Contents
Academic literature on the topic 'Polítiques per al desenvolupament'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Polítiques per al desenvolupament.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Polítiques per al desenvolupament"
1
Casademont Falguera, Xavier. "La necessitat de la integralitat en les polítiques públiques d'immigració." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 87. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22545.
Full textAbstract:
<p>Aquest article pretén analitzar el que considerem que és un dels aspectes rellevants de les polítiques públiques orientades a la integració de les persones immigrades: com aconseguir que les polítiques d’immigració siguin una política pública integral en el si de les administracions públiques. És a dir, que no depenguin d’una única unitat administrativa, sinó que cadascun dels departaments i àrees l’assumeixin com una realitat que els és pròpia i que, al mateix temps, es dissenyin estructures organitzatives, participatives i d’intervenció que assegurin el desenvolupament d’una estratègia única, coordinada i compartida. Aquesta qüestió no és menor i en bona mesura denota la mirada que tenim sobre el fenomen migratori: si pensem la immigració i les persones immigrades des de l’estereotip de la pobresa i l’exclusió, té tot el sentit que plantegem polítiques assistencialistes pensades per a la seva execució des dels serveis socials; si les pensem des de la seva complexitat (pensem, per exemple, que implica totes les dimensions de les persones que d’una manera o altra participen del fenomen), entendrem que precisen d’un abordatge integral, global, multidisciplinar. En la mesura que estem convençuts que el que és necessari és aquest segon abordatge, plantejarem la necessitat de desenvolupar estratègies de gestió i implementació de polítiques d’immigració integrals i que afavoreixin que les persones immigrades puguin superar les desigualtats que els afecten en múltiples dimensions. També explicarem quins són alguns dels obstacles a superar més habituals i apuntarem algunes recomanacions que permetin superar-los. Finalment, presentarem un parell de casos que exemplifiquen bones pràctiques en el desenvolupament de polítiques públiques integrals.</p>
2
Montcher, Fabien. "Bonds of sweetness: A political and intellectual history of citrus circulations across the Western Mediterranean during the Late Renaissance." Pedralbes 40 (April 13, 2021): 143–65. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.6.
Full textAbstract:
El present article analitza com les converses polítiques i intel·lectuals sobre els intercanvis de fruita van afectar les relacions entre poder i coneixement a la Mediterrània occidental durant el Renaixement tardà. S’hi argumenta que les xarxes d’erudits van promoure el desenvolupament de la diplomàcia informal a través de l’ús del significat paradoxal dels cítrics nouvinguts per via de les monarquies ibèriques, i que aquesta comunicació política va estar articulada al voltant de conceptes com la tolerància i la dolçor. Així mateix, es demostra que a Espanya, Portugal i Roma les pràctiques polítiques i els discursos sobre cítrics van alimentar les lluites pel control de la cristiandat en un període que va estar marcat per contínues guerres i debats sobre l’estatus de les minories religioses.
3
Serra Salamé, Carles, and Mostafà Shaimi. "Formació antiracista per als professionals de l'acció social." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 133. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22549.
Full textAbstract:
<p>En aquest article es proposa una reflexió entorn a la necessitat d’apostar decididament per l’enfocament antiracista com eix central de les polítiques relacionades amb la immigració, la integració, la ciutadania i la manera com en la nostra societat ens volem relacionar amb les persones i col·lectius que són definits com a “diferents”. L’article defensa que l’antiracisme, que hauria de ser l’eix central d’aquestes polítiques, ha quedat desdibuixat darrera de l’aposta institucional per la “interculturalitat” i això ha fet que les polítiques i les accions de caràcter antiracista hagin estat molt poc desenvolupades als nostre país. Per altra part, l’article planteja quines són les qüestions clau que s’haurien d’abordar en una proposta de formació antiracista adreçada als professionals que treballen en l’àmbit social. Segons els autors algunes de les claus de la formació haurien de passar per: el desenvolupament de la seva capacitat per a reconèixer les diferents formes de racisme; entendre com el racisme interactua amb altres eixos de desigualtat; aconseguir que els professionals coneguin i dominin recursos i estratègies per a fer-hi front; que assumeixin l’antiracisme com a compromís inherent al seu exercici professional, i que prioritzin l’atenció a les víctimes i l’apoderament de les persones racialitzades i de la resta d’agents socials que treballen per a fer front a les diferents formes de discriminació racista.</p>
4
Touhami, Slimane. "Participació i coneixements dels "usuaris" i les persones a qui s'adrecen les polítiques." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 47. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22541.
Full textAbstract:
<p>Des del 2002, a França està regulada la participació de les persones afectades per les activitats de l’àmbit sociosanitari i social per a la valoració del funcionament de les institucions, activitats i programes d’aquests àmbits i per a l’elaboració de propostes. Des d’aleshores ençà, ha estat motiu de reflexió tant per definir-la, fonamentar-la i promoure-la i adaptar el seu desenvolupament als diferents àmbits i a les característiques dels diferents agents que poden estar-hi implicats. A l’article s’identifiquen obstacles que dificulten la participació en el context institucional en relació a les persones afectades, els equips professionals i les institucions mateixes, i para una especial atenció a la manera com la qüestió de la jerarquia i el “poder” pot interferir en el desenvolupament de les propostes de<br />participació, fins i tot quan el que suposadament es pretén és fomentar l’autonomia de les persones amb qui es treballa. Finalment, es fa referència a experiències innovadores i, en concret, les que posen en valor el “coneixement experiencial”, que pot ser d’especial interès per a la formació dels professionals, però també per als que participen en òrgans de presa de decisions. Entorn a aquesta qüestió, l’autor fa referència a propostes recents que posen en valor i incorporen el coneixement de les persones a qui s’adrecen les polítiques i les intervencions de l’àmbit social i sociosanitari.</p>
5
Alzina, J. "La clínica social d'Iràklion (Grècia): un exemple de resistència i solidaritat davant la indefensió neoliberal." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 91. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22169.
Full textAbstract:
El present article pretén constatar la correlació existent entre l’aplicació de polítiques neoliberals els darrers cincs anys a Grècia i la seva afectació en la salut de les persones, en el que entenc com l’extensió d’un procés d’indefensió jurídica, que intenta atenuar-se mitjançant la solidaritat del propis membres de la societat afectada. Per explicitar aquesta hipòtesi, parteixo del meu treball de camp a l’illa de Creta els darrers anys, i concretament en el desenvolupament i la creació de la clínica social d’Iràklion.
6
Juanola, Neus, and Imma Quintana. "Joves migrats en contextos rurals. Per a una nova ruralitat global i culturalment diversa: polítiques d'inclusió social dels joves emigrats sols als municipis petits." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 63. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22543.
Full textAbstract:
<p>A partir de la seva experiència de treball en el servei de primera acollida de persones estrangeres de l’Equip d’Inclusió i Atenció a la Comunitat de l’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, les autores reflexionen sobre el suport als joves emigrats sols, especialment quan aquest s’ha de prestar des de municipis rurals. La seva experiència de treball en aquest àmbit i des d’aquests contextos ha estat pionera: el desembre del 2018 van posar en marxa la taula comarcal de joves sense referents adults, per coordinar<br />tots els agents que treballen a l’Alt Empordà amb aquests joves. En aquest article s’apunten tres línies de treball que poden facilitar l’acollida i inclusió social dels joves emigrats sols: 1) el disseny i la implementació de polítiques locals que garanteixin els drets dels joves i el seu empoderament; 2) polítiques pensades des de la proximitat i l’acció comunitària; i 3) polítiques emmarcades en una visió estratègica global del desenvolupament social i sostenible dels municipis rurals amb eines de diagnòstic concretes. Les autores, a més, aporten una eina per al diagnòstic i la promoció de les accions comunitàries orientades a la inclusió social d’aquests joves. Finalment, apunten les que entenen que seran les línies de treball en un futur proper.</p>
7
Carbó, Gemma. "Polítiques culturals i educació a Catalunya (1980-2010)." Pedagogia i Treball Social 3, no. 2 (2015): 20. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22175.
Full textAbstract:
<p>Els discursos internacionals més significatius en el camp de l’educació i la cultura recomanen avançar en politiques públiques transversals. Projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats del treball cooperatiu entre el sector cultural i l’educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 a Catalunya, no responen a les demandes educatives i culturals del present. <br />L’objectiu d’aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l’estudi de les lleis d’educació i cultura i l’anàlisi de l’opinió qualificada d’experts, tècnics i responsables polítics. Els resultats de la investigació ens confirmen que el diàleg jurídic i administratiu entre el món de l’educació i el de la cultura a Catalunya no és fluid ni està articulat. Les causes son sobretot de tipus polític i sociològic. <br />La recerca ens ha permès constatar aquestes dificultats d’interrelació i contrastar la nostra hipòteis però també, que podem sistematitzar i proposar alguns paràmetres per a una educació cultural. Els eixos estratègics que haurien de fonamentar polítiques culturals i educatives de futur apunten especialment al món local i al repte de la ciutadania cultural. Un segon paràmetre és l’acció coordinada per al desenvolupament de les competències culturals i comunicatives en l’educació garantint opcions de qualitat per a tothom des d’una perspectiva de valoració de la diversitat, de comunicació efectiva i de diàleg intercultural. Els resultats de l’anàlisi indiquen una tercera via d’actuació política que hauria de treballar i potenciar els programes culturals i educatius que posin en valor la creativitat i investiguin en camps com la pedagogia teatral, del cos i el moviment, l’educació de l’expressivitat des de tots els llenguatges.</p>
8
Morales, E. "Els Plans de Desenvolupament Comunitari com a política pública per a la transformació social. Les experiències de Barcelona (1997-2015)." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 34. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22167.
Full textAbstract:
<p>El present article analitza el desplegament dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) com a política pública a la ciutat de Barcelona (període 1997- 2015). El seu principal objectiu és fer una aproximació a com els PDC han contribuït a la transformació social del territori des d’una triple perspectiva, la configuració de les polítiques, la millora de les condicions de vida i la redefinició de les relacions de poder. Al seu torn fa una aproximació als factors que han incidit en la diferent evolució de les experiències. Metodològicament es recolza en diverses fonts, anàlisi documental, metodologies etnogràfiques i recerca qualitativa a través del treball de camp. Com a principals resultats s’assenyala com a element facilitador el paper de l’administració local i dels equips comunitaris, no municipals, per generar sinèrgies públic-ciutadanes fonamentades en la cooperació i la proximitat territorial. <br />Pel que fa a les transformacions, els PDC han contribuït al desplegament d’accions i projectes amb incidència en les condicions de vida, han permès una major efectivitat del treball de determinats serveis públics (a partir d’aquestes lògiques de proximitat), però només en casos excepcionals, han estat optimitzats com a plataformes per al disseny de noves polítiques i grans transformacions urbanes. L’article tanca les seves conclusions obrint l’interrogant sobre els límits de l’acció comunitària amb suport institucional per a la generació de consciència crítica i empoderament polític en els territoris.</p>
9
Deusdad Ayala, Blanca. "COST Action IS1102. La reestructuració dels serveis socials a Europa: conseqüències de la crisi econòmica." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 13 (December 11, 2013): 314. http://dx.doi.org/10.17345/aec13.314-320.
Full textAbstract:
La nova situació de crisi financera mundial ha comportat una crisi de les estructures dels estats del benestar europeus. Des de la dècada dels anys vuitanta amb les polítiques neoliberals s’ha estat produint una reestructuració del serveis socials en els països europeus, els quals s’havien desenvolupament des de la fi de la Segona Guerra Mundial. En el marc d’aquest context social va néixer el projecte COST Action IS1102, Social Services, Welfare State and Places. The restructuring of social services in Europe and its impacts on social and territorial cohesion and governance. El projecte té com a objectiu conèixer en profunditat la provisió de serveis socials, a través d’una anàlisi comparativa entre els països participants. A la vegada, intenta difondre la tasca de recerca entre els actors locals i crear una xarxa. El projecte està liderat i dirigit per la Prof. Flavia Martinelli, de la Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria, i hi participen universitats de 19 països europeus; recentment, s’hi ha incorporat una universitat d’Argentina i una altra d’Israel.
10
Casanoves de la Hoz, Marina. "Coneixements en biotecnología dels futurs professors/es: un nou enfocament educatiu." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2015): 75. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.2.644.
Full textAbstract:
Justificació i necessitats de la investigacióActualment, Europa està passant per un moment de transformació. Amb el pas de les dècades, hi ha hagut una revolució en el camp de la recerca i més concretament en la biotecnologia i la genètica. La biotecnologia ha estat una força impulsora en la millora de la salut i la qualitat dels ciutadans europeus. A través d’aquest fet, la Unió Europea ha promogut diverses iniciatives en els últims anys per estimular i coordinar els avenços en biotecnologia. Segons la Comissió Europea, el ràpid desenvolupament de la biotecnologia moderna i l’enginyeria genètica ha provocat una fissura entre el què entén la comunitat científica com un risc o un benefici i el què és entès per la societat. En el moment d’involucrar la societat en la presa de decisions sobre les polítiques científiques, es necessiten ciutadans ben informats que siguin capaços de prendre decisions basades en conclusions científiques combinades amb consideracions morals i ètiques. El primer pas per educar les noves generacions és amb la formació del professorat. El professorat juga un paper crític i central en el sistema educatiu. Per això, l'alfabetització biotecnològica dels estudiants de magisteri és té en gran consideració, ja que es convertiran en un col·lectiu influent de les següents generacions. Així doncs, les actituds que tenen els professors cap a la ciència i la biotecnologia influeixen en l’ensenyament de la ciència a l’escola.