Academic literature on the topic 'PREMs'

Introduzione: i patient reported experience measure (PREMs) sono indicatori di qualità dell’assistenza e misurano il processo di cura riferito dal paziente. Non sono disponibili questionari PREMs disegnati e validati per descrivere l’esperienza assistenziale durante il ricovero in neonatologia. Obiettivo: costruire un questionario PREMs attraverso un processo di definizione con il metodo Delphi di una lista di domande che investighino l’esperienza dell’assistenza neonatale dal momento del ricovero a quello della dimissione e di validare lo strumento. Materiali e metodi: è stata condotta una revisione rapida della letteratura per identificare questionari sulla percezione dell’assistenza riportati negli studi di validazione pubblicati in 2008-2018. Gli item sull’esperienza, selezionati da ogni questionario incluso, sono stati sottoposti agli stakeholder in 3 round Delphi per il giudizio di rilevanza. I criteri predefiniti di raggiungimento del consenso sono stati applicati alla fine del round 2 e agli item trattenuti è stata attribuita una priorità di inclusione nel questionario, somministrato successivamente, alla dimissione, a genitori di neonati ricoverati in neonatologia. L’analisi fattoriale esplorativa è stata utilizzata per esaminare la struttura dello strumento. Risultati: sono stati identificati 380 studi, 4 sono stati inclusi e 69 item sottoposti al giudizio degli stakeholder (54 genitori e 52 professionisti). Alla fine del processo Delphi, il questionario finale di 18 item è stato validato su un campione di 97 genitori. L’analisi fattoriale con scoring dicotomico degli item ha identificato 2 fattori con buon adattamento al modello: esperienza dell’assistenza durante la degenza ed esperienza di presa in carico e dimissione. Conclusione: il questionario è il primo strumento validato disponibile per misurare l’esperienza dell’assistenza in neonatologia attraverso due indicatori specifici, che consentono di comparare, fra strutture omogenee o all’interno della stessa struttura nel tempo, l’esperienza del processo di cura riferita dai genitori, per identificare aree critiche verso cui orientare interventi di miglioramento della qualità assistenziale.<br>Background: patient reported experience measures (PREMs) are quality indicators of care which measure the patient-reported care process. No PREMs questionnaires have been developed and validated to investigate the experience of care in neonatal units. Objective: to develop a PREMs questionnaire through a process of selection via the Delphi method of a list of questions that investigate the experience of neonatal care from admission to discharge, and to validate this instrument. Materials and methods: a rapid review of the literature was conducted to identify questionnaires on the perception of care reported in validation studies published between 2008-2018. The items referring to experience, selected from each included questionnaire, were submitted to the stakeholders in 3 Delphi rounds for the judgment of relevance. Previously defined consensus criteria were used to reach an agreement at the end of round 2 and the retained items were given a priority for inclusion in the questionnaire. This was administered after discharge to parents of newborns admitted to the neonatal unit. An exploratory factor analysis was used to examine the structure of the instrument. Results: 380 studies were identified, 4 were included and 69 items submitted for the stakeholders’ decision (54 parents and 52 professionals). At the end of the Delphi process, the final 18-item questionnaire was validated using 97 parents. The factor analysis with dichotomous scoring of the items identified 2 factors with that fit the model well: the experience of in-hospital assistance and the experience during admission and discharge. Conclusion: the questionnaire is the first validated instrument to measure the experience of care in neonatal units through two specific indicators, which allow for a comparison of the experience of care reported by the parents between homogeneous structures or within the same structure over time, and to identify critical areas for improvement in the quality of care.

Mainstream press tends to give visibility to immigrants only when problems arise. Through this visibility based on problems a virtual social identity is constructed and given to the immigration population. This identity is built on stereotypes and is not necessarily correct. However, the neighbourhood press of Barcelona, inscribed within the Catalan regional press’ own idea of journalism, offers a different approach to this issue due to its history, proximity and commitment to the region, and hence, the different characteristics of these journalists’ field where different capitals are sought and taken into consideration and different habitus are found. Therefore this press constructs and gives a different virtual social identity by using a differentiated set of frames. Through studying this mechanism the process through which this particular sort of press, and specifically its journalists, approach the idea of journalism was unearthed and its journalistic field explained.<br>La premsa generalista tendeix a donar visibilitat als immigrants només quan sorgeixen problemes. A través d'aquesta visibilitat basada en problemes es construeix una identitat social virtual. Aquesta identitat es construida amb estereotips i no és necessàriament correcte. No obstant això, la premsa de barri de Barcelona, dintre de la tradició de la premsa regional Catalana, ofereix, a causa de la seva història, proximitat i compromís amb la regió, un enfocament diferent a aquest problema i, per tant, les característiques diferents del camp social d'aquests periodistes fan que es busquin i es tinguin en compte diferents habitus i diferents capitals. D’aquesta manera aquesta premsa construeix i dóna una identitat social virtual diferent mitjançant l'ús d'un conjunt diferenciat de marcs. A través de l'estudi d'aquest mecanisme el procés a través del qual aquest tipus particular de premsa, i en concret els seus periodistes, s'acosten a la idea del periodisme ha estat estudiat i el seu camp periodístic explicat.

L'objectiu principal és analitzar i dirimir els múltiples i distints ritmes, graus i dinàmiques d'implantació de la premsa a la demarcació de Lleida, en funció de cada territori i societat, i per extensió de la societat i de la cultura de masses en el període característic de la seva gestació, configuració i consolidació al conjunt del país. A l'efecte adduït s'han recercat, identificat, localitzat –sempre que ha estat possible, en la majoria dels casos– i registrat les 469 publicacions periòdiques editades al conjunt de la demarcació, sense distincions de cap tipus. Tal vegada, la particularitat i principal novetat i aportació de la present recerca descansa, en definitiva, en l'extensió del seu marc socioterritorial, en l'ambició del seu marc cronològic i, sobretot també, en la concreció i la diversificació del seu corpus d'estudi.<br>El objetivo principal es analizar y dirimir los múltiples y distintos ritmos, grados y dinámicas de implantación de la prensa en la demarcación de Lleida, en función de cada territorio y sociedad, y por extensión de la sociedad y de la cultura de masas en el periodo característico de su gestación, configuración y consolidación en el conjunto del país. Al efecto aducido se han indagado, identificado, localizado –siempre que ha sido posible, en la mayoría de los casos– y registrado las 469 publicaciones periódicas editadas en el conjunto de la demarcación, sin distinción de ningún tipo. Tal vez, la particularidad y principal novedad y aportación de la presente investigación descansa, en definitiva, en la extensión de su marco socioterritorial, en la ambición de su marco cronológico y, sobre todo también, en la concreción y la diversificación de su corpus de estudio.<br>The main objective is to analyse and settle the multiple and different rhythms, degrees and dynamics of the implementation of the press in the demarcation of Lleida, according to each territory and society, and by extension of society and mass culture in the characteristic period of its gestation, configuration and consolidation in the country as a whole. To this end, the 469 periodicals published throughout the demarcation have been searched, identified, located –whenever possible, in most cases– and recorded, without distinction of any kin. Perhaps the particularity and main novelty and contribution of this research lies, in short, in the extension of its socio-territorial framework, in the ambition of its chronological framework and, above all, also in the concretion an diversification of its corpus of study.

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-†1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d’Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d’aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L’escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l‘alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d’aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d’enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d’ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les “Veus” de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d’ordre i d’honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d’enteniment i d’implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d’aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d’un imaginari col·lectiu de país, al costat d’Enric Prat de la Riba, i la d’un intent d’encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d’assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l’acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s’ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l’adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d’esperança.<br>Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866 -† 1940) - journalist, cultural impeller, writer, bookkeeper and Official Chronicler of Tortosa - is a multifaceted, complex and fruitful figure, the result of two generations: the heirs of the Renaixença and the Jocs Florals, and the republicans of the Septentrina and the Tortosa Pact. He was born in a convulse territory by wars, floods and epidemies, where human life ceased to have any value. The Dertusana region, politically and socially, is a conflicted zone where the Bourbon dynasty, state structures and the governmental bipartidism have succeeded in establishing and rooting corruption, caciquisme and cunerisme. Decision-making responds to interests that reside far away from the territory, so that its inhabitants suffer their effects and their consequences with extreme cruelty. Catalan, Catalanity and Catalanism are concepts that do not exist neither in the vocabulary of the people nor in their imagination. Those who speak the land’s tongue do it under the complexed dominance of the local variants; They live in the region of Tortosa as tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs ... or as Spaniards. The schooling, carried out exclusively in Spanish, is a pending subject. Most students only have elementary or primary studies, and, even though they can read and write, are not able to understand the texts that are presented to them. Francesc Mestre will focus his life on a single objective: Tortosa, his territory and the recovery of this land’s identity. He understands Catalan as a way of seeing, treating and working the territory; as a way of living and understanding life. This is a concept that is appropriate for everyone and compatible with all kinds of non-exclusive ideologies. The press in Catalan is his tool, his medium and his weapon of combat; the "Veus" de Tortosa and of Catalunya their main speakers. Mestre is a figure of consensus that highlights the Catalan language, Catalanism and Catalanity in all the Catalan-speaking territories; He vindicates them, connects with them and retrieves them within his ideals. He represents an inclusive, plural and diverse Catalanism; principles that, with his way of being and acting, are recognized as values ​​of order and honesty. His causes are closely linked to its country, the counties of its diocese and its city. The issues of the country will be shared with the rest of the Catalanist movement. His disappointments and failures will come from the lack of understanding and involvement of the leadership of the Lliga Regionalista with the serious problems of these counties; In this area they will leave him without support. Although he never renounces his Catalan identity, Mestre will have to find solutions for his land, seeking old complicities and new alliances. His life course has two well-defined stages: The construction of a national collective imaginary, next to Enric Prat de la Riba, and that of an attempt at of fitting Catalonia within Spain, strongly marked by the figure of Francesc Cambó. Francesc Mestre lives the last stage of his life under the role of counsellor, adviser and mediator, without being able to abandon his old uniform of soldier. The defense of his ideals will accompany him until his last moments. When everything has been lost and his eyes only see the ashes of destruction, he will face adversity, leaving in his last breath a spark of hope.

La tesi analitza les representacions de la pobresa a la premsa hegemònica argentina a través de l'estudi dels editorials publicats pels diaris La Nació i Clarín entre els anys 2000 i 2018. L'enfocament teòric parteix d'una perspectiva crítica enfocada en els processos de producció i reproducció social de la pobresa i centrada específicament en l'anàlisi de la forma en què la desigualtat social i la pobresa es reprodueixen discursivament. A nivell metodològic s'utilitza un enfocament hermenèutic i interpretatiu que, a partir d'un procés de triangulació, posa en relació els textos dels editorials, l'anàlisi de les dades i esdeveniments del context històric i les concepcions teòriques i ideològiques que fonamenten les argumentacions. A partir d'aquest enfocament teòric i metodològic, s'analitzen les representacions mediàtiques sobre la pobresa i els pobres atenent especialment a tres qüestions: l'anàlisi comparativa entre les representacions de la pobresa com un fenomen general i abstracte i les representacions de situacions de pobresa específiques que concerneixen a grups concrets; la modalitat que assumeix la vinculació entre discurs mediàtic i discurs científic observant quins són els paradigmes teòrics que estan més presents en el discurs mediàtic; i el posicionament ideològic des del qual els editorials interpreten la pobresa i la manera en què es situen en relació als diferents valors i models socials. Els resultats de la investigació confirmen, en termes generals, les troballes d'estudis precedents referits a una representació passiva i negativa de la pobresa com un fenomen individual en el qual les persones pobres apareixen com necessitades, dependents, desviades de les normes socials i ubicades fora o al marge de la societat. Al seu torn, en relació a les preguntes específiques de la investigació, es constata que quan els editorials parlen de pobresa abstracta predomina un discurs centrat en la commiseració, mentre que quan al·ludeixen a la pobresa concreta emfatitzen un discurs criminalitzador. Entre tots dos tipus de discursos s'observa un de transversal basat en el caràcter moralitzador i pedagogizant del treball i l'educació com a fórmules idònies per a resoldre les situacions de pobresa. Pel que fa a la vinculació entre discurs mediàtic i discurs científic s'observa una confluència parcial amb el paradigma funcionalista, amb el qual els editorials comparteixen les nocions d'ordre, equilibri i unitat basades en la institucionalització i el control social i la pressuposició de la legitimitat de l'ordre social existent on les causes estructurals de la pobresa no són posades en qüestió. Finalment, els editorials busquen legitimar la ideologia dominant i justifiquen els postulats de la doctrina neoliberal com els més idonis per interpretar i resoldre el fenomen de la pobresa. La temàtica de la pobresa és instrumentalitzada com un ítem central en l'estratègia de polarització entre el model liberal-conservador i el model nacional-popular, al què es responsabilitza per la creació de pobresa. Aquesta representació ideològica de la pobresa es legitima fàcticament en programes específics de disciplinament destinats als pobres construïts com classes laborioses i classes perilloses.<br>La tesis analiza las representaciones de la pobreza en la prensa hegemónica argentina a través del estudio de los editoriales publicados por los diarios La Nación y Clarín entre los años 2000 y 2018. El enfoque teórico parte de una perspectiva crítica enfocada en los procesos de producción y reproducción social de la pobreza y centrada específicamente en el análisis de la forma en que la desigualdad social y la pobreza se reproducen discursivamente. A nivel metodológico se utiliza un enfoque hermenéutico e interpretativo que, a partir de un proceso de triangulación, pone en relación los textos de los editoriales, el análisis de los datos y acontecimientos del contexto histórico y las concepciones teóricas e ideológicas que fundamentan las argumentaciones. A partir de este enfoque teórico y metodológico, se analizan las representaciones mediáticas sobre la pobreza y los pobres atendiendo especialmente a tres cuestiones: el análisis comparativo entre las representaciones de la pobreza como un fenómeno general y abstracto y las representaciones de situaciones de pobreza específicas que atañen a grupos concretos; la modalidad que asume la vinculación entre discurso mediático y discurso científico observando cuáles son los paradigmas teóricos que están más presentes en el discurso mediático; y el posicionamiento ideológico desde el cual los editoriales interpretan la pobreza y el modo en que se sitúan en relación a los diferentes valores y modelos sociales. Los resultados de la investigación confirman, en términos generales, los hallazgos de estudios precedentes referidos a una representación pasiva y negativa de la pobreza como un fenómeno individual en el cual las personas pobres aparecen como carenciadas, dependientes, desviadas de las normas sociales y ubicadas afuera o al margen de la sociedad. A su vez, en relación a las preguntas específicas de la investigación, se constata que cuando los editoriales hablan de pobreza abstracta predomina un discurso centrado en la conmiseración, mientras que cuando aluden a la pobreza concreta enfatizan un discurso criminalizador. Entre ambos tipos de discursos se observa uno transversal basado en el carácter moralizador y pedagogizante del trabajo y la educación como fórmulas idóneas para resolver las situaciones de pobreza. En cuanto a la vinculación entre discurso mediático y discurso científico se observa una confluencia parcial con el paradigma funcionalista, con el que los editoriales comparten las nociones de orden, equilibrio y unidad basadas en la institucionalización y el control social y la presuposición de la legitimidad del orden social existente donde las causas estructurales de la pobreza no son puestas en cuestión. Finalmente, los editoriales buscan legitimar la ideología dominante y justifican los postulados de la doctrina neoliberal como los más idóneos para interpretar y resolver el fenómeno de la pobreza. La temática de la pobreza es instrumentalizada como un ítem central en la estrategia de polarización entre el modelo liberal-conservador y el modelo nacional-popular, al que se responsabiliza por la creación de pobreza. Esta representación ideológica de la pobreza se legitima fácticamente en programas específicos de disciplinamiento destinados a los pobres construidos como clases laboriosas y clases peligrosas.<br>This thesis analyzes the representations of poverty in the Argentinian hegemonic press through the study of the editorials published by the newspapers La Nación and Clarín between the years 2000 and 2018. The theoretical approach takes a critical perspective focused on the processes of social production and reproduction of poverty, and it is specifically centered on the analysis of how social inequality and poverty are reproduced at the discursive level. A hermeneutic and interpretative approach is used as methodological tool. Based on a triangulation process, this approach relates the texts of the editorials, the analysis of data and the events within the historical context and the theoretical and ideological conceptions upon which the argumentations are built. From this theoretical and methodological approach, the media representations of poverty and the poor are analyzed, with emphasis on the following issues: the comparative analysis between the representations of poverty as a general and abstract phenomenon, and the representations of specific situations of poverty that affect specific groups; the modality that assumes the relationship between mediatic and scientific discourse observing which are the theoretical paradigms that are more present in the mediatic discourse; and the ideological positioning from which the editorials interpret poverty and where they stand in relation to the different social values and models. The results of this research confirm the findings of preceding studies, which refer to a passive and negative representation of poverty seen as an individual phenomenon in which poor people appear as deprived, dependent, deviated from social norm and located outside or on the margin of society. Related to the specific questions of the research, it is confirmed that a discourse centered on commiseration is predominant when editorials speak about abstract poverty, whereas a criminalizing one is emphasized when they allude to specific poverty. Between both type of discourses a transversal one is observed, in which work and education are morally and pedagogically presented as the most suitable formula to solve situations of poverty. Between the media discourse and the scientific discourse a partial confluency with the functionalist paradigm is observed, with which the editorials share the notions of order, equilibrium and unity based on social institutionalization and control, and where they assume the legitimacy of existing social order without questioning the structural causes of poverty. Finally, the editorials attempt to legitimate the dominant ideology and to justify the postulates of the neoliberal doctrine as the most suitable ones to interpret and solve the phenomenon of poverty. The topic of poverty is instrumentalized as a central item in the strategy of polarization between the liberal-conservative model and the national-popular model, the latter being responsible for the creation of poverty. This ideological representation of poverty is factually legitimated in discipline programs directed to the poor, seen as a laborious and dangerous class.

Aquesta tesi estudia, en una primera part, la recepció a Catalunya de la novel·la de fulletó francesa per mitjà de les traduccions de Les Mystères de Paris, d’Eugène Sue, i del cicle de Rocambole, de Ponson du Terrail, i, en la segona part, analitza la presència de temes i personatges del fulletó francès als fulletons catalans publicats a la premsa periòdica a la segona meitat del segle XIX.<br>Esta tesis estudia, en una primera parte la recepción en Cataluña de la novela de folletín francesa por medio de las traducciones de Les Mystères de Paris, de Eugène Sue y del ciclo de Rocambole, de Ponson du Terrail, y, en la segunda parte, analiza la presencia de temas y personajes del folletín francés en los folletines catalanes publicados en la prensa peródica de la segunda mitad del siglo XIX.<br>This thesis studies, in the first part, the reception in Catalonia of the novel of the French newspaper serial through translations of Les Mystères de Paris, Eugène Sue and the cycle of Rocambole, Ponson du Terrail, and, in the second part, analyzes the presence of themes and characters from the French newspaper serial in the Catalan newspapers serials published in the periodical press of the second half of the 19th century.