Academic literature on the topic 'Primera guerra carlista'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Primera guerra carlista.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Primera guerra carlista"

1

Comesaña Paz, Alfredo. "Fastixio e morte dun portaestandarte do carlismo galego. O cóengo cardeal Francisco M.ª de Gorostidi." Cuadernos de Estudios Gallegos 66, no. 132 (2019): 313. http://dx.doi.org/10.3989/ceg.2019.132.10.

Full text
Abstract:
En la Primera Guerra Carlista un sector del clero gallego identificado con la defensa del Trono, el Altar y la Legitimidad luchó en las guerrillas carlistas. Entre ellos sobresale el canónigo cardenal Francisco María de Gorostidi. Este documento analiza su trayectoria vital desde los primeros pasos en su tierra natal guipuzcoana hasta su llegada a Galicia, incidiendo en los trabajos que hizo en favor de uno de los proyectos de rebelión carlista más destacado de la guerra.
 
 [gl] Na Primeira Guerra Carlista un sector do clero galego identificado coa defensa do Trono, o Altar e a Lexitimidade loitou nas guerrillas carlistas. Entre eles sobresae o cóengo cardeal Francisco María de Gorostidi. Este documento analiza a súa traxectoria vital dende os primeiros pasos na súa terra natal guipuscoana ata a súa chegada a Galicia, facendo fincapé nos traballos que fixo en prol dun dos proxectos de rebelión carlista máis salientable da guerra.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Caridad Salvador, Antonio. "Los jefes del primer carlismo." Historia Contemporánea 3, no. 58 (2018): 679–712. http://dx.doi.org/10.1387/hc.18837.

Full text
Abstract:
En este artículo he intentado averiguar qué tipo de personas fueron los jefes carlistas que participaron en la primera guerra. Para ello he seleccionado a los 100 más destacados y he elaborado una serie de estadísticas con sus datos biográficos. La información la he extraído de la obra de Pirala, de otros trabajos sobre la Primera Guerra Carlista y de varias obras biográficas sobre jefes carlistas. Con esta investigación he podido saber que la mayoría de los jefes carlistas procedían de Cataluña, el País Vasco y Navarra, que eran en su mayoría militares apartados del servicio o jefes de voluntarios realistas y que tuvieron una trayectoria vital bastante variada, habiendo entre ellos idealistas, pragmáticos y oportunistas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Comesaña Paz, Alfredo. "Armas inglesas para don Carlos: el incidente de la Express Packet." Hispania 78, no. 260 (2019): 731. http://dx.doi.org/10.3989/hispania.2018.017.

Full text
Abstract:
En la Primera Guerra Carlista, el bando legitimista, en su desigual lucha contra el Estado isabelino, se vio lastrado por la falta de recursos. Una de las alternativas para paliar este problema fue la compra de armas en el exterior. La malograda misión de la balandra británica Express Packet —objeto de estudio de este trabajo—, constituye un incidente de indudable interés por varias razones. Por una parte, nos ofrece una visión de los entresijos del tráfico de armas al que hubo de recurrir el carlismo en el marco de la convulsa situación que vivía Portugal —país con una guerra similar a la que se desarrollaba en España y donde don Carlos María Isidro residía en un forzado retiro—. Por otra, desvela las intenciones del carlismo para, desde el norte de Portugal, lograr un alzamiento guerrillero de envergadura en Galicia que facilitase la entrada en España del titular de la dinastía carlista.
 Con documentos procedentes, entre otras instituciones, de la Capitanía General de Galicia, este trabajo pretende dar a conocer información inédita y ahondar en los detalles que rodearon el apresamiento de la Express Packet y en las esperanzas carlistas depositadas en esta operación.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

González García, Clemente. "El aprovisionamiento de caballos para el Ejército del Centro en la Primera Guerra Carlista." Pasado y Memoria. Revista de Historia Contemporánea, no. 23 (July 29, 2021): 184. http://dx.doi.org/10.14198/pasado2021.23.08.

Full text
Abstract:
El presente trabajo estudia el aprovisionamiento de monturas para el ejército y su impacto en el área valenciana durante la Primera Guerra Carlista. El secular abandono de la cría caballar y la excesiva duración de la guerra incrementaron las dificultades para obtener caballos con determinadas características. Ello obligó al Gobierno a recurrir a diversos medios, tales como remonta, requisas y compras en metálico, para cubrir las bajas y crear nuevas unidades de Caballería. Los principales perjudicados acabaron siendo los labradores valencianos, muchos de ellos integrados también en la Milicia Nacional. Cuando lograban poner sus animales a salvo de la rapiña carlista, se veían obligados a entregarlos al Gobierno a cambio de recibos que solo eran válidos para pagar contribuciones.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

García-Reyes, Juan Carlos, and Jon Arrizabalaga. "Comunicación científica e innovación tecnológica en la primera Cruz Roja, 1863-1876." História, Ciências, Saúde-Manguinhos 23, no. 3 (2016): 847–65. http://dx.doi.org/10.1590/s0104-59702016000300007.

Full text
Abstract:
Resumen Los primeros años del movimiento internacional de Cruz Roja coincidieron con grandes cambios tecnológicos en la medicina de guerra. Las peculiaridades organizativas de la Asociación Internacional de Socorro a los Soldados Heridos en Campaña, impulsada por el Comité de Ginebra y los comités nacionales de Cruz Roja; la confluencia en diversos congresos profesionales y publicaciones de médicos de las diferentes sociedades nacionales de esta asociación; y la construcción de un conocimiento práctico compartido, puesto a prueba en la Guerra Franco-Prusiana (1870-1871), proporcionan claves para comprender las innovaciones tecnológicas introducidas por la Cruz Roja Española durante la tercera y última Guerra Carlista (1872-1876).
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Gallastegui Aranzabal, César. "La difusion del Liberalismo en el País Vasco: de la Carta Pastoral de Luis de Borbón (1820) a El Liberalismo es pecado (1887)." Estudios de Deusto 51, no. 1 (2015): 191. http://dx.doi.org/10.18543/ed-51(1)-2003pp191-209.

Full text
Abstract:
Sumario: 1. El País Vasco a inicios del siglo XIX. 2. El Trienio Liberal. 2.1. La instalación del liberalismo en el poder: la Carta Pastoral de Luis de Borbón, de 15 de marzo de 1820. 2.2. Los sermones en defensa de la Constitución. 2.3. La extensión de la cultura política: los catecismos políticos. 2.4. La defensa del régimen liberal: la Milicia Nacional. 3. Primera Guerra Carlista: prensa y propaganda. 3.1. Las iniciativas liberales. 4. La construcción del Estado Liberal y la respuesta de las instituciones forales. Contrapropuesta carlista. 5. La literatura antiliberal de fin de siglo.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Samaniego-Arrillaga, E. "Nacimiento de la Cruz Roja. Primera actuación en España. Guerra Carlista 1872-1876." Gaceta Médica de Bilbao 101, no. 3 (2004): 105–10. http://dx.doi.org/10.1016/s0304-4858(04)74479-0.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

González García, Clemente. "A corta distancia. Proyectiles esféricos de la Acción de Las Useras, Castellón (17 de julio de 1839)." SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 52 (December 23, 2020): 179. http://dx.doi.org/10.7203/sagvntvm.52.16771.

Full text
Abstract:
Este artículo sintetiza uno de los capítulos de la Tesis doctoral del autor: “El Ejército del Centro en la provincia de Castellón. Historia militar y arqueología de los campos de batalla, en la Primera Guerra Carlista, (1833-1840).” En él se estudian y analizan los proyectiles esféricos documentados durante la prospección arqueológica realizada en el escenario de la sangrienta batalla de las Useras. Los materiales recuperados permiten situar con precisión el suceso histórico. Evidencian gran cantidad de disparos a corta y muy corta distancia y contribuyen a conocer mejor las causas de la derrota que sufrió el líder rebelde, Ramón Cabrera.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Cameno Mayo, Diego. "Un periodista militar: Antonio Vallecillo Luján y su Archivo (1841-1843)." Investigaciones Históricas. Época Moderna y Contemporánea, no. 40 (November 27, 2020): 447–70. http://dx.doi.org/10.24197/ihemc.40.2020.447-470.

Full text
Abstract:
Pese a ser uno de los ámbitos más descuidados de la historia militar, la prensa militar proporciona gran cantidad de información acerca de la situación del instituto armado del país en un periodo concreto. Su interés radica en que son escritos por militares y para militares, permitiendo al lector conocer cuáles eran los temas que más preocupaban a los soldados del momento. Este trabajo pretende analizar unos periódicos concretos (los dirigidos por el periodista militar y legislador Antonio Vallecillo Luján) en un momento determinado (la Regencia de Espartero, tras finalizar la Primera Guerra Carlista), buscando conocer la manera en que una parte del ejército se veía a sí misma y lo plasmaba por escrito para que todos lo leyesen, en un contexto de posguerra civil.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Fernández de Gobeo Díaz de Durana, Nerea. "Los repertorios léxicos en A Luminous Guide for the British Cooperative Forces in Spain de Sotero de Goicoechea (1836)." Anuario de Estudios Filológicos 44 (July 17, 2021): 337–58. http://dx.doi.org/10.17398/2660-7301.44.337.

Full text
Abstract:
El objetivo de este trabajo es describir el contenido de la obra A Luminous Guide for the British Cooperative Forces in Spain de Sotero de Goicoechea y, en especial, estudiar los repertorios incluidos en ella: un vocabulario bilingüe inglés-español ordenado temáticamente y uno trilingüe, inglés-español-euskera. La obra, publicada en 1836, constituye una breve guía de Bizkaia elaborada como ayuda para las fuerzas auxiliares británicas desplazadas al País Vasco durante la Primera Guerra Carlista (1836-1839). Así pues, tras repasar el contexto histórico en el que se inserta su creación y los datos biográficos del autor, nos centramos en analizar los dos vocabularios mencionados, relevantes a pesar de su brevedad, debido a la poco usual coaparición de estas tres lenguas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Primera guerra carlista"

1

Ollero, de la Torre José Luis. "La Rioja ante la primera guerra carlista (1833-1839) : incidencias socioeconómicas /." Logroño : Gobierno de La Rioja : Instituto de estudios riojanos, 1994. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb361765537.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Corrales, Burjalés Laura. "L'estampa i la primera guerra carlina a Catalunya (1833-1840)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285549.

Full text
Abstract:
Aquest estudi pretén establir unes primeres bases per conèixer les qualitats iconogràfiques de les estampes que s’integren en la propaganda dels diferents bàndols enfrontats durant la Primera Guerra Carlina. També hi ha un estudi previ dels impressors, llibreters, editors i artífexs (dibuixants, gravadors i litògrafs) que van participar directa o indirectament en la creació, impressió i edició d'estampes de caire polític. Aquest treball, però, se centra principalment en aquell material gràfic –realitzat mitjançant les tècniques de gravat i d’estampació– imprès i/o editat a Catalunya en l’interval de 1833 a 1840 i, a més, relacionat directa o indirectament amb les pugnes dinàstiques i ideològiques constitutives del conflicte. Es tracta, primer de tot, de reunir en un catàleg aquelles obres gràfiques impreses que estiguin al nostre abast i que, d’acord amb les característiques anteriorment mencionades, facin palesa de l’heterogeneïtat de temes i gèneres d’estampa que van sorgir d’escoles d’art, tallers locals i impremtes del territori català. Així, doncs, el propòsit de L’estampa i la Primera Guerra Carlina a Catalunya (1833-1840) és explicar el conflicte que enfrontà defensors d'Isabel II i partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i, en paral·lel, les pugnes entre liberals i defensors de les antigues institucions, a partir d’una lectura minuciosa, lògicament interpretativa, de totes aquelles imatges sorgides dels diferents bàndols acarats, posant especial atenció a les imatges sincròniques a la guerra, aquelles que responen a temes d’actualitat i que, a diferència de les imatges realitzades pels vencedors acabada la guerra, reflecteixen de manera més indeliberada les disputes sorgides arran dels diferents episodis bèl·lics, polítics i socials.<br>This study aims to establish the first bases to know iconographic quality prints that are part of the propaganda of different opposing sides during The First Carlist War. There is also a study of printers, booksellers, publishers and creators (artists, engravers and lithographers) who participated directly or indirectly in the creation, printing and publishing of political prints. But this work focuses mainly on artwork that -made using etching or printing techniques- printed and / or published in Catalonia in the period from 1833 to 1840, also related directly or indirectly to the dynastic struggles and ideological conflict constitutive. The main objective is to put together a graphic printed catalog with those works that are at our disposal and in accordance with the characteristics mentioned above. Also those that show the heterogeneity of subjects and genres that emerged in print art schools, local workshops and printing houses in the Catalan territory. Thus, the purpose of The Print and the First Carlist War in Catalonia (1833- 1840) is to explain the conflict between supporters of Isabel II and supporters of Carlos Maria Isidro de Borbón, at the same time as the dispute between liberal defenders and Ancien Régime defenders, from a close reading, logically interpretative, all the images arising from different sides faced, paying special attention to synchronous images of war, those that respond to current issues and, unlike images taken by the victors after the war, reflect more spontaneous clashes arising out of different military, political and social events.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Fuertes-Arboix, Monica. "La sátira política en Fray Gerundio (1837-1842) de Modesto Lafuente." The Ohio State University, 2006. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=osu1153961390.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Quintana, Segalà Joan-Xavier. "L’administració pública carlina a Catalunya a la guerra dels set anys (1833-1840)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669605.

Full text
Abstract:
Aquesta investigació té com a objecte principal formular un primer estudi sobre els òrgans que van composar l’Administració carlina catalana durant la Guerra dels Set Anys (1833-1840). Ara bé, aquest objecte pressuposa inevitablement una formulació intricada per la qual cosa, per a la present tesi doctoral, s’ha procurat capgirar els plantejaments d’anàlisi historiogràfic vigents, prendre distància dels apriorismes que poguessin condicionar l’objecte d’anàlisi i el seu context, és a dir, s’ha fet necessari reconstruir teories per les quals poder establir noves preguntes i anàlisis. Igualment, s’ha procurat establir paral·lelismes entre les trajectòries vitals dels seus protagonistes i les institucions estudiades, així com noves hipòtesis de treball que permetin noves vies documentables d’estudi. Per poder delimitar, i verificar, l’existència d’una administració pública carlina s’ha pres com a punt de partida tres conceptes: el propi d’administració pública, el de dret administratiu; i el de la ciència del dret administratiu. D’acord amb aquestes tres disciplines, es pot afirmar que l’existència d’una administració implica necessàriament la presència d’una organització dotada d’un personal i uns recursos econòmics, i d’una activitat, articulada en fases –procediment– i actes administratius –resolucions–. Amb tot, existeix un element important que determina la resta: les funcions. Qualsevol organisme d’una administració es crea –i actua– per oferir un servei d’interès per al públic. I per a l’execució d’aquests serveis, s’articulen unitats administratives a les quals es vincula un personal especialitzat que gaudeix d’un pressupost per a l’execució del servei encomanat. En resum, es pot afirmar que una administració es compon d’unes funcions, les quals s’articulen a través d’unitats administratives que gaudeixen de poder. Aquestes unitats tenen assignats un personal i uns mitjans pecuniaris, a la vegada que estan regulades per un procediment determinat del qual en resulten els actes administratius. L’estudi de l’Administració carlina a Catalunya suposa un plantejament innovador i, alhora, complex, per la qual cosa ha estat indispensable fixar els límits d’aquest objecte i seguir l’exemple d’altres treballs centrats en l’orgànica institucional isabelina i la seva Administració. Pel que fa als estudis sobre l’Administració isabelina, cal dir que esdevenen un clar exemple de partida ja que plantegen l’acció de l’Estat i com aquesta es concreta en el desplegament dels diferents serveis públics per tot el territori, contribuint a la progressiva articulació i cohesió de la comunitat política. L’eix discursiu d’aquesta investigació és «l’organització» del bàndol carlí en la seva vessant més institucional, aquella que comprèn la descripció i anàlisi de les seves estructures o aparell administratiu en aspectes concrets. Per tant, l’objecte principal d’aquesta tesi doctoral és introduir-se en l’orgànica de l’Administració carlina, és a dir, en els òrgans de govern i llurs funcions. Aquest plantejament intenta apropar-se a «l’anàlisi jurídic i la conducta cultural» del conjunt humà que s’estudia, en definitiva situant el carlisme a la seva «jurisdicció i del [seu] sistema cultural» en tant que són la base de «l’estructura de les relacions socials».<br>Esta investigación tiene como objeto principal formular un primer estudio sobre los órganos que compusieron la Administración carlista catalana durante la Guerra de los Siete Años (1.833-1.840). Ahora bien, este objeto presupone inevitablemente una formulación intrincada por lo que, para la presente tesis doctoral, se ha procurado cambiar los planteamientos de análisis historiográfico vigentes, tomar distancia de los apriorismos que pudieran condicionar el objeto de análisis y el su contexto, es decir, se ha hecho necesario reconstruir teorías por las que poder establecer nuevas preguntas y análisis. Igualmente, se ha procurado establecer paralelismos entre las trayectorias vitales de sus protagonistas y las instituciones estudiadas, así como nuevas hipótesis de trabajo que permitan nuevas vías documentables de estudio. Para poder delimitar, y verificar, la existencia de una administración pública carlista se ha tomado como punto de partida tres conceptos: el propio de administración pública, el de derecho administrativo; y el de la ciencia del derecho administrativo. De acuerdo con estas tres disciplinas, se puede afirmar que la existencia de una administración implica necesariamente la presencia de una organización dotada de un personal y unos recursos económicos, y de una actividad, articulada en fases -procedimiento- y actos administrativos -resoluciones-. Con todo, existe un elemento importante que determina el resto: las funciones. Cualquier organismo de una administración se crea -y actuaciones para ofrecer un servicio de interés para el público. Y para la ejecución de estos servicios, se articulan unidades administrativas a las que se vincula un personal especializado que goza de un presupuesto para la ejecución del servicio encomendado. En resumen, se puede afirmar que una administración se compone de unas funciones, las cuales se articulan a través de unidades administrativas que gozan de poder. Estas unidades tienen asignados un personal y unos medios pecuniarios, a la vez que están reguladas por un procedimiento determinado del que resultan los actos administrativos. El estudio de la Administración carlista en Cataluña supone un planteamiento innovador y, a la vez, complejo, por lo que ha sido indispensable fijar los límites de este objeto y seguir el ejemplo de otros trabajos centrados en la orgánica institucional isabelina y su Administración. En cuanto a los estudios sobre la Administración isabelina, hay que decir que son un claro ejemplo de partida ya que plantean la acción del Estado y como ésta se concreta en el desarrollo de los diferentes servicios públicos por todo el territorio, contribuyendo a la progresiva articulación y cohesión de la comunidad política. El eje discursivo de esta investigación es «la organización» del bando carlista en su vertiente más institucional, aquella que comprende la descripción y análisis de sus estructuras o aparato administrativo en aspectos concretos. Por tanto, el objeto principal de esta tesis doctoral es introducirse en la orgánica de la Administración carlista, es decir, en los órganos de gobierno y sus funciones. Este planteamiento intenta acercarse a «el análisis jurídico y la conducta cultural» del conjunto humano que se estudia, en definitiva situando el carlismo a su «jurisdicción y del [su] sistema cultural» en tanto que son la base de «la estructura de las relaciones sociales».<br>The main objective of this research is to formulate a first study on the organs that made up the Catalan Carlist Administration during the Seven Years' War (1833-1.840). However, this object inevitably presupposes an intricate formulation so that, for the present doctoral thesis, it has been attempted to change the current historiographic analysis approaches, to take distance from the priors that could condition the object of analysis and its context, that is to say , it has become necessary to reconstruct theories by which to establish new questions and analysis. Likewise, attempts have been made to draw parallels between the vital trajectories of their protagonists and the institutions studied, as well as new working hypotheses that allow new documentable ways of study. In order to define, and verify, the existence of a Carlist public administration, three concepts have been taken as a starting point: that of public administration, that of administrative law; and that of the science of administrative law. According to these three disciplines, it can be affirmed that the existence of an administration necessarily implies the presence of an organization endowed with personnel and economic resources, and an activity, articulated in phases -procedure- and administrative acts -resolutions-. However, there is an important element that determines the rest: the functions. Any agency of an administration is created - and actions to offer a service of interest to the public. And for the execution of these services, administrative units are articulated to which a specialized staff is linked that enjoys a budget for the execution of the entrusted service. In summary, it can be affirmed that an administration is composed of some functions, which are articulated through administrative units that enjoy power. These units are assigned a personal and financial resources, while they are regulated by a specific procedure resulting from administrative acts. The study of the Carlist Administration in Catalonia is an innovative and, at the same time, complex approach, so it has been essential to set the limits of this object and follow the example of other works focused on the Elizabethan institutional organization and its Administration. As for the studies on the Elizabethan Administration, it must be said that they are a clear example of departure since they raise the action of the State and how this is specified in the development of the different public services throughout the territory, contributing to the progressive articulation and cohesion of the political community. The discursive axis of this investigation is "the organization" of the Carlist side in its most institutional aspect, that which includes the description and analysis of its structures or administrative apparatus in concrete aspects. Therefore, the main purpose of this doctoral thesis is to enter the organic of the Carlist Administration, that is, in the governing bodies and their functions. This approach tries to approach "the legal analysis and cultural behavior" of the human group under study, ultimately placing Carlism in its "jurisdiction and [its] cultural system" while being the basis of "the structure of the social relationships".
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Primera guerra carlista"

1

Alfonso Bullón de Mendoza Gómez de Valugera. La primera guerra carlista. Actas, 1992.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Campo, Luis del. Pamplona durante la primera guerra carlista. Ayuntamiento de Pamplona, 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

José Ramón de Urquijo y Goitia. Relaciones entre España y Nápoles durante la Primera Guerra Carlista. Actas Editorial, 1998.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Cerrano, Juan Manuel. Estudio postal de la Primera Guerra Carlista en Euskal Herria. Fundación Sancho el Sabio, 1993.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Ramón, Giménez Corbatón José, ed. Aragón visto por un francés durante la Primera Guerra Carlista. Diputación General de Aragón, Departamento de Cultura y Educación, 1985.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

José Luis Ollero de la Torre. La Rioja ante la primera guerra carlista (1833-1839): Incidencias socioeconómicas. Gobierno de La Rioja, Instituto de Estudios Riojanos, 1994.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Cárdenas, Pedro Nogales. Una visió de la primera guerra carlista: Les cartes comercials de la Companyia d'Aragó, 1833-1840. Centre de Lectura de Reus, 1995.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Revolución liberal, expolios y desastres de la primera guerra carlista en Navarra y en el Frente del Norte. Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Aldaz, Ramón del Río. Revolución liberal, expolios y desastres de la primera guerra carlista en Navarra y en el Frente del Norte. Gobierno de Navarra, Departamento de Educación y Cultura, 2000.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Richard, Ford. Los españoles y la guerra: Análisis histórico sobre la Primera Guerra Carlista y acerca del invariable carácter de las guerras en España. Ediciones Tayo, 1990.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography