Academic literature on the topic 'Provincia de Cataluña'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Provincia de Cataluña.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Provincia de Cataluña"
1
Olivé-Busom, Júlia, Helena Kirchner, Olalla López-Costas, and Nicholas Márquez-Grant. "Arqueología funeraria andalusí en Cataluña y la provincia de Castellón." Arqueología y Territorio Medieval 27 (December 22, 2020): 235–67. http://dx.doi.org/10.17561/aytm.v27.5395.
Full textAbstract:
El presente trabajo ofrece una síntesis de los conocimientos arqueológicos e históricos sobre el poblamiento andalusí mediante un inventario de hallazgos funerarios en Cataluña, con la provincia de Castellón como referente de comparación. Se presentan nuevos datos relativos a hallazgos aún inéditos de los yacimientos de Plà de Almatà (Balaguer) y la Vall d’Uixó (Castellón). Cataluña formaba parte de la Frontera Superior de al-Andalus, por lo que desarrolló unas características de poblamiento diferentes al resto del šarq al-Andalus, representado por la provincia de Castellón. Para investigar estas características, la arqueología funeraria y la antropología física aportan herramientas de gran utilidad. Aunque los aspectos tafonómicos y las oportunidades de excavación han influenciado el registro funerario disponible, los procesos históricos no deben desvincularse. Para este trabajo, se ha realizado un inventario exhaustivo y un análisis de los datos disponibles de estas regiones con el objetivo de interpretar el registro disponible y ofrecer una síntesis útil para las investigaciones futuras.
2
Amela Valverde, Luis. "La ceca ibérica de Abariltur." Hispania Antiqua, no. XLIII (November 20, 2019): 16–30. http://dx.doi.org/10.24197/ha.xliii.2019.16-30.
Full textAbstract:
Breve trabajo sobre la pequeña ceca de Abariltur, ubicada no en la actual Cataluña como habitualmente se considera, sino más bien en la provincia de Castellón. Situación, iconografía, ordenación y cronología de este curioso taller
3
Menchón i Bes, Joan. "Necrópolis altomedievales y despoblación en la provincia de Tarragona, el caso de la Conca de Barberà." Arqueología y Territorio Medieval 5 (October 14, 1998): 5–29. http://dx.doi.org/10.17561/aytm.v5i0.1540.
Full textAbstract:
Este artículo pretende ser una aproximación al mundo funerario medieval en la comarca de la Conca de Barberà, provincia de Tarragona (Cataluña). La existencia de un conjunto importante de necrópolis indica según el autor que la supuesta despoblación tras la conquista islámica no es cierta.
4
Groom, Q. J., I. Hoste, and S. Janssens. "Observación confirmada de Oxalis dillenii en España." Collectanea Botanica 36 (April 6, 2017): 004. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2017.v36.004.
Full textAbstract:
Confirmamos la presencia de Oxalis dillenii Jacq. en la provincia de Lérida (Cataluña, España). La identidad de la especie fue confirmada tanto por sus características morfológicas como a través de la secuenciación del código de barras del ADN. Se proporciona un mapa de distribución de O. dillenii, así como notas sobre su identificación.
5
Senar, R., and S. Cardero. "Dades de plantes al·lòctones per a l’est de la península Ibèrica." Collectanea Botanica 38 (October 15, 2019): 009. http://dx.doi.org/10.3989/collectbot.2019.v38.009.
Full textAbstract:
Con las observaciones de los últimos años en el este de la península ibérica (concretamente en Cataluña, País Valenciano y la provincia de Teruel), se aportan un conjunto de datos corológicos de 41 plantas alóctonas naturalizadas u ocasionales. Cabe destacar Annona cherimola y Manihot grahamii que se citan por primera vez en la flora ibérica; Echinopsis pachanoi y Hydrocotyle verticillata para Cataluña; Solandra maxima en el País Valenciano. Se tiene que excluir Opuntia pestifer de la flora valenciana, ya que se confirma que las citas anteriores corresponden a Opuntia aurantiaca. Además, se aportan nuevas localidades de Acacia karroo, Cylindropuntia kleiniae, Euphorbia tirucalli, Leucaena leucocephala, Lophocereus marginatus, Nicandra physalodes, Pelargonium inquinans, Physalis peruviana, Podranea ricasoliana, Sedum pachyphyllum, Senna corymbosa, Tradescantia pallida y Tradescantia sillamontana, táxones interesantes y poco conocidos en la flora alóctona del este ibérico.
[ca] Amb les observacions dels darrers anys fetes a l’est de la península Ibèrica (concretament a Catalunya, País Valencià i la província de Terol), s’aporten un conjunt de dades corològiques de 41 plantes al·lòctones naturalitzades o ocasionals. Cal destacar Annona cherimola i Manihot grahamii que es citen per primera vegada a la flora ibèrica; Echinopsis pachanoi i Hydrocotyle verticillata per a Catalunya; Solandra maxima per al País Valencià. Cal excloure Opuntia pestifer de la flora valenciana, ja que es confirma que les cites anteriors corresponen a Opuntia aurantiaca. A més a més, s’aporten noves localitats de Acacia karroo, Cylindropuntia kleiniae, Euphorbia tirucalli, Leucaena leucocephala, Lophocereus marginatus, Nicandra physalodes, Pelargonium inquinans, Physalis peruviana, Podranea ricasoliana, Sedum pachyphyllum, Senna corymbosa, Tradescantia pallida i Tradescantia sillamontana, tàxons interessants i poc coneguts a la flora al·lòctona de l’est ibèric.
6
Baylina Ferré, Mireia, Anna Ortiz Guitart, and María Prats Ferret. "Geografía de la infancia: espacios de juego en ciudades medias de Cataluña." Geographicalia, no. 50 (June 8, 2015): 5. http://dx.doi.org/10.26754/ojs_geoph/geoph.2006501122.
Full textAbstract:
Este artículo tiene como objetivo reflexionar sobre el papel de los espacios de juego en la vida cotidiana de los niños y niñas en entornos urbanos, conocer el tipo de utilización y apropiación que hacen de estos espacios y ver hasta qué punto se puede considerar el género como uno de los elementos organizadores de los espacios de juegos. El trabajo se contextualiza en dos municipios medios catalanes, Manresa y Sant Feliu de Llobregat, capitales comarcales del Bages y el Baix Llobregat respectivamente, ambas localizadas en la provincia de Barcelona.
7
Oestreicher, Andreas. "La crisis filoxerica en España (estudio comparativo sobre las consecuencias socio-economicas de la filoxera en algunas regiones vitivinicolas españolas)." Hispania 56, no. 193 (March 5, 2019): 587. http://dx.doi.org/10.3989/hispania.1996.v56.i193.738.
Full textAbstract:
La filoxera, el insecto microscópico que atacó y arrasó los viñedos europeos a finales del siglo pasado, invadió España en el año 1878, al aparecer su primer foco en la provincia andaluza de Málaga. A partir de esta fecha extendió su marcha funesta por todas las provincias vitivinícolas españolas, causando la destrucción de casi la totalidad de los viñedos de la Península y llevando a la más completa miseria a cientos de miles de viticultores. Existen, sin embargo, apreciables diferencias entre las respectivas regiones vitivinícolas españolas en cuanto a las consecuencias socio-económicas de esta plaga y, también, a las respuestas adoptadas frente a ella, ya sea respecto a la lucha antifiloxérica o a las medidas emprendidas para salir de ella. Apreciar y analizar estas diferencias será el objetivo del presente artículo que tendrá en cuenta, principalmente, las regiones de La Rioja, Cataluña y partes de Andalucía.
8
Gómez-Bellver, Carlos, Hilari Álvarez, and Llorenç Sáez. "Nuevas aportaciones al conocimiento de la flora alóctona de la provincia de Barcelona (Cataluña, España)." Orsis 30 (December 20, 2016): 167. http://dx.doi.org/10.5565/rev/orsis.36.
Full text
9
Quesada Rivera, Eugenio. "Producir una revista en provincia. El caso de El Heraldo Seráfico, Cartago, Costa Rica (1910-1940)." LiminaR. Estudios Sociales y Humanísticos 17, no. 2 (June 25, 2019): 183–95. http://dx.doi.org/10.29043/liminar.v17i2.678.
Full textAbstract:
El propósito de este artículo es analizar el proceso técnico y social de la producción de la revista El Heraldo Seráfico, el cual, después de agosto de 1915, fue ejecutado totalmente en el taller de los capuchinos. Apoyado en el modelo propuesto por el historiador Robert Darnton, este trabajo pretender dar respuesta a una serie de interrogantes: ¿Cuál es el motivo de la fundación de este taller tipográfico? ¿Con qué tipo de maquinaria contaba este establecimiento? ¿Cuáles eran los principales gastos de la imprenta? ¿Cuál era la jerarquía del taller? Se concluye que los capuchinos reprodujeron en Costa Rica una estrategia editorial que ya se había desarrollado con éxito previamente en Cataluña.
10
Purchiaroni Purchiaroni, Luca. "Bach: la rama española." Cuadernos de Investigación Musical 13 (2021): 106–14. http://dx.doi.org/10.18239/invesmusic.2021.13.06.
Full textAbstract:
¿De dónde viene y a cuándo se remonta el apellido Bach en España? ¿Puede que algún miembro de la familia del gran Johann Sebastian, posiblemente músico, se hubiera afincado de alguna manera en la península ibérica antaño? La presencia de un organista español con este patronímico inequívocamente alemán en la Capilla Musical del convento madrileño de las Descalzas Reales en el siglo XVIII, más el hecho de que en Cataluña, y en particular en la provincia de Gerona, sobrevivan hoy en día muchos Bach, han sido alicientes suficientes para llevar a cabo esta investigación genealógica, que llega nada menos que a la época de los últimos Templarios.
Dissertations / Theses on the topic "Provincia de Cataluña"
1
Trapote, Forné Mari Carmen. "Modern-analog studies and high-resolution paleoenvironmental reconstruction of the last 500 years using the varved sediments of the Mediterranean Lake Montcortès (Central Pyrenees)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668246.
Full textAbstract:
Varved lake sediments also known as annually laminated sediments, are natural paleoenvironmental archives containing high-resolution proxy data and precise chronologies. They are one of the few natural archives that can provide enough time resolution (seasonal/annual) to bridge the temporal gap between past and present environmental data to ensure the continuity between climatic /ecological data and paleoclimatic /paleoecological data. However, it is not easily to manage due to the scarcity of this kind of archives and the lack of modern analog studies required for inferring reliable its seasonal signal
This thesis focuses on the study of modern sedimentary analogs of a Pyrenean lake with varved sediments and into reconstruct the last 500 years of environmental change at high temporal resolution (sub-decadal). It is aimed to provide a tool for improving paleoecological reconstructions and to contribute to bridge the temporal gap between ecology and paleoecology by providing long-term high-resolution and continuous paleoenvironmental data. To do this, we performed a two-year of monthly limnological and sedimntological monitoring at lake Montcortès (Central Pyrenees) with special regard for biological and biological induced proxies ( calcite, diatoms and pollen). We reconstructed the last 500 years of lake-catchment system environmental history and its interactions by using fossil pollen and pigments as environmental indicators
Data obtained during the modern analog study (2013-2015) revealed a strong seasonal trend for all studied proxies. Changes in calcite, pollen and diatoms were highly depending on seasonal succession of lacustrine and terrestrial life forms that, in turn, were modulated by environmental variables. There appeared clear dissimilarities in terms of timing and seasonal signal recorded in the three proxies between years that have been potentially related with changes in temperature and precipitation indicating sediment sensitivity to inter-annual variations. Pollen has been revealed as a most reliable indicator to track seasonality on the sediment record, being the one maintaining the same seasonal signal between years. While periods of major calcite precipitation can fluctuate within spring, summer and fall and diatoms may suffer breakage and dissolution depending of water conditions, which would truncate the final sedimentary signal.
With pollen data in combination with independent evidence from historical sources we have documented in detail most important factors responsible for landscape modulation in Lake Montcortès during the last 500 years. Such factors were mainly human related namely cropping, livestock breeding, and hemp retting. Sedimentary pigment data in combination with pollen data showed that changes in land use greatly influenced aquatic photosynthetic community indicating lake-catchment connectivity. After 1850 CE, coinciding with the beginning of industrialization, vegetation and aquatic community showed a clear point of change although with opposed inferred signals. While vegetation changes indicate land abandonment and less human pressure in the area, aquatic community indicated a trend towards eutrophication. Such change on aquatic community could be an effect of non-point nutrient sources from historical legacies of intense land use joined to atmospheric deposition derived of the industrialization process. Overall, for both, catchment and lake, the main signal inferred during the last 500 years was related with human-pressure even during harsher climate conditions (LIA). The only climate related signal inferred were heavy rainfall episodes occurred during the last of half 19th century, indicated by both proxies. However, there is still many uncertainties and open questions to solve probably related with climatic and natural forcing not accounted for directly in this work.
The results obtained in this thesis by combination of modern analog studies and high-resolution paleo environmental provide valuable long-term continuous data to contribute to understand current ecological changes and the past environmental history as part of a time continuum.Els sediments lacustres varvats, també coneguts com sediments laminats anualment, són arxius paleoambientals naturals que contenen informació ambiental a molt alta resolució temporal i amb els quals es poden obtenir cronologies precises. Són un dels pocs arxius naturals que poden proporcionar una resolució temporal suficient (estacional /anual) per tal de tancar la bretxa que existeix entre les dades ambientals obtingudes de estudis pealeoambientals, és a dir del passat, i les dades obtingudes de l’estudi de l’ambient en el present. Aquesta tesi es centra en l'estudi dels anàlegs sedimentaris moderns d'un llac pirinenc amb sediments vavats i en la reconstrucció, a alta resolució temporal (sub-decadal), dels últims 500 anys de canvi ambiental. L'objectiu és proporcionar una eina per a millorar les reconstruccions paleoecològiques i contribuir a superar la bretxa temporal entre l’ecologia i la paleoecologia proporcionant dades paleoambientals continues i d'alta resolució. Les dades obtingudes durant l’estudi d’anàlegs moderns (anys 2013-2015) van revelar l’existència d’una forta tendència estacional per part de tots els indicadors estudiats. S’han observat diferències en tots tres indicadors estudiats en termes de temporalitat i senyal estacional que han estat potencialment relacionades amb canvis de temperatura i precipitació. Aquest fet ens indica la sensibilitat del sediment a enregistrar les variacions interanuals. La combinació de dades pol·líniques, juntament amb documentació històrica, ens ha permès documentar detalladament els factors més importants responsables dels canvis en el paisatge durant els darrers 500 anys. Aquests factors són principalment d’origen antròpic essent bàsicament cultiu, cria de bestiar i activitats relacionades amb el cànem. L’estudi de les dades de pigments fotosintètics de les comunitats aquàtiques en combinació amb les dades pol·líniques ens indiquen que els canvis en l'ús del sòl han estat els major responsables dels canvis ocorreguts en els productors primaris del llac indicant la connectivitat existent entre la conca i el llac. Els resultats obtinguts en aquesta tesi a partir de la combinació d’estudis d’anàlegs sedimentaris moderns i les reconstruccions paleoecològiques d’alta resolució proporcionen series de dades llargues i contínues que ens ajuden a entendre els canvis ecològics actuals i la història ambiental del passat com a part d’un continu de temps.
2
Furdada, i. Bellavista Glòria. "Estudi de les allaus al Pirineu occidental de Catalunya: predicció espacial i aplicacions de la cartografia." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1996. http://hdl.handle.net/10803/667082.
Full textAbstract:
Aquesta tesi tracta de l’impacte que les allaus tenen sobre el medi natural i, per tant, s’estudia la seva cartografia i algunes aplicacions que poden ser útils en la gestió de riscos naturals. Els tres objectius principals de l’estudi són: 1) Sintetitzar els coneixements bàsics existents sobre la neu i les allaus; 2) Realitzar cartografies de zonificació del perill d’allaus i implementar-les en un S.I.G. (ARCINFO); i 3) Fer propostes d’aplicacions específiques a partir de l’anàlisi S.I.G., de las quals s’obtinguin dades útils per a la planificació territorial (obtenció de models digitals d’elevació, superposició topològica de dades d’allaus amb pendents i orientacions), així com obtenir un model estadístic de predicció de zones on el risc d’arribada d’allaus sigui màxim.
Com a resultat de la recerca, els documents que s’han obtingut són els següents: un mapa de localització probable d’allaus i el registre mitjançant fitxes (descripció i fotografia de cada zona d’allau) del sector que inclou les capçaleres dels rius Garona, Noguera Pallaresa i Noguera Ribargorçana (Fulls Sèrie L: 118 bis, 148, 149, 180 i 181), que han estat elaborats mitjançant una metodologia específica. L’àrea afectada per les allaus representa el 50% del territori estudiat. El model estadístic obtingut és Alfa =-1.20+0.97Beta; R2=0.87; Sigma=1.74, on Alfa representa el màxim abast de l’allau i Beta el gradient del seu trajecte.
3
Font, Urgell Xavier. "La creació del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/401427.
Full textAbstract:
El turisme a la província de Barcelona, des del punt de vista de la gestió pública és un fenomen recent. Dins el territori provincial podem localitzar municipis que ja estaven en el mapa de les destinacions turístiques europees de sol i platja els anys 70’s, però no és fins a finals dels anys 80’s i principis dels 90’s que els governs locals prenen consciència de la necessària gestió pública de l’activitat turística com un dels actors determinants dels sistema turístic. En aquest context, la Diputació de Barcelona, com a ens local supramunicipal pren un paper determinant en la configuració del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona. L’aposta de la Diputació de Barcelona pel turisme impulsa un model de relació amb el territori que és substancialment diferent al rol desenvolupat per altres ens públics a Catalunya, en especial les altres diputacions provincials de Catalunya i el propi govern de la Generalitat. El model de gestió turística de la Diputació es configura en base a dues línies de desenvolupament: una línia de de producte i promocional, clàssica entre els ens de gestió del turisme; i una altra basada en la cooperació institucional a través d’ens de gestió del turisme supramunicipals. Aquest model és exemplar i no es replica en altres corporacions provincials.
Aquesta tesi doctoral analitza la creació d’aquest model de gestió fent un a aproximació gradual. En primer lloc es fa el plantejament de la recerca incidint en la importància de la gestió pública dins el sistema turístic i es contextualitza la recerca realitzada fins el moment en aquest camp. A continuació s’aborda el fenomen del turisme i la seva gestió a escala internacional i estatal en un període contemporani, fins arribar a Catalunya. La gestió del turisme a Catalunya mereix un capítol que permet conèixer tant el territori com l’evolució de la seva gestió i introduir l’espai de la província de Barcelona, que s’analitza en profunditat pel que fa als darrers 20 anys en els dos darrers capítols. Primer a través de la seva caracterització com a espai turístic i després amb descripció dels components principals de l’oferta i els principals indicadors de demanda. Finalment es descriu la configuració d’un model de gestió provincial on destaca la relació de la Diputació de Barcelona amb entitats de gestió turística supramunicipals, tot i tenint en compte l’evolució de la gestió turística de la ciutat de Barcelona.The public management of tourism in the province of Barcelona is a recent phenomenon. If we have a look to the provincial territory we find municipalities that were already on the map of European sun and beach tourist destinations in the 70's but it hasn’t been till the late 80's and early 90's that local governments have been aware about the need of developing the public management as a key element of the tourism system. In this scenario, the Barcelona Provincial Council, a supralocal public administration took a key role in shaping the public institutional system of tourism in the province of Barcelona. The Barcelona Provincial Council promoted a model of relationship with the territory that is substantially different from the role played till that moment by other public entities in Catalonia, especially other provincial governments and the regional government itself. The tourism management model of the Barcelona Provincial Council is based on two working axis: one classic axis for destination management organisations on product development and tourism promotion; and a second one based on the institutional cooperation through the creation of supralocal tourism management organisations. This model is exemplary and it hasn’t been replicated in other provincial governments. This doctoral thesis examines the creation of this management model by means of a gradual approach. Firstly, the research emphasizes the importance of tourism public management and contextualizes the previous research conducted in this field. Secondly, it analyses the phenomenon of tourism management in the contemporary period at international, national and, finally, at regional level. One chapter is dedicated to the tourism in Catalonia allowing recognize the territory and the evolution of its management. The evolution of the tourism the province of Barcelona over the last 20 years is discussed in depth in the last two chapters. On the one hand, through its characterization as a tourist area and, on the other hand, across the description of the main components of supply and demand leading indicators. Finally, it describes the configuration of a provincial management model which highlights the relationship between the Barcelona Provincial Council and the supralocal tourism management organisations, taking into account at the same time the evolution of the tourism management in the city of Barcelona.
4
Ballester, Frago Marta. "Intervenció comunitària i rol dels professionals als serveis socials a Barcelona (Catalunya) i Mont-real (Quebec): una anàlisi comparada." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/390949.
Full textAbstract:
Aquesta tesi presenta els resultats de l’anàlisi comparada de les intervencions comunitàries que es duen a terme en dos centres de serveis socials, a Barcelona (Catalunya) i a Mont-real (Quebec). L’objectiu de la recerca era poder comprendre quin lloc ocupen les pràctiques comunitàries als serveis socials d’ambdós territoris, quins són els factors que expliquen les diferències en l’evolució d’aquestes pràctiques en cada context, i poder analitzar les característiques en el perfil i el rol dels professionals que desenvolupen aquestes accions. En coherència amb els objectius plantejats, el marc metodològic d’aquesta recerca ha estat la investigació comparada i s’ha optat pel mètode de l’estudi de cas qualitatiu, en tant que estratègica particular d’investigació. Aquesta estratègia s’ha desenvolupat a partir de l’estudi de dos casos: el Centre de Serveis Socials Poble-sec (Barcelona) i el Centre de Santé et Services Sociaux Jeanne-Mance (Mont-real). La selecció dels casos s’ha basat en el mostreig per casos desviats. Els dos casos escollits es caracteritzen per tractar-se de centres que estan impulsant intervencions en treball comunitari. Els instruments de recollida d’informació que s’han utilitzat en cadascun dels casos d’estudi han estat l’entrevista, l’observació i els materials escrits. S’ha procurat que aquestes estratègies incorporessin el punt de vista dels professionals dels dos centres de serveis socials, en tant que protagonistes de la intervenció comunitària en escenaris socials concrets. El contrast entre els dos casos ens ha permès identificar les dinàmiques comunes entre territoris i conèixer les variables que expliquen les seves diferències. La perspectiva comparada de l’estudi es justifica en la mesura que pot contribuir a enriquir els debats actuals sobre l’orientació comunitària en el model d’intervenció dels serveis socials a Catalunya i al Quebec.This thesis presents the results of the comparative analysis of community interventions carried out in two social service centres in Barcelona (Catalonia) and Montreal (Quebec). The aim of the research was to understand what role these community practices play in both territories, what the factors that explain the differences in the evolution of these practices are in each context, and to analyze the profile and the characteristics of professionals who develop these actions. Consistent with these objectives, the methodological framework of this research was that of comparative research and we chose the method of qualitative case study as the particular strategic research. This strategy has been developed based on the study of two cases: the Centre of Social Services in Poble Sec (Barcelona) and the Centre of Health and Social Services in Jeanne-Mance (Montreal). The selection of cases was based on extreme or deviant case sampling. Both cases selected are characterized for being centres that are promoting interventions in community work. The instruments to collect information were interviews, observation, and written materials. We tried that these strategies incorporate the views of the professionals of the two centres, as lead actors of community involvement in specific social settings. The contrast between the two cases has allowed us to identify the common dynamics between regions and to know the variables that explain their differences. A comparative study is justified because it can help to enrich the debates about the community-based intervention model of social services in both territories.
5
Prada, Pérez José Luis. "Caracterización de formas y procesos de alteración, observadas en piedra de construcción de edad miocénica del área monumental romana de Tarragona." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1995. http://hdl.handle.net/10803/669672.
Full textAbstract:
Los materiales que presentan un mayor grado de alteración en los monumentos romanos de Tarragona y que componen la mayor parte de la obra de sillería están constituidos por rocas que proceden de un conjunto de canteras práximas a la antigua ciudad romana.
El estudio estratigráfico permite definir dos tipos de facies: facies calacarenita y facies calcidolosiltita. Esta última presenta diversos grados de dolomitización del 20 al 90% con dos tipos de fábricas: una idiotípica zonada y una hipidiotípica de dolmicroesparita. Mineralógicamente se trata de dolomitas cálcicas deficitarias en magnesio.
Además de la caracterización petrológica y estratigráfica de materiales de cantera, se ha realizado una caracterizacián petrofisica de alterabilidad y de comportamiento mecánico.
Los resultados de los ensayos de laboratorio y de los "mapping" de las formas de alteración realizados en los monumentos indican que la litología más alterable corresponde a la roca procedente de las "Coves del Llorito" con un importante porcentaje de la fabrica idiotípica.
Se observa que paralelamente a los procesos de retroceso superficial se produce la formación de una porosidad móldica intracristalina, por disolución preferente de los núcleos deficitarios en magnesio, termodinámicamente inestables, de la fábrica idiotípica.
6
Burch, Josep. "L'Emmagatzematge de cereals en sitges d'època ibèrica al nord-est de Catalunya." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 1996. http://hdl.handle.net/10803/7860.
Full textAbstract:
Una sitja és una cavitat subterrània destinada a emmagatzemar la collita, especialment de cereals. Amb el manteniment d'unes condicions ideal de temperatura i humitat els cereals s'hi poden conservar durant un llarg període de temps, que segons Varró podria arribar als 50 anys. Aquestes excepcionals possibilitats han possibilitat que l'emmagatzematge en sitges fos un dels mètodes de conservació de cereals a llarg termini més utilitzat en les societats pre-industrials de tot el món.La sitja estàndard del nord-est de Catalunya és aquella que era excavada a l'argila, no portava revestiment i tenia la boca en forma de tub, de 0,77 m de diàmetre màxim per 0,42 de profunditat. El perfil era de tipus còncau, amb el diàmetre màxim situat en el terç central de la sitja, i un fons indistintament còncau o pla. La profunditat i el diàmetre màxim es situarien entre 1,75 i 2 m., amb un marge de diferència reduïdíssim entre ambdues mesures. La capacitat resultant d'aquestes dimensions se situaria entre 1 i 3 tones de cereals, que en termes estàndards de producció seria el resultat de la collita d'una extensió d'entre 1,5 i 4 hectàrees de terreny.
ASBTRACT:
A silo is an underground cavity designed to store the harvest, especially grain. With the maintenance of ideal conditions of temperature and moisture grains can be preserved for a long period of time, according to Varró it could reach 50 years. These exceptional opportunities have enabled the storage silos to be one of the methods of long-term conservation of grain used in most pre-industrial societies around the world.
The standard silo from the North-East of Catalonia was excavated in clay,it had no siding and its mouth was tube-shaped, up to 0.77 m of maximum diameter to 0.42 deep. The profile was concave, with maximum diameter located in the central third of the silo, and a background either concave or flat. The depth and maximum diameter are located between 1.75 and 2 m, with a very little margin of difference between the two measures. The capacity resulting from these dimensions would be located between 1 and 3 tons of cereals, which in terms of production standards it would mean a harvest of between 1.5 and 4 hectares of ground.
7
Fernàndez, i. Trabal Josep. "Una família catalana medieval : els Bell-Lloc de Girona : 1267-1533 /." [Girona] : Barcelona : Ajuntament de Girona ; Publ. de l'Abadia de Montserrat, 1995. http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb361596785.
Full text
8
Forgas, Serra Sara. "Catalan gastronomy in the province of Girona: a study of tourists’ awareness of gastronomy and the available gastronomic options in accommodations." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668879.
Full textAbstract:
Tourists are interested in getting to know the gastronomy of the
destinations. Those tourists who visit the Costa Brava are confused with the
knowledge of Catalan cuisine. Based on this observation, the web pages of the
lodgings in the province of Girona are analysed to see if the typical
2/2
regional food is served, and the hoteliers are surveyed to find out what they
are offering on Catalan cuisine. The results show: little interest in
offering regional cuisine, but still far from what is necessary for the
tourist to know the traditional cuisine; and scarce willingness to show the
gastronomic offer through the network, so the tourist may have difficulty in
finding information on the food that can be enjoyed at the destination. This
contrasts with the efforts made by different tourism promotion agents to
publicize Catalan gastronomyEls turistes s'interessen en conèixer la gastronomia de les destinacions. Aquells turistes que visiten la Costa Brava denoten confusió en el coneixement de la cuina catalana. Partint d'aquesta observació s’analitzen les pàgines web dels allotjaments de la província de Girona, per comprovar si s’hi serveix menjar típic de la regió, i s'enquesten als hotelers per saber quina és la seva disposició alhora d’oferir cuina catalana. Els resultats mostren: un cert interès a oferir cuina de la regió, però encara lluny del que és necessari per tal de que el turista conegui la gastronomia tradicional; i poca disposició en parlar de l’oferta gastronòmica a través de la xarxa, de manera que el turista pot tenir dificultats al cercar informació sobre el menjar que pot degustar a la destinació. Aquest fet es contraposa amb els esforços que els diferents agents de promoció turística fan per donar a conèixer la gastronomia catalana
9
Maynou, Felker Marc. "Biomass Energies in Industrializing Catalonia: The Changing Role of Firewood and Charcoal in the City and Province of Barcelona (1780-1960)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2021. http://hdl.handle.net/10803/671012.
Full textAbstract:
There is a debate in the international literature between two differing conceptions of the Energy Transition: the so-cal led «energy ladder approach», according to which societies transit from qualitatively inferior forms of energy to superior forms as their income increases, versus the energy aggregate or «energy stacker», in which the consumption of fossil energies is added to that of organic energy sources regardless of changes in income. Our objective is to ascertain which is the dynamic which better reflects Barcelona’s trends of consumption during its industrialization. Although there are many studies on the perspective of energy in general, research on biofuel consumption seems lacking in this particular case study. When we look for sources to undertake that particular approximation, we find that few documents point to the quantities of biofuels consumed; however, there are records of both the quantities which entered the city and the prices of these commodities. Therefore, we combine both sources of information to generate a set of estimation of consumption rates through time, thus analysing the pace and intensity of the Energy Transition. We then present several insights on the changing nature of supply, demand and their spatial relationship. Our main conclusions are the following: first, that the historical experience of Barcelona is better explained by the Energy Stacker Model than by the Energy Ladder Approach, although dynamics characteristic to both models are present. Second, in Barcelona’s context energy consumption was not only determined by supply and demand of energy carriers, but by the availability of the necessary energy converters too.Hi ha un debat a la literatura internacional entre dues concepcions de la Transició Energètica: l’anomenada «visió escalar» de la transició, segons la qual les societats transiten des de fonts d’energia qualitativament inferiors cap a formes superiors a mesura que la seva renda incrementa, versus la «visió additiva o agregada», segons la qual el consum d’energies modernes s’afegeix al de les energies orgàniques tradicionals. El nostre objectiu és dirimir quin d’aquests models explica mil lor el cas de Barcelona durant la seva industrialització. Tot i que hi ha molts estudis sobre el consum d’energies en general, no n’hi ha sobre els combustibles basats en la biomassa des d’aquesta perspectiva. Hi ha poques fonts que permetin un tractament adequat del problema, especialment pel que fa al tema del consum; tanmateix, hi ha algunes fonts registrant les quantitats entrades a la ciutat de Barcelona, així com dels preus que s’en pagaven. Així doncs, combinem ambdós tipus de fonts per a generar un conjunt d’estimacions de consum a través del temps, analitzant així el ritme i la intensitat de la Transició Energètica. Posteriorment, presentem algunes aproximacions respecte a la natura cambiant de l’oferta, la demanda i la seva relació espacial. Les nostres conclusions són dues: primer, que l’experiència històrica de Barcelona s’explica mil or segons la visió agregada de la Transició Energètica que no pas segons la visió escalar, encara que hi ha dinàmiques característiques d’ambdós models. Segon, que en el context de Barcelona el consum d’energies no només estava determinat per l’oferta i la demanda dels portadors d’energia, sinó també pels convertidors d’energia necessaris per a consumir-la.
Existe un debate en la literatura internacional entre dos concepciones de la Transición Energética: la llamada ”visión escalar” de la transición, según la cual las sociedades transitan des de formas de energía cualitativamente inferiores hacia formas superiores a medida que la renta incrementa, versus la ”visión aditiva o agregada”, según la cual el consumo de energías modernas se añade al de las energías orgánicas tradicionales. Nuestro objetivo es dirimir cuál de estos modelos explica mejor el caso de Barcelona durante su industrialización. Aunque haya estudios sobre el consumo de energías en general, no existen estudios específicos sobre los combustibles basados en la biomasa desde esta perspectiva. Existen pocas fuentes que permitan un tratamiento adecuado del problema, especialmente con relación al consumo; empero, hay fuentes que registran las cantidades entradas a la ciudad de Barcelona, así como los precios pagados. Así pues, combinamos ambos tipos de fuentes para generar un conjunto de estimaciones de consumo a través del tiempo, analizando así el ritmo y la intensidad de la Transición Energética. Posteriormente, presentamos algunas aproximaciones respecto la naturaleza cambiante de la oferta, la demanda, y su relación espacial. Nuestras conclusiones principales son dos: primero, que la experiencia histórica de Barcelona se explica mejor desde la visión agregada de la Transición Energética que desde la visión escalar, aunque existan dinámicas características de ambos modelos. Segundo, que en el contexto de Barcelona, el consumo de energías no sólo estuvo determinado por la oferta y la demanda de los portadores de energía, sino también por los conversores de energía necesarios para su consumo.
10
Espiritu, Bulnes Gilbert Maxs, and Damian Deyvis Sandoval. "Diseño de la trocha carrozable del centro poblado Culebreros – Pueblo Nuevo de Maray, distrito de Santa Catalina de Mossa, provincia de Morropón, departamento de Piura, 2016." Bachelor's thesis, Universidad Católica Santo Toribio de Mogrovejo, 2019. http://hdl.handle.net/20.500.12423/2148.
Full textAbstract:
La presente investigación consiste en la elaboración del diseño vial, presupuesto y cronograma de ejecución de la trocha carrozable del centro poblado Culebreros – Pueblo Nuevo de Maray, Distrito de Santa Catalina de Mossa, Provincia de Morropón, Departamento de Piura, 2016. La carretera en estudio constará de 17+059 km y un espesor de afirmado de 20 cm debidamente estabilizado con aditivo Terrazyme, la longitud de cunetas a realizar es de 17520.9 m, en cuanto al drenaje transversal es de 14 alcantarillas de pase y 36 de alivio. El costo total del proyecto es de S/. 10,984,339.62 (diez millones novecientos ochenta y cuatro mil trescientos treinta y nueve y 62/100 nuevos soles) a Julio 2018 y será ejecutado de acuerdo al cronograma en 334 días calendario.Tesis
Books on the topic "Provincia de Cataluña"
1
Marca, Francisco. Crónica de la Provincia Franciscana de Cataluña. Madrid: Editorial Cisneros, 1987.
Find full text
2
International, Congress on Carthusian History and Spirituality (23rd 2005 Barcelona Spain). La província Cartoixana de Catalunya, la Cartoixa de Montalegre =: La provincia cartujana de Cataluña, la Cartuja de Montalegre : actes del XXIII Congrés Internacional sobre la Cartoixa, 5-8 de maig de 2005, La Conreria, Tiana (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006.
Find full text
3
International Congress on Carthusian History and Spirituality (23rd 2005 Barcelona, Spain). La província Cartoixana de Catalunya, la Cartoixa de Montalegre =: La provincia cartujana de Cataluña, la Cartuja de Montalegre : actes del XXIII Congrés Internacional sobre la Cartoixa, 5-8 de maig de 2005, La Conreria, Tiana (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006.
Find full text
4
La província Cartoixana de Catalunya, la Cartoixa de Montalegre = la provincia cartujana de Cataluña, la Cartuja de Montalegre: Actes del XXIII Congrés Internacional sobre la Cartoixa, 5-8 de maig de 2005, La Conreria, Tiana (Barcelona). Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006.
Find full text
5
La provincia flotante: El exilio argentino en Cataluña (1976-2006). Barcelona: Casa Amèrica Catalunya, 2007.
Find full text
6
Gualda, Josep Sarrión i. La Diputació provincial de Catalunya sota la Constitució de Cadis: 1812-1814 i 1820-1822. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació, Direcció General d'Administració Local, 1991.
Find full text
7
Luis, Ortega. El Plan Unico de Obras y Servicios de Cataluña y la garantía institucional de la autonomía provincial. Madrid: Editorial Civitas, 1992.
Find full text
8
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-, Capel Sáez Horacio, and Clusa Joaquim, eds. La organización territorial de empresas e instituciones públicas en España: Jornadas de la "Associació Catalana de Ciència Regional" (Barcelona, enero 1983). Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1985.
Find full text
9
Arquitectura Cartujana en Aragón: (siglos XVII y XVIII) en el contexto de la provincia de Cataluña. España: Institución Fernando el Católico, 2014.
Find full textBook chapters on the topic "Provincia de Cataluña"
1
Cura Morera, Miquel. "Cerámicas de estilo ático del siglo IV a.n.e. en el Molí d’Espígol (Tornabous, provincia de Lleida-Cataluña)." In La céramique attique du IVe siècle en Méditerranée occidentale, 225–32. Publications du Centre Jean Bérard, 2000. http://dx.doi.org/10.4000/books.pcjb.1957.
Full text
2
"Posibles Interferencias Del Catalán En El Español De Los Estudiantes De Secundaria De La Provincia De Alicante: Comentarios A Unos Ejercicios." In El castellano en las tierras de habla catalana, 65–84. Vervuert Verlagsgesellschaft, 2008. http://dx.doi.org/10.31819/9783865278630-004.
Full textConference papers on the topic "Provincia de Cataluña"
1
Tapia, Yolanda María, Adolfo Vigil-de-Insausti, and María Dolores Montaño. "The urban form in the city of Tulcán, Carchi - Ecuador." In 24th ISUF 2017 - City and Territory in the Globalization Age. Valencia: Universitat Politècnica València, 2017. http://dx.doi.org/10.4995/isuf2017.2017.6268.
Full textAbstract:
Yolanda Tapia¹, Adolfo Vigil de Insausti¹, María Dolores Montaño ² ¹ Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, UPV. Camino de Vera, s/n. 46022 Valencia, ²Pontificia Universidad Católica del Ecuador, PUCE. Av. 12 de Octubre 1076, Vicente Ramón Roca, Quito, Ecuador E-mail: yoly.tapiamora@gmail.com, advide@urb.upv.es, mdmontano@puce.edu.ec Keywords: Tulcán, Ecuador, urban, landscape, history Conference topics and scale: The Urban Form, “City and territory in the globalization age” Tulcán, located north in Ecuador is the capital of the province of Carchi. It is a city especially commercial and agricultural whose urban morphology responds to historical, environmental and administrative circumstances, that is how, since 1851, the date on which the “cantonization” takes place begins the formation of the capital city with an urban structure formed in checkerboard that welcomes the traditional nucleus of the typical city of the ecuatorian highlands. With the development of this city, isolated neighborhoods are born out of the original urban fabric that expand in the territory, following the main road connections, eventually to fill the internal space with a morphology of contrasts, as each neighborhood or new occupations are structured individually without thinking of a city of integral formation. The longitudinal growth of the city was marked from its beginning by the river Bobo to the north-west and the river Tajamar to the south-east that keep the city within natural limits, which also provide certain environmental and landscape benefits, however in the the last few decades the city has had a significant growth that threatens an unattended and constantly expanding periphery to these environmental resources. We are facing a heterogeneous city, with problems and possibilities and attending to the idea that the city is an unfinished work, integral and sustainable urban regeneration is the basis for a reordering and a new urban approach. It is therefore proposed to study three strategic lines: the existing city, its internal circuits of connection and the adjacent nature. Establishing initial uses in the city, to occupy the predominant urban void and thus to activate the pubic space. Restructure mobility, which will strengthen the use of new peripheral road infrastructures to reduce motorized circuits in the interior, thus promoting the use of bicycles and the creation of pedestrian routes. Finally, environmental resources will again have the value of landscape and ecological wealth producing around the city a green infrastructure that contains growth and is the link of this with the countryside. References Beery, B. (1975) ‘Consecuencias humanas de la urbanización’, Madrid: Pirámide Hernández, A. (2001) ‘La ciudad estructurada’, en Boletín CF+S 15 Calidad de vida urbana: variedad, cohesión y medio ambiente. (http://habitat.aq.upm.es/boletin/n15/aaher.html) Huertas Nadal, D. (2012) ‘I making Heterotopías, laboratorio de estrategias urbanas’, Vitoria: Universidad Francisco Vitoria Lopez de Lucio, R. (2007) ‘Construir ciudad en la periferia’, Madrid: ETS Arquitectura (UPM) Urbanística y ordenación del territorio Solá-Morales, M. (1997) ‘Las formas del crecimiento urbano’, Barcelona:Universitat Politécnica de Catalunya