Academic literature on the topic 'Poesía provenzal'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Poesía provenzal.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Poesía provenzal"

1

Reis, Rafael Vidal dos. "A interculturalidade entre a literatura italiana do Duecento e a literatura árabe-siciliana do Emirado da Sicília." Revista Italiano UERJ 12, no. 1 (September 5, 2021): 19. http://dx.doi.org/10.12957/italianouerj.2021.62147.

Full text
Abstract:
RESUMO: Neste artigo, busca-se apresentar e confirmar as seis marcas da literatura e da cultura árabe, do período do Emirado da Sicília para o nascimento da literatura italiana no Duecento, período que remete a Scuola Siciliana. Os objetivos são comprovar a inserção das seis marcas utilizadas por Ibn Hamdis, mas que a partir do processo de interculturalidade e transferência cultural, e a adoção dos seus conceitos foi possível comprovar as contribuições/heranças árabes para o nascimento da Literatura Italiana, além de refutar a hipótese de que a poesia lírica amorosa ter sido originada da Literatura Provençal, assim como, colocar a Literatura Árabe Clássica no mesmo pé de igualdade das Literaturas Clássicas: Grega e Latina para a fundação da Literatura Italiana no mapa literário.Palavras-Chave: Poesia Lírica. Poesia Sarcástica. Scuola Siciliana. Duecento. Interculturalidade. ABSTRACT: In questo articolo cerca di presentare e confermare le sei marche della Letteratura e Cultura Araba nel periodo dell’Emirato di Sicilia per il nascimento della Letteratura Italiana nel Duecento, periodo che fa riferimento alla Scuola Siciliana. Gli obbiettivi sono verificare le inserzioni delle sei marche usati per Ibn Hamdis, ma che attraverso del processo d’interculturalità e di trasferimento culturale ed adozione dei suoi concetti fu possibile dimostrare i contributi arabi per il nascimento della Letteratura Italiana, oltre di rifiutare l’ipotesi di che la poesia lirica amorosa fu originata della Letteratura Provenzale, così come a mettere la Letteratura Classica Araba nella stessa egualità delle Letterature Classiche: Greca e Latina per la fondazione della Letteratura Italiana nel cammino letterario.Parole-Chiave: Poesia Lirica. Poesia Sarcastica. Scuola Siciliana. Duecento. Interculturalità. ABSTRACT: In this article, we will intend to present and confirm the six signatures of Arab literature and culture, from the Sicily emirate to the birth of the Italian Literature during the Duecento, the age of Scuola Siciliana. Our main goal is to prove the insertion of the six signatures used by Ibn Hamdis. Through the process of interculturality and cultural transfer as well as the adoption of his concepts, it was possible to inform the Arab contributions and heritages tot the birth of Italian literature; on the other side, we want to refute the hypothesis that the lyric poetry had its origin in the Provençal poetry. Furthermore, we intend to match the Classical Arab literature with Greek and Latin literatures regarding of the foundation of Italian literature in the studies of literature.Keywords: Lyric poetry. Satirical poetry. Scuola Siciliana. Duecento. interculturality.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Janowska, Karolina. "Amor udrí – la poesía cortesana árabe en la Península Ibérica." Forum Filologiczne Ateneum, no. 1(7)2019 (December 31, 2019): 323–42. http://dx.doi.org/10.36575/2353-2912/1(7)2019.323.

Full text
Abstract:
The poetry of Arab-Andalusian poets is a bridge between Eastern and Western culture. Its roots date back to the sixth century, when the first Bedouin songs resounded in the limitless areas of the Arabian desert. His echoes resounded in the poetry of Provençal troubadours. Traces of this poetry can be found in the works of Renaissance poets, including Petrarc. Elements of Andalusian poetry were also visible in the poetry of the Spanish court since the 16th century. The characteristic poetic forms still appeared in 20th century poetry – at least one of the most outstanding Spanish poets, Federico Garcia Llorca, reached for it. Its greatest prosperity was in the 10th andd 11th centuries, and among the outstanding Andalusian poets were both men and women. The main motive of this poetry was unfulfilled love, which remained the dominant element of modern European court poetry.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Lindo, Luís Antônio. "Modos da paixão em trovadores e modernos." Língua e Literatura, no. 27 (October 15, 2003): 13. http://dx.doi.org/10.11606/issn.2594-5963.lilit.2003.105437.

Full text
Abstract:
A poesia provençal, no seu culto ao amor, fez da paixão aexpressão cultural dum grupo entusiasmado de amantes e aficionados.Praticando a limitação do ato libidinoso na relação amorosa, ostrovadores colocaram a paixão acima da ação e inovaram em matériade costumes. Neste aspecto podem ser considerados precursores domoderno pensamento social que, igualmente destacando o papel dapaixão na moralidade, privilegia os direitos sobre os deveres.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Bataller Catalá, Alexandre. "La representación de la mujer sercicultora en textos literarios valencianos de la Renaixença: El eco de Frederic Mistral." Quaderns de Filologia - Estudis Literaris 23 (December 24, 2018): 95. http://dx.doi.org/10.7203/qdfed.23.13465.

Full text
Abstract:
A finales del siglo XIX, encontramos cultivadores de seda a los campos de moreras, como muestra Frederic Mistral en su poema épico rural Mirèio (1859). Además de compartir la práctica de una actividad agrícola e industrial asociada a la producción de la seda, entre los territorios de Provenza y Valencia se establece una relación literaria. En este trabajo relacionamos la representación literaria de las mujeres dedicadas a la sericicultura que presenta Mirèio con la poesía de la Renaixença valenciana, desde Teodor Llorente pasando por Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva y Francesc Badenes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Marcenaro, Simone. "Soggettività ed emotività nella poesia realistica medievale: dai trovatori al Duecento italiano." Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, no. 6 (December 15, 2017): 40. http://dx.doi.org/10.14198/rcim.2017.6.03.

Full text
Abstract:
Lo studio della soggettività e dell’emotività nella lirica romanza è stato effettuato negli ultimi anni con profitto nel campo della lirica d’amore, mentre nel campo che qui si definisce «poesia realistica», cioè quella che parla di tutto ciò che non rientra nell’ambito dei rapporti amorosi, è ancora sostanzialmente da indagare. Il contributo si sofferma sulla tradizione provenzale e italiana e cerca di approfondire il rapporto che unisce la soggettività del poeta a temi e motivi relativi alla descrizione della realtà nella sua multiformità, dove al posto del lessico amoroso entrano in scena una serie di campi semantici nuovi, da un lato, mentre, dall’altro, gli stessi usi lessicali della canso tradizionale vengono reimpiegati e rifunzionalizzati nella poesia realistica.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Manzari, Francesca. "Amor maldito, motor da poesia: a Provença e a modernidade." Teresa, no. 15 (December 29, 2014): 130. http://dx.doi.org/10.11606/issn.2447-8997.teresa.2014.98600.

Full text
Abstract:
É a composição das vidas dos trovadores que confere ao Grand Chant a dimensão romanesca e ficcional que permitiu a construção de figuras “malditas” como Jaufre Rudel, Bertrand de Born, Raimon Jordan... Do amor cantado pelo trobar nasce o seu oposto destruidor: a melancolia, decorrente da ausência da dama, espreita o trovador, acenando-lhe o risco de não mais compor. tal reflexão vai conduzir autores como Ezra pound, Haroldo e Augusto de Campos a reconhecer na provence dos séculos XII a XIII o lugar original, o topos outopos da poesia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Cuadrada, Coral. "De las feminae a las fembres: la misoginia medieval en Cataluña y Provenza." Medievalismo, no. 25 (November 2, 2015): 103. http://dx.doi.org/10.6018/j/241341.

Full text
Abstract:
<p>Este artículo analiza algunas de las causas del deterioro en la consideración de las mujeres desde la Alta Edad Media a la misoginia bajomedieval, en Cataluña y Provenza. Estudio: 1. La filiación matrilineal. En los actos de homenaje de los siglos X-XI los vasallos se hacen hombres o mujeres propios de su señor feudal declarándose hijos o hijas de su madre; 2. La presencia de feminae en la documentación. Estas mujeres fueron mujeres propietarias de bienes fundarios que actuaron con total libertad en compras, ventas o transmisiones, siendo las protagonistas de los negocios sin procuración o acompañamiento de ningún hombre; 3. La exaltación de la mujer en la literatura trovadoresca y el amor cortés. Al declararse la cruzada contra los cátaros se condena también esta poesía hasta prohibirla, por subversiva; y 4. La difusión del culto mariano a partir del siglo XII. Paralelamente, la normatización y elevación a la categoría de sacramento al matrimonio.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Vitti, Antonio C. "Book Review: Gioco D'amore Amore Del Gioco. Poesia Provenzale E Moderna in Dialetto Molisano E Lingua." Forum Italicum: A Journal of Italian Studies 37, no. 2 (September 2003): 590–93. http://dx.doi.org/10.1177/001458580303700249.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Jaramillo Restrepo, Sandra. "Obituario. Mario Arrubla Yepes." Anuario Colombiano de Historia Social y de la Cultura 48, no. 2 (June 11, 2021): 35–45. http://dx.doi.org/10.15446/achsc.v48n2.95645.

Full text
Abstract:
El 7 de diciembre de 2020, cuando finalizaba el primer año de la pandemia, falleció Mario Arrubla Yepes en Goshen, Massachusetts, Estados Unidos. Intelectual, escritor y editor de relevancia nacional, Arrubla fue ampliamente influyente en la generación que desde la década de 1960 hacía foco en el cambio social y debatía sobre las vías “revolucionarias o reformistas” y sus más polisémicos contenidos. Nacido en Medellín el 14 de mayo de 1936, Arrubla provenía de una familia antioqueña trabajadora que había hecho parte del proceso de transición del campo a la incipiente urbe a inicios del siglo XX. Desarrolló una atracción temprana por los libros, haciendo de la lectura y la escritura prácticas cotidianas. Hizo sus estudios primarios en la Escuela Alfonso López del barrio Manrique y para la secundaria pasó al Liceo de la Universidad de Antioquia, retirándose en tercer año de bachillerato (1952) en pro de emprender una formación intelectual autónoma junto con otro intelectual antioqueño: Estanislao Zuleta (1935-1990). Durante varios años este fue su colega y amigo con quien compartió la formación intelectual y la práctica política iniciales. Al momento del retiro de la escuela, la poesía y la literatura moderna fueron objeto de atención. Tiempo después, ambos se ocuparon del existencialismo, el marxismo y el psicoanálisis.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Perugi, Maurizio. "O envio da canção camoniana ‘Tão suave, tão fresca e tão fermosa’." Revista do Centro de Estudos Portugueses 29, no. 42 (December 31, 2009): 209. http://dx.doi.org/10.17851/2359-0076.29.42.209-277.

Full text
Abstract:
<p>A canção camoniana <em>Tão suave, tão fresca, tão fermosa </em>coloca algumas questões importantes no plano filológico. O seu esquema métrico é, como já foi indicado por Emmanuel Peireira Filho, de origem provençal : trata-se, com efeito, de um poema em ‘coblas unissonans’ e ‘dissolutas’, ao qual no índice do Padre Pedro Ribeiro se atribui o curioso nome de <em>septina</em>, proveniente talvez da terminologia musical. A propósito desta canção, o comentário de Faria e Sousa apresenta um dos exemplos mais conhecidos de tradição indirecta, que concerne ao envio. Além de discutir o problema da autenticidade destes dois versos, aliás imitados a partir dum soneto de Serafino Aquilano, aproveita-se a ocasião para identificar algumas das fontes impressas utilizadas por Faria e Sousa no que respeita à poesia italiana quinhentista.</p> <p>Le poème de Camões <em>Tão suave, tão fresca, tão fermosa </em>propose quelques problèmes philologiques majeurs. C’est Emmanuel Pereira Filho qui attira la premier l’attention sur son schéma métrique, dont l’origine remonte à la poésie des troubadours : il s’agit en effet d’un poème rédigé en ‘coblas unissonans’ et ‘dissolutas’. L’index du manuscrit perdu du père Pedro Ribeiro lui attribue le nom très curieux de <em>septina</em>, emprunté sans doute à la terminologie musicale. Au sujet de ce poème Faria e Sousa, dans son commentaire de l’oeuvre camonienne, présente un des exemples les plus connus de tradition indirecte, concernant les deux vers de l’envoi, dont le modèle se trouve probablement dans un sonnet de Serafino Aquilano. Ces deux vers sont-ils authentiques ? En plus de débattre ce problème, on profite de l’occasion pour identifier quelques-unes parmi les sources imprimées utilisées par Faria e Sousa dans le domaine de la poésie italienne du XVIe siècle.</p>
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Dissertations / Theses on the topic "Poesía provenzal"

1

Roig, Torres Maria Elena. "Trovadores occitanos en Navarra, Navarra en los trovadores occitanos (1134-1234)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/393890.

Full text
Abstract:
A tenor de lo que sucede con la lírica trovadoresca en relación a los condados catalanes o a la corona castellana, se hace necesario replantear la naturaleza del vínculo que los trovadores occitanos establecieron con Navarra. Durante años la crítica ha minimizado o negado la existencia de tal vínculo y se ha mostrado poco proclive a reflexionar acerca de esta supuesta ausencia. El objetivo del presente estudio es reevaluar la presencia del reino pirenaico en la poesía trovadoresca occitana. Para ello, se parte de un nuevo vaciado del corpus conservado y se lleva a cabo una lectura pormenorizada de los textos. Eso permite refrescar los listados de alusiones a Navarra hechos hasta el momento. A continuación se examinan en profundidad los condicionamientos sociales, históricos y culturales que enmarcan dichas alusiones. Ello implica la contextualización, datación y justificación de los poemas seleccionados. De ahí el enfoque sociohistórico, completado con un análisis formal filológico que permite comprender mejor la recepción textual. Las conclusiones son claras. Navarra está presente en la lírica de los trovadores. Sin ser una presencia tan llamativa como la de otros reinos vecinos, la cincuentena de composiciones que se vinculan a la corte navarra habla por sí misma: los textos citan fechos de la historia pirenaica y de su política, con referencia destacada a Sancho VI y más denostada a su hijo, Sancho VII; alaban la presencia y critican la ausencia de valores corteses y morales en sus cortes, especialmente de la largueza; mencionan aspectos de su religión y, sobre todo, se hacen eco de la importancia del peregrinaje a Santiago; describen rasgos llamativos de su geografía y de sus gentes, etc. Su presencia no es meramente pasiva: llegó a ejercer una labor de mecenazgo, regio y señorial, y dio pie a una producción propia, pues, tomando Navarra como eje, se conformó un núcleo de cultivadores y protectores de poesía trovadoresca en lengua occitana y galaico-portuguesa que incluyó las familias de los Haro, los Cameros, los Azagra, los Ladrón y otras. Todo ello anima a corregir las apreciaciones hechas por la crítica sobre la cuestión y obliga a insertar definitivamente al olvidado reino de Navarra en el rayonnement de la lírica trovadoresca de los siglos XII y XIII.
It seems necessary to reconsider the kind of relationship the troubadours established with the kingdom of Navarre. For years the experts have minimized the existence of these ties, showing no interest in analyzing the absence of Navarre. This study aims to reassess the presence of the Pyrenean crown in the Occitan poetry of the troubadours. The starting point is a new screening of the corpus preserved. Afterwards, new and detailed readings of the chosen texts take place. This helps to renovate the list of allusions to Navarre known until today. At the same time, we make a thorough examination of the social, historical and cultural conditions surrounding these allusions. Therefore, it’s indispensable to contextualize, to date and to justify the selected poems. A formal philological analysis completes this socio-historical approach, for it allows us to better understand the text reception. Conclusion: Navarre is present in the lyric of the troubadours. It may not be a remarkable presence, but more than fifty texts are linked to the Navarrese court. The texts remark facts and events related to its History and Politics, with special appraisingly references to Sancho VI and not so appraisingly to his son Sancho VII. They applaud the existence of moral and courtly values in the kingdom, and they criticize its absence -chiefly largesse. They take into account different aspects of its religion, and are testimony of the importance that the pilgrimage to Santiago gained. They describe the most interesting features of its geography and its people, etcetera. In fact, the presence of Navarre in the troubadour literature is not passive. The court of the king and those of his lords acted as patrons of the troubadours. What’s more, a circle of poets and protectors developed around Navarre. The Haro, Cameros, Azagra, Ladrón families and others were part of this circle, all of them interested in the Occitan and Galician poetry. Now we can correct all previous assessments. We have to introduce in a definite way the forgotten crown of Navarre in the rayonnement that achieved the lyric of the Occitan troubadours during the XII and XIII century.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Viñolas, i. Solés Mariona. "Lírica trobadoresca a la Corona d'Aragó: estudi de casos." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/668984.

Full text
Abstract:
The PhD entitled "Troubadour Lyrics in the Crown of Aragon: case study" offers a detailed census of all those troubadours for whom a link has been proposed with the Crown of Aragon, with fundamental information about the reigns of contact –those who welcomed and promoted, precisely, the Occitan lyric; that is, the reigns of Alphonse I the Chaste, Peter I the Catholic, James I the Conqueror and Peter II the Great-, the compositions that underpin their inclusion in this census and data related to their own pieces. Some issues that exemplify the Occitan case in the Crown of Aragon, and which we have defined as "cases", are, for example, the analysis of the "Catalan" word in lyrical troubadour, an analysis in courtesy terms, more than not in geographic terms. Undoubtedly, the figure of Peire Vidal as the greatest exponent of the lyrical in the times of Alphonse I is one of the most important cases in this PhD, given the magnitude of his work and the long distance that the same troubadour does all around most significant courts of the moment. In this sense, we offer a proposal for the dating of his work related to the Crown of Aragon and, at the same time, a re-reading of it. Finally, the last case exposed to the PhD deals with the figure of Peter II the Great, as a patron. In this case, the image of the monarch, often in the shadow of the golden age of his father, James I, has not been appropriately valued or, at least, his work as a patron was not considered, as we said, which could well resemble that of his great-grandfather, Alphonse I the Chaste
La tesi titulada “Lírica trobadoresca a la Corona d’Aragó: estudi de casos” ofereix un cens detallat de tots aquells trobadors per als quals s’ha proposat algun vincle amb la Corona d’Aragó, amb informació fonamental sobre els regnats de contacte –aquells que van acollir i promoure, precisament, la lírica occitana; això és, els regnats d’Alfons I el Cast, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran-, les composicions que fonamenten llur inclusió en aquest cens i dades relatives a les pròpies peces. Algunes qüestions que exemplifiquen el cas occità a la Corona d’Aragó, i que hem definit com a “casos”, són, per exemple, l’anàlisi del mot “català” en la lírica trobadoresca, una anàlisi en termes cortesos, més que no pas en termes geogràfics. Sens dubte, la figura de Peire Vidal com a màxim exponent de la lírica en temps d’Alfons I és un dels casos més rellevants en aquesta tesi, donada la magnitud de la seva obra i el llarg recorregut que el mateix trobador fa arreu de les corts més significatives del moment; en aquest sentit, oferim una proposta de datació de l’obra relacionada amb la Corona d’Aragó i, alhora, una relectura de la mateixa. Finalment, el darrer cas exposat a la tesi tracta la figura de Pere II el Gran, en tant que mecenes; en aquest cas, la imatge del monarca, sovint a l’ombra de l’època daurada del seu pare, Jaume I, no ha estat prou valorada o, si més no, no se n’havia contemplat la tasca de mecenes, com dèiem, que bé podria assemblar-se a la del seu besavi, Alfons I el Cast
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Dalmases, Paredes Joan. "Els trobadors del cor menjat: La simbologia del cor en la lírica de Guillem de Cabestany, el Châtelain de Coucy i Reinmar von Brennenberg." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/670730.

Full text
Abstract:
Aquesta tesi presenta i estructura els resultats obtinguts a partir de l’anàlisi filològica del corpus líric dels tres grans trobadors que es relacionen amb el motiu literari del cor menjat en els àmbits occità, francès i alemany: Guillem de Cabestany (ca. 1165–ca. 1212), el Châtelain de Coucy (ca. 1167–1203) i Reinmar von Brennenberg († ca. 1276), amb la finalitat de connectar les seves composicions amb les dades biogràfiques que ens n’han pervingut i les diverses reelaboracions del relat llegendari que protagonitzen (la Vida, Le Roman du Châtelain de Coucy et de la dame de Fayel i la Bremberger-Ballade, respectivament). Aquest procediment, que posa especial atenció a les diferents accepcions metafòriques del cor en la lírica tractada, ens permet definir i contrastar els elements que caracteritzen la tradició trobadoresca i la diversificació de la llegenda en cada territori, i el procés segons el qual els poetes acaben esdevenint, ells mateixos, protagonistes de la llegenda del cor menjat, entrellaçant-se, així, realitat i ficció.
This dissertation presents and structures the results obtained from the philological analysis of the lyrical corpus of the three great troubadours that are related to the literary motif of the eaten heart in Occitan, French and German areas: Guillem de Cabestany (ca. 1165–ca. 1212), Châtelain de Coucy (ca. 1167–1203) and Reinmar von Brennenberg († ca. 1276), in order to connect their compositions with their preserved biographical data and the various reworkings of the legend they are involved with (Vida, Le Roman du Châtelain de Coucy et de la dame de Fayel and Bremberger-Ballade). This procedure, which pays special attention to the different metaphorical meanings of the heart in the analysed poetry, allows us to define and contrast the elements that characterize the troubadour tradition, the diversification of the legend in every territory and the process according to which the poets end up becoming protagonists of the legend of the eaten heart, thus intertwining reality and fiction.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Poesía provenzal"

1

Plà, Gioacchino. Poesie provenzali tradotte in lingua italiana. Lausanne: Faculté des lettres, Section de français médiéval, Université de Lausanne, 1991.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Tavani, Giuseppe. Tra Galizia e Provenza: Saggi sulla poesia medievale galego-portoghese. Roma: Carocci, 2002.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Breve storia della poesia occidentale: Lirica e lirismo dai provenzali ai postmoderni. [Milano]: B. Mondadori, 2002.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Mamino, Alberto. La poesia e la musica dei trovatori. Genova: Tolozzi, 1986.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Gioco d'amore: Amore del gioco; poesia provenzale e moderna in dialetto milisano e lingua. Isernia: C. Iannone, 2002.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Meneghetti, Maria Luisa. Il pubblico dei trovatori: La ricezione della poesia cortese fino al XIV secolo. Torino: Einaudi, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Grimaldi, Marco. Allegoria in versi: Un'idea della poesia dei trovatori. [Bologna]: Società editrice il mulino, 2012.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Il segreto dei trovatori: Sapienza e poesia nell'Europa medievale. Rimini: Il cerchio, 2005.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Vatteroni, Sergio. Falsa clercia: La poesia anticlericale dei trovatori. Alessandria: Edizioni dell'Orso, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Vatteroni, Sergio. Falsa clercia: La poesia anticlericale dei trovatori. Alessandria: Edizioni dell'Orso, 1999.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Book chapters on the topic "Poesía provenzal"

1

Kullmann, Dorothea. "La poesia dell'antica Provenza. Testi e storia dei trovatori. Vol. 1 (A cura di Giuseppe E. Sansone)." In 1990, 212–13. De Gruyter, 1991. http://dx.doi.org/10.1515/9783112419205-032.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography