Academic literature on the topic 'Publicacions infantils i juvenils'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Publicacions infantils i juvenils.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Journal articles on the topic "Publicacions infantils i juvenils"

1

McGlade, Rhiannon, Esther Claudio, and John Miers. "Book Reviews." European Comic Art 11, no. 2 (September 1, 2018): 138–48. http://dx.doi.org/10.3167/eca.2018.110208.

Full text
Abstract:
Vicent Sanchis, Franco contra Flash Gordon: La censura franquista aplicada a les publicacions infantils i juvenils (1936–1977) (Valencia: Tres i Quatre, 2009). 231 pp. ISBN: 9788475028507 (€22)Pedro Pérez del Solar, Imágenes del desencanto: Nueva historieta Española 1980–1986 (Madrid and Frankfurt: Iberoamericana and Vervuert, 2013). 329 pp. ISBN: 9788484896678 (€29.80)Simon Grennan, A Theory of Narrative Drawing (New York: Palgrave Macmillan, 2017). 277 pp. ISBN: 9781137521651 (£89.99)
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Lozano Alvarado, Saniel E. "Revistas de literatura infantil y juvenil en el Perú." In Crescendo 5, no. 1 (June 6, 2014): 113. http://dx.doi.org/10.21895/incres.2014.v5n1.11.

Full text
Abstract:
En el presente texto se ofrece un panorama nacional sobre la publicación de revistas de literatura infantil en el Perú desde el siglo XIX hasta la actualidad. Se puede apreciar que esta actividad se realiza en varias ciudades y regiones del país, aunque, por lo general, no se trata de un proceso continuo, de periodicidad regular, sino que está expuesto a una serie de factores que no siempre favorecen una edición permanente. El propósito general que anima la edición de estas publicaciones es promover la difusión del libro y la lectura entre los niños y jóvenes, estimular la creatividad, difundir experiencias didácticas, difundir la publicación de nuevos libros y apoyar la educación. El trabajo está dirigido especialmente a los educadores, niños, jóvenes, escritores, editores, artistas gráficos y padres de familia.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Selfa Sastre, Moisés, and Enric Falguera Garcia. "El «Llibre de les Bèsties» (1287-1289) de Ramon Llull: anàlisi d’adaptacions infantils i juvenils." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 39. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17263.

Full text
Abstract:
En aquest article presentem una anàlisi de les 6 adaptacions que del Llibre de les Bèsties (1287-1289) es van publicar per al públic infantil i juvenil amb motiu de l’Any Llull (2015-2016). Després de presentar la figura de Ramon Llull com a escriptor de referència en l’època medieval i de situar el Llibre de les Bèsties dins de la producció literària de Llull, analitzem els paratextos extratextuals i textuals de les 6 adaptacions aquí estudiades. La presentació i anàlisi d’aquests paratextos ens permet determinar, d’una banda, a quin tipus de nivell lector va adreçada cada adaptació i quin treball didàctic en pot resultar; i, d’altra banda, com el missatge que Llull transmet en aquesta obra literària pot ser copsat pel públic infantil i juvenil del segle XXI.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Fraga Fernández-Cuevas, María Jesús. "Los Episodios Nacionales de Pérez Galdós y su presencia en el canon de la literatura infantil y juvenil (1873-1939)." Ocnos: Revista de estudios sobre lectura, no. 5 (November 15, 2009): 37–53. http://dx.doi.org/10.18239/ocnos_2009.05.03.

Full text
Abstract:
A partir de diversos documentos (catálogos de bibliotecas, manuales escolares, libros de texto o crítica, revistas femeninas e infantiles y material epistolar) se analiza el acercamiento de los primeros Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós al lector infantil y juvenil, desde su fecha primera de publicación hasta el franquismo. Este fue muy diferente según la laicidad y confesionalidad de centros educativos y bibliotecas. La intervención familiar tuvo probablemente un papel decisivo, en el que pudo haber influido la versión infantil de Galdós, de la cual se resalta su discutible tono didáctico al compararla con la versión original.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

García Padrino, Jaime. "La literatura infantil iberoamericana, ¿esa gran desconocida?" América sin nombre, no. 20 (December 15, 2015): 15. http://dx.doi.org/10.14198/amesn.2015.20.01.

Full text
Abstract:
Es un hecho innegable que la Literatura Infantil y Juvenil haya adquirido en las últimas décadas un importante desarrollo en los distintos países de Iberoamérica, tal y como lo pone de manifiesto la ingente cantidad de publicaciones e investigaciones sobre la materia. En el presente trabajo se realiza un recorrido por el universo de la literatura infantil tanto en España como en Iberoamérica a través de su creación y principalmente de su difusión. Asimismo, se analizan los catálogos españoles de Literatura Infantil y Juvenil iberoamericana y se ofrece una perspectiva crítica sobre esta disciplina. Por último, el autor presenta una panorámica de la Literatura Infantil iberoamericana y un listado de referencias bibliográficas, que constituyen una aproximación al canon interdisciplinar —y también personal— en los distintos países del otro lado del Atlántico.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Selfa Sastre, Moisés, and José Manuel López Gaseni. "La narrativa infantil y juvenil escrita en catalán y euskera (1975-1990): caracterización, convergencias y divergencias." Didáctica. Lengua y Literatura 32 (October 1, 2020): 13–27. http://dx.doi.org/10.5209/dida.71781.

Full text
Abstract:
Este artículo establece las semejanzas y diferencias entre la narrativa infantil y juvenil escrita en catalán y en euskera (1975-1990) a partir de la caracterización previa y por separado de ambos sistemas literarios. El periodo histórico establecido para determinar tales convergencias y divergencias obedece a que tanto en los territorios de habla catalana como en los de euskera se produce un resurgimiento de la Literatura Infantil y Juvenil que coincide con el uso y estudio de la lengua histórica y la literatura del territorio. La principal semejanza entre las dos narrativas estudiadas es que, como en el resto de Europa, se publican textos con unas tendencias temáticas comunes, si bien la gran divergencia entre ambas narrativas es que en Cataluña el número de autores y títulos editados es muy superior a los autores y títulos de literatura infantil y juvenil que se publican en euskera. Las razones que explican esta desigualdad son básicamente dos: la actividad literaria en euskera destinada al público infantil y juvenil se inicia, después de la Guerra Civil, casi dos décadas más tarde que en los territorios de habla catalana; por otra parte, la narrativa infantil y juvenil en euskera se nutrió en la década de los 70 y los 80 de traducciones de obras de otros sistemas literarios, mientras la narrativa infantil y juvenil en catalán apostó por la publicación de obras originales en lengua catalana.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Ramon Ferrer, Lluís. "Adaptaciones LIJ de Tirant lo Blanc." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (June 29, 2016): 102. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8444.

Full text
Abstract:
Resumen: En este trabajo se analizan las adaptaciones de Tirant lo Blanc a la narrativa infantil y juvenil. Han quedado excluidas aquellas obras que no han considerado la novela en su totalidad así como otros géneros que también han pretendido que la obra de Martorell llegara a un público infantil y juvenil. En primer lugar, se ha establecido el corpus de estudio y, seguidamente, se ha elaborado un catalálogo en el cual se valoran la selección de secuencias del hipotexto verbal, los elementos paratextuales que han concurrido en cada uno de los volúmenes, así como la adecuación al tramo lector al que supuestamente va dirigida la publicación. Palabras clave: Tirant lo Blanch, adaptaciones, clásicos en la literatura infantil y juvenil Abstract: This paper analyses Tirant lo Blanc narrative adaptations on Children’s and Young Adults Literature. The works which have not considered the novel as a whole have been excluded, as well as other genres which have also wanted to adapt Martorell’s work for the same audience. The study begins by establishing the corpus of the books. Then, a catalogue has been made in order to assess the hypotext sequences selection, the paratextual elements within each of the volumes, and the adaptation adequacy of the contents of the books to the target reader Keywords: Tirant lo Blanch, adaptations, classic literature for children and young
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Soler Quílez, Guillermo. "La representación de la diversidad afectivo-sexual en la literatura infantil y juvenil de América Latina." América sin nombre, no. 20 (December 15, 2015): 63. http://dx.doi.org/10.14198/amesn.2015.20.05.

Full text
Abstract:
En el siguiente trabajo se pretende analizar la literatura infantil y juvenil publicada en América Latina que muestra la diversidad afectivo-sexual. Se estudian los distintos modelos de familia formados por dos padres o dos madres, así como las historias que son protagonizadas por personajes no heterosexuales, y se comparan con publicaciones similares en otros lugares. Se puede concluir que las familias homoparentales son retratadas de un modo muy similar en todas las partes del mundo, sin embargo, en cuanto a la representación de lesbianas, gais, bisexuales y transgéneros, América Latina destaca por mostrar una mayor variedad de personajes, opciones, gustos y tendencias.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Vidal Lloret, Vicent. "Ensenyament i identitat en els reculls de literatura popular valenciana." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 153. http://dx.doi.org/10.17345/elop2018153-169.

Full text
Abstract:
La introducció de la llengua catalana a les escoles valencianes va implicar que mestres i professors haguessen de buscar materials per a impartir docència en aquesta llengua. Com va ocórrer en altres indrets, els ensenyants valencians van recórrer a la literatura popular per ensenyar llengua o continguts en català; també, però, aprofitaren el folklore valencià com una manera de canviar el model educatiu i formar individus conscients de la pròpia identitat. Així, a partir dels anys vuitanta es va produir un esclat de reculls folklòrics adreçats al públic infantil-juvenil. Aquests reculls sovint contenen pròlegs o introduccions que justifiquen la necessitat d’introduir el folklore a les aules, atès que es percep com una eina essencial per a recuperar la identitat col·lectiva. El contingut d’aquells pròlegs apunta constantment a la relació entre folklore i identitat i encara perviu en les publicacions més recents. En aquest article s’analitza aquesta mena de reculls i el context que els va fer possibles, amb el benentès que permeten explicar una part essencial de la història de la literatura popular valenciana recent.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Trescastro-López, Silvia, Eva Maria Trescastro-López, and Maria Eugenia Galiana-Sánchez. "Estudio bibliométrico de programas e intervenciones sobre educación alimentaria y nutricional en el medio escolar en España." Revista Española de Nutrición Humana y Dietética 18, no. 4 (August 31, 2014): 184. http://dx.doi.org/10.14306/renhyd.18.4.83.

Full text
Abstract:
Introducción: La obesidad en la población infantil y juvenil en España se sitúa actualmente en el 13,9%, y el sobrepeso se encuentra en el 26,3%. Esto hace que sea fundamental la adopción en los primeros años de vida de unos hábitos alimentarios correctos, donde la educación alimentaria y nutricional, desarrollada dentro de los programas de educación para la salud en el medio escolar, juega un papel fundamental. El objetivo del presente trabajo fue analizar, mediante revisión bibliométrica, la producción científica existente sobre programas o intervenciones de educación alimentaria y nutricional desarrollados en el medio escolar en España que muestran influencia en la salud y/o en los hábitos alimentarios de los escolares.Material y Métodos: Estudio descriptivo transversal de los resultados obtenidos en la búsqueda bibliográfica de las bases de datos Medline, Cochrane Library Plus en Español, Cuiden, Excelencia clínica, IBECS, Scielo, CSIC (ICYT, ISOC e IME), Lilacs, Cuidatge y Teseo. Se estudiaron indicadores bibliométricos: bases de datos, revistas, documentos publicados, idiomas, autoría, Índice de colaboración y grado de obsolescencia (Semiperíodo de Burton y Kebler e Índice de Price), entre otros.Resultados: La búsqueda proporcionó un total de 148 registros. La tasa final de artículos pertinentes fue de 49 (33,11%). La base de datos que más registros pertinentes proporcionó fue Medline con 24 (48,98%). 42 de los registros seleccionados (85,71%) pertenecían a artículos originales. La revista Nutrición Hospitalaria fue la que presentó mayor número de publicaciones, con 11 (22,45%). El Semiperíodo de Burton y Kebler fue de 6 años y el Índice de Price fue de 42,86%.Conclusiones: Existe una gran producción de artículos científicos relacionados con programas de educación alimentaria y nutricional en el medio escolar en España, lo cual es un indicador de la importancia de la adquisición de hábitos alimentarios saludables en la población infantil y juvenil y del interés que despiertan.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
More sources

Dissertations / Theses on the topic "Publicacions infantils i juvenils"

1

Sanchís, Llàcer Josep Vicent. "Els assassins d'El Capitán Trueno. La censura de les publicacions infantils i juvenils durant el franquisme. Estudi de l'evolució del marc legal i del seu impacte en els continguts publicats (1936-1982)." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2016. http://hdl.handle.net/10803/371462.

Full text
Abstract:
A Espanya el control del pensament i la informació per part del règim derivat de la victòria de la guerra de 1936 va tenir sempre intencions totalitzadores, però va travessar diferents etapes segons els moments històrics, les pressions del context internacional i les conveniències del general Franco. El dictador, que amb el pas dels anys va acabar cedint en alguns aspectes, com ara la imposició de la censura prèvia, va mantenir sempre un control asfixiant sobre la premsa i l’edició. Fins el 1952 la censura de les publicacions de caràcter infantil i juvenil atenia els mateixos criteris que les destinades a adults. Se’ls exigia que no atemptaren contra el dogma i la moral catòliques ni contra el règim ni les seues autoritats. Per contra, la violència desbocada esguitava la majoria de les publicacions. Una violència que els censors toleraven perquè responia a la mateixa essència d’un règim que s’havia legitimat destruint la discrepància. La primera regulació específica de la premsa infantil a Espanya es publica al Boletín Oficial del Estado el 21 de gener de 1952, quan la competència del control de la premsa ha passat al nou ministeri d’Informació i Turisme. Una ordre d’aquesta data crea la Junta Assessora de la Premsa Infantil. Apareixen alhora les primeres normes que en regulen els continguts. Si aquestes normes s’hagueren aplicat amb rigor, l’humor de la denominada escola Bruguera hauria hagut de canviar a la força i els quaderns d’aventures, l’altre gran pilar del tebeo espanyol de postguerra, no s’haurien pogut publicar tal havien estat concebuts des del 1940. L’arribada de Manuel Fraga Iribarne al ministeri d’Informació i Turisme, l’any 1962, va suposar un gran canvi en el control de la premsa espanyola. El 13 d’octubre d’aquell any, en el context de canvis legals que afecten tota l’estructura de la premsa, es fixa la creació, dins el Consell Nacional de Premsa, d’una Comissió d’Informació i Publicacions Infantils i Juvenils que substitueix l’antiga Junta Assessora. La Comissió va quedar en mans d’una instància executiva que lidera el seu secretari general, Jesús María Vázquez, l’autèntic factòtum del control de la premsa infantil i juvenil fins al final del règim. Com a “gestor de l’ortodòxia”, el dominic Vázquez va aplicar de la manera més estricta la normativa que fins aquell moment mai havien atès els censors del ministeri. Les fitxes i els informes que s’han conservat des de 1964 són duríssims i van modificar amb contundència el contingut de les revistes infantils i juvenils, abans pensades per a tots els públics, i dels quaderns d’aventures. Jesús María Vázquez i el seu equip van liquidar els tebeos tal com s’havien conegut fins aquell moment. Va eliminar-ne d’arrel qualsevol vestigi de violència i l’humor “pensat per adults i per a adults”. La Llei de Premsa i Impremta de 1966 –coneguda com a llei Fraga– va eliminar la censura prèvia de totes les publicacions, amb una única excepció: les infantils i les juvenils, que a partir d’aquell moment van ser regides per un marc legal propi: l’Estatut de Publicacions Infantils i Juvenils, que concretava de nou els punts negres que havien d’evitar aquestes publicacions. L’Estatut de Publicacions Infantils i Juvenils, com la Llei de Premsa del 66, no es va derogar mai. Però, mort el general Franco i en un context de transició cap a la democràcia, la llei, no l’Estatut, va ser modificada pel reial decret 24/1977 sobre llibertat d’expressió. Malgrat aquesta norma i l’aprovació de la Constitució, que consagrava la llibertat d’expressió, la consulta prèvia voluntària, en el cas de les publicacions per a adults, i l’obligada, en el cas de les infantils i juvenils, es van allargar fins a l’any 1982. Els ressorts de la censura franquista van deixar de ser efectius, ni que fóra parcialment, amb l’arribada del PSOE al poder aquell mateix any.
En España el control del pensamiento y la información por parte del régimen derivado de la victoria de la guerra del 36 tuvo siempre una intención totalizadora, pero atravesó diferentes etapas según los momentos históricos, las presiones del contexto internacional y las propias conveniencias del general Franco. El dictador que, con el paso de los años acabó cediendo en algunos aspectos, mantuvo siempre un control asfixiante sobre la prensa y la edición; sobre la comunicación en general. Hasta 1952 la censura de las publicaciones de carácter infantil y juvenil se regía por los mismos criterios que las destinadas adultos. Se les exigía que no atentaran contra el dogma y la moral católicos ni contra el régimen ni sus autoridades. En cambio, la violencia desbocada salpicaba la mayoría de las publicaciones. Una violencia que los censores toleraban porque respondía a la misma esencia de un régimen que se había legitimado arrasando la discrepancia. La primera regulación específica de la prensa infantil en España se publica en el Boletín Oficial del Estado el 21 de enero de 1952, cuando la competencia del control de la prensa había pasado al nuevo ministerio de Información y Turismo. Una orden de la misma fecha crea la Junta Asesora de la Prensa Infantil. Aparecen al mismo tiempo las primeras normas que regulan sus contenidos. Si aquellas normas se hubieran aplicado con rigor, el humor de la denominada escuela Bruguera habría tenido que cambiar a la fuerza y los cuadernos de aventuras, el otro gran pilar del tebeo español de posguerra, no se habrían podido publicar tal como habían estado concebidos desde 1940. Las normas fueron únicamente un brindis al BOE. La llegada de Manuel Fraga Iribarne al ministerio de Información y Turismo, el año 1962, supuso un gran cambio en los criterios del control de la prensa española. El 13 de octubre de aquel año, en el contexto de modificaciones legales que afectaron toda la estructura de la prensa, se fija la creación, dentro del Consejo Nacional de Prensa, de una Comisión de Información y Publicaciones Infantiles y Juveniles que sustituye la antigua Junta Asesora. La Comisión quedó en manos de una instancia ejecutiva que lideraba su secretario general, Jesús María Vázquez, el auténtico factótum del control de la prensa infantil y juvenil hasta el final del régimen. Como “gestor de la ortodoxia”, el dominico Vázquez aplicó de la manera más estricta la normativa que hasta aquel momento nunca habían considerado los censores del ministerio. Las fichas y los informes que se han conservado desde 1964 son durísimos y modificaron contundentemente el contenido de las revistas infantiles y juveniles, antes pensadas para todos los públicos, y de los cuadernos de aventuras. Jesús María Vázquez y su equipo liquidaron los tebeos tal y como se habían conocido hasta aquel momento. Eliminaron de raíz la violencia de sus páginas y también el humor “pensado por adultos y para adultos”. La Ley de Prensa e Imprenta de 1966 –conocida como ley Fraga– eliminó la censura previa de todas las publicaciones, con una única excepción: las infantiles y las juveniles, que a partir de aquel momento se rigieron por un marco legal propio: el Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, que concretó de nuevo los puntos negros que tenían que evitar. El Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, como la Ley de Prensa del 66, no se derogó nunca. Pero, muerto el general Franco y en un contexto de transición a la democracia, la ley, no el Estatuto, fue modificada por el real decreto 24/1977 sobre libertad de expresión. A pesar de esta norma y, posteriormente de la aprobación de la Constitución, que consagraba la libertad de expresión, la consulta previa voluntaria, en el caso de las publicaciones para adultos, y la obligada, en el caso de las infantiles y juveniles, se alargó hasta 1982. Los resortes de la censura franquista sólo dejaron de ser efectivos, ni que fuera parcialmente, con la llegada del PSOE al poder aquel mismo año.
In Spain, the control over thought and information by the regime derived from the victory in the war of 1936, had always totalitarian intentions, but it went through different phases depending on the historical moments, the pressures of the international context and general Franco’s interests. The dictator, who over the years eventually gave in on some points, like the imposition of previous censorship, always kept a stifling control over press and editing. Up to 1952, censorship in Spain on publications for children and youth followed the same criteria than on adult’s publications. They were required not to attempt against the Catholic dogma and moral nor against the regime and it’s authorities. In contrast, runaway violence splashed most of the publications. Censors tolerated this violence because it matched the essence of a regime that had legitimated itself by destroying divergence. The first specific regulation on children’s press in Spain was published in the Boletín Oficial del Estado(the government’sgazette) on January 21, 1952, when the power over press was transferred to the Ministry of Information and Tourism. An order of this date created the Advisory Board of Children’s Press. The first rules regulating its contents appeared. If those rules had been applied with rigor, the humor of the so-called Bruguera school would have had to change by force and the adventure notebooks, the other great pillar of spanish postwar comics, would have not been published in the way they were conceived since 1940. The arrival of Manuel Fraga Iribarne to the Ministry of Information and Tourism, in 1962, meant a great change in the control of spanish press. On October 13 of that year, in a context of legal changes that affected the whole structure of press, it’s determined the creation of a Commission of Information and Publications for Children and Youth, within the National Press Council. The Commission was left to an executive body leaded by its general secretary, Jesús María Vázquez, the real factotum of the control over press for children and youth until the end of the regime. As the “agent of orthodoxy”, Vázquez, who was a dominican, appliedin the most strict way the rules that up to then had not been put into practice by the censors of the ministry. The record cards and reports that have been preserved since 1964 are very harsh and modified forcefully the content of magazines for children and youth -previously made for all audiences- and of adventure notebooks. José María Vázquez and his team liquidated comics as they were known up to that moment. He rooted out any trace of violence and humor “made by adults and for adults”. The Press and Printing Law of 1966 -known as Fraga’s Law- eliminated the previous censorship for all publications, with just one exception: the ones for children and youth, which from then on were ruled by their one legal frame. This frame was the Statute of Publications for Children and Youth and it specified again the black spots that those publications should avoid. The Statute and the Press law of 1966 were never repealed. However, once Franco died and within a context of transition to democracy, the law -not the Statute-, was modified by the royal decree 24/1977 on freedom of speech. Despite this rule and the passing of the Constitution, which consecrated freedom of speech, the voluntary previous control -in the case of adult publications-, and the obligatory one -in the case of publications for children and youth-, lasted until 1982. The means of the Francoist censorship stopped being effective, even partially, with the coming to power of PSOE that same year.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Baró, Llambias Mònica. "Edicions infantils i juvenils de l'Editorial Joventut (1923-1969), Les." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/761.

Full text
Abstract:
El treball té com a objectiu establir les pràctiques editorials de les edicions infantils i juvenils, entre 1923 i 1969, d'una de les empreses més emblemàtiques del món de l'edició barcelonina: l'Editorial Joventut. També, pretén situar el paper de Joventut en el context de l'edició per a nens i joves a Catalunya i valorar les seves principals aportacions, més enllà de la qualitat intrínsecament literària de les obres que publica. D'entre aquestes aportacions, destaca especialment el fet d'haver apropat els nois i noies catalans a moltes obres de les que avui anomenem clàssics de la literatura infantil i juvenil, i a moltes altres que potser no eren especialment notables des del punt de vista de l'alta literatura, però que van resultar molt efectives quant a la difusió de l'hàbit de llegir, en la llengua pròpia dels infants i joves catalans, fins i tot en els moments difícils de la nostra història recent.
El treball estableix de quina manera una petita editorial pot consolidar-se com un referent indiscutible en el món de l'edició infantil i juvenil i mantenir la seva continuitat en un període de més de vuitanta anys. En aquest sentit, és decisiu que Joventut s'englobi en un conglomerat editorial, difús però efectiu, format per la Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora i Editorial Edita, en mans d'un grup de pressió política i econòmica, vinculat més o menys directament amb la Lliga regionalista. També és d'extrema importància el perfil de la persona que està darrere del projecte des del primer moment, Josep Zendrera, editor dotat d'una extraordinària intuició però també d'un coneixement profund del món de l'edició.
Un altre factor d'èxit el constitueixen les pràctiques editorials específiques, que es descriuen i s'analitzen en tota la seva extensió, des del moment de les contractacions dels drets -siguin d'originals o per a traduccions, tan nombroses en el catàleg-, passant per tot el procés de producció, difusió i venda. És precisament en aquests darrers aspectes que aquestes pràctiques es revelen modernes i eficaces, tant pel que fa a les tècniques publicitàries com de màrketing.
El darrer aspecte que analitza el treball se centra en la mateixa producció a partir de la confecció del catàleg dels llibres editats. En aquest sentit, es posa de relleu el fet que Joventut treballa a partir d'un catàleg relativament limitat de títols seleccionats amb encert i amb una visió de futur molt notable, ja que sovint, en el moment de la seva contractació, es tracta d'obres que no tenen especial rellevància en el context però que, amb el temps, adquiriran la condició de clàssics universals i, per tant, gaudiran d'una llarga vida i de nombroses edicions. Llibres que s'ofereixen al públic en unes edicions acurades, tant pel que fa a la seva qualitat física -treballen per Joventut els millors il.lustradors del moment- com a la seva correcció literària, que destaca clarament per la qualitat de les traduccions. Aquests són precisament els aspectes més destacats per la crítica que, sobretot en els primers anys de vida de l'editorial, segueix molt d'aprop les edicions de Joventut. També, probablemement, són els aspectes que més atrauen el públic que compra i llegeix aquests llibres i que han fet que l'Editorial Joventut sigui un referent imprescindible en el record de generacions i generacions de lectors.
"The children and youth books in Joventut publishing. 1923-1969"

This thesis aims to identify the business practices of Editorial Joventut into the period from 1923 to 1969 and value its contributions. Editorial Joventut was one of the most relevant Barcelona's publishing company regarding children and youth books of that period. It discovered children and youth literature classics to Catalan Young readers.

The work explains how a small publisher becomes a referent in publishing world. The most important success factor was that Editorial Joventud was part of a holding which included Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora and Editorial Edita. The group was close to an economic and political lobby well related with the Lliga Regionalista party. A second success factor was the skills of its manager, Josep Zendrera, who had a deep knowledge of publishing with a clear and extraordinary intuition for business. His way of doing business is widely described and analysed from the beginning of the publishing process with intellectual propiety rights agreemens, to printing, marketing and sales. In these final steeps of the process the company used modern and effective practices for the time being. Finally, as another key factor, the work analyses book production highlighting that Joventut worked with a smartly selected short number of titles and with a clear view of business opportunities. Usually, when titles were selected they were not specially recognised but became, after some decades, well appreciated classics that required high number of editions.

The critics of this period specially remarked the high quality book edition in terms of illustrations, physical production, linguistic and literary quality based on accurate Catalan and Spanish translations. These are also the characteristics more appreciated by buyers, and what made readers have Editorial Joventut as a referent for children and youth books.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Fernàndez, i. Aragonès Aina. "Televisió pública i convergència: Continguts infantils i juvenils crossmedia a la CCMA i EITB." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283535.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Ferrer, Rita (Ferrer Miquel). "El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/77826.

Full text
Abstract:
This doctoral thesis is the result of the experience, continuous practice and day to day work as head of infant and youth choirs that the candidate has developed for over more than thirty years. The motivation, the concerns and the questions formulated with regards to choral singing, have underpinned this research. The thesis has focused on the learning of values, habits and competences in order to demonstrate that singing in an infant or youth choir is educational and goes far beyond the mere act of singing in a choir. We can therefore state that education is continuous, it never comes to an end and, furthermore, it unfolds in divergent ways. In summary to show that singing in an infant or youth choir is educational in the widest possible sense.
La tesi doctoral que presentem és fruit de l’experiència, de la pràctica continuada i de la tasca del dia a dia al capdavant de cors infantils i juvenils, per part de l’autora, al llarg de més de trenta anys. La motivació, la preocupació i els interrogants formulats entorn al cant coral han estat el mòbil de la present investigació. Hem centrat el tema en l’educació en valors, hàbits i competències per arribar a demostrar que cantar en una coral infantil o juvenil és un fet educatiu en aquests aspectes i que va molt més enllà de l’acte de cantar en una coral, ja que podem afirmar que l’educació és continuada, no s’acaba mai i, a més, es realitza en espiral. En definitiva, vol demostrar que cantar en una coral infantil o juvenil és un fet educatiu en el sentit més ampli.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Books on the topic "Publicacions infantils i juvenils"

1

Franco contra Flash Gordon: La censura franquista aplicada a les publicacions infantils i juvenils (1936-1977). València: 3i4 Edicions, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

15ʹ (décimo quinto) catálogo de ilustradores de publicaciones infantiles y juveniles. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Fondo Editorial Tierra Adentro, 2005.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

14ʹ (décimo cuarto) catálogo de ilustradores de publicaciones infantiles y juveniles. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Fondo Editorial Tierra Adentro, 2004.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

13 ̜(décimo tercer) catálogo de ilustradores de publicaciones infantiles y juveniles 2003. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Fondo Editorial Tierra Adentro, 2003.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Garriga, Pilar. Un Estiu a Tacugama / A Tacugama Summer (Llibres Infantils I Juvenils. Antaviana Blava/ Children's Books. Antaviana Blava) (Catalan Edition). Barcanova Editorial Sa, 2009.

Find full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography