Academic literature on the topic 'Radiació solar'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Radiació solar.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Radiació solar"
Cuadrado Vega, Olga. "Cosmética solar: el envejecimiento prematuro y la protección solar." Ciencia y Salud Virtual 3, no. 1 (December 30, 2011): 123. http://dx.doi.org/10.22519/21455333.299.
Full textGirado-Polo, Carlos, and Leonardo Gónima-Gónima. "Algoritmo teórico para la estimación de la radiación solar global para una atmósfera despejada." Revista de la Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales 42, no. 162 (April 13, 2018): 104. http://dx.doi.org/10.18257/raccefyn.610.
Full textJULIAN-BENITEZ, Cesar. "ESTIMACION DE LA RADIACION SOLAR EN IQUITOS." Folia Amazónica 1, no. 1-2 (January 1, 2006): 117. http://dx.doi.org/10.24841/fa.v1i1-2.100.
Full textSalinas Freire, Henry Alberto, Osney Pérez Ones, and Susana Rodríguez Muñoz. "Límites termodinámicos a la productividad de los destiladores solares pasivos." Revista ION 32, no. 1 (August 30, 2019): 7–20. http://dx.doi.org/10.18273/revion.v32n1-2019001.
Full textVélez-Pereira, Andrés M., Eliana L. Vergara-Vásquez, William D. Barraza-Coronell, and Diana C. Agudelo-Yepes. "Evaluación de un modelo estadístico para estimar la radiación solar en Magdalena, Colombia." TecnoLógicas 18, no. 35 (August 3, 2015): 35. http://dx.doi.org/10.22430/22565337.196.
Full textLira-Oliver, Adriana. "Radiación solar invisible y arquitectura." Bitácora arquitectura, no. 35 (May 30, 2017): 116. http://dx.doi.org/10.22201/fa.14058901p.2017.35.59713.
Full textCorrales P., Miguel, and Víctor Villegas Z. "Determinación de la cantidad de radiación solar incidente en paramentos verticales en W/m2h°C en diferentes direcciones a partir de la radiación horizontal incidente en la dudad de Huaraz — Perú." APORTE SANTIAGUINO 6, no. 1 (July 19, 2013): 43. http://dx.doi.org/10.32911/as.2013.v6.n1.517.
Full textGALINDO, I. "SOLAR RADIATIO INFORMATION FOT ENERGY TECHNOLOGISTS." Geofísica Internacional 26, no. 3 (July 1, 1987): 375–92. http://dx.doi.org/10.22201/igeof.00167169p.1987.26.3.1311.
Full textArmijos Cabrera, Marco, Víctor González Jaramillo, and Andreas Fries. "CARACTERIZACIÓN DE VARIABLES METEOROLÓGICAS A SER USADAS COMO FUENTES DE ENERGÍA EN LA REGIÓN SUR DEL ECUADOR." Revista Geoespacial 15, no. 2 (August 23, 2019): 13. http://dx.doi.org/10.24133/geoespacial.v15i2.1348.
Full textVélez-Pereira, Andrés M., Eliana Vergara Vásquez, William Barraza Coronell, and Diana Agudelo Yepes. "Determinación de un modelo paramétrico para estimar la radiación solar." Ingenium 7, no. 18 (December 30, 2013): 11. http://dx.doi.org/10.21774/ing.v7i18.347.
Full textDissertations / Theses on the topic "Radiació solar"
Montornès, Torrecillas Alex. "A study of the shortwave schemes in the Weather Research and Forecasting model." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/401501.
Full textL’objectiu principal d’aquesta tesi ´es la identificaci´o i quantificaci´o de les fonts d’error que tenen una contribuci´o directa o indirecta en la precisi´o dels esquemes solars, particularment en aquells disponibles en el model Weather Research and Forecasting (WRF-ARW), `ampliament emprat en el sector de l’energia solar. Les fonts d’error s´on limitacions en la representaci´o del transport radiatiu com a consequ¨`encia del conjunt d’aproximacions assumides per cada esquema. En aquesta tesi hi ha tres fonts d’error que s´on analitzades: i) l’error degut a la discretitzaci´o vertical de l’atmosfera en un conjunt d’estrats que s’assumeixen homogenis (error de truncament, Etrun), ii) l’error com a resultat d’una repre- sentaci´o insuficient de l’estrat entre el cim del model (TOM) i el cim de l’atmosfera (TOA), anomenat error de TOM Etom, i iii) l’error degut a les simplificacions i a les parametritzacions f´ısiques de l’RTE, definit com a error físic, Ephys. Per tal d’evitar la incertesa introdu¨ıda pels altres components del model, el codi font de cadas- cun dels sis esquemes solars ha estat separat del model i adaptat per treballar amb perfils verticals 1-dimensionals. Mitjan¸cant aquest m`etode, les habilitats dels esquemes solars poden ´esser anal- itzades sota condicions d’entrada id`entiques. D’una banda l’error de TOM i el de truncament s’analitzen a partir de perfils ideals. De l’altra, l’error f´ısic s’evalua prenent dades de radiosondatge com a perfil vertical i comparant les sortides dels esquemes radiatius amb mesures en superf´ıcie. Els resultats d’aquesta tesi mostren que l’Etom esdev´e negligible per la majoria d’aplicacions de mesoscala. Per configuracions t´ıpiques del model, l’Etrun en condicions de cel ser`e es troba al voltant de l’1.1%, el 0.9% i el 4.9% per la GHI, DHI i DIF, respectivament. En el cas amb nu´vols augmenta de forma significativa. L’estudi de l’Ephys mostra una relaci´o significativa amb el contingut de vapor d’aigua i els aerosols.
Bachour, Dunia Antoine. "Measuring and estimating solar direct normal Irradiance using LIDAR, solar station and satellite data in qatar." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/310413.
Full textAccurate measurements of Direct Normal Irradiance (DNI) are essential to Concentrated Solar Power (CSP) project design and implementation. Qatar has an abundant supply of solar radiation; therefore, harnessing solar energy is of particular interest in this region specifically for concentrated solar power systems. Before such projects are undertaken, good quality and reliable Direct Normal Irradiance of solar radiation data must be available. Existing solar energy maps of Qatar based on ground station measurements are primitive. Solar energy maps based on satellite data have a wider spatial coverage but relatively poor temporal and spatial resolutions, and satellite-derived solar data have not been calibrated with ground measurements in Qatar, and thus cannot provide accurate DNI. Therefore, reliable data based on high resolution ground measurements are required specifically for a country like Qatar, a region of harsh desert environment with dusty climate and high aerosol loads. Depending on its composition, an aerosol can scatter and/or absorb the DNI. The more aerosols in the air, the more scattering and/or absorption of the direct component of the solar radiation will take place and this will reduce the effectiveness of a concentrated solar power system. The quality of the atmosphere has thus a great impact on the viability of CSP farms. The work presented in this thesis is focused on studying the impact of the quality of the atmosphere in Doha, Qatar, specifically aerosol particles, on the solar direct beam attenuation. This is done by establishing a correlation function between the quality of the atmosphere and the measured DNI. The result of this correlation may be used to calibrate satellite solar maps. A LIDAR device is used to estimate the quality of the atmosphere by measuring the light backscattered by the constituents of the atmosphere. Beside the LIDAR, a Ground Solar Radiation Monitoring Station is used to measure directly the DNI. Based on the result of this work, satellite-derived solar maps of Qatar can be corrected and this will allow building a comprehensive solar radiation database for Qatar.
Sola, Salvatierra Yolanda. "Anàlisi observacional i modelització de la sensibilitat de la irradiància solar espectral UV a l'espectre solar extraterrestre i a la columna total d'ozó." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2009. http://hdl.handle.net/10803/758.
Full textUn dels objectius generals de la present tesi és la millora de la predicció de l'anomenat índex UV a partir del coneixement de la sensibilitat dels models radiatius a variables poc estudiades des del punt de vista de la modelització com l'espectre solar extraterrestre o el perfil vertical d'atmosfera. Els resultats mostren que l'elecció d'un determinat espectre extraterrestre en la modelització dóna lloc a diferències en la irradiància eritemàtica d'un 3-10\% respecte a les mesures.
També s'ha volgut caracteritzar l'efecte d'altitud sobre la radiació solar UV a partir de mesures espectrals i de banda ampla i models de transferència radiativa. Quan l'atmosfera està neta d'aerosols l'efecte d'altitud s'aproxima al límit teòric de l'atmosfera de Rayleigh però aquest valor augmenta quan els punts considerats estan sota condicions de terbolesa elevada. L'efecte d'altitud en la irradiància solar UV també presenta un increment per longituds d'ona curtes.
D'altra banda una altra motivació dels treballs desenvolupats a la tesi ha estat establir una climatologia de la columna total d'ozó sobre l'àrea de Barcelona a partir de mesures de satèl·lit caracteritzant la seva variabilitat a diferents escales temporals i la tendència observada en els seus valors en les últimes dècades. Dins de la variabilitat a curt termini existeixen els episodis extrems d'ozó caracteritzats per una reducció o augment dels valors normals de la columna total d'ozó que ràpidament es recupera uns pocs dies. Els mini-forats d'ozó són més rellevants degut als potencial efectes nocius que poden produir al incrementar-se la irradiància biològicament efectiva. Per aquest motiu s'ha realitzat una climatologia del episodis extrems d'ozó i s'han estudiat en profunditat dos d'aquests casos tant la seva formació com la influència sobre la radiació solar UV.
SUMMARIZE OF THE THESIS:
Solar UV radiation reaching the Earth's surface depends on various meteorological and astronomical factors such as solar zenith angle, total ozone column, cloud cover and atmospheric turbidity. All this translates into a large number of variables to characterize in the modelling of the solar spectral irradiance with radiative transfer models.
One of the objectives of this thesis was to improve the prediction of the ultraviolet index studying the sensitivity of the radiative models to variables that have been little studied in modelling such as the solar extraterrestrial spectrum or the vertical profile of the atmosphere. The results show that the choice of a particular spectrum in the modelling leads to differences in erythemal irradiance of 3--10\% from the measurements.
It also has sought to characterize the altitude effect on UV radiation from spectral and broadband measurements and radiative transfer models. When the air is clean the altitude effect is approaching the theoretical limit of the Rayleigh atmosphere but this value increases when the considered points are under conditions of high turbidity. The altitude effect in solar UV irradiance also shows an increase in short wavelengths.
Furthermore another motivation of the works on the thesis has been to establish climatology of total ozone column over the area of Barcelona from satellite measurements characterizing variability in different time scales, and the trend in values in the recent decades. Variability within the short term, ozone episodes are characterized by extreme reduction or increase in value of the total ozone column, recovering quickly in a few days. The ozone mini-holes are more relevant because of the potential harmful effects that may occur with the increasing biologically effective irradiance. A climatology of extreme ozone events have been made and two cases have been studied from their formation to the influence on solar UV radiation.
Fernández, Pinto Estibalitz. "Antioxidantes y nanoestructuras lipídicas para prevenir el daño solar en tejidos lipoqueratínicos." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/360334.
Full textUltraviolet (UV) and infrared radiation (IR) can damage human hair and skin. Antioxidants could avoid the harmful effects of sunlight, but the incorporation of these molecules especially into the skin is difficult due to the barrier function of the superficial layer of this tissue, the stratum corneum (SC). The lipid vehicles are used to facilitate the incorporation of different active compounds in the skin. Bicelles are described as discoidal nanostructures with diameters of approximately 15¬25 nm and a thickness of 5.4 nm formed by long and short alkyl chain phospholipid molecules dispersed in aqueous solution. Bicosomes emerge as strategy to stabilize and protect bicelles encapsulating these nanostructures in liposomes. The aims of this work were the optimization of the techniques in order to quantify the oxidation of hair and skin caused by UV, VIS and IR radiation. Additionally, the evaluation of two antioxidants formulations, coming from artichoke and rice, to reduce the oxidation of the hair, and the incorporation of 13-carotene in bicelles and bicosomes to reduce the oxidation of the skin was evaluated. The results showed the preservation of physical and chemical properties of hair fibers treated with the two antioxidant formulations under UV-VIS radiation. The skin treatment with bicelles and bicosomes incorporating 13-carotene reduced the free radical formation in the skin subjected to UV, VIS and IR radiation. The skin treatment with bicosomes incorporating 13-carotene also preserved the structure of collagen under IR radiation. Moreover, bicelles and bicosomes were useful vehicles stabilizing the 13-carotene under UV-VIS radiation. Bicosome systems were able to penetrate into the skin, and the physical-chemical properties of the actives incorporated in bicosome systems had influence in its penetration into this tissue. In addition, previous irradiation of the skin made skin more impermeable to bicosomes (in vitro experiments).
Campmany, Pons Elies. "Predicció de la radiació solar espectral UV mitjançant models de dispersió múltiple. Aplicació a la predicció de l'índex UV a Catalunya." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/744.
Full textEn aquesta tesi s'ha treballat amb 2 models de dispersió simple (SMARTS2 i UVAGOA) que consideren l'atmosfera com una sola capa i 2 models de dispersió múltiple (SBDART i STAR) que tenen en compte la no-homogeneïtat vertical de l'atmosfera i la divideixen en una superposició de capes. S'ha realitzat un estudi comparatiu entre ells i s'ha arribat a la conclusió que els models de dispersió múltiple obtenen un millor acord entre ells amb diferències del 2 al 3% per a angles zenitals menors de 60º. També s'han comparat amb mesures instrumentals i s'han constatat diferències que oscil·len entre el 2 i el 15% en les hores centrals del dia.
Les mesures instrumentals utilitzades, tant per a comparar amb les sortides d'aquests models com per a determinar els seus paràmetres d'entrada, han estat: 4 anys d'espectres de irradiància UV (de 285 a 400 nm cada 0,5 nm) d'un espectroradiòmetre Bentham 300, 3 anys de mesures de l'índex UV d'un piranòmetre YES i 3 piranòmetres Solar Light, 4 anys de mesures diàries d'un fotòmetre Microtops i 1 any de mesures d'un fotòmetre CIMEL.
Per a la determinació de la columna total d'ozó s'han utilitzat les mesures de l'espectroradiòmetre Bentham i del fotòmetre Microtops i s'han constatat diferències del 9%. AL comparar-los amb mesures de teledetecció (TOMS i GOME) s'arriba a un RMSE del 4% en el cas del Microtops. En quant a la dispersió deguda als aerosols s'han utilitzat com a paràmetres d'entrada els espessors òptics calculats a partir del fotòmetre CIMEL, mentre que la massa d'aigua precipitable, relacionada amb el creixement higroscòpic dels aerosols, s'ha determinat a partir dels fotòmetres CIMEL i Microtops i també a partir del radiosondatge. Les diferències observades estan al voltant del 12-15% entre els fotòmetres i el radiosondatge.
Totes aquestes mesures s'han aplicat al model SBDART per a la predicció de l'índex UV a Catalunya durant els anys 2000-2002, utilitzant la hipòtesi de persistència de la columna total d'ozó que en aquest treball s'ha constatat que té un error del 6% a l'estiu per a dies de cel serè. Els resultats s'han validat amb el piranòmetre YES i s'han observat diferències al voltant del 14%. L'any 2003, es va incorporar la predicció d'ozó del Deutscher Wetterdienst a 36 hores i per a dies de cel serè, els resultats milloren sensiblement, passant d'unes diferències del 20% al 16%.
In this thesis it has been used 2 models of simple scattering SMARTS2 and UVAGOA and 2 models of multiple scattering SBDART and STAR. A comparative study among them has been made and it has been reached the conclusion that the models of multiple scattering obtain a better agreement among them with differences from the 2 to 3% for smaller zenithal angles of 60º. It also have been compared with instrumental measures and differences have been found between 2 and 15% in the central hours of the day.
In this work it has been used different instrumental measures: 4 years of spectrum of irradiance UV (from 285 to 400 nm each 0.5 nm) of spectroradiometer Bentham 300, 3 years of measures of index UV of a pyranometer
YES and 3 pyranometers Solar Light, 4 years of daily measures of a Microtops photometer and 1 year of measures of a photometer CIMEL.
The total ozone column has been determined with the measurements of spectroradiometer Bentham and a Microtops photometer and differences of 9% have been found. In comparison with telemetry measurements (TOMS and GOME) a RMSE of 4% is found in the case of the Microtops. For the scattering due to the aerosols, the calculated optical thicknesses from photometer CIMEL have been used as an input parameter, whereas the mass of precipitable water, related to the hygroscopic growth of the aerosols, has been determined from the photometers CIMEL and Microtops and also from the radiosonde. The observed differences are around 12-15% between the photometers and radiosonde.
All these measurements have been applied to model SBDART for the prediction of index UV in Catalunya during years 2000-2002, using the hypothesis of persistence of the total ozone column that in this work has been found that has an error of 6% in summer for cloudless sky days. The results have been validated with the pyranometer YES and differences around 14% have been observed. In 2003, the ozone forecasting of the Deutscher Wetterdienst was introduced and for cloudless sky days, the results improve from differences of 20% to 16%.
Sanchez, Romero Alejandro. "Sunshine duration as a proxy of the atmospheric aerosol content." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/394045.
Full textUna de les propietats radiatives més importants dels aerosols atmosfèrics és el seu espessor òptic (AOD), que està molt vinculat a la càrrega total d’aerosols en l’atmosfera. Per altra banda, existeixen llargues series temporals d’insolació (SD), que es defineix com la suma de subperíodes en què la irradiància solar directa excedeix un cert llindar. En el passat, l’heliògraf Campbell-Stokes ha estat l’instrument més comú per la mesura de SD, obtinguda a partir de la longitud de la cremada produïda en una banda de cartolina. L’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat investigar la idoneïtat de la utilització de mesures de SD, així com l’amplada de les cremades en les cartolines, per tal de detectar canvis en la càrrega d’aerosols atmosfèrics, tant en alta resolució temporal com en llargues escales temporals, partint de la hipòtesis de que un augment de l’AOD redueix tant la mesura de SD com l’ample de la cremada.
Llabrés, Comamala Maria Moira. "Phytoplankton cell death induced by solar ultraviolet radiation." Doctoral thesis, Universitat de les Illes Balears, 2008. http://hdl.handle.net/10803/9374.
Full textAlarcon, Vascones Angela Nelly. "Análisis bivariante y multivariante de cointegración entre radiación ultravioleta radiación solar y humedad relativa en la ciudad de La Paz." Universidad Mayor de San Andrés. Programa Cybertesis BOLIVIA, 2007. http://www.cybertesis.umsa.bo:8080/umsa/2007/alarcon_va/html/index-frames.html.
Full textCampos, Leyton Carlos Andrés. "Efecto de distintos nanofluidos en la absorción de radiación solar." Tesis, Universidad de Chile, 2018. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/151584.
Full textLa utilización de energía solar térmica para el calentamiento de agua permite disminuir el consumo de combustibles fósiles. Los fluidos térmicos utilizados en colectores solares tienen baja conductividad térmica y reducida capacidad de absorción de radiación solar en el rango visible, donde se encuentra el 48% de la radiación total. Para compensar este problema los colectores solares se componen de superficies metálicas oscuras capaces de absorber la radiación, transformarla en calor y transferirla al fluido térmico. La mejora de propiedades térmicas y de absorción de luz visible en los fluidos permitiría alcanzar mayores temperaturas de salida en colectores solares convencionales. Además, haría factible el uso de colectores solares sin superficies absorbedoras y de esta forma se podría reducir la complejidad y el costo de estos dispositivos. El mejoramiento de tales propiedades puede llevarse a cabo mediante la adición de nanopartículas al fluido térmico, tal dispersión recibe el nombre de nanofluido. El objetivo de este trabajo es sintetizar distintos tipos de nanofluidos y evaluar el efecto de cada uno de ellos en la absorción de radiación solar. Dentro de las nanopartículas estudiadas se encuentran las de oro, plata, cobre y óxido de grafeno (GO) dispersadas en agua desionizada. Para esto se caracterizan los nanofluidos mediante microscopia electrónica y espectros UV visible. Se mide la conductividad térmica y se someten las nanodispersiones a radiación solar obteniendo los perfiles de temperatura. Además, se analizan los efectos de concentración, forma, grado de oxidación de GO, altura de nanofluidos, y se evalúa las propiedades de un nanofluido hibrido compuesto de GO de baja oxidación con plata. Se obtuvo que todos los nanofluidos sintetizados muestran una mejora en la capacidad de absorción de luz visible y en la conductividad térmica en comparación con el agua desionizada. Además, se obtiene que para una concentración másica de 0,01% los nanofluidos de oro, plata, cobre y GO de baja oxidación alcanzan una temperatura de equilibrio de 5 °C superior al fluido base al ser sometidos a radiación solar simulada y no se logra observar diferencias entre cada uno de ellos a pesar de tener distintos espectros de absorción de luz. Se concluye que las propiedades como absorbancia y transmitancia no permiten evaluar la capacidad de conversión de radiación en calor de los nanofluidos y los cambios en estas propiedades por efecto de la luz solar no representan cambios en la temperatura de equilibrio. El grado de oxidación de GO influye en los perfiles de temperatura por estos nanofluidos siendo el de baja oxidación el que alcanza mayores temperaturas de equilibrio. El nanofluido híbrido compuesto de plata y GO de baja oxidación no muestra propiedades térmicas superiores a cada nanofluido constituyente por separado.
Hoyo, Peña Mirko Francisco Andrés del. "Efecto de los aerosoles en la radiación solar y la producción fotovoltaica en Santiago." Tesis, Universidad de Chile, 2016. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/143594.
Full textLos constantes episodios críticos de contaminación atmosférica en Santiago en los últimos años plantean la duda de qué tanto afecta la alta carga de aerosoles en la ciudad en las distintas componentes de la radiación incidente y qué efectos podrían generar en distintos sistemas de generación eléctrica solar. El presente trabajo busca cuanti car el efecto de los aerosoles en las distintas componentes de la radiación solar en la ciudad de Santiago, junto con determinar el efecto generado por los aerosoles en distintos módulos fotovoltaicos. Para esto se analizaron mediciones de las distintas componentes de la radiación solar incidente (global horizontal, directa normal y difusa horizontal), junto con mediciones de espesor óptico de aerosoles y vapor de agua obtenidos de un fotómetro automático perteneciente a la red AERONET, ubicado en el Campus Beauchef de la Universidad de Chile. Esto con el objetivo de determinar el rol que tienen los aerosoles en la dispersión y atenuación de la radiación solar en Santiago. Posteriormente, se cuanti có el efecto que tienen los aerosoles en distintas tecnologías fotovoltaicas (m-Si, p-Si y a-Si), tanto en la potencia de salida como en la generación anual. Esto se realizó mediante un análisis de las mediciones de potencia y producción PV obtenidas del Campus San Joaquín de la Ponti cia Universidad Católica de Chile. Sumado a esto, se simuló la potencia y la producción de un módulo de concentración fotovoltaica, mediante el uso de un modelo y la data adquirida. Debido a la distancia entre las estaciones de medición, este estudio considera en un principio solo los periodos comprendidos entre las 11AM y las 3PM hora local entre los años 2014 y 2015, para luego extrapolar los resultados en un rango horario comprendido entre las 10AM y las 4PM hora local. Ademas, el presente estudio solo considera periodos bajo un criterio cielo despejado. Los resultados indican que los aerosoles en Santiago producen un efecto no menor en las distintas componentes de la radiación solar, con diferencias de -5.4% para la GHI, -13.6% para la DNI y un aumento de 212% para la DHI al comparar el caso habitual con aerosoles y un caso estimado sin aerosoles. Por otro lado, se determinó que la contaminación atmosférica en Santiago tiene un efecto negativo en la potencia de salida y en la producción PV en las distinta tecnologías, con diferencias porcentuales para la producción PV anual al comparar entre un caso con aerosoles y sin aerosoles de -4.5% para tecnologías PV convencionales y de -13.2% para tecnologías CPV.
Books on the topic "Radiació solar"
Piel y sol: 60 consejos con respuestas adaptadas a sus necesidades. México, D.F: Ediciones Larousse, 2006.
Find full textChasseriaux, J. M. Conversion Termica de La Radiacion Solar. Libreria Agropecuaria, 1999.
Find full textDiaz, Susana Beatriz. El Agujero de Ozono y La Radiacion Solar. Lumen Books/Sites Books, 1998.
Find full textDiaz, Susana Beatriz. El Agujero de Ozono y La Radiacion Solar. Tandem Library, 1998.
Find full textMurcia, Humberto Rodriguez. Manual de radiacion solar en Colombia (Serie Sobre energia). H. Rodriguez & F. Gonzalez, 1994.
Find full textGarcía Álvarez, María Isabel, Omaira E. García Rodríguez, María Emma Borges Chinea, Alberto Redondas Marrero, Juan José Rodríguez Franco, and Rosa Delia García Cabrera. Análisis de la radiación solar ultravioleta en Tenerife como posible herramienta para el uso de tratamientos fotocatalíticos de oxidación avanzada en la depuración de aguas residuales. Agencia Estatal de Meteorología, 2012. http://dx.doi.org/10.31978/281-12-017-7.
Full textBook chapters on the topic "Radiació solar"
"RADIACIÓN SOLAR TERRESTRE." In PRINCIPIOS Y APLICACIONES DE LA ENERGÍA FOTOVOLTAICA Y DE LAS BATERÍAS, 13–20. Ediciones UC, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvkjb50j.4.
Full text"CLIMA Y RADIACIÓN SOLAR EN CHILE." In PRINCIPIOS Y APLICACIONES DE LA ENERGÍA FOTOVOLTAICA Y DE LAS BATERÍAS, 21–24. Ediciones UC, 2018. http://dx.doi.org/10.2307/j.ctvkjb50j.5.
Full textGonzález Hernández, José, Enrique Rodríguez Miranda, José Luis Guzmán, Manuel Berenguel, and Francisco Gabriel Acién Fernández. "Optimización de temperatura en reactores raceway para la producción de microalgas mediante regulación de nivel." In XLII JORNADAS DE AUTOMÁTICA : LIBRO DE ACTAS, 301–8. Servizo de Publicacións da UDC, 2021. http://dx.doi.org/10.17979/spudc.9788497498043.301.
Full textMartínez Sánchez, Mauri, Antonio Rodríguez Martínez, and José Antonio García-Moya Zapata. "«NowcRadiation» — Software de nowcasting para la predicción de la radiación solar." In Sexto Simposio Nacional de Predicción "Memorial Antonio Mestre", 61–68. Agencia Estatal de Meteorología, 2019. http://dx.doi.org/10.31978/639-19-010-0.061.
Full textTELLO-ARGÜELLES, Celeste Estefanía. "Evaluación del efecto de la radiación solar sobre la superficie de un sistema fotovoltaico." In Mujeres en la Ciencia Ingeniería, 196–209. ECORFAN, 2020. http://dx.doi.org/10.35429/h.2020.5.196.209.
Full textCasado Rubio, José Luis, Cristina Robles González, María Aránzazu Revuelta Menéndez, and Isabel Martínez Marco. "Verificación y postproceso de predicciones de radiación solar directa para su uso en centrales termosolares." In Sexto Simposio Nacional de Predicción "Memorial Antonio Mestre", 173–74. Agencia Estatal de Meteorología, 2019. http://dx.doi.org/10.31978/639-19-010-0.173.
Full textCalbó, Josep, Aarón Enriquez-Alonso, Alejandro Sanchez-Romero, Josep-Abel González, and Arturo Sanchez-Lorenzo. "Nubosidad y radiación solar en la Península Ibérica entre 1950 y 2050. De las evidencias observacionales a las simulaciones climáticas." In Clima, sociedad, riesgos y ordenación del territorio, 57–66. Servicio de Publicaciones de la UA, 2016. http://dx.doi.org/10.14198/xcongresoaecalicante2016-05.
Full textConference papers on the topic "Radiació solar"
Rodríguez, Diego Julián, Miguel Antonio Ávila Angulo, and Jaime Antonio Benítez Forero. "Atlas de Radiación Solar Para La Región Cundiboyacense – Colombia Por Medio De Datos Radiométricos." In The Thirteenth Latin American and Caribbean Conference for Engineering and Technology. LACCEI, 2015. http://dx.doi.org/10.18687/laccei2015.1.1.142.
Full textSilva de Souza, Jeane, Pollyanne Malaquias, Martins Borburema, Washington Luiz Araújo Neves, and Benemar Alencar de Souza. "Análise Probabilística Considerando Incertezas como Cargas e Geração." In Simpósio Brasileiro de Sistemas Elétricos - SBSE2020. sbabra, 2020. http://dx.doi.org/10.48011/sbse.v1i1.2209.
Full textV. Gregório, Juliano, Rafael A. Shayani, and Sergio O. Frontim. "Avaliação de Impactos da Inserção de Sistema Fotovoltaico na Rede Elétrica da Universidade de Brasília." In Congresso Brasileiro de Automática - 2020. sbabra, 2020. http://dx.doi.org/10.48011/asba.v2i1.1243.
Full text