Dissertations / Theses on the topic 'Provincia de Cataluña'

Varved lake sediments also known as annually laminated sediments, are natural paleoenvironmental archives containing high-resolution proxy data and precise chronologies. They are one of the few natural archives that can provide enough time resolution (seasonal/annual) to bridge the temporal gap between past and present environmental data to ensure the continuity between climatic /ecological data and paleoclimatic /paleoecological data. However, it is not easily to manage due to the scarcity of this kind of archives and the lack of modern analog studies required for inferring reliable its seasonal signal This thesis focuses on the study of modern sedimentary analogs of a Pyrenean lake with varved sediments and into reconstruct the last 500 years of environmental change at high temporal resolution (sub-decadal). It is aimed to provide a tool for improving paleoecological reconstructions and to contribute to bridge the temporal gap between ecology and paleoecology by providing long-term high-resolution and continuous paleoenvironmental data. To do this, we performed a two-year of monthly limnological and sedimntological monitoring at lake Montcortès (Central Pyrenees) with special regard for biological and biological induced proxies ( calcite, diatoms and pollen). We reconstructed the last 500 years of lake-catchment system environmental history and its interactions by using fossil pollen and pigments as environmental indicators Data obtained during the modern analog study (2013-2015) revealed a strong seasonal trend for all studied proxies. Changes in calcite, pollen and diatoms were highly depending on seasonal succession of lacustrine and terrestrial life forms that, in turn, were modulated by environmental variables. There appeared clear dissimilarities in terms of timing and seasonal signal recorded in the three proxies between years that have been potentially related with changes in temperature and precipitation indicating sediment sensitivity to inter-annual variations. Pollen has been revealed as a most reliable indicator to track seasonality on the sediment record, being the one maintaining the same seasonal signal between years. While periods of major calcite precipitation can fluctuate within spring, summer and fall and diatoms may suffer breakage and dissolution depending of water conditions, which would truncate the final sedimentary signal. With pollen data in combination with independent evidence from historical sources we have documented in detail most important factors responsible for landscape modulation in Lake Montcortès during the last 500 years. Such factors were mainly human related namely cropping, livestock breeding, and hemp retting. Sedimentary pigment data in combination with pollen data showed that changes in land use greatly influenced aquatic photosynthetic community indicating lake-catchment connectivity. After 1850 CE, coinciding with the beginning of industrialization, vegetation and aquatic community showed a clear point of change although with opposed inferred signals. While vegetation changes indicate land abandonment and less human pressure in the area, aquatic community indicated a trend towards eutrophication. Such change on aquatic community could be an effect of non-point nutrient sources from historical legacies of intense land use joined to atmospheric deposition derived of the industrialization process. Overall, for both, catchment and lake, the main signal inferred during the last 500 years was related with human-pressure even during harsher climate conditions (LIA). The only climate related signal inferred were heavy rainfall episodes occurred during the last of half 19th century, indicated by both proxies. However, there is still many uncertainties and open questions to solve probably related with climatic and natural forcing not accounted for directly in this work. The results obtained in this thesis by combination of modern analog studies and high-resolution paleo environmental provide valuable long-term continuous data to contribute to understand current ecological changes and the past environmental history as part of a time continuum.
Els sediments lacustres varvats, també coneguts com sediments laminats anualment, són arxius paleoambientals naturals que contenen informació ambiental a molt alta resolució temporal i amb els quals es poden obtenir cronologies precises. Són un dels pocs arxius naturals que poden proporcionar una resolució temporal suficient (estacional /anual) per tal de tancar la bretxa que existeix entre les dades ambientals obtingudes de estudis pealeoambientals, és a dir del passat, i les dades obtingudes de l’estudi de l’ambient en el present. Aquesta tesi es centra en l'estudi dels anàlegs sedimentaris moderns d'un llac pirinenc amb sediments vavats i en la reconstrucció, a alta resolució temporal (sub-decadal), dels últims 500 anys de canvi ambiental. L'objectiu és proporcionar una eina per a millorar les reconstruccions paleoecològiques i contribuir a superar la bretxa temporal entre l’ecologia i la paleoecologia proporcionant dades paleoambientals continues i d'alta resolució. Les dades obtingudes durant l’estudi d’anàlegs moderns (anys 2013-2015) van revelar l’existència d’una forta tendència estacional per part de tots els indicadors estudiats. S’han observat diferències en tots tres indicadors estudiats en termes de temporalitat i senyal estacional que han estat potencialment relacionades amb canvis de temperatura i precipitació. Aquest fet ens indica la sensibilitat del sediment a enregistrar les variacions interanuals. La combinació de dades pol·líniques, juntament amb documentació històrica, ens ha permès documentar detalladament els factors més importants responsables dels canvis en el paisatge durant els darrers 500 anys. Aquests factors són principalment d’origen antròpic essent bàsicament cultiu, cria de bestiar i activitats relacionades amb el cànem. L’estudi de les dades de pigments fotosintètics de les comunitats aquàtiques en combinació amb les dades pol·líniques ens indiquen que els canvis en l'ús del sòl han estat els major responsables dels canvis ocorreguts en els productors primaris del llac indicant la connectivitat existent entre la conca i el llac. Els resultats obtinguts en aquesta tesi a partir de la combinació d’estudis d’anàlegs sedimentaris moderns i les reconstruccions paleoecològiques d’alta resolució proporcionen series de dades llargues i contínues que ens ajuden a entendre els canvis ecològics actuals i la història ambiental del passat com a part d’un continu de temps.

Aquesta tesi tracta de l’impacte que les allaus tenen sobre el medi natural i, per tant, s’estudia la seva cartografia i algunes aplicacions que poden ser útils en la gestió de riscos naturals. Els tres objectius principals de l’estudi són: 1) Sintetitzar els coneixements bàsics existents sobre la neu i les allaus; 2) Realitzar cartografies de zonificació del perill d’allaus i implementar-les en un S.I.G. (ARCINFO); i 3) Fer propostes d’aplicacions específiques a partir de l’anàlisi S.I.G., de las quals s’obtinguin dades útils per a la planificació territorial (obtenció de models digitals d’elevació, superposició topològica de dades d’allaus amb pendents i orientacions), així com obtenir un model estadístic de predicció de zones on el risc d’arribada d’allaus sigui màxim. Com a resultat de la recerca, els documents que s’han obtingut són els següents: un mapa de localització probable d’allaus i el registre mitjançant fitxes (descripció i fotografia de cada zona d’allau) del sector que inclou les capçaleres dels rius Garona, Noguera Pallaresa i Noguera Ribargorçana (Fulls Sèrie L: 118 bis, 148, 149, 180 i 181), que han estat elaborats mitjançant una metodologia específica. L’àrea afectada per les allaus representa el 50% del territori estudiat. El model estadístic obtingut és Alfa =-1.20+0.97Beta; R2=0.87; Sigma=1.74, on Alfa representa el màxim abast de l’allau i Beta el gradient del seu trajecte.

El turisme a la província de Barcelona, des del punt de vista de la gestió pública és un fenomen recent. Dins el territori provincial podem localitzar municipis que ja estaven en el mapa de les destinacions turístiques europees de sol i platja els anys 70’s, però no és fins a finals dels anys 80’s i principis dels 90’s que els governs locals prenen consciència de la necessària gestió pública de l’activitat turística com un dels actors determinants dels sistema turístic. En aquest context, la Diputació de Barcelona, com a ens local supramunicipal pren un paper determinant en la configuració del sistema institucional públic del turisme a la província de Barcelona. L’aposta de la Diputació de Barcelona pel turisme impulsa un model de relació amb el territori que és substancialment diferent al rol desenvolupat per altres ens públics a Catalunya, en especial les altres diputacions provincials de Catalunya i el propi govern de la Generalitat. El model de gestió turística de la Diputació es configura en base a dues línies de desenvolupament: una línia de de producte i promocional, clàssica entre els ens de gestió del turisme; i una altra basada en la cooperació institucional a través d’ens de gestió del turisme supramunicipals. Aquest model és exemplar i no es replica en altres corporacions provincials. Aquesta tesi doctoral analitza la creació d’aquest model de gestió fent un a aproximació gradual. En primer lloc es fa el plantejament de la recerca incidint en la importància de la gestió pública dins el sistema turístic i es contextualitza la recerca realitzada fins el moment en aquest camp. A continuació s’aborda el fenomen del turisme i la seva gestió a escala internacional i estatal en un període contemporani, fins arribar a Catalunya. La gestió del turisme a Catalunya mereix un capítol que permet conèixer tant el territori com l’evolució de la seva gestió i introduir l’espai de la província de Barcelona, que s’analitza en profunditat pel que fa als darrers 20 anys en els dos darrers capítols. Primer a través de la seva caracterització com a espai turístic i després amb descripció dels components principals de l’oferta i els principals indicadors de demanda. Finalment es descriu la configuració d’un model de gestió provincial on destaca la relació de la Diputació de Barcelona amb entitats de gestió turística supramunicipals, tot i tenint en compte l’evolució de la gestió turística de la ciutat de Barcelona.
The public management of tourism in the province of Barcelona is a recent phenomenon. If we have a look to the provincial territory we find municipalities that were already on the map of European sun and beach tourist destinations in the 70's but it hasn’t been till the late 80's and early 90's that local governments have been aware about the need of developing the public management as a key element of the tourism system. In this scenario, the Barcelona Provincial Council, a supralocal public administration took a key role in shaping the public institutional system of tourism in the province of Barcelona. The Barcelona Provincial Council promoted a model of relationship with the territory that is substantially different from the role played till that moment by other public entities in Catalonia, especially other provincial governments and the regional government itself. The tourism management model of the Barcelona Provincial Council is based on two working axis: one classic axis for destination management organisations on product development and tourism promotion; and a second one based on the institutional cooperation through the creation of supralocal tourism management organisations. This model is exemplary and it hasn’t been replicated in other provincial governments. This doctoral thesis examines the creation of this management model by means of a gradual approach. Firstly, the research emphasizes the importance of tourism public management and contextualizes the previous research conducted in this field. Secondly, it analyses the phenomenon of tourism management in the contemporary period at international, national and, finally, at regional level. One chapter is dedicated to the tourism in Catalonia allowing recognize the territory and the evolution of its management. The evolution of the tourism the province of Barcelona over the last 20 years is discussed in depth in the last two chapters. On the one hand, through its characterization as a tourist area and, on the other hand, across the description of the main components of supply and demand leading indicators. Finally, it describes the configuration of a provincial management model which highlights the relationship between the Barcelona Provincial Council and the supralocal tourism management organisations, taking into account at the same time the evolution of the tourism management in the city of Barcelona.

Aquesta tesi presenta els resultats de l’anàlisi comparada de les intervencions comunitàries que es duen a terme en dos centres de serveis socials, a Barcelona (Catalunya) i a Mont-real (Quebec). L’objectiu de la recerca era poder comprendre quin lloc ocupen les pràctiques comunitàries als serveis socials d’ambdós territoris, quins són els factors que expliquen les diferències en l’evolució d’aquestes pràctiques en cada context, i poder analitzar les característiques en el perfil i el rol dels professionals que desenvolupen aquestes accions. En coherència amb els objectius plantejats, el marc metodològic d’aquesta recerca ha estat la investigació comparada i s’ha optat pel mètode de l’estudi de cas qualitatiu, en tant que estratègica particular d’investigació. Aquesta estratègia s’ha desenvolupat a partir de l’estudi de dos casos: el Centre de Serveis Socials Poble-sec (Barcelona) i el Centre de Santé et Services Sociaux Jeanne-Mance (Mont-real). La selecció dels casos s’ha basat en el mostreig per casos desviats. Els dos casos escollits es caracteritzen per tractar-se de centres que estan impulsant intervencions en treball comunitari. Els instruments de recollida d’informació que s’han utilitzat en cadascun dels casos d’estudi han estat l’entrevista, l’observació i els materials escrits. S’ha procurat que aquestes estratègies incorporessin el punt de vista dels professionals dels dos centres de serveis socials, en tant que protagonistes de la intervenció comunitària en escenaris socials concrets. El contrast entre els dos casos ens ha permès identificar les dinàmiques comunes entre territoris i conèixer les variables que expliquen les seves diferències. La perspectiva comparada de l’estudi es justifica en la mesura que pot contribuir a enriquir els debats actuals sobre l’orientació comunitària en el model d’intervenció dels serveis socials a Catalunya i al Quebec.
This thesis presents the results of the comparative analysis of community interventions carried out in two social service centres in Barcelona (Catalonia) and Montreal (Quebec). The aim of the research was to understand what role these community practices play in both territories, what the factors that explain the differences in the evolution of these practices are in each context, and to analyze the profile and the characteristics of professionals who develop these actions. Consistent with these objectives, the methodological framework of this research was that of comparative research and we chose the method of qualitative case study as the particular strategic research. This strategy has been developed based on the study of two cases: the Centre of Social Services in Poble Sec (Barcelona) and the Centre of Health and Social Services in Jeanne-Mance (Montreal). The selection of cases was based on extreme or deviant case sampling. Both cases selected are characterized for being centres that are promoting interventions in community work. The instruments to collect information were interviews, observation, and written materials. We tried that these strategies incorporate the views of the professionals of the two centres, as lead actors of community involvement in specific social settings. The contrast between the two cases has allowed us to identify the common dynamics between regions and to know the variables that explain their differences. A comparative study is justified because it can help to enrich the debates about the community-based intervention model of social services in both territories.

Los materiales que presentan un mayor grado de alteración en los monumentos romanos de Tarragona y que componen la mayor parte de la obra de sillería están constituidos por rocas que proceden de un conjunto de canteras práximas a la antigua ciudad romana. El estudio estratigráfico permite definir dos tipos de facies: facies calacarenita y facies calcidolosiltita. Esta última presenta diversos grados de dolomitización del 20 al 90% con dos tipos de fábricas: una idiotípica zonada y una hipidiotípica de dolmicroesparita. Mineralógicamente se trata de dolomitas cálcicas deficitarias en magnesio. Además de la caracterización petrológica y estratigráfica de materiales de cantera, se ha realizado una caracterizacián petrofisica de alterabilidad y de comportamiento mecánico. Los resultados de los ensayos de laboratorio y de los "mapping" de las formas de alteración realizados en los monumentos indican que la litología más alterable corresponde a la roca procedente de las "Coves del Llorito" con un importante porcentaje de la fabrica idiotípica. Se observa que paralelamente a los procesos de retroceso superficial se produce la formación de una porosidad móldica intracristalina, por disolución preferente de los núcleos deficitarios en magnesio, termodinámicamente inestables, de la fábrica idiotípica.

Una sitja és una cavitat subterrània destinada a emmagatzemar la collita, especialment de cereals. Amb el manteniment d'unes condicions ideal de temperatura i humitat els cereals s'hi poden conservar durant un llarg període de temps, que segons Varró podria arribar als 50 anys. Aquestes excepcionals possibilitats han possibilitat que l'emmagatzematge en sitges fos un dels mètodes de conservació de cereals a llarg termini més utilitzat en les societats pre-industrials de tot el món.
La sitja estàndard del nord-est de Catalunya és aquella que era excavada a l'argila, no portava revestiment i tenia la boca en forma de tub, de 0,77 m de diàmetre màxim per 0,42 de profunditat. El perfil era de tipus còncau, amb el diàmetre màxim situat en el terç central de la sitja, i un fons indistintament còncau o pla. La profunditat i el diàmetre màxim es situarien entre 1,75 i 2 m., amb un marge de diferència reduïdíssim entre ambdues mesures. La capacitat resultant d'aquestes dimensions se situaria entre 1 i 3 tones de cereals, que en termes estàndards de producció seria el resultat de la collita d'una extensió d'entre 1,5 i 4 hectàrees de terreny.
ASBTRACT:
A silo is an underground cavity designed to store the harvest, especially grain. With the maintenance of ideal conditions of temperature and moisture grains can be preserved for a long period of time, according to Varró it could reach 50 years. These exceptional opportunities have enabled the storage silos to be one of the methods of long-term conservation of grain used in most pre-industrial societies around the world.
The standard silo from the North-East of Catalonia was excavated in clay,it had no siding and its mouth was tube-shaped, up to 0.77 m of maximum diameter to 0.42 deep. The profile was concave, with maximum diameter located in the central third of the silo, and a background either concave or flat. The depth and maximum diameter are located between 1.75 and 2 m, with a very little margin of difference between the two measures. The capacity resulting from these dimensions would be located between 1 and 3 tons of cereals, which in terms of production standards it would mean a harvest of between 1.5 and 4 hectares of ground.

Tourists are interested in getting to know the gastronomy of the destinations. Those tourists who visit the Costa Brava are confused with the knowledge of Catalan cuisine. Based on this observation, the web pages of the lodgings in the province of Girona are analysed to see if the typical 2/2 regional food is served, and the hoteliers are surveyed to find out what they are offering on Catalan cuisine. The results show: little interest in offering regional cuisine, but still far from what is necessary for the tourist to know the traditional cuisine; and scarce willingness to show the gastronomic offer through the network, so the tourist may have difficulty in finding information on the food that can be enjoyed at the destination. This contrasts with the efforts made by different tourism promotion agents to publicize Catalan gastronomy
Els turistes s'interessen en conèixer la gastronomia de les destinacions. Aquells turistes que visiten la Costa Brava denoten confusió en el coneixement de la cuina catalana. Partint d'aquesta observació s’analitzen les pàgines web dels allotjaments de la província de Girona, per comprovar si s’hi serveix menjar típic de la regió, i s'enquesten als hotelers per saber quina és la seva disposició alhora d’oferir cuina catalana. Els resultats mostren: un cert interès a oferir cuina de la regió, però encara lluny del que és necessari per tal de que el turista conegui la gastronomia tradicional; i poca disposició en parlar de l’oferta gastronòmica a través de la xarxa, de manera que el turista pot tenir dificultats al cercar informació sobre el menjar que pot degustar a la destinació. Aquest fet es contraposa amb els esforços que els diferents agents de promoció turística fan per donar a conèixer la gastronomia catalana

There is a debate in the international literature between two differing conceptions of the Energy Transition: the so-cal led «energy ladder approach», according to which societies transit from qualitatively inferior forms of energy to superior forms as their income increases, versus the energy aggregate or «energy stacker», in which the consumption of fossil energies is added to that of organic energy sources regardless of changes in income. Our objective is to ascertain which is the dynamic which better reflects Barcelona’s trends of consumption during its industrialization. Although there are many studies on the perspective of energy in general, research on biofuel consumption seems lacking in this particular case study. When we look for sources to undertake that particular approximation, we find that few documents point to the quantities of biofuels consumed; however, there are records of both the quantities which entered the city and the prices of these commodities. Therefore, we combine both sources of information to generate a set of estimation of consumption rates through time, thus analysing the pace and intensity of the Energy Transition. We then present several insights on the changing nature of supply, demand and their spatial relationship. Our main conclusions are the following: first, that the historical experience of Barcelona is better explained by the Energy Stacker Model than by the Energy Ladder Approach, although dynamics characteristic to both models are present. Second, in Barcelona’s context energy consumption was not only determined by supply and demand of energy carriers, but by the availability of the necessary energy converters too.
Hi ha un debat a la literatura internacional entre dues concepcions de la Transició Energètica: l’anomenada «visió escalar» de la transició, segons la qual les societats transiten des de fonts d’energia qualitativament inferiors cap a formes superiors a mesura que la seva renda incrementa, versus la «visió additiva o agregada», segons la qual el consum d’energies modernes s’afegeix al de les energies orgàniques tradicionals. El nostre objectiu és dirimir quin d’aquests models explica mil lor el cas de Barcelona durant la seva industrialització. Tot i que hi ha molts estudis sobre el consum d’energies en general, no n’hi ha sobre els combustibles basats en la biomassa des d’aquesta perspectiva. Hi ha poques fonts que permetin un tractament adequat del problema, especialment pel que fa al tema del consum; tanmateix, hi ha algunes fonts registrant les quantitats entrades a la ciutat de Barcelona, així com dels preus que s’en pagaven. Així doncs, combinem ambdós tipus de fonts per a generar un conjunt d’estimacions de consum a través del temps, analitzant així el ritme i la intensitat de la Transició Energètica. Posteriorment, presentem algunes aproximacions respecte a la natura cambiant de l’oferta, la demanda i la seva relació espacial. Les nostres conclusions són dues: primer, que l’experiència històrica de Barcelona s’explica mil or segons la visió agregada de la Transició Energètica que no pas segons la visió escalar, encara que hi ha dinàmiques característiques d’ambdós models. Segon, que en el context de Barcelona el consum d’energies no només estava determinat per l’oferta i la demanda dels portadors d’energia, sinó també pels convertidors d’energia necessaris per a consumir-la.
Existe un debate en la literatura internacional entre dos concepciones de la Transición Energética: la llamada ”visión escalar” de la transición, según la cual las sociedades transitan des de formas de energía cualitativamente inferiores hacia formas superiores a medida que la renta incrementa, versus la ”visión aditiva o agregada”, según la cual el consumo de energías modernas se añade al de las energías orgánicas tradicionales. Nuestro objetivo es dirimir cuál de estos modelos explica mejor el caso de Barcelona durante su industrialización. Aunque haya estudios sobre el consumo de energías en general, no existen estudios específicos sobre los combustibles basados en la biomasa desde esta perspectiva. Existen pocas fuentes que permitan un tratamiento adecuado del problema, especialmente con relación al consumo; empero, hay fuentes que registran las cantidades entradas a la ciudad de Barcelona, así como los precios pagados. Así pues, combinamos ambos tipos de fuentes para generar un conjunto de estimaciones de consumo a través del tiempo, analizando así el ritmo y la intensidad de la Transición Energética. Posteriormente, presentamos algunas aproximaciones respecto la naturaleza cambiante de la oferta, la demanda, y su relación espacial. Nuestras conclusiones principales son dos: primero, que la experiencia histórica de Barcelona se explica mejor desde la visión agregada de la Transición Energética que desde la visión escalar, aunque existan dinámicas características de ambos modelos. Segundo, que en el contexto de Barcelona, el consumo de energías no sólo estuvo determinado por la oferta y la demanda de los portadores de energía, sino también por los conversores de energía necesarios para su consumo.

La presente investigación consiste en la elaboración del diseño vial, presupuesto y cronograma de ejecución de la trocha carrozable del centro poblado Culebreros – Pueblo Nuevo de Maray, Distrito de Santa Catalina de Mossa, Provincia de Morropón, Departamento de Piura, 2016. La carretera en estudio constará de 17+059 km y un espesor de afirmado de 20 cm debidamente estabilizado con aditivo Terrazyme, la longitud de cunetas a realizar es de 17520.9 m, en cuanto al drenaje transversal es de 14 alcantarillas de pase y 36 de alivio. El costo total del proyecto es de S/. 10,984,339.62 (diez millones novecientos ochenta y cuatro mil trescientos treinta y nueve y 62/100 nuevos soles) a Julio 2018 y será ejecutado de acuerdo al cronograma en 334 días calendario.
Tesis

Ces domes metamorphiques de la province bassin and range sont significatifs de la deformation de la croute ductile pendant l'extension tertiaire et de nombreux modeles d'extension intracontinentale furent proposes. Il est demontre la presence d'un epaississement important ante-extension lie a l'orogenese sevier laramienne, il apparait donc que les modalites d'extension risquent d'etre controlees par l'evenement compressif. Cette etude structurale a permis de differencier 3 deformations ductiles, et des datations u-pb sur zircon ont permis de reconstituer la chronologie des evenements. Une compilation des donnees geochronologiques retrace l'evolution temperature-temps

Catalunya i el País Valencià són dos territoris històrica, cultural i geogràficament units. Ambdues zones van ser assetjades per l’exèrcit de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió dels anys 1714 i 1707, quedant així despullades d’institucions i lleis pròpies. Les vies de reconstrucció identitària, però, s’han viscut de forma diferent en cadascuna d’elles. Això va manifestar-se més marcadament durant l’època de transició democràtica espanyola que emergia a tot l’Estat arran la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. Els periòdics d’informació generalista autòctons van fer-se ressò dels esdeveniments i van esdevenir d’una importància essencial en el mateix marc constructiu. L’instrument d’intervenció més eficaç dels diaris són les peces informatives (editorials i articles d’opinió), per tant, la nostra recerca s’assentarà sobre l’anàlisi del discurs de diversos casos d’opinió dels periòdics Avui, La Vanguardia, Levante-EMV i Las Provincias amb l’objectiu d’estudiar la seva contribució als processos de reconstrucció identitària nacional d’ambdós territoris.
Catalonia and the Valencian Country are two territories historically, culturally and geographically united. Both territories were besieged by the army of Philip V of Spain during the War of the Spanish Succession between 1714 and 1707. As a consequence, both territories were divested of their own institutions and laws. However, their identity has been rebuilt in different ways in each territory. This was even more apparent during the Spanish transition to democracy, that emerged all over the State after the dictator Francisco Franco’s death, in 1975. Local newspapers of general information covered the events and became essential in the construction processes of these regions. Opinion-based editorials and articles were important intervention tools in newspapers. For that reason, our research will focus on the discourse analysis of different cases of opinion of some newspapers such asAvui La Vanguardia, Levante-EMV and Las Provincias. The main pourpose of this project is to study the named newspapers’ contribution to the identity rebuilding processes in both national territories.

Catalunya i el País Valencià són dos territoris històrica, cultural i geogràficament units. Ambdues zones van ser assetjades per l’exèrcit de Felip V de Borbó durant la Guerra de Successió dels anys 1714 i 1707, quedant així despullades d’institucions i lleis pròpies. Les vies de reconstrucció identitària, però, s’han viscut de forma diferent en cadascuna d’elles. Això va manifestar-se més marcadament durant l’època de transició democràtica espanyola que emergia a tot l’Estat arran la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. Els periòdics d’informació generalista autòctons van fer-se ressò dels esdeveniments i van esdevenir d’una importància essencial en el mateix marc constructiu. L’instrument d’intervenció més eficaç dels diaris són les peces informatives (editorials i articles d’opinió), per tant, la nostra recerca s’assentarà sobre l’anàlisi del discurs de diversos casos d’opinió dels periòdics Avui, La Vanguardia, Levante-EMV i Las Provincias amb l’objectiu d’estudiar la seva contribució als processos de reconstrucció identitària nacional d’ambdós territoris.
Catalonia and the Valencian Country are two territories historically, culturally and geographically united. Both territories were besieged by the army of Philip V of Spain during the War of the Spanish Succession between 1714 and 1707. As a consequence, both territories were divested of their own institutions and laws. However, their identity has been rebuilt in different ways in each territory. This was even more apparent during the Spanish transition to democracy, that emerged all over the State after the dictator Francisco Franco’s death, in 1975. Local newspapers of general information covered the events and became essential in the construction processes of these regions. Opinion-based editorials and articles were important intervention tools in newspapers. For that reason, our research will focus on the discourse analysis of different cases of opinion of some newspapers such asAvui La Vanguardia, Levante-EMV and Las Provincias. The main pourpose of this project is to study the named newspapers’ contribution to the identity rebuilding processes in both national territories.

Aquifers in the arid alluvial basins of the southwestern U.S. are recharged predominantly by infiltration from streams within the basins and by water entering along the margins of the basins from surrounding mountains (mountain -front recharge). The Tucson Basin of Southeastern Arizona is such a basin. The Santa Catalina Mountains form the northern boundary of this basin and receive more than twice as much precipitation (about 70 cm/yr) as the basin does (about 30 cm/yr). In this study environmental isotopes were employed to investigate the migration of precipitation basinward through joints and fractures. Water samples were obtained from springs in the Santa Catalina Mountains. Stable isotopes and thermonuclear bomb-produced tritium enabled qualitative characterizations of flow paths and flow velocities. Stable isotopic measurements fail to display a direct altitude effect. Tritium values indicate that although a few springs discharge pre-bomb water, most springs discharge waters from the 1960's or later.

El presente trabajo analiza desde una perspectiva teórica y empírica la insolvencia empresarial. Los éxitos y fracasos de las empresas son inherentes al capitalismo desde sus inicios (aunque también han ocurrido en otros sistemas económicos), pero, desde un punto de vista social, sería deseable pronosticar el fracaso de una empresa dado que ello provocaría una reasignación de recursos hacia actividades más provechosas para la sociedad.

Con ello se evitarían las indeseables consecuencias que todo fracaso empresarial comporta. En primer lugar, a los que tienen estrecho contacto con la entidad: trabajadores, proveedores, clientes, administraciones públicas y bancos se ven involucrados de forma muy directa puesto que, para unos supone la pérdida de su trabajo y, para otros, de un importe de dinero invertido en la firma (el caso de los bancos o los proveedores, por ejemplo) siendo, en muchos casos, irreversible.

A estos efectos cuantificables y relacionados directamente con el fracaso, cabe añadir otros indirectos que también se podrían valorar: los costes legales que desencadena el proceso no son nada desdeñables así como las pérdidas que se pueden ocasionar si la entidad cotiza en un mercado financiero (lo que afecta directamente a los inversores). Pero, además, acaba teniendo una repercusión sobre el resto de la economía en aspectos diferentes como la tasa de paro (en el caso español es el más alto de toda la Unión Europea); la morosidad en las entidades de crédito (lo cual repercute en una actitud restrictiva por parte de las entidades para conceder préstamos); o un coste de oportunidad, los impuestos que se dejan de recaudar (con lo cual, la sociedad pierde recursos).

En síntesis, el fracaso empresarial no es un hecho sin repercusiones económicas, aunque también cabría comentar otro tipo de consecuencias, ya sean sociológicas o psicológicas (en especial, las referentes a los parados de larga duración). Por consiguiente, todos ellos constituyen motivos más que suficientes para investigar en este tema.

La actividad turística es asumida por los gobiernos de muchos países (en todos sus niveles) como una estrategia de desarrollo, no está de más recordar que constituye uno de los principales sectores económico de la gran mayoría de países europeos. En el caso de Latinoamérica y países como el Perú, los principales atractivos turísticos se encuentran en las zonas rurales, sin embargo éstas no se ven favorecidas, y eso se debe a la forma de gestión y operación tradicional de la actividad turística, que ha limitado el disfrute de los beneficios económicos a las agencias u operadoras de viaje, excluyendo a las comunidades rurales. Pensando en redistribuir los ingresos que genera el turismo se pensó en el Turismo Rural Comunitario, un modelo de gestión que incluye a la comunidad en la planificación, operación y comercialización de productos turísticos. Nos referimos a una gestión netamente comunal, donde es el actor local el que lidera la generación de productos turísticos sostenibles y rentables. No obstante por tratarse de gestiones colectivas no está libre de problemas de concertación y distribución de beneficios para los involucrados. En el sur del Perú tenemos claros ejemplos exitosos, se trata de destinos que han tenido muchos años de práctica turística y mucho apoyo del Estado en temas de desarrollo de capacidades, promoción y sobre todo infraestructura especializada. En el norte peruano el desarrollo de esta modalidad es relativamente nueva y llama poderosamente la atención los logros alcanzados por la Comunidad Campesina Muchik Santa Catalina de Chongoyape y el posicionamiento del Área de Conservación Privada Chaparrí. La presente investigación indaga los principales factores de gestión local que han hecho de Chaparrí un caso exitoso, enfocándose en el desenvolvimiento de los protagonistas. Se pretendía identificar los valores o aspectos subjetivos que estaban detrás de este desempeño, trascendiendo la mera descripción del proceso. Para ello utilizamos el método cualitativo y asumimos el estudio de caso como la forma idónea de abordar esta investigación. La primera visita al lugar con fines exploratorios nos permitió identificar a los actores claves de este proceso y perfeccionar nuestros instrumentos de recolección de datos que previamente fueron probados; así mismo afinamos la muestra, la lista de nuestras unidades de análisis y fuentes. Tuvimos una segunda visita a la zona de 6 días de duración, en donde se aplicaron nuestros instrumentos de recolección de datos. La información recogida a través de las tres técnicas utilizadas (Encuesta, Observación y Entrevista) se confirmó, se complementó y arrojó detalles muy valiosos para resolver las incógnitas que dieron forma a esta investigación, sobre todo las obtenidas a través de la entrevista a profundidad. Los resultados dan cuenta de la existencia de factores de orden cultural y social que estarían detrás del éxito de la gestión comunal. No hay duda del mérito de la comunidad en esta gestión, especialmente de un grupo especializado que lidera el proceso; al 2015 tenemos una comunidad empoderada, fuerte, cohesionada, capacitada, autora de sus propios planes de desarrollo y recelosos de su cumplimiento. Pero esta comunidad no era la misma años atrás, fue el liderazgo de un personaje el que inició el cambio. El desarrollo de capacidades de gestión, la conciencia del conocimiento adquirido y el uso de éste fortalece el capital humano y el capital social de esta comunidad; cada logro activa un círculo virtuoso en el uso y el enriquecimiento de estos capitales. Los hallazgos nos permitieron comprender el papel del Programa Nacional de Turismo Rural Comunitario, que acoge y acompaña a este producto turístico. La intervención sólo se limita a programas de capacitaciones para mejoramiento de la calidad de los servicios y promoción, mas no a un acompañamiento en términos de gestión, por el contrario, el programa confirmó y perfeccionó sus postulados gracias a esta experiencia. MINCETUR (Ministerio de Comercio Exterior y Turismo) se suma a una serie de instituciones/actores públicos y privados, nacionales y extranjeras que intervienen con participaciones específicas en función a las prioridades que establece la comunidad y sus planes de gestión, bajo formas de alianzas individuales (desde la posición de la comunidad).
Tesis