Universitat de Lleida, 2013.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Pagesia"

1

Roodman, G. David, Linda M. McManus, and Anne Demulder. "Pagetic Osteoclasts." In Medical Intelligence Unit, 45–57. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-22505-9_3.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

White, Bebo. "WWW Front Pages, Home Pages, Entry Pages and Root Pages." In HTML and the Art of Authoring for the World Wide Web, 185–200. Boston, MA: Springer US, 1996. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4613-1351-9_8.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Weik, Martin H. "pages." In Computer Science and Communications Dictionary, 1219. Boston, MA: Springer US, 2000. http://dx.doi.org/10.1007/1-4020-0613-6_13509.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Price, Brian. "Pages." In Classical storytelling and Contemporary Screenwriting, 193–98. New York : Routledge, 2018.: Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315148526-37.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Elkington, John, Tom Burke, and Julia Hailes. "Growing Pains." In Green Pages, 138–51. Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315145327-10.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Elkington, John, Tom Burke, and Julia Hailes. "Urban Revolutions." In Green Pages, 152–65. Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315145327-11.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Elkington, John, Tom Burke, and Julia Hailes. "Boon or Bane?" In Green Pages, 166–77. Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315145327-12.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Elkington, John, Tom Burke, and Julia Hailes. "A Picture Of Health." In Green Pages, 178–83. Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315145327-13.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Elkington, John, Tom Burke, and Julia Hailes. "Money Matters." In Green Pages, 184–95. Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315145327-14.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Elkington, John, Tom Burke, and Julia Hailes. "News and the World." In Green Pages, 196–217. Routledge, 2017. http://dx.doi.org/10.4324/9781315145327-15.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Conference papers on the topic "Pagesia"

1

Lin, Zhenjiang, Michael R. Lyu, and Irwin King. "PageSim." In the 15th international conference. New York, New York, USA: ACM Press, 2006. http://dx.doi.org/10.1145/1135777.1135994.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Wentorf, Deb. "Printed pages vs. web pages." In the 29th annual ACM SIGUCCS conference. New York, New York, USA: ACM Press, 2001. http://dx.doi.org/10.1145/500956.501005.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

"Pages." In 2010 68th Annual Device Research Conference (DRC). IEEE, 2010. http://dx.doi.org/10.1109/drc.2010.5551914.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Guimarães, Samuel, and Fabrício Benevenuto. "Characterizing Reactions and Comments Associated with News on Facebook." In Anais Estendidos do Simpósio Brasileiro de Sistemas de Informação. Sociedade Brasileira de Computação (SBC), 2021. http://dx.doi.org/10.5753/sbsi.2021.15370.

Full text
Abstract:
News consumption is increasingly done on social media websites. In this environment, all types of entities and people present themselves as news sources. These new outlets might focus on specific audiences, and some exhibit the news less objectively. Facebook is one of these platforms, which categorizes an extensive group of pages as a kind of news media. To analyze this phenomenon, it is crucial to characterize all pages that disseminate information in this ecosystem. Our main objective is to create an in-depth diagnostic of news stories and opinions, focusing on Brazilian Facebook. Our contributions are: (i) a new method to measure the political bias of Facebook pages on a given country, and (ii) a detailed characterization of a comprehensive sample of these pages.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

"Title pages." In 2011 5th International Conference on Application of Information and Communication Technologies (AICT). IEEE, 2011. http://dx.doi.org/10.1109/icaict.2011.6110880.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

"Cover pages." In 2015 12th International Conference on Fuzzy Systems and Knowledge Discovery (FSKD). IEEE, 2015. http://dx.doi.org/10.1109/fskd.2015.7381901.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

"Breaker pages." In 2007 8th International Conference on Telecommunications in Modern Satellite, Cable and Broadcasting Services. IEEE, 2007. http://dx.doi.org/10.1109/telsks.2007.4375918.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

"Breaker pages." In 2007 8th International Conference on Telecommunications in Modern Satellite, Cable and Broadcasting Services. IEEE, 2007. http://dx.doi.org/10.1109/telsks.2007.4375931.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

"Breaker pages." In 2007 8th International Conference on Telecommunications in Modern Satellite, Cable and Broadcasting Services. IEEE, 2007. http://dx.doi.org/10.1109/telsks.2007.4375942.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

"Breaker pages." In 2007 8th International Conference on Telecommunications in Modern Satellite, Cable and Broadcasting Services. IEEE, 2007. http://dx.doi.org/10.1109/telsks.2007.4375951.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Reports on the topic "Pagesia"

1

Postel, J., and C. Anderson. White Pages Meeting Report. RFC Editor, February 1994. http://dx.doi.org/10.17487/rfc1588.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Resnik, P. Evaluating Multilingual Gisting of Web Pages. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, March 1997. http://dx.doi.org/10.21236/ada458592.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Alvestrand, H., and P. Jurg. Deployment of the Internet White Pages Service. RFC Editor, September 1997. http://dx.doi.org/10.17487/rfc2148.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Sewell, Christopher Meyer, John M. Patchett, and James P. Ahrens. Fast 3D Surface Extraction 2 pages (including abstract). Office of Scientific and Technical Information (OSTI), June 2012. http://dx.doi.org/10.2172/1043020.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Bryant, D., and P. Brittain. APPN Implementer's Workshop Closed Pages Document DLSw v2.0 Enhancements. RFC Editor, June 1997. http://dx.doi.org/10.17487/rfc2166.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Genovese, T., and B. Jennings. A Common Schema for the Internet White Pages Service. RFC Editor, October 1997. http://dx.doi.org/10.17487/rfc2218.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Jurg, P. Introduction to White Pages Services based on X.500. RFC Editor, August 1994. http://dx.doi.org/10.17487/rfc1684.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Wolfe, S. A., P. D. Morse, R. Fraser, D. E. Kerr, J J Van der Sanden, N. H. Short, and Y. Zhang. Climate change geoscience in sub-Arctic Canada: information pages. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 2017. http://dx.doi.org/10.4095/299883.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Canga Larequi, Jesús, César Coca García, Simón Peña Fernández, and Jesús A. Pérez Dasilva. Terrorism and Politics Predominate on the Front Pages of the Basque Press. Content and Area Analysis of the Front Pages of the Regional Newspapers. Revista Latina de Comunicación Social, 2010. http://dx.doi.org/10.4185/rlcs-65-2010-883-061-070-en.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Dudley, G. APPN/HPR in IP Networks APPN Implementers' Workshop Closed Pages Document. RFC Editor, May 1998. http://dx.doi.org/10.17487/rfc2353.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography