Dissertations / Theses on the topic 'Reproducció'

Per tal d’optimitzar els resultats en el programa de criotransferència embrionària en embrions congelats/descongelats és incloure en el estudi totes les transferències úniques d’embrions congelats/descongelats. L’objectiu principal d’aquest estudi va ser determinar quins paràmetres embrionaris tenien major capacitat per predir el seu potencial d’implantació. Els paràmetres que van influir significativament la taxa d’implantació van ser: taxa de divisió embrionària, simetria de les cèl·lules, supervivència després de la descongelació i desenvolupament posterior al cultiu overnight. El score proposat per embrions congelats en dia 2/3 de desenvolupament és una bona eina per determinar el potencial d’aquests embrions. Els resultats obtinguts amb la congelació lenta d’embrions que han estat prèviament biopsiats han mostrat majoritàriament uns resultats molt pobres pel que respecte a la supervivència i implantació. Aquest fet van esperonar molts grups a introduir la tècnica de vitrificació als seus laboratoris. Inicialment, la vitrificació es va dur a terme amb medis i suports elaborats al laboratori. L’any 2007 es va assolir el primer naixement obtingut a partir de blastocists vitrificats que havien estat prèviament biopsiats per el diagnòstic d’aneuploïdies. Es va poder demostrar com la tècnica de vitrificació pot ser una tècnica adequada en aquests casos sent a més una tècnica simple, segura i de baix cost. Malgrat la millora en els resultats obtinguts en el programa de DGP, i donat el constant desenvolupament de nous sistemes de vitrificació comercials es va voler comparar l’eficàcia dels nous materials i medis comercials amb l’emprat fins al moment. La supervivència obtinguda amb el kit de vitrificació comercial va ser significativament superior en front les preparades en el propi laboratori. També es va observar una taxa de supervivència inferior en els blastocists que estaven eclosionant o eclosionats quan es comparaven amb els blastocists inicials o expandits. Probablement aquestes diferències poden ser degudes a una major susceptibilitat a l’estrés mecànic produït per la manipulació. Per últim, el disseny de l’últim estudi ha permès analitzar l’impacte que té la vitrificació en la viabilitat oocitària. Es va plantejar comparar els resultats obtinguts utilitzant oòcits de donant procedents de la mateixa cohort en receptores que rebien els oòcits en fresc o vitrificats. Aquest fet ens permet avaluar l’efecte de la vitrificació evitant factors extrínsecs relatius a la qualitat de l’oòcit. Es van avaluar els indicadors més habituals en viabilitat oocitària a fi de determinar l’efecte de la vitrificació en l’eficiència dels cicles de donació d’oòcits i així poder plantejar les estratègies més eficaces encaminades a augmentar les taxes de naixement en cicles que inclouen la criopreservació d’oòcits. No es van mostrar diferències en cap dels paràmetres estudiats en comparar la taxa de fecundació, la qualitat embrionària, la taxa d’embaràs evolutiu o la taxa de nen nascut viu a casa entre el grup de receptores d’oòcits en fresc i vitrificats. Aquests resultats permeten plantejar la possibilitat de criopreservar oòcits per altres aplicacions com és la preservació de fertilitat, l’acumulació d’oòcits en el programa de DGP o en pacients amb risc de desenvolupar un Síndrome d’Hiperestimulació Ovàrica.<br>In order to improve the results in the cryopreservation programme, single frozen embryo transfers have been considered. The main objective of this study was to establish which embryo parameters have the highest prognosis value in the establishment of pregnancy. A score for frozen/thawed embryos has been developed which includes the different embryo parameters that significantly influence the implantation rate: cleavage rate, symmetry of the blastomeres, embryo survival rate and resumption of mitosis. The proposed embryo score for thawed embryos on day2/3 is a useful tool for determining the implantation potential of these embryos. The results achieved with conventional cryopreservation protocols of biopsied embryos at different stages of development have shown low survival and implantation rates. For this reason, many groups encouraged to introduce the vitrification technique into laboratories. At the beginning, the vitrification was carried out with mediums and devices home-made. We have described the first birth after vitrification of embryos biopsied for preimplantation genetic diagnosis (PGD). This report shows that blastocysts obtained from biopsied embryos can be successfully cryopreserved by simple, secure and low-cost vitrification methods using a Hemi-straw device. A wide range of commercial vitrification systems had been developed. In order to improve the new vitrification systems we compare the results obtained warming abnormal donated blastocysts to compare the efficiency of the new materials and commercial mediums with the employed until the moment. Differences in the survival rate were observed with the use of different vitrification media. Decreased results in terms of survival rates were achieved for hatching and much lower for hatched blastocyst compared with initial/expanded blastocists. They can be more susceptible to mechanical damage during manipulation. Finally, the design of the last report included enabled us to analyze the impact of vitrification on the functionality of the oocyte and its capacity to produce an ongoing embryo, the subsequent pregnancy and a healthy live birth in an oocyte donation programme. Comparing results obtained with fresh and vitrified oocytes from the same cohort allowed us to assess the effect of vitrification avoiding extrinsic variables related to oocyte quality. Fertilization, ongoing embryo and good quality embryo rates were compared not finding differences between the two groups. We also compared ongoing pregnancy, implantation and live birth rates to confirm the suitability of the vitrification technique and found no statistically significant differences. Our data demonstrate that vitrification affects neither the functionality of the oocytes nor their capacity to produce and give rise to ongoing embryos, pregnancies and live births. These results encourage the use of this technique for other applications, such as fertility preservation, the accumulation of oocytes for PGD or low responders and in patients at risk of ovarian hiperstimulation syndrome.

El llenguado senegalès (Solea senegalensis) és una espècie aqüícola emergent a Europa. No obstant això, el llenguado senegalès presenta una falla reproductiva, que es tradueix en la manca de reproducció fèrtil dels reproductors que van ser eclosionados i criats en captivitat. Tot i que els reproductors conreats produeixen gàmetes viables, la disfunció provoca la pèrdua de comportament reproductiu i de festeig en mascles cultivats i, per tant, els ous alliberats per les femelles no són fecundats. Actualment, la producció d'ous viables obté de criadors salvatges en captivitat, però la producció exclusiva d'ous de criadors salvatges no és sostenible a llarg termini. A més, l'anàlisi parental de les larves eclosionades dels criadors salvatges ha determinat que pocs criadors salvatges participen en la cria, el que va provocar una pèrdua de variabilitat genètica en les generacions posteriors. Per solucionar aquest problema hi ha dos enfocaments: aconseguir la cria espontània natural a criadors de cultiu com una solució a la disfunció comportamental en els mascles de cultiu o l'ús de fecundació artificial per evitar la disfunció conductual. Per tant, la present tesi s'ha centrat en: a) experiments per resoldre la disfunció en el comportament reproductiu dels criadors conreats, b) la influència de l'comportament de dominància en l'èxit reproductiu, c) mètodes per preservar la qualitat de l'esperma necessària per assolir l'èxit in vitro en els procediments de fecundació de l'llenguado senegalès i el peix llop clapejat (Anarhichas minor) id) determinar la proporció esperma-òvuls necessària per a la fecundació in vitro en llenguado senegalès.<br>El lenguado senegalés (Solea senegalensis) es una especie acuícola emergente en Europa. Sin embargo, el lenguado senegalés presenta una falla reproductiva, que se traduce en la falta de reproducción fértil de los reproductores que fueron eclosionados y criados en cautividad. Aunque los reproductores cultivados producen gametos viables, la disfunción provoca la pérdida de comportamiento reproductivo y de cortejo en machos cultivados y, por tanto, los huevos liberados por las hembras no son fecundados. Actualmente, la producción de huevos viables se obtiene de criadores salvajes en cautividad, pero la producción exclusiva de huevos de criadores salvajes no es sostenible a largo plazo. Además, el análisis parental de las larvas eclosionadas de los criadores salvajes ha determinado que pocos criadores salvajes participan en la cría, lo que provocó una pérdida de variabilidad genética en las generaciones posteriores. Para solucionar este problema hay dos enfoques: conseguir la cría espontánea natural a criadores de cultivo como una solución a la disfunción comportamental en los machos de cultivo o el uso de fecundación artificial para evitar la disfunción conductual. Por tanto, la presente tesis se ha centrado en: a) experimentos para resolver la disfunción en el comportamiento reproductivo de los criadores cultivados, b) la influencia del comportamiento de dominancia en el éxito reproductivo, c) métodos para preservar la calidad del esperma necesaria para alcanzar el éxito in vitro en los procedimientos de fecundación del lenguado senegalés y el pez lobo moteado (Anarhichas minor) y d) determinar la proporción esperma-óvulos necesaria para la fecundación in vitro en lenguado senegalés.<br>The Senegalese sole (Solea senegalensis) is an emerging aquaculture species in Europe. However, in captivity Senegalese sole present a reproductive failure, which results in the lack of fertile spawning from cultured breeders that were hatched and reared in captivity. Although the cultured breeders produce viable gametes, the dysfunction causes the loss of reproductive behaviour or courtship in cultured males and, therefore, the eggs released by females are not fertilized. However, viable egg production is obtained from wild breeders held in captivity, but the exclusive production of eggs from wild breeders is not sustainable in the long term. In addition, parental analysis of hatched larvae from wild breeders has determined that few wild breeders participate in spawning, which resulted in a loss of genetic variability in subsequent generations. Two approaches exist to solve this bottleneck: achieving natural spontaneous spawning in cultured breeders with a solution to the behavioural dysfunction in cultured males or the use of artificial fertilization to bypass the behavioural dysfunction. Therefore, the present thesis has been focused on: a) experiments to solve the dysfunction in the reproductive behaviour of cultured breeders, b) the influence of dominance behaviour on reproductive success, c) methods to preserve the sperm quality needed to achieve successful in vitro fertilisation procedures in Senegalese sole and Spotted wolffish (Anarhichas minor) and d) determine the sperm to egg ratio require for in vitro fertilisation in Senegalese sole.

Aquesta tesi doctoral estudia des de la sociologia el blaverisme. Aquest moviment sociopolític del País Valencià nascut a la dècada del setanta del segle XX farà de l'anticatalanisme la raó principal de ser però es revestirà d'autoctonisme, és dir, es fa passar com "valencianista" i, en aquest sentit, esdevindrà un anticatalanisme valencià específic. El blaverisme no sols té com a objectiu l'oposició al catalanisme i/o als catalans sinó fonamentalment desplaçar els "catalanistes" del País Valencià de les posicions hegemòniques que haurien ocupat realment o imaginativa i, sobretot, d'ocupar el poder a partir d'un discurs que reinventa la tradició i la identitat regional valenciana. Per aconseguir aquest objectiu el blaverisme farà servir el populisme com a principal estratègia política per tal de guanyar el carrer i, sobretot, les urnes.El blaverisme, gràcies a uns particulars mitjans de comunicació que s'apropiaran d'aquest discurs; a una estructura associativa històrica que n'aconseguirà ocupar, i a una altra de nova que crearà; a la instrumentalització de la festa fallera i d'altres rituals centenaris així com al regionalisme ordinari de les institucions d'autogovern (que faran pròpia, si fa no fa, la proposta simbològica blavera) aconseguirà una penetració social i una reproducció exitosa, la qual cosa trobem que justifica l'interés social d'aquesta investigació, que està adreçada a l'estudi de la identitat col·lectiva que construirà el blaverisme i a la reproducció social d'un moviment que es considerava a les primeries de la transició democràtica que eren "quatre gats", però que acabarà per condicionar el sistema polític valencià d'una manera decisiva.<br>This social research studies the "blaverisme", the Valencian Anticatalanism socio-political movement born in the decade of 1970's in the 20th century. It will arm with autochthonism in order to pass like "valencianista". In this way it will become an specific valencian anticatalanism. The "blaverisme" has as main objective to move the valencian "catalanistes" of the hegemonic positions that they would have occupied, really or not, and to win the regional power thanks to a speech that it reinvents the tradition and the Valencian identity. The populism will be the main strategy of the "blaverisme".This political movement, thanks to some particular media; some historical and specifically associations; the particular relationship with the "Falles" establishment and the banal regionalism of the institutions of self-government, will achieve an important social penetration and a successful social reproduction. In some ways, the "blaverisme" has conditioned decisively the Valencian political system.

Introducció La comparació dels resultats perinatals en funció de si la transferència embrionària (TE) s’ha realitzat en fresc o congelat (TEC) és un aspecte de la medicina reproductiva que ha donat lloc a múltiples debats. La majoria d’experts afirmen que la TEC s’associa a millors resultats perinatals tals com menor risc de baix pes al naixement (BPN), part pre-terme o petit per edat gestacional (PEG). En termes generals, dues són les hipòtesis que s’han postulat per tal d’explicar les diferències observades entre els grups de TE fresc o TEC: teoria de l’hiperestrogenisme i teoria del “weak embryo”. Aquest estudi té com a finalitat determinar si els resultats perinatals es veuen afectats per la vitrificació i/o per l’hiperestimulació ovàrica controlada (HOC). Per assolir aquest objectiu, s’han analitzat dues poblacions: dones que utilitzen òvuls propis i que, per tant, en algun moment s’han sotmès a HOC per finalment aconseguir els embrions i dones que són receptores d’un programa d’ovodonació, per consegüent, no sotmeses a processos d’HOC. Material i mètodes S’ha dissenyat un estudi de cohorts retrospectives que inclou dones que realitzaren una Fecundació In Vitro (FIV) a Catalunya entre els anys 2008 i 2012, utilitzant òvuls autòlegs o de donació. Ambdues poblacions s’han classificat segons els tipus de TE portada a terme, TE en fresc o TEC, per tal d’avaluar les possibles diferències en els resultats perinatals entre els grups. Només s’han inclòs aquelles pacients que finalment van aconseguir una gestació única i amb resultat de part més enllà de la setmana 24 de gestació. La variable principal és pes al naixement (PN). Les variables secundaries són edat gestacional al naixement (EG), PEG, via del part i mortalitat perinatal. També s’han descrit les següents característiques basals: edat materna, anys d’esterilitat, origen de l’esperma i nombre total d’embrions transferits. Resultats A la cohort d’òvuls autòlegs, els nounats provinents de TE en fresc tenen un menor PN que els del grup de TEC; igualment s’ha observat que els primers tenen també un major risc de ser PEG. Per contra, al grup de receptores d’ovodonació, la mitjana de PN no presenta diferències entre grups i tampoc ho fa el risc de PEG. L’EG al naixement també presenta un patró similar en quant a resultats; major percentatge global d’infants nascuts pre-terme al grup de fresc que al de TEC de les dones que fan servir òvuls propis i no diferències a les receptores. La variable via del part mostra una major taxa de part instrumentat i cesàries al grup de TEC d’autòlegs i absència de diferències significatives a les receptores. Finalment, no s’han observat diferències estadísticament significatives en la mortalitat perinatal entre les cohorts, ni a les dones que utilitzen òvuls propis ni al grup de receptores d’ovodonació. Discussió i conclusions El fet d’utilitzar un programa d’ovodonació ha permès aïllar el possible efecte deleteri que la vitrificació i desvitrificació podrien tenir sobre els embrions, i en conseqüència sobre els resultats perinatals, de l’efecte hormonal que els cicles d’HOC tenen sobre l’endometri i la gestació resultant. El treball que es presenta suggereix que les diferències entre TE en fresc i TEC que ja s’havien descrit en estudis previs en quant a PN, EG i altres resultats perinatals, estan més relacionades amb l’efecte perjudicial que té la HOC sobre l’endometri que amb la selecció embrionària que es pogués produir durant els processos de vitrificació.<br>Introduction Several studies have been developed to compare perinatal outcomes after fresh embryo transfer (ET) and frozen-thawed ET (FET). Most of them have reported that FET is associated with improved perinatal outcomes, such as a lower risk of low birth weight (LBW), preterm birth and being small for gestational age (SGA). In general, two hypotheses have been suggested to explain these differences observed between groups: the hyperstimulation theory and the “weak embryo” theory. The aim of this study is to ascertain whether perinatal outcomes are affected by vitrification and/or by controlled ovarian hyperstimulation (COH). To achieve this goal, two populations have been analyzed: women using autologous eggs who were exposed to COH to obtain the embryos, and women who used donor eggs and did not undergo hyperstimulation processes. Material and methods A register-based cohort study which includes women undergoing In Vitro Fertilization (IVF) in Catalonia between 2008 and 2012, using autologous or donated eggs, is designed. Both populations are classified according to the type of ET performed, fresh ET versus FET, in order to examine possible differences in perinatal results. Only women who had a singleton pregnancy delivered from the 24th week onwards are included. The primary outcome is birthweight (BW). Secondary outcomes include gestational age at delivery, being SGA, mode of delivery and perinatal mortality. Baseline characteristics such as maternal age, years of infertility, sperm source, and number of transferred embryos are also described. Results In the autologous egg population, newborns from fresh ET group have lower BW than FET group; we also observe that the first aforementioned group have a higher risk of being SGA. In contrast, among egg donor recipients undergoing ET, mean BW do not differ between groups and neither does the risk of SGA. A similar pattern of results is found regarding to the gestational age at delivery; higher percentage of infants born pre-term in the fresh ET group than in the FET group of the autologous egg population and no differences in the egg donor recipients. The mode of delivery shows a higher rate of instrumental delivery and cesarean delivery in the FET group of the autologous and no differences in that outcome among the egg-recipient group. Finally, we observe no statistically significant differences in perinatal mortality between groups, either in the autologous egg population or in the recipient group. Discussion and Conclusions The fact of using an egg-donation program allowed us to isolate the possible detrimental effect of vitrification and devitrification on embryos, and consequently on the perinatal outcomes, from the hormonal effect that hyperstimulated cycles have on the endometrium. Our results suggest that previously reported differences in BW, gestational age at delivery, and other perinatal outcomes after fresh ET and FET are more likely to be related to the detrimental effects of hyperstimulation on the endometrium during COH than to the embryonic selection effect of the vitrification process.

Introducció La contaminació de l’aire constitueix una important preocupació per la salut pública, per la seva omnipresència i el seu potencial impacte sobre la salut. i es considera una prioritat mundial. Existeix àmplia evidència sobre la seva relació amb malalties cardiovasculars, respiratòries, i el càncer, entre d’altres. Tanmateix, s’ha relacionat amb esdeveniments perinatals adversos i una disminució de la fertilitat en la població general. Malgrat això, existeix certa controvèrsia sobre l’efecte nociu dels diferents contaminants en dones sotmeses a Fecundació In Vitro (FIV), en particular per l’heterogeneïtat en el disseny dels estudis publicats. Aquest projecte es centra en avaluar l’impacte dels diferents contaminants en diferents finestres d’exposició en dones sotmeses a FIV. Material i mètodes Es dissenya un estudi de cohorts prospectiu en el que s’inclouen dones sotmeses a FIV que resideixen en les províncies de Barcelona o Girona i s’entreguen qüestionaris d’exposició ambiental. Es recullen dades clíniques, sobre estils de vida, hàbits dietètics i variables sociodemogràfiques, entre d’altres. Es mesuren les exposicions rebudes a a l’NO2 i NOx, PM2.5, PM2.5 absorbance, PM coarse i PM10, en el domicili mitjançant mètodes de regressió de l’ús del sòl, per els 15 i 3 dies prèvia transferència embrionària (TE), el mateix dia de la TE i els 7 dies posteriors. S’avalua l’impacte d’aquestes sobre l’èxit reproductiu mitjançant models de regressió multinivell, amb ajust per múltiples contaminants. Aquest projecte ha rebut una beca FIS del “Instituto de Salud Carlos III” (PI13/00454). Resultats Es recluten un total de 194 dones que realitzen 486 transferències embrionàries. S’observa un increment del risc d’avortament i de “no gestació” en dones que reben una major exposició a PMs de forma aguda (els 3 dies prèvia TE i el mateix dia de la TE), sent major aquest impacte en ajustar per l’exposició subaguda dels 15 dies previs, mentre que per l’NO2 i NOx no s’observen diferències significatives. En ajustar per l’exposició a l’NO2, l’increment del ris d’avortament i “no gestació” associat a PMs es magnifica. En canvi, els NO2 i NOx mostren una tendència protectora envers l’èxit reproductiu en controlar l’exposició a PM2.5. Discussió i conclusions Els resultats d’aquest estudi mostren que un increment en l’exposició a partícules en suspensió de forma aguda té un impacte negatiu sobre els resultats reproductius en dones sotmeses a FIV, mentre que l’exposició subaguda incrementa l’efecte nociu de l’exposició aguda sobre el risc d’avortament i de “no gestació”. L’NO2 no modifica significativament l’èxit reproductiu, però es comporta com un factor d’interacció per les PM. Arrel d’aquestes troballes es planteja la necessitat de realitzar més estudis prospectius que analitzin l’impacte de la contaminació en les diferents fases del procés reproductiu. Tanmateix, les autoritats sanitàries haurien de tenir en compte aquestes troballes per les polítiques de salut pública en matèria de regulació de la contaminació, limitació del trànsit i el tipus de combustible, entre d’altres.<br>Introduction Air pollution is a major concern for public health, due to its extension and its potential impact on health. and it is considered a worldwide priority. There is ample evidence t suggest that air pollution is associated with cardiovascular and respiratory diseases, and cancer, among others. In addition, it has been associated to perinatal adverse events and a decrease in fertility rates in the general population. However, there is some controversy regarding the harmful effects of the different pollutants in women undergoing In Vitro Fertilization (IVF), because of the heterogeneity in the design of these studies. This project focuses on evaluating the impact of air pollutants in different time windows of exposure in women undergoing IVF. Material and methods A prospective cohort study that includes women undergoing undergoing IVF who live in Barcelona or Girona is designed, and questionnaires for environmental exposure are released among participants. Data regarding clinical variables, lifestyles, dietary habits and sociodemographic variables, among others, is collected. The exposures received to NO2 and NOx, PM2.5, PM2.5 absorbance, PM coarse and PM10, are measured at their home addresses, using land use regression models, 15 and 3 days before embryo transfer, the same day of transfer, and 7 days after. The impact of these on reproductive success is evaluated using multi-level regression models, with adjustment for multiple pollutants. This project was funded by “Instituto de Salud Carlos III” (PI13/00454). Results A total of 194 women are recruited, that contribute with 486 embryo transfers. An increase in the risk of miscarriage and "non-gestation" is observed among women who exposed to short-term higher levels of PMs (3 days before TE and the same TE day), results that were magnified after adjusting for the exposure 15 days prior to the embryo transfer, while NO2 and NOx showed no significant differences. After adjusting for the exposure to NO2, the risk of miscarriage and “non-gestation” risk associated with PMs is magnified as compared to the single-pollutant model. In contrast, NO2 and NOx show a protective tendency towards reproductive success after controlling the exposure to PM2.5. Discussion and conclusions The results of this study show that an increase in exposure to particulate matter has a negative impact on reproductive results in women subjected to IVF, while subacute exposure increases the harmful effect of the acute exposure on the risk of miscarriage and "non-gestation". NO2 does not modify significantly the reproductive success, but serves as an interaction factor with the PM exposure. Given these findings, there is a need for prospective studies that aim to analyze the impact of pollution in the different phases of the reproductive process. However, health authorities should take into account these findings for public health policies regarding the regulation of pollution sources, traffic limitation and fuel type, among others.

Les espècies exòtiques invasores constitueixen una de les majors amenaces a la biodiversitat global. Aquelles àrees que acullen un gran nombre d’espècies natives, i constitueixen per tant punts calents de biodiversitat tals com la conca Mediterrània, són especialment sensibles a aquests agents de canvi. Carpobrotus edulis és una espècie clonal àmpliament distribuïda arreu del món que ha esdevingut invasora a les regions mediterrànies, on provoca la reducció de la biodiversitat nativa alterant les propietats fisicoquímiques del sòl. L’objectiu de la tesi és entendre els mecanismes fisiològics que determinen l’èxit invasor de l’espècie a la conca Mediterrània, relacionant les respostes a l’estrès, a la reproducció i a la senescència, que en conjunt defineixen la història vital de l’espècie. Els resultats obtinguts mostren que C. edulis es troba adaptada a les condicions ambientals de la conca Mediterrània gràcies a la seva gran plasticitat fisiològica en resposta a la baixa disponibilitat hídrica característica de l’estiu i les baixes temperatures característiques de l’hivern, els dos moments més durs per a la vegetació durant l’anualitat en aquesta regió. El model de distribució de l’espècie construït juntament amb la major tolerància a les baixes temperatures que presenten els individus de C. edulis del rang invasor revelen que la capacitat de l’espècie per a tolerar l’estrès resulta crucial per a la seva invasió a Europa. C. edulis és una espècie clonal monocàrpica a nivell de ramet però policàrpica a nivell de genet. Aquesta estratègia constitueix un procés de senescència adaptativa ja que la mort del ramet facilita el creixement a les següents generacions. L’elevat esforç reproductor de l’espècie, l’elevada producció de llavors i la seva gran longevitat contribueixen a la formació d’un banc de llavors persistent que incrementen l’impacte de l’espècie i la seva persistència. La variabilitat en els atributs relacionats amb la reproducció sexual genera diferències en les dinàmiques del banc de llavors en diferents localitzacions dins del rang invasor. Aquesta variabilitat a diferents escales contribueix a l’èxit de l’espècie a través de l’optimització de recursos, la resiliència a pertorbacions i a través de permetre processos adaptatius a nivell d’individu. En conjunt, la invasió de C. edulis a la conca Mediterrània és conseqüència d’un procés de retroalimentació positiva d’expansió i impacte a través de la interacció entre la tolerància a l’estrès, l’esforç reproductor i la senescència adaptativa. Aquestes relacions i dinàmiques poden contribuir a la delimitació d’àrees prioritàries per l’erradicació de C. edulis en el territori. En conclusió, la invasió de C. edulis ha estat possible no només gràcies a atributs tals com el creixement clonal, l’elevat esforç reproductor, la formació d’un banc de llavors persistent, els cicles de vida curts i l’elevada plasticitat; sinó també gràcies a factors relacionats amb el factor humà com la degradació ecosistèmica i l’elevada pressió de propàgul associada a l’interès ornamental de l’espècie.<br>Invasive species constitute one of the main threats to global biodiversity. Especially those areas hosting a huge number of native species, such as the Mediterranean basin, are sensitive to these change drivers. Carpobrotus edulis is a widespread clonal invasive species that has become invasive at the Mediterranean basin reducing native biodiversity by strongly impacting the physicochemical soil properties. We aimed to understand C. edulis invasive success through an ecophysiological approach by understanding the relationships between its stress tolerance, reproduction capacity and the role of senescence in its fitness, which together define the species’ life history strategy. Our results showed that C. edulis is adapted to the Mediterranean basin environmental conditions showing a high physiological plasticity in response to drought and chilling, the most sensitive periods along the year in the Mediterranean area. The species stress tolerance was crucial to invade Europe as revealed by the projected species distribution model and the increased chilling tolerance found in C. edulis invasive individuals. C. edulis is a monocarpic clonal species at the ramet level but polycarpic at the genet level, which constitutes and adaptive senescence process to growth facilitation to the next generations. High reproductive effort, seed production and seed longevity contribute to the formation of a persistent seed bank for this species increasing its impact and persistence potential. Seed trait variability across the invaded range generates differential soil seed bank dynamics that may be considered for improving management policies. This variability at different scales may contribute to species success by resource optimization, perturbation resilience and allowing adaptation. Overall, the C. edulis invasion at the Mediterranean basin results from a positive feedback of expansion and impacts through the interaction of species stress tolerance, reproductive effort and adaptive senescence. We conclude that the invasion of C. edulis in Europe has been possible not only by its ideal traits such as clonality, strong reproductive effort, the formation of a persistent soil seed bank, short life cycles and high plasticity, but also thanks to human factors such as the strong propagule pressure associated with its ornamental interest.

Preeclampsia (PE) complicates between 2 and 8 % of all pregnancies, and it could be classified in two subgroups: Pre-term PE (delivery < 37 weeks of gestation) and term PE (delivery > 37 weeks). The first is believed to be due to an immune maladaptation of the mother to fetal antigens, taking place in the placenta, so there is an intrinsic placental dysfunction. This subtype is more severe, with prematurity, intrauterine growth restriction and adverse consequences for also the mother. The origin of the second is hypothesized to be in a hidden cardiovascular dysfunction of the mother that, due to the increase in hemodynamic demands secondary to the pregnancy, leads to an hypoperfusion of a primary functional placenta and finally to PE. It has been largely described the association between gamete donation and PE, but the cause of this relationship is still on debate: the risk factors of patients undergoing oocyte donation (OD), the high multiple pregnancy rate, the ovarian failure, the infertility or the reproductive treatment could justify it. Additionally, many studies show that there is a decrease in PE after repeated exposure to partner’s sperm and an increase after oocyte or sperm donation, leading to the assumption that the the lack of recognition of embryo antigens after gamete donation have a role in the pathogenesis of PE. Finally, the freezing of the embryos has been related to an increase of PE, always in in vitro fertilization pregnancies with own oocytes (IVF). The explanation could be in an effect of cryopreservants or the freezing/thawing process of those embryos, or also in the different endometrial hormonal milieu that fresh embryo transfer (freshET) and frozen-thawing embryo transfer (FET) IVF patients have. This thesis consists in 4 projects that try to study the relationship between gamete donation and PE: The first is a metaanalysis comparing the incidence of PE between OD pregnancies and IVF, to avoid the bias of compare OD with spontaneous conception pregnancies. The OR of PE in OD compared to IVF is 3.12 (2.56-3.85), and even after adjustment for maternal age and multiple pregnancy the difference remains statistically significative. This data suggest that in OD, the origin of PE is related to an immune maladaptation of the mother to fetal agents. The second project is a retrospective cohort study of patients pregnant by OD that compares the incidence of PE between freshET and FET (with the same hormonal preparation). There is no difference in the incidence of preterm PE or term PE between groups, even after adjusting for confounding factors. With the same hormonal environment there is no difference in PE incidence, inferring that hormonal milieu has a role in the pathogenesis of PE, and that PE origin is more related to the mother or the placenta than to the embryo. The third is a descriptive study of double-donation (DD) (donation of both sperm and oocyte) treatment. These patients have multiple risk factors (advanced maternal age, nuliparity, multiple pregnancy and gamete donation) for developing PE. The last is a retrospective cohort study that compares the incidence of PE between OD pregnancies and DD pregnancies. DD cases compared to OD have an OR of 2.68 [95%CI 1.02, 7.04, p=0.038] for preterm PE, but no difference in term PE. After adjustment for confounding factors, the rate of preterm PE is still increased on DD with significance. These results support the immunological theory of PE origin, as in DD pregnancies, the embryo is completely allogenic to the mother, thus increasing only preterm PE comparing to OD. In assisted reproduction, the more the donated gametes a recipient receive, the more the risk for developing PE. Preterm PE is more severe, but an early diagnose could lead to preventing measures, as giving aspirin. OD and DD patients should be aware of their high risk for developing PE, as well as their physicians.<br>La preeclampsia (PE) se clasifica en PE pretérmino (parto < 37 semanas) y PE a término (parto > 37 semanas). La primera se debe a una mala adaptación inmunológica de la madre al feto que tiene lugar en la placenta, dando lugar a una disfunción placentaria intrínseca, y es la más severa. La segunda se debe a un defecto cardiovascular materno que, secundario al incremento en las demandas hemodinámicas por la gestación, lleva a una hipoperfusión de una placenta inicialmente funcional, y finalmente a la PE. La relación entre PE y donación de gametos se ha descrito en múltiples ocasiones, pero la causa de dicha asociación sigue siendo debatida. También se ha descrito un incremento de PE en gestaciones obtenidas tras transferencia de embriones vitrificados (FET) comparado con embriones en fresco (freshET), siempre en pacientes que realizaron ciclos de fecundación in vitro con óvulos propios (FIV), teniendo ambos grupos diferente ambiente hormonal endometrial. Esta tesis consiste en 4 proyectos que estudian la relación entre donación de gametos y PE: El primero en un meta análisis que compara PE en donación de óvulos (OD) y FIV, evitando el sesgo de comparar OD con gestaciones espontaneas. La OD confiere el triple de riesgo de PE que la FIV, sugiriendo que en OD, el origen de la PE está relacionada con una mala adaptación inmunitaria de la madre a antígenos embrionarios. El segundo es un estudio retrospectivo de cohortes que compara, en gestantes tras OD, la incidencia de PE en freshET con FET. Con la misma preparación endometrial, no hay diferencia en PE pretémino ni a término entre grupos. El origen de la PE se relaciona más con factores maternos o placentarios que embrionarios. El tercero es un estudio descriptivo de tratamientos de doble donación (DD) (recepción de tanto óvulos como semen de donantes), que revela que se trata de pacientes con múltiples factores de riesgo para desarrollar PE. El cuarto es un estudio de cohortes retrospectivo que compara PE en DD con OD. La DD incrementa la PE pretérmino comparado con OD, pero no a término, apoyando la teoría inmunológica de la PE, ya que en DD el embrión es completamente alogénico a la madre.

El comportament permet als animals afrontar condicions ambientals adverses, permetent als individus anticipar-se i respondre a una amplia varietat de riscos. Per tant, el rol de les decisions comportamentals per a la millora de l’aptitud (fitness) en condicions incertes és àmpliament acceptat. Menys freqüentment reconegut és el fet que la variació de les respostes comportamentals dels organismes està subjecte a les estratègies vitals. Per exemple, és fàcil imaginar que els costos i els beneficis de comportar-se d’una determinada manera no són els mateixos per a les espècies que viuen pocs anys que per les que viuen molts anys. Les estratègies vitals també poden afectar les respostes comportamentals imposant restriccions en el desenvolupament, que poden influir en la mida del cos i limitar les capacitats cognitives. En aquesta tesi s’hi exploren els mecanismes comportamentals que els organismes utilitzen per maximitzar el seu èxit reproductiu, tenint en compte el context d’estratègia vital. Utilitzant les aus com a model d’estudi, la qüestió s’adreça a través de dues perspectives diferents. En primer lloc, al capítol 2 s’hi exploren els mecanismes comportamentals que contribueixen al procés de selecció del lloc de cria. Els animals han d’enfrontar-se a la variabilitat ambiental per seleccionar un lloc apropiat on criar, majoritàriament a través de l’adquisició d’informació de dues potencials fonts: personals i socials. Tot i així, les causes que afavoreixen l’ús d’una o altra font d’informació romanen poc conegudes. Aquesta qüestió s’aborda per mitjà del monitoratge de la selecció del lloc de nidificació en la gralla (Corvus monedula). Els resultats mostren que la selecció del lloc de nidificació està marcada per coneixements personals sobre la zona adquirits amb anterioritat i limitada per característiques estructurals, suggerint que la formació de colònies en aquesta espècie podria ser conseqüència de l’escassetat de llocs de nidificació apropiats. La plasticitat ecològica en l’explotació dels recursos i la longevitat en les gralles poden explicar l’ús d’informació en la selecció de lloc de nidificació, remarcant així la importància del context d’estratègia vital en els processos de presa de decisions. Al capítol 3 s’hi estudien els mecanismes comportamentals d’espècies de mida gran per respondre al risc de predació de la descendència. Tot i l’existència d’evidències mostrant els múltiples avantatges que comporta una mida corporal gran, els seus costos respecte el risc de predació de la descendència romanen en gran part poc coneguts. Aquesta relació és estudiada a través de mètodes filogenètics comparatius basats en una extensa base de dades sobre predació al niu en aus passeriformes distribuïdes arreu del món. Els resultats mostren que les espècies de mida gran pateixen menys predació al niu que espècies de mida petita. Tot i que les taxes de predació es troben filogenèticament conservades i mostren una variació geogràfica destacable, cap d’aquests factors altera el resultat obtingut. A més, les espècies de mida gran ataquen un rang més ampli de depredadors de mides corporals diferents, el què potencialment contribueix a menors taxes de depredació de la descendència. En conjunt, aquesta tesi reafirma la importància del comportament com a mecanisme per afrontar diversos factors que amenacen l’èxit reproductiu dels organismes i destaca el rol essencial de les estratègies vitals en determinar-lo.<br>El comportamiento permite a los animales afrontar condiciones ambientales adversas, permitiendo a los individuos anticiparse y responder a una amplia variedad de riesgos. Por lo tanto, el rol de las decisiones comportamentales para la mejora de la aptitud (fitness) en condiciones inciertas es ampliamente aceptado. Menos frecuentemente reconocido es el hecho de que la variación de las respuestas comportamentales de los organismos está sujeto a las estrategias vitales. Por ejemplo, es fácil imaginar que los costes y los beneficios de comportarse de una determinada manera no son los mismos para las especies que viven pocos años que para las que viven muchos años. Las estrategias vitales también pueden afectar las respuestas comportamentales imponiendo restricciones en el desarrollo, que pueden influir en el tamaño del cuerpo y limitar las capacidades cognitivas. En esta tesis se exploran los mecanismos comportamentales que los organismos utilizan para maximizar su éxito reproductivo, teniendo en cuenta el contexto de estrategia vital. Utilizando las aves como modelo de estudio, la cuestión se aborda a través de dos perspectivas diferentes. En primer lugar, en el capítulo 2 se exploran los mecanismos comportamentales que contribuyen al proceso de selección del lugar de cría. Los animales deben enfrentarse a la variabilidad ambiental para seleccionar un lugar apropiado donde criar, mayoritariamente a través de la adquisición de información de dos potenciales fuentes: personales y sociales. Sin embargo, las causas que favorecen el uso de una u otra fuente de información permanecen poco conocidas. Esta cuestión se aborda por medio de la monitorización de la selección del lugar de nidificación en la grajilla (Corvus monedula). Los resultados muestran que la selección del lugar de nidificación está marcada por conocimientos personales sobre la zona adquiridos con anterioridad y limitada por características estructurales, sugiriendo que la formación de colonias en esta especie podría ser consecuencia de la escasez de lugares de nidificación apropiados. La plasticidad ecológica en la explotación de los recursos y la longevidad en las grajillas pueden explicar el uso de información en la selección de lugar de nidificación, remarcando así la importancia del contexto de estrategia vital en los procesos de toma de decisiones. En el capítulo 3 se estudian los mecanismos comportamentales de especies de tamaño grande para responder al riesgo de depredación de la descendencia. A pesar de la existencia de evidencias mostrando las múltiples ventajas que conlleva un tamaño corporal grande, sus costes respecto el riesgo de depredación de la descendencia permanecen en gran parte poco conocidos. Esta relación es estudiada a través de métodos filogenéticos comparativos basados en una extensa base de datos sobre depredación en el nido en aves paseriformes distribuidas por todo el mundo. Los resultados muestran que las especies de tamaño grande sufren menos depredación en el nido que especies de pequeño tamaño. Aunque las tasas de depredación se encuentran filogenéticamente conservadas y muestran una variación geográfica destacable, ninguno de estos factores altera el resultado obtenido. Además, las especies de tamaño grande atacan un rango más amplio de depredadores de tamaños corporales diferentes, lo que potencialmente contribuye a menores tasas de depredación de la descendencia. En conjunto, esta tesis reafirma la importancia del comportamiento como mecanismo para afrontar diversos factores que amenazan el éxito reproductivo de los organismos y destaca el rol esencial de las estrategias vitales en determinarlo.<br>Behavior allows animals to confront adverse environmental conditions, enabling individuals to anticipate and respond to a wide array of risks. Thus, behavioral decisions are widely-held to enhance fitness under uncertain conditions. Less often recognized is that variation in behavioral responses across organisms is contingent to their life history strategy. For example, it is easy to imagine that the costs and benefits of behaving in a certain way are not the same for species that live a few years than for those that live many years. Life history may also affect behavioral responses by imposing developmental constrains, which may influence body size and limit cognitive capabilities. This thesis explores the behavioral mechanisms used by organisms to maximize their reproductive performance under a life-history perspective. Using birds as the subject of study, this over-arching question is explored from two different perspectives. First, in chapter 2, the behavioral mechanisms leading to breeding site selection are explored. Animals must deal with environmental variability to select an appropriate place to reproduce, mostly through acquiring information form two putative sources: personal and social. However, the reasons favoring the different use of such information sources remain largely unexplored. This question is addressed by monitoring breeding habitat selection in the Eurasian Jackdaw (Corvus monedula). The results show that breeding site selection is greatly influenced by previously personally acquired knowledge of the breeding area and limited by structural features, suggesting that colonial breeding might be a by-product of a lack of suitable nesting sites. Ecological plasticity in the exploitation of resources and long-lived strategies in jackdaws may make individuals less dependent upon particular resources, allowing individuals to make breeding habitat decisions based on their own personal experiences and perception of risk. In chapter 3 behavioral mechanisms through which large organisms respond to offspring predation risk are addressed. While there is evidence that large body sizes confer substantial benefits, the potential costs of being big in terms of offspring predation risk remain greatly unexplored. This relationship is examined by means of phylogenetic-based comparative analyses based on an extensive nest predation dataset of passerine bird species distributed across the world. The results show that larger species suffer lower nest predation rates than smaller species. Although nest predation rates were phylogenetically conserved and showed substantial geographic variation, the observed pattern remained consistent to the effect of these factors. Moreover, larger species attack a wider array of predators of different sizes, potentially explaining their lower offspring predation rates. Taken together, this thesis reinforces the importance of behavior as a mechanism to cope with challenges influencing reproductive performance and remarks the crucial role of life history in determining it.

L'objectiu principal d'aquesta memòria ha estat estudiar la biologia reproductiva de les Delphineae a la Mediterrània occidental, des de dos vessants diferents: a) la biologia de la pol.linització, analitzant la relació morfologia floral-antòfil, i b) l'estudi dels sistemes reproductius i mecanismes d'aïllament reproductiu.

L'urani empobrit s'ha utilitzat durant dècades en l'àmbit de la medicina i també ha tingut aplicacions industrials, però no ha estat fins a l'ús militar, en els conflictes del Golf i dels Balcans, que la població s'ha preocupat sobre les possibles conseqüències d'aquesta exposició.<br/><br/>La preocupació originada pels problemes de salut que podrien patir les poblacions que es troben en les zones de conflicte en què s'ha emprat munició amb urani empobrit ha plantejat en l'àmbit de la salut ambiental molts interrogants importants.<br/><br/>D'altra banda, l'estrès és una resposta altament individualitzada a un repte extern o intern. És evident que la humanitat pot estar exposada a diferents tipus d'estrès, i una situació on es fa especialment evident l'estrès és un conflicte bèl·lic.<br/><br/>Com que tant els canvis neurocomportamentals i fisiològics com les alteracions bioquímiques es donen com a resposta a l'estrès, l'exposició concurrent a urani i estrès es podria manifestar com una interacció, per que n'augmenti o en modifiqui els efectes.<br/><br/>L'objectiu d'aquest treball és avaluar els efectes de l'exposició a l'urani (UAD) sobre la reproducció i la conducta, així com la influència que l'estrès pot exercir en aquesta exposició.<br/><br/>De forma generalitzada, no s'observen variacions en els tests d'aprenentatge realitzats a mascles exposats a UAD, ni en funció de les dosis administrades ni per l'estrès.<br/><br/>En aquest estudi s'observa que l'exposició oral a UAD de manera crònica produeix alteracions en la morfologia i la producció d'esperma, així com alteracions morfològiques progressives als túbuls seminífers dels testicles en funció de la dosi. D'altra banda l'administració de dosis elevades d' UAD produeix una important transformació angiomatosa al ronyó. En tots els teixits d'estudis, l' UAD ha provocat una alteració dels sistemes antioxidants.<br/><br/>No s'observen, de forma global, diferències significatives en el nombre total d'implantacions, implantacions viables i no viables/ventrada. No obstant això, l' UAD provoca una disminució, no dependent de la dosi, del percentatge de femelles prenyades.<br/><br/>En la descendència dels animals exposats a UAD, els diferents paràmetres de desenvolupament físic i neuromotor, així com d'aprenentatge, globalment no es veuen afectats. A més, l'estrès no modifica els resultats.<br/><br/>Els resultats d'aquesta tesi doctoral mostren que l'exposició a UAD per via oral crònica en rates produeix signes de toxicitat en testicles, ronyó i cervell. L'estrès, per immobilització, aplicat conjuntament amb l' UAD a les dosis estudiades no en potencia els efectes. No obstant això, aquests resultats no comporten que l'estrès en general es pugui descartar com a factor potenciador del efectes de l'urani en altres dosis.<br>Depleted uranium has been used in medial and industrial applications for decades but only since its use in military conflicts in the Gulf and the Balkans has public concern been raised about potential health consequences from exposure to it.<br/><br/>Moreover, uranium contamination becomes dispersed across the natural environment, thus entering the food chain. It means that for certain populations, the chemical toxic effects of uranium intake can be a matter of notable concern.<br/><br/>On the other hand, stress is a highly individualized response of an organism to external or internal challenges. It is obvious that general population, as well as the military personnel are probably subjected to remarkable stressful events or experiences.<br/><br/>It is also well known that neurobehavioral changes, together with physiological and biochemical alterations, are common response to stress. Taking into account that humans be potentially exposed to uranium, while they can be also concurrently subjected to stressful situations, the consequences could become apparent as an interaction,<br/>like an increase or a decrease of the effects.<br/><br/>The main objective of the present study was to assess whether stress could enhance the potential adverse effects of uranium (UAD) on reproduction and behaviour.<br/><br/>Neither UAD doses tested nor restraint stress induces alterations in the behavioural tests carried out in adult male rats exposed to uranium.<br/><br/>The results of the current study suggest that chronic UAD exposure in males affects sperm production and morphology, as well as reveal dose related tubular and interstitial alterations of the testes. Moreover, histopathological examination of the kidneys revealed an angiomatose transformation in UAD-exposed animals.<br/><br/>In brain, testes and kidneys, graded doses of UAD elicit depletion of the antioxidant defence system of the rat and induce oxidative stress.<br/><br/>General data on pregnancy outcome measures show, neither in the number of total implants per litter nor in the number of viable and nonviable implants per litter significant differences among groups. However, UAD produced a significant (not dose-related) decrease in the pregnancy rate of treated rats.<br/><br/><br/>In the current study, restraint stress did not enhance the induced physical, neuromotor and behavioural changes in the offspring of UADexposed male rats.<br/><br/>This doctoral thesis shows that oral UAD exposure in rats causes signs of toxicity in testes, kidneys and brain. The results of this investigation show that at the current UAD doses, restraint stress did not enhance the uranium-induced adverse effects in male rats. However, the influence of stress on these potential toxic effects cannot be discarded.

Infertility, defined by the World Health Organization (WHO) as the inability to conceive after a year of unprotected sex, is a disease that affects 1 in 9 couples of reproductive age worldwide. Most of these couples will only achieve pregnancy through assisted reproduction techniques. In recent decades, many improvements have been made in this field, but no method has been able to achieve 100% success. There are many variables that could affect the outcome of assisted reproduction cycles, one of the most important is the quality of the woman's oocytes. Maternal age is the most important factor affecting women’s ability to conceive and give birth, since female reproductive aging is associated with reduced oocyte quality; however, the underlying molecular mechanisms remain poorly understood. It is also well established that as woman age increases, her ovarian reserve diminishes. However, the role of ovarian reserve in the decline of oocyte quality with age is currently unknown. The developmental competence of an oocyte is its ability to sustain embryonic development until embryonic genome activation. It is determined by the transcripts (coding and non-coding RNAs) accumulated during oocyte maturation. The lack of transcription during final oocyte maturation suggests that regulation of the genes involved in this process occurs at the post-transcriptional level. Among the possible mechanisms, alternative splicing (AS) of the messenger RNA could be involved. Studying oocyte gene expression and the spliced mRNA isoforms might provide novel information on the molecular mechanisms driving early development, and might be a source of potential biomarkers of oocyte quality. The main objective of this thesis is to explore new possibilities for the identification of oocyte quality biomarkers at the molecular level in order to better understand the oocyte and how its developmental competence can be improved. For this, the results of oocytes from women with different age and ovarian reserve have been compared. In addition, to identify non-invasive biomarkers for oocyte developmental competence, the evaluation of the association between the expression analysis of different aging markers in human cumulus cells (CCs), the age and ovarian reserve and the oocyte maturation rates was conducted. Finally, because many of the oocytes used were vitrified, the effect of vitrification on oocyte developmental competence was analysed by comparing the reproductive outcomes of fresh and vitrified oocytes from the same stimulation cycle. The results suggest an important role for ncRNAs and alternative splicing in human oocyte biology. Age and ovarian reserve have been shown to independently affect the ncRNAs transcriptome of in vivo matured oocytes. These results might provide valuable information for the search of oocyte quality markers, and for the (re)interpretation of existing dataset. On the other hand, differences in transcribed splicing variants can also provide biomarkers of oocyte quality, since the profile of confirmed AS events could determine the specific transcriptome of the mature oocyte. The expression of common somatic aging markers in CCs didn’t show a clear correlation between the analysed genes and age, suggesting that CCs of reproductively old women do not present the typical transcriptome of aged tissues. In addition, when looking at future clinical applications, these markers have not been found useful for the development of non-invasive markers for oocyte developmental competence, since no correlation was observed either with the ovarian reserve or the oocyte maturation rates. Finally, this study showed that oocyte vitrification per se maintained the developmental potential of human oocytes within a reasonable biological range, clinically comparable to fresh oocytes. As a consequence, we established that the main reason for the reported lower clinical results in vitrified cycles has to be attributed to the loss of oocytes during the warming step. This has important repercussions in the clinical practice, as measures can be easily put in place to offset oocyte loss.<br>La competencia de desarrollo ovocitaria se define como la capacidad del ovocito para mantener el desarrollo embrionario hasta que el embrión activa su propio genoma. Está determinada por los transcritos (ARN codificantes y no codificantes) acumulados durante la maduración de los ovocitos. La falta de transcripción durante la maduración final de los ovocitos sugiere que la regulación de los genes involucrados en este proceso ocurre a nivel postranscripcional. Entre los posibles mecanismos, el “splicing alternativo” del ARN mensajero, podría estar involucrado. El objetivo principal de esta tesis es explorar nuevas posibilidades para la identificación de biomarcadores de calidad de ovocitos a nivel molecular con el fin de comprender mejor el ovocito y cómo se puede mejorar su competencia de desarrollo. Además, para identificar biomarcadores no invasivos de la competencia de desarrollo de ovocitos, se ha evaluado la expresión de diferentes marcadores de envejecimiento somático en células de cúmulos humanos que rodean los ovocitos, y se ha correlacionado con la edad y la reserva ovárica de las mujeres y con las tasas de maduración de los ovocitos. Finalmente, debido a que muchos de los ovocitos utilizados estaban vitrificados, se ha analizado el efecto de la vitrificación sobre la competencia de desarrollo de los ovocitos comparando los resultados reproductivos de ovocitos frescos y vitrificados del mismo ciclo de estimulación. Los resultados sugieren que los ARNs no codificantes y el splicing alternativo representan un papel importante en el proceso de adquisición de la competencia de desarrollo en ovocitos humanos. Estos resultados pueden proporcionar información valiosa para la búsqueda de marcadores de calidad de ovocitos y para la (re)-interpretación de conjuntos de datos existentes. El estudio de la expresión de marcadores de envejecimiento somático en células de cúmulos humanos no ha mostrado una clara correlación entre los genes analizados y la edad, lo que sugiere que las células del cúmulo de mujeres de edad reproductiva avanzada no presentan el transcriptoma típico de los tejidos envejecidos. Finalmente, este estudio ha demostrado que la vitrificación de ovocitos mantiene per se el potencial de desarrollo de los ovocitos humanos dentro de un rango biológico razonable, clínicamente comparable a los ovocitos frescos.

Aquesta tesi doctoral presenta una recerca focalitzada en les principals festivitats i cerimònies col·lectives de les societats històriques Alutiiq, Yup'ik i Inupiat d'Alaska. Durant els segles dinou i vint diversos exploradors, missioners i antropòlegs van descriure en diverses fonts els seus comportaments musicals. Aquestes fonts mostren com aquests pobles van utilitzar els contextos cerimonials i festius com una part de les estratègies per mantenir una organització social on els homes tenien el control ideològic de la societat. La recerca etnoarqueomusicològica focalitzada en aquestes societats d'Alaska es presenta com una metodologia interdisciplinar que genera eines que permeten estudiar els comportaments musicals i l'organització social de les societats caçadores-recol·lectores prehistòriques i històriques. L'anàlisi crítica de les fonts històriques i dels treballs arqueològics focalitzats en contextos festius i cerimonials dels pobles Alutiiq, Yup'ik i Inupiat, permet la localització dels principals elements que els composen. Alguns d'aquests elements tenen un resultat material que pot ser localitzat mitjançant les tècniques i anàlisis arqueològiques. Aquesta metodologia ens permet afrontar l'estudi de la divisió sexual en els contextos cerimonials i festius, fet que obre noves vies de recerca per l'etnomusicologia i l'arqueologia.<br>This doctoral thesis presents a research focused on the main collective festivals and ceremonies of Alaskan Alutiiq, Yup'ik and Inupiat historical societies. During the nineteenth and twentieth centuries various explorers, missionaries and anthropologists described in several accounts their musical behaviours. These sources show how these people used these festive and ceremonial contexts as part of a strategy to maintain a social organization where the men had the ideological control of the society. The ethnoarchaeomusicological research focused on these Alaskan societies is presented as a interdisciplinary method that generates tools that allow to study the musical behaviour and social organization of prehistoric and historic hunter-gatherer people. The critical analysis of historical sources and archaeological work focused on Alutiiq, Yup'ik and Inupiat festival and ceremonial contexts, can indicate its essential elements. Some of these elements have a material result that can be located through different archaeological techniques and analysis. This methodology allows us to confront the study of the role of sexual division in the ceremonial and festive contexts opening new ways for ethnomusicological and archaeological researches.

El sector porquí Espanyol ha sofert recentment profuns canvis degut bàsicament a<br/>l'augment de la competència i al procés de globalització econòmica. Ademes, els<br/>avenços tecnológicos i el grau creixent d'especialització en el sector afavoreixen el<br/>desenvolupament i l'adopció de eienes avançades per a la pressa de decisions. En<br/>aquest context, l'objectiu d'aquesta Tesi ha estat formular i implementar un model<br/>dinàmic estocàstic del comportament productiu d'un remat de truges, basat en<br/>processos de decisió Markovians i capaç d'ésser utilitzat en condicions reals. La<br/>finalitat del model és representar alternatives de maneig reproductiu i de reposició en<br/>explotacins porcines per assistir als grangers, tècnics i gerents en la pressa de<br/>decisions en granja.<br/>El model de decisió semi-Markovià i el Markovià que s'en deriva del primer han<br/>demostrat ser models útils per la representació de les estratègies productives de<br/>maneig reproductiu i de la reposició. La disponibilitat de dades de camp de granges<br/>individuals ha permès la validació del model en situacions reals. La validació ha servit<br/>també per mostrar com el model no pot ser aplicat indiscriminadament a qualsevol<br/>granja, prèviament s'ha d'assegurar l'ajust del model a les condicions concretes de<br/>cada explotació. També s'ha ficat de manifest que quan el model s'utilitza per a<br/>calcular l'estructura de la població a l'equilibri no és necessari que la matriu de<br/>transició representi el pas de temps constant, la qual cosa ha permès treballar amb<br/>transicions associades als estats biològics que són més fàcils d'estimar (embedded<br/>Markov process), ademes, proporcionen estalvis computacionals que permeten una<br/>avaluado més ràpida d'alternatives de maneig reproductiu i la implementació<br/>d'algorismes d'optimització pel problema de la reposició més eficientes.<br/>La implementació del model de decisió semi-Markovià dins d'un sistema d'ajut a la<br/>pressa de decisions (DSS: Decision Support Systems) ha mostrat l'ús potencial del<br/>model en granja. El desenvolupament del DSS ha facilitat la disponibilitat d'un model<br/>complex com el presentat a potencials usuaris menys especialitzats. El DSS permet al<br/>granger avaluar a peu de granja diferentes alternatives productives, analitzar la<br/>sensibilitat dels paràmetres que consideri crítics i optimitzar la política de reposició.<br/>Ademes, la integració del DSS en un sistema de gestió informatitzat (BDporc®2)<br/>facilita la difusió del DSS en empreses de producció porcina i també l'obtenció de<br/>noves variables com el número de serveis por monta, la detecció de zels, la detecció<br/>de la gestació, instalacions, etc, que poden ajudar a incrementar la precisió dels<br/>resultats. El disseny sofisticat del interface del DSS ha millorat la interpretació dels<br/>resultats del model que no sempre és inmediata. La incorporació de l'anàlisi de<br/>sensibilitat permet estudiar i profunditzar en els components crítics del model que<br/>sovint resulta més important que l'obtenció d'un resultat precis. Finalment, el model de<br/>remat formulat de forma flexible, és capaç d'adaptar-se a diferents propòsits amb<br/>canvis mínims, la qual cosa contribueix a una millor comprensió dels efectes de<br/>diferentes alternatives de maneig reproductiu sobre la millora de la eficiència<br/>econòmica de tot el sistema productiu.<br>El sector porcino en España ha sufrido recientemente profundos cambios debido<br/>básicamente al aumento de la competencia y al proceso de globalización económica.<br/>Además, los avances tecnológicos y el creciente grado de especialización en el sector<br/>favorecen el desarrollo y la adopción de herramientas avanzadas para la toma de<br/>decisiones. En este contexto, el objetivo de esta Tesis es presentar la formulación e<br/>¡mplementadón de un modelo dinámico estocástico del comportamiento productivo de<br/>un rebaño de cerdas, basado en procesos de decisión Markovianos y capaz de ser<br/>usado en condiciones reales. La finalidad del modelo es representar alternativas de<br/>manejo reproductivo y de reposición en explotacines porcinas para asistir a granjeros,<br/>técnicos y gerentes en la toma de decisiones en granja.<br/>El modelo de decisión semi-Markovianos y el Markoviano que deriva del primero han<br/>demostrado ser modelos útiles en la representación de las estrategias productivas de<br/>manejo reproductivo y de la reposición. La disponibilidad de datos de campo de<br/>granjas individuales ha permitido la validación del modelo en situaciones reales. La<br/>validación ha servido también para mostrar como el modelo no puede ser aplicado<br/>indiscriminadamente en cualquier granja, previamente se asegurar el ajuste del<br/>modelo a las condiciones concretas de cada explotación. También se ha puesto de<br/>manifiesto que cuando el modelo se utiliza para calcular la estructura de la población<br/>en equilibrio no es necesario que la matriz de transición represente de paso de tiempo<br/>constante, con lo cual ha sido posible trabajar con transiciones asociadas a los<br/>estados biológicas que son más fáciles estimar (embedded Markov process), además,<br/>proporcionan ahorros computacionales que permiten una evaluación más rápida de<br/>alternativas de manejo reproductivo y la implementación de algoritmos de optimización<br/>para el problema de la reposición más eficientes.<br/>La implementación del modelo de decisión semi-Markoviano dentro de un sistema de<br/>ayuda a la toma de decisiones (DSS: Decision Support Systems) ha mostrado el uso<br/>potencial del modelo en granja. El desarrollo del DSS ha facilitado la disponibilidad de<br/>un modelo complejo como el presentado a potenciales usuarios menos especializados.<br/>El DSS permite al granjero evaluar a pie de granja diferntes alternativas productivas,<br/>analizar la sensibilidad de los parámetros que considere críticos y optimiza la política<br/>de reposición. Además, la integración del DSS en un sistema de gestión informatizado<br/>(BDporc®3) facilita la difusión del DSS en empresas de producción porcina y también<br/>la obtención de nuevas variables como el número de servicios por monta, la detección<br/>de celos, la detección de la gestación, instalaciones, etc, que pueden ayudar a<br/>incrementar la precisión de los resultados. El diseño sofisticados del interface del DSS<br/>ha mejorado la interpretación de los resultados que no siempre es inmediata. El<br/>análisis de sensibilidad incorporado permite estudiar y profundizar en los componentes<br/>críticos del modelo que a menudo resulta más importante que el disponer de un<br/>resultado preciso. Finalmente, el modelo de rebaño formulado de forma flexible, es<br/>capaz de adaptarse a distintos propósitos con cambios mínimos, lo que redunda en<br/>una mejor compresión de los efectos de diferentes alternativas de manejo reproductivo<br/>a fin de mejorar la eficiencia económica de todo el sistema productivo.<br>Spanish pig sector has gone through a deep change during recent times, that is due<br/>basically to the increase in competitiveness and the globalisation process of the<br/>economics. Furthermore, technological advances and the increasing degree of<br/>specialisation have maden possible the development and adoption of advanced tools<br/>for decision support. In this context, the objective of this Thesis has been to formulate<br/>and implement a dynamic estochastic model representing the productive behaviour of<br/>a sow herd, based on Markov decision processes. The model was aimed to be used in<br/>field condicions to analyse different management alternatives on reproduction and<br/>replacement, supporting farm managers in the decision-making process.<br/>The semi-Markovià decision model and the derived Markov decision model (embedded<br/>Markov process) have demonstrated to be useful in the representation of management<br/>alternatives on reproduction and replacement. The availability of data from individual<br/>farms has allowed the validation of the model in real situations. The validation also has<br/>served to show how the model can not be applied indiscriminately on any farm.<br/>Previously, it has been required to assess the fit of the model in specific farm<br/>conditions. Also, it is shown that when the model has been used to calculate the<br/>population structure at equilibrium was not necessary a transition matrix being time<br/>step constant. Instead have been possible to consider transitions associated to<br/>biological states that are easier to estimate, more precise and provided computational<br/>time savings. Hence the model, as it was formulated, allowed a faster evaluation of<br/>management alternatives on reproduction and an efficient impleemntation of algorithms<br/>to optimise replacement policies.<br/>The implementation of the semi-Markov model into a DSS (DSS: Decision Support<br/>Systems) has shown the potential on-farm use of the model. The development of the<br/>DSS makes easier the availability of complex models to less specialised users. The<br/>DSS allows the farm manager to evaluate on-farm different management alternatives<br/>on reproduction and optimise replacement decisions. Moreover, the integration of the<br/>DSS in a management information system (BDporc®1) makes easier the spreading of it<br/>over swine enterprises, as well the obtention of new variables like the number of<br/>services by mating, heat detections, pregnancy detection, facilities, etc, can help to<br/>increment model precision. The sophisticated dessign of the DSS interface has<br/>improved the interpretation of the model results, that not always is right direct. The<br/>addition of sensitivity análisis capability provided insight about the impact of changes in<br/>critical components of the model, that quite often result in a more interest than a single<br/>precise result. Finally, the sow herd model formulated in a flexible way, was able to be<br/>adapted to différents goals with minimum changes, thus it contribute to improve the<br/>knowledge about the effect of different management alternatives on overall economic<br/>efficiency of the system.

La vaca lletera d’alta producció actual pateix un estrés metabòlic ques’uneix a altres tipus d’estrés com el del part i de la gestació. Malgratles millores en nutrició i genètica, la eficàcia reproductiva d’aquestsanimals ha anat disminuint any rere any. Per aquest motiu, l’objectiud’aquesta tesi es establir un protocol diagnòstic i terapèutic durant els dies 15-21 postpart que identifiqui els animals amb endometritis i millori la recuperació postpart de vaques lleteres d’alta producció. Alhora, es planteja un protocol desincronització basat en progesterona intravaginal aplicat juntament ambgonadotropina coriònica equina. Aquest protocol pretén millorar laeficàcia reproductiva de la vaca lletera d’alta producció, amb elevat nombre d’anestre postpart.<br>La vaca lechera de alta producción actual sufre un estrésmetabólico quese une a otrostipos de estrés, como pueden ser el parto o la gestación. Apesar de las mejoras en nutrición y genética de los últimosaños, laeficacia reproductiva de estos animales ha disminuidoconsiderablemente. Por este motivo el objetivo de esta tesis es establecer un protocolodiagnóstico y terapéuticodurante los días 15-21 postparto que identifique los animales con endometritis y mejore la recuperaciónpostparto de las vacaslecheras de alta producción. A suvez se plantea un protocolo de sincronizaciónbasado en progesteronaintravaginalimplementado con gonadotropina coriónica equina (eCG). Esteprotocolopretendemejorareficaciareproductiva de la vaca lechera dealta producción, especialmente de las vacasanéstricas.<br>Nowadays, high producing dairy cow suffers a metabolic stress that may be associated to other stress such as parturition or gestation.Despite the nutritional and genetic improvements in last decades,reproductive performance has dramatically decreased. For that reason, the aims of this thesis are to implement a diagnostic and therapeutic protocol during Days 15-21 postpartum that detect cows suffering from endometritis and to improve postpartum involution and subsequent reproductive performance in high producing dairy cows. Moreover, a progesterone based synchronization protocol plus equine chorionic gonadotrophin (eCG) is tested. The objective of this protocol is to improve the reproductive performance of high producing dairy cows, especially anestric cows.

La febre Q és una zoonosis re-emergent endèmica mundialment, causada per Coxiella burnetii, un bacil Gram negatiu intracel.lular. Els remugants domèstics són el reservori principal per als humans. La infecció és principalment asimtomàtica en boví, però se l’ha relacionat amb desordres reproductius. L’objectiu d’aquesta tesis ha estat proporcionar informació per millorar el seu control a les explotacions bovines. S’han estudiat la serologia, els patrons d’excreció de C. burnetii i la seua relació amb el rendiment reproductiu de les vaques lleteres. A més, s’ha evaluat la bioseguretat d’una vacuna inactivada contra C. burnetii fase I aplicada en vaques gestants i la seua capacitat per millorar el rendiment reproductiu. Les conclusions són que no s’han detectat anticossos precalostrals en vedells de mares infectades, l’excreció i la seropositivitat no es relacionen negativament amb el rendiment reproductiu i que la vacunació de vaques en gestació avançada no redueix l’excreció però millora el rendiment reproductiu.<br>La fiebre Q es una zoonosis re-emergente endémica mundialmente, causada por Coxiella burnetii, un bacilo Gram negativo intracelular. Los rumiantes domésticos son el reservorio principal para los humanos. La infección es principalmente asintomática en bovino, pero se la ha relacionado con desórdenes reproductivos. El objetivo de esta tesis fue proporcionar información para mejorar su control en las explotaciones bovinas. Se estudiaron la serología, los patrones de excreción de C. burnetii y su relación con el rendimiento reproductivo de las vacas lecheras. Además, se evaluó la bioseguridad de una vacuna inactivada contra C. burnetii fase I aplicada en vacas gestantes y su capacidad para mejorar el rendimiento reproductivo. Las conclusiones son que no se detectaron anticuerpos precalostrales en terneros de madres infectadas, excreción y seropositividad no se relacionaron negativamente con el rendimiento reproductivo y que la vacunación de vacas en gestación avanzada no reduce la excreción pero mejora el rendimiento reproductivo.<br>Q fever is a worldwide re-emerging zoonosis caused by an intracellular Gram negative bacillus, Coxiella burnetti. Domestic ruminants are the main reservoir to humans. Despite the infection is mainly asymptomatic in cattle, is has been linked with reproductive disorders. Therefore, the aim of this thesis was to provide information about C. burnetii infection to improve its control in dairy herds. A study of serological profiles, shedding patterns and its relationship with reproductive performance has been performed. In addition, a C. burnetii inactivated phase I vaccine has been tested evaluating the biosafety for use in pregnant cows and in assessing its ability to improve reproductive performance in dairy herds. The results indicate no detectable precolostral antibody response in calves born from infected dams, seropositivity and shedding are not related to reproductive disorders and vaccination of advanced pregnant cows was not able to reduce bacterial shedding but improves reproductive performance.

L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral ha estat estudiar l’impacte que pot tenir el canvi climàtic, provocant situacions d’estrès tèrmic, i l’estacionalitat climàtica sobre la reproducció animal, en concret sobre la qualitat espermàtica, utilitzant un model experimental (conill) i un model d’una espècie de gran interès ramader (boví). L’objectiu del primer capítol va ser avaluar l’efecte d’un model d’estrès tèrmic in vivo de cicles circadians d’estiu continus amb períodes de recuperació sobre la qualitat espermàtica, la fertilitat, la prolificitat i en la concentració d’hormones d’estrès utilitzant el conill com model. La fiabilitat del model es va demostrar mitjançant l’increment de metabòlits de cortisol fecal en animals sotmesos a estrès tèrmic. L’exposició d’animals a l’estrès tèrmic in vivo va comportar la disminució del percentatge d’espermatozoides viables, i l’augment de la proporció d’alteracions acrosòmiques i d’espermatozoides sense cua. Tot i que es van observar efectes negatius en alguns paràmetres de qualitat espermàtica, la fertilitat i la prolificitat no es van veure negativament afectades. Per tant, es suggerí la hipòtesi d’un possible desenvolupament de tolerància o d’adaptació dels animals a l’estrès tèrmic. En el capítol 2a es va desenvolupar un mètode fluoromètric vital (resazurin reduction test, RRT) per tal d’avaluar l’activitat metabòlica dels espermatozoides de conill. Els resultats van mostrar una correlació positiva entre l’activitat metabòlica a través del RRT i la proporció d’espermatozoides viables, i una correlació negativa entre l’activitat metabòlica i la presència d’espermatozoides amb anomalies acrosòmiques. El RRT és per tant un mètode prometedor per a l’avaluació indirecta de la viabilitat i els paràmetres morfològics. En el capítol 2b es va avaluar l’impacte d’un model d’estrès tèrmic in vitro en la qualitat espermàtica del conill. A més, es va determinar els possibles efectes d’estacionalitat climàtica en la tolerància tèrmica de l’esperma. Les mostres espermàtiques recollides en estacions càlides i fredes van ser exposades a temperatures escrotals (32,5ºC), corporals (37ºC) o d’hipertèrmia (42ºC). Només l’exposició de les mostres espermàtiques a temperatures d’hipertèrmia va comportar la reducció dels valors mitjans de motilitat total, activitat metabòlica, i velocitat curvilínia i mitjana. L’activitat metabòlica també va ser influenciada per la interacció entre l’estrès tèrmica i l’estació climàtica. Per tant, es pot extrapolar que en condicions in vivo, la presència d’espermatozoides en úters i oviductes de femelles en estat d’hipertèrmia podria comprometre la posterior fertilitat. En el capítol 3 es van avaluar els possibles efectes climàtics en la qualitat espermàtica de toros estabulats al nord d’Espanya. Les mostres seminals recollides a la primavera van mostrar valors cinemàtics (motilitat total i progressiva, velocitat mitjana i velocitat rectilínia), percentatges d’espermatozoides viables, proporció d’espermatozoides viables amb acrosoma no reaccionat, i proporció d’espermatozoides vius no productors de superòxid o peròxid d’hidrogen més elevats que les mostres recollides en les altres estacions climàtiques estudiades. Aquests resultats poden ser indicatius d’una millor qualitat espermàtica en les mostres recollides a la primavera comparat amb les mostres recollides en altres estacions climàtiques. L’objectiu del capítol 4 va ser estudiar l’efecte de l’estacionalitat en la capacitat fecundant dels espermatozoides bovins i el seu posterior desenvolupament embrionari in vitro. Oòcits bovins van ser madurats i fecundats in vitro amb espermatozoides de toro recollits en diferents estacions climàtiques. Dels paràmetres estudiats, només la taxa de divisió embrionària mostrava una tendència cap a la significació entre estacions. Les mostres espermàtiques recollides a la primavera van mostrar desenvolupaments embrionaris més ràpids. S’hauran de realitzar més estudis per tal de verificar aquest resultats preliminars.<br>The general purpose of this doctoral thesis has been to study the impact of climate changes, such as heat stress, and season on sperm quality using an experimental model (rabbit) and a livestock model (bovine). The aim of the first chapter was to evaluate the effect of an in vivo heat stress model of continuous summer circadian cycles with periods of recovery on sperm quality, fertility, prolificacy and concentrations of stress hormones in rabbits. The reliability of the model was demonstrated by the higher values of faecal cortisol metabolites of the animals exposed to heat stress. The exposure to the in vivo heat stress decreased the percentage of viable spermatozoa, and increased the proportion of acrosome abnormalities and tailless spermatozoa. Although negative effects were observed in some sperm quality parameters, fertility and prolificacy were not adversely affected. A hypothesis of development of stress tolerance or species adaptation to stress is suggested. In Chapter 2a, a vital fluorometric method (resazurin reduction test; RRT) for evaluating metabolic activity of rabbit sperm cells was developed. A positive correlation between metabolic activity through RRT and the proportion of viable spermatozoa, and a negative correlation between metabolic activity and sperm cells with acrosomic abnormalities were observed. RRT is a promising method for a dual indirect assessment of viability and morphological parameters. Chapter 2b evaluated the impact of an in vitro heat stress model on rabbit sperm quality and to determine possible seasonal effects on sperm heat tolerance. Sperm samples collected both in the warm and the cold seasons were exposed to scrotal (32.5ºC), body (37ºC) or hyperthermic (42ºC) temperatures for 3 hours. Only the exposure to hyperthermic conditions decreased the average values of total motility, metabolic activity, and curvilinear and mean velocity. Metabolic activity was also influenced by the interaction of heat stress and season. Thus, extrapolating to in vivo conditions, the presence of sperm cells in a hyperthermic uterus or oviduct could compromise fertility. In Chapter 3, the possible effects of climate factors on sperm quality of bulls housed in northern Spain were evaluated. Samples collected in spring showed higher average kinematic values (total and progressive motility, average path velocity and straight line velocity), proportion of viable spermatozoa and proportion of viable spermatozoa with non-reacted acrosome, and proportion of live spermatozoa not producing superoxide or hydrogen peroxide when compared to ejaculates from the same bull obtained in winter and summer. These results may be indicative of better sperm quality in samples collected in spring than samples collected in other seasons. The aim of chapter 4 was to study the effects of season on the fertilizing ability of bovine spermatozoa and subsequent embryo development in vitro. Bovine oocytes were matured and fertilized in vitro with sperm cells from ejaculates collected in different seasons. From the studied parameters, only embryo development rates showed a trend towards significance among seasons. Semen samples collected in spring results in embryos that developed at a faster rate. Further studies should be performed in order to verify these preliminary interesting results.

La vaca lletera d’alta producció actual pateix un estrés metabòlic ques’uneix a altres tipus d’estrés com el del part i de la gestació. Malgratles millores en nutrició i genètica, la eficàcia reproductiva d’aquestsanimals ha anat disminuint any rere any. Per aquest motiu, l’objectiud’aquesta tesi es establir un protocol diagnòstic i terapèutic durant els dies 15-21 postpart que identifiqui els animals amb endometritis i millori la recuperació postpart de vaques lleteres d’alta producció. Alhora, es planteja un protocol desincronització basat en progesterona intravaginal aplicat juntament ambgonadotropina coriònica equina. Aquest protocol pretén millorar laeficàcia reproductiva de la vaca lletera d’alta producció, amb elevat nombre d’anestre postpart.<br>La vaca lechera de alta producción actual sufre un estrésmetabólico quese une a otrostipos de estrés, como pueden ser el parto o la gestación. Apesar de las mejoras en nutrición y genética de los últimosaños, laeficacia reproductiva de estos animales ha disminuidoconsiderablemente. Por este motivo el objetivo de esta tesis es establecer un protocolodiagnóstico y terapéuticodurante los días 15-21 postparto que identifique los animales con endometritis y mejore la recuperaciónpostparto de las vacaslecheras de alta producción. A suvez se plantea un protocolo de sincronizaciónbasado en progesteronaintravaginalimplementado con gonadotropina coriónica equina (eCG). Esteprotocolopretendemejorareficaciareproductiva de la vaca lechera dealta producción, especialmente de las vacasanéstricas.<br>Nowadays, high producing dairy cow suffers a metabolic stress that may be associated to other stress such as parturition or gestation.Despite the nutritional and genetic improvements in last decades,reproductive performance has dramatically decreased. For that reason, the aims of this thesis are to implement a diagnostic and therapeutic protocol during Days 15-21 postpartum that detect cows suffering from endometritis and to improve postpartum involution and subsequent reproductive performance in high producing dairy cows. Moreover, a progesterone based synchronization protocol plus equine chorionic gonadotrophin (eCG) is tested. The objective of this protocol is to improve the reproductive performance of high producing dairy cows, especially anestric cows.

La ICSI és una tècnica de reproducció assistida molt eficient, però la fallada de fecundació (FF) pot ocórrer en un 1-3% dels cicles. La FF té un elevat impacte en els pacients i és molt difícil de predir, diagnosticar i gestionar a nivell clínic. L'objectiu d'aquesta tesi és caracteritzar i identificar els mecanismes espermàtics responsables de la FF en ICSI. S'han estudiat les principals proteïnes de l’espermatozoide implicades en l'activació de l’oòcit: PAWP i PLCZ1. Els nivells de PAWP, la seva ubicació subcel·lular i la seqüència gènica no van mostrar alteracions en pacients amb FF. D'altra banda, vam identificar mutacions en PLCZ1 en un alt percentatge de pacients amb fallada d'activació de l’oòcit (12/22, 55%), l’efecte deleteri de les quals va ser determinat per anàlisi funcional (injectant cRNA de PLCZ1 en oòcits humans madurats in vitro). La longitud telomèrica en espermatozoides (STL) es va determinar en 60 mostres de donant de semen utilitzats en 676 cicles d'ICSI, permetent-nos d'aïllar estadísticament la STL del factor femení. Tot i així, no es va trobar cap efecte significatiu de la STL en les taxes de fertilitat i embaràs. A més, per primera vegada, es va dur a terme un estudi de proteòmica comparant mostres de semen amb una bona fecundació (n-8) i mostres amb FF repetitiva post-ICSI (n-4). Aquesta anàlisi va identificar 11 proteïnes diferencialment expressades entre pacients amb FF i controls, algunes d'elles validades per Western blot, com DLAT i PSMA1. Mitjançant anàlisis funcionals addicionals es va observar que les mostres espermàtiques de pacients amb FF tenen menor activitat mitocondrial i menys activitat proteasomal que els controls. Finalment, mitjançant l'anàlisi de fins a 125 cicles de ICSI amb FF, vam poder observar que una sola evidència prèvia de FF no és una justificació suficient per recomanar l'activació assistida de l’oòcit (AOA). En resum, aquesta tesi inclou una àmplia caracterització molecular de mostres de pacients amb FF, i proporciona una llista de marcadors i eines amb potencial ús a nivell clínic.<br>ICSI is a very efficient assisted reproduction technique, but fertilization failure (FF) occurs in 1-3% of cycles. FF has a high impact on patients and is very difficult to predict, diagnose and manage in the clinic. The aim of this thesis is to characterize and identify the sperm alterations explaining FF after ICSI. The main sperm proteins involved in oocyte activation have been studied: PAWP and PLCZ1. PAWP levels, its subcellular location and its gene sequence did not show alterations in patients with FF. On the other hand, we identified presence of mutations in PLCZ1 gene in a high percentage of patients with oocyte activation failure (12/22, 55%). The deleterious effect of these mutations was confirmed by functional analysis (injecting PLCZ1 cRNA into in vitro-ripened human oocytes). Moreover, sperm telomere length (STL) was determined in samples from 60 sperm donors used in 676 ICSI cycles, allowing us to statistically isolate the female factor from STL. However, we did not find any significant effect of STL on fertilization and pregnancy rates. In addition, for the first time, semen samples with good fertilization rate (n = 8) and samples with repetitive FF post-ICSI (n = 4) were compared by high-throughput proteomics. This analysis identified 11 proteins differentiated expressed between patients with FF and controls, some of them validated by Western Blot (such as DLAT and PSMA1). Functional analysis demonstrated that sperm samples from patients with FF presented lower mitochondrial activity and less proteasomal activity than the controls. Finally, by the analysis of up to 125 ICSI cycles with FF, we observed that a single previous evidence of FF is not an enough justification to recommend assisted oocyte activation (AOA). In summary, this thesis includes a comprehensive molecular characterization of sperm-dependent fertilization failure after ICSI, and provides a list of biomarkers and tools with potential use at the clinical level.

Tot i que l’origen del seu nom no és del tot clar, a mi m’agrada pensar que l’etimologia de l’hormona progesterona ve donat perquè és la hormona pro gestare, és a dir, que afavoreix la gestació. Sabem que aquesta hormona es secreta en grans quantitats després de la ovulació i, donat el cas, durant tot l’embaràs. Tanmateix, és la responsable de preparar l’endometri (la part interna de l’úter) per rebre un embrió i aconseguir així una gestació. Quan fem un tractament de reproducció assistida, en concret una fecundació in vitro, i no aconseguim un embaràs en el primer intent, moltes vegades tenim embrions congelats per poder fer un nou intent o en cas de desig d’un segon fill/a. En aquestes ocasions, hem de decidir com preparem aquest endometri per rebre l’embrió i poder aconseguir l’embaràs. La importància i necessitat de la progesterona en la preparació de l’endometri és inqüestionable. Tot i així, en un primer estudi vam trobar que les dones amb valors en sang de progesterona inferiors a 10.6ng/mL el dia abans de transferir un embrió, presentaven més avortaments (26.6% vs 9.5%) i menys nascuts vius (47.5% vs 62.3%) respecte aquelles amb valors més elevats (Gaggiotti-Marre, 2019). Aquesta tendència vam veure que es mantenia tant quan preparàvem l’endometri amb tractament mèdic hormonal com quan seguíem el cicle natural de la pacient. És a dir, tant si la progesterona la donàvem nosaltres (administració vaginal cada 8 hores) com si la fabrica la dona de forma natural (Gaggiotti-Marre, 2020). I això, per què pot passar? Vam descobrir que certs factors eren determinants dels valors de progesterona en sang: edat, pes, un cicle previ de tractament amb ja valors baixos de progesterona, i el temps des de la última administració del tractament (González-Foruria, 2020), amb la qual cosa aquests factors poden ajudar a preveure quines pacients tenen més risc de tenir uns valors baixos de progesterona i pitjors resultats reproductius. Ens queda aleshores trobar una solució a aquesta troballa que fa que les parelles tinguin més avortaments i menys nascuts vius. Vam dissenyar un estudi prospectiu pel qual les dones amb valors baixos de progesterona el dia abans de transferir l’embrió, rebien una dosi diària de progesterona amb una formulació subcutània de recent aparició al mercat. De les 453 pacients incloses en l’estudi, un 37.7% tenien valors baixos de progesterona. De les que van rebre el tractament addicional, el 98.2% van arribar a valors òptims, obtenint els mateixos resultats reproductius (nascuts vius i avortaments) que aquelles pacients que inicialment ja tenien valors elevats (Álvarez, 2021). En conclusió, la detecció de valors de progesterona en sang inferiors a 10.6ng/mL el dia abans de la transferència d’embrions congelats es relaciona amb menors nascuts vius i més avortaments, però és una troballa corregible si es detecta amb temps. Això ens permet oferir un tractament individualitzat i continuar el camí cap a una medicina personalitzada i no un tractament ‘one size fits all’.<br>A pesar de que el origen de su nombre no es del todo claro, a mí me gusta pensar que la etimología de la hormona progesterona deriva de que es la hormona pro gestare, es decir, que favorece la gestación. Sabemos que esta hormona se secreta en grandes cantidades después de la ovulación y, dado el caso, durante la gestación. A su vez, es la responsable de preparar el endometrio (parte interna del útero) para recibir un embrión y lograr así un embarazo. Cuando realizamos un tratamiento de reproducción asistida, en concreto una fecundación in vitro, y no conseguimos una gestación en el primer intento o por una causa médica, en muchas ocasiones tenemos embriones congelados que podemos usar para un nuevo intento o en caso de desear otro hijo/a. En estas ocasiones, hay que decidir cómo se prepara el endometrio para recibir el embrión y conseguir la gestación. La importancia y necesidad de la progesterona en la preparación del endometrio es incuestionable. Aun así, en un primer estudio hemos encontrado que las mujeres con valores en sangre de progesterona inferiores a 10.6ng/mL el día antes de la transferencia de un embrión, presentaban más abortos (26.6% vs 9.5%) y menos nacidos vivos (47.5% vs 62.3%) respecto a aquellas con valores más elevados (Gaggiotti-Marre, 2019). Esta tendencia se mantenía tanto cuando preparábamos el endometrio con tratamiento médico hormonal como cuando seguíamos el ciclo natural de la paciente. Es decir, tanto si la progesterona la dábamos nosotros (administración vaginal cada 8 horas) como si la fabrica la mujer de forma natural (Gaggiotti-Marre, 2020). Y esto, por qué puede pasar? Descubrimos que ciertos factores eran determinantes de los valores de progesterona en sangre: edad, peso, un ciclo previo de tratamiento ya con valores bajos de progesterona, y el tiempo transcurrido desde la última administración del tratamiento (González-Foruria, 2020), con la cual cosa estos factores pueden ayudar a prever qué pacientes tiene un mayor riesgo de tener unos niveles bajos de progesterona y unos peores resultados reproductivos. Nos queda entonces encontrar una solución a este hallazgo que hace que las parejas tengan más abortos y menos nacidos vivos. Diseñamos un estudio prospectivo por el cual las mujeres con valores bajos de progesterona el día antes de transferir un embrión recibían una dosis diaria de progesterona con formulación subcutánea de reciente aparición en el mercado. De las 453 pacientes incluidas en el estudio, un 37.7% presentaban valores bajos de progesterona. De las que recibieron el tratamiento adicional, el 98.2% llegaron a valores óptimos, obteniendo los mismos resultados reproductivos (nacidos vivos y abortos) que aquellas pacientes que inicialmente ya presentaban unos valores elevados (Álvarez, 2021). En conclusión, la detección de valores de progesterona en sangre inferiores a 10.6ng/mL el día antes de la transferencia de embriones congelados se relaciones con menores tasas de nacidos vivos y más abortos, pero es un hallazgos corregible si se detecta con tiempo. Esto nos permite ofrecer un tratamiento individualizado y así continual el camino hacia una medicina personalizada y no un tratamiento ‘one size fits all’.<br>Although its origin is not clear, I like to think that the etymology of the hormone progesterone comes from it being the hormone pro gestare, which favors the gestation. We know that this hormone is secreted in great quantities after ovulation, and specially in case of a pregnancy. Also, it is responsible for preparing the endometrium (inner lining of the uterus) to receive an embryo and accomplish a viable pregnancy. When we perform an assisted reproduction treatment, specifically an in vitro fertilization and we don’t achieve a pregnancy on the first trial, or for other medical reasons, we may have frozen embryos that we can transfer. In these cases, we need to decide how to prepare the endometrium to receive these embryos and achieve a pregnancy. The importance and need of progesterone for the endometrial preparation is unquestionable. Even though, on a first publication we found that women with serum progesterone levels below 10.6ng/mL the day prior to embryo transfer, presented higher miscarriage rates (26.6% vs 9.5%) and lower live birth rates (47.5% vs 62.3%) compared to those with higher values (Gaggiotti-Marre, 2019). This tendency was maintained both with medical preparation of the endometrium and without any treatment (natural cycle) (Gaggiotti-Marre, 2020). Y why does this happen? We found that certain factors were determinant of the serum progesterone levels: age, weight, a previous cycle with low serum progesterone, and the time from the last administered dose of progesterone (González-Foruria, 2020). This indicates that these factors can help detect those patients at a higher risk for low serum progesterone levels and detrimental reproductive outcomes. We need then to find a solution for this finding that makes that couples have more miscarriages and fewer living children. We designed a prospective study in which women with low serum progesterone levels on the day prior to frozen embryo transfer received an additional daily dose of subcutaneous progesterone. Of the 453 women included in the study, 37.7% had low serum progesterone levels. From those who received an additional dosage, 98.2% reached optimal levels, with similar reproductive outcomes to those with original optimal levels. (Álvarez, 2021). In conclusion, the detection of low serum progesterone levels, below 10.6ng/mL the day prior to frozen embryo transfer, is related to lower live birth rates and higher miscarriage rates, but this finding is correctable when detected in time. This allows us to offer an individualized treatment and continue working towards a personalized medicine in stead of a ‘one size fits all’ approach.<br>Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia

La tesis describe y analiza los procesos asistenciales seguidos por mujeres y varones de la periferia urbana de la ciudad de Salta (Argentina) para evitar un embarazo. Para el estudio de las tensiones que atraviesan estos procesos se adopta como propuesta metodológica un abordaje etnográfico centrado en el cuidar(se). El término nativo cuidar(se) hace referencia a un repertorio de prácticas y saberes que incluye particularmente el uso de diversas técnicas anticonceptivas, no sólo de mujeres sino también de varones. Mientras que la mayor parte de las investigaciones sobre este tema se han llevado a cabo en la ciudad de Buenos Aires y en su periferia urbana, existe un vacío de conocimiento sobre este tema en las zonas urbanas de otras provincias argentinas. Los objetivos de esta investigación son: describir los procesos asistenciales, identificar tensiones que los atraviesan y analizar en estos procesos los recorridos en los que se producen y reproducen los modos heteronormativos de regulación de los sujetos y los modos neoliberales de producción biopolítica de la población. En pos de estos objetivos llevé a cabo un trabajo de campo etnográfico en barrios periféricos de la ciudad de Salta durante dos años. Se han utilizado algunas de las principales técnicas de la investigación etnográfica, tales como la observación participante, las entrevistas y la redacción de un diario de campo. Sobre la base de los resultados de este trabajo de campo etnográfico, el argumento principal de esta tesis consiste en que estas prácticas y conocimientos denominados “cuidarse”, están atravesados por varias tensiones en la vida cotidiana, entre las relaciones sociales, las prácticas corporales y experiencias individuales, por un lado, y las normas, discursos y moralidades, por el otro. El proceso de documentación etnográfica mostró el carácter conflictivo y contradictorio que recorre las prácticas, discursos y políticas en torno a los derechos (no) reproductivos. Este enfoque nos permite superar la idea de que la anticoncepción se vincula únicamente a la medicalización de la vida cotidiana de poblaciones marginalizadas. Por último, el argumento de análisis concluye explorando cómo la pluralidad y la heterogeneidad de las experiencias subjetivas y colectivas (corporales, emocionales y sociales) se articulan no solo con los modos neoliberales de producción biopolítica de la población y los procesos biomédicos, sino también con modos tradicionales y nuevos de responder a ellos.<br>This thesis explores and analyses the self-care complex locally known as “cuidarse”, referring to preventing pregnancies among women who live in Salta city’ shantytowns. “Cuidarse”, is the native term that refers to varied repertoire of practices and knowledge used by women and men to avoid pregnancy. This complex repertoire includes biomedical contraceptive techniques to local and traditional ways to prevent pregnancy. To respond to a vacuum of knowledge about this issue in the urban settings in Argentine provinces, this research has focused in the area surrounding the city of Buenos Aires. The objectives of the investigation are to describe the self-care techniques and knowledge, to identify the tensions between experiences, mandates and moralities, and to analyse the production and reproduction processes by which the heteronormative modes of regulation. Moreover, this thesis articulates the micro local practices and knowledge with the bio political production and reproduction of these populations. The thesis relies on a two years original ethnographic work of these settings. This ethnographic approach enabled me to explore not only the social actors’ perspectives, categories and narratives about their strategies to prevent pregnancy, but also their daily social, self-care and care-giving activities in a wide variety of local settings. The thesis shows how the micro dynamics of self-care to prevent pregnancy in these marginalized populations are articulated with the neoliberal-development approach that subjugated women by normative and regulated discourses and practices of sexual reproduction. Grounded on this ethnographic fieldwork, the main argument of this thesis consists that these practices and knowledge about “cuidarse”, are crossed by several tensions in the everyday life. These include social relations, bodily practices and individual experiences on the one hand, and those rules, discourses and moralities, on the other. The ethnographic data and analysis shows how several conflicts and contradictions emerged in the everyday lives of these women, specifically in practices, discourses and policies around (non) reproductive rights. This approach allows us to overcome the idea that links contraception only to medicalization of daily life in marginalized populations. Finally, the analytical argument concludes by exploring how the plurality and heterogeneity of subjective and collective experiences (bodily, emotional and social) are articulated not only with the bio political normative and biomedical processes, but also with traditional and new responses to them.

Recent policies on the ban of fishing discards and the closure of open-air landfills are expected to reduce amount of predictable anthropogenic food subsidies (PAFS) for seabirds. To forecast the ecological consequences of these policies, it is necessary to understand the influence that each of these resources has on ecological parameters and how this can be mediated by density-dependent mechanisms. Besides, for those species exploiting both types of resources, it is important to consider whether or not their effects act synergistically. Finally, it is also important to understand how the ecological interactions between seabirds and PAFS can be influenced by other potentially important environmental factors, such as for example, the abundance of natural prey or the one of foraging conditions. In the first chapter of this thesis, I reviewed the current knowledge on the ecological interactions between seabirds and fishery discards, with the aim of identifying the main knowledge gaps and to propose new challenges to improve our understanding of the ecological role of PAFS availability to seabirds. In the second chapter, I assessed the relative role of fishery discards and open-air landfills in the breeding investment of a generalist seabird, investigating the possible interplay with density-dependent mechanisms. In the third chapter I collaborated to investigate the role of PAFS in buffering environmental stochasticity and disrupting the natural synchronous dynamics between two seabirds. Finally, in the last chapter, I assessed the importance of several environmental factors in the breeding investment of three seabirds with contrasting life-history strategies. In particular, I considered local environmental variables (food abundance, competition and sea state) during breeding as well as the influence of winter conditions summarized by a large-scale climatic index, the North Atlantic Oscillation (NAO). Considering these variables simultaneously allowed me to assess the relative importance of natural and anthropogenic food resources, intra- and inter-specific competition and foraging conditions in the form of detectability and accessibility of food. This thesis shows that the main knowledge gaps on seabird-discard ecological interactions are related to survival, dispersal and reproduction, the resilience of their populations against perturbations and the role of individual specialization in the foraging process. Results showed that both fishery discards and open-air landfills can significantly increase seabirds’ breeding investment. However, the landfill effect was weaker than the effect of fishing discards, probably due to the lower quality of waste as food resource. It is also shown that these effects can be masked by density-dependence processes. In addition, the thesis highlights the importance of considering the possible influence of socio-economic factors on the availability of these PAFS depending on the geographic area considered. I showed that PAFS can alter natural stochasticity, increasing the breeding investment of generalist species, which in turn, may alter the community structure. Finally, this thesis makes evident that foraging conditions in the form of detectability and accessibility of food can play a very important role in key demographic parameters such as breeding investment. This implies that in contrast to what is commonly assumed, food abundance does not directly translate into food intake. Finally, the results also suggest that the influence that the winter North Atlantic Oscillation has on breeding investment in some seabirds is limited to winter months and acts in spring as a ‘carry-over’ effect of winter conditions.<br>Las recientes políticas en materia de prohibición de descartes y cierre de vertederos, supondrán una importante reducción de la disponibilidad de los recursos antropogénicos predecibles (PAFS) para las aves marinas. Para entender mejor las consecuencias ecológicas de esta reducción y proponer nuevos retos futuros, en esta tesis se revisa el conocimiento actual sobre las interacciones ecológicas que se dan entre las aves marinas y los descartes de la pesca. Por otra parte, también se evalúa cómo los PAFS y otros factores ambientales influyen en la inversión que las aves marinas hacen en la reproducción. Los resultados muestran que los principales vacíos de conocimiento en relación a las interacciones entre aves marinas y descartes, son los relacionados con la supervivencia, la dispersión, la reproducción, la resiliencia de las poblaciones frente a las perturbaciones y la especialización individual en el proceso de forrajeo. También se muestra que tanto los descartes de la pesca como la basura de los vertederos incrementan la inversión en la reproducción. Sin embargo, este efecto es menos marcado en los vertederos, probablemente debido a su menor calidad como recurso alimentario. También se ha observado que estos efectos pueden quedar enmascarados por procesos de densodependencia. La tesis también demuestra la importancia de considerar los factores socioeconómicos al evaluar la disponibilidad de los PAFS, dependiendo del área geográfica considerada. También se muestra que los PAFS pueden alterar la estocasticidad natural, incrementando la inversión en reproducción en especies generalistas, lo cual puede alterar la estructura de la comunidad. También se muestra cómo los factores ambientales que condicionan la detectabilidad y accesibilidad del alimento pueden jugar un papel muy importante en la inversión en la reproducción. Esto implica que el hecho de que el alimento sea abundante, no implica que esté disponible para los organismos. Finalmente, los resultados también sugieren que la influencia de la Oscilación del Atlántico Norte en la inversión en la reproducción de algunas aves marinas, se limita a los meses de invierno y se manifiesta en primavera en forma de efectos de tipo carry-over.

Aquest estudi es va dur a terme entre 1986-90 a la Segarra, una zona mixta de bosc i conreu de secà, i es basa en el seguiment intensiu de 36 parelles d'astor <I>Accipiter gentiles</I>, nidificant en una densitat de 6'8 parelles/km2. La distància entre parelles veïnes oscil.là entre 750 i 3000 m. Es van estudiar diversos aspectes de la biologia tròfica i de la reproducció de l'astor, tals com la dieta, efecte sobre les preses, ús de l'hàbitat, hàbitat de nidificació, la data i mida de posta, la mida dels ous, l'assincronia de naixements, el creixement i desenvolpament dels polls, l'èxit de desclosa, la mortalitat dels polls, les proporcions de sexes, els requeriments d'aliment dels polls i l'èxit reproductor.<br/><br/>La dieta dels astors va incloure més de 60 tipus de preses, principalmente aus. La perdiu (<i>Alectoris rufa</i>) i el conill (<i>Oryctolagus cuniculus</i>), la garsa (<i>Pica pica</i>), els tords i les merles (<i>Turdus spp.</i>) i l'esquirol (<i>Sciurus vulgaris</i>), formaren la major part de la dieta. Els polls i joves d'ocells foren una part important de les preses durant el període reproductor, si bé el conill fou la presa que aportà més biomassa durant tot l'any. A l'hivern, la dieta fou menys diversa i es basà en preses més grans (conill, perdiu i tudó), mentre els mascles tendiren a capturar una major proporció de preses de menys de 180 gr. Després de l'arribada, al 1989, de la malaltia hemorràgica vírica del conill, la diversitat de la dieta disminuí i el conill fou reemplaçat en gran mesura per la perdiu i altres preses.<br/><br/>Es comprovà que la diversitat de la dieta es correlaciona positivament amb la mida de niuada i s'incrementa a mesura que els polls creixen. El nombre de preses aportades al niu diariament creix amb la mida de niuada, si bé la quantitat d'aliment per poll experimenta un lleuger descens.<br/><br/>Les àrees vitals dels astors durant el període reproductor foren estudiades per medi del radioseguiment, i oscil.laren entre 0'14 i 19'6 km2, segons el sexe, l'estat reproductiu i la fase reproductora dels exemplars. Les àrees vitals se solapaven. La mida de les àrees vitals dels mascles es correlacionà negativamente amb la mida de posta, i s'incrementà al llarg de l'estació reproductora, com a resultat de les demandes creixents de la niuada. Els astors seleccionaren positivament les àrees de conreu i forestals mixtes per a caçar. Es demostrà que la tria del lloc de nidificació es basa principalmente en l'estructura del bosc i la competència intraespecífica. Els rius es troben distribuïts de forma regular i els astors trien les pinedes més madures per a fer niu.<br/><br/>L'inici de les postes es donà per terme mig el dia 5 d'abril. En cas de pèrdua de la posta, algunes parelles en feren una segona de reposició, però tan sols en anys bons. La data de posta a cada àrea de nidificació mostrà un alt grau de repetibilitat interanual. <br/><br/>La mida mitjana de posta fou de 3'29 ous. I s'observà que disminuia al llarg de l'estació reproductora. No s'observà repetibilitat interanual. Les postes més grans són les que donen més polls a l'envol. Els canvis interanuals en la data i la mida de posta responen a canvis en la disponibilitat d'aliment previament i durant el període de posta. <br/><br/>La variació en la mida dels ous fou més gran entre postes que dins de cada posta, i estava relacionada amb l'edat de la femella, la data de posta i l'ordre dins de la seqüència de posta, però no amb el sexe dels polls. Es comprovà que la mida de l'ou determina la mida dels polls al nèixer, que la seqüència de naixements es correspon amb la de posta i que l'assincronia de naixements s'incrementa al llarg de la seqüència. <br/><br/>Les femelles ponen tants ous com els ho permeten les condicions ambientals i fisiològiques al momento de pondre. L'èxit reproductor a l'àrea d'estudi està fortament afectat per la interferència i persecución humanes, però el principal factor regulador de la productivitat anual fou la disponibilitat d'aliment, que actua a travès de canvis en el percentatge de parelles que perden la posta, el percentatge de parelles que ponen i la mida de posta. La mortalitat de polls al niu té molta menys importància com a factor regulador de la productivitat, i actua solament com a mecanisme que permet ajustar la mida de niuada a les condicions ambientals. Els patrons de mortalitat dels polls i assincronia de naixements en relació a la mida de niuada I a l'ordre de desclosa foren consistents amb la hipòtesi "brood reduction", si bé en determinats casos pot comportar un cost. <br/><br/>Es va estudiar el creixement i desenvolupament dels polls en relació a diversos factors ambientals, així com en relació al sexe, a la mida dels ous, a la mida al néixer, a la mida de niuada i a la seqüència de naixement. Els mascles i les femelles mostraren diferències en els seus patrons de creixement, debuts a la gran diferència de mida entre uns i altres. Després d'eliminar aquest factor de variación, la major part de variación en el creixement dels polls s'observà entre niuades i no dins de les niuades, i no mostrà gaire relació ni amb la mida de niuada ni amb l'ordre de naixement. La variación en els patrons de creixement comporta principalmente canvis en la forma més que no pas en la velocitat o resultat final. Malgrat el dimorfisme sexual dels astors, la proporción de sexes no diferí significativament de 1:1 des de la fase d'ou fins a l'envol.<br>This study was conducted between 1986-90 in La Segarra (Catalonia, northeastern Spain). Aspects of the feeding and reproductive biology of "Accipiter gentilis", including diet choice, effect on game, ranging behaviour, nest-site selection, laying data, clutch and egg size, hatching asynchrony, growth and development, hatching success, nestling mortality, nestling sex-ratio, nestling food requirements and breeding success, were analysed. "Alectoris rufa", "Oryctolaugs cuniculus" and nestling and fledging birds were the most important prey. Females took a larger proportion of large prey than males. Diet diversity increased with brood size and with chick age. The number of prey/day increased with brood size. Home ranges overlapped, and ranged from 0'14 and 19'6 km2, depending on the time of the season and reproductive status. Male range size was inversely related to clutch size, an increased during the breeding season. Goshawks preferred mixed open-forest areas to hunt. Nest sites were found in the oldest coniferous forest, in a regular spatial distribution. Average laying data (5 April) was fairly repeatable within a site. Average clutch size (3.29) declined during the season. No site repeatability appeared. Larger clutches produced more young. Laying data and clutch size variation were related to food availability before and during laying. Egg size was related to female age, laying data and sequence, but not to hatchling sex. It had a positive effect on hatchling size. Breeding success was affected by humans, but the main regulatory factor of the overall production of young was food availability, through changes in the frequency of pairs losing the clutch, of non-laying pairs, and clutch size. Chick mortality acted only as a fine tunning mechanism. The patterns of chick mortality and hatching assincrony were consistent with the "brood reduction" hypothesis, although it may carry a cost. In spite of the sexual size dimorphism, sex ratio remained 1:1 from the egg to the fledgling stage. Males and females showed different growth and development patterns. Variation in growth occurred between broods, rather than within, and involved changes in growth shape rather than growth rate or final size.

L'Educació Física és una de les àrees educatives on el sexisme i la reproducció dels estereotips tradicionals de gènere es fa més visible. Tot i així, els canvis que s'estan produint en el sistema esportiu, i l'anomenada "individualització del gènere" que s'observa en la societat actual, ens porten a plantejar si és possible que l'Educació Física també sigui un espai per al canvi dels models dicotòmics i sexistes de gènere.<br/>Tenint en compte aquest conjunt de circumstàncies, recollides en l'estat de la qüestió i el marc teòric, la pregunta que es planteja en aquest treball és: Com s'articulen els processos de reproducció, resistència i canvi de les relacions tradicionals de gènere en l'Educació Física a l'escola primària?<br/><br/>Per respondre a aquest interrogant, s'analitzà la pràctica quotidiana a l'aula de tercer cicle de primària, en continguts preesportius (futbol o bàsquet) i en continguts d'expressió i ritme. Des d'un punt de vista metodològic, es va dissenyar un estudi de casos en el que es van observar vint-i-quatre sessions - la meitat de cada contingut -, corresponents a vuit docents seleccionats mitjançant un mostreig de casos típics. A cada sessió es van prendre les dades mitjançant un registre anecdòtic i la filmació, que van permetre, posteriorment, realitzar l'anàlisi de contingut d'allò que hi va succeir. Fruit d'aquesta anàlisi, es presenta un ampli informe en el que s'exposen els principals resultats en relació a les actituds de l'alumnat, el tipus de relacions que s'estableixen durant les diferents sessions, i el paper del professorat.<br/><br/>En el seu conjunt, els resultats de l'estudi apunten la necessitat d'adoptar una perspectiva teòrica complexa i flexible que doni cabuda al conjunt de processos de reproducció, resistència i canvi ja que, el mestre o la mestra i l'alumnat, en la seva interacció quotidiana, poden generar situacions que afavoreixen la permanència de les relacions tradicionals de gènere i, al mateix temps, impulsar situacions que faciliten i promouen el canvi. Per això, es proposa un model teòric que dóna cabuda a aquests diferents processos i permet observar com les relacions entre l'alumnat, les seves actituds davant la tasca, i l'actuació i el discurs de la mestra o el mestre, s'influeixen recíprocament.<br><i>"Gender relations in Primary School Physical Education. Reproduction, resistance and changing<br/>process analysis."<br/><br/>TEXT:<br/><br/>Sexism and gender reproduction in Primary School Physical Education is often clearly visible. Nevertheless, considering the changes in the sport system and the "individualization of gender" in post-modern society, Physical Education can be, also, a place to change the traditional gender relations, as is developed in the first part of the thesis. Considering this complex situation, theoretical perspectives on gender reproduction, resistance and change are used to understand it. Then, the main question that guides the study is: How the reproduction, resistance and change process of gender relations are articulated in Physical Education in primary school?<br/><br/>The study consisted on a case study focused on eight PE teachers and their respective groups in 5th and 6th grade (boys and girls from ten to twelve years old), in twenty-four PE sessions in total (twelve focused on football or basket, twelve focused on dancing or body expression). Data collection methods included observations and films, which were analysed by a systematic content analysis.<br/><br/>The findings of the study were organized on boys and girls attitudes, the type of relations between pupils during the class, and the teacher role. The results show that it is necessary a complex theoretical approach which includes the reproduction, resistance and changing process. The daily interaction between all the actors can generate situations that support the traditional gender relations and, at the same time, situations that facilitates and encourages the change of these relations.<br/><br/>Finally, it is proposed a theoretical model to allow these different process and it is possible to consider how pupils interactions, their attitudes to the task, and the teacher discourse and action are mutually influenced. </i>

La reproducció sexual és un procés biològic fonamental per a la majoria de les espècies vives, sent essencial per a la perpetuació de les espècies i assegurar-ne la diversitat genètica. En invertebrats sèssils marins, com corals i gorgònies, aquest tipus de reproducció, a més, permet la dispersió dels individus, el que facilita la colonització de noves àrees i assegurar el flux de gens entre poblacions. En general, la reproducció sexual es caracteritza per un alt cost energètic, la qual cosa implica que els organismes han de trobar un equilibri entre el creixement, la supervivència i la reproducció. La diferent assignació d’energia en la reproducció, la supervivència i el creixement es reflecteix en les diferents estratègies reproductives. Els invertebrats sèssils mostren dues estratègies reproductives principals: 1) la producció d'un gran nombre de petites larves, o 2) la producció de poques però grans larves. En aquest context, el nombre de larves pot influir en la quantitat d’energia invertida pels pares i per tant en la seva supervivència, mentre que la talla pot afectar a l’energia disponible/emmagatzemada en les larves i per tant a la supervivència de la descendència. La supervivència de les larves i la de les colònies parentals però, també pot dependre de la estratègia tròfica. En corals i gorgònies no simbiòtiques, l’adquisició d'energia deriva de la captura de matèria orgànica particulada en suspensió a la columna d'aigua, però la abundància d’aquest aliment pot presentar fluctuacions aleatòries. En les espècies simbiòtiques, el carboni autotròfic produït pels simbionts s'utilitza per cobrir la major part de les necessitats metabòliques de la colònia, no obstant, la seva obtenció està fortament relacionada amb la intensitat de la llum. Per tant, la combinació de autotròfia i heterotròfia (mixotrófica) és una forma de maximitzar l'adquisició de nutrients i l'èxit ecològic en ambients on la llum i la concentració de plàncton poden ser molt variables i sovint limitant. És important destacar que l'assignació energètica de la colònia a les larves també pot ser un punt clau per entendre el potencial de les noves generacions per colonitzar nous espais. Per tal d'entendre com el cost energètic de la reproducció afecta les diferents etapes del cicle de vida, la present tesi analitza la inversió energètica en la reproducció, els efectes d’aquesta inversió en la supervivència de les colònies parentals i la energia transferida a les larves, en tres espècies de gorgònies del Mar Mediterrani (Corallium rubrum, Eunicella singularis i Paramuricea clavata) d'acord amb la seva estratègia reproductiva i tròfica. Per a aquest objectiu, els mètodes clàssics (és a dir, la producció de gàmetes) es van combinar amb nous enfocaments bioquímics (és a dir, contingut de lípids i contingut i composició d’àcids grassos). És important destacar que a causa de la selecció de diferents estratègies tròfiques i reproductives, la present tesi representa un cas d’estudi que pot ser aplicat fàcilment en altres zones del món.<br>Sexual reproduction is one of the fundamental biological processes for most living species and it is essential for the perpetuation of the species and to ensure genetic diversity. In marine sessile invertebrates, such as corals and gorgonians, sexual reproduction is also important because it allows the dispersal of individuals, facilitating the colonization of new areas and ensuring the flux of genes among populations. In general, sexual reproduction is characterized by a high energetic cost, which implies that organisms reproducing sexually have to find a trade-off between growth, survival and reproduction. Different balances in the energetic investment in reproduction, survival and growth are reflected in the different reproductive strategies. Sessile invertebrates can display two main reproductive strategies: 1) the production of high numbers of small larvae, or 2) the production of few but large larvae. In this context, the number of larvae may influence parental energy reserves and thus, their survival, while the size may affect energy storage/availability in the larvae, and therefore, the offspring survival. However, the survival of both the larvae and the parental colony also depends on the nutritional condition. In non-symbiotic corals and gorgonians, the energy supply proceeds from the capture of particulate organic matter suspended in the water column, although its abundance can follow random fluctuations. In symbiotic species, autotrophic carbon produced by the symbionts is largely transferred to the colonies and used to cover most of their metabolic needs, but its availability is strongly related to light intensity. Therefore, combining autotrophy with heterotrophy (mixotrophy) is a way to maximize nutrient acquisition and ecological success in environments where light and plankton concentration can be very variable and often limiting. Significantly, the energy allocation from the maternal colony to the larvae may also be a key point to understanding the potential colonization by new generations. In order to understand how the energetic cost of reproduction affects the different stages of the life cycle, the present thesis analyses the energetic investment in reproduction, the effects of this investment on parental colonies and energy transfer to larvae in three gorgonian species of the Mediterranean Sea (Corallium rubrum, Eunicella singularis and Paramuricea clavata) according to their reproductive and trophic strategy. To this aim, classical methods (i.e. gamete production) were combined with new biochemical approaches (i.e. lipid content and FA content and composition). It is important to emphasize that due to the selection of different trophic and reproductive strategies, the present thesis represents a case study that is easily applicable to other areas of the world.

La cuantificación de la transmisión del Virus del síndrome reproductivo y respiratorio porcino (VSRRP) es crucial para estimar el potencial de la vacunación como medio de control de la infección a escala poblacional. El objetivo de la presente tesis fue determinar la tasa de reproducción (R) del VSRRP en condiciones de campo y experimentalmente, usando como modelo cerdos destetados y de engorde. El primer estudio tuvo como objetivo estimar de forma preliminar de la R del VSRRP en dos granjas de ciclo cerrado (F1 y F2) infectadas de forma endémica. En ambos casos, un lote entero de lechones fue monitoreado desde destete hasta matadero. Basándose en los resultados serológicos, el tiempo necesario para alcanzar el 50% de animales infectados fue de 7 y 3,5 semanas en la F1 y F2, respectivamente. El valor de R para la transmisión del VSRRP fue estimado en 3,53 (CI95%: 2,89-4.18) y 7,11 (CI95%: 3,55-10,68) para F1 y F2, respectivamente. El segundo estudio pretendía determinar la eficacia de la vacunación en un modelo experimental de transmisión por contacto en grupos. Lechones de 3 semanas de edad (n=98) fueron divididos en dos grupos: 1) cerdos V, vacunados con una vacuna comercial atenuada del genotipo 1, y 2) cerdos NV, sin tratamiento. Cinco semanas más tarde, 14 NV (a partir de ahora animales “semillas” (S)) fueron inoculados por vía intranasal (IN) con la cepa 3267 del VSRRP (genotipo 1). Dos días después, un S fue introducido en corrales de 5 V o 5 NV (8 grupos de 1S:5V y 6 grupos de 1S:5NV). Tras 21 días de contacto con el S, todos los NV desarrollaron viremia mientras que solo el 52.5% de V se infectó. El tiempo medio de supervivencia fue de 7 y 21 días para los NV y V, respectivamente (p<0,05). El valor de R fue 2,78 (CI95%: 2,13-3,43) y 0,53 (CI95%: 0,19-0,76) para los NV y V, respectivamente (p<0,05). Además, la vacunación redujo significativamente la duración de la viremia y del periodo de excreción del virus por las vías nasal y fecal. En el tercer estudio, la transmisión del virus y la eficacia vacunal fueron evaluadas en modelo experimental de transmisión por contacto de tipo uno a uno. Como en el estudio anterior, 44 lechones de 3 semanas de vida fueron divididos en dos grupos: V y NV. Cuatro semanas más tarde, 18 NV fueron separados e inoculados IN con el mismo aislado usado en el estudio 2 (animales S). Dos días después, cada S fue reagrupado con un V o un NV formando 12 réplicas de 1S:1V y seis de 1S:1NV. Los animales se siguieron por 21 días. Los V infectados desde el S (Vinf) venían trasladados (en menos de 24 horas) a un nuevo corral donde venían dejados en contacto con un nuevo V no infectado y reservado desde el inicio (Vc ). Todos los NV y V se infectaron tras contacto con el S pero la duración de la viremia se redujo desde 12,5±2,7 días en los NV a 5,5±4,3 días en los V (p<0,005). Además, el tiempo necesario para infectarse fue de 13.6±3 y 5,4±2,7 días en los NV y V, respectivamente. La transmisión desde Vinf a Vc tuvo lugar en 7/8 animales (87.5%), pero la duración de la viremia y el área bajo la curva (AUC) de la carga vírica en suero se redujeron significativamente en los Vc (AUC: 0.98, 0.87, 0.79 para NV, Vinf y Vc, respectivamente, p<0.05). In conclusión, los resultados de la presente tesis indican que para el VSRRP de genotipo 1 y subtipo 1, la vacunación masiva de los animales puede ser una herramienta efectiva para parar o disminuir significativamente la transmisión.<br>The quantification of Porcine reproductive and respiratory syndrome virus (PRRSV) transmission is crucial to foresee the potential of vaccination as a mean of control of the infection at a population level. The aim of the present thesis was to determine the reproduction rate (R) of PRRSV under field and experimental conditions using weaners/growers as a model. Study 1 was directed to preliminary assess R of PRRSV in two endemically infected farrow-to-finish farms (F1 and F2). In both cases, a whole batch of weaners was followed serologically from weaning to slaughtering age. Based on serological data, the average time needed to reach 50% of infected pigs was 7 and 3.5 weeks in F1 and F2, respectively. R value for PRRSV transmission was estimated to be 3.53 (CI95%: 2.89-4.18) and 7.11 (CI95%: 3.55-10.68) for F1 and F2, respectively. The second study was directed to assess the efficacy of the vaccination in an experimental study of transmission by contact in groups. Ninety-eight 3-week-old piglets were divided in two groups: 1) V pigs, vaccinated with a commercial attenuated PRRSV genotype 1 vaccine, and 2) NV piglets, kept as unvaccinated controls. Five weeks later, 14 NV pigs (from now on seeders (S)) were inoculated intranasally (IN) with PRRSV genotype 1 isolate 3267. Two days later, one S was mingled with 5 V or 5 NV pigs (8 groups of 1S:5V and 6 replicas of 1S:5NV). After 21 days of contact with the S, all NV developed viremia while only 52.5% of V pigs were become viremic. The average 50% survival period was 7 and 21 days for NV and V pigs, respectively (p<0.05). The R value was 2.78 (CI95%: 2.13-3.43) and 0.53 (CI95%: 0.19-0.76) for NV and for V pigs, respectively (p<0.05). Moreover, vaccination significantly reduced the biological parameters related to transmission, such as the duration of viremia and shedding of virus by the nasal and fecal routes. In the third study, the transmission of PRRSV and vaccine efficacy were assessed using one-to-one experiments, a scenario where the probability of transmission between animals was the highest possible. Forty-four 3-week-old piglets were divided in 2 groups as above: V and NV. Four weeks later, 18 NV were inoculated IN with the same isolate as in study 2 (S pigs). Two days later, S pigs were mixed in a 1:1 basis with V and NV pigs, namely 1S:1V (n=12) and 1S:1NV (n=6) and were then followed for 21 days. Once a V pig was detected as viremic as a result of the contact with a S, the infected V (Vinf) was transferred (in less than 24 h) to a new pen where it was left in contact with a new V (from now Vc) for at least 14 days. All NV and V pigs became viremic after contacting S pigs; however, the average duration of viremia was reduced from 12.5±2.7 to 5.5±4.3 days comparing V pigs to NV (p<0.05). Also, V animals needed on average 13.6±3 days in order to become infected from the S compared to NV (5.4±2.7 days, p< 0.05). Transmission from Vinf to Vc pigs occurred in 7/8 animals (87.5%) but the mean length of viremia as well as the area under the curve (AUC) for viral load in sera of Vc pigs were also significantly reduced (AUC: 0.98, 0.87 and 0.79 for NV, Vinf and Vc, respectively, p<0.05). In conclusion, the data shown in the present thesis indicated that for genotype 1 subtype 1 PRRSV, mass vaccination of pigs can be a tool effective to stop or to significantly reduce the transmission of the virus.

Els rucs (Equus asinus), són una espècie d’origen salvatge, segurament la primera a ser domesticada per l’home. Durant segles va ser indispensable en les tasques de camp, però la mecanització el va portar gairebé a la desaparició. Avui en dia, la importància d’aquesta espècie ha tornat a créixer gràcies a l’interès del seu ús cap a nous camps. Com a conseqüència l’interès per la reproducció de l’ase ha augmentat en els últims anys. La inducció d’ovulacions fèrtils és fonamental per a l’aplicació d’aquestes tecnologies reproductives i la seva millora. Al primer treball de la present Tesi es planteja utilitzar l’ecografia Doppler Color com a instrument per controlar la vascularització de el cos luti de la burra i així poder determinar el millor moment per administrar PGF2a i induir la lúteolisis que es produeix entre les 3 i 5 hores després de l’aplicació d’una prostaglandina i és el resultat d’una isquèmia del cos luti amb la consegüent pèrdua de funcionalitat d’aquest i baixada dels nivells plasmàtics de progesterona. La inseminació artificial (AI) de someres amb semen congelat-descongelat de ruc s’associa amb baixes taxes de fertilitat. L’addició de plasma seminal (SP), eliminant durant el procés de congelació, o l’augment de la concentració espermàtica, han mostrat un cert increment d’aquestes taxes d’embaràs. D’altra banda, a la burra es va observar una exagerada resposta inflamatòria poques hores després de la inseminació amb possible relació amb la baixa fertilitat. En estudis previs es va analitzar aquesta resposta mitjançant la recuperació de neutròfils polimorfonuclears (PMN) de rentats uterins post-AI. No obstant això, la repetició d’aquests rentats pot afectar negativament a l’endometri i provocar problemes de fertilitat. Per aquesta raó, al segon article s’ha realitzat un conjunt d’experiments per poder establir un model in vitro mitjançant la recol·lecció de PMN de la sang perifèrica de les someres, provant com afecta la concentració d’espermatozoides a la seva interacció amb els PMN. S’ha obtingut un model vàlid per poder recrear in vitro les condicions fisiològiques que es donen in vivo. S’ha conclòs que el SP té capacitat per activar els PMN. D’altra banda, s’ha observat una escassa fagocitosi d’espermatozoides mentre la major part d’aquests apareixen units a la superfície dels PMN o en un halo circumdant. Així mateix, bona part d’aquests es mantenen vius, amb un intens moviment de cua i, en les concentracions superiors a 500x106 alguns poden alliberar-se amb una excel·lent mobilitat després de 3h d’incubació a 37ºC. El paper de SP sembla ser molt important en la modulació d’aquesta inflamació fisiològica de les someres. Per facilitar el seu estudi, l’objectiu d’el tercer experimental va ser fraccionar el plasma seminal de ruc basant-se en el pes molecular de les proteïnes i analitzar l’efecte sobre la motilitat spz i la interacció PMN: spz. De l’SP de cinc rucs es van obtenir 6 fraccions (<3 / 3-10 / 10-30 / 30-50 / 50-100 /> 10 kDa) que es van posar en contacte amb una solució de PMN: spz i es van incubar a 37ºC . A 1h, 2h, 3h, 4h es va avaluar la motilitat espermàtica amb sistema CASA (ISAS®, la viabilitat dels espermatozoides mitjançant una tinció eosinanigrosina i la interacció PMN: spz mitjançant una triple tinció Diff-QuikR. Les fraccions de SP que inclouen proteïnes entre 30-50 kDa i 50-100kDa van mostrar el millor manteniment de les subpoblacions mòbils de spz de ruc així com estan involucrades en el control de la resposta inflamatòria post-AI de la burra. Diverses proteïnes involucrades en la fecundació tenen un pes molecular entre 30 i 100 kDa.<br>Los burros (Equus asinus), son una especie de origen salvaje, seguramente la primera en ser domesticada por el hombre. Durante siglos fue indispensable en las tareas del campo, pero la mecanización lo llevó casi a la desaparición. Hoy en día, la importancia de esta especie ha vuelto a crecer gracias al interés de su uso hacia nuevos campos. Como consecuencia el interés por la reproducción del burro ha aumentado en los últimos años. La inducción de ovulaciones fértiles es fundamental para la aplicación de dichas tecnologías reproductivas y su mejora. En el primer trabajo de la presente Tesis se plantea utilizar la ecografía Doppler Color como instrumento para controlar la vascularización del cuerpo lúteo de la burra y así poder determinar el mejor momento para administrar PGF2a e inducir la luteólisis que se produce entre las 3 y 5 horas tras la aplicación de una prostaglandina y es el resultado de una isquemia del cuerpo lúteo con la consiguiente pérdida de funcionalidad de este y bajada de los niveles plasmáticos de progesterona. La inseminación artificial (AI) de burras con semen congelado-descongelado de burro se asocia con bajas tasas de fertilidad. La adición de plasma seminal (SP), eliminando durante el proceso de congelación, o el aumento de la concentración espermática, han mostrado un cierto incremento de dichas tasas de preñez. Por otro lado, en la burra se observó una exagerada respuesta inflamatoria pocas horas después de la inseminación con posible relación con la baja fertilidad. En estudios previos se analizó esta respuesta mediante la recuperación de neutrófilos polimorfonucleares (PMN) de lavados uterinos post-AI. No obstante, la repetición de estos lavados puede afectar negativamente al endometrio y provocar problemas de fertilidad. Por esta razón, en el segundo artículo se ha realizado un conjunto de experimentos para poder establecer un modelo in vitro mediante la recolección de PMN de la sangre periférica de las burras, probando cómo afecta la concentración de espermatozoides a su interacción con los PMN. Se ha obtenido un modelo válido para poder recrear in vitro las condiciones fisiológicas que se dan in vivo. Se ha concluido que el SP tiene capacidad para activar los PMN. Por otro lado, se ha observado una escasa fagocitosis de espermatozoides mientras la mayor parte de estos aparecen unidos a la superficie de los PMN o en un halo circundante. Así mismo, buena parte de estos se mantienen vivos, con un intenso movimiento de cola y, en las concentraciones superiores a 500x106 algunos pueden liberarse con una excelente movilidad tras 3h de incubación a 37ºC. El papel de SP parece ser muy importante en la modulación de esta inflamación fisiológica de las burras. Para facilitar su estudio, el objetivo del tercer experimental fue fraccionar el plasma seminal de burro basándose en el peso molecular de las proteínas y analizar el efecto sobre la motilidad spz y la interacción PMN:spz. Del SP de cinco burros se obtuvieron 6 fracciones (<3 / 3–10 / 10–30 / 30–50 / 50–100 /> 10 kDa) que se pusieron en contacto con una solución de PMN:spz y se incubaron a 37ºC. A 1h, 2h, 3h, 4h se evaluó la motilidad espermática con sistema CASA (ISAS®, la viabilidad de los espermatozoides mediante una tinción eosinanigrosina y la interacción PMN:spz mediante una triple tinción Diff-QuikR. Las fracciones de SP que incluyen proteínas entre 30-50 kDa y 50-100kDa mostraron el mejor mantenimiento de las subpoblaciones móviles de spz de burro así como están involucradas en el control de la respuesta inflamatoria post-AI de la burra. Varias proteínas involucradas en la fecundación tienen un peso molecular entre 30 y 100 kDa.<br>Donkeys (Equus asinus), are a species of wild origin, surely the first to be domesticated by man. For centuries it was indispensable in the tasks of the field, but mechanization almost led to its disappearance. Today, the importance of this species has grown again thanks to the interest of its use in new fields. As a consequence, interest in donkey breeding has increased in recent years. The induction of fertile ovulations is essential for the application of these reproductive technologies and their improvement. In the first work of this thesis, it is proposed to use Color Doppler ultrasound as an instrument to control the vascularization of the jennies’ corpus luteum and thus be able to determine the best time to administer PGF2a and induce luteolysis that occurs between 3 and 5 hours. after the application of a prostaglandin and is the result of an ischemia of the corpus luteum with the consequent loss of functionality of the corpus luteum and a decrease in plasma progesterone levels. Artificial insemination (AI) of jennies with frozen-thawed donkey semen is associated with low fertility rates. The addition of seminal plasma (SP), eliminating during the freezing process, or the increase in sperm concentration, have shown a certain increase in these pregnancy rates. On the other hand, in the jenny an exaggerated inflammatory response was observed a few hours after insemination, possibly related to low fertility. Previous studies have analyzed this response by recovering polymorphonuclear neutrophils (PMN) from post-AI uterine lavages. However, repetition of these washes can adversely affect the endometrium and lead to fertility problems. For this reason, in the second article, a set of experiments has been carried out to establish an in vitro model by collecting PMN from the peripheral blood of jennies, testing how the concentration of sperm affects their interaction with PMN. A valid model has been obtained to be able to recreate in vitro the physiological conditions that occur in vivo. It has been concluded that the SP has the capacity to activate the PMN. On the other hand, little sperm phagocytosis has been observed while most of these appear attached to the surface of the PMN or in a surrounding halo. Likewise, a good part of these are kept alive, with an intense tail movement and, in concentrations above 500x106, some can be released with excellent mobility after 3h incubation at 37ºC. The role of SP appears to be very important in modulating this physiological inflammation of jennies. To facilitate their study, the objective of the third experiment was to fractionate donkey seminal plasma based on the molecular weight of proteins and to analyze the effect on spz motility and PMN: spz interaction. From the SP of five donkeys, 6 fractions (<3 / 3–10 / 10–30 / 30–50 / 50–100 /> 10 kDa) were obtained, which were contacted with a PMN: spz solution and incubated at 37ºC. . At 1h, 2h, 3h, 4h, sperm motility was evaluated with the CASA system (ISAS®), the viability of the sperm using an eosinigrosin stain and the PMN: spz interaction using a triple Diff-QuikR stain. SP fractions including proteins between 30-50 kDa and 50-100kDa showed the best maintenance of the mobile sub-populations of donkey spz as well as are involved in the control of the jennies’ post-AI inflammatory response. Several proteins involved in fertilization have a molecular weight between 30 and 100 kDa.

OBJECTIU:<br/><br/>1) Descriure les característiques clíniques basals de les parelles estèrils que opten a una tècnica de fecundació in vitro en què la dona i/o l'home estan infectats pel VIH.<br/><br/>2) Avaluar l'impacte de la infecció pel VIH en els resultats de les tècniques de fecundació in vitro en parelles estèrils en què la dona està infectada.<br/><br/>3) Analitzar en els cicles de fecundació in vitro els factors relacionats amb la tècnica que poden explicar la baixa taxa de gestació.<br/><br/>4) Avaluar els factors relacionats amb el VIH o amb la seva medicació que poden predir i explicar la probabilitat d'èxit de les tècniques de fecundació in vitro.<br/><br/>RESULTATS:<br/><br/>Les dones infectades pel VIH, a qui es realitza una fecundació in vitro, tenen una taxa de gestació inferior a la població general no infectada sotmesa a aquesta tècnica. Però no s'observen diferències estadísticament significatives entre les dones infectades i no infectades pel VIH que fan una recepció d'oòcits de donant.<br/>Només les unitats internacionals de gonadotrofines requerides expliquen la baixa taxa d'embaràs en el grup de dones infectades pel VIH a qui es realitza una fecundació in vitro, i és major en aquest grup. Quan es controla per aquesta variable, el fet de tenir la infecció pel VIH deixa de tenir capacitat predictiva independent per a la taxa d'embaràs. <br/>L'anàlisi de la regressió logística per avaluar l'associació entre les diferents variables de control especificades mostren que només l'edat de la dona i els CD4 en el moment de la transferència embrionària tenen capacitat predictiva independent per a la resistència ovàrica. <br/>També hem observat que la utilització de tractaments antiretrovirals no disminueix la probabilitat de gestació, sinó tot el contrari: com més mesos de tractament, millors probabilitats d'embaràs. <br/><br/>COONCLUSIONS:<br/><br/>Es pot concloure de tot això que abans de realitzar una tècnica de reproducció assistida és molt important aconseguir una situació immunitària òptima, uns índexs de CD4 adequats i que, per tant, és correcte utilitzar els tractaments antiretrovirals oportuns, combinats, si cal, i el temps que calgui, per aconseguir-ho. D'això es desprèn que els resultats de la FIV en dones infectades pel VIH són potencialment corregibles mitjançant un tractament adequat.

Aquesta investigació analitza el procés d'internacionalització de la feina de la llar, per al cas concret de les dones migrants d'origen llatinoamericà residents a Catalunya. El treball de la llar és una activitat laboral que gaudeix d'escàs prestigi social, es troba fortament feminitzada i es caracteritza per precàries condicions laborals. A partir d’aquesta consideració, s’explora què expressa la creixent internacionalització i mercantilització del treball reproductiu en relació a les desigualtats socials sobre les quals s'assenta la reproducció social en la fase actual del capitalisme globalitzat. L'objectiu principal d'aquesta investigació és analitzar la construcció social del treball de la llar com una activitat laboral amb poc reconeixement social i com això determina qui la realitza i sota quines condicions. En aquest sentit es parteix de considerar l'espai domèstic com un locus per a la reproducció social estratificada, analitzant l'experiència de les dones migrants llatinoamericanes com a empleades de la llar i les formes que adopta el procés de salut / malaltia / atenció d'aquestes treballadores. Es tracta d'una investigació inscrita en l'àmbit de l'antropologia, amb un abordatge metodològic de tall qualitatiu, en què es van tenir en compte els diferents actors i institucions implicats en la configuració actual del treball de la llar en àmbit espanyol / català.<br>La presente investigación analiza el proceso de internacionalización del trabajo del hogar, para el caso concreto de las migrantes de origen latinoamericano residentes en Cataluña. Partiendo de la consideración de que el trabajo del hogar es una actividad laboral que goza de escaso prestigio social, se encuentra fuertemente feminizada y se caracteriza por precarias condiciones laborales, se explora qué expresa la creciente internacionalización y mercantilización del trabajo reproductivo en relación con las desigualdades sociales sobre las cuales se asienta la reproducción social en la fase actual del capitalismo globalizado. El objetivo principal de esta investigación es indagar en la construcción social del trabajo del hogar como una actividad laboral con escaso reconocimiento social y cómo ello determina quién la realiza y bajo qué condiciones. En este sentido se parte de considerar el espacio doméstico como locus para la reproducción social estratificada, analizando la experiencia de las mujeres migrantes latinoamericanas como empleadas del hogar y las formas que adopta el proceso de salud/enfermedad/atención de estas trabajadoras. Se trata de una investigación inscripta en el ámbito de la antropología, con un abordaje metodológico de corte cualitativo, en la que se tuvieron en cuenta los distintos actores e instituciones implicados en la configuración actual del trabajo del hogar en ámbito español/catalán.<br>This research analyzes the internationalization of domestic work, focusing on the case of Latin American migrants living and working in Catalonia. Domestic work is socially undervalued, strongly feminized and characterized by poor working conditions. I therefore explore the growing internationalisation and marketization of reproductive labour as a form of stratified reproduction in the context of globalization. The main objective of this research is to analyze the social construction of domestic work and how it determines who performs it and under what conditions. The starting point is that the domestic sphere constitutes a locus for stratified reproduction. Thus, I examine the experience of Latin American migrant women employed as domestic workers and the specific forms of their health/illness/care process. The research has been done from an anthropological perspective. Qualitative data was collected taking into account the different agents and institutions that currently shape domestic work in Spain and Catalonia.

The blue and red shrimp, Aristeus antennatus, is a commercially important crustacean in the Western Mediterranean Sea and has been listed as a priority species for fishery management. In this thesis, 97 potential and novel microsatellite loci were developed from Next generation sequencing (NGS) data, and 35 of them were confirmed as polymorphic. With the aim of inferring the mating system of the sepecies in wild we developed a reliable and non-invasive differential DNA extraction protocol to isolate male DNA from spermatophores attached in female thelycum. Reproductive dynamics is crucial for stock assessment and fisheries management due to its direct effect on the sex ratio, the amount of inbreeding, the population dynamics and the resilience of a population after an environmental perturbation. However, information regarding the mating system and mate choice preferences is still largely unknown in A. antennatus. In this study, the mating system as well as putative mate choice were evaluated. Evidences of multiple mating for both females and males indicate a polygynandrous mating system in A. antennatus under natural conditions. In addition, putative mate choice preferences toward unrelated partners were detected.<br>La gamba rosada, Aristeus antennatus, és un crustaci decàpode d'elevada importància econòmica a la Mediterrània occidental que ha estat catalogat com a espècie prioritària per a la gestió pesquera. En aquesta tesi s’han desenvolupat 97 loci microsatèl·lits putatius a partir de la NGS, 35 dels quals són polimòrfics en l'espècie. Paral·lelament s'ha desenvolupat un protocol d'extracció de DNA diferencial, fiable i no invasiu, que permet obtenir el DNA del mascle copulador a partir de l'anàlisi genètica dels espermatòfors units al telicle de les femelles. Finalment s'ha utilitzat aquest panell de loci microsatèl·lits polimòrfics per inferir paràmetres de la dinàmica reproductiva d'A. antennatus desconeguts fins al moment. Els resultats indiquen que l’espècie presenta un sistema d'aparellament basat en la poliginàndria en condicions naturals, alhora que s'observen indicis de l’existència de selecció de parella en funció del menor grau de parentiu. Aquests resultats són d’elevat interès a l’hora d’avaluar un estoc i aplicar determinades mesures de gestió, ja que la dinàmica reproductiva d’una espècie incideix directament sobre la proporció de sexes, l'endogàmia, la dinàmica poblacional i la resiliència de les poblacions en front a pertorbacions ambientals i antropogèniques.

El mero rojo Epinephelus morio es una especie hermafrodita protógino en peligro de extinción en el Sureste del Golfo de México y Caribe mexicanos debido a la pesca. La reversión sexual es una práctica común en acuicultura para la obtención de machos de pequeña talla para resolver la reproducción en cautividad. Se utilizaron implantes silásticos de 17 alfa metiltestosterona (MT) (2.5 mg kg-1) y Testosterona (T) (1.0 mg kg-1) para determinar mejor esteroide para la reversión sexual de hembras inmaduras a machos y posteriormente las dosis totales de 5.0 y 7.5 mg kg-1 de MT en un segundo año reproductivo consecutivo. Se evalúo el crecimiento, consumo de alimento, histología de la gónada, concentraciones de T, 11 keto testosterona (11KT) y estradiol (E2) en plasma sanguíneo en cada condición experimental y durante un año en cautividad. Sólo la MT logró, por primera vez, la transición tardía de los meros de 433 g de peso promedio y 31.6 cm de talla (LF). La dosis de 7.5 mg kg-1 logró un mayor avance en la reversión sin embargo en ninguno de los casos se obtuvo esperma por masaje abdominal. Los niveles hormonas de los peces durante la reversión sexual mostraron niveles de T por encima de los de 11KT y E2. La T osciló entre 326 a 647.15 pg ml-1, la 11KT entre 100.36 a 334 mg kg-1 y el E2 entre 110 a 401.07 mg kg-1. La relación entre estas concentraciones hormonales cambia según el avance de desarrollo del testículo. La reversión sexual por segundo año consecutivo estimuló a la disminución de las concentraciones de Estradiol en sangre e incrementó las de 11 metiltestosterona. Se logró estabular un grupo de 14 ejemplares de mero rojo de organismos adultos silvestres y revertidos a macho en el laboratorio.<br>The red grouper Epinephelus morio is a protogynous hermaphrodite species endangered in the southeast of the Gulf of Mexico and Mexican Caribbean due to fishing. Sex reversal is a common practice in aquaculture to produce small-sized males. Silastic implants of 17 alpha methyltestosterone (MT) (2.5 mg kg-1) and Testosterone (T) (1.0 mg kg-1) were used to determine the best steroid for sex reversal of immature males to females and later total dose of 5.0 and 7.5 mg kg-1 of MT in the second reproductive year was used. Growth, feed intake, gonad histology, concentrations of T, 11 keto testosterone (11KT) and estradiol (E2) in blood plasma in each experimental condition and for a year in captivity were evaluated. Only the MT achieved, for the first time, late transition from grouper of 433 g body weight and 31.6 cm legth (FL) for the first time. The dose of 7.5 mg kg-1 achieved further progress in reversing but in neither case sperm was obtained by stripping. During sexual reversion, T showed levels of above 11KT and E2. The T was from 326 to 647.15 pg ml-1, the 11KT 100.36 to 334 mg kg-1 and the E2 110 to 401.07 mg kg-1. The relationship between these hormone levels changed according to the progress of development of the testis. Sex reversal for the second year spurred the decline in blood concentrations of estradiol and increased 11-methyltestosterone. A broodstock group of 14 red grouper of wild adult and reversal male in laboratory was formed.

Partiendo de la hipótesis que la salud sexual y la salud reproductiva de las y los adolescentes en Colombia está influenciada de manera muy importante por el sentido común sobre la sexualidad y los significados que de este se elaboran en los espacios de socialización de niñas niños y adolescentes, el objetivo que guía esta tesis es “Describir y comprender la significación social de la sexualidad en adolescentes mujeres y varones entre diez y diez y nueve años de Colombia, especialmente de sectores populares, utilizando para ello una estrategia metodológica que parte de las narrativas de niñas y niños sobre el momento de su curso de vida y el campo de la sexualidad, la reproducción y los significados que esto adquiere en los contextos en que viven y se relacionan. Se utiliza una metodología cualitativa basada en narrativas obtenidas a través de grupos focales y relatos de vida y a través del estudio de caso de embarazo adolescente en menores de quince años también con relatos de vida. Se parte de la idea que el lenguaje de un grupo social representa la acumulación objetiva de vastas cantidades de significados y experiencias de ese grupo y esto es, lo que confiere la representatividad a los hechos interpretados. La perspectiva interpretativa es la fenomenológica partiendo de los trabajos de Berger y Luckman y de Alfred Schütz. La investigación muestra como los significados sobre la sexualidad y la reproducción se comienzan a estructurar tempranamente y están marcados de manera muy importante por el género y la moral sexual hegemónica. La agencia social e institucional en los entornos de la familia, la educación y la salud se constituyen en una empresa moral que regula y controla la sexualidad de las y los adolescentes. En el caso de las adolescentes están inmersas en una sociedad que no las reconoce. La tensión entre autonomía y ejercicio de la sexualidad está inscrita en los intersticios de una sociedad conservadora que no las protege, que no las resarce cuando son vulneradas y que las culpa del ejercicio de su sexualidad, cuando eligen ejercerla y cuando son víctimas de abuso. Este trabajo, permite evidenciar la contradicción en el campo social entre un discurso hegemónico de protección de las adolescentes y una práctica social e institucional cotidiana que utiliza ese mismo discurso para desconocer los derechos sexuales y reproductivos de las adolescentes, redefiniendo su curso de vida a través de la reconfiguración de los “motivos porque” y los “motivos para” de su sexualidad y específicamente del fenómeno del embarazo adolescente.<br>OBJECTIVE. To describe and understand the meanings that adolescents give to sexuality and how they are created and influence adolescents’ reproductive health and sexual practices and to interpret the motives of pregnancy in girls and the re-signification of their life’s course. METHODOLOGY. In the first phase, the research was conducted in three different regions within Bogotá city. Twenty focus groups were selected and 20 life stories of boys and girls between 10 and 14 years old were transcribed. From inductive and deductive categorization of the transcripts of the oral histories, an interpretative analysis was carried out in order to generate concepts and relations that comprise plausible hypotheses about the meanings that circulate in the adolescents’ symbolic universe. In the second phase, in the cities of Bogota, Cali, Cartagena and Medellin, 18 life stories of adolescents under 15 years old with experience of pregnancy were made during 2012 and 2013. A phenomenological analytical framework was used to reveal the motives and meanings. RESULTS. There are notable differences between the meanings that boys and girls give to sexuality, the ways in which such meanings are created, and the factors that contribute to its configuration. These findings imply dissimilar constructions related with reproductive and sexual health risks. The “because motives” and “in order to motives” of adolescents life course, are redefined by the moral control of families, couples, education and health professionals based on common sense and professional habitus. CONCLUSIONS. The cultural constructions resulting from sexual differences that is, gender suggest the meanings that are given to sexuality in the groups studied and define ways of interacting with the social environment. Girls relate sexuality with reproduction and they experience it as negative. For boys, the possibility of a positive and pleasant experience of sexuality exists, marked by a context that encourages having sexual relations as a way of maintaining manhood. In the real “because motives” it is found that common sense assigns blame and responsibility to teens for their pregnancy. In the educational context there is a device that excludes them and promotes dropouts. In the field of health, human rights abuses are used as a control and punishment mechanism.

En les últimes dècades, la reproducció i la sexualitat estan en un procés de separació sobre la base d'una nova concepció de l'espai de la dona: la seva entrada a tots els nivells d’educació formal, d’ocupació i activitat política i l'ús de mètodes anticonceptius i noves tecnologies reproductives, que permeten una maternitat triada, com és el cas de dones lesbianes. Les tècniques de reproducció assistida (TRA) han permès l'aparició de noves formes de família, més enllà dels límits biològics, com ara la infertilitat i els imposats per la cultura. Ser mare i lesbiana suposa combinar dues identitats suposadament contradictòries. Dins el binomi de “mare lesbiana” conflueixen una identitat històricament i socialment marginada com ho és la de lesbiana amb una de les més reverenciades, la de mare. La present recerca s’ha aproximat des d’una perspectiva antropològica a les maternitats de les dones lesbianes a Catalunya. S’ha realitzat una recerca etnogràfica a partir d’històries de vida de diferents famílies lesboparentals, tenint en compte una sèrie de variables com la pertinença o no a una associació de famílies, edat de les dones, tècniques de reproducció assistida utilitzades per accedir a la maternitat, etc. S’han realitzat històries de vida a setze famílies. Les participants en la recerca són dones d’entre 30 i 60 anys. L’objectiu general de la recerca ha estat analitzar la construcció cultural i les pràctiques de famílies formades per dones lesbianes en el context de la societat catalana. Des de les experiències de les pròpies dones es pretén mostrar el procés sociocultural en el qual les participants han construït les seves maternitats en aquest moment temporal. Aquesta investigació planteja de quina manera les maternitats passen pels cossos de les dones, uns cossos múltiples: de dones, de lesbianes i de mares. Es traça un recorregut pel procés de les seves maternitats: des del moment en què prenen la decisió de ser mares, com decideixen fer-ho (les TRA utilitzades), el temps d’espera fins a la confirmació de l’embaràs, el moment de l’arribada del nadó (part i lactància) i com les maternitats canvien els seus projectes personals i familiars (“la sortida de l’armari”). Es parla de les experiències de les dones lesbianes que utilitzen les TRA (tècniques de reproducció assistida) per quedar-se embarassades, es parla de la mare gestant i la mare social. L’enfocament de gènere ha permès explorar la visió binària i heterosexista que travessa els protocols i l’atenció biomèdica en aquests casos i la manera com les dones lesbianes donen significat a les seves experiències d’atenció. Actualment estudiar a les famílies lesboparentals és un repte i una oportunitat alhora. Un repte perquè no hi ha molts estudis que tractin aquest tema i una oportunitat perquè el reconeixement legal ha permès la visibilitat de moltes famílies de dones lesbianes, que fins fa poc encara estaven dins de "l'armari".<br>In recent decades, reproduction and sexuality are trialing a process of separation, thanks to a new understanding of woman's space: her participation, at all levels, in formal education, political activity as well as the use of contraceptive methods and new reproductive technologies facilitating more choices for motherhood - as is the case for many Lesbian women. Assisted reproductive technology (ART) has allowed new forms of families, beyond biological limits, beyond the ones now imposed by infertility and culture. To be a mother and a lesbian means to combine two identities supposedly contradictory. In the binomial expression "Lesbian mother" two different identities come together: the first one, "Lesbian", historically and socially marginalised, and the second one, one of the most revered, "mother". This research has studied the maternities of Lesbian women in Catalonia from an anthropological perspective. An ethnographic case study has been conducted based on the life stories of different lesboparental families, taking into account a range of variables such as the membership or not to an association for families, the age of women, the assisted reproductive technology used to access motherhood, etc. We have worked on the life stories of sixteen families. The participating women are aged between 30 and 60 years old. The general objective of the research is to analyse the cultural constructions and practices of families formed by Lesbian women in the context of the Catalan society. Based on the experiences of these women, we intend to show the social and cultural processes through which the participants have built their motherhood in present times. This research addresses the way these motherhoods pass through the bodies of women, multiple bodies: bodies of women, lesbians and mothers. It depicts the journey of the process of their motherhoods: from the moment they make the decision to become a mother, how they decide to achieve it (ART used), the waiting time until the confirmation of pregnancy, the moment of the baby’s arrival (childbirth and lactation) and the way their motherhood changes their personal and family lives ("the coming out"). It is about the experiences of Lesbian women who use ART (assisted reproductive technology) to become pregnant, we refer to the gestating mother and to the social mother. The gender perspective has permitted the exploration of the binary and heterosexist vision permeating biomedical protocols and care in these cases, and the way Lesbian women give meaning to their experiences of care. In current times, the study of lesboparental families is both a challenge and an opportunity. A challenge because there are not many studies on this subject, and an opportunity because legal recognition has allowed many families of Lesbian women to become visible, women that until recently were still in the "closet".

We investigated whether the Argentine ant (Linepithema humile) invasion modifies the trophic web of the sclerophyllous Mediterranean forests to the point that impacts co-occurring bird communities. We studied if the invaded cork oak forests represent an ecological trap for the blue tit (Cyanistes caeruleus). The invasive ant dramatically impacts native ant communities in the areas studied. The Argentine ant alters the food supplies for the breeding foliage gleaning birds, basically through a depletion of the caterpillar availability in cork oaks. Nevertheless, the Argentine ant invasion does not affect the overall insectivorous birds’ communities. The detailed study of the reproductive dynamics of the blue tit do not provide evidences enough to assure that the blue tit is caught in an ecological trap in the Argentine ant invaded forests<br>S’avalua si la invasió de formiga argentina (Linepithema humile) modifica la xarxa tròfica dels boscos esclerofil·les mediterranis i arriba a afectar les comunitats d’ocells. Concretament s’estudia si les suredes envaïdes poden representar un parany ecològic per a la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus). Els impactes de la invasió resulten ser dramàtics per a les formigues natives, a les que elimina gairebé del tot de les zones envaïdes. La invasió altera el proveïment de recursos alimentaris per a les pollades dels insectívors del fullatge, principalment a base de minvar la disponibilitat d’erugues en alzines sureres. La comparació de les poblacions reproductores d’ocells ens mostra, però, que la formiga argentina no sembla determinar en gran manera les comunitats d’ocells insectívors. L’estudi de la dinàmica reproductiva de la mallerenga tampoc proporciona evidències de què la invasió de formiga argentina constitueixi un parany ecològic per a la mallerenga blava

BACKGROUND: Approximately, five million children have been born as a result of using assisted reproductive technologies (ART). Although the majority of ART children are born healthy; there are several reports of increased rate of pregnancy complications and worse perinatal outcomes in this population that may contribute to long-term health consequences according to the fetal programming hypothesis. Due to these techniques are relatively new, the effect of ART on later stages of development and adult susceptibility are uncertain. The main hypothesis of this thesis is that fetuses conceived by ART present worse perinatal outcomes together with primary cardiovascular remodeling and dysfunction as compared to those spontaneously conceived (SC), changes that persist postnatally and leads to increased cardiovascular risk in adulthood. METHODS: Cardiovascular morphology and functional assessment was performed in singleton and twin fetuses conceived by ART and spontaneously conceived; together with the presence of adverse perinatal outcomes. Finally, follow-up of these cohorts was made and cardiac and vascular function was assessed in childhood. RESULTS: ART fetuses showed: larger atria, shorter ventricles with lower sphericity index together with thicker myocardial walls. Systolic motion was decreased as measured by M-Mode and tissue Doppler; there were also sings of impaired relaxation, as demonstrated by a longer IRT and decreased deceleration time of E wave. All these changes were independent of the presence of been small for gestational age (SGA) due to these groups showed different cardiac phenotypes. ART children showed persistence of changes in cardiac morphology and function together with vascular remodeling (increased blood pressure and thicker carotid intima media). CONCLUSIONS: Adverse pregnancy outcomes seem to be present in infertile women, regardless of the use of ART. Singleton and twin ART fetuses present cardiovascular remodeling and subclinical dysfunction that persist postnatally in childhood. These changes are independent of the presence of SGA. These findings need to be take into account for further studies regarding higher cardiovascular risks in adulthood in this population.<br>INTRODUCCION: Aproximadamente, 5 millones de niños han nacido en el mundo gracias al uso de las tecnicas de reproduccion asistida (TRA). La mayoría de éstos niños son sanos al nacer; pero diversos estudios mencionan la presencia de peores resultados perinatales en esta población; los cuáles podrían tener consecuencias a largo plazo de acuerdo con la teoría de la programación fetal. Estas técnicas son relativamente nuevas, por lo que sus efectos en la vida adulta aún son desconocidos. La hipótesis principal de ésta tesis es que los fetos concebidos mediante TRA, presentan peores resultados perinatales que aquellos concebidos de manera espontánea (CE), junto con la presencia de cambios cardíacos morfológicos y funcionales que persisten de manera postnatal y que condicionaría un incremento del riesgo cardiovascular en la vida adulta. METODOS: Se llevó a cabo la evaluación cardiovascular morfológica y funcional de fetos únicos y gemelares concebidos por TRA comparados con fetos CE; junto con la presencia de resultados perinatales adversos. Se realiza un seguimiento y evaluación cardiovascular de dichas cohortes hasta la infancia. RESULTADOS: Los fetos TRA presentaron cambios al comparlos con los CE: aurículas más grandes, ventrículos más cortos junto con un menor índice de esfericidad así como paredes engrosadas. presentaron función sistólica disminuída de acuerdo con las mediciones de Doppler tisular y modo-M; también signos de disfunción diastólica demostrado por IRT alargados y disminución del tiempo de deceleración de la onda E. Todos estos cambios fueron independientes de la presencia de fetos pequeños para la edad gestacional (PEG), ya que dichos grupos presentaron fenotipos cardiacos diferentes. En la infancia, los niños TRA mostraron persistencia de dichos cambios cardíacos morfológicos y funcionales subclínicos, junto con remodelado vascular (presion arterial más alta y paredes engrosadas de la intima media de las carótidas). CONCLUSIONES: Las mujeres infértiles presentan resultados perinatales adversos independiente de el método de TRA usado. Los fetos concebidos mediante TRA presentan remodelado cardiovascular el cuál persiste postnatalmente en la infancia. Dichos cambios fueron independientes de la presencia de PEG. Estos hallazgos deben ser tomados en cuentra en futuros estudios del incremento de riesgo cardiovascular en la vida adulta de ésta población.

La infertilitat és un problema freqüent a escala mundial cada cop més comú. No obstant això, la manca de comprensió de la biologia reproductiva masculina i dels mecanismes moleculars alterats en pacients infèrtils resulta en una disponibilitat limitada i insuficient d’eines diagnòstiques i pronòstiques per a l’avaluació de la fertilitat masculina, així com de tractaments per a la infertilitat. Tot i que l’espermatozoide és la peça clau en la transmissió de la informació paterna a l’embrió, hi ha evidències que els fluids secretats per l’epidídim i les glàndules sexuals accessòries, incloent-hi les vesícules extracel·lulars, juguen un paper molt més important en la reproducció masculina que el de simplement ser el mitjà de transport dels espermatozoides. La hipòtesi d’aquesta tesi és que l’aplicació de tècniques proteòmiques d’alt rendiment en l’estudi del plasma seminal de pacients infèrtils podria permetre la identificació de nous potencials biomarcadors clínics no invasius que permetin una millora en la classificació actual de la infertilitat i en l’optimització del seu diagnòstic i tractament, i que ens apropin al diagnòstic personalitzat de la infertilitat masculina. A més, l’estudi de la comunicació intercel·lular entre vesícules extracel·lulars i espermatozoides, i l’aplicació de noves metodologies per a l’obtenció de poblacions específiques de diferents tipus de vesícules extracel·lulars, podrien revelar la veritable importància de les vesícules extracel·lulars de l’epidídim i de les glàndules sexuals accessòries en la funció espermàtica, el que proporcionaria les bases per a futurs estudis orientats a identificar nous biomarcadors diagnòstics i pronòstics, així com desenvolupar noves teràpies per a millorar la fertilitat masculina. Per tant, els objectius d’aquesta tesi doctoral són els següents: 1. Analitzar els perfils proteòmics del plasma seminal de pacients amb diferents tipus d’infertilitat amb la finalitat d’identificar nous potencials biomarcadors de fertilitat/infertilitat útils per a l’assistència clínica. 1.1. Caracteritzar el proteoma del plasma seminal de pacients infèrtils categoritzats segons els paràmetres seminals (normozoospèrmics, astenozoospèrmics, oligozoospèrmics i azoospèrmics). 1.2. Caracteritzar el proteoma del plasma seminal de pacients infèrtils afectes d’hipogonadisme hipogonadòtropic, abans i després de la teràpia de reemplaçament de testosterona. 2. Explorar la possible comunicació intercel·lular entre les vesícules extracel·lulars seminals i l’espermatozoide, i determinar el seu impacte en la funció espermàtica. 2.1. Demostrar la participació dels epididimosomes (vesícules extracel·lulars secretades per l’epidídim) en la transferència de proteïnes entre l’epidídim i els espermatozoides. 2.2. Determinar l’impacte de les vesícules extracel·lulars seminals CD63+ en la funció espermàtica mitjançant el seu aïllament amb tècniques d’immunoafinitat, i caracteritzar el seu contingut mitjançant proteòmica d’alt rendiment.<br>Infertility is a common and rising problem worldwide. However, the lack of understanding of male reproductive biology and the molecular mechanisms altered in infertile patients results in a limited and insufficient availability of male infertility diagnostic and prognostic tools, as well as fertility treatments. Although the sperm is the key piece in the transmission of paternal information to the embryo, there is evidence that the fluids secreted by the epididymis and male accessory sex glands, including the seminal EVs, play a pivotal role in male reproduction more than simply being a medium to carry the spermatozoa. The hypothesis of this thesis is that the use of high-throughput proteomic techniques for the study of the seminal plasma of infertile patients could allow the identification of novel and non-invasive clinical biomarkers, which could result in an improvement of the current male infertility stratification and an optimization of their diagnostic and treatment, moving towards a personalized evaluation of male infertility. Also, the study of the intercellular communication between seminal EVs and sperm, and the application of new methodologies to obtain specific populations of the different types of EVs, could contribute to revealing the real biological roles of seminal EVs from the epididymis and the male accessory sex glands in sperm function. These findings could provide the basis for future studies aimed at identifying new diagnostic and prognostic biomarkers, as well as developing new therapies to improve male fertility. Therefore, the objectives of this doctoral thesis are: 1. To analyze the seminal plasma proteomic profile of patients with different types of infertility in order to identify new potential biomarkers of fertility/infertility useful for clinical care. 1.1. To define the seminal plasma proteome signatures of infertile patients categorized according to their seminal parameters (normozoospermia, asthenozoospermia, oligozoospermia, and azoospermia). 1.2. To characterize the seminal plasma proteome of infertile patients with hypogonadotropic hypogonadism, before and after testosterone replacement therapy. 2. To explore the potential intercellular communication between seminal EVs and sperm, and to determine the impact of this on sperm function. 2.1. To demonstrate the participation of epididymosomes (EVs secreted by the epididymis) in protein transfer between epididymis and sperm. 2.2. To determine the impact of CD63+ seminal EVs on sperm function by isolating the EVs with immunoaffinity techniques, and to characterize their protein content by high-throughput proteomics.

Introducción: En los últimos veinte años se ha producido un aumento tan considerable del número de gestaciones múltiples que prácticamente podría ser calificado como epidemia. Este aumento se supone que es debido al incremento del uso de las técnicas de reproducción asistida (TRA). Para averiguar las tendencias que existen en las TRA en nuestro país, se ha elaborado el presente estudio a partir de los datos recogidos por el registro de TRA de la Sociedad Española de Fertilidad, el cual es voluntario y con datos agregados por centro, entre los años 2002 y 2011. Contenido de la investigación: Se ha podido comprobar que en inseminación artificial la tasa de gestación es estable, que ha disminuido significativamente la tasa de gestación múltiple y que han aumentado las tasas de aborto. En técnicas de fecundación in vitro y derivadas, las tasas de gestación han aumentado en general, a la vez que han disminuido significativamente las tasas de embarazo múltiple, sobretodo de triples. Conclusiones: Deberían hacerse nuevas recomendaciones sobre el número de embriones a transferir dependiendo de la técnica y las características de la mujer o pareja que acude a las TRA, sobretodo su edad, para seguir disminuyendo las tasas de embarazo múltiple sin que se vea afectada la tasa de éxito. Además, se debería valorar el cambio de recogida de datos del Registro de la SEF de manera que pasara a ser obligatorio y con datos recogidos ciclo a ciclo.<br>Introducció: En els últims vint anys s'ha produït un augment tan considerable del nombre de gestacions múltiples que pràcticament podria ser qualificat com epidèmia. Aquest augment se suposa que és degut a l'increment de l'ús de les tècniques de reproducció assistida (TRA). Per esbrinar les tendències que existeixen a les TRA al nostre país, s'ha elaborat el present estudi a partir de les dades recollides pel registre de TRA de la Societat Espanyola de Fertilitat, el qual és voluntari i amb dades agregades per centre, entre els anys 2002 i 2011. Contingut de la investigació: S'ha pogut comprovar que en inseminació artificial la taxa de gestació és estable, que ha disminuït significativament la taxa de gestació múltiple i que han augmentat les taxes d'avortament. En tècniques de fecundació in vitro i derivades, les taxes de gestació han augmentat en general, alhora que han disminuït significativament les taxes d'embaràs múltiple, sobretot de triples. Conclusions: S'haurien de fer noves recomanacions sobre el nombre d'embrions a transferir depenent de la tècnica i les característiques de la dona o parella que va a les TRA, sobretot la seva edat, per seguir disminuint les taxes d'embaràs múltiple sense que es vegi afectada la taxa d'èxit .<br>Introduction: In the last twenty years the number of multiple pregnancies has increased considerably, which can be described as epidemic. This increase is assumed to be due to increased use of assisted reproductive technology (ART). In order to analyze the trends in Assisted Reproductive Technology (ART) in our country, this study has been performed using the data collected by the Spanish Fertility Society from 2002 to 2011. Research content: It has been shown that pregnancy rate is stable in artificial insemination, with a significant decrease in the rate of multiple pregnancy and an increase in abortion rate. Regarding In vitro fertilization techniques, pregnancy rates have generally increased, while multiple pregnancy rates have significantly decreased, mainly triple. Conclusions: New recommendations should be made on the number of embryos transferred depending on the technique and the characteristics of the woman or couple who uses the TRA, especially her age, in order to further decrease the multiple pregnancy rates and, in turn, keeping the success rate.

Aquest treball s'emmarca dins de l'estudi sobre l'ús del tungstat de sodi com a agent antidiabètic. On s'ha estudiat la capacitat normoglucemiant d'aquest compost així com els possibles efectes no desitjats que es puguin derivar del tractament. <br/>Tenint-ne en compte aquestes indicacions, s'ha estudiat les alteracions reproductives lligades a una diabetis tipus I, induïda per estreptozotocina, durant un període de tres mesos, alhora que s'ha observat la capacitat del tungstat sòdic per a contrarestar les alteracions reproductives lligades a la diabetes i si aquesta substància és capaç d'alterar la funció reproductiva "per se". <br/>Els resultats en mascles i femelles mostren com el tungstat té un efecte normoglucemiant. En els mascles, s'observa com el tractament amb tungstat causa una pèrdua de pes, més marcat en els animals diabètics. Els nivells sèrics de totes les hormones estudiades (insulina, FSH, LH i testosterona) cauen amb la diabetis, i el tractament amb tungstat aconsegueix recuperar-los a nivells normals. Els animals diabètics tractats mostren una aturada en mosaic de l'esparmatogènesi deguda a una potenciació dels efectes tòxics de l'estreptozotocina. Amb aquest resultat es plantejaria l'ús de models animals diferents als diabètics STZ. <br/>La cèl·lula de Leydig és la més afectada amb la diabetis, presentant acumulació de lípids, precursors dels andrògens, la síntesi dels quals està disminuïda, implicant una alteració en els nivells de testosterona, situació que afectarà negativament a la libido, la fertilitat i la prolificitat. Així mateix, aquestes cèl·lules tenen una disminució en l'expressió de diferents marcadors de funcionalitat reproductiva, com l'SCF i els receptors d'andrògens. Un altre paràmetre afectat és l'expressió del receptor d'IGF-I, el qual disminueix amb la diabetis. Amb aquests resultats es pot comprovar com hi ha efectes directes sobre el testicle i altres d'indirectes, via eix hipotàlam-hipòfisi.<br/>L'epiteli epididimari s'ha mostrat resistent a qualsevol canvi causat per la diabetis amb els paràmetres avaluats en aquest treball.<br/>En les femelles també s'observa una pèrdua de pes deguda al tractament amb tungstat. Els paràmetres més afectats són els hormonals. Tots cauen amb la diabetis. El tractament amb tungstat els recupera, llevat de la progesteronèmia. Aquestes alteracions hormonals condicionaran els cicles estrals i les possibles gestacions. <br/>Les femelles diabètiques control no han obtingut descendència. El tractament amb tungstat aconsegueix millorar molt la libido, comparant amb les diabètiques control, però la prolificitat està marcadament disminuïda. Aquesta caiguda de la prolificitat estarà causada per la suma de diferents etiologies, sobretot de tipus hormonal. En el cas dels mascles, la prolificitat dels animals diabètics disminueix respecte als sans, i entre els diabètics, els tractats amb tungstat tenen menys cries, per efecte de l'aturada parcial de l'espermatogènesi que presenten aquests animals. Finalment, l'estudi del pas del tungstat al fetus durant la gestació mostra com hi ha una acumulació molt marcada en les cries de mares que han estat tractades durant la gestació.<br>This work is framed inside the study of the sodium tungstate as an antidiabetic agent , which its normoglycemic capacity has been studied as well as the not desired potential effects which can be derived of the treatment. <br/>Considering these indications, we have studied the alterations associated to a diabetes type I induced with estreptozotocin (STZ) in rats, during a period of three months, observing the capacity of the sodium tungstate counteracts these reproductive alterations. Moreover, we have studied the effect of this compound on the reproductive function by itself. The results in male and female rats show us that tungstate has a normoglycemic effect. In the males, one can observe as the treatment with tungstate causes a loss of weight, more evident in the diabetic animals. The serum levels of the studied hormones (insulin, FSH, LH and testosterone) fall in the diabetic rats, and the treatment with tungstate is able to recover them until normal levels. The treated diabetic animals suffer an interruption in mosaic of the spermatogenesis, probably, to an increase of the toxic effects of the STZ. Acording to these results we suggest to use another animal model, different to the STZ diabetic. <br/>Leydig cells are the most affected cells by the diabetes, presenting a vacuolized cytoplasm for lipid accumulation (androgen precursors), also the synthesis is diminished, implying an alteration in testosterone levels, situation which will affect negatively to the libido, fertility and prolificity. Likewise, these cells show a decrease in the expression of different markers of reproductive function, as SCF and androgen receptors. Another affected parameter is the expression of the IGF-I receptor, which diminishes in diabetic rats. These results show that there are direct and indirect effects on the testicle, via hypophysis. <br/>The epydidimis structure has been shown resistant to any change caused by the diabetes in all parameters evaluated in this work. <br/>In the female rats, a loss of weight is also observed due to the treatment with tungstate. However, the partameters affected by diabetes as the decrease of hormonal levels are recovered by the treatment with tungstate except progesterone levels in serum. These hormonal alterations will condition the oestrous cycles and the possible gestations. <br/>Diabetic females did not have descendant. We have also observed that the treatment with tungstate is able to improve the libido, comparing with the diabetic control animals, but the prolificity is diminished markedly. This fall of the prolificity would be caused by the sum of different aetiologies, mainly of hormonal type. In the case of the males, the prolificity of the diabetic animals diminishes regarding the healthy ones, and between the diabetic animals, the tungstate treated animals have less breedings, for effect of the partial interruption of the spermatogenesis on these animals. Finally, the study of the across of the tungstate to the fetus during the gestation shows that there is accumulation in the breedings of mothers that have been treated during the gestation.

This doctoral thesis studies the ways in which resistance and self-organisation have emerged in the sphere of social reproduction in the post-2008 global financial crisis context. It argues that social reproduction and everyday politics are key arenas for contestation, and fields where alternatives to contemporary forms of financialised capitalism can be articulated. Following an abductive research design and using a critical comparative methodology, it analyses multiple anti-austerity struggles in defence of the right to adequate and affordable housing and the universal access to free at-the-point-of-use healthcare in Spain and the United Kingdom. The thesis examines how the use of prefigurative politics and the creation of autonomous spaces of solidarity, together with the adoption of complex strategies of institutional transformation across a range of scales, have been central in contemporary struggles over social reproduction for the development of processes of politicisation, the collective empowerment of vulnerable groups and the grassroots protection of basic social rights.<br>Aquesta tesi doctoral estudia l’emergència de diverses formes de resistència i auto-organització en l’àmbit de la reproducció social en el context posterior a l’esclat de la crisi financera global l’any 2008. L’argument principal és que la reproducció social i la política quotidiana són escenaris clau per a la contestació, així com terrenys on es poden articular alternatives a les formes actuals de capitalisme financer. Seguint un disseny d’investigació abductiu i una metodologia comparativa crítica, aquesta recerca analitza diferents lluites anti-austeritat en defensa del dret a un habitatge digne i assequible i per l’accés a una atenció sanitària gratuïta i universal a Espanya i al Regne Unit. La tesi examina de quina manera l’ús d’una política prefigurativa i la creació d’espais autònoms de solidaritat, acompanyades de l’adopció d’estratègies complexes de transformació institucional a diverses escales, han estat elements centrals en les lluites actuals per la reproducció social per tal de desenvolupar processos de politització, d’empoderament col·lectiu de grups vulnerables i d’autodefensa de drets socials bàsics.

Aquaporins (AQPs) are proteins involved in the transport of water and some other solutes across plasma membranes. The fact that mammalian spermatozoa are highly permeable to water suggests the presence of these proteins. Taking into account that AQPs have been poorly studied in male germ cells, the present Thesis Dissertation is focused on the study of the presence, localisation and function of AQP3, AQP7 and AQP11 in the sperm of two major livestock species (porcine and bovine). On the one hand, this Thesis has demonstrated that these three proteins are found in different regions (head, neck or tail) of the ejaculated sperm in both species. On the other hand, this Dissertation has determined the relationship of the relative abundance of AQP3, AQP7 and AQP11 with sperm cryotolerance and in vitro fertilizing ability of frozen-thawed sperm. Following this, AQP3 and AQP7 have been found to be freezability markers in boar sperm, whereas AQP7 and AQP11 have been indentified to be crucial for bull sperm cryotolerance. Altogether, these results contribute to increase our knowledge about the function of these proteins in mammalian sperm and may also allow the selection of those fresh ejaculates that exhibit higher sperm cryotolerance.<br>Les aquaporines són proteïnes relacionades amb el transport d’aigua i altres soluts a través de les membranes plasmàtiques. El fet que l’espermatozoide madur de mamífer sigui una cèl·lula altament permeable a l’aigua suggereix la presència d’aquestes proteïnes. Tenint en compte que les aquaporines s’han estudiat més aviat poc en les cèl·lules germinals masculines, aquesta Tesi Doctoral s’ha centrat en l’estudi de la presència, localització i funció de les aquaporines 3, 7 i 11 en els espermatozoides de dues espècies d’interès productiu (porcina i bovina). D’una banda, aquest estudi ha demostrat que aquestes tres proteïnes es troben en diferents regions (cap, coll o cua) dels espermatozoides d’ambdues espècies. D’altra banda, aquesta Tesi també ha determinat que hi ha una relació entre la quantitat relativa d’aquestes proteïnes, la criotolerància de les ejaculacions i la capacitat fecundant in vitro després de la descongelació, de tal manera que es pot considerar que les AQP3 i AQP7 són marcadors de congelabilitat de l’esperma porcí i les AQP7 i AQP11 ho són de l’esperma boví. En conjunt, tots aquests resultats contribueixen a incrementar el nostre coneixement sobre el paper d’aquestes proteïnes en els espermatozoides de mamífer i permeten una millor selecció de les ejaculacions prèvia a la seva conservació.

Els objectius assolits en aquest treball de Tesi Doctoral han permés aprofondir coneixements dins l'àrea de recerca de la Immunologia de la Reproducció. En primer lloc, hem estudiat la funcionalitat de l'espermatozoide de mamífer en el procés de la capacitació i de la reacció acrosòmica mitjançant la utilització d'anticossos monoclonals específics de proteïnes de l'espermatozoide. En segon lloc hem demostrat la presencia d'anticossos anti-endometri en el sèrum de dones estèrils, en particular en el sèrum de dones amb endometriosi.<br/>En la primera part, describim anticossos monoclonals (mAbs) produïts contra diferents proteïnes del plasma seminal. Aquestes proteïnes resten adherides a la membrana plasmática de l'espermatozoide en el moment de l'ejaculació i són alliberades al llarg de la capacitació. Així hem estudiat la disociació de l'antígen reconegut pel mAb SEM-12 en l'espermatozoide humà, com varia la seva localització al llarg de la capacitació. Com a resultat més significatiu, hem descrit que el mAb SEM-12 inhibeix la reacció acrosòmica, la qual cosa ressalta la importancia que té la dissociació d'aquest tipus d'antígens de la membrana de l'espermatozoide. Amb anticossos monoclonals contra l'espermadhesina porcina AWN-1 hem establert, en un model in vivo, com aquesta disociació que observem in vitro, realment també succeeix in vivo. Aquest estudi funcional de l'espermatozoide, s'ha complertat amb experiments sobre l'efecte que la sortida de colesterol de la membrana té sobre la reacció acrosòmica, utilitzant una molécula acceptora de colesterol com és la b-ciclodextrina. Aquesta molécula afavoreix una sortida de colesterol de gairebé el 50% en un temps curt (10-30'), i es tradueix en reacció acrosòmica a partir de les 2 hores. Ambdos procesos, l'alliberament de proteïnes del plasma seminal adherides a la membrana plasmática i la sortida de colesterol estan relacionades entre si i en el temps al llarg de la capacitació de l'espermatozoide.<br/>En la segona part de la Tesi, aportem una técnica de ELISA per la determinació d'anticossos anti-endometri (AEA) en el sèrum de pacients estèrils. Aquesta técnica ha estat validada utilitzant cèl.lules endometrials provinents de biòpsies, i amb diferentes linies cel.lulars d'endometri, utilitzant uns sèrums de dones fértils com a controls per establir un llindar de negativitat pels AEA. Així hem establert que en patologies ginecològiques que cursen amb resposta inflamatòria hi han presents AEA, com per exemple en obstruccions de les trompes de Falopi (aproximadament el 60% de les pacients). Aquests AEA semblen ser conseqüència del desenvolupament de la patología i no la seva causa, ja que en un estudi realitzat amb pacients amb endometriosi hem observat com la presencia de AEA està relacionada amb el grau de desenvolupament de la malaltia; de un 7,4% de pacients amb un grau 1 d'endometriosi eren sèrums AEA pòsitius i aquest percentatge augmenta fins el 45.5% de sèrums AEA positius en pacients amb grau 3 d'endometriosi. Aquests anticossos podrien explicar la mala implantació embrionaria que es descriu en aquest tipus de pacients remeses a fecundació in vitro. El fet que pacients AEA negatives també tinguin aquests problemes implantacionals obre les portes a futurs estudis per avaluar l'efecte de l'estrés oxidatiu en l'aparició d'esterilitat.<br>The objectives of this Doctoral Thesis are focused on new aspects of Reproductive Immunology. First, we studied the mammalian sperm function, in some physiological processes such as capacitation and acrosome reaction by using sperm specific monoclonal antibodies raised against some sperm proteins. Secondly, we demonstrated the anti-endometrial antibodies in serum from sterile patients, particularly in women with endometriosis.<br/>In the first part of the work, we describe monoclonal antibodies (mAbs) that we have produced and recognize several seminal plasma proteins. These proteins bind to plasma membrane during ejaculation and are dissociated along capacitation. We have studied dissociation of SEM12 antigen, that is recognized by SEM12 mAb on human spermatozoa and its their relocalization along capacitation. The relevant result was that SEM12 mAb inhibited the acrosome reaction. This fact show how important sperm coating proteins are, and how their dissociation is basic for sperm function. With monoclonal antibodies against AWN-1 porcine spermadhesin, we established that seminal plasma proteins dissociation occurs also in vivo in porcine. We also have performed some experiments on cholesterol efflux from sperm plasma membrane, and its effect on acrosome reaction, using b-ciclodextrin as a cholesterol acceptor. A 50% of cholesterol efflux is produced in a short time (10-30'), and after 2 hours of incubation sperm acrosome reaction is promoted. Both processess, dissociation of seminal plasma proteins from sperm plasma membrane and cholesterol efflux are directly related along sperm capacitation.<br/>In the second part of this work, we described an ELISA technique for anti-endometrial antibodies (AEA) determination in serum from sterile patients. This immunoenzymatic technique is validated using, as a antigenic source, endometrial cells from human endometrial biopsies and using two established endometrial cell lines. We used sera from fertile women as a control, in order to establish positivity threshold. We have observed that some women with gynecological pathologies related to inflammatory response have AEA. For exemple, in patients with a tubal obstruction, we found a 60% of positive sera. AEA seems to be consequence of the pathology development but not the cause. In another study, we analyzed sera from patients with endometriosis and we determined that the presence of AEA is related to the degree of endometriosis. A 7.14% of patients with an stage 1 have AEA as compared with stage 3 of endometriosis where we found a 45.5% of positive sera. The presence of AEA antibodies could explain low implantation rates described in these sterile patients. The fact that AEA negative patients also have low embryo implantation rates, open new perspectives for the possible role of oxidative stress in sterility.

En les darreres dècades, el règim d’incendis forestals a la Conca Mediterrània ha canviat, produint-se un augment del número de focs i un increment de l’extensió de la superfície cremada (80-90%) per part d’uns pocs incendis (<8%). Una elevada freqüència de focs i unes condicions climàtiques postincendi extremes poden donar lloc a què l’espècie arbòria dominant de la coberta forestal anterior a l’incendi tingui problemes per recuperar-se després del foc, produint-se un canvi de coberta forestal. Ja sigui en aquest context o quan un foc afecta una coberta forestal dominada per rebrotadores, després del foc es poden desenvolupar bosquines d’espècies rebrotadores, amb una elevada densitat d’individus per hectàrea i de rebrots per individu. Aquestes bosquines d’alta densitat presenten un estancament en el seu creixement i un elevat risc d’incendi per la continuïtat de combustible. L’augment aparent de superfície forestal coberta per bosquines d’arboç (Arbutus unedo L.) a Catalunya, així com el fet que la informació de com gestionar aquesta espècie en escenaris postincendi sigui molt escassa, fa rellevant el contingut d’aquesta tesi. La present tesi té els següents objectius: 1) analitzar quin és el paper dels incendis forestals en la formació de les bosquines dominades per arboç a Catalunya i si hi ha hagut un augment de la superfície ocupada per aquesta coberta; 2) analitzar quins efectes té l’aplicació de tractaments silvícoles (selecció de rebrots d’arboç, acompanyada o no de la desbrossada del sotabosc), sobre el creixement i la reproducció d’una població d’arboç, durant tres anys de seguiment, i els impactes sobre la diversitat de la fauna associada. Aquests tractaments s’han aplicat en una zona cremada a Catalunya en l’hivern de finals del 2006 i inici del 2007. En aquesta tesi s’ha pogut demostrar com s’ha produït un augment de la superfície coberta per bosquines d’arboç a Catalunya, ja que mitjançant anàlisis SIG mostrem com al 1996 aquetes bosquines havien augmentat clarament la seva superfície respecte la que tenien al 1979. A més a més hem constatat que han aparegut bàsicament en pinedes de pi blanc cremades recurrentment. Pel que fa a la resposta de les bosquines d’arboç als tractaments silvícoles, hem demostrat que la selecció de rebrots promou un major creixement dels rebrots reservats, de manera que creixen un 48% en longitud i un 60% més en diàmetre respecte els rebrots dels individus control. Aquest efecte ja es dóna a curt termini i es manté els tres anys de seguiment. El vigor de la rebrotada induïda pel tractament de selecció no augmenta pel fet de desbrossar la vegetació al voltant de l’arbre. Tampoc s’ha trobat una relació negativa entre el vigor de la rebrotada induïda i el creixement dels rebrots reservats, com es dóna en d’altres espècies. Per altra banda, els arboços de les parcel·les amb selecció de rebrots i desbrossada del sotabosc, tot i no haver produït més fruits madurs, sí que han estat de major qualitat (major pes sec i amb més llavors desenvolupades per fruit). La quantitat de fruits per hectàrea no ha variat entre tractaments, de manera que es garanteix la font d’aliment per a la fauna de la comunitat i el potencial d’establiment de plàntules d’arboç. Finalment, els tractaments no han alterat l’estructura, ni la composició ni els gremis alimentaris de la comunitat de formigues que habita a les bosquines d’arboç, les quals s’han emprat com a bioindicadores per avaluar un possible impacte d’aquests tractaments sobre la fauna local. Hem demostrat que els tractaments descrits milloren l’estructura dels arboçars i estimulen el seu creixement, potenciant per tant l’aprofitament dels seus recursos forestals. A més, la major qualitat dels seus fruits podria donar lloc a un increment en l’establiment de plàntules. Per tant, les cada vegada més presents bosquines d’arboç en el nostre territori poden ser gestionades satisfactòriament per obtenir-ne un aprofitament i una correcta prevenció d’incendis forestals, sense comprometre la seva regeneració ni alterar la diversitat de la fauna associada.<br>En las últimas décadas, el régimen de incendios forestales en la Cuenca Mediterránea ha cambiado, produciéndose un aumento del número de fuegos y un incremento de la extensión de la superficie quemada (80-90%) por parte de unos pocos incendios (<8%). Una elevada frecuencia de fuegos y unas condiciones climáticas postincendio extremas pueden dar lugar a que la especie arbórea dominante de la cubierta forestal anterior al incendio tenga problemas para recuperarse después del fuego, produciéndose un cambio de cubierta forestal. Ya sea en este contexto o cuando un fuego afecta una cubierta forestal dominada por rebrotadoras, después del fuego se puede desarrollar monte bajo de especies rebrotadoras, con una elevada densidad de individuos por hectárea y de rebrotes por individuo. Este monte bajo de alta densidad presenta un estancamiento en su crecimiento y un elevado riesgo de incendio por la continuidad de combustible. El aumento aparente de superficie forestal cubierta por monte bajo de madroño (Arbutus unedo L.) en Catalunya, así como el hecho que la información de cómo gestionar esta especie en escenarios postincendio sea muy escasa, hace relevante el contenido de esta tesis. Esta tesis tiene los siguientes objetivos: 1) analizar cuál es el papel de los incendios forestales en la formación del monte bajo de madroño en Catalunya y si ha habido un aumento de la superficie ocupada por esta cubierta; 2) analizar qué efectos tiene la aplicación de tratamientos silvícolas (resalveo del madroño, acompañado o no del desbroce del sotobosque), sobre el crecimiento y la reproducción de una población de madroño, y los impactos sobre la diversidad de la fauna asociada. Estos tratamientos se han aplicado en una zona quemada en Catalunya en el invierno de finales del 2006 y principios del 2007. En esta tesis se ha podido demostrar como se ha producido un aumento de la superficie cubierta por monte bajo de madroño en Catalunya, ya que mediante análisis SIG hemos constatado un claro aumento de la superficie ocupada por monte bajo de madroño en 1996 respecto la que ocupaba en 1979. Además mostramos como ha aparecido básicamente en pinares de pino carrasco quemadas recurrentemente. En lo que se refiere a la respuesta del monte bajo de madroño a los tratamientos silvícolas, hemos comprobado que el resalveo promueve un mayor crecimiento de los rebrotes reservados, de forma que crecen un 48% en longitud y un 60% más en diámetro respecto los rebrotes de los individuos control. Este efecto ya se da a corto plazo y se mantiene durante los tres años de seguimiento. El vigor del rebrote inducido por el tratamiento de resalveo no aumenta por el hecho de desbrozar la vegetación alrededor del árbol. Tampoco se ha encontrado una relación negativa entre el vigor del rebrote inducido y el crecimiento de los rebrotes reservados, tal como se da en otras especies. Por otro lado, los madroños de las parcelas con resalveo y desbroce del sotobosque, aunque no han producido más frutos maduros, sí que han sido de mayor calidad (mayor peso seco y con más semillas desarrolladas por fruto). La cantidad de frutos por hectárea no ha variado entre tratamientos, de forma que podemos afirmar que se garantiza la fuente de alimento para la fauna de la comunidad y el potencial de establecimiento de plántulas de madroño. Finalmente, los tratamientos no han alterado la estructura, ni la composición ni los gremios alimentarios de la comunidad de hormigas que habita en el monte bajo de madroño, las cuales se han utilizado como bioindicadoras para evaluar un posible impacto de estos tratamientos sobre la fauna local. Por tanto, hemos demostrado que los tratamientos descritos mejoran la estructura del monte bajo de madroño y estimulan su crecimiento, potenciando el aprovechamiento de sus recursos forestales. Además, la mayor calidad de sus frutos podría dar lugar a un incremento en el establecimiento de plántulas. Por tanto, el cada vez más presente monte bajo de madroño en nuestro territorio puede ser gestionado satisfactoriamente para obtener un aprovechamiento y una correcta prevención de incendios forestales, sin comprometer su regeneración ni alterar la diversidad de la fauna asociada.<br>In recent decades, the fire regime in the Mediterranean Basin has changed, with an increase in fire recurrence and a greater proportion of area burned in large intense fires (80-90% burned area in <8% fires). High fire recurrence and extreme post-fire climatic conditions may hinder recovery of pre-fire dominant tree species, thus producing a change in forest cover. In this context, especially when fire affects areas dominated by resprouting species, post-fire coppices may display high tree densities and a large number of resprouts per tree. These high-density coppices show growth stagnation and entail great fire propagation risk due to fuel continuity. This dissertation addressed the apparent increase of forest cover by the resprouter strawberry-tree (Arbutus unedo L.) in Catalonia. The study is relevant because there is little information available on how to manage this species in a post-fire scenario. The objectives of this thesis are: 1) to analyze the role of fire in the occurrence of coppices dominated by the resprouter strawberry-tree and to establish whether there has been an increase in the area occupied by these coppices; 2) to analyze the effects of forestry management practices (selective thinning of resprouts and selective thinning of resprouts plus mechanical understory clearing) on growth and reproduction of a strawberry-tree population and on animal diversity during three years. These treatments were applied to a burned area in Catalonia in late 2006 to early 2007. GIS analysis shows a clear increase in the surface occupied by strawberry-tree coppices in Catalonia from 1979 to 1996. These increases have mainly occurred in repeatedly burned Aleppo pine forests. Regarding the effect of selective thinning applied to strawberry tree coppices, we show that these treatments promoted higher resprout growth, so that retained resprouts of treated strawberry trees grew 48% longer and 60% thicker than those of control trees. These effects occur in the short and intermediate terms. Induced resprouting by thinning was unaffected by the type of understory clearing treatment applied. In contrast to other species, we failed to find a negative relationship between the degree of induced resprouting and retained resprout growth. On the other hand, production of mature fruits did not vary among treatments, strawberry-trees from plots with selective thinning plus understory clearing produced fruits of higher quality (grater dry weight and seed-set per fruit). Mature fruit production per hectare was not affected by treatments. Therefore, management practices may enhance the natural regeneration of populations of this species, as well as the availability of food for local frugivorous fauna. Finally, treatments had no impact on structure, composition and dietary guilds of the ant communities living in strawberry-tree coppices. These communities were used as bioindicators to assess the impact of these forestry treatments on local fauna. In sum, we demonstrate that forestry practices improve the structure of stawberry-tree coppices and stimulate their growth, promoting the use of fruit resources. In addition, the increase in fruit quality could entail an increase in seedling establishment. Therefore, the increasing stawberry-tree coppices present in our territory may be satisfactorily managed to obtain good use and correct forest fire prevention, without affecting neither their regeneration nor the diversity of the associated fauna.

En aquest treball de tesi doctoral es descriu l'estructura gonadal, gametogènesi i cicle anual de Scorpaena porcus, S. scrofa i S. elongata per tal d'aprofundir en el coneixement dels diferents graus d'especialització dins l'oviparisme en peixos. Es pretén fer èmfasi en aquells trets inusuals que difereixen del què s'ha descrit fins ara per la majoria de les espècies ovípares de teleostis, i relacionar-los amb l'estratègia reproductiva de les espècies que els presenten<br/>El mostreig s'ha dut a terme de forma intensiva entre l'any 2000 i 2002, tot i que s'ha continuat recol·lectant mostres fins a l'agost de 2004, amb més o menys freqüència segons la necessitat. En total s'han obtingut 258 exemplars de S. porcus, 119 de S. scrofa i 46 de S. elongata.<br/>S'ha pogut veure com S. porcus, S. scrofa i S. elongata són espècies ovípares ovulípares especialitzades, ja que la seva estructura ovàrica presenta tot una sèrie de trets molt particulars i poc comuns a la resta de peixos ovípars estudiats fins ara: posició central del raquis musculo-connectiu que es troba envoltat completament pel lumen i la paret ovàrica; presència de peduncles en oòcits en fase de creixement secundari; escassetat i mida petita dels alvèols corticals; poc gruix de la zona radiata; i secreció d'una massa gelatinosa que engloba els ous en el moment de la posta. Totes aquestes característiques també s'han observat en Scorpaena notata, suggerint que l'especialització de l'oviparisme ovulípar es dóna en tot el gènere Scorpaena.<br/>L'estructura testicular i l'espermatogènesi d'aquestes espècies també és força particular. Per una banda els testicles són del tipus lobular no-restringit, tot i que presenten algunes característiques com la ordenació parcial dels cists segons l'estadi de maduració de les cèl·lules germinals que contenen i l'absència de lumen central, que actualment només s'ha observat en testicles del tipus lobular restringit de les espècies de la sèrie Aterinomorpha. Per l'altre banda, l'espermatogènesi és del tipus semicística, és a dir, els cists s'obren abans d'acabar tot el procés i les cèl·lules germinals s'acaben de desenvolupar a la llum del lòbul fins a espermatozoides.<br/>La posta d'aquestes espècies és múltipla i constisteix en una massa gelatinosa d'ous pelàgica, que en el cas de S. porcus s'alliberen entre els mesos de juny i agost, i en S. scrofa, a partir del mes de juliol. S'ha relacionat la presència d'aquesta massa amb un aparellament mascle-femella, de manera que el mascle alliberaria l'esperma directament sobre la massa d'ous, assegurant així la fartilització total dels mateixos.<br>The present work describes gonadal structure, gametogenesis and annual cycle of Scorpaena porcus, S. scrofa and S. elongate, to go more deeply into the knowledge of different degree of oviparity specialization in fishes. We pretend to emphasize unusual features that diverge from those that have been described until now for oviparous teleosts.<br/>Sampling was performed intensively between years 2000 and 2002. However, collection of specimens was continued until August 2004 sporadically according to experimental needs. We obtained a total of 258 specimens of S. porcus, 119 of S. scrofa and 46 of S. elongata.<br/>S. porcus, S. scrofa and S. elongata are specialized ovuliparous species. The ovary showed many characteristics that are not typical for oviparous fishes: central ovarian stroma, pedunculate oocytes, scarcity and small size of cortical alveoli, thinness of the zona radiata, and a gelatinous matrix secreted during the maturation. All these features also were observed in Scorpaena notata suggesting that specialized ovuliparity probably occurs in the entire genus Scorpaena.<br/>Testicular structure and spermatogenesis are unusual too. On one hand, these three species have an unrestricted lobular testis. However, they present a partial arrangement of cists according to the stage of development of germinal cells, and they don't have central lumen, two features that currently have only been described for the restricted lobular testes of aterinomorph fishes. On the other hand, spermatogenesis is semicystic: cysts open before the end of spermatogenesis, which is then completed in the lobule lumen.<br/>These species are multiple spawning fishes, and they release a pelagic gelatinous mass of eggs. Spawning in S. porcus occurs between June and August, and in S. scrofa begins in July. The presence of the gelatinous mass of eggs has been related to a mating behaviour between male and female that guarantees the fertilization of the whole pond.

Long-term data from underwater video recordings in the wild and in semi-natural channels are used to describe and compare the reproductive behaviour of fishes in the Salmoninae subfamily. The thesis is divided into five chapters. In the first, a new division of male alternative strategies and tactics based on relative age at maturation (strategy) and on behaviour in the spawning grounds (tactic) is proposed. A variation to the evolutionarily stable strategies (ESS) model based on a growth velocity-dependent maturation threshold is suggested. <br/>In the second chapter, methods of video recording and analyzing behaviour during spawning are introduced. The reproductive behaviour in the Salmoninae is described dividing it into different phases related to female nest selection, construction, and completion. <br/>In the third chapter, the role of instincts during spawning, as well as the mechanisms by which they are released, are explained based on internal motivation and external stimuli. Data are used to propose <i>false spawnings</i> in females should be regarded as low intensity behaviour and that <i>male digging</i> represents two different types of displacement reaction with threatening and courting functions as ultimate causes. <br/>In the fourth chapter, observations on different species are used to open a theoretical discussion about the role of female choice in salmonines. Particularly, the importance of Zahavi's principle among the different breeding patterns is contrasted with Fisherian runaway selection. A combination of both mechanisms is suggested. Special attention is given to male' <i>quivering</i> behaviour. Different hypotheses are proposed to explain its origin and function. <br/>Chapter 5 uses data from underwater video recordings to construct the phylogeny of <i>Oncorhynchus</i> and <i>Salvelinus</i> based only on behavioural traits during spawning. A maximum parsimony analysis using <i>Thymallus, Hucho</i> and <i>Salmo</i> as outgroups is conducted (PAUP* 4.0 b10). The results agree with some minor differences our current understanding of these two genera based on morphological and molecular data. The possible evolution of several characters is discussed in detail.<br>Se estudió el comportamiento de 12 especies de salmoninos: <i>Salmo salar</i> y <i>S. trutta; Salvelinus malma, S. fontinalis</i> y <i>S. confluentus;Oncorhynchus clarkii, O. mykiss, O. tshawytscha, O. kisutch, O. nerka, O. keta</i> y <i>O. gorbuscha</i>; y <i>Thymallus arcticus</i>. Los datos y filmaciones se realizaron a lo largo de 10 años y corresponden a un total de 309 horas de grabación subacuática, en diversos ríos de España, Gran Bretaña, Estados Unidos y Canadá.<br/>Se realizó una revisión sobre el origen, historia evolutiva, y análisis teórico sobre el sistema reproductivo de los Salmoninae. <br/>Se explican los métodos utilizados para la grabación acuática. Se describe de forma comparativa el comportamiento de los salmoninos durante la puesta. Se registraron los siguientes comportamientos: "temblores del macho" (<i>quiverings</i>), "excavaciones de la hembra", "comprobaciones del nido" (<i>probings</i>), "demostraciones" (<i>displays</i>), "ataques", "falsos desoves" y "desoves".<br/>Se analiza la importancia y mecanismo de los instintos en la freza. Se propuso la freza de los salmoninos como una cadena interrelacionada de reacciones instintivas. Se utilizaron dos modelos artificiales imitando a hembras de salmón.<br/>Se discute el papel que juega la elección de la hembra en la reproducción de salmoninos. Se propuso que el sistema reproductivo de los salmoninos debe ser entendido como una combinación de los procesos Fisheriano (Fisher, 1930) y Zahaviano (Zahavi, 1975). <br/>Se realizó un análisis filogenético de los géneros <i>Salvelinus</i> y <i>Oncorhynchus</i> basado únicamente en su comportamiento durante la freza. Se realizó un estudio filogenético vía máxima parsimonia utilizando el programa PAUP* beta 10 (Swofford 2003). El análisis de los caracteres resultó en un único árbol, coincidiendo con otras filogenias de esta subfamilia basadas en datos moleculares y morfológicos, y validando el uso del comportamiento como herramienta filogenética.

L’espermatozoide és una cèl•lula molt especialitzada amb una estructura de la cromatina única formada per dos dominis principals: el domini nucli-protamínic on la gran majoria del DNA es troba empaquetat per protamines en toroides molt compactes, i el domini nucli-histònic on una petita proporció del DNA roman empaquetat per histones, d’una manera més accessible. Cada vegada són més les evidències que suggereixen que l’espermatozoide madur presenta una funció més enllà de la simple transmissió del material genètic patern a la següent generació. La hipòtesi principal d’aqueta tesi consisteix en que aquesta contribució paterna no és solament basada en la transmissió de patrons de metilació de DNA o modificacions d’histones concretes, si no que també es troba influïda per l’estat de la cromatina espermàtica i, en especial, per la seva composició proteica. Per aquest motiu, en aquesta tesi doctoral s’ha caracteritzat detalladament el contingut proteic del nucli de l’espermatozoide humà normal mitjançant dues estratègies diferents. Per una banda, les proteïnes majoritàries del nucli espermàtic, les protamines, han sigut analitzades per extraccions i electroforesis àcides per tal d’estudiar la seva implicació en la conservació de la cromatina. S’ha observat una relació negativa significativa entre la quantitat de protamines i el dany al DNA espermàtic (mesurat per la tècnica COMET) en pacients infèrtils que cursen tècniques de reproducció assistida. Aquests resultats han suggerit una funció de les protamines referent a la protecció del material genètic patern. A més a més, mitjançant tècniques basades en espectrometria de masses (Top-down proteomics), s’ha observat com les protamines podrien contenir modificacions post-traduccionals en la seva seqüència (fosforilacions, acetilacions, metilacions), el que suggeriria també una funció reguladora per aquestes proteïnes espermàtiques. En segon lloc, mitjançant espectrometria de masses també s’han caracteritzat la resta de proteïnes presents en el nucli del gàmeta masculí madur. S’han arribat a identificar centenars de proteïnes, la meitat de les quals corresponen a histones, variants d’histones, modificadors d’histones, factors de transcripció, proteïnes addicionals associades a la cromatina i proteïnes modificadores de la cromatina espermàtica. D’aquesta manera, mitjançant anàlisis bioinformàtics es pot observar com el nucli de l’espermatozoide humà madur es trobaria enriquit en proteïnes involucrades en processos reguladors com la modificació de la cromatina, modificació d’histones, expressió gènica i transcripció. Aquestes tendències també es trobarien presents en altres espècies de mamífers, com per exemple el ratolí, la rata o el macaco. La presència d’aquests grups de proteïnes intactes en una cèl•lula considerada transcripcionalment inerta ha suggerit una funció epigenètica/reguladora durant els primers estadis del desenvolupament embrionari. Addicionalment, en aquesta tesi doctoral s’ha observat que les proteïnes espermàtiques nuclears es poden diferenciar en dos grups diferents segons la seva afinitat per la cromatina espermàtica. D’aquesta manera, les proteïnes unides més fortament al DNA es trobarien majoritàriament implicades en funcions estructurals, mentre que les proteïnes unides al DNA d’una forma més feble es trobarien relacionades amb processos reguladors o epigenètics. Aquesta observació, juntament amb el fet conegut de que la regió més accessible de la cromatina espermàtica (associada a les histones) es troba especialment enriquida en promotors i gens del desenvolupament, suggeriria que part de les proteïnes nuclears espermàtiques podrien estar relacionades amb la regulació de la transcripció d’aquests gens, a més a més d’altres processos com la remodelació de la cromatina en el pronucli masculí. Per tant, mitjançant la caracterització del contingut proteic del nucli de l’espermatozoide humà, s’ha augmentat el coneixement d’aquesta cèl•lula i de la seva funcionalitat, recolzant la hipòtesi de que a més a més del propi material genètic patern, l’espermatozoide contribueix en la fertilització amb informació epigenètica, la qual inclou una composició proteica específica de la cromatina.<br>The mammalian spermatozoon is a very specialized cell with a unique chromatin structure: while the vast majority of the DNA is condensed by high compact toroids (avoiding any transcriptional and translational activity), a small part of the DNA remains packaged by nucleosomes. An increasing body of evidence is showing that, in addition to the transmission of the paternal genetic message to the next generation, the sperm cell is also involved in the transmission of epigenetic information. The main hypothesis of the present doctoral thesis is that, in addition to histone modifications, DNA methylation patterns and RNA content; protein composition of the sperm chromatin is also essential in epigenetic inheritance. Therefore, the protein content of the human sperm nucleus has been characterized using proteomic techniques. Firstly, by acid extraction and electrophoresis, it has been shown a negative relationship between protamine quantities and DNA damage in infertile patients who undergo assisted reproduction techniques, confirming an involvement of those proteins in the protection of the paternal DNA. In addition, by top-down proteomics, it has been detected several post-translational modifications in protamine sequences, which have suggested a potential regulatory role for those major sperm nuclear proteins. Secondly, it has been described the human sperm nuclear proteome using mass spectrometry techniques. A rich network of histones, histone variants, histone modifiers, transcription factors, chromatin-associated proteins and chromatin modifying proteins has been identified in the human sperm nucleus. In addition, based in Gene Ontology information, the human sperm nucleus seemed to be enriched in processes as chromatin remodelling, histone modification, transcription and gene expression. Furthermore, proteomic dissection of the sperm chromatin results in two groups of proteins differing in chromatin affinity. Higher-affinity sperm chromatin proteins seemed to be mainly involved in structural roles, while proteins with potential regulatory/epigenetic roles were identified with a lower sperm chromatin affinity. Altogether, the results obtained in this doctoral thesis have contributed in the knowledge of the nucleus of the male gamete and have suggested an involvement of the sperm nuclear proteins in post-fertilization events, as the chromatin remodelling in the male pronucleus or the transcription regulation of histone-bound paternal developmental genes.

La cabra de mar, Maja brachydactyla, és una espècie de cranc (Decapoda: Brachyura) molt apreciada gastronòmicament i d’interès pesquer en varis països d’Europa, com ara França, el Regne Unit o Irlanda. El consum de cabra de mar a Espanya supera les captures de zones pesquera com Galícia o Astúries, i aproximadament el 75% de les cabres de mar comercialitzades a través dels mercats majoristes són importades d’altres països europeus. A Espanya, la principal zona de captura és Galícia, on la pesca de la cabra de mar té una gran importància econòmica i social. Tanmateix, s’estima que més del 90% del reclutament anual és capturat, amb el risc que això suposa de col•lapse de les poblacions naturals. A més, la cabra de mar presenta unes característiques biològiques molt interessants per al cultiu en captivitat, com ara l’alta fecunditat, un desenvolupament embrionari i larvari curts, un creixement ràpid i l’absència de canibalisme. D’aquesta manera, el cultiu de la cabra de mar podria cobrir les demandes de consum d’aquesta espècie i reduir la pressió sobre les poblacions naturals.. En aquest sentit, la tesi “Estudi de la biologia reproductiva de la cabra de mar, Maja brachydactyla: aparell reproductor i qualitat de les postes en captivitat” desenvolupa estudis bàsics i aplicats de la reproducció d’aquest espècie amb l’objectiu del desenvolupament de la reproducció en captivitat. Els aspectes bàsics estudiats de la reproducció foren 1) la morfologia i ultraestructura de l’aparell reproductor masculí; 2) l’espermatogènesi; 3) la morfologia i ultraestructura de l’espermatozoide i 4) l’ontogènia de l’aparell reproductor durant el desenvolupament larvari i primer cranc juvenil mitjançant l’expressió del gen Mb vasa. Els estudis aplicats a la reproducció en captivitat se centraren en 1) l’efecte de la presència de mascles i 2) l’efecte del fotoperíode en la producció larvària i la composició bioquímica de les larves acabades de sortir de l’ou. Els resultats de la tesis mostren que 1) La morfologia, ultraestructura i funció de l’aparell reproductor masculí de la cabra de mar són similars a la resta de braquiürs; 2) l’espermatogènesi de la cabra de mar és un procés semblant a aquells descrits en altres espècies de braquiürs, amb la particularitat de la presència del complex de Golgi que podria estar involucrat en la formació de l’acrosoma; 3) la morfologia i ultraestructura de l’espermatozoide de la cabra de mar s’ajusta al model general dels braquiürs; 4) l’expressió del Mb vasa al llarg del desenvolupament larvari i primer estadi juvenil s’ajusta a una corba de creixement exponencial; 5) la presència de mascles en els tancs de les femelles deuria ser considerada per a l’optimització de la producció larvària sense comprometre la condició de les femelles i 6) el fotoperíode és una factor ambiental que afecta la reproducció de la cabra de mar, malgrat que la manipulació del fotoperíode és insuficient per a modificar el comportament reproductiu d’aquesta espècie.<br>The spider crab, Maja brachydactyla, is a brachyuran species (Decapoda: Brachyura) of fishery interest in several countries in Europe. The demand in Spain exceeds the captures of fishing areas such as Asturias and Galicia, which is the main fishing region. However, natural populations might be in risk of collapse in Galicia since over the 90% of the recruitment is estimated to be fished every year. On the other hand, the spider crab has interesting biological features that make this species of interest for aquaculture. Thus, the culture of the spider crab would cover the demands of the market and reduce the pressure over the natural populations. To this respect, the thesis “Estudi de la biologia reproductiva de la cabra de mar, Maja brachydactyla: aparell reproductor i qualitat de les postes en captivitat” is focused on reproductive basic and applied studies aiming to the development of the reproduction in captivity of this species. The basic aspects were 1) the morphology and ultrastructure of the male reproductive system; 2) the spermatogenesis; 3) the morphology and ultrastructure of the spermatozoid and 4) the ontogeny of the reproductive system during the larval development and first juvenile crab using the expression of the Mb vasa gene. The applied aspects were 1) the effect of male presence and 2) the effect of photoperiod in the larval production and biochemical composition of the newly hatched larvae. The results show that 1) the morphology, ultrastructure and function of the male reproductive system are similar to those observed in other crabs; 2) the spermatogenesis is a similar process to that observed in other crab species; 3) the morphology and ultrastructure of the sperm follows the general pattern described for brachyuran; 4) the expression of Mb vasa through the early post-embryonic development increases following an exponential curve, 5) the presence of male within females might be considered in order to optimize the larval production without jeopardizing the condition of females and 6) the photoperiod is an environmental factor that affects the reproduction in the spider crab, although the manipulation of the photoperiod does not modify its reproductive behavior.

INTRODUCCIÓN: En la sociedad española actual y, particularmente, en Cataluña, observamos cómo ha ido disminuyendo la tasa de natalidad y la tasa bruta de nupcialidad, existe menor población en edad reproductiva y cambios en los flujos migratorios externos, a la vez que han aumentado los nacimientos en mujeres mayores de 35 años y existe mayor diversidad familiar. Por otro lado, las parejas que presentan subfertilidad representan aproximadamente un 10-15%. Las principales tendencias derivadas de los datos sociodemográficos y políticas desarrolladas, favorecen el incremento del uso de técnicas de reproducción asistida, con lo que los/as hijos/as de mujeres catalanas sometidas a un tratamiento de reproducción asistida representan el 4,3% de los nacimientos (Departament de Salut, 2014). El embarazo tras el éxito de los tratamientos está asociado a una mayor incidencia de gestaciones múltiples y complicaciones obstétricas y perinatales en gestaciones únicas, no necesariamente atribuibles a la técnica en sí misma: prematuridad, neonatos pequeños para la edad gestacional, preeclampsia, diabetes gestacional, anomalías placentarias y un mayor índice de cesárea. Se presupone que el embarazo y la maternidad/paternidad después de padecer infertilidad y tras los tratamientos está exenta de problemas y es gratificante. Sin embargo, la revisión de la literatura mostrada a lo largo de la presente investigación pone de manifiesto la complejidad de las consecuencias sociales y psicológicas del embarazo, el parto y posparto tras reproducción asistida. El objetivo principal del presente trabajo de investigación es identificar las percepciones de las mujeres gestantes y sus parejas después de someterse a tratamientos de reproducción asistida y la de los/as profesionales sanitarios implicados en todo el proceso. MÉTODOS: Se ha optado por un enfoque etnográfico. La pertinencia de este enfoque, reside en que permite relacionar cómo se experimenta y se da sentido a las nuevas tecnologías, desde el momento en que se conoce el embarazo, en la unidad de reproducción asistida, el seguimiento gestacional, la asistencia al parto y el posparto. La etnografía nos permite relacionar los hechos biológicos de la reproducción humana con su significado social, siendo el marco social de la reproducción la construcción de relaciones de parentesco. Para hacer explícita esta cultura del parentesco y las percepciones de los/las protagonistas tras los tratamientos, se llevó a cabo observación participante y se realizaron entrevistas individuales a 30 mujeres, 21 parejas y 25 profesionales implicados en algún momento del proceso, además de entrevistas informales y análisis documental, desde noviembre del 2010 a abril del 2014. Los datos obtenidos a través de la trascripción se subdividió en códigos o unidades de análisis que se fueron agrupando en subcategorías y que dieron lugar a los grandes temas derivados del fenómeno estudiado para el posterior análisis y discusión de los datos. Las unidades de observación han sido el Hospital Clínic de Barcelona y Centros de Atención Primaria de Barcelona ciudad. DISCUSIÓN Y CONCLUSIONES: Se presupone que el embarazo y la transición a la maternidad/ paternidad después de padecer infertilidad está exenta de problemas y es gratificante. Sin embargo, ante la medicalización de un proceso fisiológico inicialmente natural como el embarazo, es necesario atribuir un significado social, existiendo variabilidad en las percepciones de la infertilidad como problema, así como tras el éxito de los tratamientos. Observamos como existe un balance constante en torno al valor genético y cultural en la definición de la identidad de los/las hijos/as en estos procesos de ayuda médica al parentesco.<br>INTRODUCTION: In Spain, particularly in Catalonia, birth and marriage rates have declined, the reproductive-aged population has decreased and there have been changes in external migration flows. At the same time, births have increased in women over 35 years old and there is greater family diversity. On the other hand, subfertility now affects approximately 10-15% of reproductive-aged couples and current trends suggest that the infertility rate will rise, which will increase the use of assisted reproductive techniques. In Catalonia, infants conceived by assisted reproduction treatment now comprise 4.3% of the region's births (Department of Health, 2014). Conception by assisted reproduction is associated with an increased incidence of multiple gestations and various obstetric and perinatal complications in singleton pregnancies, even while these complications wasn’t caused necessarily by the use of assisted reproduction techniques in themselves. These complications include prematurity, small for gestational age, preeclampsia, gestational diabetes, placental abnormalities and increased rate of caesarean section. The reasons for this increase in adverse outcomes are unclear. Although is assumed that pregnancy and parenthood after infertility are unproblematic and gratifying, treatments are not risk-free and the literature cited in our study highlights the unmet psychosocial needs of women and their partners as they make the transition to parenthood after assisted reproduction. The overall objective of this research is to identify the perceptions of pregnant women, their partners and health professionals after successful fertility treatments. The research explores the effects of successful assisted reproduction on beliefs and practices of kinship in pregnancy and parenthood. Its ethnographic methods of study illustrate the experiences of women and their partners after successful assisted reproduction and explore the biological facts of human reproduction and their social significance of kinship. The research also examines the perceptions of the health professionals and the health service delivery model. METHODS: We used an ethnographic approach to relate the manner in which women, partners and professionals experience and understand assisted reproduction, at the moment when pregnancy is attained, in the assisted reproduction unit, the antenatal clinic, delivery suite and postpartum period. Ethnography allows us to relate the biological facts of human reproduction with its social meaning, understanding that the social frame of reproduction is the structure upon which relations of kinship were built. In our study, which was completed between November 2010 and April 2014, we illustrated this culture of kinship and the perceptions of the protagonists after the treatments by conducting participant observation. We also conducted individual interviews with 30 women, 21 partners and 25 health professionals, informal interviews and documentary analysis. The data obtained in our transcriptions were subdivided into codes or units of analysis. These were collected into subcategories and helped to profile the main issues arising from the phenomenon being studied so that the data could be further analyzed and discussed. The observational area was Hospital Clinic de Barcelona in Barcelona, Spain, and that city's primary health care centers. DISCUSSION AND CONCLUSION: It is assumed that pregnancy and parenthood after infertility are unproblematic and gratifying. However, because natural physiological processes like pregnancy are also medicalized, we need to give these processes social meaning and, in our particular area of study, address the variability in protagonists' perceptions of infertility as a problem and their experience of pregnancy following assisted reproduction. Finally in this section, we observe that there is a constant balance between the genetic and cultural values of kinship in defining the identity of the children who are born after assisted reproduction.