Journal articles: 'Relats'

1

Cucó, Pepa, and Joaquim Rius Ulldemolins. "Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i resistents als relats hegemònics de la transició a la democràcia." Debats. Revista de Cultura, Poder i Societat 132, no. 1 (2018): 6–11. http://dx.doi.org/10.28939/iam.debats-132-1.1.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Noia Campos, Camiño. "Lendas galegas de ánimas." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 57. http://dx.doi.org/10.17345/elop201957-75.

Full text

Abstract:

O artigo ten como obxectivo presentar relatos sobre a volta das almas dos mortos ao mundo da realidade, que en Galicia son numerosos e, así mesmo, defender a súa adscrición ao xénero da lenda. Unhas historias conservadas no imaxinario popular ao longo dos séculos. Mediante a comparación co que sucede en países de cultura celta, en especial no norte e sur de Portugal e Bretaña que son os que mellor coñezo, interprétanse varios relatos de ánimas con diferentes motivos e axentes. Os temas esenciais céntranse na vinda ao mundo das ánimas para pedir favores elas soas. Cando veñen no grupo procesional da (Santa) Compaña é para penar os pecados e para avisar da morte dalgunha persoa da veciñanza. Saliéntase o sincretismo que existe neste tipo de textos entre os elementos da etapa celta, precristiá, e os inseridos pola doutrina católica sobre o purgatorio e o inferno desde a cristianización de Europa. A parte final do artigo dedícase a mostrar a amplitude do concepto de lenda no ámbito da folclorística e a defender a proposta do cambio de denominación dos relatos estudados atendendo á súa veracidade.***L’article té com a objectiu presentar relats sobre el retorn de les ànimes dels morts al món de la realitat, que a Galícia són nombrosos i, així mateix, defensar-ne la vinculació al gènere de la llegenda. Són unes històries conservades en l’imaginari popular al llarg dels segles. En comparació amb el que succeeix als països de la cultura celta, especialment al nord i al sud de Portugal i a la Bretanya, que són els que conec millor, s’interpreten diversos relats d’ànimes amb diferents motius i agents. Els temes essencials se centren en l’arribada al món de les ànimes per sol·licitar els seus favors. Quan venen al grup processional de (Santa) Compaña és per castigar els pecats i advertir de la mort d’una veí. Es posa de relleu el sincretisme que existeix en aquest tipus de text entre els elements de l’etapa celta, precristiana, i els que s’insereixen en la doctrina catòlica sobre el purgatori i l’infern des de la cristianització d’Europa. La part final de l’article es dedica a mostrar l’amplitud del concepte de llegenda en el camp de la folklorística i defensar la proposta de canviar la denominació dels relats estudiats tenint en compte la seva veracitat.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Kot’átková, Adéla. "Història i trama: els casos clínics com a relats acadèmics." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 70 (April 22, 2021): 53. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.70.19995.

Full text

Abstract:

Els casos clínics constitueixen un gènere propi dels professionals sanitaris, que els redacten i publiquen amb propòsits didàctics i de recerca. A diferència d’altres textos científics, es basen en l’experiència clínica d’un o pocs pacients, per la qual cosa adopten un caràcter narratiu i una sèrie de característiques que ens condueixen a considerar-los com a relats acadèmics. En aquest article mirem d’esbrinar si aquesta consideració és apropiada. Revisem la teoria de la narració per identificar l’element clau que defineix el relat respecte d’altres textos narratius: la trama o intriga. Comprovem la presència d’aquest element en un corpus de casos clínics escrits en català, anglès i castellà publicats en revistes de l’àmbit de la salut mental.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Veà Vila, Sílvia. "El rol de les protagonistes dels relats etnopoètics lligats a topònims de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 6 (February 21, 2018): 117. http://dx.doi.org/10.17345/elop2017117-140.

Full text

Abstract:

En aquest article es presenten 17 relats etnopoètics recollits a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Priorat, a la demarcació de Tarragona (Catalunya). Aquests relats estan directament lligats a topònims d’aquesta zona geogràfica, de manera que molts expliquen l’origen dels noms d’accidents topogràfics, arbres i construccions, i altres hi estan relacionats directament, perquè expliquen esdeveniments ocorreguts en aquests indrets.La recollida dels materials etnopoètics ha estat a través d’entrevistes personals gravades i, després, transcrites seguint uns estàndards. Posteriorment, s’ha fet una anàlisi dels textos i s’ha observat que, majoritàriament, responen al patró de tradicions explicatives, i, en un cas, al d’un amonestament. Simultàniament, se n’ha fet una anàlisi des del punt de vista del gènere a partir dels rols que desenvolupen les protagonistes dels relats i alguns altres personatges. Amb aquesta darrera anàlisi, s’ha pogut observar, en primer lloc, que la majoria dels rols de les dones que hi apareixen corresponen a bruixes, altres dones malvades i perilloses, dones passives el paper de les quals és la reproducció, dones víctimes d’agressions sexuals, prostitutes...; en segon lloc i darrer, només una petita minoria presenten protagonistes valentes, decidides i positives, i encara una part de les quals demostren aquesta valentia amb l’opció del suïcidi.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Escartí, Vicent. "El (no) record de la Germania a Mallorca (segle xvi)." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 5, no. 5 (2021): 24. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v5.154.

Full text

Abstract:

La memòria que va persistir de la Germania a Mallorca fou limitada, ja que només tenim notícia d’una crònica sobre els fets (perduda) i d’un nombre limitat de relats. En l’àmbit popular no n’ha quedat cap constància en contes, rondalles i altres manifestacions orals. En la literatura culta la versió que va perdurar de la revolta durant segles fou completament negativa. Completam aquesta visió sobre la matèria amb el comentari d’una relat conegut més recentment i l’aportació de tres breus textos fins ara inèdits. Tots quatre, així com altres de coneguts, foren redactats per notaris, un col·lectiu massivament antiagermanat i que, per tant, fou objecte de persecució per part dels revoltats.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Vibot Railakari, Tomàs. "Aportacions a la classificació de llegendes de moros de la serra de Tramuntana (Mallorca)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 7 (December 11, 2018): 135. http://dx.doi.org/10.17345/elop2018135-151.

Full text

Abstract:

La narrativa popular amb els moros com a protagonistes en les terres de la serra de Tramuntana de Mallorca és prou abundosa i rica, tal com ho demostra la gran quantitat de relats inclosos en els reculls de llegendes publicats des del final del segle XIX fins a pràcticament els nostres dies. Tot i que una part important del gruix d’aquests relats pertanyen al mode realista, comptem amb un interessant cabal de llegendes (mode fabulós) que avui dia no ha estat objecte de classificació. Partint de la proposta de classificació dels gèneres etnopoètics d’Heda Jason (2000), es destrien i analitzen totes aquelles llegendes que tenen com a protagonista (o coprotagonista) la figura del moro, un mot que dins l’imaginari popular s’identifica amb musulmà i, generalment, es presenta amb unes connotacions negatives. Tot i això, el llegendari mostra altres caires d’aquest personatge i, per aquest motiu, es pot afirmar que resulta una figura prou diversa i rica dins els materials folklòrics.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

Gregori, Alfons. "El mite de l’esperit fantasmal durant el Modernisme: transposició, irrealitat i creences." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 67 (October 16, 2019): 15. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.67.15369.

Full text

Abstract:

Amb la voluntat de contribuir a l’escassament estudiada literatura fantàstica catalana, el present article és una aproximació a dos dels motius cabdals d’aquesta modalitat literària, és a dir, els fantasmes i els esperits encarnats. Així, partim d’un fonament teòric interdisciplinari a l’entorn de la funció imaginativa de l’ésser humà per tal d’analitzar un petit corpus de narrativa breu escrita durant l’època modernista en què el component irreal determina l’adscripció genèrica de l’obra i resulta clau en l’engranatge textual del relat. En concret es tracta de dos contes força oposats entre ells: un de M. Genís i Aguilar i un segon de J. Zanné. Tot aplicant les nocions vinculades a la hipertextualitat literària difoses per Genette, examinem els condicionants estètics, ideològics i religiosos en la reescriptura dels mites i dels hipotextos que es localitzen en cadascun dels relats.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Temporal Oleart, Josep. "Relats protagonitzats pel Rector de Vallfogona en el Manuscrit de Sabater Carbonell." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 2 (December 17, 2013): 195. http://dx.doi.org/10.17345/elop2013195-212.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Porzio, Laura. "Cossos significants, cossos representats, cossos resistents. L’itinerari corporal d’una noia skinhead." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 13 (December 11, 2013): 113. http://dx.doi.org/10.17345/aec13.113-136.

Full text

Abstract:

L’objectiu d’aquest article és presentar parts de les temàtiques tractades a la meva tesi doctoral Cos, biografia i cultures juvenils. Els estudis de cas del moviment skinhead i dels latin kings & queens a Catalunya, defensada al gener de 2009 al Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. L’objectiu teòric del treball va ser fer dialogar l’Antropologia del Cos amb els Estudis de Joventut, portant a terme una recerca etnogràfica i interpretant els relats biogràfics de noies i nois joves amb la mirada en el cos i les corporalitats com a eixos vertebradors de les seves identitats, experiències i pràctiques compartides. En aquest article em centro en l’etnografia sobre el moviment skin i el relat biogràfic de l’Elena, skinhead girl antifeixista catalana, per tal d’analitzar com les pràctiques corporals d’ella, i dels altres membres del grup, donen significat, sentit i raó de ser a aquesta mateixa cultura juvenil.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Guiscafrè Danús, Jaume. "L’imaginari de la por al segle XIX català: costums, creences, supersticions i llegendes." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 8 (December 18, 2019): 43. http://dx.doi.org/10.17345/elop201943-56.

Full text

Abstract:

Marià Aguiló, com altres folkloristes del segle XIX, va arreplegar materials escrits i testimonis orals —encara inèdits— sobre creences, supersticions i costums relacionats amb les creences populars, singularment amb la bruixeria i la demonologia. En aquest treball n’aprofit alguns exemples per reflexionar sobre els límits de la rondalla i la llegenda i sobre les relacions complexes que mantenen amb altres gèneres etnopoètics com les supersticions, els costums, els dites o els memorates. Tant aquestes relacions com els diversos graus d’elaboració narrativa que poden tenir les creences populars estan condicionats per la vigència que té la creença entre els membres de la comunitat reduïda i pel grau d’identificació emocional que l’informant té amb el contingut del que relata o reporta. Així mateix, hi planteig la hipòtesi que els contrafacta carnavalescos d’alguns relats no s’han d’entendre com el resultat de la pèrdua de vigència de la creença o la superstició que els suscita, sinó més aviat com una manera alternativa de gestionar els temors que provoquen les forces i els mons sobrenaturals.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

González Sanz, Carlos. "Los cuentos novela en Aragón y La Rioja (España)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 49. http://dx.doi.org/10.17345/elop201549-61.

Full text

Abstract:

Como paso previo para la presentación del repertorio de los relatos recogidos y de los cuentos tipo catalogados en Aragón y La Rioja —en este último caso, a partir de la colaboración del autor en la clasificación de los cuentos recopilados y editados por el folclorista Javier Asensio en esta comunidad autónoma—, se propone una reflexión acerca del subgénero de los cuentos novela. Para ello se parte de la definición que Carme Oriol ofrece en su obra Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana y se tienen en cuenta las críticas a la etnopoética que Luis Beltrán expone en «Géneros y estéticas en la literatura tradicional», de las que se concluye que, junto a las características de los cuentos novela o cuentos de ingenio que señala Carme Oriol, deben considerarse también su carácter de género bajo, su naturaleza mixta serio-cómica y la naturaleza idílica de los relatos del conflicto familiar. Por lo que respecta a los cuentos novela aragoneses y riojanos, se destaca, en particular, que una amplia mayoría de ellos responden claramente a la función educativa y sapiencial propia de este género, siendo el ingenio y el buen consejo los principales valores que ofrecían a sus receptores.***Com a pas previ per a presentar el repertori dels relats recollits i dels contes-tipus catalogats a Aragó i La Rioja — en aquest darrer cas, a partir de la col·laboració de l’autor en la classificació de les rondalles recopilades i editades pel folklorista Javier Asensio en aquesta comunitat autònoma—, es proposa una reflexió sobre el subgènere de les rondalles d’enginy. Es parteix per a fer-ho de la definició que Carme Oriol dóna en la seva obra Introducció a l’etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana i es tenen en compte les crítiques a l’etnopoètica que Luis Beltrán exposa a «Géneros y estéticas en la literatura tradicional», concloent que, juntament amb les característiques de les rondalles d’enginy que assenyala Carme Oriol, s’han de considerar també el seu caràcter de gènere baix, la seva naturalesa mixta seriosa i còmica i la naturalesa idíl·lica dels relats del conflicte familiar. Pel que fa a les rondalles d’enginy aragoneses i de La Rioja, es destaca, en particular, que una àmplia majoria d’aquestes responen clarament a la funció educativa i sapiencial, pròpia d’aquest gènere, sent l’enginy i el bon consell els principals valors que aquestes rondalles oferien als seus receptors.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Garriga Mora, Xavier. "Fer i pintar un plat de ceràmica amb un relat amagat que parla sobre la màgia de la trobada dels pares." Comunicació educativa, no. 29 (December 14, 2016): 53. http://dx.doi.org/10.17345/comeduc201653-59.

Full text

Abstract:

Als tallers infantils d’art de l’Escola Municipal d’Art Illa de Sabadell procurem fer treballs significatius que tenen a veure amb les biografies dels nens i les seves famílies. En aquest, hem fet uns plats de ceràmica pintats amb el relat del dia que els pares es van veure per primer cop.Des de l’antiguitat, la ceràmica sempre ha estat un suport per facilitar la vida i alhora ha estat portadora d’elements simbòlics que acompanyen l’esperit de la seva funcionalitat, amb decoracions que donen força i màgia per al viure dels usuaris.Fer un plat amb fang, commemoratiu, és un acte simbòlic: un plat en què ens menjarem possiblement el nostre futur. Com expliquen Jodorowsky (Jodorowsky i Costa, 2011) i sobretot Stephan Hausner (2013) quan parlen del contracte inicial que fa una parella quan es troba, moltes clàusules complexes dels pares les paguen els fills, que intenten compensar i solucionar coses i ho acaben pagant amb la seva salut.Aquests tipus de propostes artisticoeducatives desperten relats dintre de les famílies del nostre alumnat, i també professorat, i es produeix a l’escola un fet que sempre ens encomana incloure-hi Carles Parellada des de la pedagogia sistèmica: la reconciliació biogràfica, la creació d’un relat del vincle que ens ajuda a donar sentit i força per viure el present.Aquesta proposta es va fer amb l’alumnat del màster en Pedagogia Sistèmica a l’Institut Gestalt i la Fundació URV, i ens va permetre descobrir en la pròpia pell la importància d’aquest relat fundacional de la parella que ens va fer. Sigui el que sigui el que va passar entre els pares, si es tracta del nostre origen és prou important saber el que va passar per fer el nostre propi relat present del viure. Es van incorporar moviments sistèmics a través dels quals es van fer emocionants descobriments.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Valriu Llinàs, Caterina. "Les llegendes sobre el naixement i la infantesa de Jesús a la tradició catalana." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 121. http://dx.doi.org/10.17345/elop2015121-139.

Full text

Abstract:

A la tradició catalana hi ha un gran nombre de llegendes que tracten del naixement i la infantesa de Jesús i que s’articulen entorn d’episodis dels evangelis. L’estudi revisa més de 150 d’aquests relats provinents de diversos indrets del domini lingüístic, els confronta amb les informacions que aporten els evangelis, n’analitza els personatges principals, les estructures narratives, els aspectes literaris, les funcions que acompleixen en el context social, la ideologia que vehiculen i la seva intencionalitat moral. Finalment, es constata l’abundància i varietat de materials, la relació amb les creences religioses i màgiques, la funcionalitat estructural i ideològica i la seva importància en el context dels gèneres narratius orals així com en l’imaginari col·lectiu.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Tresserras, Eva, and Míriam Cabré. "Contextos que afavoreixen l’evolució de les creences del professorat sobre l’educació plurilingüe i intercultural." Lenguaje y Textos, no. 49 (June 29, 2019): 19. http://dx.doi.org/10.4995/lyt.2019.11456.

Full text

Abstract:

<div data-canvas-width="474.9437719817753">En aquest article s’examinen contextos que fan possible la presa de consciència i la transformació del sistema de creences del professorat en processos de formació. A través de l’ús de diferents estratègies d’investigació reflexives es fa evident la (re)conceptualització de formes de pensament i d’actuació en relació amb l’educació plurilingüe i intercultural. L’ús de diferents mètodes qualitatius per generar dades, com poden ser relats de vida, autoretrats i cartografies lingüístiques, entrevistes semiestructurades o grups de discussió, demostra que els processos d’intervenció formativa són una estratègia idònia per ajudar el professorat a modificar les seves creences. Aquests processos d’(auto)confrontació fan emergir tensions i contradiccions com a pas previ al canvi i a la transformació.</div>

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Castellví Mata, Jordi. "Nota de l’editor: Llegir el món per escriure el futur: educació crítica per enfrontar els problemes contemporanis." Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature 14, no. 2 (2021): e982. http://dx.doi.org/10.5565/rev/jtl3.982.

Full text

Abstract:

La didàctica de les ciències socials i la didàctica de la llengua i la literatura estan unides per un fort vincle que es remunta a l’origen d’ambdues àrees. El desenvolupament del pensament crític i de la literacitat crítica ha estat -i segueix sent- un dels elements centrals de les seves línies de recerca. Aquestes sempre han tingut en l’horitzó la formació d’una ciutadania global, reflexiva i crítica, capaç de desmantellar els relats de l’odi presents en els mitjans i en les xarxes socials, llegint més enllà de les línies i de les fonts d’informació, i analitzant textos, imatges, vídeos, i altres productes culturals per tal d’ identificar ideologies i poder comprendre i enfrontar els problemes socials passats i presents, i projectar-se cap al futur

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Escartí, Vicent. "La història contada entre prestatges i missives: la correspondència inèdita entre el comte de Guimerà i Jaume Ramon Vila." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 5, no. 5 (2021): 20. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v5.161.

Full text

Abstract:

En aquest article analitzem com les biblioteques privades i la correspondència epistolar ens ajuden a construir i estudiar els relats historiogràfics de la Catalunya moderna. Més concretament, ens centrem en la descripció d’alguns dels membres del que s’ha intitulat el cercle erudit barceloní, un grup d’intel·lectuals interessats en textos històrics que es van reunir per tal de reescriure els orígens del territori en els anys previs a l’esclat de la Guerra dels Segadors. Analitzarem, a més, un cas epistologràfic inèdit fins ara que ens val per explicar com aquests historiadors també van difondre i completar els seus tractats històrics a través de l’epistolografia, concretament a través de la correspondència entre el comte de Guimerà, Jaume Ramon Vila i Esteve de Corbera.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Borja i Sanz, Joan. "Els relats humorístics d’arrel lingüística: consideracions a propòsit del tipus ATU 1699 («Malentesos entre parlants de diferents llengües»)." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 2 (December 17, 2013): 45. http://dx.doi.org/10.17345/elop201345-73.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Solé Gimeno, David. "La boca de Pantagruel: una imatge de Rabelais heretada de la ficció llucianesca." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 9 (2020): 209–21. http://dx.doi.org/10.1344/afam2019.9.2.19.

Full text

Abstract:

Llucià de Samòsata influí destacablement en diversos autors del Renaixement com François Rabelais. El metge francès sabé extreure del polèmic escriptor de la Segona Sofística tota la seva essència més satírica i mordaç així com també l’afició (sempre amb un rerefons crític) a les narracions de viatges. Una de les analogies que, en aquest darrer aspecte, evidencien estudiosos de l’obra del francès i del de Samòsata és la que existeix entre la descripció de l’interior de la boca del gegant Pantagruel en el seu Gargantua i Pantagruel i la de la balena que habiten els protagonistes dels Relats Verídics. El propòsit d’aquest article consisteix a analitzar els paral·lels entre ambdós episodis, tot justificant com Rabelais fa efectiva una vívida ficció amb l’ús de diversos procediments heretats de Llucià.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Riera, Carla. "Los límites de la vida rural: naturaleza y violencia." Ambigua: Revista de Investigaciones sobre Género y Estudios Culturales, no. 8 (December 13, 2021): 19–34. http://dx.doi.org/10.46661/ambigua.6020.

Full text

Abstract:

Aquest article estudia la representació literària dels espais que envolten la llar analitzant l’ús d’imatges naturals vinculades en relació amb l’enclaustrament femení. En particular, s’investiga com esdevenen símbols dels valors atribuïts a la dona —des de la síntesi que en fa Elizabeth Grosz—, sobretot en relació amb la fecunditat. S’utilitzen nocions de Michel Foucault sobre el poder per analitzar com els mecanismes de control creen i gestionen aquests espais limítrofs. Per a il·lustrar-ho, s’examinen casos dels «drames rurals» de l’autora Víctor Català —relats breus en català publicats entre 1902 i 1930—, on l’alteració de certes imatges recurrents permet reflexionar sobre la gradació de violències que recauen en la dona. Es mostrarà com les tensions entre individus s’inscriuen en certs espais naturals que van des de l’hort fins al bosc.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Morales-i-Gras, Jordi, and Oriol Sánchez-i-Vallès. "El 14F a Instagram. Una proposta d’articulació de tècniques de raspat web i anàlisi de xarxes." Papers. Revista de Sociologia 107, no. 1 (2022): 147–74. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers.2967.

Full text

Abstract:

En aquest article analitzem la campanya electoral del 14 de febrer de 2021 al Parlament de Catalunya a través de la conversa dels partits a Instagram, una de les plataformes digitals amb més usuaris registrats i també una de les menys ateses en la recerca sociològica sobre els mitjans socials. Hem aplicat una sèrie de tècniques de raspat web ètic i legal per adquirir les dades, que han estat recuperades, processades i emmagatzemades en una base de dades relacional. Posteriorment, hem aplicat tècniques de mineria de dades i algoritmes d’aprenentatge no supervisat orientats, d’una banda, a l’anàlisi descriptiva i exploratòria de la conversa i, de l’altra, a l’elaboració de xarxes de coocurrències lèxiques que ens permeten fer una anàlisi sobre el discurs que articulen els partits. Partint d’una metodología inductiva i estructural, hem caracteritzat diversos aspectes del relat que han construït els partits catalans en la campanya electoral: els relatius a les seves pràctiques de publicació de continguts, a l’acollida de les seves audiències i als diferents usos de hashtags i paraules que han dut a terme. Més enllà del cas d’anàlisi concreta i de la caracterització dels relats dels partits durant la campanya política del 14F i les seves diferències internes, amb aquest article també pretenem posar damunt la taula un model d’estudi basat en tècniques d’anàlisi de dades massives aplicables i replicables en qualsevol escenari de dades adquirit mitjançant tècniques de raspat web ètic i legal que garanteix l’autonomia investigadora dels científics socials.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Glasser Martinez, Ilene. "De sud a sud: la influència de la dona amaziga en l’educació informal de les famílies, el cas del municipi de Tortosa (Baix Ebre)." Arxiu d'Etnografia de Catalunya, no. 23 (December 21, 2021): 65–91. http://dx.doi.org/10.17345/aec23.65-91.

Full text

Abstract:

Aquest article neix com a continuïtat i embranzida del treball final del Màster d’Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social i té com a objectiu fer una síntesi de la feina etnogràfica feta durant els 15 mesos d’anàlisi del col·lectiu amazic del sud-est del Marroc present a Tortosa. Amb un enfocament clau en la tasca que desenvolupen les mares com a garants de la perpetuïtat de les tradicions en l’àmbit familiar. Des d’aquesta vessant, es fa una anàlisi teòrica en l’àmbit de l’antropologia cultural en un context migratori, amb l’anàlisi de l’etnografia realitzada tant en l’espai públic com en els espais privats. Un element essencial en aquest treball és la informació obtinguda a partir dels relats i les experiències reals de les persones entrevistades, a partir de les quals s’analitzen i es fonamenten les aportacions teòriques.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Cortés Hernández, Santiago. "Tata Vasco y Tata Lázaro: dos héroes culturales en la tradición oral michoacana." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 9 (December 14, 2020): 33. http://dx.doi.org/10.17345/elop202033-49.

Full text

Abstract:

Los personajes de Vasco de Quiroga y Lázaro Cárdenas aparecen con frecuencia como héroes culturales en la narrativa oral de la zona lacustre del estado de Michoacán, en México. Este artículo presenta y estudia una serie de relatos orales documentados en trabajo de campo entre el 2013 y el 2018 en esa zona, para analizar cómo se caracteriza a los personajes y cómo están estructuradas esas narrativas. En ellas los personajes cumplen una serie de funciones propias del héroe cultural: son ordenadores del mundo humano, fundadores de lugares y distribuidores de los bienes y los oficios. El artículo propone que los personajes de Quiroga y Cárdenas conforman una dualidad simbólica en la narrativa, que cumple también con la función de dar estructura al tiempo histórico en la memoria de las comunidades.***Els personatges de Vasco de Quiroga i Lázaro Cárdenas apareixen amb freqüència com a herois culturals a la narrativa oral de la zona lacustre de l’estat de Michoacán, a Mèxic. Aquest article presenta i estudia una sèrie de relats orals documentats en treball de camp entre el 2013 i el 2018 en aquesta zona, per analitzar com es caracteritzen els personatges i com estan estructurades aquestes narracions. En aquestes els personatges compleixen una sèrie de funcions pròpies de l’heroi cultural: són ordenadors del món humà, fundadors de llocs i distribuïdors dels béns i els oficis. L’article proposa que els personatges de Quiroga i Cárdenas conformen una dualitat simbòlica en la narrativa, que compleix també amb la funció de donar estructura al temps històric en la memòria de les comunitats.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Madrenas, Dolors, and Joan Miquel Ribera. "Caterina Albert i Paradís (Víctor Català) i Rafael Marquina: autoria, traducció i interlocució literàries." Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca 24 (January 15, 2020): 71. http://dx.doi.org/10.5944/rllcgv.vol.24.2019.26407.

Full text

Abstract:

Ordenació de les traduccions al castellà de la narrativa breu de Víctor Català degudes a Rafael Marquina. L’epistolari entre ambdós permet aproparse a criteris de l’autora i a solucions del traductor a propòsit dels relats elegits. Així mateix, facilita atendre al corresponent intercanvi amb altres interlocutors de l’escriptora i contrastar els respectius punts de vista sobre el procés de la traducció, tant com la valoració que a la fi pogué merèixer la versió castellana publicada.Arrangement of the translations into Spanish of Víctor Català’s short narrative due to Rafael Marquina. The correspondence between both allows approaching the author’s criteria and the translator’s solutions around the chosen stories. Likewise, it allows us to attend to the corresponding exchange with other interlocutors of the writer and to contrast the respective points of view on the translation process as well as the valuation that the published Spanish version could deserve.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Villalba Arasa, Laura. "Estudi i edició de tres versions de La Ventafocs i les germanastres (ATU 480 + 510A) recollides per Adelaida Ferré i Gomis." Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, no. 4 (December 17, 2015): 155. http://dx.doi.org/10.17345/elop2015155-173.

Full text

Abstract:

A partir de l’estudi de tres versions del tipus internacional 510A, corresponent a la rondalla catalana La Ventafocs i les germanastres, que tenen com a característica comuna el fet d’estar precedides pel tipus ATU 480, La noia caritativa i la germanastra malcarada, en el text de l’article s’estudia la freqüència de la combinació en l’àmbit lingüístic català i en altres àmbits lingüístics que l’hi són propers com ara l’espanyol, el portuguès i el francès, per tal de provar-ne l’eficiència. A partir de l’edició i l’estudi de les tres versions que Adelaida Ferré i Gomis (Barcelona 1881-1955) va recollir en tres poblacions catalanes, s’analitzen les característiques que permeten catalogar-les sota els tipus ATU 480 + 510A per ampliar, així, el corpus de relats que en l’àmbit lingüístic català combinen aquests dos tipus i que actualment estan llistats en divuit.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Haney, Peter C. "Relato, relajo, and recording." Language & Communication 27, no. 3 (2007): 278–90. http://dx.doi.org/10.1016/j.langcom.2007.01.004.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Borja i Sanz, Joan. "L’imaginari popular en sant Vicent Ferrer: semblances i exemples en els Sermons vicentins." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 3 (June 26, 2019): 51–76. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v3i0.59.

Full text

Abstract:

Els Sermons de sant Vicent Ferrer constitueixen un veritable tresor des del punt de vista lingüístic, i —òbviament— també des d’una òptica teològica. En aquesta aportació, tanmateix, es proposa una aproximació analítica als Sermons de Vicent Ferrer des de perspectives etnopoètiques: atenent relats, motius, temes, creences, arguments, imatges i referents narratius directament manllevats pel dominic valencià a l’imaginari popular del seu temps.L’estudi de les semblances i els exemples inserits en els Sermons vicentins no solament aporta llum sobre les tècniques comunicatives i les estratègies discursives de la predicació vicentina, sinó també sobre alguns aspectes concrets —etnopoèticament interessantíssims— del patrimoni rondallístic valencià. Així, per exemple, resulta que algunes narracions internacionalment indexades i tipificades, que durant els dos últims segles mai no han pogut ser identificades i catalogades dins de l’àmbit cultural valencià, sí que poden ser documentades, en canvi, en els Sermons de sant Vicent. Aquest és el cas, sense anar més lluny, del tipus ATU 1 («The Theft of Fish»), i també del tipus ATU 1331 («The Covetous and the Envious»).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

Solé Gimeno, David. "Perspectives audiovisuals de l'espai a Llucià de Samòsata." Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia 2, no. 11 (2021): 113–21. http://dx.doi.org/10.1344/afam202121136403.

Full text

Abstract:

En un context en què els estudis sobre la percepció sensorial en l’Antiguitat són tendència, aquest article es proposa analitzar i demostrar com els sentits de la vista i l’oïda juguen un paper determinant en la construcció imaginària de l’espai a Llucià de Samòsata. Si diverses evocacions sensorials activen una vívida ficció a Relats verídics (el receptor de la narració n’experimenta amb molta enárgeia les circumstantiae espacials), una sèrie de reflexions de caràcter audiovisual reprodueixen l’espai (circumstantia que, aquí, esdevé temàtica principal) descrit a Sobre la sala. Efectivament, l’autor insisteix en una sèrie d’evocacions visuals i auditives que promourien la imaginació d’un autèntic espai de declamació i performance fins al punt que arribarem a considerar aquesta laliá com una metàfora il·lustrativa de les bones pràctiques d’un sofista. Comprovarem, doncs, com l’autor de Samòsata tenia una tendència habitual a recórrer als sentits de la percepció per captar l’atenció de l’auditori, implicar-lo en el context de les seves composicions i fer que imaginés vivament les situacions i els espais descrits.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Butinyà, Júlia. "Les pobres Griseldes s’anaren empobrint amb els segles." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 16 (December 13, 2020): 267. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.16.19230.

Full text

Abstract:

Resum: La figura literària de Griselda és mostra fefaent de la dona maltractada psicològicament. Des del conte de la literatura popular -font del Decameró-, tanmateix, ha anat canviant de status. A fi d’observar el recorregut als segles següents, cal partir de les versions medievals de Petrarca i de Boccaccio, lligades a la de Metge, ja que el relat es difon a través de les versions en llatí, italià i català. Per fer el seguiment temàtic en textos catalans, recorrem a documentació de caràcter popular o marginal, contrastant-la amb el curs dels relats griseldians, incloent alguns en castellà. De l’anàlisi desprenem que la defensa fermament humanística de la dona per part de Metge, manifesta al seu Griselda, s’interrompí arreu, fet que ens permetrà reflexionar sobre diverses qüestions de periodització literària.Paraules clau: Griselda, Bernat Metge, Humanisme, segles XV-XVIII, perioditzacionsAbstract: Griselda’s literary figure is a convincing example of a psychologically abused woman. Since the story of popular literature -source of the Decameron-, however, it has been changing its status. In order to observe the course in the following centuries, it is necessary to start from the medieval versions of Petrarch and Boccaccio, linked to that of Metge, as the story is spread through the Latin, Italian and Catalan versions. To deal with the thematic approach in Catalan texts, we resort to documentation of a popular or marginal nature, contrasting it with the course of Griseldian stories, including two famous Castilians. From the analysis we can see that the firmly humanistic defense of women by Metge, manifests in his Griselda, was interrupted everywhere, which will allow us to reflect on various issues of literary periodization.Keywords: Griselda, Bernat Metge, Humanisme, XV-XVIII centuries, periodizations

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Martins Mesquita, Aline, and Carme Ferré Pavia. "La família homoparental en la ficció televisiva: les pràctiques narratives del Brasil i d'Espanya com a relats de les noves representacions afectivo-amoroses." Communication Papers 2, no. 02 (2013): 54. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/cp.v2i02.22106.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

García Hernandorena, Pepa. "La memòria recuperada: l’ús dels relats biogràfics en la segona i tercera generació dels emigrants valencians als Estats Units d’Amèrica a principi del segle xx." Perifèria. Revista d'investigació i formació en Antropologia 20, no. 2 (2015): 271. http://dx.doi.org/10.5565/rev/periferia.461.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Weill-Parot, Nicolas. "Relatos de los poderes de las imágenes mágicas entre prescripción y prueba (siglos XII-XV)." História Revista 22, no. 1 (2017): 19. http://dx.doi.org/10.5216/hr.v22i1.45224.

Full text

Abstract:

El artículo muestra cómo diversos relatos en torno a los talismanes astrológicos proporcionan datos significativos, a la vez sobre la cuestión de la autoridad de la magia y el asunto del horizonte político de esta narrativa y, más allá, de la propia práctica talismánica. El argumento se basa esencialmente en los relatos contenidos en dos obras: la Summa astrología e judicialis del astrólogo inglés John of Eschenden (1347-1348) y del De occultis et manifestis del mago italiano Antonio da Montolmo (finales del siglo xiv). De hecho no solo John Eschenden cuenta relatos conocidos y difundidos en la edad media (la historia del anillo de Moisés contado por Petrus Comestor y el relato del guarda curado con el talismán de Escorpio mencionado en el Centiloqium del Seudo-Ptolemeo), sino que relata una historia de su tiempo: cómo un burgués avaro de Paris fue curado de la gota con un talismán de ese tipo. Antonio da Montolmo cuenta tres “experiencias” con talismanes astrológicos atribuidas a Tommaso da Pizzano, a Bartolomeo de Sangibene y a sí mismo. Estos últimos relatos muestran el proceso histórico que desemboca a finales del siglo xiv y a principios del siglo xv en Italia del Norte en la aparición del “autor-mago”, es decir el mago que se atreve a firmar con su nombre unos escritos de magia y a asumir la experiencia de la magia en un nuevo contexto intelectual. En cuanto al contexto político, las referencias al poder tienen dos funciones: autenticar y legitimar el relato. Además, fundamentalmente el poder mágico puede ser relacionado con el poder del rey, como lo muestra un fragmento crítico del De universo de Guillermo de Alvernia.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Junior, Celso Hilario Raffaelli, Daniela Capponero, Bruna Marochi Bittencourt, and Paulo Henrique Joslin Venâncio. "Paracoccidioidomicose em cão – relato de caso / Paracoccidioidomycosis in dog - case report." Brazilian Journal of Animal and Environmental Research 4, no. 4 (2021): 5737–41. http://dx.doi.org/10.34188/bjaerv4n4-071.

Full text

Abstract:

A paracoccidioidomicose é uma infecção fúngica sistêmica, endêmica, causada pelo fungo dimórfico paracoccidioides brasiliensis. Entre os principais sintomas apresentados estão inapetência, fraqueza, emagrecimento, palidez, febre, dispnéia, tosse e lesões na pele ou mucosas. O diagnóstico na medicina veterinária de pequenos animais é um desafio devido aos poucos relatos em literatura da doença nestes pacientes e consequentemente o pouco conhecimento da patologia pelos clínicos. O presente trabalho relata um caso de paracoccidioidomicose em cão atendido em Curitiba-PR, e diagnosticado através de exames de sangue e cultura fúngica sanguínea. O tratamento instaurado foi eficaz. O relato mostra a importância da consideração da paracoccidioidomicose nos diagnósticos diferenciais em cães.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Vidal Castell, David, and Cristina Garde. "El temps circular: noves maneres de narrar l’experiència. La dramatúrgia acumulativa de La Conquesta del Pol Sud." Artnodes, no. 29 (February 16, 2022): 1–10. http://dx.doi.org/10.7238/artnodes.v0i29.393042.

Full text

Abstract:

L’article examina de manera crítica la temporalitat pròpia de la narració capitalista occidental, caracteritzada per l’oposició entre passat, present i futur, i que Heidegger va anomenar «temps vulgar»: lineal, unívoc, segmentat, veloç i accelerat. En tant que éssers simbòlics, conformats individualment i col·lectiva per narracions, trobem cabdal proposar una temporalitat alternativa –en part d’inspiració oriental, en part provinent de la filosofia i la crítica de la cultura–, que entén el temps com un procés circular, i que ens dota de nous recursos per narrar l’experiència, generar imaginaris i construir-nos des de l’empatia, l’alteritat o la transcendència en les nostres comunitats. En una segona part, l’article esdevé un estudi del cas exemplar: presentem una anàlisi del mètode de treball de La Conquesta del Pol Sud, concretament de la seva trilogia Nadia/Claudia/Raphaëlle, feta des de la discussió conceptual prèvia. Després d’analitzar els seus muntatges i de mantenir-hi diverses entrevistes, la proposta que presentem es desplega en tres plecs: com percebem el temps, com narrem l’experiència i com fem servir el llenguatge. Considerem que les indústries discursives, i dins d’aquestes el periodisme, com a disciplina simbòlica que vehicula relats amb narracions, s’han de preguntar per la idea de temps que imposen i quines implicacions té en els imaginaris que habiten les comunitats. Com podem desmuntar aquest temps, cada vegada més veloç? Com podem imaginar, amb una altra temporalitat, noves narracions?

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Garcia, Juliana Chieco Jeronymo, Matheus Felipe Da Silva, and Daniel De Souza Ramos Angrimani. "Persistência de frênulo peniano congênito em gato macho:." Brazilian Journal of Veterinary Research and Animal Science 56, no. 2 (2019): e151959. http://dx.doi.org/10.11606/issn.1678-4456.bjvras.2019.151959.

Full text

Abstract:

O frênulo peniano é uma fina faixa de tecido conectivo que une a glânde ao prepúcio que pode se romper sob a ação da testosterona quando o animal inicia a puberdade. Devido a escassez de relatos desta afecção o presente trabalho relata a ocorrência de frênulo peniano persistente em um gato doméstico, sem raça definida, de sete meses de idade e 5,2 kg. O frênulo peniano foi um achado incidental durante o exame clínico do animal. O animal já apresentava‑se em puberdade, caracterizando o quadro de frênulo peniano. A resolução do caso ocorreu de maneira espontânea previamente a orquiectomia eletiva. Dessa forma, as alterações observadas no pênis devido a alteração congênita em gatos são descritas neste relato.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

Lozano, Eunate Mirones. "Un exorcismo judío medieval en contexto: el exorcismo de la hija del emperador Basilio I." Revista de História da Sociedade e da Cultura 17 (December 22, 2017): 13–31. http://dx.doi.org/10.14195/1645-2259_17_1.

Full text

Abstract:

El episodio del exorcismo de la hija de Basilio I, llevado a cabo por un reputado judío, de nombre Rabí Shephatiah, aparece en lo que, a primera vista, no aparenta ser otra cosa que una crónica familiar judía. Sin embargo, el especial hincapié con que el autor relata los prodigios y milagros atribuidos a los protagonistas de la crónica, la transforman inadvertidamente, en un fascinante y casi prototípico relato prosopográfico. El exorcismo que da título al artículo es uno los relatos más extraordinarios recogidos en el libro. Este testimonio nos servirá de punto de partida y conclusión para estudiar la práctica del exorcismo judío desde el primer caso del que tenemos noticia dentro de la tradición judía. Contextualizarlo nos permitirá comprender mejor, no sólo el texto en cuestión, sino la percepción del fenómeno en su conjunto para dicha tradición.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Satizabal Atehortua, Carlos Eduardo. "Por una memoria poética compartida. Arte, conflicto y paz en Colombia: entre la poesía y el engaño." Desde el Jardín de Freud, no. 20 (January 1, 2020): 409–36. http://dx.doi.org/10.15446/djf.n20.90193.

Full text

Abstract:

En el presente artículo se habla sobre el contraste entre el relato poético y el relato mediático del conflicto colombiano. Ambos relatos hacen uso de los dramas fundacionales de la cultura patriarcal: mitos como matar al padre, la disputa mortal entre los hermanos, etc. El relato poético busca hacer preguntas sobre las causas del conflicto. El relato mediático casi siempre usa estos mitos para que la ciudadanía se identifique con las emociones que justifican la guerra, tales como el odio, la venganza, la desesperanza y la desilusión: esta guerra no la acaba nadie. En el ensayo se propone un gran programa de arte para relatar, en todas las voces y lenguajes, la épica de la resistencia a la guerra por parte de las comunidades, la épica de las víctimas y la épica de quienes hicieron la guerra, en especial la épica de quienes dejaron las armas. Se hace un acercamiento a algunos de los relatos poéticos actuales, e, igualmente, se aproxima a los procedimientos dramatúrgicos de los relatos mediáticos.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Marcon, Sonia Silva, Alessandra Ferreira S. Rossini, and Edlene Loureiro Aceti. "Assistência de enfermagem domiciliar em equipe multiprofissional após o óbito do paciente." Revista Brasileira de Enfermagem 51, no. 3 (1998): 379–92. http://dx.doi.org/10.1590/s0034-71671998000300004.

Full text

Abstract:

Trata-se de um relato sobre a experiência de continuação da assistência domiciliar à família após a morte do paciente que determinou o início da assistência. O presente artigo apresenta os critérios utilizados para incluir uma família no "Serviço de Assistência Domiciliar às Famílias de Pacientes Crônicos do HUM"; bem como as discussões surgidas e os sentimentos experienciados pela equipe ante a possibilidade/proposta de continuação da assistência. Relata ainda a vivência experienciada pelos visitadores por ocasião das primeiras visitas após o óbito: e por fim, ressalta a importância da continuidade da assistência, com base nos relatos das manifestações verbais da família e na avaliação dos membros da equipe. Os autores acreditam que devido ao fato da assistência à família ainda se constituir em um tema pouco explorado, discussões que possam contribuir de alguma forma para a consolidação de sua prática elevem ser viabilizadas e incentivadas.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Cardoso Sánchez, Manuel, and Bianca Ramírez Rivera. "Narrar la violencia: detención y militancia en el relato de una ex-presa política." Estudios digital, no. 44 (September 4, 2020): 143–63. http://dx.doi.org/10.31050/re.vi44.30172.

Full text

Abstract:

Las narraciones producidas en torno a acontecimientos violentos poseen características particulares, al mismo tiempo que están modeladas por la experiencia de quien relata. Al acudir a la historia oral como herramienta para entrevistar a sujetos protagonistas, se observa que la estructura cronológica, los eventos significativos y la funcionalidad que dan a la oralidad, son distintas entre sí. No obstante, su singularidad estará construida en función de la dimensión social y de los consensos y disensos que expresan hacia el discurso circulante colectivo. Este artículo tiene como objetivo analizar la narración de Sara Waitman, ex-detenida de la última dictadura cívico-militar argentina, cuya experiencia se encuentra inserta en contextos de violencia represiva, estructural y simbólica. Particularmente, se observará cómo su militancia política enlaza pasado y presente en un relato que, con la singularidad de la narración personal, posee comunalidades con otros relatos de este tipo.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Blatnik, Andrej. "Še dobro / Rai." Verba Hispanica 10, no. 1 (2002): 5–12. http://dx.doi.org/10.4312/vh.10.1.5-12.

Full text

Abstract:

Andrej Blatnik, escritor, traductor y editor, nació en Ljubljana en 1963. Es uno de los narradores más destacados de «la joven prosa eslovena» «la generación de los sesenta», términos con los que actualmente los críticos y teóricos literarios se refieren a los autores nacidos en la década de los sesenta. Escribe relatos breves, novelas y ensayos. Sus obras más conocidas son Los ramilletes para Adán se están marchitando (Šopki za Adama venijo, 1983, relato breve), Las antorchas y las lágrimas (Plamenice in solze, 1987, novela), Las biografías de los anónimos (Biografije brezimenih, 1989, relato breve), Cambios de piel (Menjave kož, 1990, relatos breves), El tao del amor (Tao ljubezni, 1990, novela), La ley del deseo (Zakon Zelje, 2001, relatos breves).

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Llinares Planells, Alejandro. "El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d’Aragó." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 10 (December 6, 2017): 108. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.10.11085.

Full text

Abstract:

Resum: Durant l’època moderna s’imprimiren nombrosos plecs de cordell relacionats amb el bandolerisme en els territoris de la Corona d’Aragó. Una part important d’aquests textos populars és el final que rep el protagonista de la història, què normalment solia acabar en el patíbul. Per eixa raó, el present article posa l’accent en un tema poc tractat fins al moment com són les execucions públiques en aquest tipus de relats literaris. En aquestes pàgines s’estudia, per una banda, el ritual punitiu que sofria el reu quan anava a ser executat: formes d’execució, turments, penes corporals o la intenció que tenien els pamflets que s’imprimien. Per altra, es comparen documents judicials amb els plecs de cordell per a demostrar que podria existir un traspàs d’informació entre els òrgans de justícia i les persones encarregades d’escriure els plecs. Paraules Claus: Bandoler, literatura popular, patíbul, pena capital, literatura de canya i cordell. Abstract: During the modern era, numerous cord folders related to banditry were printed in the territories of the Crown of Aragon. A relevant part of these popular fiction tales is the end that the main characters of these stories usually suffer: being hanged in the gallows. This paper focuses on a little-known topic so far, such as public executions in literary texts. In these pages, I'll discuss the punitive ritual suffered by the criminal when he was going to be executed: forms of execution; torture; and the social and cultural intentionality theses chapbooks had. Furthermore, judicial documents will be compared with chapbooks in order to show that there could be a transfer of information between law institutions and the autors of these popular poems.Keywords: Bandit, popular literature, gallows, death penalty, chapbook.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

Serra, C., X. Besalú, and X. Casademont. "L'espai antiracista del gironès: una iniciativa comunitària, col·laborativa i interdisciplinària per donar resposta al racisme." Pedagogia i Treball Social 4, no. 2 (2015): 61. http://dx.doi.org/10.33115/udg_bib/pts.v4i2.22168.

Full text

Abstract:

Salt té un dels índexs de residents estrangers més elevat de Catalunya i alguns districtes de Girona tenen percentatges similars. Des fa anys hi ha inquietud davant el desenvolupament del racisme: propagació de rumors, prejudicis i formes de racisme més o menys banal, tracte discriminatori en l’espai públic o per part de les institucions, ascens de plataformes polítiques que basen la seva oferta electoral en el rebuig als estrangers. En aquest article s’analitza el procés pel qual aquesta inquietud ha cristal·litzat en una plataforma que es proposa identificar i lluitar contra el racisme que es desenvolupa en els dos municipis. L’interès de la iniciativa rau en la forma que ha adoptat (és una iniciativa heterogènia que acull un mosaic de punts de vista, capacitats i aptituds que constitueixen un repte, però que també són el seu major potencial: al costat immigrants que aporten vincles socials i relats de situacions, hi ha experts en dret, entitats del tercer sector o professorat i estudiants universitaris que contribueixen al diagnòstic social); i també és interessant per la diversitat d’iniciatives que està desenvolupant (activisme social, activitats formació i iniciatives per a diagnòstic de la realitat social). A aquest diagnòstic hi han contribuït els TFG d’un grup d’estudiants de Educació Social, que han realitzat entrevistes a tècnics de l’àmbit social i a població immigrada, per tal de recollir les experiències de racisme i discriminació que ells mateixos han viscut o que han pogut presenciar. L’article exposa el procés de constitució i la línia d’actuació de l’Espai Antiracista i mostra en quina mesura les entrevistes realitzades per a identificar les formes i espais del racisme avalen el seu diagnòstic inicial i poden servir per establir prioritats i definir estratègies de actuació.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Wénin, André. "La función educativa de los relatos (bíblicos)." Salmanticensis 63, no. 1 (2016): 45–62. http://dx.doi.org/10.36576/summa.42998.

Full text

Abstract:

Los relatos bíblicos no pretenden tanto transmitir un mensaje cuanto reflejar la vida humana para expresar de qué forma Dios se halla en el corazón de la existencia. Por esa razón son susceptibles de educar a un cierto modo de vivir, como lo muestran las invitaciones repetidas a contar a los hijos las historias del pasado. Pero no lo hacen tocando primero la inteligencia, sino activando las emociones y la afectividad para estimular al lector juzgar, reflexionar, actuar. Es lo que ilustran dos relatos de la Biblia: el relato que Natán le hace a David para empujarle a juzgarse (2 Sam 12,1-6) y el relato del “buen Samaritano” que Jesús cuenta a un jurista para señalarle un camino de vida (Lc 10,25-37). Partiendo de estas historias, el presente trabajo reflexiona las condiciones para un buen uso de los relatos bíblicos hoy en una situación educativa.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Gamonal C., Sergio. "Narrativa laboral y principios del derecho del trabajo chileno." Revista de la Facultad de Derecho de México 69, no. 273-1 (2019): 65. http://dx.doi.org/10.22201/fder.24488933e.2019.273-1.68631.

Full text

Abstract:

Este artículo se ocupa de la narrativa laboral y de los relatos que contextualizan la aplicación del derecho. Cada área del derecho tiene un relato fundacional, que es algunas veces implícito y que suele operar sin que nos demos cuenta. Este relato hegemónico va cambiando con el tiempo y en casos excepcionales puede ser desafiado por un relato radicalmente distinto. En este artículo analizaremos el relato laboral basado en la narrativa de los principios del derecho del trabajo, estudiando dos casos jurisprudenciales chilenos de los últimos quince años, en donde la Corte Suprema ha evolucionado desde una narrativa privatista a una laboral.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

De Medeiros, Carlos Augusto, Jéssica Do Amaral Oliveira, and Cleiton De Oliveira Da Silva. "Correspondência Verbal em Situação Lúdica: efeito da probabilidade de checagem." Fragmentos de Cultura 23, no. 4 (2013): 563. http://dx.doi.org/10.18224/frag.v23i4.2987.

Full text

Abstract:

Resumo: foi investigado o efeito da probabilidade de checagem na precisão do relato em dois experimentos: um com delineamento intragrupos e outro com intergrupos. Universitários jogaram partidas de baralho onde era vantajoso distorcer o relato, sendo manipulada a probabilidade dos relatos distorcidos serem checados e punidos. Foi encontrado que quanto maior a probabilidade de checagem menor a frequência de distorções.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Pereira, Airton Dos Reis, and Regina Beatriz Guimarães Neto. "História e acontecimento: imagens narrativas no relato oral de uma liderança dos trabalhadores rurais de Rondon do Pará." Revista Territórios e Fronteiras 12, no. 1 (2019): 90. http://dx.doi.org/10.22228/rt-f.v12i1.930.

Full text

Abstract:

O artigo analisa a produção das imagens narrativas nos relatos orais e sua importância para ressignificar acontecimentos passados. As lembranças quando narradas se tornam relatos inseparáveis de sua dimensão visual: das memórias emergem um mundo de múltiplas imagens. O texto privilegia a reflexão sobre as imagens narrativas no relato oral de memória de uma líder sindical sobre a violência aos trabalhadores rurais no Pará.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Badia Solé, Marta, and Ángel Pío González Soto. "Construyendo el aprendizaje desde el contexto. Confluencia de objetivos. Instituto Quatre Cantons y Museu del Disseny, Barcelona." Profesorado, Revista de Currículum y Formación del Profesorado 21, no. 2 (2017): 409–24. http://dx.doi.org/10.30827/profesorado.v21i2.10342.

Full text

Abstract:

Resumen:El artículo que presentamos es la narración de una experiencia pedagógica realizada por los alumnos de primero de Educación Secundaria Obligatoria del Instituto “Quatre Cantons” de Barcelona. Dicha experiencia se ha desarrollado a partir de la propuesta educativa del “Museu del Disseny” de Barcelona. “Muntem una exposició: un món d’objectes, mirades i relats” es el proyecto piloto organizado por el Museu del Disseny de Barcelona, que invita a alumnos y profesores a conocer y valorar la cultura material del mismo modo que lo hace un museo. La metodología adoptada por todo el equipo docente y la singular organización del centro de secundaria, permiten contextualizar los contenidos y consigue implicar realmente a los alumnos en su propio aprendizaje. La flexibilidad pedagógica, el uso generalizado y cotidiano de la tecnología, la predisposición de los alumnos y la disposición de acción de todos los profesores es visible dentro y fuera del recinto escolar. El Instituto Quatre Cantons, crea sinergias activas entre las personas, los conocimientos y los saberes sumergiéndose en la realidad y aprendiendo “en directo”.Abstract:This article explains the development of a pedagogical experience carried out by students of the first year of compulsory secondary education at the Quatre Cantons secondary school from Barcelona. Such experience was developed from an educational proposal submitted by the Museum of Design of Barcelona. “Let’s set up an exhibition: a world of objects, looks and stories” is a pilot project organised by the Museum of Design of Barcelona that invites students and teachers to know and value material culture the same way a museum does. (Museum of Design. The methodology used by all the teachers and the particular organisation of the school make it possible to contextualise the contents and manage to get the students really involved in their own learning process. The pedagogical flexibility, the general and daily use of technology, the students’ interest and all the teachers’ eagerness to act are visible inside and outside the school. The Quatre Cantons school creates active synergies between persons, knowledge and wisdom by diving into reality and learning “live”.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Alonso Chacón, Paula, and Vanessa Villalobos Rodríguez. "La vinculación condensatoria y la estructura textual en relatos de aprendientes de español como segunda lengua." Revista de Filología y Lingüística de la Universidad de Costa Rica 41, no. 1 (2016): 95. http://dx.doi.org/10.15517/rfl.v41i1.23741.

Full text

Abstract:

El objetivo de esta ponencia es mostrar el comportamiento del grado de vinculación condensatoria, presente en relatos narrados por los aprendientes de español como segunda lengua, dispuestos por estructura narrativa y planos discursivos. Respecto de la metodología, en primer lugar, se obtuvieron relatos orales –por nivel de competencia comunicativa (NCC): principiante, intermedio, avanzado–, a partir de secuencias de imágenes y de anécdotas, los cuales se grabaron y se transcribieron. En segundo lugar, el conjunto de proposiciones se organizó, según estructura narrativa y planos discursivos. Para el análisis, por un lado, se retomó el grado de vinculación condensatoria, según frecuencia y variedad de nexos y, por otro lado, se observó el uso de ese grado, en los distintos tipos de relato. Como resultado, se descubrió una relación entre el nivel de competencia comunicativa, el grado de vinculación condensatoria y el tipo de relato. En cuanto a este último elemento, se subraya que los relatos más productivos para condensar eventos se basan en experiencias y en numerosas imágenes, que evocan la narración de acciones.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Cardoso, João Batista Freitas, Nadson Jaime Ferreira Alves, and Isabel Cristina dos Santos. "A Metáfora Visual no Relato Integrado: uma análise semiótica." Intercom: Revista Brasileira de Ciências da Comunicação 42, no. 2 (2019): 65–88. http://dx.doi.org/10.1590/1809-5844201924.

Full text

Abstract:

RESUMO O Relato Integrado é uma recém-incorporada prática de comunicação corporativa, concisa e inovadora, que recorre a símbolos da linguagem visual na apresentação das informações. Dada a novidade, este artigo explora a comunicação visual nos Relatos Integrados das empresas participantes do Programa Piloto brasileiro, com foco no uso de um tipo de signo específico, a metáfora visual. Trata-se de pesquisa qualitativa, do tipo exploratório-descritiva e delineamento documental. No que se refere ao uso da metáfora visual, a pesquisa visa responder à seguinte pergunta: qual o padrão dominante da linguagem visual das informações econômico-financeiras e não financeiras nos Relatos Integrados das empresas participantes do Programa Piloto no Brasil? A análise apoia-se nos temas previstos na Estrutura Conceitual do Relato e nas categorias sígnicas de Peirce.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Cabrera, Alexandra. "Concepciones de los profesores acerca de la importancia del desarrollo de la competencia lingüística de los alumnos, para enseñar." Cuadernos de Investigación Educativa 2, no. 16 (2018): 7–24. http://dx.doi.org/10.18861/cied.2009.2.16.2720.

Full text

Abstract:

"Para saber de ello visitó tres lugares, donde fue recibido con la generosa hospitalidad de los lugareños, con los que pasó muchas horas de conversación amena, escuchando sus relatos, atentamente, porque quería aprender. Le mostraron sus fotos y lo invitaron a sus casas, y supo más de ellos. Luego, hubo de detenerse porque era tiempo de escribir su propio relato, antes de que otras rutas o las de siempre lo absorbieran y lo aprendido quedara en el recuerdo. Quiso preservar el viaje del olvido". Su nuevo relato surgió del análisis de aquellos relatos, de la mirada cuidadosa, respetuosa de sus casas, de sus clases, y también de sus fotos, de sus planes de curso. Aparecieron, entonces, conclusiones que cerraron su propio texto. Aunque no fueron clausura, porque otros viajes emergieron de éste.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

Mega Wijaya, Petra Surya, and Jonathan Herdioko. "PENGARUH KUALITAS, PERSEPSI NILAI, CITRA, DAN KEPUASAN TERHADAP LOYALITAS ATAU KEINGINAN BERPINDAH PENUMPANG BUS TRANSJOGJA." Jurnal Riset Manajemen dan Bisnis 5, no. 2 (2010): 121. http://dx.doi.org/10.21460/jrmb.2010.52.58.

Full text

Abstract:

This research is not only focused on satisfaction, but also thevariables that form satisfaction, which are core quality, relationalquality, image, and perceived value. The modeling on this research is objected on the TransJogja transportation mode. The problem formulation on the research here are core quality, service quality, image, and perceived value which relates with satisfaction, and how satisfaction relates to loyalty and switching intention. There were 200 TransJogja passengers randomly chosen in this research and the data processing uses SEM (Structural Equation Model). The results show that only core quality and relational quality are significant to satisfaction, while image and perceived value does not relate to satisfaction. Satisfaction does not also relate to loyalty and switching intention.Keywords: core quality, relational quality, image, perceived value, satisfaction, loyalty, switching intention, TransJogja, SEM

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

Journal articles on the topic 'Relats'

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles