Academic literature on the topic 'Poblacions no ancestrals'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Poblacions no ancestrals.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Poblacions no ancestrals"
Caponi, Gustavo. "El concepto evolucionario de linaje." Revista Colombiana de Filosofía de la Ciencia 20, no. 41 (March 2, 2021): 11–39. http://dx.doi.org/10.18270/rcfc.v20i41.3380.
Full textMardones, Tricia. "Lineamientos internacionales con enfoque intercultural dirigido a población étnica y migrante." Cultura de Paz 21, no. 66 (November 30, 2015): 4–10. http://dx.doi.org/10.5377/cultura.v21i66.2211.
Full textGonzález Jiménez, Aridahí, Patricia Delgado Valerio, Agustín Molina Sánchez, Celestino Flores López, Juan Pablo Vargas Gutiérrez, and J. Jesús García Magaña. "Diversidad genética en poblaciones de Pinus remota (Pinaceae) del Noreste de México: evidencias de declinamiento demográfico histórico." Acta Botanica Mexicana, no. 128 (September 23, 2021): e1890. http://dx.doi.org/10.21829/abm128.2021.1890.
Full textVitales, D., A. García-Fernández, T. Garnatje, J. Vallès, J. Font, Y. Robert, and J. Vigo. "Pellaea calomelanos (Pteridaceae) en Cataluña: es realmente una disyunción ancestral?" Collectanea Botanica 38 (October 24, 2019): 010. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2019.v38.010.
Full textDuque, Constanza, María Victoria Parra, Ana Victoria Valencia, Gabriel Bedoya, and Andrés Ruiz-Linares. "Comparación de cuatro programas utilizados en la determinación de la composición genética ancestral de la población antioqueña." Revista Colombiana de Antropología 48, no. 1 (June 30, 2012): 233–57. http://dx.doi.org/10.22380/2539472x.1031.
Full textMoreno Parra, Maria. "Racismo ambiental: muerte lenta y despojo de territorio ancestral afroecuatoriano en Esmeraldas." Íconos - Revista de Ciencias Sociales, no. 64 (April 30, 2019): 89–109. http://dx.doi.org/10.17141/iconos.64.2019.3686.
Full textPrimera, Franklin Gregorio, and Franklin Francisco Medina. "DESARROLLO COMUNITARIO: UNA VISIÓN DE PRODUCTIVIDAD DESDE EL ENFOQUE ANCESTRAL." Prohominum 2, no. 4 (October 5, 2020): 51–66. http://dx.doi.org/10.47606/acven/ph0018.
Full textHerrera López, José Luis, Ayarí Guadalupe Avila Larreal, Paulina Monserrath López Chamorro, Liliana Jaqueline Guerrero Vargas, and Fernanda Estefanía Eugenio Proaño. "Percepción de la medicina ancestral y convencional en comunidades indígenas de la ciudad de Ambato." Enfermería Investiga: Investigación, Vinculación, Docencia y Gestión 3, no. 4, Dic (December 25, 2018): 180–85. http://dx.doi.org/10.29033/ei.v3n4.2018.04.
Full textCanavire, Vanina Belén. "Rostros mestizos: una propuesta comunicacional para el estudio de itinerarios terapéuticos ancestrales en latinoamérica // Mestizo faces: a communication proposal for the study of ancestral therapeutic itineraries in Latin America." Contemporânea Revista de Comunicação e Cultura 17, no. 3 (February 14, 2020): 527. http://dx.doi.org/10.9771/contemporanea.v17i3.28349.
Full textMorquecho Saltos, Julio, and Patricio Quezada Quezada. "alimentación ancestral amazónica y su impacto en el enfoque empresarial de la provincia de Morona Santiago." Killkana Social 1, no. 1 (April 27, 2017): 17–22. http://dx.doi.org/10.26871/killkana_social.v1i1.10.
Full textDissertations / Theses on the topic "Poblacions no ancestrals"
Aldea, Tomé Ana Isabel. "Bases genètiques de la febre mediterrània familiar a la població espanyola, dinàmica genòmica i història natural de les mutacions al locus "MEFV"." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/858.
Full textLa hipòtesi de treball d'aquesta tesi s'ha basat en què l'estudi de les mutacions del MEFV en els pacients de FMF espanyols, així com la detecció de la possible intervenció de factors modificadors de la malaltia, permetria establir la relació causal de les mutacions al gen MEFV i la FMF i establir-ne les bases genètiques. A més, l'estudi de la dinàmica genòmica del locus MEFV permetria estudiar la història natural de les mutacions més freqüents a la vessant occidental de la Mediterrània.
Les conclusions de l'estudi són, en quant a les bases genètiques de la FMF a la població espanyola, que només el 53% dels pacients de FMF espanyols tenen una o dues mutacions en el gen MEFV, essent l'espectre de mutacions força heterogeni, mentre que el 47% dels pacients espanyols diagnosticats clínicament de FMF no presenta cap mutació al MEFV ni en cap dels gens coneguts responsables d'altres SHFP. Existeix una alta freqüència de pacients heterocigots qüestiona el patró d'herència de la FMF i suggereix l'existència d'almenys un altre locus implicat en la malaltia. D'altra banda, els pacients espanyols diagnosticats clínicament de FMF probable sense mutacions al gen MEFVpodrien manifestar un fenotip de FMF inusual o bé una nova síndrome de febre periòdica, altrament anomenada, FMF-like.
Els pacients de FMF a la població espanyola no pertanyen a cap ètnia relacionada amb les de les poblacions anomenades ancestrals, per la qual cosa l'origen ètnic no s'hauria de considerar un criteri d'exclusió en el diagnòstic clínic de FMF a la població espanyola. Clínicament, els pacients espanyols diagnosticats de FMF constitueixen un grup heterogeni: un subgrup manifesta la simptomatologia clínica típica de la malaltia, on ni l'amiloïdosi ni l'ELE ni l'historial familiar són manifestacions clíniques freqüents, mentre que l'altre subgrup manifesta episodis lleugerament més llargs i amb una major freqüència de limfadenopaties i mialgia. Es conclou que és necessari afegir l'anàlisi de la totalitat dels exons del MEFV en el diagnòstic de la FMF a la població espanyola.
A la població general espanyola s'observa una diversitat d'haplotips del MEFV força limitada causada per l'alt LD dels subhaplotips de cada bloc. L'equilibri de lligament entre els haplotips majoritaris del gen MEFV i l'alt LD de cada subhaplotip suggereix l'existència d'un punt calent de recombinació a l'intró 2, que constituiria un mecanisme plausible de generació dels haplotips majoritaris. Es proposa, per primera vegada, una nomenclatura sistematitzada dels haplotips de SNPs intragènics al gen MEFV, basada en criteris genètics i independentment del grup ètnic on s'han estat descrits. A més, es descriuen Tag-SNPs, per tal d'optimitzar la recerca de futurs estudis.
L'estudi dels haplotips associats a mutacions al MEFV en pacients de FMF revela la proximitat genètica de la població espanyola amb altres poblacions no ancestrals com la italiana o la francesa i una clara distància amb les poblacions ancestrals i estaria d'acord amb l'origen jueu sefardita dels xuetes.
Melé, Messeguer Marta. "Incorporating recombination into the study of recent human evolutionary history." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2011. http://hdl.handle.net/10803/22684.
Full textThe aim of this work is to use the information left by recombination in our genomes to make inferences on the recent evolutionary history of human populations. For that, a novel method called IRiS has been developed that allows detecting specific past recombination events in a set of extant sequences. IRiS is extensively validated and studied in whole set of different scenarios in order to assess its performance. Once recombination events are detected, they can be used as genetic markers to study the recombinational diversity patterns of human populations. We apply this innovative approach to a whole set of different human populations within the Old World that were specifically genotyped for this end and we provide new insights in the recent human evolutionary history of our species.
Books on the topic "Poblacions no ancestrals"
Barajas Pardo, Diana Patricia, Darío Cárdenas García, Simon Costanzo, German Delreal Cáceres, Sarah Freeman, Alexandra Fries, Yury Tatiana Granja Salcedo, et al. Tecnología y ciencia en la Orinoquia y la Amazonia. Ediciones Universidad Cooperativa de Colombia, 2019. http://dx.doi.org/10.16925/9789587601695.
Full textCortez Garzón, Liliana, Wolfgang Kapfhammer, Thais Virga Passos, Marcilene Silva da Costa, Juan José Vieco Albarracín, Milcíades Vizcaíno, and Milcíades Vizcaíno. Ciencias sociales y humanas en la Orinoquia y la Amazonia. Ediciones Universidad Cooperativa de Colombia, 2020. http://dx.doi.org/10.16925/9789587601701.
Full textBook chapters on the topic "Poblacions no ancestrals"
Aylwin, José. "Los derechos de los pueblos indñigenas en la nueva Constitución." In Grupos de especial protección, 34–49. The Global Initiative for Economic, Social and Cultural Rights, 2021. http://dx.doi.org/10.53110/gvdq5345.
Full text