Contents
Academic literature on the topic 'Publicacions infantils i juvenils'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Publicacions infantils i juvenils.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Publicacions infantils i juvenils"
McGlade, Rhiannon, Esther Claudio, and John Miers. "Book Reviews." European Comic Art 11, no. 2 (September 1, 2018): 138–48. http://dx.doi.org/10.3167/eca.2018.110208.
Full textLozano Alvarado, Saniel E. "Revistas de literatura infantil y juvenil en el Perú." In Crescendo 5, no. 1 (June 6, 2014): 113. http://dx.doi.org/10.21895/incres.2014.v5n1.11.
Full textSelfa Sastre, Moisés, and Enric Falguera Garcia. "El «Llibre de les Bèsties» (1287-1289) de Ramon Llull: anàlisi d’adaptacions infantils i juvenils." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 39. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17263.
Full textFraga Fernández-Cuevas, María Jesús. "Los Episodios Nacionales de Pérez Galdós y su presencia en el canon de la literatura infantil y juvenil (1873-1939)." Ocnos: Revista de estudios sobre lectura, no. 5 (November 15, 2009): 37–53. http://dx.doi.org/10.18239/ocnos_2009.05.03.
Full textGarcía Padrino, Jaime. "La literatura infantil iberoamericana, ¿esa gran desconocida?" América sin nombre, no. 20 (December 15, 2015): 15. http://dx.doi.org/10.14198/amesn.2015.20.01.
Full textSelfa Sastre, Moisés, and José Manuel López Gaseni. "La narrativa infantil y juvenil escrita en catalán y euskera (1975-1990): caracterización, convergencias y divergencias." Didáctica. Lengua y Literatura 32 (October 1, 2020): 13–27. http://dx.doi.org/10.5209/dida.71781.
Full textRamon Ferrer, Lluís. "Adaptaciones LIJ de Tirant lo Blanc." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 7, no. 7 (June 29, 2016): 102. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.7.8444.
Full textSoler Quílez, Guillermo. "La representación de la diversidad afectivo-sexual en la literatura infantil y juvenil de América Latina." América sin nombre, no. 20 (December 15, 2015): 63. http://dx.doi.org/10.14198/amesn.2015.20.05.
Full textVidal Lloret, Vicent. "Ensenyament i identitat en els reculls de literatura popular valenciana." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 153. http://dx.doi.org/10.17345/elop2018153-169.
Full textTrescastro-López, Silvia, Eva Maria Trescastro-López, and Maria Eugenia Galiana-Sánchez. "Estudio bibliométrico de programas e intervenciones sobre educación alimentaria y nutricional en el medio escolar en España." Revista Española de Nutrición Humana y Dietética 18, no. 4 (August 31, 2014): 184. http://dx.doi.org/10.14306/renhyd.18.4.83.
Full textDissertations / Theses on the topic "Publicacions infantils i juvenils"
Sanchís, Llàcer Josep Vicent. "Els assassins d'El Capitán Trueno. La censura de les publicacions infantils i juvenils durant el franquisme. Estudi de l'evolució del marc legal i del seu impacte en els continguts publicats (1936-1982)." Doctoral thesis, Universitat Ramon Llull, 2016. http://hdl.handle.net/10803/371462.
Full textEn España el control del pensamiento y la información por parte del régimen derivado de la victoria de la guerra del 36 tuvo siempre una intención totalizadora, pero atravesó diferentes etapas según los momentos históricos, las presiones del contexto internacional y las propias conveniencias del general Franco. El dictador que, con el paso de los años acabó cediendo en algunos aspectos, mantuvo siempre un control asfixiante sobre la prensa y la edición; sobre la comunicación en general. Hasta 1952 la censura de las publicaciones de carácter infantil y juvenil se regía por los mismos criterios que las destinadas adultos. Se les exigía que no atentaran contra el dogma y la moral católicos ni contra el régimen ni sus autoridades. En cambio, la violencia desbocada salpicaba la mayoría de las publicaciones. Una violencia que los censores toleraban porque respondía a la misma esencia de un régimen que se había legitimado arrasando la discrepancia. La primera regulación específica de la prensa infantil en España se publica en el Boletín Oficial del Estado el 21 de enero de 1952, cuando la competencia del control de la prensa había pasado al nuevo ministerio de Información y Turismo. Una orden de la misma fecha crea la Junta Asesora de la Prensa Infantil. Aparecen al mismo tiempo las primeras normas que regulan sus contenidos. Si aquellas normas se hubieran aplicado con rigor, el humor de la denominada escuela Bruguera habría tenido que cambiar a la fuerza y los cuadernos de aventuras, el otro gran pilar del tebeo español de posguerra, no se habrían podido publicar tal como habían estado concebidos desde 1940. Las normas fueron únicamente un brindis al BOE. La llegada de Manuel Fraga Iribarne al ministerio de Información y Turismo, el año 1962, supuso un gran cambio en los criterios del control de la prensa española. El 13 de octubre de aquel año, en el contexto de modificaciones legales que afectaron toda la estructura de la prensa, se fija la creación, dentro del Consejo Nacional de Prensa, de una Comisión de Información y Publicaciones Infantiles y Juveniles que sustituye la antigua Junta Asesora. La Comisión quedó en manos de una instancia ejecutiva que lideraba su secretario general, Jesús María Vázquez, el auténtico factótum del control de la prensa infantil y juvenil hasta el final del régimen. Como “gestor de la ortodoxia”, el dominico Vázquez aplicó de la manera más estricta la normativa que hasta aquel momento nunca habían considerado los censores del ministerio. Las fichas y los informes que se han conservado desde 1964 son durísimos y modificaron contundentemente el contenido de las revistas infantiles y juveniles, antes pensadas para todos los públicos, y de los cuadernos de aventuras. Jesús María Vázquez y su equipo liquidaron los tebeos tal y como se habían conocido hasta aquel momento. Eliminaron de raíz la violencia de sus páginas y también el humor “pensado por adultos y para adultos”. La Ley de Prensa e Imprenta de 1966 –conocida como ley Fraga– eliminó la censura previa de todas las publicaciones, con una única excepción: las infantiles y las juveniles, que a partir de aquel momento se rigieron por un marco legal propio: el Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, que concretó de nuevo los puntos negros que tenían que evitar. El Estatuto de Publicaciones Infantiles y Juveniles, como la Ley de Prensa del 66, no se derogó nunca. Pero, muerto el general Franco y en un contexto de transición a la democracia, la ley, no el Estatuto, fue modificada por el real decreto 24/1977 sobre libertad de expresión. A pesar de esta norma y, posteriormente de la aprobación de la Constitución, que consagraba la libertad de expresión, la consulta previa voluntaria, en el caso de las publicaciones para adultos, y la obligada, en el caso de las infantiles y juveniles, se alargó hasta 1982. Los resortes de la censura franquista sólo dejaron de ser efectivos, ni que fuera parcialmente, con la llegada del PSOE al poder aquel mismo año.
In Spain, the control over thought and information by the regime derived from the victory in the war of 1936, had always totalitarian intentions, but it went through different phases depending on the historical moments, the pressures of the international context and general Franco’s interests. The dictator, who over the years eventually gave in on some points, like the imposition of previous censorship, always kept a stifling control over press and editing. Up to 1952, censorship in Spain on publications for children and youth followed the same criteria than on adult’s publications. They were required not to attempt against the Catholic dogma and moral nor against the regime and it’s authorities. In contrast, runaway violence splashed most of the publications. Censors tolerated this violence because it matched the essence of a regime that had legitimated itself by destroying divergence. The first specific regulation on children’s press in Spain was published in the Boletín Oficial del Estado(the government’sgazette) on January 21, 1952, when the power over press was transferred to the Ministry of Information and Tourism. An order of this date created the Advisory Board of Children’s Press. The first rules regulating its contents appeared. If those rules had been applied with rigor, the humor of the so-called Bruguera school would have had to change by force and the adventure notebooks, the other great pillar of spanish postwar comics, would have not been published in the way they were conceived since 1940. The arrival of Manuel Fraga Iribarne to the Ministry of Information and Tourism, in 1962, meant a great change in the control of spanish press. On October 13 of that year, in a context of legal changes that affected the whole structure of press, it’s determined the creation of a Commission of Information and Publications for Children and Youth, within the National Press Council. The Commission was left to an executive body leaded by its general secretary, Jesús María Vázquez, the real factotum of the control over press for children and youth until the end of the regime. As the “agent of orthodoxy”, Vázquez, who was a dominican, appliedin the most strict way the rules that up to then had not been put into practice by the censors of the ministry. The record cards and reports that have been preserved since 1964 are very harsh and modified forcefully the content of magazines for children and youth -previously made for all audiences- and of adventure notebooks. José María Vázquez and his team liquidated comics as they were known up to that moment. He rooted out any trace of violence and humor “made by adults and for adults”. The Press and Printing Law of 1966 -known as Fraga’s Law- eliminated the previous censorship for all publications, with just one exception: the ones for children and youth, which from then on were ruled by their one legal frame. This frame was the Statute of Publications for Children and Youth and it specified again the black spots that those publications should avoid. The Statute and the Press law of 1966 were never repealed. However, once Franco died and within a context of transition to democracy, the law -not the Statute-, was modified by the royal decree 24/1977 on freedom of speech. Despite this rule and the passing of the Constitution, which consecrated freedom of speech, the voluntary previous control -in the case of adult publications-, and the obligatory one -in the case of publications for children and youth-, lasted until 1982. The means of the Francoist censorship stopped being effective, even partially, with the coming to power of PSOE that same year.
Baró, Llambias Mònica. "Edicions infantils i juvenils de l'Editorial Joventut (1923-1969), Les." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/761.
Full textEl treball estableix de quina manera una petita editorial pot consolidar-se com un referent indiscutible en el món de l'edició infantil i juvenil i mantenir la seva continuitat en un període de més de vuitanta anys. En aquest sentit, és decisiu que Joventut s'englobi en un conglomerat editorial, difús però efectiu, format per la Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora i Editorial Edita, en mans d'un grup de pressió política i econòmica, vinculat més o menys directament amb la Lliga regionalista. També és d'extrema importància el perfil de la persona que està darrere del projecte des del primer moment, Josep Zendrera, editor dotat d'una extraordinària intuició però també d'un coneixement profund del món de l'edició.
Un altre factor d'èxit el constitueixen les pràctiques editorials específiques, que es descriuen i s'analitzen en tota la seva extensió, des del moment de les contractacions dels drets -siguin d'originals o per a traduccions, tan nombroses en el catàleg-, passant per tot el procés de producció, difusió i venda. És precisament en aquests darrers aspectes que aquestes pràctiques es revelen modernes i eficaces, tant pel que fa a les tècniques publicitàries com de màrketing.
El darrer aspecte que analitza el treball se centra en la mateixa producció a partir de la confecció del catàleg dels llibres editats. En aquest sentit, es posa de relleu el fet que Joventut treballa a partir d'un catàleg relativament limitat de títols seleccionats amb encert i amb una visió de futur molt notable, ja que sovint, en el moment de la seva contractació, es tracta d'obres que no tenen especial rellevància en el context però que, amb el temps, adquiriran la condició de clàssics universals i, per tant, gaudiran d'una llarga vida i de nombroses edicions. Llibres que s'ofereixen al públic en unes edicions acurades, tant pel que fa a la seva qualitat física -treballen per Joventut els millors il.lustradors del moment- com a la seva correcció literària, que destaca clarament per la qualitat de les traduccions. Aquests són precisament els aspectes més destacats per la crítica que, sobretot en els primers anys de vida de l'editorial, segueix molt d'aprop les edicions de Joventut. També, probablemement, són els aspectes que més atrauen el públic que compra i llegeix aquests llibres i que han fet que l'Editorial Joventut sigui un referent imprescindible en el record de generacions i generacions de lectors.
"The children and youth books in Joventut publishing. 1923-1969"
This thesis aims to identify the business practices of Editorial Joventut into the period from 1923 to 1969 and value its contributions. Editorial Joventut was one of the most relevant Barcelona's publishing company regarding children and youth books of that period. It discovered children and youth literature classics to Catalan Young readers.
The work explains how a small publisher becomes a referent in publishing world. The most important success factor was that Editorial Joventud was part of a holding which included Sociedad General de Publicaciones, Edicions Mentora and Editorial Edita. The group was close to an economic and political lobby well related with the Lliga Regionalista party. A second success factor was the skills of its manager, Josep Zendrera, who had a deep knowledge of publishing with a clear and extraordinary intuition for business. His way of doing business is widely described and analysed from the beginning of the publishing process with intellectual propiety rights agreemens, to printing, marketing and sales. In these final steeps of the process the company used modern and effective practices for the time being. Finally, as another key factor, the work analyses book production highlighting that Joventut worked with a smartly selected short number of titles and with a clear view of business opportunities. Usually, when titles were selected they were not specially recognised but became, after some decades, well appreciated classics that required high number of editions.
The critics of this period specially remarked the high quality book edition in terms of illustrations, physical production, linguistic and literary quality based on accurate Catalan and Spanish translations. These are also the characteristics more appreciated by buyers, and what made readers have Editorial Joventut as a referent for children and youth books.
Fernàndez, i. Aragonès Aina. "Televisió pública i convergència: Continguts infantils i juvenils crossmedia a la CCMA i EITB." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283535.
Full textFerrer, Rita (Ferrer Miquel). "El cant coral infantil i juvenil educa en valors, hàbits i competències." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/77826.
Full textLa tesi doctoral que presentem és fruit de l’experiència, de la pràctica continuada i de la tasca del dia a dia al capdavant de cors infantils i juvenils, per part de l’autora, al llarg de més de trenta anys. La motivació, la preocupació i els interrogants formulats entorn al cant coral han estat el mòbil de la present investigació. Hem centrat el tema en l’educació en valors, hàbits i competències per arribar a demostrar que cantar en una coral infantil o juvenil és un fet educatiu en aquests aspectes i que va molt més enllà de l’acte de cantar en una coral, ja que podem afirmar que l’educació és continuada, no s’acaba mai i, a més, es realitza en espiral. En definitiva, vol demostrar que cantar en una coral infantil o juvenil és un fet educatiu en el sentit més ampli.
Books on the topic "Publicacions infantils i juvenils"
Franco contra Flash Gordon: La censura franquista aplicada a les publicacions infantils i juvenils (1936-1977). València: 3i4 Edicions, 2009.
Find full text15ʹ (décimo quinto) catálogo de ilustradores de publicaciones infantiles y juveniles. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Fondo Editorial Tierra Adentro, 2005.
Find full text14ʹ (décimo cuarto) catálogo de ilustradores de publicaciones infantiles y juveniles. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Fondo Editorial Tierra Adentro, 2004.
Find full text13 ̜(décimo tercer) catálogo de ilustradores de publicaciones infantiles y juveniles 2003. México, D.F: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Fondo Editorial Tierra Adentro, 2003.
Find full textGarriga, Pilar. Un Estiu a Tacugama / A Tacugama Summer (Llibres Infantils I Juvenils. Antaviana Blava/ Children's Books. Antaviana Blava) (Catalan Edition). Barcanova Editorial Sa, 2009.
Find full text