Dissertations / Theses on the topic 'Región de la mediterránea'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Región de la mediterránea.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.
Ortega, Miranda Estibaliz. "La juventud mediterránea y su representación en la prensa de la región. Análisis comparativo." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665802.
Full textThis research aims to analyse the representation of the young people in the press of the Mediterranean region. The research focuses, particularly, on four countries in the Mediterranean, Spain and Italy as countries on the North Bank, and Morocco and Egypt, as countries on the South Bank. The general objective of this doctoral thesis will be to establish the rapport between the representation of the youth made by the Mediterranean press and the view of this reality by the young people of this area. To this end, three research methods are combined. On the one hand, a documentary research method that relates literature link to the context, the characteristics of young people and the press of the Mediterranean region, as well as the theoretical foundations and background research on the representation of young people in the media, their media consumption habits and the young people view about the media discourse concerning youth. A quantitative method will be used through a content analysis applied to the sample obtained from 10 Mediterranean newspapers to determine the discourse made by newspapers in the Mediterranean region about young people. This analysis is complemented in a second stage with a qualitative analysis in which a semiotic and discursive analysis is applied to a part of the sample. Finally, as a quantitative instrument, a questionnaire is applied to young people in order to assess their media consumption habits and attitudes regarding the press and the press discourse about young people. Based on the results obtained in this research, we can conclude that an informative imbalance persists in terms of the presence, contexts and issues with which youth are related and the role of young people in the press. A biased representation of which, mostly, young people are aware.
Riera, Lorente Màxim. "Intercambio aire-mar de dióxido de carbono en la región mediterránea del Golfo de León." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/402739.
Full textAquest estudi s'emmarca dins del treball de la comunitat científica per a conèixer i tenir poder de predicció sobre el cicle del carboni. Aquesta tesi se centra en l'intercanvi de diòxid de carboni (CO2) entre l'atmosfera i l'oceà al Mediterrani. El Mediterrani es un mar marginal a la zona temperada, la seva aportació als fluxos de CO2 globals ha estat probablement infravalorada, junt a l'aportació d'altres mars marginals en zones temperades. A partir de les dades de quatre campanyes oceanogràfiques (projecte FAMOSO i projecte HOTMIX), s'amplia la base de dades de l'intercanvi de CO2 al Mediterrani i s'estudien els factors de variació a diferents escales. La contextualització de les nostres dades junt amb les dades d'altres campanyes mediterrànies des del 1999 fins a l'actualitat ha permès estimar la taxa anual d'increment de la fugacitat del CO2 a la conca oriental (2.3 µatm) i occidental (1.3 µatm). La variabilitat de la fugacitat del CO2 al mar Mediterrani mostra un gradient longitudinal interromput per l'efecte de diversos factors que actuen a escala de subconca. L'anàlisi massiva de dades obtingudes pels sensors del vaixell de manera continua permet dilucidar que els factors fisicoquimics (temperatura, salinitat i densitat de l'aigua) són els que mes covarien amb la fugacitat del CO2, tot i que amb diferencies entre subconques. Altres variables com l'activitat fotosintètica (mesurada com a fluorescència), la temperatura de l'aire, la humitat, la velocitat del vent o la batimetria afecten en proporcions molt diferents a la distribució del CO2 en funció de la subconca. El Golf de Lleó es una de les subconques del Mediterrani amb mes complexitat a causa de la formació d'aigua fonda que succeeix a finals d'hivern. Hem estudiat el seu cicle estacional combinant dades obtingudes al vaixell amb dades obtingudes per satèl·lit. El cicle estacional no es gaire diferent del cicle d'altres zones préviament estudiades a la conca occidental del Mediterrani. El valor màxim de la fugacitat del CO2 succeeix a l'estiu amb 430 µatm, i el valor mínim s'observa a finals d'hivern durant el bloom de fitoplancton provocat per l'aflorament de nutrients durant la formació d'aigua fonda. El gradient de fugacitat en aquest període arriba a les -73 µatm que contrasten amb les +0.5 µatm que es mesuren a la mateixa regió uns dies abans, durant la formació d'aigua fonda. Hem identificat la temperatura i la combinació de variables físiques i biològiques (ecohidrodinàmica) com a principals causants de la variabilitat del CO2 a la regió, i hem estudiat l'evolució de l'efecte biològic en el cicle estacional. A finals d'hivern, la fugacitat i el gradient de CO2 amb l'atmosfera presenta molta heterogeneïtat a nivell de submesoescala durant la formació d'aigua fonda i el consegüent bloom fitoplanctònic. S'han utilitzat les tècniques tradicionals d'ecologia com l'anàlisi de components principals i un mètode de clustering innovador per a identificar les estructures oceanogràfiques i biològiques que es formen a la regió durant aquest període a partir de la temperatura, la densitat, la salinitat, gradient salí horitzontal, la concentració de clorofil·la-a obtinguda per satèl·lit i la topografia dinàmica obtinguda, també, per satèl·lit. La relació entre les estructures estudiades ha permès establir la causa de la variabilitat de submesoescala del CO2. A la zona de convecció profunda, el gradient de CO2 amb l'atmosfera està pràcticament equilibrat, mentre que al marge de l'estructura, la incipient producció biològica produeix un flux CO2 de -3.4 mmol·m-2·day-1. Les aigües a la perifèria de la convecció profunda capta encara mes carboni (-5.0 mmol·m-2·day-1) a causa de l'estabilització major de la columna (que permet una lleugera acumulació de fitoplancton) i a la intensitat del vent (que augment la velocitat d'intercanvi entre l'atmosfera i l'oceà). Quan s'estratifica la columna d'aigua, dues noves estructures (diferenciades per la quantitat de clorofil·la-a) resulten de la barreja de les aigües de les tres estructures de la fase prèvia. L'estructura amb més fitoplancton produeix un gradient de CO2 mes negatiu (-54 µatm), però el flux resultant es similar a ambdues estructures (-1.6 mmol·m-2·day-1) a causa de la disminució de la intensitat del vent. En l'estudi de les estructures, també es va observar que les aigües de la plataforma continental, amb poca concentració de clorofil·la-a, produïen un gradient (-74 µatm) i un flux (-9.4 mmol·m-2·day-1) molt negatius. Els patrons de variabilitat del CO2 lligats a estructures oceanogràfiques també s'observen en altres zones de formació d'aigua fonda del planeta, l'Atlàntic Nord i l'Antàrtic. L'ús de variables de satèl·lit en el nostre estudi pot permetre una major predicció en la captura i alliberament de CO2 d'aquestes regions durant la formació d'aigua fonda.
This study is part of the work of the scientific community to know and have predictive power on the carbon cycle. This thesis focuses on the exchange of carbon dioxide (CO2) between the atmosphere and ocean in the Mediterranean. The Mediterranean is a marginal sea in the temperate zone, whose contribution to global CO2 fluxes has probably been underestimated, together with the contribution of other marginal seas in temperate zones. From the data of four oceanographic campaigns (FAMOSO project and HOTMIX project), the CO2 exchange database in the Mediterranean expands and variation factors are studied at different scales. Contextualization of our data with data from other Mediterranean campaigns from 1999 to the present has allowed estimating the annual rate of increase of the CO2 fugacity in the eastern (2.3 µatm) and western (1.3 µatm) basins. The CO2 fugacity variability in the Mediterranean shows a longitudinal gradient interrupted by the effect of several factors acting at a sub-basin level. The massive analysis of data collected continuously by the vessel sensors allows elucidate the physical-chemical factors (temperature, salinity and water density) are the ones that covary most with the CO2 fugacity, although there are differences between sub-basins. Other variables such as the photosynthetic activity (measured as fluorescence), air temperature, humidity, wind speed or bathymetry affect CO2 distribution in a very different proportion depending on the sub-basin. Gulf of Lions is one of the sub-basins of the Mediterranean with more complexity due to the deep water formation that occurs in late winter. We have studied the seasonal cycle by combining data from the ship with satellite data. The seasonal cycle does not differ much from other areas previously studied in the western Mediterranean basin. The maximum value of the CO2 fugacity occurs in summer with 430 µatm, and the minimum value is observed in late winter during the phytoplankton bloom caused by the upwelling of nutrients during the formation of deep water. The gradient of the fugacity in this period reaches to -73 µatm contrasting with +0.5 µatm measured in the same region a few days before, during the deep water formation. We have identified the temperature and the combination of physical and biological variables (ecohydrodynamics) as the main cause of the CO2 variability in the region and we have studied the evolution of the biological effect in the seasonal cycle. In the late winter, fugacity and CO2 gradient with the atmosphere presents much heterogeneity in a submesoscale level during deep water formation and the resulting phytoplankton bloom. We have used traditional techniques in ecology such as principal component analysis and a novel clustering method to identify oceanographic and biological structures formed in the region during this period from temperature, density, salinity, saline horizontal gradient, chlorophyll-a concentration obtained by satellite and dynamic topography obtained, also, by satellite. The relationship between the studied structures has established the cause of the submesoscale CO2 variability. In the deep convection area, CO2 gradient with the atmosphere is practically balanced, while the margin of the structure, an incipient biological production produces a CO2 flux of -3.4 mmol·m-2·day-1. The periphery waters of the deep convection capture more carbon (-5.0 mmol·m-2·day-1) due to the further stabilization of the column (allowing a slight accumulation of phytoplankton) and intensity of wind (which increases the rate of exchange between atmosphere and ocean). When the water column stratifies, two new structures (differentiated by the amount of chlorophyll-a) result from the mixing of the waters of the three structures of the previous phase. The structure with more phytoplankton produces a more negative CO2 gradient (-54 µatm), but the resulting flux is similar to both structures (-1.6 mmol·m-2·day-1) due to the decrease in intensity of wind. In the study of structures, was also observed that the waters of the continental shelf, wit low chlorophyll-a concentration, produce a very negative gradient (-74 µatm) and flux (-9.4 mmol·m-2·day-1). CO2 variability patterns linked to oceanographic structures are also observed in other deep water formation areas of the planet, the North Atlantic and the Southern. The use of satellite variables in our study may allow a greater predictability in the capture and release of CO2 in these regions during deep water formation.
Baldivieso, Freitas Paola. "La incorporación de prácticas de conservación en cultivos herbáceos extensivos de secado en la región mediterránea." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/406077.
Full textThe agricultural intensification in recent years has led to excessive use of external inputs and intensive soil tillage resulting in water pollution, soils degradation and loss of biodiversity of these systems. The aim of this thesis is the design of more sustainable rainfed agricultural systems in the Mediterranean region in order to minimize the negative effects of agricultural practices such as intensive tillage and chemical inputs (fertilizers and herbicides). The experiments comprising this work have been carried out in the Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs, a peri-urban agricultural area in Catalonia. Chapter I comprises a short-term experiment of 2 years in winter cereal fields with conventional management and includes the introduction of more sustainable agricultural practices such as reduced tillage and mechanical weed control. In this experiment we evaluated the effect of the use of mouldboard plough vs. chisel plough and the use of mechanical weed control vs. herbicide application on winter wheat crop yields and on weed abundance and diversity. Chapters II, III and IV comprise a medium-term experiment focused on the design of a sustainable organic cereal-legume rotation in Mediterranean dryland arable fields. The effects of reduced tillage, fertilization with farmyard manure and the incorporation of cover corps as green manure was evaluated on a) crop yields, weed abundance and organic carbon content, nitrogen total content and microbial biomass in the soil (Chapter III); b) the abundance and diversity of earthworms (Chapter III); c) and the balance of nitrogen and nitrogen efficiency parameters in the system (Chapter IV). The study of different strategies to reduce the intensity of agricultural practices reflects that it is necessary to perform long-term experiments in order to obtain solid results on which are the best practices in dryland agrosystems in the Mediterranean region. Furthermore, the arable soils of the Mediterranean region are generally characterized by a poor nutrient content and a high rate of mineralization of organic matter, therefore is crucial to maintain soil nutrients levels through a proper fertilization.
Mendoza, Garcia Marian. "Intensificación agrícola, biodiversidad y funcionamiento de la polinización en la región Mediterránea = Agricultural intensification, biodiversity and pollination functioning in the Mediterranean region." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665260.
Full textAgricultural intensification is one of the main causes of biodiversity decline and disruption of associated ecosystem services. Organic farming practices are thought to mitigate pollinator decrease and could improve pollination services. Organically managed fields support higher levels of plant abundance and diversity, which can attract more pollinator visits. Some crops (legumes and mass flowering crops) also can benefit from the presence of flower visiting insects. In turn, these crops can influence the activity of the insects. These interactions can affect plant reproduction. Nevertheless, the effects of agricultural landscape, crop type and the availability of flower resources on the abundance and composition of flower visiting insects and the fruit set of insect-pollinated plants are not completely understood. The percentage of arable land affected negatively the abundance of flower-visiting insects. Additionally, bee abundance was not enhanced by the proportion of organically managed land. At field level, organic farming had a positive effect on the overall abundance of flower visitors. Our study also showed that plant species composition and the CWM in field centre responded to field management, whereas in margins depended on the percentage of arable land. Flower visitor composition only responded to the percentage of arable land and to plant composition. We also found that the composition of insect assemblages responded to flower colour and flowering onset in field margins, whereas in field centres responded to flower size. The percentage of arable land had a negative effect on the fruit set of generalist plant species. The proportion of organically managed land only enhanced the fruit set of species of generalist pollination. Finally, our results showed that bee abundance was enhanced by oilseed rape crops and the abundance of non-bee flower visitors depended on the landscape structure. The fruit set was enhanced only for the species of generalist pollination, because competition affects specialist species. Our results highlight the importance of developing agri-environmental schemes that prevent landscape simplification, deploy organic agriculture, include crops that offer flower resources and preserve field margins may increase the presence of a diverse community flower visitors, which in turn can help to maintain fruit sets in agricultural landscapes.
Ormazábal, Raymondi Karla Andrea. "Efecto del forraje remanente en la emergencia de la pradera anual mediterránea del secano interior de la Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/148807.
Full textEl estudio se realizó en un terreno homogéneo de la pradera anual de clima mediterráneo, en la Estación Experimental Germán Greve, perteneciente a la Universidad de Chile (33º28’LS; 70º50’LO). En condiciones de campo se evaluó el efecto de distintas alturas de remanente de la pradera sobre la velocidad de emergencia de las especies que la constituyen. Se utilizó parcelas de 1 m²,donde fueron establecidos mediante corte y cosecha, 4 tratamientos: 0, 2, 4 y 6 cm de altura de remanente, cada tratamiento tuvo 4 repeticiones. Para esto se utilizó el diseño de bloques aleatorios. Las parcelas fueron controladas semanalmente durante los meses de mayo, junio y julio del 2005. Las variables medidas fueron: número de plantas de geraniáceas y poáceas emergidas, temperatura y humedad del suelo. Estas dos últimas variables fueron controladas cada 1 hora entre las 08:00 y las 17:00 horas utilizando un WET Sensor. Los resultados indicaron que el remanente creó condiciones favorables para la emergencia de las especies que componen la pradera anual de clima mediterráneo. La altura de remanente afecta más la emergencia en las poáceas que en las geraniáceas. La altura de remanente más adecuada para obtener una mayor emergencia de plántulas fue el remanente de 6 cm.
The study fulfilled in a homogeneous area of the annual grassland of Mediterranean climate, on the Experimental Station Germán Greve, belonging to the University of Chile (33º28'LS; 70º50'LO). In field conditions there was evaluated the effect of different heights of remnant of the grassland on the speed of emergency of the kinds that constitute it. One used plots of 1 m ² where 4 treatments were established, by means of cut and crop, completely at random: 0, 2, 4 and 6 cm of height of remnant, every treatment had 4 repetitions. The plots were controlled weekly during May, June and July, 2005. The measured variables were: number of plants of geranaceous and poaceas emerged, temperature and dampness of the soil. These last two variables were controlled every 1 hour between them 08:00 and them 17:00 hours using a WET Sensor. The results indicated that the remnant created favorable conditions for the emergency of the kinds that compose the annual grassland of Mediterranean climate. The height of remnant affects more the emergency in the poaceas that in the geranaceous ones. The height of remnant most adapted to obtain a major emergency of little plants was the remnant of 6 cm.
Llambías, Unda María Jesús del Sol. "Respiración del suelo en un matorral de la región bioclimática mediterránea desértico - oceánica de Chile en condición natural y forestado con Acacia Saligna." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/112446.
Full textEl suelo es el mayor reservorio de carbono en los ecosistemas terrestres. La respiración del suelo (Rs) corresponde a un importante flujo de transferencia de dióxido de carbono (CO2) desde el suelo hacia la atmósfera. La Rs está compuesta por la respiración de las raíces y la respiración de la biota del suelo (descomposición de la materia orgánica). Se caracteriza por tener variaciones temporales y espaciales debido a la interacción de factores biológicos, físicos y químicos. La investigación fue realizada en el Campo Experimental Agronómico Las Cardas durante los días julianos (DJ): 28-31, 56-59, 91-94, 126-129 del año 2008, en un matorral desértico costero de Flourensia thurifera. La finalidad de este estudio fue medir y comparar la Rs del matorral en un sitio de condición natural y otro forestado con Acacia saligna. Las mediciones de Rs fueron realizadas por el método de cámara cerrada dinámica con el equipo LI-8100 Automated Soil CO2 Flux System (LI-COR, Inc., Lincoln, NE, USA) conectado a una cámara de 20 cm de diámetro y provisto de sensores de temperatura y humedad de suelo. Los modelos empíricos para estimar la Rs han sido asociados a la temperatura de suelo y humedad de suelo, sin embargo los resultados obtenidos en esta investigación, indicaron que durante un año seco, la Rs fue explicada mejor por la temperatura del aire y humedad relativa. La Rs fue baja en ambos sitios, pudiendo deberse principalmente a la sequía que afectaba a la región. El sitio de matorral natural presentó significativamente mayores flujos que el sitio forestado, lo cual estaría relacionado a la mayor superficie de suelo desnudo, al menor contenido de materia orgánica en el suelo y al bajo prendimiento y sobrevivencia de A. saligna. Se observó en ambos sitios que la Rs disminuyó con los DJ, siendo el quiebre más evidente el que se produjo entre las campañas de los DJ 56-59 y 91-94, coincidentes con el cambio de estación de verano a otoño. Como la investigación fue realizada sólo en una fracción de la temporada seca, se recomienda realizar observaciones en otras épocas del año.
The main objective of this investigation was to compare soil respiration in a shrubland of the Mediterranean Desertic-Oceanic biclimatic region of Chile in natural condition and afforested with Acacia saligna.. The specific objectives were: · Identify the major environmental factors controlling of daily variability of soil respiration. · Quantify soil CO2 efflux during dry season. The results show that in a dry year, soil respiration was related to temperature and relative humidity. Soil respiration was low in both sites, mainly due to the drought affecting the region. The natural site higher CO2 fluxes than the afforested one (p < 0,05), probably as a result of surface of bare soil, a lower content of organic matter in the soil and to lower growth rate and survival of A. saligna. In both sites, soil respiration decreased as Julian Day increased. This was most evident between measurements of dates 2 and 3, coinciding with the seasonal change from summer to autumn. This research was carried out in part of the dry season, therefore it is advisable to monitor other seasons.
Parra, Pérez Eduardo José. "Efecto de la altura del remanente en la emergencia y primer crecimiento de la pradera anual mediterránea en el secano interior de la Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/112437.
Full textEl estudio se llevó a cabo en la Estación Experimental Germán Greve perteneciente a la Facultad de Ciencias Agronómicas, Rinconada de Maipú, Región Metropolitana (33º 28’S y 70º 51’ O), durante el período comprendido entre el término del período estival, previo a la primera lluvia efectiva del año y la primera etapa de emergencia y crecimiento de la pradera, esto es, desde febrero de 2007 a agosto de 2007. En el secano de la zona central del país el momento más crítico para los animales se presenta en el período final de otoño, especialmente cuando las lluvias se retrasan y se termina el forraje disponible del período anterior, por ello es de gran importancia estudiar acciones que permitan acelerar la emergencia de la pradera. Se plantea como hipótesis, que al aumentar la altura del remanente de la pradera, se adelanta la emergencia de plántulas, dado que aumenta la temperatura y se favorecen las condiciones microambientales. Dado lo anterior, en este estudio se planteó como objetivos, caracterizar los efectos de la altura de remanente sobre la temperatura, cuantificar los efectos de la altura del remanente sobre la velocidad de emergencia de las especies constituyentes de la pradera anual de clima mediterráneo y por último, relacionar los cambios de temperatura del suelo con la velocidad de emergencia. Se utilizaron parcelas de 1 m², donde se establecieron 4 tratamientos: sin remanente, con 4, 8 y 12 cm. de altura de remanente. Cada tratamiento tuvo 10 repeticiones. Las mediciones fueron realizadas una vez a la semana, durante los meses de junio, julio y agosto, comenzando la primera medición con la primera lluvia efectiva del año, evento que se produjo el día 13 de junio. Las variables a medir fueron: temperatura de suelo, emergencia y altura de plántulas. La emergencia y altura de plántulas, se contabilizó en subparcelas de 40x40 cm. Los resultados obtenidos, señalan que la emergencia de plántulas se vio favorecida en los tratamientos con remanente, adelantando su emergencia en una semana en relación al testigo. Los mejores resultados se obtuvieron en el tratamiento con una altura de 8 cm de remanente, en donde se contabilizaron un mayor número de plántulas y con mayor altura, en relación a los demás tratamientos. El remanente genera condiciones microambientales, actuando como regulador térmico, lo que favorece la emergencia en Poáceas. Las Geraniáceas, en cambio, se vieron favorecidas en suelos sin remanente, principalmente porque necesitan de mayor cantidad de luz y de temperaturas más altas para su emergencia.
The study carried out on the Experimental Station Germán Greve belonging to the Faculty(Power) of Agronomic Sciences, Maipú's Corner, Metropolitan Region (33 º 28'S and 70 º 51 ' O), during the period understood(included) between(among) the term(end) of the summer period, previous to the first effective rain of the year and the first stage of emergency and growth of the meadow, this is, from February, 2007 to August, 2007. In the dryness of the central zone of the country the most critical moment for the animals appears in the final autumn period, specially when the rains are late and there finishes the available forage of the previous period, for it it(he,she) performs great importance to study actions(shares) that allow to accelerate the emergency of the meadow. It(He,She) appears as hypothesis, which on having increased the height of the remnant of the meadow, goes forward the emergency of plántulas, provided that it(he,she) increases the temperature and the microenvironmental conditions are favored. In view of the previous thing, in this study it(he,she) appeared as aims(lenses), to characterize the effects of the height of remnant on the temperature, to quantify the effects of the height of the remnant on the emergency speed of the constituent species(kinds) of the annual meadow of Mediterranean climate and finally, to relate the changes of temperature of the soil to the emergency speed. There were in use plots of 1 m ², where 4 treatments were established: without remnant, with 4, 8 and 12 cm. Of height of remnant. Every treatment had 10 repetitions. The measurements were realized once a week, during June, July and August, beginning the first measurement with the first effective rain of the year, event that took place(was produced) on June 13. The variables to measuring were: temperature of soil, emergency and height of plántulas. The emergency and height of plántulas, cm was assessed in subplots of 40x40. The obtained results, they indicate that the emergency of plántulas sees favored in the treatments with remnant, advancing his(her,your) emergency in one week in relation to the witness. The best results were obtained in the treatment by a height of 8 cm of remnant, where a major number was assessed of plántulas and with major height, in relation to other treatments. The remnant generates microenvironmental conditions, operating as thermal regulator, which favors the emergency in Poaceas. The Geranaceous ones, on the other hand, meet favored in soils without remnant, principally because they need from major quantity of light and from higher temperatures for his(her,your) emergency.
Lino, Villanueva Gladys Liliana. "Arundo donax L. como gramínea perenne para la producción de biomasa en ambiente Mediterráneo." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398126.
Full textIn recent years, global concern about emissions of greenhouse gases, especially CO2, is evident. One of the main pollutants actions is the burning of fossil fuels. Paradoxically, the world economy depends (directly and indirectly) largely on the energy derived from these fuels, mainly oil, coal and natural gas (in progressive measure). Fossil fuels are finite, although we still have a margin of a few years to exhaust them. According to the experts, we are entering to a new era, leaving aside the fossil fuels and instead, uses other alternative energy sources, such as: biomass for the production of biofuels (second generation), energy from the sun and the energy obtained with the air force. These sources must be used together, they are not mutually exclusive. One of the most important decisions of the COP 21 meeting in Paris was the agreement of the progressive decrease in fossil fuels; because of highly pollute the environment by releasing large amounts of CO2. Industrialized countries have already some research done years ago to use these alternative sources. In Europe and the USA, in four years, the use of biofuels should be increased from 10 to 20%. Therefore, make use of biomass for the production of biofuels is a main interest. In the present study, we worked with Arundo donax L., as an energy crop to evaluate their performance under drought stress, physiological, biochemical and molecular level. The results indicate that A. donax is a good performance at the level of biomass production; the physiological parameters are not unduly affected; besides they have a good water use efficiency. The molecular results did not provide much information about genes of drought tolerance; however, results are valuable for future research. Therefore, A. donax can be recommended as a good candidate for energy crop in the Mediterranean environment.
Gimeno, Torrente Domingo. "Estudio geológico y metalogenético de los materiales de la cuenca paleozoica de la región del Sarrabus." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1989. http://hdl.handle.net/10803/669668.
Full textRocaspana-Garcia, Mariona. "Valoración de la evolución del estado nutricional y su relación con la función cognitiva, conductual y funcional de las personas con Enfermedad de Alzheimer en la Región Sanitaria de Lleida." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669209.
Full textExiste un riesgo de malnutrición elevado en la población anciana y este riesgo es mayor en los pacientes con Enfermedad de Alzheimer (EA). La finalidad de esta investigación fue evaluar el estado nutricional de los pacientes con EA en las diferentes etapas de la enfermedad y explorar cómo este estado se correlaciona con las variables cognitivas, funcionales, conductuales y el nivel de sobrecarga de los cuidadores. Se realizó un estudio observacional descriptivo prospectivo. La muestra estudiada en la valoración inicial fue de 101 pacientes y de 73 en la revaloración. Se evidenció que existe un riesgo de malnutrición elevado en los pacientes con EA y este peor estado nutricional se correlacionó con la situación cognitiva, conductual, funcional y el grado de sobrecarga del cuidador. La escasa adhesión a la dieta mediterránea obliga a incrementar la educación dietética en este grupo de pacientes para mejorar, en la medida de lo posible, su pronóstico.
There is a high risk of malnutrition in the elderly population and this risk is higher in patients with Alzheimer's disease (AD). The purpose of this investigation was to evaluate the nutritional status of patients with AD in the different stages of the disease and to explore how this state correlates with the cognitive, functional, and behavioral variables and the level of overload of the caregivers. A prospective descriptive observational study was carried out. The sample studied in the initial assessment was 101 patients and 73 in the reassessment. It was evidenced that there is a high risk of malnutrition in patients with AD and this worse nutritional status was correlated with the cognitive, behavioral, functional situation and the degree of overload of the caregiver. The lack of adherence to the Mediterranean diet requires increasing dietary education in this group of patients to improve, as far as possible, their prognosis.
Gómez, Gener Lluís. "Effects of flow discontinuities on carbon gas fluxes in a Mediterranean fluvial network = Efecte de les dicontinuitats hidrològiques sobre els fluxes gasosos de carboni en una xarxa fluvial Mediterrània." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/402823.
Full textLes aigües continentals són uns components molt actius en cicle del carboni (C). Aquests, transformen, emmagatzemen i emeten la meitat de C que reben dels ecosistemes terrestres adjacents. No obstant, encara existeix una elevada incertesa pel que fa als patrons espaciotemporals, factors de control i principals fonts dels fluxos gasosos de C en xarxes fluvials. Els resultats d’aquesta tesi mostren que les estructures de retenció d’aigua de mida petita (ERMP), les quals són molt comuns en rius Mediterranis, van atenuar les condicions turbulents que caracteritzen les seccions del riu amb aigües corrents. Com a conseqüència, les emissions difusives de CO2 des d’aigües represades van ser inferiors a aquells des d’aigües corrents. Contràriament, la presència de ERMP no va suposar un efecte negatiu sobre les emissions de CH4. Tanmateix, fonts diferents al metabolisme intern (això és, entrades externes i reaccions geoquímiques o fotoquímiques internes) van sostenir les emissions de CO2 de la xarxa fluvial. La magnitud i fonts d’aquestes van dependre de les condicions hidrològiques en el cas dels trams d’aigües corrents, mentre que es van mantenir relativament estables i independents de la hidrologia en aquelles seccions de riu reprssades. Les lleres dels rius intermitents romanen actives pel que fa al processat i emissió de CO2 a l’atmosfera una vegada el flux superficial d’aigua cessa. Per contra, el flux d’emissió de CH4 des de les lleres seques va ser indetectable en gairebé tots els casos, probablement degut a les condicions d’alta aeració que limiten els requisits redox per a la producció microbiana de CH4. El flux d’emissió de CO2 des de les lleres seques va doblar a l’emès des de les lleres amb aigües corrents i va ser comparable a l’emès des dels sòls terrestres adjacents. No obstant, les lleres seques i els sòls terrestres adjacents van resultar ser mol diferents des d’un punt de vista fisicoquímic, mostrant així diferències en els principals factors i fonts que en regulen les emissions de CO2. En resum, les principals troballes fetes en aquesta tesi apunten cap a una necessitat clara de substituir els models continus i limitats espacialment per aquells models que incorporen discontinuïtats espaciotemporals (això és, represament del riu o intermitència del règim hidrològic) per tal d’entendre en millor mesura les dinàmiques dels fluxos gasos de C en xarxes fluvials.
Ridolfi, Elena. "Exploring new approaches in urban water governance: case studies in mediterranean areas." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283954.
Full textMany of the world's coastal cities are becoming increasingly urban and many of them are shifting towards tourism, one of the fastest growing global economic sectors. Water is a key element for development and sustaining urban functions and new tourism facilities. However, rapid urban changes and transformations are stimulating a growing concern with regard to water resources. In particular, as new urban developments grow in complexity, dense networks of water flows intensify within the urban tissue and pose a major challenge for urban water governance. Whereas the last century defined and represented the phenomenon of water as a material substance (H2O), 21st century research has thrown into doubt such a perspective. Social scholars have recently demonstrated the physical approach is no longer sufficient to deal with present and future urban water challenges, uncertainty and governance. New evidence has called for new discourses and representations of water cycle in urban environments and its governance model. Geographers and political ecologists, in particular, have put forward the concept of the "hydro-social cycle" which integrates both the physical and socio-political nature of water. By employing this concept, through the lens of Urban Political Ecology, they have showed how social, political, cultural, and economic systems govern the flows of water through societies, shaping the formation of urban environments. Research in urban water management and governance has mostly been from a functional and physical perspective, and more recently from a social and critical perspective concerning who in society benefits from water resources and who controls and governs it. Moreover, the way by which water flows, circulates, interacts and interweaves in urban systems dominated by tourism models (for example, mass tourism), has been little investigated in conceptual and methodological terms from Urban Political Ecology discipline and through the hydrosocial cycle concept. Both perspectives are analyzed, integrated and pursued here and investigated in Mediterranean urban coastal areas where water is a critical resource to sustain the tourism leading economic sector. After a general introduction to the research topic, chapter 3 presents the theoretical and methodological background used to develop this study and a framework to analyze the hydrosocial cycle governance in urban tourist environments. Chapter 4 analyses the processes of transformation of tourist coastal cities in the Mediterranean, and their urban complexity, through Urban Political Ecology perspective. The chapter also selects Venice, Benidorm and Mykonos as tourist city-cases and systems of analysis where hydrosocial cycles and their governance might assume and reveal particular configurations. In Chapter 5 the hydrosocial cycle governance analysis is applied to the Venice case revealing past and present complex hydrosocial cycle governance configuration. Results from this study indicate how the hydrosocial cycle analysis is useful to think about and improve better water policies linked to the tourism sector and the water governance issues. The thesis argues that new dialectical discourses and representations of the hydrosocial cycle open new windows to scrutinize water politics and governance. The thesis points towards the notion of “hydrosocial cycle” and argues for deeper engagement with the fields of urban political ecology and critical geography, to analyze, trace and assess physical and social water flows and their governance in tourist coastal cities.
Caris, Aguilera Yanet. "Conducta de ovinos en pradera anual de clima mediterráneo con y sin protección de espinos, Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2004. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/101748.
Full textGómez, González Carolina. "EL "SISTEMA DISEÑO" EN LA EURO REGIÓN DEL ARCO MEDITERRÁNEO: PRIORIDADES PARA LA CARACTERIZACIÓN DE UN MODELO ESTRATÉGICO." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/90636.
Full textLas compañías que invierten en diseño tienden a ser más rentables y a tener un crecimiento más acelerado que aquellas que no lo hacen. A nivel macro-económico, hay una correlación muy positiva entre el uso del diseño y la competitividad nacional, pero a pesar de su importancia no todos los gobiernos tienen programas de apoyo al diseño a nivel estatal. Esta carencia en políticas de diseño se evidencia en Eurorregión del Arco Medite-rráneo (EURAM). A lo largo de este eje circulan el 50% del tránsito total de mercaderías de España y representa el 40% de su PIB. Unas políticas de diseño con-juntas para la Eurorregión podrían conseguir el fortalecimiento a nivel microeconómico (de empresas que conforman el tejido industrial) y macroeconómico de cada una de las regiones pertenecientes al eje del corredor mediterráneo. Basado en esto, la presente tesis plantea una serie de metodologías que ayudan a definir las prioridades para la caracterización de un modelo de sistema diseño específico para el EURAM (Cataluña, Valencia y Baleares). Esta investigación tiene un enfoque principalmente cualitativo. Para el análisis de los sistemas de diseño se estableció una relación con el marco para la medición de la innovación del Manual de Oslo, como herramienta que permite realizar una relación multifactorial entre agentes, y la cadena de valor, que permite dar un peso específico a dichos factores dentro del sistema. Un sistema de diseño propio para el EURAM estimularía la relación entre el diseño y los distintos agentes que participan en la innovación del tejido industrial. De esta forma, se evidenciaría el papel estratégico que tiene el diseño para estimular la economía de una región.
Les companyies que inverteixen en disseny tendeixen a ser més rendibles i a tenir un creixement més accelerat que aquelles que no ho fan. A nivell macroeconò-mic, hi ha una correlació molt positiva entre l'ús del disseny i la competitivitat nacional, però malgrat la seva importància no tots els governs tenen programes de suport al disseny a nivell estatal. Aquesta manca en polítiques de disseny s'evidencia en Euroregió de l'Arc Medi-terrani (EURAM). Al llarg d'aquest eix circulen el 50% del trànsit total de merca-deries d'Espanya i representa el 40% del seu PIB. Unes polítiques de disseny con-juntes per la Euroregió podrien aconseguir l'enfortiment a nivell microeconòmic (d'empreses que conformen el teixit industrial) i macroeconòmic de cadascuna de les regions pertanyents a l'eix del corredor mediterrani. Basat en això, la present tesi planteja una sèrie de metodologies que ajuden a definir les prioritats per a la caracterització d'un model de sistema de disseny es-pecífic pel EURAM (Catalunya, València i Balears). Aquesta recerca té un enfocament principalment qualitatiu. Per a l'anàlisi dels sistemes de disseny es va establir una relació amb el marc pel mesurament de la innovació del Manual d'Oslo, com a eina que permet realitzar una relació multi-factorial entre agents, i la cadena de valor, que permet donar un pes específic a aquests factors dins del sistema. Un sistema de disseny propi pel EURAM estimu-laria la relació entre el disseny i els diferents agents que participen en la innovació del teixit industrial. D'aquesta forma, s'evidenciaria el paper estratègic que té el disseny per estimular l'economia d'una regió
Gómez González, C. (2017). EL "SISTEMA DISEÑO" EN LA EURO REGIÓN DEL ARCO MEDITERRÁNEO: PRIORIDADES PARA LA CARACTERIZACIÓN DE UN MODELO ESTRATÉGICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90636
TESIS
Álvarez, Álvarez Miguel Martin. "Human population genetics in the Mediterranean region. From single markers to whole-genome sequencing = Genètica de poblacions humanes del Mediterrani. Des de marcadors únics fins la seqüenciació del genoma complet." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668299.
Full textLas poblaciones humanas de la región Mediterránea han sido ampliamente estudiadas históricamente. Sin embargo, hay numerosas cuestiones sobre su historia demográfica y epidemiológica que siguen sin resolver. En esta tesis doctoral se recogen cuatro estudios en los que la densidad de marcadores genéticos utilizados varía en función de la profundidad del análisis. En conjunto, estos trabajos contribuyen al conocimiento en el ámbito de la genética de poblaciones humanas del Mediterráneo. En el primer artículo se corrobora el rol histórico del mar Mediterráneo como barrera genética, mediante el uso de un número reducido de polimorfismos localizados en un gen asociado al cáncer, LIN28B. El segundo artículo informa sobre la existencia de un componente subsahariano en cuatro regiones genómicas asociadas a la enfermedad de las arterias coronarias, distribuido de manera dispar entre el sur de Europa y el Norte de África. En el tercer estudio se utilizan datos genómicos obtenidos a partir de un chip de genotipado. El nivel de resolución así conseguido permite refinar estimaciones previas sobre la magnitud del componente genético de origen sefardita presente en algunas poblaciones actuales de la Península Ibérica. Este análisis se extiende a poblaciones adyacentes, y se detecta así una posible ruta migratoria seguida por los sefarditas expulsados. Por último, se presenta un análisis de la población del Pirineo catalán, utilizando en este caso datos de secuenciación de segunda generación con una profundidad de cobertura de 40×. Ello, unido a la infomación genealógica de las muestras, permite analizar la historia demográfica de la región con un alto grado de detalle. Esta población se enmarca en el contexto genético de la Península Ibérica, mostrando una alta similitud con muestras del País Vasco francés. Presenta subestructura poblacional, y ha sufrido un proceso de aislamiento histórico con reducción del tamaño efectivo, cuya implicación epidemiológica ha sido una selección purificadora de numerosas mutaciones altamente deletéreas.
Mathbout, Shifa. "Spatial and Temporal Characteristics of Precipitation Variability and Drought Patterns in the Eastern Mediterranean." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398713.
Full textLa precipitación es una variable muy importante del clima y la hidrología. La exploración de su distribución espacial y temporal y su variación puede dar una idea acerca de las condiciones del clima y los recursos hídricos en un futuro. Por lo tanto, el mapeo amento? Preciso de la distribución temporal y espacial resulta importante para muchas aplicaciones ya sea en hidrología, climatología, agronomía, ecología, y otras ciencias ambientales. En esta tesis, se analizan las distribuciones espacio-temporales y variaciones de la precipitación total anual, estacional y mensual en el Mediterráneo Oriental (MO). El Mediterráneo Oriental es uno de los puntos calientes más prominentes al cambio climático por lo que espera que los eventos climáticos extremos, como las sequías, sean más frecuentes e intensas en esta región. La principal fuente de datos es instrumental, de estaciones meteorológicas. Con un total de 103 a escala mensual y 70 a escala diaria. El análisis espacial de coherencia, el coeficiente de variación (CV), el índice de estacionalidad y precipitaciones (SI), la distribución gamma incompleta y el índice de concentración de la precipitación (PCI), se aplican para evaluar la estacionalidad y la variabilidad de las cantidades de precipitación anual, estacional y mensual y su distribución. El índice de concentración de la precipitación diaria (CI) se utiliza como índice imprescindible para la especificación de las características diarias de lluvia. Además, la entropía de las precipitaciones también se calcula para los datos mensuales y diarios con el fin de encontrar la distribución de probabilidad más adecuada de la información disponible. Una irregularidad moderada y la concentración de las precipitaciones son los dos rasgos más característicos de las precipitaciones en la EM. Los valores más altos de CI diario se detectan en las partes meridionales de la EM. La distribución de las tendencias anuales de (CI precipitación) indican un aumento estadísticamente significativo en las regiones del norte y noroeste de la EM. Cuatro índices de sequía meteorológica (DIs) se calculan a escala de tiempo mensual, el Índice de Precipitación Estandarizada (SPI), la modificación de China Índice Z (MCZI), los -scores Z estadísticos y el Índice de Sequía basada precipitaciones débil (DI), mientras que la sequía Efectiva Índice (EDI) se calcula en la escala de tiempo diario. Todos los DIs seleccionados con múltiples pasos de tiempo se aplican para calcular la gravedad durante cinco pasos de tiempo de 3, 6, 9, 12 y 24 meses, y se compararon entre sí y con EDI. El factor más importante que afecta a la precisión espacial de índices de sequía es la estacionalidad. El estudio de DIs muestra que los DI están altamente correlacionados en mismos pasos de tiempo y de forma alternativa se pueden utilizar, y los DI calculados para los pasos de tiempo de 6 y 9 meses son los más correlacionados entre sí. SPI y MCZI son más consistentes en la detección de las sequías para los diferentes pasos de tiempo. El EDI tiene la mejor correlación con otros DIS en diferentes pasos de tiempo. La investigación muestra que el uso de un paso de tiempo apropiado es tan importante como el tipo de DIs utilizado para identificar severidades de sequía. Los análisis de los Componentes Principales (PCA) se emplean y revelan los principales modos de la variabilidad espacio-temporal de la precipitación estacional, anual y también los episodios de las sequías del MO. El análisis preliminar indica tendencias hacia un clima más seco debido a una disminución estadísticamente significativa en la precipitación anual durante el MO. El análisis de los indicadores de los fenómenos extremos revela una transformación mucho más compleja de la pauta climática con fuerte variación regional y estacional. Los resultados demostraron que episodios de lluvia extrema en el EM se acortarán en todas las estaciones, excepto otoño. Las precipitaciones extremas se proyectan a ser más pronunciadas en la parte norte de la MO que en las del sur, y tienden a ser más significativas en el otoño. Eventos extremos de precipitación mostraron una disminución estadísticamente significativa en partes enteras de la EM, y en las del sur, respectivamente, con una significativa disminución en la cantidad total de precipitación y un aumento significativo de las precipitaciones intensas diarias en la parte norte de la EM. Además, los índices de extremos climáticos recomendados por la Organización Meteorológica Mundial (CCL / CLIVAR / CMOMM), con un equipo de expertos sobre detección del cambio climático e índices (ETCCDI), también se calculan para los datos de precipitación diaria. Por último, la prueba de Mann-Kendall, carta suma acumulativa (CUSUM), el índice de cambio de régimen (RSI), calculado mediante un algoritmo secuencial fueron aplicadas para detectar los cambios en el medio de las precipitaciones estacionales y anuales. La prueba de Mann-Kendall y las pistas lineales de las tendencias se calculan utilizando la pendiente estimadora de Sen para determinar la magnitud tendencia de SPI, CI, los índices de precipitación extrema, los períodos secos y sequías. La mayor disminución de las cantidades de lluvia se encuentra en la primavera e invierno. Estas estaciones son el factor de conducción general de las tendencias de la precipitación anual. Y los resultados generales del análisis de las tendencias en los programas reconstruidos indican que durante los últimos 52 años las sequías son más frecuentes después el año 1990 sobre el MO, los cuales reflejan los efectos negativos sobre los sectores socioeconómicos, así como los recursos hídricos en esta región. Los hallazgos de este estudio podrían utilizarse o ampliarse en otros estudios en el futuro para obtener información con respecto a la variabilidad de la precipitación, patrones de sequía y fenómenos extremos sobre el dominio del MO.
Ramos, de Fuentes Eduardo. "Developing of new stress-tolerant rice varieties for the Mediterranean region." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663479.
Full textFreixa, Casals Anna. "Function and structure of river sediment biofilms and their role in dissolved organic matter utilization." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/363921.
Full textL’objectiu d’aquesta tesi era investigar com les comunitats microbianes del sediment dels rius Mediterranis utilitzaven la matèria orgànica dissolta a diferents escales espacials i temporals. Els resultats dels dos experiments de camp, van demostrar que tant la qualitat i l’origen de la matèria orgànica dissolta (al·lòcton versus autòcton) com els canvis hidrològics (sequera versus cabal mitjà) clarament modificaven l’activitat i la composició del biofilm. D’altra banda, els dos experiments de laboratori van mostrar primer que la disminució de l’oxigen dissolt en profunditat determinava la degradació microbiana de la matèria orgànica. I segon, com l’escalfament de l’aigua feia augmentar l’heterotròfia de les comunitats microbianes i modificava clarament l’estructura de la xarxa tròfica. En conclusió aquesta tesi demostra que l’estructura i el funcionament dels biofilms dels sediments varia espacial i temporalment i són sensibles a l’augment de la contaminació de l’aigua i els efectes del canvi climàtic global.
Ann, Vannak. "Linking river sediment physical properties to biofilm biomass and activity." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/302110.
Full textEls sediments fluvials es component d’una varietat de mides de gra que determinen la seva permeabilitat i biogeoquímica. L’objectiu d’aquesta tesi era testar si les diferències en les característiques físiques del sediment generen diferències en la biomassa i l’activitat metabòlica del biofilm en un riu mediterrani. Per aquest objectiu, es revisaren diverses fórmules per a estimar la conductivitat hidràulica i s’analitzà: la relació entre la distribució de mides de gra del sediment amb la biomassa microbiana i, el metabolisme microbià en un gradient de profunditat del sediment. Els resultats suggeriren seleccionar la fórmula de Kozany-Carman per a estimar la conductivitat hidràulica dels sediments sorrencs del riu Tordera. Les característiques físiques del sediment afectaren l’acumulació de matèria orgànica, clorofil·la i bacteris però aquest efecte fou diferent en funció del període hidrològic i del grup microbià, sent els bacteris els més afectats. Les activitats microbianes en profunditat eren regulades per la permeabilitat del sediment. La conductivitat hidràulica és un dels factors físics més importants afectant els processos microbians al riu Tordera
Mora, de Checa Elisa. "Evolutionary history and drivers of diversification of the Mediterranean Nemesiidae spiders (Araneae, Mygalomorphae) = Història evolutiva i mecanismes de diversificació en aranyes mediterrànies de la familia Nemesiidae (Araneae, Mygalomorphae) = Historia evolutiva y mecanismos de diversificación en arañas mediterráneas de la familia Nemesiidae (Araneae, Mygalomorphae)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/385617.
Full textDegut al seu críptic estil de vida i morfologia conservadora, els migalomorfs han plantejat importants reptes als taxònoms. El seu ús potencial com a organismes model no s'ha desenvolupat encara. Hem aplicat una aproximació integradora per investigar els orígens, mecanismes de diversificació i coexistència en aquest grup d'aranyes. Es proporciona la primera filogènia molecular del gènere Nemesia. Els nostres resultats recuperen monofilia recíproca dels gèneres Nemesia i Iberesia. Vam mapar la reducció de les fileres i hem demostrat que Holenemesia va evolucionar a partir d'un ancestre Pronemesia. L’ estudi mostra diferents graus de reducció en tots dos grups Curiosament, hem detectat una clara relació entre la reducció de les fileres i l'arquitectura del niu. Els espècimens d’Holonemesia construeixen caus complexes a diferència de Pronemesia, que construeixen nius senzills, no ramificats i amb poca seda. Aquest patró suggereix que la reducció en l'aparell de filat pot influir directament en el tipus de niu construït per l'espècie. Les nostres anàlisis donen suport a la Serralada Bètica com a origen de Nemesia. L’estimació de temps de divergència data els orígens de Nemesia al voltant de 40 mA (56-18 - 26.99 Ma). Les estimacions dels temps de divergència demostren que les diferents illes i també el nord d'Àfrica van ser colonitzades de la Península Ibèrica en diversos processos independents. La complexa història geològica i els canvis climàtics geològics soferts a la regió de la Mediterrània des de l'Oligocè fins al Quaternari van jugar un paper clau la generació de barreres a la dispersió o l'establiment de connexions terrestres entre les diferents masses de terra que permetien a la dispersió i colonització de diferents àrees. El gènere Iberesia té una distribució restringida a la Península Ibèrica, Illes Balears i el Marroc, on es va detectar la presència d'aquest gènere per primera vegada. Aquest gènere va ser descrit recentment per incloure les mostres sense fileres que s’havien considerat incorrectament Nemesia. En comparació a Nemesia, només tres espècies de Iberesia es descriuen en base a dades morfològiques.Els resultats d'aquest estudi mostren l'existència d'almenys 7 llinatges diferents i ben suportats, només dos d'ells van ser assignats a les espècies nominals (I. brauni i I. machadoi), mentre que I. Castillana no s’ha pogut trobar. Malgrat 9 espècies es coneixien del Nord d’Àfrica, no hi havia cap mena d’informació informació sobre la fauna de Tunísia. El mostreig va revelar alts nivells de diversitat en l'arquitectura del niu i trampa, mostrant estructures molt complexes. L’enfoc utilitzat combinant diferents línies d'evidències ha permès confirmar l'existència de 13 nous llinatges, 12 dels quals s’han descrit coma noves espècies. Es van detectar patrons de convivència entre espècies relacionades. Es va realitzar una anàlisi de la delimitació d'espècies mitjançant i durant dos anys es va dur a terme el seguiment de 5 localitats. Els nostres resultats mostren que la convivència és mantinguda degut a la separació temporal durant l'aparellament, cada espècie té el seu propi període de màxima dispersió però on el pic màxim de dispersió no es solapa i una marcada selecció de l’habitat.
Rallo, Solà Elena. "Variabilitat espai-temporal del transport de sediment dissolt a una conca mediterrània mitjana (riu Anoia)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/402177.
Full textThe thesis presented aims to study the transport of dissolved solids in stream water of the Anoia river. It is a medium-sized basin with 926 km2 of surface, located in the northeast of the Iberian Peninsula. It is a tributary of the Llobregat river, and it is found in a region of Mediterranean climate and varied lithology. The fieldwork involved biweekly sampling of stream water in five points distributed throughout the basin during the hydrological years 2011-12 and 2012-13. At the end of the period it was obtained a total of 240 samples, from which different physicochemical parameters were analyzed. In the field it was measured the instantaneous discharge (Qi) and temperature (T) in each section of the river. The measurements of pH, electrical conductivity (CE), the weight of the suspended sediment (SS), salt content (NaCl) and the concentrations of bicarbonates (HCO3-), chlorine (Cl-), nitrates (NO3-), nitrites (NO2-) and phosphates (PO43-) were done at the laboratory of Physical Geography of the University of Barcelona. The calcium ions (Ca2+), sodium (Na+), magnesium (Mg2+), potassium (K+), sulfates (SO42-), manganese (Mn2+), iron (Fe2+), silicon (Si-), zinc (Zn2+), aluminum (Al3+) and total phosphorus (P3-) were analyzed at the Scientific and Technical Centers of the UB by ICP-MS technique. The data set allow to distinguish different types of water in each section, confirm the hypothesis that the degree of mineralization decreases with increasing flow, find relationships between parameters using simple and multivariate statistical analyzes, determine the ecological quality and drinkability of it, and then estimate the total weight of the dissolved loads transported up for years. The results show the high natural salinity of the river and have allowed to detect the great variability between the total dissolved solids transported at every point, while finding temporal variations of physicochemical parameters recorded in the same places. Although the total solutes concentration in water is greater at the headwaters than elsewhere, with average values of 1576 mg·l-1, at the outlet the mean mineralization is 1076 mg·l-1. The total dissolved loads transferred to the Llobregat river has been an average of 33000 tons per year.
Servera, Vives Gabriel. "Evolución del paisaje holoceno y movilidad de las prácticas humanas en el Mont Lozère (Macizo Central, Francia): estudio paleoambiental multi-proxy a alta resolución espaciotemporal = Dynamique holocène du paysage et mobilités des pratiques territoriales au mont Lozère (Massif central, France) : approche paléoenvironnementale multi-indicateurs à haute résolution spatio-temporelle." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/671884.
Full textFive sedimentary sequences have been studied in the Mont Lozère with the aim to reconstruct the landscape dynamics and the land-use through the longue durée. The use of a multi-proxy analysis has allowed us both to identify distinct rhythms of human-induced landscape shift and to establish the local/regional extent of these changes. The use of high spatial, chronological and analytical resolution has enabled a correct integration of the results of this research with those supplied by the PCR-Mont Lozère project. As a result, a series of land-uses in a mountain environment from the Neolithic to present time has been proposed. A long history of socio-environmental interactions in Mont-Lozère is evidenced. A first shepherding phase in Early Neolithic (4550-4400 cal BC) has been evidenced. During Late Neolithic pastoral practices and related slash-and-burn strategies attain its highest activity. In the Iron Age Period a noticeable deforestation of both foothills and higher environments takes place as a consequence of the overall increase farming and metallurgical activities. Forest clearances increase even more during High-Medieval times, at the same time that farming activities reinforce. During the Middle Ages a more complex and diversified land-use system, including farming, metallurgy, mining and charcoal production, is recorded. The development of farming activities in the Late Medieval resulted in a more evident forest clearance of the Massif. This area remained unchanged until the 19th century, when the decay of agriculture and shepherding occurs and forest replanting in Mont Lozère is recorded. The history of highland herb communities of Nardus stricta correctly matches the main phases of land-use and underlines the key-role of farming in the genesis and evolution of this cultural landscape.
Canto, Campos Alejandro Ignacio. "Evaluación y propuesta de clasificación de áreas para la conservación de la flora vascular en sistemas vegetacionales mediterráneos : Región Metropolitana, Chile." Tesis, Universidad de Chile, 2014. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/147797.
Full textLa zona mediterránea de Chile (30º-38ºS) es un área de alta concentración de endemismos (hotspot), en la cual aún existe un registro parcial respecto de la riqueza de flora vascular. Por otro lado, la estructura funcional de la vegetación es evaluada bajo diversos criterios, entre los cuales los patrones biofísicos son aspectos relevantes a considerar en la priorización de áreas de conservación. El presente estudio entrega una caracterización de dos formaciones de vegetación presentes en la región Metropolitana: Matorral Esclerófilo de la Cordillera de la Costa (MECC) y Bosque Esclerófilo Andino (BEA). El estudio se realizó a través de listados florísticos, la representación del Índice de Vegetación Mejorado (IVM) y la estimación de la exposición topográfica. Esta metodología permitió delimitar unidades en las cuales se estableció la diversidad florística, se diferenció la actividad espectral en rangos y definió el grado de exposición. Complementariamente se realizó una propuesta de Áreas Ambientales Homogéneas (AAH) basada en las referencias mencionadas y una clasificación de Áreas Representativas de Flora (ARF) según las medidas de Diversidad Beta (Dβ): Complementariedad (mC), Índice de Jaccard (Ij) e Índice de Sorensen (Is). Se identificaron cuatro sectores de distribución para el MECC y una unidad para el BEA. Ambas superficies abarcan 184.326 ha y representan el 12 % de la región. La composición florística del MECC incluye 402 especies, distribuidas en 212 géneros y 87 familias. El BEA en tanto, comprende 529 entidades, organizadas en 253 géneros y 94 familias de plantas vasculares. Las especies endémicas registradas describen cerca del 50% de la diversidad florística, y sólo 12 especies se encuentran bajo alguna categoría de amenaza. La actividad radiométrica (IVM) promedio de la vegetación no superó 0,448, mientras que el gradiente de exposición se concentró en las laderas sur y norte. Se obtuvieron 9.801 AAH, concentradas mayormente en zonas de exposición oeste, norte y sur, bajo una actividad espectral promedio de 0,2. En cuanto a las ARF, se singularizaron ocho unidades para el MECC y cuatro para el BEA. Cada una de éstas representa el 25% de la flora presente en cada formación, y ocupan menos del 2% de la superficie de cada unidad. La Dβ entre las ARF indica una alta complementariedad entre pares de sitios (mC≈0,5). A su vez la diferenciación florística entre áreas es significativa (Ij≈0,5; Is≈0,6), y expresa la alta singularidad ambiental de cada sector.
The Mediterranean zone of Chile (30°-38°S) is an area of high concentration of endemisms (hotspot), in which there is a partial record regarding the richness of vascular flora. On the other hand, the functional structure of the vegetation is evaluated under different criteria, including biophysical patterns, which are important aspects to be considered in prioritization of conservation areas. The present study gives a characterization of two formations of vegetation present in the Metropolitan Region: Sclerophyllous Scrubland of the Coastal Cordillera (SSCC) and Andean Sclerophyll Forest (ASF). The study was done through species inventories, the representation of the Enhanced Vegetation Index (EVI), and the estimation of topographic exposure. This methodology enabled to delimit units where floristic diversity was established, differentiate spectral activity in ranges and define the exposure degree. In addition a proposal of Environmental Homogeneous Areas (EHA) was also carried out based on the above references and a classification of Representative Areas of Flora (RAF) according to the measures of Beta Diversity (Dβ): Complementarity (mC), Jaccard (Ij) and Sorensen (Is) index. Four distribution sectors for the SSCC and a unit to the ASF were identified. These surfaces include 184,326 ha and they represent 12% of the region. The floristic composition of the SSCC includes 402 species, distributed in 212 genera and 87 families. The ASF includes 529 entities, organized in 253 genera and 94 families of vascular plants. The recorded endemic species described about 50% of the floristic diversity, and only 12 species are under threat. The average radiometric activity of vegetation (EVI) did not exceed 0.448, while the gradient of exposure was concentrated in the southern and northern slopes. There where 9,801 EHA, concentrated mostly in the western, northern and southern exposition areas, with an average spectral activity under 0.2. As for the RAF, eight units for the SSCC and four for the ASF were identified. Each of these represent 25% of the flora in each formation, and occupy less than 2% of the surface of each unit. Among the RAF, Dβ indicates a high complementarity between pairs of sites (mC≈0.5). The floristic differentiation between areas is significant (Ij≈0.5; Is≈0.6), and expresses the high uniqueness of each sector.
Moreno, Béjar Mª Cecilia. "Historia de la alimentación de la región de Murcia durante los siglos XVIII Y XIX." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2003. http://hdl.handle.net/10803/10740.
Full textWe have wished to analyse from a nutritional point of view how the inhabitants of this region were red during the 18th and 19th centuries, not just from the knowledge we have on nutrition but also in relation to the scientific thought of the times. The information published to date on this subject is not scant, but in a different perspective and of other regions of Spain, which constitutes an irreparable cultural loss so here we try to deal more deeply with this issue.This historical investigation on the food of the Murcian region, was made in two parts.- The first covers the military food in the Mediterranean during the 18th and19th centuries, not only seamen and officers on board on navy ships, but also Arsenal members and in military hospitals. All this data has been taken from the Military arsenal archives in Cartagena.- The second covers the food of the lower classes of the Murcian society. In contrast we have a chapter on the food of the kings and nobility of the period.We note from our conclusions:- Seamen had a lot of pulses and some meat. The officers had the same pulses but served with more meat and other food. In this case they were also better cooked and better served. The food brought from America, like chocolate, were eaten by the officers although in the hospitals the were served to all irrespective of their rank.- In the fleets of these times a good diet for the crew was considered important because not only did it achieve better work from them but it prevented certain illnesses which could put the navy in danger.With respect to the lower classes we can conclude that there was a great lack of vitamins especially among the child population.In all the ordinances that we have investigated one can note the protection given by the Mediterranean produce.
Chang, Chao-Ting. "Soil water availability regulates soil respiration temperature dependence in Mediterranean forests." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/406082.
Full textLas variaciones de la respiración del ecosistema y del suelo son principalmente impulsadas por la temperatura y la precipitación, pero la importancia de la temperatura y la precipitación puede variar a lo largo del tiempo y el espacio. En las escalas temporales diurnas a anuales, la respiración del ecosistema y del suelo generalmente aumenta con la temperatura media anual, pero se ha demostrado que la humedad del suelo muy baja o muy alta disminuye la respuesta a la temperatura de la respiración. Por lo tanto, en ecosistemas con escasez de agua, como la región mediterránea, donde el patrón estacional se caracteriza por sequías significativas en verano, es probable que los patrones de precipitación jueguen un papel particularmente importante en la regulación de la respiración del ecosistema y del suelo. En esta tesis, intento reducir las incertidumbres del intercambio de ecosistemas netos terrestres en la región mediterránea midiendo la interacción entre los factores ambientales y la respiración del suelo a escalas temporales cortas (diurnas) y medias (estacionales). Se utilizaron tres experimentos in situ para investigar cómo la respiración del suelo responde a las variaciones y manejo del ambiente. En conjunto, estos tres estudios dieron una imagen consistente de cómo la humedad del suelo afecta fuertemente la dinámica y la magnitud de la respiración del suelo en los bosques mediterráneos. Los resultados dilucidaron un umbral claro de humedad del suelo; Cuando la humedad del suelo está por encima de este umbral, la temperatura del suelo es el principal impulsor de la respiración del suelo, mientras que la humedad del suelo está por debajo de este umbral, la respiración del suelo está desacoplada de la temperatura del suelo y controlada por la humedad del suelo. Esto sugiere que la humedad del suelo modificó, al menos en los ecosistemas mediterráneos, la sensibilidad a la temperatura de la respiración a través de la respuesta tipo umbral.
Cárcamo, Azócar Valeska Eliana. "Evaluación de la eficacia de diferentes enmiendas en la rehabilitación de suelos ácidos y contaminados con metales y metaloides en el Valle del Puchuncaví, Región de Valparaíso." Tesis, Universidad de Chile, 2010. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/112444.
Full textLos ecosistemas de tipo mediterráneo semiárido del Valle de Puchuncaví, en la zona costera de Chile central, fueron expuestos desde 1964 a los gases y las partículas ricas en metales y metaloides provenientes del complejo industrial Ventanas. Después de 35 años de producción, las zonas inmediatas al complejo industrial se caracterizan por una baja densidad y diversidad de vegetación y por suelos que se encuentran muy erosionados, acidificados y contaminados con metales (Cobre, Zinc, Plomo, y Cadmio) y metaloides (Arsénico). Para reducir los riesgos ambientales del lugar, es necesaria su rehabilitación. Por ello, en este estudio, se evaluó la eficacia de la Zeolita, la Zeolita activada, los Biosólidos y la Conchuela, como enmiendas acondicionadoras de bajo costo y de disponibilidad nacional, para inmovilizar “in situ” los metales y metaloides contenidos en los suelos contaminados del Valle de Puchuncaví y reducir la fitotoxicidad de éstos. Para esto, suelos superficiales (0-20 cm) colectados en el sector Los Maitenes, ubicado a unos 2 km al noreste del Complejo Industrial Ventanas, fueron acondicionados con las enmiendas seleccionadas, tanto en forma aislada como en mezclas y en distintas dosis, usando los criterios sugeridos por la Environmental Protection Agency (EPA) Norteamericana. Los sustratos experimentales fueron mantenidos en condiciones controladas de laboratorio durante un mes, bajo riego controlado, para permitir la estabilización; durante este período se evaluó la evolución química de la solución suelo (agua de poro), para verificar los parámetros relevantes (i.e. pH, conductividad eléctrica, metales y arsénico total disuelto, cobre iónico). Posteriormente, los sustratos fueron sembrados con Lolium perenne L. (Ballica) y mantenidos durante 60 días bajo condiciones ambientales y de riego controladas. Al cabo de este período se evaluó la productividad de la Ballica y la acumulación de Cu, Zn, Fe y As en los tejidos aéreos de las plantas, además de la evolución química de la solución suelo (agua de poro). Los resultados mostraron que la Conchuela es una enmienda efectiva para neutralizar los suelos ácidos del Valle del Puchuncaví; esta enmienda resultó en una reducción significativa en el contenido total disuelto de metales y arsénico en el agua de poro del suelo y en los vástagos de Ballica, consiguiendo con ello una mayor productividad vegetal. La adición de Biosólidos a los suelos neutralizados aumentó aún más la productividad de la Ballica, manteniendo la eficacia neutralizante de la Conchuela y la disminución de los contenidos de metales y de arsénico en las aguas de poro. Sin embargo, la utilización de Zeolitas y/o altas dosis de Biosólidos en conjunto con conchuela resultó en un aumento excesivo del pH, ocasionando un aumento en el contenido total disuelto de As en el agua de poro y, por lo tanto, mayor movilidad de este metaloide en el suelo, reflejándose esto en el mayor contenido de este metaloide en los vástagos de la Ballica. Adicionalmente, el uso simultáneo de Biosólidos y Zeolita en suelos encalados con Conchuela resultó en salinización del suelo, lo que limitó el establecimiento y el desarrollo de la Ballica. La incorporación de Zeolita activada con Fe a los suelos con Conchuela fue efectiva en disminuir el contenido total disuelto de As en el agua de poro, en comparación a los suelos sin enmendar. En base a los resultados experimentales obtenidos se recomienda el uso de una mezcla de Conchuela y de Zeolita activada para la efectiva inmovilización ‘in situ’ de los metales y del arsénico contenidos en los suelos ácidos y contaminados del valle de Puchuncaví; con esta mezcla se obtienen los resultados más óptimos tanto en los niveles de pH alcanzados como en el contenido de metales y As totales disueltos en la solución del suelo y en los tejidos vegetales aéreos de la Ballica, logrando una adecuada productividad de esta.
Semi-arid Mediterranean-type ecosystems of the Puchuncaví Valley in the coastal zone of central Chile were exposed to gases and particles rich in metals and metalloids from the Ventanas industrial complex since 1964. After 35 years of production, the areas surrounding the industrial complex show low density and diversity of vegetation and soils that are severely eroded, acidified and contaminated with metals (copper, zinc, lead, and cadmium) and metalloids (arsenic). In order to reduce environmental risks due to soil pollution, rehabilitation of the area is needed. In the present study, we evaluated the efficacy of Zeolite, activated Zeolite, Biosolids and Seashell grit as soil amendments for in situ immobilization of metals and metalloids, due to their low cost and local availability, and thus to reduce phytotoxicity of soils at the Puchuncaví valley. Polluted topsoil (0-20 cm) was collected at Los Maitenes, located about 2 km northeast of the Ventanas Industrial complex, and mixed with selected amendments, both alone and in mixtures and at different dosages, based on criteria suggested by the Environmental Protection Agency (EPA) of the United States. Experimental substrates were kept under controlled laboratory conditions for 30 days to allow equilibration; during this period, chemical evolution of the soil pore water was evaluated, to verify relevant parameters (i.e. pH, electric conductivity, total dissolved metals and arsenic and ionic copper). Afterwards, experimental substrates were sown with Lolium perenne L. (ryegrass) and cultivated under controlled laboratory conditions and irrigation for 60 days. At the end of this period of time, yield of ryegrass and Cu, Zn, Fe and As accumulation in aerial plant tissues were evaluated, besides the chemical evolution of the soil pore water. Results showed that Seashell grit is an effective amendment for neutralization of acid soils of the Puchuncaví valley; this amendment resulted in a significant reduction in total dissolved contents of metals and arsenic in soil pore water and in shoots of ryegrass, thus resulting in higher plant yields. Addition of los dosages of Biosolids to neutralized soils increases even more plant yields, assuring in situ immobilization of metals and arsenic in soils allowed by Seashell grit. On the other hand, the mixture of either Zeolite or high dosages of Biosolids with Seashell grit resulted in excessive increases in pH, thus increasing both contents of total dissolved As in soil pore water and in shoots of ryegrass. When Biosolids and Zeolite are combined and mixed with neutralized soils, soil salinization occurred, limiting the establishment and proper development of ryegrass. Addition of iron-activated Zeolite to neutralized soils was even more effective in decreasing content of total dissolved As in soil pore water, as compared to unamended soils. Results of the present study allow us to recommend the use of Seashell grit and activated Zeolite as effective amendments for in situ immobilization of metals and arsenic in acidic and polluted soils of the Puchuncaví valley; this mixture of amendments allows optimal results, both in terms of pH levels (neutralization) and content of total dissolved metals/As in the soil solution and aerial tissues of ryegrass, and plant yield..
Joan, Rodríguez Meritxell. "Writing the In-Between: Transmediterranean Identity Constructions in the Works of Najat El Hachmi and Dalila Kerchouche." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668511.
Full textEsta tesis reflexiona sobre procesos de construcciones identitarias contemporáneas, tanto individuales como colectivas, atravesadas por experiencias migratorias inscritas en el heterogéneo espacio mediterráneo. A partir de dos estudios de caso, analizados desde una perspectiva comparativa y de género, se analiza cómo los sujetos que se entienden a sí mismos como parte de experiencias de desplazamiento (físico y simbólico) reclaman subjetividades fluidas. La obra literaria de Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) y de Dalila Kerchouche (Bias, 1973) –que comparten origen magrebí y el hecho de haber crecido en Europa– es el filtro de los análisis que se exponen en esta investigación. Los textos, autobiográficos y ficcionales, abordan las múltiples consecuencias que se desprenden de los desplazamientos poblacionales, y por ello son de gran valor para entender el sincretismo que vertebra nuestro mundo. Tanto El Hachmi como Kerchouche heredaron sendas experiencias migratorias de sus padres, experiencias que las llevaron a ocupar distintas posiciones intersticiales en Cataluña y en Francia, donde viven. Las autoras y sus personajes son instados a identificarse con el tejido social de estos espacios. Sin embargo, su pertenencia queda truncada por el hecho de que son leídos a partir de las “etiquetas” inmigrante (en los casos presentados por El Hachmi) y harki (en los presentados por Kerchouche), categorizaciones que los colocan en el terreno de la alteridad. Asimismo, las comunidades familiares de las autoras y de sus personajes quieren que sus procesos de identificación estén conectados con sus orígenes magrebíes. Es en el espacio literario donde El Hachmi y Kerchouche encuentran la manera de conjugar las lenguas, tradiciones culturales y relatos heredados con los que interactúan. Ambas autoras utilizan el medio escrito para inscribir los imaginarios que las conforman. En dichos gestos de inscripción crean lazos de pertenencia en las comunidades con las que se identifican, y plantean reescrituras históricas y contra-memorias. Estas tienen como objetivo cuestionar los discursos históricos hegemónicos que, en Europa, no tienen en cuenta a los sujetos concebidos como inmigrantes o harkis. Las complejas obras de El Hachmi y Kerchouche estudiadas en esta tesis –que hago dialogar con las teorizaciones de autores y autoras como Gloria Anzaldúa, Homi K. Bhabha o Hélène Cixous– nos animan a entender las subjetividades como híbridas y fluidas; siempre en proceso de traducción, siempre “heridas” y por tanto abiertas a la incorporación de una diferencia que enriquece.
Mate, Isabel. "Ecologia espaciotemporal i relacions intra- i interespecífiques de la rata d'aigua (Arvicola sapidus) en un ambient ripari de muntanya mediterrània." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/385619.
Full textCapdevila, Lanzaco Pol. "Life history, population dynamics and conservation of underwater Mediterranean forests: insights from the long-lived alga Cystoseira zosteroides = Història de vida, ecologia de poblacions i conservació dels boscos submergits del Mediterrani: el cas de l'alga longeva Cystoseira zosteroides." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/456298.
Full textLa teoria sobre les històries de vida i l’ecologia de poblacions desenvolupen principis ecològics basats principalment en estudis realitzats en espècies terrestres, sovint sense tenir en compte les espècies marines. A través d’aquesta tesi preteníem descriure alguns dels processos i mecanismes que configuren la dinàmica poblacional de Cystoseira zosteroides, una macroalga longeva i formadora d’hàbitat, que habita en aigües profundes del Mediterrani Nord- Occidental. En un context més ampli, també es pretén augmentar la nostra comprensió actual sobre la dinàmica poblacional i la història de vida de les macroalgues. Els resultats obtinguts mostren que C. zosteroides presenta una dinàmica poblacional molt lenta. Mentre que altres poblacions de Fucals i de Kelps d’hàbitats de poca profunditat depenen principalment de processos reproductius i del creixement dels organismes, les poblacions naturals i no pertorbades de C. zosteroides es mantenen gràcies a l’elevada supervivència i la llarga esperança de vida dels individus adults. També demostrem que la capacitat de dispersió de les macroalgues brunes és molt limitada en comparació amb altres taxons, tot i que els Kelps presenten un major potencial de dispersió que les Fucals. Els nostres resultats també demostren que la denso-dependència juga un paper clau regulant la dinàmica poblacional de C. zosteroides, ja que pot impulsar la seva recuperació després de grans pertorbacions. A diferència de les poblacions no alterades, després de grans esdeveniments de mortalitat, la recuperació i dinàmica de les poblacions de C. zosteroides depèn molt dels processos reproductius. Això és especialment preocupant donada la limitada dispersió efectiva d’aquesta espècie. No obstant, tot i que els esdeveniments de mortalitat aïllats es poden compensar amb polsos de reclutament, les nostres simulacions demogràfiques demostren que l’efecte combinat dels pertorbacions físiques, com les tempestes i les xarxes de pesca abandonades, comprometen la viabilitat de les poblacions de C. zosteroides. A més, hem demostrat que l’escalfament té un gran impacte en les primeres etapes de vida d’aquesta espècie, fet que retarda la capacitat de recuperació de C. zosteroides i augmenta la seva vulnerabilitat a altres pertorbacions. En general, els nostres resultats no només contribueixen a comprendre millor la dinàmica poblacional de les macroalgues, sinó que també proporcionen noves idees per a la seva gestió eficaç. Amb aquesta tesi, es demostra el paper clau de l’ecologia de poblacions i la història de la vida en la comprensió de la dinàmica de les espècies i destaca com aquestes disciplines poden ajudar-nos a entendre millor el futur dels ecosistemes marins costaners.
Castro, Català Núria de. "Invertebrate community responses to pollutants in mediterranean basins : insights from ecotoxicological approaches = Respostes de la comunitat d'invertebrats als contaminants en conques mediterrànies: aproximacions ecotoxicològiques." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/386400.
Full textEls sistemes aquàtics estan subjectes a la pressió de múltiples pertorbacions que afecten l'estructura i el funcionament de les comunitats i ecosistemes. Una de les principals pressions antropogèniques que afecten als ecosistemes aquàtics és la contaminació. La producció química a gran escala ha donat lloc a l'alliberament de substàncies d’origen agrícola, industrial i urbà als sistemes fluvials. Aquesta contaminació és una amenaça complexa i múltiple, degut a la diversitat de compostos presents i a la dinàmica i interacció d'aquests amb els compartiments físics (aigua, sediments) i biològics (organismes). A les conques fluvials mediterrànies, on la variabilitat hidrològica és important, aquesta contaminació és motiu d'especial preocupació especialment en el període d’estiatge, quan disminueix la capacitat de dilució dels rius. A més dels contaminants prioritaris legislats, molts estudis han posat de manifest la presència generalitzada de microcontaminants, també anomenats contaminants emergents. Aquesta tesi proporciona evidència dels efectes dels contaminants emergents i prioritaris en les comunitats d'invertebrats en quatre conques mediterrànies de la Península Ibèrica: l'Ebre, el Llobregat, el Xúquer i el Guadalquivir, emprant mètodes ecològics, biomarcadors, i bioassaigs in vitro i in vivo. Els efectes ecotoxicològics s’han detectat a nivell de comunitat, de població i d’individu, i s’ha vist que tant els contaminants presents a l’aigua com els acumulats en els sediments superficials afecten l’estructura de la comunitat (riquesa específica i abundàncies). També s’ha vist que la contaminació afecta la capacitat de reproducció (nombre d’ous), el desenvolupament, l’alimentació, el creixement i l’activitat d’enzims antioxidatius (catalasa). En concret, els principals responsables de l’alt risc ecotoxicològic identificats han estat els plaguicides, els alquilfenols industrials, i els metalls. Addicionalment, la tesi es completa amb un experiment de laboratori on es testen els efectes directes i indirectes de dos contaminants concrets en el detritívor Gammarus pulex. Aquesta tesi integra aproximacions observacionals i experimentals de múltiples disciplines ambientals (química ambiental, ecotoxicologia i ecologia) per dilucidar els efectes dels diferents contaminants. La combinació dels assajos experimentals amb estudis de les comunitats naturals permet comprendre millor els efectes de les pertorbacions a diferents escales i prevenir la degradació dels ecosistemes aquàtics, així com millorar la seva gestió.
Sperlich, Dominik. "Mediterranean forests in a changing environment - Impacts of drought and temperature stress on tree physiology." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/327595.
Full textEl cambio climático aumentará la sequía en la Cuenca Mediterránea y posiblemente afectará a la abundancia y la distribución de especies. Revisamos las respuestas contrastadas del crecimiento a la temperatura de angio- y gimnospermas en la Península Ibérica. Estudiamos la variación de los efectos del estrés térmico y por sequía en rasgos morfológicos, fotosintéticos y de la respiración foliar según la especie y la posición en el dosel. Además, evaluamos el efecto de una sequía crónica sobre la respiración foliar y la fotosíntesis de Quercus ilex L. La maquinaria fotosintética se mostró resiliente frente a la sequía moderada, mientras que la sequía extrema, agravada por las bajas reservas de agua en el suelo, indujo la aclimatación de la morfología foliar, la inhibición de la bioquímica fotosintética y la abscisión foliar. El sistema fotosintético se aclimató mejor a las temperaturas bajas que al estrés por calor. Las temperaturas suaves en invierno derivaron en la recuperación bioquímica, un nuevo crecimiento de los brotes y una transpiración moderada. La elevada radiación y el frío repentino mostraron un efecto combinado negativo, causando estrés fotoinhibitorio. El estrés térmico y por sequía fue más pronunciado en hojas de sol y aminorado en hojas de sombra. Q.ilex y, en menor grado, Q. pubescens Wild. mostraron la plasticidad más elevada de los rasgos fotosintéticos, mientras que Pinus halepensis Mill. fue más tolerante, mostrando la respuesta más estable a la temperatura. Arbutus unedo L. fue la especie más vulnerable a la sequía y al estrés fotoinhibitorio. En respuesta a la sequía crónica, Q. ilex incrementó la eficiencia en el uso del carbono y la plasticidad de los atributos fotosintéticos y de respiración foliar, pero no afectó al potencial fotosintético. En resumen, las especies climácicas mediterráneas se aclimatan frente a condiciones más cálidas y secas, pero pueden ser sensibles ante sequías extremas. El funcionamiento durante el invierno es vital para entender la dinámica de los bosques mediterráneos. La posición de las hojas en la copa es indispensable para estimar el balance de carbono del dosel. Angiospermas y gimnospermas presentan estrategias fotosintéticas contrastadas, de evitación y tolerancia del estrés, respectivamente.
Abril, Cuevas Meritxell. "Processing of organic matter in a Mediterranean river network : heterogeneity under water flow variability = Processament de la matèria orgànica en una xarxa fluvial mediterrània : heterogeneïtat sota la variabilitat hidrològica." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/404755.
Full textColomar, Ferrer Santiago. "Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments de corsaris nordafricans a Catalunya, València i Balears: 1571-1650." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398537.
Full textAt the end of the sixteenth century, the Mediterranean became a politically forgotten frontier. The problems of the Ottoman Empire, the financial troubles of the Spanish Monarchy, the situation in Flandes and Philip the Second’s aspirations to the Portuguese crown favored the signature of several truces between the two empires (1577-1581). Such political oblivion and the economical problems left the defense of the Mediterranean territories of the Spanish Monarchy in a precarious condition, causing a delay in the finalization of fortification works, the deterioration of garrisons and a lack of weapons and ammunitions. This fact, together with the rising of an increasingly Barbarian privateering, led to a militarization of the civil society, at different levels, depending on the areas. This phenomenon intensified in the first half of the seventeenth century, when the banditry accentuated in Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. In this period of political oblivion and precarious defense, the towers became the most important element to face the corsairs’ new forms of warfare, based on small scale raids. Unfortunately, this network of watchtowers only offered guarantees in the kingdom of Valencia and because there were not always coastal patrol vessels, the sea defense was insufficient. Such situation left the coast of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands with few options against Barbarian privateering, which reached its highest point in the decade of 1640s. This corsair activity mainly came from the Regency of Algiers, which became a peripheral and autonomous province of the Ottoman Empire at the end of the sixteenth century. Between 1571 and 1610, the North African corsairs used, above all, traditional vessels and the most common practice was the small raids. Between 1611 and 1650, with the emergence of sailing ships, high sea captures increased but muslims continued using traditional crafts, so the small raids by surprise did not disappear. The Maghrebis caused a lot of damage to coastal populations because, apart from taking captives, they raided and burnt villages, destroyed harvests, stole and killed flocks, desecrated churches, demolished towers, attacked fishing boats, distorted maritime trade and cut off sea communications. The human and material impact of these corsair attacks worsened the economical situation of the families and settlements on the coasts, which was specially delicate in the first half of the seventeenth century.
Márquez, Sandoval Yolanda Fabiola. "Alimentación mediterránea, riesgo cardiovascular, metabolismo de la glucosa e inflamación." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2009. http://hdl.handle.net/10803/8670.
Full textIn the last years some studies have proposed that a Mediterranean traditional pattern, might be an important source of nutrients capable of modulating of the inflammation, protecting the organism of diabetes, metabolic syndrome and cardiovascular diseases. The results derived from the present thesis by means of a cross-sectional study in a population of high cardiovascular risk, the high intake of olive oil, nuts, fruits and cereals associated with low concentrations of inflammatory markers related to the function endothelial. Furthermore, by means randomised clinical trial of a year of duration performed in subjects non-diabetics, the adherence to a Mediterranean traditional diet supplemented with virgin olive oil or nuts decreased the incidence of prediabetes, diabetes and metabolic syndrome, compared with a Control diet. This suggests that the Mediterranean traditional diet can be a useful strategy for the prevention of these pathologies and therefore to reduce the risk of appearance of cardiovascular diseases.
Fernández, Domínguez Eva. "Polimorfismos de DNA mitocondrial en poblaciones antiguas de la cuenca mediterránea." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/795.
Full textLa posibilidad de recuperar información genética de poblaciones pretéritas ofrece una oportunidad única para comprobar in situ las hipótesis planteadas desde otras disciplinas.
Se estudiaron 197 muestras dentales y óseas de 115 individuos de 17 yacimientos arqueológicos de época neolítica y sumeria de Próximo Oriente, época meroítica de Nubia y de época paleolítica, neolítica y post-neolítica de la Península Ibérica. Se obtuvieron secuencias completas de DNA mitocondrial de 244 p.b. de 35 individuos distintos, que fueron comparadas con secuencias de la misma región de individuos actuales de 38 poblaciones europeas, africanas y de Próximo Oriente.
En las reconstrucciones filogenéticas basadas en la distancia de Reynolds los grupos de muestras antiguas se agrupan entre sí, separándose del resto de poblaciones actuales. Sin embargo, las reconstrucciones filogenéticas realizadas a partir de los haplotipos de las muestras antiguas y modernas denotan que, aunque la mayoría de variantes mitocondriales antiguas no están presentes en las poblaciones actuales muestreadas, pueden relacionarse más o menos cercanamente con ellas.
La composición de haplotipos y haplogrupos de las muestras antiguas de Próximo Oriente y la Península Ibérica difiere notablemente de la hallada en las poblaciones actuales de estas regiones geográficas.
En la muestra antigua de Próximo Oriente destaca especialmente la ausencia de los haplogrupos mitocondriales J, U3, W y X, relacionados con la expansión del neolítico hacia Europa. Esto puede deberse bien a que la muestra antigua obtenida no es representativa -cronológica o geográficamente- de las poblaciones de Próximo Oriente que se expandieron durante el neolítico bien a que estas variantes no fueron introducidas en europa durante el neolítico.
En la muestra antigua de la Península Ibérica destaca la presencia de un 50% de líneas subsaharianas. Estas líneas pudieron haber sido introducidas durante el Solutrense, el Mesolítico o el Neolítico.
En este trabajo también se profundizó en diferentes aspectos técnicos relativos a la obtención de auténtico DNA antiguo y en la influencia de diversas variables en la preservación del material genético.
The origins of the European populations have been extensively studied from different disciplines. It is thought that ancient demic expansions, like those occurred after the Late Glacial Maximum or during the neolithic diffussion from Middle East to Europe.
The possibility to recover DNA from past populations offers an unique opportunity to test in situ these hypothesis.
It were analyzed 197 teeth and bones from 115 individuals and 17 different archaeological sites from Middle East and the Iberian Peninsula .
It was possible to recover 244pb-mitochondrial DNA sequences from 35 different individuals. They were compared to sequences from 38 European, African and Middle Eastern present-day populations.
Phylogenetic reconstructions from Reynolds genetic distance showed that ancient samples clustered together, clearly separated from extant populations. However, phylogenetic reconstructions based on ancient and modern haplotypes showed that ancient mitochondrial haplotypes are related to extant ones.
Haplotype and haplogroup frequencies in the ancient samples from Middle East and the Iberian Peninsula are clearly different from those present nowadays in the same geographical regions.
Haplogroups related to neolithic expansion to Europe -J, U3, W and X- are absent in ancient middle eastern sample. There are two possible explanations to this fact. First, it could be possible that the ancient samples analyzed won't be representative of the Middle Eastern populations that expanded the neolithic. Second, it could be also possible that those haplogroups won't have been introduzed in Europe with demic expansions associated to neolithic.
At this work it were also examined several technical aspects related to the obtention of genuine ancient DNA and the influence of different variables in DNA preservation.
Martínez, Gimeno María Amparo. "Riego de precisión para la eficiencia hídrica en la agricultura Mediterránea." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2020. http://hdl.handle.net/10251/149394.
Full text[ES] La presente Tesis Doctoral se enmarca en torno a los tres ejes que requiere cualquier riego para considerarse eficiente: 1) selección del sistema de distribución de agua, 2) determinación de las necesidades de riego y 3) control del estado hídrico de la planta. El ensayo detallado en el Capítulo II se centró en la selección del sistema de riego por goteo que mejor se adaptara a las particularidades del cultivo de los cítricos. Se estudió la respuesta productiva de mandarino (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') en función de diversos sistemas de riego superficial (SI) y subterráneo (SSI) con 7 (SI7, SSI7) y 14 emisores (SI14, SSI14) por planta dispuestos en doble línea, así como un tercer tratamiento subterráneo (SSIA), idéntico a SSI7, pero equipado con una línea adicional subterránea situada entre filas de árboles. Los resultados mostraron que el ahorro de agua empleando el sistema SSI, en comparación con SI, puede llegar a ser del 23% sin mermas en la producción ni en la calidad de la fruta, incrementando por lo tanto la WP. El sistema SSIA fue el tratamiento que empleó menor volumen de agua de riego y obtuvo mayor rendimiento productivo. En el Capítulo III se propone una metodología de cálculo de las necesidades de riego para mandarinos basada en el uso de sondas de humedad de tipo capacitivo (e.f. FDR). El procedimiento de cálculo se define en tres fases secuenciales: i) determinación de umbrales de humedad de suelo adaptados a los requerimientos de las plantas en distintas fases fenológicas; ii) estandarización de las lecturas de las sondas capacitivas mediante un programa de simulación hidrológica que permita reducir los efectos de la variabilidad intrínseca de los equipos; y, por último, iii) un procedimiento para extrapolar los umbrales de humedad definidos en el trabajo a cualquier parcela con distintas características edáficas. La validación de esta estrategia en una parcela de cítricos (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') supuso un ahorro de agua del 26% sin reducciones significativas en la producción, mejorando la WP un 33%. En los ensayos descritos en el Capítulo IV se realiza la evaluación de los sensores de turgencia de hojas (Yara ZIM-probe) como indicadores del estado hídrico de la planta. Un primer experimento se realizó en caqui (Diospyros kaki L.f.), evaluando los sensores de turgencia en un ensayo de campo con distintas dosis de riego y portainjertos con diferente tolerancia a la sequía [Diospyros lotus (L) y Diospyros virginiana (V)]. La información que proporcionaba el sensor se comparó con medidas de potencial hídrico de tallo al mediodía solar (¿stem) y variaciones del diámetro del tronco. La evolución del Pp junto con los valores de ¿stem, permitió establecer tres estados de turgencia asociados a estados hídricos concretos. Los árboles insuficientemente regados con ¿stem por debajo de los -0.8 MPa, mostraron curvas Pp con signos de inversión (valores máximos durante la noche). Así mismo, con la información procedente de los sensores, fue posible diferenciar el estado hídrico entre patrones, señalando a L como el portainjerto más sensible al déficit hídrico. El segundo experimento se realizó en mandarino (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Del mismo modo, los valores de Pp se compararon con las medidas de ¿stem. En este caso, las curvas prácticamente no sufrieron inversiones cuando el estado hídrico de la planta era inadecuado, pero sí se determinó un aumento de los valores de Pp mínimos y máximos registrados por la noche y al mediodía, respectivamente. Así mismo, se realizaron dos ciclos de medidas horarias que mostraron que existe una buena correlación entre Pp y ¿stem (coeficiente de determinación, r2 = 0.40 - 0.74). Las estrategias y tecnologías investigadas han demostrado que es posible optimizar la eficiencia del uso del agua en parcela. Con la implementación de sistemas de riego subterráneo se puede reducir el uso consuntivo de agua, obteniendo ahorros netos en el consumo hídrico. Mediante la estimación de la dosis de riego a través de sensores de humedad, se mejora la eficiencia en la aplicación del riego y se reducen así las pérdidas por percolación profunda, minimizando el lavado de nutrientes y, con ello, el riesgo de contaminación de los acuíferos. En todo caso, sería recomendable estudiar la viabilidad de estas propuestas en el contexto global e integral de la gestión de los recursos hídricos a nivel de un distrito de riego y cuenca hidrográfica.
[CA] La present Tesi Doctoral s'emmarca al voltant de tres eixos que requerix qualsevol reg per a considerar-se eficient: 1) selecció del sistema de distribució d'aigua, 2) determinació de les necessitats de reg i, 3) control de l'estat hídric de la planta. L'assaig detallat al Capítol II es centrà en la selecció del sistema de reg per degoteig que millor s'adaptara a les particularitats del cultiu dels cítrics. S'estudià la resposta productiva del mandarí (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') en funció dels diversos sistemes de reg superficial (SI) i subterrani (SSI) amb 7 (SI7, SSI7) i 14 emissors (SI14, SSI14) per planta disposats en doble línia, així com un tercer tractament subterrani (SSIA), idèntic a SSI7, però equipat amb una línia addicional subterrània col·locada entre fileres d'arbres. L'efecte dels tractaments s'avaluà en xifres de producció, qualitat de la fruita, productivitat de l'aigua (WP) i estalvi d'aigua. Els resultats mostraren que l'estalvi d'aigua amb el sistema SSI poden arribar a ser del 23% en comparació amb SI, sense minves en la producció ni en la qualitat de la fruita, incrementant per tant la WP. El sistema SSIA fou el tractament que emprà menys volum d'aigua de reg i obtingué un major rendiment productiu. Al Capítol III es proposa una metodologia de càlcul de les necessitats de reg per a mandarins basada en l'ús de sondes d'humitat de tipus capacitiu (e.f. FDR). El procediment de càlcul es definix en tres fases seqüencials: i) determinació de límits d'humitat de sòl adaptats als requeriments de les plantes en diverses fases fenològiques; ii) estandardització de les lectures de les sondes capacitives mitjançant un programa de simulació hidrològica que permet reduir els efectes de la variabilitat intrínseca dels equips; i, per últim, iii) un procediment per a extrapolar els límits d'humitat definits al treball a qualsevol parcel·la amb diferents característiques edàfiques. La validació d'aquesta estratègia en una parcel·la de cítrics (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') suposà un estalvi d'aigua del 26% sense reduccions significatives en la producció, millorant la WP un 33%. Als assajos descrits al Capítol IV es realitza l'avaluació dels sensors de turgència de fulles (Yara ZIM-probe) com a indicadors de l'estat hídric de la planta. Un primer experiment es realitzà en caqui (Diospyros kaki L.f.), avaluant els sensors de turgència en un assaig de camp amb diverses dosis de reg i portaempelts amb diferent tolerància a la sequera [Diospyros lotus (L) i Diospyros virginiana (V)]. La informació que proporcionava el sensor es comparà amb mesures de potencial hídric de tija al migdia solar (¿stem) i variacions del diàmetre de tronc. L'estudi determinà que l'anàlisi visual de les corbes dels valors diaris de Pp és un bon indicador de l'estat hídric de la planta. L'evolució de Pp juntament amb els valors de ¿stem, permeté establir tres estats de turgència associats a estats hídrics concrets. Els arbres insuficientment regats amb ¿stem per baix dels -0.8 MPa, mostraren corbes Pp amb signes d'inversió (valors màxims durant la nit). Així mateix, amb la informació procedent dels sensors fou possible diferenciar l'estat hídric entre patrons, assenyalant a L com el portaempelt més sensible al dèficit hídric. El segon experiment es realitzà en mandarí (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Els valors de Pp es compararen amb les mesures de ¿stem. En aquest cas, les corbes pràcticament no sofriren inversions quan l'estat hídric era inadequat, però sí es determinà un augment dels valors de Pp mínims i màxims registrats a la nit i al migdia, respectivament. Així mateix, es realitzaren dos cicles de mesures horàries que mostraren que existix una bona correlació entre Pp i ¿stem (coeficient de determinació, r2 = 0.40 -0.74 ). Les estratègies i tecnologies investigades han demostrat que és possible optimitzar l’eficiència de l’ús de l’aigua en parcel·la. Amb la implementació de sistemes de reg subterrani es pot reduir l’ús consumptiu d’aigua, obtenint estalvis nets en el consum hídric. Amb l’estimació de la dosi de reg mitjançant sensors d’humitat, es millora l’eficiència en l’aplicació del reg i es reduix així les pèrdues per percolació profunda, minimitzant el llavat de nutrients, i amb això, el risc de contaminació dels aqüífers. En tot cas, seria recomanable estudiar la viabilitat d’aquestes propostes al context global i integral de la gestió dels recursos hídrics a nivell de districte de reg i conca hidrogràfica.
Martínez Gimeno, MA. (2020). Riego de precisión para la eficiencia hídrica en la agricultura Mediterránea [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149394
TESIS
Bermúdez, Lorenzo Juan Manuel. "Raetia: las relaciones socioeconómicas de una provincia romana centroeuropea con las provincias mediterráneas." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/471454.
Full textThis thesis, framed in the interdependence studies carried out by the CEIPAC group, analyses the amphoric epigraphs available (published and unpublished) in the territory of the ancient Roman province of Raetia with a chronology from the high imperial period (I B. C. -III A. D.), as a primordial source for the study of ancient economy. Special emphasis is placed on the seals of Betic origin, as they are the ones with the greatest presence. Based on its analysis, conclusions are drawn from the routes used for its transport, a comparison is made with materials from other places and theorised on the administrative structure in charge of supplying the population, especially the military, which inhabits the Rhaetic limes.
Sorli, Guerola Jose Vte. "Obesidad y alteraciones metabólicas: Factores genéticos y ambientales en población mediterránea española." Doctoral thesis, Universitat de València, 2008. http://hdl.handle.net/10803/10083.
Full textINTRODUCTION: Obesity is a chronic metabolic disease with a weight excess. This syndrome is due to some heterogeneous, multifactorial and complex causes. It is characterized by an increased fat tissue and it is influenced by metabolics, physiologicals, genetics, cellular, molecular, cultural and socials factors.HYPOTHESIS AND OBJECTIVES: Obesity is a multifactorial disorder which is the result of the interaction between genetics and environmental factors like diet, physical activity, stress, or smoke, alcohol and drugs consumption. Weight gain is related to lipid disorders, hypertension, diabetes and an increased cardiovascular risk. The aim of this study is to investigate the obesity and overweight prevalence in the general population from the Comunidad Valenciana analizing the associated lifestyle factors, and to estimate the genetic and environmental contribution to the body mass index and to the lipid metabolism in this general population and in an obese group of a hospital population from the Comunidad Valenciana.MATERIAL AND METHODS: A cross-sectional study has been carried out in patients who were consecutively referred to the Primary Care Center of Paiporta and the General Hospital of Valencia. Anthropometrical parameters were measured. Demographic, lifestyle, anthropometric, biochemical and clinical variables were obtained. DNA was extracted and some polymorphisms were determined. Statistical analyses including logistic regression and means comparison were carried out by means of SPSS statistical program. Multivariate regression models with interaction terms were applied to test gene-gene interactions.RESULTS: There is a high prevalence of overweight and obesity in the Primary Care population from Comunidad Valenciana. Excess weight was associated with increased lipid and glucose concentrations, hypertension and others cardiovascular risk factors. Statistically significant associations were found between some polymorphisms with anthropometrics measures, lipid concentrations, food habits and diseases related to obesity. We observed gene-gene interactions between APOE and CETP, leptin and leptin receptor, lipoproteinlipase and beta 3 adrenergic receptor.CONCLUSION: Obesity is produced by the action of complex environmental and genetic factors. It is necessary to study and to analyse this disease from an integration model of the genomic and environmental factors to obtain a better knowledge which can be tailored to an individual prevention and treatment.
Felmer, Gabriel. "Observatorio del piedemonte andino: centro de investigación ecológica mediterránea y educación ambiental." Tesis, Universidad de Chile, 2007. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/101049.
Full textBERNAL, ZÁRATE DIEGO. "“Relación entre el consumo de una dieta mediterránea y la calidad de sueño en adultos de Lima, Perú”." Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2020. http://hdl.handle.net/10757/655832.
Full textVillena, Álvarez Mª José. "Ecología de los lagos someros en la zona mediterránea. Importancia de los productores primarios." Doctoral thesis, Universitat de València, 2006. http://hdl.handle.net/10803/10108.
Full textThe present work studies the ecology of primary producers in some Spanish shallow Mediterranean lakes. The results from two in situ mesocosms experiments with additions of different nutrient concentrations and planktivorous fish densities, together with those on the ecology of the Albufera Lake, concluded that: 1) Nutrient diversion in the Albufera Lake did not shift the present turbid state, but reduced its phytoplankton biomass and produced some short-term clear water phases. 2) The in situ mesocosm experiments showed that nutrient concentrations influenced more than densities of planktivorous fish, biomasses of phytoplankton, epiphyton and submerged macrophytes. 3) Epiphyton had an exponential and maximum growth at phosphorus levels between 0.1 and 0.35 mg L-1, while phytoplankton increased linearly and dominated with values over 0.35 mg L-1, and characean biomass was higher at levels lower than 0.05 mg L-1. 4) Absence of submerged macrophytes favoured nutrient release from the sediment stabilizing a high phytoplankton biomass and the turbid state. 5) Cyanobacteria dominated in a wide range of nutrient levels, while planktivorous fish and zooplankton affected size selection of the species. 6) An alternative model, from those proposed by Gragnani et al. (1999) and Scheffer et al. (1997), is shown to explain the dominance of cyanobacteria and the observed replacement between chroococcal and oscillatorial species. 7) Phytoplankton and epiphyton communities were closely related and their species composition became more similar at increasing nutrient levels. 8) Algae recruitment from the sediment into the phytoplankton was higher than that from the periphyton and increased with nutrient levels. Cyanobacteria were significantly recruited. 9) Diversity of epiphyton and phytoplankton was reduced at increasing nutrient levels and planktivorous fish densities, especially in absence of submerged plants. 10) Several changes are suggested to define some of the functional groups of the phytoplankton originally proposed by Reynolds et al. (2002). 11) The restoration and conservation of shallow Mediterranean lakes implies a severe reduction of the external nutrient loading and the use of complementary measures that may enhance the internal nutrient control within the food web, for recovering their ecological quality and biodiversity.
Pacheco, Betancur Edinson Efren. "Dinámica hidrológica y sedimentológica en una cuenca representativa mediterránea. Riera de Vernegà (1993-2012)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/128662.
Full textThe main objective of this study is the quantification and relation of precipitation, soil moisture, groundwater level, runoff and sediment transport in two different land uses (agriculture and forestry), conducted in the Vernegà basin. The presentation of results is divided in two periods, the first from 1993 to 2005 and the second from 2005 to 2012 with a clear influence of the forest management which took place at the beginning of the century on the hydrology of the basin. The total area of the catchment is 2.5 km² and it has a combination of agricultural and forestry uses controlled by the gauge station called Campàs which close the outlet. The forested area at the top of the basin is controlled by the gauging station called Bosc (1.60 km²). The mean precipitation is 688 mm, with a standard deviation of 179 mm. The study of the seasonal distribution of rainfall shows that most often occurs during the spring, autumn and winter. The average annual runoff for the period 1993-2005 in Bosc was 6.8 mm, and 66.84 mm in Campàs and for the second period 2005-2012 Bosc was 33.1 mm and 92 mm in Campàs. Thus the increase in average runoff was important; being for Bosc 89.8% and Campàs 64.0% attributed these changes to the implementation of Forest Management Plans. In total there have been 44 floods recorded, of which 22 are for the period 1993-2005 and 22 in 2005-2012. Sediment transport refers to the sediment load in solution and suspension during the period 2005-2012. The average of suspended sediment yield in Bosc was 0.94 t/km²yr and 4.34 t/km²yr in Campàs, this transport is mainly due to floods, however, in both gauging stations the values are lower compared to sediment yield in solution with 1.54 t/km²yr in Bosc and 7.10t/km²yr in Campàs.
Quereda, Vázquez Maria Victoria. "Escenarios atmosféricos de contaminación y lluvia ácida sobre la vertiente mediterránea del Sistema Ibérico." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392648.
Full textValverde, Peris Marta. "Eventos vasculares tras 9 años de seguimiento en una cohorte poblacional mediterránea (Estudio ARTPER)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669951.
Full textSpanish population is considered a low cardiovascular risk population although vascular events are the principal cause of death. Coronary events were ranked as the first in number of deaths in the general population, followed by cerebrovascular events. Objective: the aim of our study is to determine the incidence of vascular events in lowcardiovascular-risk general population after 9 years follow-up, as well as the influence of vascular risk factors, with a special interest in peripheral arterial disease patients and future events. Methods: ARTPER is an ongoing prospective observational population cohort study with 3786 subjects over 49 years old recruited (simple random sampling) from Primary Health Care Centers. We obtained demographic variables, different vascular risk scores, the presence of principal cardiovascular risk factors (hypertension, diabetes mellitus, hypercholesterolemia, smoking habit, obesity, abdominal obesity and peripheral arterial disease). Vascular events or morbi-mortality (vascular and non-vascular cause) were classified as end points. Results: Patient with peripheral arterial disease present higher incidence of vascular events. The risk of vascular mortality is up to 7 times higher in individuals with peripheral arterial disease than healthy population. The risk of coronary events and cerebrovascular events is greater than 4 times and 3 times respectively in subjects with peripheral arterial disease in contrast with healthy population. Subjects with arterial calcification do not present differences in the incidence of vascular events compared to healthy subjects, except in cerebrovascular events. The recurrence of vascular events independently of etiology is greater in in peripheral arterial disease (42%) compared to healthy group (31%). The Odds Ratio of recurrence of cerebrovascular events for patients with peripheral arterial disease vs healthy patients after adjusting for cardiovascular risk factor is 1.77. Conclusions: The presence of peripheral arterial disease increases the incidence of vascular evens independently of other vascular risk factors, as well as the risk of recurrence, especially in cerebrovascular events.
Velescu, Alina. "Arteriopatía obliterante de extremidades inferiores en una población Mediterránea: epidemiología y asociación con enfermedad cardiovascular." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/405306.
Full textINTRODUCTION: Peripheral arterial disease (PAD) is one of the three main clinical manifestations of atherosclerosis. PAD is the leading cause of limb loss in western countries and an independent risk factor for coronary and cerebrovascular events, and all cause mortality. OBJECTIVES: 1. To determine the incidence and risk factors of PAD in the Mediterranean population. 2. Evaluate the association between PAD and the incidence of other forms of cardiovascular disease. If there is an association, evaluate whether the inclusion of ankle-brachial index (ABI) in cardiovascular risk functions improves its predictive capacity. 3. To evaluate the association between a high ABI and the incidence of other forms of cardiovascular disease. Characterize the profile of individuals with abnormally high ABI. METHODOLOGY: Prospective population-based cohort of 6352 subjects living in Girona, aged between 35 and 79 years, evaluated between 2004-2006 and followed up to 2012, which is part of the REGICOR study (Girona Registry from the heart). Baseline variables included baseline cardiovascular risk factors, history of coronary and cerebrovascular disease, and ABI measurement. All participants were invited to attend a second physical examination between 2009-2012. At this follow-up visit, classic cardiovascular risk factors and other comorbidities were measured again, and second ABI measurement was performed. During follow-up all incident coronary and cerebrovascular events and mortality were recorded. RESULTS: Objective 1: The cumulative incidence rate of PAD in the population was 377 / 100,000 person-years-1. The incidence rate of asymptomatic PAD was almost three times higher than that of symptomatic PAD. The incidence rate of PAD increased with age, with a marked increase from 65 years and was higher in men than in women. Uncontrolled diabetes mellitus was the most potent risk factor for the development of PAD (OR=10.14). In participants of 65 years or less, diabetes and systolic blood pressure (SBP) were associated with the incidence of PAD, while in those older than 65 years; the variables with the greatest association were tobacco and SBP. Objective 2: PAD was associated with an increased risk of coronary and cardiovascular disease in general (HR=2.08 and HR=2.24, respectively). The inclusion of ABI in the Framingham-REGICOR function improved both discrimination and its ability to reclassify cardiovascular events. The increment of the C statistic for cardiovascular events was 0.007 and the net improvement of the reclassification (NRI) was 0.029. Objective 3: An ITB≥1.4 was not associated with a higher incidence of CV events, but with all-cause mortality (HR=1.97) and CV mortality (HR=3.30). The profile of individuals with abnormally high ABI revealed the following independent factors: age, male sex, diabetes and high diastolic blood pressure CONCLUSIONS: The incidence of PAD in our study was lower than in other developed countries. Diabetes is the most important risk factor in individuals younger than 65 years, while smoking is the most relevant in people over 65 years. Long term uncontrolled diabetes is the main risk factor for PAD incidence. PAD is strongly associated with the incidence of coronary and cardiovascular events in general. The inclusion of ABI in the Framingham-REGICOR risk function improves its predictive capacity for cardiovascular events. Subjects with abnormally high ABI do not present a higher rate of cardiovascular events. However, they do show a clear association with cardiovascular and total mortality, so they can be considered as a high-risk population.
Cantarella, Laura. "La Riviera mediterránea en el siglo XXI. De Territoire Liquide a paisaje de la crisis." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/387556.
Full textLa presente ricerca si presenta come un esercizio di ermeneutica del paesaggio costiero mediterraneo nella contemporaneità e utilizza la fotografia come principale strumento di studio e analisi. La delimitazione geografica della ricerca corrisponde alle coste del Mediterraneo nord-occidentale, con una particolare attenzione alle zone interessate da trasformazioni urbanistiche, per l’importanza delle stratificazioni esistenti e per la quantità e qualità dei lavori fotografici prodotti. Le aree scelte come osservatorio privilegiato sono soprattutto ampi tratti della costa italiana, francese e spagnola. Rispetto ai limiti cronologici, la tesi si limiterà agli ultimi decenni. La fotografia sarà il centro focale del lavoro qui proposto, ma saranno considerate anche altre categorie come le immagini commerciali, la cinematografia e la letteratura contemporanea.
Granado, Casas Minerva. "Adherencia a la Dieta Mediterránea y resultados percibidos por el paciente en la diabetes autoinmune." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2020. http://hdl.handle.net/10803/668924.
Full textObjetivos: Evaluar los hábitos alimentarios y el grado de adherencia a la Dieta Mediterránea de los pacientes adultos con diabetes mellitus tipo 1 (DM1); evaluar las diferencias en la ingesta dietética entre pacientes con DM1 con retinopatía diabética (RD) y sin ésta; comparar los resultados percibidos por el paciente (calidad de vida y satisfacción con el tratamiento) entre los pacientes con diabetes autoinmune latente del adulto (latent autoimmune diabetes in adults, LADA) y los pacientes con DM1 y diabetes mellitus tipo 2 (DM2); estudiar la asociación entre los resultados percibidos por el paciente y la RD en pacientes con DM1; determinar la relación entre el patrón dietético (Dieta Mediterránea y alimentación saludable) y los resultados percibidos por el paciente en pacientes con DM1. Métodos: El diseño del estudio fue transversal y multicéntrico. Se reclutó una muestra de 262 participantes con DM1 y 254 sujetos sin diabetes comparables en edad y sexo, seleccionados de las poblaciones de referencia. Además, se reclutaron 48 pacientes con LADA y 297 pacientes con DM2. Se administraron el cuestionario de frecuencia de consumo de alimentos diseñado por Willet et al., el Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life (ADDQoL-19) y el Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ) mediante entrevista personal. Resultados: Los pacientes con DM1 tuvieron mayor adherencia a la Dieta Mediterránea y una alimentación más saludable que los participantes sin diabetes. Los pacientes con RD tuvieron una ingesta total de grasas menor que los pacientes sin RD. La elevada ingesta de ácidos grasos monoinsaturados (MUFA), ácido oleico y vitamina E se asoció con una menor presencia de RD en pacientes con DM1. La ingesta de carbohidratos se relacionó con mayor presencia de RD. Los pacientes con LADA con RD y tratados con insulina mostraron una peor percepción de su calidad de vida y una mayor frecuencia de hiperglucemias percibidas. La RD se asoció con una peor calidad de vida y una mayor frecuencia de hipoglucemias percibidas. La adherencia a la Dieta Mediterránea moderada y alta se relacionó con una mejor calidad de vida en la DM1. Conclusiones: Los pacientes adultos con DM1 mostraron una mayor adherencia a la Dieta Mediterránea y un patrón de alimentación más saludable que los participantes sin diabetes. Los pacientes con DM1 y RD tuvieron una ingesta de grasas más desfavorable que los pacientes sin RD. Los pacientes con LADA mostraron una peor calidad de vida y satisfacción con el tratamiento en comparación con los pacientes con DM1 y DM2. La RD se relacionó con una peor percepción de la calidad de vida y satisfacción con el tratamiento en pacientes con DM1. La Dieta Mediterránea se asoció positivamente con la calidad de vida en pacientes con DM1.
Objectives: The aims of the study were to assess dietary habits and the adherence to the Mediterranean Diet in adult patients with type 1 diabetes (DM1); to assess the differences in terms of dietary intake between patients with DM1 with diabetic retinopathy (RD) and without this; to compare patient-reported outcomes (i.e. quality of life and treatment satisfaction) between patients with latent autoimmune diabetes in adults (LADA) and patients with DM1 and type 2 diabetes (DM2); to study the association between patient-reported outcomes in patients with DM1 and RD; to determine the relationship between dietary pattern (such as the Mediterranean Diet and healthy eating) with patient-reported outcomes in patients with DM1. Methods: This was a cross-sectional and multicentre study design. A sample of 262 participants with DM1 and age- and sex-matched 254 subjects without diabetes of the reference populations were recruited. Furthermore, 48 patients with LADA and 297 patients with DM2 were also recruited. The food frequency questionnaire designed by Willet et al., the Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life questionnaire (ADDQoL-19) and Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ) were administered by personal interview. Results: Patients with DM1 had a higher adherence to the Mediterranean Diet and a healthier eating. Patients with DR had a lower total fat intake than non-DR patients. A higher monounsaturated fatty acid (MUFA), oleic acid and vitamin E intake was associated with a lower presence of DR in patients with DM1. Carbohydrate intake was related with more presence of DR. Patients with LADA with DR and insulin-treated showed a poorer quality of life perception and a higher frequency of perceived hyperglycemia. DR was associated with a poorer quality of life and a higher perception of hypoglycemia’s frequency. A moderate and high Mediterranean Diet adherence was related with better quality of life. Conclusions: Adult patients with DM1 showed a higher adherence to the Mediterranean Diet and a healthier eating in comparison with non-diabetic subjects. Patients with DR had an unfavorable fat intake compared with non-DR patients. Patients with LADA showed a poorer quality of life and treatment satisfaction in comparison with DM1 and DM2 patients. DR was related with a poorer perception of quality of life and treatment satisfaction in patients with DM1. The Mediterranean Diet was positively associated with quality of life in patients with DM1.
Gallardo, Bernal Marcos Manuel, Salgado Juan Manuel Lam, Gutiérrez Cinthya Victoria Montes, and Guillén Giovanna Irene Reyes. "Planeamiento estratégico región Lambayeque." Master's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2018. http://tesis.pucp.edu.pe/repositorio/handle/123456789/12346.
Full textFirst, is important to know, that Peru is a very multicultural country that has a lot of diversity in its regions. In Peru, all its regions have regional governments that manage several aspects of those places. So, it’s important that the authorities work together to improve economies aspects, security and health care issues existing in the region; in this case this Strategic planning, will focus on Lambayeque. It’s very important to say that Lambayeque has a good geographic location that enables developing mining activities, or farming activities, exporting activities, like sugar cane. There is a great opportunity to grow up in this aspect and can give more quality lives to the people in the region. In this aspect, the current strategic planning seeks to exploit the main opportunities for the development of the Lambayeque region, such as converting it into the main exporting region of passion fruit and pepper of Peru; It also aims to position the region as one of the main national tourist destinations. This will consequently achieve a growth and formalization of the economically active population. This plan aims to do it in ten years, from 2018 to 2027
Tesis
Carrasco, Espí Paula. "Modulación genética y ambiental de parámetros bioquímicos y clínicos en población mediterránea de alto riesgo cardiovascular." Doctoral thesis, Universitat de València, 2011. http://hdl.handle.net/10803/78866.
Full textCardiovascular disease (CVD) is the leading cause of death worldwide, therefore knowledge about its pathogenesis is a priority for primary prevention and treatment. Current evidence supports the concept that gene*environment interactions modulate intermediate phenotypes and CVD risk. However, to study gene*environment interactions studies than offer the highest level of evidence are needed. The present study has been conducted within the frame of PREDIMED (PREvención DIeta MEDiterránea) trial, a large randomized intervention study, aimed at assessing the effects of the mediterranean diet (MD) on the primary prevention of CVD. Our group in Valencia participates with 1050 participants. In the current study we assessed validity of the food-frequency questionnaire (FFQ) used in PREDIMED, we examined the effect of a MD compared to a low-fat diet on intermediate phenotypes, after 3-months of diet intervention, and studied the association between polymorphisms of candidate genes (CETP, LIPC, LPL, APOE, APOA1, ABCA1, PON1, p22phox, MTHFR, IL-6, COX-2, FTO, PPARG2, PPARGC1, TCF7L2, AMPK) and intermediate phenotypes of CVD (lipids, oxidative stress and inflammation markers, blood pressure, obesity, diabetes), gene*environment (smoking, diet, physical activity) and gene*gene interactions. This study has been completed with the analysis of some gene*diet interactions of clinical CVD phenotypes (myocardial infarction) through a case-control study on the EPIC-Spain cohort. The most significant results have shown the FFQ used in PREDIMED has a good validity and reliability. Greater adherence to the MD was associated with favorable changes in lipids, glucose and inflammatory markers. It has also been observed that most of polymorphisms are associated with intermediate phenotypes of CVD, replicating associations already described in other populations and even finding new of these, first described, and these associations were found modulated by lifestyle variables. We also found significant gene*gene interactions and some polymorphisms were also associated with increased risk of CVD, also presenting environmental modulations. In conclusion, in the studied clinical and biochemical variables related to cardiovascular risk, there is significant interaction between genetic and environmental factors that determine them, and a deeper understanding of it will develop strategies for more effective personalized prevention based on genome and environmental factors with which it interacts.
Lara, San Martín Alejandro. "Percepción social en la gestión del riesgo de inundación en un área mediterránea (Costa Brava, España)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/98249.
Full textLa presente investigación pretende dar a conocer la percepción de la sociedad civil organizada y no organizada respecto a las inundaciones y su gestión, a partir de un caso de estudio configurado por los municipios de Calonge, Torroella de Montgrí y Tossa de Mar. Para ello se desarrolla una metodología mixta que combina aspectos cualitativos y cuantitativos y se aplican tres técnicas complementarias de recolección de datos: a) encuestas a los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones; b) entrevistas a los alcaldes y técnicos de medio ambiente de cada uno de los respectivos municipios de estudio; y c) sesiones de Focus Groups con representantes de la sociedad civil previamente definidos. Los principales resultados establecen que la experiencia con las inundaciones es determinante en la percepción de este riesgo y que las medidas estructurales presentan un gran soporte tanto por parte de las autoridades locales como de los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones. Sin embargo, la sociedad civil organizada prefiere potenciar las medidas no estructurales destinadas a la protección y convivencia con el riesgo de inundación.