Log in

Relevant bibliographies by topics / Renaixença / Journal articles

To see the other types of publications on this topic, follow the link: Renaixença.

Journal articles on the topic 'Renaixença'

Author: Grafiati

Published: 4 June 2021

Last updated: 26 July 2025

Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles

Select a source type:

Consult the top 50 journal articles for your research on the topic 'Renaixença.'

Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.

You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.

Browse journal articles on a wide variety of disciplines and organise your bibliography correctly.

1

Sanchis Mollà, Hèctor. "La riuada del Túria de 1897. Un motiu poètic per als renaixencistes valencians." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 20, no. 20 (2022): 65. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.20.25850.

Full text

Abstract:

Resum: Al s. xix, en català, gràcies a les possibilitats que permeté la Renaixença, es composen un conjunt de poemes al voltant dels estralls produïts per distints fenòmens naturals. L’objectiu del present treball és realitzar una aproximació a vuit composicions conreades per distints lletraferits valencians, les quals discorren al voltant del succés que commocionà la ciutat de València el 10 de novembre de 1897, el desbordament del riu Túria.Paraules clau: Renaixença, poesia, València, riuada TúriaAbstract: In the 19th century and, in Catalan, thanks to the possibilities offered by the Renaix

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

2

Guereña, Jean Louis. "Un infierno catalán. Apuntes para una bibliografía de publicaciones eróticas catalanas clandestinas (siglo XIX-primer tercio del siglo XX)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 3, no. 3 (2014): 311. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.3.3823.

Full text

Abstract:

Resumen: El presente artículo colecciona un buen número de las publicaciones catalanas de tema erótico que vieron la luz clancestinamente durante el siglo XIX y principios del XX. Palabras clave: bibliografía, erotismo, catalán, renaixença, siglo XIX, siglo XXAbstract: This article collects a good number of Catalan publications with a erotic topic that came out clandestinely during the 19th and early 20th centuries. Keywords: literature, eroticism, Catalan, Renaixença, 19th century, 20th century

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

3

Friedlein, Roger. "Der Naturraum der Pyrenäen als Epochenmerkmal für den Modernismus (Caterina Albert: <i>Solitud</i>, 1904-05)." Zeitschrift für Katalanistik 17 (July 1, 2004): 45–68. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2004.45-68.

Full text

Abstract:

The natural space of the Pyrenees can be found at the heart of some paradigmatic texts both from the Renaixença (Verdaguer, Balaguer) and from Modernism (C. Albert). During the Renaixença it is combined with the Catalan Medieval Ages in order to contribute to the formation of historical national myths. In Modernism, nature’s functionality is modified, which is demonstrated obviously in the Pyrenean novel Solitud (1904/5) by Catarina Albert (pseud. Víctor Català). Víctor Català strips nature of its historical connotations. Unlike the texts from the Renaixença, the Pyrenees are named with fictit

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

4

Kühne, Ina. "Die Funktion von Straßennamen in Barcelona im Rahmen der (Re-)Konstruktion der katalanischen nationalen Identität im 19. Jahrhundert." apropos [Perspektiven auf die Romania], no. 8 (July 26, 2022): 153–76. http://dx.doi.org/10.15460/apropos.8.1929.

Full text

Abstract:

Während des 19. Jahrhunderts erlebten die katalanische Sprache und Kultur, die vor allem seit dem Beginn des 18. Jahrhunderts einen Niedergang erfahren hatten, eine Wiedergeburt (Renaixença). Im Zuge der Renaixença wurde in der katalanischen Literatur, Kunst und Geschichtsschreibung eine katalanische nationale Mythologie und Symbolik kreiert. Die wesentlichen Charakteristika der katalanischen nationalen Identität wurden in jener Zeit konkretisiert. Auch Straßennamen leisteten durch die Vergegenwärtigung bedeutender Persönlichkeiten, Ereignisse und Institutionen der katalanischen (National-)Ges

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

5

Casassas Imbert, Jordi. "La domesticación novecentista de la Renaixença." Mélanges de la Casa de Velázquez, no. 36-1 (April 15, 2006): 35–48. http://dx.doi.org/10.4000/mcv.2280.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

6

Muñoz de Morales Galiana, Javier. "Identidad catalana en Las cuatro barras de sangre, de Manuel Fernández y González (1872)." Diablotexto Digital 10 (December 24, 2021): 248. http://dx.doi.org/10.7203/diablotexto.10.21493.

Full text

Abstract:

El presente artículo pretende estudiar de qué manera la identidad catalana es negociada con el nacionalismo español en Las cuatro barras de sangre (1872), de Manuel Fernández y González que en ese texto trató el mito fundacional, muy popular de la Renaixença, de Vifredo el Velloso. Para ello, analizaremos la novela teniendo en cuenta el modo en el que se refiere al personaje y a su historia, pero partiendo del contexto del autor. De esto podemos concluir que el trasfondo de la obra implicaba una buena recepción del catalanismo por parte de España, pero el contenido del texto, descontextualizad

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

7

COROMINAS, JOAN M. "MENÉNDEZ Y PELAYO AND THE CATALAN RENAIXENÇA." Catalan Review: Volume 1, Issue 2 1, no. 2 (1986): 23–41. http://dx.doi.org/10.3828/catr.1.2.1.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

8

Roda, Lluís. "La continuïtat «bioliterària» al País Valencià: de Carles Ros a Carles Salvador (o de Gregori Maians a Vicent Andrés Estellés, passant per Teodor Llorente)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 6, no. 6 (2015): 60. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.6.7824.

Full text

Abstract:

Resum: L’article fa evident un fil conductor que va dels novatores preil·lustrats valencians de la fi del s. XVII fins a l’actualitat. També la connexió directa de València amb Londres i París al segle XIX –no sols amb Cadis, Madrid o Barcelona. Els poemes «En los dies del rei Fernando» d’Antoni Maria Peyrolon (1830) i «Lo somni» de Vicent Salvà (1831) són exponents valencians de cultura avançada. Teodor Llorente és també valorat com l’eix que connecta malgré lui l’esforç cultural dignificador valencià anterior a 1859 –amb l’Escola Pia de València com a focus primigeni de l’evolució romàntica–

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

9

Cortés Jornet, Marina. "Manuela Agnés Rausell i Soriano i el trencament de la tradició narrativa." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 22, no. 22 (2023): 128. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.22.27822.

Full text

Abstract:

Resum: Manuela Agnés Rausell i Soriano (València, 1839-1918) fou una de les escriptores més rellevants de la Renaixença al País Valencià, que va contribuir al moviment cultural com a mecenes i amb una obra vasta i diversa: poesia, assaig, teatre i narrativa, en valencià i en castellà. És en l’àmbit de la narrativa catalana que es considera una figura trencadora, tenint en compte el panorama narratiu valencià del segle XIX, amb pocs testimonis i de poca ambició literària. Rausell, per la seua banda, aposta per la narrativa històrica i tenim constància de tres llegendes seues: La llegenda del Pu

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

10

Freixa, Mireia. "2023. Any Domènech i Montaner." EMBLECAT, Estudis de la Imatge, Art i Societat 1, no. 12 (2023): 185–90. http://dx.doi.org/10.56349/emblecat.222.

Full text

Abstract:

L’any 2023 ha estat declarat per la Generalitat de Catalunya com Any Domènech i Montaner per a commemorar els 100 anys de la seva mort. Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) és conegut, sobretot, com a arquitecte, però la seva empremta és visible en molts altres camps de la vida política i cultural en l’ampli període que comprèn des de la Renaixença al modernisme i el noucentisme.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

11

KEOWN, DOMINIC. "Lluís Guarner, "La Renaixença valenciana i Teodor Llorente" (Book Review)." Bulletin of Hispanic Studies 64, no. 4 (1987): 392. http://dx.doi.org/10.3828/bhs.64.4.392a.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

12

Etherington, John. "Nationalism, nation and territory: Jacint Verdaguer and the Catalan Renaixença." Ethnic and Racial Studies 33, no. 10 (2010): 1814–32. http://dx.doi.org/10.1080/01419871003789887.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

13

Fernández García, Alicia, and Mathieu Petithomme. "L’émergence du nationalisme catalan sous la Restauration bourbonienne en Espagne (1874-1931)." Parlement[s], Revue d'histoire politique N° 23, no. 1 (2016): 177–92. http://dx.doi.org/10.3917/parl2.023.0177.

Full text

Abstract:

Cet article étudie le rôle du mouvement culturel de la Renaixença dans l’émergence du premier catalanisme politique. La trajectoire de la Lliga Regionalista illustre la pénétration du nationalisme catalan au sein des institutions, le renforcement de son pluralisme à partir de 1906 et la formation d’un courant catalaniste républicain. Une analyse sociohistorique des trajectoires des partis nationalistes catalans montre enfin leur rôle dans la modernisation du système politique espagnol.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

14

Bataller Catalá, Alexandre. "La representación de la mujer sercicultora en textos literarios valencianos de la Renaixença: El eco de Frederic Mistral." Quaderns de Filologia - Estudis Literaris 23 (December 24, 2018): 95. http://dx.doi.org/10.7203/qdfed.23.13465.

Full text

Abstract:

A finales del siglo XIX, encontramos cultivadores de seda a los campos de moreras, como muestra Frederic Mistral en su poema épico rural Mirèio (1859). Además de compartir la práctica de una actividad agrícola e industrial asociada a la producción de la seda, entre los territorios de Provenza y Valencia se establece una relación literaria. En este trabajo relacionamos la representación literaria de las mujeres dedicadas a la sericicultura que presenta Mirèio con la poesía de la Renaixença valenciana, desde Teodor Llorente pasando por Constantí Llombart, Josep Maria Puig i Torralva y Francesc B

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

15

Bellés, Eloi. "Ideologías lingüísticas en los albores de la Renaixença: el caso de Pau Estorch (1805-1870)." Estudios de Lingüística del Español 48 (June 29, 2024): 142–61. http://dx.doi.org/10.36950/elies.2024.48.9.

Full text

Abstract:

Este artículo analiza la obra poética y lingüística de Pau Estorch y Siqués (Olot 1805 – Barcelona 1870) desde el punto de la ideología lingüística. En concreto, analiza como en Estorch son presentes tanto ideologías propias del antiguo régimen y herederas del tradicionalismo de la edad moderna como ideologías que acercan el personaje a los postulados ideológicos de la Renaixença. El hecho más destacado de su obra poética y lingüística es la maniobra retórica que esconde una legitimación del idioma castellano en Cataluña como lengua apta para algunos usos lingüísticos.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

16

Hösle, Johannes. "Ein außergewöhnlicher Verdaguer-Interpret: Ricard Torrents." Zeitschrift für Katalanistik 19 (July 1, 2006): 71–80. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2006.71-80.

Full text

Abstract:

Like the most important poet of the Renaixença, Jacint Verdaguer, Ricard Torrents was born in Folgueroles and like him attended the Episcopal seminary of the nearby capital of Osona, Vic. Over the last several years, Ricard Torrents, first president of the young University of Vic, has contributed like no other to the revaluation of the complex personality and the impressive literary work of Verdaguer. His various publications and coordination efforts in the field of research on the poet are living proof of it.Keywords: Catalan literature, literary Renaissance, biography, Jacint Verdaguer, Rica

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

17

Bell´´es, Eloi. "Tres gramàtiques per a tres moments de la història de la llengua del vuit-cents." Zeitschrift für Katalanistik 36 (July 1, 2023): 33–61. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2023.33-61.

Full text

Abstract:

This paper proposes to divide the sociolinguistic history of the Catalan language in the 19th century into three periods: a first period that would still be characterized by the linguistic ideologies of the Ancien Régime; a second period in which the ideology of the Renaixença, of regionalist Catalanism, would predominate; and a third period in which Catalanism, already consolidated, would promote a recovery of all sociolinguistic spheres for Catalan. To illustrate the ideologies of each of these three periods, a representative grammar is analysed ideologically: Josep Pau Ballot for the first,

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

18

Cano Mateu, J. Àngel. "Teodor Llorente, cinquanta anys després: una polèmica entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 14 (December 26, 2019): 131. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.0.15987.

Full text

Abstract:

Resum: Aquest article analitza la polèmica generada en la premsa valenciana l’any 1961 entre Joan Fuster i Josep M. Bayarri, arran del cinquantenari de la mort de Teodor Llorente. Mentre que Fuster reclama un debat intel·lectual al voltant del líder de la Renaixença valenciana i, de retop, dels referents propis, Bayarri en té prou amb commemoracions i celebracions, com misses, lectures de poemes o articles de diari. Aquest enfrontament dialèctic amaga dues maneres totalment oposades d’entendre el valencianisme de postguerra: d’una banda, un valencianisme que proposa l’autocrítica i la reflexió

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

19

Roca Ricart, Rafael. "El mite de Lucrècia contrafet: un text oblidat (1878)." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 21, no. 21 (2023): 477. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.21.26842.

Full text

Abstract:

Resum: La llarga peça literària en vers Llucrècia profanada, que l’autor valencià Ramon Lladró Mallí qualificà de «poema semi-sério, semi-còmic» i publicà en 1878, recrea literàriament un dels mites de la tradició clàssica que més impacte ha tingut en la civilització occidental: la violació de la patrícia Lucrècia. Amb tot, la circumstància que més singularitza aquesta obra és que la seua presentació pública estigué vinculada a la fundació de Lo Rat Penat, la societat cultural al voltant de la qual gravitaria la branca valenciana de la Renaixença. En el present article analitzem el simbolisme

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

20

Jiménez Fernández, Lourdes. "Introducción de la iconografía wagneriana en la Barcelona de la Restauración (1882-1885)." Boletín de Arte, no. 20 (January 25, 2021): 211–36. http://dx.doi.org/10.24310/bolarte.1999.vi20.11644.

Full text

Abstract:

La incorporación de la iconografía wagneriana en el último tercio del siglo XIX en Barcelona, se debe en parte al avance producido en las técnicas fotomecánicas, así como al ambiente propicio que estaba generando el movimiento de la Renaixença. en la recuperación de mitos y leyendas autóctonos, que venían a coincidir con el sentido de la obra wagneriana. A través del sistema del fotograbado, y la difusión en las revistas ilustradas de escenas de las óperas del compositor, llevará a que se vayan asentando en el panorama cultural y artístico barcelonés, unas nuevas iconografías, reforzadas si ca

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

21

Roca, Rafael. "La recepció de «Tirant lo Blanch» a la València dels segles XIX i XX." Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, no. 23 (December 13, 2020): 89. http://dx.doi.org/10.7203/tirant.23.19188.

Full text

Abstract:

Durant la segona meitat del segle XIX els intel·lectuals valencians manifestaren un notable interés per les principalsobres del Quatre-cents, entre les quals la novel·la Tirant lo Blanch, que, en no haver sigut editada en català durantl’Edat Moderna, fins a 1873 pràcticament només fou accessible per a bibliotecaris i erudits. Així, l’article repassa elsesforços d’aproximació, divulgació i estudi que, amb la inestimable ajuda del mallorquí Marià Aguiló, entre 1866 i1928 realitzaren els escriptors valencians vinculats al moviment de la Renaixença per tal de valorar i reivindicar l’obrade Joanot

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

22

Roca, Rafael. "La recepció de «Tirant lo Blanch» a la València dels segles XIX i XX." Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries, no. 23 (December 13, 2020): 89. http://dx.doi.org/10.7203/titant.23.19188.

Full text

Abstract:

Durant la segona meitat del segle XIX els intel·lectuals valencians manifestaren un notable interés per les principalsobres del Quatre-cents, entre les quals la novel·la Tirant lo Blanch, que, en no haver sigut editada en català durantl’Edat Moderna, fins a 1873 pràcticament només fou accessible per a bibliotecaris i erudits. Així, l’article repassa elsesforços d’aproximació, divulgació i estudi que, amb la inestimable ajuda del mallorquí Marià Aguiló, entre 1866 i1928 realitzaren els escriptors valencians vinculats al moviment de la Renaixença per tal de valorar i reivindicar l’obrade Joanot

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

23

Besó Ros, Adrià. "Evocaciones del Reino perdido. La antigua Casa de la Generalitat de Valencia como monumento." BSAA arte, no. 87 (November 23, 2021): 281–322. http://dx.doi.org/10.24197/bsaaa.87.2021.281-322.

Full text

Abstract:

Durante el siglo XIX se teje un relato historiográfico iniciado por intelectuales románticos y culminado por la Renaixença en el que se revaloriza el edificio de la Casa de la Generalitat de Valencia por su relación con las instituciones forales del Reino de Valencia, desaparecidas en 1707. Esta construcción historiográfica e ideológica culmina en su declaración jurídica como monumento en 1931 y en su restauración material en estilo, que se completa en 1952. Tras la abolición de los fueros albergó la Audiencia y la Diputación Provincial. Convertido en monumento, desde la promulgación del Estat

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

24

Barrera i Vidal, Albert. "Les débuts de la <i>Renaixença</i> catalane – entre le libéralisme bourgeois et le passéisme nostalgique." Zeitschrift für Katalanistik 1 (July 1, 1988): 106–19. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.1988.106-119.

Full text

Abstract:

To understand Catalanism, it is necessary to consider the extraordinary movement of spiritual, political, social and economic renewal that came to be known as the Renaixença, and in particular its beginnings, from the publication of the programmatic ode La pàtria by Bonaventura Carles Aribau (1833) until the solemn renewal of the Jocs Florals in Barcelona (1859). This article tries to show the objective convergence between the economic interests of the rising Catalan bourgeoisie on the one hand and the national and romantic tendencies of the new Catalan literature on the other. The most striki

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

25

Bösch, Sarah. "Rhetorik im Dienste nationaler Mythenbildung. Zu Vertextungsstrategien und Funktionen des Pyrenäenmotivs in Jacint Verdaguers <i>Canigó</i>." Zeitschrift für Katalanistik 17 (July 1, 2004): 29–43. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2004.29-43.

Full text

Abstract:

The research literature on one of the most famous literary texts of the Catalan Renaixença, the verse epic Canigó, repeatedly alludes to the symbolic and identity establishing function of the Pyrenees in the context of the development of the Catalan national consciousness in the 19th century. Unlike the interpretations of the Pyrenees motive, that are based on both the dramatic art of the plot and the context when the work was created, the contribution concentrates on analysing the linguistic-stylistic strategies of textualisation of this motive-complex. Taking into account the semantic implic

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

26

Kuzina, N. A. "The Origin and Formation of the National Symbols of Catalonia within the Framework of the Renaixença and their Visual Representation in the 19th Century." Concept: philosophy, religion, culture 5, no. 4 (2021): 114–30. http://dx.doi.org/10.24833/2541-8831-2021-4-20-114-130.

Full text

Abstract:

The article presents the study of national symbols of Catalonia: their emergence and visual representation in the art of the 19th century. National symbolic system of Catalonia date back to the Renaixença movement in literature that initiated the formation of the Catalan language and literature. The scope and purpose of the article included an investigation of the works of the most prominent representatives of the Catalan national renaissance in order to identify the origins of the symbols they deploy. Consideration of symbols serves the purpose of defining the way national aspects get their v

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

27

MARFANY, JOAN-LLUÍS. "Joan Bonet I Baltà, "L'Església catalana, de la Il-lustració a la Renaixença" (Book Review)." Bulletin of Hispanic Studies 63, no. 4 (1986): 377. http://dx.doi.org/10.3828/bhs.63.4.377.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

28

Samper Prunera, Emili. "L’aportació d’Anna de Valldaura al llegendari català." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 75 (November 8, 2023): 135. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.75.26830.

Full text

Abstract:

A mitjan segle XIX té lloc a Catalunya un programa de reelaboració de formes i temes de la cançó i la narrativa populars que acosta aquests gèneres a un públic més ampli i no estrictament erudit. En aquest moviment, vertebrat al voltant de la Renaixença, hi trobem el nom de la folklorista Joaquima Santamaria i Ventura. Sota el pseudònim d’Anna de Valldaura publica les Tradicions religioses de Catalunya, un recull de llegendes literaturitzades a partir de fonts orals que tracten temes religiosos i que apareixen a la premsa de l’època i en diferents edicions. L’objectiu d’aquest article és estud

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

29

Kuzina, N. A. "Floral Ornament as a Key to Understanding the National-Romantic Version of Catalan Modernism." Cuadernos Iberoamericanos 11, no. 2 (2023): 94–110. http://dx.doi.org/10.46272/2409-3416-2023-11-2-94-110.

Full text

Abstract:

The article examines the symbolism of vegetal forms used in Catalan modernism at the turn of the 20th century. Catalan modernism was one of the artistic movements that widely used nature as a source of inspiration. Vegetal elements of decoration were not just aesthetic ornaments, they were filled with historical and cultural symbolism acquiring ideological value. Guided by the national ideals that were formed during the 19th century in the wake of the Renaixença, the artists of Catalan modernism created a symbolic universe. Vegetal ornamentation synthesised and visually conveyed the diversity

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

30

Tomàs, Margalida. "Pervivència i memòria de Maria Josepa Massanés: la creació d’una imatge." Zeitschrift für Katalanistik 37 (August 6, 2024): 55–80. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2024.55-80.

Full text

Abstract:

This article analyses the various paths that, over the decades between her death and the Second Spanish Republic, led to Josepa Massanés (1811–1887) enjoying a posthumous fame uncommon among nineteenth-century women writers, thanks in no small part to Massanés’s own efforts to construct and preserve her own legacy. Examination of the evolution in interpretations and, most importantly, assessments made by different intellectuals over this period produces a complex and multifaceted vision of her significance as a writer in Spanish and Catalan: from the first of the 19th-century Spanish women poe

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

31

Alonso, Cecilio. "Sobre la aportación literaria de La Ilustración Popular Católica durante el Sexenio (Valencia, 1869-1874)." BOLETÍN DE LA BIBLIOTECA DE MENÉNDEZ PELAYO 98, no. 2 (2022): 211–52. http://dx.doi.org/10.55422/bbmp.815.

Full text

Abstract:

La Ilustración Popular Económica, decenario católico valenciano poco estudiado, fue uno de los primeros periódicos confesionales que respondieron en España a la llamada de Pío IX a combatir el librepensamiento mediante la propaganda y la difusión de textos literarios edificantes y morales. Su salida (agosto de 1869) precedió en más de un año a la barcelonesa Revista Popular de Félix Sardá y Salvany (1871), aunque, esta ha merecido mayor atención historiográfica (Hibb: 1995: 89-114; Hernández Cano: 2014: 150-151). En este artículo se tratará de ofrecer un resumen de sus fundamentos doctrinales

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

32

Aisa Suesa, Elisabeth. "A la búsqueda de inspiración. Los diseños de mobiliario de Josep Puig i Cadafalch." Res Mobilis 10, no. 13-2 (2021): 186–203. http://dx.doi.org/10.17811/rm.10.13-2.2021.186-203.

Full text

Abstract:

Josep Puig i Cadafalch, uno de los arquitectos más importantes del modernismo catalán, fue también el diseñador de algunos de los interiores de “sus” edificios. Como en el movimiento Arts & Crafts británico, quiso que “sus” casas alcanzaran un ideal inspirado en la Edad Media, cuando el trabajo artesanal y la originalidad de los diseños eran primordiales. El contexto catalán, cuya Renaixença había recuperado el medievo como referente, y el franco-belga Art Nouveau fueron claves para su concepción de los edificios como un todo, donde las referencias al estilo gótico estaban muy presentes.&#

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

33

Pomés-Vives, Jordi. "El federalismo regionalista catalán de base krausista durante el Sexenio Democrático (1868-1874)." Historia Contemporánea, no. 55 (October 19, 2017): 421–46. http://dx.doi.org/10.1387/hc.18092.

Full text

Abstract:

Durante el Sexenio Democrático se manifestó en Cataluña un federalismo regionalista de base krausista bien diferenciado tanto del federalismo llamado intransigente, de base pimargalliana, como del federalismo organicista de base krausista que defendía desde Madrid fundamentalmente el republicanismo más de orden, encabezado por Nicolás Salmerón o Emilio Castelar. Este federalismo regionalista catalán, que tuvo a Salvador Sanpere y Miquel (1840-1915) y a Eusebi Pascual y Casas (1837-1883) como sus principales valedores a la vez que teóricos, postuló la defensa de una Cataluña bien integrada polí

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

34

Sales i Baviera, Joana. "Les vetlades valencianes al Teatre Russafa de València. L’intent de crear un teatre valencià a la Renaixença." Culturas. Revista de Gestión Cultural 7, no. 2 (2020): 90. http://dx.doi.org/10.4995/cs.2020.14416.

Full text

Abstract:

<p class="Peromissi"><span lang="CA">En el <span>s. XIX </span>la Renaixença va jugar un paper molt important en la recuperació de les arts literàries en llengua vernacla tant a Catalunya com al País Valencià, encara que en aquest últim amb menys repercussió. L’èxit que experimentà el teatre culte català no va trobar el seu equivalent a València. A València, l’intent de treure la llengua del país del nucli familiar per culturitzar-la i deixar-la impresa en el gènere dramàtic no era una tasca que resultés fàcil.</span></p><p class="Peromissi"><span l

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

35

LARIO DEVESA, Arnau. "La "periferia" de la historia. Análisis de la historiografía no universitaria sobre la ciudad romana en Catalunya entre el 1860 y el 1980." Índice Histórico Español, no. 134 (April 26, 2022): 16. http://dx.doi.org/10.1344/ihe.2021.134.39578.

Full text

Abstract:

El estudio académico de la historia es, sin lugar a dudas, una prerrogativa del mundo universitario actualmente, pero esto no ha sido siempre así. El artículo presenta los resultados de un estudio sobre la historiografiá de los "aficionados" y de los "eruditos" entre 1860, fecha de publicación de la Historia de Cataluña de Víctor Balaguer, hasta 1980, el momento de la creación del Servei d'Arqueologia de Catalunya y la consecuente extinción de este fenómeno. Para poder desarrollar la investigación, se ha tomado como objeto de estudio las ciudades romanas de Blandae, Ilura, Baetulo y Barcino, y

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

36

Blasco Magraner, José Salvador, and Gloria Bernabé Valero. "Aprendizaje por proyectos a través de la obra del músico Vicente Peydró: la convergencia de las artes." ESPIRAL. CUADERNOS DEL PROFESORADO 9, no. 18 (2016): 37. http://dx.doi.org/10.25115/ecp.v9i18.999.

Full text

Abstract:

Vicente Peydró fue una de las figuras artísticas más destacadas de la Valencia de finales del siglo XIX y principios del XX, en una etapa que se denomina Renaixença. Su trabajo como compositor, periodista, poeta, actor y dibujante le convirtieron en una persona sumamente conocida, querida y respetada por todos los valencianos. En el presente trabajo se realiza una propuesta didáctica desde la metodología de Aprendizaje por Proyectos (PBL) en el alumnado de secundaria y bachillerato. La figura de Peydró es idónea para enseñar a nuestros alumnos de secundaria los valores que deben regir en el ar

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

37

Martí Mestre, Joaquim. "El model lèxic culte de Constantí Llombart." Caplletra. Revista Internacional de Filologia, no. 69 (October 7, 2020): 61. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.69.17264.

Full text

Abstract:

En aquest article s’estudia el model lèxic culte de Constantí Llombart, un dels principals representants de la Renaixença valenciana. Llombart pretenia fer extensiu aquest moviment de recuperació cultural a tots els sectors de la societat valenciana, i, per això va assajar per a la llengua literària un model lingüístic de síntesi, que evitàs les formes considerades vulgars i castellanitzants de la llengua col·loquial, però també els arcaismes que poguessen distanciar-lo dels sectors populars. En la depuració lèxica de la llengua literària, Llombart tingué en compte els clàssics i els escriptor

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

38

Brumme, Jenny. "¿Por qué se redacta un manual de educación femenina?" Estudios de Lingüística del Español 48 (June 29, 2024): 240–59. http://dx.doi.org/10.36950/elies.2024.48.14.

Full text

Abstract:

Este artículo investiga las razones que llevaron a Josep Rubió i Ors (1818-1899), poeta catalán y artífice de la Renaixença, a redactar dos manuales de educación femenina en castellano: El libro de las niñas (1845) y el Manual completo de urbanidad para las niñas (1849). Se llega a la conclusión de que un factor esencial fueron las necesidades de venta de la librería-imprenta Rubió (Barcelona) y del mercado de manuales escolares de la época. Para corroborar este resultado se analizan los paratextos de las dos obras, así como las cartas que Josep Rubió i Ors envió a su hermano mientras este ocu

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

39

Casacuberta, Margarida. "La cerimònia dels Jocs Florals i la «glorificació» dels poetes catalans morts: del Parc de la Ciutadella al «Parc del Renaixement»." Zeitschrift für Katalanistik 37 (August 6, 2024): 117–51. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2024.117-151.

Full text

Abstract:

In 1908, the poet and publisher Francesc Matheu proposed the permanent public “glorification” of a group of Catalan poets he considered symbols of Catalonia’s 19th-century literary renaissance, through the installation of a series of monumental busts in Barcelona’s Ciutadella Park, continuing thereby the initiative to erect there a monument to Bonaventura Carles Aribau in 1884. The proposal resulted in the unveiling of six busts between 1908 and 1913 with the aim to transform a space that had been a symbol of the military repression of the city into a site of memory for the movement known as R

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

40

Popowich, Alice Emma. "The Creation of a French Catalan Identity through the Landscape of the Roussillon: The Writings of Josep Pla and Jean." Studies in Linguistics and Literature 2, no. 4 (2018): 269. http://dx.doi.org/10.22158/sll.v2n4p269.

Full text

Abstract:

<p><em><span style="font-size: medium;"><em>The end of the 19<sup>th</sup> century saw the Roussillon at a crossroads: to the north were the social and financial opportunities that came from adopting French, the language of the aristocracy and the elite (Berjoan, 2009, pp. 121-122), to south was the shining example of Barcelona, now living its Renaixença period, where Catalan arts and culture were gaining the attention on a world stage. In Perpignan, and in neighboring communities, the intellectual classes of the Roussillon were weighing their options. Catal

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

41

March Tortajada, Robert. "Aproximació a l’obra de mossén Vicent Manuel Branchat: Pesa chiqueta en un acte." SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna 21, no. 21 (2023): 291. http://dx.doi.org/10.7203/scripta.21.26806.

Full text

Abstract:

Resum: L’objectiu d’aquest article és pensar la figura de Vicent Manuel Branchat, mossén i autor d’obres d’inicis del segle xix. Així, repassem els estudis previs que els investigadors i especialistes li han dedicat, tot just, partint de l’edició de la Pesa chiqueta en un acte, editada per Joan Fuster i publicada en La decadència al País Valencià. A més, pensem Branchat com a autor anterior a la Renaixença per tal de situar-lo dins la cruïlla entre el col·loqui i el sainet.Paraules clau: Branchat, literatura del segle xix, teatre, misogínia, prerenaixença.Abstract: The aim of this article is t

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

42

Escartí, Vicent. "Albert Rossich L’obra de Francesc Vicent Garcia i l’Acadèmia de Bones Lletres." REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA 7, no. 7 (2023): 6. http://dx.doi.org/10.28939/rvf.v7.205.

Full text

Abstract:

Durant l’any 2023 es celebrarà a Catalunya l’Any Rector de Vallfogona, per recordarels 400 anys de la seua mort, el 1623, a Vallfogona de Riucorb. FrancescVicent Garcia i Ferrandis va nàixer a Saragossa el 1579, però que sempre es vaconsiderar de Tortosa —on es va traslladar sent molt menut. A més, que va desenvolupartota la seua activitat literària a Catalunya, tot i que va estar en contactefins i tot amb els poetes de la cort de Madrid —o així es plasma en algunes referènciesque ens han arribat. Sembla que, per motius de la seua activitat eclesiàstica,també va estar en relació amb València.

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

43

Angueira, Anxo. "Emilia Pardo Bazán, primera teórica y crítica del Rexurdimento." Madrygal. Revista de Estudios Gallegos 25 (August 8, 2023): 13–33. http://dx.doi.org/10.5209/madr.90522.

Full text

Abstract:

Especialmente durante la década 1880-1890, Emilia Pardo Bazán llevó a cabo una intensa actividad teórica y crítica, tanto en el caso español como en el de la emergente literatura en lengua gallega. Fue la primera en abordar teóricamente la idea de renacimiento aplicada a la realidad gallega de aquellos años y también la primera en hacer un análisis crítico de los autores más relevantes de ese período: Rosalía de Castro, Manuel Curros Enríquez, Eduardo Pondal y Valentín Lamas Carvajal. Ella fue en gran parte responsable de la introducción del paradigma de Michelet, con el que hizo comparatismo

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

44

Ugarte i Ballester, Xus. "Llicències paremiològiques (i altres) dels tres torsimanys catalans de Franklin, Rojas i Rabelais: Gaietà Vidal 1868, Antoni Bulbena 1914 i Lluís Faraudo 1929." Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 5 (December 23, 2015): 141–58. http://dx.doi.org/10.1344/afel.2015.5.9.

Full text

Abstract:

LLICÈNCIES PAREMIOLÒGIQUES (I ALTRES) DELS TRES TORSIMANYS CATALANS DE FRANKLIN, ROJAS I RABELAIS: GAIETÀ VIDAL 1868, ANTONI BULBENA 1914 I LLUÍS FARAUDO 1929 Són nombrosos els autors del darrer terç del segle XIX i principis del XX que dediquen part de la seva obra a traslladar clàssics i autors contemporanis al català. La traducció juga durant la Renaixença i el Noucentisme un paper destacat en el procés de consolidació i recuperació del català com a llengua literària. En aquest context, ens proposem fer una pinzellada il lustrada dels criteris paremiològics de tres traductors catalans d’obr

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

45

Kuzina, Nataliya. "National Historical Iconography in 19th Century Catalan Art: the Visualization of the National Myth in Painting and Sculpture." ISTORIYA 16, no. 2 (148) (2025): 0. https://doi.org/10.18254/s207987840034675-1.

Full text

Abstract:

The article focuses on the role of art in shaping the national identity of Catalonia in the 19th century, particularly through the visualization of historical myths and legends in painting and sculpture. The author analyzes how Catalan artists and sculptors utilized historical themes to construct collective memory and reinforce national consciousness. Within the context of the cultural revival (Renaixença) and the rise of Catalan nationalism, art became a tool for political propaganda and the legitimization of regional identity. The article examines the works of artists such as C. Lorenzale, M

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

46

Kailuweit, Rolf. "Die Orthographie-Debatte im <i>Diario de Barcelona</i> 1796 und ihr soziolinguistisches Umfeld." Zeitschrift für Katalanistik 5 (July 1, 1992): 107–36. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.1992.107-136.

Full text

Abstract:

Catalan linguistic historiography applies the categories of "linguistic conflict", which are quite useful for describing the current situation, also to the pre-Renaissance period. This period, still aristocratic, nevertheless shows a very different sociolinguistic structure, generally characterized by the absence of awareness of a linguistic conflict. The controversy over Catalan spelling that took place in the Diario de Barcelona in 1796 therefore seems more like the creation of a literary genre with the aim of distracting the public than a serious discussion. However, there are two linguisti

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

47

Suïls i Subirà, Jordi. "El Pirineu i la construcció nacional: El fet literari gascó a l'inici del segle XX i la seua relació amb l'àmbit català (Camelat, Sarrieu, Condò)." Zeitschrift für Katalanistik 17 (July 1, 2004): 69–89. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2004.69-89.

Full text

Abstract:

From the beginning of the 20th century to approximately the 1940s the strongest (and, in many ways, the definitive) tide of linguistic substitution in favour of the French language reaches the Occitan speech area at the same time as an Occitan cultural consciousness develops, which comes from the relationship between the Catalan Renaixença and the Occitan Félibrige movements, both going back to the middle of the previous century. In this context, the case of Mistral and his contacts to e.g. Verdaguer have attracted researcher’s interest. The Gascony extensions of this literary correlation are

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

48

Orlandis, José. "JOAN BONET i BALTÀ, L'Esgrésia catalana de la Illustració a la Renaixença, Montserrat (Barcelona), Publicacions de L'Abadia de Montserrat, 1984, 776 pp., 15,5 x 20,5." Scripta Theologica 17, no. 2 (2018): 720–22. http://dx.doi.org/10.15581/006.17.21020.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

49

Hina, Horst. "Joan-Lluís Marfany: <i>Nacionalisme espanyol i catalanitat (1789–1859). Cap a una revisió de la Renaixença.</i> Barcelona: Edicions 62, 2017." Zeitschrift für Katalanistik 32 (July 1, 2019): 384–95. http://dx.doi.org/10.46586/zfk.2019.384-395.

Full text

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

50

José, Salvador Blasco Magraner, and Carlos Bueno Camejo Francisco. "La prensa y la crítica ante el teatro lírico de Vicente Peydró The press and the critics confronted with the lyricial theatre of Vicente Peydró." Música Oral del Sur, no. 10 (December 4, 2013): 121–46. https://doi.org/10.5281/zenodo.4636117.

Full text

Abstract:

Resumen: Vicente Peydró Díez fue el creador y principal mantenedor del teatro lírico valenciano inmerso en el movimiento cultural que denominamos Renaixença. Las zarzuelas de Peydró atrajeron a los principales medios de prensa valencianos, donde escribían algunos de los más importantes críticos del momento. En el presente artículo se analizan las críticas de sus obras más significativas a fin de abordar los juicios estético-críticos emitidos por los musicógrafos y sus análisis para comprend

APA, Harvard, Vancouver, ISO, and other styles

We offer discounts on all premium plans for authors whose works are included in thematic literature selections. Contact us to get a unique promo code!