To see the other types of publications on this topic, follow the link: Polítiques per al desenvolupament.
Journal articles on the topic 'Polítiques per al desenvolupament'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Polítiques per al desenvolupament.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
1
Casademont Falguera, Xavier. "La necessitat de la integralitat en les polítiques públiques d'immigració." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 87. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22545.
Full textAbstract:
<p>Aquest article pretén analitzar el que considerem que és un dels aspectes rellevants de les polítiques públiques orientades a la integració de les persones immigrades: com aconseguir que les polítiques d’immigració siguin una política pública integral en el si de les administracions públiques. És a dir, que no depenguin d’una única unitat administrativa, sinó que cadascun dels departaments i àrees l’assumeixin com una realitat que els és pròpia i que, al mateix temps, es dissenyin estructures organitzatives, participatives i d’intervenció que assegurin el desenvolupament d’una estratègia única, coordinada i compartida. Aquesta qüestió no és menor i en bona mesura denota la mirada que tenim sobre el fenomen migratori: si pensem la immigració i les persones immigrades des de l’estereotip de la pobresa i l’exclusió, té tot el sentit que plantegem polítiques assistencialistes pensades per a la seva execució des dels serveis socials; si les pensem des de la seva complexitat (pensem, per exemple, que implica totes les dimensions de les persones que d’una manera o altra participen del fenomen), entendrem que precisen d’un abordatge integral, global, multidisciplinar. En la mesura que estem convençuts que el que és necessari és aquest segon abordatge, plantejarem la necessitat de desenvolupar estratègies de gestió i implementació de polítiques d’immigració integrals i que afavoreixin que les persones immigrades puguin superar les desigualtats que els afecten en múltiples dimensions. També explicarem quins són alguns dels obstacles a superar més habituals i apuntarem algunes recomanacions que permetin superar-los. Finalment, presentarem un parell de casos que exemplifiquen bones pràctiques en el desenvolupament de polítiques públiques integrals.</p>
2
Montcher, Fabien. "Bonds of sweetness: A political and intellectual history of citrus circulations across the Western Mediterranean during the Late Renaissance." Pedralbes 40 (April 13, 2021): 143–65. http://dx.doi.org/10.1344/pedralbes.40.6.
Full textAbstract:
El present article analitza com les converses polítiques i intel·lectuals sobre els intercanvis de fruita van afectar les relacions entre poder i coneixement a la Mediterrània occidental durant el Renaixement tardà. S’hi argumenta que les xarxes d’erudits van promoure el desenvolupament de la diplomàcia informal a través de l’ús del significat paradoxal dels cítrics nouvinguts per via de les monarquies ibèriques, i que aquesta comunicació política va estar articulada al voltant de conceptes com la tolerància i la dolçor. Així mateix, es demostra que a Espanya, Portugal i Roma les pràctiques polítiques i els discursos sobre cítrics van alimentar les lluites pel control de la cristiandat en un període que va estar marcat per contínues guerres i debats sobre l’estatus de les minories religioses.
3
Serra Salamé, Carles, and Mostafà Shaimi. "Formació antiracista per als professionals de l'acció social." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 133. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22549.
Full textAbstract:
<p>En aquest article es proposa una reflexió entorn a la necessitat d’apostar decididament per l’enfocament antiracista com eix central de les polítiques relacionades amb la immigració, la integració, la ciutadania i la manera com en la nostra societat ens volem relacionar amb les persones i col·lectius que són definits com a “diferents”. L’article defensa que l’antiracisme, que hauria de ser l’eix central d’aquestes polítiques, ha quedat desdibuixat darrera de l’aposta institucional per la “interculturalitat” i això ha fet que les polítiques i les accions de caràcter antiracista hagin estat molt poc desenvolupades als nostre país. Per altra part, l’article planteja quines són les qüestions clau que s’haurien d’abordar en una proposta de formació antiracista adreçada als professionals que treballen en l’àmbit social. Segons els autors algunes de les claus de la formació haurien de passar per: el desenvolupament de la seva capacitat per a reconèixer les diferents formes de racisme; entendre com el racisme interactua amb altres eixos de desigualtat; aconseguir que els professionals coneguin i dominin recursos i estratègies per a fer-hi front; que assumeixin l’antiracisme com a compromís inherent al seu exercici professional, i que prioritzin l’atenció a les víctimes i l’apoderament de les persones racialitzades i de la resta d’agents socials que treballen per a fer front a les diferents formes de discriminació racista.</p>
4
Touhami, Slimane. "Participació i coneixements dels "usuaris" i les persones a qui s'adrecen les polítiques." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 47. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22541.
Full textAbstract:
<p>Des del 2002, a França està regulada la participació de les persones afectades per les activitats de l’àmbit sociosanitari i social per a la valoració del funcionament de les institucions, activitats i programes d’aquests àmbits i per a l’elaboració de propostes. Des d’aleshores ençà, ha estat motiu de reflexió tant per definir-la, fonamentar-la i promoure-la i adaptar el seu desenvolupament als diferents àmbits i a les característiques dels diferents agents que poden estar-hi implicats. A l’article s’identifiquen obstacles que dificulten la participació en el context institucional en relació a les persones afectades, els equips professionals i les institucions mateixes, i para una especial atenció a la manera com la qüestió de la jerarquia i el “poder” pot interferir en el desenvolupament de les propostes de<br />participació, fins i tot quan el que suposadament es pretén és fomentar l’autonomia de les persones amb qui es treballa. Finalment, es fa referència a experiències innovadores i, en concret, les que posen en valor el “coneixement experiencial”, que pot ser d’especial interès per a la formació dels professionals, però també per als que participen en òrgans de presa de decisions. Entorn a aquesta qüestió, l’autor fa referència a propostes recents que posen en valor i incorporen el coneixement de les persones a qui s’adrecen les polítiques i les intervencions de l’àmbit social i sociosanitari.</p>
5
Alzina, J. "La clínica social d'Iràklion (Grècia): un exemple de resistència i solidaritat davant la indefensió neoliberal." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 91. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22169.
Full textAbstract:
El present article pretén constatar la correlació existent entre l’aplicació de polítiques neoliberals els darrers cincs anys a Grècia i la seva afectació en la salut de les persones, en el que entenc com l’extensió d’un procés d’indefensió jurídica, que intenta atenuar-se mitjançant la solidaritat del propis membres de la societat afectada. Per explicitar aquesta hipòtesi, parteixo del meu treball de camp a l’illa de Creta els darrers anys, i concretament en el desenvolupament i la creació de la clínica social d’Iràklion.
6
Juanola, Neus, and Imma Quintana. "Joves migrats en contextos rurals. Per a una nova ruralitat global i culturalment diversa: polítiques d'inclusió social dels joves emigrats sols als municipis petits." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 63. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22543.
Full textAbstract:
<p>A partir de la seva experiència de treball en el servei de primera acollida de persones estrangeres de l’Equip d’Inclusió i Atenció a la Comunitat de l’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, les autores reflexionen sobre el suport als joves emigrats sols, especialment quan aquest s’ha de prestar des de municipis rurals. La seva experiència de treball en aquest àmbit i des d’aquests contextos ha estat pionera: el desembre del 2018 van posar en marxa la taula comarcal de joves sense referents adults, per coordinar<br />tots els agents que treballen a l’Alt Empordà amb aquests joves. En aquest article s’apunten tres línies de treball que poden facilitar l’acollida i inclusió social dels joves emigrats sols: 1) el disseny i la implementació de polítiques locals que garanteixin els drets dels joves i el seu empoderament; 2) polítiques pensades des de la proximitat i l’acció comunitària; i 3) polítiques emmarcades en una visió estratègica global del desenvolupament social i sostenible dels municipis rurals amb eines de diagnòstic concretes. Les autores, a més, aporten una eina per al diagnòstic i la promoció de les accions comunitàries orientades a la inclusió social d’aquests joves. Finalment, apunten les que entenen que seran les línies de treball en un futur proper.</p>
7
Carbó, Gemma. "Polítiques culturals i educació a Catalunya (1980-2010)." Pedagogia i Treball Social 3, no. 2 (2015): 20. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v3i2.22175.
Full textAbstract:
<p>Els discursos internacionals més significatius en el camp de l’educació i la cultura recomanen avançar en politiques públiques transversals. Projectes locals innovadors assenyalen les orientacions i constaten les potencialitats del treball cooperatiu entre el sector cultural i l’educació però no aconsegueixen superar el llindar de les bones pràctiques i generalitzar-se. Partim de la hipòtesis que els marcs jurídics establerts entre 1980 i 2010 a Catalunya, no responen a les demandes educatives i culturals del present. <br />L’objectiu d’aquesta investigació ha estat identificar els factors de divergència i demostrar les dificultats de la interrelació a partir de l’estudi de les lleis d’educació i cultura i l’anàlisi de l’opinió qualificada d’experts, tècnics i responsables polítics. Els resultats de la investigació ens confirmen que el diàleg jurídic i administratiu entre el món de l’educació i el de la cultura a Catalunya no és fluid ni està articulat. Les causes son sobretot de tipus polític i sociològic. <br />La recerca ens ha permès constatar aquestes dificultats d’interrelació i contrastar la nostra hipòteis però també, que podem sistematitzar i proposar alguns paràmetres per a una educació cultural. Els eixos estratègics que haurien de fonamentar polítiques culturals i educatives de futur apunten especialment al món local i al repte de la ciutadania cultural. Un segon paràmetre és l’acció coordinada per al desenvolupament de les competències culturals i comunicatives en l’educació garantint opcions de qualitat per a tothom des d’una perspectiva de valoració de la diversitat, de comunicació efectiva i de diàleg intercultural. Els resultats de l’anàlisi indiquen una tercera via d’actuació política que hauria de treballar i potenciar els programes culturals i educatius que posin en valor la creativitat i investiguin en camps com la pedagogia teatral, del cos i el moviment, l’educació de l’expressivitat des de tots els llenguatges.</p>
8
Morales, E. "Els Plans de Desenvolupament Comunitari com a política pública per a la transformació social. Les experiències de Barcelona (1997-2015)." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 34. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22167.
Full textAbstract:
<p>El present article analitza el desplegament dels Plans de Desenvolupament Comunitari (PDC) com a política pública a la ciutat de Barcelona (període 1997- 2015). El seu principal objectiu és fer una aproximació a com els PDC han contribuït a la transformació social del territori des d’una triple perspectiva, la configuració de les polítiques, la millora de les condicions de vida i la redefinició de les relacions de poder. Al seu torn fa una aproximació als factors que han incidit en la diferent evolució de les experiències. Metodològicament es recolza en diverses fonts, anàlisi documental, metodologies etnogràfiques i recerca qualitativa a través del treball de camp. Com a principals resultats s’assenyala com a element facilitador el paper de l’administració local i dels equips comunitaris, no municipals, per generar sinèrgies públic-ciutadanes fonamentades en la cooperació i la proximitat territorial. <br />Pel que fa a les transformacions, els PDC han contribuït al desplegament d’accions i projectes amb incidència en les condicions de vida, han permès una major efectivitat del treball de determinats serveis públics (a partir d’aquestes lògiques de proximitat), però només en casos excepcionals, han estat optimitzats com a plataformes per al disseny de noves polítiques i grans transformacions urbanes. L’article tanca les seves conclusions obrint l’interrogant sobre els límits de l’acció comunitària amb suport institucional per a la generació de consciència crítica i empoderament polític en els territoris.</p>
9
Deusdad Ayala, Blanca. "COST Action IS1102. La reestructuració dels serveis socials a Europa: conseqüències de la crisi econòmica." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 13 (December 11, 2013): 314. http://dx.doi.org/10.17345/aec13.314-320.
Full textAbstract:
La nova situació de crisi financera mundial ha comportat una crisi de les estructures dels estats del benestar europeus. Des de la dècada dels anys vuitanta amb les polítiques neoliberals s’ha estat produint una reestructuració del serveis socials en els països europeus, els quals s’havien desenvolupament des de la fi de la Segona Guerra Mundial. En el marc d’aquest context social va néixer el projecte COST Action IS1102, Social Services, Welfare State and Places. The restructuring of social services in Europe and its impacts on social and territorial cohesion and governance. El projecte té com a objectiu conèixer en profunditat la provisió de serveis socials, a través d’una anàlisi comparativa entre els països participants. A la vegada, intenta difondre la tasca de recerca entre els actors locals i crear una xarxa. El projecte està liderat i dirigit per la Prof. Flavia Martinelli, de la Università degli Studi Mediterranea di Reggio Calabria, i hi participen universitats de 19 països europeus; recentment, s’hi ha incorporat una universitat d’Argentina i una altra d’Israel.
10
Casanoves de la Hoz, Marina. "Coneixements en biotecnología dels futurs professors/es: un nou enfocament educatiu." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 2 (2015): 75. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.2.644.
Full textAbstract:
Justificació i necessitats de la investigacióActualment, Europa està passant per un moment de transformació. Amb el pas de les dècades, hi ha hagut una revolució en el camp de la recerca i més concretament en la biotecnologia i la genètica. La biotecnologia ha estat una força impulsora en la millora de la salut i la qualitat dels ciutadans europeus. A través d’aquest fet, la Unió Europea ha promogut diverses iniciatives en els últims anys per estimular i coordinar els avenços en biotecnologia. Segons la Comissió Europea, el ràpid desenvolupament de la biotecnologia moderna i l’enginyeria genètica ha provocat una fissura entre el què entén la comunitat científica com un risc o un benefici i el què és entès per la societat. En el moment d’involucrar la societat en la presa de decisions sobre les polítiques científiques, es necessiten ciutadans ben informats que siguin capaços de prendre decisions basades en conclusions científiques combinades amb consideracions morals i ètiques. El primer pas per educar les noves generacions és amb la formació del professorat. El professorat juga un paper crític i central en el sistema educatiu. Per això, l'alfabetització biotecnològica dels estudiants de magisteri és té en gran consideració, ja que es convertiran en un col·lectiu influent de les següents generacions. Així doncs, les actituds que tenen els professors cap a la ciència i la biotecnologia influeixen en l’ensenyament de la ciència a l’escola.
11
Pérez Ledo, Pau. "El Pla de Dinamització i Governança Turística de La Safor (Valencia): una bona oportunitat practica per al desenvolupament territorial." TERRA: Revista de Desarrollo Local, no. 7 (December 30, 2020): 292. http://dx.doi.org/10.7203/terra.7.19145.
Full textAbstract:
Resum. El Pla de Governança i Dinamització Turística (PGDT) de La Safor (Valencia) pretenia impulsar les línies de treball al voltant del sector turístic que es venien desenvolupant anteriorment en els diferents municipis de la comarca, per a dotar d'una visió territorial comarcal a l'estratègia turística de la zona, consensuant les línies de treball i les actuacions no solament amb altres administracions locals, sinó també amb actors del sector privat i associacions relacionades amb el sector turístic. El Pla també estava centrat en la detecció de recursos amb potencial turístic que estiguessin infrautilitzats o fossin susceptibles de ser posats en valor, prestant especial atenció a entorns que poguessin ser revaloritzats, però que en el seu estat actual no aportaven valor al sector turístic. També es posava l'accent en la generació i creació de productes i paquets turístics, treballant sobre recursos que existien actualment però que no eren atractius per a la demanda turística, amb la finalitat de produir una millora i que poguessin ser competitius. Es va treballar especialment en productes de turisme actiu, natural, gastronòmic, amb una intensa acció tecnològica. El Pla constava en el seu inici d'un desenvolupament de tres anys. Tres anys orientats a recaptar tota la informació necessària per a poder elaborar un pla estratègic que recollís les diferents visions del sector turístic, detallar totes les actuacions a realitzar, i per descomptat, executar-les. Encara que el Pla comportava una inversió per part de les principals entitats participants, l'objectiu era crear una xarxa que transcendís l'àmbit espacial del propi Pla i de la inversió inicial, i que servís de motor per a continuar treballant de manera conjunta tant el sector públic com el privat al llarg dels anys. El PGDT de La Safor es va implementar en dos de les tres anualitats en que es va projectar. No obstant això, queda moltíssima feina per fer, però ha aconseguit atorgar la identitat suficient al conjunt de la comarca del Camp de Safor per a poder promocionar-se com a destí cohesionat, creant sinergies entre els recursos.
 
 Paraules clau. Turisme, polítiques públiques, desenvolupament local.
12
Serra, C., X. Besalú, and X. Casademont. "L'espai antiracista del gironès: una iniciativa comunitària, col·laborativa i interdisciplinària per donar resposta al racisme." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 61. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22168.
Full textAbstract:
<p>Salt té un dels índexs de residents estrangers més elevat de Catalunya i alguns districtes de Girona tenen percentatges similars. Des fa anys hi ha inquietud davant el desenvolupament del racisme: propagació de rumors, prejudicis i formes de racisme més o menys banal, tracte discriminatori en l’espai públic o per part de les institucions, ascens de plataformes polítiques que basen la seva oferta electoral en el rebuig als estrangers. <br />En aquest article s’analitza el procés pel qual aquesta inquietud ha cristal·litzat en una plataforma que es proposa identificar i lluitar contra el racisme que es desenvolupa en els dos municipis. L’interès de la iniciativa rau en la forma que ha adoptat (és una iniciativa heterogènia que acull un mosaic de punts de vista, capacitats i aptituds que constitueixen un repte, però que també són el seu major potencial: al costat immigrants que aporten vincles socials i relats de situacions, hi ha experts en dret, entitats del tercer sector o professorat i estudiants universitaris que contribueixen al diagnòstic social); i també és interessant per la diversitat d’iniciatives que està desenvolupant (activisme social, activitats formació i iniciatives per a diagnòstic de la realitat social). <br />A aquest diagnòstic hi han contribuït els TFG d’un grup d’estudiants de Educació Social, que han realitzat entrevistes a tècnics de l’àmbit social i a població immigrada, per tal de recollir les experiències de racisme i discriminació que ells mateixos han viscut o que han pogut presenciar. <br />L’article exposa el procés de constitució i la línia d’actuació de l’Espai Antiracista i mostra en quina mesura les entrevistes realitzades per a identificar les formes i espais del racisme avalen el seu diagnòstic inicial i poden servir per establir prioritats i definir estratègies de actuació.</p>
13
Prieto Jiménez, Esther, and Guillermo Domínguez Fernández. "Presentació. Educació per al desenvolupament." Educar 56, no. 2 (2020): 265. http://dx.doi.org/10.5565/rev/educar.1222.
Full text
14
Lázaro Cantabrana, José Luis, and Mercè Gisbert Cervera. "Elaboració d’una rúbrica per avaluar la competència digital del docent." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2015): 48. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.1.648.
Full textAbstract:
La progressiva digitalització dels diferents àmbits de desenvolupament dels ciutadans del S. XXI planteja unes noves demandes socials i una adaptació del sistema educatiu a aquestes.El desenvolupament de les competències clau dels individus, en concret de la competència digital (CD), és fonamental per poder viure i participar en la societat actual, una societat digital. El desenvolupament de la CD dels ciutadans implica una transformació en quant al què, al com s’aprèn i al com s’ensenya als centres educatius. Els docents necessiten unes destreses i habilitats, cada vegada més complexes, relacionades amb la incorporació de les tecnologies digitals en el processos d’ensenyament-aprenentatge (E-A), aquestes formen part de la competència digital docent (CDD).La CDD és una competència per a la que els docents s’han de formar, tant en un moment inicial com de forma permanent. A la necessitat de formar-se en CDD sorgeix la necessitat d’avaluar el desenvolupament de la mateixa.Per a poder dur a terme un procés d’avaluació de la CDD s’ha dissenyat i validat una rúbrica que permeti recollir les dimensions de la competència i els seus nivells de desenvolupament.
15
Camus Torres, Alondra Elisa, Paula Resina Curado, and Melina Aparici Aznar. "Discurso narrativo en población infantil con Trastorno del Desarrollo del Lenguaje: perfil y estimulación." Llengua Societat i Comunicaci�, no. 18 (December 27, 2020): 32–40. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.4.
Full textAbstract:
El desenvolupament del discurs narratiu constitueix un bon indicador de la competència lingüística i mostra una forta relació amb el desenvolupament lingüístic i acadèmic en la població infantil. Els nens i les nenes amb Trastorn del Desenvolupament del Llenguatge (TDL) presenten múltiples dificultats en la producció i la comprensió narrativa, aspecte que afecta les seves habilitats de comunicació i possiblement afectarà el seu aprenentatge escolar. La implementació de programes d’intervenció enfocats a potenciar les habilitats narratives mostra canvis significatius en l’alumnat amb TDL, per la qual cosa implementar aquests programes resulta útil no només per desenvolupar la competència lingüística sinó també per impulsar el rendiment acadèmic.
16
Ferinu, Laura, Nadia Ahufinger, Mònica Sanz-Torrent, and Llorenç Andreu. "La integració audiovisual en infants amb trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): on miren quan se’ls parla?" Llengua Societat i Comunicaci�, no. 18 (December 27, 2020): 20–31. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.3.
Full textAbstract:
El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) es defineix com una afectació en l’adquisició i en el desenvolupament del llenguatge oral. Per poder adquirir adequadament el llenguatge oral, els infants han d’integrar la informació multimodal de la parla (auditiva i visual). Diferents estudis indiquen que aquests infants podrien presentar un dèficit per processar, gestionar i combinar la informació auditiva i visual, que podria generar dificultats fonològiques i d’adquisició del lèxic. Altres investigacions han mostrat que els infants amb TDL presenten un patró d’atenció focalitzada cap als ulls i la boca de l’interlocutor diferent al dels infants amb desenvolupament típic del llenguatge. El patró de mirada dels infants amb TDL sol ser més dispers, ja que es beneficien menys de les pistes audiovisuals i dediquen menys atenció als ulls i a la boca en comparació amb els infants amb desenvolupament típic.
17
Serra Salamé, Carles, and Mostafà Shaimi. "El reconeixement. Eix de les polítiques d'integració?" Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 117. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22548.
Full textAbstract:
<p>A l’article es presenta la manera com diversos autors han entès el concepte “reconeixement” i han proposat d’aplicar-lo per a orientar les polítiques en relació a les persones i col·lectius que s’identifiquen com a “minories ètniques” o “persones immigrades”. Al text es defensa que algunes de les interpretacions que s’han fet d’aquest concepte són especialment útils i ens ajuden a entendre alguns dels problemes i conflictes que aquestes persones i col·lectius fan front. A l’article es valoren especialment les aportacions d’aquells autors que han sabut fer una interpretació del reconeixement allunyada de la seva dimensió comunitària i lligada a la reivindicació de les identitats.També es defensa que aquesta perspectiva és interessant en la mesura que ens allunya d’altres conceptes (com ara “integració” o “sentiment de pertinença”) que posen el seu focus més en les persones que són objecte de les polítiques, més que no en les polítiques mateixes. En tercer lloc, es posen alguns exemples d’accions de reconeixement i de manca de reconeixement per mostrar com el pla de treball que es desprèn d’aquestes polítiques pot estar molt allunyat del comunitarisme i de la reivindicació de les identitats, dues tendències amb què sovint se les associa a l’hora de fer la crítica a les polítiques de reconeixement. Finalment, es planteja la necessitat d’identificar pràctiques de reconeixement en l’àmbit local i de donar-les a conèixer.</p>
18
De Rijke, Victoria Inez Frederike. "A juxtaposition of signifiers: radical collage in children’s literature." Journal of Literary Education, no. 1 (December 8, 2018): 26. http://dx.doi.org/10.7203/jle.1.11471.
Full textAbstract:
Collage is a form found in many classic and popular picturebooks for children, and contemporary picturebook artists have increasingly used the cross-med6iality of the form, but its more radical use is perhaps less well known. This paper explores collage as a particularly interdisciplinary artistic expression, pointing to plural readings and understandings across its intermedial form, drawing on a number of ‘cutting-edge’ artists’ picturebooks for children that have posed radical political questions through collage design, including Hannah Höch’s Picturebook (1945), Umberto Eco & Eugenio Carmi’s The Bomb and the General (1989), Davide Cali & Serge Bloch’s The Enemy (2009) and André Leblanc & Barroux’s The Red Piano (2009).Now recognised as a major turning point in the evolution of modernist art—a form that always seeks change—collage is a developing element of children’s literature. Many of the images in anti-establishment or anti-war picturebooks act as riposte to political rhetoric. Such questions are posed as a fundamental part of the urgent artistic expression of collage, where absurdist and paradoxical images expose truths and ridicule fictions, created to surprise and shock the reader or viewer. The special relationship of collage as anti-war activism and ‘avant-guerre’ art is explored, viewing collage as a form which can challenge the seeming realities of a point in history, present political critique and point to possibilities for change, using as its material ripped-out, torn, cut, stuck and pasted visual refuse of its time. Thus war becomes literally war-torn.Key words: Collage, Politics, Picturebook, Avant-garde, War.
 
 ResumenEl collage es una técnica que se utiliza en muchos álbumes ilustrados infantiles clásicos y populares; los artistas de álbumes ilustrados contemporáneos han utilizado cada vez más la mediación cruzada de la forma, pero su uso más radical es quizás menos conocido. Este trabajo explora el collage como una expresión artística particularmente interdisciplinaria, apuntando a interpretaciones y lecturas plurales a través de su forma intermedia, recurriendo a una serie de álbumes ilustrados infantiles de ‘vanguardia’ que han planteado cuestiones políticas radicales a través de sus diseños de collage, incluyendo Picturebook (1945), de Hannah Höch, The Bomb and the General (1989), de Umberto Eco y Eugenio Carmi, The Enemy (2009), de Davide Cali y Serge Bloch, y The Red Piano (2009), de André Leblanc y Barroux.Siendo ahora reconocido como un importante punto de inflexión en la evolución del arte modernista, una forma que siempre busca el cambio, el collage es un elemento en desarrollo en la literatura infantil. Muchas de las imágenes contra el establecimiento o contra la guerra presentes en álbumes ilustrados actúan como respuesta a la retórica política. Tales preguntas se plantean como una parte fundamental de la expresión artística urgente del collage, donde las imágenes absurdas y paradójicas exponen verdades y ficciones ridículas, creadas para sorprender e impactar al lector o al espectador. Se explora la relación especial entre el collage como activismo contra la guerra y el arte de ‘avant-guerre’, considerando el collage como una forma que puede desafiar las realidades aparentes de un punto de la historia, presentar una crítica política y señalar posibilidades de cambio, utilizando como material basura visual de su tiempo desgarrada, rasgada, cortada, adherida y pegada. Por lo tanto, la guerra se convierte literalmente en un desgarro de guerra.Palabras clave: Collage, Política, Álbum ilustrado, Vanguardias, Guerra.
 
 ResumEl collage és una tècnica que s'utilitza en molts àlbums il·lustrats infantils clàssics i populars; els artistes d'àlbums il·lustrats contemporanis han utilitzat cada vegada més la mediació creuada de la forma, però el seu ús més radical és potser menys conegut. Aquest treball explora el collage com una expressió artística particularment interdisciplinària, tot apuntant a interpretacions i lectures plurals a través de la seua forma intermèdia, recorrent a una sèrie d'àlbums il·lustrats infantils d’ 'avantguarda' que han plantejat qüestions polítiques radicals a través dels seus dissenys de collage , incloent Picturebook (1945), de Hannah Höch, The Bomb and the General (1989), d'Umberto Eco i Eugenio Carmi, The Enemy (2009), de Davide Cali i Serge Bloch, i The Red Piano (2009), d'André Leblanc i Barroux.A hores d’ara és reconegut com un important punt d'inflexió en l'evolució de l'art modernista, una forma que sempre busca el canvi; el collage és un element en desenvolupament en la literatura infantil. Moltes de les imatges contra l'establiment o contra la guerra presents en àlbums il·lustrats actuen com a resposta a la retòrica política. Tals preguntes es plantegen com una part fonamental de l'expressió artística urgent del collage, on les imatges absurdes i paradoxals exposen veritats i ficcions ridícules, creades per sorprendre i impactar el lector o l'espectador. S’explora la relació especial entre el collage com activisme contra la guerra i l'art de 'avant-guerre', considerant el collage com una forma que pot desafiar les realitats aparents d'un punt de la història, presentar una crítica política i assenyalar possibilitats de canvi, utilitzant com a material escombraries visuals del seu temps esquinçades, tallades, adherides i enganxades. Per tant, la guerra es converteix literalment en un esquinç de guerra.Paraules clau: Collage, Política, Àlbum il·lustrat, Avantguardes, Guerra
19
Viscarro Tomàs, Isabel. "Quina és la situació actual de l’educació psicomotriu?, quines són les perspectives de futur d’aquesta disciplina?" Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2014): 99. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2014.1.438.
Full textAbstract:
Actualment és difícil contemplar el desenvolupament cognitiu, afectiu i relacional sense tenir present la seva evolució en l’àmbit motor. Cal recordar que l’acció motriu és el primer instrument de coneixement i d’expressió de l’infant i tal i com ens han mostrat autors de gran referència dins la psicologia evolutiva, el moviment és la base del desenvolupament de la intel•ligència (Fonseca; 1988; Piaget, 1948; 1975; Wallon, 1942). Específicament els treballs de Piaget centrats en descriure el desenvolupament psicològic durant el cicle vital, ens mostren un primer estadi anomenat període sensoriomotor, estadi on l’infant a través de la pròpia acció construeix el seu propi coneixement. De la mateixa manera que Piaget, Fonseca (1988), destaca la importància del moviment com a requisit indispensable per accedir a processos superiors de pensament. L’activitat motora de la que l’infant se serveix per explorar i reorganitzar el medi que l’envolta, és fonamental per al seu desenvolupament. És mitjançant el moviment i l’acció que descobreix el món, adquireix el coneixement de les coses i d’ell mateix, i també li permet, expressar les seves necessitats i poder donar respostes ajustades a les diverses situacions. Com diu Cenerini (1998) “El nen és autor del seu creixement i de la seva espontaneïtat de moviment i d’ expressió; i aquests són la base de l’ elaboració dels seus processos emocionals i de pensament”.
20
Calderón Garrido, Diego, Josep Gustems Carnicer, and Caterina Calderón Garrido. "Les colònies musicals: una oportunitat per al desenvolupament competencial." Comunicació educativa, no. 28 (February 22, 2016): 26. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201526-30.
Full textAbstract:
<p class="p1">Les colònies musicals són una proposta educativa amb identitat pròpia que combina l’educació musical amb la pedagogia de l’oci. En aquest article es descriuen les característiques de les colònies musicals actuals i s’assenyalen les diverses competències que s’hi desenvolupen.</p>
21
Cuadrada, Coral. "Dones i terres catalanes medievals (segles X-XIII)." Estudis d'història agrària, no. 29 (May 25, 2020): 35–63. http://dx.doi.org/10.1344/eha.2017.29.35-63.
Full textAbstract:
«Dones i terres catalanes medievals» és un estudi de llarga durada, a l’espai de la Catalunya Vella i la Nova. Les dones, majoritàriament, són dones amb poder: primer les feminae, després les dominae. Un poder que es palesa en l’assumpció de les polítiques masculines, però que, alhora, traspua autoritat, refl ectida en les polítiques femenines. L’objectiu principal, doncs, ha estat refl exionar sobre el rol de les dones al camp català als segles X-XIII.La metodologia emprada és la pròpia de la recerca històrica feminista, a més dels mètodes empírics clàssics: recull de dades arxivístiques, sistematització, tractament, comparació, exposició de resultats. Pel que fa a l’estat de la qüestió bibliogràfi ca, no hi ha referències per a l’època i l’òptica triada; per tant, aquesta anàlisi s’ha construït prenent com a base fonts primàries d’arxiu.
22
Belinchón Carmona, Mercedes. "Alteraciones asociadas al autismo: ¿Qué nos enseñan sobre cómo los bebés adquieren el léxico?" Llengua Societat i Comunicaci�, no. 17 (December 16, 2019): 58–69. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2019.17.6.
Full textAbstract:
Els nens que reben diagnòstics de trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA) mostren trajectòries de desenvolupament lingüístic atípiques, sobretot en els seus primers 2-3 anys de vida. En aquest article, veurem com en aquests nens s’alteren qualitativament precursors i mecanismes essencials per a aquest desenvolupament, i també com nous mètodes d’investigació estan aportant dades que demanen canvis profunds en la manera d’abordar teòricament l’estudi dels mecanismes que fan possible als nens l’accés al món de les paraules.
23
Rivero, Magdalena, and Rosa Vilaseca. "Parentalitat i parla adreçada als infants: com els adults promouen el desenvolupament comunicatiu i lingüístic infantil." Llengua Societat i Comunicaci�, no. 17 (November 28, 2019): 42–57. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2019.17.5.
Full textAbstract:
En aquest article oferim una revisió actualitzada dels principals resultats de les investigacions sobre el desenvolupament inicial de la comunicació i del llenguatge, posant l’èmfasi en com els pares i les mares, i en general els adults significatius per als nens i les nens, promouen el desenvolupament de les habilitats comunicatives i lingüístiques infantils.Inicialment, revisem les característiques dels primers intercanvis comunicatius entre bebès i adults, centrant-nos especialment en com evolucionen l’atenció conjunta i la intencionalitat en el marc d’aquests intercanvis. Posteriorment, abordem com determinats comportaments parentals que defineixen la parentalitat positiva s’han mostrat relacionats amb el desenvolupament infantil en general i amb el desenvolupament comunicatiu i lingüístic en particular. També ens referim a les característiques de la Parla Adreçada als Infants que, d’acord, amb les investigacions, donen suport al procés d’adquisició del llenguatge. Acabem senyalant algunes implicacions pràctiques dels resultats de les investigacions, a prendre en consideració en la intervenció professional amb les famílies i els educadors dels nens i nenes que requereixen una atenció especial en l’àrea de la comunicació i del llenguatge.
24
Lázaro Cantabrana, José Luis. "La competència digital docent com a eina per garantir la qualitat en l’ús de les TIC en un centre escolar." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2015): 102. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2015.1.667.
Full textAbstract:
La societat actual s’ha vist afectada pel ràpid i constant desenvolupament tecnològic de les darreres dècades. Els canvis impregnen tots els àmbits de desenvolupament de l’individu, des de la seva vida personal i quotidiana fins a la professional. Aquesta “revolució” tecnològica afecta al sistema educatiu i a com ha de formar els ciutadans del futur. La manera com s’ensenya als “nous aprenents” ha d’ajustar-se a les noves formes d’aprendre dels individus i a les noves demanades socials. Els alumnes necessiten unes competències clau per a participar de la societat actual, entre les que es troba la competència digital. En aquest sentit, els docents necessiten una competència digital docent adequada per a poder atendre les necessitats dels seus alumnes.
25
Calvo Palomares, Ricard, Mónica Bou Pastor, and Enric Sigalat Signes. "Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana (JDL): una bona pràctica de transferència al territori potenciada des de l’IIDL." TERRA: Revista de Desarrollo Local, no. 8 (July 27, 2021): 678. http://dx.doi.org/10.7203/terra.8.20470.
Full textAbstract:
Resum: Una bona pràctica per al territori. Joan Noguera era sabedor de que la proposta de Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana (JDL) cobrien un espai existent, no ocupat fins aquell moment. Era una necessitat. Les JDL naixien amb una vessant científica molt important. El seu propòsit va ser des d’un principi erigir-se com a un espai científic (investigadors), acadèmic (professorat i estudiants), professional (principalment AEDL) i social (per a personal interessat en general). I en eixe aspecte, l’IIDL , com a institut referent a nivell universitari (interuniversitari entre la Universitat de València i la UJI de Castelló), especialitzat en la matèria , era necessari que se sumara al projecte. Al present text presentem l’experiència desenvolupada als darrers 10 anys, així com els resultats més destacats que s’han obtès a les mateixes (nombre de participants, experiències presentades, llibres publicats, entitats participants, i, continguts de les JDL -ponents, perfil ponents, taules debat, etcètera.-) i resultats que han convertit a aquesta experiència en una bona pràctica generadora de transferència al territori.
 
 Paraules clau: Joan Noguera, Jornades sobre Desenvolupament Local de la Comunitat Valenciana, JDL, GRIDET-Grup d'Investigació en Desenvolupament Territorial de la Universitat de València, Territori.
26
Puigarnau Torelló, Xavier. "Política i línies d’acció de la Generalitat al primer exili a través de l’anàlisi de les seves finances. França, 1939–1940." Dictatorships & Democracies, no. 6 (December 15, 2018): 89–136. http://dx.doi.org/10.7238/dd.v0i6.3148.
Full textAbstract:
L’anàlisi de les línies d’acció i de les prioritats polítiques de la Generalitat de Catalunya a través de l’estudi de les seves finances ens aporta una imatge més clara del seu paper en el primer exili francès. Les dificultats per aconseguir recursos, causades per la permanent incapacitat d’arribar a un acord de finançament amb el Govern espanyol a l’exili, van fer que les polítiques de suport a les institucions, a la cultura i a l’assistència als refugiats catalans de base es despleguessin amb resultats minsos a curt termini i mediocres a mitjà termini. El suport de la Generalitat a la concentració física dels principals polítics i intel·lectuals catalans va ser prioritari i on va esmerçar els seus millors recursos, especialment a la residència de Montpeller. La dependència econòmica de la Generalitat respecte a les institucions republicanes a l’exili va afeblir la figura del president Companys, va contribuir amb força al seu aïllament i va facilitar, finalment, la dispersió dels exponents del catalanisme polític.
27
Vila, Ignasi, and Carina Siqués. "Pràctica educativa i desenvolupament de la llengua escolar." Pedagogia i Treball Social 2, no. 1 (2012): 30. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v2i1.1536.
Full textAbstract:
La diversitat lingüística i cultural té una presència cada vegada més gran en el món occidental. Catalunya no és diferent i, al llarg de l’última dècada, l’heterogeneïtat identitària, lingüística, cultural i ètnica ha crescut de manera important (Departament d’Educació, 2009). El que ha estat anomenat com el «fenomen migratori» està present a totes les contrades i s’ha estès per les aules del sistema educatiu català. Des d’una perspectiva lingüística, aquesta realitat presenta problemes fins ara desconeguts entre nosaltres, tots ells relacionats amb l’augment de la diversitat de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua de l’escola. De fet, no és gens estrany que en una mateixa aula trobem alumnat escolaritzat des del començament de parvulari juntament amb alumnat que ho ha fet al llarg d’aquesta etapa o de la primària, i això provoca que en una mateixa aula la diversitat lingüística, pel que fa al coneixement de la llengua escolar, sigui enorme. Certament, les qüestions implicades en l’escolarització de la infància i l’adolescència d’origen estranger no són exclusivament lingüístiques i, fins i tot, en molts casos els «problemes» lingüístics amaguen altres realitats molt més importants per comprendre el desenvolupament d’aquestes criatures. No obstant això, també és cert que els aspectes específicament lingüístics relacionats amb el domini de la llengua de l’escola per part de l’alumnat d’origen estranger han de tenir un espai per a la reflexió, per comprendre’n millor els processos d’escolarització. Aquest article aborda aquesta qüestió des de la convicció dels que l’escrivim que les qüestions escolars que afecten l’escolarització de l’alumnat d’origen estranger no es resolen exclusivament amb la reflexió sobre el procés d’adquisició de la llengua de l’escola, però que certament hi pot ajudar. La recerca ha mostrat l’existència d’un important decalatge entre el temps que l’alumnat d’origen estranger triga a desenvolupar habilitats conversacionals en la nova llengua i l’adquisició de les habilitats lingüístiques implicades en els processos d’ensenyament i aprenentatge (Collier, 1987; Cummins, 1981; Hakuta, Buttler i Witt, 2000; Maruny i Molina, 2000; Navarro i Huguet, 2005; Ramírez, 1992; Siqués i Vila, 2007; Thomas i Collier, 1997). Tots els treballs esmentats afirmen que aquest decalatge pot ser d’entre tres i quatre anys. Això no significa que ambdues habilitats siguin independents, sinó que estan estretament relacionades, però les dades empíriques afirmen que, en el cas de l’alumnat estranger, el desenvolupament d’aquestes habilitats pot tenir ritmes molt diferents que es relacionen, entre altres coses, amb la participació activa en les tasques d’ensenyament i aprenentatge escolar mitjançant la llengua de l’escola.
28
Mas, Maria Teresa, and Elena Añaños. "Nivells de representació de l'atenció conjunta." Comunicació educativa, no. 21 (January 1, 2008): 32. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200832-34.
Full textAbstract:
L’atenció conjunta és una habilitat cognitiva inherent al desenvolupament de l’infant. L’adquisició i el desenvolupament de l’atenció conjunta reflecteixen una evolució a partir de la qual es poden crear una sèrie de nivells o formes d’atenció conjunta. Proposem tres nivells d’atenció conjunta que reflecteixen evolutivament les diferents formes d’atendre de l’infant en les situacions d’interacció triàdica adult–objecte–infant. Aquestes diferents formes d’atendre, tal com assenyalen Adamson i Bakeman (1984) mesuren el grau d’acceptació o interiorització per part de l’infant del compromís conjunt que s’intenta establir a partir d’una part determinada d’un objecte o amb la seva totalitat.
29
Barniol, Enriqueta. "La sessió de música a l’escola. Orientacions didàctiques i consideracions metodològiques per al seu plantejament." Comunicació educativa, no. 23 (January 1, 2010): 29. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201029-33.
Full textAbstract:
La preparació, organització i gestió que el mestre de música fa de la sessió de classe són elements clau per a l’èxit en la implantació de la matèria i, alhora, perquè repercuteixin directament en un correcte desenvolupament musical dels seus alumnes.
30
Aubach, Aurora, and Elena Venini. "Jornades de l'Institut Europeu per al desenvolupament de tots els nens." Comunicació educativa, no. 5 (December 30, 2013): 52. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199252.
Full textAbstract:
L'Institut Europeu per al Desenvolupament de les Potencialitats de TOTS els Nens va organitzar unes Jornades Europees a Barcelona, els dies 3, 4 i 5 de setembre passat. En les Jornades Tancades es va tractar de la Formació de Formadors amb l'intent d'organitzar una Escola Europea de Formació per a Formadors, que faciliti la preparació contínua dels ensenyants, tot ajudant-los a reflexionar sobre els objectius, els continguts, els mitjans i el material didàctic. Els Grups de Formació de Formadors es van ocupar de temes com la formació del pensament racional i científic, del descobriment i de l'aprenentatge de l'escriptura i de l'educació i les noves tecnologies.
31
Balanyà, Judith. "Alba, J., Ballestín, B., Camacho, M. et al. (2016). Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015. Col·lecció «Polítiques», 84. Barcelona: Fundació Jaume Bofill." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació, no. 2 (December 21, 2016): 87. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2016.2.990.
Full textAbstract:
L’anuari 2015 que ens presenta novament la Fundació Jaume Bofill amb el títol de «Reptes de l’educació a Catalunya» dins de la col·lecció «Polítiques» on es publiquen recerques i treballs més rellevants en l’àmbit social i polític, ha estat dirigit i coordinat per Josep M. Vilalta. La publicació ens proposa 12 reptes per transformar el sistema educatiu en una Catalunya de principis de segle XXI. Per tant, l’anuari a partir de l’anàlisi i reflexió per part de 20 experts té com a finalitat influenciar en matèria de política educativa per tal d’aconseguir un sistema de qualitat i amb equitat.
32
Torras, Àngels. "Coneguem els nostres artistes. Projecte de globalització." Comunicació educativa, no. 4 (December 27, 2013): 31. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc199231-36.
Full textAbstract:
Durant aquest darrer trimestre, al C.P. de Pràctiques s'ha dut a terme un projecte de globalització artística. El seu desenvolupament ha implicat la col·laboració d'una sèrie de personatges de la nostra ciutat que destaquen per les seves aportacions en el món de les arts i que han accedit a realitzar una obra específica per als nens de la nostra escola.
33
Moliner Salichs, Salomé, José Manuel Alonso Varea, and Adrià Pagès Mimó. "Experiència per a la millora i seguiment de les competències professionals d'atenció directa de persones amb discapacitats intel·lectuals." Pedagogia i Treball Social 4, no. 1 (2015): 3. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i1.22170.
Full textAbstract:
Entre els mesos de maig i novembre de 2011 el Centre Ocupacional Can Serra (en endavant Can Serra) dependent del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (en endavant PMSAPM) ha dut a terme una experiència de millora de les competències professionals del personal adscrit al centre amb atribucions directes sobre l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual. Aquest procés ha comptat amb el suport institucional i la participació de tots els professionals de l’equip, a més d’un coach i consultor extern. El projecte parteix dels plantejaments teòrics publicats en el document titulat “Perfil professional del personal cuidador de serveis d’acolliment residencial i serveis de centres de dia d’atenció especialitzada per a persones amb discapacitat” editat pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya l’any 2010. El desenvolupament del projecte ha combinat sessions de coaching grupal amb entrevistes individuals amb cada un dels membres de l’equip per tal d ’elaborar plans de desenvolupament individualitzats que puguin ser avaluats de forma periòdica.
34
Simbor Roig, Vicent. "Eugeni d’Ors reviu Prometeu." Revista de Filología Románica 36 (July 5, 2019): 9–27. http://dx.doi.org/10.5209/rfrm.63503.
Full textAbstract:
L’article investiga el naixement i construcció del mite ancestral de Prometeu i passa tot seguit a analitzar el procés seguit per Eugeni d’Ors per a reescriure’l en la seua obra teatral El nou Prometeu encadenat (1920). Amb l’ajuda de la metodologia proposada per Genette a Palimpsestes. la littérature au second degré (1982), més les aportacions d’uns altres estudiosos, com ara Riffaterre, l’article mostra totes les operacions hipertextuals que efectua Ors per a reescriure el Prometeu encadenat d’Èsquil. Finalment l’últim punt és dedicat a explicar el context de creació de l’obra i les implicacions biogràfiques i polítiques.
35
Ahufinger, Nadia, Laura Ferinu, Llorenç Andreu, and Mònica Sanz-Torrent. "La memòria implícita i el trastorn del desenvolupament de llenguatge." Llengua Societat i Comunicaci�, no. 18 (December 27, 2020): 6–19. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.2.
Full textAbstract:
El trastorn del desenvolupament del llenguatge o TDL és un trastorn caracteritzat per una dificultat severa i persistent en l’expressió i la comprensió del llenguatge que afecta aproximadament un 7% de la població infantil. Tot i ser un trastorn molt prevalent, encara no en sabem la causa. Al llarg dels anys i amb les investigacions fetes per intentar-ne conèixer les possibles causes, s’han posat sobre la taula diferents teories explicatives sobre el trastorn passant des d’algunes de caire innatista fins d’altres de relacionades amb el cognitivisme. L’objectiu d’aquest article és exposar els avenços que s’han dut a terme a partir d’estudis amb infants amb TDL durant els darrers vint anys amb relació als possibles dèficits relacionats amb la memòria implícita en aquesta població. Aquests estudis es van començar a dur a terme després del sorgiment de l’anomenada hipòtesi del dèficit procedimental o PDH (Ullman i Pierpont 2005) en la qual se suggereix que els infants amb TDL presenten dificultats per portar a terme tasques que requereixen la memòria implícita. És a dir, en el procés d’extreure coneixements abstractes de patrons estadístics, càlculs probabilístics o procedimentals de manera inconscient que es relacionarien amb els dèficits lingüístics característics del trastorn.
36
Viscarro Tomàs, Isabel, and M. Asunción Martínez Vera. "La formació psicomotriu dels mestres d’educació infantil, una proposta de metodologia integrada." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2010): 17. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2010.1.638.
Full textAbstract:
En aquest article es presenta l’experiència de l’assignatura “Desenvolupament psicomotor” de la titulació de Mestre d’Educació Infantil1 per ser una proposta metodològica “integrada” (USM/SRE, 2006) que està en clara sintonia amb els requisits que reclama l’actual educació superior en el marc de la convergència europea.
37
Robles i Miserachs, Anna. "Joventut i procés d'autonomia: desmitificar per acompanyar." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 12 (November 15, 2012): 57. http://dx.doi.org/10.17345/aec12.57-82.
Full textAbstract:
La tendència generalitzada que considera l’autonomia com a finalitat de gran part dels objectius en polítiques de joventut ha sobredimensionat el concepte fins a mitificar-lo. Acotar-ne la definició, revisar els diversos noms que rep el mateix encàrrec així com contextualitzar el treball amb joves als efectes de la globalització, l’impacte social de les TIC i un mercat laboral de difícil accés permet segregar els trets més il·lusoris de la pretesa autonomia adulta dels elements veritablement útils per a l’atenció i acompanyament de joves en el seu procés d’autonomia. Es tracta d’una reflexió que recopila diversos plantejaments teòrics entorn del concepte d’autonomia i que desemboca en una proposta pràctica que, tot i estar basada en l’experiència en l’atenció a joves extutelats, pretén plantejar aspectes vàlids per a l’àmbit de la joventut en conjunt.
38
Torres Sabaté, Maria Concepció. "Beltran, J. i Hernàndez, F. J. (2011). Sociología de la Educación. Madrid. McGrawhill. 286pp." Universitas Tarraconensis. Revista de Ciències de l'Educació 1, no. 1 (2013): 101. http://dx.doi.org/10.17345/ute.2013.1.593.
Full textAbstract:
Res no és si no és social. Per 'social' cal entendre, a més de l'adscripció de classe, les variables culturals i polítiques que condicionen qualsevol fet que afecti la comunitat (Paul Natorp), o la nació (Alexandre Galí). Per aquest motiu contextualitzar l'anomenat sistema educatiu -com a indicador de la socialització de la ideologia dominant, o de la seva crisi sistèmica de valors- dins el context que arriba a explicar una pràctica -a priori- formativa és fonamental per a comprendre les crisis, i tal vegada, les opcions de futur (a mitjà termini) sobre la formacio del que s'ha definit com a capital humà.
39
Girondo, Luisa, and Agustí Salvat. "El programa PISA aplicat a alumnes universitaris de l'ensenyament de Mestres. Resultats d'una experiència." Comunicació educativa, no. 19 (January 1, 2006): 4. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc20064-13.
Full textAbstract:
La vida en una societat altament tecnificada i complexa com l’actual exigeix dels ciutadans unes determinades destreses i habilitats per poder-s’hi inserir i progressar. L’adquisició de moltes d’aquestes destreses i habilitats s’inicia en el període d’escolarització primària, i cada vegada més, els sistemes educatius dels diferents països van agafant responsabilitat en l’ajuda al desenvolupament intel·lectual dels escolars. Una de les àrees curriculars amb major potencial de contribució en l’ajuda d’aquest desenvolupament és l’àrea de matemàtiques, la qual aporta les primeres nocions, mètodes i símbols que més tard donaran lloc al pensament científic. Constatem, doncs, que és important en la formació inicial de mestres portar a terme els controls adequats que ens permetin organitzar la formació d’acord amb les necessitats professionals futures, considerant en un primer lloc les mancances actuals.
40
Valera Pozo, Mario, Daniel Adrover-Roig, and Eva Aguilar-Mediavilla. "Les variables socials com a factors de risc, factors de protecció i dificultats consegüents al trastorn del desenvolupament del llenguatge: Una visió holística." Llengua Societat i Comunicaci�, no. 18 (December 27, 2020): 103–17. http://dx.doi.org/10.1344/lsc-2020.18.9.
Full textAbstract:
El trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL) es defineix com una dificultat persistent del llenguatge que afecta la vida de les persones que el pateixen. Entre els factors de risc i protecció més freqüents d’aquest trastorn es troben el gènere, la prematuritat o una possible càrrega genètica. No obstant això, existeix també un altre conjunt de factors socials que es relacionen amb el TDL. Aquestes variables socials inclouen elements familiars, socioculturals i econòmics que afecten especialment la qualitat i quantitat de l’estimulació lingüística que rep l’infant, i influeixen en l’adquisició del llenguatge i el seu desenvolupament. En aquest article abordem, des d’una visió holística i integradora, el conjunt d’aquestes variables, el seu funcionament com a factors de risc i de protecció davant el TDL i la seva afectació per la presència del trastorn.
41
Castellví Mata, Jordi. "Nota de l’editor: Llegir el món per escriure el futur: educació crítica per enfrontar els problemes contemporanis." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 14, no. 2 (2021): e982. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.982.
Full textAbstract:
La didàctica de les ciències socials i la didàctica de la llengua i la literatura estan unides per un fort vincle que es remunta a l’origen d’ambdues àrees. El desenvolupament del pensament crític i de la literacitat crítica ha estat -i segueix sent- un dels elements centrals de les seves línies de recerca. Aquestes sempre han tingut en l’horitzó la formació d’una ciutadania global, reflexiva i crítica, capaç de desmantellar els relats de l’odi presents en els mitjans i en les xarxes socials, llegint més enllà de les línies i de les fonts d’informació, i analitzant textos, imatges, vídeos, i altres productes culturals per tal d’ identificar ideologies i poder comprendre i enfrontar els problemes socials passats i presents, i projectar-se cap al futur
42
Rostan, Carles, and Marta Sadurní. "Els períodes de regressió: Vulnerabilitat i oportunitat del desenvolupament infantil." Comunicació educativa, no. 19 (January 1, 2006): 38. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200638-42.
Full textAbstract:
Les regressions del desenvolupament poden ser de caire cognitiu, motriu i emocional. En aquest article ens centrarem en les que es troben dins del domini emocional i que poden alterar la relació maternofilial. També ens interessarem per comprovar si hi ha relació entre els períodes de regressió i els de transició, ja que, com veurem més endavant, això ens permetria entendre la funció adaptativa dels períodes de regressió.
43
Comelles, Josep Maria. "Shelp: "Beneficence and Health Care"." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 2 (February 12, 2016): 189. http://dx.doi.org/10.17345/aec2.189-190.
Full textAbstract:
En els darrers temps, i a redós del desenvolupament del camp de la Bioètica, s'ha renovat una tradició filosòfica —o si voleu, antropològica— en el sentit clàssic del terme, en la qual metges, sociòlegs, antropòlegs i altres científics socials s'han tornat a preocupar de tota una sèrie de fenòmens que són decisius per a entendre l'actual crisi del nostre sector sanitari.
44
Cenizo Benjumea, José Manuel, Eduardo Serrano López, and Juan Carlos Fernández Truan. "Recursos materials per al desenvolupament motor gros en escolars de 6-9 anys." Apunts Educació Física i Esports, no. 130 (November 30, 2017): 58–72. http://dx.doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.cat.(2017/4).130.05.
Full text
45
Del Valle, Arantza. "Afrontar el repte de les societats heterogènies: elements de reflexió per a la pràctica educativa." Comunicació educativa, no. 21 (January 1, 2008): 22. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc200822-27.
Full textAbstract:
<p>La majoria de les societats occidentals són heterogènies des del punt de vista nacional i/o cultural (per exemple, el Canadà, els Estats Units, el Regne Unit, Suïssa, Espanya, etc.). Aquesta heterogeneïtat crea nombroses situacions en les quals les relacions entre les persones que pertanyen a diferents grups socials, culturals o nacionals no són un assumpte fàcil. Aquesta situació ha generat un interès renovat per l’estudi del desenvolupament dels processos que orienten i defineixen aquestes relacions (MONREAL, 2007).</p>
46
Berrio-Otxoa Otxoa de Angiozar, Kontxesi, and Ainhoa Berasaluze. "Aproximació a la realitat actual del treball social a Euskadi: una especial mirada al treball social en llengua basca." Pedagogia i Treball Social 1, no. 1 (2011): 122. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v1i1.1545.
Full textAbstract:
Aquest article tracta dues temàtiques íntimament vinculades o vinculables i, al mateix temps, clarament diferenciades. En primer lloc, es fa una anàlisi de la recerca i el desenvolupament de la disciplina i de la professió del treball social aplicat a la realitat de la Comunitat Autònoma d’Euskadi (CAE), per a la qual cosa ens recolzem en els resultats obtinguts en una recerca recent. L’estudi posa de manifest la necessitat d’enfortir el treball social, tant en la seva dimensió formativa com en les seves dimensions investigadora i professional. Tot això passa, a judici nostre, per l’intercanvi de sabers entre el món acadèmic i l’exercici professional. En aquest sentit, considerem important crear espais i activar iniciatives per crear sinergies entre els agents de la pràctica professional i els agents de l’àmbit docent-investigador. En segon lloc, s’aprofundeix en el balanç de desenvolupament en l’àmbit formatiu de la disciplina del treball social en llengua basca, a partir d’una primera anàlisi exploratòria. Arran dels diversos indicadors estimats, el basc, en l’àmbit formatiu del treball social, mostra un increment progressiu. Així, sembla clar que, en la mesura en què es prolongui i es consolidi el camí iniciat en l’àmbit formatiu, la implantació del basc en l’àmbit professional serà més ferm. Amb tot, la revitalització lingüística requereix així mateix, prestigiar-ne l’ús apoderant-ne els parlants, cosa que exigeix una dinamització planificada per promoure canvis i generar nous hàbits lingüístics.
47
Traveset Vilaginés, Mercè. "Humanitzar l’educació amb les aportacions de la pedagogia sistèmica multidimensional." Comunicació educativa, no. 29 (December 14, 2016): 17. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201617-23.
Full textAbstract:
La pedagogia sistèmica multidimensional amplia la mirada cap a les múltiples dimensions de l’ésser humà (físiques, emocionals, mentals, espirituals) i cap a les xarxes subtils de l’educació i tots els seus agents per connectar els docents, famílies i alumnat amb les seves arrels, enfortir els seus vincles i fomentar el desenvolupament dels seus talents més essencials amb l’objectiu de generar comunitats humanes que siguin sostenibles i generin el bé comú.
48
Touhami, Slimane. "L'educació popular." Pedagogia i Treball Social 9, no. 2 (2020): 41. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v9i2.22540.
Full textAbstract:
<p>L’article presenta molt breument en què consisteix l’educació popular tal com s’entén avui a França (un concepte que a Catalunya identifiquem, en bona mesura amb els plantejaments de l’educació social basats en l’acompanyament socioeducatiu, el desenvolupament comunitari i les propostes Paulo Freire en relació a l’educació d’adults). A l’article se’n descriuen les característiques, principis i orientació, sempre en favor del progrés i la transformació social. Se’n destaca l’orientació emancipadora i la l’acció a través del vincle, l’acció col·lectiva i el compromís militant amb la justícia i l’emancipació social. La finalitat de transformació social que té el projecte de l’educació popular està sotmesa a dos objectius: la conscienciació i el desenvolupament del poder d’actuació. Tot seguit es fa un recorregut històric de l’educació popular a França, que posa en valor el paper que van jugat les Maisons des Jeunes et de la Culture, de principis del segle XX, fa referència al declivi que va viure en arribar la dècada dels 90 (amb l’afebliment de l’estat del benestar i l’augment de l’individualisme) i la pervivència en l’actualitat, en què continua sent un referent per als professionals del treball social, i segueix representada per institucions rellevants com l’AFEV, els centres Léo Lagrange, Les Petits Débrouillards o els CEMÉA.</p>
49
Revista Comunicació Educativa, Direcció. "Novament, la llengua catalana." Comunicació educativa, no. 10 (February 17, 2014): 3. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc19973.
Full textAbstract:
<p>En aquests moments, en què les forces polítiques del Parlament de Catalunya estan discutint un nou text legal que vagi més enllà de la Llei de Normalització Lingüística del 1983, és bo que des dels centres de formació de mestres ens preguntem com veiem la situació en aquests darrers anys. Una efemèride concreta, la celebració dels deu anys de la revista <em>Interaula</em> –que aplega els formadors de mestres dels Països Catalans– pot resultar també un bon motiu per fer balanç.</p>
50
Barquero Genovés, Carles J. "Els contes de la primera època d’El Mole: aproximació a un material folklòric de principi del segle XIX." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 11. http://dx.doi.org/10.17345/elop201811-26.
Full textAbstract:
El diari El Mole, fundat a la ciutat de València l’any 1837, constitueix l’exemple més antic de premsa regular escrita en llengua catalana. Malgrat que les motivacions del seu redactor principal, Josep Maria Bonilla, no van ser en cap moment culturals sinó polítiques (sobretot difondre la ideologia liberal i anticarlina), sovint va utilitzar per al seu propòsit petits contes tradicionals d’origen folklòric per explicar o il·lustrar als seus lectors moltes de les idees i actuacions que defensava. L’objectiu del present article és subratllar l’origen folklòric i tradicional de tots eixos contes, editar-los seguint criteris filològics actuals i posar-los en valor com una de les mostres més antigues, desconegudes i notables de la rondallística tradicional valenciana.