To see the other types of publications on this topic, follow the link: Región de la mediterránea.

Dissertations / Theses on the topic 'Región de la mediterránea'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 dissertations / theses for your research on the topic 'Región de la mediterránea.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse dissertations / theses on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Ortega, Miranda Estibaliz. "La juventud mediterránea y su representación en la prensa de la región. Análisis comparativo." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665802.

Full text
Abstract:
La presente investigación tiene como objeto de estudio analizar la representación de los jóvenes en la prensa de la región mediterránea. La investigación se centra, en concreto, en cuatro países del Mediterráneo, España e Italia como países de la orilla Norte, y Marruecos y Egipto, como países de la orilla Sur. El objetivo general de esta tesis doctoral será el de establecer la relación entre la representación que realiza la prensa de la región mediterránea sobre la juventud y la recepción de esa misma realidad por parte de los jóvenes. Con esta finalidad, se combinan tres líneas metodológicas. Por un lado, una metodología de corte documental que ponga en relación literatura referida al contexto, las características de los jóvenes y la prensa de la región mediterránea, así como de los fundamentos teóricos y antecedentes sobre la representación de los jóvenes en los medios, su consumo de medios de comunicación y la percepción por parte de los jóvenes del discurso mediático sobre el colectivo al que pertenecen. Se empleará una metodología de corte cuantitativo a través de un análisis de contenido aplicado a la muestra obtenida de 10 diarios de ámbito mediterráneo para determinar el tratamiento que realizan los diarios de la región mediterránea sobre los jóvenes. Este análisis se complementa en una segunda etapa con un análisis cualitativo en el que se aplica un análisis semiótico y discursivo a una parte de la muestra. Finalmente, como instrumento cuantitativo, se aplica un cuestionario dirigido a los jóvenes con el fin de evaluar sus hábitos de consumo de medios y actitudes en torno a la prensa y el discurso que difunden sobre los jóvenes. A partir de los resultados obtenidos en esta investigación, podemos concluir que persiste un desequilibrio informativo en cuanto a la presencia, contextos y temas con los que se les relaciona y el protagonismo de los jóvenes en la prensa. Una representación sesgada de la que, mayoritariamente, son conscientes los jóvenes.
This research aims to analyse the representation of the young people in the press of the Mediterranean region. The research focuses, particularly, on four countries in the Mediterranean, Spain and Italy as countries on the North Bank, and Morocco and Egypt, as countries on the South Bank. The general objective of this doctoral thesis will be to establish the rapport between the representation of the youth made by the Mediterranean press and the view of this reality by the young people of this area. To this end, three research methods are combined. On the one hand, a documentary research method that relates literature link to the context, the characteristics of young people and the press of the Mediterranean region, as well as the theoretical foundations and background research on the representation of young people in the media, their media consumption habits and the young people view about the media discourse concerning youth. A quantitative method will be used through a content analysis applied to the sample obtained from 10 Mediterranean newspapers to determine the discourse made by newspapers in the Mediterranean region about young people. This analysis is complemented in a second stage with a qualitative analysis in which a semiotic and discursive analysis is applied to a part of the sample. Finally, as a quantitative instrument, a questionnaire is applied to young people in order to assess their media consumption habits and attitudes regarding the press and the press discourse about young people. Based on the results obtained in this research, we can conclude that an informative imbalance persists in terms of the presence, contexts and issues with which youth are related and the role of young people in the press. A biased representation of which, mostly, young people are aware.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
2

Riera, Lorente Màxim. "Intercambio aire-mar de dióxido de carbono en la región mediterránea del Golfo de León." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/402739.

Full text
Abstract:
Este estudio se enmarca dentro del trabajo de la comunidad científica para conocer y tener poder de predicción sobre el ciclo del carbono. Esta tesis se centra en el intercambio de dióxido de carbono (CO2) entre la atmósfera y el océano en el Mediterráneo. El Mediterráneo es un mar marginal en la zona templada, cuya aportación a los flujos de CO2 globales ha sido probablemente infravalorada, junto a la aportación de otros mares marginales en zonas templadas. A partir de los datos de cuatros campañas oceanográficas (proyecto FAMOSO y proyecto HOTMIX), se amplía la base de datos del intercambio de CO2 en el Mediterráneo y se estudian los factores de variación a diferentes escalas. La contextualización de nuestros datos junto a los datos de otras campañas oceanográficas desde el 1999 hasta la actualidad ha permitido estimar la tasa anual de incremento de la fugacidad del CO2 en la cuenca oriental (2.3 µatm) y occidental (1.3 µatm). La variabilidad de la fugacidad del CO2 en el mar Mediterráneo muestra un gradiente longitudinal interrumpido por el efecto de diversos factores que actúan a nivel de subcuenca. El análisis masivo de los datos obtenidos por los sensores del buque de manera continua permite dilucidar que los factores físico-químicos (temperatura, salinidad y densidad del agua) son los que más covarían con la fugacidad del CO2, aunque con diferencias entre subcuencas. Otras variables como la actividad fotosintética (medida como fluorescencia), la temperatura del aire, la humedad, la velocidad del viento o la batimetría afectan en proporciones muy distintas a la distribución del CO2 en función de la subcuenca. El Golfo de León es una de las subcuencas del Mediterráneo con más complejidad debido a la formación de agua profunda que ocurre a finales de invierno. Hemos estudiado su ciclo estacional combinando datos obtenidos en el buque con datos obtenidos por satélite. El ciclo estacional no difiere demasiado del ciclo de otras zonas previamente estudiadas en la cuenca occidental del Mediterráneo. El valor máximo de la fugacidad del CO2 ocurre en verano con 430 µatm, y el valor mínimo se observa a finales de invierno durante el bloom de fitoplancton provocado por el afloramiento de nutrientes durante la formaci6n de agua profunda. El gradiente de la fugacidad en este periodo llega a las -73 µatm que contrastan con las +0.5 µatm que se miden en la misma regi6n unos días antes, durante la formaci6n de agua profunda. Hemos identificado la temperatura y la combinaci6n de variables físicas y biológicas (ecohidrodinámica) como principales causantes de la variabilidad del CO2 en la región, y hemos estudiado la evolución del efecto biológico en el ciclo estacional. En el invierno tardío, la fugacidad y el gradiente del CO2 con la atmósfera presenta mucha heterogeneidad a nivel de submesoescala durante la formación de agua profunda y el consiguiente bloom fitoplanctónico. Se han usado las técnicas tradicionales en ecología como el análisis de componentes principales y un método de clustering novedoso para identificar las estructuras oceanográficas y biológicas que se forman en la región durante este periodo a partir de la temperatura, la densidad, la salinidad, el gradiente salino horizontal, la concentración de clorofila-a obtenida por satélite y la topografía dinámica obtenida, también, por satélite. La relación entre las estructuras estudiadas ha permitido establecer la causa de la variabilidad de submesoescala del CO2. En la zona de convección profunda, el gradiente de CO2 con la atmósfera está prácticamente equilibrado, mientras que en el margen de la estructura, la incipiente producción biológica produce un flujo de CO2 de -3.4 mmol·m-2·day-1. Las aguas en la periferia de la convección profunda captan aún más carbono (-5.0 mmol·m-2·day-1) debido a la mayor estabilización de la columna (que permite una ligera acumulación de fitoplancton) y a la intensidad de viento (que aumenta la velocidad de intercambio entre la atmósfera y el océano). Cuando se estratifica la columna de agua, dos nuevas estructuras (diferenciadas por la cantidad de clorofila-a) resultan de la mezcla de las aguas de las tres estructuras de la fase previa. La estructura con más fitoplancton produce un gradiente de CO2 más negativo (-54 µatm), pero el flujo resultante es similar a ambas estructuras (-1.6 mmol·m-2·day-1) debido a la disminución de la intensidad del viento. En el estudio de estructuras, también se observó que las aguas de la plataforma continental, con poca concentración de clorofila-a, producían un gradiente (-74 µatm) y un flujo (-9.4 mmol·m-2·day-1) muy negativos. Los patrones de variabilidad del CO2 ligados a estructuras oceanográficas también se observan en las otras zonas de formación de agua profunda del planeta, el Atlántico Norte y el Antártico. El uso de variables de satélite en nuestro estudio, puede permitir una mayor predicción en la captura y liberación de CO2 de estas regiones durante la formación de agua profunda.
Aquest estudi s'emmarca dins del treball de la comunitat científica per a conèixer i tenir poder de predicció sobre el cicle del carboni. Aquesta tesi se centra en l'intercanvi de diòxid de carboni (CO2) entre l'atmosfera i l'oceà al Mediterrani. El Mediterrani es un mar marginal a la zona temperada, la seva aportació als fluxos de CO2 globals ha estat probablement infravalorada, junt a l'aportació d'altres mars marginals en zones temperades. A partir de les dades de quatre campanyes oceanogràfiques (projecte FAMOSO i projecte HOTMIX), s'amplia la base de dades de l'intercanvi de CO2 al Mediterrani i s'estudien els factors de variació a diferents escales. La contextualització de les nostres dades junt amb les dades d'altres campanyes mediterrànies des del 1999 fins a l'actualitat ha permès estimar la taxa anual d'increment de la fugacitat del CO2 a la conca oriental (2.3 µatm) i occidental (1.3 µatm). La variabilitat de la fugacitat del CO2 al mar Mediterrani mostra un gradient longitudinal interromput per l'efecte de diversos factors que actuen a escala de subconca. L'anàlisi massiva de dades obtingudes pels sensors del vaixell de manera continua permet dilucidar que els factors fisicoquimics (temperatura, salinitat i densitat de l'aigua) són els que mes covarien amb la fugacitat del CO2, tot i que amb diferencies entre subconques. Altres variables com l'activitat fotosintètica (mesurada com a fluorescència), la temperatura de l'aire, la humitat, la velocitat del vent o la batimetria afecten en proporcions molt diferents a la distribució del CO2 en funció de la subconca. El Golf de Lleó es una de les subconques del Mediterrani amb mes complexitat a causa de la formació d'aigua fonda que succeeix a finals d'hivern. Hem estudiat el seu cicle estacional combinant dades obtingudes al vaixell amb dades obtingudes per satèl·lit. El cicle estacional no es gaire diferent del cicle d'altres zones préviament estudiades a la conca occidental del Mediterrani. El valor màxim de la fugacitat del CO2 succeeix a l'estiu amb 430 µatm, i el valor mínim s'observa a finals d'hivern durant el bloom de fitoplancton provocat per l'aflorament de nutrients durant la formació d'aigua fonda. El gradient de fugacitat en aquest període arriba a les -73 µatm que contrasten amb les +0.5 µatm que es mesuren a la mateixa regió uns dies abans, durant la formació d'aigua fonda. Hem identificat la temperatura i la combinació de variables físiques i biològiques (ecohidrodinàmica) com a principals causants de la variabilitat del CO2 a la regió, i hem estudiat l'evolució de l'efecte biològic en el cicle estacional. A finals d'hivern, la fugacitat i el gradient de CO2 amb l'atmosfera presenta molta heterogeneïtat a nivell de submesoescala durant la formació d'aigua fonda i el consegüent bloom fitoplanctònic. S'han utilitzat les tècniques tradicionals d'ecologia com l'anàlisi de components principals i un mètode de clustering innovador per a identificar les estructures oceanogràfiques i biològiques que es formen a la regió durant aquest període a partir de la temperatura, la densitat, la salinitat, gradient salí horitzontal, la concentració de clorofil·la-a obtinguda per satèl·lit i la topografia dinàmica obtinguda, també, per satèl·lit. La relació entre les estructures estudiades ha permès establir la causa de la variabilitat de submesoescala del CO2. A la zona de convecció profunda, el gradient de CO2 amb l'atmosfera està pràcticament equilibrat, mentre que al marge de l'estructura, la incipient producció biològica produeix un flux CO2 de -3.4 mmol·m-2·day-1. Les aigües a la perifèria de la convecció profunda capta encara mes carboni (-5.0 mmol·m-2·day-1) a causa de l'estabilització major de la columna (que permet una lleugera acumulació de fitoplancton) i a la intensitat del vent (que augment la velocitat d'intercanvi entre l'atmosfera i l'oceà). Quan s'estratifica la columna d'aigua, dues noves estructures (diferenciades per la quantitat de clorofil·la-a) resulten de la barreja de les aigües de les tres estructures de la fase prèvia. L'estructura amb més fitoplancton produeix un gradient de CO2 mes negatiu (-54 µatm), però el flux resultant es similar a ambdues estructures (-1.6 mmol·m-2·day-1) a causa de la disminució de la intensitat del vent. En l'estudi de les estructures, també es va observar que les aigües de la plataforma continental, amb poca concentració de clorofil·la-a, produïen un gradient (-74 µatm) i un flux (-9.4 mmol·m-2·day-1) molt negatius. Els patrons de variabilitat del CO2 lligats a estructures oceanogràfiques també s'observen en altres zones de formació d'aigua fonda del planeta, l'Atlàntic Nord i l'Antàrtic. L'ús de variables de satèl·lit en el nostre estudi pot permetre una major predicció en la captura i alliberament de CO2 d'aquestes regions durant la formació d'aigua fonda.
This study is part of the work of the scientific community to know and have predictive power on the carbon cycle. This thesis focuses on the exchange of carbon dioxide (CO2) between the atmosphere and ocean in the Mediterranean. The Mediterranean is a marginal sea in the temperate zone, whose contribution to global CO2 fluxes has probably been underestimated, together with the contribution of other marginal seas in temperate zones. From the data of four oceanographic campaigns (FAMOSO project and HOTMIX project), the CO2 exchange database in the Mediterranean expands and variation factors are studied at different scales. Contextualization of our data with data from other Mediterranean campaigns from 1999 to the present has allowed estimating the annual rate of increase of the CO2 fugacity in the eastern (2.3 µatm) and western (1.3 µatm) basins. The CO2 fugacity variability in the Mediterranean shows a longitudinal gradient interrupted by the effect of several factors acting at a sub-basin level. The massive analysis of data collected continuously by the vessel sensors allows elucidate the physical-chemical factors (temperature, salinity and water density) are the ones that covary most with the CO2 fugacity, although there are differences between sub-basins. Other variables such as the photosynthetic activity (measured as fluorescence), air temperature, humidity, wind speed or bathymetry affect CO2 distribution in a very different proportion depending on the sub-basin. Gulf of Lions is one of the sub-basins of the Mediterranean with more complexity due to the deep water formation that occurs in late winter. We have studied the seasonal cycle by combining data from the ship with satellite data. The seasonal cycle does not differ much from other areas previously studied in the western Mediterranean basin. The maximum value of the CO2 fugacity occurs in summer with 430 µatm, and the minimum value is observed in late winter during the phytoplankton bloom caused by the upwelling of nutrients during the formation of deep water. The gradient of the fugacity in this period reaches to -73 µatm contrasting with +0.5 µatm measured in the same region a few days before, during the deep water formation. We have identified the temperature and the combination of physical and biological variables (ecohydrodynamics) as the main cause of the CO2 variability in the region and we have studied the evolution of the biological effect in the seasonal cycle. In the late winter, fugacity and CO2 gradient with the atmosphere presents much heterogeneity in a submesoscale level during deep water formation and the resulting phytoplankton bloom. We have used traditional techniques in ecology such as principal component analysis and a novel clustering method to identify oceanographic and biological structures formed in the region during this period from temperature, density, salinity, saline horizontal gradient, chlorophyll-a concentration obtained by satellite and dynamic topography obtained, also, by satellite. The relationship between the studied structures has established the cause of the submesoscale CO2 variability. In the deep convection area, CO2 gradient with the atmosphere is practically balanced, while the margin of the structure, an incipient biological production produces a CO2 flux of -3.4 mmol·m-2·day-1. The periphery waters of the deep convection capture more carbon (-5.0 mmol·m-2·day-1) due to the further stabilization of the column (allowing a slight accumulation of phytoplankton) and intensity of wind (which increases the rate of exchange between atmosphere and ocean). When the water column stratifies, two new structures (differentiated by the amount of chlorophyll-a) result from the mixing of the waters of the three structures of the previous phase. The structure with more phytoplankton produces a more negative CO2 gradient (-54 µatm), but the resulting flux is similar to both structures (-1.6 mmol·m-2·day-1) due to the decrease in intensity of wind. In the study of structures, was also observed that the waters of the continental shelf, wit low chlorophyll-a concentration, produce a very negative gradient (-74 µatm) and flux (-9.4 mmol·m-2·day-1). CO2 variability patterns linked to oceanographic structures are also observed in other deep water formation areas of the planet, the North Atlantic and the Southern. The use of satellite variables in our study may allow a greater predictability in the capture and release of CO2 in these regions during deep water formation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
3

Baldivieso, Freitas Paola. "La incorporación de prácticas de conservación en cultivos herbáceos extensivos de secado en la región mediterránea." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/406077.

Full text
Abstract:
La intensificación de las actividades agrícolas en los últimos años ha supuesto un uso excesivo de insumos externos y un intenso laboreo del suelo que ha provocado contaminaciones a veces de carácter irreversible, el empobrecimiento y la degradación de los suelos y la pérdida de la biodiversidad de estos sistemas. La tesis doctoral va dirigida al desarrollo de sistemas agrícolas de secano más sostenibles en la región mediterránea con el fin de minimizar los efectos negativos de las prácticas agrícolas como son el laboreo intensivo y los aportes externos de fertilizantes y herbicidas. Los experimentos que forman parte de esta tesis doctoral se han llevado a cabo en el Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, un espacio agrario periurbano situado a 15 kilómetros al norte de Barcelona. El capítulo I abarca un experimento de dos años de duración en campos de cereales de invierno con gestión convencional y comprende la introducción de prácticas agrícolas menos intensivas como son el laboreo mínimo y el control mecánico de la flora arvense. Para ello se evaluó el efecto del uso del arado de vertedera comparado con el arado de cincel, y el control mecánico respecto al control químico de la flora arvense sobre el rendimiento del cultivo trigo de invierno, y la abundancia y diversidad de la flora arvense. Los capítulos II, III y IV resumen los resultados de un experimento de cuatro años de duración enfocado al diseño de un sistema de producción de cultivos ecológicos herbáceos extensivos sostenible. En este experimento se estudiaron los efectos del laboreo mínimo, la fertilización orgánica con estiércol y la incorporación de cultivos de cobertura como abono verde en el suelo sobre: a) el rendimiento de los cultivos, la abundancia de la flora arvense, el contenido de carbono orgánico y nitrógeno, la densidad aparente y la biomasa microbiana del suelo (Capítulo II); b) la abundancia y diversidad de lombrices de tierra (Capítulo III); c) y los balances de nitrógeno y los parámetros de la eficiencia del uso del nitrógeno (Capítulo IV), en una rotación de cereales y leguminosas en la región mediterránea. El estudio de las distintas estrategias para disminuir la intensidad de las actividades agrícolas pone de manifiesto que es necesario llevar a cabo experimentos a largo plazo para poder obtener resultados concluyentes sobre cuáles son las mejores prácticas en los cultivos de secano de la región mediterránea. Asimismo, a la hora de aplicar distintas prácticas agrícolas es importante tener en cuenta las condiciones climáticas de la zona, la calidad y fertilidad del suelo y las prácticas de gestión previas. Los suelos de los cultivos de secano de la región mediterránea se caracterizan generalmente por un pobre contenido de nutrientes y una alta tasa de mineralización de la materia orgánica, por ello es imprescindible mantener los niveles de nutrientes en los suelos a través de una adecuada fertilización.
The agricultural intensification in recent years has led to excessive use of external inputs and intensive soil tillage resulting in water pollution, soils degradation and loss of biodiversity of these systems. The aim of this thesis is the design of more sustainable rainfed agricultural systems in the Mediterranean region in order to minimize the negative effects of agricultural practices such as intensive tillage and chemical inputs (fertilizers and herbicides). The experiments comprising this work have been carried out in the Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs, a peri-urban agricultural area in Catalonia. Chapter I comprises a short-term experiment of 2 years in winter cereal fields with conventional management and includes the introduction of more sustainable agricultural practices such as reduced tillage and mechanical weed control. In this experiment we evaluated the effect of the use of mouldboard plough vs. chisel plough and the use of mechanical weed control vs. herbicide application on winter wheat crop yields and on weed abundance and diversity. Chapters II, III and IV comprise a medium-term experiment focused on the design of a sustainable organic cereal-legume rotation in Mediterranean dryland arable fields. The effects of reduced tillage, fertilization with farmyard manure and the incorporation of cover corps as green manure was evaluated on a) crop yields, weed abundance and organic carbon content, nitrogen total content and microbial biomass in the soil (Chapter III); b) the abundance and diversity of earthworms (Chapter III); c) and the balance of nitrogen and nitrogen efficiency parameters in the system (Chapter IV). The study of different strategies to reduce the intensity of agricultural practices reflects that it is necessary to perform long-term experiments in order to obtain solid results on which are the best practices in dryland agrosystems in the Mediterranean region. Furthermore, the arable soils of the Mediterranean region are generally characterized by a poor nutrient content and a high rate of mineralization of organic matter, therefore is crucial to maintain soil nutrients levels through a proper fertilization.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
4

Mendoza, Garcia Marian. "Intensificación agrícola, biodiversidad y funcionamiento de la polinización en la región Mediterránea = Agricultural intensification, biodiversity and pollination functioning in the Mediterranean region." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/665260.

Full text
Abstract:
La intensificación agrícola es una de las principales causas de la pérdida de biodiversidad, así como de los servicios ecosistémicos asociados. La intensificación ha causado cambios en la estructura y en la composición del paisaje. A nivel de parcela, la intensificación se genera por la aplicación de pesticidas y fertilizantes químicos, el laboreo intensivo y la simplificación en las rotaciones. La agricultura ecológica es una práctica agrícola considerada para mitigar el declive de los polinizadores. Tiene efectos positivos sobre la riqueza y la abundancia de la comunidad vegetal, lo que puede incrementar las visitas de los polinizadores. Los cultivos como las leguminosas y de floración masiva, incluidos en las rotaciones, también se benefician con el incremento de los visitantes florales. A su vez, pueden influir en la actividad de los insectos. Todas estas interacciones afectan la reproducción de las plantas. A pesar de ello, los efectos de la intensificación agrícola, el tipo de cultivo y la disponibilidad de los recursos florales sobre la abundancia y composición de los visitantes florales, y sobre la producción de frutos no son comprendidos en su totalidad. En la presente tesis, se evaluaron los efectos de la intensificación agrícola sobre la abundancia de los visitantes florales y la producción de frutos. A nivel de paisaje, la intensificación afectó negativamente la abundancia de los visitantes florales, aunque dependió del grupo. Se evaluó la abundancia de los visitantes florales y la producción de frutos en paisajes que variaron en la proporción de tierra arable bajo gestión ecológica. A nivel de paisaje, el aumento de dicha proporción no incrementó la abundancia de abejas. A nivel de parcela, la agricultura ecológica tuvo un efecto positivo en la abundancia total de los visitantes florales. También, se analizó el efecto de la intensificación sobre la composición de la comunidad vegetal y de los visitantes florales, así como la relación entre esta comunidad y el “community-weighted mean” (CWM) de los atributos florales. La intensificación a nivel de paisaje se correlacionó con cambios en la composición de las comunidades vegetales y algunos atributos florales. En el centro de los campos la composición de especies y el CWM de sus atributos florales respondieron a las prácticas a nivel de parcela. La composición de visitantes florales respondió a la intensificación en el paisaje y a la composición vegetal. El color de la flor y la fenología de la comunidad vegetal afectaron la composición de los visitantes florales en el margen, mientras que el tamaño de la flor influyó dicha composición en el centro. La intensificación a nivel de paisaje afectó negativamente la producción de frutos de la especie de polinización generalista, aunque el incremento de los recursos florales tuvo un efecto positivo. La proporción de tierra bajo gestión ecológica solo incrementó la proporción de frutos de la especie de polinización generalista. Por último, se evaluó el efecto de la estructura del paisaje y de cultivos de colza sobre la abundancia de abejas y otros visitantes florales y sobre la producción de frutos. Los cultivos de colza incrementaron la abundancia de las abejas, aunque disminuyó en paisajes complejos, mientras que otros visitantes florales dependieron de la estructura del paisaje. Solo incrementó la producción de frutos de la especie de polinización generalista, ya que la competencia pudo afectar a la especialista. Nuestros resultados resaltan la importancia de implementar medidas agroambientales que contemplen: evitar la simplificación del paisaje, promover la agricultura ecológica, incluir cultivos que ofrezcan recursos florales y conservar los elementos de vegetación (semi)natural. Dichas medidas permitirán optimizar el servicio de polinización, procurado por un amplio y diverso conjunto de visitantes florales en los paisajes agrícolas mediterráneos.
Agricultural intensification is one of the main causes of biodiversity decline and disruption of associated ecosystem services. Organic farming practices are thought to mitigate pollinator decrease and could improve pollination services. Organically managed fields support higher levels of plant abundance and diversity, which can attract more pollinator visits. Some crops (legumes and mass flowering crops) also can benefit from the presence of flower visiting insects. In turn, these crops can influence the activity of the insects. These interactions can affect plant reproduction. Nevertheless, the effects of agricultural landscape, crop type and the availability of flower resources on the abundance and composition of flower visiting insects and the fruit set of insect-pollinated plants are not completely understood. The percentage of arable land affected negatively the abundance of flower-visiting insects. Additionally, bee abundance was not enhanced by the proportion of organically managed land. At field level, organic farming had a positive effect on the overall abundance of flower visitors. Our study also showed that plant species composition and the CWM in field centre responded to field management, whereas in margins depended on the percentage of arable land. Flower visitor composition only responded to the percentage of arable land and to plant composition. We also found that the composition of insect assemblages responded to flower colour and flowering onset in field margins, whereas in field centres responded to flower size. The percentage of arable land had a negative effect on the fruit set of generalist plant species. The proportion of organically managed land only enhanced the fruit set of species of generalist pollination. Finally, our results showed that bee abundance was enhanced by oilseed rape crops and the abundance of non-bee flower visitors depended on the landscape structure. The fruit set was enhanced only for the species of generalist pollination, because competition affects specialist species. Our results highlight the importance of developing agri-environmental schemes that prevent landscape simplification, deploy organic agriculture, include crops that offer flower resources and preserve field margins may increase the presence of a diverse community flower visitors, which in turn can help to maintain fruit sets in agricultural landscapes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
5

Ormazábal, Raymondi Karla Andrea. "Efecto del forraje remanente en la emergencia de la pradera anual mediterránea del secano interior de la Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/148807.

Full text
Abstract:
Memoria para optar al Título Profesional de Ingeniero Agrónomo Mención: Producción Animal
El estudio se realizó en un terreno homogéneo de la pradera anual de clima mediterráneo, en la Estación Experimental Germán Greve, perteneciente a la Universidad de Chile (33º28’LS; 70º50’LO). En condiciones de campo se evaluó el efecto de distintas alturas de remanente de la pradera sobre la velocidad de emergencia de las especies que la constituyen. Se utilizó parcelas de 1 m²,donde fueron establecidos mediante corte y cosecha, 4 tratamientos: 0, 2, 4 y 6 cm de altura de remanente, cada tratamiento tuvo 4 repeticiones. Para esto se utilizó el diseño de bloques aleatorios. Las parcelas fueron controladas semanalmente durante los meses de mayo, junio y julio del 2005. Las variables medidas fueron: número de plantas de geraniáceas y poáceas emergidas, temperatura y humedad del suelo. Estas dos últimas variables fueron controladas cada 1 hora entre las 08:00 y las 17:00 horas utilizando un WET Sensor. Los resultados indicaron que el remanente creó condiciones favorables para la emergencia de las especies que componen la pradera anual de clima mediterráneo. La altura de remanente afecta más la emergencia en las poáceas que en las geraniáceas. La altura de remanente más adecuada para obtener una mayor emergencia de plántulas fue el remanente de 6 cm.
The study fulfilled in a homogeneous area of the annual grassland of Mediterranean climate, on the Experimental Station Germán Greve, belonging to the University of Chile (33º28'LS; 70º50'LO). In field conditions there was evaluated the effect of different heights of remnant of the grassland on the speed of emergency of the kinds that constitute it. One used plots of 1 m ² where 4 treatments were established, by means of cut and crop, completely at random: 0, 2, 4 and 6 cm of height of remnant, every treatment had 4 repetitions. The plots were controlled weekly during May, June and July, 2005. The measured variables were: number of plants of geranaceous and poaceas emerged, temperature and dampness of the soil. These last two variables were controlled every 1 hour between them 08:00 and them 17:00 hours using a WET Sensor. The results indicated that the remnant created favorable conditions for the emergency of the kinds that compose the annual grassland of Mediterranean climate. The height of remnant affects more the emergency in the poaceas that in the geranaceous ones. The height of remnant most adapted to obtain a major emergency of little plants was the remnant of 6 cm.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
6

Llambías, Unda María Jesús del Sol. "Respiración del suelo en un matorral de la región bioclimática mediterránea desértico - oceánica de Chile en condición natural y forestado con Acacia Saligna." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/112446.

Full text
Abstract:
Memoria para optar al Título Profesional de Ingeniera en Recursos Naturales Renovables
El suelo es el mayor reservorio de carbono en los ecosistemas terrestres. La respiración del suelo (Rs) corresponde a un importante flujo de transferencia de dióxido de carbono (CO2) desde el suelo hacia la atmósfera. La Rs está compuesta por la respiración de las raíces y la respiración de la biota del suelo (descomposición de la materia orgánica). Se caracteriza por tener variaciones temporales y espaciales debido a la interacción de factores biológicos, físicos y químicos. La investigación fue realizada en el Campo Experimental Agronómico Las Cardas durante los días julianos (DJ): 28-31, 56-59, 91-94, 126-129 del año 2008, en un matorral desértico costero de Flourensia thurifera. La finalidad de este estudio fue medir y comparar la Rs del matorral en un sitio de condición natural y otro forestado con Acacia saligna. Las mediciones de Rs fueron realizadas por el método de cámara cerrada dinámica con el equipo LI-8100 Automated Soil CO2 Flux System (LI-COR, Inc., Lincoln, NE, USA) conectado a una cámara de 20 cm de diámetro y provisto de sensores de temperatura y humedad de suelo. Los modelos empíricos para estimar la Rs han sido asociados a la temperatura de suelo y humedad de suelo, sin embargo los resultados obtenidos en esta investigación, indicaron que durante un año seco, la Rs fue explicada mejor por la temperatura del aire y humedad relativa. La Rs fue baja en ambos sitios, pudiendo deberse principalmente a la sequía que afectaba a la región. El sitio de matorral natural presentó significativamente mayores flujos que el sitio forestado, lo cual estaría relacionado a la mayor superficie de suelo desnudo, al menor contenido de materia orgánica en el suelo y al bajo prendimiento y sobrevivencia de A. saligna. Se observó en ambos sitios que la Rs disminuyó con los DJ, siendo el quiebre más evidente el que se produjo entre las campañas de los DJ 56-59 y 91-94, coincidentes con el cambio de estación de verano a otoño. Como la investigación fue realizada sólo en una fracción de la temporada seca, se recomienda realizar observaciones en otras épocas del año.
The main objective of this investigation was to compare soil respiration in a shrubland of the Mediterranean Desertic-Oceanic biclimatic region of Chile in natural condition and afforested with Acacia saligna.. The specific objectives were: · Identify the major environmental factors controlling of daily variability of soil respiration. · Quantify soil CO2 efflux during dry season. The results show that in a dry year, soil respiration was related to temperature and relative humidity. Soil respiration was low in both sites, mainly due to the drought affecting the region. The natural site higher CO2 fluxes than the afforested one (p < 0,05), probably as a result of surface of bare soil, a lower content of organic matter in the soil and to lower growth rate and survival of A. saligna. In both sites, soil respiration decreased as Julian Day increased. This was most evident between measurements of dates 2 and 3, coinciding with the seasonal change from summer to autumn. This research was carried out in part of the dry season, therefore it is advisable to monitor other seasons.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
7

Parra, Pérez Eduardo José. "Efecto de la altura del remanente en la emergencia y primer crecimiento de la pradera anual mediterránea en el secano interior de la Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2009. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/112437.

Full text
Abstract:
Memoria para optar al Título profesional de Ingeniero Agrónomo Mención Producción Animal
El estudio se llevó a cabo en la Estación Experimental Germán Greve perteneciente a la Facultad de Ciencias Agronómicas, Rinconada de Maipú, Región Metropolitana (33º 28’S y 70º 51’ O), durante el período comprendido entre el término del período estival, previo a la primera lluvia efectiva del año y la primera etapa de emergencia y crecimiento de la pradera, esto es, desde febrero de 2007 a agosto de 2007. En el secano de la zona central del país el momento más crítico para los animales se presenta en el período final de otoño, especialmente cuando las lluvias se retrasan y se termina el forraje disponible del período anterior, por ello es de gran importancia estudiar acciones que permitan acelerar la emergencia de la pradera. Se plantea como hipótesis, que al aumentar la altura del remanente de la pradera, se adelanta la emergencia de plántulas, dado que aumenta la temperatura y se favorecen las condiciones microambientales. Dado lo anterior, en este estudio se planteó como objetivos, caracterizar los efectos de la altura de remanente sobre la temperatura, cuantificar los efectos de la altura del remanente sobre la velocidad de emergencia de las especies constituyentes de la pradera anual de clima mediterráneo y por último, relacionar los cambios de temperatura del suelo con la velocidad de emergencia. Se utilizaron parcelas de 1 m², donde se establecieron 4 tratamientos: sin remanente, con 4, 8 y 12 cm. de altura de remanente. Cada tratamiento tuvo 10 repeticiones. Las mediciones fueron realizadas una vez a la semana, durante los meses de junio, julio y agosto, comenzando la primera medición con la primera lluvia efectiva del año, evento que se produjo el día 13 de junio. Las variables a medir fueron: temperatura de suelo, emergencia y altura de plántulas. La emergencia y altura de plántulas, se contabilizó en subparcelas de 40x40 cm. Los resultados obtenidos, señalan que la emergencia de plántulas se vio favorecida en los tratamientos con remanente, adelantando su emergencia en una semana en relación al testigo. Los mejores resultados se obtuvieron en el tratamiento con una altura de 8 cm de remanente, en donde se contabilizaron un mayor número de plántulas y con mayor altura, en relación a los demás tratamientos. El remanente genera condiciones microambientales, actuando como regulador térmico, lo que favorece la emergencia en Poáceas. Las Geraniáceas, en cambio, se vieron favorecidas en suelos sin remanente, principalmente porque necesitan de mayor cantidad de luz y de temperaturas más altas para su emergencia.
The study carried out on the Experimental Station Germán Greve belonging to the Faculty(Power) of Agronomic Sciences, Maipú's Corner, Metropolitan Region (33 º 28'S and 70 º 51 ' O), during the period understood(included) between(among) the term(end) of the summer period, previous to the first effective rain of the year and the first stage of emergency and growth of the meadow, this is, from February, 2007 to August, 2007. In the dryness of the central zone of the country the most critical moment for the animals appears in the final autumn period, specially when the rains are late and there finishes the available forage of the previous period, for it it(he,she) performs great importance to study actions(shares) that allow to accelerate the emergency of the meadow. It(He,She) appears as hypothesis, which on having increased the height of the remnant of the meadow, goes forward the emergency of plántulas, provided that it(he,she) increases the temperature and the microenvironmental conditions are favored. In view of the previous thing, in this study it(he,she) appeared as aims(lenses), to characterize the effects of the height of remnant on the temperature, to quantify the effects of the height of the remnant on the emergency speed of the constituent species(kinds) of the annual meadow of Mediterranean climate and finally, to relate the changes of temperature of the soil to the emergency speed. There were in use plots of 1 m ², where 4 treatments were established: without remnant, with 4, 8 and 12 cm. Of height of remnant. Every treatment had 10 repetitions. The measurements were realized once a week, during June, July and August, beginning the first measurement with the first effective rain of the year, event that took place(was produced) on June 13. The variables to measuring were: temperature of soil, emergency and height of plántulas. The emergency and height of plántulas, cm was assessed in subplots of 40x40. The obtained results, they indicate that the emergency of plántulas sees favored in the treatments with remnant, advancing his(her,your) emergency in one week in relation to the witness. The best results were obtained in the treatment by a height of 8 cm of remnant, where a major number was assessed of plántulas and with major height, in relation to other treatments. The remnant generates microenvironmental conditions, operating as thermal regulator, which favors the emergency in Poaceas. The Geranaceous ones, on the other hand, meet favored in soils without remnant, principally because they need from major quantity of light and from higher temperatures for his(her,your) emergency.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
8

Lino, Villanueva Gladys Liliana. "Arundo donax L. como gramínea perenne para la producción de biomasa en ambiente Mediterráneo." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398126.

Full text
Abstract:
En los últimos años, es evidente la preocupación mundial sobre las emisiones de gases del efecto invernadero, especialmente CO2. Una de las principales acciones contaminantes es la quema de combustibles fósiles. Paradójicamente la economía mundial depende (directa e indirectamente) en gran medida de la energía derivada de estos combustibles, principalmente petróleo, carbón y gas natural (en medida progresiva). Los combustibles fósiles son finitos, aunque aún tenemos un margen de algunos años para agotarlos. Según los expertos, estamos entrando a una nueva era, que deja de lado los combustibles fósiles y en cambio, usa otras fuentes de energía alternativa, como por ejemplo: la biomasa para la producción de biocombustibles (segunda generación), la energía proveniente del sol y la energía obtenida con la fuerza del aire. Estas fuentes deben usarse en conjunto, no son excluyentes. Una de las decisiones más importantes de la reunión de la COP 21 en París, fue el acuerdo de la disminución progresiva de combustibles fósiles, dado que contaminan altamente el ambiente al liberar grandes cantidades de CO2. Los países industrializados, ya cuentan con algunas investigaciones de años atrás para emplear estas fuentes alternativas. En Europa y EEUU, en cuatro años, se debe incrementar el uso los biocombustibles 10 al 20 %. Por tanto, hacer uso de biomasa para la producción de biocombustibles es de principal interés. En el presente estudio, se trabajó con Arundo donax L., como cultivo energético para evaluar su rendimiento bajo estrés hídrico, a nivel fisiológico, bioquímico y molecular. Los resultados nos indican que A. donax tuvo un buen rendimiento a nivel de producción de biomasa, los parámetros fisiológicos no se ven excesivamente afectados, además que tienen un buena eficiencia en el uso del agua. Los resultados moleculares no proporcionaron mucha información en cuanto a genes de tolerancia a la sequía, sin embargo son resultados valiosos para las futuras investigaciones. Por tanto se puede recomendar a A. donax como un buen candidato a cultivo energético en el ambiente Mediterráneo.
In recent years, global concern about emissions of greenhouse gases, especially CO2, is evident. One of the main pollutants actions is the burning of fossil fuels. Paradoxically, the world economy depends (directly and indirectly) largely on the energy derived from these fuels, mainly oil, coal and natural gas (in progressive measure). Fossil fuels are finite, although we still have a margin of a few years to exhaust them. According to the experts, we are entering to a new era, leaving aside the fossil fuels and instead, uses other alternative energy sources, such as: biomass for the production of biofuels (second generation), energy from the sun and the energy obtained with the air force. These sources must be used together, they are not mutually exclusive. One of the most important decisions of the COP 21 meeting in Paris was the agreement of the progressive decrease in fossil fuels; because of highly pollute the environment by releasing large amounts of CO2. Industrialized countries have already some research done years ago to use these alternative sources. In Europe and the USA, in four years, the use of biofuels should be increased from 10 to 20%. Therefore, make use of biomass for the production of biofuels is a main interest. In the present study, we worked with Arundo donax L., as an energy crop to evaluate their performance under drought stress, physiological, biochemical and molecular level. The results indicate that A. donax is a good performance at the level of biomass production; the physiological parameters are not unduly affected; besides they have a good water use efficiency. The molecular results did not provide much information about genes of drought tolerance; however, results are valuable for future research. Therefore, A. donax can be recommended as a good candidate for energy crop in the Mediterranean environment.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
9

Gimeno, Torrente Domingo. "Estudio geológico y metalogenético de los materiales de la cuenca paleozoica de la región del Sarrabus." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 1989. http://hdl.handle.net/10803/669668.

Full text
Abstract:
Este trabajo de tesis forma parte de una colaboración de carácter internacional entre el Departamento de Geoquímica, Petrologia y Prospección Geológica de la Universidad de Barcelona y el lstituto di Giacimenti Minerari (IGM) della Facoltà di Ingegneria dell ‘Università di Cagliari, Italia. Hasta el momento en que se decidió emprender emprender este trabajo (finales de 1982), una de las principales líneas de investigación consistía en la prospección, estudio y valoración de los recursos metálicos de Cataluña, gracias a una extensa campaña de exploración geoquímica y mineralógica que perseguía aportar criterios geológicos y yacimentológicos válidos para su interpretación. Por su parte nuestros colegas italianos del IGM acababan de concluir un extenso estudio sobre las posibilidades mineras del centro de Cerdeña y estaban interesados en proseguir dichos estudios en el SE de la isla. Por todo ello se decidió escoger la región del Sarrabus como sector piloto en el que concentrar la mayor parte de la investigación de la tesis. La mayor parte del trabajo de tesis se ha desarrollado en la región del Sarrabus. En esta zona se han cartografiado unos 325 Km2 de materiales de la cuenca paleozoica a escala 1:10.000, se han desarrollado los estudios sedimentológicos, petrológicos y de paleovulcanismo, se ha reconstruido la cuenca sedimentaria existente durante el Ordovícico Superior, el Silúrico y el_ Devónico, se han estudiado en detalle las diferentes mineralizaciones y se han elaborado los diferentes modelos de yacimientos. La tesis se inicia con una primera parte que contiene apartados referidos a las principales litologías estudiadas en detalle desde un punto de vista sedimentológico, petrológico y petrográfico. Se describe y comenta la geología del Sarrabus empleando una subdivisión en cinco zonas, se procede a la integración de los datos, se analizan algunos de los cortes geológicos más significativos y se procede a extraer las conclusiones generales obtenidas en la reconstrucción de la cuenca a la luz de la cartografía geológica realizada. A continuación, en la segunda parte, se efectúa una recopilación de la información disponible, con un interés especial por las mineralizaciones de los modelos geológicos previamente establecidos en el Sarrabus. La tercera parte analiza la mayor cantidad de datos posibles, reinterpretando algunos sectores ya conocidos y proponiendo criterios para realización de nuevos trabajos en los mismos. A la hora de redactar esta memoria, se ha perseguido que cada capítulo tuviera entidad propia por sí mismo, de manera que pueda consultarse de manera independiente de los demás, según las necesidades o los intereses del lector.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
10

Rocaspana-Garcia, Mariona. "Valoración de la evolución del estado nutricional y su relación con la función cognitiva, conductual y funcional de las personas con Enfermedad de Alzheimer en la Región Sanitaria de Lleida." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669209.

Full text
Abstract:
Hi ha un risc de malnutrició elevat en la població anciana i aquest risc és més gran en els pacients amb Malaltia d'Alzheimer (MA). La finalitat d'aquesta investigació va ser avaluar l'estat nutricional dels pacients amb MA en les diferents etapes de la malaltia i explorar com aquest estat es correlaciona amb les variables cognitives, funcionals, conductuals i el nivell de sobrecàrrega dels cuidadors. Es va realitzar un estudi observacional descriptiu prospectiu. La mostra estudiada en la valoració inicial va ser de 101 pacients i de 73 a la revaloració. Es va evidenciar que hi ha un risc de malnutrició elevat en els pacients amb MA i aquest pitjor estat nutricional es va correlacionar amb la situació cognitiva, conductual, funcional i el grau de sobrecàrrega del cuidador. L'escassa adhesió a la dieta mediterrània obliga a incrementar l'educació dietètica en aquest grup de pacients per millorar, en la mesura del possible, el seu pronòstic.
Existe un riesgo de malnutrición elevado en la población anciana y este riesgo es mayor en los pacientes con Enfermedad de Alzheimer (EA). La finalidad de esta investigación fue evaluar el estado nutricional de los pacientes con EA en las diferentes etapas de la enfermedad y explorar cómo este estado se correlaciona con las variables cognitivas, funcionales, conductuales y el nivel de sobrecarga de los cuidadores. Se realizó un estudio observacional descriptivo prospectivo. La muestra estudiada en la valoración inicial fue de 101 pacientes y de 73 en la revaloración. Se evidenció que existe un riesgo de malnutrición elevado en los pacientes con EA y este peor estado nutricional se correlacionó con la situación cognitiva, conductual, funcional y el grado de sobrecarga del cuidador. La escasa adhesión a la dieta mediterránea obliga a incrementar la educación dietética en este grupo de pacientes para mejorar, en la medida de lo posible, su pronóstico.
There is a high risk of malnutrition in the elderly population and this risk is higher in patients with Alzheimer's disease (AD). The purpose of this investigation was to evaluate the nutritional status of patients with AD in the different stages of the disease and to explore how this state correlates with the cognitive, functional, and behavioral variables and the level of overload of the caregivers. A prospective descriptive observational study was carried out. The sample studied in the initial assessment was 101 patients and 73 in the reassessment. It was evidenced that there is a high risk of malnutrition in patients with AD and this worse nutritional status was correlated with the cognitive, behavioral, functional situation and the degree of overload of the caregiver. The lack of adherence to the Mediterranean diet requires increasing dietary education in this group of patients to improve, as far as possible, their prognosis.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
11

Gómez, Gener Lluís. "Effects of flow discontinuities on carbon gas fluxes in a Mediterranean fluvial network = Efecte de les dicontinuitats hidrològiques sobre els fluxes gasosos de carboni en una xarxa fluvial Mediterrània." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/402823.

Full text
Abstract:
Inland waters are active components of the global carbon (C) cycle that transform, store and outgas more than half of the C they receive from adjacent terrestrial ecosystems. However, fundamental uncertainties regarding the spatiotemporal patterns, controls and sources of C gas fluxes in fluvial networks still exist. For instance, current biogeochemical models addressing C transport and processing in fluvial networks from a continuous perspective, do not integrate the effects of local discontinuities such as river impoundment or stream flow intermittency on the dynamics of C gas fluxes. The present dissertation aims to examine how flow discontinuities (i.e., river impoundment, flow fragmentation and drying) shape the spatiotemporal patterns, the controls and the sources of C gas fluxes in a Mediterranean fluvial network. The study was performed from December 2012 to March 2015 in the Fluvià river (NE Iberian Peninsula), characterized by a high density of impounded waters associated to small water retention structures (SWRS; i.e., weirs and small to very small impoundments with surface area < 0.1 km2 and a volume < 0.2 hm3) as well as fragmented river sections dominated by isolated water pools and dry riverbeds coinciding with dry periods. Results of this dissertation show that river discontinuities associated to SWRS and flow intermittency modulate the spatiotemporal patterns, controls and sources of C gas fluxes in the studied fluvial network. However, the magnitude of these effects varied depending on the nature of the discontinuity (i.e., river impoundment or flow intermittency), the type of C gas (i.e., carbon dioxide (CO2) or methane (CH4)) and the hydrological condition (i.e., high or low flow). The presence of SWRS, despite their relatively small water capacity, attenuated the turbulent conditions occurring in free-flowing river sections. As a consequence, the diffusive CO2 emissions from impounded waters were significantly lower than from free-flowing river sections. Contrarily, no reduction in CH4 emissions from impounded river sections associated to the presence of SWRS was detected. This result suggests that the higher internal CH4 production at the impounded river sections, which remained very stable over time, compensated the attenuated physical effect on CH4 emissions. Despite potential inaccuracies in capturing the temporal and spatial heterogeneity, the ebullition was the predominant pathway of CH4 emissions in impounded river sections. Moreover, sources other than internal metabolism (i.e., external inputs, internal geochemical reactions or photochemical mineralization) sustained most of the fluvial network CO2 emissions. Specifically, the magnitude and sources of CO2 emissions depended on flow conditions in the free-flowing sections, whereas they remained relatively stable and independent of hydrological variation in the impounded river sections. The channels of temporary rivers remain as active biogeochemical habitats processing and degassing significant amounts of CO2 to the atmosphere after flow cessation. In contrast, the CH4 efflux from dry beds was undetectable in almost all cases, most likely due to the high aeration limiting the redox requirements for microbial CH4 production. Our results also suggest that the source of CO2 emitted from dry riverbeds remains unclear, although CO2 produced from biological mineralization of fresh and labile organic matter fractions could be an important source. Future hydrological scenarios considering the combined effects of climate change and human pressures on water resources in the Mediterranean regions show the rather low sensitivity of the annual CO2, CH4 and total C emissions to shifts in river discharge. In contrast, they stress the high sensitivity of annual CH4 and total C emissions to shifts in the surface area of lentic waterbodies associated to SWRS. Overall, the main findings of this dissertation point to the need for a shift away from a continuous and system-centric view to a more inclusive approach that incorporates spatiotemporal discontinuities (i.e., SWRS and flow fragmentation and drying) as a suitable framework to understand the dynamics of C gas fluxes in fluvial networks.
Les aigües continentals són uns components molt actius en cicle del carboni (C). Aquests, transformen, emmagatzemen i emeten la meitat de C que reben dels ecosistemes terrestres adjacents. No obstant, encara existeix una elevada incertesa pel que fa als patrons espaciotemporals, factors de control i principals fonts dels fluxos gasosos de C en xarxes fluvials. Els resultats d’aquesta tesi mostren que les estructures de retenció d’aigua de mida petita (ERMP), les quals són molt comuns en rius Mediterranis, van atenuar les condicions turbulents que caracteritzen les seccions del riu amb aigües corrents. Com a conseqüència, les emissions difusives de CO2 des d’aigües represades van ser inferiors a aquells des d’aigües corrents. Contràriament, la presència de ERMP no va suposar un efecte negatiu sobre les emissions de CH4. Tanmateix, fonts diferents al metabolisme intern (això és, entrades externes i reaccions geoquímiques o fotoquímiques internes) van sostenir les emissions de CO2 de la xarxa fluvial. La magnitud i fonts d’aquestes van dependre de les condicions hidrològiques en el cas dels trams d’aigües corrents, mentre que es van mantenir relativament estables i independents de la hidrologia en aquelles seccions de riu reprssades. Les lleres dels rius intermitents romanen actives pel que fa al processat i emissió de CO2 a l’atmosfera una vegada el flux superficial d’aigua cessa. Per contra, el flux d’emissió de CH4 des de les lleres seques va ser indetectable en gairebé tots els casos, probablement degut a les condicions d’alta aeració que limiten els requisits redox per a la producció microbiana de CH4. El flux d’emissió de CO2 des de les lleres seques va doblar a l’emès des de les lleres amb aigües corrents i va ser comparable a l’emès des dels sòls terrestres adjacents. No obstant, les lleres seques i els sòls terrestres adjacents van resultar ser mol diferents des d’un punt de vista fisicoquímic, mostrant així diferències en els principals factors i fonts que en regulen les emissions de CO2. En resum, les principals troballes fetes en aquesta tesi apunten cap a una necessitat clara de substituir els models continus i limitats espacialment per aquells models que incorporen discontinuïtats espaciotemporals (això és, represament del riu o intermitència del règim hidrològic) per tal d’entendre en millor mesura les dinàmiques dels fluxos gasos de C en xarxes fluvials.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
12

Ridolfi, Elena. "Exploring new approaches in urban water governance: case studies in mediterranean areas." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/283954.

Full text
Abstract:
Muchas de las ciudades costeras del mundo se están volviendo cada vez más urbana y muchas de ellas están cambiando hacia el turismo, uno de los sectores de mayor crecimiento de la economía mundial. El agua es un elemento clave para el desarrollo y las funciones urbanas y de sostenimiento para las nuevas instalaciones turísticas. Sin embargo, los cambios y las rápidas transformaciones urbanas están estimulando una creciente preocupación con respecto a los recursos hídricos. En particular, los nuevos desarrollos urbanos crecen en complejidad, mientras que las densas redes de flujos de agua se intensifican dentro del tejido urbano y plantea un gran desafío para la gobernabilidad de este recurso. Considerando que el siglo pasado ha definido y representado el fenómeno del agua como una sustancia material (H2O), la investigación del siglo 21 ha puesto en duda esa perspectiva. De hecho, estudiosos sociales han demostrado recientemente que el enfoque físico ya no es suficiente para hacer frente a los desafíos presentes y futuros del agua urbana, la incertidumbre y la gobernabilidad. Por lo tanto, los geógrafos y ecologistas políticos, en particular, han desarrollado el concepto de "ciclo hidro-social" que integra tanto la natura física como sociopolítica del agua. Mediante el empleo de este concepto, y a través de la lente de Ecología Política Urbana, han mostrado cómo los sistemas sociales, políticos, culturales y económicos gobiernan los flujos de agua a través de las sociedades, dando forma a la formación de los entornos urbanos. La gestión del agua urbana y la gobernanza han sido investigados sobre todo desde una perspectiva funcional y física, y más recientemente, desde una perspectiva social y crítica con respecto a quién en la sociedad se beneficia de los recursos hídricos, la controla y la gobierna. Por otra parte, como el agua fluye, circula y interactúa con los sistemas urbanos dominados por nuevos modelos de turismo (por ejemplo, el turismo de masas), ha sido poco investigado en términos conceptuales y metodológicos, desde la disciplina de la Ecología Política Urbana y través del concepto de ciclo hidro-social. Ambas perspectivas se ha sido analizada en esta Tesis Doctoral y sobretodo en zonas urbanas costeras mediterráneas donde el agua es un recurso fundamental para sostener el turismo que ya es el primer sector económico de estos países. Después de una introducción general al tema de investigación, en el capítulo 3 se presenta el marco teórico y metodológico utilizado para elaborar este estudio y un marco para analizar la gobernabilidad del ciclo hidro-social en entornos urbanos turísticos. En el capítulo 4 se analizan los procesos de transformación de las ciudades turísticas costeras del Mediterráneo, y su complejidad urbana, a través de la perspectiva de la Ecología Política Urbana. El capítulo también selecciona Venecia, Benidorm y Mykonos como casos de ciudades turísticas y como sistemas de análisis donde los ciclos hidro-social y su gobierno pueden asumir y revelar configuraciones particulares. En el capítulo 5 se aplica el análisis de la gobernanza del ciclo hidro-social al caso de Venecia revelando su configuración pasada y presente del ciclo hidro-social y de su gobernanza. Los resultados de este estudio indican cómo el análisis del ciclo de hidro-social es útil para pensar y mejorar las políticas de agua relacionadas con el sector del turismo y los problemas de gobernabilidad. La tesis sostiene que nuevos discursos dialécticos y las representaciones de este ciclo pueda abrir nuevas ventanas para escrutar la política de agua y la gobernabilidad. La tesis apunta a la noción de "ciclo hidro-social" para fomentar mas investigación de estas cuestiones a través de la ecología política urbana y la geografía, analizar y evaluar los flujos físicos y sociales del agua y su gestión en las ciudades costeras turísticas.
Many of the world's coastal cities are becoming increasingly urban and many of them are shifting towards tourism, one of the fastest growing global economic sectors. Water is a key element for development and sustaining urban functions and new tourism facilities. However, rapid urban changes and transformations are stimulating a growing concern with regard to water resources. In particular, as new urban developments grow in complexity, dense networks of water flows intensify within the urban tissue and pose a major challenge for urban water governance. Whereas the last century defined and represented the phenomenon of water as a material substance (H2O), 21st century research has thrown into doubt such a perspective. Social scholars have recently demonstrated the physical approach is no longer sufficient to deal with present and future urban water challenges, uncertainty and governance. New evidence has called for new discourses and representations of water cycle in urban environments and its governance model. Geographers and political ecologists, in particular, have put forward the concept of the "hydro-social cycle" which integrates both the physical and socio-political nature of water. By employing this concept, through the lens of Urban Political Ecology, they have showed how social, political, cultural, and economic systems govern the flows of water through societies, shaping the formation of urban environments. Research in urban water management and governance has mostly been from a functional and physical perspective, and more recently from a social and critical perspective concerning who in society benefits from water resources and who controls and governs it. Moreover, the way by which water flows, circulates, interacts and interweaves in urban systems dominated by tourism models (for example, mass tourism), has been little investigated in conceptual and methodological terms from Urban Political Ecology discipline and through the hydrosocial cycle concept. Both perspectives are analyzed, integrated and pursued here and investigated in Mediterranean urban coastal areas where water is a critical resource to sustain the tourism leading economic sector. After a general introduction to the research topic, chapter 3 presents the theoretical and methodological background used to develop this study and a framework to analyze the hydrosocial cycle governance in urban tourist environments. Chapter 4 analyses the processes of transformation of tourist coastal cities in the Mediterranean, and their urban complexity, through Urban Political Ecology perspective. The chapter also selects Venice, Benidorm and Mykonos as tourist city-cases and systems of analysis where hydrosocial cycles and their governance might assume and reveal particular configurations. In Chapter 5 the hydrosocial cycle governance analysis is applied to the Venice case revealing past and present complex hydrosocial cycle governance configuration. Results from this study indicate how the hydrosocial cycle analysis is useful to think about and improve better water policies linked to the tourism sector and the water governance issues. The thesis argues that new dialectical discourses and representations of the hydrosocial cycle open new windows to scrutinize water politics and governance. The thesis points towards the notion of “hydrosocial cycle” and argues for deeper engagement with the fields of urban political ecology and critical geography, to analyze, trace and assess physical and social water flows and their governance in tourist coastal cities.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
13

Caris, Aguilera Yanet. "Conducta de ovinos en pradera anual de clima mediterráneo con y sin protección de espinos, Región Metropolitana." Tesis, Universidad de Chile, 2004. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/101748.

Full text
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
14

Gómez, González Carolina. "EL "SISTEMA DISEÑO" EN LA EURO REGIÓN DEL ARCO MEDITERRÁNEO: PRIORIDADES PARA LA CARACTERIZACIÓN DE UN MODELO ESTRATÉGICO." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2017. http://hdl.handle.net/10251/90636.

Full text
Abstract:
Companies that invest in design tend to be more profitable and have a faster growth than those that do not. At the macro level, there is a positive correlation between the use of design and national competitiveness, but despite its im-portance not all Governments have programs of support to the design at state level. This lack in policy design is evident in the Mediterranean Arch Euroregion (EURAM). Along this axis, there are 50% of the total traffic of goods from Spain and represents 40% of its GDP. Joint design policies for the EURAM Euroregion could get the strengthening at the microeconomic level (of companies that com-prise the industrial infrastructure) and macro of each one of the regions belonging to the axis of the Mediterranean Corridor. Based on this, the present thesis raises different methodologies that help define the priorities for the characterization of a model of a design system for the EURAM (Catalonia, Valencia and the Balearic Islands). This research has a mainly qualitative approach. For the analysis of design sys-tems established a relationship with the framework for the measurement of inno-vation in the Oslo Manual, as a tool that allows a multifactorial relationship be-tween stakeholders and the value chain, allowing a specific weight to these fac-tors within the system. A design system for the EURAM would encourage the relationship between design and the different stakeholders involved in the inno-vation of the industrial infrastructure. In this way, is show the strategic role that has the design to stimulate the economy of a region.
Las compañías que invierten en diseño tienden a ser más rentables y a tener un crecimiento más acelerado que aquellas que no lo hacen. A nivel macro-económico, hay una correlación muy positiva entre el uso del diseño y la competitividad nacional, pero a pesar de su importancia no todos los gobiernos tienen programas de apoyo al diseño a nivel estatal. Esta carencia en políticas de diseño se evidencia en Eurorregión del Arco Medite-rráneo (EURAM). A lo largo de este eje circulan el 50% del tránsito total de mercaderías de España y representa el 40% de su PIB. Unas políticas de diseño con-juntas para la Eurorregión podrían conseguir el fortalecimiento a nivel microeconómico (de empresas que conforman el tejido industrial) y macroeconómico de cada una de las regiones pertenecientes al eje del corredor mediterráneo. Basado en esto, la presente tesis plantea una serie de metodologías que ayudan a definir las prioridades para la caracterización de un modelo de sistema diseño específico para el EURAM (Cataluña, Valencia y Baleares). Esta investigación tiene un enfoque principalmente cualitativo. Para el análisis de los sistemas de diseño se estableció una relación con el marco para la medición de la innovación del Manual de Oslo, como herramienta que permite realizar una relación multifactorial entre agentes, y la cadena de valor, que permite dar un peso específico a dichos factores dentro del sistema. Un sistema de diseño propio para el EURAM estimularía la relación entre el diseño y los distintos agentes que participan en la innovación del tejido industrial. De esta forma, se evidenciaría el papel estratégico que tiene el diseño para estimular la economía de una región.
Les companyies que inverteixen en disseny tendeixen a ser més rendibles i a tenir un creixement més accelerat que aquelles que no ho fan. A nivell macroeconò-mic, hi ha una correlació molt positiva entre l'ús del disseny i la competitivitat nacional, però malgrat la seva importància no tots els governs tenen programes de suport al disseny a nivell estatal. Aquesta manca en polítiques de disseny s'evidencia en Euroregió de l'Arc Medi-terrani (EURAM). Al llarg d'aquest eix circulen el 50% del trànsit total de merca-deries d'Espanya i representa el 40% del seu PIB. Unes polítiques de disseny con-juntes per la Euroregió podrien aconseguir l'enfortiment a nivell microeconòmic (d'empreses que conformen el teixit industrial) i macroeconòmic de cadascuna de les regions pertanyents a l'eix del corredor mediterrani. Basat en això, la present tesi planteja una sèrie de metodologies que ajuden a definir les prioritats per a la caracterització d'un model de sistema de disseny es-pecífic pel EURAM (Catalunya, València i Balears). Aquesta recerca té un enfocament principalment qualitatiu. Per a l'anàlisi dels sistemes de disseny es va establir una relació amb el marc pel mesurament de la innovació del Manual d'Oslo, com a eina que permet realitzar una relació multi-factorial entre agents, i la cadena de valor, que permet donar un pes específic a aquests factors dins del sistema. Un sistema de disseny propi pel EURAM estimu-laria la relació entre el disseny i els diferents agents que participen en la innovació del teixit industrial. D'aquesta forma, s'evidenciaria el paper estratègic que té el disseny per estimular l'economia d'una regió
Gómez González, C. (2017). EL "SISTEMA DISEÑO" EN LA EURO REGIÓN DEL ARCO MEDITERRÁNEO: PRIORIDADES PARA LA CARACTERIZACIÓN DE UN MODELO ESTRATÉGICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90636
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
15

Álvarez, Álvarez Miguel Martin. "Human population genetics in the Mediterranean region. From single markers to whole-genome sequencing = Genètica de poblacions humanes del Mediterrani. Des de marcadors únics fins la seqüenciació del genoma complet." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668299.

Full text
Abstract:
The human populations of the Mediterranean region have been thoroughly studied. Nonetheless, there are numerous aspects of their demographic and epidemiological history that remain uncertain to date. The growing use of high-throughput genetic data is helping to unravel these questions. A crucial part in designing a population genetics study is to determine the type and amount of genetic data that is needed in order to obtain accurate results. In the case of analyses that deal with large-scale population processes, such as continental barriers, or that focus on some specific candidate genes, sparse genetic data with a high degree of variation could be an option that allows for larger sample sizes. However, to obtain more refined results, such as estimating the date of an admixture event, inferring historical changes in population sizes, or focusing on restricted geographic areas, it is required the use of array-based or, ideally, whole-genome sequencing data. In this doctoral thesis, I present four studies in which the density of genetic markers employed vary in accordance to the depth of the analysis. Globally, this work contributes to the knowledge in the sphere of the population genetics of Mediterranean populations. The first survey supports the role of the Mediterranean sea as a historical barrier to gene flow, making use of three single nucleotide polymorphisms (SNP) located within or around LIN28B, a gene associated with cancer. One of these markers, rs221639, shows a specially high degree of variation between Mediterranean populations. The second article analyzes the presence of a sub-Saharan genetic component in four CAD-associated genomic regions in Mediterranean populations. This component is more prevalent in the North African coast, suggesting a more intense sub-Saharan gene flow than in Southern Europe. Furthermore, D-statistics suggest potential sub-Saharan introgression at the 10q11 region, which includes CXCL12, a gene that codes for a chemokine ligand linked to cardiovascular disease with protective effects. In the third study, the level of resolution achieved by array-based genome-wide data allows to refine previous estimates of a Sephardic component present in current Iberian populations. The incorporation of neighbouring populations to the analyses shows a gene flow process from the Iberian Peninsula outwards, which could be reflecting a migration pattern followed by the expelled Sephardic Jews. Finally, I present an analysis of deep-coverage whole-genome sequencing data from the Spanish Eastern Pyrenean population. In combination with accurate genealogical information of the samples, the quality of the data allows to analyze the demographic history of the Spanish Eastern Pyreneans with a high degree of detail using, among others, haplotype-based and deep learning methods. Namely, the Spanish Eastern Pyreneans appear as a distinct group within the Iberian populations, closely related to the Basques. In addition, this human group presents fine-scale population structure, and it has undergone a historical isolation process involving a reduction of the effective size, whose epidemiological consequence has been a significant depletion of many rare and highly deleterious mutations.
Las poblaciones humanas de la región Mediterránea han sido ampliamente estudiadas históricamente. Sin embargo, hay numerosas cuestiones sobre su historia demográfica y epidemiológica que siguen sin resolver. En esta tesis doctoral se recogen cuatro estudios en los que la densidad de marcadores genéticos utilizados varía en función de la profundidad del análisis. En conjunto, estos trabajos contribuyen al conocimiento en el ámbito de la genética de poblaciones humanas del Mediterráneo. En el primer artículo se corrobora el rol histórico del mar Mediterráneo como barrera genética, mediante el uso de un número reducido de polimorfismos localizados en un gen asociado al cáncer, LIN28B. El segundo artículo informa sobre la existencia de un componente subsahariano en cuatro regiones genómicas asociadas a la enfermedad de las arterias coronarias, distribuido de manera dispar entre el sur de Europa y el Norte de África. En el tercer estudio se utilizan datos genómicos obtenidos a partir de un chip de genotipado. El nivel de resolución así conseguido permite refinar estimaciones previas sobre la magnitud del componente genético de origen sefardita presente en algunas poblaciones actuales de la Península Ibérica. Este análisis se extiende a poblaciones adyacentes, y se detecta así una posible ruta migratoria seguida por los sefarditas expulsados. Por último, se presenta un análisis de la población del Pirineo catalán, utilizando en este caso datos de secuenciación de segunda generación con una profundidad de cobertura de 40×. Ello, unido a la infomación genealógica de las muestras, permite analizar la historia demográfica de la región con un alto grado de detalle. Esta población se enmarca en el contexto genético de la Península Ibérica, mostrando una alta similitud con muestras del País Vasco francés. Presenta subestructura poblacional, y ha sufrido un proceso de aislamiento histórico con reducción del tamaño efectivo, cuya implicación epidemiológica ha sido una selección purificadora de numerosas mutaciones altamente deletéreas.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
16

Mathbout, Shifa. "Spatial and Temporal Characteristics of Precipitation Variability and Drought Patterns in the Eastern Mediterranean." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398713.

Full text
Abstract:
As precipitation is a very important parameter of climate and hydrology, exploring spatial and temporal distribution and variation of this variable can give an idea about climate conditions and water resources in the future. Therefore accurate mapping of the temporal and spatial distributions of precipitation is important for many applications in hydrology, climatology, agronomy, ecology and other environmental sciences. In this thesis, spatiotemporal distributions and variations of total annual, seasonal and monthly precipitation of the Eastern Mediterranean (EM) are analysed. The Eastern Mediterranean is one of the most prominent hot spot of climate change in the world further; extreme climatic events such as drought are expected to become more frequent and intense in this region. Main data source is instrumental data of monthly and daily precipitation at 103 and 70 meteorological stations, respectively. Spatial coherence analysis, coefficient of variation (CV), rainfall seasonality index (SI), incomplete gamma distribution and precipitation concentration index (PCI) are applied to evaluate the seasonality and variability of annual, seasonal and monthly precipitation amounts and their distribution. Daily precipitation concentration index (CI) is used as an important index for specifying daily rainfall characteristics. Additionally, rainfall entropy is also calculated for monthly and daily data for finding the most suitable probability distribution under the available information. High to moderate irregularity and rainfall concentration are the two very characteristic features of rainfall in the EM. Highest values of daily CI are detected in the southern parts of the EM. Distribution of annual precipitation CI trends indicate a statistically significant increase in the northern and northwestern regions of the EM. Four meteorological drought indices (DIs) are calculated at monthly time scale, the Standardized Precipitation Index (SPI), the Modified China Z Index (MCZI), the Statistical Z -scores and the Rainfall Decile based Drought Index (DI) while the Effective Drought Index (EDI) is calculated at daily time scale. All selected DIs with multiple time steps are applied to compute the severity for five time steps of 3, 6, 9, 12 and 24-month, and compared with each other and EDI. The most significant factor affecting the spatial accuracy of drought indices is seasonality. Study of DIs shows that the DIs are highly correlated at same time steps and can alternatively be used and the DIs computed for 6 and 9-month time step are best correlated with each other. SPI and MCZI are more consistent in detecting droughts for different time steps. EDI is found to be best correlated with other DIs when considering all time steps. The investigation shows that the use of an appropriate time step is as important as the type of DI used to identify drought severities. Principal Component Analysis (PCA) is employed and reveals the main modes and spatiotemporal variability of seasonal and annual precipitation and droughts over the EM. The preliminary analysis indicated tendencies towards a drier climate due to a statistically significant decrease in annual precipitation over the EM. The analysis of indicators of extreme events reveals a much more complex transformation of the climatic pattern with strong regional and seasonal variation. The results demonstrated that an extreme wet spells in the EM will shorten in all seasons, except autumn. Precipitation extremes are projected to become more pronounced in the northern parts of the EM than in southern ones and tend to be more significant during autumn. Extreme and heavy precipitation events showed a statistically significant decrease in whole parts of the EM and in the southern ones, respectively with a significant decreasing in total precipitation amount. A significant increase in daily intense precipitation events in the northern parts of the EM. In addition, climate extreme indices recommended by the joint World Meteorological Organization (CCL/CLIVAR/JCOMM) Expert Team on Climate Change Detection and Indices (ETCCDI) are also calculated for daily precipitation data. Finally, Mann- Kendall test, cumulative sum chart (CUSUM), regime shift index (RSI) calculated by a sequential algorithm are applied for detecting the shifts in the means of seasonal and annual precipitations. Mann-Kendall test and the linear slopes of trends are calculated using Sen’s slope estimator to determine the trend magnitude for SPI, CI, extreme precipitation indices, dry and drought periods. The highest decreasing of rainfall amounts is found in spring and winter and these seasons are the overall driving factor of trends in annual precipitation. Overall results of the trend analysis on the reconstructed shows that over last 52 years the drought events are more sever and frequent after 1990s over the EM which reflects negative effects on socio- economic sectors as well as water resources in this region. The findings of this study could be used or extended in further studies in the future to gain insights regarding the precipitation variability, drought patterns and extreme events over the domain of the EM.
La precipitación es una variable muy importante del clima y la hidrología. La exploración de su distribución espacial y temporal y su variación puede dar una idea acerca de las condiciones del clima y los recursos hídricos en un futuro. Por lo tanto, el mapeo amento? Preciso de la distribución temporal y espacial resulta importante para muchas aplicaciones ya sea en hidrología, climatología, agronomía, ecología, y otras ciencias ambientales. En esta tesis, se analizan las distribuciones espacio-temporales y variaciones de la precipitación total anual, estacional y mensual en el Mediterráneo Oriental (MO). El Mediterráneo Oriental es uno de los puntos calientes más prominentes al cambio climático por lo que espera que los eventos climáticos extremos, como las sequías, sean más frecuentes e intensas en esta región. La principal fuente de datos es instrumental, de estaciones meteorológicas. Con un total de 103 a escala mensual y 70 a escala diaria. El análisis espacial de coherencia, el coeficiente de variación (CV), el índice de estacionalidad y precipitaciones (SI), la distribución gamma incompleta y el índice de concentración de la precipitación (PCI), se aplican para evaluar la estacionalidad y la variabilidad de las cantidades de precipitación anual, estacional y mensual y su distribución. El índice de concentración de la precipitación diaria (CI) se utiliza como índice imprescindible para la especificación de las características diarias de lluvia. Además, la entropía de las precipitaciones también se calcula para los datos mensuales y diarios con el fin de encontrar la distribución de probabilidad más adecuada de la información disponible. Una irregularidad moderada y la concentración de las precipitaciones son los dos rasgos más característicos de las precipitaciones en la EM. Los valores más altos de CI diario se detectan en las partes meridionales de la EM. La distribución de las tendencias anuales de (CI precipitación) indican un aumento estadísticamente significativo en las regiones del norte y noroeste de la EM. Cuatro índices de sequía meteorológica (DIs) se calculan a escala de tiempo mensual, el Índice de Precipitación Estandarizada (SPI), la modificación de China Índice Z (MCZI), los -scores Z estadísticos y el Índice de Sequía basada precipitaciones débil (DI), mientras que la sequía Efectiva Índice (EDI) se calcula en la escala de tiempo diario. Todos los DIs seleccionados con múltiples pasos de tiempo se aplican para calcular la gravedad durante cinco pasos de tiempo de 3, 6, 9, 12 y 24 meses, y se compararon entre sí y con EDI. El factor más importante que afecta a la precisión espacial de índices de sequía es la estacionalidad. El estudio de DIs muestra que los DI están altamente correlacionados en mismos pasos de tiempo y de forma alternativa se pueden utilizar, y los DI calculados para los pasos de tiempo de 6 y 9 meses son los más correlacionados entre sí. SPI y MCZI son más consistentes en la detección de las sequías para los diferentes pasos de tiempo. El EDI tiene la mejor correlación con otros DIS en diferentes pasos de tiempo. La investigación muestra que el uso de un paso de tiempo apropiado es tan importante como el tipo de DIs utilizado para identificar severidades de sequía. Los análisis de los Componentes Principales (PCA) se emplean y revelan los principales modos de la variabilidad espacio-temporal de la precipitación estacional, anual y también los episodios de las sequías del MO. El análisis preliminar indica tendencias hacia un clima más seco debido a una disminución estadísticamente significativa en la precipitación anual durante el MO. El análisis de los indicadores de los fenómenos extremos revela una transformación mucho más compleja de la pauta climática con fuerte variación regional y estacional. Los resultados demostraron que episodios de lluvia extrema en el EM se acortarán en todas las estaciones, excepto otoño. Las precipitaciones extremas se proyectan a ser más pronunciadas en la parte norte de la MO que en las del sur, y tienden a ser más significativas en el otoño. Eventos extremos de precipitación mostraron una disminución estadísticamente significativa en partes enteras de la EM, y en las del sur, respectivamente, con una significativa disminución en la cantidad total de precipitación y un aumento significativo de las precipitaciones intensas diarias en la parte norte de la EM. Además, los índices de extremos climáticos recomendados por la Organización Meteorológica Mundial (CCL / CLIVAR / CMOMM), con un equipo de expertos sobre detección del cambio climático e índices (ETCCDI), también se calculan para los datos de precipitación diaria. Por último, la prueba de Mann-Kendall, carta suma acumulativa (CUSUM), el índice de cambio de régimen (RSI), calculado mediante un algoritmo secuencial fueron aplicadas para detectar los cambios en el medio de las precipitaciones estacionales y anuales. La prueba de Mann-Kendall y las pistas lineales de las tendencias se calculan utilizando la pendiente estimadora de Sen para determinar la magnitud tendencia de SPI, CI, los índices de precipitación extrema, los períodos secos y sequías. La mayor disminución de las cantidades de lluvia se encuentra en la primavera e invierno. Estas estaciones son el factor de conducción general de las tendencias de la precipitación anual. Y los resultados generales del análisis de las tendencias en los programas reconstruidos indican que durante los últimos 52 años las sequías son más frecuentes después el año 1990 sobre el MO, los cuales reflejan los efectos negativos sobre los sectores socioeconómicos, así como los recursos hídricos en esta región. Los hallazgos de este estudio podrían utilizarse o ampliarse en otros estudios en el futuro para obtener información con respecto a la variabilidad de la precipitación, patrones de sequía y fenómenos extremos sobre el dominio del MO.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
17

Ramos, de Fuentes Eduardo. "Developing of new stress-tolerant rice varieties for the Mediterranean region." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2018. http://hdl.handle.net/10803/663479.

Full text
Abstract:
Rice (Oryza sativa) is the most important crop for human direct consumption, but its yield and production are strongly affected by biotic and abiotic stresses. Rice is the most salt-sensitive cereal and in addition, salinity is a rising problem around the world reinforced by the climate change effects such as rise of the sea level, soil degradation and water scarcity. Regarding biotic stresses, the apple snail (Pomacea sp.) is one of the worst introduced pest that affects rice production. It has been detected for first time in Europe in Spain, in 2009 in Ebro River Delta, destroying rice fields at seedling stage. Additionally, rice blast, caused by an ascomycete called Pyricularia oryzae, is a disease that strongly affects the rice production worldwide causing yield losses that range from 15% to 50%, even using specific fungicides. The main objective of this thesis is to develop new stress-tolerant rice varieties for the Mediterranean region, by the introgression of the Saltol QTL and new blast resistance genes to Mediterranean local varieties. A molecular marker assisted backcross scheme (using KASP technology) was followed to introgress the salt tolerance traits. The Saltol donor varieties were FL478 and IR64-Saltol, two salt-tolerant Asiatic indica rice lines, while the recurrent parental lines were PL12 and PM37, two Mediterranean japonica rice lines. BC3F3 plants were tested for salt tolerance in hydroponic assays. The standard evaluation system (SES) described by IRRI was used to evaluate the lines. Relative chlorophyll content (RCC, measured with a SPAD), fresh weight and plant length was also recorded. Additionally, two consecutive years of field assays were performed in Ebro River Delta using different foreign and local lines (and their hybrids), to evaluate their general performance and rice blast resistance. From the 4 crosses combination performed between both Saltol donors and both Mediterranean recurrent parents, PL12 x FL478 (LP cross) and PM37 x IR64-Saltol (MS) were selected to proceed with the whole backcrossing process, to determine the return to the recurrent parent genome and to obtain the homozygous Saltol BC3F4 seeds. For the hydroponic assays, 54 BC3LPF3 lines were initially tested since a high variability between lines was observed. From them, some lines like LP-3, LP-15 or LP-17, performed similar or even better in the SES than the salinity donor FL478 line. The RCC data showed again a high variability between lines, although RCC did not correlate with SES results. The data analysis was hindered due to the differences scored between replicates and the fact that much of them were totally dead at the end of the assay. A certain degree of heterozygosity may explain the variability found between replicates during the SES evaluation. The fresh weight (FW) and the plant length in both shoot and root was strongly affected by the salinity treatment. However, the reduction was higher in shoot than in root. Finally, the blast tolerance field assays were severely affected by the rice stem borer Chilo suppressalis, both years. The evaluation for rice blast tolerance was really difficult and no outstanding line was selected to proceed. In conclusion, the Saltol QTL has been successfully introgressed in two Mediterranean japonica rice varieties, although more replicates of the hydroponics assays must be performed to confirm and select the most salt tolerant obtained lines. These lines will be tested in 2018 and 2019 in field assays, under salinized and no salinized conditions. Regarding rice blast resistance field assays, no conclusive results were achieved. More field assays must be done, and other lines should be tested. In order to reduce C. suppressalis infestations, more phytosanitary actions should be taken in the future.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
18

Freixa, Casals Anna. "Function and structure of river sediment biofilms and their role in dissolved organic matter utilization." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/363921.

Full text
Abstract:
The objective of this thesis was to study how sediment microbial communities in Mediterranean rivers used dissolved organic matter at different spatial and temporal scales. Results from the two field studies, showed that the quality and origin of the dissolved organic matter (allochthonous versus autochthonous) and the different hydrological periods (drought versus base flow) highly modified the biofilm functioning and composition. On the other hand, the two laboratory experiments showed that first, the decrease in dissolved oxygen in sediment depth determined the microbial organic matter degradation. And second, results also showed that warming river water increased the heterotrophy of the microbial communities and clearly modified the food web structure. In conclusion this thesis demonstrates that the structure and functioning of sediment biofilms change at different spatial and temporal scales and they are sensitive to the increase in water pollution and the effects of global climate change.
L’objectiu d’aquesta tesi era investigar com les comunitats microbianes del sediment dels rius Mediterranis utilitzaven la matèria orgànica dissolta a diferents escales espacials i temporals. Els resultats dels dos experiments de camp, van demostrar que tant la qualitat i l’origen de la matèria orgànica dissolta (al·lòcton versus autòcton) com els canvis hidrològics (sequera versus cabal mitjà) clarament modificaven l’activitat i la composició del biofilm. D’altra banda, els dos experiments de laboratori van mostrar primer que la disminució de l’oxigen dissolt en profunditat determinava la degradació microbiana de la matèria orgànica. I segon, com l’escalfament de l’aigua feia augmentar l’heterotròfia de les comunitats microbianes i modificava clarament l’estructura de la xarxa tròfica. En conclusió aquesta tesi demostra que l’estructura i el funcionament dels biofilms dels sediments varia espacial i temporalment i són sensibles a l’augment de la contaminació de l’aigua i els efectes del canvi climàtic global.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
19

Ann, Vannak. "Linking river sediment physical properties to biofilm biomass and activity." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/302110.

Full text
Abstract:
River sediments are composed by a variety of grain sizes which determine their permeability and biogeochemistry. The aim of this thesis was to test whether differences in river sediment physical characteristics generate differences in biofilm biomass and metabolic activity in a Mediterranean river. To this aim, formulae for estimating hydraulic conductivity were reviewed, and the relationship between sediment grain-size distribution and microbial biomass, and microbial metabolism depth gradients were analyzed. Results suggest selecting the Kozany-Carman formula to estimate hydraulic conductivity for Tordera sandy sediments. Sediment physical properties affected accumulation of organic matter, chlorophyll-a and bacteria but this effect was different depending on hydrological events and microbial group considered; bacteria being the most affected. Microbial activities in sediment depth were regulated by the permeability of streambeds through organic compounds contributing to microbial activities. Hydraulic conductivity is among the most important physical factors driving biogeochemical dynamics and microbial processes at Tordera river
Els sediments fluvials es component d’una varietat de mides de gra que determinen la seva permeabilitat i biogeoquímica. L’objectiu d’aquesta tesi era testar si les diferències en les característiques físiques del sediment generen diferències en la biomassa i l’activitat metabòlica del biofilm en un riu mediterrani. Per aquest objectiu, es revisaren diverses fórmules per a estimar la conductivitat hidràulica i s’analitzà: la relació entre la distribució de mides de gra del sediment amb la biomassa microbiana i, el metabolisme microbià en un gradient de profunditat del sediment. Els resultats suggeriren seleccionar la fórmula de Kozany-Carman per a estimar la conductivitat hidràulica dels sediments sorrencs del riu Tordera. Les característiques físiques del sediment afectaren l’acumulació de matèria orgànica, clorofil·la i bacteris però aquest efecte fou diferent en funció del període hidrològic i del grup microbià, sent els bacteris els més afectats. Les activitats microbianes en profunditat eren regulades per la permeabilitat del sediment. La conductivitat hidràulica és un dels factors físics més importants afectant els processos microbians al riu Tordera
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
20

Mora, de Checa Elisa. "Evolutionary history and drivers of diversification of the Mediterranean Nemesiidae spiders (Araneae, Mygalomorphae) = Història evolutiva i mecanismes de diversificació en aranyes mediterrànies de la familia Nemesiidae (Araneae, Mygalomorphae) = Historia evolutiva y mecanismos de diversificación en arañas mediterráneas de la familia Nemesiidae (Araneae, Mygalomorphae)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/385617.

Full text
Abstract:
Mygalomorphs is a cosmopolitan group that inhabits all the continents except Antarctica. The group and has been commonly described as ‘primitive’ because of the retention of plesiomorphic characters, such as the presence of four book lungs and chelicerae bearing longitudinal fangs with unsynchronized movement. Those spiders have a cryptic lifestyle. They are nocturnal, ground-dwellers and construct buried silk burrows that are hidden by a closing a trapdoor. Females are mostly sedentary, long-lived, and they live in the burrow their whole life, whereas adult males have annual life cycles, and spread after the first mault searching for mates and mediate gene flow among populations. The low vagility, the long-life cycles, the narrow ecological preferences and the species restricted distribution makes mygalomorphs an excellent model system for biogeographic studies (Hedin et al. 2013; Raven 1980). This is due to the fact that ancient lineages with narrow habitat preferences and poor dispersal abilities are more likely to mirror the fingerprint of geological history (Stock, 1993; Bauzà-Ribot, 2013). Previous molecular studies indicate that they have extreme geographic structure. Low vagility has largely been cited as the main reason for the high level of local endemism in mygalomorph populations and species. Most of the closely related taxa are usually morphologically homogeneous and conserved (Bond & Hedin 2006). Diagnostic characters for species taxonomy are based on reproductive organs of adult males, but adults males spreads in a very concrete period of the year, that may vary depending on the environmental conditions, so the predominant sex obtained by direct capture are females o juveniles. This make extremely complicated the species identification because most of the taxonomic descriptions are old, inaccurate and based only on males, besides that females are unknown in most cases. There are six mygalomorph families present in the Western Mediterranean; the most diverse is the family Nemesidae , specially the genus Nemesia is extremely diverse with more than 50 species. In this thesis we investigated the origins and drivers of diversification of this genus. This study includes the first molecular phylogeny that confirmed that Nemesia and Iberesia are sister groups. Also we demonstrated high levels of sub-generic diversity, and the existence of putative species awaiting formal description . This sub-generic diversity is closely related with the degree of reduction of the spinnerets, that has been proved that contains phylogenetic signal and influences the architecture of the Burrows. The broke of the hercynian belt, and subsequentment rotation of the plates together with the isolation during Tortonian of the Betic-Rif area and the Messinian Salinity Crisis have been pointed out as major drivers of diversification in the region. At the same time we investigated the process that allowed those spiders to colonize Balearic Archipelago, the most isolated in the Mediterranean Region, our results showed that vicariance processes occurred during early Tortonian Marine Regression allowing the colonization from their origin in the Betic area. We applied integrative approaches to study patterns of high overlooked diversity in Tunisa, and 12 new species are described. We also try to decipher the mechanisms of coexistence of the genus. After two years of monitoring, our results show that coexistence is maintained by spatial and temporal segregation. Every specie has a maximum dispersal peak that doesn’t overlaps with other species, and furthermore those spiders have a strong habitat selection.
Degut al seu críptic estil de vida i morfologia conservadora, els migalomorfs han plantejat importants reptes als taxònoms. El seu ús potencial com a organismes model no s'ha desenvolupat encara. Hem aplicat una aproximació integradora per investigar els orígens, mecanismes de diversificació i coexistència en aquest grup d'aranyes. Es proporciona la primera filogènia molecular del gènere Nemesia. Els nostres resultats recuperen monofilia recíproca dels gèneres Nemesia i Iberesia. Vam mapar la reducció de les fileres i hem demostrat que Holenemesia va evolucionar a partir d'un ancestre Pronemesia. L’ estudi mostra diferents graus de reducció en tots dos grups Curiosament, hem detectat una clara relació entre la reducció de les fileres i l'arquitectura del niu. Els espècimens d’Holonemesia construeixen caus complexes a diferència de Pronemesia, que construeixen nius senzills, no ramificats i amb poca seda. Aquest patró suggereix que la reducció en l'aparell de filat pot influir directament en el tipus de niu construït per l'espècie. Les nostres anàlisis donen suport a la Serralada Bètica com a origen de Nemesia. L’estimació de temps de divergència data els orígens de Nemesia al voltant de 40 mA (56-18 - 26.99 Ma). Les estimacions dels temps de divergència demostren que les diferents illes i també el nord d'Àfrica van ser colonitzades de la Península Ibèrica en diversos processos independents. La complexa història geològica i els canvis climàtics geològics soferts a la regió de la Mediterrània des de l'Oligocè fins al Quaternari van jugar un paper clau la generació de barreres a la dispersió o l'establiment de connexions terrestres entre les diferents masses de terra que permetien a la dispersió i colonització de diferents àrees. El gènere Iberesia té una distribució restringida a la Península Ibèrica, Illes Balears i el Marroc, on es va detectar la presència d'aquest gènere per primera vegada. Aquest gènere va ser descrit recentment per incloure les mostres sense fileres que s’havien considerat incorrectament Nemesia. En comparació a Nemesia, només tres espècies de Iberesia es descriuen en base a dades morfològiques.Els resultats d'aquest estudi mostren l'existència d'almenys 7 llinatges diferents i ben suportats, només dos d'ells van ser assignats a les espècies nominals (I. brauni i I. machadoi), mentre que I. Castillana no s’ha pogut trobar. Malgrat 9 espècies es coneixien del Nord d’Àfrica, no hi havia cap mena d’informació informació sobre la fauna de Tunísia. El mostreig va revelar alts nivells de diversitat en l'arquitectura del niu i trampa, mostrant estructures molt complexes. L’enfoc utilitzat combinant diferents línies d'evidències ha permès confirmar l'existència de 13 nous llinatges, 12 dels quals s’han descrit coma noves espècies. Es van detectar patrons de convivència entre espècies relacionades. Es va realitzar una anàlisi de la delimitació d'espècies mitjançant i durant dos anys es va dur a terme el seguiment de 5 localitats. Els nostres resultats mostren que la convivència és mantinguda degut a la separació temporal durant l'aparellament, cada espècie té el seu propi període de màxima dispersió però on el pic màxim de dispersió no es solapa i una marcada selecció de l’habitat.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
21

Rallo, Solà Elena. "Variabilitat espai-temporal del transport de sediment dissolt a una conca mediterrània mitjana (riu Anoia)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/402177.

Full text
Abstract:
La tesi que es presenta té com a objecte d’estudi el transport del sediment dissolt a les aigües superficials del riu Anoia. Es tracta d’una conca d’escala mitjana, amb 926 km2 de superfície, situada al nord-est de la península Ibèrica. És afluent del riu Llobregat, i es troba en una regió de clima mediterrani i de litologia molt variada, essent en general més sedimentària a la capçalera, calcària i granítica al centre, i abundant en margues i gresos al final del curs. El treball de camp comportà un mostreig quinzenal d’aigües superficials a cinc punts repartits de la conca, durant els anys hidrològics 2011-12 i 2012-13. Al final del període s’obtingué un total de 240 mostres, de les quals s’analitzaren diferents paràmetres fisicoquímics. Al camp es mesuraren el cabal instantani (Qi) i la temperatura (T) del riu a cada secció. Les mesures del pH, la conductivitat elèctrica (CE), el pes del sediment sediment en suspensió (SS), el contingut en sals (NaCl) i les concentracions de bicarbonats (HCO3-), clor (Cl-), nitrats (NO3-), nitrits (NO2-) i fosfats (PO43-) es feren al laboratori de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Els ions de calci (Ca2+), sodi (Na+), magnesi (Mg2+), potassi (K+), sulfats (SO42-), manganès (Mn2+), ferro (Fe2+), silici (Si-), zinc (Zn2+), alumini (Al3+) i fòsfor total (P3-) es dugueren a analitzar als Centres Científics i Tecnològics de la UB mitjançant la tècnica ICP-MS. Les dades permeten distingir diferents tipus d’aigua en cada secció, confirmar la hipòtesi que el grau de mineralització disminueix en augmentar l’aportació, trobar relacions entre paràmetres mitjançant anàlisis estadístiques simples i multivariants, determinar la qualitat ecològica i la potabilitat de la mateixa, i finalment estimar el pes total de la càrrega dissolta transportada per anys. Els resultats obtinguts posen de manifest l’elevada salinitat natural del riu i han permès detectar la gran variabilitat existent entre el total de sediment dissolt transportat a cada punt, així com les variacions registrades dels paràmetres fisicoquímics en els mateixos indrets. Malgrat que el total de càrrega dissolta en aigua és major a la capçalera que a qualsevol altre lloc, amb uns valors mitjans de 1576 mg·l-1, a la desembocadura la concentració de soluts és de 1076 mg·l-1. El total de càrrega dissolta que es vessa al Llobregat ha resultat, de mitjana, de 33000 tones per any. L’efecte del cabal en la dilució dels minerals, la importància del clima i la litologia, així com els usos del sòl, són factors que s’han detectat a tots els punts de mostreig, en graus diferents. A la capçalera, el substrat és el factor més decisiu en la composició química de les aigües, donada la seva erosivitat. A les rieres, l’aqüífer de Carme-Capellades del qual sorgeixen les aigües els confereix unes propietats hidroquímiques específiques, que responen al cabal només en episodis de crescuda importants. A St. Sadurní i a Martorell la composició de les aigües és més sensible al cabal que els altres punts, però estan més afectades per l’impacte antròpic.
The thesis presented aims to study the transport of dissolved solids in stream water of the Anoia river. It is a medium-sized basin with 926 km2 of surface, located in the northeast of the Iberian Peninsula. It is a tributary of the Llobregat river, and it is found in a region of Mediterranean climate and varied lithology. The fieldwork involved biweekly sampling of stream water in five points distributed throughout the basin during the hydrological years 2011-12 and 2012-13. At the end of the period it was obtained a total of 240 samples, from which different physicochemical parameters were analyzed. In the field it was measured the instantaneous discharge (Qi) and temperature (T) in each section of the river. The measurements of pH, electrical conductivity (CE), the weight of the suspended sediment (SS), salt content (NaCl) and the concentrations of bicarbonates (HCO3-), chlorine (Cl-), nitrates (NO3-), nitrites (NO2-) and phosphates (PO43-) were done at the laboratory of Physical Geography of the University of Barcelona. The calcium ions (Ca2+), sodium (Na+), magnesium (Mg2+), potassium (K+), sulfates (SO42-), manganese (Mn2+), iron (Fe2+), silicon (Si-), zinc (Zn2+), aluminum (Al3+) and total phosphorus (P3-) were analyzed at the Scientific and Technical Centers of the UB by ICP-MS technique. The data set allow to distinguish different types of water in each section, confirm the hypothesis that the degree of mineralization decreases with increasing flow, find relationships between parameters using simple and multivariate statistical analyzes, determine the ecological quality and drinkability of it, and then estimate the total weight of the dissolved loads transported up for years. The results show the high natural salinity of the river and have allowed to detect the great variability between the total dissolved solids transported at every point, while finding temporal variations of physicochemical parameters recorded in the same places. Although the total solutes concentration in water is greater at the headwaters than elsewhere, with average values of 1576 mg·l-1, at the outlet the mean mineralization is 1076 mg·l-1. The total dissolved loads transferred to the Llobregat river has been an average of 33000 tons per year.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
22

Servera, Vives Gabriel. "Evolución del paisaje holoceno y movilidad de las prácticas humanas en el Mont Lozère (Macizo Central, Francia): estudio paleoambiental multi-proxy a alta resolución espaciotemporal = Dynamique holocène du paysage et mobilités des pratiques territoriales au mont Lozère (Massif central, France) : approche paléoenvironnementale multi-indicateurs à haute résolution spatio-temporelle." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/671884.

Full text
Abstract:
Se han estudiado cinco secuencias sedimentarias en el Mont Lozère con el objetivo de reconstruir la dinámica paisajística y los usos del suelo en la longue durée. La utilización de un análisis multiproxy ha permitido determinar los principales ritmos de antropización y establecer su carácter regional y/o local. La alta resolución espacial, cronológica y analítica ha permitido la integración de resultados con aquellos obtenidos en el marco del PCR-Mont Lozère y proponer los usos de la montaña que han modelado el paisaje cultural desde el Neolítico hasta la actualidad. Se ha evidenciado una larga historia de las interacciones socioambientales en el Mont Lozère, con una primera fase de carácter agropastoral en el Neolítico Antiguo, en ca. 4550-4400 cal BC. El Neolítico Final es una fase de marcado impacto agropastoral en la que se generalizan las quemas para abrir claros en el bosque. En la Edad del Hierro se inicia una marcada deforestación en el piedemonte y los espacios de altitud, coincidiendo con un desarrollo agropastoral y metalúrgico. En el periodo altomedieval se amplifican las deforestaciones coincidiendo con un marcado incremento de las actividades agropastorales. En la Plena Edad Media se evidencia un sistema diversificado que implica metalurgia, agricultura, pastoreo, minería y carboneo. El desarrollo agropastoral de la Baja Edad Media supone una marcada deforestación en el macizo que se extiende hasta mitad del s. XIX, momento en que se inicia el declive del agropastoralismo y empiezan las reforestaciones en el Mont Lozère. La historia de las formaciones herbosas con Nardus stricta de los espacios somitales sigue estas principales fases de antropización y revela el papel clave del agropastoralismo en la génesis y evolución de este paisaje cultural.
Five sedimentary sequences have been studied in the Mont Lozère with the aim to reconstruct the landscape dynamics and the land-use through the longue durée. The use of a multi-proxy analysis has allowed us both to identify distinct rhythms of human-induced landscape shift and to establish the local/regional extent of these changes. The use of high spatial, chronological and analytical resolution has enabled a correct integration of the results of this research with those supplied by the PCR-Mont Lozère project. As a result, a series of land-uses in a mountain environment from the Neolithic to present time has been proposed. A long history of socio-environmental interactions in Mont-Lozère is evidenced. A first shepherding phase in Early Neolithic (4550-4400 cal BC) has been evidenced. During Late Neolithic pastoral practices and related slash-and-burn strategies attain its highest activity. In the Iron Age Period a noticeable deforestation of both foothills and higher environments takes place as a consequence of the overall increase farming and metallurgical activities. Forest clearances increase even more during High-Medieval times, at the same time that farming activities reinforce. During the Middle Ages a more complex and diversified land-use system, including farming, metallurgy, mining and charcoal production, is recorded. The development of farming activities in the Late Medieval resulted in a more evident forest clearance of the Massif. This area remained unchanged until the 19th century, when the decay of agriculture and shepherding occurs and forest replanting in Mont Lozère is recorded. The history of highland herb communities of Nardus stricta correctly matches the main phases of land-use and underlines the key-role of farming in the genesis and evolution of this cultural landscape.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
23

Canto, Campos Alejandro Ignacio. "Evaluación y propuesta de clasificación de áreas para la conservación de la flora vascular en sistemas vegetacionales mediterráneos : Región Metropolitana, Chile." Tesis, Universidad de Chile, 2014. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/147797.

Full text
Abstract:
Memoria para optar al título profesional de: Ingeniero en Recursos Naturales Renovables
La zona mediterránea de Chile (30º-38ºS) es un área de alta concentración de endemismos (hotspot), en la cual aún existe un registro parcial respecto de la riqueza de flora vascular. Por otro lado, la estructura funcional de la vegetación es evaluada bajo diversos criterios, entre los cuales los patrones biofísicos son aspectos relevantes a considerar en la priorización de áreas de conservación. El presente estudio entrega una caracterización de dos formaciones de vegetación presentes en la región Metropolitana: Matorral Esclerófilo de la Cordillera de la Costa (MECC) y Bosque Esclerófilo Andino (BEA). El estudio se realizó a través de listados florísticos, la representación del Índice de Vegetación Mejorado (IVM) y la estimación de la exposición topográfica. Esta metodología permitió delimitar unidades en las cuales se estableció la diversidad florística, se diferenció la actividad espectral en rangos y definió el grado de exposición. Complementariamente se realizó una propuesta de Áreas Ambientales Homogéneas (AAH) basada en las referencias mencionadas y una clasificación de Áreas Representativas de Flora (ARF) según las medidas de Diversidad Beta (Dβ): Complementariedad (mC), Índice de Jaccard (Ij) e Índice de Sorensen (Is). Se identificaron cuatro sectores de distribución para el MECC y una unidad para el BEA. Ambas superficies abarcan 184.326 ha y representan el 12 % de la región. La composición florística del MECC incluye 402 especies, distribuidas en 212 géneros y 87 familias. El BEA en tanto, comprende 529 entidades, organizadas en 253 géneros y 94 familias de plantas vasculares. Las especies endémicas registradas describen cerca del 50% de la diversidad florística, y sólo 12 especies se encuentran bajo alguna categoría de amenaza. La actividad radiométrica (IVM) promedio de la vegetación no superó 0,448, mientras que el gradiente de exposición se concentró en las laderas sur y norte. Se obtuvieron 9.801 AAH, concentradas mayormente en zonas de exposición oeste, norte y sur, bajo una actividad espectral promedio de 0,2. En cuanto a las ARF, se singularizaron ocho unidades para el MECC y cuatro para el BEA. Cada una de éstas representa el 25% de la flora presente en cada formación, y ocupan menos del 2% de la superficie de cada unidad. La Dβ entre las ARF indica una alta complementariedad entre pares de sitios (mC≈0,5). A su vez la diferenciación florística entre áreas es significativa (Ij≈0,5; Is≈0,6), y expresa la alta singularidad ambiental de cada sector.
The Mediterranean zone of Chile (30°-38°S) is an area of high concentration of endemisms (hotspot), in which there is a partial record regarding the richness of vascular flora. On the other hand, the functional structure of the vegetation is evaluated under different criteria, including biophysical patterns, which are important aspects to be considered in prioritization of conservation areas. The present study gives a characterization of two formations of vegetation present in the Metropolitan Region: Sclerophyllous Scrubland of the Coastal Cordillera (SSCC) and Andean Sclerophyll Forest (ASF). The study was done through species inventories, the representation of the Enhanced Vegetation Index (EVI), and the estimation of topographic exposure. This methodology enabled to delimit units where floristic diversity was established, differentiate spectral activity in ranges and define the exposure degree. In addition a proposal of Environmental Homogeneous Areas (EHA) was also carried out based on the above references and a classification of Representative Areas of Flora (RAF) according to the measures of Beta Diversity (Dβ): Complementarity (mC), Jaccard (Ij) and Sorensen (Is) index. Four distribution sectors for the SSCC and a unit to the ASF were identified. These surfaces include 184,326 ha and they represent 12% of the region. The floristic composition of the SSCC includes 402 species, distributed in 212 genera and 87 families. The ASF includes 529 entities, organized in 253 genera and 94 families of vascular plants. The recorded endemic species described about 50% of the floristic diversity, and only 12 species are under threat. The average radiometric activity of vegetation (EVI) did not exceed 0.448, while the gradient of exposure was concentrated in the southern and northern slopes. There where 9,801 EHA, concentrated mostly in the western, northern and southern exposition areas, with an average spectral activity under 0.2. As for the RAF, eight units for the SSCC and four for the ASF were identified. Each of these represent 25% of the flora in each formation, and occupy less than 2% of the surface of each unit. Among the RAF, Dβ indicates a high complementarity between pairs of sites (mC≈0.5). The floristic differentiation between areas is significant (Ij≈0.5; Is≈0.6), and expresses the high uniqueness of each sector.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
24

Moreno, Béjar Mª Cecilia. "Historia de la alimentación de la región de Murcia durante los siglos XVIII Y XIX." Doctoral thesis, Universidad de Murcia, 2003. http://hdl.handle.net/10803/10740.

Full text
Abstract:
Hemos querido analizar desde un punto de vista nutricional como estaban alimentados los habitantes de esta región durante los siglos XVIII Y XIX. No solo desde los conocimientos actuales sobre nutrición sino también en relación al pensamiento científico de la época. Las informaciones publicadas hasta el momento sobre este tema no son escasas, pero si con perspectivas diferentes y en otras regiones de España, esto constituía una perdida cultural irreparable además de una gran dificultad, por lo que intentamos profundizar sobre este tema. Esta investigación histórica sobre la alimentación de la región murciana, se realizo en dos grandes bloques:- El primero engloba la alimentación militar mediterránea del siglo XVIII y XIX tanto de los marineros y oficiales que estaban embarcados en los buques de la Armada como la de los miembros de los Arsenales y los militares enfermos que se encontraban en los Hospitales militares. Todos estos datos se han recogido en el Archivo del Arsenal Militar de Cartagena.- El segundo engloba la alimentación de las clases más desfavorecidas de la sociedad murciana, como contrapunto realizamos un capitulo sobre la alimentación de los Reyes y clases nobles de esta época.Dentro de las conclusiones podemos destacar:- Los marineros tomaban muchas legumbres y algo de carne. En el caso de los oficiales, dichas legumbres se acompañaban de una mayor cantidad de carne y otros alimentos, en este último caso, los platos estaban mejor cocinados y más condimentados. Los alimentos traídos de América, como el chocolate, eran consumidos sobre todo por los oficiales.- Ya en la Armada de estos siglos, se considera la importancia de una buena alimentación de la tripulación, pues de además de conseguir un mayor rendimiento en el trabajo, se evitaban ciertas enfermedades que ponían en peligro a la marinería.- Con respecto a las clases más des favorecidas podemos concluir que existe también una gran avitaminosis, sobre todo en el caso de la población infantil.-
We have wished to analyse from a nutritional point of view how the inhabitants of this region were red during the 18th and 19th centuries, not just from the knowledge we have on nutrition but also in relation to the scientific thought of the times. The information published to date on this subject is not scant, but in a different perspective and of other regions of Spain, which constitutes an irreparable cultural loss so here we try to deal more deeply with this issue.This historical investigation on the food of the Murcian region, was made in two parts.- The first covers the military food in the Mediterranean during the 18th and19th centuries, not only seamen and officers on board on navy ships, but also Arsenal members and in military hospitals. All this data has been taken from the Military arsenal archives in Cartagena.- The second covers the food of the lower classes of the Murcian society. In contrast we have a chapter on the food of the kings and nobility of the period.We note from our conclusions:- Seamen had a lot of pulses and some meat. The officers had the same pulses but served with more meat and other food. In this case they were also better cooked and better served. The food brought from America, like chocolate, were eaten by the officers although in the hospitals the were served to all irrespective of their rank.- In the fleets of these times a good diet for the crew was considered important because not only did it achieve better work from them but it prevented certain illnesses which could put the navy in danger.With respect to the lower classes we can conclude that there was a great lack of vitamins especially among the child population.In all the ordinances that we have investigated one can note the protection given by the Mediterranean produce.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
25

Chang, Chao-Ting. "Soil water availability regulates soil respiration temperature dependence in Mediterranean forests." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/406082.

Full text
Abstract:
The variations of ecosystem and soil respiration are mainly driven by temperature and precipitation, but the importance of temperature and precipitation could vary across temporal and spatial. At diurnal to annual temporal scales, ecosystem and soil respiration generally increase with average annual temperature, but very low or very high soil moisture has been shown to diminish the temperature response of respiration. Therefore, in water-limited ecosystem, such as the Mediterranean region where the seasonal pattern is characterized with significant summer drought, precipitation patterns are likely to play a particularly important role in regulating ecosystem and soil respiration inter annual whereas temperature may be much less factor. In this dissertation, I try to reduce the uncertainties of terrestrial net ecosystem exchange in Mediterranean region by measuring the interaction between environmental factors and soil respiration at short (i.e., diurnal) and medium (i.e., seasonal-years) temporal scales. Three in situ experiments were employed to investigate how soil respiration responds to environmental variations and management. Together, these three studies gave a consistent picture on how soil moisture strongly affects the dynamic and magnitude of soil respiration in Mediterranean forests. Results elucidated a clear soil moisture threshold; when soil moisture is above this threshold, soil temperature is the main driver of soil respiration, meanwhile, when soil moisture is below this threshold, soil respiration decoupled from soil temperature and is controlled by soil moisture. This suggests that soil moisture modified, at least in Mediterranean ecosystems, the temperature sensitivity of respiration through threshold-like response.
Las variaciones de la respiración del ecosistema y del suelo son principalmente impulsadas por la temperatura y la precipitación, pero la importancia de la temperatura y la precipitación puede variar a lo largo del tiempo y el espacio. En las escalas temporales diurnas a anuales, la respiración del ecosistema y del suelo generalmente aumenta con la temperatura media anual, pero se ha demostrado que la humedad del suelo muy baja o muy alta disminuye la respuesta a la temperatura de la respiración. Por lo tanto, en ecosistemas con escasez de agua, como la región mediterránea, donde el patrón estacional se caracteriza por sequías significativas en verano, es probable que los patrones de precipitación jueguen un papel particularmente importante en la regulación de la respiración del ecosistema y del suelo. En esta tesis, intento reducir las incertidumbres del intercambio de ecosistemas netos terrestres en la región mediterránea midiendo la interacción entre los factores ambientales y la respiración del suelo a escalas temporales cortas (diurnas) y medias (estacionales). Se utilizaron tres experimentos in situ para investigar cómo la respiración del suelo responde a las variaciones y manejo del ambiente. En conjunto, estos tres estudios dieron una imagen consistente de cómo la humedad del suelo afecta fuertemente la dinámica y la magnitud de la respiración del suelo en los bosques mediterráneos. Los resultados dilucidaron un umbral claro de humedad del suelo; Cuando la humedad del suelo está por encima de este umbral, la temperatura del suelo es el principal impulsor de la respiración del suelo, mientras que la humedad del suelo está por debajo de este umbral, la respiración del suelo está desacoplada de la temperatura del suelo y controlada por la humedad del suelo. Esto sugiere que la humedad del suelo modificó, al menos en los ecosistemas mediterráneos, la sensibilidad a la temperatura de la respiración a través de la respuesta tipo umbral.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
26

Cárcamo, Azócar Valeska Eliana. "Evaluación de la eficacia de diferentes enmiendas en la rehabilitación de suelos ácidos y contaminados con metales y metaloides en el Valle del Puchuncaví, Región de Valparaíso." Tesis, Universidad de Chile, 2010. http://www.repositorio.uchile.cl/handle/2250/112444.

Full text
Abstract:
Memoria para optar al Título Profesional de Ingeniera en Recursos Naturales Renovables
Los ecosistemas de tipo mediterráneo semiárido del Valle de Puchuncaví, en la zona costera de Chile central, fueron expuestos desde 1964 a los gases y las partículas ricas en metales y metaloides provenientes del complejo industrial Ventanas. Después de 35 años de producción, las zonas inmediatas al complejo industrial se caracterizan por una baja densidad y diversidad de vegetación y por suelos que se encuentran muy erosionados, acidificados y contaminados con metales (Cobre, Zinc, Plomo, y Cadmio) y metaloides (Arsénico). Para reducir los riesgos ambientales del lugar, es necesaria su rehabilitación. Por ello, en este estudio, se evaluó la eficacia de la Zeolita, la Zeolita activada, los Biosólidos y la Conchuela, como enmiendas acondicionadoras de bajo costo y de disponibilidad nacional, para inmovilizar “in situ” los metales y metaloides contenidos en los suelos contaminados del Valle de Puchuncaví y reducir la fitotoxicidad de éstos. Para esto, suelos superficiales (0-20 cm) colectados en el sector Los Maitenes, ubicado a unos 2 km al noreste del Complejo Industrial Ventanas, fueron acondicionados con las enmiendas seleccionadas, tanto en forma aislada como en mezclas y en distintas dosis, usando los criterios sugeridos por la Environmental Protection Agency (EPA) Norteamericana. Los sustratos experimentales fueron mantenidos en condiciones controladas de laboratorio durante un mes, bajo riego controlado, para permitir la estabilización; durante este período se evaluó la evolución química de la solución suelo (agua de poro), para verificar los parámetros relevantes (i.e. pH, conductividad eléctrica, metales y arsénico total disuelto, cobre iónico). Posteriormente, los sustratos fueron sembrados con Lolium perenne L. (Ballica) y mantenidos durante 60 días bajo condiciones ambientales y de riego controladas. Al cabo de este período se evaluó la productividad de la Ballica y la acumulación de Cu, Zn, Fe y As en los tejidos aéreos de las plantas, además de la evolución química de la solución suelo (agua de poro). Los resultados mostraron que la Conchuela es una enmienda efectiva para neutralizar los suelos ácidos del Valle del Puchuncaví; esta enmienda resultó en una reducción significativa en el contenido total disuelto de metales y arsénico en el agua de poro del suelo y en los vástagos de Ballica, consiguiendo con ello una mayor productividad vegetal. La adición de Biosólidos a los suelos neutralizados aumentó aún más la productividad de la Ballica, manteniendo la eficacia neutralizante de la Conchuela y la disminución de los contenidos de metales y de arsénico en las aguas de poro. Sin embargo, la utilización de Zeolitas y/o altas dosis de Biosólidos en conjunto con conchuela resultó en un aumento excesivo del pH, ocasionando un aumento en el contenido total disuelto de As en el agua de poro y, por lo tanto, mayor movilidad de este metaloide en el suelo, reflejándose esto en el mayor contenido de este metaloide en los vástagos de la Ballica. Adicionalmente, el uso simultáneo de Biosólidos y Zeolita en suelos encalados con Conchuela resultó en salinización del suelo, lo que limitó el establecimiento y el desarrollo de la Ballica. La incorporación de Zeolita activada con Fe a los suelos con Conchuela fue efectiva en disminuir el contenido total disuelto de As en el agua de poro, en comparación a los suelos sin enmendar. En base a los resultados experimentales obtenidos se recomienda el uso de una mezcla de Conchuela y de Zeolita activada para la efectiva inmovilización ‘in situ’ de los metales y del arsénico contenidos en los suelos ácidos y contaminados del valle de Puchuncaví; con esta mezcla se obtienen los resultados más óptimos tanto en los niveles de pH alcanzados como en el contenido de metales y As totales disueltos en la solución del suelo y en los tejidos vegetales aéreos de la Ballica, logrando una adecuada productividad de esta.
Semi-arid Mediterranean-type ecosystems of the Puchuncaví Valley in the coastal zone of central Chile were exposed to gases and particles rich in metals and metalloids from the Ventanas industrial complex since 1964. After 35 years of production, the areas surrounding the industrial complex show low density and diversity of vegetation and soils that are severely eroded, acidified and contaminated with metals (copper, zinc, lead, and cadmium) and metalloids (arsenic). In order to reduce environmental risks due to soil pollution, rehabilitation of the area is needed. In the present study, we evaluated the efficacy of Zeolite, activated Zeolite, Biosolids and Seashell grit as soil amendments for in situ immobilization of metals and metalloids, due to their low cost and local availability, and thus to reduce phytotoxicity of soils at the Puchuncaví valley. Polluted topsoil (0-20 cm) was collected at Los Maitenes, located about 2 km northeast of the Ventanas Industrial complex, and mixed with selected amendments, both alone and in mixtures and at different dosages, based on criteria suggested by the Environmental Protection Agency (EPA) of the United States. Experimental substrates were kept under controlled laboratory conditions for 30 days to allow equilibration; during this period, chemical evolution of the soil pore water was evaluated, to verify relevant parameters (i.e. pH, electric conductivity, total dissolved metals and arsenic and ionic copper). Afterwards, experimental substrates were sown with Lolium perenne L. (ryegrass) and cultivated under controlled laboratory conditions and irrigation for 60 days. At the end of this period of time, yield of ryegrass and Cu, Zn, Fe and As accumulation in aerial plant tissues were evaluated, besides the chemical evolution of the soil pore water. Results showed that Seashell grit is an effective amendment for neutralization of acid soils of the Puchuncaví valley; this amendment resulted in a significant reduction in total dissolved contents of metals and arsenic in soil pore water and in shoots of ryegrass, thus resulting in higher plant yields. Addition of los dosages of Biosolids to neutralized soils increases even more plant yields, assuring in situ immobilization of metals and arsenic in soils allowed by Seashell grit. On the other hand, the mixture of either Zeolite or high dosages of Biosolids with Seashell grit resulted in excessive increases in pH, thus increasing both contents of total dissolved As in soil pore water and in shoots of ryegrass. When Biosolids and Zeolite are combined and mixed with neutralized soils, soil salinization occurred, limiting the establishment and proper development of ryegrass. Addition of iron-activated Zeolite to neutralized soils was even more effective in decreasing content of total dissolved As in soil pore water, as compared to unamended soils. Results of the present study allow us to recommend the use of Seashell grit and activated Zeolite as effective amendments for in situ immobilization of metals and arsenic in acidic and polluted soils of the Puchuncaví valley; this mixture of amendments allows optimal results, both in terms of pH levels (neutralization) and content of total dissolved metals/As in the soil solution and aerial tissues of ryegrass, and plant yield..
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
27

Joan, Rodríguez Meritxell. "Writing the In-Between: Transmediterranean Identity Constructions in the Works of Najat El Hachmi and Dalila Kerchouche." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/668511.

Full text
Abstract:
This dissertation aims to put forward a thorough reflection on contemporary processes of identity constructions, both individual and collective, which are criss-crossed by experiences of migration inscribed within the Mediterranean space, which I consider in its heterogeneity. Through two specific case studies, approached from a comparative and gender perspective, I look at subjects who understand themselves as tied to (physical and symbolic) experiences of displacement claim fluid subjectivities. The works by Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) and Dalila Kerchouche (Bias, 1973) present different factual dimensions and textual fabrics and are of a polyphonic nature. Because they pay attention to the multi-layered consequences that enfold from population movements, their nuanced considerations represent a precious guideline of sorts in understanding the syncretic fabric that shapes our world. I use the literary texts produced by these two authors of Maghrebi origin who grew up in Europe in order to filter my analyses, for I believe that the attentive regard that literature enables is of great value when it comes to problematizing rigid understandings of identity. Both El Hachmi and Kerchouche inherited an experience of migration, initiated by their fathers, that led them to embody and undertake different interstitial positions in Catalonia and France, where they respectively live. In their works, they dwell on all these “in- between” positions that they, as writers, and the characters that they portray occupy. To do so, they use autobiographical essays first and, later on, fiction in order to delve into inherited cultural traditions, to contest clear-cut identity labels, and to explore the languages and experiences that have shaped their subjectivities. I thus read these texts as the tools that the authors use to enter into a dialogical relationship with their European societies, societies that, I argue, perceive them as an immigrant (in El Hachmi’s case) and as a harki (in the case of Kerchouche). As such, I critically consider El Hachmi’s and Kerchouche’s works as literary products and also as political artefacts that bespeak the authors’s agency. The thesis is divided into two sections, “In Between Labels” and “In Between Languages, Memories and Spaces” –each containing two chapters–, which account for the different elements playing a part in the construction of their individual and collective identities –a concept, that of identity, that I approach using epistemological cues borrowed from several disciplines, mainly those of postcolonial studies and the decolonial school, as I explain in the Introduction. In Catalonia and in France, El Hachmi and Kerchouche, and their characters, are encouraged to identify themselves as part of the societal tissue of these spaces. However, their belonging is hampered by the fact that they are perceived through the aforementioned “labels” of immigrant and harki, categorizations that place them in the terrain of alterity. At the same time, the familial communities of the authors and their characters want them to understand themselves in connection with their Maghrebi origins, which are differently nuanced in each of the cases. El Hachmi and Kerchouche have found in the literary space a mode of dwelling and a felicitous way to conflate the languages, cultural traditions and memories with which they interact. They use the written page to inscribe the imaginaries that conform them, which have to do with experiences that are traversed by manifold silences –connected with the Franco-Algerian war and its aftermath, in the context epitomised by Kerchouche. In such gestures of inscription the authors not only create ties of belonging within the communities they identify with but also put forward historical rewritings and counter- memories that aim at contesting the hegemonic historical discourses that, in Europe, disavow the subjects conceived as immigrants or harkis. Ultimately, the intricate works by El Hachmi and Kerchouche studied in this thesis, whose rich intertextuality I put in dialogue with the theorizations of authors such as Gloria Anzaldúa, Homi K. Bhabha or Hélène Cixous, galvanize us to understand subjectivities as hybrid and fluid; always in process of translation, always “wounded” and hence open to the incorporation of enriching difference.
Esta tesis reflexiona sobre procesos de construcciones identitarias contemporáneas, tanto individuales como colectivas, atravesadas por experiencias migratorias inscritas en el heterogéneo espacio mediterráneo. A partir de dos estudios de caso, analizados desde una perspectiva comparativa y de género, se analiza cómo los sujetos que se entienden a sí mismos como parte de experiencias de desplazamiento (físico y simbólico) reclaman subjetividades fluidas. La obra literaria de Najat El Hachmi (Beni Sidel, 1979) y de Dalila Kerchouche (Bias, 1973) –que comparten origen magrebí y el hecho de haber crecido en Europa– es el filtro de los análisis que se exponen en esta investigación. Los textos, autobiográficos y ficcionales, abordan las múltiples consecuencias que se desprenden de los desplazamientos poblacionales, y por ello son de gran valor para entender el sincretismo que vertebra nuestro mundo. Tanto El Hachmi como Kerchouche heredaron sendas experiencias migratorias de sus padres, experiencias que las llevaron a ocupar distintas posiciones intersticiales en Cataluña y en Francia, donde viven. Las autoras y sus personajes son instados a identificarse con el tejido social de estos espacios. Sin embargo, su pertenencia queda truncada por el hecho de que son leídos a partir de las “etiquetas” inmigrante (en los casos presentados por El Hachmi) y harki (en los presentados por Kerchouche), categorizaciones que los colocan en el terreno de la alteridad. Asimismo, las comunidades familiares de las autoras y de sus personajes quieren que sus procesos de identificación estén conectados con sus orígenes magrebíes. Es en el espacio literario donde El Hachmi y Kerchouche encuentran la manera de conjugar las lenguas, tradiciones culturales y relatos heredados con los que interactúan. Ambas autoras utilizan el medio escrito para inscribir los imaginarios que las conforman. En dichos gestos de inscripción crean lazos de pertenencia en las comunidades con las que se identifican, y plantean reescrituras históricas y contra-memorias. Estas tienen como objetivo cuestionar los discursos históricos hegemónicos que, en Europa, no tienen en cuenta a los sujetos concebidos como inmigrantes o harkis. Las complejas obras de El Hachmi y Kerchouche estudiadas en esta tesis –que hago dialogar con las teorizaciones de autores y autoras como Gloria Anzaldúa, Homi K. Bhabha o Hélène Cixous– nos animan a entender las subjetividades como híbridas y fluidas; siempre en proceso de traducción, siempre “heridas” y por tanto abiertas a la incorporación de una diferencia que enriquece.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
28

Mate, Isabel. "Ecologia espaciotemporal i relacions intra- i interespecífiques de la rata d'aigua (Arvicola sapidus) en un ambient ripari de muntanya mediterrània." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/385619.

Full text
Abstract:
La rata d'aigua meridional, Arvicola sapidus, és un rosegador endèmic de la Península Ibèrica i França, catalogat com a vulnerable. La fragilitat de les poblacions i l’insuficient coneixement per establir mesures destinades a la seva conservació i recuperació, justifica el seu l’estudi, especialment en ambients riparis de muntanya mediterrània, els més característics dins de l’àrea de distribució. En el riu Montsant (NE Península Ibèrica), els indrets més propicis per ser ocupats presenten: alta cobertura d’herbàcies (principalment helòfits) i cobertura d’arbres i arbustos de mitjana a baixa; ribes gens costerudes i de substrat tou; i presència d’aigua (amb cabal lent o estanyat), amb amplades i fondàries del curs de mitjanes a altes. La vegetació de ribera, i les característiques de la riba i del curs del riu s’han relacionat amb la presència i disponibilitat de recursos tròfics, l’èxit reproductiu, la mobilitat i la seguretat, i han permès caracteritzar tres tipus d’escenari per l’establiment de l’arvicolí (òptim, subòptim i hostil). La millor qualitat de les àrees principals de l’espai vital evidencia també l’ús preferent dels hàbitats amb característiques òptimes. En els trams del riu Montsant amb millor qualitat d’hàbitat, la mida de l’espai vital i les distàncies mitjanes recorregudes (despesa per aconseguir recursos i exposició a depredadors) són inferiors a les dels trams ocupats amb menor qualitat d’hàbitat; per contra, les densitats de població són superiors. L’estabilitat en l’ús de l’espai vital s’ha vist alterada quan han aparegut nous espais buits i en resposta a les necessitats de la reproducció (modificació), i durant el procés de dispersió juvenil. La depredació, la competència interespecífica i les relacions intraespecífiques afecten també a la viabilitat de l’espècie. La informació proporcionada per 74 treballs publicats sobre la dieta dels depredadors en l’àrea de distribució, ha posat de manifest que A. sapidus és present en la dieta d’un elevat nombre de depredadors, no és presa preferent ni bàsica de cap d’ells, però pot esdevenir presa alternativa per a alguns, especialment quan les preses principals escassegen. L’efecte potencial més gran s’ha observat en: Ardea cinerea i Lutra lutra (alt); i Ciconia ciconia, Neovison vison, Genetta genetta, Vulpes vulpes, Felis silvestris, Martes foina, Aquila fasciata i Hieraaetus pennatus (moderat). D’altra banda, l’activitat de la rata d’aigua meridional no s’ha vist afectada significativament per la presència de rata negra, l’única espècie susceptible d’establir relacions de competència amb l’arvicolí en el riu Montsant. La separació en les principals dimensions del nínxol i la baixa densitat de població expliquen la coexistència d’ambdós rosegadors. Amb els coespecífics, les interaccions (estàtiques i dinàmiques) han mostrat baixa sociabilitat, especialment entre individus de diferents grups, i entre mascles adults del mateix grup. Les interaccions es van intensificar únicament en les parelles d’individus adults (mascle-femella del mateix grup) durant el període reproductor. Els resultats obtinguts tenen un denominador comú: la importància de la qualitat i l’estructura de l’hàbitat per a afavorir la viabilitat de la rata d’aigua meridional. La conservació d’hàbitats òptims i la recuperació d’hàbitats subòptims afavoreix la supervivència i l’èxit reproductor de l’arvicolí, ja que millora la productivitat i la capacitat de càrrega, i alhora redueix la competència interespecífica i l’exposició als depredadors. A més, la recuperació d’hàbitats subòptims i hostils restableix la connectivitat entre clapes d’hàbitat i incrementa l’èxit de la dispersió, afavorint la recolonització de subpoblacions locals, un factor clau en la persistència de les metapoblacions. En relació als programes que contemplin la cria en captivitat i l’eventual reintroducció, o translocacions destinades a protegir les poblacions afectades per impactes antropogènics, s’escaurà determinar la idoneïtat de l’hàbitat i avaluar l’efecte potencial dels depredadors per tal d’afavorir la supervivència dels individus alliberats.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
29

Capdevila, Lanzaco Pol. "Life history, population dynamics and conservation of underwater Mediterranean forests: insights from the long-lived alga Cystoseira zosteroides = Història de vida, ecologia de poblacions i conservació dels boscos submergits del Mediterrani: el cas de l'alga longeva Cystoseira zosteroides." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/456298.

Full text
Abstract:
Life history theory and population ecology have been especially neglectful of marine species, with most ecological principles developed from studies based on terrestrial species. This is especially true for macroalgae species, for which population dynamics and life history studies are still scarce. Given their fundamental role as habitat-forming species and primary producers in temperate seas worldwide, understanding the dynamics of macroalgae populations is fundamental, not only for their own conservation but also for their associated biodiversity and marine coastal ecosystems functioning. Therefore, the present dissertation aims to unravel some of the processes and mechanisms that shape the population dynamics of the deep-water, long-lived and habitat-forming macroalga, Cystoseira zosteroides. With this information, we aim to bolster our ability to predict the future of this species in a globally impacted world, as well as to develop management tools to improve their conservation status. Overall, we aim to improve our current comprehension about the population dynamics and life history of macroalgae. The results obtained from our monitored populations show that C. zosteroides have slow population dynamics. By using comparative analyses, we observed contrasting life history strategies among macroalgae species. While other intertidal fucoid and kelp populations highly depend on reproductive processes and the growth of organisms, natural and undisturbed C. zosteroides populations are maintained by the high survival and long lifespan of adult individuals. We also demonstrated that the dispersal ability of brown macroalgae is very limited compared to other taxa, with kelps showing higher dispersal potential than fucoids. Our findings showed that disturbances highly influence C. zosteroides population dynamics. After an extreme storm and the impact of a ghost fishing net, their populations displayed a high increase in recruitment rates, suggesting a negative density-dependence effect of adults on early stages. We observed that in recruitment plates located inside well-developed adult canopies post-settlement survival is lower than outside the adult canopy. This evidence that adult C. zosteroides individuals establish a ceiling for the development of recruits. Thus, density-dependence plays a key role regulating C. zosteroides population dynamics, triggering their recovery after major disturbances. In contrast to natural populations, after major mortality events, their recovery and dynamics highly depend on the reproductive process. This is particularly worrying given the limited effective dispersal of this species. Finally, despite the high ability of C. zosteroides to compensate morality pulses through density-dependence, their recovery can take decades, rendering their populations more vulnerable. Although isolated mortality events can be compensated, our demographic simulations showed that the combined effect of physical disturbances, compromise the viability of C. zosteroides populations. Furthermore, we demonstrated that warming has a high impact on early life stages of this species. Decreased early survival and settlement rates due to rising temperatures delay the recovery ability of C. zosteroides and increase the vulnerability of their populations. Overall, our findings do not only contribute to better comprehend macroalgae population dynamics, but also provide new insights for their effective management. With this dissertation we evidence the key role of population ecology and life history into understanding the dynamics of species, stressing how these disciplines may help us to better comprehend the future of coastal marine ecosystems.
La teoria sobre les històries de vida i l’ecologia de poblacions desenvolupen principis ecològics basats principalment en estudis realitzats en espècies terrestres, sovint sense tenir en compte les espècies marines. A través d’aquesta tesi preteníem descriure alguns dels processos i mecanismes que configuren la dinàmica poblacional de Cystoseira zosteroides, una macroalga longeva i formadora d’hàbitat, que habita en aigües profundes del Mediterrani Nord- Occidental. En un context més ampli, també es pretén augmentar la nostra comprensió actual sobre la dinàmica poblacional i la història de vida de les macroalgues. Els resultats obtinguts mostren que C. zosteroides presenta una dinàmica poblacional molt lenta. Mentre que altres poblacions de Fucals i de Kelps d’hàbitats de poca profunditat depenen principalment de processos reproductius i del creixement dels organismes, les poblacions naturals i no pertorbades de C. zosteroides es mantenen gràcies a l’elevada supervivència i la llarga esperança de vida dels individus adults. També demostrem que la capacitat de dispersió de les macroalgues brunes és molt limitada en comparació amb altres taxons, tot i que els Kelps presenten un major potencial de dispersió que les Fucals. Els nostres resultats també demostren que la denso-dependència juga un paper clau regulant la dinàmica poblacional de C. zosteroides, ja que pot impulsar la seva recuperació després de grans pertorbacions. A diferència de les poblacions no alterades, després de grans esdeveniments de mortalitat, la recuperació i dinàmica de les poblacions de C. zosteroides depèn molt dels processos reproductius. Això és especialment preocupant donada la limitada dispersió efectiva d’aquesta espècie. No obstant, tot i que els esdeveniments de mortalitat aïllats es poden compensar amb polsos de reclutament, les nostres simulacions demogràfiques demostren que l’efecte combinat dels pertorbacions físiques, com les tempestes i les xarxes de pesca abandonades, comprometen la viabilitat de les poblacions de C. zosteroides. A més, hem demostrat que l’escalfament té un gran impacte en les primeres etapes de vida d’aquesta espècie, fet que retarda la capacitat de recuperació de C. zosteroides i augmenta la seva vulnerabilitat a altres pertorbacions. En general, els nostres resultats no només contribueixen a comprendre millor la dinàmica poblacional de les macroalgues, sinó que també proporcionen noves idees per a la seva gestió eficaç. Amb aquesta tesi, es demostra el paper clau de l’ecologia de poblacions i la història de la vida en la comprensió de la dinàmica de les espècies i destaca com aquestes disciplines poden ajudar-nos a entendre millor el futur dels ecosistemes marins costaners.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
30

Castro, Català Núria de. "Invertebrate community responses to pollutants in mediterranean basins : insights from ecotoxicological approaches = Respostes de la comunitat d'invertebrats als contaminants en conques mediterrànies: aproximacions ecotoxicològiques." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/386400.

Full text
Abstract:
Aquatic systems are under pressure from multiple stressors that affect the structure, the functioning, and the health of species, communities and ecosystems. One of the main human pressures affecting the Earth’s ecosystems is chemical pollution. Large-scale chemical production has led to the release of these compounds from agricultural, industrial, and municipal waste, into riverine, transitional, and marine waters. These pollutants can cause harmful effects on aquatic species and communities, in turn causing severe negative impacts on the structure and functioning of ecosystems, and the goods and services they provide. Chemical pollution is not only one of the most important threats to aquatic systems, it is also a complex threat due to the diversity of compounds present in these systems and the dynamics and interaction of these compounds with physical (water, sediment) and biological (amphibian, fish, invertebrate, algae) compartments. Furthermore, aquatic pollution is of special concern in Mediterranean basins, which suffer high flow variability and receive significant contaminant inputs from diffuse and point sources. Future scenarios predict that these basins will be increasingly affected by both the scarcity of water, enhanced by climate change, and high pollution. Apart from well-known pollutants, called priority substances, many studies have revealed the widespread occurrence of low level concentrations of organic micropollutants, also known as emerging contaminants (ECs), and awareness is growing with regard to the importance of mixtures of several contaminants, priority and emerging, as found in the more polluted water bodies of Europe. Different tools can be used in order to link the chemical and ecological quality of aquatic ecosystems: ecological methods (Chapter 3, 4 and 5), biomarkers of field-exposed organisms (Chapter 4 and 6), or in vitro and in vivo bioassays (Chapter 4, 5, 6 and 7). By combining these different tools, this thesis provides evidence of the effects of chemical stressors (emerging and priority pollutants) on invertebrate communities in four threatened Mediterranean rivers of the Iberian Peninsula: the Ebro, the Llobregat, the Júcar and the Guadalquivir. The ecotoxicological effects have been detected at community level, but also at the population and individual levels. It has been found that contaminants in water and also contaminants accumulated in surficial sediments affect community structure (richness and abundance). It has also been seen these contaminants affect the reproductive capacity (number of eggs), the development, the feeding, growth and the activity of antioxidative enzymes (catalase) of diferent species. The general picture obtained shows that priority and emerging pollutants represent a serious toxicity risk for invertebrates in these basins, and that the main specific drivers of this risk are pesticides, alkylphenols, and metals. Additionally, the thesis is completed with a laboratory experiment where the direct and indirect effects of two specific contaminants in the detritivorous Gammarus pulex have been tested. Research based on field studies and laboratory toxicity tests, combining experimental assays with natural community studies, is essential to understand the effects of stressors at different scales and to prevent future degradation of aquatic ecosystems. This thesis integrates observational and experimental approaches of diferent environmental disciplines (environmental chemistry, ecotoxicology and ecology) to elucidate the effects of pollution. The combination of experimental tests to study natural communities can help to understand the effects of disturbances at different scales and prevent the degradation of aquatic ecosystems and improve its management.
Els sistemes aquàtics estan subjectes a la pressió de múltiples pertorbacions que afecten l'estructura i el funcionament de les comunitats i ecosistemes. Una de les principals pressions antropogèniques que afecten als ecosistemes aquàtics és la contaminació. La producció química a gran escala ha donat lloc a l'alliberament de substàncies d’origen agrícola, industrial i urbà als sistemes fluvials. Aquesta contaminació és una amenaça complexa i múltiple, degut a la diversitat de compostos presents i a la dinàmica i interacció d'aquests amb els compartiments físics (aigua, sediments) i biològics (organismes). A les conques fluvials mediterrànies, on la variabilitat hidrològica és important, aquesta contaminació és motiu d'especial preocupació especialment en el període d’estiatge, quan disminueix la capacitat de dilució dels rius. A més dels contaminants prioritaris legislats, molts estudis han posat de manifest la presència generalitzada de microcontaminants, també anomenats contaminants emergents. Aquesta tesi proporciona evidència dels efectes dels contaminants emergents i prioritaris en les comunitats d'invertebrats en quatre conques mediterrànies de la Península Ibèrica: l'Ebre, el Llobregat, el Xúquer i el Guadalquivir, emprant mètodes ecològics, biomarcadors, i bioassaigs in vitro i in vivo. Els efectes ecotoxicològics s’han detectat a nivell de comunitat, de població i d’individu, i s’ha vist que tant els contaminants presents a l’aigua com els acumulats en els sediments superficials afecten l’estructura de la comunitat (riquesa específica i abundàncies). També s’ha vist que la contaminació afecta la capacitat de reproducció (nombre d’ous), el desenvolupament, l’alimentació, el creixement i l’activitat d’enzims antioxidatius (catalasa). En concret, els principals responsables de l’alt risc ecotoxicològic identificats han estat els plaguicides, els alquilfenols industrials, i els metalls. Addicionalment, la tesi es completa amb un experiment de laboratori on es testen els efectes directes i indirectes de dos contaminants concrets en el detritívor Gammarus pulex. Aquesta tesi integra aproximacions observacionals i experimentals de múltiples disciplines ambientals (química ambiental, ecotoxicologia i ecologia) per dilucidar els efectes dels diferents contaminants. La combinació dels assajos experimentals amb estudis de les comunitats naturals permet comprendre millor els efectes de les pertorbacions a diferents escales i prevenir la degradació dels ecosistemes aquàtics, així com millorar la seva gestió.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
31

Sperlich, Dominik. "Mediterranean forests in a changing environment - Impacts of drought and temperature stress on tree physiology." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2015. http://hdl.handle.net/10803/327595.

Full text
Abstract:
The Mediterranean Basin is a climate-change hotspot of the world. Predicted reductions in annual precipitation, increases in mean temperature, and increases in the variability and occurrence of extreme droughts and heat waves are likely to affect species abundance and distribution. The existence of sympatric plants with different morphological and phenological strategies raises the question how they will respond to novel climate conditions. There is a strong need to improve the mechanistic understanding of key foliar ecophysiological parameters in response to abiotic stressors on a small scale if we are to predict the carbon budget of plant ecosystems in larger scales. We first reviewed contrasting growth responses to temperature of angio- and gymnosperms in the Iberian Peninsula. Secondly, we studied the seasonal acclimation of different foliar ecophysiological traits in two leaf positions of four Mediterranean tree species in extensive field experiments. We aimed to shed light on the mechanistic understanding of the foliar respiratory and photosynthetic responses to abiotic stress such as drought and temperature. We found contrasting demographic responses in Mediterranean conifer and angiosperm trees. Widespread forest successional advance of angiosperms and negative growth responses of gymnosperms to temperature are currently occurring in the Iberian Peninsula. Trait-based differences in these two groups contribute to explain their different responses to temperature and their different role during successional processes. The acclimation behaviour of photosynthetic and morphological traits to seasonal variable growth conditions was strongly pronounced in all tree species. Photosynthetic machineries were resilient to moderate drought, whereas severe drought induced acclimation of morphological traits, photosynthetic downregulation and leaf abscission. The lack of replenishment of soil-water reserves during the early growing season critically enforced the summer drought. We also observed a notable seasonal acclimation of the thermal optima and of the curvature of temperature responses of photosynthetic assimilation. The photosynthetic system was better acclimated to lower temperatures in winter and to heat stress in the drier and hotter year. Mild winter temperatures provided a period of growth and recovery that resulted in biochemical recovery, new shoot growth, and moderate transpiration across all evergreen species. High radiation and sudden low temperatures had a combinatory negative effect on the photosynthetic apparatus leading to photoinhibitory stress -especially in sunlit leaves. Species-specific acclimation partly offset these overall trends in responses to drought and temperature stress. Quercus ilex L. and to a lesser extent Q. pubescens Wild. showed the highest plasticity in photosynthetic traits whereas Pinus halepensis Mill. was most tolerant across the seasons with the most stable temperature response pattern. Arbutus. unedo L. was the most vulnerable to drought and photoinhibitory stress in winter. A. unedo and Q. pubescens had a less sclerophyllic leaf habit and invested the least in acclimation of the morphological structure being most vulnerable to drought-induced leaf abscission. Shaded leaves showed generally a lower photosynthetic potential, but cushioned negative impacts under stress periods. A long-term rainfall-exclusion experiment in a Q. ilex forest increased the foliar carbon-use efficiency and the plasticity of foliar respiratory and photosynthetic traits, but did not affect the biochemical photosynthetic potential. A favourable growth period was thus exploited more efficiently. Overall, our results indicate that Mediterranean climax-species exhibit a strong acclimatory capacity to warmer and drier conditions, but can be sensitive to extreme drought and extreme temperature stress. The performance of the plants during winter might give important insights in the dynamics of Mediterranean forest communities under novel environmental conditions. Leaf position is an indispensable factor when estimating the canopy carbon balance. Angiosperms and gymnosperms had fundamental different photosynthetic strategies of stress-avoidance versus stress-tolerance, respectively.
El cambio climático aumentará la sequía en la Cuenca Mediterránea y posiblemente afectará a la abundancia y la distribución de especies. Revisamos las respuestas contrastadas del crecimiento a la temperatura de angio- y gimnospermas en la Península Ibérica. Estudiamos la variación de los efectos del estrés térmico y por sequía en rasgos morfológicos, fotosintéticos y de la respiración foliar según la especie y la posición en el dosel. Además, evaluamos el efecto de una sequía crónica sobre la respiración foliar y la fotosíntesis de Quercus ilex L. La maquinaria fotosintética se mostró resiliente frente a la sequía moderada, mientras que la sequía extrema, agravada por las bajas reservas de agua en el suelo, indujo la aclimatación de la morfología foliar, la inhibición de la bioquímica fotosintética y la abscisión foliar. El sistema fotosintético se aclimató mejor a las temperaturas bajas que al estrés por calor. Las temperaturas suaves en invierno derivaron en la recuperación bioquímica, un nuevo crecimiento de los brotes y una transpiración moderada. La elevada radiación y el frío repentino mostraron un efecto combinado negativo, causando estrés fotoinhibitorio. El estrés térmico y por sequía fue más pronunciado en hojas de sol y aminorado en hojas de sombra. Q.ilex y, en menor grado, Q. pubescens Wild. mostraron la plasticidad más elevada de los rasgos fotosintéticos, mientras que Pinus halepensis Mill. fue más tolerante, mostrando la respuesta más estable a la temperatura. Arbutus unedo L. fue la especie más vulnerable a la sequía y al estrés fotoinhibitorio. En respuesta a la sequía crónica, Q. ilex incrementó la eficiencia en el uso del carbono y la plasticidad de los atributos fotosintéticos y de respiración foliar, pero no afectó al potencial fotosintético. En resumen, las especies climácicas mediterráneas se aclimatan frente a condiciones más cálidas y secas, pero pueden ser sensibles ante sequías extremas. El funcionamiento durante el invierno es vital para entender la dinámica de los bosques mediterráneos. La posición de las hojas en la copa es indispensable para estimar el balance de carbono del dosel. Angiospermas y gimnospermas presentan estrategias fotosintéticas contrastadas, de evitación y tolerancia del estrés, respectivamente.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
32

Abril, Cuevas Meritxell. "Processing of organic matter in a Mediterranean river network : heterogeneity under water flow variability = Processament de la matèria orgànica en una xarxa fluvial mediterrània : heterogeneïtat sota la variabilitat hidrològica." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/404755.

Full text
Abstract:
Nowadays, it is recognized that freshwater ecosystems can process a substantial part of the terrestrial organic matter they transport, thereby contributing significantly to global C fluxes. However, the mechanisms behind this processing are still poorly defined. The scant consideration of the environmental heterogeneity commonly found in river networks in ecological studies could be limiting our comprehension of the real capacity of freshwater ecosystems to process organic matter and the range of existing pathways to do so. Mediterranean river networks are ideal settings to explore this knowledge gap because their large variability in flow conditions, both climate- or human-induced, lead to high spatial and temporal environmental heterogeneity. This flow variability results in complex river networks that commonly include temporary streams that cease to flow at some point in space and time, and a notable presence of lentic waterbodies generated by flow regulation. These are features that are also expected to expand to freshwater ecosystems worldwide due to the ongoing global change. Despite their current and predicted widespread occurrence, the processing of organic matter under these conditions is far from fully understood. This thesis contributes to filling this shortage of knowledge by exploring different mechanisms involved in the processing of terrestrial organic matter along a Mediterranean river network. Specifically, it aims to increase current knowledge on POM decomposition across the mosaic of habitats generated by flow variability and the DOM uptake by bacteria in a forested stream. The findings of this thesis showed that flow variability induced by both natural and human disturbances generates a complex mosaic of habitats with distinct capacity to transport, retain and process POM. On the one hand, our results indicated that flow regulation by small dams and weirs triggers changes in the ecosystem functioning along the river network, as revealed by differences in wood decomposition rates between lotic and lentic reaches. However, these changes occurred only in high-order streams, where decomposition rates were faster in lotic than in lentic reaches, probably due to more physical abrasion and differences in microbial decomposer assemblages. On the other hand, our results pointed out that the recurrent flow cessation in temporary streams generates discontinuities in leaf litter decomposition along it. Dry and emerged conditions slowed down the decomposition in intermittent reaches compared to perennial ones. However, the specific moment of flow fragmentation entails a mosaic of aquatic and terrestrial habitats that encompasses a highly heterogeneous decomposition process. In isolated pools, decomposition rates were as faster as in a perennial reach, with an intense leaching and an important contribution of microbial decomposers. In emerged streambed sediments, leaf litter decomposed slower than in aquatic habitats and the decomposition was driven by abiotic factors. In addition, results from this thesis also indicated that the labile forms of DOC are as highly immobilized from the water column as DIN even when large amounts of detritus are available in a forested stream. Indeed, bacteria established on leaf litter had the highest contribution to this immobilization, indicating the influence of autumnal inputs on the cycling of C and N in forested streams. Overall, this doctoral thesis contributes to a better understanding of how Mediterranean river networks process organic matter and highlights the need to study it taking into account the mosaic of habitats generated by flow variability.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
33

Colomar, Ferrer Santiago. "Una frontera oblidada. Atacs i desembarcaments de corsaris nordafricans a Catalunya, València i Balears: 1571-1650." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2016. http://hdl.handle.net/10803/398537.

Full text
Abstract:
A finals del segle XVI, la Mediterrània es va convertir en una frontera políticament oblidada. Els problemes de l'Imperi Turc, les dificultats financeres de la Monarquia Hispànica, la situació a Flandes i les aspiracions de Felip II a la corona portuguesa propiciaren la signatura de diverses treves entre els dos imperis (1577-1581). Aquest oblit polític i els problemes econòmics deixaren en un estat precari la defensa dels territoris mediterranis de la Monarquia Hispànica, provocant el retard en l'acabament de les obres de fortificació, la degradació de les guarnicions de soldats i la falta d'armes i municions. Aquest fet i l'aparició d'un corsarisme barbaresc cada vegada més intens, va provocar la militzarització de la societat civil, amb diferents intensitats segons les zones. Aquest fenomen es va intensificar a la primera meitat del segle XVII, quan el problema del bandolerisme es va accentuar a Catalunya, València i Balears. En aquesta etapa d'oblit polític i precaritetat defensiva, les torres es convertiren en l'element més important per fer front a les noves formes de guerra corsària, basades en les incursions a petita escala. Malauradament, aquesta xarxa de torres només oferia garanties al regne de València i la defensa per mar era deficient perquè no sempre existiren flotes de vigilància litoral. Aquesta situació va deixar la costa de Catalunya, València i Balears amb poques opcions davant el corsarisme barbaresc, que va culminar a la dècada de 1640. Aquesta activitat corsària procedia sobretot de la Regència d'Alger, que a finals del segle XVI es va convertir en una província perifèrica i autònoma de l'Imperi Turc. Entre 1571 i 1610, els corsaris nordafricans utilitzaren sobretot vaixells tradicionals i la pràctica més habitual foren les petites incursions. Entre 1611 i 1650, amb l'aparició dels vaixells a vela, rodons i d'alt bord, augmentaren les captures en alta mar, però els musulmans continuaren utilitzant embarcacions tradicionals, de manera que no desaparegueren les petites ràtzies per sorpresa. Els magrebins ocasionaren nombrosos danys a les poblacions costaneres perquè, a més de fer captius, assaltaren i cremaren viles, destruïren collites, robaren i mataren ramats, profanaren esglésies, enderrocaren torres, atacaren barques de pesca, perjudicaren el comerç marítim i tallaren comunicacions per mar. L'impacte humà i material d'aquests atacs corsaris va agreujar la situació econòmica de les famílies i poblacions de la costa, especialment delicada a la primera meitat del segle XVII.
At the end of the sixteenth century, the Mediterranean became a politically forgotten frontier. The problems of the Ottoman Empire, the financial troubles of the Spanish Monarchy, the situation in Flandes and Philip the Second’s aspirations to the Portuguese crown favored the signature of several truces between the two empires (1577-1581). Such political oblivion and the economical problems left the defense of the Mediterranean territories of the Spanish Monarchy in a precarious condition, causing a delay in the finalization of fortification works, the deterioration of garrisons and a lack of weapons and ammunitions. This fact, together with the rising of an increasingly Barbarian privateering, led to a militarization of the civil society, at different levels, depending on the areas. This phenomenon intensified in the first half of the seventeenth century, when the banditry accentuated in Catalonia, Valencia and the Balearic Islands. In this period of political oblivion and precarious defense, the towers became the most important element to face the corsairs’ new forms of warfare, based on small scale raids. Unfortunately, this network of watchtowers only offered guarantees in the kingdom of Valencia and because there were not always coastal patrol vessels, the sea defense was insufficient. Such situation left the coast of Catalonia, Valencia and the Balearic Islands with few options against Barbarian privateering, which reached its highest point in the decade of 1640s. This corsair activity mainly came from the Regency of Algiers, which became a peripheral and autonomous province of the Ottoman Empire at the end of the sixteenth century. Between 1571 and 1610, the North African corsairs used, above all, traditional vessels and the most common practice was the small raids. Between 1611 and 1650, with the emergence of sailing ships, high sea captures increased but muslims continued using traditional crafts, so the small raids by surprise did not disappear. The Maghrebis caused a lot of damage to coastal populations because, apart from taking captives, they raided and burnt villages, destroyed harvests, stole and killed flocks, desecrated churches, demolished towers, attacked fishing boats, distorted maritime trade and cut off sea communications. The human and material impact of these corsair attacks worsened the economical situation of the families and settlements on the coasts, which was specially delicate in the first half of the seventeenth century.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
34

Márquez, Sandoval Yolanda Fabiola. "Alimentación mediterránea, riesgo cardiovascular, metabolismo de la glucosa e inflamación." Doctoral thesis, Universitat Rovira i Virgili, 2009. http://hdl.handle.net/10803/8670.

Full text
Abstract:
En los últimos años diversos estudios han propuesto que un patrón mediterráneo tradicional, podría ser una fuente importante de nutrientes moduladores de la inflamación, protegiendo al organismo de diabetes, síndrome metabólico y enfermedades cardiovasculares. Los resultados derivados de la presente tesis han mostrado mediante un estudio transversal sobre una población de alto riesgo cardiovascular, que la alta ingesta de aceite de oliva, frutos secos, frutas y cereales se asoció con bajas concentraciones de marcadores relacionados con la función endotelial. Además, mediante un estudio de intervención aleatorizado de un año de duración realizado sobre sujetos no diabéticos de PREDIMED de Reus, la adscripción a una dieta Mediterránea tradicional suplementada con aceite de oliva virgen o frutos secos disminuyó la incidencia de prediabetes, diabetes y síndrome metabólico, respecto a una dieta Control. Esto sugiere que la dieta Mediterránea tradicional puede ser una herramienta útil para prevenir estas patologías y por tanto reducir el riesgo de aparición de enfermedades cardiovasculares.
In the last years some studies have proposed that a Mediterranean traditional pattern, might be an important source of nutrients capable of modulating of the inflammation, protecting the organism of diabetes, metabolic syndrome and cardiovascular diseases. The results derived from the present thesis by means of a cross-sectional study in a population of high cardiovascular risk, the high intake of olive oil, nuts, fruits and cereals associated with low concentrations of inflammatory markers related to the function endothelial. Furthermore, by means randomised clinical trial of a year of duration performed in subjects non-diabetics, the adherence to a Mediterranean traditional diet supplemented with virgin olive oil or nuts decreased the incidence of prediabetes, diabetes and metabolic syndrome, compared with a Control diet. This suggests that the Mediterranean traditional diet can be a useful strategy for the prevention of these pathologies and therefore to reduce the risk of appearance of cardiovascular diseases.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
35

Fernández, Domínguez Eva. "Polimorfismos de DNA mitocondrial en poblaciones antiguas de la cuenca mediterránea." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2005. http://hdl.handle.net/10803/795.

Full text
Abstract:
Los orígenes de las poblaciones europeas han sido abordados desde diversas disciplinas, destacando la contribución de los estudios de genética de poblaciones. Se barajan dos momentos en la prehistoria en los que se ha podido modelar el acervo genético de las poblaciones europeas: la difusión del neolítico y las expansiones del paleolítico superior.
La posibilidad de recuperar información genética de poblaciones pretéritas ofrece una oportunidad única para comprobar in situ las hipótesis planteadas desde otras disciplinas.
Se estudiaron 197 muestras dentales y óseas de 115 individuos de 17 yacimientos arqueológicos de época neolítica y sumeria de Próximo Oriente, época meroítica de Nubia y de época paleolítica, neolítica y post-neolítica de la Península Ibérica. Se obtuvieron secuencias completas de DNA mitocondrial de 244 p.b. de 35 individuos distintos, que fueron comparadas con secuencias de la misma región de individuos actuales de 38 poblaciones europeas, africanas y de Próximo Oriente.
En las reconstrucciones filogenéticas basadas en la distancia de Reynolds los grupos de muestras antiguas se agrupan entre sí, separándose del resto de poblaciones actuales. Sin embargo, las reconstrucciones filogenéticas realizadas a partir de los haplotipos de las muestras antiguas y modernas denotan que, aunque la mayoría de variantes mitocondriales antiguas no están presentes en las poblaciones actuales muestreadas, pueden relacionarse más o menos cercanamente con ellas.
La composición de haplotipos y haplogrupos de las muestras antiguas de Próximo Oriente y la Península Ibérica difiere notablemente de la hallada en las poblaciones actuales de estas regiones geográficas.
En la muestra antigua de Próximo Oriente destaca especialmente la ausencia de los haplogrupos mitocondriales J, U3, W y X, relacionados con la expansión del neolítico hacia Europa. Esto puede deberse bien a que la muestra antigua obtenida no es representativa -cronológica o geográficamente- de las poblaciones de Próximo Oriente que se expandieron durante el neolítico bien a que estas variantes no fueron introducidas en europa durante el neolítico.
En la muestra antigua de la Península Ibérica destaca la presencia de un 50% de líneas subsaharianas. Estas líneas pudieron haber sido introducidas durante el Solutrense, el Mesolítico o el Neolítico.
En este trabajo también se profundizó en diferentes aspectos técnicos relativos a la obtención de auténtico DNA antiguo y en la influencia de diversas variables en la preservación del material genético.
The origins of the European populations have been extensively studied from different disciplines. It is thought that ancient demic expansions, like those occurred after the Late Glacial Maximum or during the neolithic diffussion from Middle East to Europe.
The possibility to recover DNA from past populations offers an unique opportunity to test in situ these hypothesis.
It were analyzed 197 teeth and bones from 115 individuals and 17 different archaeological sites from Middle East and the Iberian Peninsula .
It was possible to recover 244pb-mitochondrial DNA sequences from 35 different individuals. They were compared to sequences from 38 European, African and Middle Eastern present-day populations.
Phylogenetic reconstructions from Reynolds genetic distance showed that ancient samples clustered together, clearly separated from extant populations. However, phylogenetic reconstructions based on ancient and modern haplotypes showed that ancient mitochondrial haplotypes are related to extant ones.
Haplotype and haplogroup frequencies in the ancient samples from Middle East and the Iberian Peninsula are clearly different from those present nowadays in the same geographical regions.
Haplogroups related to neolithic expansion to Europe -J, U3, W and X- are absent in ancient middle eastern sample. There are two possible explanations to this fact. First, it could be possible that the ancient samples analyzed won't be representative of the Middle Eastern populations that expanded the neolithic. Second, it could be also possible that those haplogroups won't have been introduzed in Europe with demic expansions associated to neolithic.
At this work it were also examined several technical aspects related to the obtention of genuine ancient DNA and the influence of different variables in DNA preservation.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
36

Martínez, Gimeno María Amparo. "Riego de precisión para la eficiencia hídrica en la agricultura Mediterránea." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de València, 2020. http://hdl.handle.net/10251/149394.

Full text
Abstract:
[EN] The present Doctoral Thesis is framed around the three axes of the efficient irrigation: water distribution system selection, determination of irrigation water needs and plant water status assessment. The experiment detailed in Chapter II is focused on the selection of the drip irrigation system better adapted to the peculiarities of citrus crops. The possible advantages of subsurface drip irrigation and the installation of irrigation laterals with higher density of emitters per plant were evaluated. Specifically, in the study was assessed the performance of the mandarin (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') under a surface (SI) and subsurface drip irrigation (SSI) with 7 (SI7, SSI7) or 14 emitters (SI14, SSI14) per plant, as well as a third SS treatment (SSIA), identical to SSI7 but equipped with an additional drip line buried between the tree rows. Treatments were assessed in terms of yield, fruit composition, water productivity (WP) and water savings. Results showed that, on average, water savings were 23.0% in the SSI treatment compared to the SI treatment without significant differences in either yield or fruit composition. SSIA was the treatment with the lowest irrigation volumes and the highest yield. Chapter III proposes a methodology for estimating irrigation water needs for mandarins based on the use of capacitance water content probes (e.f. FDR). The calculation procedure is defined in three sequential parts: i) soil water content thresholds determination adapted to plants requirements for different phenological stages; ii) standardizing measurements from capacitance probes by using a hydrological simulation software to minimize equipment uncertainty; and finally iii) an extrapolation procedure for adapting critical soil water content thresholds to different soil conditions. Validating this strategy in a citrus orchard (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') a water saving of 26% was reached without significant differences in yield and increasing the WP by 33%. In the experiments described in the Chapter IV a leaf turgor pressure sensor (Yara ZIM-probe) was evaluated as plant water status indicator in order to further asses the possibility to implement water status determinations in a more holistic irrigation scheduling approach. This technology, through a patch of an intact leaf and a pressure transductor, provides a signal (Pp) which is inversely correlated with the turgor pressure. The first experiment was made in Persimmon trees (Diospyros kaki L.f.). The turgor pressure sensor was assessed in an experimental plot with different irrigation doses and rootstocks with different drought tolerance [Diospyros lotus (L) and Diospyros virginiana (V)]. The information provided by the sensor was compared with concomitant measurements of midday stem water potential (¿stem) and trunk diameter variations. Three states of leaf turgor associated with specific plant water status were established from the study of the Pp signal evolution together with the ¿stem. Persimmon trees exhibited the inversed Pp curve phenomena under water stress (maximum values at night). Using the information from the sensors, it was possible to differentiate plant water status between rootstocks, pointing L as the most sensitive to the water deficit. The second experiment was made in mandarin (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Similarly, Pp values were compared with ¿stem measurements. In this case, the curves practically did not suffer inversions when the plant water status was inadequate, but an increase in the minimum and maximum Pp values was recorded at night and at noon, respectively. There was a good correlation between the concomitant hourly spot measurements of ¿stem and Pp that were taken at midday during two drought periods (coefficient of determination, r2 = 0.40 - 0.74). The analysed strategies and technologies have demonstrated that water use efficiency can be optimized at the plot level. Consumptive water use can be reduced using subsurface irrigation systems, achieving net savings in water consumption. By estimating the irrigation dose by means of capacitance soil water content probes, the efficiency in the application of the irrigation is improved and the water losses due to deep percolation are reduced, minimizing the leaching of nutrients and with it, the risk of aquifer contamination. In any case, it would be advisable to study the viability of these proposals in the global and integral context of water resources management at watershed and irrigation district level.
[ES] La presente Tesis Doctoral se enmarca en torno a los tres ejes que requiere cualquier riego para considerarse eficiente: 1) selección del sistema de distribución de agua, 2) determinación de las necesidades de riego y 3) control del estado hídrico de la planta. El ensayo detallado en el Capítulo II se centró en la selección del sistema de riego por goteo que mejor se adaptara a las particularidades del cultivo de los cítricos. Se estudió la respuesta productiva de mandarino (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') en función de diversos sistemas de riego superficial (SI) y subterráneo (SSI) con 7 (SI7, SSI7) y 14 emisores (SI14, SSI14) por planta dispuestos en doble línea, así como un tercer tratamiento subterráneo (SSIA), idéntico a SSI7, pero equipado con una línea adicional subterránea situada entre filas de árboles. Los resultados mostraron que el ahorro de agua empleando el sistema SSI, en comparación con SI, puede llegar a ser del 23% sin mermas en la producción ni en la calidad de la fruta, incrementando por lo tanto la WP. El sistema SSIA fue el tratamiento que empleó menor volumen de agua de riego y obtuvo mayor rendimiento productivo. En el Capítulo III se propone una metodología de cálculo de las necesidades de riego para mandarinos basada en el uso de sondas de humedad de tipo capacitivo (e.f. FDR). El procedimiento de cálculo se define en tres fases secuenciales: i) determinación de umbrales de humedad de suelo adaptados a los requerimientos de las plantas en distintas fases fenológicas; ii) estandarización de las lecturas de las sondas capacitivas mediante un programa de simulación hidrológica que permita reducir los efectos de la variabilidad intrínseca de los equipos; y, por último, iii) un procedimiento para extrapolar los umbrales de humedad definidos en el trabajo a cualquier parcela con distintas características edáficas. La validación de esta estrategia en una parcela de cítricos (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') supuso un ahorro de agua del 26% sin reducciones significativas en la producción, mejorando la WP un 33%. En los ensayos descritos en el Capítulo IV se realiza la evaluación de los sensores de turgencia de hojas (Yara ZIM-probe) como indicadores del estado hídrico de la planta. Un primer experimento se realizó en caqui (Diospyros kaki L.f.), evaluando los sensores de turgencia en un ensayo de campo con distintas dosis de riego y portainjertos con diferente tolerancia a la sequía [Diospyros lotus (L) y Diospyros virginiana (V)]. La información que proporcionaba el sensor se comparó con medidas de potencial hídrico de tallo al mediodía solar (¿stem) y variaciones del diámetro del tronco. La evolución del Pp junto con los valores de ¿stem, permitió establecer tres estados de turgencia asociados a estados hídricos concretos. Los árboles insuficientemente regados con ¿stem por debajo de los -0.8 MPa, mostraron curvas Pp con signos de inversión (valores máximos durante la noche). Así mismo, con la información procedente de los sensores, fue posible diferenciar el estado hídrico entre patrones, señalando a L como el portainjerto más sensible al déficit hídrico. El segundo experimento se realizó en mandarino (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Del mismo modo, los valores de Pp se compararon con las medidas de ¿stem. En este caso, las curvas prácticamente no sufrieron inversiones cuando el estado hídrico de la planta era inadecuado, pero sí se determinó un aumento de los valores de Pp mínimos y máximos registrados por la noche y al mediodía, respectivamente. Así mismo, se realizaron dos ciclos de medidas horarias que mostraron que existe una buena correlación entre Pp y ¿stem (coeficiente de determinación, r2 = 0.40 - 0.74). Las estrategias y tecnologías investigadas han demostrado que es posible optimizar la eficiencia del uso del agua en parcela. Con la implementación de sistemas de riego subterráneo se puede reducir el uso consuntivo de agua, obteniendo ahorros netos en el consumo hídrico. Mediante la estimación de la dosis de riego a través de sensores de humedad, se mejora la eficiencia en la aplicación del riego y se reducen así las pérdidas por percolación profunda, minimizando el lavado de nutrientes y, con ello, el riesgo de contaminación de los acuíferos. En todo caso, sería recomendable estudiar la viabilidad de estas propuestas en el contexto global e integral de la gestión de los recursos hídricos a nivel de un distrito de riego y cuenca hidrográfica.
[CA] La present Tesi Doctoral s'emmarca al voltant de tres eixos que requerix qualsevol reg per a considerar-se eficient: 1) selecció del sistema de distribució d'aigua, 2) determinació de les necessitats de reg i, 3) control de l'estat hídric de la planta. L'assaig detallat al Capítol II es centrà en la selecció del sistema de reg per degoteig que millor s'adaptara a les particularitats del cultiu dels cítrics. S'estudià la resposta productiva del mandarí (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') en funció dels diversos sistemes de reg superficial (SI) i subterrani (SSI) amb 7 (SI7, SSI7) i 14 emissors (SI14, SSI14) per planta disposats en doble línia, així com un tercer tractament subterrani (SSIA), idèntic a SSI7, però equipat amb una línia addicional subterrània col·locada entre fileres d'arbres. L'efecte dels tractaments s'avaluà en xifres de producció, qualitat de la fruita, productivitat de l'aigua (WP) i estalvi d'aigua. Els resultats mostraren que l'estalvi d'aigua amb el sistema SSI poden arribar a ser del 23% en comparació amb SI, sense minves en la producció ni en la qualitat de la fruita, incrementant per tant la WP. El sistema SSIA fou el tractament que emprà menys volum d'aigua de reg i obtingué un major rendiment productiu. Al Capítol III es proposa una metodologia de càlcul de les necessitats de reg per a mandarins basada en l'ús de sondes d'humitat de tipus capacitiu (e.f. FDR). El procediment de càlcul es definix en tres fases seqüencials: i) determinació de límits d'humitat de sòl adaptats als requeriments de les plantes en diverses fases fenològiques; ii) estandardització de les lectures de les sondes capacitives mitjançant un programa de simulació hidrològica que permet reduir els efectes de la variabilitat intrínseca dels equips; i, per últim, iii) un procediment per a extrapolar els límits d'humitat definits al treball a qualsevol parcel·la amb diferents característiques edàfiques. La validació d'aquesta estratègia en una parcel·la de cítrics (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina') suposà un estalvi d'aigua del 26% sense reduccions significatives en la producció, millorant la WP un 33%. Als assajos descrits al Capítol IV es realitza l'avaluació dels sensors de turgència de fulles (Yara ZIM-probe) com a indicadors de l'estat hídric de la planta. Un primer experiment es realitzà en caqui (Diospyros kaki L.f.), avaluant els sensors de turgència en un assaig de camp amb diverses dosis de reg i portaempelts amb diferent tolerància a la sequera [Diospyros lotus (L) i Diospyros virginiana (V)]. La informació que proporcionava el sensor es comparà amb mesures de potencial hídric de tija al migdia solar (¿stem) i variacions del diàmetre de tronc. L'estudi determinà que l'anàlisi visual de les corbes dels valors diaris de Pp és un bon indicador de l'estat hídric de la planta. L'evolució de Pp juntament amb els valors de ¿stem, permeté establir tres estats de turgència associats a estats hídrics concrets. Els arbres insuficientment regats amb ¿stem per baix dels -0.8 MPa, mostraren corbes Pp amb signes d'inversió (valors màxims durant la nit). Així mateix, amb la informació procedent dels sensors fou possible diferenciar l'estat hídric entre patrons, assenyalant a L com el portaempelt més sensible al dèficit hídric. El segon experiment es realitzà en mandarí (Citrus clementina, Hort. Ex Tan. 'Arrufatina'). Els valors de Pp es compararen amb les mesures de ¿stem. En aquest cas, les corbes pràcticament no sofriren inversions quan l'estat hídric era inadequat, però sí es determinà un augment dels valors de Pp mínims i màxims registrats a la nit i al migdia, respectivament. Així mateix, es realitzaren dos cicles de mesures horàries que mostraren que existix una bona correlació entre Pp i ¿stem (coeficient de determinació, r2 = 0.40 -0.74 ). Les estratègies i tecnologies investigades han demostrat que és possible optimitzar l’eficiència de l’ús de l’aigua en parcel·la. Amb la implementació de sistemes de reg subterrani es pot reduir l’ús consumptiu d’aigua, obtenint estalvis nets en el consum hídric. Amb l’estimació de la dosi de reg mitjançant sensors d’humitat, es millora l’eficiència en l’aplicació del reg i es reduix així les pèrdues per percolació profunda, minimitzant el llavat de nutrients, i amb això, el risc de contaminació dels aqüífers. En tot cas, seria recomanable estudiar la viabilitat d’aquestes propostes al context global i integral de la gestió dels recursos hídrics a nivell de districte de reg i conca hidrogràfica.
Martínez Gimeno, MA. (2020). Riego de precisión para la eficiencia hídrica en la agricultura Mediterránea [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149394
TESIS
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
37

Bermúdez, Lorenzo Juan Manuel. "Raetia: las relaciones socioeconómicas de una provincia romana centroeuropea con las provincias mediterráneas." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/471454.

Full text
Abstract:
Esta tesis, enmarcada en los estudios de interdependencia desarrollados por el grupo CEIPAC, analiza los epígrafes anfóricos disponibles (éditos e inéditos) en el territorio de la antigua provincia romana de Raetia con una cronología de época altoimperial (I a. C.-III d. C.), en tanto que fuente primordial para el estudio de la economía antigua. Se hace especial hincapié en los sellos de proveniencia bética, pues son los que tienen mayor presencia. A partir de su análisis se llega a conclusiones de las rutas que se usaron para su transporte, se establece una comparación con los materiales de otros lugares y se teoriza sobre la estructura administrativa encargada del abastecimiento de la población, en especial la militar, que habita el limes rético.
This thesis, framed in the interdependence studies carried out by the CEIPAC group, analyses the amphoric epigraphs available (published and unpublished) in the territory of the ancient Roman province of Raetia with a chronology from the high imperial period (I B. C. -III A. D.), as a primordial source for the study of ancient economy. Special emphasis is placed on the seals of Betic origin, as they are the ones with the greatest presence. Based on its analysis, conclusions are drawn from the routes used for its transport, a comparison is made with materials from other places and theorised on the administrative structure in charge of supplying the population, especially the military, which inhabits the Rhaetic limes.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
38

Sorli, Guerola Jose Vte. "Obesidad y alteraciones metabólicas: Factores genéticos y ambientales en población mediterránea española." Doctoral thesis, Universitat de València, 2008. http://hdl.handle.net/10803/10083.

Full text
Abstract:
INTRODUCCIÓN: La obesidad es una enfermedad metabólica crónica que se define como un exceso de grasa corporal, que suele ir acompañado de un peso superior al considerado como normal para una persona con la misma talla, edad y sexo. La etiología de este síndrome es heterogénea, multifactorial y compleja, caracterizada por el aumento de tejido adiposo, influida por factores metabólicos, fisiológicos, genéticos, celulares, moleculares, culturales y sociales.HIPÓTESIS Y OBJETIVOS: La obesidad es una enfermedad multifactorial, resultado de la interacción entre la susceptibilidad genética y de factores ambientales, entre los cuales la dieta, el ejercicio físico, el estrés, los acontecimientos vitales, así como el consumo de tabaco, de alcohol y de otras drogas, desempeñan un papel fundamental. Además, el exceso de peso actúa como un importante factor etiológico de dislipemias, hipertensión, hiperuricemia y diabetes, fenotipos que confieren un mayor riesgo en las enfermedades cardiovasculares. Conocer la prevalencia de obesidad y sobrepeso en la población general de la Comunidad Valenciana, y analizar las variables del estilo de vida asociadas a la misma. Estimar la contribución genética y ambiental al índice de masa corporal y a las alteraciones del metabolismo lipídico en la población general y en una muestra de obesos de origen hospitalario de la Comunidad Valenciana.MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio transversal en una muestra aleatoria de pacientes que acuden al Centro de Salud de Paiporta y al Hospital General de Valencia, en aquellos que de forma voluntaria aceptaron participar en éste. Se les realizaron análisis bioquímicos, genéticos, toma de medidas antropométricas, de tensión arterial y finalmente se les administró un cuestionario sobre datos sociodemográficos, hábitos dietéticos, encuesta alimentaria, antecedentes personales y familiares, ejercicio físico, y otras variables del estilo de vida. Posteriormente se creó una base de datos con el paquete estadístico SPSS, donde se recogieron todas las variables incluidas en el cuestionario, así como las variables analíticas obtenidas, para su análisis estadístico.RESULTADOS: Existe una alta prevalencia, mayor en mujeres, de sobrepeso y obesidad en la población de Atención Primaria de la Comunidad Valenciana. Este exceso de peso corporal se asocia con otras variables del metabolismo lipídico e hidrocarbonado, tensión arterial y otros factores de riesgo cardiovascular. Al estudiar la relación entre los polimorfismos genéticos en los genes candidatos seleccionados, se han obtenido varias asociaciones estadísticamente significativas con las distintas variables antropométricas, con el metabolismo lipídico, con la ingestión de alimentos y hábitos dietéticos, así como con enfermedades relacionadas con la obesidad. Se hallaron interacciones gen-gen entre los polimorfismos analizados entre los genes de la APOE y CETP, leptina y receptor de la leptina, y lipoproteinlipasa y receptor beta 3 adrenérgico.CONCLUSIONES: Existe una gran complejidad de las múltiples contribuciones genéticas y ambientales en la etiología de la obesidad y parámetros relacionados, que es necesario seguir estudiando y analizando desde la integración genómica y ambiental para obtener un mejor conocimiento que posibilite una mayor individualización en la prevención y tratamiento.
INTRODUCTION: Obesity is a chronic metabolic disease with a weight excess. This syndrome is due to some heterogeneous, multifactorial and complex causes. It is characterized by an increased fat tissue and it is influenced by metabolics, physiologicals, genetics, cellular, molecular, cultural and socials factors.HYPOTHESIS AND OBJECTIVES: Obesity is a multifactorial disorder which is the result of the interaction between genetics and environmental factors like diet, physical activity, stress, or smoke, alcohol and drugs consumption. Weight gain is related to lipid disorders, hypertension, diabetes and an increased cardiovascular risk. The aim of this study is to investigate the obesity and overweight prevalence in the general population from the Comunidad Valenciana analizing the associated lifestyle factors, and to estimate the genetic and environmental contribution to the body mass index and to the lipid metabolism in this general population and in an obese group of a hospital population from the Comunidad Valenciana.MATERIAL AND METHODS: A cross-sectional study has been carried out in patients who were consecutively referred to the Primary Care Center of Paiporta and the General Hospital of Valencia. Anthropometrical parameters were measured. Demographic, lifestyle, anthropometric, biochemical and clinical variables were obtained. DNA was extracted and some polymorphisms were determined. Statistical analyses including logistic regression and means comparison were carried out by means of SPSS statistical program. Multivariate regression models with interaction terms were applied to test gene-gene interactions.RESULTS: There is a high prevalence of overweight and obesity in the Primary Care population from Comunidad Valenciana. Excess weight was associated with increased lipid and glucose concentrations, hypertension and others cardiovascular risk factors. Statistically significant associations were found between some polymorphisms with anthropometrics measures, lipid concentrations, food habits and diseases related to obesity. We observed gene-gene interactions between APOE and CETP, leptin and leptin receptor, lipoproteinlipase and beta 3 adrenergic receptor.CONCLUSION: Obesity is produced by the action of complex environmental and genetic factors. It is necessary to study and to analyse this disease from an integration model of the genomic and environmental factors to obtain a better knowledge which can be tailored to an individual prevention and treatment.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
39

Felmer, Gabriel. "Observatorio del piedemonte andino: centro de investigación ecológica mediterránea y educación ambiental." Tesis, Universidad de Chile, 2007. http://repositorio.uchile.cl/handle/2250/101049.

Full text
Abstract:
El emplazamiento propuesto para el Observatorio del Piedemonte Andino (OPA) se fundamenta sobre el reconocimiento de un “proyecto natural” preexistente, cuya estructura espacial se encuentra definida por un orden geográfico de escala cordillerana (Faldeos del cerro Ramón) y por los sistemas ecológicos de la quebrada El Litre y el bosque esclerófilo de copa continua. Transformar el acto de situarse frente al paisaje en arquitectura es la definición de aquello que es propio para la continuidad de la naturaleza y el reconocimiento de aquello que constituye un valor para el hombre. La concepción de ambas posturas se encuentra determinada por la capacidad que tiene el ser humano, mediante la configuración de un orden, de diferenciarse frente al medio natural. El Observatorio del Piedemonte Andino (OPA) establece un contraste entre hombre y naturaleza, busca emerger y desarrollar el germen oculto en el útero de una naturaleza casi intocada, proyectando un orden sobre el espacio natural que define como principal vínculo el acto de observar. Con la finalidad de poner en valor el espacio configurado por la quebrada y el bosque esclerófilo, el proyecto plantea un acto de exclusión, donde la arquitectura se abstrae otorgándole el protagonismo al medio natural. Este desfase producido por la identificación de un eje de acción propio de la estructura espacial de la quebrada propone una arquitectura de contemplación, cuya lejanía constituye una invitación para salir a descubrir el espectáculo cambiante de la montaña. La posibilidad de situar la arquitectura entre hombre y paisaje es la posibilidad de transformar el espacio en un relato, un continuo contraste entre proximidad y lejanía, que hace del proyecto un mirador dinámico de la naturaleza. Comprendiendo el predio San Luis de Peñalolén como un lugar de naturaleza y rastros humanos, donde la ciudad irrigó parte de su historia sobre un paisaje dominado por un bosque y una quebrada. El proyecto propone, además, la reutilización de los polvorines militares y las caballerizas cordilleranas como un testimonio de la cercanía de Santiago y una manera de valorar la noción del tiempo comprendida entre el hombre y la naturaleza.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
40

BERNAL, ZÁRATE DIEGO. "“Relación entre el consumo de una dieta mediterránea y la calidad de sueño en adultos de Lima, Perú”." Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), 2020. http://hdl.handle.net/10757/655832.

Full text
Abstract:
Objetivo: Determinar la asociación entre el consumo de una dieta mediterránea con un aumento de la calidad de sueño en adultos de Lima, Perú. Método: Estudio transversal analítico realizado en adultos de Lima, Perú que participen en la encuesta desarrollada en “Google Forms” y propagada por redes sociales (Facebook e Instagram) entre los meses de junio a octubre del 2020.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
41

Villena, Álvarez Mª José. "Ecología de los lagos someros en la zona mediterránea. Importancia de los productores primarios." Doctoral thesis, Universitat de València, 2006. http://hdl.handle.net/10803/10108.

Full text
Abstract:
El presente trabajo aborda la ecología de los productores primarios en varios lagos someros mediterráneos, a través de dos estudios experimentales en mesocosmos in situ con enriquecimiento de nutrientes y distintas densidades de peces planctívoros, junto a un estudio de la ecología del lago de la Albufera de Valencia. Los resultados muestran que: 1) La ecología de los lagos someros estudiados se asemeja más a la ecología de los lagos tropicales y subtropicales que a la descrita para los lagos someros del norte y centro de Europa. 2) El desvío de nutrientes en el lago de la Albufera fue insuficiente para conseguir un cambio de estado trófico, pero condujo a la reducción de la biomasa del fitoplancton y a la aparición de varias fases claras. 3) En los estudios experimentales con mesocosmos, las concentraciones de nutrientes influyeron más que la densidad de peces planctívoros sobre la biomasa del fitoplancton, epifiton y macrófitos sumergidos. 4) El crecimiento del epifiton fue exponencial y máximo entre concentraciones de 0,1-0,35 mg L-1 de fósforo, mientras que el fitoplancton tuvo un incremento lineal y dominó por encima de 0,35 mg L-1 de fósforo y la biomasa de las carófitas fue mayor con valores por debajo de 0,05 mg L-1. 5) La ausencia de los macrófitos sumergidos favoreció la liberación de nutrientes desde el sedimento perpetuando biomasas algales elevadas y un estado de turbidez. 6) Las cianobacterias dominaron bajo un amplio rango de concentraciones de nutrientes. La densidad de peces planctívoros y la depredación debida al zooplancton tuvieron un papel selectivo de su tamaño. 7) Los modelos de dominancia de cianobacterias propuestos por Gragnani et al. (1999) y Scheffer et al. (1997), no se cumplen para los lagos someros estudiados. 8) Se propone un modelo alternativo que explica la alternancia observada de dominancia entre cianobacterias croococales y oscilatoriales, en base a sus requerimientos de nutrientes, luz, sensibilidad a la depredación por el zooplancton y condiciones de estabilidad de la columna de agua. 9) Las comunidades del fitoplancton y epifiton estuvieron estrechamente vinculadas y su composición tendió a homogeneizarse al aumentar la concentración de nutrientes. 10) El reclutamiento de las algas desde el sedimento fue mayor que desde el perifiton y se incrementó con las concentraciones de nutrientes. 11) El reclutamiento de las cianobacterias fue un factor importante que retroalimentó y estabilizó sus poblaciones y dominancia en el fitoplancton. 12) La visión de un espacio continuo y heterogéneo (multihábitats) entre el bentos y plancton en los lagos someros, puede ayudar a mejorar el conocimiento del ticoplancton que caracteriza a estos sistemas. 13) La diversidad de las comunidades del epifiton y del fitoplancton se redujo frente a un incremento de las concentraciones de nutrientes y peces planctívoros, especialmente en ausencia de plantas sumergidas. 14) Los grupos funcionales propuestos para el fitoplancton por Reynolds et al. (2002), ofrecen una valiosa y complementaria información para entender la ecología del fitoplancton en los lagos someros de la zona mediterránea, aunque se sugieren algunas modificaciones de algunos de los grupos funcionales originalmente descritos. 15) La recuperación y conservación de los lagos someros mediterráneos implica una reducción importante de la carga externa de nutrientes y la adopción de medidas complementarias que potencien un control interno de la carga de nutrientes dentro de la red trófica para recuperar su calidad ecológica y biodiversidad.
The present work studies the ecology of primary producers in some Spanish shallow Mediterranean lakes. The results from two in situ mesocosms experiments with additions of different nutrient concentrations and planktivorous fish densities, together with those on the ecology of the Albufera Lake, concluded that: 1) Nutrient diversion in the Albufera Lake did not shift the present turbid state, but reduced its phytoplankton biomass and produced some short-term clear water phases. 2) The in situ mesocosm experiments showed that nutrient concentrations influenced more than densities of planktivorous fish, biomasses of phytoplankton, epiphyton and submerged macrophytes. 3) Epiphyton had an exponential and maximum growth at phosphorus levels between 0.1 and 0.35 mg L-1, while phytoplankton increased linearly and dominated with values over 0.35 mg L-1, and characean biomass was higher at levels lower than 0.05 mg L-1. 4) Absence of submerged macrophytes favoured nutrient release from the sediment stabilizing a high phytoplankton biomass and the turbid state. 5) Cyanobacteria dominated in a wide range of nutrient levels, while planktivorous fish and zooplankton affected size selection of the species. 6) An alternative model, from those proposed by Gragnani et al. (1999) and Scheffer et al. (1997), is shown to explain the dominance of cyanobacteria and the observed replacement between chroococcal and oscillatorial species. 7) Phytoplankton and epiphyton communities were closely related and their species composition became more similar at increasing nutrient levels. 8) Algae recruitment from the sediment into the phytoplankton was higher than that from the periphyton and increased with nutrient levels. Cyanobacteria were significantly recruited. 9) Diversity of epiphyton and phytoplankton was reduced at increasing nutrient levels and planktivorous fish densities, especially in absence of submerged plants. 10) Several changes are suggested to define some of the functional groups of the phytoplankton originally proposed by Reynolds et al. (2002). 11) The restoration and conservation of shallow Mediterranean lakes implies a severe reduction of the external nutrient loading and the use of complementary measures that may enhance the internal nutrient control within the food web, for recovering their ecological quality and biodiversity.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
42

Pacheco, Betancur Edinson Efren. "Dinámica hidrológica y sedimentológica en una cuenca representativa mediterránea. Riera de Vernegà (1993-2012)." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/128662.

Full text
Abstract:
El objetivo principal es la cuantificación y relación de la precipitación, humedad del suelo, nivel de los acuíferos, escorrentía y el transporte de sedimentos en dos diferentes usos del suelo (agrícola y forestal), realizado en la cuenca de la riera de Vernegà. La exposición de resultados se divide en dos periodos, el primero desde 1993 2005 y el segundo de 2005 a 2012 con una clara influencia en la hidrología por la gestión forestal acaecida en la cuenca. La riera de Vernegà es tributaria de primer orden del río Ter y se localiza en el noreste de la Península Ibérica, específicamente en la vertiente sur del macizo de les Gavarres (Girona). El área de captación total de la cuenca (2,5 km²) cuenta con una combinación de usos agrícolas y forestales que es controlada por la estación de aforo denominada Campàs. El uso únicamente forestal en la parte alta de la cuenca es controlada por la estación de aforo Bosc (1,60 km²). En la cuenca se encuentran caminos forestales no pavimentados. La litología general es granito, a menudo meteorizado formando acumulaciones de una estructura muy débil en la superficie. Esta cuenca está influenciada por un clima mediterráneo subhúmedo y tiene una temperatura media anual de 15°C. La precipitación media es de 688 mm, con una desviación estándar de 179 mm. La distribución estacional la mayoría ocurre durante el otoño seguido de la primavera e invierno, con un 34%, 25% y 23% respectivamente. La escorrentía superficial se concentra en los meses de octubre a junio, siendo siempre el flujo constante en todos los años de este estudio de febrero a abril. La escorrentía media anual en Bosc para el periodo 1993-2005 es de 6,8 mm, y para Campàs de 66,84 mm y para el segundo periodo 2005-2012 en Bosc es de 33,1 mm y para Campàs de 92 mm. Por tanto el aumento de la escorrentía media en las estaciones de aforo es importante, siendo para Bosc del 89,8% y Campàs del 64,0% atribuyéndose estos cambios a la implantación de los Planes Técnicos de Gestión y Mejora Forestal. En total se han logrado registrar 44 crecidas, de las cuales 22 corresponden al periodo 1993-2005 y 22 al periodo 2005-2012. En todo el estudio, el mes donde se registran mayores crecidas es febrero, con 9 crecidas, seguido de abril con 7 y noviembre con 6, durante los meses de junio a septiembre no se registraron crecidas. En octubre es donde se generan los mayores valores, destacándose entre ellas la de del año 2005 donde la escorrentía directa fue para Bosc de 22,7 mm y para Campàs de 133,4 mm. El transporte de sedimentos se refiere a la carga de sedimentos en disolución y suspensión durante el periodo 2005-2012. La producción de sedimentos en suspensión promedio en Bosc es de 0,94 t/km²año y en Campàs de 4,34 t/km²año, y se concentran mayoritariamente en los momentos de las crecidas; sin embargo, en las dos estaciones de aforo estos valores son menores en comparación con la producción de sedimentos en disolución con 1,54 t/km²año en Bosc y 7,10 t/km²año en Campàs. La calidad del agua en la riera de Vernegà no muestra niveles superiores a los niveles guía o estándares europeos para aguas naturales. Solo se encontraron valores que superaban los niveles máximos permitidos por la legislación española en diferentes muestreos del agua del acuífero a través de los tres pozos control. Los elementos que destacaban por contaminación fueron fosfatos, nitratos y nitritos. Una vez los campos dejaron de abonarse con nitratos en 2007, los niveles descendieron a valores por debajo de valores máximos permitidos.
The main objective of this study is the quantification and relation of precipitation, soil moisture, groundwater level, runoff and sediment transport in two different land uses (agriculture and forestry), conducted in the Vernegà basin. The presentation of results is divided in two periods, the first from 1993 to 2005 and the second from 2005 to 2012 with a clear influence of the forest management which took place at the beginning of the century on the hydrology of the basin. The total area of the catchment is 2.5 km² and it has a combination of agricultural and forestry uses controlled by the gauge station called Campàs which close the outlet. The forested area at the top of the basin is controlled by the gauging station called Bosc (1.60 km²). The mean precipitation is 688 mm, with a standard deviation of 179 mm. The study of the seasonal distribution of rainfall shows that most often occurs during the spring, autumn and winter. The average annual runoff for the period 1993-2005 in Bosc was 6.8 mm, and 66.84 mm in Campàs and for the second period 2005-2012 Bosc was 33.1 mm and 92 mm in Campàs. Thus the increase in average runoff was important; being for Bosc 89.8% and Campàs 64.0% attributed these changes to the implementation of Forest Management Plans. In total there have been 44 floods recorded, of which 22 are for the period 1993-2005 and 22 in 2005-2012. Sediment transport refers to the sediment load in solution and suspension during the period 2005-2012. The average of suspended sediment yield in Bosc was 0.94 t/km²yr and 4.34 t/km²yr in Campàs, this transport is mainly due to floods, however, in both gauging stations the values are lower compared to sediment yield in solution with 1.54 t/km²yr in Bosc and 7.10t/km²yr in Campàs.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
43

Quereda, Vázquez Maria Victoria. "Escenarios atmosféricos de contaminación y lluvia ácida sobre la vertiente mediterránea del Sistema Ibérico." Doctoral thesis, Universitat Jaume I, 2016. http://hdl.handle.net/10803/392648.

Full text
Abstract:
El tema de investigación propuesto tiene su fundamento en la larga controversia científica que, desde hace más de treinta años, se ha sostenido sobre la posible relación causa-efecto entre los daños fitotóxicos detectados en las masas forestales del Maestrazgo y dels Ports y las emisiones de la Central Térmica de Andorra. Todas las investigaciones científicas sobre el tema dejaban sin respuesta cuestiones claves debido a la falta de conocimiento de un medio atmosférico en el que se dispersan los contaminantes atmosféricos y que constituye uno de los dominios claves de todo estudio ambiental. Interés incrementado además por ese carácter autárquico que el escenario meteorológico mediterráneo presenta respecto a regiones con las que erróneamente se ha comparado. Consecuentemente, el objetivo principal de la investigación es el reconocimiento y elaboración de modelos de escenario atmosférico que, sin menoscabo de las emisiones contaminantes de la zona, potencien o inhiban los valores de inmisión y riesgo ambiental.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
44

Valverde, Peris Marta. "Eventos vasculares tras 9 años de seguimiento en una cohorte poblacional mediterránea (Estudio ARTPER)." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2019. http://hdl.handle.net/10803/669951.

Full text
Abstract:
La población española es considerada una población de bajo riesgo cardiovascular (RCV), a pesar de los eventos vasculares (EV) son una de las principales causes de muerte. Los eventos coronarios (EC) han sido la principal causa de muerte seguida de los eventos cerebrales (ECe). Objetivo: Determinar la incidencia de EV en una población mediterránea de bajo RCV después de 9 años de seguimiento, así como la influencia de los diferentes factores de riesgo vascular (FRV), en especial la arteriopatía periférica (AP) y la aparición de recurrencia. Material y métodos: El grupo ARTPER es un estudio poblacional prospectivo observacional iniciado en el ano 2006 y con un seguimiento hasta la actualidad, con una muestra inicial de 3.786 sujetos mayores de 49 anos, reclutados bajo muestreo simple aleatorio de diferentes centros de Atención Primaria. Se recogieron los datos socio-demográficos y las variables de RCV [Hipertensión arterial (HTA), Diabetes Mellitus (DM), Dislipemia (DSLP), tabaquismo, obesidad y AP]. Los EV y la morbi-mortalidad fueron las variables principales del estudio. Resultados: Los sujetos con AP presentan mayor incidencia de EV. El riesgo de mortalidad vascular es hasta 7 veces superior en individuos con AP respecto a los sanos. El riesgo de EC y ECe es mayor de 4 veces y 3 veces, respectivamente, en sujetos con AP, en relación con individuos con índice tobillo brazo (ITB) normal. Los sujetos con calcificación arterial (CA) no presentan diferencias en la incidencia de EV respecto a los sanos, excepto en ECe. La recurrencia de EV, independientemente de la etiología, es mayor en el grupo de AP (42%) respecto a los sanos (31%). La odds ratio (OR) de recurrencia de ECe de AP respecto a los sanos, tras ajustar por los FRV, es de 1,77. Conclusiones: La presencia de AP aumenta la incidencia de EV independientemente de FRV, así como el riesgo de recurrencia, especialmente en lo que se refiere a los ECe.
Spanish population is considered a low cardiovascular risk population although vascular events are the principal cause of death. Coronary events were ranked as the first in number of deaths in the general population, followed by cerebrovascular events. Objective: the aim of our study is to determine the incidence of vascular events in lowcardiovascular-risk general population after 9 years follow-up, as well as the influence of vascular risk factors, with a special interest in peripheral arterial disease patients and future events. Methods: ARTPER is an ongoing prospective observational population cohort study with 3786 subjects over 49 years old recruited (simple random sampling) from Primary Health Care Centers. We obtained demographic variables, different vascular risk scores, the presence of principal cardiovascular risk factors (hypertension, diabetes mellitus, hypercholesterolemia, smoking habit, obesity, abdominal obesity and peripheral arterial disease). Vascular events or morbi-mortality (vascular and non-vascular cause) were classified as end points. Results: Patient with peripheral arterial disease present higher incidence of vascular events. The risk of vascular mortality is up to 7 times higher in individuals with peripheral arterial disease than healthy population. The risk of coronary events and cerebrovascular events is greater than 4 times and 3 times respectively in subjects with peripheral arterial disease in contrast with healthy population. Subjects with arterial calcification do not present differences in the incidence of vascular events compared to healthy subjects, except in cerebrovascular events. The recurrence of vascular events independently of etiology is greater in in peripheral arterial disease (42%) compared to healthy group (31%). The Odds Ratio of recurrence of cerebrovascular events for patients with peripheral arterial disease vs healthy patients after adjusting for cardiovascular risk factor is 1.77. Conclusions: The presence of peripheral arterial disease increases the incidence of vascular evens independently of other vascular risk factors, as well as the risk of recurrence, especially in cerebrovascular events.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
45

Velescu, Alina. "Arteriopatía obliterante de extremidades inferiores en una población Mediterránea: epidemiología y asociación con enfermedad cardiovascular." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. http://hdl.handle.net/10803/405306.

Full text
Abstract:
INTRODUCCIÓN: La enfermedad arterial periférica (EAP) es una de las tres principales manifestaciones clínicas de la aterosclerosis. Es la primera causa de pérdida de la extremidad en los países occidentales y un factor de riesgo independiente de eventos coronarios, cerebrovasculares y mortalidad en general. OBJETIVOS: 1. Determinar la incidencia y factores de riesgo de la EAP en nuestro medio. 2. Evaluar la asociación entre EAP y la incidencia de otras formas de enfermedad cardiovascular. Si existe asociación, evaluar si la inclusión del índice tobillo-brazo (ITB) en las funciones de riesgo cardiovascular mejora su capacidad predictiva. 3. Evaluar la asociación entre un ITB elevado y la incidencia de otras formas de enfermedad cardiovascular. Caracterizar el perfil de los individuos con el ITB elevado. METODOLOGÍA: Cohorte prospectiva de base poblacional, de 6352 sujetos residentes en Girona, con edades comprendidas entre 35 y 79 años, evaluada entre 2004-2006 y seguida hasta 2012, y que forma parte del estudio REGICOR (Registro de Girona del Corazón). Se recogieron como variables basales los factores de riesgo cardiovascular clásicos, los antecedentes de enfermedad coronaria y cerebro-vascular, y el ITB. Todos los participantes fueron invitados a asistir a un segundo examen físico entre 2009-2012. En esta visita se volvieron a medir los factores de riesgo cardiovascular clásicos se realizó una segunda medición del ITB. Durante el seguimiento se registraron todos los eventos coronarios y cerebrovasculares incidentes y la mortalidad. RESULTADOS: Objetivo 1: La tasa de incidencia acumulada de EAP en la población fue de 377/100.000 personas-año-1. La tasa de incidencia de la EAP asintomática fue casi tres veces mayor que la de EAP sintomática. La tasa de incidencia de EAP aumentó con la edad, con un marcado ascenso a partir de los 65 años y fue mayor en hombres que en mujeres. La diabetes mellitus no controlada fue el factor de riesgo más potente para la aparición de EAP (OR=10,14). En los participantes de 65 años o menos, la diabetes y la presión arterial sistólica (PAS) se asociaron con la incidencia de EAP; mientras que en los mayores de 65 años, las variables con mayor asociación fueron el tabaco y la PAS. Objetivo 2: La EAP se asoció con mayor riesgo de enfermedad coronaria y cardiovascular en general (HR=2,08 y HR=2,24, respectivamente). La inclusión del ITB en la función de Framingham-REGICOR mejoró tanto la discriminación como su capacidad de reclasificación para eventos cardiovasculares. El incremento del estadístico C fue 0,007 y la mejora neta de la reclasificación (NRI) fue 0,029. Objetivo 3: Un ITB≥ 1,4 no se asoció a una mayor incidencia de eventos CV, pero sí con la mortalidad por cualquier causa (HR=1,97) y la mortalidad CV (HR=3,30). El perfil de los individuos con ITB calcificado revela los siguientes factores independientes: edad, sexo masculino, diabetes y la presión arterial diastólica elevada. CONCLUSIONES: La incidencia de EAP en nuestro estudio fue menor que en otros países desarrollados. La diabetes es el factor de riesgo más importante para desarrollar EAP en los individuos menores de 65 años, mientras que el tabaquismo es el más relevante en los mayores de 65 años. La diabetes mal controlada a largo plazo es el factor de riesgo que más se asocia con la incidencia de EAP. La presencia de un EAP es indicativo de un mayor riesgo de presentar acontecimientos coronarios y cardiovasculares. La incorporación del ITB a la función Framingham-REGICOR mejora su capacidad predictiva para eventos cardiovasculares mayores. Los sujetos con un ITB elevado no presentan una mayor tasa de eventos cardiovasculares pero sí presentan un mayor riesgo de mortalidad CV y por todas las causas.
INTRODUCTION: Peripheral arterial disease (PAD) is one of the three main clinical manifestations of atherosclerosis. PAD is the leading cause of limb loss in western countries and an independent risk factor for coronary and cerebrovascular events, and all cause mortality. OBJECTIVES: 1. To determine the incidence and risk factors of PAD in the Mediterranean population. 2. Evaluate the association between PAD and the incidence of other forms of cardiovascular disease. If there is an association, evaluate whether the inclusion of ankle-brachial index (ABI) in cardiovascular risk functions improves its predictive capacity. 3. To evaluate the association between a high ABI and the incidence of other forms of cardiovascular disease. Characterize the profile of individuals with abnormally high ABI. METHODOLOGY: Prospective population-based cohort of 6352 subjects living in Girona, aged between 35 and 79 years, evaluated between 2004-2006 and followed up to 2012, which is part of the REGICOR study (Girona Registry from the heart). Baseline variables included baseline cardiovascular risk factors, history of coronary and cerebrovascular disease, and ABI measurement. All participants were invited to attend a second physical examination between 2009-2012. At this follow-up visit, classic cardiovascular risk factors and other comorbidities were measured again, and second ABI measurement was performed. During follow-up all incident coronary and cerebrovascular events and mortality were recorded. RESULTS: Objective 1: The cumulative incidence rate of PAD in the population was 377 / 100,000 person-years-1. The incidence rate of asymptomatic PAD was almost three times higher than that of symptomatic PAD. The incidence rate of PAD increased with age, with a marked increase from 65 years and was higher in men than in women. Uncontrolled diabetes mellitus was the most potent risk factor for the development of PAD (OR=10.14). In participants of 65 years or less, diabetes and systolic blood pressure (SBP) were associated with the incidence of PAD, while in those older than 65 years; the variables with the greatest association were tobacco and SBP. Objective 2: PAD was associated with an increased risk of coronary and cardiovascular disease in general (HR=2.08 and HR=2.24, respectively). The inclusion of ABI in the Framingham-REGICOR function improved both discrimination and its ability to reclassify cardiovascular events. The increment of the C statistic for cardiovascular events was 0.007 and the net improvement of the reclassification (NRI) was 0.029. Objective 3: An ITB≥1.4 was not associated with a higher incidence of CV events, but with all-cause mortality (HR=1.97) and CV mortality (HR=3.30). The profile of individuals with abnormally high ABI revealed the following independent factors: age, male sex, diabetes and high diastolic blood pressure CONCLUSIONS: The incidence of PAD in our study was lower than in other developed countries. Diabetes is the most important risk factor in individuals younger than 65 years, while smoking is the most relevant in people over 65 years. Long term uncontrolled diabetes is the main risk factor for PAD incidence. PAD is strongly associated with the incidence of coronary and cardiovascular events in general. The inclusion of ABI in the Framingham-REGICOR risk function improves its predictive capacity for cardiovascular events. Subjects with abnormally high ABI do not present a higher rate of cardiovascular events. However, they do show a clear association with cardiovascular and total mortality, so they can be considered as a high-risk population.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
46

Cantarella, Laura. "La Riviera mediterránea en el siglo XXI. De Territoire Liquide a paisaje de la crisis." Doctoral thesis, Universitat Pompeu Fabra, 2016. http://hdl.handle.net/10803/387556.

Full text
Abstract:
La presente investigación se presenta como un ejercicio de hermenéutica del paisaje costero del mar Mediterráneo norte-occidental en la actualidad y con la fotografía como herramienta principal de estudio y análisis. La delimitación geográfica de la investigación corresponde a las costas del Mediterráneo norte-occidental, profundizando sobre todo en algunas zonas elegidas por el impacto producido por las trasformaciones urbanísticas, por la importancia de las estratificaciones históricas y por la cantidad y calidad de los trabajos fotográficos producidos. Las áreas elegidas como observatorios privilegiados son amplios tramos de la costa italiana, francesa y española Respecto al marco cronológico la investigación se limitará a las últimas décadas hasta el presente y la fotografía será el centro focal del trabajo aquí propuesto, pero también serán consideradas otras categorías como las imágenes comerciales, la cinematografía y la literatura contemporánea. La investigación prevé entonces un método de trabajo interdisciplinario.
La presente ricerca si presenta come un esercizio di ermeneutica del paesaggio costiero mediterraneo nella contemporaneità e utilizza la fotografia come principale strumento di studio e analisi. La delimitazione geografica della ricerca corrisponde alle coste del Mediterraneo nord-occidentale, con una particolare attenzione alle zone interessate da trasformazioni urbanistiche, per l’importanza delle stratificazioni esistenti e per la quantità e qualità dei lavori fotografici prodotti. Le aree scelte come osservatorio privilegiato sono soprattutto ampi tratti della costa italiana, francese e spagnola. Rispetto ai limiti cronologici, la tesi si limiterà agli ultimi decenni. La fotografia sarà il centro focale del lavoro qui proposto, ma saranno considerate anche altre categorie come le immagini commerciali, la cinematografia e la letteratura contemporanea.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
47

Granado, Casas Minerva. "Adherencia a la Dieta Mediterránea y resultados percibidos por el paciente en la diabetes autoinmune." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2020. http://hdl.handle.net/10803/668924.

Full text
Abstract:
Objectius: Avaluar els hàbits alimentaris i el grau d’adherència a la Dieta Mediterrània dels pacients adults amb DM1; avaluar les diferències en la ingesta dietètica entre els pacients amb DM1 i RD i sense aquesta; comparar els resultats percebuts pel pacient (qualitat de vida i satisfacció amb el tractament) entre els pacients amb diabetis autoimmune latent de l’adult (LADA) i els pacients amb DM1 i DM2; estudiar l’associació entre els resultats percebuts pel pacient i la RD en pacients amb DM1; determinar la relació entre el patró dietètic (Dieta Mediterrània i alimentació saludable) i els resultats percebuts pel pacient en pacients amb DM1. Mètodes: El disseny de l’estudi va ser transversal i multicèntric. Es va reclutar una mostra de 262 participants amb DM1 i 254 subjectes sense diabetis comparables amb edat i sexe, seleccionats de les poblacions de referència. A més, es van reclutar 48 pacients amb LADA i 297 pacients amb DM2. Es van administrar, mitjançant entrevista personal, el qüestionari de freqüència de consum d’aliments dissenyat per Willet et al., l’Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life (ADDQoL-19) i el Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ). Resultats: Els pacients amb DM1 van tenir una major adherència a la Dieta Mediterrània i una alimentació més saludable. Els pacients amb RD van tenir una ingesta total de greixos menor que els pacients sense RD. L’elevada ingesta d’àcids grassos mono-insaturats (MUFA), àcid oleic i vitamina E es va associar amb una menor presència de RD en pacients amb DM1. La ingesta de carbohidrats es va relacionar amb una major presència de RD. Els pacients amb LADA i RD tractats amb insulina van mostrar una pitjor percepció de la seva qualitat de vida i una major freqüència d’hiperglucèmies percebudes. La RD es va associar amb una pitjor qualitat de vida i una major freqüència d’hipoglucèmies percebudes. L’adherència a la Dieta Mediterrània moderada i alta es va relacionar amb una qualitat de vida millor. Conclusions: Els pacients adults amb DM1 van mostrar una major adherència a la Dieta Mediterrània i un patró d’alimentació més saludable que els participants sense diabetis. Els pacients amb RD van tenir una ingesta de greixos més desfavorable que els pacients sense RD. Els pacients amb LADA van mostrar una qualitat de vida i satisfacció amb el tractament pitjor en comparació amb els pacients amb DM1 i DM2. La RD es va relacionar amb una percepció de la qualitat de vida i satisfacció amb el tractament pitjor en els pacients amb DM1. La Dieta Mediterrània es va associar positivament amb la qualitat de vida en els pacients amb DM1.
Objetivos: Evaluar los hábitos alimentarios y el grado de adherencia a la Dieta Mediterránea de los pacientes adultos con diabetes mellitus tipo 1 (DM1); evaluar las diferencias en la ingesta dietética entre pacientes con DM1 con retinopatía diabética (RD) y sin ésta; comparar los resultados percibidos por el paciente (calidad de vida y satisfacción con el tratamiento) entre los pacientes con diabetes autoinmune latente del adulto (latent autoimmune diabetes in adults, LADA) y los pacientes con DM1 y diabetes mellitus tipo 2 (DM2); estudiar la asociación entre los resultados percibidos por el paciente y la RD en pacientes con DM1; determinar la relación entre el patrón dietético (Dieta Mediterránea y alimentación saludable) y los resultados percibidos por el paciente en pacientes con DM1. Métodos: El diseño del estudio fue transversal y multicéntrico. Se reclutó una muestra de 262 participantes con DM1 y 254 sujetos sin diabetes comparables en edad y sexo, seleccionados de las poblaciones de referencia. Además, se reclutaron 48 pacientes con LADA y 297 pacientes con DM2. Se administraron el cuestionario de frecuencia de consumo de alimentos diseñado por Willet et al., el Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life (ADDQoL-19) y el Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ) mediante entrevista personal. Resultados: Los pacientes con DM1 tuvieron mayor adherencia a la Dieta Mediterránea y una alimentación más saludable que los participantes sin diabetes. Los pacientes con RD tuvieron una ingesta total de grasas menor que los pacientes sin RD. La elevada ingesta de ácidos grasos monoinsaturados (MUFA), ácido oleico y vitamina E se asoció con una menor presencia de RD en pacientes con DM1. La ingesta de carbohidratos se relacionó con mayor presencia de RD. Los pacientes con LADA con RD y tratados con insulina mostraron una peor percepción de su calidad de vida y una mayor frecuencia de hiperglucemias percibidas. La RD se asoció con una peor calidad de vida y una mayor frecuencia de hipoglucemias percibidas. La adherencia a la Dieta Mediterránea moderada y alta se relacionó con una mejor calidad de vida en la DM1. Conclusiones: Los pacientes adultos con DM1 mostraron una mayor adherencia a la Dieta Mediterránea y un patrón de alimentación más saludable que los participantes sin diabetes. Los pacientes con DM1 y RD tuvieron una ingesta de grasas más desfavorable que los pacientes sin RD. Los pacientes con LADA mostraron una peor calidad de vida y satisfacción con el tratamiento en comparación con los pacientes con DM1 y DM2. La RD se relacionó con una peor percepción de la calidad de vida y satisfacción con el tratamiento en pacientes con DM1. La Dieta Mediterránea se asoció positivamente con la calidad de vida en pacientes con DM1.
Objectives: The aims of the study were to assess dietary habits and the adherence to the Mediterranean Diet in adult patients with type 1 diabetes (DM1); to assess the differences in terms of dietary intake between patients with DM1 with diabetic retinopathy (RD) and without this; to compare patient-reported outcomes (i.e. quality of life and treatment satisfaction) between patients with latent autoimmune diabetes in adults (LADA) and patients with DM1 and type 2 diabetes (DM2); to study the association between patient-reported outcomes in patients with DM1 and RD; to determine the relationship between dietary pattern (such as the Mediterranean Diet and healthy eating) with patient-reported outcomes in patients with DM1. Methods: This was a cross-sectional and multicentre study design. A sample of 262 participants with DM1 and age- and sex-matched 254 subjects without diabetes of the reference populations were recruited. Furthermore, 48 patients with LADA and 297 patients with DM2 were also recruited. The food frequency questionnaire designed by Willet et al., the Audit of Diabetes-Dependent Quality of Life questionnaire (ADDQoL-19) and Diabetes Treatment Satisfaction Questionnaire (DTSQ) were administered by personal interview. Results: Patients with DM1 had a higher adherence to the Mediterranean Diet and a healthier eating. Patients with DR had a lower total fat intake than non-DR patients. A higher monounsaturated fatty acid (MUFA), oleic acid and vitamin E intake was associated with a lower presence of DR in patients with DM1. Carbohydrate intake was related with more presence of DR. Patients with LADA with DR and insulin-treated showed a poorer quality of life perception and a higher frequency of perceived hyperglycemia. DR was associated with a poorer quality of life and a higher perception of hypoglycemia’s frequency. A moderate and high Mediterranean Diet adherence was related with better quality of life. Conclusions: Adult patients with DM1 showed a higher adherence to the Mediterranean Diet and a healthier eating in comparison with non-diabetic subjects. Patients with DR had an unfavorable fat intake compared with non-DR patients. Patients with LADA showed a poorer quality of life and treatment satisfaction in comparison with DM1 and DM2 patients. DR was related with a poorer perception of quality of life and treatment satisfaction in patients with DM1. The Mediterranean Diet was positively associated with quality of life in patients with DM1.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
48

Gallardo, Bernal Marcos Manuel, Salgado Juan Manuel Lam, Gutiérrez Cinthya Victoria Montes, and Guillén Giovanna Irene Reyes. "Planeamiento estratégico región Lambayeque." Master's thesis, Pontificia Universidad Católica del Perú, 2018. http://tesis.pucp.edu.pe/repositorio/handle/123456789/12346.

Full text
Abstract:
Primero, es importante saber que Perú es un país altamente multicultural, que posee a su vez gran diversidad en cada una de sus regiones. En Perú, todas sus regiones poseen gobiernos regionales que gestionan cada lugar. Por lo tanto, es importante que las autoridades trabajen juntas para mejorar los aspectos de las economías, la seguridad y los asuntos de salud existentes en la región; en este caso este Planeamiento Estratégico, se centrará en Lambayeque. Es muy importante decir que Lambayeque tiene una buena ubicación geográfica que permite desarrollar actividades mineras, o actividades agropecuarias, así como actividades exportadoras, como la caña de azúcar. Hay una gran oportunidad para crecer en estos aspectos y ser capaz de dar mayor calidad de vida a la gente en la región. En este aspecto, el actual planeamiento estratégico busca explotar las principales oportunidades para el desarrollo de la región Lambayeque, como son: convertirla en la principal región exportadora de maracuyá y pimiento del Perú; también se apunta a posicionar a la región como uno de los principales destinos turísticos nacionales. Esto en consecuencia logrará un crecimiento y formalización de la población económicamente activa. Este plan intenta hacerlo en diez años, a partir de 2018 hasta 2027
First, is important to know, that Peru is a very multicultural country that has a lot of diversity in its regions. In Peru, all its regions have regional governments that manage several aspects of those places. So, it’s important that the authorities work together to improve economies aspects, security and health care issues existing in the region; in this case this Strategic planning, will focus on Lambayeque. It’s very important to say that Lambayeque has a good geographic location that enables developing mining activities, or farming activities, exporting activities, like sugar cane. There is a great opportunity to grow up in this aspect and can give more quality lives to the people in the region. In this aspect, the current strategic planning seeks to exploit the main opportunities for the development of the Lambayeque region, such as converting it into the main exporting region of passion fruit and pepper of Peru; It also aims to position the region as one of the main national tourist destinations. This will consequently achieve a growth and formalization of the economically active population. This plan aims to do it in ten years, from 2018 to 2027
Tesis
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
49

Carrasco, Espí Paula. "Modulación genética y ambiental de parámetros bioquímicos y clínicos en población mediterránea de alto riesgo cardiovascular." Doctoral thesis, Universitat de València, 2011. http://hdl.handle.net/10803/78866.

Full text
Abstract:
Las enfermedades cardiovasculares (ECV), siguen siendo la primera causa de mortalidad a nivel mundial. Por ello, representan un gran desafío para la Salud Pública, poniendo de manifiesto la necesidad de intensificar los esfuerzos en investigación para mejorar la prevención primaria y su tratamiento. La epidemiología cardiovascular clásica no incorporaba en sus estudios el componente genético de la enfermedad porque se carecía de información sobre ello. La secuenciación del genoma humano, ha posibilitado que se implante con fuerza la nueva epidemiología genómica cardiovascular, que tiene como objetivo la integración de la información genética y ambiental en el estudio de la etiología de las ECV, lo que permitirá caracterizar interacciones gen*ambiente y así, obtener conocimiento para poder realizar modificaciones efectivas de los estilos de vida en aquellas personas con una mayor susceptibilidad genética que actúen sobre el riesgo cardiovascular. Pero para ello se necesitan estudios capaces de proporcionar, por su diseño experimental, evidencia científica de primer nivel. El estudio PREDIMED (PREvención DIeta MEDiterránea) constituye una magnífica oportunidad puesto que se trata de un ensayo de campo prospectivo, aleatorizado, multicéntrico y controlado de intervención que pretende estudiar los efectos de la dieta mediterránea (DM) en la prevención primaria de la ECV. Nuestro grupo investigador participa como el nodo de Valencia y ha reclutado 1050 participantes con elevado riesgo cardiovascular. Esta tesis doctoral se enmarca en este proyecto que ha permitido validar el cuestionario de frecuencia de consumo alimentario (CFCA) utilizado en este estudio, analizar los efectos sobre fenotipos intermedios de ECV de una DM con respecto a una dieta baja en grasas tras tres meses de intervención dietética, realizar el estudio de asociación de polimorfismos en genes candidatos (CETP, LIPC, LPL, APOE, APOA1, ABCA1, PON1, p22phox, MTHFR, IL-6, COX-2, FTO, PPARG2, PPARGC1, TCF7L2 y genes de las subunidades de AMPK,) y fenotipos intermedios de ECV como perfil lipídico, obesidad, diabetes, presión arterial marcadores de estrés oxidativo e inflamación, así como el análisis de interacciones gen*ambiente (tabaco, actividad física y dieta) e interacciones gen*gen. Este trabajo se ha completado con el estudio de interacciones gen*ambiente sobre fenotipos finales de ECV a través de un estudio de casos y controles de la cohorte EPIC-España. Los resultados más relevantes han mostrado que, el CFCA del estudio PREDIMED, ha mostrado una buena validez y fiabilidad y que mayor adherencia a la DM se asocia significativamente con cambios favorables en las concentraciones plasmáticas de lípidos, glucosa y marcadores de inflamación. También se ha observado que la mayoría de estos polimorfismos se asocian significativamente con fenotipos intermedios de ECV (lípidos, marcadores de estrés oxidativo e inflamación, presión arterial, obesidad, diabetes), replicando asociaciones ya descritas en otras poblaciones e incluso encontrando asociaciones nuevas, descritas por primera vez. Se ha encontrado también importantes interacciones gen*gen considerando variantes en distintos genes que actúan sobre el mismo fenotipo, y las variables ambientales, fundamentalmente del estilo de vida, también presentan interacciones con los polimorfismos estudiados determinando fenotipos intermedios de riesgo cardiovascular. Algunos de estos polimorfismos también se asocian con mayor riesgo de ECV, presentando asimismo modulaciones ambientales, por lo que podemos concluir que en las variables bioquímicas y clínicas estudiadas relacionadas con el riesgo cardiovascular, existe una importante interacción entre factores genéticos y ambientales que las determinan, cuyo conocimiento en profundidad permitirá establecer estrategias más eficaces de prevención personalizada en base al genoma y a las distintas variables ambientales con las que interactúa.
Cardiovascular disease (CVD) is the leading cause of death worldwide, therefore knowledge about its pathogenesis is a priority for primary prevention and treatment. Current evidence supports the concept that gene*environment interactions modulate intermediate phenotypes and CVD risk. However, to study gene*environment interactions studies than offer the highest level of evidence are needed. The present study has been conducted within the frame of PREDIMED (PREvención DIeta MEDiterránea) trial, a large randomized intervention study, aimed at assessing the effects of the mediterranean diet (MD) on the primary prevention of CVD. Our group in Valencia participates with 1050 participants. In the current study we assessed validity of the food-frequency questionnaire (FFQ) used in PREDIMED, we examined the effect of a MD compared to a low-fat diet on intermediate phenotypes, after 3-months of diet intervention, and studied the association between polymorphisms of candidate genes (CETP, LIPC, LPL, APOE, APOA1, ABCA1, PON1, p22phox, MTHFR, IL-6, COX-2, FTO, PPARG2, PPARGC1, TCF7L2, AMPK) and intermediate phenotypes of CVD (lipids, oxidative stress and inflammation markers, blood pressure, obesity, diabetes), gene*environment (smoking, diet, physical activity) and gene*gene interactions. This study has been completed with the analysis of some gene*diet interactions of clinical CVD phenotypes (myocardial infarction) through a case-control study on the EPIC-Spain cohort. The most significant results have shown the FFQ used in PREDIMED has a good validity and reliability. Greater adherence to the MD was associated with favorable changes in lipids, glucose and inflammatory markers. It has also been observed that most of polymorphisms are associated with intermediate phenotypes of CVD, replicating associations already described in other populations and even finding new of these, first described, and these associations were found modulated by lifestyle variables. We also found significant gene*gene interactions and some polymorphisms were also associated with increased risk of CVD, also presenting environmental modulations. In conclusion, in the studied clinical and biochemical variables related to cardiovascular risk, there is significant interaction between genetic and environmental factors that determine them, and a deeper understanding of it will develop strategies for more effective personalized prevention based on genome and environmental factors with which it interacts.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
50

Lara, San Martín Alejandro. "Percepción social en la gestión del riesgo de inundación en un área mediterránea (Costa Brava, España)." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2012. http://hdl.handle.net/10803/98249.

Full text
Abstract:
This research aims to understand the perception of civil society both organized and unorganized, regarding the problem of floods and their management. This is based on a case study of the following municipalities; Calonge, Torroella de Montgrí and Tossa de Mar. This is achieved through a mixed methodology that combines qualitative and quantitative aspects and applies three complementary techniques of data collection: a) surveys of residents in flood-prone areas; b) interviews with mayors and technical environments within each of the respective municipalities of the study, and c) Focus Groups sessions with civil society representatives previously defined. The main results show that the flood experience is a determinant to know social perception of flood risk and structural measures have great support by local authorities and residents of areas prone to flooding. However, organized civil society prefers to enhance non-structural measures for the protection and management of flood risk.
La presente investigación pretende dar a conocer la percepción de la sociedad civil organizada y no organizada respecto a las inundaciones y su gestión, a partir de un caso de estudio configurado por los municipios de Calonge, Torroella de Montgrí y Tossa de Mar. Para ello se desarrolla una metodología mixta que combina aspectos cualitativos y cuantitativos y se aplican tres técnicas complementarias de recolección de datos: a) encuestas a los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones; b) entrevistas a los alcaldes y técnicos de medio ambiente de cada uno de los respectivos municipios de estudio; y c) sesiones de Focus Groups con representantes de la sociedad civil previamente definidos. Los principales resultados establecen que la experiencia con las inundaciones es determinante en la percepción de este riesgo y que las medidas estructurales presentan un gran soporte tanto por parte de las autoridades locales como de los residentes de las zonas expuestas a las inundaciones. Sin embargo, la sociedad civil organizada prefiere potenciar las medidas no estructurales destinadas a la protección y convivencia con el riesgo de inundación.
APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles
We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!

To the bibliography