Academic literature on the topic 'Sant Feliu de Guíxols'

Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.

Girona es va mantenir reclosa dins les muralles fins a la creació del conjunt episcopal de Sant Feliu vora la porta nord de la ciutat. Els carolingis reconstruïen les muralles i eixamplaven el recinte cap el nord. Al segle XI es formava el burg de Sant Feliu i al XII l’eixample meridional, especialment l’Areny i el seu mercat. Al segle XIII s’incorporarien al procés urbà el burg de Sant Pere i el Mercadal. El creixement es densificaria fins a mitjan segle XIV amb nombrosos establiments. A la segona meitat del segle XIV, la ciutat s’estancava però encara va construir un nou recinte emmurallat.

Este artículo tiene como objetivo reflexionar sobre el papel de los espacios de juego en la vida cotidiana de los niños y niñas en entornos urbanos, conocer el tipo de utilización y apropiación que hacen de estos espacios y ver hasta qué punto se puede considerar el género como uno de los elementos organizadores de los espacios de juegos. El trabajo se contextualiza en dos municipios medios catalanes, Manresa y Sant Feliu de Llobregat, capitales comarcales del Bages y el Baix Llobregat respectivamente, ambas localizadas en la provincia de Barcelona.

<p><em>The SOS Children’s Village at Sant Feliu de Codines in Barcelona (1970), the Hifrensa village (completed), and the Prat I and II urban development plans (not completed) were the final major urban complexes designed by Antonio Bonet (not counting his projects for the tourist sector). At SOS, Bonet designed a residential ensemble for orphaned children comprising communal educational and sporting facilities, by recreating, on a human scale, the atmosphere of the villages depicted in the photographs published in issue 18 (1935) of the GATEPAC magazine </em>AC Documentos de Actividad Contemporánea<em>, which was dedicated to popular architecture. Whitewashed pavilions, vaults, porches, patios, walls and stone platforms arranged like agricultural terraces were the features by which he constructed the landscape of a modern village but with old-fashioned forms. In this paper we analyse this unprecedented work, which, although it was never constructed, expresses the architect’s singular interpretation of the countryside and habitability conditions for orphans. Moreover, this work concentrates the architect’s experience as an experienced urbanist who in the 1970s challenged his fundamental theoretical creed, the Athens Charter, from a historical perspective.</em></p>

In the fall of 2009, damping-off of Pinus radiata seedlings was observed in a pine nursery in Sant Feliu de Buixalleu, Girona Province, northeastern Spain. Plants exhibited needle blight, extensive root necrosis, and root death. Root sections of symptomatic plants were cut, washed under running tap water, surface disinfected for 1 min in a 1.5% sodium hypochlorite solution, and washed twice with sterile distilled water. Small fragments of discolored tissues were plated onto potato dextrose agar (PDA) supplemented with 0.5 g liter–1 of streptomycin sulfate. Plates were placed at 25°C in the dark for 10 to 14 days, and all fungal colonies were transferred to PDA. A Cylindrocarpon sp. was consistently isolated from necrotic root tissues. Single-conidial isolates were obtained and grown on PDA and Spezieller Nährstoffarmer agar (SNA) (2) at 25°C for 10 days with a 12-h photoperiod. On PDA, the isolates developed abundant mycelium, which varied from white-to-grayish brown or golden brown. On SNA, all isolates produced two-septate, (35-) 39.4 (-40) × (7.5-) 7.7 (-8.75) μm, and three-septate, (32.5-) 40.9 (-52.5) × (7.5-) 7.7 (-8.75) μm, macroconidia. Microconidia, one-septate macroconidia, and chlamydospores were not observed. Identity of these isolates was determined by a multiplex PCR system using a set of three pair of specific primers (Mac1/MaPa2, Lir1/Lir2, and Pau1/MaPa2) (1), which generated a 117-bp product that was characteristic of Cylindrocarpon pauciseptatum Schroers & Crous. Morphological characteristics also supported this identification (4). Internal transcribed spacers regions (ITS1 and ITS4) of rDNA were obtained for isolate 1052 and deposited in GenBank (Accession No. HQ441248). This sequence was identical (100%) with the sequence of C. pauciseptatum (GenBank Accession No. HM036590). Pathogenicity tests were conducted with inoculum produced on wheat kernels that were soaked in distilled water in flasks for 12 h. Each flask contained 200 ml of kernels that were subsequently autoclaved three times after excess water was drained. Two fungal disks from a 2-week-old culture of C. pauciseptatum (isolate 1052) grown on PDA were placed aseptically in each flask. Cultures in flasks were incubated at 25°C for 4 weeks and shaken once a week. A plastic pot (220 cm3) was filled with a mixture of sterilized peat moss and 10 g of inoculum. A 1-month-old seedling of P. radiata was planted in plastic pots and placed in a greenhouse at 25 to 30°C in a completely randomized design with six replications. Controls contained sterile wheat kernels. The experiment was repeated. Symptoms developed 20 days after inoculation and consisted of root lesions, a reduction in root biomass, needle blight, and the death of all seedlings. The fungus was reisolated from affected seedlings. Damping-off was not observed on the control plants. C. pauciseptatum causing black foot disease of grapevine (3) was first found in Spain in 2008, but to our knowledge, this is the first report of C. pauciseptatum causing damping-off of P. radiata in Spain. References: (1) S. Alaniz et al. Plant Dis. 93:821, 2009. (2) J. F. Leslie and B. A. Summerell. The Fusarium Laboratory Manual. Blackwell Publishing, Oxford, 2006. (3) M. T. Martin et al. Plant Dis. 95:361, 2011. (4) H. J. Schroers et al. Mycol. Res. 112:82, 2008.

RESUMENEl propósito de este artículo es analizar cómo las parias: tributos pagados por los musulmanes, en este caso de las taifas de Zaragoza, Lérida y Tortosa principalmente al conde de Barcelona, tienen un papel esencial a la hora de situar a este condado en un lugar preeminente en Cataluña durante el gobierno del conde Ramón Berenguer I (1035-1076). Después de una pequeña introducción veremos cómo mediante la inclusión de ciertas cláusulas en los juramentos de vasallaje el conde barcelonés se aseguraba el monopolio de los ingresos de parias y cómo formaba una red clientelarredistribuyendo el dinero que recibía. También utilizaba el dinero procedente de las parias para expandir su territorio: por un lado compraba condados de manera directa y por otro incentivaba el establecimiento de nobles en peligrosas zonas fronterizas.PALABRAS CLAVE: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, taifas.ABSTRACTThe aim of this article is to analyse how the parias, which are tributes paid by the Muslims, in this example from the taifas of Zaragoza, Lérida and Tortosa, mainly to the Count of Barcelona, played an essential role in establishing this county’s prominence during the government of Count Ramón Berenguer I (1035-1076). After an introduction, we will see how by including certain terms and conditions in the vows of vassalage the Count ensured the monopoly of the income produced by theparias and how he redistributed the money among his vassals, thereby creating patronage networks. The Count also used the money from the parias to expand his territory: on the one hand he bought counties directly, and on the other and he used the money to help nobles establish themselves in dangerous frontier zones.KEY WORDS: Parias, Barcelona, Siglo XI, Ramón Berenguer I, Taifas. BIBLIOGRAFÍA:Balañá i Abadía, P., Els musulmans à Catalunya (713-1153): assaig de síntesi orientativa, Sabadell, Ausa, 1993.Balari Jovany, J., Orígenes Históricos de Cataluña, San Cugat del Vallès, Instituto internacional de cultura románica, 1964, (1º ed. 1899).Baraut, C., “Els documents, dels anys 1051-1075, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell” en Urgellia, 6 (1983), p. 239Bonnassie, P., La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe Siècle, Croissance et mutations d’une sociètè, Tome II, Tolouse, Université de Tolouse-Le Mirail, 1975.Bonnassie, P. Cataluña mil años atrás (siglos X-XI), Barcelona, Península, 1988.Chesé Lapeña, R., Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Ager fins 1198, Volum I, Barcelona, Fundación Noguera, 2011Dèbax, H., “Les feudalitats al Llenguadoc i Catalunya. Algunes observacions sobre les divergències de l’evolució”, L’Avenç, 202, 1996, pp. 30-35.Falqué, E. (trad,), “Chronicón Compostellanum”, Habis, 14 (1983), pp. 73-84.Feliú de la Peña, N., Puyol, J. y Sobrequés i Callicó, J., Anales de Cataluña, Barcelona, Base, 1999.Feliu i Montfort, G. y Salrach, J.M., Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I, Lérida, Fundación Noguera-Pagés, 1999.Fité i Llevot, F. y González i Montardit, E., Arnau Mir de Tost: Un señor de frontera al segle XI, Lérida, Universidad de Lérida.Joranson, E., The Danegeld in France, Rock Island (Illinois), Augustana Printers, 1923.Kosto, A.J., Making agreements in medieval Catalonia: power, order and the written world, 1000-1200, Cambridge, Cambridge University Press, 2001Laliena, C., La formación del Estado feudal: Aragón y Navarra en la época de Pedro I, Huesca, Colección de estudios Altoaragoneses, 1996.Mínguez Fernández, J. M., La España de los siglos VI al XIII: guerra, expansión y transformaciones, Nerea, Pamplona, 2004.Negro Cortés, A. E., “Las parias abonadas por el reino de Granada (1246-1464). Aproximación a su estudio”, Roda da Fortuna, 2, 1-1 (2013), pp. 382-396.Negro Cortés, A.E., “Las parias: una introducción general” en F. Sabaté y J. Brufal (ed.) Investigar l’edat mitjana, Lérida, Pagés Editors, 2018, pp. 43-53.Negro Cortés, A. E., “Las parias en la historia medieval española” en M. Urraco y S. López (ed.) Catálogo de Investigación Joven de Extremadura, Cáceres, Universidad de Extremadura, 2017, pp. 255-258.Negro Cortés, A. E., “Explotación económica de los musulmanes del valle del Ebro: parias y almotexenas abonadas a los reinos de Aragón y Navarra durante el siglo XI”, Aragón en la Edad Media, 28 (2018), pp. 4-17.Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. y Goday i Casals, J., L’Arquitectura romanica a Catalunya, Vol II, Institut d’Estudis Catalans, Barberà del Vallés, 2001, (ed. facsímil).Rosell, F. M., Liber Feudorum Maior: cartulario real que se conserva en el Archivo de la Corona de Aragón, Barcelona, CSIC, 1945.Ruiz-Doménec, J. E., “Cataluña en 1025: los orígenes de una organización social”, Estudi General, 1-1 (1996), pp. 93-98.Ruiz-Domènec, J. E., L’Estructura feudal: sistema de parenitu i teoria de l’aliança en la societat catalana (c. 980-c. 1220), Edicions del Mall, Sant Boi de Llobregat, 1985.Sabaté, F., La feudalización de la sociedad catalana, Granada, Universidad de Granada, 2007.Sabaté, F., Història de Lleida. Volum 2: Alta Edad Mitjana, Pagès, Lérida, 2003.Salrach, J. M., Història de Catalunya, Volum II: El procés de feudalització (segles III-XII), Barcelona, Edicions 62, 1987.Sobrequés, S., Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vincens Vives, 1961.Villanueva, J., Viage literario á las iglesias de España, Tomo 10, Madrid, Real Academia de la Historia, 1821,Zimmermann, M., “Et je t’empouvoirrai (potestativum te farei), à propos des relations entre fidélité et pouvoir en Catalogne au XIe siècle”, Mediévales, 10, 1986, pp, 17-36.Zurita, J., Anales de Aragón, (ed. A. Canellas), Institución Fernando el Católico, CSIC, Zaragoza, 1976.

La recerca planteja una comparació entre els ports de Barcelona, Sant Feliu de Guíxols i Roses, tenint en compte les seves característiques geomorfològiques i geoestratègiques, el seu paper com a ports comtals, la connexió amb les principals vies comercials terrestres i marítimes i la seva interrelació amb els diferents ports de la Costa de Llevant catalana. Tot i ser Barcelona el principal port de Catalunya, els altres dos destacaren en alguns aspectes gràcies a les seves condicions nàutiques i a les seves infraestructures portuàries.

"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.

La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.

El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.

Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.

Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.

La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.

La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.

Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques i
percentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.

Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )

A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.

Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert.
"The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"

TEXT:

This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.

The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.

Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.

At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.

The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".

Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.

To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.
Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.
En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).
La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.
La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).
Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.
This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.
This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.
In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.
The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.
The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).
Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.

INTRODUCCIÓ: L’interès per l’alimentació a les societats industrialitzades es centra en conèixer si l’alimentació escollida resulta fiable en termes de qualitat, innocuïtat i seguretat. En els últims anys, s’han produït canvis soci-econòmics relacionats amb la industrialització, urbanització i desenvolupament tecnològic que han provocat noves formes de producció, processament i distribució d’aliments. Els consumidors tenen dubtes i es mostren cada cop més preocupats per la seva salut i desconfien del procés d’elaboració dels aliments i de les substàncies que s’usen en aquest procés. Aquesta preocupació ha generat desconfiança cap als productes preparats en els que es desconeix la procedència de la matèria prima així com els productes que se l’hi afegeixen. Aquestes substàncies afegides suposen una ingesta sistemàtica i prolongada de substàncies químiques de les quals se’n desconeixen les conseqüències. La major part d’aquestes substàncies són compostos tòxics persistents (CTPs). Aquests contaminants s’ingereixen a través de productes com els peixos, les carns, les verdures i les fruites. A més a més, tenen la peculiaritat d’entrar en la cadena alimentària, acumular-se en els teixits greixosos dels animals, i finalment arribar a l’organisme humà mitjançant la seva ingesta. Els CTPs són de difícil degradació i resten durant llargs períodes de temps en l’ambient i en els organismes vius. Els CTPs provoquen a llarg termini, conseqüències nocives per a la salut. JUSTIFICACIÓ: Les gestants i lactants poden estar més amoïnades per la percepció de risc alimentari per la pròpia salut i la del seu nadó. OBJECTIU: Conèixer la percepció social del risc alimentari que tenen les dones embarassades i lactants respecte els contaminants tòxics persistents i substàncies químiques sintètiques. DISSENY: Estudi qualitatiu de tipus etnogràfic i multicèntric a dues regions de Catalunya (Barcelona i Tarragona) i una d’Andalusia. El subjecte d’estudi varen ser dones que assistiren a grups de suport a la lactància i a les classes de preparació al part i al post-part dels municipis on es va fer l'etnografia. METODOLOGIA: La mostra s’escollí de forma no probabilística i oportunista. Les tècniques etnogràfiques utilitzades varen ser el treball de camp, les entrevistes semi-estructurades, els diaris d'alimentació i l'observació participant. Tots aquests mètodes són complementaris entre sí i es van utilitzar per tal de treure el màxim d'informació possible. Les dades es varen analitzar amb el programa Atlas-ti. RESULTATS: El número total de participants va ser de 33 dones. Dotze a la província d’Almeria, 11 a la de Barcelona i 10 a Tarragona. Vint-i-tres estaven embarassades i 10 eren lactants. Els investigadors van detectar, així, diferències en les informacions rebudes segons el rol que havien adoptat. La informació obtinguda de les narratives i observacions de les etnografies pel que fa a les substàncies presents en els aliments, es poden dividir en quatre categories segons: A) les característiques organolèptiques que aquestes substàncies aporten als aliments; B) el nivell d’afectació sobre la salut que les informants creuen que tenen aquestes substàncies; C) la manipulació dels productes en la cadena alimentària o en l’elaboració domèstica; D) la interacció d’aquestes substàncies en el cos (eliminació, transmissió al fetus durant la gestació o al nadó durant la lactància, o acumulació). DISCUSSIÓ: La presentació dels etnògrafs influïa en la resposta de les dones. Quan l’investigador informava voluntàriament sobre el seu rol, desconeixia el sentit que tenia pels informants cada opció. Les substàncies que es troben en els aliments consumits per les dones, la manipulació d'aquests i la interacció entre ells poden afectar la salut del fetus o del nadó. CONCLUSIONS: El rol dels etnògrafs genera diferents tipus de respostes. La informació alimentària rebuda durant l'embaràs i la gestació, per part dels professionals és la més ben valorada; tot i que les dones manifesten haver-ne rebut poca. Els professionals sanitaris no coneixen els contaminants tòxics persistents, per la qual cosa no poden informar a les dones.
BACKGROUND: The interest in food in industrialized societies focuses on whether the food chosen is reliable in terms of quality, safety and security. In recent years, there have been socioeconomic changes related to industrialization, urbanization, and technological development that have led to new forms of food production, processing, and distribution. Consumers have doubts and are they increasingly concerned about their health and distrust the process of making food and the substances used in this process.This concern has led to distrustof prepared products in which the origin of the raw material and the products added to it are unknown.These added substances involve a systematic and prolonged intake of chemicals, the consequences of which are unknown. Most of these substances are persistent organic pollutants (POPs). These contaminants are ingested through products such as fish, meat, vegetables and fruits.In addition, these components have the particularity of entering the food chain, accumulating in the fatty tissues of animals and, finally, reaching the human body through ingestion. POPs are difficult to degrade and are kept in the environment and living organisms for long periods of time. POPs cause long-term, harmful health consequences. JUSTIFICATION: It is believed that pregnant and lactating women may be more concerned about the perception of food risk to their own health and that of their baby. AIM: to know the social perception of the food risk that pregnant and lactating women have with respect to persistent toxic contaminants and synthetic chemicals. DESIGN: Qualitative study of ethnographic and multicenter type, intwo regions of Catalonia (Barcelona and Tarragona) and one in Andalusia.The subjects studied were women who attended breastfeeding support groups and childbirth and postpartum preparation classes in the municipalities where the ethnographies were performed. Methodology:The sample was chosen non-probabilistically and accidentally. Ethnographic techniques: Fieldwork, semi-structured interviews, food diaryand observation of the practices. To analyze the content, the computer program Atlas.ti was used. RESULTS: A total of 33 women were monitored. Twelve in the province of Almeria, 11 in Barcelona and 10 in Tarragona. Twenty-three were pregnant and 10 were breastfeeding women. The researchers detected differences in the information received according to the role they had taken. The information given by professionals is very important for informants. The information obtained from the narratives and observations of ethnographies regarding the substances present in food, can be divided into four categories according to: A) the organoleptic characteristics that these substances contribute to food; B) the level of health impact that the informants believe these substances have; C) the handling of products in the food chain or in domestic processing; and D) the interaction of these substances in the body (elimination, transmission to the fetus during pregnancy or to the baby during lactation, or accumulation). DISCUSSION: The ethnographers ’presentation influenced women’s response. When the researcher voluntarily reported his role, he was unaware of the meaning of each option for the informants. Substances found in foods consumed by women, their handling and interaction between them can affect the health of the fetus or baby. CONCLUSIONS: The role of ethnographers generates different types of responses. Food information received during pregnancy and pregnancy by professionals is the most valued; although women say they have received little. Healthcare professionals are unaware of persistent toxic contaminants, so they cannot report women.

Aquesta tesi doctoral se centra en l'anàlisi d'una experiència educativa de promoció de la participació infantil a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i s'emmarca en una de les línies d'investigació del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona.
En el marc d'aquest treball d'investigació, entenem la participació social de la infància a la ciutat com l'articulació de tres dimensions bàsiques: La participació com a eix de la formació en valors des de la perspectiva de la construcció de la personalitat moral (Puig, 1996); La participació com a dret dels infants, fonamentat en la Convenció dels drets dels infants i en autors que defensen a l'infant com a ciutadà de ple dret; i la ciutat com a context de participació dels infants. Una altra font de referents teòrics són les propostes pedagògiques d'en Francesco Tonucci, Roger Hart, i Trilla i Novella. En definitiva, la participació dels infants a la ciutat, l'hem definida com un dret, un contingut formatiu, un valor democràtic i un procediment per aprendre a aprendre a participar. La participació infantil, és una experiència personal i col·lectiva que permet implicar-se en projectes socials que, mitjançant la paraula i l'acció compromesa, pretenen transformar la ciutat a partir de la veu dels infants.
L'objectiu principal d'aquesta investigació, i de l'acció educativa on s'emmarca, és:
Desenvolupar i analitzar una proposta de participació social dels infants a la ciutat en el marc d'un projecte a l'escola i l'exercici de la ciutadania en el si d'un òrgan de participació infantil impulsat per l'Ajuntament.
L'objecte d'estudi d'aquest treball és la promoció de la participació infantil a la ciutat. La metodologia emprada és de caràcter qualitatiu, concretament la investigació-acció. Es tracta d'un estudi de casos particulars, que s'ha impulsat i generat en un context específic, el qual s'ha de descriure per poder emmarcar on es construeixen, desenvolupen i reconstrueixen els processos de la transformació i millora de la pràctica educativa. L'estudi de la promoció de la participació infantil a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat entre el 1999 i el 2004 amb nens i nenes d'entre nou i dotze any, es concreta en l'anàlisi i reflexió de les transformacions i millores de dos projectes:
- El projecte "La participació dels infants a la ciutat" desenvolupat entre 1998 i 2004 en el que van participar 1.501 infants.
- El projecte "El Consell d'Infants" en el que estudiarem el període de 1998 a 2004 on van participar 75 nens i nenes d'entre 10 i 12 anys.

La investigació realitzada, entre altres aspectes, ha posat de manifest la importància de posar en relació dos contextos educatius amb els seus agents, com són l'escola i la ciutat, a l'hora de treballar per a l'objectiu comú, que és l'eix central de la formació de la ciutadania: la participació. Per assolir aquest objectiu és imprescindible tenir els compromisos polítics corresponents i desenvolupar condicions organitzatives adequades per tal d'afavorir els processos de reflexió crítica i elaborar un model d'intervenció reflexionat en l'acció i sobre l'acció. El compromís sociopolític es concreta en accions específiques perquè els agents implicats en el procés desenvolupin iniciatives coordinades per assolir un objectiu compartit. També es concreta a partir de generar actuacions determinades que impliquin els infants com a participants en la construcció del projecte col·lectiu que és la ciutat.
L'impuls de la participació dels infants a la ciutat és una experiència educativa que posa en joc sentiments i dinamismes difícils de promoure mitjançant altres tipus d'activitats. Les accions autèntiques generen actituds de compromís i responsabilitat que conviden a una participació cada vegada més competent i autònoma.
"Social participation of children in the town: Study on the experience of the Sant Feliu de Llobregat Town Hall"

This doctoral thesis focuses on the analysis of an educational experience that pursued to encourage child participation in the town of Sant Feliu de Llobregat and is framed within one of the investigation lines by the University of Barcelona's moral education research group: Grup de Recerca en Educació Moral (GREM).
Within the frame of this research, we understand social participation of children in the town as the articulation of the three basic dimensions: as the core of education in values from the perspective of moral personality construction (Puig, 1996); as a right of children, which is fundamental in the children's rights Convention; and the town as a children participation context. Pedagogical proposals by Tonucci, Hart and Trilla and Novella are another source for theoretical referents. Child participation is both a personal and a collective experience which allows them to be involved in social projects which, by means of the word and the committed action, aim at transforming the town with the help of the children's voice.
The main objective of this investigation is to develop and analyse a proposal of child social participation in the town within the frame of a school project and civic responsibility in the heart of a child participation board fostered by the Town Hall.
The methodology used is qualitative, more specifically, investigation-action. The study of child participation focuses on the analysis and reflection of the transformations and improvements of two projects:
- The "The participation of children in the town" project, developed between 1998 and 2004, with the participation of 1,501 infants.
- The "The Child Council" project, developed between 1998 and 2004, with the participation of 75 infants between 10 and 12 years old.
Among other conclusions, it has been made clear how important it is to establish a relationship between the school and the town when they are working towards a common objective, which is the core of civic responsibility education: participation. In order to achieve this goal it is essential to have the necessary political commitments and to develop appropriate organizing conditions so that the processes of critical reflection can be favoured and an intervention model reflected in action on action can be elaborated.

Aquesta investigació sobre la radiodifusió a Sant Feliu de Llobregat reconstrueix la història de Radio Juventud de Sant Feliu que va emetre entre el 1948 i el 1967, i la de l’actual emissora municipal, Ràdio Sant Feliu, des que va sorgir, el 1981, i fins ara. Per tant, es pot considerar que estem parlant d’una ciutat amb tradició radiofònica. Amb el recorregut d’aquestes dues ràdios també es pretén completar la història contemporània de Sant Feliu mitjançant el paper social que la radiodifusió ha tingut a la ciutat i al seu entorn. Això permet, a més, aprofundir en les causes que expliquen el per què el seu desenvolupament i impuls només s’ha pogut donar per la iniciativa institucional, tant en la dictadura com posteriorment en la democràcia. Les dues van néixer per una necessitat social del moment: en el franquisme va ser la ràdio de l’entreteniment i la participació com a principal reclam; en democràcia ha estat un servei públic, que entén la participació com una forma de donar la veu a la gent facilitant el seu accés, però també perquè la informació i l’actualitat local són un dels eixos de la seva programació. No obstant això, el dèficit de mitjans de comunicació autòctons en l’àmbit local i comarcal, així com la proximitat geogràfica a una de les grans ciutats europees, Barcelona i, per tant, sota la seva influència i hegemonia, són dos factors a considerar per entendre la història de la radiodifusió local i la singularitat d’aquest cas. D’una banda, perquè la ràdio com a mitjà de comunicació, amb les dues emissores que hem dit, ha estat un instrument per reforçar la identitat de Sant Feliu, així com per a projectar la ciutat, però, per l’altra, també se li atorga el caràcter d’entitat o servei públic que s’integra en el teixit associatiu, i desenvolupa la funció de dinamitzador social, econòmic i cultural. Un paper que també s’ha d’entendre en un altre àmbit: com la capital del Baix Llobregat, una comarca que és molt important per població i economia, tot i que diferent a altres perquè té diversos municipis de gran pes i no un que sigui central. Aquesta tesi parteix de la hipòtesi que la dinàmica del municipi i les característiques del mitjà fan que el principal valor de la radiodifusió a Sant Feliu hagi estat i continuï sent, en l’actual context digital, la comunicació de proximitat. El desenvolupament d’una i l’altra emissora s’ha basat en la seva capacitat d’adaptació al context legal i econòmic de cada moment. Sens dubta, aquests dos han estat determinants per la seva continuïtat, així com per avaluar l’eficàcia de la funció per a la qual van ser creades. Però també cal plantejar aquesta eficàcia en termes d’interacció amb la societat amb la què comparteix imaginari. Aquesta adaptació i el seu resultat ens permeten entendre que la ràdio de Sant Feliu sigui el mitjà que més repercussió ha tingut a la ciutat, contribuint, en gran mesura, a la seva projecció. La seva història és també la de l’adaptació de la ràdio als diferents canvis tecnològiques. Per això, es complementa el relat històric amb el desafiament que suposa per a l’emissora i la ràdio de proximitat la revolució d’internet. Donem així continuïtat a la història, malgrat que lògicament aquí estem mancats de perspectiva. Ràdio Sant Feliu pot ser un exemple de còm la ràdio de proximitat, ja sigui per sí sola o com a multiplataforma, és un laboratori que permet assegurar el mitjà i a la vegada, ens assenyala alguns inconvenients del salt digital.
Esta investigación sobre la radiodifusión en Sant Feliu de Llobregat reconstruye la historia de Radio Juventud de Sant Feliu que emitió entre 1948 y 1967, y la de la actual emisora municipal, Ràdio Sant Feliu, desde que surgió, en 1981, y hasta ahora. Por lo tanto, se puede considerar que estamos hablando de una ciudad con tradición radiofónica. Con el recorrido de estas dos radios también se pretende completar la historia contemporánea de Sant Feliu a través del papel social que la radiodifusión ha tenido en la ciudad y su entorno. Esto permite, además, profundizar en las causas que explican el por qué su desarrollo e impulso sólo se ha podido dar por la iniciativa institucional, tanto en la dictadura como posteriormente en la democracia. Las dos nacieron por una necesidad social del momento: en el franquismo fue la radio del entretenimiento y la participación como principal reclamo; en democracia ha sido un servicio público, que entiende la participación como una forma de dar la voz a la gente facilitando su acceso, pero también porque la información y la actualidad local son uno de los ejes de su programación. No obstante, el déficit de medios de comunicación autóctonos en el ámbito local y comarcal, así como la proximidad geográfica a una de las grandes urbes europeas, Barcelona y, por lo tanto, bajo su influencia y hegemonía, son dos factores a considerar para entender la historia de la radiodifusión local y la singularidad de este caso. Por un lado, porque la radio como medio de comunicación, con las dos emisoras citadas, ha sido un instrumento para reforzar la identidad de Sant Feliu, así como para proyectar la ciudad, pero, por otro lado, también se le otorga el carácter de entidad o servicio público que se integra en el tejido asociativo, y desarrolla la función de dinamizador social, económico y cultural. Un papel que también hay que entender en otro ámbito: como la capital del Baix Llobregat, una comarca que es muy importante por población y economía, aunque distinta de otras porque tiene varios municipios de gran peso y no uno central. Esta tesis parte de la hipótesis de que la dinámica del municipio y las características del medio hacen que el principal valor de la radiodifusión en Sant Feliu haya sido y siga siendo, en el actual contexto digital, la comunicación de proximidad. El desarrollo de una y otra emisora ha dependido de su capacidad de adaptación al contexto legal y económico de cada momento. Sin duda, ambos han sido determinantes para su continuidad, así como para evaluar la eficacia de la función para la que fueron creadas. Pero también hay que plantearse esa eficacia en términos de interacción con la sociedad con la que comparte imaginario. Esa adaptación y su resultado nos permiten entender que la radio de Sant Feliu es el medio que más repercusión ha tenido en la ciudad, contribuyendo, en gran medida, a su proyección. Su historia es también la de la adaptación de la radio a los diferentes cambios tecnológicos. Por ello, se complementa el relato histórico con el desafío que supone para la emisora y la radio de proximidad la revolución de internet. Damos así continuidad a la historia, aunque lógicamente aquí carecemos de perspectiva. Ràdio Sant Feliu puede ser un ejemplo de cómo la radio de proximidad, ya sea por sí sola o como multiplataforma, es un laboratorio que permite afianzar el medio y a su vez, apunta algunos inconvenientes del salto digital.
This research on broadcasting in Sant Feliu de Llobregat reconstructs the history of Radio Juventud de Sant Feliu that issued between 1948 and 1967, and the current local radio station, Radio Sant Feliu, since it emerged in 1981 and until now. Therefore, we can consider that we are talking about a city with an extensive radio tradition. In the course of these two radio stations it is also planned to complete the contemporary history of Sant Feliu through the social role that broadcasting has had on the city and its surroundings. This also gives an insight into the causes that explain why its development and promotion has only been able through the institutional public initiative, both during dictatorship and democracy after. Both radios were born because of a social need at that time: during Franco’s dictatorship it was a radio for entertainment and participation as the main claim; during democracy it has been a public service that understands participation as a way to give voice to people and provide easier access; but also because local news and information are one of the pillars of its programming. However, the deficit of local communication media at local and regional level, as well as the geographical proximity to a major European city as Barcelona and, therefore, under its influence and hegemony, are two factors to be considered to understand the history of local broadcasting and the uniqueness of this case. On one side, because the radio as a media, with the two mentioned stations, has been instrumental in strengthening the identity of Sant Feliu and to show the city outward; but on the other hand, it is also identified as an entity or public service integrated into the associative network that develops an active social, economic and cultural mobilizing role. A role which also must be understood in the context of being the capital of the Baix Llobregat, a very important region in terms of population and economy, although distinct from others as it’s made up of several relevant cities and not just one central. This thesis starts from the assumption that the dynamics of the municipality and the media characteristics lead to the fact that the main value of broadcasting in Sant Feliu has been and continues to be, in the current digital environment, a proximity communication. The development of both radio stations has been based on its ability to adapt to the legal and economic context of the moment. Certainly, both have been crucial to its continuity and to evaluate the effectiveness of the function for which they were created. But efficacy must also arise in terms of interaction with society with which it shares a wide range of experiences. This adaptation and its results allow us to understand that Radio Sant Feliu is the media outlet that has had more impact in the city, contributing largely to its projection outward. Its history is also about the radio adaptation to the different technological changes. Therefore, the historical narrative is complemented by the challenge that internet means to the radio station and to the proximity concept. We give continuity to the story, but obviously here we lack perspective. Radio Sant Feliu can be an example of how proximity radio, either alone or as a multiplatform, is a laboratory that can strengthen the media and at the same time suggests some drawbacks to jump into the digital era.

La investigació realitzada té com a objectiu analitzar i descriure el procés de creació de les polítiques esportives municipals des del moment de recuperació de la democràcia, l'any 1979, fins a 1991. El període inclou tres legislatures i s'atura l'any abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, moment que es considera un important canvi amb repercussions en tot el sistema esportiu català. La intencionalitat de l'estudi és la d'observar aquest procés des d'una perspectiva longitudinal intentant extreure aspectes que puguin ser significatius per poder relacionar el tipus de política esportiva municipal amb les forces polítiques que governaven els ajuntaments d'aquella època. Per aquesta raó, el disseny estratègic de la recerca s'ha basat en l'estudi de cas i la metodologia comparativa, amb l'anàlisi, la descripció i la comparació de les polítiques esportives de dos ajuntament ideològicament diferents. Amb un disseny polar i seguint criteris demogràfics i geogràfics, els municipis seleccionats han estat Vic i Sant Feliu de Llobregat, situats a la província de Barcelona, amb una grandària similar, al voltant dels 30.000 habitants, capitals de la seva comarca, i amb un govern municipal de Convergència i Unió, en el cas de Vic, i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)—després Iniciativa per Catalunya (IC)— pel que fa a Sant Feliu de Llobregat. La recerca es posiciona, principalment, dins el paradigma qualitatiu i fa un procés d'immersió en la política esportiva de les dues ciutats escollides agafant com a fonts d'obtenció de dades els documents públics generats pels mateixos ajuntaments (actes dels plens, del patronat municipal d'esports i els pressupostos municipals) i documents exteriors (butlletins municipals i premsa comarcal) que s'utilitzen per a la contextualització i l'aprofundiment en l'estudi del sistema esportiu de les ciutats. La tècnica de producció de dades utilitzada es basa en l'anàlisi de contingut de les actes municipals i els documents exteriors i en una anàlisi dissenyada de manera específica pel que fa a la documentació pressupostària. L'anàlisi de contingut ha permès fer una categorització de les diferents temàtiques que després s'utilitzen per a l'anàlisi comparativa dels dos municipis i extreure'n conclusions sobre les polítiques esportives de les ciutats analitzades. El treball finalitza amb l'elaboració d'una proposta de model teòric per a l'anàlisi de les polítiques esportives municipals aplicable als ajuntaments d'aquella època i susceptible de ser utilitzat per a l'estudi de les polítiques esportives actuals.
This aim of this research is to analyze and describe the municipal sport policies' creation process from 1979, when democracy was recovered, to 1991. This period includes three legislatures and ends the year before Barcelona's Olympic Games celebration, 1992, considered a relevant moment that implied important changes that had an impact to the entire Catalan sports system. The work's intentionality is to observe this process from a longitudinal perspective trying to extract and identify aspects that may be relevant in order to link up the type of municipal sports policies with the political forces that ruled the different city councils on those times. For this reason, the strategic design of this research has been based on two case studies and a comparative methodology between them, with the analysis, description and comparison of the sports policies from two city councils with different ideologies. With a polar design following demographic and geographic criteria, the selected towns have been Vic and Sant Feliu de Llobregat, located in Barcelona's province. Both have similar size, near 30.000 inhabitants and are the capital of its region. Vic had a city government formed by Convergencia I Unio, and Sant Feliu de Llobregat's government was formed by Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) —later on Iniciativa per Catalunya. This research is positioned mainly inside the qualitative paradigm and makes an immersion process in the sports policies from both chosen cities. The work takes as a source public documents generated by the city councils themselves (the plenary acts, acts from the Patronat Municipal d'Esports and the city budgets) and exterior documents (official bulletins and district press) used for the contextualization and deepening of the sports' system study. The data production technique used is based on the content analysis of the city act and external documents and on an analysis specifically designed for the budget documents. The content analysis has allowed to make a categorization of the different topics used for the comparative analysis between both cities and extract conclusions about both municipal sport policies. This investigation ends with the elaboration of a theoretical model proposal for the analysis of municipal sport policies applicable on city councils from that time and liable to be used for the study of present sport policies.