Academic literature on the topic 'Rockfalls'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Rockfalls.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Rockfalls"
Dietze, Michael, Jens M. Turowski, Kristen L. Cook, and Niels Hovius. "Spatiotemporal patterns, triggers and anatomies of seismically detected rockfalls." Earth Surface Dynamics 5, no. 4 (November 29, 2017): 757–79. http://dx.doi.org/10.5194/esurf-5-757-2017.
Full textSaroglou, Charalampos. "GIS-Based Rockfall Susceptibility Zoning in Greece." Geosciences 9, no. 4 (April 8, 2019): 163. http://dx.doi.org/10.3390/geosciences9040163.
Full textWick, E., V. Baumann, and M. Jaboyedoff. "Brief communication "Report on the impact of the 27 February 2010 earthquake (Chile, <i>M</i><sub>w</sub> 8.8) on rockfalls in the Las Cuevas valley, Argentina"." Natural Hazards and Earth System Sciences 10, no. 9 (September 27, 2010): 1989–93. http://dx.doi.org/10.5194/nhess-10-1989-2010.
Full textD'Amato, Julie, Didier Hantz, Antoine Guerin, Michel Jaboyedoff, Laurent Baillet, and Armand Mariscal. "Influence of meteorological factors on rockfall occurrence in a middle mountain limestone cliff." Natural Hazards and Earth System Sciences 16, no. 3 (March 15, 2016): 719–35. http://dx.doi.org/10.5194/nhess-16-719-2016.
Full textDelonca, A., Y. Gunzburger, and T. Verdel. "Statistical correlation between meteorological and rockfall databases." Natural Hazards and Earth System Sciences 14, no. 8 (August 4, 2014): 1953–64. http://dx.doi.org/10.5194/nhess-14-1953-2014.
Full textGuerin, A., D. Hantz, J. P. Rossetti, and M. Jaboyedoff. "Brief communication"Estimating rockfall frequency in a mountain limestone cliff using terrestrial laser scanner"." Natural Hazards and Earth System Sciences Discussions 2, no. 1 (January 7, 2014): 123–35. http://dx.doi.org/10.5194/nhessd-2-123-2014.
Full textWang, Xueliang, Haiyang Liu, and Juanjuan Sun. "A New Approach for Identification of Potential Rockfall Source Areas Controlled by Rock Mass Strength at a Regional Scale." Remote Sensing 13, no. 5 (March 3, 2021): 938. http://dx.doi.org/10.3390/rs13050938.
Full textCopons, R., J. M. Vilaplana, and R. Linares. "Rockfall travel distance analysis by using empirical models (Solà d'Andorra la Vella, Central Pyrenees)." Natural Hazards and Earth System Sciences 9, no. 6 (December 14, 2009): 2107–18. http://dx.doi.org/10.5194/nhess-9-2107-2009.
Full textMacciotta, Renato, Frank Altamirano, Lachlan Gibbins, Marco Espezua, Rubén Fernández, and Javier Maguiña. "Rock Fall Hazard Analysis for In-Pit Operations Potentially Impacting External Sensitive Areas." Mining 1, no. 2 (June 23, 2021): 135–54. http://dx.doi.org/10.3390/mining1020009.
Full textBorella, Josh, Mark Quigley, Zoe Krauss, Krystina Lincoln, Januka Attanayake, Laura Stamp, Henry Lanman, Stephanie Levine, Sam Hampton, and Darren Gravley. "Geologic and geomorphic controls on rockfall hazard: how well do past rockfalls predict future distributions?" Natural Hazards and Earth System Sciences 19, no. 10 (October 11, 2019): 2249–80. http://dx.doi.org/10.5194/nhess-19-2249-2019.
Full textDissertations / Theses on the topic "Rockfalls"
Ruiz, Carulla Roger. "Rockfall analysis : failure, fragmentation and propagation characterization : a fractal fragmentation of rockfalls." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2018. http://hdl.handle.net/10803/620792.
Full textLa present tesis es centra en el fenomen de la fragmentació en despreniments rocosos. La fragmentació és un fenomen complex de difícil caracterització i de la que ens manquen eines per a la seva modelació en programes de simulació de caiguda de blocs. Tanmateix, els efectes de la fragmentació sobre les prediccions i els conseqüents mapes de perill poden comportar modificacions en l’escenari de risc. A partir d’un conjunt de dades empíriques obtingudes mitjançant l’inventari de despreniments naturals, s’ha observat un clar comportament fractal. A partir d‘aquestes observacions, s’ha proposat un model de fragmentació fractal adaptant la descripció de Perfect (1997) al cas específic del despreniment rocós. Una part important del desenvolupament de la tesi són les metodologies utilitzades per a la caracterització de la massa rocosa abans i després de la fragmentació, des de metodologia per mesurar distribucions de volums de blocs al dipòsit, fins a la utilització de drons i fotogrametria digital per reconstruir el volums dels blocs abans de caure a partir de models 3D i de la caracterització discreta de les discontinuïtats del massís. Les distribucions de volums de blocs abans i després de la fragmentació és relaciones mitjançant el model de fragmentació proposat, utilitzant les dades reals per calibrar els paràmetres del model per retro anàlisis. La utilització de les metodologies proposades i del model de fragmentació ajuden a la comprensió del fenomen, permeten la reproducció de la distribució de blocs sencera amb una estimació del nombre de blocs i el seus volums. També permet una quantificació de la superfície nova creada en cares fresques degut a la ruptura, que es vincula amb l’energia dedicada a la fragmentació. L’objectiu final d’aquesta recerca és la implementació de la fragmentació en un simulador de caiguda de blocs que es troba en desenvolupament en el marc del projecte Rockmodels (https://rockmodels.upc.edu), així com modificar els criteris de càlcul de probabilitat d’arribada que s’utilitzen per elaborar els mapes de perill i els estudis quantitatius del risc. Les conclusions poden canviar la manera com es dissenyen els sistemes de protecció contra despreniments.
La presente tesis se centra en el fenómeno de la fragmentación en desprendimientos rocosos. La fragmentación es un fenómeno complejo de difícil caracterización y de la que nos faltan herramientas para su modelación en programas de simulación de caída de bloques. Sin embargo, los efectos de la fragmentación sobre las predicciones y los consecuentes mapas de peligro pueden conllevar modificaciones en el escenario de riesgo. A partir de un conjunto de datos empíricos obtenidos mediante el inventario de desprendimientos naturales, se ha observado un claro comportamiento fractal. A partir de estas observaciones, se ha propuesto un modelo de fragmentación fractal adaptando la descripción de Perfect (1997) en el caso específico del desprendimiento rocoso. Una parte importante del desarrollo de la tesis son las metodologías utilizadas para la caracterización de la masa rocosa antes y después de la fragmentación, desde metodología para medir distribuciones de volúmenes de bloques en el depósito, hasta la utilización de drones y fotogrametría digital para reconstruir el volúmenes de los bloques antes de caer a partir de modelos 3D y de la caracterización discreta de las discontinuidades del macizo. Las distribuciones de volúmenes de bloques antes y después de la fragmentación se relacionan mediante el modelo de fragmentación propuesto, utilizando los datos reales para calibrar los parámetros del modelo mediante retro análisis. La utilización de las metodologías propuestas y del modelo de fragmentación ayudan a la comprensión del fenómeno, permiten la reproducción de la distribución de bloques entera con una estimación del número de bloques y sus volúmenes. También permite una cuantificación de la superficie nueva creada en caras frescas debido a la ruptura, que se vincula con la energía dedicada a la fragmentación. El objetivo final de esta investigación es la implementación de la fragmentación en un simulador de caída de bloques que se encuentra en desarrollo en el marco del proyecto Rockmodels (https://rockmodels.upc.edu), así como modificar los criterios de cálculo de probabilidad de alcance que se utilizan para elaborar los mapas de peligro y los estudios cuantitativos del riesgo. Las conclusiones pueden cambiar la forma en que se diseñan los sistemas de protección contra desprendimientos.
Matas, Casado Gerard. "Modelling fragmentation in rockfalls." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2020. http://hdl.handle.net/10803/671188.
Full textLa fragmentació en despreniments rocosos és un fenomen complex, poc comprès i només alguns models de simulació de caigudes de roques la consideren explícitament. La fragmentació afecta l’avaluació del perill i conseqüentment l’avaluació del risc. L’objectiu d’aquesta tesi és desenvolupar un model de propagació de despreniments rocosos capaç de reproduir la fragmentació i avaluar les conseqüències de considerar-la en l'anàlisi del risc. Per millorar la comprensió del fenomen, s’han realitzat quatre assajos a escala real i un assaig al laboratori. L'anàlisi de les dades experimentals adquirides confirma que la distribució de volums produïda per un procés de fragmentació d'un bloc es pot descriure adequadament mitjançant la teoria del fractal. A més, han permès confirmar la hipòtesi que les trajectòries dels fragments que resulten de la fragmentació d’un bloc es mantenen dins d’un límit en forma de con. El coneixement recollit en aquestes campanyes experimentals ha permès el desenvolupament de RockGIS, un programa estocàstic basat en una aproximació puntual de la massa per a la simulació numèrica de despreniments rocosos i la fragmentació mitjançant un model fractal. El model simula les trajectòries dels blocs basant-se en les metodologies més recents i implementa un mòdul de fragmentació innovador que contempla la ruptura dels blocs gràcies a un model de fragmentació fractal desenvolupat en el marc del projecte Rockmodels (https://rockmodels.upc.edu). Segons les condicions cinemàtiques, a cada impacte es calculen els paràmetres del model de fragmentació que defineixen els volums dels nous fragments. Aquest enfocament permet reproduir diferents escenaris de fraccionament en funció de les condicions energètiques dels impactes. El funcionament del codi RockGIS ha estat verificat i validat per mitjà d’assajos a escala real i segons tres despreniments rocosos naturals inventariats que han tingut lloc a Espanya: un despreniment de 10.000 m³ a prop del poble de Vilanova de Banat (Pirineus orientals) el 2011, una caiguda de 800 m³ a Monasterio de Piedra el 2017 (Saragossa) i una caiguda de roca de 10 m³ a la carretera Ma-10 (Mallorca). Per calibrar el model es van considerar diferents indicadors de bondat d’ajust segons les dades disponibles en cada cas d’estudi. Es van utilitzar dos criteris principals de calibratge: l’abast, o distància recorreguda, dels fragments generats i la distribució de volums. A més, en alguns dels escenaris estudiats es van considerar criteris addicionals de calibratge com ara la dispersió lateral dels fragments al llarg del vessant, el nombre de fragments que traspassaven una línia de referència, la posició del centre de gravetat de tot el dipòsit, etc. Els resultats del model desenvolupat són satisfactoris i compleixen amb l’objectiu de representar la fragmentació en els despreniments rocosos, ja que és capaç de reproduir les observacions de camp de manera precisa. Per emprar la metodologia proposada en l’estimació del risc i el disseny de mesures de protecció, cal un calibratge precís per tal de garantir que els paràmetres seran adequats a cada cas d'estudi considerat. Pel que fa a l’anàlisi del risc, la fragmentació té un efecte significatiu i contrastat sobre el valor del risc i no s’ha d’ignorar. Principalment afecta al càlcul de l’abast màxim dels blocs. La fragmentació pot reduir significativament la propagació dels despreniments si el pendent és prou suau i llarg. En aquest cas, els nous fragments generats mobilitzen menys energia i poden quedar atrapats per les irregularitats topogràfiques, els obstacles i les obres de protecció. Per contra, una àmplia gamma de mides de blocs poden arribar als elements exposats que es troben sota de vessants amb inclinacions altes. En aquests casos, la fragmentació facilita la divergència de les trajectòries de blocs, cosa que augmenta la probabilitat d’impacte amb els elements exposats i el risc consegüent
La fragmentación en desprendimientos rocosos es un fenómeno complejo, poco comprendido y sólo algunos modelos de simulación de caídas de rocas la consideran explícitamente. La fragmentación afecta la evaluación del peligro, y consecuentemente la evaluación del riesgo. El objetivo de la presente tesis es desarrollar un modelo de propagación de desprendimientos rocosos capaz de reproducir la fragmentación y evaluar las consecuencias de considerarla en el análisis del riesgo. Para mejorar la comprensión del fenómeno, se realizaron cuatro ensayos a escala real y un ensayo en el laboratorio. El análisis de los datos experimentales adquiridas confirma que la distribución de volúmenes producida por un proceso de fragmentación de un bloque se puede describir adecuadamente mediante la teoría del fractal. Además, han permitido confirmar la hipótesis de que las trayectorias de los fragmentos resultantes de la fragmentación de un bloque se mantienen dentro de un límite en forma de cono. El conocimiento recogido en estas campañas experimentales ha permitido el desarrollo de Rock-GIS, un programa estocástico basado en una aproximación puntual de la masa para la simulación numérica de desprendimientos rocosos y su fragmentación mediante un modelo fractal. El modelo simula las trayectorias de los bloques basándose en las metodologías más recientes e implementa un módulo de fragmentación innovador que contempla la ruptura de los bloques gracias a un modelo de fragmentación fractal desarrollado en el marco del proyecto Rockmodels (https://rockmodels.upc.edu). Los parámetros del modelo de fragmentación que definen los volúmenes de los fragmentos generados utilizados en la simulación, se calculan en cada impacto según las condiciones cinemáticas. Este enfoque permite reproducir diferentes escenarios de fragmentación en función de las condiciones energéticas de los impactos. El funcionamiento del código RockGIS ha sido verificado y validado mediante ensayos a escala real y según tres desprendimientos rocosos naturales inventariados que han tenido lugar en España: uno de 10.000 m3 cerca de Vilanova de Banat (Pirineos orientales) el 2011, uno de 800 m3 en Monasterio de Piedra en 2017 (Zaragoza) y uno de 10 m3 en la carretera Ma-10(Mallorca). Para calibrar el modelo se consideraron diferentes indicadores de bondad de ajuste según los datos disponibles en cada caso de estudio. Se utilizaron dos criterios principales de calibración: el alcance, o distancia recorrida, de los fragmentos generados y su distribución de volúmenes. Además, en algunos casos se usaron criterios adicionales de calibración como la dispersión lateral de los fragmentos a lo largo de la vertiente, el número de fragmentos que traspasaban una línea de referencia, la posición del centro de gravedad de todo el depósito etc. Los resultados del modelo desarrollado son satisfactorios y cumplen con el objetivo de representar la fragmentación en los desprendimientos rocosos, ya que es capaz de reproducir las observaciones de campo de manera precisa. Para emplear la metodología propuesta en la estimación del riesgo y el diseño de medidas de protección, se requiere una calibración precisa para garantizar que los parámetros son adecuados a cada caso de estudio considerado. En cuanto al análisis del riesgo, la fragmentación tiene un efecto significativo y contrastado sobre el valor del riesgo y no se debe obviar. Principalmente afecta al cálculo del alcance máximo de los bloques. La fragmentación puede reducir significativamente la propagación de los desprendimientos si la pendiente es bastante suave y largo. En este caso, los nuevos fragmentos generados movilizan menos energía y pueden quedar atrapados por las irregularidades topográficas, los obstáculos y las obras de protección. Por el contrario, una amplia gama de tamaños de bloques puede llegar a los elementos expuestos que se encuentran debajo de laderas con inclinaciones altas. En estos casos, la fragmentación facilita la divergencia de las trayectorias de bloques, aumentando así la probabilidad de impacto con los elementos expuestos y el consecuente riesgo.
Thorbjörnson, Lind Thomas. "Rockfalls from rock cuts beside Swedish railroads : A full scale fieldtest, to investigate rockfalls and how rock bounces." Thesis, KTH, Jord- och bergmekanik, 2016. http://urn.kb.se/resolve?urn=urn:nbn:se:kth:diva-185583.
Full textStenras är ett stort problem runtom i världen, om de inträffar i bebyggda områden kan de leda till stora skador på infrastruktur, skador eller dödsfall. Av den anledningen är det viktigt att kunna förutse vart det finns risk för stenras och hur man kan förebygga dem och skydda bebyggda områden från dem. Dock är det ingen lätt uppgift att förutse stenras. Även om det finns ett potentiellt område för stenras kan det tyckas lätt att placera ut skyddsnät eller bulta fast potentiella block. Men i många fall är detta inte praktiskt, eller ekonomiskt, till exempel i bergsskärningar på äldre järnvägar i Sverige. Fallhöjderna här är inte speciellt höga men risken för skador på tåg och infrastruktur i spårområdet är hög, dock är det okänt hur omfattande skadorna kan bli. Trafikverket, den svenska myndigheten som ansvarar för Sveriges vägar och järnvägar, har under flera år utrett en ny metod för att klassificera och minimera riskerna för stenras från bergskärningar bredvid järnvägar. Denna utredning syftar bland annat till att till att väga in det potentiella maximalt avstånd ett block från stenras kan färdas i den befintliga modellen. Det här mastersarbetet är en del i den utredningen och kommer att innefatta ett fullskaligt fältförsök där stenras undersöks genom att de filmas och sedan utvärderas studskoefficienten, coefficient of restitution, från de enskilda rasen i stereo. Under fältstudien kommer en geoteknisk testutrustning, DCP test rigg, att utvärderas för sin förmåga att lätt i fält få fram ett uppskattat värde på studskoefficienten. Under utvärderingen kommer två stenrassimuleringsprogram att användas för att undersöka hur väl de stämmer med de verkliga blockens rörelser.
Nedilko, Bohdan. "Seismic detection of rockfalls on railway lines." Thesis, University of British Columbia, 2016. http://hdl.handle.net/2429/58097.
Full textScience, Faculty of
Earth, Ocean and Atmospheric Sciences, Department of
Graduate
Kuehnert, Julian. "Simulation of High Frequency Seismic Waves generated by Rockfalls on Real Topography." Thesis, Université de Paris (2019-....), 2019. https://theses.md.univ-paris-diderot.fr/KUEHNERT_Julian_va2.pdf.
Full textRockfall hazard has to be evaluated and monitored in order to prevent loss of life and infrastructure. In this regard it is important to create event catalogs and understand rockfall dynamics. Seismic waves can help for this purpose as they carry valuable information of the event. They are generated when rockfalls impact the ground and can be used to detect, classify and locate events. Beyond that, rockfall properties such as their volume and their dynamic behavior can be inferred. Yet, high frequency seismic signals (>1Hz) are poorly understood. This is because they are associated to complex seismic sources which are spatially distributed and can rapidly vary over time. On top of this, high frequency seismic waves are prone to be scattered and diffracted due to interactions with soil heterogeneities or surface topography. This thesis takes an important step forward to enhance understanding of high frequency rockfall seismic signals by simulating seismic wave propagation on domains with realistic velocity profiles and 3D surface topographies using the Spectral Element Method (SEM). The influence of the topography on the seismic wave field is investigated. It is found that topography induced amplification is substantially different between deep sources and sources located at the surface. This is because surface waves generated by shallow sources are exposed to constant scattering and diffraction when traveling along the surface. The energy decay along the surface is investigated for different velocity models and equations are derived to back-calculate the total seismic energy radiated by the source. This is of interest as the rockfall seismic energy is related to the rockfall volume. In order to account for topography effects, a correction factor is proposed which can be introduced in the energy calculation. Observed seismic signals generated by rockfall at Dolomieu crater on Piton de la Fournaise volcano, La Réunion, are analyzed. Synthetic seismograms are used to identify and interpret observed signals generated by single impacts. The influence of topography on the waveforms is demonstrated and the sensitivity on source location as well as source direction is evaluated. Signal characteristics such as amplitudes and frequency content are explained based on Hertz contact theory. Additionally, inter-station spectral ratios computed from rockfall seismic signals are shown to be characteristic of the source position. Comparison with simulated spectral ratios suggest that they are dominated by the propagation along the topography rather than the mechanism of the source. Based on these findings, a method is proposed for the localization of rockfalls using simulated inter-station energy ratios. The method is applied to localize rockfalls at Dolomieu crater. The implementation of the method involves a sliding time window which allows a straightforward application on continuous seismic signals. The potential of the method to monitor rockfall activity in real-time is emphasized
Domènech, i. Surinyach Guillem. "Assessment of the magnitude-frequency relationship of landslides and rockfalls : application to hazard mapping." Doctoral thesis, Universitat Politècnica de Catalunya, 2015. http://hdl.handle.net/10803/347218.
Full textDegut al creixement exponencial de la població durant les últimes dècades, l’avaluació de la perillositat de colades de terra i despreniments i la seva zonificació han esdevingut eines fonamentals pel que fa a la planificació del territori, sobretot en zones muntanyoses. La perillositat degut a fenòmens de vessant va ser definida com la probabilitat d’ocurrència d’un fenomen potencialment danyí en una determinada àrea i per un determinat període de temps. D’aquesta manera, és necessari conèixer la probabilitat d’ocurrència (o freqüència) per cada tipus d’esllavissada i magnitud. L’objectiu d’aquesta tesis és el desenvolupament d’una metodologia objectiva, quantitativa i reproduïble que permeti l’obtenció de les relacions magnitud-freqüència per colades de terra, de mida mitja i gran i per despreniments. Aquest procediment s’ha aplicat a la Vall de Barcedana i la Serra del Montsec per grans colades de terra i despreniments, respectivament. Les dues àrees d’estudi estan situades dins de la Conca de Tremp (Pirineu Oriental). Pel que fa a les colades de terra, s’ha distingit entre 1) reactivacions i 2) vessants intactes. La freqüència de les reactivacions s’ha obtingut a partir de l’anàlisi d’11 grups d’ortofotos que cobreixen des del 1956 al 2013. La magnitud s’ha calculat com l’àrea de les trencades mitjançant la cartografia d’esllavissades i les ortofotos. La relació magnitud-freqüència resultant de les reactivacions ha servit per obtenir la probabilitat de reactivació per un determinat volum. Aquesta ha estat comparada amb la probabilitat de reactivació determinada a partir dels llindars de pluja que han donat lloc a la reactivació de 4 grans esllavissades, també situades dins la Conca de Tremp. Les dates de reactivació han estat aproximades mitjançant la dendrogeomorfologia i els llindars s’han determinat mitjançant l’anàlisi ROC. La susceptibilitat de les primeres trenades s’ha obtingut mitjançant un model determinista anomenat SINMAP. La freqüència per cada classe de susceptibilitat s’ha calculat mitjançant un inventari de primeres trencades identificades al camp i a través d’ortofotos. S’ha desenvolupat un algoritme per tal d’obtenir l’àrea de les colades de terra més grans que la mida del píxel a través de l’agregació automàtic de píxels situats en un mateix vessant i que presenten una mateix classe de susceptibilitat. Finalment, s’ha definit la matriu magnitudfreqüència per la zonificació de la perillositat dels vessants intactes. Pel que fa als despreniments, s’ha definit una metodologia per obtenir la distribució de volums de cicatrius de despreniments d’un penya-segat. S’ha assumit que els volums de cicatrius de despreniments poden ser una primera aproximació dels volum de despreniments. En aquest cas, la distribució de les cicatrius de despreniments s’ha calculat utilitzant un núvol de punts d’alta resolució de la paret obtingut amb un LIDAR terrestre. S’han calculat vàries distribucions de volums per tal de tenir en compte els diferents mecanismes de despreniment i el conseqüent rang de volums despresos. Finalment, s’ha proposat una metodologia per tal de convertir la freqüència estadística (% de volums de cicatrius), calculada en el pas anterior, a freqüència temporal (número anual de volums de cicatrius). Per això, el volum total de material desprès s’ha calculat mitjançant el núvol de punts, mencionat anteriorment. El període de temps durant el qual s’ha desprès tot el volum de material s’ha estimat mitjançant la datació de la superfície inicial a partir de la qual va començar l’actual activitat de despreniments. Aquesta datació s’ha fet mitjançant l’isòtop cosmogenic, 36Cl.
Debido al crecimiento exponencial de la población durante las últimas décadas, la evaluación de la peligrosidad de coladas de tierra y desprendimientos i su zonificación se ha convertido en herramientas indispensables para la planificación del territorio, sobretodo en zonas montañosas. La peligrosidad debido a fenómenos de vertiente fue definida como la probabilidad de ocurrencia de un fenómeno potencialmente dañino en una determinada área y en un determinado período de tiempo. Así, es necesario conocer la probabilidad de ocurrencia (o frecuencia) para cada tipo de deslizamiento y magnitud. El objetivo de esta tesis es el desarrollo de una metodología objetiva, cuantitativa y reproducible que permita la obtención de las relaciones magnitud-frecuencia para coladas de tierra, de tamaño medio y grande y para desprendimientos. Este procedimiento se ha aplicado en Valle de Barcedana y en la Sierra del Montsec para grandes coladas de tierra y desprendimientos, respectivamente. Las dos áreas de estudio están situadas dentro de la Cuenca de Tremp (Pirineo Oriental). En cuanto a las coladas de tierra, se ha distinguido entre 1) reactivaciones y 2) vertientes intactos. La frecuencia de las reactivaciones se ha obtenido a partir del análisis de 11 grupos de ortofotos que engloban des del 1956 hasta el 2013. La magnitud se ha calculado como el área de las roturas mediante la cartografía de deslizamientos y ortofotos. La relación magnitud-frecuencia de las reactivaciones ha permitido obtener la probabilidad de reactivación per un determinado volumen. Esta ha sido comparada con la probabilidad de reactivación determinada a partir de los umbrales de lluvia que han dado lugar a la reactivación de 4 grandes deslizamientos, también situados dentro de la Cuenca de Tremp. Las fechas de reactivación han sido aproximadas mediante la dendrogeomorfología y los umbrales se han determinado mediante el análisis ROC. La susceptibilidad de las primeras roturas se ha obtenido mediante un modelo determinista llamado SINMAP. La frecuencia para cada clase de susceptibilidad se ha calculado mediante un inventario de primeras roturas identificadas en el campo y a través de ortofotos. Se ha desarrollado un algoritmo para obtener el área de las coladas de tierra más grandes que el tamaño del píxel a través de la agregación automática de píxeles situados en una misma vertiente y que presentan una misma clase de susceptibilidad. Finalmente, se ha definido la matriz magnitud-frecuencia para la zonificación de la peligrosidad de las vertientes intactas. En lo que concierne a los desprendimientos, se ha definido una metodología para obtener la distribución de volúmenes de cicatrices de desprendimientos de un acantilado. Se ha asumido que los volúmenes de cicatrices de desprendimientos pueden ser una primera aproximación de los volúmenes de desprendimientos. En este caso, la distribución de las cicatrices de desprendimientos se ha calculado utilizando una nube de puntos de alta resolución de la pared obtenida con un LIDAR terrestre. Se han calculado varias distribuciones de volúmenes para tener en cuenta los diferentes mecanismos de desprendimiento y el consecuente rango de volúmenes desprendidos. Finalmente, se ha propuesto una metodología para transformar la frecuencia estadística (% de volúmenes de cicatrices), calculada en el paso anterior, en frecuencia temporal (número anual de volúmenes de cicatrices). Para esto, el volumen de material desprendido se ha calculado mediante la susodicha nube de puntos. El período de tiempo durante el cual se ha desprendido la totalidad del volumen de material se ha estimado mediante la datación de la superficie inicial a partir de la cual empezó la actual actividad de desprendimientos. Esta datación se ha hecho mediante el isótopo cosmogénico 36Cl.
Stevens, Warren Douglas. "RocFall, a tool for probabilistic analysis, design of remedial measures and prediction of rockfalls." Thesis, National Library of Canada = Bibliothèque nationale du Canada, 1998. http://www.collectionscanada.ca/obj/s4/f2/dsk3/ftp04/mq40928.pdf.
Full textAdmassu, Yonathan. "Developing Design Methodology for Cut Slopes in Ohio." Kent State University / OhioLINK, 2010. http://rave.ohiolink.edu/etdc/view?acc_num=kent1279208895.
Full textD'amato, Julie. "Apport d'une base de données d'éboulements rocheux obtenues par scanner laser dans la caractérisation des conditions de rupture et processus associés." Thesis, Université Grenoble Alpes (ComUE), 2015. http://www.theses.fr/2015GREAU025/document.
Full textUsing laser scanner data, an exhaustive rockfall database (for volume larger than 0.1 m3) has been established for a rockwall located near the town of Grenoble (France). The study site is a long double cliff, on the eastern border of the Chartreuse Massif. The two cliffs consist respectively of thinly bedded and massive limestone, which show different structures, morphologies and rockfall activities.The 3D point clouds obtained by laser scanner allow to detect and model the fallen compartments in 3D. Information about cliff surface, and localization, dimensions, failure mechanism for each compartment were obtained and analyzed in order to characterize the morphological evolutions of the two cliffs. It appears that the morphology and the slope of the lower cliff is related to fracturing and torrential erosion which occurs in the marls below the cliff. The rockfall frequency for this lower cliff is 22 times higher than for the upper cliff. Moreover, in the lower cliff the erosion rate is at least 4 times higher for an elevation between 900 and 1000 m than between 1000 and 1100 m. These results show that the erosion process in the lower cliff is in a transient state, whereas it could be in a steady state in the upper cliff. The morphology and the slope of the upper cliff is more regular than for the lower cliff.Rockfalls have been dated by photographic surveys during 2.5 years. A near-continuous survey (1 photo each 10 mn) with a wide-angle lens have allowed dating 214 rockfalls larger than 0.1 m3, and a monthly survey with a telephoto lens, dating 854 rockfalls larger than 0.01 m3. The analysis of the two data bases shows that the rockfall frequency is 7 times higher during freeze-thaw episodes than without meteorological event, and 4.5 times higher during rainfall episodes. Moreover, it becomes 26 times higher when the mean rainfall intensity (since the beginning of the rainfall episode) is higher than 5 mm/h. Based on these results, a 4-level hazard scale has been proposed for hazard prediction. The more precise data base and freeze-thaw episode definition make it possible to distinguish different phases in freeze-thaw episodes: negative temperature cooling periods, negative temperature warming periods and thawing periods. It appears that rockfalls occur more frequently during warming and thawing periods than during cooling periods. It can be inferred that rockfalls are caused by thermal ice dilatation rather than by dilatation due to the phase transition. But they may occur only when the ice melt, because the cohesion of the ice-rock interface can be sufficient to hold the failed rock compartment until the ice melt. The formation of ice in rock cracks has been studied in the field and in laboratory to highlight its influence on rockfall triggering. It has been shown that ice forming by an accretion process (freezing of water drops) doesn't exert a pressure on the crack walls
Gallach, Xavi. "Reconstitution de la fréquence des écroulements rocheux post-LGM dans le Massif du Mont-Blanc." Thesis, Université Grenoble Alpes (ComUE), 2018. http://www.theses.fr/2018GREAU041/document.
Full textHigh mountain is particularly sensitive to climate variations. The raising temperature that is currently taking place due to climate change has a strong impact on the Mont Blanc massif rock walls: a higher rockfall (>100 m3) occurrence has been noticed, caused by permafrost thawing. The raising in number of rockfalls has been successfully correlated to warm periods at different timescales, e.g., during extreme warm episodes like the 2003 and 2015 heat waves, and during the last 30 years. According to the expected raising temperatures, during the 21st century rockfall occurrence should continue to rise.Rockfall frequency in the Mont Blanc massif before the Little Ice Age is still largely unknown. During Lateglacial and Holocene, high occurrence has been related to warm periods as well? In order to answer this question, this PhD thesis has four aims:i. To date several rockfalls having taken place in the central part of the Mont Blanc massif, in order to understand their frequency during Lateglacial and Holocene. Exposure age of rockfall scars is obtained using Terrestrial Cosmogenic Nuclide dating.ii. To verify possible relationships between high rockfall occurrence periods and post-glacial climate periods.iii. To quantify rockfall volumes by means of 3D reconstruction of the rockfall shapes, to explore the possible relationship between cumulate volumes and climate periods.iv. To study the relationship between exposure ages and colours of rock surfaces. Colours are quantified by reflectance spectroscopy.A total of 70 rock surfaces have been sampled during three field campaigns that took place in 2006, 2011 and 2015-2016. 63 exposure ages were obtained, ranging 30 ± 20 a to 100.50 ± 8.50 ka. Three age clusters can be correlated to warm periods, corresponding to: two Holocene Warm Periods (7.50 – 5.70 ka), the Bronze Age Optimum (3.35 – 2.80 ka) and the Roman Warm Period (2.35 – 1.75 ka). A fourth age cluster has been detected with ages ranging 4.91 – 4.32 ka. The biggest cluster, ranging 1.09 ka – recent, shows rather small volumes. This is interpreted as the normal erosion activity corresponding to the current climate.The samples reflectance spectra allowed to develop a granite colour index (GRIGRI) by combining the values of two different wavelengths. This index is correlated to the samples exposure age (R = 0.861), and has been used to date the exposure age of 10 samples where Terrestrial Cosmogenic Nuclide dating failed
Books on the topic "Rockfalls"
Erismann, Theodor H., and Gerhard Abele. Dynamics of Rockslides and Rockfalls. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5.
Full textErismann, Theodor H. Dynamics of Rockslides and Rockfalls. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001.
Find full textLee, Fitzhugh T. Rockfalls and debris avalanches in the Smugglers Notch area, Vermont. Washington, D.C: U.S. G.P.O., 1994.
Find full text(Spain), Real Jardín Botánico, ed. Jem Southam: Rockfalls and ponds (textos e imágenes = texts and images). Madrid: La Fábrica Editorial/ Fundación Telefonica, 2010.
Find full textSellmeier, Bettina. Quantitative Parameterization and 3D‐run‐out Modelling of Rockfalls at Steep Limestone Cliffs in the Bavarian Alps. Cham: Springer International Publishing, 2015. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-24510-2.
Full textLee, Fitzhugh T. Rockfalls and debris avalanches in the Smugglers Notch area, Vermont: A study of block-movement rates and controlling factors. Washington: U.S. G.P.O., 1994.
Find full textLambert, Stéphane, and François Nicot, eds. Rockfall Engineering. Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2013. http://dx.doi.org/10.1002/9781118601532.
Full textRockfall: Characterization and control. Washington, D.C: Transportation Research Board, 2012.
Find full textBook chapters on the topic "Rockfalls"
Hergarten, Stefan. "Landslides, Rockfalls and Sandpiles." In Environmental Modelling, 267–75. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd, 2013. http://dx.doi.org/10.1002/9781118351475.ch16.
Full textGuzzetti, Fausto, and Paola Reichenbach. "Rockfalls and Their Hazard." In Advances in Global Change Research, 129–37. Dordrecht: Springer Netherlands, 2010. http://dx.doi.org/10.1007/978-90-481-8736-2_12.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "Introduction." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 1–5. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_1.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "Case Histories, Geomorphological Facts." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 7–106. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_2.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "Comments on Mechanisms of Release." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 107–44. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_3.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "Mechanisms of Disintegration." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 145–60. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_4.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "Mechanisms of Displacement." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 161–240. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_5.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "From Analysis to Prediction." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 241–76. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_6.
Full textErismann, Theodor H., and Gerhard Abele. "Secondary Effects." In Dynamics of Rockslides and Rockfalls, 277–91. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2001. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-662-04639-5_7.
Full textWieczorek, Gerald F., Christopher S. Alger, and James B. Snyder. "Rockfalls in Yosemite National Park, California." In Landslides in Central California: San Francisco and Central California, July 20–29, 1989, 54–61. Washington, D. C.: American Geophysical Union, 1989. http://dx.doi.org/10.1029/ft381p0054.
Full textConference papers on the topic "Rockfalls"
Boon Kong, Tan. "Limestone Hills, Rockfalls and the Developers." In First EAGE South-East Asia Regional Geology Workshop - Workshop on Palaeozoic Limestones of South-East Asia and South China. Netherlands: EAGE Publications BV, 2011. http://dx.doi.org/10.3997/2214-4609.20144034.
Full textOwen, Michelle. "Workforce exposure to rockfalls in underground mines." In First International Seminar on Safe and Rapid Development Mining. Australian Centre for Geomechanics, Perth, 2009. http://dx.doi.org/10.36487/acg_repo/902_04.
Full textDadashzadeh, N., N. Yesiloglu-Gultekin, and H. Duzgun. "Analysis of potential rockfalls for Sumela Monastery, Turkey." In The 2016 Isrm International Symposium, Eurock 2016. Taylor & Francis Group, 6000 Broken Sound Parkway NW, Suite 300, Boca Raton, FL 33487-2742: CRC Press, 2016. http://dx.doi.org/10.1201/9781315388502-149.
Full textNikolakopoulos, Konstantinos G., and Ioannis K. Koukouvelas. "Rockfalls systematic monitoring using UAVs: the case of Zachlorou village." In Eighth International Conference on Remote Sensing and Geoinformation of the Environment (RSCy2020), edited by Kyriacos Themistocleous, Silas Michaelides, Vincent Ambrosia, Diofantos G. Hadjimitsis, and Giorgos Papadavid. SPIE, 2020. http://dx.doi.org/10.1117/12.2570799.
Full textZhou, ZhaoMing, Fu Wan, Weiqin Li, Tiejun Lin, and Taihe Shi. "Numerical Calculation of Buried Pipeline Impacted by Rockfalls and Landslide Deposits." In International Conference on Pipelines and Trenchless Technology 2011. Reston, VA: American Society of Civil Engineers, 2011. http://dx.doi.org/10.1061/41202(423)51.
Full textPeternel, Tina, Jernej Jež, Blaž Milanič, Anže Markelj, and Milan Kobal. "Determination and studying rockfall hazard using process modelling in the case of rockfalls along the railway link between Renke – Zagorje (central Slovenia)." In 4th Regional Symposium on Landslides in the Adriatic - Balkan Region. Društvo za geotehniku u Bosni i Hercegovini, 2019. http://dx.doi.org/10.35123/resylab_2019_37.
Full textKluetmeier, Camryn, Josh W. Borella, Josh W. Borella, Josh W. Borella, Emily Tabb, Emily Tabb, Emily Tabb, et al. "EARLY LICHEN COLONIZATION ON EARTHQUAKE-INDUCED ROCKFALLS: IMPLICATIONS FOR LICHENOMETRY AND PALEOSEISMOLOGY." In GSA 2020 Connects Online. Geological Society of America, 2020. http://dx.doi.org/10.1130/abs/2020am-356680.
Full textBrink, van Zyl, and Michael Roberts. "Early Warning and/or Continous Risk Assessment of Rockfalls in Deep South African Mines." In Fourth International Seminar on Deep and High Stress Mining. Australian Centre for Geomechanics, Perth, 2007. http://dx.doi.org/10.36487/acg_repo/711_32.
Full textSchenato, Luca, Luca Palmieri, Elena Autizi, Andrea Galtarossa, and Alessandro Pasuto. "Improving the sensitivity of an interferometric fiber optic sensor for acoustic detection in rockfalls." In Bragg Gratings, Photosensitivity, and Poling in Glass Waveguides. Washington, D.C.: OSA, 2014. http://dx.doi.org/10.1364/bgpp.2014.jm5a.62.
Full textUlivieri, Giacomo, Sandro Vezzosi, Paolo Farina, and Lorenz Meier. "On the use of acoustic records for the automatic detection and early warning of rockfalls." In 2020 International Symposium on Slope Stability in Open Pit Mining and Civil Engineering. Australian Centre for Geomechanics, Perth, 2020. http://dx.doi.org/10.36487/acg_repo/2025_80.
Full textReports on the topic "Rockfalls"
Evans, S. G. Engineering Aspects of Rockfall Hazards in Canada. Natural Resources Canada/ESS/Scientific and Technical Publishing Services, 1989. http://dx.doi.org/10.4095/130673.
Full textFry, D. A., and J. P. Lucero. High speed video analysis of rockfall fence system evaluation. Final report. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), July 1998. http://dx.doi.org/10.2172/314106.
Full textYu, Zhixiang, Lei Zhao, Chang Yang, Yaopeng Liu, Hu Xu, Shichun Zhao, and Rui Bai. A BUFFER STRUCTURE COMPOSED OF FLEXIBLE NETS AND SPRING-RODS FOR ROCKFALL PROTECTION. The Hong Kong Institute of Steel Construction, December 2018. http://dx.doi.org/10.18057/icass2018.p.169.
Full textM. Gross. Sampling of Stochastic Input Parameters for Rockfall Calculations and for Structural Response Calculations Under Vibratory Ground Motion. Office of Scientific and Technical Information (OSTI), September 2004. http://dx.doi.org/10.2172/838659.
Full textRockfalls and debris avalanches in the Smugglers Notch area, Vermont. US Geological Survey, 1994. http://dx.doi.org/10.3133/b2075.
Full textA NEW NUMERICAL MODELLING APPROACH FOR FLEXIBLE ROCKFALL PROTECTION BARRIERS BASED ON FAILURE MODES. The Hong Kong Institute of Steel Construction, September 2018. http://dx.doi.org/10.18057/ijasc.2018.14.3.10.
Full textA SIMPLE ANALYTICAL METHOD FOR EVALUATION OF FLEXIBLE ROCKFALL BARRIER PART 1: WORKING MECHANISM AND ANALYTICAL SOLUTION. The Hong Kong Institute of Steel Construction, April 2018. http://dx.doi.org/10.18057/ijasc.2018.14.2.1.
Full textA SIMPLE ANALYTICAL METHOD FOR EVALUATION OF FLEXIBLE ROCKFALL BARRIER PART 2: APPLICATION AND FULL-SCALE TEST. The Hong Kong Institute of Steel Construction, April 2018. http://dx.doi.org/10.18057/ijasc.2018.14.2.2.
Full text