Academic literature on the topic 'Secreció'
Create a spot-on reference in APA, MLA, Chicago, Harvard, and other styles
Consult the lists of relevant articles, books, theses, conference reports, and other scholarly sources on the topic 'Secreció.'
Next to every source in the list of references, there is an 'Add to bibliography' button. Press on it, and we will generate automatically the bibliographic reference to the chosen work in the citation style you need: APA, MLA, Harvard, Chicago, Vancouver, etc.
You can also download the full text of the academic publication as pdf and read online its abstract whenever available in the metadata.
Journal articles on the topic "Secreció"
1
Chaine, B. "Secreción uretral masculina." EMC - Tratado de Medicina 25, no. 2 (June 2021): 1–5. http://dx.doi.org/10.1016/s1636-5410(21)45105-6.
Full text
2
OHNAMI, SHUMPEI, CHIKASHI NAKAYAMA, TOMOKO TERADA, TAMAKI KURODA, and FUJIO ZEZE. "DEVELOPMENT OF A RADIOIMMUNOASSAY (RIA) FOR SECRETIN USING I-125-DESAMINOTYROSYL-β-ALANIN-SECRETIN (I-125-DATA-SECRETIN) AS A LABELLED ANTIGEN." Japanese Journal of Radiological Technology 41, no. 1 (1985): 22–28. http://dx.doi.org/10.6009/jjrt.kj00001371908.
Full text
3
Chahud Isee, Alfredo, and Hernán Espejo Romero. "El débito ácido máximo con estímulo al Histalog Comparación del Débito Ácido Máximo empleando el Histalog y la insulina como estimulantes." Anales de la Facultad de Medicina 50, no. 2 (April 9, 2014): 279. http://dx.doi.org/10.15381/anales.v50i2.5300.
Full textAbstract:
Los autores estudian la secreción gástrica empleando el Histalog a la cuádruple dosis con dos objetos: primero, determinar el Débito Ácido Máximo o sea la máxima secreción gástrica y segundo, comparar el efecto estimulante del Histalog con el de la hipoglicemia insulínica para lo cual utilizan dos series de pacientes: la primera, compuesta de 170 personas (30 normales, 30 con úlcera gástrica, 71 con úlcera duodenal, 30 con gastritis atrófica y 9 con gastritis superficial), y en los cuales encuentra que la máxima secreción gástrica se determina en el período de los 30' - 90' de estimulación; la segunda serie compuesta de 80 personas (7 normales, 20 ulcerosos gástricos, 40 ulcerosos duodenales y 13 portadores de gastritis atrófica), en los que determinan que la secreción gástrica estimulada por el Histalog es superior a la estimulada por la hipoglicemia insulínica. Concluyen discutiendo el probable mecanismo de acción del Histalog y la acción de la hipoglicemia insulínica y de la misma insulina sobre la secreción gástrica como factor de inhibición de la secreción gástrica que explicaría la diferencia de valores que encuentran.
4
Jaworski, Lech. "TAJEMNICA DZIENNIKARSKA I ZASADY ZWALNIANIA Z NIEJ." Studia Iuridica, no. 87 (October 12, 2021): 198–213. http://dx.doi.org/10.31338/2544-3135.si.2020-87.10.
Full textAbstract:
Journalistic secrecy is professional. In the light of Article 15 of the Press Law (Pr.L.) the journalist is obliged to keep secret the identity of his informants and the authors of the press material, the mail to the editorial office or other material of this nature, if they deserve the right to remain anonymmous. This obligation also applies to other persons employed in editorial offices, press publishing houses and other press organizational units. In addition, it covers any information, the disclosure of which could violate the legitimate interests of third parties. This corresponds to the content of Article 12 § 1 (2) Pr.L., according to which a journalist is obliged to protect the personal rights and interests of informants acting in good faith and other people who trust him or her. Breaking journalistic secrecy is a crime prosecuted ex officio. However, in certain situations journalistic secrecy is excluded (Article 16 Pr.L. and Article 180 of the Code of Criminal Procedure).
5
&NA;. "Secretin." Reactions Weekly &NA;, no. 1405 (June 2012): 33–34. http://dx.doi.org/10.2165/00128415-201214050-00116.
Full text
6
Chey, William Y., and Ta-Min Chang. "Secretin." Pancreas 43, no. 2 (March 2014): 162–82. http://dx.doi.org/10.1097/01.mpa.0000437325.29728.d6.
Full text
7
Solomon, Travis E., Gabor Varga, Ning Zeng, S. Vincent Wu, John H. Walsh, and Joseph R. Reeve. "Different actions of secretin and Gly-extended secretin predict secretin receptor subtypes." American Journal of Physiology-Gastrointestinal and Liver Physiology 280, no. 1 (January 1, 2001): G88—G94. http://dx.doi.org/10.1152/ajpgi.2001.280.1.g88.
Full textAbstract:
Only one secretin receptor has been cloned and its properties characterized in native and transfected cells. To test the hypothesis that stimulatory and inhibitory effects of secretin are mediated by different secretin receptor subtypes, pancreatic and gastric secretory responses to secretin and secretin-Gly were determined in rats. Pancreatic fluid secretion was increased equipotently by secretin and secretin-Gly, but secretin was markedly more potent for inhibition of basal and gastrin-induced acid secretion. In Chinese hamster ovary cells stably transfected with the rat secretin receptor, secretin and secretin-Gly equipotently displaced125I-labeled secretin (IC50 values 5.3 ± 0.5 and 6.4 ± 0.6 nM, respectively). Secretin, but not secretin-Gly, caused release of somatostatin from rat gastric mucosal D cells. Thus the equipotent actions of secretin and secretin-Gly on pancreatic secretion appear to result from equal binding and activation of the pancreatic secretin receptor. Conversely, secretin more potently inhibited gastric acid secretion in vivo, and only secretin released somatostatin from D cells in vitro. These results support the existence of a secretin receptor subtype mediating inhibition of gastric acid secretion that is distinct from the previously characterized pancreatic secretin receptor.
8
Maggs, Peter B., and Raymond Hutchings. "Soviet Secrecy and Non-Secrecy." Russian Review 50, no. 3 (July 1991): 379. http://dx.doi.org/10.2307/131103.
Full text
9
Solomon, Travis E., John H. Walsh, Louis Bussjaeger, Yumei Zong, James W. Hamilton, F. J. Ho, Terry D. Lee, and Joseph R. Reeve. "COOH-terminally extended secretins are potent stimulants of pancreatic secretion." American Journal of Physiology-Gastrointestinal and Liver Physiology 276, no. 4 (April 1, 1999): G808—G816. http://dx.doi.org/10.1152/ajpgi.1999.276.4.g808.
Full textAbstract:
Posttranslational processing of preprosecretin generates several COOH-terminally extended forms of secretin and α-carboxyl amidated secretin. We used synthetic canine secretin analogs with COOH-terminal -amide, -Gly, or -Gly-Lys-Arg to examine the effects of COOH-terminal extensions of secretin on bioactivity and detection in RIA. Synthetic products were purified by reverse-phase and ion-exchange HPLC and characterized by reverse-phase isocratic HPLC and amino acid, sequence, and mass spectral analyses. Secretin and secretin-Gly were noted to coelute during reverse-phase HPLC. In RIA using eight different antisera raised against amidated secretin, COOH-terminally extended secretins had little or no cross-reactivity. Bioactivity was assessed by measuring pancreatic responses in anesthetized rats. Amidated canine and porcine secretins were equipotent. Secretin-Gly and secretin-Gly-Lys-Arg had potencies of 81 ± 9% ( P > 0.05) and 176 ± 13% ( P < 0.01), respectively, compared with amidated secretin, and the response to secretin-Gly-Lys-Arg lasted significantly longer. These data demonstrate that 1) amidated secretin and secretin-Gly are not separable under some chromatographic conditions, 2) current RIA may not detect bioactive COOH-terminally extended forms of secretin in tissue extracts or blood, and 3) the secretin receptor mediating stimulation of pancreatic secretion recognizes both amidated and COOH-terminally extended secretins.
10
Tam, Janice K. V., Leo T. O. Lee, Jun Jin, and Billy K. C. Chow. "MOLECULAR EVOLUTION OF GPCRS: Secretin/secretin receptors." Journal of Molecular Endocrinology 52, no. 3 (June 2014): T1—T14. http://dx.doi.org/10.1530/jme-13-0259.
Full textAbstract:
In mammals, secretin is a 27-amino acid peptide that was first studied in 1902 by Bayliss and Starling from the extracts of the jejunal mucosa for its ability to stimulate pancreatic secretion. To date, secretin has only been identified in tetrapods, with the earliest diverged secretin found in frogs. Despite being the first hormone discovered, secretin's evolutionary origin remains enigmatic, it shows moderate sequence identity in nonmammalian tetrapods but is highly conserved in mammals. Current hypotheses suggest that although secretin has already emerged before the divergence of osteichthyans, it was lost in fish and retained only in land vertebrates. Nevertheless, the cognate receptor of secretin has been identified in both actinopterygian fish (zebrafish) and sarcopterygian fish (lungfish). However, the zebrafish secretin receptor was shown to be nonbioactive. Based on the present information that the earliest diverged bioactive secretin receptor was found in lungfish, and its ability to interact with both vasoactive intestinal peptide and pituitary adenylate cyclase-activating polypeptide potently suggested that secretin receptor was descended from a VPAC-like receptor gene before the Actinopterygii–Sarcopterygii split in the vertebrate lineage. Hence, secretin and secretin receptor have gone through independent evolutionary trajectories despite their concurrent emergence post-2R. A functional secretin–secretin receptor axis has probably emerged in the amphibians. Although the pleiotropic actions of secretin are well documented in the literature, only limited information of its physiological functions in nonmammalian tetrapods have been reported. To decipher the structural and functional divergence of secretin and secretin receptor, functional characterization of the ligand–receptor pair in nonmammals would be the next perspective for investigation.
Dissertations / Theses on the topic "Secreció"
1
Casals, Mercadal Gregori. "Mecanismes moleculars de secreció miocardíaca: remodelat ventricular i secreció de pèptid natriurètic tipus B." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2013. http://hdl.handle.net/10803/283202.
Full textAbstract:
PART 1. EFECTE DE LA HIPÒXIA I FACTORS POINFLAMATORIS SOBRE EL REMODELAT CARDÍAC EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS.
INTRODUCCIÓ. Els mecanismes moleculars pels quals la isquèmia miocardíaca es tradueix en remodelat ventricular i insuficiència cardíaca són poc coneguts. HIPÒTESI. La hipòxia i factors proinflamatoris són inductors específics de recanvi de matriu extracel•lular en els cardiomiòcits humans. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars humans adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condicions de tensió reduïda d’oxigen, CoCl2 (activador del factor de transcripció induïble per hipòxia 1, HIF-1), rotenona (inhibidor de HIF-1), TNFα, IL1β, LPS o vehicle durant intervals de temps variables. Un cop completats els períodes d’incubació, van obtenir-se els sobrenadants i el RNA cel•lulars per determinar la secreció cel•lular i l’expressió gènica de factors relacionats amb el recanvi de matriu extracel•lular. RESULTATS. La hipòxia indueix la producció de PIIINP (propèptid aminoterminal del del procolàgen tipus III) i inhibeix la síntesi i producció de TIMP1 (inhibidor tissular de metaloproteinases tipus 1) en els cardiomiòcits. La IL1β estimula la producció de PIIINP, TIMP1 i àcid hialurònic en cardiomiòcits. CONCLUSIÓ. La hipòxia i la IL1β activen el remodelat de matriu extracel•lular en cardiomiòcits ventriculars humans. Els resultats suggereixen que la hipòxia i la IL1-β són factors contribuents a la dilatació ventricular i insuficiència cardíaca en la malaltia cardíaca isquèmica.
PART 2. EFECTE DE LA HIPÒXIA SOBRE LA SECRECIÓ DEL PÈPTID NATRIURÈTIC TIPUS B (BNP) EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS.
INTRODUCCIÓ. El principal estímul per la síntesi i secreció de BNP es la distensió de la paret cardíaca. Evidències recents suggereixen que la isquèmia cardíaca pot induir també la producció de BNP. HIPÒTESI. La tensió reduïda d’oxigen estimula directament l’expressió gènica i la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans en absència d’estímuls hemodinàmics o neurohormonals. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condiciones normòxiques o hipòxiques amb o sense la presència de rotenona. L’acumulació de BNP, ANP i VEGF es va mesurar en els sobrenadants cel•lulars. L’expressió gènica d’aquests factors va determinar-se mitjançant PCR a temps real. L’activitat transcripcional de HIF-1 va determinar-se en extractes nuclears cel•lulars mitjançant un enziminmunoassaig lligat a la seqüència d’unió de HIF-1 al DNA. RESULTATS. L’activitat transcripcional de HIF-1 va induir-se en condicions hipòxiques. La hipòxia va estimular la secreció i l’expressió gènica de BNP i VEGF però no d’ANP en els cardiomiòcits. La inhibició de HIF-1 en condicions hipòxiques va disminuir la secreció de BNP i VEGF. CONCLUSIONS. La hipòxia indueix la síntesi i secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans a través d’un mecanisme depenent de l’activació transcripcional de HIF-1.
PART 3. ESTUDI DE LA SIGNIFICACIÓ CLÍNICA DE LES CONCENTRACIONS PLASMÀTIQUES DE BNP A L’INGRÉS EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA (SCA).
INTRODUCCIÓ. Els pacients SCA presenten concentracions plasmàtiques elevades de BNP atribuïdes a la distensió de la paret ventricular. Existeix poca informació sobre el valor clínic d’aquest marcador cardíac en pacients amb SCA i fracció d’ejecció ventricular esquerra (LVEF) preservada. La demostració que la hipòxia estimula directament la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars permet formular la hipòtesi que els pacients amb SCA sense insuficiència cardíaca i/o disfunció ventricular presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades, en relació al grau d’hipòxia cel•lular. Mètodes. L’estudi es va realitzar en 1806 pacients amb SCA ingressats de forma consecutiva dins les primeres 24 hores posteriors a l’inici dels símptomes. Es va realitzar un seguiment durant un any de l’aparició d’esdeveniments adversos. RESULTATS. La concentració plasmàtica de BNP en els pacients amb SCA i LVEF preservada va ser superior a l’observada en un grup control d’individus sans. Durant el seguiment, l’aparició d’esdeveniments adversos va ser del 10,0% en els pacients amb LVEF reduïda i del 7,9% en els pacients amb LVEF preservada. Els pacients amb BNP>150 pg/ml van presentar una major probabilitat d’esdeveniments adversos. L’anàlisi estadístic multivariat mostra que la contribució de BNP en la predicció d’esdeveniments adversos es manté desprès d’ajustar en funció de la LVEF.
CONCLUSIONS. Els pacients amb SCA i LVEF preservada presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades a l’ingrès, que constitueixen un factor predictor independent de presentar nous episodis de SCA i/o mortalitat.MOLECULAR MECHANISMS OF MYOCARDIAL SECRETION: VENTRICULAR REMODELING AND SECRETION OF B-TYPE NATRIURETIC PEPTIDE. The molecular mechanisms by which myocardial ischemia translates in ventricular remodeling and heart failure remain unclear. In the current thesis it was explored whether hypoxia and proinflammatory factors are specific inducers of matrix remodeling in cardiomyocytes. Adult human ventricular cardiomyocytes (AC16 cells) were incubated at normoxic or hypoxic conditions and stimulated with proinflammatory factors. Matrix remodeling and cellular secretion and gene expression of matrix remodeling factors were analyzed. Results show that hypoxia activates matrix remodeling and induces the production of PIIINP (procollagen III N-terminal propeptide) and inhibits the production of TIMP-1 (tissue inhibitor of metalloproteinase 1). IL1β stimulated the cardiac production of PIIINP, TIMP1 and hyaluronic acid. Results suggest that hypoxia and IL1β may contribute to ventricular dilation and heart failure in ischemic heart diseases. The effect of hypoxia on the cardiac secretion of B-type natriuretic peptid (BNP) was also evaluated. Hypoxia stimulated the protein release and mRNA levels of BNP and VEGF but not ANP in AC16 cells. The analysis of the transcriptional activity of the hypoxia-inducible factor 1 (HIF-1) in nuclear extracts showed that HIF-1 activity was induced under hypoxic conditions. The treatment of AC16 cells with the HIF-1 inhibitor rotenone in hypoxia inhibited BNP and VEGF release. In conclusion, data indicate that hypoxia induces the synthesis and secretion of BNP in human ventricular myocytes, likely through HIF-1-enhanced transcriptional activity. This observed direct effect of hypoxia on BNP secretion in human ventricular myocytes allowed hypothesizing that patients with acute coronary syndromes (ACS) without ventricular dysfunction or heart failure present high plasma levels of BNP related with their degree of cardiac hypoxia. Thus, prognostic significance of BNP plasma levels was evaluated in a cohort of 1806 consecutive patients with ACS admitted within the first 24 hours after the onset of symptoms. The follow up for adverse events was of one year. Plasma levels of BNP in ACS patients with preserved left ventricular ejection fraction (LVEF) were higher than in the control group without ACS. During follow-up, adverse events was 10.0 % in patients with reduced LVEF and 7.9 % in patients with preserved LVEF. Patients with BNP>150 pg/ml presented significantly higher probability of adverse events during follow up. Results show that ACS patients with preserved LVEF present higher BNP levels at admission, which constitute an independent predictor of presenting new ACS and mortality.
2
Tabarés, Carreras Glòria. "Glicosilació aberrant en proteïnes de secreció com a marcadors tumorals." Doctoral thesis, Universitat de Girona, 2004. http://hdl.handle.net/10803/7613.
Full textAbstract:
Als països desenvolupats, una de cada cinc persones morirà a causa del càncer. S'ha descrit que les cèl·lules canceroses presenten modificacions en els glicans presents a la superfície cel·lular i aquesta glicosilació anòmala podria reflectir-se en les glicoproteïnes de secreció. Per aquest motiu es planteja l'estudi de la glicosilació de dues proteïnes de secreció en situació normal i tumoral: la ribonucleasa pancreática humana (RNasa 1) i l'antigen prostàtic específic (PSA).La RNasa 1 és una glicoproteïna secretada majoritàriament pel pàncreas. S'ha desenvolupat un mètode immunològic per a detectar els nivells de RNasa 1 en sèrum. Malgrat la millora de la sensibilitat, respecte d'estudis anteriors, no s'han observat diferències significatives entre la concentració de RNasa 1 en sèrum de pacients control sans, afectats de neoplàsia pancreàtica, de pancreatitis o d'altres patologies.
L'estudi de les estructures glucídiques de la RNasa 1, mitjançant assaigs immunològics, permet observar diferències importants en la glicosilació entre la situació normal i tumoral: Els antígens sialilats sLex i sLea només apareixen en la RNasa 1 de medi de cultiu de cèl·lules d'adenocarcinoma pancreàtic Capan-1 i MDAPanc-3 i l'antigen fucosilat Ley només apareix en la RNasa 1 de pàncreas de donant.
S'ha purificat la RNasa 1 secretada per la línia MDAPanc-3, cosa que ha permès seqüenciar-ne les estructures glucídiques i comparar-les amb les de la RNasa 1 purificada del medi de les cèl·lules Capan-1 i de pàncreas de donant, corroborant els resultats abans esmentats.
L'antigen prostàtic específic (PSA) és una glicoproteïna secretada principalment per la pròstata. Els seus nivells sèrics s'utilitzen actualment com a marcador del càncer de pròstata, però la seva especificitat no permet diferenciar clarament una situació benigna d'una maligna.
La purificació i caracterització glucídica del PSA secretat per les cèl·lules de carcinoma prostàtic LNCaP mostren diferències molt clares amb la glicosilació que presenta el PSA purificat de plasma seminal de donant.
Principalment, el PSA present en situació tumoral, purificat de les cèl·lules de carcinoma prostàtic, no conté àcid siàlic, però presenta nivells més alts de fucosilació que el PSA en situació normal. El PSA purificat de plasma seminal de donant sí que conté àcid siàlic. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant assaigs immunològics amb detecció per lectines i s'han corroborat per seqüenciació glucídica.
D'acord amb les estructures glucídiques que millor diferencien el PSA de situació normal i tumoral, s'ha portat a terme la caracterització glucídica de mostres biològiques que contenen PSA. S'han desenvolupat diferents assaigs immunològics de detecció per lectines o associats a l'activitat sialiltransferasa, amb un enriquiment previ en PSA per immunoadsorció indirecta o cromatografia per interacció tiofílica.
Els resultats dels diferents assaigs permeten concloure que el PSA del sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica presenten un contingut en àcid siàlic similar al del plasma seminal de donant, encara que són lleugerament menys sialilats. Aquests resultats s'adiuen amb els determinats sobre mostres de PSA purificat.
La separació del PSA per electroforesi bidimensional mostra diverses formes amb pI àcid en el PSA de plasma seminal, explicades per la presència d'àcid siàlic. Es detecten formes de pI més bàsic que el teòric per al PSA en el secretat per les cèl·lules LNCaP, que correspon a formes pPSA. Al sèrum de pacients de neoplàsia prostàtica s'hi observen formes sialilades.
Les proteïnes de secreció, RNasa 1 i PSA, es troben alterades a nivell glucídic en situació tumoral, cosa que podria ser d'utilitat per a finalitats diagnòstiques.
3
Parisi, Capdevila Eva. "Paper del receptor d'N-metil-Daspartat en el control de la secreció de l'hormona paratiroïdal." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2008. http://hdl.handle.net/10803/8267.
Full text
4
Parisi, Capdevila Eva M. "Paper del receptor d'N-metil-Daspartat en el control de la secreció de l'hormona paratiroïdal." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2008. http://hdl.handle.net/10803/8267.
Full text
5
Puigpinós, Roig Judit. "Glutaredoxines de reticle endoplasmàtic/Golgi de Saccharomyces cerevisiae: relació amb l'homeòstasi del calci i la maquinària de secreció proteica." Doctoral thesis, Universitat de Lleida, 2014. http://hdl.handle.net/10803/275975.
Full textAbstract:
Grx6 i Grx7 són dues glutaredoxines (GRXs) de la via secretora responsables de la reducció dels
ponts disulfur mixtes entre el glutatió i les proteïnes. D’una banda, el mutant Δgrx6 mostra una
inducció constitutiva de la via Crz1-calcineurina. L’absència de Grx6 afecta l’homeòstasi del
Ca2+, provocant un increment dels nivells de Ca2+ citosòlic, que es reflecteix en alteracions en la
sensibilitat del mutant als quelants de Ca2+ i a altes concentracions de Ca2+ extracel·lular.
Donada l’estreta relació entre l’homeòstasi de diversos ions a la cèl·lula, el mutant Δgrx6 també
acumula un excés de fosfat, potassi i sodi. D’altra banda, es mostra una relació entre l’estrès de
RE i ambdues GRXs, ja que en condicions d’estrès de RE, tant la falta de GRX6 com de GRX7
provoquen canvis en la inducció de la resposta degut a les proteïnes mal plegades. Aquestes
GRXs estan relacionades funcionalment amb la maquinària de plegament proteic, ja que
l’absència de GRX6 o GRX7 contraresta els defectes de creixement d’un mutant amb baixos
nivells d’Ero1, de manera similar al que succeeix en presència de l’oxidant diamida,
probablement creant unes condicions oxidants al RE que compensen l’absència d’Ero1.
Similarment, els anàlisis per pols i caça mostren que l’absència de GRX6 o GRX7 contraresta els
defectes de secreció de la proteïna carboxipeptidasa Y (CPY) d’un mutant amb baixos nivells
d’Ero1. Finalment, es demostra que l’acumulació de Ca2+ en el mutant Δgrx6 es produeix
independentment de l’afectació en la secreció de CPY.Grx6 i Grx7 son dos glutaredoxinas (GRXs) de la vía secretora responsables de la reducción de los puentes disulfuro mixtos entre el glutatión y las proteínas. Por una parte, el mutante Δgrx6 muestra una inducción constitutiva de la vía Crz1-calcineurina. La ausencia de Grx6 afecta la homeostasis del Ca2+, provocando un incremento de los niveles de Ca2+ citoplasmático, que se refleja en alteraciones en la sensibilidad del mutante a los quelantes de Ca2+ i a elevadas concentraciones de Ca2+ extracelular. Debido a la estrecha relación entre la homeostasis de varios iones en la célula, el mutante Δgrx6 también acumula un exceso de fosfato, potasio y sodio. Por otra parte, se muestra una relación entre el estrés de RE y esas GRXs, ya que en condiciones de estrés de RE, tanto la falta de GRX6 como de GRX7 provocan cambios en la inducción de la respuesta debido a las proteínas mal plegadas. Estas GRXs están relacionadas funcionalment con la maquinaria de plegamiento proteico, ya que la ausencia de GRX6 o GRX7 contrarresta los defectos de crecimiento de un mutante con bajos niveles de Ero1, de manera similar a lo que sucede en presencia del oxidante diamida, probablemente creando unas condiciones en el RE que compensan la ausencia de Ero1. Similarmente, los análisis por pulso y caza muestran que la ausencia de GRX6 o GRX7 contrarresta los defectos de secreción de la proteína carboxipeptidasa Y (CPY) en un mutante con bajos niveles de Ero1. Finalmente, se demuestra que la acumulación de Ca2+ en el mutante Δgrx6 se produce independientemente de la afectación en la secreción de CPY.
Grx6 and Grx7 are two glutaredoxins (GRXs) of the secretory pathway responsible for the reduction of mixed disulphide bridges between glutathione and proteins. On the one hand, the Δgrx6 mutant shows a constitutive induction of the Crz1-calcineurin pathway. The absence of Grx6 affects Ca2+ homeostasis, causing an increase in cytosolic Ca2+ levels, which is reflected in changes in the sensitivity of the Δgrx6 mutant to Ca2+ chelators and to elevated Ca2+ concentrations. Given the close relationship between homeostasis of various ions in the cell, the Δgrx6 mutant also accumulates an excess of phosphate, potassium and sodium. On the other hand, it shows a link between ER stress and Grx6/Grx7, since under ER stress conditions, both the absence of GRX6 or GRX7 leads to changes in the unfolded protein response induction. These GRXs are functionally related with the protein folding machinery, since the absence of GRX6 or GRX7 counteracts the growth defects of a mutant with ERO1-downregulated expression, similar to what happens in the presence of the oxidant diamide, probably creating oxidizing conditions that compensate for the absence of Ero1. Similarly, pulse and chase analyses show that the absence of GRX6 or GRX7 counteracts carboxypeptidase Y (CPY) secretion defects of a mutant with ERO1-downregulated expression. Finally, it is shown that the accumulation of Ca2+ in the Δgrx6 mutant occurs independently of the effect on CPY secretion.
6
Paco, Mercader Sonia. "Mecanismes moleculars implicats en la secreció de pèptids en cèl•lules glials del sistema nerviós central." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/96119.
Full textAbstract:
En els últims anys, diversos treballs han demostrat que els astròcits participen activament en el desenvolupament i la plasticitat del sistema nerviós central, així com en la modulació de la neurotransmissió. Característicament, la majoria de les accions descrites dels astròcits sobre la fisiologia i la patologia neuronal són mitjançades per secreció vesicular.
En el aquest treball s’han identificat les molècules implicades en l’exocitosi de cèl•lules astroglials. Malgrat que alguns components són comuns amb les neurones, altres com sintaxina 4, VAMP3 i SNAP23 s’expressen de forma específica en les cèl•lules astroglials. Tractaments activadors o de maduració diferencialment regulen l’expressió de diferents isoformes de proteïnes exocítiques en cèl•lules glials in vitro. Així, l’activació amb citocines proinflamatòries augmenta l’expressió d’algunes SNAREs i els seus reguladors en glia, com sintaxina4 i munc18b. La correlació entre els nivells d’expressió d’aquestes proteïnes exocítiques i l’augment de la secreció de mediadors d’activació i inflamació suggereix un important paper d’aquestes molècules en la secreció de cèl•lules activades. Amb l’objectiu d’estudiar la secreció regulada per calci en astròcits madurs s’ha obtingut un fenotip madur glial in vitro mitjançant l’activació de la via del AMPc. L’anàlisi global amb "gene set enrichment analysis" del transcriptoma astrocitari ha demostrat que l’increment en els nivells intracel•lulars d’AMPc reprimeix la immaduresa i activació dels astròcits i promou la seva maduració. Aquesta maduració dependent de la via del AMPc augmenta l’expressió de proteïnes exocítiques, com per exemple VAMP2, així com la via de secreció regulada per calci dels pèptids ANP i SgII. Finalment, mitjançant assajos de pèrdua de funció, es demostra un paper d’aquestes proteïnes en la secreció de pèptids glials. Aquests resultats suggereixen que diferents molècules d’exocitosi mitjancen diferents processos de secreció glials.
Per altra banda, en aquesta tesi s’ha identificat un nou component de la via de secreció astroglial, tant in vitro com in vivo, la SgIII. En cèl•lules neuroendocrines SgIII actua com un receptor de direccionament a grànuls secretors. En cèl•lules astroglials SgIII presenta una forma molecular i una dinàmica de secreció diferencial a cèl•lules neuroendocrines. A més, hem demostrat una notable sobreexpressió d’aquesta proteïna en astròcits reactius en lesions traumàtiques, la qual cosa suggereix una participació de SgIII en els mecanismes de protecció o dany cerebral en lesions del sistema nerviós central.In recent years, several studies have demonstrated that astrocytes influences neuronal development, function and plasticity through vesicular transmitter release. However, secretory pathways and the involved molecular mechanisms in astroglial cells are poorly known. In this study, we showed that a variety of SNARE and Munc18 isoforms were expressed by cultured astrocytes, with syntaxin-4, Munc18c, SNAP-23 and VAMP-3 being the most abundant variants. Exocytotic protein expression was differentially regulated by activating and differentiating agents. Specifically, proteins controlling Ca2+-dependent secretion in neuroendocrine cells were up-regulated after long-term 8Br-cAMP administration in astrocytes, but not by proinflammatory cytokines. We also analyzed the global transcriptome of cultured astroglial cells incubated with activators of cAMP pathways. cAMP analogs strongly upregulated genes involved in typical functions of mature astrocytes, whereas they downregulated a considerable number of proliferating and immaturity-related transcripts. Gene Set Enrichment Analysis and evaluation in situ of gene expression in astrocytes in different states showed that cAMP signaling conferred a mature and in vivo–like transcriptional profile to cultured astrocytes. Moreover, 8Br-cAMP treatment greatly increased the cellular content of exocytotic proteins such as VAMP-2 and stimulated Ca2+-dependent secretion of secretogranin-2 and ANP. Regulation of both exocytotic protein expression and Ca2+-dependent peptide secretion in astrocytes by differentiating and activating agents suggested that glial secretory pathways were adjusted in different physiological states. In this thesis, we showed the expression, transcriptional regulation, trafficking and release of the secretory pathway component SgIII in astroglial cells. In endocrine cells, SgIII is a key sorting receptor for peptide hormones while astrocytes produced and released a non-processed form. Moreover, SgIII expression was specifically upregulated in reactive astrocytes after perforating brain injury. These results showed that SgIII is a reliable component of the astrocyte secretory pathway and suggest important roles for glial SgIII in the glia–neuron communication.
7
Vidal, Gabarró Marcel·la. "Estudi de l'expressió i secreció de proteïnes recombinants (agarasa i lacasa) en una soca SipY- de Streptomyces lividans." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014. http://hdl.handle.net/10803/285079.
Full textAbstract:
La producció de proteïnes homòlogues i heteròlogues a escala industrial requereix sistemes
d’expressió variats i eficients. Els bacteris grampositius, com Streptomyces, poden ser una
alternativa per a la producció de proteïnes recombinants ja que aquestes són produïdes i
secretades al medi. La seqüenciació del genoma d’algunes espècies de Streptomyces i el seu
anàlisi post-genòmic ha permès determinar i caracteritzar la seva maquinària de secreció. Així,
se sap que els precursors de les proteïnes que s’han de secretar són exportats majoritàriament
per una via principal de secreció (via Sec) o bé per una via secundària (via Tat). Aquests
precursors contenen un pèptid senyal de tipus I que permet la seva correcta translocació a través
de la membrana plasmàtica, la seqüència del qual determina per quina de les dues vies es
dirigeix. Un cop translocades, les peptidases senyal de tipus I (SPases) processen la majoria
d’aquestes proteïnes secretades i les alliberen al medi extracel·lular en la seva forma madura.
Estudis previs en la maquinària de secreció han determinat que Streptomyces lividans té
quatre peptidases senyal Sip (SipW, SipX, SipY i SipZ) de les quals, SipY és la que desenvolupa el
paper majoritari. La soca deficient en aquesta proteïna SipY té la capacitat de secreció
notablement afectada però, paradoxalment, és un bon hoste per a la sobreproducció de
proteïnes secretades, ja que presenta una activitat proteàsica considerablement disminuïda.
En aquest treball s’ha estudiat la producció d’agarasa i de lacasa en la soca SipY- (S. lividans
ΔsipY) a escala de bioreactor per avaluar si aquesta soca pot ser considerada com a possible
hoste per a la producció de proteïnes recombinants per la indústria. Aquestes dues proteïnes se
secreten majoritàriament per la via Tat. En el cas de l’enzim agarasa, el gen expressat prové de
S. coelicolor A3(2) i s’ha produït l’enzim en discontinu amb la soca salvatge (S. lividans
TK21pAGAs5) i la soca mutada (S. lividans ΔsipYpAGAs5). La soca S. lividans ΔsipYpAGAs5 ha
presentat una millor producció i s’ha seleccionat el medi més adequat per tal de produir aquesta
proteïna estudiant el seu comportament operant en continu. També s’han estudiat diferents
estratègies en discontinu alimentat, entre les quals la major producció s’ha obtingut amb una
addició de mannitol i evitant que aquesta font de carboni s’esgoti en el medi.
En el cas de la lacasa, s’han construït tres soques en les quals el gen de la pròpia lacasa de S.
lividans és regulat per tres promotors diferents: el promotor propi de la lacasa, el promotor del
gen de resistència a eritromicina i el promotor del gen agarasa de S. coelicolor. La soca en el qual
el gen és regulat pel promotor del gen agarasa (S. lividans ΔsipYpFD-DagA-laccase) ha estat
seleccionada i s’ha estudiat la producció de l’enzim utilitzant mannitol o glucosa com a font de
carboni en discontinu i discontinu alimentat. En l’operació en discontinu alimentat van ser
necessàries dues addicions de glucosa per assolir els mateixos nivells de producció que amb una
addició de mannitol.Recombinant protein production on industrial scale requires varied and efficient expression systems. Gram-positive bacteria such as Streptomyces, may be an alternative since proteins are secreted through the medium. The sequence of the genome of several Streptomyces species and their post-genomic analysis has allowed to determine and characterize the secretion machinery. Two secretion pathways are mainly use in Streptomyces: Sec pathway and Tat pathway. Protein precursors contain type I signal peptide that allows a proper translocation though membrane and whose sequence determines which pathway must be used in order to export each protein. During its translocation, type I signal peptidases (SPases) cleave the signal peptide leading the secretion of the mature protein through the medium. Previous studies on the secretory machinery have described four signal peptidases in Streptomyces lividans (SipW, SipX, SipY and Sip Z) and they have postulate SipY as the one which develops the main role in protein secretion. SipY deficient strain has a secretion ability significantly affected but, paradoxically, it is a good host for the protein overproduction since it has a considerably reduced protease activity. In this work, we have studied the production of agarase and laccase in SipY- strain (S. lividans ΔsipY) in a bioreactor scale to assess whether this strain can be considered as a host for the production of recombinant proteins in the industry. These two proteins are mainly secreted by Tat pathway. Firstly, agarase from S. coelicolor A3(2) was cloned in a multicopy plasmid in S. lividans wild type strain and SipY- mutant strain (S. lividans TK21pAGAs5 and S. lividans ΔsipYpAGAs5). Batch cultures have been carried out and S. lividans ΔsipYpAGAs5 of which has presented better agarase production and it has been selected. Appropriated medium has been also selected operating in continuous. Secondly, focusing on laccase production, three strains have been constructed in which the homologous gene of S. lividans is regulated by three different promoters: its own promoter, the promoter of erythromycin resistance gene and the S. coelicolor agarase promoter. The strain in which the laccase gene is regulated by agarase promoter (S. lividans ΔsipYpFD-DagAplaccase) has been selected and studied in batch and fed-batch mode using mannitol or glucoses as carbon source. In fed-batch cultures, two glucose addition have been necessary to achieve the same production as unic mannitol addition.
8
Vila, Cases Pau. "Enginyeria metabòlica de cèl·lules d'Escherichia coli. Efecte sobre el creixement, el consum de glucosa i la secreció de subproductes." Doctoral thesis, Universitat Autònoma de Barcelona, 2001. http://hdl.handle.net/10803/5297.
Full textAbstract:
Molts productes d'interès en l'àmbit dels processos biotecnològics es produeixen per fermentació bacteriana i especialment, pel que fa a proteïnes recombinants, a partir del cultiu de bacteris com Escherichia coli. En aquest treball s'ha realitzat una caracterització fisiològica i metabòlica d' Escherichia coli en cultiu en bioreactor per tal d'obtenir les claus que permetin una millora de l'eficiència del procés des de l'enfoc de l'Enginyeria Metabòlica. S'ha identificat un factor que impedeix millorar l'eficiència del procés: l'excreció de subproductes. L'acetat és el principal subproducte metabòlic en cultius aeròbics d' Escherichia coli en medis minerals glucosats i, quan s'acumula al brou de fermentació, esdevé tòxic per a les cèl·lules, inhibint el creixement cel·lular i reduint l'expressió de gens recombinants.
L'anàlisi de la distribució dels fluxos metabòlics intracel·lulars estimats per mitjà d'un model matemàtic del metabolisme basat en el plantejament de les equacions de balanç de matèria i l'estequiometria cel·lular, ha revelat que existeix un desajust entre la capacitat de captació i degradació de la glucosa fins a piruvat, producte final de la glucòlisi, i la d'incorporació d'Acetil-CoA al cicle dels àcids tricarboxílics (CAT). Aquest desajust impedeix a la cèl·lula aprofitar tota la glucosa captada per a funcions de biosíntesi i l'excreció d'acetat representa una vàlvula de seguretat pels excedents que la cèl·lula no pot aprofitar en la generació de nova biomassa i CO2.
En aquest estudi ha sigut possible identificar els enzims clau involucrats en les reaccions suposadament causants del desajust metabòlic a Escherichia coli, s'han aïllat els gens i regulat la seva expressió mitjançant plasmidis d'expressió adequats. Les reaccions escollides com a potencials llocs d'actuació són la reacció d'incorporació de glucosa a la cèl·lula a través del sistema de transport de la Fosfotransferasa depenent de fosfoenolpiruvat (PTS) i la reacció anapleròtica de reompliment del CAT catalitzada per l'enzim Fosfoenolpiruvat-carboxilasa (PEPC). En ambdós casos es pretén balancejar el creixement en cultiu discontinu, reduint la formació de subproductes.
La redistribució dels fluxos metabòlics per reducció del nombre de components EIICBGlc del sistema PTS mitjançant estratègies de silenciament de gens per RNA-Antisentit pel gen ptsG, així com la sobreexpressió del gen ppc que codifica per la PEPC ha permès reduir la formació d'acetat a Escherichia coli. La modificació dels nivells del component EIICBGlc del PTS ha permès redistribuir els fluxos sense afectar la velocitat específica de creixement. No obstant, la modificació dels fluxos per augment de la velocitat de reacció de la PEPC, ha afectat la velocitat específica de creixement i la velocitat específica de transport de glucosa.
En resum es pot concloure que algunes de les modificacions genètiques realitzades han resultat satisfactòries en termes de l'objectiu desitjat -reduir la secreció d'acetat- i que els efectes de la modificació sobre la distribució dels fluxos metabòlics intracel·lulars es pot explicar a partir dels valors estimats pel model matemàtic.
Many products of biotechnological interest are produced by bacterial fermentation, among then recombinant products, by the bacteria Escherichia coli.
In this work a physiological and metabolic study of Escherichia coli growing in a bioreactor it has been performed in order to obtain the parameters which permit an increase of the efficiency of the process from the point of view of Metabolic Engineering. It had been possible identify a limiting factor of the efficiency of the process: by-product generation. Acetate is the main by-product of the aerobic metabolism of Escherichia coli K12 in glucose minimal medium, and when it reaches a critical concentration becomes toxic for the cells, inhibiting the cell growth and reducing the expression of recombinant genes.
The analysis of distribution of intracel·lular metabolic fluxes by means of a metabolic model based on the mass balance equations and the stoichiometry of the cell, has shown an intracel·lular uncoupling between glycolisis and tricarboxylic acid cycle (TCA), at the level of Acetil-CoA incorporation to the cycle. Such uncoupling effect restricts the total conversion of glucose into cellular structures, and the excretion of acetate is used by the cell to export the exceeding carbons that are not converted to CO2 and biomass.
In this study it has been possible identify key enzymes that can have an important role in the metabolic uncoupling observed in E.coli cultured in vitro. Those reactions were the glucose uptake system (Phosphoenolpyruvate-Dependent Glucose Phosfotransferase system:PTS) and the anaplerotic reaction of Phosphoenolpyruvate Carboxilase (PEPC).
Redistribution of the intracellular metabolic fluxes by reduction of the number of components of EIICBGlc of PTS by RNA-Antisense strategy of the gene ptsG, and over expression of ppc gene of PEPC had allow to reduce the acetate formation in Escherichia coli. The modification of the PTS component had allowed redistributing the intracellular fluxes without affecting the specific cell growth rate. However, the modification of the flux across the PEPC reaction had modified the specific cell growth rate and the specific glucose uptake rate. In summary, some of the metabolic engineering approaches investigated resulted successful in terms of the desired goal, and the effects of the genetic modifications on redistribution of the cell metabolism could be explained from the model based intracellular fluxes estimated.
9
Barranco, Muñoz Neus. "Secretory markers of dense-core vesicles in Alzheimer's disease." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2020. http://hdl.handle.net/10803/673990.
Full textAbstract:
The regulated secretory pathway is a hallmark of professional secretory cells as neurons and endocrine cells. Significant peptidergic neurotransmitters as hormones, neurotrophins and growth factors are targeted to dense-core vesicles (DCVs) and released after stimulation. DCV secretory markers include granins, carboxypeptidases and proprotein convertases and constitute DCV molecular machinery. In addition to their important intracellular roles in sorting, trafficking and processing of peptidergic cargos, extracellular neurotrophic functions have been proposed for certain DCV markers. Of note, variations in some members of the granin family such as chromogranin A (CgA) have been described in the brain and cerebrospinal fluid (CSF) of Alzheimer’s disease (AD) patients. However, other abundant DCV secretory proteins as the granin SgIII, the enzyme convertase CPE and the proprotein convertases PC1 and PC2, have been poorly studied in AD. Hence, we have analyzed alterations in the secretory markers of DCVs in the brain and CSF of AD patients and in the
5xFAD mouse model of familial AD. As a major finding of the present dissertation, DCV secretory markers accumulate in dystrophic neurites and granulovacuolar degeneration bodies, two prominent neuropathological features of AD. Moreover, DCV secretory proteins markedly decay in the CSF of AD patients, correlating with neurodegeneration and cognitive decline. Furthermore, secretory markers of DCV initially increase and later decrease in the hippocampi and age-dependently decline in the CSF of 5xFAD mice. Additionally, since reactive astrogliosis is a common feature of neurodegenerative diseases, understanding the mechanisms underlying gliotransmission under control and proinflammatory conditions is fundamental. Here we have shown that astrocyte peptidergic secretory vesicles are heterogeneous and display variable release rates in response to Ca2+-mediated stimulation, which are modulated in proinflammatory-treated astrocytes in vitro and in a neuroinflammation model in situ. Besides, unstimulated release of astrocyte secretory proteins in vitro is independent of intrinsic Ca2+ oscillations but critically depends on intracellular Ca2+. Altogether, since neurotransmission and gliotransmission are clearly affected in AD, our results suggest that alterations in the regulated secretory pathway of neurons and astrocytes may participate in underlying pathological mechanisms and propose DCV secretory markers as candidate biomarkers for AD.Mitjançant la via de secreció regulada de neurones i cèl·lules endocrines, hormones, neurotrofines i altres missatgers peptídics importants pel funcionament del sistema nerviós són internalitzats en vesícules de centre dens (VCD) i alliberats per exocitosi en resposta a estímuls. La maquinària molecular de les VCD inclou granines i enzims processadors (carboxipeptidases i convertases) que s’encarreguen de dirigir i processar els missatgers peptídics a les VCD. Aquests components de les VCD són solubles i se secreten, amb els altres transmissors peptídics, a l’espai extracel·lular, on alguns desenvolupen funcions neurotròfiques rellevants. Proteïnes de la família de les granines, com la cromogranina A, han estat tradicionalment relacionades amb malaltia d’Alzheimer (MA), on s’han trobat alterades al cervell i al líquid cefalorraquidi (LCR) de pacients. No obstant, altres marcadors de les VCD molt abundants com la secretogranina III, la carboxipeptidasa E i les convertases PC1 i PC2 han estat poc estudiats en el context de la MA. Així, hem analitzat alteracions dels marcadors de VCD al cervell i al LCR de pacients de la MA i de ratolins 5xFAD, un model animal transgènic per a la MA familiar. Les proteïnes marcadores de VCD s’acumulen a les neurites distròfiques i als cossos de degeneració granulovacuolar, mentre els seus nivells disminueixen al LCR dels pacients de la MA, on correlacionen amb neurodegeneració i declivi cognitiu. A més, es troben inicialment augmentades i finalment disminuïdes a l’hipocamp dels ratolins 5xFAD, on també disminueixen progressivament al LCR amb l’edat. Atès que l’astrogliosi és present en malalties neurodegeneratives, és important l’estudi de la gliotransmissió tant en situacions control com de neuroinflamació. Així, mitjançant el tractament proinflamatori d’astròcits in vitro i un model de neuroinflamació in situ hem determinat que la secreció peptidèrgica dels astròcits sota estimulació és variable i moderada i que, en absència d’estímul, la seva alta taxa d’alliberació és independent d’oscil·lacions espontànies però dependent de calci intracel·lular. En resum, les alteracions de la via de secreció regulada de neurones i astròcits podrien participar en la progressió de la malaltia i, per això, proposem les proteïnes marcadores de VCD com a biomarcadors candidats per a la MA.
10
Solé, Castellví Montserrat. "Functional characterization of AWR affector proteins from the phytopathogen "R. solanacearum" (Caracterització funcional de les proteïnes efectores AWR del fitopatogen "R. solanacearum")." Doctoral thesis, Universitat de Barcelona, 2011. http://hdl.handle.net/10803/83902.
Full textAbstract:
"R. solanacearum" is a devastating bacterial pathogen that infects "Solanaceae" spp. such as tomato, eggplant or banana. A functional T3SS is required for virulence and more than 70 putative effectors have been described, although only few have been studied. This thesis focuses on a five-member gene family of effectors named "awr".
We demonstrated that awr gene family is extremely conserved among R. solanacearum strains but also present in other plant pathogens such as Acidovorax or Burkholderia spp. and even present in the human pathogen B. pseudomallei. Virulence of a Ralstonia mutant strain devoid of all awr genes was tested on tomato, eggplant and Aradidopsis. Plant growth of quintuple mutant strain was considerably reduced in natural hosts, indicating a role in virulence, but remained unchanged in Arabidopsis. Col-0 infection with Pseudomonas syringae DC3000 heterologously expressing each AWR was also performed. While presence of some AWRs in Pseudomonas did not have an effect on plant growth, others (like AWR5) dramatically reduced the pathogen multiplication, pointing out a possible plant detection. In order to unravel the functions of AWR proteins, they were transiently expressed by means of Agrobacterium in non-host Nicotiana spp. Upon AWR expression, necroses took place to different extents on the plant leaves. AWR5 induced the strongest necrosis, resembling an HR phenotype which was later confirmed by TB/DAB staining and by RT-PCR of specific HR marker genes. Furthermore, a strong reduction in yeast cells was experimented upon several AWR protein expressions which indicate that the mechanisms that might be altered by these effector proteins is conserved among eukaryotes and hence reinforces their role in virulence. AWR4 appeared not to be toxic in this model organism and for that reason we sought to decipher some of the plant targets of this AWR protein as a start point. Out of more than 60 interacting clones were sequenced after a yeast-two hybrid screening with Arabidopsis root cDNA from R. solanacearum challenged plants. Among them, several defense-related proteins were found: phenylalanine ammonia-lyase, MPK6, DMR6 or KIN10. In order to find other key genes for AWR activity, the AWRs that displayed a strong yeast toxicity were heterologously produced in both E. coli and R. solanacearum to be ready to be employed as a bait for plant protein complexes that will be analysed by mass spectrometry.
In summary, AWR are highly conserved effectors that play an important role in both pathogenesis and plant recognition as they reduce P. syringae virulence and trigger an HR-like phenotype in non-host plants. Deciphering effector function will open promising avenues towards the design of new strategies to control R. solanacearum.R. solanacearum és un patogen bacterià capaç d’infectar diferents solanàcies com ara la tomaquera, la patatera, l’alberginiera o el plataner. Aquest fitopatogen injecta més de 70 proteïnes efectores en la cèl•lula vegetal hoste, tot i que només algunes han sigut ja estudiades. Aquesta tesi es centra en una família multigènica d’efectors: els AWRs. Els estudis científics duts a terme durant aquesta tesi van demostrar que la família de AWR no només estava altament conservada en el llinatge de R. solanacearum sinó que també es trobava present en altres fitopatògens o inclús en el patogen humà Burkholderia pseudomallei. A més a més, diferents assajos de patogenicitat en tomaquera i alberginiera van provar que els gens awr presentaven un paper clar en virulència per aquests hostes. Contràriament, la presència d’aquestes proteïnes en la planta model Arabidopsis thaliana produïen una disminució en la capacitat infectiva/multiplicativa. Això indicaria una dualitat dels efectors AWR depenent del context que ens trobem, ja sigui contribuint a la patogenicitat del bacteri o bé éssent reconeguts per la planta i així disminuint la patogenicitat bacteriana. Per tal de desentranyar les funcions de les proteïnes AWR, es van expressar de forma transitòria a la planta model no-hoste Nicotiana spp. L’expressió d’algunes proteïnes AWR va provocar una forta necrosi de les fulles que s’assemblaria a una resposta hipersensible. Mitjançant diferents tincions i assajos de PCR en temps real es va corroborar que l’AWR5 presentava aquest tipus de mort cel•lular programada. L’elevada toxicitat d’algunes AWRs es va demostrar també en llevat. En el transcurs d’aquesta tesi també s’ha realitzat un crivellatge en doble híbrid per tal de buscar proteïnes dianes de la planta per a l’AWR4 (la menys tòxica). A més a més, es va posar a punt l’expressió dels AWRs a E. coli o bé a R. solanacearum per tal d’abordar altres tècniques que permetin una millor cerca d’interactors en el futur.
Books on the topic "Secreció"
9
Hutchings, Raymond. Soviet secrecy and non-secrecy. Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Macmillan, 1987.
Find full textBook chapters on the topic "Secreció"
1
Cordeaux, Cara. "Secretin." In Encyclopedia of Autism Spectrum Disorders, 2691–92. New York, NY: Springer New York, 2013. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4419-1698-3_1262.
Full text
2
Cordeaux, Cara. "Secretin." In Encyclopedia of Autism Spectrum Disorders, 4114–15. Cham: Springer International Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-91280-6_1262.
Full text
3
La Rosa, Stefano. "Secretin." In Endocrine Pathology, 728–30. Cham: Springer International Publishing, 2022. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-62345-6_5199.
Full text
4
Miall, Hugh. "Secrecy." In Nuclear Weapons: Who’s in Charge?, 87–95. London: Palgrave Macmillan UK, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-18679-2_7.
Full text
5
Lazikani, A. S. "Secrecy." In Emotion in Christian and Islamic Contemplative Texts, 1100–1250, 185–212. Cham: Springer International Publishing, 2021. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-030-59924-9_7.
Full text
6
Miller, Laurence J. "Secretin Receptor." In Encyclopedia of Signaling Molecules, 4860–65. Cham: Springer International Publishing, 2018. http://dx.doi.org/10.1007/978-3-319-67199-4_101788.
Full text
7
Miller, Laurence J. "Secretin Receptor." In Encyclopedia of Signaling Molecules, 1–6. New York, NY: Springer New York, 2016. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-4614-6438-9_101788-1.
Full text
8
Hutchings, Raymond. "Introduction." In Soviet Secrecy and Non-Secrecy, 1–7. London: Palgrave Macmillan UK, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-06477-9_1.
Full text
9
Hutchings, Raymond. "Cross-Frontier Relationships." In Soviet Secrecy and Non-Secrecy, 167–90. London: Palgrave Macmillan UK, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-06477-9_10.
Full text
10
Hutchings, Raymond. "International Comparisons: I. Spheres of Activity." In Soviet Secrecy and Non-Secrecy, 191–201. London: Palgrave Macmillan UK, 1987. http://dx.doi.org/10.1007/978-1-349-06477-9_11.
Full textConference papers on the topic "Secreció"
1
Živojinović, Dragica. "PROFESIONALNA TAJNA LEKARA." In XVII majsko savetovanje. Pravni fakultet Univerziteta u Kragujevcu, 2021. http://dx.doi.org/10.46793/uvp21.553z.
Full textAbstract:
Performing medical services has always presumed the duty of professional secrecy. This is understanding since, by respecting this duty, healthworkers not only protect the patients' privacy, but also provide a successful treatment which could not be achieved without a doctor-patient confidential and trustworthy relationship. By researching the concept of medical professional secrecy, the author of this paper first reviews its origin and development, and then defines the legal and ethical framework of the duty of medical professional secrecy in Serbian legislation. The essential goal of this paper is to determine what is assumed under the concept of medical professional secrecy, what kind of information about the patients are regarded as confidential and who are the individuals that are bound by the duty of professional secrecy. In concluding remarks, the author argues that the introduction of sophisticated technologies and division of labor in medical field allowed a number of people to have access to patients' medical data, which has resulted in the evolution and relativization of the concept of medical professional secrecy and significant intrusion into the patient's personal life.
2
Vasiljević, Zoran, and Dragana Vasiljević. "BANKARSKA TAJNA – GRANICE ZAŠTITE." In 14 Majsko savetovanje. University of Kragujevac, Faculty of Law, 2018. http://dx.doi.org/10.46793/xivmajsko.999v.
Full textAbstract:
The authors analyze in this paper the institute of the banking secrecy as from the aspect of the private law as well from the aspect of the public law. Banking secrecy represents an important institute of the banking law which is based on a high level of confidence between the bank and the client. However, public interests also imply an increasing need to circumvent this duty of banks toward clients. Therefore, in the paper was analyzed the content of the banking secrecy, then it was made its comparison and possible subduction under the institute of the business secrecy and were defined the limits of its protection. It is noted that banking secrecy still has civil law, misdemeanor law and criminal law protection, but in the more limited extent, due to exceptions whose existence requires an obligation to combat against financial terrorism, money laundering, tax fraud and other forms of financial crime. In addition, sometimes the justified interests of the banks themselves and of other private law entities impose the need for disclosure of classified informations
3
Šokinjov, Stefan. "TAJNA U PRIVREDI." In 14 Majsko savetovanje. University of Kragujevac, Faculty of Law, 2018. http://dx.doi.org/10.46793/xivmajsko.871s.
Full textAbstract:
The business secrets appear in а legal and business context as a trade secret and know-how. Trade secrets are information and data characterized by secrecy i.e. confidentiality, importance for competitive position of the trade secret owner and economic value. Know how is a (relative) secret, industrially applicable and transferable knowledge&experience of technical, commercial and financial nature. In both cases secrecy means that undisclosed data, information or knowledge and experience are not generally known or easily accessible.
4
Rajesh, R., Shahid M. Shah, and Vinod Sharma. "On secrecy above secrecy capacity." In 2012 IEEE International Conference on Communication Systems (ICCS). IEEE, 2012. http://dx.doi.org/10.1109/iccs.2012.6406111.
Full text
5
Chesnokova, Lesya. "Privacy & Secrecy: The Right to Control of Personal Information." In The Public/Private in Modern Civilization, the 22nd Russian Scientific-Practical Conference (with international participation) (Yekaterinburg, April 16-17, 2020). Liberal Arts University – University for Humanities, Yekaterinburg, 2020. http://dx.doi.org/10.35853/ufh-public/private-2020-06.
Full textAbstract:
The article considers the right for privacy and secrecy as an opportunity to have a life sphere hidden from the government, society and other individuals. The study is based on a holistic approach including logical, hermeneutical and comparative methods. The historical process of the origin of publicness triggered the development of legal guarantees, personal freedom, and political involvement. This was accompanied by the occurrence of the sphere of privacy where an actor is protected from state and public interventions. Whereas the public sphere is associated with openness, transparency, total accessibility, the private sphere is connoted with darkness, opacity, and closedness. The need for privacy and secrecy is determined by the human vulnerability. One of the critical components of privacy is the right of an individual for control his personal information. To protect one’s own private sphere, one puts on a social mask when speaking in public. In an intimate relationship, unlike in a public one, he voluntarily waives protection by allowing those closest to him access to personal information. The restricted private sphere is sometimes a source of apprehension and a desire to penetrate other people’s secrets, both from the totalitarian state, which seeks to suppress and unify the individual, and from curious members of society. For the purpose of retaining the social world, a person in the course of socialisation learns to respect other’s privacy, behaving discreetly and tactfully. The right for privacy and secrecy is related with freedom, dignity, and the autonomy of personality.
6
Sarkar, Amites, and Martin Haenggi. "Secrecy coverage." In 2010 44th Asilomar Conference on Signals, Systems and Computers. IEEE, 2010. http://dx.doi.org/10.1109/acssc.2010.5757463.
Full text
7
Burns, R. K. "Referential secrecy." In Proceedings. 1990 IEEE Computer Society Symposium on Research in Security and Privacy. IEEE, 1990. http://dx.doi.org/10.1109/risp.1990.63845.
Full text
8
Guo, Qingyu, Bo An, Branislav Bošanský, and Christopher Kiekintveld. "Comparing Strategic Secrecy and Stackelberg Commitment in Security Games." In Twenty-Sixth International Joint Conference on Artificial Intelligence. California: International Joint Conferences on Artificial Intelligence Organization, 2017. http://dx.doi.org/10.24963/ijcai.2017/516.
Full textAbstract:
The Strong Stackelberg Equilibrium (SSE) has drawn extensive attention recently in several security domains. However, the SSE concept neglects the advantage of defender's strategic revelation of her private information, and overestimates the observation ability of the adversaries. In this paper, we overcome these restrictions and analyze the tradeoff between strategic secrecy and commitment in security games. We propose a Disguised-resource Security Game (DSG) where the defender strategically disguises some of her resources. We compare strategic information revelation with public commitment and formally show that they have different advantages depending the payoff structure. To compute the Perfect Bayesian Equilibrium (PBE), several novel approaches are provided, including a novel algorithm based on support set enumeration, and an approximation algorithm for \epsilon-PBE. Extensive experimental evaluation shows that both strategic secrecy and Stackelberg commitment are critical measures in security domain, and our approaches can efficiently solve PBEs for realistic-sized problems.
9
Cormier, Peter, Erich Devendorf, and Kemper Lewis. "Optimal Process Architectures for Distributed Design Using a Social Network Model." In ASME 2012 International Design Engineering Technical Conferences and Computers and Information in Engineering Conference. American Society of Mechanical Engineers, 2012. http://dx.doi.org/10.1115/detc2012-71015.
Full textAbstract:
Distributed design systems fundamentally preserve individual design subsystem secrecy by limiting communication across subsystems. The natural secrecy of distributed design makes it difficult for design process managers to determine the appropriate order of subsystems in the design process. In this paper, we discuss a social network theory based heuristic to prescribe the optimal order of design subsystems. We call the order of the design subsystems process architecture and we leverage concepts like ‘distance,’ ‘bridging,’ and degree centrality’ to analyze the aggregate design system and identify preferable solution process architectures. Our network theory approach only requires a manager to know which subsystems share design information. We distinguish this research from previous work by empirically validating the heuristic against a genetic algorithm for 80 randomly generated distributed design systems. The heuristic performs well against the genetic algorithm and beats it in the majority of cases. Moreover, it does so without requiring any function evaluations.
10
Csiszar, Imre, and Prakash Narayan. "Multiterminal secrecy generation." In 2009 IEEE Information Theory Workshop on Networking and Information Theory (ITW). IEEE, 2009. http://dx.doi.org/10.1109/itwnit.2009.5158529.
Full textReports on the topic "Secreció"
1
Brown, Alan F. National Security Policy on Government Secrecy. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, April 2003. http://dx.doi.org/10.21236/ada414990.
Full text
2
Gross, Daniel. The Consequences of Invention Secrecy: Evidence from the USPTO Patent Secrecy Program in World War II. Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, February 2019. http://dx.doi.org/10.3386/w25545.
Full text
3
Turner, S. The NSA (No Secrecy Afforded) Certificate Extension. RFC Editor, April 2014. http://dx.doi.org/10.17487/rfc7169.
Full text
4
Lewis, Karen. Why Doesn't Society Minimize Central Bank Secrecy? Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, July 1990. http://dx.doi.org/10.3386/w3397.
Full text
5
Charness, Gary, and Peter Kuhn. Pay Inequality, Pay Secrecy, and Effort: Theory and Evidence. Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, November 2005. http://dx.doi.org/10.3386/w11786.
Full text
6
Kasper, Beth M. The End of Secrecy? Military Competitiveness in the Age of Transparency. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, August 2001. http://dx.doi.org/10.21236/ada407066.
Full text
7
Kaspar, Beth M. The End of Secrecy? Military Competitiveness in the Age of Transparency. Fort Belvoir, VA: Defense Technical Information Center, April 2000. http://dx.doi.org/10.21236/ada388473.
Full text
8
Gerber, Alan, Gregory Huber, David Doherty, Conor Dowling, and Seth Hill. Do Perceptions of Ballot Secrecy Influence Turnout? Results from a Field Experiment. Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, December 2011. http://dx.doi.org/10.3386/w17673.
Full text
9
Covert, Thomas, and Richard Sweeney. Secrecy Rules and Exploratory Investment: Theory and Evidence from the Shale Boom. Cambridge, MA: National Bureau of Economic Research, October 2022. http://dx.doi.org/10.3386/w30548.
Full text
10
Thornton, Daniel L. Lifting the Veil of Secrecy From Monetary Policy: Evidence From the Fed's Early Discount Rate Policy. Federal Reserve Bank of St. Louis, 1998. http://dx.doi.org/10.20955/wp.1998.003.
Full text