Academic literature on the topic 'Sant Joan de les Fonts'

Joaquim Garriga, en estudiar l’evolució de la retaulística catalana del segle XVI, assenyalava la modernitat de retaules com el d’Argentona, en què la fusteria gòtica de Joan Romeu (1524) es completava amb les pintures de Nicolau de Credença, Jaume Forner i Antoni Rupit (1531). En aquest article es pretén indagar sobre els models dürerians de les pintures sobre la Passió de Crist que formen part de la peça, i s’ha mirat de precisar-ne la filiació amb les diverses sèries de l’artista alemany dedicades a aquesta temàtica. Les taules dedicades a la vida de Sant Julià i santa Basilissa també centren l’atenció del text. Si autors com Post ja havien remarcat l’estranyesa d’unes escenes sense martiri, aquí s’han proposat algunes possibles fonts hagiogràfiques i precedents artístics de l’art català.

<p>Tradicionalment s’ha intervingut en la problemàtica del sensellarisme a través del Model Continuum of Care, però aquest s’ha mostrat eficient només amb un perfil determinat de la població en situació de sense llar. Des del anys noranta als EEUU s’ha anat desenvolupant un model conegut com a Model Housing First el qual s’ha demostrat més eficient en la intervenció amb població més cronificada en la situació de sense llar. En aquest article es pretén comparar com s’està aplicant el Model Housing First a Catalunya amb el que s’entén des del model teòric creat als EEUU. Així com també veure quina és la situació actual del Model Housing First català. En primer lloc s’analitzen les principals fonts bibliogràfiques creadores del Model Housing First per tal d’intentar extreure les característiques teòriques bàsiques del model. En segon lloc s’intenta mostrar com s’està aplicant el model a Catalunya a través d’experiències com les que s’estan vivint a la Fundació Arrels de Barcelona i a Sant Joan de <br />Déu Serveis Socials per veure si s’hi troben les característiques que engloben el Model Housing First i amb quines dificultats s’estan trobant a l’hora d’aplicar el model. Finalment l’autora exposa els aspectes positius d’aplicar el Model Housing First, els aspectes sobre els que caldrà definir-se i les febleses del context català.</p>

El Císter fou fundat l'any 1098 pel benedictí Robert, abat de Molesme, encara que va ser sant Bernat (1090-1153) el seu predicador i teòleg més important. El Císter va sorgir contraposat a la riquesa, la complexitat de la vida, la solemnitat litúrgica i l'esplendor de Cluny. Els cistercencs cerquen una vida més austera i fidel a la Regla de Sant Benet. Es un intent de tomar a les fonts i a la simplicitat de la Regla portant una vida senzilla caracteritzada per l'austeritat. La Regla fot abraçada per diverses comunitats, però no va ser fins al s. XI que sant Benet d'Aniana li dóna l'impuls definitiu. Des d'aquest instant ja es pot parlar d'orde benedictí pròpiament dit. D'aquest en sorgiren dues branques: la primera neix al monestir de Cluny i la segona a Citeaux, la qual donarà origen a l'orde del Císter. La primera edificació cistercenca és de l'any 1099.

<p>Abstract: In 1917, Josep Masdeu, the monastery archivist of Sant Joan de les Abadesses, identified four songs written down in some blank spaces of a paper-based notarial book of the village. In 1935, Higini Anglès, a musicologist of recognized prestige, made them public and since then, they comprise the songbook of Sant Joan de les Abadesses, the unique troubadour catalogue in Catalonia including both the text of the songs and their equivalent musical notation to be performed. From that moment on, the manuscript has been studied in many occasions from a linguistic and musical point of view. The manuscript, currently preserved at the National Library of Catalonia, includes some other text passages of legal topics which we analyse in depth because they delimit the exact chronological period of the song writings. Our study, therefore, has been focused on three main purposes. In the first place, we revise the contributions made so far regarding the description of the document. Next, we build up the archivistic history of the manuscript, from the moment it was discovered until it was deposited in the library mentioned above. Finally, we frame the overall context of the songbook production based on the extraliterary and extramusical texts.</p><p><br />Keywords: Troubadour songs, Medieval manuscripts, Medieval songbook, Sant Joan de les Abadesses Archive, Court books, Notarial -<br />History.</p>

Este documento se publica simultáneamente en las revistas que han suscrito la Declaración de Sant Joan d’Alacant del Grupo de Editores de Revistas Españolas sobre Ciencias de la Salud (GERECS) el día 25 de noviembre de 2017.

This research characterizes the kaolinitic clays from Cretaceous–Paleocene lateritic deposits of Terra Alta (south Catalonia) to evaluate their possible applications. The outcrops and quarries belong to the Horta de Sant Joan and Pinell de Brai areas. The chemical composition, mineralogy, rheological behavior, particle size distribution and plasticity are determined. The Fe and Ti4+ contents prevent them from being directly used as raw material for white ceramics. The mineralogy consists of kaolinite with quartz, illite, hematite, and minor K-feldspar and calcite. Most of the area comprises medium plastic clays that are classified as fired clays and can be used as ceramic and construction materials. In Horta de Sant Joan, a kaolinitic-rich level, up to 75 wt % of kaolinite, is highly crystalline with low plasticity and can be classified as flint clay, useful as a refractory clay. The evaluated kaolinitic clays can also be used to obtain a triaxial ceramic when they are mixed with feldspar to act as a fluxing agent and chamotte.

The work’s development is made by scientific method stages: aims statement, hypothesis establishment and work method to check hypothesis. Conclusions are given at the end. It is supported by: a) Bibliographical review, summary about knowledge evolution in work bridges building and associated historical facts. b) To know about used materials. c) Referred geographical and historical frameworks definition. d) The morphological knowledge about medieval work bridges. The work presents 111 unpublished plans. Research is divided up in nine stages. The first stage starts with the previous researching on the census of work bridges in the basins of the three most important northeaster slope Peninsula Iberian rivers that were built according to tradition in medieval period. Being censed 153 bridges we have chosen a representative sample of 20 bridges: 10 for Ter River, 7 for Fluvià River and 3 for Muga River. In second stage are highlighted: a) Field works to find, photograph and measure bridges. b) Works in Record Offices and Public Libraries to find technical and historical information. In this stage are included works made in Record Offices of General Administration, History of Councils, Culture and Environmental Departments of Generalitat of Catalunya, private organizations as soon as interviews to people related to significant historical facts about the research topic. c) Works made in Universities Libraries and CICCP nets. Taking in account the whole information coming from the field works, it has been made, in the third stage, three format A3 plans for every one of 20 bridges. They are referred to measurements, parameters composition and focusing angles joining 6 bridge pictures. In fourth stage we analyse structural elements, we classify every vault according Sejourné viewpoints stated in his work “Grandes voûtes” (1913) and other aspects helped by engineering parameters. Twelve ancient empiric rules to size bridge measures are taken in account and is tried to identify their influence in bridges design. In fifth stage software ARCs is used to settle bridge stability in base the pressure lines for every arch. The result allows knowing axial thrusts and eccentricities to hold up the pressure lines in the right values. Simulations are made with the own structure weight under punctual loads of 360KN at ½ and ¼ gap. Structure safety coefficients are settled according punctual load to road wideness and loads carried by available transport means in this past period. Analytical study is made to calculate vertical and axial thrusts to determine specific load on pillar’s foundation. Results got by both ways are compared. Results are shown on two plans for every bridge. Hypothesis about possible layouts or sittings of four bridges that could have originally been built are shown in sixth stage. Photographs and plans are joined. In seventh stage every bridge description is connected with the territory and river zone characteristics. Driving slope for seven hundred length upriver and downriver for every bridge are worked out. Bridge filling percentage for several depth of water is assessed. With this information and those that are collected from river agents and the sings of levels reached in historical floods, the possible flooded ground zone is assessed. Relationship between the basin surface, average upriver rain gauged and bridge drainage surface is established. This information is related to the flooded zones before mentioned. The consequential hydraulic effects are shown in a plan. Eighth stage. Three family groups are made among the studied bridges and those which have been built in Spain and France. The main constructive characteristics and their evolution through years are analysed. Ninth stage. Relevant historical facts referred to the bridge are synthesized.
El trabajo se desarrolla basándose en las etapas del método científico: enunciado de los objetivos, planeamiento de hipótesis, método de trabajo llevado a termino para el contrates de las hipótesis y conclusiones a las que se llegan. Se apoya en: a) En la revisión bibliográfica sobre la evolución del estado del conocimiento de la construcción de los puentes de obra de fábrica y en los hechos históricos asociados a los puentes estudiados. b) En el conocimiento de los materiales empleados. c) En la definición de los marcos geográficos e históricos de referencia con el trabajo. d) En la morfológica de los puente de obra de fabrica de le época Medieval. El trabajo aporta 111 planos inéditos. La investigación la dividimos en nueve fases. Primera fase: Preinvestigación sobre censo de puentes de obra de fábrica en las cuencas de los tres ríos más importantes de la vertiente nororiental de la península ibérica que según la tradición popular datan de la época medieval. De153 censados, elegimos una muestra representativa de 20 puentes: 10 en la cuenca del río Ter, siete en la del río Fluviá y tres en la del río Muga. Segunda fase: a) Trabajos de campo: localizar los puentes, fotografiarlos y medirlos. b) Trabajos en archivos y bibliotecas. El alcance de esta fase engloba los realizados en los archivos: General de la Administración, históricos de Ayuntamientos, Diputaciones, Departamentos de Cultura y Medio Ambiente de la Generalitat de Cataluña, Red de Bibliotecas de Universidades, en la del CICCP, entidades privadas, c) Entrevistas. Tercera fase: Partiendo de la información recopilada en los trabajos de campo, realizamos tres planos en formato A3 para cada de los 20 puentes a estudiar: el de medidas, el de composición de los paramentos y el de ángulos de enfoque con 6 fotografías del puente. Cuarta fase: Análisis de los elementos estructurales de los puentes. Clasificación de bóvedas según Séjourné en su obra “grandes voûtes”(1913) y otras de carácter ingenieril. Se desarrollan 12 reglas empíricas empleadas para dimensionar puentes con las que se intenta identificar su influencia en el diseño de los puentes estudiados. Quinta fase: Se utiliza el programa ARCs, se estudia estabilidad del puente partiendo de la localización de la línea de empuje Los resultados permiten conocer los empujes axiales y las excentricidades que mantienen la línea de empujes dentro de los márgenes adecuados. Se simulan resultados para el peso propio de la estructura y también para cargas puntuales de 360KN a ½ y ¼ del vano. Se determinan los coeficientes de seguridad adaptando la carga puntual a valores adecuados a la amplitud de la calzada y a las cargas a transportar. Se complementa el cálculo de los empujes verticales y axiales para conocer el valor de la carga específica sobre los cimientos de cada pila. Se comparan los resultados por ambos métodos. Los resultados se exponen de dos planos por puente. Sexta fase: Planteamiento sobre planos y/o fotografías de hipótesis sobre los trazados y/o localizaciones que podrían haber tenido originalmente cuatro de los puentes. Séptima fase: Relaciones entre río y puente. Calculo de la pendiente motriz para los diferentes tramos de ríos y de porcentaje de obturación que presenta el puente para diferentes niveles de calado. Estimación de la zona inundable. Relaciones entre las superficies de las cuencas y las de desagüe del puente. En un plano se engloban los resultados de estos efectos hidráulicos. Octava fase: formamos tres familias de puentes según la zona geográfica donde se localiza: Francia, España y los estudiados. Analizamos las variaciones entre las principales relaciones constructivas, las tendencias de su evolucionado a lo largo de los años. Novena fase: Se citan los hechos históricos asociados a la existencia del puente.

Esta tesis tiene como referencia los modelos de investigación propuestos por los doctores Camps de Lérida que permitió el año 1983 la publicación del libro "Aspectos sanitarios del archivo parroquial de San Juan de Lérida en el siglo XVII" y las referencias que nos hacen de los sanitarios los doctores Jacinto Corbella y José María Calbet de Barcelona en el "Diccionario biográfico de médicos catalanes". Se ha realizado un vaciado de los libros parroquiales de defunción, bautismo y matrimonio del Archivo Parroquial de San Juan de Lérida correspondientes al siglo XVIII y XIX, con dos objetivos principales conocer cuales eran las causas de muerte, sobre todo, las causas de muerte violenta y conocer quienes eran los sanitarios de esta época. En total se han estudiado 81.777 partidas, de las que 27.719 son de defunción, 45.069 son de bautismo y 8.989 son de matrimonio. A partir de este material se han documentado 577 personas dedicadas a tareas más o menos sanitarias, también se han documentado 1.447 casos en que nos indica un diagnóstico claro de la muerte. De estos 577 sanitarios tenemos: 179 médicos, 63 farmacéuticos, 141 cirujanos, 75 drogueros, 63 matronas, 8 médicos cirujanos, 1 auxiliar de farmacia, 23 veterinarios, 2 estudiantes de medicina, 5 enfermeros, 1 practicante de cirugía, 3 auxiliares, 3 practicantes de medicina, 3 bachilleres de medicina, 5 médicos especialistas y 2 personal directivo administrativo. De los 1.447 casos en que nos consta la causa de la muerte, 388 es por causa violenta (1,39% de la mortalidad total). Si exceptuamos la muerte por guerra o por arma de fuego (en forma de fusilamiento en época de guerra), la sumersión es la forma de muerte violenta más frecuente. También se han estudiado otros objetivos como: tasa de natalidad, consanguinidad, epidemias y ciclos microepidémicos, cobertura sanitaria, bautizos por necesidad...

Aquesta tesi estudia la implementació de les tecnologies i els entorns virtuals d’aprenentatge en la formació dels alumnes de Formació Professional del Campus Docent Sant Joan de Déu, tant des de la perspectiva de l’alumnat com des de la dels docents, per tal de poder incorporar més virtualitat als ensenyaments a partir del coneixement extret dels resultats. En aquesta recerca hem utilitzat metodologia quantitativa i qualitativa i, com a mètode per a obtenir informació, hem utilitzat el lingüístic (entrevistes semi-estructurades i qüestionaris). Les tècniques d’entrevistes individuals i grupals, ens han proporcionat dos tipus de dades: d’una banda hem obtingut conceptes globals que fan referència a una investigació qualitativa pròpiament dita i, de l’altra, la utilització d’aquests conceptes ens ha servit per a dissenyar un qüestionari autoadministrat. Les tècniques d'anàlisi de resultats han estat univariants i bivariants per a caracteritzar als alumnes, i tècniques estadístiques multivariants per a esbrinar nuclis representacionals dels alumnes i professors en referència a professors en un entorn presencial i professors en un entorn virtual. de la mostra escollida. Un cop administrats els qüestionaris, s’ha procedit a la seva tabulació informàtica en dos suports: DTM-VIC 5.6 per a les respostes treballades amb la tècnica d’Associació Lliure de Paraules (ALP) i, de l'altra, el programa SPSS per a les preguntes de tipus numèric del qüestionari. Dels resultats obtinguts es desprèn que si potenciem eines i suports tecnològics per a fomentar l’aprenentatge, la utilització de qualsevol dispositiu ens pot permetre canviar modus de representació i utilitat tant de la presencialitat com la virtualitat, ja que d’aquesta manera es disminueix la distància entre aquests dos entorns. Tanmateix, s’haurien d’introduir millores tecnològiques, ja que això, crearà un element de canvi en tot l’aspecte de pensament i per tant en la visió que es té sobre la virtualitat. Aquest fet també, pot contribuir a afavorir les relacions entre alumnes i professors gràcies a aquests avenços tecnològics. A més, si considerem la millora de la percepció que tenen sobre els entorns virtuals, haurem de considerar l’assessorament i la formació constant tant d’alumnes com de professors per tal de fer el canvi representacional de que la virtualitat comporta un increment de feina. Els diferents procediments d’investigació utilitzats en aquest estudi fins arribar a confeccionar una sèrie de pautes per a la implementació de les tecnologies i els entorns virtuals d’aprenentatge en els alumnes de Formació Professional. Així com donar elements per a una millora en la docència presencial, virtual o mixta en el Campus Sant Joan de Déu. Finalment, gràcies a les aportacions obtingudes dels resultats ja està en procés el desenvolupament d’un curs de formació professional reglada de manera totalment virtual.
This thesis studies the implementation of the technologies and virtual learning environments in the education of Professional Formation students from Sant Joan de Déu’s Educational Campus, taking both students and teachers point’s of view to be able to add more virtuality in the teaching process with the knowledge of the new results. Quantitative, qualitative and mixed methodologies have been used to get information, with group interviews to students and individual for teachers, which allowed us to make a questionnaire for teachers and students. These have been processed by different statistics technics in order to get the information. From the conclusions, we can say that we need to enforce technological advances in order to promote learning, improve students and teachers relationship and develop a better way they can see virtual environments. Different research processes used in this study, allow us to make patterns for the implementation of technologies and virtual environments in students and teachers of Professional Formation, as well as to give some tools to improve presently classes, virtual classes or mixed in Sant Joan de Déu’s Educational Campus. Finally and thanks to our conclusions there is already in process the development of a totally virtual class in Professional Formation.

It was my first visit ever to the neighborhood association – in February 2017 – and the phone rang again in the contiguous room. “I’m sorry” apologized José Luis “but our colleagues are not here yet and I need to answer the phone”. Manolo, who stayed with me, responded to my curious look: “we just sent the monthly invoice of the cooperative committee of funerals and this month is higher than usual. Three people died only last week. The neighbors are calling to check if the invoice is right, and some of them are trying to postpone the payment. But we try not to do exceptions, it’s the only way to keep working”. When José Luis came back, they both explained to me what exactly was the cooperative committee of funerals. Facing an increase in the number of deceased people and the high expense that is usually incurred by families in burial services, in 1987 the neighborhood association came up with the idea of creating a group of people that would share those costs. The project, though, would only make sense with widespread support from the community. Despite the strict age limit of 50 years old, almost 4.000 people responded when the call was launched, and the number of associates has remained steady through the years. This anecdote reflects very well the identity of the Can Sant Joan community, to which José Luis and Manolo passionately introduced me during that first meeting. The two men talked straight about the many social and environmental problems that the neighborhood had faced during the years and the ways in which the community had organized to confront them. Yet, they did not speak in a plaintive way, their speech challenged corporate and institutional power and claimed fearlessly for social justice. The Can Sant Joan community – not unlike many others in the Vallès region – has faced many adversities of different kind since its very creation, but its inhabitants have always confronted them and have restlessly fought for improving the living conditions in the neighborhood. Can Sant Joan stands out among other sacrifice zones in the Vallès area because of the long list of locally unwanted land uses that is burdened with, but especially because of its strong subaltern identity that has led the community to partially revert their condition. My research is grounded on the acknowledgment of Can Sant Joan’s environmental and social burdens, as a representation of all those communities around the world whose livelihoods are contaminated and impoverished in the name of neoliberal capitalism, and especially to those that decide to stand up and fight against power inequalities and social injustices. I foresee my research not just as an intellectual exercise, but as a process grounded in real life experiences of contamination and neglect that ultimately seeks to make a difference in the community, where it starts. This study is, thus, a transdisciplinary – almost antidisciplinary – piece where different disciplines with ambitions of challenging the sociopolitical status quo in order to achieve social and environmental justice intertwine. My research is built on existing literature in the fields of subaltern environmentalism – and other forms alternative environmentalism – political ecology and environmental humanities. Much have been written about polluted communities in different fields, but there are still crucial gaps that need to be filled. My ambitions are to better understand the sociopolitical processes that lead to the creation of sacrifice zones, to expand the definition of violence by uncovering different forms of slow violence that take place in them, to analyze the environmental movements embraced by affected communities, and to evaluate the potential benefits 1 that a subaltern environmental movement could have to those communities. The outcome of my research will be shared with the movement against waste incineration of Can Sant Joan and with the community in an attempt to realize the main aspiration of my research: to inform and enhance the activist movement in the neighborhood. This will be done by co-organizing at least one public event in the neighborhood together with members of the movement against incineration, in which the outcomes of my research will be presented to the local audience. Additionally, I keep personal relationship with the key informants, who have been integrated in the activist-scholar circle of the KTH Environmental Humanities Laboratory. If successful, this study could be the first stage of an action research in which local activists would not only be treated as a group of study, but their needs and actions would reframe the questions and scope of my research. In turn, the local movement against incineration would make use of the research outcomes in order to reach its goal, eventually creating a symbiotic feedback process potentially fruitful for both parts. This study is organized in seven chapters and six interludes. In chapter 2 I present the rationale behind the choice of case study as a research methodology, introduce the writer to the case study design, and share the ethical considerations at stake. Chapter 3 contains the theoretical toolbox where I conduct a literature review of the material that serves as theoretical frame for this study. I start with different visions on subalternity to later define subaltern environmentalism, and pointing out to some commonalities among different forms of alternative environmentalism. Then, I explore the concept of sacrifice zone and present the street science process that is being used by affected communities in order to uncover the infliction of slow violence in a variety of forms. In chapter 4 I introduce the reader to the case study through a short historical revision of the origins of Can Sant Joan and the development of the neighborhood until our days. Thereafter I thoroughly analyze the socio-political positionality of the community in different terms to verify if Can Sant Joan is a subaltern community. Chapter 5 is dedicated to discussing the neighborhood of Can Sant Joan as a sacrifice zone, as well as different forms of slow violence that the community has suffered. First, I revise the long list of locally unwanted land uses (LULUs) that the community has been burdened with and uncover a pattern based on political criteria for the placing of those LULUs. Thereupon, I analyze the different forms of slow violence that Can Sant Joan is being inflicted, including environmental, structural and narrative violence. In chapter 6, I document the movement against waste incineration in the cement plant that is taking place in Can Sant Joan, present the main forms of activism that the movement is using, and discuss the features that make it fit into the frame of subaltern environmentalism. Then, I discuss the central role of street science and forming coalitions: while the former is used to contest narrative violence and legitimize the claims of the community, the latter enhances public visibility and helps to forge a common subaltern identity that goes beyond the borders of the neighborhood. The study concludes with chapter 7, where I summarize the outcomes of this thesis by answering the research questions posed in chapter 2. Finally, I briefly present potential future research in Can Sant Joan that could keep contributing to the mobilized scholarly fields and to the movement against incineration as well, and close with a short update of the last months of struggle. The study is complemented with a series of six 2 interludes inspired by the Toxic Bios1 project, which compiles in an interactive open access online platform toxic autobiographies from communities affected by environmental injustices in several European countries and beyond. In the interludes the scale of the unit of analysis shifts from the community of Can Sant Joan to the individuals affected by the studied phenomena and thus, I use storytelling in order to complement my research with insights from a different perspective. In the first interlude, I highlight the importance that bodily experiences of toxicity can have in contesting narrative violence through toxic storytelling and I discuss the new guerrilla narrative methodology. The rest of the interludes comprise six toxic autobiographies by six different members of the local community that are to different extents active in the movement against waste incineration in Can Sant Joan.

Este estudio se centra en la comarca del Ripollés y más concretamente en el Arciprestazgo de Sant Joan de les Abedesses, compuesto por las parroquias de Sant Miquel de Cavallera, Sant Pau de Seguries, Sant Martí de Surroca, Sant Martí d´Ogassa y Sant Joan de les Abedesses (Sant Joani Pol, Santa Llucia de Puigmal y la Col·legiata).

La intención fundamental de esta tesis es la de contribuir a un mejor y más amplio conocimiento de la historia en la sociedad catalana durante los siglos XVI, XVII y XVIII principalmente en los aspectos relacionados con la sanidad, y de forma más secundaria en el ámbito cultural. Mediante al análisis de los datos recogidos estableceremos una serie de hipótesis como son:

1.- Comprobar y confirmar que la asistencia médica en las poblaciones más grandes era cubierta por médicos, a diferencia de las pequeñas que las llevaban los cirujanos.

2.- Demostrar que el personal sanitario gozaba de un prestigio social.

3.- Verificar la presencia de una profesión sanitaria femenina: las comadronas.

4.- Confirmar la existencia de un arraigo familiar entre el personal sanitario.

5.- comprobar que existen periodos de una considerable violencia social en Cataluña.

6.- Confirmar la escasa documentación que existe de suicidios.

7.- Detectar los posibles accidentes de trabajo.

8.- Verificar la baja incidencia de muertes
naturales diagnosticadas.

9.- Confirmar la importancia de las muertes repentinas.

10.- Demostrar que la natalidad ilegítima se mantiene más o menos constante, incrementándose en las etapas de penuria y violencia social.

Éstas nos van a llevar a confirmar unos objetivos principales y otros secundarios:

A. Principales
- Relacionados con el personal sanitario
. La identidad de las personas dedicadas a mantener la salud
. Confirmar el deficitario grado de cobertura sanitaria
. Corroborar la existencia de un arraigo familiar

- Relacionados con la mortalidad

. Aportaciones de datos sobre la muerte violenta y por lo tanto algunos aspectos de la violencia social existente en la época y en la zona estudiada.

. Valoración de una alta incidencia de los óbitos documentados como accidentes de trabajo.

. Análisis de las muertes sospechosas de violencia relacionadas con el periodo histórico y con su mecanismo de acción.

. Verificar la baja aportación existente y la escasa claridad con que se especifican las muertes diagnosticadas.

B. Secundarios

- Relacionados con la natalidad

. Análisis sobre la evolución de la natalidad según el momento histórico del principado.

. El número de embarazos múltiples comprobando su alta incidencia de mortalidad.

. Valoración del alto registro de hijos ilegítimos existentes en épocas difíciles.

. Identidad y actos médicos realizados por las comadronas en los bautismos de necesidad.

- Relacionados con los matrimonios

. Evolución de la nupcialidad
. Estudio del estado civil de los contrayentes
. Tasa de fertilidad

- Otros datos

. Personajes que han tenido un interés social y que han contribuido en alguna forma en la historia del Arciprestazgo

. La terminología usada es muy curiosa al hacer mención de las distintas patologías y muy variada para denominar a los diferentes personajes dedicados a mantener la salud ó a los de interés social.

Todo ello nos permite obtener unas conclusiones suficientemente importantes para conocer los aspectos fundamentales de nuestro pasado sanitario. Entre ellas destacaremos:

1.- Se ha podido englobar 257 años de historia del arciprestazgo, a través de 43747 registros.

2.- Recuperación de la identidad de 159 profesionales de la salud.

3.- Confirmación del predominio de los cirujanos en la asistencia sanitaria.

4.- Existencia de una profesión femenina bien estructurada: las comadronas.

5.- El principal centro de actividad sanitaria de la zona es Sant Joan.

6.- Clara evidencia de una precariedad en la
sanidad animal: no se registran veterinarios.

7.- La muerte violenta de origen criminal se debe a la época del bandolerismo y a las sucesivas guerras con Francia.

8.- Hay una gran escasez de muertes violentas registradas, aunque bien especificada la causa.

9.- Queda reflejada la existencia de muertes violentas relacionadas con accidentes laborales.

10.- Clara evidencia que a los suicidas no los inscribían en los libros sacramentales.

11.- Confirmar el periodo de violencia social existente sobre todo desde medianos del siglo XVII y todo el XVIII.

12.- Por las circunstancias en que ocurrió el desenlace hay inicios para sospechar de violencia en un 0.98% del total de óbitos.

13.- La muerte natural diagnosticada esta más documentada que la muerte violenta, pero es menos clara y concreta.

14.- Se han detectado 391 microepidemias y 9 epidemias, pero no existe documentación de la epidemia de peste acontecida en todo el principado.

15.- La mortalidad infantil, solo se registra en el s. XVIII, es muy elevada. Un 16,32% de las muertes de criaturas corresponde a la mortalidad neonatal.

16.- Los hijos de los padres desconocidos documentados representan el 0,91%, confirmándose que en tiempos difíciles aumentan el número de niños abandonados.

17.- Los bautismos de necesidad se registran de forma regular en todo el Arciprestazgo, representando el 0,71% de todos los bautizados.

18.- Los partos múltiples significan el 0,6% de la natalidad, comprobando en ellos que hay una alta incidencia de mortalidad.

19.- Hay una alta fertilidad en los matrimonios con 5,6 hijos por pareja.
This study is developed on the deanery of "S. Joan de les Abadesses", situated in the district of Ripolles, also known as "El Bressol de Catalunya". It ´s objective is to contribute to a greater knowledge of Catalonian society during the 16 th and 17 th, and 18 th centauries, in both the cultural and sanitation aspects, through the only souse of information available which are the parish archives. The acquired information allows us to demonstrate some established hypothesis that take us to our marked objectives:
1.Primary objectives related with:
- Sanitary Staff.- Identity; Sanitary structure of the villages; Their social prestige; Existing family roots.
- Mortality and causes of death
. Violent mortality. The violent social aspects existent during the period in the area studied are observed. Also, the incidence of work accidents documented.
. Analysis of the suspected violent deaths related with the historical period and its mechanism of action.
. Registration and commentary of all the diagnosed deaths.
. The infant death rate.
. The appearance f epidemics and micro epidemics.
2. Secondary objectives related with:
- The birth rate.- Evolution according to the historical moment in Catalonia; Multiple pregnancies proving the high incidence of mortality; Valuation of the illegitimate children which is more frequent during difficult times; Identification and medical acts carried out by the midwives in the emergency baptisms.
- The marriages.- Evolution of the nuptials; The spouse's civil state; The fertility rate.
- Other pieces of information.- Characters which have contributed in some way to the deanery's history; The terminology used it's very varied to mention as much the sanitary personnel as the social interest and curious to refer to the different pathologies.

"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.

La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.

El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.

Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.

Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.

La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.

La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.

Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques i
percentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.

Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )

A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.

Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert.
"The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"

TEXT:

This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.

The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.

Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.

At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.

The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".

Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.

To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.

Aquesta tesi proposa un recorregut per la Girona del segle XVII a través dels seus plets, negociacions polítiques i controvèrsies en general. Ens acompanyen en el trajecte els dirigents del municipi, naturalment, i també membres de confraries gremials, canonges de la Seu, oficials de la monarquia, religiosos d'ordes de la reforma catòlica, hortolans de la ruralia gironina, etc. Al davant del grup, com a guies, descobrim els advocats del govern local. A través de les seves habilitats jurídiques i argumentals, vetllaran per la integritat o, millor encara, la potenciació del patrimoni jurídic i els interessos de la ciutat. D'entre aquests advocats destaca Joan Pere Fontanella, un jurista cabdal per al dret i per a la història de Catalunya. Per la durada i pels resultats del seu vincle professional amb el municipi gironí, el podem qualificar sens dubte com un advocat de luxe. I els luxes es paguen.
This thesis proposes an overview of 16th century Girona through its lawsuits, political negotiations and disputes in general. Throughout the journey we are guided by the councillors of the municipality, members of guilds, canons of the Cathedral, officials of the monarchy, religious orders of Catholic reform, countryside peasants, etc.. Leading the group we discover the lawyers of the local government. Through their legal and argumentative skills, they will ensure the integrity, or better still, the strengthening of the legal heritage and the interests of the city. Among these attorneys Joan Pere Fontanella stands out, being a relevant and crucial jurist for the history of Catalonia. For the duration and the results of his professional relationship with the town of Girona, we can certainly qualify him as a first-class lawyer. And first-class lawyers are costly.

El dia 2 de juny de 1906, el periòdic local La Veu de Capellades publica una entusiasta crida sota el títol “Salutació Germanívola a tots els Catalans” amb la qual es convida a encendre fogueres als cims més enlairats de cada municipi la Nit de Sant Joan. Els promotors, ben conscients de la significació popular de les tradicionals fogueres santjoanenques, imaginen que dalt les muntanyes i en la fosca de la nit podran ser observades les unes a les altres de ben lluny i faran visible la unitat dels catalans en un acte de germanor. Les circumstàncies polítiques d'aquest any i el següent per l'efervescència social de la coalició catalanista Solidaritat Catalana, fan que el nou ritual festiu i polític tingui un gran ressò periodístic i sigui un èxit. Les crides i les adhesions precedents, les cròniques posteriors dels fets i també algunes obres poètiques escrites per a l’ocasió, mostren les intencions d'unes persones que volen canviar les coses, que demanen llibertat pel país, regeneració política i progrés, però que paradoxalment l'estan creant en aquest mateix moment ritual amb elements simbòlics antics i tradicionals. Les Foguerades Patriòtiques, tal com se les anomena, esdevenen un ritual que possibilita en aquests moments la representació del discurs essencial de la Solidaritat Catalana però que també incorpora per primera vegada al Foc de Sant Joan els significats polítics que perduraran amb força cent anys després, sobretot amb l'empenta que li donarà un altre ritual polític i festiu, la Flama del Canigó, inventat mig segle més tard. En aquest sentit, aquesta tesi aporta una informació inèdita sobre el començament històric de la significació catalanista del foc de la Nit de Sant Joan. El foc, les muntanyes emblemàtiques de cada població i la nit santjoanenca són símbols de primera força que, com mostren els comentaris exegètics de l'època, arrosseguen significats de tota mena atès que formen part de molts àmbits i discursos: els mites clàssics i les referències bíbliques, la literatura, la litúrgia catòlica, el folklore..., llavors, no solament s'articulen per a donar el missatge renovador desitjat pels promotors de la festa sinó que també generen altres significats particulars i col·lectius. En definitiva, el procés ritual i les seves exegesis creen realitats noves amb significat, moltes dels quals inesperades. Aquesta evidència fa que la primera part d'aquesta tesi tracti teòricament el fenomen de la gènesi dels significats, i l’episodi històric de les Foguerades Patriòtiques en sigui finalment el cas de mostra. La proposta teòrica es basa en la idea de les realitats humanes com un procés narratiu complex amb conceptes inevitablement polisèmics que formen part, en diverses posicions i mesures, del propi relat i de relats diferents. Aleshores, el desenvolupament de qualsevol discurs, ritualment o verbalment, acaba parlant del propi discurs i, alhora, també parla de molts altres amb les quals comparteix conceptes o estructura discursiva. Aquesta analogia interna provocada per la interacció permanent de símbols o estructures simbòliques genera el significat: la percepció íntima, però també amb consens social, que les coses tenen sentit, i per tant, són ben reals. Però el darrer relat significatiu no és sinó una baula més cap a la construcció de nous patrons discursius que provocaran, és clar, noves realitats significatives. Vet aquí l'eficàcia simbòlica. Les Foguerades Patriòtiques inventades el 1906 i les seves exegesis no solament van fer real la nació imaginada, que es va fer visible des de dalt les muntanyes, alhora i per a tothom, sinó que va generar moltes altres realitats socials posteriors, totes ben significatives.
On 2 June 1906, the local newspaper La Veu de Capellades published an enthusiastic summons under the title “Salutació Germanívola a tots els Catalans” (“Brotherhood salute to all Catalans”) in which it invited all Catalans to light bonfires on the highest peaks of each county for Saint John’s night. The promoters, who were well aware of the popular significance of the traditional Saint John bonfires, thought that on the tops of the mountains in the darkness of the night, they would be seen all around and would make the Catalans unite in an act of brotherhood. The political circumstances of this year and the subsequent year, due to the social effervescence of the Catalan ideology of the Solidaritat Catalana (“Catalan coalition for Solidarity”), meant that this new festive and political ritual had extensive and successful media coverage. The summons and the response of support that advanced it, the stories in the form of news reports following the event and also some poetic works written especially for the occasion, demonstrated the intentions of a group of people who wanted to change things, who demanded freedom for their country, political re-birth and progress, but paradoxically, at the same time, were creating this re-birth and progress with ancient, traditional symbols. The Patriotic Bonfires, as they were called, became a ritual that, at that time, opened up the way for an essential electoral programme of Solidaritat Catalana, but which also, for the first time, included within the Saint John Bonfire the political meaning which would last with such strength one hundred years later, especially with the impulse it would be given by another festive but political ritual, the Canigó Flame, invented a half a century later. This thesis contributes previously unedited information about the historic beginning of the Catalan meaning of fire on Saint John’s night. The fire, the emblematic mountains of each town and Saint John’s night are symbols of the primary force that, as demonstrated by the exegetic comments at the time, bring to light all kinds of meanings, given that they form a part of many areas and ideals: classical mythology and biblical references, Catholic liturgy, folklore…, not only are these expressed to send the new message so desired by the instigators of the celebration, but they also generate other private and public meanings. Certainly the ritual process and its exegesis create new realities with meanings, many of which are unexpected. This evidence means that the first part of this thesis deals theoretically with the phenomenon of the genesis of the meanings and the historical episode of the Patriotic Bonfires is used as a sample case. The proposal put forward by this thesis is based on the idea of human reality as a complex narrative process with inevitably polysemic concepts which form part, in various positions and measures, of the account itself and different accounts. As a result, the development of any discourse, be it ritual or verbal, culminates in a discussion of the discourse itself whilst, at the same time, speaking of many others with which it shares concepts or a discursive structure. This internal analogy caused by the permanent interaction of symbols or symbolic structures generates the meaning: the intimate perception, which also has a social consensus, that things make sense and are therefore truly real. However, the final significant tale is simply a further link in the chain of new discursive patterns that will give rise to new significant realities. This is the symbolic efficacy. The Patriotic Bonfires invented in 1906 and their exegesis not only made real an imagined nation, visible from high up in the mountains to everybody, but also generated many other subsequent social realities of great significance.

Aquesta tesi estudia la implementació del contracte pedagògic com a una eina d'aprenentatge, dins de dues metodologies utilitzades en el grau d'infermeria que s'imparteix al Campus Docent Sant Joan de Déu, tant des de la perspectiva de l'estudiant com del tutor, per conèixer quin és el seu constructe mental al respecte del concepte "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d'Acció Tutorial", com s'estan formalitzant els pactes en el desenvolupament de les metodologies en l'actualitat, quines són les propostes de millora segons estudiants i tutors i finalment quines característiques hauria de tenir el model de "contracte pedagògic" del Campus Docent Sant Joan de Déu. El "cas integrar és una metodologia grupal basada en l'ABP que es desenvolupa en el segon i quart semestre del grau en infermeria i el "pla d'acció tutorial" és una metodologia individual en la que segons el model del Campus Docent, la primera setmana del primer curs s'assigna a cada estudiant un tutor i aquest tutor l'acompanya al llarg dels quatre anys de durada dels estudis, tutoritzant també la Carpeta d'Aprenentatge i el Treball fi de grau. En aquesta recerca hem utilitzat metodologia quantitativa i qualitativa dins d'un disseny ex-post-facto i, com a mètode per a obtenir informació, hem utilitzat el lingüístic (qüestionaris, entrevistes semi-estructurades i anàlisi documental). Les tècniques d'anàlisi de resultats han estat tècniques estadístiques multivariants per a esbrinar nuclis representacionals dels estudiants en referència als tres conceptes estudiats "contracte pedagògic", "cas integrat" i "Pla d'Acció Tutorial" i anàlisi de contingut i de discurs pel que fa a les entrevistes realitzades a estudiants i tutors. Un cop administrats els qüestionaris, s'ha procedit a la seva tabulació informàtica en el suport: DTM-VIC 5.6 per a les respostes treballades amb la tècnica d'Associació Lliure de Paraules (ALP). El contingut de les entrevistes s'ha treballat amb programa IRaMuTeC de tractament textual obtenint tres formes diferents de representació a partir de tres formes d'anàlisi diferenciats: classificació descendent jeràrquica (CDJ), anàlisi factorial de correspondències (AFC) i anàlisi de similituds (ADS). Dels resultats obtinguts es desprenen diferents propostes de millora vinculades a les dues metodologies estudiades "cas integrat" i "pla d'acció tutorial". Aquestes propostes es presenten en un format possibilista des de la perspectiva de gestió, per tal de ser implementades en un termini de temps determinat. Es constata també que per part dels tutors existeix una preocupació per la formalització dels pactes que necessàriament s’estableixen en el desenvolupament de les metodologies que actualment es resolen amb iniciatives individuals de cada tutor. Existeix un consens respecte a aquells valors i comportaments que estudiants i tutors han de treballar perquè les metodologies funcionin i queda demostrat que els tutors practiquen amb l’exemple els valors institucionals perquè els alumnes narren haver-los rebut. Finalment s’estableixen els elements del model de ”contracte pedagògic” del Campus Docent Sant Joan de Déu, que entén el contracte pedagògic com una eina pensada dins del continum: dissenyar- negociar- pactar- complir- redissenyar és a dir un pacte viu que es dissenya i es trenca a mesura que l’estudiant va adquirint les competències incloses en el contracte. A més es proposa dins de l’espai de la simulació, tant utilitzat en l’àmbit de les ciències de la salut, la formalització del contracte pedagògic mitjançant la signatura del mateix per ambdues parts.
This thesis examines the implementation of the Learning Contract as a pedagogical tool, within two methodologies used in the nursing degree taught at Sant Joan de Deu Campus, both from the student's and the tutor's perspective. We aim to know what their mental construct is on the concepts of "learning contract", "integrated case" and "Tutorial Action Plan"; how agreements are being reached in the development of methodologies today; what the improvement proposals suggested by students and tutors are; and finally what features should the model of "learning contract" of Sant Joan de Deu Campus have. In this research, we have used the combination and completion of quantitative and qualitative methodologies in an ex-post-facto design. As a method to obtain information, we have used questionnaires, semi-structured interviews and documentary analysis. Once questionnaires had been passed, we proceeded to their computing tabulation on the DTM-VIC 5.6 platform for the answers worked on the technique of Free Association of Words. We have worked on the content of the interviews using the IRaMuTeC textual data analysis program. As a main result, we established elements of the model of "learning contract" of the Campus Sant Joan de Deu, which understands the contract as a pedagogical tool designed within the continuum: desing-negociate-agree-fulfill-redesign — that is, a living agreement that is designed and broken as the student acquires the skills included in the contract. Besides, it is proposed within the space of simulation — so widely used in the field of health sciences — by means of a contract signed by both parts.

[spa] Este trabajo de investigación histórica versa sobre el Hospital de San Juan de Dios de Palma de Mallorca, Islas Baleares desde 1955 hasta 2015. En este trabajo se detallan las diferentes evoluciones de esta institución, iniciando con el trienio precedente a su inauguración, con especial énfasis en el contexto sanitario balear y en las epidemias de poliomielitis acontecidas en ese período. Este trabajo se ha basado en la recopilación y análisis de fuentes primarias, como documentos originales de la Orden de San Juan de Dios y archivos del propio hospital, junto a otros procedentes de otras instituciones oficiales y particulares. Además, se han desarrollado entrevistas a personas que han participado de manera directa en diferentes etapas del hospital, contribuyendo todo ello a la configuración de un texto que refleja no sólo los acontecimientos históricos sino también los valores de hospitalidad característicos de la Orden de San Juan de Dios. Fruto de este trabajo, en esta tesis se recogen de forma sistemática las distintas etapas del Hospital de San Juan de Dios: el funcionamiento como sanatorio infantil desde 1955 a 1974; el cambio hacia un hospital de adultos, desde 1975 a 1997; la conversión del centro en un hospital geriátrico, entre 1998 hasta 2006 y finalmente la fase actual, desde 2007 a 2015, en la que el Hospital de San Juan de Dios evoluciona hacia una institución especializada en la promoción de la autonomía de la persona. El origen y desarrollo del Hospital de San Juan de Dios ha estado relacionado con la salud en cada época, decantándose especialmente hacia la patología del aparato locomotor y la rehabilitación, por lo que también se incluye un análisis del desarrollo temporal de ciertos aspectos de la cirugía ortopédica durante este período. Se incluye en el estudio no sólo la labor asistencial del Hospital de San Juan de Dios, sino también su labor formativa, educativa y social: la creación de las Escuelas de Ayudantes Técnicos Sanitarios y de Fisioterapia, previo al desarrollo de la Enfermería y la Fisioterapia en la educación superior; las relaciones con la sociedad civil mallorquina y balear, así como la obra benéfica; las relaciones y acuerdos con otras instituciones sanitarias baleares externas a la Orden y con la Universidad de les Illes Balears. En conclusión, el Hospital de San Juan de Dios ha sido y es una institución sanitaria imprescindible en el contexto sociosanitario balear, habiendo pasado por diferentes etapas desde su constitución, adaptándose a las necesidades que en cada momento demandaba la sociedad balear siendo fiel a su carisma y a los principios y valores de hospitalidad.
[cat] La present treball d’investigació versa sobre l’ Hospital de Sant Joan de Déu de Palma de Mallorca, a les Illes Balears, des del 1955 al 2015. En el text es detalla l’ evolució que ha sofert la institució, iniciant l’estudi en el trieni previ a la inauguració, fent especial èmfasi en el context sanitari balear i en les epidèmies de poliomielitis existents en aquell període. El treball està basat en la recopilació i anàlisi de fonts primàries recollides en documents originals de l’Orde, en arxius institucionals, oficials i de l’hospital. A més a més, s’han dut a terme entrevistes a persones que participaren de forma directa en les diferents etapes de l’hospital; contribuint en general a configurar un text que reflecteix no solament aconteixements històrics, sinó adhuc valors d’hospitalitat característics de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Aquesta tesi registra sistemàticament les diferents etapes de l’Hospital de Sant Joan de Déu: la primera fase com a sanatori infantil des de l’any 1955 al 1974; el canvi cap a un hospital d’adults operant des de 1975 a 1997; la conversió en un hospital geriàtric entre 1998 i 2006 i finalment la fase actual, des del 2007 al 2015, en la que l’hospital evoluciona cap a un centre sanitari especialitzat en la promoció de l’autonomia de la persona. L’origen i el desenvolupament de l’Hospital de Sant Joan de Déu ha estat sempre relacionat amb l’estat de salut de cada època, especialment amb el vessant de la patologia de l’aparell locomotriu i la rehabilitació, motiu pel qual s’inclou una anàlisi temporal del desenvolupament de certs aspectes de la cirurgia ortopèdica durant tot el període. S’inclou a l’estudi realitzat, no només la labor assistencial de l’hospital, sinó també la seva tasca formativa, educativa i social: la creació de les Escoles d’Ajudant Tècnic Sanitari i de Fisioteràpia, prèviament al desenvolupament de l’Imfermería i la Fisioteràpia dins l’educació superior; les relacions amb la societat civil mallorquina i balear, així con la labor benèfica; les relacions i acords amb altres institucions sanitàries balears alienes a l’ Orde i els lligams establerts amb la Universitat de les Illes Balears. En conclusió, l’Hospital de Sant Joan de Déu ha sigut i continua essent una institució sanitària imprescindible dins el context sociosanitari balear, havent passat per diferents etapes adaptantse a les necessitats que en cada moment exigia la societat balear i mantenint-se sempre fidel al seu carisma constitucional i als seus principis i valors d’hospitalitat.
[eng] This historical research work was carried out on the Saint John of God Hospital in Palma de Mallorca, Balearic Islands, Spain from 1955 to 2015. This work details the different evolutions of this institution, begenning with the triennium preceding its inauguration, with a particular emphasis on the Balearic sanitary context and the polio epidemic that occurred throughout that period. This work is base don the collection and analysis of primary sources, including original documents from the Saint John of God Order and archives from the hospital itself. Additionally, interviews have been conducted with people who have been directly involved at different stages throughout the hospital’s lifespan. All these individuals have contributed to the development of a manuscript that, illustrated with photographs of the time, reflects not only historical events, but also portrays the values and hospitality characteristics of the Saint John of God Order. As a result of this work, this thesis systematically includes the different stages of the Saint John of God Hospital: Operation as a Children’s Sanatorium from 1955 to 1974; the change to an Adult Hospital, from 1975 to 1997; the conversión into a Geriatric Hospital between 1998 to 2006 and finally the current phase, from 2007 to 2015, in wich the Saint John of God Hospital evolved into a specialised institution, promoting individual Independence. The origin and development of the Saint John of God Hospital is related to the health knowledge of the time, therefore, an analysis into the development of orthopaedic surgery during this period is also included. This study not only comprises of the care work of the Saint John of God Hospital, but also includes its educational and social work, the foundation of the Sanitary Technical Assistant and Physiotherapy Schools previously to the development of Nursing and Physioterapy in higher education, the relationship with the Majorcan and Balearicf civil society, as well as charity worh and affiliation and agreement with other Balearic health institutions. In conclusión, the Saint John of God Hospital has been and currently still is an essential institution in the Balearic socio-health context. It has experienced various stages since its inception and has adapted to the needs and requirements of the Balearic society trhoughout the different eras, being faithful to the principles and values of the hospitality.

Archaeology and documentary research: the first bastioned fortifications of Alacant (Spain)In the Courts of the Crown of Aragon held in Monzón (Huesca, 1528) it was raised the need to organise the coast defence of the Kingdom of Valencia through a series of fortification works and the creation and maintenance of militias in order to avoid the attacks and incursions of the Turks and the Berber corsairs. In Alacant (1533), under the auspice of the Duke of Calabria, viceroy of the Kingdom of Valencia, and the design of Joan de Cervelló, noble, military and engineer of King Carlos I and with great experience in artillery and fortification of cities, three bastions were built taking advantage of the medieval walls: Sant Francesc, Sant Bertomeu and Sant Sebastià. These improvement works on the walls continued with the rise of two more towers that protected the gate (Puerta del Mar or Montserrat). The bastions had a circular plan and an escarp elevation up to their half and vertical until the crowning, besides a low armed parapet. They were demolished because of the urban renovations that Alacant experienced during the nineteenth century. However, the historical planimetry, engraving images and photographs, as well as the archaeological excavations carried out in them allow to know their morphology and materials, which are explained in this paper.